<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Alberto Fraile]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/alberto-fraile/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Alberto Fraile]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1051538/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Heike Freire, filòsofa: "Massa pantalles estan perjudicant la relació humana a les aules"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/heike-freire-filosofa-massa-pantalles-perjudicant-relacio-humana-les-aules_1_13517576.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" width="1200" height="675" alt="Heike Freire, filòsofa: &quot;Massa pantalles estan perjudicant la relació humana a les aules&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La psicòloga i creadora de la Pedagogia Verda sosté que la crisi ecològica no es pot resoldre únicament amb tecnologia: "La pressa ens allunya dels ritmes de la Terra, que són els ritmes del nostre cos"</p><p class="subtitle">Espanya es desploma a PISA i els alumnes tenen “dificultats” amb textos de més de 400 paraules per culpa de les pantalles</p></div><p class="article-text">
        Heike Freire (Gij&oacute;n, 1965) fa gaireb&eacute; tres d&egrave;cades que investiga la relaci&oacute; entre natura, educaci&oacute; i desenvolupament hum&agrave;. Fil&ograve;sofa i psic&ograve;loga, &eacute;s una de les principals referents de l&rsquo;anomenada Pedagogia Verda, un enfocament que reivindica el contacte amb el m&oacute;n natural com una necessitat b&agrave;sica, especialment durant la inf&agrave;ncia. &Eacute;s autora, entre altres llibres, d&rsquo;<em>Educar en verde. C&oacute;mo superar el d&eacute;ficit de naturaleza y cultivar el amor a la Tierra</em> (Paid&oacute;s, 2026), edici&oacute; renovada i ampliada de la seva obra de refer&egrave;ncia publicada originalment el 2011; <em>&iexcl;Estate quieto y atiende! Ambientes m&aacute;s saludables para prevenir los trastornos infantiles</em> (Herder, 2017), i <em>Patios vivos para renaturalizar la escuela</em> (Octaedro, 2020).
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la seva reflexi&oacute; ha anat molt m&eacute;s enll&agrave; de treure els infants de les aules: Freire sost&eacute; que la crisi ecol&ograve;gica que vivim &eacute;s tamb&eacute; una crisi interior. Ens hem separat dels nostres cossos, dels nostres ritmes i de la resta d&rsquo;&eacute;ssers vius fins al punt d&rsquo;oblidar que nosaltres tamb&eacute; som natura.
    </p><p class="article-text">
        Davant una societat accelerada, hiperestimulada i cada vegada m&eacute;s mediatitzada per les pantalles, proposa recuperar l&rsquo;atenci&oacute;, les sensacions i la relaci&oacute; directa amb all&ograve; que &eacute;s viu. Al voltant d&rsquo;aquesta idea girar&agrave; <em>Viaje a tu Ecolog&iacute;a Interior</em>, el taller que Freire impartir&agrave; el pr&ograve;xim 26 de setembre a Espai Buit, a Palma, on at&eacute;n elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per situar-nos, qu&egrave; &eacute;s exactament l&rsquo;&laquo;ecologia interior&raquo;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Solem entendre l&rsquo;ecologia com un problema t&egrave;cnic i material, per&ograve; autors com F&eacute;lix Guattari ens recorden que l&rsquo;ecologia &eacute;s una manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb la Terra.
    </p><p class="article-text">
        Els ecosistemes necessiten diversitat, cicles de descans, observaci&oacute;, cura, equilibri, regeneraci&oacute;... i nosaltres tamb&eacute;. Per aix&ograve; parlam de tres ecologies: l&rsquo;ambiental, la social i la personal. Cap no &eacute;s m&eacute;s important que les altres: formen part d&rsquo;un mateix proc&eacute;s sist&egrave;mic i global.
    </p><p class="article-text">
        Els problemes ecol&ograve;gics que tenim amb la natura &laquo;de fora&raquo; tamb&eacute; s&oacute;n dins nosaltres. Els tenim amb la nostra pr&ograve;pia natura. De fet, estam destruint la Terra precisament perqu&egrave; estam desnaturalitzats. Aquesta desconnexi&oacute; dels nostres ritmes i necessitats vitals, personals, creatives, socials i espirituals ens fa nocius per a nosaltres mateixos i per al planeta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les dinàmiques de grup dels cursos de Heike Freire. L’autora també ha dirigit les revistes Cuadernos de Pedagogía i Mente Sana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les dinàmiques de grup dels cursos de Heike Freire. L’autora també ha dirigit les revistes Cuadernos de Pedagogía i Mente Sana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Pot existir una vertadera ecologia interior si la nostra atenci&oacute; est&agrave; cont&iacute;nuament colonitzada per est&iacute;muls externs?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Aquest &eacute;s un dels principals problemes. Des de la Pedagogia Verda, un model de desenvolupament hum&agrave; en el qual faig feina des de fa gaireb&eacute; trenta anys, la base de l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; &eacute;s la sensaci&oacute;. La sensaci&oacute; que duu al moviment del cos i de la ment &eacute;s el primer &laquo;ma&oacute;&raquo; en la construcci&oacute; de l&rsquo;edifici que &eacute;s un &eacute;sser hum&agrave;. Despr&eacute;s venen l&rsquo;emoci&oacute;, la intu&iuml;ci&oacute;, la imaginaci&oacute;, la mem&ograve;ria, el pensament...
    </p><p class="article-text">
        I all&ograve; que ens duu a sentir alguna cosa &eacute;s precisament posar-hi l&rsquo;atenci&oacute;. Sense atenci&oacute; a les nostres sensacions, no sentim res. Si, en lloc de tenir l&rsquo;atenci&oacute; dirigida cap a nosaltres mateixos i cap a les sensacions del nostre cos, la tenim segrestada per est&iacute;muls artificials programats per retenir-la i dirigir-la al marge de la nostra voluntat, no &eacute;s possible.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aquest diagn&ograve;stic ja existia abans del tsunami de les pantalles. Tanmateix, sembla que el proc&eacute;s de desconnexi&oacute; s&rsquo;ha accelerat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Totalment. Els luddites, aquells obrers del segle XIX que varen lluitar contra les m&agrave;quines perqu&egrave; substitu&iuml;en la seva feina, tamb&eacute; denunciaven que destru&iuml;en els vincles socials i colonitzaven els seus cossos: els llevaven la llibertat de moure&rsquo;s com ho feien als tallers artesanals.
    </p><p class="article-text">
        Aquella m&agrave;quina que colonitzava el cos hum&agrave; &mdash;si has vist una cadena de muntatge, saps que el cos s&rsquo;ha d&rsquo;adaptar completament a aquells ritmes mec&agrave;nics&mdash; ara tamb&eacute; est&agrave; colonitzant les nostres ments. I no nom&eacute;s el pensament, la imaginaci&oacute;, la mem&ograve;ria o la l&ograve;gica. Tamb&eacute; el m&oacute;n ps&iacute;quic, el m&oacute;n emocional, all&ograve; que els antics anomenaven l&rsquo;&agrave;nima.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Heike Freire condueix una dinàmica a l’aire lliure amb un grup de participants. Des del 2015 dirigeix una formació universitària especialitzada en Pedagogia Verda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Heike Freire condueix una dinàmica a l’aire lliure amb un grup de participants. Des del 2015 dirigeix una formació universitària especialitzada en Pedagogia Verda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Si ens centram en els m&eacute;s joves, les darreres dades de l&rsquo;informe PISA tornen a assenyalar problemes seriosos de comprensi&oacute; lectora, concentraci&oacute; i dificultats a l&rsquo;hora d&rsquo;esfor&ccedil;ar-se. Estam comen&ccedil;ant a mesurar acad&egrave;micament les conseq&uuml;&egrave;ncies d&rsquo;una transformaci&oacute; cultural molt m&eacute;s profunda?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La inf&agrave;ncia &eacute;s un mirall on veim amb claredat com la cultura moderna construeix l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;. L&rsquo;educaci&oacute; que donam avui a un infant produir&agrave; un determinat tipus d&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;. I podem emprar la paraula &laquo;produir&raquo;, perqu&egrave; vivim en una societat de f&agrave;brica i de producci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Sense &agrave;nim d&rsquo;alarmar, crec que estam tocant l&iacute;mits molt greus. Durant anys s&rsquo;ha introdu&iuml;t molt&iacute;ssima tecnologia a les escoles. A molts de centres hi han anat a fons: els alumnes passen moltes hores &laquo;endollats&raquo; a les m&agrave;quines i, quan les mestres van a &laquo;desendollar-los&raquo;, per pura fisiologia, es posen de molt mal humor. Els qui tenen fills saben molt b&eacute; de qu&egrave; estic parlant.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes reaccions fan encara m&eacute;s dif&iacute;cil la tasca educativa. I qu&egrave; fa la mestra davant aquesta dificultat? Els torna a connectar. Entram en un bucle que perjudica la relaci&oacute; humana. Aix&ograve; est&agrave; passant a moltes aules on, desgraciadament, la tecnologia hi ha entrat a les totes, sense fer cap an&agrave;lisi pedag&ograve;gica sobre com treballar amb una eina tan poderosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En moltes aules, malauradament, la tecnologia ha entrat &#039;a la bèstia&#039;, sense realitzar cap anàlisi pedagògica sobre com treballar amb una eina tan poderosa. Crec que estem arribant a un punt de retorn</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Crec que estam arribant a un punt de retorn. A pa&iuml;sos com Su&egrave;cia, i tamb&eacute; en algunes comunitats d&rsquo;Espanya, comencen a destecnologitzar les aules perqu&egrave; realment hem anat massa enfora.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Recentment, el conseller d&rsquo;Educaci&oacute; del Govern, Antoni Vera, ha afirmat que hem de tornar al paper i al bol&iacute;graf a les aules. Hi est&agrave; d&rsquo;acord?</strong>
    </p><p class="article-text">
        On hem de tornar &eacute;s a la natura. Abans d&rsquo;aquestes m&agrave;quines meravelloses ja ten&iacute;em una escola tancada, molt mental i abstracta, que gira al voltant de dibuixos, gr&agrave;fics i paraules; una escola on falten les sensacions, les emocions, la imaginaci&oacute;... Una escola on els infants estan asseguts durant sis hores dins una aula, amb el cos &laquo;fermat&raquo; a una cadira, sense moviment i sense estimulaci&oacute; natural. Aquella escola en qu&egrave; tu i jo mir&agrave;vem per la finestra i somi&agrave;vem amb el m&oacute;n exterior.
    </p><p class="article-text">
        Evidentment, el llapis forma part d&rsquo;un m&oacute;n real i material que t&rsquo;entra pels sentits, i escriure lliurement &eacute;s una forma d&rsquo;expressi&oacute; que cultiva el teu m&oacute;n interior. Per&ograve; necessitam tornar a trobar-nos amb la terra, amb els ecosistemes, amb tots els &eacute;ssers vius. Necessitam recuperar aquest contacte precisament per ser m&eacute;s humans.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; aporta un bosc, un jard&iacute; o el joc a l&rsquo;aire lliure que no aporta aquesta educaci&oacute; tan mental?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Una construcci&oacute; de la persona des de l&rsquo;autonomia, que &eacute;s la caracter&iacute;stica m&eacute;s important d&rsquo;all&ograve; que &eacute;s viu. Des de la llibertat i l&rsquo;autoconsci&egrave;ncia, que s&oacute;n claus per a un &eacute;sser hum&agrave; ple. Una construcci&oacute; que comen&ccedil;a per la sensaci&oacute; i l&rsquo;emoci&oacute; per arribar m&eacute;s endavant a la l&ograve;gica i al llenguatge.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; reconeix i confirma aquest vincle innat que tot &eacute;sser viu t&eacute; amb els altres &eacute;ssers vius. Perqu&egrave; all&ograve; que &eacute;s viu &eacute;s una unitat, un microcosmos dins un macrocosmos enorme on tot est&agrave; connectat.
    </p><p class="article-text">
        I aix&ograve;, que sembla tan senzill, fins i tot obvi, &eacute;s una cosa molt gran, perqu&egrave; posa les bases d&rsquo;una persona sana, aut&ograve;noma, solid&agrave;ria i feli&ccedil;. &Eacute;s all&ograve; que fa que alg&uacute; sigui ella mateixa, aut&egrave;ntica, &laquo;salvatge&raquo;, i no un engranatge m&eacute;s d&rsquo;aquella cadena de muntatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Heike Freire, a l’esquerra, durant una activitat formativa en plena natura. El 2020 va rebre el Premi Magisterio Protagonistas de la Educación"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Heike Freire, a l’esquerra, durant una activitat formativa en plena natura. El 2020 va rebre el Premi Magisterio Protagonistas de la Educación                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; afirma que &laquo;som natura&raquo;. En quin moment comen&ccedil;&agrave;rem culturalment a percebre&rsquo;ns com una cosa separada d&rsquo;ella?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha moltes hip&ograve;tesis. Per&ograve; ja en la cultura grega la paraula &laquo;natura&raquo; apareix en un moment determinat com a oposada a cultura, a civilitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En molts de pobles ind&iacute;genes ni tan sols existeix aquesta idea: existeix el territori. Tenen consci&egrave;ncia de pert&agrave;nyer a un territori, de formar-hi un tot. En l&rsquo;origen de la cultura occidental, la distinci&oacute; natura-cultura &eacute;s a l&rsquo;origen de l&rsquo;antropocentrisme: per controlar i dominar la natura, per explotar-la, l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; se&rsquo;n separa.
    </p><p class="article-text">
        Quan mires un paisatge &mdash;el paisatge tan polit de Mallorca, per exemple&mdash;, est&agrave;s mirant una escriptura, una cosa que els teus avantpassats han contribu&iuml;t a dissenyar, que han sembrat i treballat. Per&ograve; ho han fet en col&middot;laboraci&oacute; amb tots els altres &eacute;ssers vius que configuren aquell ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        El vertader problema &eacute;s l&rsquo;antropocentrisme. Sempre ens posam per damunt, amb la idea que tot est&agrave; al nostre servei. Anam a la natura a extreure minerals, a explotar-la per al turisme, fins i tot a relaxar-nos, a &laquo;carregar les piles&raquo;. Mai no pensam a donar. Tenim una relaci&oacute; extractiva perqu&egrave; no ens consideram natura: ens consideram superiors, diferents, m&eacute;s espavilats.
    </p><p class="article-text">
        Tots els llibres diuen: &laquo;L&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; &eacute;s l&rsquo;&eacute;sser viu m&eacute;s intel&middot;ligent&raquo;. Id&ograve; mira, per ser <em>sapiens</em> dues vegades, estam actuant d&rsquo;una manera bastant beneita, posant en perill tota la vida del planeta i la nostra pr&ograve;pia vida.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per ser sapiens, estam actuant d’una manera bastant beneita, posant en perill tota la vida del planeta i la nostra pròpia vida</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Som enmig d&rsquo;una crisi, el diagn&ograve;stic sembla fet i, tanmateix, el vaixell continua cap a les roques. Per qu&egrave; ning&uacute; no gira el tim&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No crec que el diagn&ograve;stic estigui &laquo;fet&raquo; en el sentit que hagi estat assumit per tota la societat. Record Gus Speth, que va treballar molt&iacute;ssims anys en medi ambient i va ser assessor de la Casa Blanca sobre canvi clim&agrave;tic. Una vegada va dir que, quan era jove, pensava que els tres principals problemes ecol&ograve;gics eren la p&egrave;rdua de biodiversitat, el col&middot;lapse dels ecosistemes i el canvi clim&agrave;tic. Despr&eacute;s va arribar a la conclusi&oacute; que eren l&rsquo;egoisme, la cobd&iacute;cia i l&rsquo;apatia. No s&oacute;n problemes t&egrave;cnics, sin&oacute; humans.
    </p><p class="article-text">
        Potser el diagn&ograve;stic est&agrave; fet, per&ograve; nom&eacute;s des del punt de vista t&egrave;cnic. I qualsevol soluci&oacute; merament t&egrave;cnica generar&agrave; problemes nous. Intentam resoldre els problemes ambientals amb energies e&ograve;liques i solars i generam altres impactes sobre el paisatge, la biodiversitat o conflictes socials i territorials. Les solucions no poden ser t&egrave;cniques ni parcials: han de ser globals, hol&iacute;stiques, tenir en compte les tres ecologies i les seves interrelacions, perqu&egrave; el problema tamb&eacute; ho &eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Qualsevol solució merament tècnica generarà problemes nous. Les solucions no poden ser tècniques ni parcials: han de ser globals, holístiques</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>La crisi ecol&ograve;gica &eacute;s tamb&eacute; una crisi de la nostra relaci&oacute; amb el temps?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s clar. Per mi, un dels principals problemes ecol&ograve;gics &eacute;s l&rsquo;acceleraci&oacute; que duim, aquesta sensaci&oacute; de no arribar. L&rsquo;estr&egrave;s &eacute;s un dels problemes m&eacute;s grossos perqu&egrave; ens allunya completament de la nostra natura. No ens permet connectar amb nosaltres mateixos, amb les nostres sensacions, els nostres ritmes i les nostres necessitats aut&egrave;ntiques. La pressa ens allunya dels ritmes de la Terra, que s&oacute;n els ritmes del nostre cos. I hi ha tot un m&oacute;n artificial i tecnol&ograve;gic pensat perqu&egrave; anem cada vegada m&eacute;s de pressa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Participants en una dinàmica de grup durant una de les formacions de Heike Freire. Els seus llibres i articles han estat publicats en diversos idiomes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Participants en una dinàmica de grup durant una de les formacions de Heike Freire. Els seus llibres i articles han estat publicats en diversos idiomes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>L&rsquo;educaci&oacute; ens ensenya, en certa manera, a deixar de ser naturals? Qu&egrave; pot recuperar un adult d&rsquo;aquella espontane&iuml;tat infantil?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pot recuperar tota, sense necessitat d&rsquo;idealitzar la inf&agrave;ncia. Es tracta de reconnectar amb la nostra biof&iacute;lia innata, aquest amor per all&ograve; que &eacute;s viu que duim a dins i que &eacute;s imprescindible per a la nostra superviv&egrave;ncia. Fa falta tot un proc&eacute;s de desdomesticaci&oacute;, anar llevant-nos les capes de por, la sensaci&oacute; d&rsquo;impot&egrave;ncia, d&rsquo;a&iuml;llament... per atrevir-nos a ser qui realment som. La guia &eacute;s l&rsquo;amor per all&ograve; que &eacute;s viu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fa falta tot un procés de desdomesticació, anar llevant-nos les capes de por, la sensació d’impotència, d’aïllament... per atrevir-nos a ser qui realment som. La guia és l’amor per allò que és viu</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Parla de cos, emocions i ritmes vitals. L&rsquo;ecologia interior &eacute;s una evoluci&oacute; de la Pedagogia Verda?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Hi ha estat des del principi. Vaig estudiar Filosofia a Par&iacute;s i les meves bases filos&ograve;fiques estan molt vinculades a autors com Deleuze i Guattari. Quan vaig comen&ccedil;ar amb la Pedagogia Verda i a treballar amb infants en espais naturals em vaig adonar d&rsquo;una cosa fonamental: el lloc no &eacute;s el problema de la pedagogia. Pots treure els infants al bosc, per&ograve;, si la persona que educa t&eacute; por, no connecta amb all&ograve; que &eacute;s viu o no se sent part d&rsquo;aquell entorn, dif&iacute;cilment podr&agrave; educar en contacte amb la natura.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; vaig comen&ccedil;ar a defensar una idea que aleshores era bastant dif&iacute;cil de sostenir: qui educa &eacute;s la persona. Tothom cercava eines, metodologies, did&agrave;ctiques... i jo deia: &laquo;No, qui educa &eacute;s la persona&raquo;. Si volem educar en contacte amb la natura, els qui educam necessitam recuperar tamb&eacute; aquesta connexi&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Qui educa és la persona. Pots treure els infants al bosc, però, si qui educa no connecta amb allò que és viu, difícilment podrà educar en contacte amb la natura</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        I aix&ograve; serveix m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;escola. Des de la pand&egrave;mia els parcs s&rsquo;han omplert i cada vegada cercam m&eacute;s paisatges naturals, per&ograve; estar a la natura no significa necess&agrave;riament relacionar-s&rsquo;hi d&rsquo;una altra manera. Podem anar a una cascada, a un bosc o a un paisatge meravell&oacute;s i continuar mirant-lo des de fora, com un objecte que consumim per sentir-nos millor.
