La despesa de turistes estrangers salva al sector del luxe a Eivissa: “Són molt bons clients perquè els és igual el preu”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Milla d'Or d'Eivissa llueix enguany una mica més buida de l'habitual. Hi ha dies de tot, però a mitjan matí, els iots de lloguer que normalment havien salpat a primera hora, encara continuen amarrats i així seguiran fins que acabi el dia. La inestabilitat d'aquest estiu es reflecteix en tot el sector de luxe: hotels de cinc estrelles amb la meitat de les habitacions buides, restaurants on ja no és necessari reservar amb setmanes d'antelació i un turisme nacional que ha perdut pes enfront de l'estatunidenc i el llatinoamericà, més disposat a gastar.
Malgrat ser agost, el compàs és un altre, és rar; arrítmic. En ple pic de la temporada, mentre bona part dels turistes acudeixen en massa a Eivissa, uns altres han decidit marxar-se per a tornar a la tardor, quan ja hagi baixat una mica l'activitat. A mitjan matí, la zona del port pròxima al Casino i al famós edifici Las Boas, un complex residencial inconfusible pels seus balcons de colors i dissenyat per l'arquitecte francès Jean Novel on un apartament no baixa del milió, els clients entren a comptagotes en les exclusives botigues de marques no aptes per a totes les butxaques. “Agost és un mes molt voluble. Però enguany no existeix, ni tan sols, el trànsit de gent que sí solia venir en temporada alta”, valora Paula, una de les dues encarregades de la botiga de la marca espanyola Loewe.
De moment, continuen una mica expectants perquè “un dia hi ha molt de moviment i l'endemà es punxa”. Als matins, abans d'anar-se’n els vaixells, en 2024, hi havia més demanda. Paula recorda que, quan arribava a la botiga, els amarraments d'enfront de l'establiment (gairebé tots reservats a iots de lloguer) ja estaven gairebé buits perquè havien sortit a navegar, alguna cosa que no ha vist encara aquest 2025. Les seves sospites que l'estiu no està anant tan bé com altres es van confirmar l'altre dia, quan parlant amb un taxista li va comptar que hi havia gent als hotels, però que ell estava treballant menys que altres anys.
En plena temporada, l'ocupació d'un dels hotels d'ultra luxe de la zona de Cala Xarraca està a un 60%, segons han confirmat a eldiario.es fonts d'aquest establiment hoteler. Amb la previsió, això sí, que s'ompli durant els pròxims dies, no gràcies a reserves ordinàries, sinó a diversos buyouts que tenen planificats per a les properes setmanes. És a dir, la reserva d'una àrea completa de l'hotel per a la celebració d'esdeveniments concrets. El treballador d'un altre complex de cinc estrelles situat prop de Cala Gració, en el municipi de Sant Antoni -on el turisme és principalment britànic i d'un rang d'edat d'entre 20 i 30 anys-, assegura que, a principis d'aquest mes, tan sols la meitat de les gairebé 200 habitacions estaven reservades, amb lleugeres oscil·lacions en la xifra fins avui dia.
Un hotel d'ultra luxe de Cala Xarraca està a un 60% d'ocupació i un altre complex de cinc estrelles de Cala Gració té ocupades només la meitat de les seves gairebé 200 habitacions
Menys turisme nacional
Una altra observació general és que el turisme nacional ha decaigut. A Botafoch hi ha una elevada presència de turistes estatunidencs, principalment de Nova York o de Califòrnia -“Són molt bons clients perquè els hi és igual el preu”-, i llatinoamericans, d'on l'origen predominant és Mèxic. A més, es manté el turisme rus, encara que ha remès una mica. Això suposa una bona notícia, ja que els visitants internacionals “gasten, sens dubte, més que els locals”, assevera l'encarregada de Loewe.
“Crec que la inflació dels preus -i és vox populi- està perjudicant la demanda i, també, que no hi hagi un equilibri a la balança qualitat-preu”, afegeix la treballadora. En el seu cas, l'empresa els dona allotjament, una mesura que falla en altres sectors que no ofereixen habitatge als seus empleats, el que repercuteix en la qualitat del servei.
