L'hotel de les suites a 3.000 dòlars la nit i 15 piscines que robava aigua potable mentre Menorca s'asseca
LLEGIR EN CASTELLÀ
El mes de juliol passat, les autoritats dels vuit municipis de Menorca van decretar la prealerta per sequera i van anunciar una bateria de mesures per enfrontar la crisi de l'aigua. S'han clausurat les fonts públiques i se n'ha suprimit el reg de totes les rotondes, jardins, parcs i zones verds. També s'ha prohibit netejar embarcacions i vehicles amb mànega. Així mateix, es van cancel·lar els proveïments per a creuers i embarcacions de gran importància i s'han enviat cartes a la ciutadania i als visitants per conscienciar de la gravetat del problema hídric que travessa l'illa -segons dades de l'índex global de la Demarcació Hidrogràfica, les reserves de Menorca se situen al 38%, el mínim en les últimes quatre dècades-.
Al mateix temps que els 100.000 residents de Menorca –i els gairebé 200.000 visitants que segons l'Observatori Social i Ambiental poblen l'illa cada mes d'agost– feien un esforç per evitar el malbaratament d'aigua, un grup d'agents del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil ingressava al predi de l'agroturisme Cap Menorca, en el municipi d'Alaior, per clausurar un pou il·legal que extreia diàriament 40.000 litres d'aigua potable, segons van indicar els agents i van reconèixer els mateixos propietaris de l'hotel.
Fonts de l'Institut Armat han confirmat a elDiario.es que l'operació continua en marxa i les indagacions segueixen obertes, per la qual cosa no es descarten noves intervencions contra infractors en les properes setmanes. Tot i els intents d'aquest mitjà per recollir-ne la versió, des de la propietat de l'hotel han evitat fer declaracions sobre la troballa del pou il·legal. Tampoc no s'han pronunciat sobre el fet que, segons figura a la seva pàgina web, l'hotel va rebre el 2021 un milió d'euros procedents dels fons Next Generation de la UE, en virtut del seu “compromís ambiental” i de promoure el “creixement sostenible”.
Malgrat els intents d'aquest mitjà per recollir la seva versió, des de la propietat de l'hotel eviten fer declaracions sobre la troballa del pou il·legal. Tampoc sobre el fet que l'establiment rebés en 2021 un milió d'euros dels fons Next Generation pel seu “compromís ambiental” i per promoure el “creixement econòmic sostenible”.
D'aquella pols, aquests fangs
El CAP Menorca va obrir les portes el 17 de maig del 2024 després de diversos anys d'endarreriments i esmenes ambientals al projecte original, que incloïa habitacions penjants amb vista al mar, suspeses sobre el barranc de Sant Llorenç de Llucalari. Es tracta d'un agroturisme amb capacitat per allotjar 30 hostes, que ocupa 30 hectàrees –una per a cada visitant– del que fins al 1994 va ser una bateria d'artilleria de costa de l'Exèrcit i on encara queden dos canons Vickers 38 que apunten cap al mar.
L'hotel, que fins i tot compta amb una flota de iots propis i les suites del qual costen entre 1.200 i 3.000 dòlars la nit, pertany a la companyia Mare e Terra, de la qual és propietari l'empresari francès Laurent Morel-Ruymen, conegut per haver comprat i reformat quatre hotels més a Menorca. A les seves publicacions en línia, Ruymen insisteix que el seu projecte està pensat per a “reduir al màxim la petjada humana” amb l'objectiu que els seus hostes puguin “viure en harmonia amb la natura”. Fins i tot setmanes després de reconèixer que a l'hotel s'extreia il·legalment aigua enmig d'una de les pitjors sequeres que es recorden a Menorca, l'empresari francès manté a la seva pàgina web el missatge que el model d'hotel rural “aposta per la mínima intervenció al territori”.
