Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Mallorca està més cara que mai, però bat rècord de turistes: “Agobia la gent. Creues cinc metres en mitja hora”

Banyistes a Cala Mondragó (Mallorca)

Esther Ballesteros

Mallorca —

0

A la platja de Cala Mondragó, trobar un lloc per posar-hi la tovallola és gairebé una prova de resistència. Però, per això, abans cal superar un altre obstacle: accedir a aquest racó ubicat a l'est de Mallorca suposa conduir, una vegada als voltants, més d'una hora per esquivar el col·lapse dels accessos i, després, trobar una plaça en un dels dos aparcaments de la zona. “Agobia tanta gent. Només per arribar amb el cotxe i travessar cinc metres i trigues mitja hora”, comenta l'encarregat d'un restaurant ubicat a peu de sorra, granadí que porta “tota la vida” a l'illa.

La situació de Cala Mondragó és només una mostra del que passa en altres enclavaments de les illes, com Es Trenc, Caló des Moro, Formentor o Cala Agulla, travessats per una saturació que cada any arriba a límits extrems. Mallorca continua, de fet, batent rècords de turistes, malgrat els alts preus de bona part dels restaurants i hotels a les zones més turístiques de l'illa. En localitats com Sóller, a la Serra de Tramuntana, les terrasses dels bars acusen la manca d'una clientela que ara prefereix comprar el menjar al supermercat en lloc de pagar comptes desorbitats.

Al terme municipal de Santanyí, Cala Mondragó s'estén al llarg d'un parc natural de 766 hectàrees, la riquesa d'hàbitats i diversitat paisatgística del qual el converteixen en una de les joies ambientals de l'illa. Tot i el nivell de protecció amb què compta, és un dels llocs que més massificació turística pateix, especialment durant la temporada alta. Per arribar al mar, i després d'avançar a pas lent per la carretera que condueix a un dels seus accessos, els seus dos pàrquings comencen a omplir-se a mesura que s'aproxima el migdia. Des del pàrquing de S'Amarador comença una ruta d'uns 15 minuts fins a arribar a peu fins a la platja. Des del de Ses Fonts de n'Alis, la caminada fa poc més de cinc minuts, però estacionar es torna més complicat a causa de la gran afluència de vehicles. Gaudir de la calma en aquest paradís es fa pràcticament impossible.

Vaixells i banyistes divendres passat a Cala Mondragó, a l'est de Mallorca

“És a les zones d'esbarjo i estiueig, com les platges, on més hem notat la massificació. A la ciutat [Palma] i als restaurants no es nota tant”, comenten Juliette i Poline, dos joves turistes que, amb els seus pares, han viatjat des de París per passar uns dies a Mallorca. Caminen amb les seves pertinences a l'espatlla després de banyar-se durant unes hores a Cala Mondragó. Després de ser preguntades per elDiario.es, relaten que és la primera vegada que visiten l'illa i que la saturació no els ha impedit gaudir del sol mallorquí.

Juliette i Poline, turistes a Mallorca: "La massificació es nota més a les zones d'estiueig, però no tant a la ciutat"

Un altre dels turistes que camina cap a la cala és Juan, que assegura que, malgrat la gran afluència turística de Cala Mondragó, va trobar “encara més gent” a Cala Mesquida i Cala Agulla. “És una cosa que m'esperava i també hi tenen dret. Tots venim aquí”, manifesta. Procedent de Madrid, és la segona vegada que visita Mallorca: “Entenc les protestes de la gent de l'illa. Però al final [el turisme] és per on entren els diners. No saps mai on posar el límit”. A parer seu, si es limita l'arribada de visitants, “els hotels s'encareixeran igualment”. “Si no és per una banda és per l'altra i d'alguna manera cal cercar un equilibri”, comenta.

Tots venim aquí. Entenc les protestes de la gent de l'illa. Però al final [el turisme] és per on entren els diners. Mai saps on posar el límit

Juan Turista madrileny

Turisme “ultramassiu”

Al tram final de Cala Mondragó fa acte de presència la cala de sa Font de n'Alis, de la qual pren el nom un restaurant situat a peu de sorra. El seu encarregat, Manuel, assegura no haver notat que aquest any la zona estigui més saturada que temporades anteriors. “Hi ha dies, quan no hi ha mercat, en què estem una mica més fluixos. Els altres dies, especialment els diumenges, sempre hi ha molta més gent”, explica. L'empresari reconeix que, com a resident, “no vindria a aquesta platja”: “Agobia tanta gent. Només arribar amb el cotxe ia trigues mitja hora per poder travessar cinc metres”.

