PP i Vox rebutgen posar topall als lloguers a les Balears mentre les protestes per l'habitatge encenen al carrer

La crisi de l'habitatge ha tornat a trobar-se aquest dimarts amb un mur polític al Parlament. PP i Vox han rebutjat declarar Balears zona de mercat residencial tensionat, una de les principals reivindicacions de l'oposició i dels col·lectius que fa dies que estan mobilitzats als carrers. Mentre dins de la Cambra s'escenificava el rebuig a utilitzar una de les eines previstes en la llei estatal per contenir els lloguers, fora, al voltant de 200 persones es concentraven per reclamar un canvi de rumb en les polítiques d'habitatge en una Comunitat la pressió immobiliària de la qual està expulsant els seus residents.

El debat arriba després d'una setmana en la qual l'habitatge ha ocupat els carrers de Palma. L'acampada instal·lada des de finals de setembre a la plaça d'Espanya continua com a punt d'organització de noves mobilitzacions. El passat dissabte, milers de persones van recórrer la ciutat en una manifestació convocada sota el lema 'Feim de l'habitatge un dret': la Policia Nacional va xifrar l'assistència en unes 3.000 persones i els organitzadors la van elevar a 10.000. Aquest dimarts, a més, Pilar, dona desnonada per un fons voltor, ha irromput en el ple.

A les illes, mentre el moviment per l'habitatge reclama intervenir sobre un mercat que considera desbocat, el Govern de Marga Prohens manté la seva aposta per liberalitzar sòl i utilitzar incentius fiscals i rebutja fer ús d'eines que, des de la declaració de zones tensionades i la limitació dels lloguers fins a la regulació de la compra d'immobles per part de no residents, permetrien limitar aquests marges i frenar l'escalada de preus que està expulsant nombrosos residents i amuntegant-ne d'altres en infrahabitatges i caravanes.

Prèviament al debat, Prohens ja havia avançat que votaria en contra de la proposta socialista, asseverant, en línia del discurs habitual del PP, que el control de lloguers provocaria una retirada d'habitatges del mercat i un encariment dels pisos disponibles, com en el cas, ha asseverat, de Catalunya. La Generalitat aplica des del març de 2024 la contenció de rendes i actualment arriba a 271 municipis, on resideix al voltant del 90% de la població. El disparat creixement dels lloguers de temporada com a forma d'evitar les limitacions de preu va portar el Parlament català a aprovar al desembre la seva subjecció al límit de la resta de lloguers residencials.

Seguidament, la presidenta balear ha citat les mesures que el Govern ha posat en marxa en matèria d'habitatge com la creació dels habitatges a preu limitat, la possibilitat d'incrementar la densitat en immobles, la posada en marxa dels projectes residencials estratègics o l'establiment del requisit de diversos anys de residència mínima a Balears.

L'habitatge, “més inassolible” que mai

Els al·legats de la líder conservadora s'han topat, tanmateix, amb la resposta del portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, qui li ha recriminat que els resultats de les seves mesures “no s'han vist” i que l'habitatge és “més inassequible que mai” a l'arxipèlag. L'ecosobiranista ha exigit a Prohens que “deixi d'enganyar” la gent dient que la declaració de les zones tensionades afectaria els petits propietaris, atès que, segons ha puntualitzat, el control de preus podria influir en un 10 % dels propietaris que tenen sis o més habitatges. Tot seguit, ha reclamat a la presidenta que “superi la seva ideologia” per “donar resposta als problemes de la gent”.

Per la seva banda, el portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, encarregat de defensar la proposta, ha asseverat que la seva iniciativa no pretén copiar el model català, sinó permetre que els ajuntaments puguin exercir competències per limitar els preus allà on existeixi una situació especialment greu. Ha posat com a exemple Galícia, governada pel PP, i ha retret als populars que presentin com a fracassades unes mesures que, segons ha assenyalat, també s'apliquen en comunitats governades pel seu propi partit. Al seu parer, el debat no hauria de ser partidista, sinó permetre que municipis com Inca o d'altres puguin adoptar mesures davant l'encariment de l'habitatge.