L'hotel, que fins i tot compta amb una flota de iots propis i les suites dels quals costen entre 1.200 i 3.000 dòlars la nit, pertany a la companyia Mare e Terra, de la qual és propietari l'empresari francès Laurent Morel-*Ruymen, conegut per haver comprat i reformat altres quatre hotels a Menorca
El CAP Menorca, que cuenta con una flota de yates propios y cuyas suites cuestan entre 1.200 y 3.000 dólares la noche, pertenece al empresario francés Laurent Morel-Ruymen. Incluso semanas después de reconocer que en su hotel se extraía ilegalmente agua en medio de una de las peores sequías que se recuerden en Menorca, mantiene que su proyecto “apuesta por la mínima intervención en el territorio”
“Menorca és un territori que té límits molt concrets –com el tema de l'aigua–, ho diem i ho repetim cada vegada que apareixen aquests grans empresaris amb les seves fabuloses infraestructures a les quals, per altra banda, no tenim capacitat de mantenir”, assenyala la regidora d'Avaçam Alaior, Isa Allès. Ella cita concretament el seu municipi com a epicentre de diverses irregularitats: “Aquí també es va donar el cas de les piscines fraudulentes i il·legals de l'hotel Torrevella i ara el pou il·legal del qual s'extreia diàriament aigua en plena sequera. L'alcalde, [José Luis] Benejam (PP), en lloc de fer complir la llei, fa pilotes fora i assenyala l'administració de l'Estat com a responsable d'allò del que la seva administració s'hauria d'ocupar-se”, assevera.
L'alcalde (PP) nega tenir cap responsabilitat
Per part seva, Benejam rebutja les crítiques de l'oposició i assenyala que la seva administració no és “competent en matèria de disciplina urbanística en sòl rústic”, responsabilitat que, afirma, recau en el Consorci de Disciplina Urbanística a Sòl Rústic, dependent del Consell Insular de Menorca, per la qual cosa es manifesta eximit d'incompliments. Així mateix, el primer edil insisteix, en declaracions a aquest mitjà, que l'Ajuntament “tampoc no té competències en la vigilància o control dels pous que puguin existir en sòl rústic”. “En aquest àmbit, l'autoritat competent és el Seprona de la Guàrdia Civil, que ha estat qui ha actuat en aquest cas i la tasca del qual recolzem totalment”, argueix.
L'alcalde d'Alaior, José Luis Benejam (PP), eludeix qualsevol tipus de responsabilitat i atribueix al Consell Insular de Menorca les competències en matèria de disciplina urbanística en sòl rústic. Assegura que tampoc pot actuar en matèria de vigilància o control dels pous
Cal esmentar que Alaior és el municipi on en els darrers anys han proliferat les infraccions mediambientals vinculades a emprenements hotelers al medi rural. Un és el cas de les piscines il·legals de l'hotel Torrevella, que, com va publicar elDiario.es, seran legalitzades en virtut d'una llicència atorgada oportunament pel mateix ajuntament que dirigeix Benejam malgrat violar obertament el que disposa el Pla territorial insular. Idèntic és el cas de les piscines il·legals presentades davant l'administració com a aljubs de l'agroturisme Menorca Experimental. La polèmica llicència atorgada pel primer edil popular ha permès als promotors francesos de Torrevella alliberar-se d'una multa milionària imposada pel Consorci de Disciplina Urbanística.
Des de l'oposició municipal, els regidors d'Avançam Alaior responen a Benejam que,“encara que el consistori no té competències en matèria de disciplina urbanística, sí que té capacitat i eines per controlar els grans consumidors d'aigua del municipi”, cosa que, afegeixen, “enmig d'una sequera brutal seria bàsic controlar”. “Una mesura així hauria permès que se sabés qui està robant o malgastant l'aigua. Aquesta omissió, sumada a la connivència directa del cas Torrevella, envia un missatge clar: a Alaior hi ha un govern que protegeix els infractors”, emfatitza Isa Allès.
