Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: “Ara demanen un suc i s'ho prenen entre cinc”

Al cor de Sóller, epicentre turístic de la Serra de Tramuntana (Mallorca), sembla que la imatge de terrasses atestades de clients s'ha convertit en una instantània d'una època no tan llunyana: les cadires de vímet continuen perfectament alineades davant de les taules, però, a mig matí, aquestes acusen la falta d'una clientela que anys enrere pagava sense problemes 4 euros per un cafè amb llet o més de 25 pel menú del migdia. “Hi ha turistes que ara demanen un suc de taronja i se'l prenen entre cinc”, comenta l'encarregat d'un dels bars d'aquesta localitat de gairebé 14.000 habitants i destí de postal per als milers de turistes que la visiten cada any.

Alguns restauradors atribueixen el declivi de la demanda al lloguer turístic, que, segons al·leguen, atrau una clientela amb menys poder adquisitiu que prefereix “comprar el menjar al súper”, com assenyala un d'ells en ser consultat per elDiario.es. Altres ho atribueixen a l'encariment dels vols i les estades hoteleres. Els hotelers de Mallorca, per part seva, lluny de percebre la caiguda com un ajust de la despesa després d'anys de preus disparats, assenyalen que el descens es deu, entre altres aspectes, a “certs missatges que s'han llançat” contra les conseqüències del turisme massiu -massificació, carestia d'habitatge i degradació del territori- i que, segons diuen, “no són positius per al bon desenvolupament de l'activitat turística”.

Travessar aquests dies els principals carrers de Sóller és fer-ho entre una multitud que fotografia cada racó però que, tot i això, ara s'ho pensa més a l'hora de gastar. Alguns turistes vacil·len en veure les cartes exposades a les terrasses. Uns es queden, però són els menys. Als voltants, molts carreguen amb bosses amb viandes comprades en algun supermercat.

“El volum de gent que ve a Sóller continua sent el mateix, amb fluctuacions més o menys cada cada 15 dies. Però el que sí que ha baixat és el consum als bars. La gent està gastant menys i això es nota. Ara et demanen un suc de taronja [6,5 euros] i s'ho prenen entre cinc persones, comenta Álex, del bar És Firó, que pren el nom de la celebració més emblemàtica de Sóller. Mentre atén aquest mitjà, a uns metres passa el tren de fusta que, des del 1912, comunica Palma amb aquest municipi i que actualment carrega i descarrega principalment turistes.

“Això ho patim tots”

Álex assenyala que el treball s'acumula en moments puntuals, com quan el tren arriba a Sóller. En aquest moment, assegura que “tothom vol consumir i tots es volen anar ràpid”. Preguntat per la possibilitat d'adaptar els preus a l'actual demanda, assenyala que els costos de les matèries primeres, entre altres, els aboquen a mantenir-los per a poder quadrar els comptes: “També ha augmentat la llum, igual que els lloguers”, argumenta, afegint a continuació: “Jo soc un currante i això ho sofrim tots”.

El mes de juny passat, els preus als hotels, les cafeteries i els restaurants de Balears es van incrementar un 5% respecte al mateix mes de l'any passat, tal com es desprèn de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'un percentatge que, segons la mateixa font, puja fins al 30% en comparació del 2019, abans que irrompés la pandèmia de la COVID. Amb el retorn del turisme massiu, els preus van començar a escalar de forma vertiginosa a les zones més turístiques, especialment a Palma, Sóller, Valldemossa o la costa de Calvià, cosa que ha motivat un progressiu desplaçament de la població local, incapaç de fer front als preus desbocats.

Una circumstància que no només afecta la restauració, sinó també, i de manera especialment lacerant, els preus de l'habitatge. En el seu darrer informe anual, publicat el mes de maig passat, el Banc d'Espanya alertava de l'increment del nombre d'habitatges destinats al lloguer de vacances a les zones turístiques espanyoles com les Balears, les Canàries o la costa mediterrània -el 2024 van augmentar en 50.000 davant dels que hi havia un any abans-, vetant així el seu ús residencial a la població resident. Una circumstància que s'agreuja amb la elevada demanda de segones residències per part de ciutadans estrangers, per als qui l'atractiu turístic de l'arxipèlag balear converteix aquestes operacions en una inversió més que rendible en convertir els habitatges en un actiu financer més o en destinar-los al lloguer de vacances, sobretot a través de plataformes com Airbnb.

Caigudes de la facturació entre el 6 i el 8%

Enmig d'aquest panorama, els restaurants no s'han volgut quedar enrere, pujant al remolc de la pujada de preus impulsada per un turisme massiu aparentment inesgotable Fins que la demanda ha començat aquest estiu a llançar avisos d'estancament. El descens de visitants procedents de mercats emissors com Alemanya -el bastió productiu europeu de l'últim quart de segle, sumit des de fa dos anys en una recessió de la qual no acaba d'escapar-se- i Regne Unit, l'alça dels preus dels vols i la competència de destinacions més barates han reduït la despesa dels turistes amb poder adquisitiu mitjà quan arriben a Balears. I a Sóller el resultat és visible: terrasses mig buides en zones que altres estius desbordaven d'activitat.

Segons els càlculs de CAEB Restauració, el percentatge de les baixades a la facturació oscil·la entre el 6% i el 8%, encara que alguns restaurants perdran aquest any entre un 15% i un 20% i, en casos puntuals, fins a un 30%. “Al 80% dels establiments, aquest any baixaran les vendes”, assenyala el president de la patronal, Juan Miguel Ferrer. Una de les zones més afectades està sent el centre de Palma, amb baixades de fins al 8% malgrat la sensació que “està al màxim de gent”, assenyala Ferrer, o el port de Sóller, on algunes empreses estan donant vacances als seus cambrers en ple mes de juliol.