    </p><p class="article-text">
        La q&uuml;esti&oacute; no &eacute;s on ets, sin&oacute; com et relaciones amb all&ograve; que &eacute;s viu. Per aix&ograve; don tanta import&agrave;ncia a aquesta connexi&oacute; interior: amb mi mateixa, amb els altres i amb la Terra; aqu&iacute;, ara, en aquest lloc, en aquest territori. A partir d&rsquo;aqu&iacute; es poden trobar milions de camins.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Es parla molt de transici&oacute; ecol&ograve;gica, per&ograve; poc de la transici&oacute; cultural i psicol&ograve;gica necess&agrave;ria perqu&egrave; el canvi es manifesti a fora.</strong>
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;s dram&agrave;tic &eacute;s que l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;, quan extreu i destrueix, no ho fa realment en benefici propi. Ho fa perqu&egrave; &eacute;s un &eacute;sser desnaturalitzat. Extreu i destrueix per desnaturalitzar-se encara m&eacute;s, per crear m&eacute;s malestar, m&eacute;s dolor, per emmalaltir encara m&eacute;s. Hi ha una cr&iacute;tica a la noci&oacute; de progr&eacute;s que &eacute;s imprescindible per renaturalitzar-nos. Pensam que explotam la Terra per viure millor. Per&ograve;, si mires com evoluciona la nostra cultura, diries que estam millorant?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pensam que explotam la Terra per viure millor. Però, si mires com evoluciona la nostra cultura, diries que estam millorant?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>A Mallorca tothom diu que estima el territori i el paisatge, per&ograve; continuam sostenint una economia profundament extractiva. Com es resol aquesta contradicci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Per mi &eacute;s molt important arribar a aquest &eacute;sser hum&agrave; m&eacute;s natural, renaturalitzar-nos nosaltres mateixos. Ara parlam molt d&rsquo;agricultura regenerativa. Necessitam regenerar-nos com a persones en les nostres relacions amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb la Terra.
    </p><p class="article-text">
        Mira com s&oacute;n i com viuen les persones que estan defensant m&eacute;s del 80% de la biodiversitat de la Terra: s&oacute;n ind&iacute;genes. Aix&ograve; no significa necess&agrave;riament renunciar a la tecnologia. Significa que estan immerses en una tradici&oacute;, que honoren una mem&ograve;ria i que reconeixen i practiquen l&rsquo;amor per la Terra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_50p_1151280.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_50p_1151280.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_75p_1151280.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_75p_1151280.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_default_1151280.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_default_1151280.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_default_1151280.jpg"
                    alt="Heike Freire, devora la mar. La filòsofa i psicòloga ha impartit cursos i tallers a països d’Europa, Amèrica Llatina i Àsia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Heike Freire, devora la mar. La filòsofa i psicòloga ha impartit cursos i tallers a països d’Europa, Amèrica Llatina i Àsia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El paisatge que teniu a Mallorca no &eacute;s una condici&oacute; perqu&egrave; vosaltres estigueu b&eacute;. &Eacute;s el resultat d&rsquo;unes persones m&eacute;s naturals que nosaltres que han cultivat aquest paisatge en col&middot;laboraci&oacute; amb una multitud d&rsquo;&eacute;ssers vius al llarg de generacions. No significa que h&agrave;gim de tornar a les cavernes. Per&ograve; no podem continuar amb els ulls tancats davant el fet que, si no ens transformam profundament, no hi haur&agrave; cap canvi a fora. Perqu&egrave; el de dins i el de fora s&oacute;n el mateix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podem seguir amb els ulls tancats al fet que, si no ens transformem profundament, no hi haurà cap canvi fora. Perquè el que és a dins i el que és a fora és el mateix</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una persona que s&rsquo;adona que s&rsquo;ha desconnectat, quin cam&iacute; ha de rec&oacute;rrer per tornar a connectar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si hagu&eacute;s de dir una sola cosa, en realitat en diria dues. La primera &eacute;s connectar cada dia amb tu mateix i amb les teves sensacions. Tant &eacute;s si &eacute;s davall l&rsquo;aigua de la dutxa, contemplant un nigul o escoltant un ocell de cam&iacute; a la feina. &Eacute;s tornar al teu cos, tornar a tu i a all&ograve; que sents.
    </p><p class="article-text">
        I l&rsquo;altra seria fer una bogeria cada dia. Ho volem dominar i controlar tot. Per tant, va molt b&eacute; una mica de descontrol, una mica de bogeria que faci entrar aire fresc. De vegades dic a les meves alumnes: &laquo;Surt de la m&agrave;quina!&raquo;. Fes una bogeria, encara que sigui petita, per&ograve; surt d&rsquo;aqu&iacute;, perqu&egrave; aix&ograve; et connecta amb l&rsquo;espontane&iuml;tat d&rsquo;all&ograve; que &eacute;s viu dins teu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ho volem dominar i controlar tot. Per tant, va molt bé una mica de descontrol, una mica de bogeria que faci entrar aire fresc</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Com imagina un m&oacute;n en qu&egrave; h&agrave;gim fet les paus amb la natura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No me l&rsquo;imag&iacute;n com un final feli&ccedil;. Per mi, el contacte amb la natura &eacute;s un horitz&oacute;, no el final d&rsquo;un viatge. L&rsquo;ecologia, a tots els nivells, &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de lloc, de saber posar-te al teu lloc i saber estar al teu lloc. La connexi&oacute; amb la natura &eacute;s un viatge. I en el punt en qu&egrave; ens trobam ara mateix ser&agrave; un viatge molt llarg, perqu&egrave; cada vegada ens n&rsquo;allunyam m&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per mi, el contacte amb la natura és un horitzó, no el final d’un viatge. L’ecologia, a tots els nivells, és una qüestió de lloc, de saber posar-te al teu lloc i saber estar al teu lloc</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Confii que arribem aviat a un punt en qu&egrave; la dist&agrave;ncia sigui tan gran que es produeixi un efecte rebot. Que comencem a donar valor a tot all&ograve; que hem perdut pel cam&iacute;. Perqu&egrave; l&rsquo;amor per all&ograve; que &eacute;s viu, la vida en si mateixa, t&eacute; molt&iacute;ssima for&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si observam la resta d&rsquo;&eacute;ssers vius, no sembla que s&rsquo;hagin desconnectat. Qu&egrave; ens ha passat a nosaltres?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquest &eacute;s un dels problemes: quan pensam en difer&egrave;ncies, les jerarquitzam. L&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; &eacute;s diferent a la seva manera, igual que cada &eacute;sser viu &eacute;s diferent. No &eacute;s &laquo;el diferent&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hem d&rsquo;aprendre a integrar la nostra difer&egrave;ncia entre els milions de difer&egrave;ncies que constitueixen all&ograve; que &eacute;s viu. Perqu&egrave; all&ograve; que &eacute;s viu s&oacute;n difer&egrave;ncies. No hi ha dos animals ni dues plantes iguals.
    </p><p class="article-text">
        Els &eacute;ssers humans tenim la nostra pr&ograve;pia difer&egrave;ncia, per&ograve; aix&ograve; no ens fa millors ni pitjors, ni ens situa per damunt ni per davall. El que necessitam &eacute;s entrar encara m&eacute;s en aquesta difer&egrave;ncia, ser m&eacute;s aix&ograve; que som. La natura humana, quan la mires, &eacute;s molt bella.
    </p><p class="article-text">
        Em fa molt&iacute;ssima pena aquesta mena de culpa que sentim per ser diferents, estar conven&ccedil;uts que som &laquo;dolents&raquo; per al planeta. Qu&egrave; ens est&agrave; passant? Qu&egrave; ha passat perqu&egrave; h&agrave;gim arribat a una situaci&oacute; tan malaltissa que ja ni tan sols sentim que tenim perm&iacute;s per habitar aquesta Terra?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per acabar, oferir&agrave; un taller a Palma sobre ecologia interior. Qu&egrave; hi trobar&agrave; qui hi assisteixi?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Treballarem sobre totes aquestes coses que ens desconnecten. Interioritzarem una manera respectuosa i afectuosa d&rsquo;entrar en contacte i relacionar-nos amb la nostra ecologia interior, amb totes les dimensions de la nostra persona. Com si el nostre interior fos un jard&iacute; o un hort que moltes vegades hem tractat amb pesticides i podes dr&agrave;stiques i que ara observarem i cuidarem per regenerar-lo, perqu&egrave; floreixi amb la seva pr&ograve;pia biodin&agrave;mica.
    </p><p class="article-text">
        Viurem el nostre cos i el nostre &eacute;sser complet, la nostra psique, com aquest ecosistema complex que &eacute;s, amb els seus ritmes, els seus cicles i les seves estacions, per tornar a connectar amb all&ograve; que hi ha al fons: l&rsquo;amor per tot all&ograve; que &eacute;s viu. El que experimentarem &eacute;s una mena de desdomesticaci&oacute;: llevar-nos totes aquestes capes que ens han limitat i redescobrir qui som realment i, per tant, on som, qu&egrave; sentim i qu&egrave; necessitam de veres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/heike-freire-filosofa-massa-pantalles-perjudicant-relacio-humana-les-aules_1_13517576.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Sep 2026 11:47:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" length="6468725" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6468725" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Heike Freire, filòsofa: "Massa pantalles estan perjudicant la relació humana a les aules"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Educación,Naturaleza,Colegios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Heike Freire, filósofa: "Demasiadas pantallas están dañando la relación humana en las aulas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/heike-freire-filosofa-pantallas-danando-relacion-humana-aulas_1_13513442.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" width="1200" height="675" alt="Heike Freire durante una actividad vinculada a su trabajo sobre educación y naturaleza."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La psicóloga y creadora de la Pedagogía Verde sostiene que la crisis ecológica no puede resolverse únicamente con tecnología: "La prisa nos saca de los ritmos de la Tierra, que son los ritmos de nuestro cuerpo"</p><p class="subtitle">España se desploma en PISA y los alumnos tienen “dificultades” con textos de más de 400 palabras por culpa de las pantallas</p></div><p class="article-text">
        Heike Freire (Gij&oacute;n, 1965) lleva casi tres d&eacute;cadas investigando la relaci&oacute;n entre naturaleza, educaci&oacute;n y desarrollo humano. Fil&oacute;sofa y psic&oacute;loga, es una de las principales referentes de la llamada Pedagog&iacute;a Verde, un enfoque que reivindica el contacto con el mundo natural como una necesidad b&aacute;sica, especialmente durante la infancia. Es autora, entre otros libros, de <em>Educar en verde. C&oacute;mo superar el d&eacute;ficit de naturaleza y cultivar el amor a la Tierra</em> (Paid&oacute;s, 2026), edici&oacute;n renovada y ampliada de su obra de referencia publicada originalmente en 2011; <em>&iexcl;Estate quieto y atiende! Ambientes m&aacute;s saludables para prevenir los trastornos infantiles</em> (Herder, 2017) y <em>Patios vivos para renaturalizar la escuela</em> (Octaedro, 2020).
    </p><p class="article-text">
        Pero su reflexi&oacute;n ha ido mucho m&aacute;s all&aacute; de sacar a los ni&ntilde;os de las aulas: Freire sostiene que la crisis ecol&oacute;gica que vivimos es tambi&eacute;n una crisis interior. Nos hemos separado de nuestros cuerpos, de nuestros ritmos y del resto de los seres vivos hasta el punto de olvidar que nosotros tambi&eacute;n somos naturaleza. Frente a una sociedad acelerada, hiperestimulada y cada vez m&aacute;s mediada por pantallas, propone recuperar la atenci&oacute;n, las sensaciones y la relaci&oacute;n directa con lo vivo. Sobre esta idea girar&aacute; <em>Viaje a tu Ecolog&iacute;a Interior</em>, el taller que Freire impartir&aacute; el pr&oacute;ximo 26 de septiembre en Espai Buit, en Palma, donde atiende a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Para situarnos, &iquest;qu&eacute; es exactamente la &ldquo;ecolog&iacute;a interior&rdquo;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Solemos entender la ecolog&iacute;a como un problema t&eacute;cnico y material, pero autores como F&eacute;lix Guattari nos recuerdan que la ecolog&iacute;a es una forma de relacionarnos con nosotros mismos, con los dem&aacute;s y con la Tierra.
    </p><p class="article-text">
        Los ecosistemas necesitan diversidad, ciclos de descanso, observaci&oacute;n, cuidado, equilibrio, regeneraci&oacute;n... Y nosotros tambi&eacute;n. Por eso hablamos de tres ecolog&iacute;as: la ambiental, la social y la personal. Ninguna es m&aacute;s importante que las otras: forman parte de un mismo proceso sist&eacute;mico y global.
    </p><p class="article-text">
        Los problemas ecol&oacute;gicos que tenemos con la naturaleza &ldquo;de ah&iacute; fuera&rdquo; est&aacute;n tambi&eacute;n dentro de nosotros. Los tenemos con nuestra propia naturaleza. De hecho, estamos destruyendo la Tierra precisamente porque estamos desnaturalizados. Esa desconexi&oacute;n de nuestros ritmos y necesidades vitales, personales, creativas, sociales y espirituales nos vuelve nocivos para nosotros mismos y para el planeta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f747aa65-bc56-40de-a2d7-48923cf7f3c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las dinámicas grupales de los cursos de Heike Freire. La autora también ha dirigido las revistas Cuadernos de Pedagogía y Mente Sana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las dinámicas grupales de los cursos de Heike Freire. La autora también ha dirigido las revistas Cuadernos de Pedagogía y Mente Sana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Puede existir una verdadera ecolog&iacute;a interior si nuestra atenci&oacute;n est&aacute; continuamente colonizada por est&iacute;mulos externos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Ese es uno de los principales problemas. Desde la Pedagog&iacute;a Verde, un modelo del desarrollo humano en el que llevo trabajando casi 30 a&ntilde;os, la base del ser humano es la sensaci&oacute;n. La sensaci&oacute;n que lleva al movimiento del cuerpo y de la mente es el primer &ldquo;ladrillo&rdquo; en la construcci&oacute;n del edificio que es un ser humano. Despu&eacute;s vienen la emoci&oacute;n, la intuici&oacute;n, la imaginaci&oacute;n, la memoria, el pensamiento...
    </p><p class="article-text">
        Y lo que nos lleva a sentir algo es precisamente poner la atenci&oacute;n ah&iacute;. Sin atenci&oacute;n a nuestras sensaciones, no sentimos nada. Si, en lugar de tener nuestra atenci&oacute;n dirigida hacia nosotros mismos y hacia las sensaciones de nuestro cuerpo, la tenemos secuestrada por est&iacute;mulos artificiales programados para retenerla y dirigirla con independencia de nuestra voluntad, no es posible.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Este diagn&oacute;stico ya exist&iacute;a antes del tsunami de las pantallas. Sin embargo, parece que el proceso de desconexi&oacute;n se ha acelerado.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Totalmente. Los luditas, aquellos obreros del siglo XIX que lucharon contra las m&aacute;quinas porque reemplazaban su trabajo, tambi&eacute;n denunciaban que destru&iacute;an los v&iacute;nculos sociales y colonizaban sus cuerpos: les quitaban la libertad de moverse como lo hac&iacute;an en los talleres artesanales.
    </p><p class="article-text">
        Esa m&aacute;quina que colonizaba el cuerpo humano si has visto una cadena de montaje, sabes que el cuerpo tiene que adaptarse completamente a esos ritmos mec&aacute;nicos est&aacute; colonizando ahora tambi&eacute;n nuestras mentes. Y no solo el pensamiento, la imaginaci&oacute;n, la memoria o la l&oacute;gica. Tambi&eacute;n el mundo ps&iacute;quico, el mundo emocional, lo que los antiguos llamaban el alma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a3bc54e3-b3b5-48aa-abda-8c5e4f414ac6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Heike Freire conduce una dinámica al aire libre con un grupo de participantes. Desde 2015 dirige una formación universitaria especializada en Pedagogía Verde."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Heike Freire conduce una dinámica al aire libre con un grupo de participantes. Desde 2015 dirige una formación universitaria especializada en Pedagogía Verde.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Si nos centramos en los m&aacute;s j&oacute;venes, </strong><a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-desploma-pisa-alumnos-dificultades-textos-400-palabras-culpa-pantallas_1_13492888.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>los &uacute;ltimos datos del informe PISA</strong></a><strong> vuelven a se&ntilde;alar serios problemas de comprensi&oacute;n lectora, concentraci&oacute;n y dificultad ante el esfuerzo de los alumnos. &iquest;Estamos empezando a medir acad&eacute;micamente las consecuencias de una transformaci&oacute;n cultural mucho m&aacute;s profunda?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La infancia es un espejo donde vemos con claridad c&oacute;mo la cultura moderna construye al ser humano. La educaci&oacute;n que le damos hoy a un ni&ntilde;o o una ni&ntilde;a va a producir un determinado tipo de ser humano. Y podemos utilizar la palabra &ldquo;producir&rdquo;, porque vivimos en una sociedad de f&aacute;brica y de producci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Sin &aacute;nimo de alarmar, creo que estamos tocando l&iacute;mites muy graves. Durante a&ntilde;os se ha introducido much&iacute;sima tecnolog&iacute;a en las escuelas. En muchos centros han ido a fondo: los alumnos pasan muchas horas &ldquo;enchufados&rdquo; a las m&aacute;quinas y, cuando las maestras van a &ldquo;desenchufarlos&rdquo;, por pura fisiolog&iacute;a, se ponen de muy mal humor. Quienes tienen hijos saben muy bien de qu&eacute; estoy hablando.
    </p><p class="article-text">
        Esas reacciones hacen todav&iacute;a m&aacute;s dif&iacute;cil el trabajo educativo. &iquest;Y qu&eacute; hace la maestra ante esa dificultad? Los vuelve a conectar. Entramos en un bucle que da&ntilde;a la relaci&oacute;n humana. Esto est&aacute; pasando en muchas aulas donde, desgraciadamente, la tecnolog&iacute;a ha entrado &ldquo;a lo bestia&rdquo;, sin realizar ning&uacute;n an&aacute;lisis pedag&oacute;gico sobre c&oacute;mo trabajar con una herramienta tan poderosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En muchas aulas, desgraciadamente, la tecnología ha entrado &#039;a lo bestia&#039;, sin realizar ningún análisis pedagógico sobre cómo trabajar con una herramienta tan poderosa. Creo que estamos llegando a un punto de retorno</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Creo que estamos llegando a un punto de retorno. En pa&iacute;ses como Suecia, y tambi&eacute;n en algunas comunidades de Espa&ntilde;a, est&aacute;n empezando a destecnologizar las aulas porque realmente nos hemos pasado much&iacute;simo de rosca.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Recientemente, el conseller de Educaci&oacute;n del Govern, Antoni Vera, ha afirmado que tenemos que volver al papel y al boli en las aulas. &iquest;Est&aacute; de acuerdo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Donde tenemos que volver es a la naturaleza. Antes de estas m&aacute;quinas maravillosas ya ten&iacute;amos una escuela encerrada, muy mental y abstracta, que gira en torno a dibujos, gr&aacute;ficos y palabras; una escuela donde faltan las sensaciones, las emociones, la imaginaci&oacute;n... Una escuela donde los ni&ntilde;os est&aacute;n sentados durante seis horas en un aula, con el cuerpo &ldquo;atado&rdquo; a una silla, sin movimiento y sin estimulaci&oacute;n natural. Esa escuela en la que t&uacute; y yo mir&aacute;bamos por la ventana y so&ntilde;&aacute;bamos con el mundo exterior.
    </p><p class="article-text">
        Evidentemente, el l&aacute;piz forma parte de un mundo real y material que te entra por los sentidos, y escribir libremente es una forma de expresi&oacute;n que cultiva tu mundo interior. Pero necesitamos volver a encontrarnos con la tierra, con los ecosistemas, con todos los seres vivos. Necesitamos recuperar ese contacto precisamente para ser m&aacute;s humanos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; proporciona un bosque, un jard&iacute;n o el juego al aire libre que no proporciona esa educaci&oacute;n tan mental?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Una construcci&oacute;n de la persona desde la autonom&iacute;a, que es la caracter&iacute;stica m&aacute;s importante de lo vivo. Desde la libertad y la autoconciencia, que son claves para un ser humano pleno. Una construcci&oacute;n que empieza por la sensaci&oacute;n y la emoci&oacute;n para llegar m&aacute;s tarde a la l&oacute;gica y el lenguaje.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n reconoce y confirma ese v&iacute;nculo innato que todo ser vivo tiene con los dem&aacute;s seres vivos. Porque lo vivo es una unidad, un microcosmos dentro de un macrocosmos enorme donde todo est&aacute; conectado.