Tot i que el consistori no té competències en matèria de disciplina urbanística, sí que té capacitat i eines per a controlar als grans consumidors d'aigua del municipi. Una mesura així hauria permès que se sabés qui està robant o malgastant l'aigua. Aquesta omissió, envia un missatge clar: a Alaior hi ha un govern que protegeix els infractors
La formació opositora subratlla, en diàleg amb aquest mitjà, la necessitat que el municipi deixi de “rebre diners dels hotels infractors”, ja que, segons denuncien, la localitat percep “des de fa anys” finançament privat per per a assistir a la Fira Internacional de Turisme (Fitur). Es tracta de l'únic municipi de Menorca amb representació pròpia en un esdeveniment d'abast internacional dedicat a la indústria del turisme. Tal com ha pogut confirmar elDiario.es, entre els finançadors de l'estand d'Alaior a Fitur hi ha els propietaris del CAP Menorca, Torrevella i Menorca Experimental, tots ells propietat d'inversors francesos i tots investigats per presumptes –o demostrades– infraccions ambientals.
Tensió veïnal al nord de Menorca
Després de conèixer-se la clausura del pou ubicat al predi del CAP Menorca van començar a aparèixer en alguns municipis del ponent insular una sèrie de grafits i cartells que al·ludeixen directament al director del grup Mare i Terra, Laurent Morel, com un “morós”, entre altres proclames. Sense que ningú s'hagi atribuït l'autoria de les pintades i els cartells, elDiario.es ha consultat alguns veïns del municipi d'Alaior per conèixer la seva opinió sobre aquesta campanya: tots condemnen els actes vandàlics, encara que apunten a la importància que “tots compleixin la llei per igual”.
Preguntar pel cas de les piscines il·legals de Torrevella o pel pou de Llucalari –la finca on s'allotja el CAP Menorca– a Alaior és un esport arriscat. Tot el municipi està al corrent de les infraccions dels agroturismes, per la qual cosa les opinions de veïns i coneguts moltes vegades es troben diametralment oposades entre si. Rosa MR explica a aquest diari que fa més de dues dècades que viu a Alaior i que a casa seva conviu amb tres persones més. La sola menció de Llucalari la retrotreu a un moment molt tens del municipi: 2004, l'any en què el predi estava abandonat i va ser okupat per un grup d'activistes, com va explicar elDiario.es a aquest reportatge.
“En aquella època estava tot destrossat, tot trencat i destruït, tot s'enfonsava”, explica aquesta veïna en referir-se al que avui és l'hotel més car i més exclusiu de l'illa. “Realment crec que aquest lloc, en haver pertangut originalment al patrimoni públic, s'hauria d'haver convertit en un espai de cooperatives d'habitatge, cosa que doni solució habitacional als veïns, en lloc d'un agroturisme per a ultra rics. No estic d'acord amb el que van fer els okupes, però encara menys que empresaris estrangers privatitzin un lloc de Menorca i s'emportin els beneficis a un altre país”, assenyala.
No estic d'acord amb el que van fer els okupes [en la base militar de Llucalari, on van acabar construint-se hotels de luxe], però menys encara que empresaris estrangers privatitzin un lloc de Menorca i s'emportin els beneficis a un altre país
“Modus operandi” entre Ajuntament i empresaris
Raquel és veïna de tota la vida d'Alaior i considera que considera que la problemàtica de les piscines i les infraccions en agroturismes és “un modus operandi” entre els empresaris i l'ajuntament. “Els veïns d'Alaior fem un consum responsable de l'aigua, estem conscienciats i tractem aquest recurs com el que és, una cosa escassa i preuada. Em sembla una burla que a nosaltres ens reclamin restriccions en l'ús quotidià quan a aquesta gent els perdonen deutes milionaris per infringir la llei”, emfatitza.
Per la seva banda, Andrea C., veïna del carrer Verge del Toro i mare soltera de dos petits, ha estat consultada pel Diario.es sobre l'aparició dels cartells i grafits que apunten contra el propietari del grup Mare e Terra. “No em sembla bé, però entenc que hi hagi veïns que estiguin cansats que la gent amb diners cregui que pot fer el que vulgui”, comenta en una opinió compartida per altres veïns consultats per aquest mitjà. “No crec que sigui útil assenyalar algú amb nom i cognoms, perquè hi ha molts altres infractors aquí mateix a Alaior que s'emparen a l'anonimat i són protegits per l'Ajuntament. Crec que, de totes maneres, han de complir la llei o pagar per les seves infraccions”, sentencia.
0