El turisme de luxe agreuja la crisi d’habitatge a les Balears
LLEGIR EN CASTELLÀ
L’aposta institucional i empresarial per atreure un turisme de major poder adquisitiu ha situat les Balears en el radar de nous perfils internacionals, especialment nord-americans, interessats no només en les illes com a destinació vacacional, sinó també com a lloc de residència i inversió. Un fenomen que connecta l’auge del turisme de luxe amb la pressió immobiliària i l’encariment de l’accés a l’habitatge a l’arxipèlag.
Des de la inauguració, el 2022, de la connexió aèria directa entre Palma i Nova York, el mercat nord-americà ha reforçat la seva presència a les illes tant en despesa turística com en operacions immobiliàries, en un context en què les polítiques turístiques cerquen atreure visitants amb més capacitat adquisitiva.
L’interès nord-americà per les Balears va més enllà del turisme: en molts casos actua com a porta d’entrada a processos d’inversió o adquisició d’habitatge amb finalitats de rendibilitat. “El turisme funciona com un degoteig de gent que ve a les illes per veure si pot fixar-hi els seus estalvis”, assenyala Macià Blázquez, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB), a elDiario.es.
L’estratègia institucional que cerca un gir estratègic cap al turista d’alt poder adquisitiu sota la idea de “menys quantitat, més qualitat” planteja conseqüències socials i territorials en un context en què l’accés a l’habitatge, l’encariment del sòl i la pressió sobre els recursos —sobretot els hídrics— són, des de fa temps, problemes centrals.
Objectiu: el turista amb perfil prèmium
El mercat nord-americà ha guanyat pes a les Balears en els darrers anys, tant en volum com, sobretot, en despesa. Segons estimacions de l’Institut de Turisme d’Espanya (Turespaña) a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els Estats Units van tancar el 2025 com el novè país emissor, amb 333.562 visitants —un 19,7% més que l’any anterior—, superant mercats com Bèlgica i Suècia i acostant-se a Polònia.
Però és en l’impacte econòmic on més es nota l’avenç —el 2024 la despesa dels nord-americans ja va fer el sorpasso a la dels britànics—: en total, es van assolir els 844 milions d’euros, un 21,6% més, fet que situa el país com el sisè mercat per a les illes en ingressos turístics, només darrere d’Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i els Països Baixos.
Els visitants nord-americans van deixar l’any passat a la comunitat autònoma 150 milions més que el 2024, quan ja s’havien convertit en el primer mercat de l’arxipèlag fora d’Europa. Les Balears es convertien així —només per darrere de Catalunya— en la segona destinació d’Espanya preferida pels ciutadans de la terra de Donald Trump.
Pel que fa a les inversions, han crescut en paral·lel. El seu pic màxim es va produir el 2023, quan es van roçar els 40 milions d’euros d’inversió nord-americana en actius físics a l’arxipèlag, segons dades oficials del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. L’altre pic —dels darrers 30 anys— es va assolir el 2016, un any rècord per al mercat turístic balear i en què es va experimentar una explosió en el sector immobiliari de luxe. De fet, les Balears van liderar el 2016 la inversió estrangera en la compra d’immobles, tal com va publicar Última Hora en aquell moment.
Un destí amb “atractiu”
En aquest interès per les illes també hi pesa el component cultural: una part del públic nord-americà associa els territoris mediterranis amb una major qualitat de vida. Entre els factors més rellevants hi ha la percepció de seguretat —en comparació amb Amèrica en general— i una major cohesió social. Així com una manera de ser de la gent [més oberta] que reforça tant l’atractiu turístic com el residencial, valora Blàzquez.
“A Espanya existeix un estat del benestar i més llibertat: és un país sòlid, no un estat fallit com, per exemple, Costa Rica, un territori que [a prop dels Estats Units] podria ser comparable a Suïssa, sense tenir clarament la mateixa seguretat”, detalla l’investigador. “Són coses que nosaltres —els illencs— no valoram, però ells sí”.
A Espanya existeix un estat del benestar i més llibertat: és un país sòlid, no un estat fallit com, per exemple, Costa Rica, un territori que [a prop dels Estats Units] podria ser comparable a Suïssa, sense tenir clarament la mateixa seguretat
En un estudi que va realitzar el 2013 juntament amb la investigadora Angela Hof, tots dos van concloure que existeix una vinculació molt estreta entre l’activitat turística i el mercat immobiliari. És una de les perspectives des de les quals ara, en una de les assignatures que imparteix com a docent universitari, s’aproxima i analitza el turisme. “Si una persona [amb capital acumulat] visita les illes gregues, les Bahames o Mallorca i, a més, veu que hi ha un atractiu inversor, hi posarà els seus doblers”, assegura Blàzquez.
El “joc psicològic”
L’octubre de 2024, l’aparador d’una agència immobiliària del carrer Bonaire, al barri Sant Jaume de Palma, oferia mansions a preus exageradíssims: entre un milió i mig i set milions d’euros. Però l’elevat preu pel qual es venia un pis de 200 metres quadrats a Mallorca no era el que més cridava l’atenció, sinó la informació, just al costat, del que valdria el condomini d’un immoble de les mateixes característiques a Nova York: un tipus de propietat molt comú als Estats Units on compres un habitatge individual, però comparteixes àrees comunes amb altres propietaris.
