La massificació al mar devora els ecosistemes i les platges: “Hi ha més iots, menys espai i més impactes per fondejos”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La meitat de la superfície de les platges espanyoles —incloses les de la costa balear— podria desaparèixer en només 25 anys. L'augment de la temperatura durant les darreres quatre dècades ha provocat una pujada del nivell del mar que continua accelerant-se a nivell global. L'última onada de calor a la Mar Mediterrània ha provocat anomalies de fins als quatre graus per sobre del que és habitual el juny del 2025, cosa que té un enorme impacte en els ecosistemes marins. Les conseqüències són greus per a multitud d'espècies, entre les quals hi ha la Posidònia oceanica, com posa en relleu l'informe Destrucció sigui com sigui. Impactes de l'urbanisme i el canvi climàtic al litoral, de juliol de 2025, que publica Greenpeace.
Entre les dècades dels 60 i 70, en ple franquisme, es va produir un creixement urbanístic desordenat i sense planificació, fenomen que es va conèixer a l'arxipèlag com balearització, un model turístic-immobiliari que més tard va ser exportat per empreses de Balears al Carib. Així va començar una transformació inèdita del paisatge natural, afectant, sobretot, les zones costaneres, les cales i platges verges de les quals van quedar esquitxades pel formigó.
La saturació turística que va portar aquest model a la costa balear també s'ha traslladat al mar. Mostra d'això és que Balears lidera les matriculacions de vaixells recreatius davant l'augment de la demanda de lloguer de les mateixes i que està “en plena expansió tant amb llicència de navegació com sense”, recull el document. Aquesta massificació “té moltes implicacions, tant ecològiques com socials o econòmiques”, afirma Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles. “Hi ha més vaixells, menys espais i més risc d'abocaments i impactes per fondeigs”, lamenta.
El fondeig il·legal de iots i embarcacions recreatives sobre la posidònia és un dels impactes més nocius per a la planta, coneguda com el pulmó del Mediterrani, i que augmenta la seva mortalitat a partir de temperatures superiors als 28 graus. “Hi ha un risc real que desaparegui en aigües succintes a causa de l'augment de la temperatura de l'aigua i la intensitat de les onades de calor marines, amb greus conseqüències per als hàbitats que conforma i els serveis ecosistèmics associats”, assenyala l'informe.
A més, l'augment de les embarcacions al mar balear, juntament amb el risc que això implica quant a l'incivisme i l'erosió de la qualitat de les zones costaneres, afirma Esteban, “també afecta la qualitat de la nostra experiència al mar”. “Creiem que el sector nàutic és el primer interessat a tenir un mar ben conservat. Un canvi de model és necessari per garantir el benestar de la població i el futur dels sectors clau d'aquestes illes”, assegura l'expert, que també és biòleg marí i economista mediambiental.
Existeix un risc real que [la posidònia] desaparegui en aigües succintes a causa de l'augment de la temperatura de l'aigua i la intensitat de les onades de calor marines, amb greus conseqüències per als hàbitats que conforma i els serveis ecosistèmics associats
L'actual reglament de Marina Mercant permet llogar embarcacions durant tres mesos a l'any sota alguns supòsits que necessiten autorització expressa. Per exemple, en cas que se sol·liciti un canvi temporal d'ús privat a comercial; quan es demani una autorització puntual per a un viatge o activitat diferent de la que el vaixell o embarcació d'esbarjo està autoritzat o quan un vaixell d'esbarjo amb bandera estrangera (de la UE o de fora) vulgui operar per primera vegada com a embarcació de lloguer en aigües espanyoles. Per això, haurà de passar un control per demostrar que compleix els mateixos requisits legals i de seguretat que s'exigeixen als vaixells amb bandera espanyola.
La saturació impacta sobre els oceans
Aquesta possibilitat, afirma el grup ecologista, ha disparat els anuncis a les plataformes “per part de particulars que busquen rendibilitzar la seva embarcació”. El control de les embarcacions és insuficient, per la qual cosa proliferen a moltes cales i platges. Els fondejos associats als vaixells i iots generen, quan es fa incorrectament, un gran impacte ambiental sobre els hàbitats marins, així com sobre la posidònia.
En aquest sentit, el Govern balear està elaborant un decret per augmentar les limitacions de lloguer d'embarcacions. “El lloguer nàutic és una activitat estratègica per a la nostra comunitat, tant pel seu impacte econòmic com per la necessitat de garantir que es dugui a terme de manera segura, transparent i respectuosa amb el medi”, va afirmar Juan Manuel Lafuente, conseller del Mar i del Cicle de l'Aigua.