    </p><p class="article-text">
        Y esto, que parece tan sencillo, incluso obvio, es algo muy grande, porque sienta las bases de una persona sana, aut&oacute;noma, solidaria y feliz. Es lo que hace que alguien sea ella misma, aut&eacute;ntica, &ldquo;salvaje&rdquo;, y no un engranaje m&aacute;s de esa cadena de montaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b460513-c1ea-4790-9ceb-9e6217b2aeba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Heike Freire, a la izquierda, durante una actividad formativa en plena naturaleza. En 2020 recibió el Premio Magisterio Protagonistas de la Educación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Heike Freire, a la izquierda, durante una actividad formativa en plena naturaleza. En 2020 recibió el Premio Magisterio Protagonistas de la Educación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Usted afirma que &ldquo;somos naturaleza&rdquo;. &iquest;En qu&eacute; momento empezamos culturalmente a percibirnos como algo separado de ella?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay muchas hip&oacute;tesis. Pero ya en la cultura griega la palabra &ldquo;naturaleza&rdquo; aparece en un momento dado como opuesta a cultura, a civilizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En muchos pueblos ind&iacute;genas ni siquiera existe esa idea: existe el territorio. Tienen conciencia de pertenecer a un territorio, de formar un todo con &eacute;l. En el origen de la cultura occidental, la distinci&oacute;n naturaleza-cultura est&aacute; en el origen del antropocentrismo: para controlar y dominar la naturaleza, para explotarla, el ser humano se separa de ella.
    </p><p class="article-text">
        Cuando miras un paisaje el bonito paisaje de Mallorca, por ejemplo, est&aacute;s mirando una escritura, algo que tus antepasados han contribuido a dise&ntilde;ar, que han plantado y trabajado. Pero lo han hecho en colaboraci&oacute;n con todos los dem&aacute;s seres vivos que configuran ese ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        El verdadero problema es el antropocentrismo. Siempre nos ponemos por encima, con la idea de que todo est&aacute; a nuestro servicio. Vamos a la naturaleza a extraer minerales, a explotarla para el turismo, incluso a relajarnos, a &ldquo;recargar las pilas&rdquo;. Nunca pensamos en dar. Tenemos una relaci&oacute;n extractiva porque no nos consideramos naturaleza: nos consideramos superiores, diferentes, m&aacute;s listos.
    </p><p class="article-text">
        Todos los libros dicen: &ldquo;El ser humano es el ser vivo m&aacute;s inteligente&rdquo;. Pues mira t&uacute;, para ser <em>sapiens</em> dos veces, estamos actuando de manera bastante tonta, poniendo en peligro toda la vida del planeta y nuestra propia vida.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para ser sapiens, estamos actuando de manera bastante tonta, poniendo en peligro toda la vida del planeta y nuestra propia vida</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Estamos en medio de una crisis, el diagn&oacute;stico parece hecho y, sin embargo, el barco contin&uacute;a hacia las rocas. &iquest;Por qu&eacute; nadie gira el tim&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No creo que el diagn&oacute;stico est&eacute; &ldquo;hecho&rdquo; en el sentido de asumido por toda la sociedad. Recuerdo a Gus Speth, que trabaj&oacute; much&iacute;simos a&ntilde;os en medioambiente y fue asesor de la Casa Blanca sobre cambio clim&aacute;tico. Dijo una vez que, cuando era joven, pensaba que los tres principales problemas ecol&oacute;gicos eran la p&eacute;rdida de biodiversidad, el colapso de los ecosistemas y el cambio clim&aacute;tico. Despu&eacute;s lleg&oacute; a la conclusi&oacute;n de que eran el ego&iacute;smo, la codicia y la apat&iacute;a. No son problemas t&eacute;cnicos, sino humanos.
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute;s el diagn&oacute;stico est&eacute; hecho, pero solo desde el punto de vista t&eacute;cnico. Y cualquier soluci&oacute;n meramente t&eacute;cnica va a generar nuevos problemas. Tratamos de resolver los problemas ambientales con energ&iacute;as e&oacute;licas y solares y generamos otros impactos sobre el paisaje, la biodiversidad o conflictos sociales y territoriales. Las soluciones no pueden ser t&eacute;cnicas ni parciales: deben ser globales, hol&iacute;sticas, tener en cuenta las tres ecolog&iacute;as y sus interrelaciones, porque el problema tambi&eacute;n lo es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cualquier solución meramente técnica va a generar nuevos problemas. Las soluciones no pueden ser técnicas ni parciales: deben ser globales, holísticas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La crisis ecol&oacute;gica es tambi&eacute;n una crisis de nuestra relaci&oacute;n con el tiempo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claro. Para m&iacute;, uno de los principales problemas ecol&oacute;gicos es la aceleraci&oacute;n que llevamos, esa sensaci&oacute;n de no llegar. El estr&eacute;s es uno de los problemas m&aacute;s gordos porque nos saca completamente de nuestra naturaleza. No nos permite conectar con nosotros mismos, con nuestras sensaciones, nuestros ritmos y nuestras necesidades aut&eacute;nticas. La prisa nos saca de los ritmos de la Tierra, que son los ritmos de nuestro cuerpo. Y hay todo un mundo artificial y tecnol&oacute;gico pensado para que vayamos cada vez m&aacute;s deprisa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/105eb6f7-61ca-461f-8e09-b9a12d3d89b1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Participantes en una dinámica de grupo durante una de las formaciones de Heike Freire. Sus libros y artículos han sido publicados en varios idiomas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Participantes en una dinámica de grupo durante una de las formaciones de Heike Freire. Sus libros y artículos han sido publicados en varios idiomas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La educaci&oacute;n nos ense&ntilde;a, en cierto sentido, a dejar de ser naturales? &iquest;Qu&eacute; puede recuperar un adulto de aquella espontaneidad infantil?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Puede recuperarla toda, sin necesidad de idealizar lo infantil. Se trata de reconectar con nuestra biofilia innata, ese amor por lo vivo que est&aacute; dentro de cada uno de nosotros y que es imprescindible para nuestra supervivencia. Hace falta todo un proceso de desdomesticaci&oacute;n, ir quit&aacute;ndonos las capas de miedo, la sensaci&oacute;n de impotencia, de aislamiento... para atrevernos a ser quienes realmente somos. La gu&iacute;a es el amor por lo vivo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hace falta todo un proceso de desdomesticación, ir quitándonos las capas de miedo, la sensación de impotencia, de aislamiento... para atrevernos a ser quienes realmente somos. La guía es el amor por lo vivo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Habla de cuerpo, emociones y ritmos vitales. &iquest;La ecolog&iacute;a interior es una evoluci&oacute;n de la Pedagog&iacute;a Verde?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Ha estado ah&iacute; desde el principio. Estudi&eacute; Filosof&iacute;a en Par&iacute;s y mis bases filos&oacute;ficas est&aacute;n muy vinculadas a autores como Deleuze y Guattari. Cuando empec&eacute; con la Pedagog&iacute;a Verde y a trabajar con ni&ntilde;os en espacios naturales me di cuenta de algo fundamental: el lugar no es el problema de la pedagog&iacute;a. Puedes sacar a los ni&ntilde;os al bosque, pero, si la persona que educa tiene miedo, no conecta con lo vivo o no se siente parte de ese entorno, dif&iacute;cilmente podr&aacute; educar en contacto con la naturaleza.
    </p><p class="article-text">
        Por eso empec&eacute; a defender una idea que entonces era bastante dif&iacute;cil de sostener: lo que educa es la persona. Todo el mundo buscaba herramientas, metodolog&iacute;as, did&aacute;cticas... Y yo dec&iacute;a: &ldquo;No, lo que educa es la persona&rdquo;. Si queremos educar en contacto con la naturaleza, quienes educamos necesitamos recuperar tambi&eacute;n esa conexi&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que educa es la persona. Puedes sacar a los niños al bosque, pero, si quien educa no conecta con lo vivo, difícilmente podrá educar en contacto con la naturaleza</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y esto sirve m&aacute;s all&aacute; de la escuela. Desde la pandemia se han llenado los parques y ha aumentado much&iacute;simo la b&uacute;squeda de paisajes naturales, pero estar en la naturaleza no significa necesariamente relacionarse con ella de otra manera. Podemos ir a una cascada, a un bosque o a un paisaje maravilloso y seguir mir&aacute;ndolo desde fuera, como un objeto que consumimos para sentirnos mejor.
    </p><p class="article-text">
        La cuesti&oacute;n no es d&oacute;nde est&aacute;s, sino c&oacute;mo te relacionas con lo vivo.&nbsp; Por eso doy tanta importancia a esa conexi&oacute;n interior: conmigo misma, con los dem&aacute;s y con la Tierra; aqu&iacute;, ahora, en este lugar, en este territorio. A partir de ah&iacute; se pueden encontrar millones de caminos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Se habla mucho de transici&oacute;n ecol&oacute;gica, pero poco de la transici&oacute;n cultural y psicol&oacute;gica necesaria para que el cambio se manifieste fuera.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo m&aacute;s dram&aacute;tico es que el ser humano, cuando extrae y destruye, no lo hace realmente para su beneficio. Lo hace porque es un ser desnaturalizado. Extrae y destruye para desnaturalizarse todav&iacute;a m&aacute;s, para crear m&aacute;s malestar, m&aacute;s dolor, para enfermar todav&iacute;a m&aacute;s. Hay una cr&iacute;tica a la noci&oacute;n de progreso que es imprescindible para renaturalizarnos. Pensamos que explotamos la Tierra para vivir mejor. Pero, si miras c&oacute;mo est&aacute; evolucionando nuestra cultura, &iquest;dir&iacute;as que estamos mejorando?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pensamos que explotamos la Tierra para vivir mejor. Pero, si miras cómo está evolucionando nuestra cultura, ¿dirías que estamos mejorando?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En Mallorca todo el mundo dice que ama el territorio y el paisaje, pero continuamos sosteniendo una econom&iacute;a profundamente extractiva. &iquest;C&oacute;mo se resuelve esa contradicci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Para m&iacute; es muy importante llegar a ese ser humano m&aacute;s natural, renaturalizarnos nosotros. Ahora hablamos mucho de agricultura regenerativa. Necesitamos regenerarnos como personas en nuestras relaciones con nosotros mismos, con los dem&aacute;s y con la Tierra.
    </p><p class="article-text">
        Mira c&oacute;mo son y c&oacute;mo viven las personas que est&aacute;n defendiendo m&aacute;s del 80% de la biodiversidad de la Tierra: son ind&iacute;genas. Eso no significa necesariamente renunciar a la tecnolog&iacute;a. Significa que est&aacute;n inmersas en una tradici&oacute;n, que honran una memoria y que reconocen y practican el amor por la Tierra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_50p_1151280.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_50p_1151280.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_75p_1151280.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_75p_1151280.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_default_1151280.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_default_1151280.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80e11e85-f422-45e5-a498-4b56dd0c92d2_16-9-aspect-ratio_default_1151280.jpg"
                    alt="Heike Freire, junto al mar. La filósofa y psicóloga ha impartido cursos y talleres en países de Europa, América Latina y Asia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Heike Freire, junto al mar. La filósofa y psicóloga ha impartido cursos y talleres en países de Europa, América Latina y Asia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El paisaje que ten&eacute;is en Mallorca no es una condici&oacute;n para que vosotros est&eacute;is bien. Es el resultado de unas personas m&aacute;s naturales que nosotros que han cultivado ese paisaje en colaboraci&oacute;n con un mont&oacute;n de seres vivos a lo largo de generaciones.
    </p><p class="article-text">
        No significa que tengamos que volver a las cavernas. Pero no podemos seguir con los ojos cerrados al hecho de que, si no nos transformamos profundamente, no habr&aacute; ning&uacute;n cambio fuera. Porque lo de dentro y lo de fuera es lo mismo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podemos seguir con los ojos cerrados al hecho de que, si no nos transformamos profundamente, no habrá ningún cambio fuera. Porque lo de dentro y lo de fuera es lo mismo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una persona que se da cuenta de que se ha desconectado, &iquest;qu&eacute; camino debe recorrer para reconectar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si tuviera que decir una sola cosa, en realidad dir&iacute;a dos. La primera es conectar cada d&iacute;a contigo y con tus sensaciones. Da igual que sea bajo el agua de la ducha, contemplando una nube o escuchando un p&aacute;jaro de camino al trabajo. Es volver a tu cuerpo, volver a ti y a lo que sientes.
    </p><p class="article-text">
        Y la otra ser&iacute;a hacer una locura cada d&iacute;a. Queremos dominarlo y controlarlo todo. As&iacute; que viene muy bien un poco de descontrol, un poco de locura que haga entrar aire fresco. A veces les digo a mis alumnas: &ldquo;&iexcl;Sal de la m&aacute;quina!&rdquo;. Haz una locura, aunque sea peque&ntilde;a, pero sal de ah&iacute;, porque eso te conecta con la espontaneidad de lo vivo en ti.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Queremos dominarlo y controlarlo todo. Así que viene muy bien un poco de descontrol, un poco de locura que haga entrar aire fresco</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo imagina un mundo en el que hayamos hecho las paces con la naturaleza?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No me lo imagino como un final feliz. Para m&iacute;, el contacto con la naturaleza es un horizonte, no el final de un viaje. La ecolog&iacute;a, a todos los niveles, es una cuesti&oacute;n de lugar, de saber ponerte en tu lugar y saber estar en tu lugar. La conexi&oacute;n con la naturaleza es un viaje. Y en el punto en el que estamos ahora mismo va a ser un viaje muy largo porque cada vez nos alejamos m&aacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para mí, el contacto con la naturaleza es un horizonte, no el final de un viaje. La ecología, a todos los niveles, es una cuestión de lugar, de saber ponerte en tu lugar y saber estar en tu lugar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Conf&iacute;o en que lleguemos pronto a un punto en que la lejan&iacute;a sea tan grande que se produzca un efecto rebote. Que empecemos a dar valor a todo lo que hemos perdido por el camino. Porque el amor por lo vivo, la vida en s&iacute;, tiene much&iacute;sima fuerza.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si observamos al resto de los seres vivos, ellos no parecen haberse desconectado. &iquest;Qu&eacute; ha sucedido con nosotros?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ese es uno de los problemas: cuando pensamos en diferencias, las jerarquizamos. El ser humano es diferente a su manera, igual que cada ser vivo es diferente. No es &ldquo;el diferente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Debemos aprender a integrar nuestra diferencia entre los millones de diferencias que constituyen lo vivo. Porque lo vivo son diferencias. No hay dos animales ni dos plantas iguales.
    </p><p class="article-text">
        Los seres humanos tenemos nuestra propia diferencia, pero eso no nos hace mejores ni peores, ni nos sit&uacute;a por encima ni por debajo. Lo que necesitamos es entrar todav&iacute;a m&aacute;s en ella, ser m&aacute;s eso que somos. La naturaleza humana, cuando la miras, es muy hermosa.
    </p><p class="article-text">
        Me da much&iacute;sima pena esa especie de culpa que sentimos por ser diferentes, estar convencidos de que somos &ldquo;malos&rdquo; para el planeta. &iquest;Qu&eacute; nos est&aacute; pasando? &iquest;Qu&eacute; cosa tan enfermiza ha sucedido para que ya ni siquiera sintamos que tenemos permiso para habitar esta Tierra?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Para terminar, va a ofrecer un taller en Palma sobre ecolog&iacute;a interior. &iquest;Qu&eacute; se va a encontrar quien asista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Vamos a trabajar sobre todas esas cosas que nos desconectan. Vamos a interiorizar una manera respetuosa y cari&ntilde;osa de entrar en contacto y relacionarnos con nuestra ecolog&iacute;a interior, con todas las dimensiones de nuestra persona. Como si nuestro interior fuera un jard&iacute;n o un huerto que muchas veces hemos tratado con pesticidas y grandes podas y que ahora vamos a observar y cuidar para regenerarlo, para que florezca con su propia biodin&aacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        Vamos a vivir nuestro cuerpo y nuestro ser completo, nuestra psique, como ese ecosistema complejo que es, con sus ritmos, sus ciclos y sus estaciones, para volver a conectar con lo que est&aacute; en el fondo: el amor por lo vivo. Lo que vamos a experimentar es una especie de desdomesticaci&oacute;n: quitarnos todas esas capas que nos han constre&ntilde;ido y redescubrir qui&eacute;nes somos realmente y, por lo tanto, d&oacute;nde estamos, qu&eacute; sentimos y qu&eacute; necesitamos de verdad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/heike-freire-filosofa-pantallas-danando-relacion-humana-aulas_1_13513442.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Sep 2026 20:36:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" length="6468725" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6468725" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Heike Freire, filósofa: "Demasiadas pantallas están dañando la relación humana en las aulas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f878b78b-ccaf-4b14-9ef9-1e8fc8798a0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2803y2646.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Educación,Naturaleza,Colegios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’única vegada que Jimi Hendrix va tocar a Espanya i va foradar el sostre d’una sala: "Va ser espantós"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-unica-vegada-jimi-hendrix-tocar-espanya-i-foradar-sostre-d-sala-espantos_1_13527855.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" width="1200" height="675" alt="L’única vegada que Jimi Hendrix va tocar a Espanya i va foradar el sostre d’una sala: &quot;Va ser espantós&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 1968, l’artista va inaugurar el Sgt. Peppers, una sala acabada d’obrir devora la plaça Gomila de Palma. Va ser el seu únic concert al país, davant tot just 200 persones, entre marines, turistes i alguns músics locals</p><p class="subtitle">Mati Klarwein, el ‘pintor desconegut més famós del món’ que va lluitar contra el formigó a la Mallorca mística</p></div><p class="article-text">
        El claviller d&rsquo;una Fender Stratocaster blanca, reencordada perqu&egrave; la pogu&eacute;s tocar com a esquerr&agrave;, va foradar el sostre abans que el p&uacute;blic acab&agrave;s d&rsquo;entendre ben b&eacute; qu&egrave; estava veient. Era la nit del 15 de juliol de 1968 i Jimi Hendrix tocava al Sgt. Peppers, una sala acabada d&rsquo;obrir a la pla&ccedil;a Mediterrani, a pocs metres de la pla&ccedil;a Gomila de Palma. L&rsquo;escenari era petit i el fals sostre quedava massa baix. Va ser l&rsquo;&uacute;nica vegada que Hendrix va actuar a Espanya.
    </p><p class="article-text">
        Sandro Fantini, subdirector del Sgt. Peppers durant la inauguraci&oacute;, lleva &egrave;pica al moment: &ldquo;El sostre era baix i ell es movia molt. Hi va fer un forat. I ja est&agrave;&rdquo;. Lorenzo Santamar&iacute;a, aleshores cantant de Z-66, hi coincideix: &ldquo;Crec que va ser un accident, no crec que ho fes aposta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Noel Redding va situar l&rsquo;episodi al final de <em>Wild Thing</em>. Al seu diari va escriure que Hendrix va aixecar la guitarra cap al fals sostre, en va travessar el material i la hi va deixar penjada mentre el p&uacute;blic bramulava. La cr&ograve;nica de Keith Altham al <em>New Musical Express</em>, publicada el 27 de juliol de 1968, descrivia una escena encara m&eacute;s teatral: Hendrix enfonsant el m&agrave;nec entre les plaques i The Experience abandonant l&rsquo;escenari &ldquo;enmig d&rsquo;una pluja de guix i enderrocs&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="The Jimi Hendrix Experience el 1968. D’esquerra a dreta: Jimi Hendrix, Noel Redding (assegut) i Mitch Mitchell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                The Jimi Hendrix Experience el 1968. D’esquerra a dreta: Jimi Hendrix, Noel Redding (assegut) i Mitch Mitchell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jimi Hendrix (Seattle, 1942-Londres, 1970) havia format The Jimi Hendrix Experience amb Noel Redding i Mitch Mitchell. En nom&eacute;s quatre anys va transformar el llenguatge de la guitarra el&egrave;ctrica amb discs com <em>Are You Experienced</em>, <em>Axis: Bold as Love</em> i <em>Electric Ladyland</em>, i amb actuacions com la de Monterey, fins que va morir el 18 de setembre de 1970, a 27 anys.
