El Suprem rebutja la petició d'un pare perquè la seva filla rebi el 25% de classes en castellà a Mallorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Suprem ha tancat la via judicial a un pare que reclamava que el seu fill, escolaritzat a educació infantil en un col·legi públic de Mallorca, rebés almenys una quarta part de les classes en castellà. L'Alt Tribunal ha confirmat el rebuig del Govern a la seva petició i ha avalat el criteri del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que ja havia desestimat el seu recurs el maig de 2024. La sentència suposa un nou aval judicial al model lingüístic de l'escola balear.
La resolució, consultada per elDiario.es, considera que la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB), aprovada el 2022 durant el Govern de Francina Armengol, configura un model de conjunció lingüística compatible amb la Constitució. En l'article 135, estableix el català com a llengua d'ensenyament i aprenentatge en, almenys, el 50% de l'horari escolar, amb l'objectiu de garantir-ne el coneixement i l'ús. La norma preveu, alhora, la utilització de les dues llengües oficials i mecanismes per atendre les necessitats lingüístiques de l'alumnat.
La legislació també reconeix l'autonomia dels centres per elaborar els seus projectes lingüístics, que s'han d'adaptar a les característiques sociolingüístiques de l'entorn i garantir que els estudiants assoleixin una competència comunicativa plena i equivalent en català i castellà en acabar l'ensenyament obligatori. Així, un col·legi pot establir el català com a llengua d'ensenyament i aprenentatge atenent l'entorn social i la realitat lingüística del seu alumnat, sempre que respecti els límits legals i garanteixi l'atenció als estudiants que necessitin adaptacions.
En aquesta línia, els magistrats descarten que la norma atorgui al català una posició de superioritat o privilegi davant del castellà. També subratllen que el pare no ha aconseguit demostrar que el col·legi del seu fill relegués efectivament el castellà o l'apartés de l'activitat docent. “La part no cita ni un sol dels aspectes del PLC [Projecte Lingüístic de Centre] que li permetin afirmar [...] que el castellà és exclòs com a llengua vehicular”, retreu la Sala.
El Govern va rebutjar la petició
El conflicte va començar el juny de 2022, quan el progenitor va acudir a la Conselleria d'Educació per reclamar que el seu fill, aleshores matriculat a primer d'educació infantil, rebés almenys el 25% dels ensenyaments en castellà, no només durant aquell curs, sinó també els següents. La resposta de l'Administració va arribar a l'agost i va ser negativa. El Govern va argumentar que la petició partia d'una premissa que no es corresponia amb l'organització d'aquesta etapa educativa: a infantil no hi ha assignatures troncals, sinó àrees de coneixement i àmbits d'experiència. Per tant, no era possible aplicar el percentatge reclamat en els termes plantejats.
La Conselleria va apuntar, a més, que la legislació autonòmica ja preveu una via per garantir els drets lingüístics de les famílies: l'elecció de la llengua oficial en el primer ensenyament. L'article 18 de la Llei de normalització lingüística de 1986 reconeix expressament el dret dels alumnes a començar l'escolarització en català o castellà i obliga el Govern a arbitrar les mesures necessàries per fer-lo efectiu.
El pare va decidir portar la negativa als tribunals. El TSJIB va desestimar el seu recurs el 15 de maig de 2024, però el progenitor no va donar per tancada la disputa i va acudir al Suprem. En el seu recurs va sostenir que el projecte lingüístic del col·legi deixava fora el castellà com a llengua vehicular i que aquesta situació vulnerava els articles 3, 14 i 27 de la Constitució, relatius a la cooficialitat lingüística, la igualtat i el dret a l'educació.
El seu argument anava més enllà de la reclamació d'un percentatge concret de classes. El pare sostenia que els centres sostinguts amb fons públics no podien deixar el castellà fora de l'ensenyament ordinari i que, si això passava, l'Administració no podia limitar-se a oferir a les famílies la possibilitat de canviar de col·legi. Segons el seu parer, aquesta alternativa traslladava als progenitors la càrrega de cercar un altre centre per exercir un dret que havia d'estar garantit dins el mateix sistema educatiu.