El portaveu socialista ha centrat després la seva intervenció en l'increment dels lloguers, que, ha criticat, haurien passat d'una mitjana de 800 a 1.400 euros, una pujada que està colpejant especialment treballadors i pensionistes quan acaben els seus contractes i han d'assumir noves rendes. Negueruela ha acusat el PP de negar-se a limitar els preus i de situar-se del costat dels fons d'inversió i dels fons voltor, i ha vinculat directament l'encariment dels lloguers amb el risc de desnonament. “Si es posessin límits al lloguer no hi hauria tants desnonaments”, ha sostingut, reclamant al Govern que prioritzi les persones afectades davant els interessos dels grans propietaris.

En aquesta línia, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha acusat el Govern d'haver convertit l'habitatge en el principal problema de les Balears i de no haver-lo resolt després de tres anys de legislatura, sinó tot el contrari. L'ecosobiranista ha recriminat que, mentre l'Executiu i l'oposició s'encallen en retrets partidistes, els lloguers han augmentat un 30% i el preu de compra un 40%, d'acord amb les dades que ha esgrimit durant la seva intervenció. Ha contraposat aquestes xifres a la situació de milers de persones que destinen pràcticament tot el seu sou al lloguer, es veuen obligades a compartir habitatge o a continuar vivint amb els seus pares.

Posen “la catifa roja als fons voltor”

Apesteguia ha carregat, així mateix, contra les ajudes de 10.000 euros per a la compra d'habitatge impulsades per l'Executiu “mentre posen la catifa roja als fons voltor” i els preus continuen allunyant-se de la capacitat adquisitiva de la població. Davant d'aquest model, ha apel·lat a la intervenció d'un mercat que ha qualificat de “desbocat” i a l'adopció de mesures extraordinàries davant una situació que considera d'emergència social.

El text defensat pel PSIB-PSOE plantejava modificar la Llei d'Habitatge balear de 2018 per establir de manera expressa qui pot iniciar la declaració d'una zona de mercat residencial tensionat i com s'ha de tramitar. La proposta emplaçava que la iniciativa partís del Govern, a través de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), o dels ajuntaments. En el cas de les sol·licituds municipals, l'Executiu autonòmic havia de comprovar la documentació i, si aquesta és íntegra i suficient, declarar la zona tensionada. El text també preveia que els consells insulars prestin assistència tècnica als municipis que manquin de mitjans per elaborar els estudis necessaris.

En aquest sentit, la declaració prevista en la Llei estatal d'Habitatge permet activar mesures específiques sobre el mercat del lloguer en territoris en els quals existeixi un risc especial d'oferta insuficient i dificultats per accedir a un habitatge a preus assequibles. La mateixa proposició socialista recorda que la norma vincula aquestes situacions a un esforç residencial superior al 30% dels ingressos de la llar.

L'abril de 2025, PP i Vox ja van votar en contra d'instar el Govern a declarar els municipis de Balears com a zones tensionades i de considerar grans tenidors a qui posseís cinc o més habitatges. Aquella iniciativa incloïa també altres mesures com l'expropiació temporal d'habitatges buits, l'adquisició per part de l'Ibavi d'habitatges i sòl de la Sareb o la reserva del 50% de les noves promocions per a habitatge protegit. Un mes abans, al març, ambdós partits van impedir que prosperés la presa en consideració d'una proposició de llei del PSIB-PSOE destinada, precisament, a obrir la via per declarar zones tensionades i limitar els lloguers.

I la posició del Govern s'ha mantingut des de llavors. El desembre de 2025, quan es va plantejar la renovació de milers de contractes de lloguer, l'Executiu va optar per preparar incentius fiscals per als propietaris en lloc de declarar les Balears zona tensionada.

Tampoc no ha prosperat al Parlament la regulació de la compra d'habitatges per part de no residents. El febrer de 2026 PP i Vox van rebutjar limitar temporalment l'adquisició d'habitatge per no residents i grans tenidors en municipis tensionats i també van rebutjar elevar la fiscalitat sobre les operacions immobiliàries de luxe i les compres de multipropietaris.