D'altra banda, massa velocitat genera un excés de soroll, onatge i moviment de sediments a la costa que afecten la vida marina i poden posar en risc la seguretat dels banyistes. “S'ha aconseguit una limitació de la velocitat de les embarcacions a la reserva marina del Freu de sa Dragonera ”, indica Esteban, un avenç que ha estat possible gràcies al treball de la plataforma Sa Dragonera Blava.
Pel que fa als impactes del canvi climàtic, les zones costaneres són “especialment vulnerables”, destaca l'informe. A la pujada de les temperatures i els canvis al règim de precipitacions s'hi suma l'augment del nivell del mar, la intensitat dels temporals i l'escalfament de l'aigua. “Les projeccions per al canvi climàtic són dolentes”, afirma Xisco Sobrado, tècnic de l'àrea marina del GEN-GOB. “Per a l'any 2030, en principi, hauríem d'haver reduït les nostres emissions a la meitat respecte a les dels anys 90” per limitar l'escalfament global a 1,5 ºC respecte als nivells preindustrials, recorda Sobrado, en la línia dels Acords de París. No obstant això, l'any passat ja es van superar aquests llindars.
L'augment de les temperatures per sobre dels 28 graus és un perill per a la posidònia, però també per a altres espècies marines, com ha alertat Biel Morey, biòleg marí i cofundador de Save the Med. Tot i que no hi ha estudis concloents a Balears sobre la influència que pugui tenir el canvi climàtic en espècies com la ratlla o el tauró, espècies amenaçades també per altres externalitats, Morey ha recordat que les onades de calor marines, com les que hi ha hagut el 2022 i 2023, “molt probablement afecten espècies que viuen a poca profunditat on passen etapes crítiques de la seva vida (zones de cria/creixement, o amb la finalitat de reproduir-se).
Una altra experta assenyala, en el mateix sentit, que “el canvi climàtic produeix escalfament, acidificació i desoxigenació dels mars i oceans, canviant els hàbitats i la seva biogeoquímica”. Raquel Sunyer, doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l'Informe Mar Balear, explica que els taurons que es poden veure més afectats per l'escalfament “són els que viuen i es reprodueixen a zones més costaneres”. Aquells que viuen en oceà obert, per altra banda, “podrien estar modificant la seva distribució per desplaçar-se a aigües més profundes i menys càlides”, aprofundeix Sunyer.
La 'tropicalització' del Mar Mediterrani té com a conseqüència, per tant, fenòmens meteorològics més extrems. L'augment d'un grau de temperatura de l'aigua, indica l'estudi, proporciona més energia, “provocant fenòmens meteorològics més intensos i de més durada amb majors impactes a les zones costaneres”.
La ‘tropicalització’ de la Mar Mediterrània té com a conseqüència fenòmens meteorològics més extrems. L'augment d'un grau de temperatura de l'aigua, indica l'estudi, proporciona més energia, 'provocant fenòmens meteorològics més intensos i de major durada amb majors impactes en les zones costaneres'
“Tenim aquests escenaris: ens encaminem cap a un canvi climàtic desbocat i fora de control si superem els dos graus”, lamenta Sobrat. El tècnic de l'àrea marina del GEN-GOB recorda que l'única manera de reduir les emissions contaminants cap a l'atmosfera és adoptar “un decreixement de les activitats econòmiques”. Així, Sobrado reconeix que aquest escenari és complex, però l'altre, el dels pitjors efectes de l'escalfament global “seria un desastre” per a l'economia balear respecte a la seva per a l'economia balear. Seria un problema per als propis éssers humans, per a la seva supervivència. I hi ha molta informació científica sobre aquest tema“, adverteix.
Més d'un centenar de platges perdran sorra
Els efectes del clima sobre els ecosistemes impactaran especialment sobre les zones amb més impacte d'inundació permanent, en els propers 25 anys, per la pujada del nivell del mar i per esdeveniments meteorològics que s'associen principalment a aiguamolls existents o urbanitzats (com el Parc Natural de S'Albufera de Mallorca i la Reserva Natural de S'Albufereta), zones d'influència de torrents i platges de sorra.
Els efectes del clima sobre els ecosistemes impactaran especialment sobre les zones amb major impacte d'inundació permanent, en els pròxims 25 anys, per la pujada del nivell de la mar i per esdeveniments meteorològics que s'associen principalment a aiguamolls existents o urbanitzats, zones d'influència de torrents i platges de sorra
Entre les platges més afectades per inundació s'assenyalen més d'una seixantena a Mallorca, entre elles, algunes de tan conegudes com Es Trenc, Caló des Moro, Alcúdia o Formentor, aquesta última al punt de mira a causa de la reforma d'un hotel de luxe que s'hauria realitzat sense llicència, segons diferents entitats denunciants. Menorca, reserva de la biosfera, té més d'una vintena de cales i espais naturals afectats pels mateixos riscos. Entre ells, el Parc Natural de s'Albufera des Grau, la badia de Fornells —antic port de pescadors— o cala a Turqueta.
