Les trampes de Pérez Llorca amb el sou dels docents: seguiran per sota de la mitjana malgrat la pujada de 200 euros

L'1 de juny passat, el compte oficial d'X de la Generalitat Valenciana que presideix Juan Francisco Pérez Llorca, així com càrrecs del Consell i del PP, van difondre una taula comparativa amb els salaris del professorat valencià que incloïa l'augment de 200 euros pactat amb ANPE i CSIF, sindicats minoritaris en el col·lectiu, i rebutjat per la UGT, CCOO i STEPV, els majoritaris.

“Els docents de la Comunitat Valenciana estaran entre els més ben pagats el 2028 amb l'acord signat entre la Conselleria d'Educació i CSIF i ANPE”, resa el missatge, al qual s'adjunta una taula segons la qual, “incloent-hi la pujada prevista pel Govern d'Espanya”, els mestres valencians tindrien el 2028, una vegada aplicada la pujada de 200 euros, el sisé salari brut més alt d'Espanya, amb 2.915 euros (pujant de la posició 13 a la 6, segons la taula), i, afegint-hi tres sexennis, quedarien com els quarts més ben pagats (passarien de la sisena a la quarta posició), amb 3.365 euros.

Quant als professors de secundària, segons la Generalitat, quedarien el 2028 com els setens més ben pagats, amb 3.268 euros de salari brut, i com els quarts, amb 3.718 euros, incloent-hi tres sexennis. És important remarcar que en tots els casos es tracta de sous bruts, sense descomptar-hi l'IRPF, que oscil·la entre el 19% i el 23%.

Tanmateix, des del sindicat UGT han desmentit de pla aquestes dades i han assegurat que fins i tot amb l'esmentat increment quedarien per sota de la mitjana estatal. I és que, d'entrada, han destacat que la taula de la Generalitat no reflecteix les dades de Ceuta i Melilla, amb millors condicions salarials que les dels docents valencians.

Així, segons les dades que manegen, la realitat és que actualment el cos de professors de la Comunitat Valenciana és el pitjor pagat d'Espanya i que, amb els 200 euros, incloent-hi les pujades estatals i les tutories, quedaria en huitena posició l'any 2029. Tot i això, hi ha negociacions en marxa en diferents comunitats autònomes que, amb tota probabilitat, tornarien a deixar els professors valencians a la cua (vegeu les taules).

Així, l'organització sindical ha denunciat que “el professorat valencià continua per sota de la mitjana estatal fins i tot incorporant els 200 euros, en la pràctica totalitat dels escenaris retributius, fins i tot quan s'hi incorporen els complements d'antiguitat (triennis), els sexennis i els sistemes de carrera professional o quinquennis existents en altres comunitats autònomes”.

Les dades comparatives —sempre tenint en compte que es tracta de sous bruts, sense descomptar-hi l'IRPF, que oscil·la entre el 19% i el 23%— actualitzades pel sindicat reflecteixen “amb claredat” una situació estructural d'estancament del professorat valencià, per sota de la mitjana estatal: “En mestres amb 3 sexennis i 6 triennis, la mitjana estatal assoleix els 3.643 euros, mentre que el País Valencià se situa pràcticament en aquest llindar amb 3.644 euros, evidenciant un estancament en la franja baixa. En el cas dels mestres amb 4 sexennis i 8 triennis, la mitjana estatal ascendeix a 3.954 euros, enfront dels 3.920 euros del País Valencià. En secundària amb 3 sexennis i 6 triennis, la mitjana estatal se situa en 4.158 euros, clarament per damunt dels 4.060 euros del professorat valencià. En secundària amb 4 sexennis i 8 triennis, la mitjana assoleix els 4.424 euros, mentre que el País Valencià es queda en 4.356 euros”.

Contràriament al que sostenen la Conselleria d'Educació i el mateix Partit Popular, amb aquesta pujada i la seua projecció a 2028 i 2029, la Comunitat Valenciana no se situa entre les que millor remuneren els seus docents, ni amb tres sexennis ni amb quatre. De fet, “si s'inclou, a més, la carrera professional que es cobra en nombroses comunitats autònomes, a més dels sexennis, la posició del País Valencià descendeix vertiginosament en aquesta projecció fins a la desena posició”.

Respecte d'això, la UGT ha advertit, a més, que la situació pot agreujar-se encara més a curt termini: “Les comunitats autònomes que actualment es troben immediatament per darrere del País Valencià en les classificacions retributives ja han anunciat o tenen obertes negociacions salarials i de carrera professional amb les seues organitzacions sindicals. Això significa que, mentre altres comunitats autònomes continuen millorant les condicions econòmiques del seu professorat, l'acord signat a la Comunitat Valenciana corre el risc de quedar ràpidament desfasat”.

El sindicat ha considerat “especialment preocupant que la Conselleria presente com un èxit històric una millora que ni tan sols garanteix mantindre la posició actual en els rànquings retributius”. De fet, ha advertit que “si les comunitats situades per darrere de la valenciana culminen amb èxit els seus processos negociadors, el professorat valencià tornarà a descendir posicions en molt poc de temps i quedarà novament relegat als últims llocs dins del conjunt de l'Estat”.

Per a la UGT, aquesta realitat demostra que “l'objectiu no pot ser simplement acostar-se momentàniament a la mitjana estatal, sinó situar de manera estable el professorat valencià en el grup de comunitats amb millors condicions laborals i salarials”.

La UGT ha subratllat que aquestes diferències són especialment significatives si es té en compte que moltes comunitats autònomes incorporen complements de carrera professional (CP) o sistemes equivalents, com ara els quinquennis (Q), la qual cosa incrementa encara més la bretxa real entre territoris i consolida una realitat que el sindicat qualifica de “cronificació de la desigualtat retributiva”.

Des del sindicat han rebutjat qualsevol lectura complaent d'aquestes dades: “No és acceptable que el professorat valencià només assolisca la mitjana en els millors casos i continue per sota en els trams més alts de carrera professional. Això evidencia una manca d'aposta política clara per dignificar la professió docent”, una situació que “dificulta l'atracció i la retenció del professorat, penalitza la progressió professional i genera desigualtat territorial dins del sistema educatiu públic”.

Per tot això, la UGT ha exigit a la Conselleria d'Educació “l'equiparació immediata amb el terç superior estatal en tots els cossos i nivells”, a més d'“un pla de recuperació salarial que compense la pèrdua de poder adquisitiu acumulada”. També ha sol·licitat “l'obertura d'una negociació real i efectiva que aborde la millora estructural de les retribucions docents i la inclusió de mecanismes de revisió periòdica que impedisquen que el professorat valencià torne a perdre posicions respecte de la resta de comunitats autònomes”.