El Suprem descarta que el fill rebés un tracte discriminatori
En aquest context, el Suprem considera que no s'ha acreditat que el fill del recurrent rebés un tracte discriminatori ni que se li hagués vulnerat el dret a l'educació. Com que no ha quedat demostrada l'exclusió del castellà, la Sala considera que tampoc no cal pronunciar-se sobre la segona qüestió plantejada, relativa a si oferir un canvi de centre seria una resposta suficient davant una eventual vulneració dels drets lingüístics.
En la mateixa sentència, el Suprem adverteix, tanmateix, que els models de conjunció lingüística dels col·legis “no poden establir l'exclusió total de la llengua castellana com a llengua vehicular en el sistema educatiu no universitari balear”. L'Alt Tribunal remarca que un col·legi no pot excloure completament una de les dues llengües oficials, però tampoc no estableix un percentatge mínim d'hores que s'hagin d'impartir en castellà. Per arribar a aquesta conclusió, la Sala recorre a una jurisprudència constitucional que fa anys que delimita l'equilibri entre les llengües oficials en el sistema educatiu.
Una de les seves principals referències és la sentència 31/2010, relativa a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que va establir que totes dues llengües han de ser reconegudes com a vehiculars en l'ensenyament. Aquella resolució, però, també va deixar clar que la llengua pròpia d'una comunitat pot ocupar una posició central en el model de bilingüisme, sempre que aquesta opció no impliqui l'exclusió del castellà.
El Suprem recupera igualment la sentència 337/1994, que va avalar el model d'immersió lingüística català i va admetre que una llengua autonòmica pugui constituir el “centre de gravetat” del sistema educatiu. La condició és que l'altra llengua oficial no quedi apartada de l'ensenyament. A aquesta doctrina hi afegeix les sentències 109/2019 i 114/2019, que insisteixen que la cooficialitat ha de respondre a un patró d'equilibri o igualtat entre les llengües, i la STC 14/2018, que recorda l'obligació dels poders públics de garantir el dret a rebre ensenyament en castellà.
També cita la STC 34/2023, que reitera que les llengües cooficials no poden quedar relegades a ser únicament objecte d'estudi: totes dues han de tenir reconeixement com a llengües vehiculars. El marc es completa amb la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica d'educació, en la redacció introduïda per la LOMLOE, que obliga les administracions educatives a garantir el dret de l'alumnat a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials dels seus respectius territoris.
La sentència recorda que la normativa autonòmica preveu mecanismes per garantir els drets lingüístics de les famílies. Entre aquests, hi ha el dret a rebre el primer ensenyament en la llengua oficial triada i els programes d'acollida lingüística per als alumnes que s'incorporen tardanament al sistema educatiu i presenten mancances en català. També subratlla que la legislació prohibeix separar l'alumnat en centres o grups diferents per raons de llengua, amb l'objectiu d'evitar la segregació lingüística.
L'OCB celebra el suport judicial
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha celebrat el pronunciament del Suprem i el considera un aval al model lingüístic educatiu de les Illes. “Hi ha dies que arriben carregats de bones notícies”, ha assenyalat l'entitat en un missatge difós a les xarxes socials. L'organització ha qualificat el recurs d'“instigat per dos grupuscles d'extrema dreta” i ha celebrat que l'Alt Tribunal desestimi les pretensions del pare. A parer de l'OCB, la resolució suposa un nou aval judicial a la posició que el TSJIB havia defensat anteriorment sobre la legalitat del model balear.
L'entitat ha recordat, no obstant això, que encara queda pendent el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la Llei d'Educació de 2022 arran del recurs presentat per Vox. “Ara només falta esperar la confirmació de la seva constitucionalitat per part del Tribunal Constitucional amb motiu, en aquest cas, del recurs interposat per Vox contra la Llei d'educació de Balears de 2022”, ha conclòs.
0