El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”

A les deu del matí, un degoteig constant de turistes comença a baixar del creuer Wind Star en el port de Palma. En tot just uns minuts, prop de 200 passatgers es dispersen per la ciutat després d'atracar en l'ampliació de Ponent Nord, operativa des de fa mig any. És una escena quotidiana en temporada alta: arribades concentrades, visites ràpides i una ciutat que absorbeix, en poques hores, l'impacte d'un turisme que no pernocta a l'illa. S'acosten amb abillament senzill i delator cap a la Seu: ulleres de sol, gorra o barret i, més que càmera de fotos, un smartphone que serveix per a capturar qualsevol monument que es posi pel mig.

“Fa uns anys vam anar a Màlaga i des d’allà vam fer una ruta en cotxe pels pobles blancs, però així és molt més fàcil”, explica José Luis, xilè, que recorre el Mediterrani amb la seva dona. En aquest viatge han passat per enclavaments com Ronda, Fuengirola, València, Barcelona o Cartagena, a més de fer escala a l’antiga ciutat internacional de Tànger. El recorregut continuarà fora del vaixell: després de tornar a la ciutat comtal, volaran a Casablanca per iniciar una ruta pel Marroc amb parades a Chefchaouen, Fes i Marràqueix.

La lògica del viatge és la de tots els creuers que solquen les aigües mediterrànies, especialment a partir d’aquestes dates: veure molt en poc temps i amb poc o gens d’equipatge. “És més còmode perquè no has d’anar movent les maletes”. Al principi, el pla de José Luis i Rosa María era només viatjar a Espanya, però finalment van decidir allargar l’aventura pel país veí. En total, tres setmanes d’unes heterogènies vacances abans de posar rumb a Xile.

No només a Palma, sinó al conjunt de les Balears, l’arribada de creuers concentra en poques hores milers de visitants en destinacions ja sotmeses a una forta pressió en temporada alta. A Eivissa, aquest estiu s’espera que arribin a coincidir, en alguns dies, fins a tres vaixells de gran envergadura, segons informacions de l’autoritat portuària balear.

Però la mateixa idea de comoditat i d’accés ràpid a diferents destinacions no només la tenen els turistes atrets per l’atractiu de l’arxipèlag. També passa a la inversa: ciutadans que pateixen el problema veuen de vegades en els creuers una possibilitat d’impuls per al comerç local palmesà i trien ells mateixos aquesta experiència en altres destinacions.

“Nosaltres —de Mallorca— hem triat moltes vegades aquest tipus de viatge i ens ha semblat una bona experiència”, valora Maria Antònia Riera, de 61 anys, a elDiario.es. El seu marit, des de fa anys, té aerofòbia, per la qual cosa és una alternativa de viatge que els permet visitar molts llocs sense haver de fer la pallissa de conduir llargues distàncies.

El model de turisme respon a una dinàmica més àmplia. Guillermo Inacio, un altre viatger habitual amb formació en Relacions Internacionals, situa els creuers dins de les expressions més intenses del turisme global: permeten visitar diversos destins en poc temps, però concentren en poques hores grans volums de persones en llocs ja molt demandats. Roma, Marsella, Venècia o Dubrovnik en són alguns exemples.

Infraestructures colossals per atracar

Mentre els ocupants del Wind Star descobreixen els tresors arquitectònics de Palma fins a les 16 hores —el vaixell té previst partir cap a la costa catalana a les 17 hores—, el creuer romandrà amarrat al port de Palma. Durant les maniobres, l’atracada o l’estada, els vaixells generen emissions d’òxids de nitrogen (NOx), òxids de sofre (SOx), partícules fines i CO₂, contribuint a la contaminació en entorns portuaris.

Ho fan, a més, en un context en què la zona portuària desperta interès entre més de quaranta empreses internacionals, nacionals i locals —42 s’han presentat al concurs convocat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB)— per redactar un important pla de transformació: el Pla Mestre d’integració port-ciutat, que establirà les bases de la reordenació del recinte portuari en les pròximes dècades.

El procés de licitació s’articularà en dues fases: en la primera —amb un termini màxim de tres mesos—, l’APB seleccionarà un màxim de cinc equips entre les tretze candidatures presentades. En la segona fase, els equips seleccionats hauran d’elaborar un avantprojecte tècnic i econòmic en què plantegin diferents solucions per a la reorganització del port.

El projecte forma part de les iniciatives impulsades per l’entitat per redefinir la relació entre el port i la ciutat i preveu la reordenació d’aproximadament 400.000 metres quadrats del recinte portuari. Mentrestant, a la veïna Eivissa, el port de Vila, de menor mida, es prepara per rebre aquesta temporada un total de 205 escales de creuers amb una nova planificació que pretén evitar els episodis de saturació derivats de la coincidència de diversos vaixells. En quan al port de Palma espera aquest any 517 creuers i el de Alcudia, dos.

Més de 3.000 creueristes alhora

L'autoritat portuària ha establert un escalonament de les entrades per a evitar fluxos de més de 3.000 passatgers per hora, una mesura que busca garantir la mobilitat en l’entorn portuari i reduir la pressió sobre els serveis de transport. Ja que l’arribada simultània de passatgers dels creuers es tradueix en una pressió immediata sobre taxis, autobusos o el bus nàutic que connecta diferents zones del port. Des del sector del taxi, Toni Roig, president de la Federació Insular del Taxi d’Eivissa i Formentera (FITIE), recorda, en ser preguntat per elDiario.es, que aquesta situació és un problema recurrent a la ciutat d’Eivissa. Una portaveu de la APB ha especificat a elDiario.es que únicament hi haurà 14 dies en què coincidiran tres creuers i un, el 7 de juliol coincidiran quatre, si bé un aniria al moll adossat i tres d'ells són creuers de petit port.

