El turisme obre les portes a la inversió immobiliària i al luxe nord-americà a les Balears

L’aterratge del turisme nord-americà a les Balears va començar sent una promesa i cada vegada és més una realitat que s’imposa. El perfil del turista d’aquesta nacionalitat, molt atractiu per al sector per les seves estades llargues i la seva major capacitat de despesa, ha fet que l’arxipèlag es decanti cap a una estratègia turística per captar aquest visitant. L’expressió d’aquesta intenció —que coincidia amb un mercat cada vegada més consolidat— va tenir lloc l’any 2022, amb l’obertura d’una ruta directa entre la capital balear i l’aeroport de Newark, a Nova Jersey, per arribar a la ciutat que mai no dorm: Nova York.

A poc a poc, la nacionalitat ha anat acaparant un lloc cada vegada més central en la promoció turística de les illes, en un moment en què la comunitat busca diversificar la seva tradicional dependència del mercat europeu i part de la ciutadania estatunidenca viu, simultàniament, un desencantament amb el panorama polític de Donald Trump. Escenari que també ha provocat una regressió del turisme al revés: cada vegada menys ciutadans balears tenen interès a passar les seves vacances en territori estatunidenc a causa de les dificultats burocràtiques que suposa.

En dades, el mercat estatunidenc ha guanyat pes a les Balears en volum però, sobretot, en despesa. Segons estimacions de l’Institut de Turisme d’Espanya (Turespaña) a partir de dades de l’INE, els EUA van tancar el 2025 com a novè país emissor, amb 333.562 visitants —un 19,7% més que l’any anterior—, superant mercats com Bèlgica i Suècia i acostant-se a Polònia.

Tanmateix, on més es nota l’avenç és en l’impacte econòmic —el 2024 ja va superar la despesa britànica—: en total, es van assolir els 844 milions d’euros, un 21,6% més, cosa que situa els Estats Units com a sisè mercat en ingressos turístics, només per darrere d’Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i els Països Baixos.

En termes absoluts, els turistes estatunidencs van deixar 150 milions més que el 2024, quan els nord-americans ja s’havien convertit en el primer mercat de les Balears de fora d’Europa. Per la seva banda, la comunitat autònoma és el segon destí espanyol preferit pels ciutadans dels Estats Units, només per darrere de Catalunya (especialment pel pes de Barcelona com a porta d’entrada i destí urbà).

En 2025, els turistes estatunidencs van deixar 150 milions més que en 2024, quan els nord-americans ja s'havien convertit en el primer mercat de Balears de fora d'Europa. L'arxipèlag és el segon destí espanyol preferit per als ciutadans dels Estats Units

La creixent demanda a la ruta Palma-Nova York —l’any passat va incrementar un 30% les seves places, segons dades de Turespaña— ha fet que la companyia aèria United Airlines hagi decidit reforçar la seva aposta per la connexió amb avions de més capacitat, més freqüències —ara hi ha entre tres i quatre vols setmanals— i un calendari de vols que abasta àmpliament la temporada (del 22 de maig al 24 d’octubre) i que es mantindrà aquest 2026, com va avançar Última Hora.

Un mercat que s'estén a Eivissa

Quant a Eivissa –al costat de Mallorca experimenta una demanda in crescendo des dels Estats Units–, la temporada passada el sector del luxe de l'illa va sofrir una tendència de decreixement inesperada –en part provocada per l'augment exagerat de preus i per la realització de reserves a última hora que van impedir una planificació–. Aquest sector del luxe es va salvar per la despesa de turistes estrangers, principalment nord-americans, que sí que podien permetre's el que es demanava per uns certs productes.

Una treballadora de l’empresa de lloguer de iots Ibiza Boat Charters va explicar a elDiario.es per a aquest reportatge de 2025 que, tot i l’interès dels turistes per continuar vivint experiències, l’encariment dels serveis a la pitiüsa ja no estava a l’abast del turista mitjà (entre els quals es troba l’espanyol), que pràcticament havia desaparegut ja l’any passat en favor d’altres amb un poder adquisitiu més elevat. Especialment l’estatunidenc, amb molt bona fama entre els empresaris per les seves propines generoses, la seva fidelitat —quatre de cada deu visitants repeteixen— i una estada generalment superior als set dies.