    </p><p class="article-text">
        A Palma es va allotjar a l&rsquo;Hotel Victoria, al passeig Mar&iacute;tim. Una mica m&eacute;s amunt hi havia la pla&ccedil;a Gomila, que Redding, fent broma, va rebatejar com a &ldquo;Plastic Gorilla&rdquo;, un malnom que Altham tamb&eacute; va fer servir a la seva cr&ograve;nica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mauri’s Set actuant al Haima el 1968, al mateix escenari on Noel Redding, de The Jimi Hendrix Experience, pujaria a tocar amb ells."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mauri’s Set actuant al Haima el 1968, al mateix escenari on Noel Redding, de The Jimi Hendrix Experience, pujaria a tocar amb ells.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Gomila, el centre cosmopolita de Palma</strong></h2><p class="article-text">
        La pla&ccedil;a Gomila, el 1968, era un lloc on es podia passar tota la nit sense sortir d&rsquo;unes quantes vies plenes de locals. Una petita geografia nocturna on m&uacute;sics amb les guitarres a l&rsquo;esquena, turistes estrangers, marines nord-americans, cambrers, joves mallorquins i al&middot;lots vestits a la manera <em>hippie</em> anaven d&rsquo;una sala a una altra.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La plaça Gomila era un lloc on es podia passar tota la nit sense sortir d’unes quantes vies plenes de locals, on músics, turistes, marines i joves mallorquins anaven d’una sala a una altra</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lorenzo Santamar&iacute;a recorda els m&uacute;sics movent-se amb els seus instruments entre el Toltec, el Rodeo, el Rodeito, Tito&rsquo;s i El Barco. &ldquo;Era un ambient brutal. M&uacute;sica en directe per tot&rdquo;, diu. &ldquo;No eren discoteques. En d&egrave;iem discoteques, per&ograve; encara no hi havia discj&ograve;queis: era m&uacute;sica en viu&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Era un ambient brutal. Música en directe per tot. En dèiem discoteques, però encara no hi havia discjòqueis: era música en viu</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lorenzo Santamaría</span>
                                        <span>—</span> Cantant
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sandro Fantini recorda dones vestides de nit i homes amb esm&ograve;quing blanc cam&iacute; de Tito&rsquo;s compartint la pla&ccedil;a amb turistes que encara anaven en banyador. No &eacute;s gens estrany que la publicitat de l&rsquo;&egrave;poca la present&agrave;s com &ldquo;el lloc m&eacute;s internacional de Palma&rdquo;. Santamar&iacute;a ho resumeix: &ldquo;Els mallorquins &eacute;rem els menys&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lorenzo Santamaría, amb 81 anys, continua en actiu i encara fa gira."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lorenzo Santamaría, amb 81 anys, continua en actiu i encara fa gira.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 1968, Espanya continuava sota la dictadura de Franco, per&ograve; Mallorca vivia mirant cap a fora. L&rsquo;auge del turisme aportava divises i projectava una imatge de modernitat en un pa&iacute;s sense llibertats. Aquella bombolla feia possibles escenes impensables a la resta d&rsquo;Espanya. A m&eacute;s, aquells mateixos dies, una part de la flota nord-americana de la Mediterr&agrave;nia fondejava a Palma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 1968, Espanya continuava sota la dictadura de Franco, però Mallorca vivia mirant cap a fora. L’auge del turisme aportava divises i projectava una imatge de modernitat en un país sense llibertats</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Chas Chandler, Mike Jeffery i la nit mallorquina</strong></h2><p class="article-text">
        Jimi Hendrix no va apar&egrave;ixer a Palma per casualitat. Chas Chandler, antic baixista de The Animals &mdash;la banda que quatre anys abans havia assolit fama internacional amb <em>The House of the Rising Sun</em>&mdash;, coneixia Mallorca des del 1965 i el 1968 encara hi invertia i es movia per l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        Chandler havia descobert Hendrix a Nova York. L&rsquo;impacte va ser tan fort que va deixar The Animals per dedicar-se a representar-lo. Se&rsquo;l va endur a Londres, va posar en marxa The Jimi Hendrix Experience i es va convertir en una figura decisiva de la seva carrera, encara que el 1968 ja comen&ccedil;ava a allunyar-se&rsquo;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jimi Hendrix al parc d&#039;atraccions Gröna Lund d&#039;Estocolm, Suècia, el 24 de maig de 1967"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jimi Hendrix al parc d&#039;atraccions Gröna Lund d&#039;Estocolm, Suècia, el 24 de maig de 1967                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;altre gran protagonista empresarial &eacute;s Mike Jeffery, m&agrave;nager de The Animals, com&agrave;nager de Hendrix i soci de Chandler en els negocis de la nit mallorquina. Tots dos formaven part d&rsquo;una xarxa en qu&egrave; es mesclaven artistes internacionals, locals amb m&uacute;sica en viu i turisme, i eren propietaris a Palma, juntament amb socis locals, del Toltec &mdash;despr&eacute;s Zhivago&mdash; i del Haima, a Cala Major.
    </p><p class="article-text">
        El projecte m&eacute;s ambici&oacute;s va ser el Sgt. Peppers. La inauguraci&oacute; volia ser tot un esdeveniment: Sandro Fantini recorda cartells repartits per tota l&rsquo;illa, camisetes amb el logotip, medallons <em>hippies</em> i banderes a les embarcacions d&rsquo;esqu&iacute; aqu&agrave;tic. Chandler va arribar a posar dos locals com a refer&egrave;ncia: el Bag O&rsquo;Nails de Londres i el Salvation de Nova York. Volien que la nit de Palma estigu&eacute;s a l&rsquo;altura de la d&rsquo;aquelles dues ciutats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sandro Fantini a Can Pastilla. Era el subdirector del Sgt. Peppers el 1968 i ha plasmat els seus records de la nit mallorquina dels anys seixanta, setanta i vuitanta a &quot;Aquellos años&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sandro Fantini a Can Pastilla. Era el subdirector del Sgt. Peppers el 1968 i ha plasmat els seus records de la nit mallorquina dels anys seixanta, setanta i vuitanta a &quot;Aquellos años&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sgt. Peppers, baixar al futur</strong></h2><p class="article-text">
        Per entrar al Sgt. Peppers s&rsquo;havia de baixar als baixos de l&rsquo;edifici Neptuno. En aquell espai de sostre baix s&rsquo;hi va construir una cosa que Palma no havia vist mai. Les parets, revestides d&rsquo;escaiola blanca, funcionaven com a superf&iacute;cies de projecci&oacute;. Fantini recorda <em>flashes</em>, llum negra, petits altaveus repartits per la sala i t&egrave;cnics capa&ccedil;os de sincronitzar els llums amb la m&uacute;sica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada i contraportada de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (The Beatles, 1967), el disc que va inspirar el nom i l’esperit psicodèlic del Sgt. Peppers de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada i contraportada de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (The Beatles, 1967), el disc que va inspirar el nom i l’esperit psicodèlic del Sgt. Peppers de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La sala ja feia uns quants dies que funcionava amb Z-66 com a grup resident, per&ograve; aquella nit del 15 de juliol era la inauguraci&oacute; oficial. Per a Santamar&iacute;a i els seus companys tenia un punt intimidatori. Coneixien els discs, les fotografies i tot all&ograve; que havien pogut llegir sobre Hendrix a les revistes estrangeres, per&ograve; veure&rsquo;l de tan a prop era una altra cosa. &ldquo;Aquella nit nom&eacute;s varen tocar ells. Est&agrave;vem cagats, literalment&rdquo;, recorda Santamar&iacute;a.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquella nit només va tocar The Jimi Hendrix Experience. Estàvem cagats, literalment</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lorenzo Santamaría</span>
                                        <span>—</span> Cantant
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El m&uacute;sic brit&agrave;nic Neil Landon, que havia viatjat a Mallorca amb Noel Redding, va presentar The Jimi Hendrix Experience. El repertori va ser breu: <em>Hey Joe</em>, <em>Burning of the Midnight Lamp</em>, <em>Purple Haze</em>, <em>The Wind Cries Mary</em> i <em>Wild Thing</em>. Cinc can&ccedil;ons. Joan Torrell&oacute;, que va fer fotografies aquella nit, calcula que hi havia unes 200 persones, potser menys. Santamar&iacute;a i Fantini hi coincideixen. &ldquo;No es va omplir&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_50p_1151684.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_50p_1151684.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_75p_1151684.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_75p_1151684.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_default_1151684.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_default_1151684.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_default_1151684.jpg"
                    alt="Els integrants de Z-66 a l’entrada del Sgt. Peppers el 1968, on actuaven habitualment. Lorenzo Santamaría, recolzat a la paret, és el primer per la dreta. Moonrecords."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els integrants de Z-66 a l’entrada del Sgt. Peppers el 1968, on actuaven habitualment. Lorenzo Santamaría, recolzat a la paret, és el primer per la dreta. Moonrecords.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Bum! Crac!</strong></h2><p class="article-text">
        Dos dies despr&eacute;s, <em>Diario de Mallorca</em> va publicar la cr&ograve;nica del concert amb el t&iacute;tol &ldquo;Jimi Hendrix: &iexcl;Bum! &iexcl;Crack!&rdquo;. Jos&eacute; Mar&iacute;a Barcel&oacute; i Xim Rada hi reconeixien el &ldquo;domini m&agrave;gic&rdquo; de Hendrix amb la guitarra, per&ograve; varen escriure que &ldquo;l&rsquo;electr&ograve;nica va dominar l&rsquo;ambient&rdquo; i que &ldquo;les parets del Sgt. Peppers tremolaven&rdquo;. El seu veredicte: &ldquo;Va ser espant&oacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El 1968, la frontera entre m&uacute;sica i renou encara s&rsquo;estava despla&ccedil;ant, i els periodistes varen sortir &ldquo;estupefactes&rdquo; i &ldquo;atordits&rdquo;. Intentaren entrevistar Hendrix, que va demanar uns minuts per descansar i finalment hi va renunciar: &ldquo;Estic una mica marejat&rdquo;. La cr&ograve;nica atribu&iuml;a el mareig, amb ironia, al fet que havia estat &ldquo;qui m&eacute;s a prop havia estat dels seus propis renous&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Crònica de Diario de Mallorca, publicada el 17 de juliol de 1968, que va descriure el concert com un «so catastròfic» i va destacar que Hendrix va acabar colpejant amb la guitarra el cel ras de l’escenari"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Crònica de Diario de Mallorca, publicada el 17 de juliol de 1968, que va descriure el concert com un «so catastròfic» i va destacar que Hendrix va acabar colpejant amb la guitarra el cel ras de l’escenari                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fantini conserva una impressi&oacute; semblant: el volum excessiu i l&rsquo;electr&ograve;nica ensordidora es varen imposar al guitarrista que esperava trobar. &ldquo;Aquell dia ens va decebre&rdquo;. Per a Santamar&iacute;a, en canvi, va ser &ldquo;una nit brutal&rdquo;. &ldquo;Em va impressionar molt&iacute;ssim&rdquo;, afirma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 1968, la frontera entre música i renou encara s’estava desplaçant, i els periodistes varen sortir del Sgt. Peppers &#039;estupefactes&#039; i &#039;atordits&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'altre Hendrix</strong></h2><p class="article-text">
        Un parell de dies despr&eacute;s, Hendrix va tornar al Sgt. Peppers. Ja no hi havia inauguraci&oacute; ni periodistes i l&rsquo;ambient era m&eacute;s dist&egrave;s. Aquella nit tocava Z-66. Hendrix hi va arribar acompanyat d&rsquo;unes quantes dones i, despr&eacute;s de prendre unes copes, va decidir pujar a l&rsquo;escenari a tocar blues. Als camerinos hi havia baguls plens d&rsquo;instruments i equipament. Segons conta Santamar&iacute;a, aquella nit va triar una Gibson Les Paul, una cosa que va sorprendre els m&uacute;sics mallorquins, acostumats a veure&rsquo;l amb la Stratocaster.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sense la teatralitat ni el volum de la inauguració, va aparèixer un altre Hendrix: el que va pujar a l’escenari amb una banda local per improvisar blues amb una Gibson Les Paul</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per a Fantini, sense la teatralitat ni el volum de la inauguraci&oacute;, va apar&egrave;ixer un altre Hendrix: &ldquo;All&agrave; ens v&agrave;rem adonar que hi havia un guitarrista incre&iuml;ble&rdquo;. Vicen&ccedil; Caldentey, guitarrista de Z-66, es va fixar en un dels pedals. Quan varen acabar, Hendrix l&rsquo;hi va regalar. &ldquo;A en Vicente segurament gaireb&eacute; li va agafar un infart&rdquo;, recorda Santamar&iacute;a. &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s una joia que ning&uacute; sap on para&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jimi Hendrix a la fira juvenil Hippy Happy, a l’Ahoy de Rotterdam, el 10 de novembre de 1967."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jimi Hendrix a la fira juvenil Hippy Happy, a l’Ahoy de Rotterdam, el 10 de novembre de 1967.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els dies a la platja</strong></h2><p class="article-text">
        Fora dels escenaris, Hendrix va passar uns dies fent all&ograve; que feien, i encara fan, els qui visiten Mallorca a l&rsquo;estiu: anar a la platja. Tamb&eacute; va anar a conduir a un circuit de karts. Amb Hendrix, els m&uacute;sics mallorquins tot just varen coincidir fora del Sgt. Peppers. Amb Redding va passar tot el contrari. Santamar&iacute;a recorda que el baixista apareixia pel Haima, a Cala Major, i que all&agrave; tocava amb ells: &ldquo;Venia moltes nits&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mauricio &ldquo;Mauri&rdquo; Puigcerc&oacute;s tenia 18 anys quan Redding va compar&egrave;ixer en un concert de Mauri&rsquo;s Set i va acabar tocant <em>Summertime</em> amb aquells joves m&uacute;sics. D&egrave;cades despr&eacute;s ho va contar al periodista Gabriel Rodas, de <em>Diario de Mallorca</em>: &ldquo;Redding tocava de puta mare i jo era un principiant&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hendrix es va acomiadar de Mallorca el 19 de juliol i no hi va tornar mai m&eacute;s. Tenia 25 anys i Woodstock era a tocar. A Palma, en l&rsquo;&uacute;nic concert que va fer a Espanya, hi va deixar cinc can&ccedil;ons, una <em>jam</em> de blues, un pedal perdut i un forat al sostre.
    </p><p class="article-text">
        Dos anys i mig despr&eacute;s de la mort de Hendrix, el mar&ccedil; de 1973, Mike Jeffery tamb&eacute; va morir prematurament quan l&rsquo;avi&oacute; d&rsquo;Iberia en qu&egrave; viatjava va xocar en ple vol amb un altre de Spantax damunt Nantes, a Fran&ccedil;a. Sense ell, i amb els gustos del p&uacute;blic canviant, el Sgt. Peppers es va anar apagant. El 1975 el va comprar l&rsquo;empresari Bartolom&eacute; Cursach, que aleshores comen&ccedil;ava a bastir el seu imperi de la nit palmesana, i el va convertir en Alexandra, una sala de m&uacute;sica disco. Amb aquella transformaci&oacute;, el forat va desapar&egrave;ixer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-unica-vegada-jimi-hendrix-tocar-espanya-i-foradar-sostre-d-sala-espantos_1_13527855.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Sep 2026 08:25:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" length="371478" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" type="image/jpeg" fileSize="371478" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’única vegada que Jimi Hendrix va tocar a Espanya i va foradar el sostre d’una sala: "Va ser espantós"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Música]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La única vez que Jimi Hendrix tocó en España y rompió el techo de una sala: "Fue espantoso"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/unica-vez-jimi-hendrix-toco-espana-rompio-techo-sala-espantoso_1_13526668.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" width="1200" height="675" alt="La única vez que Jimi Hendrix tocó en España y rompió el techo de una sala: &quot;Fue espantoso&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En 1968, el artista inauguró el Sgt. Peppers, una sala recién abierta junto a la plaza Gomila de Palma. Fue su único concierto en el país ante apenas 200 personas, entre marines, turistas y algunos músicos locales</p><p class="subtitle">Mati Klarwein, el 'pintor desconocido más famoso del mundo' que luchó contra el hormigón en la Mallorca mística</p></div><p class="article-text">
        El clavijero de una Fender Stratocaster blanca, reencordada para tocarla como zurdo, agujere&oacute; el techo antes de que el p&uacute;blico entendiera del todo lo que estaba viendo. Era la noche del 15 de julio de 1968 y Jimi Hendrix tocaba en el Sgt. Peppers, una sala reci&eacute;n abierta en la plaza Mediterr&aacute;neo, a pocos metros de la plaza Gomila de Palma. El escenario era peque&ntilde;o y el falso techo quedaba demasiado bajo. Fue la &uacute;nica vez que Hendrix actu&oacute; en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Sandro Fantini, subdirector del Sgt. Peppers durante su inauguraci&oacute;n, le quita &eacute;pica al momento: &ldquo;El techo era bajo y &eacute;l se mov&iacute;a mucho. Hizo un boquete. Eso fue todo&rdquo;. Lorenzo Santamar&iacute;a, entonces cantante de Z-66, coincide: &ldquo;Creo que fue un accidente, no creo que lo hiciera a prop&oacute;sito&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Noel Redding situ&oacute; el episodio al final de 'Wild Thing'. En su diario, escribi&oacute; que Hendrix levant&oacute; la guitarra hacia el falso techo, atraves&oacute; el material y la dej&oacute; colgando mientras el p&uacute;blico rug&iacute;a. La cr&oacute;nica de Keith Altham en el New Musical Express, publicada el 27 de julio de 1968, describi&oacute; una escena todav&iacute;a m&aacute;s teatral: Hendrix hundiendo el m&aacute;stil entre las placas y The Experience abandonando el escenario &ldquo;en medio de una ducha de yeso y escombros&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f08b9cd6-9a17-464f-8595-9e10a5bd31d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="The Jimi Hendrix Experience en 1968. De izquierda a derecha: Jimi Hendrix, Noel Redding (sentado) y Mitch Mitchell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                The Jimi Hendrix Experience en 1968. De izquierda a derecha: Jimi Hendrix, Noel Redding (sentado) y Mitch Mitchell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jimi Hendrix (Seattle, 1942-Londres, 1970) hab&iacute;a formado The Jimi Hendrix Experience con Noel Redding y Mitch Mitchell. En apenas cuatro a&ntilde;os transform&oacute; el lenguaje de la guitarra el&eacute;ctrica con discos como <em>Are You Experienced</em>, <em>Axis: Bold as Love</em> y <em>Electric Ladyland</em> y con actuaciones como la de Monterey, hasta su muerte el 18 de septiembre de 1970, a los 27 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        En Palma se aloj&oacute; en el Hotel Victoria, en el paseo Mar&iacute;timo. Un poco m&aacute;s arriba estaba la plaza Gomila, que Redding rebautiz&oacute; con humor como &ldquo;Plastic Gorilla&rdquo;, un apodo que Altham tambi&eacute;n utiliz&oacute; en su cr&oacute;nica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fd17571-769d-4092-8c10-c99c9232bb31_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mauri&#039;s set en actuando en el Haima en 1968, en el mismo escenario en el que subiría a tocar con ellos Noel Reading de la Jimi Hendrix Experience"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mauri&#039;s set en actuando en el Haima en 1968, en el mismo escenario en el que subiría a tocar con ellos Noel Reading de la Jimi Hendrix Experience                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Gomila, el centro cosmopolita de Palma</strong></h2><p class="article-text">
        La plaza Gomila, en 1968, era un lugar en el que se pod&iacute;a pasar la noche entera sin salir de unas pocas calles llenas de locales. Una peque&ntilde;a geograf&iacute;a nocturna donde m&uacute;sicos con guitarras al hombro, turistas extranjeros, marines estadounidenses, camareros, j&oacute;venes mallorquines y muchachos vestidos a la manera <em>hippie</em> se cruzaban de una sala a otra.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La plaza Gomila era un lugar en el que se podía pasar la noche entera sin salir de unas pocas calles llenas de locales, donde músicos, turistas, marines y jóvenes mallorquines se cruzaban de una sala a otra</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lorenzo Santamar&iacute;a recuerda a los m&uacute;sicos desplaz&aacute;ndose con sus instrumentos entre Toltec, Rodeo, Rodeito, Tito&rsquo;s y El Barco. &ldquo;Era un ambiente brutal. M&uacute;sica en directo por todas partes&rdquo;, dice. &ldquo;No eran discotecas. Se llamaban discotecas, pero a&uacute;n no hab&iacute;a pinchadiscos, era m&uacute;sica en vivo&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Era un ambiente brutal. Música en directo por todas partes. Se llamaban discotecas, pero aún no había pinchadiscos, era música en vivo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lorenzo Santamaría</span>
                                        <span>—</span> Cantante
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sandro Fantini recuerda mujeres vestidas de noche y hombres con esmoquin blanco camino de Tito&rsquo;s compartiendo la plaza con turistas todav&iacute;a en ba&ntilde;ador. No es extra&ntilde;o que la publicidad de la &eacute;poca la presentara como &ldquo;el lugar m&aacute;s internacional de Palma&rdquo;. Santamar&iacute;a lo resume: &ldquo;Los mallorquines &eacute;ramos los menos&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c6db6328-3661-499d-af53-c5dcb5004737_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lorenzo Santamaría, a sus 81 años, sigue activo y continúa de gira"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lorenzo Santamaría, a sus 81 años, sigue activo y continúa de gira                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 1968, Espa&ntilde;a segu&iacute;a bajo la dictadura de Franco, pero Mallorca viv&iacute;a mirando hacia fuera. El auge del turismo aportaba divisas y ofrec&iacute;a una imagen de modernidad a un pa&iacute;s sin libertades. Aquella burbuja produc&iacute;a escenas impensables en el resto de Espa&ntilde;a. Adem&aacute;s, esos mismos d&iacute;as, parte de la flota estadounidense del Mediterr&aacute;neo estaba fondeada en Palma.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 1968, España seguía bajo la dictadura de Franco, pero Mallorca vivía mirando hacia fuera. El auge del turismo aportaba divisas y ofrecía una imagen de modernidad a un país sin libertades</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Chas Chandler, Mike Jeffery y la noche mallorquina</strong></h2><p class="article-text">
        Jimi Hendrix no apareci&oacute; en Palma por casualidad. Chas Chandler, antiguo bajista de The Animals, la banda que hab&iacute;a alcanzado fama internacional cuatro a&ntilde;os antes con 'The House of the Rising Sun', conoc&iacute;a Mallorca desde 1965 y en 1968 segu&iacute;a invirtiendo y movi&eacute;ndose por la isla.
