“Turista, no te'n vagis a casa, queda't més temps”: la nova campanya dels hotelers en ple col·lapse de Mallorca

En un moment en què la massificació, la carestia d'habitatge i la degradació del territori tornen a centrar la preocupació de la societat balear i a obrir fronts de tensió política, els hotelers de Mallorca han llançat una campanya de comunicació per posar en valor la “vocació turística” de l'illa, “agrair la confiança” de milions de visitants i destacar el paper del sector turístic i hoteler. Mentrestant, el debat de fons sobre el model de creixement, la sostenibilitat i la necessitat de protegir el territori i el dret a l'habitatge de la població local continua sense resoldre's en una Mallorca que cada temporada alta frega límits extrems de saturació.

La iniciativa es difondrà en cartells publicitaris a través de missatges com Tourist, go home happy. Be happier returning to Mallorca soon (Turista, vés-te feliç a casa. Sigues més feliç encara tornant aviat a Mallorca), Tourist, go home safe and menja back to Mallorca soon (Turista, vés-te'n a casa segur i torna aviat a Mallorca), Tourist don't go home, stay longer with us (Turista, no te'n vagis a casa, queda't més temps amb nosaltres) i Tourist, thanks for visiting Mallorca (Turista, gràcies per visitar Mallorca).

“El missatge busca recordar que som una societat hospitalària, oberta i orgullosa de la seva vocació turística davant dels discursos i accions de rebuig que intenten deteriorar la imatge del turisme i la seva aportació a la societat balear”, ha manifestat aquest dilluns el president de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), “apuntala una minoria sorollosa que no és representativa del conjunt de la societat balear”, a pesar que van ser milers els ciutadans els qui a principis de juny van sortir als carrers per a protestar contra l'especulació immobiliària i un model turístic que prioritza el rendiment econòmic per sobre de les necessitats residencials de la població local.

Cal assenyalar, a més, que Balears ha duplicat el nombre de visitants en tan sols 25 anys tot i que la població total amb prou feines supera els 1,2 milions d'habitants, segons dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat).

La campanya es presenta tan sols dos dies després que l'organització Arran difongués en xarxes socials un vídeo en què cremen fotos de la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, i hotelers com Simón Pedro Barceló. “Les joves de la nostra illa ens veiem abocades a la misèria mentre els hotelers es fan d'or amb la complicitat de la classe política. Estem fartes que la nostra terra sigui constantment mercantilitzada mentre la classe treballadora sempre és la gran perjudicada. És hora de fer-los front i defensar-nos com a classe!”, assenyalen des de l'entitat juvenil.

En concret, la primera acció visible de la FEHM serà la instal·lació tanques publicitàries a diferents punts de l'illa i estarà activa durant dos mesos amb missatges d'agraïment directe als visitants, sense deixar d'incidir en qüestions que, segons els hotelers, es troben “molt actives” en el seu pla de treball i que reivindiquen “de manera constant”: “la necessitat de gestionar” equilibri i sostenibilitat, juntament amb una convivència pacífica amb els residents“.

El sector hoteler: “Motor d'ocupació i cohesió social”

Segons la patronal hotelera, el sector genera 46.071 llocs de treball directes (10,3%) a Mallorca i 61.710 (10,9%) al conjunt de les Balears, d'acord amb les dades del 2024. Si s'hi inclouen els llocs de treball indirectes (proveïdors, logística, neteja, serveis externs…), s'assoleixen els 81.869 llocs de treball en total (14,5%), 61.121 a la major de les Balears (13,6%). La FEHM també assenyala que, durant la temporada alta, l'afiliació arriba a xifres rècord: 99.001 treballadors a les Balears (15,3%) i 71.478 a Mallorca (14,3%) al mes d'agost. A tota la cadena de valor turística (transports, restauració, lleure, cultura…) es van superar els 234.663 afiliats al juliol a les illes, el 36% del total.

En aquesta línia, des de la Federació Hotelera argueixen que el sector ha rubricat recentment “el millor conveni col·lectiu d'hostaleria de tot Espanya, aconseguint modernitzar i actualitzar el marc d'actuació a l'evolució de l'activitat turística”. Les negociacions de l'acord van estar marcades per la tensió i el desacord entre sindicats i patronal així com per l'anunci de vaga dels treballats, que finalment va ser desconvocada. Els hotelers justifiquen que s'ha pactat una pujada salarial del 13,5% en tres anys que “garanteix el guany del poder adquisitiu dels treballadors”.