Roig explica que cada vegada que coincideixen diversos creuers es dispara la mobilitat i circular per les principals vies d’accés a la ciutat o cap a la zona de Marina Botafoch —coneguda com la Milla d’Or de la pitiüsa— es complica. L’any passat es va aplicar una mesura per escalonar els horaris d’arribada i descàrrega de passatgers, cosa que va permetre alleujar parcialment la situació. Tanmateix, el volum continua sent “molt elevat” i es concentra exageradament en el nucli urbà de Vila, molt limitat.

A això s’hi afegeix un efecte indirecte: l’impacte en el servei en altres municipis, on es produeixen retards com a conseqüència de la concentració de la demanda: “Està clar que tot el que sigui feina és positiu, però som una illa, el territori és el que és i patim una congestió i una densitat de trànsit brutal”.

És clar que tot el que sigui treball és positiu, però som una illa, el territori és el que és i sofrim una congestió i una densitat de trànsit brutal

Toni Roig — President de la Federació Insular del Taxi d'Eivissa i Formentera (FITIE)

El pla: arribades més escalonades

Amb aquesta nova planificació, l’autoritat portuària balear —ha explicat l’entitat en un comunicat— busca evitar aquests pics de concentració i repartir l’arribada de passatgers al llarg del dia. L’objectiu és reduir l’impacte immediat que generen els desembarcaments simultanis i facilitar una circulació més fluida tant dins del port com en el seu entorn.

Per a això, s’ha establert que els creuers accedeixin a partir de les 11.30 hores —excepte excepcions autoritzades—, amb la intenció de no coincidir amb els moments de major activitat de les línies regulars que connecten Eivissa amb altres punts de l’arxipèlag i la península. El trànsit de creuers continuarà concentrant-se al port de Botafoch —pantalans, dic i moll adossat—, mentre que la resta de molls continuarà destinat al transport regular.

La previsió és que, en la majoria de jornades, el port rebi un o dos creuers. La coincidència de tres vaixells quedarà limitada a dies concrets i es gestionarà mitjançant la distribució horària de les arribades i l'ús de diferents punts d'atracada. Només en casos excepcionals podria superar-se aquesta xifra, generalment quan algun dels vaixells és de menor grandària o realitza escales en horaris diferenciats.

En la majoria de jornades, el port d'Eivissa rebrà només un o dos creuers

Des de l’APB defensen que aquest sistema permet compatibilitzar l’activitat turística amb el funcionament del port i la mobilitat de la ciutat, en un context en què el trànsit de creuers ha anat guanyant pes a Eivissa en els darrers anys. La planificació, en qualsevol cas, és flexible i es podrà ajustar en funció de necessitats operatives o canvis en els itineraris de les navilieres, afegeixen.

Els illencs, per la seva banda, posen en dubte la capacitat real de l’illa per absorbir aquests volums. “Encara que s’adoptin mesures per reduir l’impacte, el territori té límits”, diu Sandra, una resident. Al seu parer, l’arribada de tres creuers simultanis —amb milers de visitants per hora— suposa una pressió difícil d’assumir en un context ja marcat per la saturació turística i una escassetat hídrica preocupant que ha deixat aquests dies (quan els hotels es preparen per obrir i omplen les seves piscines) un centenar de veïns sense aigua, com va publicar Diario de Ibiza.

La pressió territorial, al límit

L’Informe de Sostenibilitat de 2024 d’Ibiza Preservation ja advertia que el trànsit per carretera, la demanda hídrica i els sistemes de depuració funcionen al límit durant la temporada alta, de manera que la incorporació de visitants d’un sol dia afegeix una càrrega addicional sobre infraestructures ja tensionades.

“A Eivissa necessitam parlar menys de com absorbir més pressió i més de quins són els límits ecològics i territorials que no hauríem de continuar sobrepassant”, assenyala davant elDiario.es la portaveu de l’organització mediambiental, Inma Saranova.

Entre aquests, preocupa l’impacte sobre la biodiversitat marina, sobretot sobre la fauna, els hàbitats fràgils i les àrees protegides. En un entorn com el d’Eivissa, on el litoral i l’ecosistema marí són especialment vulnerables, el soroll submarí, la introducció d’espècies a través de l’aigua de llast o la contaminació marina —assenyalats per l’Agència Europea de Seguretat Marítima (EMSA) o l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA) com a pressions rellevants— adquireixen un pes afegit. Així com la incorporació de noves fonts d’abocaments en zones costaneres molt transitades d’un Mediterrani ja molt afectat per la contaminació.

A això se li suma la pressió territorial provocada per l'arribada simultània de milers de passatgers. “El problema no és només el vaixell, sinó l'efecte acumulatiu sobre un territori amb límits ecològics clars”, afirmen des d'Ibiza Preservation. Aquesta saturació, encara que es concentri en poques hores, se suma a la càrrega total que suporta l'illa i repta la seva capacitat real per a continuar absorbint determinats models turístics.