Després d'un llarg període, i després d'una reforma constitucional -ajust o supressió de vocables-, s'atorga el senador que li correspon a l'Illa de Formentera.

Després de la Proposició de reforma, per fi (ja que va presentar-se l'expedient el Parlament de les Illes Balears en la XII Legislatura), i ara, en la XV Legislatura Espanyola, s'ha reformat l'art.69.3 que permetrà a Formentera que elegeixi un senador propi -i no tenir-ne un a temps parcial que en la pràctica compartia amb l'illa d'Eivissa-.

Després de la seva admissió a tràmit com a Proposició de reforma constitucional al setembre de l'any 2023, es buscava suprimir el terme “agrupació d'Illes”, en aquesta unió Eivissa-Formentera, i el guió entre ambdues, a fi de crear una circumscripció electoral independent al senador per l'illa de Formentera i que, en les immediates eleccions, després d'aquesta reforma tingués un senador.

A partir de la reforma estatutària de 2007, en virtut de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, que va aconseguir la creació d'un Consell Insular propi per a l'illa de Formentera; i la creació del Consell Insular de Formentera, constituït el 10 de juliol de 2007, que estableix que s'integri en el citat consell insular l'Ajuntament de Formentera, la reivindicació ha estat una constant, tant a nivell insular com autonòmic.

Fins i tot, sent un territori amb una població a nivell nacional no reduïda, i al costat d'això, que el Consell de Formentera sigui una institució singular en el conjunt del Dret espanyol, amb personalitat jurídica única, però amb diverses naturaleses jurídiques superposades. Certament, posa fi a una dependència administrativa històrica lligada amb l'illa d'Eivissa. Per tant, la lògica possibilitat d'elecció d’un senador propi.

En principi, malgrat ser una cosa aparentment simple i sense problemes polítics, i comptar amb suport previ del Consell i del Parlament balear, i amb un acord de tramitació directa i en lectura única (176 vots a favor, 33 en contra, 138 abstencions).

Finalment, en la votació tant del Ple en el CD com al Senat va sofrir abstencions i vots en contra, encara que amb una majoria suficient per a la seva aprovació.

Així, encara que està pràcticament resolt, després de l'aprovació pel Ple del Congrés dels Diputats en la seva sessió del dia 26 de març de 2026, i havent obtingut aquest text, en votació final, la majoria de tres cinquens prevista en el citat precepte constitucional. I l'aprovació per part del Ple del Senat en la seva sessió del dia 22 d'abril de 2026 i havent obtingut aquest text, en votació final, la majoria de tres cinquens i sense introduir modificacions al text remès pel Congrés dels Diputats. Conclourà el 12 de maig de 2026, després de fer-se pública l'obertura del termini de quinze dies previst en l'article 167 de la Constitució Espanyola, dins del qual una desena part dels membres de la Cambra podrà sol·licitar que la reforma aprovada per les Corts Generals sigui sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.

Ens arriba la notícia que l'actual president del Parlament de les Illes Balears, el Sr. Gabriel Le Senne, se li ha notificat l'acte d'obertura del judici oral. Els fets són coneguts: en la seva actuació com a president va trencar la fotografia de tres víctimes (Aurora Picornell i les Roges des Molinar) del franquisme.

Ens agradaria desglossar les diverses qüestions relacionades: la qüestió moral o ètica; la qüestió parlamentària; la qüestió de suspensió o expulsió; i la qüestió jurídica.

Des de la qüestió moral, personalment em sembla un acte -reitero aquesta mera acció- poc digne o apropiat per a un president de la institució representativa de les Balears. Tant per les víctimes dels familiars com pel fet que se li pressuposa en la seva funció parlamentària un temperament neutral com a autoritat representativa. Ara bé, això no condueix a responsabilitats jurídiques i parlamentàries de mode directe, ni ometre la presumpció d'innocència.

Successivament, en la qüestió parlamentària, en atenció a les funcions clàssiques que li incumbeixen la Presidència d'un Parlament, ostenta la representació de la Cambra i assegura el bon funcionament dels treballs, per a això dirigeix els debats i manté l'ordre (es recull en el art.33 del Reglament). Tampoc prescindim que tots els diputats estan obligats a respectar l'ordre, la cortesia i disciplina parlamentària (art.19 Reglament). En efecte, des d'aquest òrgan de govern, va desenvolupar una competència que li corresponia com és el comandament dels debats i la vigilància de l'ordre. La qüestió que plantegem serà la següent: es va extralimitar de la seva funció o es va limitar a complir-les de manera incorrecta?