A poca distància, a bord d'un dels lluents iots que suren sobre aquest racó del Mediterrani, Nino, capità de vaixell, prepara diverses ampolles de champagne Ruinart -cadascuna val uns cent euros- perquè, quan arribin els amos de l'embarcació, de color negre, se les trobin pulcrament col·locades. La seva companyia, l'estrangera Wajer Yachts, s'encarrega de la neteja, el parament i, en resum, d'atendre les necessitats dels propietaris d'uns 70 vaixells a Eivissa.
Per a ells aquesta temporada està sent fins i tot “millor que l'anterior”, amb una clara presència d'holandesos (la meitat dels seus vaixells són de gent de Països Baixos) que passa a Eivissa les vacances o l'estiu en general. Per això, el sorprèn l'anomalia de que els restaurants, especialment els més populars de Formentera -Beso Beach, Cala Dúo o Juan y Andrea- llueixin bastant més buits que anys anteriors: “Altres estius havies de reservar amb antelació i aquest, el mateix dia, tenen lloc sense problema”. Davant la pregunta de eldiario.es sobre si els seus preus s'han incrementat respon que “molt poc, al voltant d'un 5%, a causa de la inflació”.
Altres estius havies de reservar amb antelació [a restaurants] i aquest, el mateix dia, tenen lloc sense problema
Per al Capuccino, un dels cafès de referència de l'elitista zona de Marina Botafoch, el ritme tampoc ha aturat. Alba, una cambrera debutant aquesta temporada, vola d'una taula a una altra, abillada amb camisa blanca, pantalons negres i ben pentinada. “Ja m'havien dit que aquí es treballa”, diu mentre afirma en sentir que els rumors diuen que molts negocis han punxat aquest estiu. “Això diuen, però aquí tenim activitat tota l'estona”. Les cadires són baixetes i estan molt ben disposades al costat de taules de la mateixa altura. Tot el mobiliari orientat cap a la mar, cap a les imponents vistes de Dalt Vila amb el castell com a guinda. Una postal històrica representativa, declarada en 1999 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El desitj de “més luxe”
Els clients del Capuccino demanen el compte -que no surt més car que altres anys- i surten de l'establiment turistes que coincideixen amb el target que descriu Alba: la majoria, italians “de diners” que acudeixen a la zona a comprar marques europees de la talla de Dior, Bvlgari, Dolce & Gabbana o Louis Vuitton, situades a tot just uns metres del cafè. No sorprèn. Es tracta, amb diferència, de l'àrea de “més luxe” de l'illa. Itàlia també és l'origen de gairebé totes les persones que es passegen per la nova botiga que ha obert Pacha al final del passeig de Botafoch, just abans de la rotonda que dirigeix a la nova estació marítima on amarren els creuers titànics que a l'estiu arriben gairebé diàriament a l'illa. Els creueristes de classe mitjana freqüenten més l'establiment que els usuaris d'alt poder adquisitiu dels iots que es lloguen just a l'altre costat de la carretera.
La majoria de clients de la Milla d'Or són italians 'de diners' que acudeixen a la zona a comprar marques europees de la talla de Dior, Bvlgari, Dolce & Gabbana o Louis Vuitton
Una d'aquestes empreses és Ibiza Boat Charter, amb un catàleg d'embarcacions que van des dels 2.000 als 20.000 euros per vuit hores de navegació, inclòs l'IVA, la propina obligatòria per al capità i la gasolina. El iot més barat que lloguen té deu metres d'eslora i una capacitat per a onze persones que a bord gaudeixen de tovalloles, beguda i un pica-pica cortesia d'aquest negoci d'origen alemany. Claudia, una de les propietàries, afirma que aquest estiu els clients estan demanant “més luxe”. Sobretot amb l'arribada del cap de setmana, quan busquen embarcacions més ostentoses per a celebracions especials, mentre que entre setmana es viu un ambient “més tranquil” que en temporades anteriors.
Claudia admet que, des de l'any de la pandèmia, les reserves han anat disminuint progressivament. “Els preus augmenten i els clients es redueixen”, lamenta la germànica. La costa, no obstant això, és un formiguer de navegants inexperts que gaudeixen de fruita i champagne en alta mar. Alguns. Uns altres es limiten a pagar el lloguer del vaixell entre tots per a passar un dia diferent durant la, ja a aquestes altures, inaguantable temporada.