Manuel, encarregat del restaurant sa Font de n'Alis, a Cala Mondragó

Les treballadores del mateix restaurant Ana Cristina i Soda lamenten, per part seva, les conseqüències del turisme “ultramassiu” que afecta Balears. “Fa 12 anys que sóc a Mallorca i cada any va empitjorant més la situació. Mentalment intento ser fort”, relata Ana Cristina, que lamenta el comportament d'alguns turistes que van a dinar a Sa Font de n'Alis. “Ho sé, venim a treballar. Però hi ha clients que, en lloc de prendre's les coses amb calma, ja que estan de vacances, ens veuen com si fóssim servents, no persones o cambrers. És una feina igual que altres. I, moltes vegades, sobretot per part dels estrangers, no hi ha respecte, no hi ha afecte, no hi ha empatia. Moltes vegades fan venir ganes de dir-los: 'M'agradaria que estiguessis aquí treballant encara que sigui un parell de mesos per a veure el que se sent'. Som persones, no gossos”, incideix“, incideix.

Hi ha clients que, en lloc de prendre's les coses amb calma, ja que estan de vacances, ens veuen com si fóssim servents, no persones o cambrers. Moltes vegades, sobretot per part dels estrangers, no hi ha respecte, no hi ha afecte, no hi ha empatia

Ana Cristina Treballadora d'un restaurant

I abunda: “És un turisme que, a més de faltar al respecte, és molt exigent quan està de vacances”. Pel que fa al problema de la carestia d'habitatge, lamenta que “molts treballadors que arriben de fora ho estan passant força malament perquè han de compartir pis o habitacions amb gent que no coneixen”.

Soda i Ana Cristina, treballadores del restaurant Sa Font de n'Alis: "Hi ha clients, sobretot estrangers, que ens veuen com si fóssim servents, no persones o cambrers"

1,82 milions de persones en un dia

Si a Balears el turisme aporta un 45% del PIB de forma directa i empra més de 200.000 treballadors, la principal indústria de l'arxipèlag s'ha convertit al seu torn en el principal factor de pressió sobre el territori i el medi marí, degut, sobretot, a l'increment de la producció de residus, el col·lapse dels serveis públics, el llançament d'abocaments a la mar i l'esgotament de recursos -un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va constatar que els turistes consumeixen a les illes el 24,2% dels recursos hídrics, uns 33 milions de metres cúbics a l'any-.

A més de veure gairebé duplicat el nombre de visitants en els darrers 25 anys -dels 9,8 milions del 1999 als 18,7 del 2024-, el passat mes de maig Balears va trencar un nou rècord de pressió humana: 1,82 milions de persones es concentraven en un sol dia a unes illes amb 1,2 milions d'habitants, d'acord amb les dades difoses per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat).

El mes de maig passat Balears va trencar un nou rècord de pressió humana: 1,82 milions de persones es concentraven en un sol dia en unes illes amb 1,2 milions d'habitants

En les darreres dècades, l'arribada de visitants i el nombre de places turístiques han crescut a un ritme sense precedents, amb conseqüències cada cop més visibles i perjudicials a la costa, on es concentra el 99,1% del total de les places turístiques. Si el 1959 les Balears rebien uns 320.000 turistes a l'any -tal com exposa l'Informe Mar Balear, que reuneix dades d'institucions científiques i entitats públiques i privades-, l'any passat la comunitat autònoma va assolir un rècord de 18,7 milions, multiplicant-se per 58 en 66 anys.

Així mateix, entre el 1959 i el 2000 l'augment mitjà anual era de 224.335 turistes, mentre que entre el 2000 i el 2024 va ser de 376.100. Des de començament de segle, el nombre de visitants pràcticament s'ha duplicat. Si la tendència es manté, el 2050 les illes podrien rebre més de 28,5 milions de turistes anuals, segons les estimacions de Marilles.

Un turista baixa fins a la platja de Cala Mondragó

És una circumstància que es fa palpable, sobretot, els dies en què es dispara el nombre de persones concentrades a les illes, un territori fràgil amb recursos naturals i capacitat de càrrega limitats. L'Indicador de Pressió Humana (IPH), que estima la càrrega demogràfica real que suporta diàriament l'arxipèlag, revela que el 30 de maig passat Balears va comptar amb la presència de 1.816.629 persones, fet que suposa un increment respecte de l'any anterior de l'1,27% i un nou rècord de pressió humana el cinquè mes de l'any.

Pics de més de dos milions de persones

“L'indicador de pressió humana mostra una clara tendència a l'alça a totes les Illes Balears, amb la mitjana augmentant en 18.994 persones l'any, el màxim en 21.466 persones l'any i el mínim en 17.360 persones cada any”, assenyalen des de Marilles.

Tal com incideix l'entitat conservacionista, aquestes dades indiquen que el turisme creix a més velocitat que la població resident, un augment que es fa encara més palpable a Mallorca. L'augment de la població visitant provoca pics de més de dos milions de persones alhora a l'arxipèlag. El 2024 es van superar els màxims de pressió humana registrats fins aquell moment al conjunt de les illes: el màxim valor va ser de 2.079.541 persones concentrades alhora a Balears el 7 d'agost de l'any passat.