“La gent prefereix anar al súper”

Un altre dels restaurants del centre de Sóller consultats per aquest mitjà està notant, “més que en el nombre de turistes, un canvi en el tipus de client que consumeix i en la quantitat que consumeix”. Ho explica Aina, encarregada del bar Can Tamany, que assenyala que, amb l'auge del lloguer de vacances, els turistes “prefereixen buscar-se una casa per allotjar-se, anar al súper i comprar-hi les seves coses. Ja no és el client que surt a restaurants a dinar”. I sentencia: “Al final els aeroports estan al màxim i en teoria hi ha molts més clients. La diferència està en la forma com vénen i el que estan disposats a fer”.

Per part seva, Tatiana, encarregada del restaurant de l'hotel La Vila, lamenta que els clients “consumeixen menys” i, en molts casos, únicament begudes. La carta ofereix entrants que van des dels 11 als 19,50 euros. Un plat principal oscil·la entre els 11,50 i els 31,50. Els diferents tipus de cafè, 6,50. Tatiana recorda que l'any passat el restaurant “va funcionar al màxim”, però ara, sobretot entre les 13.00 i les 19, “no tenim ningú”. “Et sentis i veus la gent passar. Tots van amb entrepans”.

L'encarregada afegeix que el tipus de clientela “ha canviat”, és “més jove i han canviat els conceptes”. Assenyala que encara no han adaptat la seva carta al nou tipus de turisme “perquè és el primer any que passa i no la podem canviar de cop”: “Caldrà baixar qualitat i oferir un altre tipus de producte. Ara estem provant amb esmorzars, que ens funcionen molt bé perquè són barats. No és una bona qualitat, però és més més econòmic”, reconeix.

La patronal apunta a “una qüestió inflacionària”

Sobre la situació actual al sector, Juan Miguel Ferrer assegura que aquesta és la segona temporada en què l'àmbit que representa es ressent en les seves xifres de facturació, lamentant que aquest any “s'estigui consolidant una baixada important”. Ho atribueix, principalment, a l'encariment del transport aeri i de les estades hoteleres, cosa que fa que els turistes tinguin “menys diners a la butxaca per gastar”, i també a la pujada de preus que han portat a terme els mateixos establiments per una “qüestió inflacionària”. En aquesta línia, critica l'“intrusisme” que, segons la seva opinió, exerceixen alguns supermercats en atendre “demandes pròpies de la restauració”. Tot plegat conforma, subratlla, una “tempesta perfecta” que està provocant les caigudes a la facturació.

En aquest context, el president de CAEB Restauración crida a realitzar una anàlisi socioeconòmica del model turístic i alerta que si els turistes opten per comprar un entrepà per anar a la platja en lloc de consumir en un restaurant, la massificació i els efectes sobre el sector “seran cada vegada més grans”. Ho il·lustra amb una xifra: l'any passat van tancar 370 establiments i “caldrà veure aquest any quan s'acabi”.

Per la seva banda, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) assenyala que, des del maig passat, els hotels de l'illa van començar a notar “irregularitats” en les xifres d'ocupació, una tendència que s'ha replicat al juny i al juliol i que està impossibilitant que es compleixin les expectatives que es tenien abans de començar la temporada. La vicepresidenta executiva de la patronal, María José Aguiló, matisa que les dades de què disposen encara no són definitives, i per això aquesta setmana ha demanat prudència abans de fer una valoració final d'una temporada que preveuen que sigui positiva i similar a la de l'any passat.

Assenyala, així mateix, que les zones que s'han vist més ressentides han estat la localitat de Capdepera, el mercat turístic de la qual és fonamentalment alemany, i Sóller. De moment, afirma que el mercat britànic “ha anat una mica més lent” del que és habitual i l'escandinau “mostra una mica de sensibilitat cap a certs missatges que s'han llançat i que no són positius per al bon desenvolupament de l'activitat turística”.

Els embussos se succeeixen

Així i tot, accedir en aquests moments a Sóller no difereix d'altres èpoques. Els embussos se succeeixen per a poder travessar aquesta localitat enclavada entre la mar i la Serra de Tramuntana i, davant les dificultats per a arribar al poble en el qual resideixen i de no poder estacionar als seus carrers, els veïns es van alçar fa més d'un any en peus de guerra per a protestar, constituint-se en un moviment, SOS Sóller, que exigeix que les institucions mirin més per ells. El col·lectiu va registrar a més una petició a la plataforma Change.org: “A la nostra localitat, Sóller, aquests darrers anys ens resulta pràcticament impossible poder aparcar a prop del nostre habitatge a causa del gran nombre de cotxes que circulen. Els residents paguem una quota anual, encara que no és garantia d'èxit ja que el nombre de cotxes és, de sobres, superior al nombre d'aparcaments. Sol·licitem una solució per part de l'Ajuntament, ja que és una situació insostenible”.

El Consell de Mallorca, per part seva, està preparant un projecte de llei dirigit a regular l'entrada de vehicles a l'illa, establir un nombre màxim de cotxes de lloguer que puguin accedir i crear una taxa dissuasòria per als turismes que no tributin a Balears en els mesos de temporada alta.

Segons l'Estudi de Càrrega de la Xarxa Viària de Mallorca, el 2023 van entrar pels ports de Mallorca un total de 379.000 vehicles, una xifra equivalent al 40% dels automòbils que tenen els residents de l'illa. Els mallorquins ja compten de per si mateix amb una taxa de 900 cotxes per cada 1.000 habitants, la més alta d'Espanya. El parc mòbil se'n ressent sobretot a l'estiu, quan la població arriba a duplicar-se.