Evidentment, els anuncis de la immobiliària estaven en anglès, no en espanyol. “La intenció era que cada turista nord-americà que passàs per allà vinculàs immediatament una inversió de luxe permanent a 25 anys a Mallorca o un condomini —pel mateix preu, però diferent valor— als EUA”, argumenta Eduard Vila, advocat i expert immobiliari.
Feia només dos anys de la inauguració de la ruta directa entre la capital balear i l’aeroport de Newark, a Nova Jersey, l’alternativa a la terminal [més cara] de JFK per arribar a Nova York. Des de la seva inauguració, la connexió no ha fet més que reforçar-se.
La temporada passada, United Airlines, companyia responsable de la connectivitat, va augmentar un 50% l’oferta de seients per a l’estiu i va prolongar els trajectes durant un mes més que l’any anterior. A més, existeix la línia directa Barcelona-Boston: saltar de la capital catalana a les illes és només qüestió de 40 minuts. També l’aerolínia Air France va anunciar al febrer que aquest 2026 connectaria Nova York des de Palma i Eivissa (i altres set aeroports espanyols) amb només una escala intermèdia a l’aeròdrom París-Charles de Gaulle.
Inversió estrangera en habitatge
Sota aquesta lògica —la d’atreure un visitant que, a més de la seva capacitat de despesa, és vist com a potencial inversor o futur resident—, el sector turístic ha orientat cada vegada més el model turístic cap a aquest perfil. D’altra banda, al sector immobiliari de les Balears tenen un gran pes els capitals internacionals, inclosos els nord-americans.
El procés s’emmarca —detalla Blàzquez— en una lògica global: inversors amb alta capacitat adquisitiva cerquen nous espais on obtenir rendibilitat, ja sigui a través de l’ús turístic, el lloguer o la revalorització de la propietat. És un fenomen que no es limita a les Balears, sinó que es repeteix arreu del territori espanyol.
A Madrid, entre els inversors de perfil més alt —els que compren i venen pisos per damunt del milió d’euros, a barris com Chamberí, Salamanca o Retiro—, hi ha molts estrangers, la majoria provinents de Veneçuela, l’Argentina i Mèxic.
Però el Mediterrani és un destí encara més atractiu, si cap, pel seu bon clima, la proximitat a la mar i el seu estil de vida distès i més connectat amb la natura. Els nord-americans de regions com Califòrnia, per exemple, se senten més atrets i més propers a aquest ecosistema i a la població mediterrània que no a la de les capitals o del nord d’Europa, assenyala l’investigador.
El Mediterrani és un destí encara més atractiu, si cap, pel seu bon clima, la seva proximitat a la mar i el seu estil de vida distès i més connectat amb la naturalesa
A les Balears, la guerra de l’Iran fins i tot ha augmentat l’interès per la inversió, cosa que podria derivar en un encariment encara més significatiu de l’habitatge, indica per la seva banda Vila. Inversors que tenien en el punt de mira ciutats de l’Orient Pròxim, com Dubai, per col·locar-hi els seus diners han trobat a les illes una alternativa factible. “La Unió Europea (UE), en general, té avantatges: seguretat jurídica, territorial i una seguretat general que no existeix en altres països”.
Un decreixement “fals”
L’interès dels turistes a fixar els seus estalvis en territori balear és —considera Blàzquez— una mena de land grabbing. Aquest fenomen suposa l’apropiació privada i acumulació del control de grans extensions de terrenys, inclosos els seus recursos naturals i l’aigua. “A les Balears —assenyala l’expert— passa amb els usos turístics, residencials i, en definitiva, especulatius. Tant és que sigui sòl rústic, un espai natural o que estigui al costat de la mar”, lamenta.
En una altra de les seves investigacions, Blàzquez va analitzar l’increment de categoria dels establiments hotelers a l’arxipèlag des de l’aprovació del Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Balears, després de la crisi econòmica del 2008. A més de la regularització de places turístiques, el decret incloïa un mecanisme específic per pujar de categoria els establiments turístics a partir de relaxar certs requisits turístics i urbanístics.
També es va aprovar, el 2022, la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme, per implementar l’economia circular. “Tot això va vinculat a un fals decreixement”, observa Blàzquez.
Aquest enfocament turístic, orientat cap a un perfil premium, amaga, segons l’antropòleg urbà José Manilla, trets “discriminatoris”. Contribueix, així, a una desigualtat social ja molt present a les illes. Tot i que les Balears tenen un dels PIB més alts de l’Estat espanyol i una elevada taxa d’ocupació, el 15,2% de la població està en risc de pobresa o exclusió social, segons dades de l’INE.
Per tant, mentre es consolida el seu atractiu per a visitants amb alt potencial inversor, també s’hi reforcen els dubtes sobre l’impacte social i territorial del model turístic. L’encariment de l’habitatge, la pressió sobre el territori i la pèrdua progressiva d’espais accessibles per a la població resident —sobretot a Eivissa i Formentera, amb doble i triple insularitat— semblen algunes de les principals conseqüències.
0