El desembre de 2025 tornaren a aparèixer de forma fugaç, però eficient, les protestes dels agricultors francesos i europeus. Malgrat la poca durada i passar gairebé desapercebudes, han aconseguit una petita victòria forçant al Parlament Europeu a posposar la votació sobre l’acord Mercosur i les ajudes de la PAC.
En resum, la PAC (Política agrària comú) és la política de la UE dirigida al sector agrari i que estableix les normes polítiques i ajudes econòmiques per la subsistència de l'agricultura de la Unió Europea. La reducció del pressupost de la PAC en un 20% que planteja la Unió Europea amenaça l’activitat agrícola i la sobirania alimentària europea, a més d’incrementar la dependència cap a altres països.
Doncs un dels principals motius, i més evident, és l’increment del gast militar europeu al 5%. Aquest respon clarament a motius nord-americans i als xantatges econòmics del president Donald Trump. Aqui, cal destacar que Espanya, amb Pedro Sánchez al capdavant, tot i haver incrementat el pressupost militar fins al 2%, no ha cedit als xantatges d’incrementar-lo al 5% que exigia l’OTAN a tots els països membres. Aquesta decisió no ha agradat a ningú. Ni a Donald Trump i Estats Units que amenaça el nostre país amb càstigs econòmics. Ni a l’oposició política, PP i VOX, que malgrat declarar-se defensores del camp, criticaren no pujar la despesa militar al 5% i es posicionen a favor d’un increment del pressupost militar. Tampoc va agradar gens als grups socials, que veuen aquest increment al 2%, i al 5% per l’any 2032, quelcom perjudicial per sectors com l’agricultura o la sanitat.
A aquest malestar s’hi suma el tractat de lliure comerç UE- Mercosur. Un acord de comerç amb els països d’Amèrica Llatina (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) que pretén reduir els aranzels i fomentar el comerç entre els dos continents. Aquest acord suposa una amenaça europea i va en contra els interessos agrícoles. Per una part, permet comercialitzar amb productes que usen tòxics, desforesten els boscos i que violen els drets humans i laborals. Uns productes amb un cost econòmic inferior que fan una competència als productes europeus que sí que compleixen amb una normativa més estricta.
Des de fa anys el tractat està en constant revisió tècnica i legal i la ratificació de l’Acord no ha estat possible per la forta oposició de la societat civil, països com França o Àustria i les revoltes dels pagesos. No obstant això, molts partits polítics (PP, PSOE, VOX, Cs i PNV) i empreses (Santander) es mostren a favor dels tractats de lliure comerç per fomentar l’economia, tot i que sigui a costa del planeta i el sector agrari europeu.
Sobre este blog
Espacio de opinión de la delegación de elDiario.es en Illes Balears. Las asociaciones políticas, sociales, económicas y culturales de las islas debaten sobre los distintos temas que afectan al archipiélago. Puedes enviar tu opinión a illesbalears@eldiario.es en castellano o catalán y sin límite ni máximo de caracteres.
0