“La gent segueix interessada en viure experiències, però tot està molt car i la classe mitjana ja no les pot continuar pagant”, diu apesarada. Hi ha, en aquest sentit, una diferència amb l'any passat, quan llogaven més vaixells petits al client espanyol, que ara pràcticament ha desaparegut a favor del nord-americà, amb molt bona fama entre els empresaris per la seva conformitat amb el servei i les seves propines generoses. Entre els turistes internacionals també destaquen els austríacs, alemanys -en tractar-se d'una empresa alemanya-, suïssos i holandesos.
Abans es llogaven més vaixells petits al client espanyol, que ara pràcticament ha desaparegut a favor del nord-americà
La temporada de “rècord”: frustrada
Aquest intercanvi ha fet que els números es mantinguin gairebé en equilibri: el petit percentatge de turistes amb alt poder adquisitiu i disposat a pagar els preus desorbitats de l'illa compensa la baixada de demanda. Una estratègia per la qual els hotelers porten uns anys apostant, apunta la presidenta a Balears de l'Associació Espanyola de Directors i Directius d'Hotel (AEDH), Alicia Reina. Ja que significa una menor massificació del territori. Als hotels s'està superant el 90% d'ocupació a l'agost amb una tarifa mitjana de 320 euros per nit malgrat haver-hi hagut mesos més crítics, com a maig o juny. “S'estan pràcticament calcant números respecte a la temporada de 2024, que va ser molt bona”, assenyala Reina, qui defensa que, al marge de l'ocupació, es mirin també altres indicadors.
El petit percentatge de turistes amb alt poder adquisitiu i disposat a pagar els preus desorbitats de l'illa compensa la baixada de demanda
Aquesta, no obstant això, no és la realitat de totes les empreses hoteleres de l'illa, sinó que algunes, per a arribar als números, s’han vist obligats a fer ofertes opaques -encobertes en packs al costat d'altres serveis per no tirar per baix el prestigi del producte i no donar una imatge de desesperació-, perquè s'havien plantejat al principi uns objectius “massa falaguers”.
Els elevadíssims preus que s'havien plantejat al principi han estat un problema per al consumidor, que no ha estat disposat a pagar-los en la mesura en que esperaven certs hotelers. “Els que sí han aconseguit mantenir l'ocupació ho han fet perquè han estat més capaços d'adaptar-se a l'elasticitat dels preus, han tingut una bona estratègia de producte o la zona ha jugat al seu favor”, afegeix la directora de AEDH.
Els hotels que han aconseguit mantenir l'ocupació ho han fet perquè han estat més capaços d'adaptar-se a l'elasticitat dels preus, han tingut una bona estratègia de producte o la zona ha jugat al seu favor
No és la temporada de “rècord” que es vaticinava a FITUR a Madrid a finals del gener passat, quan es van tirar les campanes al vol i s'esperaven xifres encara més mastodòntiques de les habituals. D'altra banda, aquest any hi ha hagut una tendència inesperada, consistent en què el client ha reservat a última hora, el que ha contribuït a desequilibrar les expectatives: “Això t'obliga a fer ofertes, et canibalitza la resta de reserves i no et permet premiar al que ha fet un early booking”.
La relació qualitat-preu
Entre els factors que han influït en l'inesperat alentiment de la demanda està, en efecte, “la innegable” pujada de preus i la sensació de “injustícia” que percep el client en relació amb la qualitat. Això provoca que els turistes que venien abans totes les temporades ja no repeteixin a Eivissa. Sobretot, tenint en compte que altres destins mediterranis suposen ja una competència feroç. Per això, per a la representant hotelera és important que la qualitat ha de ser 360 si es vol virar cap a una mena de turisme més exclusiu: “L'illa ha de ser segura, estar neta i tenir bones infraestructures”.
D'altra banda, el ressò que s'ha fet la premsa internacional de la turismofobia influeix en la decisió de venir dels estrangers, que no se senten benvinguts i que, quan venen, cada vegada prefereixen fer-ho en àmbits més privats, com en viles turístiques. Aquest tema preocupa cada vegada més al sector hoteler pitiús. Aquest tipus d'allotjaments, que suposen un altre competidor més, no estan subjectes a normatives tan estrictes i moltes vegades operen sense llicència i suposen una competència deslleial. Un fet que perjudica la resta de l'activitat hotelera -i al destí en si- perquè no tenen l'obligació de complir els mateixos estàndards de qualitat. “Hem d'aconseguir entre tots expulsar als pirates intrusistes que només degraden les nostres illes”, conclou Reina.
0