“Aquest acord representa un model de redistribució social a través del turisme i demostra que es pot avançar cap a un model més just, estable i professionalitzat”, subratlla la FEHM. En aquesta línia, el president de la Federació ha apuntat que “sense turistes no hi ha feina i hem de cuidar el turisme entre tots”.

Sobre les recents accions del “grup radical” Arran, com ho qualifica la patronal, Vich les ha condemnat de manera contundent: “La patronal hotelera condemna de forma rotunda aquestes accions que, a més d'irresponsables, poden constituir un delicte d'odi en assenyalar i incitar contra persones concretes amb noms i cognoms. La llibertat dexpressió no empara l'atac personal ni la criminalització de professionals que treballen pel desenvolupament de les nostres illes complint la legalitat vigent. El turisme dóna feina a més dun terç de la població activa de les Balears. Desprestigiar-lo o atacar-lo és atemptar contra el benestar de milers de famílies. Nosaltres responem amb fets: diàleg, ocupació, compromís social i respecte”.

Des de la ciutadania i les entitats ecologistes denuncien, no obstant això, que l'actual model turístic deteriora recursos naturals, expulsa població per la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne i genera un mercat laboral que, malgrat el seu volum, continua presentant precarietat en amplis sectors. La convivència entre residents i visitants es veu, a més, tensionada per les aglomeracions, el trànsit i la pressió sobre els serveis públics.

Cal recordar que Balears va tancar la temporada alta del 2024 liderant l'arribada de visitants estrangers, l'ocupació hotelera -principalment a Formentera- i la despesa turística. Els residents, però, acusen una massificació que cada any arriba a límits extrems en carrers i platges i que els ha portat a posar en marxa manifestacions inèdites per protestar contra les conseqüències d'aquest model mentre l'Administració celebra les dades recollides.

Escarrer: “El turisme dona riquesa, no cal atacar-lo”

Per part seva, el president i conseller delegat de Meliá Hotels International, Gabriel Escarrer, ha fet aquest dilluns una crida a no atacar el turisme, una indústria que “dona riquesa” i genera “ocupació de qualitat”. En diversos missatges en xarxes socials recollits per Europa Press, Escarrer s'ha referit al que ha denominat “irresponsables campanyes antiturisme d'alguns”, que al seu parer, en lloc de contribuir al fet que es millori la gestió del sector “prefereixen demonitzar-lo i perjudicar-lo”.

D'aquesta manera, Escarrer ha enaltit la campanya que aquest dilluns ha impulsat la FEHM: “En Balears volem a la nostra terra i volem als nostres turistes”, ha assenyalat l'empresari, que també ha posat com a exemple de l'ocupació de qualitat que dona el turisme el recentment aconseguit conveni col·lectiu de l'hostaleria.

L'hoteler ja va aixecar la polseguera el mes d'abril passat, quan va arremetre amb duresa contra les mesures plantejades llavors pel Govern balear del PP per a contenir la saturació turística en Balears. Ho va fer a través d'una carta difosa en premsa en la qual recriminava el desbloqueig de 90.000 places de lloguer vacacional que, en la seva opinió, provocarà que les illes s'omplin “de turistes low-*cost amb maletes rodant pel centre de les nostres poblacions i caixetins amb clauers en els portals, serveis públics saturats i infraestructures -carreteres, platges, transports- col·lapsats”.

Sota el pretext de l'actual crisi de l'habitatge, travessada per l'especulació immobiliària i la voracitat dels fons d'inversió, Escarrer atribuïa a més al lloguer vacacional les dificultats a l'hora d'accedir a una llar: “A qui interessa aquesta deriva? Les decisions es basen realment en l'interès general i en l'anàlisi de les necessitats socials? Pot entendre algú que davant una emergència residencial no es prioritzi, entre altres mesures que puguin impulsar-se, la possibilitat d'accedir a un habitatge als treballadors i ciutadans de les illes?”.

En el seu text, augurava, així mateix, una segona “balearización”, terme amb el qual es coneix el creixement sense cap mena de control que es va produir en els anys seixanta i setanta en Balears i que va promoure un urbanisme desenfrenat, desordenat i sense planificació a l'abric de l'auge del turisme a Espanya.