El sector del luxe es va salvar a Eivissa la temporada passada gràcies, en part, al turista nord-americà

Això no elimina, explica l’investigador i professor de turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Macià Blàzquez, el mercat europeu, que continua sent el principal múscul turístic de les illes: alemanys, italians, francesos, neerlandesos, belgues i britànics, entre altres. En el cas de la pitiüsa, els estatunidencs no poden volar directament, sinó que ho fan fins a Mallorca –a vegades abans han volat a Barcelona– i després agafen un vol interilles (d’una durada de només mitja hora) per saltar a Eivissa.

“Menys quantitat, més qualitat” turística

L’intercanvi va fer que el balanç econòmic del sector es mantingués l’estiu de 2025 gairebé en equilibri: el petit percentatge de turistes amb alt poder adquisitiu estava disposat a pagar els preus desorbitats de l’illa i compensava una baixada de demanda. En una estratègia per la qual ja fa uns anys que aposta el principal motor econòmic de l’arxipèlag. Aquest interès es resumeix en la frase de la presidenta del Govern, Marga Prohens, del Partit Popular (PP), en una entrevista recent concedida a Forbes Woman: “Hem de créixer en valor i no en volum per garantir el benestar dels nostres ciutadans”.

L’aposta aparentment transformadora per un turisme de major capacitat econòmica sota aquesta premissa de “menys quantitat, més qualitat” planteja interrogants sobre els seus efectes socials i territorials, en un context i un territori on l’accés a l’habitatge, l’encariment del sòl o la pressió sobre els recursos ja són qüestions centrals.

“És un simple rentat de cara”, considera José Manilla, antropòleg urbà i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’expert valora, a més, que enfocar-se només a un client d’alt poder adquisitiu té trets “discriminatoris” i contribueix a la desigualtat social. Un altre factor per al qual és important el mercat estatunidenc és la desestacionalització. “És interessant per això i per la seva contribució a l’augment de la despesa turística”, subratlla José Antonio Rosselló, vicepresident de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB).

Però el creixent interès en aquest nínxol no es pot entendre només des del turisme, sinó també des de la inversió i l’atracció residencial, assegura Blàzquez. Ambdós fenòmens estan estretament connectats: el turisme actua, en molts casos, com a porta d’entrada a processos posteriors de compra d’habitatge o inversió immobiliària.

A aquesta conclusió arriba després d’un estudi realitzat el 2013 juntament amb la investigadora Angela Hof, en què van analitzar la relació entre l’activitat turística i el mercat immobiliari de les illes, especialment a partir de l’expansió dels lloguers turístics des de mitjans dels anys 2000.

A això s’hi suma el paper de la inversió estrangera directa en el sector immobiliari, amb un gran pes de capitals internacionals, inclosos els estatunidencs, en l’adquisició de propietats a les Balears. El fenomen es pot veure sobre el terreny, amb les vistoses mansions de famosos com Michael Douglas, Claudia Schiffer o la de l’entrenador Lionel Scaloni, al Toro, al municipi de Calvià.

Aquest procés s’emmarca –detalla Blàzquez– en una lògica global: inversors amb alta capacitat adquisitiva busquen nous espais on obtenir rendibilitat, ja sigui a través de l’ús turístic, el lloguer o la revalorització de la propietat.

Un altre factor clau: el cultural

D’altra banda, les Balears apareixen com un enclavament especialment atractiu, tant per les seves condicions ambientals com socials. El factor cultural influeix molt en aquesta atracció: els estatunidencs perceben en territoris mediterranis com les Balears una qualitat de vida associada a més seguretat, cohesió social i formes de vida més flexibles, cosa que reforça tant l’interès turístic com el residencial.

“Espanya és un país sòlid, no un estat fallit com per exemple Costa Rica, que podria ser equiparable a Suïssa prop dels Estats Units, sense tenir la mateixa seguretat”, detalla Blàzquez. Responent a aquesta lògica –l'interès per un visitant que, a més de la seva despesa, interessa pel seu potencial com a inversor o resident futur–, el sector turístic s'ha anat interessant, cada vegada més, cap a aquest perfil de visitant.