    </p><p class="article-text">
        Chandler hab&iacute;a descubierto a Hendrix en Nueva York. El impacto fue tal que dej&oacute; The Animals para dedicarse a representarlo. Lo llev&oacute; a Londres, puso en marcha The Jimi Hendrix Experience y se convirti&oacute; en una figura decisiva de su carrera, aunque en 1968 ya empezaba a apartarse de ella.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c22523ad-c1c0-449e-b5b7-f0f816be229d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jimi Hendrix en el parque de atracciones Gröna Lund de Estocolmo, Suecia, el 24 de mayo de 1967"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jimi Hendrix en el parque de atracciones Gröna Lund de Estocolmo, Suecia, el 24 de mayo de 1967                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El otro gran protagonista empresarial es Mike Jeffery, m&aacute;nager de The Animals, com&aacute;nager de Hendrix y socio de Chandler en los negocios de la noche mallorquina. Ambos formaban parte de una red en la que se mezclaban artistas internacionales, locales con m&uacute;sica en vivo y turismo, y eran propietarios en Palma, junto a socios locales, de Toltec &mdash;despu&eacute;s Zhivago&mdash; y de Haima, en Cala Major.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto m&aacute;s ambicioso fue el Sgt. Peppers. La inauguraci&oacute;n quer&iacute;a ser un acontecimiento: Sandro Fantini recuerda carteles repartidos por toda la isla, camisetas con el logotipo, medallones <em>hippies</em> y banderas en las embarcaciones de esqu&iacute; acu&aacute;tico. Chandler lleg&oacute; a citar dos locales como referencia, el Bag O&rsquo;Nails de Londres y el Salvation de Nueva York. Quer&iacute;an que la noche de Palma estuviera a la altura de la de ambas ciudades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/78c9507c-3e6c-456d-86b8-0211e558dd8c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sandro Fantini en Can Pastilla. Era el subdirector de Sgt. Pepper en 1968 y ha plasmado sus recuerdos de la noche mallorquina de los 60,70 y 80 en “Aquellos años”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sandro Fantini en Can Pastilla. Era el subdirector de Sgt. Pepper en 1968 y ha plasmado sus recuerdos de la noche mallorquina de los 60,70 y 80 en “Aquellos años”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sgt. Peppers, bajar al futuro</strong></h2><p class="article-text">
        Para entrar en el Sgt. Peppers hab&iacute;a que descender a los bajos del edificio Neptuno. En aquel espacio de techo bajo se construy&oacute; algo que Palma no hab&iacute;a visto. Las paredes, revestidas de escay blanco, funcionaban como superficies de proyecci&oacute;n. Fantini recuerda <em>flashes</em>, luz negra, peque&ntilde;os altavoces repartidos por la sala y t&eacute;cnicos capaces de sincronizar las luces con la m&uacute;sica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8073de7b-b1cb-44d3-a8af-829e6e3af567_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada y contraportada de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (The Beatles, 1967), el disco que inspiró el nombre y el espíritu psicodélico del Sgt. Pepper’s de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada y contraportada de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (The Beatles, 1967), el disco que inspiró el nombre y el espíritu psicodélico del Sgt. Pepper’s de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La sala llevaba varios d&iacute;as funcionando con Z-66 como grupo residente, pero aquella noche del 15 de julio era la inauguraci&oacute;n oficial. Para Santamar&iacute;a y sus compa&ntilde;eros ten&iacute;a algo de intimidatorio. Conoc&iacute;an los discos, las fotograf&iacute;as y lo que hab&iacute;an podido leer sobre Hendrix en revistas extranjeras, pero verlo de cerca era otra cosa. &ldquo;Aquella noche solo tocaron ellos. Est&aacute;bamos cagados, literalmente&rdquo;, recuerda Santamar&iacute;a.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquella noche solo tocaron la Jimi Hendrix Experience. Estábamos cagados, literalmente
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lorenzo Santamaría</span>
                                        <span>—</span> Cantante
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El m&uacute;sico brit&aacute;nico Neil Landon, que hab&iacute;a viajado a Mallorca con Noel Redding, present&oacute; a The Jimi Hendrix Experience. El repertorio fue breve: 'Hey Joe', 'Burning of the Midnight Lamp', 'Purple Haze', 'The Wind Cries Mary' y 'Wild Thing'. Cinco canciones. Joan Torrell&oacute;, que fotografi&oacute; aquella noche, calcula que hab&iacute;a unas 200 personas, quiz&aacute; menos. Santamar&iacute;a y Fantini tambi&eacute;n coinciden. &ldquo;No se llen&oacute; el aforo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_50p_1151684.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_50p_1151684.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_75p_1151684.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_75p_1151684.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_default_1151684.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_default_1151684.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9271c419-b317-4a76-a953-7ba2ad56c341_16-9-aspect-ratio_default_1151684.jpg"
                    alt="Los integrantes de Z 66 en la entrada Sgt. Pepper en 1968 donde actuaban regularmente. Lorenzo Santamaría apoyado en el muro, el primero por la derecha"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los integrantes de Z 66 en la entrada Sgt. Pepper en 1968 donde actuaban regularmente. Lorenzo Santamaría apoyado en el muro, el primero por la derecha                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&iexcl;Bum! &iexcl;Crack!</strong></h2><p class="article-text">
        Dos d&iacute;as despu&eacute;s, Diario de Mallorca public&oacute; la cr&oacute;nica del concierto bajo el t&iacute;tulo &ldquo;Jimi Hendrix: &iexcl;Bum! &iexcl;Crack!&rdquo;. Jos&eacute; Mar&iacute;a Barcel&oacute; y Xim Rada reconoc&iacute;an el &ldquo;m&aacute;gico dominio&rdquo; de Hendrix con la guitarra, pero escribieron que &ldquo;la electr&oacute;nica domin&oacute; el ambiente&rdquo; y que &ldquo;las paredes del Sgt. Peppers temblaban&rdquo;. Su veredicto: &ldquo;Fue espantoso&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En 1968, la frontera entre m&uacute;sica y ruido todav&iacute;a se estaba desplazando, y los periodistas salieron &ldquo;estupefactos&rdquo; y &ldquo;aturdidos&rdquo;. Intentaron entrevistar a Hendrix, que pidi&oacute; unos minutos para descansar y acab&oacute; declinando: &ldquo;Estoy algo mareado&rdquo;. La cr&oacute;nica atribu&iacute;a el mareo, con iron&iacute;a, a que hab&iacute;a sido &ldquo;quien m&aacute;s cerca estuvo de sus propios ruidos&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a11d7a1-de27-4bdb-95d8-e462aa41ac37_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Crónica de Diario de Mallorca, publicada el 17 de julio de 1968, describió el concierto como un “sonido catastrófico” y destacó que Hendrix terminó golpeando con la guitarra el cielo raso del escenario"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Crónica de Diario de Mallorca, publicada el 17 de julio de 1968, describió el concierto como un “sonido catastrófico” y destacó que Hendrix terminó golpeando con la guitarra el cielo raso del escenario                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fantini conserva una impresi&oacute;n parecida: el volumen excesivo y la electr&oacute;nica ensordecedora se impusieron al guitarrista que esperaba encontrar. &ldquo;Aquel d&iacute;a nos decepcion&oacute;&rdquo;. Para Santamar&iacute;a, en cambio, fue &ldquo;una noche brutal&rdquo;. &ldquo;Me impresion&oacute; much&iacute;simo&rdquo;, afirma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 1968, la frontera entre música y ruido todavía se estaba desplazando, y los periodistas salieron del Sgt. Peppers &#039;estupefactos&#039; y &#039;aturdidos&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El otro Hendrix</strong></h2><p class="article-text">
        Un par de d&iacute;as despu&eacute;s, Hendrix regres&oacute; al Sgt. Peppers. Ya no hab&iacute;a inauguraci&oacute;n ni periodistas y el ambiente era m&aacute;s relajado. Aquella noche tocaba Z-66. Hendrix lleg&oacute; acompa&ntilde;ado de varias mujeres y, despu&eacute;s de unas copas, decidi&oacute; subir al escenario a tocar blues. En los camerinos hab&iacute;a ba&uacute;les llenos de instrumentos y equipo. Seg&uacute;n cuenta Santamar&iacute;a, esa noche eligi&oacute; una Gibson Les Paul, algo que sorprendi&oacute; a los m&uacute;sicos mallorquines, acostumbrados a verlo con la Stratocaster.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sin la teatralidad ni el volumen de la inauguración, apareció otro Hendrix: el que subió al escenario con una banda local para improvisar blues con una Gibson Les Paul</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para Fantini, sin la teatralidad ni el volumen de la inauguraci&oacute;n, apareci&oacute; otro Hendrix: &ldquo;Ah&iacute; nos dimos cuenta de que hab&iacute;a un guitarrista incre&iacute;ble&rdquo;. Vicen&ccedil; Caldentey, guitarrista de Z-66, se fij&oacute; en uno de los pedales. Al terminar, Hendrix se lo regal&oacute;. &ldquo;A Vicente seguramente casi le dio un infarto&rdquo;, recuerda Santamar&iacute;a. &ldquo;Esto es una joya que nadie sabe d&oacute;nde est&aacute;&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a0dc10d7-8a19-45e1-80e7-ca57d421a30b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jimi Hendrix en la feria juvenil Hippy Happy, en Ahoy (Róterdam), el 10 de noviembre de 1967"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jimi Hendrix en la feria juvenil Hippy Happy, en Ahoy (Róterdam), el 10 de noviembre de 1967                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los d&iacute;as en la playa</strong></h2><p class="article-text">
        Fuera de los escenarios, Hendrix pas&oacute; algunos d&iacute;as haciendo lo que hac&iacute;an, y siguen haciendo, quienes visitan Mallorca en verano: ir a la playa y tambi&eacute;n fue a conducir a un circuito de karts.&nbsp;Con Hendrix, los m&uacute;sicos mallorquines apenas coincidieron fuera del Sgt. Peppers. Con Redding ocurri&oacute; lo contrario. Santamar&iacute;a recuerda que el bajista aparec&iacute;a por Haima, en Cala Major, y que all&iacute; tocaba con ellos: &ldquo;Ven&iacute;a muchas noches&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mauricio 'Mauri' Puigcerc&oacute;s ten&iacute;a 18 a&ntilde;os cuando Redding se present&oacute; en un concierto de Mauri&rsquo;s Set y acab&oacute; tocando 'Summertime' con aquellos j&oacute;venes m&uacute;sicos. D&eacute;cadas despu&eacute;s se lo cont&oacute; al periodista Gabriel Rodas, de Diario de Mallorca: &ldquo;Redding tocaba de puta madre y yo era un principiante&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hendrix se despidi&oacute; de Mallorca el 19 de julio y nunca volvi&oacute;. Ten&iacute;a 25 a&ntilde;os y Woodstock estaba cerca. En Palma, en el &uacute;nico concierto que dio en Espa&ntilde;a, dej&oacute; cinco canciones, una <em>jam</em> de blues, un pedal perdido y un agujero en el techo.
    </p><p class="article-text">
        Dos a&ntilde;os y medio despu&eacute;s de la muerte de Hendrix, en marzo de 1973, Mike Jeffery tambi&eacute;n muri&oacute; prematuramente cuando el avi&oacute;n de Iberia en el que viajaba choc&oacute; en pleno vuelo con otro de Spantax sobre Nantes, en Francia. Sin &eacute;l, y con los gustos del p&uacute;blico cambiando, el Sgt. Peppers fue apag&aacute;ndose. En 1975 lo compr&oacute; el empresario Bartolom&eacute; Cursach, que empezaba entonces a construir su reinado sobre la noche palmesana, y lo convirti&oacute; en Alexandra, una sala de m&uacute;sica disco. Con aquella transformaci&oacute;n, el agujero desapareci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/unica-vez-jimi-hendrix-toco-espana-rompio-techo-sala-espantoso_1_13526668.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 21 Sep 2026 20:03:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" length="371478" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" type="image/jpeg" fileSize="371478" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La única vez que Jimi Hendrix tocó en España y rompió el techo de una sala: "Fue espantoso"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f4b43fe5-e7d2-495f-be5a-4e1526e3e5da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x869y303.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Música]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La vida en La Habana, oscura como la boca de un lobo: "¿Cuándo se acabará este martirio?"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/internacional/vida-habana-oscura-boca-lobo-acabara-martirio_129_13487215.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6fc0017a-6b52-4f0c-8c9a-d3f5c9ae3f64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La vida en La Habana, oscura como la boca de un lobo: &quot;¿Cuándo se acabará este martirio?&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los cortes de electricidad de hasta 40 horas, los hospitales al límite, la basura amontonada en las calles, el hambre y la parálisis de la economía, estrangulada por el bloqueo estadounidense, marcan el día a día de la población cubana</p><p class="subtitle">“Esto es medicina de guerra”: dentro de los hospitales y colegios cubanos golpeados por el bloqueo de Trump </p></div><p class="article-text">
        Las incubadoras se apagaron. Ocurri&oacute; una noche de agosto en un hospital de <a href="https://www.eldiario.es/temas/la-habana/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Habana</a>, cuando se detuvo el grupo electr&oacute;geno. La ciudad llevaba horas sin corriente el&eacute;ctrica, como casi todas las noches de este a&ntilde;o, y aquel viejo motor era lo &uacute;nico que separaba a los pacientes de la oscuridad y el calor sofocante. Cuando se par&oacute; el generador, se desplom&oacute; hasta la esperanza.
    </p><p class="article-text">
        En Cuba, la respuesta a una aver&iacute;a as&iacute; no est&aacute; en un almac&eacute;n de repuestos ni en un contrato de mantenimiento, sino en las manos de unos mec&aacute;nicos capaces de resucitar m&aacute;quinas muertas con piezas que ya no se fabrican en ninguna parte. Ese ingenio ha sostenido durante d&eacute;cadas al pa&iacute;s, pero <a href="https://www.eldiario.es/cultura/arte/crear-oscuras-recursos-vigilancia-resistencia-artistica-cuba-borde-colapso_1_13399451.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta los milagros se est&aacute;n acabando en Cuba</a>.
    </p><p class="article-text">
        Los apagones rematan lo poco que la escasez ha dejado en pie. Con el generador averiado, la vigilancia de los pacientes m&aacute;s fr&aacute;giles la hacen m&eacute;dicos sin dormir, mal pagados, mal comidos y con una linterna en la mano.
    </p><p class="article-text">
        Fuera del hospital, esa misma noche, La Habana est&aacute; tan oscura como la boca de un lobo. Ni farolas, ni ventanas iluminadas. El mar negro que empieza en el Malec&oacute;n se ha extendido tierra adentro hasta cubrir la ciudad entera, y sobre ese fondo emergen unas pocas islas de luz. Son los grupos electr&oacute;genos de un hotel que resiste o de un raro negocio con propietario solvente. Cada oasis encendido en mitad de la noche se anuncia con un motor di&eacute;sel que retumba entre los soportales y rebota en las fachadas de puntal alto. De los cortes de luz no se salva nadie, ni la Embajada espa&ntilde;ola en Cuba, colgada de unas placas solares insignificantes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo peor es llegar a la casa a las 12 de la noche, con un calor de morirse, y que no haya corriente para poner el ventilador. Uno se acuesta y no duerme. Y al otro día, vuelta a lo mismo, con el cuerpo hecho leña. Y todo para ganar en un mes lo que cuesta un litro de aceite</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rosana T.</span>
                                        <span>—</span> Camarera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un apartamento acumula en agosto un calor que despu&eacute;s suelta, despacio, durante toda la noche; sin ventilador, no hay tregua. Los vecinos suben los colchones a las azoteas o los sacan directamente al portal. Los ancianos se sientan en el quicio de la puerta abanic&aacute;ndose con un cart&oacute;n, esperando el amanecer para sumarse a las eternas colas. Los ni&ntilde;os duermen a ratos, sudando.
    </p><p class="article-text">
        Rosana T., camarera de 29 a&ntilde;os en un <em>paladar</em> &mdash;restaurante&mdash; de El Vedado, lo cuenta al final de su turno: &ldquo;Lo peor no es el trabajo. Lo peor es llegar a la casa a las 12 de la noche, con un calor de morirse, y que no haya corriente para poner el ventilador. Uno se acuesta y no duerme. Y al otro d&iacute;a, vuelta a lo mismo, con el cuerpo hecho le&ntilde;a. Y todo para ganar en un mes lo que cuesta un litro de aceite&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Y lo m&aacute;s dif&iacute;cil de sobrellevar no es la falta de suministro, sino su imprevisibilidad. La luz se va sin aviso y nadie sabe cu&aacute;ndo volver&aacute;. Pueden ser seis horas o pueden ser 40. La ciudad ha aprendido a organizarse alrededor de una hora diaria de electricidad y ese c&aacute;lculo decide cu&aacute;ndo se cocina, cu&aacute;ndo se lava, cu&aacute;ndo se carga el tel&eacute;fono y cu&aacute;ndo se intenta dormir.
    </p><p class="article-text">
        Ni siquiera el coraz&oacute;n monumental de La Habana Vieja se libra ya de la oscuridad. Su cableado subterr&aacute;neo la mantuvo como el &uacute;ltimo reducto con corriente, el escaparate que hab&iacute;a que tener encendido para el visitante. Ahora tambi&eacute;n se apaga.