Amb el total respecte al Poder Judicial i al Parlament, seran ells els que ens ofereixin la justificació de l'un o l'altra. Amb un prisma ciutadà, sembla que va depassar els límits de direcció, ja que possiblement hi havia altres mitjans menys perniciosos per a mantenir l'ordre.

Successivament, en l'aspecte jurídic. S'ha informat en els mitjans que hi ha un acte d'obertura de judici oral sol·licitant fiança. Per tant, se suposa que es presentaran els escrits d'acusació i s'ha dictat acte d'obertura del judici oral. D'aquesta manera, passarà la causa a l'òrgan d'enjudiciament. Des de la qüestió penal, haurà de provar-se que trencar les fotos i tancar el portàtil, causen un descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes dels delictes terroristes o dels seus familiars. Sense entrar a les meves valoracions personals i amb plena confiança en la Justícia, de moment, la Fiscalia va sol·licitar l'arxivament de la causa, després de no quedar acreditada la intenció de lesionar la dignitat dels familiars de les víctimes, ni aquesta motivació discriminatòria.

Finalment, la que ara transcendeix per la seva major complexitat, el fet problemàtic resideix entre aquest dret de romandre en les funcions representatives o suspendre dels drets i deures al president com a diputat i cessar-lo d'aquest òrgan de govern. Les causes estan taxades (i es podrien donar) en el Reglament del Parlament. Restem a l'espera dels esdeveniments.

Després de la proclamació oficial dels resultats de les eleccions autonòmiques es va plasmar una nova distribució de l'arc parlamentari balear. En efecte, els 25 escons aconseguits pel Partit Popular i els 8 escons de VOX comporten la majoria necessària per a la investidura de la Presidència i la formació futura d'un Govern.

Tot i que les reunions són a porta tancada, en aparença pública, no hi ha sobre la taula un acord tancat entre les dues parts. En la negativa del Partit Popular a formar coalició i les demandes de Vox, potser les qüestions passin per la dificultat de consentir butaques personals. O potser el canvi de l'escó de Palma a Madrid (mirant les eleccions generals). Amb probabilitat, per alguna de les parts hi ha vetos a determinades autoritats. Tot i això, semblava d'inici un joc estratègic d'allargar el pacte, conjugant així una precampanya de cara a les eleccions generals. Mostrant a la ciutadania una fortalesa política de posició artificial sense un tractament del programa polític.

La sessió constitutiva del Parlament serà aquest dimarts 20 de juny. El procediment de manera succinta es resumeix: tenint en compte l'art. 41.5 de l'Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el Parlament ha de constituir-se en el termini màxim de trenta dies després de la celebració de les eleccions. Per tant, si es van celebrar el dia 28 de maig, el dia 26 de juny es posaria fi al termini.

El mateix art. 3 del Reglament de la cambra autonòmica remarca que, una vegada proclamats oficialment els resultats, la presidència de la Diputació Permanent (president del Parlament) ha de convocar mitjançant resolució aquesta sessió constitutiva que posteriorment es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears i al Butlletí Oficial de les Illes Balears. El dia assenyalat es constitueix l'Assemblea amb els diputats electes que han recollit les credencials durant aquests dies. S'escull la Mesa del Parlament amb els procediments previstos en el mateix reglament de la cambra. Un cop concloses les votacions, les persones escollides ocuparan els seus llocs i es sol·licitarà de tots els diputats per ordre alfabètic el jurament o la promesa d'acatar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Un cop declarat constituït el Parlament, segons l'art. 7 del reglament esmentat, en el termini de quinze dies hàbils següents (si va segons el que s'ha marcat, una mica abans de la meitat de juliol) a la celebració constitutiva tindrà lloc la sessió solemne d’obertura de la legislatura.

D’altra banda, la que més interessa, la presidència de les Illes Balears serà escollida per la resta de diputats, una vegada proposat el seu programa polític i després d’un debat, pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels seus membres. En cas que la Sra. Marga Prohens no aconseguís aquesta majoria absoluta (amb el suport de Vox), se sotmetria a nova votació en quaranta-vuit hores després de l'anterior, sent suficient una majoria simple. Aquí el problema passaria per un vot en contra de Vox. I només en el cas que hagin transcorregut seixanta dies a partir de la primera votació per a la investidura i que no s'obtingui aquesta confiança del Parlament, quedaria dissolt i es convocarien noves eleccions.

Aquest atorgament de confiança parlamentària a la presidència s'inicia dins dels quinze dies següents a la constitució del Parlament, consultant els portaveus designats pels diferents partits polítics amb representació perquè proposin aquest candidat (en principi, la diputada Marga Prohens).

En suma, seria interessant per a la ciutadania conèixer públicament quin joc tàctic o de cromos estan fent. És a dir, si realment volen governar en coalició o en minoria, i els motius d'aquesta decisió.