El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears

El Govern balear ha fet públics aquest dimarts els 15 estudis de memòria democràtica encarregats durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressió franquista a les Illes. Es tracta d'informes inèdits que l'Executiu de Marga Prohens (PP) mantenia sense difondre des que va començar l'actual legislatura, circumstància de la qual elDiario.es va informar en exclusiva el passat mes d'abril.

Els treballs, de gran abast -amb milers de pàgines en conjunt- i de caràcter multidisciplinari -des d'una perspectiva històrica, psicològica i jurídica-, reconstrueixen els episodis menys explorats del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista i van ser concebuts, de fet, com una de les peces centrals de la política pública de memòria democràtica a Balears. No només van ser encarregats, sinó també executats i remunerats: en total, l'Administració autonòmica ha abonat 218.000 euros als diferents autors sense que les seves investigacions veiessin la llum fins ara.

Les investigacions van ser promogudes per l'anterior Executiu progressista en el marc del IV Pla de Fosses, desenvolupat a l'empara de la llei autonòmica de recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -més coneguda com a 'llei de fosses'-. D'acord al propi disseny del pla, aquests treballs han de revertir en la societat a través d'exposicions, materials pedagògics i presentacions públiques.

La Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local ha anunciat la publicació d'aquests informes juntament amb altres cinc treballs, fins a un total de vint investigacions, que ja poden consultar-se a través del portal institucional del Govern. La iniciativa es presenta com una mesura per facilitar l'accés públic a les investigacions realitzades sobre la guerra civil, la repressió franquista i les polítiques de memòria democràtica.

Entre els estudis ara publicats figuren investigacions de caràcter històric, jurídic, antropològic i psicològic, com un informe sobre la resposta de l'Estat espanyol als crims del franquisme des de la perspectiva del dret internacional dels drets humans, així com treballs sobre els refugis antiaeris, els espais de memòria, els arxius de memòria democràtica o la presència de nazis i feixistes italians refugiats a Balears després de la Segona Guerra Mundial.

També aborden qüestions com la relació de l'arxipèlag amb la Vall de Cuelgamuros, els bombardejos durant la guerra civil, l'actualització del cens de víctimes de la repressió franquista, les polítiques memorialistes del franquisme, el desembarcament del capità Bayo, l'exili o el trauma transgeneracional derivat del cop d'estat de 1936.

L'absència de difusió contrastava a més amb els objectius amb què van ser concebuts. Quan l'anterior Govern va presentar el IV Pla de Fosses, va defensar que les investigacions tindrien un retorn social mitjançant exposicions, materials pedagògics i activitats divulgatives, amb el propòsit de consolidar Balears com a referent estatal en polítiques de memòria democràtica.

Una “reivindicació històrica”

Després de conèixer l'anunci, l'associació de Memòria de Mallorca ha celebrat el fet que, “per primera vegada, s'aconsegueix una de les reivindicacions històriques” de l'entitat en publicar-se un cens de víctimes des de la perspectiva del Dret Internacional dels Drets Humans amb la inclusió de la tipologia del delicte comès.

La publicació dels informes arriba en un context de forta controvèrsia al voltant de les polítiques memorialistes de l'Executiu de Prohens. El passat mes de març, el PP i Vox van derogar la Llei balear de Memòria i Reconeixement Democràtics, una decisió que el Govern central ha recorregut davant el Tribunal Constitucional. Aquesta setmana, l'alt tribunal admetia a tràmit el recurs, la qual cosa deixa sense efecte, de forma provisional, l'eliminació de la norma.

Precisament, Memòria de Mallorca assevera que la pretensió d'aquests estudis havia de ser un fonament per desenvolupar la llei balear de memòria mitjançant la realització de reconeixements, actes i divulgació en pro de “garantir els drets a la veritat, la justícia i la reparació” i, especialment, “pedagogia per garantir la no repetició dels fets ocorreguts arran del cop d'estat de 1936”.

Malgrat que -afegeix- nombroses de les incorporacions proposades per l'entitat no han estat acceptades i que l'Executiu del PP “ha fet cas omis” a les mateixes, l'entitat considera que la publicació dels estudis “és un primer pas”. “Després de la notícia [de l'admissió a tràmit] per part del Tribunal Constitucional i la publicació avui dels 20 estudis encarregats per l'anterior Executiu, seguirem vigilants perquè s'apliqui la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de Memòria i Reconeixements Democràtics de Balears”, sentencien des de Memòria de Mallorca.