El PP usa una queixa per presumpte assetjament masclista per forçar el desallotjament de l'acampada per l'habitatge a Palma

L'acampada per l'habitatge de la Plaça d'Espanya de Palma s'ha convertit en un nou front de disputa entre el moviment social i l'Ajuntament. El batle, Jaime Martínez (PP), ha incorporat ara un nou argument a la seva ofensiva: les queixes sobre suposats comportaments masclistes formulades dins el mateix campament. Tant els integrants de l'Acampada per l'Habitatge com el col·lectiu Flama han acusat el batle d'“instrumentalitzar el feminisme” i d'utilitzar aquestes situacions -que ja havien abordat internament- per justificar políticament el desallotjament de les tendes instal·lades en protesta per l'emergència habitacional.

Ho posen de manifest en un comunicat conjunt difós aquest dimarts en resposta a la nota que, moments abans, havia emès el Consistori palmesà. En aquesta, la corporació municipal, governada pels populars amb el suport de Vox, reclama a la Delegació del Govern a Balears que intervingui per desallotjar “sense més demora” l'acampada. Per fer-ho, l'Ajuntament es fa ressò de “les greus denúncies fetes públiques pel col·lectiu Flama” i adverteix també de la presència de menors d'edat en aquest espai.

“Es tracta de denúncies que, per la seva gravetat, fan encara més necessari que la Delegació del Govern deixi de mirar cap a una altra banda, assumeixi les seves responsabilitats i actuï de manera immediata davant una situació que requereix una resposta per part de l'Administració competent”, subratlla el comunicat.

L'Ajuntament al·ludeix a una nota difosa per Flama al seu perfil d'Instagram, en la qual l'organització anunciava la seva retirada de l'organització de l'acampada després d'un procés intern de “debat i reflexió” en el qual, segons explica el col·lectiu feminista, va detectar “comportaments i actituds sexistes, així com situacions d'assetjament sexual” incompatibles amb els principis de cura i transformació social que defensa. El col·lectiu assenyalava, a més, la seva responsabilitat davant la presència de militants menors d'edat i assegura que la seva protecció, integritat i seguretat són una “prioritat absoluta”.

La sortida, tanmateix, no suposa un allunyament de la lluita pel dret a l'habitatge ni dels objectius de la protesta. No en va, Flama aclaria en la mateixa nota que reivindica les acampades i la desobediència civil pacífica com a eines “legítimes i imprescindibles” per combatre l'especulació i defensar el dret a l'habitatge, i deixa clar que la seva crítica no es dirigeix al moviment social ni a les seves reivindicacions. El col·lectiu assevera així que abandona la seva participació orgànica en l'acampada, però no la lluita per un habitatge digne.

Després del comunicat del Consistori, Flama i l'Acampada recriminen que el batle utilitzi aquestes situacions per reforçar una petició de desallotjament que, recorden, l'Ajuntament ja havia formulat abans de conèixer els fets. “L'Ajuntament ja demanava el desallotjament abans de conèixer aquests fets; ara pretén utilitzar-los per reforçar una decisió política que ja havia pres”, sostenen.

“Potser el batle i els seus socis haurien de plantejar-se desallotjar l'Ajuntament”

Els col·lectius marquen així una diferència entre els comportaments concrets que puguin produir-se al campament i l'existència de la protesta com a tal. El seu argument és que la denúncia d'actituds masclistes dins l'acampada no equival a reclamar-ne la desaparició. Per reforçar-ho, llancen una comparació directa amb el Consistori: “Si l'existència de comportaments masclistes fos motiu suficient per desallotjar un espai sencer, potser el batle i els seus socis haurien de plantejar-se desallotjar l'Ajuntament”.

En aquesta línia, rebutgen que les situacions denunciades dins el campament puguin utilitzar-se com a argument per deslegitimar el conjunt de la mobilització. “Denunciar comportaments masclistes no és denunciar l'existència de l'acampada. Assenyalar problemes puntuals dins d'un espai col·lectiu no és demanar-ne la dissolució”, assenyalen. Flama i l'Acampada per l'Habitatge asseguren que no han ocultat aquests episodis, sinó que els han abordat internament. Tal com expliquen, han escoltat les afectades, han pres mesures, han apartat de l'espai les persones que generaven inseguretat i han posat en marxa mecanismes de “prevenció, atenció i reparació”.

“Al batle li demanam una cosa molt senzilla: que deixi d'instrumentalitzar el feminisme per justificar la seva agenda política i que comenci a escoltar”, conclouen Flama i l'Acampada per l'Habitatge. “L'habitatge és un dret. L'acampada segueix”, sentencien.

L'acampada de la Plaça d'Espanya va començar després de la concentració celebrada a la plaça de Cort sota el lema “Ni una Maricarmen més”, en solidaritat amb la mobilització sorgida a Madrid després del desnonament de Maricarmen Abascal. Des de llavors, els participants han organitzat assemblees i torns per mantenir el campament i han anunciat la seva intenció de prolongar-lo.

La protesta reclama, entre altres mesures, una reducció dels lloguers, una major protecció davant els desnonaments, la regulació dels lloguers temporals i d'habitacions i la declaració de Balears com a zona de mercat residencial tensionat. La mobilització es manté mentre el preu de l'habitatge continua sotmetent les llars de Palma a una forta pressió.