    </p><h2 class="article-text">El petr&oacute;leo del &uacute;ltimo petrolero</h2><p class="article-text">
        El origen inmediato de la crisis tiene forma de barco ausente. A comienzos de 2026, el corte de los env&iacute;os procedentes de Venezuela y M&eacute;xico dej&oacute; a la isla al borde del colapso energ&eacute;tico. En marzo lleg&oacute;, pese a la presi&oacute;n de Washington, el &uacute;ltimo cargamento ruso a bordo del Anatoli Kolodkin, unas 100.000 toneladas de crudo, pero fue apenas un alivio puntual. El endurecimiento de la pol&iacute;tica estadounidense hab&iacute;a convertido de facto el suministro de petr&oacute;leo en un cuello de botella, con amenazas de sanciones y aranceles para quienes intentaran abastecer a Cuba.
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces, el horizonte se ha ido quedando sin barcos. El &uacute;ltimo crudo ruso solo dio para llegar a finales de abril, seg&uacute;n reconoci&oacute; el ministro cubano de Energ&iacute;a y Minas, Vicente de la O Levy, que cifr&oacute; en ocho los buques de combustible que la isla necesita cada mes para sostener la generaci&oacute;n el&eacute;ctrica y lo poco que queda en pie de la econom&iacute;a. El segundo env&iacute;o ruso anunciado por Mosc&uacute; &mdash;el petrolero Universal, sancionado por Estados Unidos y la Uni&oacute;n Europea&mdash; qued&oacute; a la deriva en mitad del Atl&aacute;ntico norte el 21 de abril y all&iacute; sigui&oacute; durante semanas sin llegar a puerto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23c91d2b-f8a4-4f16-96ef-65421e0aca54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23c91d2b-f8a4-4f16-96ef-65421e0aca54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23c91d2b-f8a4-4f16-96ef-65421e0aca54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23c91d2b-f8a4-4f16-96ef-65421e0aca54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23c91d2b-f8a4-4f16-96ef-65421e0aca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23c91d2b-f8a4-4f16-96ef-65421e0aca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23c91d2b-f8a4-4f16-96ef-65421e0aca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una gasolinera cerrada en La Habana, donde la falta de combustible se ha convertido en uno de los principales problemas para la economía."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una gasolinera cerrada en La Habana, donde la falta de combustible se ha convertido en uno de los principales problemas para la economía.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A partir de entonces, las consecuencias se encadenan. Sin combustible no hay generaci&oacute;n el&eacute;ctrica. Sin electricidad no hay bombeo de agua y sin agua ni corriente no hay negocio que funcione ni comida que se conserve. Los apagones pudren lo poco que llega al interior de los refrigeradores de los cubanos, de modo que el hambre en La Habana no viene solo de lo que falta en el mercado, viene tambi&eacute;n de lo que se echa a perder en casa. 
    </p><p class="article-text">
        El combustible que queda se vende a cuatro d&oacute;lares el litro, un precio fuera del alcance de la inmensa mayor&iacute;a. La movilidad en La Habana la han salvado los motocarros el&eacute;ctricos chinos, que han desplazado a los <em>almendrones</em> &mdash;coches estadounidenses cl&aacute;sicos&mdash; y a las <em>guaguas</em> &mdash;autobuses&mdash; en una ciudad donde el transporte p&uacute;blico y privado est&aacute; pr&aacute;cticamente detenido.
    </p><h2 class="article-text">Las cuentas que no salen</h2><p class="article-text">
        La econom&iacute;a habanera se ha partido en dos mitades que apenas se comunican: quienes tienen acceso a d&oacute;lares &mdash;una remesa, un negocio privado, alguna migaja del turismo decreciente&mdash; y quienes viven de un salario estatal o de una pensi&oacute;n. El salario medio apenas alcanza los 13 d&oacute;lares al mes, unos 6.900 pesos. Un litro de aceite cuesta ya alrededor de 4.000 pesos, casi el 60% de ese salario, y un kilo de leche en polvo puede alcanzar los 6.500 pesos, pr&aacute;cticamente lo mismo que cobra un trabajador medio en un mes. &ldquo;Mi hermana est&aacute; en Tampa y me manda 100 d&oacute;lares cuando puede. Con eso yo vivo&rdquo;, afirma Wendy A., peluquera de 36 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Mauro P., de 57 a&ntilde;os, empez&oacute; a pedalear un bicitaxi al salir de la c&aacute;rcel. &ldquo;Me metieron tres a&ntilde;os. &iquest;Sabe por qu&eacute;? Por tener 136 d&oacute;lares. Me los hab&iacute;a mandado un t&iacute;o de Nueva Jersey y yo los ten&iacute;a guardados en una lata. Tenencia ilegal de divisa, se llamaba&rdquo;, recuerda. &ldquo;Sal&iacute; en el 93. Y ese mism&iacute;simo a&ntilde;o despenalizaron el d&oacute;lar. Sal&iacute; de la prisi&oacute;n y, en la esquina de mi casa, hab&iacute;a un cartel de una tienda que solo vend&iacute;a en d&oacute;lares&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hoy &mdash;dice&mdash;, no eres nadie en este pa&iacute;s si no tienes a alguien afuera que te mande d&oacute;lares o un turista que te pague en divisas o te d&eacute; una propina. Este pa&iacute;s entero funciona con el papel ese que a m&iacute; me cost&oacute; tres a&ntilde;os de mi vida. No pido que me devuelvan nada. Pero me faltaron al respeto&rdquo;, dice.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hoy no eres nadie en este país si no tienes a alguien afuera que te mande dólares o un turista que te pague en divisas o te dé una propina</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mauro P.</span>
                                        <span>—</span> Taxista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Se ha derrumbado, adem&aacute;s, el sector que sosten&iacute;a la entrada de divisas. Entre enero y junio de 2026 llegaron a Cuba 387.591 visitantes internacionales, frente a los 985.606 del mismo periodo del a&ntilde;o anterior: un desplome del 60,7%, casi 600.000 personas menos. Y la curva no se ha estabilizado, se ha hundido: en junio solo entraron 28.100 visitantes en todo el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        La crisis ha empezado a llevarse por delante incluso la propia planta hotelera. El 29 de julio, ante la Asamblea Nacional, el primer ministro Manuel Marrero admiti&oacute; que siete cadenas internacionales hab&iacute;an cesado sus operaciones en la isla, que entre todas gestionaban el 46% de las m&aacute;s de 80.000 habitaciones del pa&iacute;s y que hoy est&aacute; cerrado el 73% de las instalaciones hoteleras, con 25.000 trabajadores en paro.
    </p><p class="article-text">
        Tres de esas siete cadenas son espa&ntilde;olas. Meli&aacute; Hotels International, que lleg&oacute; a ser el mayor operador extranjero de Cuba con 34 hoteles y cerca de 14.000 habitaciones, comunic&oacute; a la CNMV que cancelaba todos sus contratos el 24 de julio; Iberostar y Barcel&oacute; confirmaron por las mismas fechas que ya no gestionan ning&uacute;n establecimiento en la isla. Se marcharon tambi&eacute;n la canadiense Blue Diamond Resorts, la indonesia Archipi&eacute;lago International y la turca ATG. El detonante fue la orden ejecutiva firmada por <a href="https://www.eldiario.es/internacional/tendre-honor-cuba-trump-redobla-presion-isla-sufre-apagon-nacional-plena-asfixia-energetica-eeuu_1_13073684.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Donald Trump</a> el 1 de mayo, que impuso sanciones secundarias a las empresas extranjeras con v&iacute;nculos comerciales con GAESA &mdash;el conglomerado militar que controla el turismo cubano a trav&eacute;s de su filial Gaviota&mdash;, y el ultim&aacute;tum del Departamento de Estado, que dio de plazo hasta el 5 de junio para cortar esos lazos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esto no es una temporada mala. Esto es que los operadores han decidido que Cuba no es un destino seguro. Y cuando un turoperador te saca del catálogo, no te devuelve tan fácilmente</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pablo R.</span>
                                        <span>—</span> guía turístico en paro
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En La Habana no hace falta acudir a las estad&iacute;sticas para comprobarlo: basta levantar la vista y ver los hoteles cerrados y, junto a ellos, tambi&eacute;n numerosos restaurantes.
    </p><p class="article-text">
        Pablo R., de 46 a&ntilde;os, estudi&oacute; Historia del Arte, habla ingl&eacute;s e italiano y durante 18 a&ntilde;os explic&oacute; a visitantes de 30 pa&iacute;ses por qu&eacute; La Habana Vieja es Patrimonio de la Humanidad. Hoy no tiene trabajo, ni &eacute;l ni ninguno de sus compa&ntilde;eros. &ldquo;Esto no es una temporada mala. Una temporada mala es que llueva mucho o que suba el euro. Esto es que los operadores han decidido que Cuba no es un destino seguro, porque no lo es con esta negrura. Y cuando un turoperador te saca del cat&aacute;logo, no te devuelve tan f&aacute;cilmente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Debajo queda todo un tejido de oficios que viv&iacute;a de aquel flujo que hoy agoniza. Rosana, la camarera, explica: &ldquo;Lo que se cobraba de verdad era la propina, y la propina era en <em>fula</em> &mdash;d&oacute;lares&mdash;. Un turista te dejaba cinco, 10 d&oacute;lares y con eso resolv&iacute;as la semana. Eso se acab&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la calle Obispo, donde antes bastaba media hora de espera, Claudia B., de 43 a&ntilde;os, 20 de ellos en la prostituci&oacute;n, camina de la Plaza de Armas al Floridita sin cruzarse con un extranjero. &ldquo;El problema no es la verg&uuml;enza, mi amor, el problema es que no hay clientes&rdquo;, zanja. Tiene una hija de 16 a&ntilde;os y una madre enferma que necesita medicaci&oacute;n que no hay en ninguna farmacia &ldquo;y que en la calle vale lo que vale. La cuenta no da. Y el que te diga que da, te est&aacute; mintiendo o vive de lo que le manda el hermano de all&aacute; afuera&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">El fest&iacute;n final de los buitres</h2><p class="article-text">
        La basura, antes de verse, se huele. La recogida de residuos ha desaparecido en buena parte de La Habana, m&aacute;s all&aacute; de unos pocos metros de escaparate tur&iacute;stico que tambi&eacute;n empiezan a resquebrajarse. El resultado son monta&ntilde;as de desechos que ocupan aceras y esquinas enteras, y unas calles que hieden a putrefacci&oacute;n e invocan a la muerte. Mientras, las ratas y las moscas juegan con los ni&ntilde;os en las aceras, sobre ellos, planean las auras ti&ntilde;osas (<em>Cathartes aura</em>), los grandes buitres carro&ntilde;eros de cabeza desnuda que en La Habana forman parte del paisaje urbano y que parecen prepararse para el fest&iacute;n final.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los camiones no salen porque no hay di&eacute;sel, y el poco que hay se reparte entre generar electricidad y mover los coches de bomberos, que son los que m&aacute;s trabajan, entre apagar la basura en llamas y atender los derrumbes de edificios&rdquo;, dice Alexis C., m&uacute;sico de 40 a&ntilde;os. Arde la basura en Lawton, en Alamar, en Guanabacoa, en Centro Habana, en La V&iacute;bora, en El Vedado, de d&iacute;a y de noche. Es un acto de higiene desesperada que engendra un problema nuevo: lo que arde es principalmente pl&aacute;stico, y el humo negro entra por unas ventanas abiertas precisamente porque no hay ventilador. Las llamas, adem&aacute;s, se propagan con facilidad hacia edificios que llevan d&eacute;cadas sin mantenimiento y amenazan ruina.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los niños que están llegando ahora vienen malnutridos. Muchos tienen problemas respiratorios. Llegan deshidratados o con gastroenteritis porque la poca comida que hay está en mal estado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Médica del Hospital Centro Habana</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lo que viene despu&eacute;s de la acumulaci&oacute;n de basura es previsible, y la Organizaci&oacute;n Panamericana de la Salud (OPS) lleva meses anunci&aacute;ndolo: con epidemias simult&aacute;neas de dengue y oropouche en todo el pa&iacute;s, advierte de que el riesgo sigue siendo muy alto. El brote de chikungunya arranc&oacute; en julio de 2025 y se ha extendido a toda la isla. A esa lista se suman la leptospirosis y la hepatitis A, dos enfermedades que encuentran en el agua estancada, la basura acumulada, los mosquitos y los roedores su caldo de cultivo ideal. &ldquo;El Che, que fue m&eacute;dico antes que comandante, no habr&iacute;a aprobado unas calles as&iacute;. &Eacute;l sab&iacute;a que lo primero en medicina es la higiene&rdquo;, a&ntilde;ade Alexis.
    </p><p class="article-text">
        Y el c&iacute;rculo se cierra donde empez&oacute;, en el hospital de Centro Habana. &ldquo;Los ni&ntilde;os que est&aacute;n llegando ahora vienen malnutridos. Muchos tienen problemas respiratorios. Llegan deshidratados o con gastroenteritis porque la poca comida que hay est&aacute; en mal estado&rdquo;, describe una m&eacute;dica que prefiere mantener el anonimato. &ldquo;Yo puedo tratar a un ni&ntilde;o de una bronquitis, pero no puedo mandarlo a una casa distinta&rdquo;. La cadena de fr&iacute;o de las vacunas es, en sus palabras, &ldquo;una guerra diaria&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        No exagera: el pasado 10 de agosto, el presidente de la Rep&uacute;blica, Miguel D&iacute;az-Canel, admiti&oacute; que 67.000 menores de un a&ntilde;o no tienen actualizado su esquema de inmunizaci&oacute;n, una situaci&oacute;n que calific&oacute; de in&eacute;dita en un pa&iacute;s que hizo de la vacunaci&oacute;n infantil su orgullo. En la misma comparecencia reconoci&oacute; que la mortalidad infantil se ha duplicado hasta superar el 9,8 por mil y que en la capital alcanza los 14 por mil.
    </p><h2 class="article-text">La Habana se queda muda</h2><p class="article-text">
        Hay una p&eacute;rdida que no figura en ninguna estad&iacute;stica y que quiz&aacute; sea la se&ntilde;al m&aacute;s elocuente de todas: en La Habana tambi&eacute;n se est&aacute; ahogando la m&uacute;sica en vivo. Los clubes de jazz y las salas de conciertos han ido enmudeciendo uno tras otro por la misma cadena de causas y efectos. Sin corriente no suenan los equipos y sin turistas no hay cach&eacute;. Han cerrado El Gato Tuerto y La Zorra y el Cuervo. Tambi&eacute;n La Casa de la M&uacute;sica ha bajado la persiana, como tantos otros locales m&iacute;ticos de la noche habanera.
    </p><p class="article-text">
        Alexis explica: &ldquo;Aqu&iacute; antes t&uacute; abr&iacute;as la ventana a las ocho de la noche y te entraba m&uacute;sica de cuatro sitios a la vez. Reguet&oacute;n del de abajo, un bolero de la vieja de enfrente, alguien d&aacute;ndole a un caj&oacute;n en la azotea. Uno se quejaba y todo: 'Co&ntilde;o, bajen eso&rdquo;, recuerda. &ldquo;Ahora abro la ventana y lo que entra es calor y el sonido insoportable del generador del vecino. Ni la radio se oye&rdquo;. Y remata: &ldquo;Yo no sab&iacute;a que La Habana se pod&iacute;a quedar muda. Eso yo no lo sab&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Algo parecido le ha pasado a la canci&oacute;n de autor. Edmundo R., trovador de 51 a&ntilde;os, lleva tres d&eacute;cadas escribiendo en un pa&iacute;s donde la cr&iacute;tica se dijo siempre de medio lado. &ldquo;Uno dice 'la lluvia' y todo el mundo entiende otra cosa. Silvio lo hizo, Carlos Varela lo hizo, todos lo hicimos&rdquo;, explica. &ldquo;Este a&ntilde;o se me acab&oacute; el metaforeo&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquí antes tú abrías la ventana a las ocho de la noche y te entraba música de cuatro sitios a la vez. Ahora abro la ventana y lo que entra es calor y el sonido insoportable del generador del vecino. Ni la radio se oye</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alexis C.</span>
                                        <span>—</span> músico de 40 años
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ten&iacute;a escrita una canci&oacute;n sobre el apag&oacute;n, con su imagen de la vela; la cant&oacute; en enero y la descart&oacute; en julio. &ldquo;Est&aacute;s cant&aacute;ndole a un tipo que lleva 20 horas sin corriente, que no ha podido ba&ntilde;ar al ni&ntilde;o porque no hay agua, que le entra por la ventana el humo del basurero que est&aacute;n quemando en la esquina, y t&uacute; le vas a hablar de la vela como si fuera una postal. Ese hombre no necesita una met&aacute;fora, necesita que alguien diga en voz alta que tiene hambre&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Entre la espada y la pared</h2><p class="article-text">
        Cuba est&aacute; atrapada entre dos fuerzas que act&uacute;an a la vez y que ning&uacute;n argumento racional puede explicar. En <em>El hombre que amaba a los perros</em> (Tusquets, 2009), el escritor cubano y premio Princesa de Asturias de las Letras Leonardo Padura describi&oacute; as&iacute; los dur&iacute;simos a&ntilde;os del Per&iacute;odo Especial tras la ca&iacute;da de la URSS: &ldquo;Asediados por el hambre, los apagones, la devaluaci&oacute;n de los salarios y la paralizaci&oacute;n del transporte &mdash;entre otros muchos males&mdash;, Ana y yo vivimos un per&iacute;odo de &eacute;xtasis&rdquo;. Casi tres d&eacute;cadas despu&eacute;s, la pregunta resulta inevitable: &iquest;podr&iacute;an hoy Iv&aacute;n y Ana alcanzar aquel extra&ntilde;o &ldquo;&eacute;xtasis&rdquo;?
    </p><p class="article-text">
        Aunque nadie formula la situaci&oacute;n de 2026 mejor que Mauro, desde el sill&iacute;n de su bicitaxi. &ldquo;Los americanos nos tienen la mano en el cuello, eso es verdad y no hay quien lo niegue, pero el que sufre no es ning&uacute;n dirigente: el que sufre soy yo y esa vieja que va ah&iacute; buscando agua&rdquo;, dice mientras pedalea por la calle Galiano. &ldquo;Las termoel&eacute;ctricas se cayeron solas, compadre, se cayeron de viejas. Esas no las tumb&oacute; el rubio desagradable. Esas llevan 40 a&ntilde;os sin mantenimiento, y el que lo sab&iacute;a, lo sab&iacute;a. Nos tienen entre la espada y la pared y esto no hay quien lo aguante&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La espada es el endurecimiento del embargo estadounidense, que ha terminado de estrangular una econom&iacute;a ya precaria. La pared es la rigidez de un r&eacute;gimen zombi. Durante las &uacute;ltimas d&eacute;cadas el Estado cubano invirti&oacute; en levantar hoteles mientras el campo se descapitalizaba hasta obligar al pa&iacute;s a importar la mayor parte de lo que come y las medidas de apertura desesperadas aprobadas este verano llegan sin divisas para financiarlas y sin combustible para moverlas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo tuve miedo toda mi vida. Lo que pasa es que ahora tengo más hambre que miedo, y a mi edad uno hace la cuenta rápido. Además, ¿de qué me van a acusar, de cantar?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Edmundo R.</span>
                                        <span>—</span> Trovador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El resultado es un pa&iacute;s detenido en el tiempo. La Comisi&oacute;n Econ&oacute;mica para Am&eacute;rica Latina y el Caribe (CEPAL) proyecta para 2026 una contracci&oacute;n del 6,5%, la peor de todas las econom&iacute;as de Am&eacute;rica Latina y el Caribe. El economista cubano Pedro Monreal cree que se queda corta y calcula una ca&iacute;da de al menos el 15%, a la altura de la de 1993, el peor a&ntilde;o del Per&iacute;odo Especial, cuando el PIB se desplom&oacute; un 14,9%. En todo caso, quien padece las 40 horas sin corriente es la enfermera de Centro Habana, el jubilado que baja a buscar agua con dos cubos o el reci&eacute;n nacido de una incubadora que se apag&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Mauro, que atraves&oacute; aquellos a&ntilde;os del Per&iacute;odo Especial siendo un veintea&ntilde;ero, se&ntilde;ala una diferencia entre aquel tiempo pasado y la actualidad: &ldquo;En los 90 hab&iacute;a un plan. Malo, con mucho abuso, pero hab&iacute;a un plan: turismo, d&oacute;lar, remesas&hellip; Se levant&oacute; una industria de la nada y funcion&oacute;. Ahora yo miro alrededor y no veo cu&aacute;l es el plan. Veo hoteles vac&iacute;os que costaron millones mientras las infraestructuras se pudr&iacute;an&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Uno ya no pide una vida mejor, pide poder vivir&rdquo;</h2><p class="article-text">
        La consecuencia menos esperada de todo esto es que la gente ha dejado de tener miedo a hablar. Es lo que sucede cuando no tienes nada que perder.