Creueristes als voltants de la catedral de Palma, un dels punts més turístics de la capital balear

En el cas del maig passat, la xifra no va baixar de les 1.637.427 persones registrades el dia 6. La mitjana es va situar en 1.702.028 persones, un 0,88% menys que el maig del 2024. Per illes, el dia de més pressió humana a Mallorca es van assolir les 1.360.551; a Menorca, 161.659; a Eivissa, 276.185, i a Formentera, 22.317 persones.

Banyistes en un dels camins que es dirigeixen a Cala Mondragó, integrada a un parc natural de 766 hectàrees amb gran riquesa d'hàbitats i diversitat paisatgística

Com a Cala Mondragó, altres enclavaments emblemàtics de Mallorca com Es Trenc, Caló des Moro o Sa Calobra experimenten cada estiu una pressió similar, amb accessos col·lapsats, problemes d'aparcament i un deteriorament progressiu de l'entorn natural. Menorca, que fins fa pocs anys mantenia una imatge de destinació més tranquil·la, veu com platges verges com Macarella, Macarelleta o Cala Mitjana s'omplen de turistes. A Eivissa, les platges de Ses Salines, Cala Comte o Benirràs -conegudes per les postes de sol- afronten cada temporada un desbordament de visitants que posa en risc els seus ecosistemes i dificulta l'accés dels seus residents, mentre Formentera pateix una pressió especialment intensa en espais com Ses Illetes o el Parc Natural de ses Salines.

Menorca, que fins fa pocs anys mantenia una imatge de destí més tranquil, veu com platges verges com Macarella, Macarelleta o Cala Mitjana s'omplen de turistes

Conseqüències de la turistificació

Com assenyala l'Estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de Balears a l'Horitzó 2030', elaborat per la UIB i el Consell Econòmic i Social (CES) de Balears, el turisme genera una important fluctuació demogràfica al llarg de l'any i, de retruc, el gran increment poblacional de la temporada alta provoca un augment proporcional càrrega de les infraestructures existents, que tendeixen a la saturació a l'estiu, mentre que a l'hivern es troben sobredimensionades.

Cala Mondragó

L'estudi indica, a més, que reduir la pressió humana derivada del turisme que experimenten les illes, que s'afegeix a la de la població resident i li dóna un caràcter marcadament estacional, permetria reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle provinents, principalment, de la producció d'energia elèctrica i del transport -tots dos sectors representen gairebé el 80% de les emissions-. El mateix informe proposava el 2019 l'impuls d'un Pla de Mitigació dirigit a reduir en un 45% les emissions de CO2 fins al 2030 respecte de les emissions del 2010 i d'aconseguir un volum net d'emissions igual a 0 al voltant de l'any 2050.

D'altra banda, la gran pressió humana i turística que afecta a Balears es tradueix en un gran nombre d'impactes sobre el medi marí, en bona part a causa de l'augment de la producció de residus i del consum de recursos. Com assenyalen des de Marilles, cada banyista s'emporta uns 34 grams de sorra de forma involuntària cada vegada que visita una platja, a la qual cosa se suma l'eliminació de sorra de les platges durant les maniobres de retirada de les restes de posidònia -una planta marina fonamental per a la Mediterrània- acumulada que es duen a terme durant la temporada turística.

Les platges de Balears, en perill

En un context de canvi global, en què la pujada del nivell del mar amenaça la desaparició de la meitat de la superfície aèria de les platges a finals de segle, aquestes pèrdues de sorra contribueixen a posar encara més en perill el futur de les platges de l'arxipèlag. La massificació afecta, així mateix, les espècies costaneres: les cremes solars, per exemple, es dissolen a l'aigua i poden provocar diferents tipus d'afectacions als organismes marins i interferir en l'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i l'aigua de mar.

Turistes a la platja mallorquina de Cala Agulla

Com apunta l'entitat conservacionista, la saturació també està perjudicant el comportament d'animals com els dofins, a més d'un gran nombre d'espècies marines. L'elevada pressió humana també provoca una gran generació d'aigües residuals que han de ser tractades a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR). Durant els mesos d'estiu, algunes EDAR superen el cabal màxim, sobrepassant la seva capacitat i repercutint de manera negativa en la qualitat de l'aigua, que s'acaba abocant al medi marí.

En aquest context, l'augment sostingut del nombre de visitants, sumat a la capacitat limitada del territori, està generant un debat social i polític cada cop més intens sobre la necessitat d'establir límits clars, no només per preservar la qualitat de l'experiència turística, sinó per garantir la conservació d'un patrimoni natural que constitueix, precisament, la base de l'economia balear.

Etiquetas
stats