A les Pitiüses hi ha una trentena de cales i espais naturals que es veuran afectats. A Eivissa, les properes al Parc Natural de ses Salines —com es Codolar, ses Salines o Cavallet—, bona part de les platges de la zona nord com Cala Pada, Figueral o s'Aigua Blanca i altres de la zona oest i sud-oest, com Cala Gració i Cala Bassa. A Formentera, les més impactades seran ses Illetes, platja de Llevant, Sa Roqueta, Es Pujols i Arenals.
La regla de Bruun assenyala que cada centímetre de pujada del nivell del mar s'estima una pèrdua mitjana d'un metre en superfície horitzontal de costa. En el cas del Mediterrani occidental suposaria “una pèrdua de 76 metres de costa” de mitjana. Per tant, la pujada del nivell del mar i la consegüent reculada de la línia de costa podria suposar la reducció o desaparició de la superfície de les platges, així com l'increment de les inundacions degudes a temporals marins. “Aquest efecte té un impacte especial en platges urbanes, on no hi ha la possibilitat d'un retrocés natural del sistema dunar cap a l'interior”, indica el document.
La regla de Bruun assenyala que per cada centímetre de pujada del nivell de la mar s'estima una pèrdua mitjana d'un metre en superfície horitzontal de costa. En el cas del Mediterrani occidental suposaria “una pèrdua de 76 metres de costa” de mitjana
Xalets de luxe a sòl rústic
L'informe de Greenpeace també posa el focus sobre la construcció d'habitatges a sòl rústic que, segons l'entitat ecologista, “són una de les causes silencioses i imparables d'ocupació de territori”. Així, citant un estudi de Terraferida, els ecologistes destaquen que entre el 2015 i el 2023 s'han construït gairebé 3.000 edificacions en sòl rústic a Mallorca, fet que suposa un creixement del 263% respecte a l'anàlisi anterior, com va explicar elDiario.es.
Els ecologistes sostenen que la construcció es recolza també en l'edificació de “xalets de luxe a parcel·les a preus milionaris”. “La picaresca també es dóna en la construcció de piscines, disfressades com a aljubs per eludir la normativa urbanística”, com va passar en dos hotels de luxe a Menorca. De fet, l'estudi es fa ressò del decret llei aprovat pel Govern el 2024 mitjançant el qual van reformar 50 normatives que permeten regularitzar construccions il·legals en sòl rústic, facilitant tràmits i ampliant terminis de prescripció, cosa que segons Greenpeace, afavoreix “als que han incomplert la llei i promovent un model de creixement urbanístic insostenible”.
La febre edificadora que permetrà construir 20.000 habitatges a Palma i sòl rústic i que s'estendrà per fins a 24 municipis de l'arxipèlag balear també ha preocupat el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB). Bernat Nadal, degà del COAIB, va advertir dels riscos de construir a sòl rústic comú, així com de les regularitzacions previstes. A més, assegura que les illes “deixaran de ser un atractiu” per convertir-se en “un decorat de cartró pedra on serà difícil viure”. La crítica va motivar la resposta de la presidenta balear, Marga Prohens (PP), que va defensar que la posició del Govern coincidia amb la del CAIB. “S'han de valorar moltes coses del que va dir el Col·legi d'Arquitectes. Van dir que no es pot créixer indiscriminadament en rústic, i des del Govern estem completament d'acord”, va assegurar Prohens.
En el cas particular d'Eivissa, el municipi de Sant Josep de sa Talaia, feu històric del PP, és el que ha patit un urbanisme més desordenat. Un municipi en el qual un exalcalde socialista i regidor d'Urbanisme està sent investigat per un presumpte cas de corrupció urbanística. A la legislatura actual, amb el PP havent recuperat l'alcaldia, s'aprova l'avenç del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que preveu un creixement de fins al 50% respecte a la població actual. La patronal de la construcció veu amb bons ulls l'actualització del planejament urbanístic, que es demanava fa temps.
La presidenta, Consuelo Antúnez, considera lògic que el nou planejament contempli el creixement als nuclis “consolidats o amb capacitat per absorbir serveis i infraestructures”. “És la millor manera d'evitar la dispersió i reduir l'impacte ambiental”. Tot i això, ha advertit que cal actuar amb cautela a les zones costaneres com Cala Tarida o Cala Vedella. “Són entorns sensibles que no poden assumir més pressió si no s'acompanya d'una planificació molt estricta i sostenible”, assegura.
0