    </p><p class="article-text">
        El hambre y el insomnio han ido erosionando un miedo que lleva d&eacute;cadas instalado en la isla. Suenan las cacerolas desde los balcones. A veces la gente baja a la calle; a veces corta el tr&aacute;fico. La respuesta oficial sigue siempre el mismo orden: corte de internet en la zona, despliegue policial, algunos arrestos, y, despu&eacute;s, la devoluci&oacute;n puntual de la corriente al barrio que ha protestado. La luz, en La Habana, se ha convertido tambi&eacute;n en una forma de castigo y de recompensa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bdf3a6ee-2146-4f11-b407-d362011ca8b2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bdf3a6ee-2146-4f11-b407-d362011ca8b2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bdf3a6ee-2146-4f11-b407-d362011ca8b2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bdf3a6ee-2146-4f11-b407-d362011ca8b2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bdf3a6ee-2146-4f11-b407-d362011ca8b2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bdf3a6ee-2146-4f11-b407-d362011ca8b2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bdf3a6ee-2146-4f11-b407-d362011ca8b2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior de una carnicería de La Habana Vieja con muy poco género disponible."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior de una carnicería de La Habana Vieja con muy poco género disponible.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Edmundo, el trovador, hace su propio c&aacute;lculo del riesgo. &ldquo;&iquest;Que si tengo miedo? Yo tuve miedo toda mi vida. Lo que pasa es que ahora tengo m&aacute;s hambre que miedo, y a mi edad uno hace la cuenta r&aacute;pido. Adem&aacute;s, &iquest;de qu&eacute; me van a acusar, de cantar? Somos muchos los que estamos golpeando cazuelas. Ojal&aacute; salgamos todos porque no pueden meter presa a una ciudad entera&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Cu&aacute;ndo se acabar&aacute; este martirio?&rdquo;, grita un hombre por la calle en una de esas noches. La pregunta circula por la ciudad en distintas versiones, y las respuestas que se oyen en las colas y en los quicios de las puertas van del agotamiento a la incredulidad. &ldquo;Algo tiene que cambiar&rdquo;, dice uno. &ldquo;Tengo 70 a&ntilde;os y llevo toda mi vida escuchando que algo tiene que cambiar. Pero siempre que ha cambiado algo, ha sido a peor&rdquo;, replica otro.
    </p><p class="article-text">
        Mauro pedalea cansado y solo aspira a una cosa: &ldquo;Llegar a la casa, ba&ntilde;arme y que haya corriente para el ventilador. Ya no pido m&aacute;s nada. A los 57, en Cuba, uno ya no pide una vida mejor. Pide poder vivir&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/internacional/vida-habana-oscura-boca-lobo-acabara-martirio_129_13487215.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 06 Sep 2026 19:24:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6fc0017a-6b52-4f0c-8c9a-d3f5c9ae3f64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="906985" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6fc0017a-6b52-4f0c-8c9a-d3f5c9ae3f64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="906985" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La vida en La Habana, oscura como la boca de un lobo: "¿Cuándo se acabará este martirio?"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6fc0017a-6b52-4f0c-8c9a-d3f5c9ae3f64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[La Habana,Cuba,Apagón,Donald Trump,Estados Unidos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Milers d’ossos rentadors envaeixen la serra de Mallorca: "Quan són petits són una monada, però després deixen de voler-los"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-d-ossos-rentadors-envaeixen-serra-mallorca-quan-son-petits-son-monada-despres-deixen-voler_1_13478037.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633" alt="Dos rents mostren la característica màscara negra que ha afavorit la seva imatge d&#039;animal simpàtic."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els experts calculen que la població augmenta a un ritme superior al de les captures. El 2025 varen ser eutanasiats 767 ossos rentadors i 438 més fins a finals de juliol de 2026
</p><p class="subtitle">Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques</p></div><p class="article-text">
        Milers d&rsquo;ossos rentadors (<em>Procyon lotor</em>), v&iacute;ctimes de la irresponsabilitat humana que els va introduir a Mallorca, s&rsquo;estenen avui per la Serra de Tramuntana. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies intenta reduir-ne la poblaci&oacute;, el Consorci per a la Recuperaci&oacute; de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) col&middot;loca trampes i captura centenars d&rsquo;exemplars cada any, i l&rsquo;Institut Mediterrani d&rsquo;Estudis Avan&ccedil;ats (IMEDEA-CSIC/UIB) intenta esbrinar quants en continuen all&agrave; defora. L&rsquo;estimaci&oacute; m&eacute;s recent situa la poblaci&oacute; de 2023 en uns 3.000 ossos rentadors, tot i que l&rsquo;interval possible va dels 1.500 als 5.000.
    </p><p class="article-text">
        Durant anys, la pres&egrave;ncia de l&rsquo;os rentador a Mallorca es va mesurar a partir dels exemplars que queien a les trampes, per&ograve; ning&uacute; no sabia realment quants en vivien en llibertat. La primera estimaci&oacute; prov&eacute; d&rsquo;un estudi encarregat per la Conselleria al Grup d&rsquo;Ecologia i Demografia Animal (GEDA) de l&rsquo;IMEDEA. L&rsquo;equip de Giacomo Tavecchia ha analitzat les captures efectuades pel COFIB entre 2019 i 2023 mitjan&ccedil;ant un m&egrave;tode estad&iacute;stic denominat <em>removal analysis</em>. No es tracta simplement de comptar els animals atrapats, sin&oacute; d&rsquo;emprar les captures mensuals per calcular tamb&eacute; els que continuen en llibertat. L&rsquo;estimaci&oacute; definitiva encara no s&rsquo;ha publicat i l&rsquo;equip treballa ara per actualitzar-la amb les dades de captures m&eacute;s recents.
    </p><p class="article-text">
        La xifra t&eacute; un marge d&rsquo;incertesa considerable. Hi ha propietats privades i zones de dif&iacute;cil acc&eacute;s on resulta complicat instal&middot;lar trampes i, per afinar el c&agrave;lcul, caldria con&egrave;ixer la probabilitat que un os rentador hi entr&agrave;s. Tavecchia ho explica amb una imatge ben mallorquina: &ldquo;&Eacute;s com intentar esbrinar com &eacute;s de grossa una ensa&iuml;mada mirant-ne nom&eacute;s un bocinet&rdquo;. Els models no s&oacute;n perfectes, admet, per&ograve; permeten obtenir per primera vegada l&rsquo;ordre de magnitud d&rsquo;una poblaci&oacute; que romania oculta darrere les estad&iacute;stiques de captures.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&quot;És com intentar esbrinar com és de grossa una ensaïmada mirant-ne només un bocinet&quot;, explica Giacomo Tavecchia sobre la dificultat de calcular quants ossos rentadors viuen en llibertat</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                    alt="Un mapache capturat en una gàbia a Mallorca. El 2025 se&#039;n van retirar 767 exemplars i fins a finals de juliol del 2026 se n&#039;havien capturat 438 més."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache capturat en una gàbia a Mallorca. El 2025 se&#039;n van retirar 767 exemplars i fins a finals de juliol del 2026 se n&#039;havien capturat 438 més.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del jard&iacute; particular a tota la Serra</strong></h2><p class="article-text">
        El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies situa la primera const&agrave;ncia d&rsquo;un os rentador a Mallorca el mar&ccedil; de 2005: un exemplar abandonat per una persona. Els primers animals documentats en llibertat apareixen el 2006 i les primeres captures mitjan&ccedil;ant trampeig, el setembre de 2010. La pres&egrave;ncia de l&rsquo;esp&egrave;cie s&rsquo;atribueix principalment a fugues o alliberaments d&rsquo;animals mantinguts en captivitat, tant en instal&middot;lacions zool&ograve;giques com per particulars. Tavecchia considera &ldquo;molt probable&rdquo; que es produ&iuml;ssin diverses introduccions al llarg dels anys i no una de sola, en una &egrave;poca en qu&egrave; les mesures per impedir l&rsquo;expansi&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies ex&ograve;tiques no existien o varen arribar massa tard.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La presència de l’espècie s’atribueix principalment a fugues o alliberaments d’animals mantinguts en captivitat, tant en instal·lacions zoològiques com per particulars.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Elizabeth Fern&aacute;ndez Torvales, veterin&agrave;ria experta en animals ex&ograve;tics d&rsquo;Exotely, Cl&iacute;nica Veterin&agrave;ria de Palma, ja no rep ossos rentadors a la consulta perqu&egrave; fa anys que n&rsquo;est&agrave; prohibida la tinen&ccedil;a. Els exemplars que ja estaven en mans de particulars abans de l&rsquo;entrada en vigor de la normativa es podien regularitzar i quedar amb els seus propietaris, per&ograve; ja no se&rsquo;n podien adquirir de nous.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un os rentador es mou entre les branques i les garroves d’un arbre de la Serra de Tramuntana. L’espècie s’enfila amb facilitat i s’adapta tant als ambients forestals com als rurals i urbans."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un os rentador es mou entre les branques i les garroves d’un arbre de la Serra de Tramuntana. L’espècie s’enfila amb facilitat i s’adapta tant als ambients forestals com als rurals i urbans.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Encara recorda els ossos rentadors que arribaven a la consulta fa vint o vint-i-cinc anys. Un dels propietaris volia que li llimassin els ullals perqu&egrave; li feia mal quan jugaven. Com a animals de companyia, el seu comportament t&eacute; poc a veure amb all&ograve; que suggereix la seva aparen&ccedil;a. &ldquo;Quan s&oacute;n petits s&oacute;n una monada&rdquo;, explica. &ldquo;Quan creixen, per&ograve;, es converteixen en animals forts, capa&ccedil;os d&rsquo;esgarrapar i mossegar, i alguns propietaris se n&rsquo;acaben desfent&rdquo;, assenyala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan són petits són una monada. Quan creixen, però, es converteixen en animals forts, capaços d’esgarrapar i mossegar, i alguns propietaris se n’acaben desfent.</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Elizabeth Fernández Torvales</span>
                                        <span>—</span> Veterinària
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El resultat s&rsquo;observa avui al llarg de tota la Serra. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies situa el nombre m&eacute;s elevat de captures a Bunyola, seguit de Puigpunyent i Valldemossa, per&ograve; ja s&rsquo;han registrat albiraments i alguna captura a Pollen&ccedil;a, Mancor i Alc&uacute;dia. El seu diagn&ograve;stic &eacute;s que l&rsquo;os rentador ocupa tota la Serra de Tramuntana. Fora de la Serra no s&rsquo;ha confirmat, per ara, l&rsquo;exist&egrave;ncia de poblacions reproductores establertes, tot i que s&iacute; que s&rsquo;hi han produ&iuml;t deteccions puntuals.
    </p><p class="article-text">
        Carol Cerezo ha estat testimoni, gaireb&eacute; per casualitat, d&rsquo;aquesta expansi&oacute;. Fa feina per la zona de Valldemossa i Dei&agrave;, on en dues ocasions s&rsquo;ha trobat amb ossos rentadors mentre condu&iuml;a. La primera vegada, a l&rsquo;estreta carretera que baixa de Valldemossa al Port des Canonge, va veure dos adults i tres cries travessant l&rsquo;asfalt. &ldquo;Em va sorprendre molt&iacute;ssim. No sabia que hi hagu&eacute;s ossos rentadors a Mallorca&rdquo;. Mesos despr&eacute;s, prop de Bens d&rsquo;Avall, entre Dei&agrave; i S&oacute;ller, un altre exemplar va caminar davant el seu cotxo sense fer-se a un costat. &ldquo;Em pensava que era un moix gras i, quan es va girar i em va mirar, li vaig veure l&rsquo;antifa&ccedil; dibuixat a la cara&rdquo;, recorda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un os rentador adult devora una cria. L’elevada capacitat reproductiva de l’espècie ha contribuït a consolidar poblacions autosuficients allà on ha estat introduïda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un os rentador adult devora una cria. L’elevada capacitat reproductiva de l’espècie ha contribuït a consolidar poblacions autosuficients allà on ha estat introduïda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una esp&egrave;cie preparada per prosperar</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;&egrave;xit de l&rsquo;os rentador no dep&egrave;n d&rsquo;unes condicions especialment favorables, sin&oacute; de la seva capacitat per aprofitar gaireb&eacute; qualsevol entorn. &Eacute;s un omn&iacute;vor generalista i oportunista, d&rsquo;h&agrave;bits principalment nocturns i crepusculars, que es pot alimentar de fruits, insectes, ous, petits vertebrats, carronya o fins i tot fems. S&rsquo;enfila, neda i s&rsquo;instal&middot;la en ambients forestals, rurals i urbans. Aquesta plasticitat ajuda a entendre com un animal originari d&rsquo;Am&egrave;rica del Nord ha aconseguit adaptar-se a territoris tan diferents.
    </p><p class="article-text">
        El clima tampoc no sembla que sigui la clau. Tavecchia recorda que hi ha grans poblacions al Canad&agrave; i que l&rsquo;esp&egrave;cie s&rsquo;ha est&egrave;s pel nord d&rsquo;Europa. &ldquo;T&eacute; una gran capacitat d&rsquo;adaptar-se a climes diferents&rdquo;. A Mallorca s&rsquo;hi afegeix una circumst&agrave;ncia delicada: &eacute;s una illa. Les comunitats animals insulars s&oacute;n m&eacute;s redu&iuml;des i moltes esp&egrave;cies han evolucionat durant milers d&rsquo;anys sense determinats depredadors i competidors. Tampoc no hi ha grans carn&iacute;vors com l&rsquo;os, el linx o el llop, que podrien competir amb l&rsquo;os rentador en altres indrets de la seva &agrave;rea de distribuci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’os rentador és un animal omnívor i oportunista, capaç d’adaptar-se a l’entorn: s’enfila, neda i s’instal·la en ambients forestals, rurals i urbans. En un entorn com Mallorca, una illa, les espècies estan menys adaptades a aquests depredadors forans.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En llibertat, l&rsquo;os rentador sol tenir una ventrada a l&rsquo;any. El m&eacute;s habitual &eacute;s que tengui entre dues i cinc cries, i les femelles arriben a la maduresa sexual durant el primer any. A Hokkaido, on el Jap&oacute; va viure un proc&eacute;s d&rsquo;invasi&oacute; comparable al que viu Mallorca, un estudi va detectar gestaci&oacute; en el 66% de les femelles d&rsquo;un any i en el 96% de les adultes, amb ventrades mitjanes de 3,6 i 3,9 cries, respectivament. Les dades de Mallorca apunten a una capacitat reproductiva igualment elevada: el 86% de les femelles madures analitzades havia alletat o estava alletant, davant el 40% de l&rsquo;estudi anterior. Aquesta xifra confirma que la poblaci&oacute; es reprodueix &agrave;mpliament, tot i que les dades no permeten saber quantes cries sobreviuen.
    </p><p class="article-text">
        En qualsevol cas, la poblaci&oacute; mallorquina d&rsquo;ossos rentadors ja ha deixat enrere la fase m&eacute;s incerta de qualsevol invasi&oacute;. Els estudis anteriors al treball de l&rsquo;IMEDEA varen concloure que est&agrave; naturalitzada, &eacute;s a dir, que es reprodueix i es mant&eacute; tota sola. Que estigui naturalitzada, per&ograve;, no significa que hagi deixat de ser invasora: una esp&egrave;cie pot dur d&egrave;cades en un territori i continuar alterant les relacions de l&rsquo;ecosistema.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s trampes, m&eacute;s captures</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre la poblaci&oacute; es consolidava, el dispositiu de control tamb&eacute; va anar creixent. Fins ara s&rsquo;han capturat amb trampes 3.684 ossos rentadors a Mallorca. A aquests s&rsquo;hi afegeixen altres registres per troballes, col&middot;lisions amb vehicles, abandonaments, albiraments i altres causes. El 2025 el dispositiu va arribar als 1.017 punts de trampeig. Aquell any varen ser eutanasiats 767 ossos rentadors i, fins a finals de juliol de 2026, 438 m&eacute;s. &ldquo;M&eacute;s trampes, m&eacute;s captures&rdquo;, resumeix Tavecchia.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, els c&agrave;lculs de Tavecchia indiquen un creixement d&rsquo;aproximadament un 20% anual. Segons aquest model, les captures i eutan&agrave;sies del COFIB varen reduir aproximadament a la meitat aquest augment de la poblaci&oacute; d&rsquo;ossos rentadors, per&ograve; encara no aconsegueixen invertir-ne la tend&egrave;ncia. &ldquo;La poblaci&oacute; creix m&eacute;s aviat del que es pot capturar&rdquo;, explica Tavecchia. La seva conclusi&oacute; resumeix bona part de la hist&ograve;ria d&rsquo;aquesta invasi&oacute;: &ldquo;Hem arribat tard&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal del COFIB participa en una actuació de maneig i seguiment de fauna silvestre. L’organisme executa sobre el terreny bona part de les tasques de control d’espècies invasores a les Balears."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal del COFIB participa en una actuació de maneig i seguiment de fauna silvestre. L’organisme executa sobre el terreny bona part de les tasques de control d’espècies invasores a les Balears.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;impacte que encara no es pot mesurar</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;avan&ccedil; de l&rsquo;os rentador obre una pregunta m&eacute;s dif&iacute;cil que la de quants n&rsquo;hi ha: quins danys pot causar. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies reconeix que no hi ha estudis espec&iacute;fics que permetin quantificar-ne l&rsquo;impacte sobre esp&egrave;cies aut&ograve;ctones concretes ni determinar de manera concloent quines en resulten afectades.
    </p><p class="article-text">
        Entre les esp&egrave;cies que preocupen, Tavecchia assenyala el <em>ferreret</em> (<em>Alytes muletensis</em>), un amfibi end&egrave;mic de la Serra de Tramuntana. No s&rsquo;ha demostrat que els ossos rentadors n&rsquo;estiguin provocant el declivi, per&ograve; encara se sap poc sobre les interaccions d&rsquo;una poblaci&oacute; invasora en expansi&oacute;. Falten dades sobre els seus moviments, la reproducci&oacute;, la proporci&oacute; de joves i adults, la colonitzaci&oacute; de nous territoris i els possibles par&agrave;sits transmissibles als animals dom&egrave;stics i al bestiar. &ldquo;Necessitam m&eacute;s informaci&oacute;&rdquo;, insisteix l&rsquo;investigador.
    </p><p class="article-text">
        Guillem Ferrer, ve&iuml;nat de Mancor de la Vall, va capturar tres ossos rentadors a la seva finca en unes tres setmanes. Va comen&ccedil;ar amb dues g&agrave;bies seves i el COFIB n&rsquo;hi va instal&middot;lar dues m&eacute;s. Ferrer no hi ha observat danys importants: no li han tocat les tom&agrave;tigues ni altres hortalisses de l&rsquo;hort, tot i que atribueix als ossos rentadors la desaparici&oacute; del ra&iuml;m.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xb2rlda" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Els ossos rentadors nom&eacute;s intenten sobreviure&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La captura planteja tamb&eacute; el dilema de qu&egrave; s&rsquo;ha de fer amb els animals una vegada atrapats. Quique Gimeno, portaveu de Satya Animal, considera que els ossos rentadors s&oacute;n, en darrera inst&agrave;ncia, &ldquo;v&iacute;ctimes&rdquo; d&rsquo;una situaci&oacute; provocada per l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;: &ldquo;Els ossos rentadors han estat introdu&iuml;ts aqu&iacute;; l&rsquo;&uacute;nic que fan &eacute;s intentar sobreviure&rdquo;. L&rsquo;organitzaci&oacute; defensa que, abans de rec&oacute;rrer a m&egrave;todes letals, s&rsquo;haurien d&rsquo;estudiar i esgotar altres possibilitats de control de la poblaci&oacute; i reclama que les decisions es fonamentin en l&rsquo;evid&egrave;ncia cient&iacute;fica i en l&rsquo;experi&egrave;ncia acumulada en altres indrets.
    </p><p class="article-text">
        Gimeno admet la dificultat del problema en una illa i que hi pot haver poques alternatives a l&rsquo;eliminaci&oacute; directa, per&ograve; sost&eacute; que la mort dels exemplars hauria de ser &ldquo;absolutament la darrera&rdquo; opci&oacute;. Al mateix temps, reclama actuar a l&rsquo;altre extrem del problema: evitar noves introduccions. Tot i que la legislaci&oacute; ha endurit les condicions per a la tinen&ccedil;a d&rsquo;animals ex&ograve;tics, Satya adverteix que encara hi ha tr&agrave;fic i compravenda, especialment de manera il&middot;legal, i reclama m&eacute;s recursos per controlar-los. &ldquo;Els ossos rentadors no tenen la culpa de res&rdquo;, insisteix Gimeno.
    </p><p class="article-text">
        Capturar molts d&rsquo;animals, a m&eacute;s, no significa necess&agrave;riament que la poblaci&oacute; disminueixi. Els c&agrave;lculs de Tavecchia situen entorn del 30% l&rsquo;eutan&agrave;sia anual necess&agrave;ria perqu&egrave; comenci a decr&eacute;ixer. Fins ara s&rsquo;arriba aproximadament al 14%. &ldquo;&Eacute;s un esfor&ccedil; molt gros&rdquo;, recalca, per&ograve; encara insuficient per canviar el signe de la corba.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Capturar molts d’animals no significa necessàriament que la població disminueixi. Els càlculs de l’expert Giacomo Tavecchia situen entorn del 30% l’eutanàsia anual necessària perquè comenci a decréixer. Fins ara s’ha arribat aproximadament al 14%.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aqu&iacute; apareix el dilema dels pr&ograve;xims anys. El Servei mant&eacute; l&rsquo;erradicaci&oacute; com a objectiu operatiu i el dispositiu de seguiment i captura continua orientat cap a aquesta finalitat. Tavecchia &eacute;s m&eacute;s esc&egrave;ptic: &ldquo;&Eacute;s dif&iacute;cil que es pugui erradicar l&rsquo;os rentador&rdquo;. No diu que sigui impossible, per&ograve; planteja que una poblaci&oacute; estesa per la Serra pot obligar a canviar d&rsquo;horitz&oacute;. &ldquo;Si no podem erradicar el problema, val m&eacute;s comen&ccedil;ar a gestionar-lo. I per aix&ograve; necessitam m&eacute;s informaci&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’os rentador ocupa ja el conjunt de la Serra, està naturalitzat però continua essent invasor, segons el diagnòstic del Servei de Protecció d’Espècies."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’os rentador ocupa ja el conjunt de la Serra, està naturalitzat però continua essent invasor, segons el diagnòstic del Servei de Protecció d’Espècies.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La &ldquo;s&iacute;ndrome del peluixisme&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;os rentador t&eacute;, a m&eacute;s, un avantatge que t&eacute; poc a veure amb la seva biologia: ens cau b&eacute;. L&rsquo;antifa&ccedil;, les orelles arrodonides, les mans gaireb&eacute; humanes i una llarga tradici&oacute; de dibuixos animats han constru&iuml;t una imatge dif&iacute;cil d&rsquo;associar amb una esp&egrave;cie invasora. Tavecchia i els seus companys anomenen informalment aquest fenomen &ldquo;la s&iacute;ndrome del peluixisme&rdquo;. &ldquo;Els animals que tenen p&egrave;l, orelles visibles i ulls frontals generen m&eacute;s simpatia. Si es pot fer un peluix d&rsquo;aquest animal, ser&agrave; m&eacute;s simp&agrave;tic&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta simpatia no &eacute;s irrellevant. Les invasions biol&ograve;giques comencen moltes vegades abans que ning&uacute; col&middot;loqui la primera trampa. Durant anys es varen comprar animals ex&ograve;tics sense valorar qu&egrave; passaria quan deixassin de ser petits. Fern&aacute;ndez Torvales ho ha vist amb ossos rentadors, per&ograve; tamb&eacute; amb coat&iacute;s, tortugues i porcs vietnamites. &ldquo;Quan s&oacute;n petits fan molta gr&agrave;cia, per&ograve; despr&eacute;s el porc creix, el coat&iacute; creix o l&rsquo;os rentador creix i deixen de voler-los. I alguns acaben amollant-los dins la natura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per a Tavecchia, l&rsquo;experi&egrave;ncia de l&rsquo;os rentador cont&eacute; una lli&ccedil;&oacute; que va m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;aquesta esp&egrave;cie. Davant una nova invasi&oacute;, actuar aviat resulta molt m&eacute;s efica&ccedil; que intentar recuperar el terreny quan la poblaci&oacute; ja s&rsquo;hi ha establert. Cal prioritzar les introduccions recents, valorar quines causen m&eacute;s danys i quines encara es poden erradicar i, quan aix&ograve; deixa de ser possible, gestionar-ne les poblacions per reduir-ne l&rsquo;impacte. El futur, adverteix, probablement dur&agrave; noves esp&egrave;cies i no sempre hi haur&agrave; prou informaci&oacute; ni recursos per actuar contra totes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-d-ossos-rentadors-envaeixen-serra-mallorca-quan-son-petits-son-monada-despres-deixen-voler_1_13478037.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Sep 2026 04:30:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" length="3032585" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3032585" width="2903" height="1633"/>
      <media:title><![CDATA[Milers d’ossos rentadors envaeixen la serra de Mallorca: "Quan són petits són una monada, però després deixen de voler-los"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Especies invasoras,Fauna,Fauna Salvaje,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Miles de mapaches invaden la sierra de Mallorca: "Cuando son pequeños son monos, pero luego dejan de quererlos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-mapaches-invaden-sierra-mallorca-son-pequenos-son-monos-luego-dejan-quererlos_1_13476470.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633" alt="Dos mapaches muestran el característico antifaz negro que ha favorecido su imagen de animal simpático."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los expertos calculan que la población de esta especie aumenta a un ritmo superior al de las capturas. 767 mapaches fueron eutanasiados en 2025 y otros 438 hasta finales de julio de 2026</p><p class="subtitle">Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas</p></div><p class="article-text">
        Miles de mapaches (<em>Procyon lotor</em>), v&iacute;ctimas de la irresponsabilidad humana que los introdujo en Mallorca, se extienden hoy por la Serra de Tramuntana. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies intenta reducir su poblaci&oacute;n a trav&eacute;s de la eutanasia, el Consorcio para la Recuperaci&oacute;n de la Fauna de las Illes Balears (COFIB) coloca trampas y captura centenares de ejemplares cada a&ntilde;o y el Institut Mediterrani d&rsquo;Estudis Avan&ccedil;ats (IMEDEA-CSIC/UIB) trata de averiguar cu&aacute;ntos siguen ah&iacute; fuera. La estimaci&oacute;n m&aacute;s reciente sit&uacute;a la poblaci&oacute;n de 2023 en unos 3.000 mapaches, aunque el intervalo posible va de 1.500 a 5.000.
    </p><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, la presencia del mapache en Mallorca se midi&oacute; por los ejemplares que ca&iacute;an en las trampas, pero nadie sab&iacute;a realmente cu&aacute;ntos viv&iacute;an en libertad. La primera estimaci&oacute;n procede de un estudio encargado por la Conselleria al Grup d&rsquo;Ecologia i Demografia Animal (GEDA) del IMEDEA. El equipo de Giacomo Tavecchia ha analizado las capturas realizadas por el COFIB entre 2019 y 2023 mediante un m&eacute;todo estad&iacute;stico denominado <em>removal analysis</em>. No se trata simplemente de contar los animales atrapados, sino de utilizar las capturas mensuales para calcular tambi&eacute;n los que contin&uacute;an fuera. La estimaci&oacute;n final todav&iacute;a no se ha publicado y el equipo trabaja ahora en actualizarla con los datos de capturas m&aacute;s recientes.
    </p><p class="article-text">
        La cifra tiene un margen considerable de incertidumbre. Hay propiedades privadas y zonas de dif&iacute;cil acceso donde resulta complicado instalar trampas y, para afinar el c&aacute;lculo, ser&iacute;a necesario conocer la probabilidad de que un mapache entre en ellas. Tavecchia lo explica con una imagen muy mallorquina: &ldquo;Es como intentar averiguar cu&aacute;n grande es una ensaimada mirando solo un peque&ntilde;o trozo&rdquo;. Los modelos no son perfectos, admite, pero permiten obtener por primera vez el orden de magnitud de una poblaci&oacute;n que permanec&iacute;a oculta detr&aacute;s de las estad&iacute;sticas de capturas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Es como intentar averiguar cuán grande es una ensaimada, mirando solo un pequeño trozo&#039;, explica Giacomo Tavecchia sobre la dificultad de calcular cuántos mapaches viven en libertad</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                    alt="Un mapache capturado en una jaula en Mallorca. En 2025 se eutanasiaron 767 ejemplares y hasta finales de julio de 2026 se habían capturado otros 438."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache capturado en una jaula en Mallorca. En 2025 se eutanasiaron 767 ejemplares y hasta finales de julio de 2026 se habían capturado otros 438.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del jard&iacute;n particular a toda la Serra</strong></h2><p class="article-text">
        El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies sit&uacute;a la primera constancia de un mapache en Mallorca en marzo de 2005: un ejemplar abandonado por una persona. Los primeros animales documentados en libertad aparecen en 2006 y las primeras capturas mediante trampeo, en septiembre de 2010. La presencia de la especie se atribuye principalmente a escapes o liberaciones de animales mantenidos en cautividad, tanto en instalaciones zool&oacute;gicas como por particulares. Tavecchia considera &ldquo;muy probable&rdquo; que se produjeran varias introducciones a lo largo de los a&ntilde;os y no una sola, en una &eacute;poca en la que las medidas para impedir la expansi&oacute;n de especies ex&oacute;ticas no exist&iacute;an o llegaron demasiado tarde.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La presencia de la especie se atribuye principalmente a escapes o liberaciones de animales mantenidos en cautividad, tanto en instalaciones zoológicas como por particulares</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Elizabeth Fern&aacute;ndez Torvales, veterinaria experta en animales ex&oacute;ticos de Exotely, Cl&iacute;nica Veterinaria de Palma, ya no recibe mapaches en la consulta porque su tenencia est&aacute; prohibida desde hace a&ntilde;os. Los ejemplares que permanec&iacute;an en manos de particulares antes de la normativa pod&iacute;an ser regularizados y quedarse con sus propietarios, pero ya no pod&iacute;an adquirirse nuevos animales. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un mapache se mueve entre las ramas y las algarrobas de un árbol de la Serra de Tramuntana. La especie trepa con facilidad y se adapta tanto a ambientes forestales como rurales y urbanos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache se mueve entre las ramas y las algarrobas de un árbol de la Serra de Tramuntana. La especie trepa con facilidad y se adapta tanto a ambientes forestales como rurales y urbanos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Todav&iacute;a recuerda los mapaches que llegaban a consulta hace 20 o 25 a&ntilde;os. Uno de sus propietarios quer&iacute;a que le limaran los colmillos porque le hac&iacute;a da&ntilde;o al jugar. Como mascotas, su comportamiento tiene poco que ver con lo que sugiere su apariencia. &ldquo;Cuando son peque&ntilde;os son muy monos&rdquo;, explica. &ldquo;Al crecer, sin embargo, se convierten en animales fuertes, capaces de ara&ntilde;ar y morder, y algunos propietarios acaban desprendi&eacute;ndose de ellos&rdquo;, se&ntilde;ala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando son pequeños son muy monos. Al crecer, sin embargo, se convierten en animales fuertes, capaces de arañar y morder, y algunos propietarios acaban desprendiéndose de ellos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Elizabeth Fernández Torvales</span>
                                        <span>—</span> Veterinaria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El resultado se observa hoy a lo largo de la Serra. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies sit&uacute;a el mayor n&uacute;mero de capturas en Bunyola, seguido de Puigpunyent y Valldemossa, pero ya se han registrado avistamientos y alguna captura en Pollen&ccedil;a, Mancor y Alc&uacute;dia. Su diagn&oacute;stico es que el mapache ocupa toda la Serra de Tramuntana. Fuera de ella no se ha confirmado, por ahora, la existencia de poblaciones reproductoras establecidas, aunque s&iacute; se han producido detecciones puntuales.
    </p><p class="article-text">
        Carol Cerezo ha sido testigo casi por casualidad de esa expansi&oacute;n. Trabaja por la zona de Valldemossa y Dei&agrave;, donde se ha encontrado en dos ocasiones con mapaches mientras conduc&iacute;a. La primera vez, en la estrecha carretera que baja de Valldemossa al Port des Canonge, vio a dos adultos y tres cr&iacute;as cruzando el asfalto. &ldquo;Me sorprendi&oacute; un mont&oacute;n. No sab&iacute;a que hab&iacute;a mapaches en Mallorca&rdquo;. Meses despu&eacute;s, cerca de Bens d&rsquo;Avall, entre Dei&agrave; y S&oacute;ller, otro ejemplar camin&oacute; delante de su coche sin apartarse. &ldquo;Cre&iacute;a que era un gato gordo, y cuando gir&oacute; y me mir&oacute; le vi el antifaz dibujado en la cara&rdquo;, recuerda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un mapache adulto junto a una cría. La elevada capacidad reproductiva de la especie ha contribuido a la consolidación de poblaciones autosuficientes allí donde ha sido introducida."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache adulto junto a una cría. La elevada capacidad reproductiva de la especie ha contribuido a la consolidación de poblaciones autosuficientes allí donde ha sido introducida.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una especie preparada para prosperar</strong></h2><p class="article-text">
        El &eacute;xito del mapache no depende de unas condiciones especialmente favorables, sino de su capacidad para aprovechar casi cualquier entorno. Es un omn&iacute;voro generalista y oportunista, de h&aacute;bitos principalmente nocturnos y crepusculares, que puede alimentarse de frutos, insectos, huevos, peque&ntilde;os vertebrados, carro&ntilde;a o incluso basura. Trepa, nada y se instala en ambientes forestales, rurales y urbanos. Esa plasticidad ayuda a entender c&oacute;mo un animal originario de Norteam&eacute;rica ha logrado adaptarse a territorios tan distintos.
    </p><p class="article-text">
        El clima tampoco parece ser la clave. Tavecchia recuerda que existen grandes poblaciones en Canad&aacute; y que la especie se ha extendido por el norte de Europa. &ldquo;Tiene una gran capacidad de adaptarse a climas diferentes&rdquo;. En Mallorca se a&ntilde;ade una circunstancia delicada: es una isla. Las comunidades animales insulares son m&aacute;s reducidas y muchas especies han evolucionado durante miles de a&ntilde;os sin determinados depredadores y competidores. Tampoco existen grandes carn&iacute;voros como el oso, el lince o el lobo, que podr&iacute;an competir con el mapache en otras partes de su &aacute;rea de distribuci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El mapache es un animal omnívoro y oportunista, capaz de adaptarse al entorno: trepa, nada y se instala en ambiente forestales, rurales y urbanos. En un entorno como Mallorca, una isla, las especies están menos adaptadas a estos depredadores foráneos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En libertad, el mapache suele tener una camada al a&ntilde;o. Lo habitual son entre dos y cinco cr&iacute;as y las hembras alcanzan la madurez sexual durante su primer a&ntilde;o. En Hokkaido, donde Jap&oacute;n vivi&oacute; un proceso de invasi&oacute;n comparable al que vive Mallorca, un estudio detect&oacute; gestaci&oacute;n en el 66% de las hembras de un a&ntilde;o y en el 96% de las adultas, con camadas medias de 3,6 y 3,9 cr&iacute;as, respectivamente. Los datos de Mallorca apuntan a una capacidad reproductiva igualmente elevada: el 86% de las hembras maduras analizadas hab&iacute;a lactado o estaba lactando, frente al 40% del estudio anterior. Esa cifra confirma que la poblaci&oacute;n se reproduce ampliamente, aunque los datos no permiten saber cu&aacute;ntas cr&iacute;as sobreviven.
    </p><p class="article-text">
        En todo caso, la poblaci&oacute;n mallorquina de mapaches ya ha dejado atr&aacute;s la fase m&aacute;s incierta de cualquier invasi&oacute;n. Los estudios anteriores al trabajo del IMEDEA concluyeron que est&aacute; naturalizada, es decir, que se reproduce y se mantiene por s&iacute; sola. Naturalizada, sin embargo, no significa que haya dejado de ser invasora: una especie puede llevar d&eacute;cadas en un territorio y continuar alterando las relaciones del ecosistema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_50p_1150158.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_50p_1150158.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_75p_1150158.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_75p_1150158.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_default_1150158.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_default_1150158.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_default_1150158.jpg"
                    alt="Varios mapaches en un entorno natural. Su dieta oportunista y su capacidad para desenvolverse en ambientes muy distintos explican parte de su éxito como especie invasora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios mapaches en un entorno natural. Su dieta oportunista y su capacidad para desenvolverse en ambientes muy distintos explican parte de su éxito como especie invasora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s trampas, m&aacute;s capturas</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras la poblaci&oacute;n se consolidaba, el dispositivo de control tambi&eacute;n fue creciendo. Hasta la fecha 3.684 mapaches han sido capturados en trampas en Mallorca. A ellos se suman otros registros por hallazgos, colisiones con veh&iacute;culos, abandonos, avistamientos y otras causas. En 2025 el dispositivo alcanz&oacute; 1.017 puntos de trampeo. Ese a&ntilde;o fueron eutanasiados 767 mapaches y hasta finales de julio de 2026 otros 438. &ldquo;M&aacute;s trampas, m&aacute;s capturas&rdquo;, resume Tavecchia. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de ello, los c&aacute;lculos de Tavecchia indican un crecimiento de alrededor del 20% anual. Seg&uacute;n ese modelo, las capturas y eutanasias del COFIB redujeron aproximadamente a la mitad ese aumento de la poblaci&oacute;n de mapaches, pero todav&iacute;a no consigue invertir la tendencia. &ldquo;La poblaci&oacute;n crece m&aacute;s r&aacute;pido de lo que se puede capturar&rdquo;, explica Tavecchia. Su conclusi&oacute;n resume buena parte de la historia de esta invasi&oacute;n: &ldquo;Hemos llegado tarde&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El impacto que a&uacute;n no se puede medir</strong></h2><p class="article-text">
        El avance del mapache abre una pregunta m&aacute;s dif&iacute;cil que la de cu&aacute;ntos hay: qu&eacute; da&ntilde;os puede causar. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies reconoce que no existen estudios espec&iacute;ficos que permitan cuantificar su impacto sobre especies aut&oacute;ctonas concretas ni determinar de manera concluyente cu&aacute;les est&aacute;n siendo afectadas.
    </p><p class="article-text">
        Entre las especies que preocupan, Tavecchia se&ntilde;ala al <em>ferreret </em>(<em>Alytes muletensis</em>), un anfibio end&eacute;mico de la Serra de Tramuntana. No se ha demostrado que los mapaches est&eacute;n provocando su declive, pero todav&iacute;a se sabe poco sobre las interacciones de una poblaci&oacute;n invasora en expansi&oacute;n. Faltan datos sobre sus movimientos, reproducci&oacute;n, proporci&oacute;n de j&oacute;venes y adultos, colonizaci&oacute;n de nuevos territorios y posibles par&aacute;sitos transmisibles a animales dom&eacute;sticos y ganado. &ldquo;Necesitamos m&aacute;s informaci&oacute;n&rdquo;, insiste el investigador.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xb2rlda" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Guillem Ferrer, vecino de Mancor de la Vall, captur&oacute; tres mapaches en su finca en unas tres semanas. Empez&oacute; con dos jaulas propias y el COFIB instal&oacute; otras dos. Ferrer no ha observado da&ntilde;os importantes: no le han tocado los tomates ni otras hortalizas del huerto, aunque atribuye a los mapaches la desaparici&oacute;n de las uvas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Los mapaches solo intentan sobrevivir&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La captura plantea tambi&eacute;n un dilema sobre qu&eacute; hacer con los animales una vez atrapados. Quique Gimeno, portavoz de Satya Animal, considera que los mapaches son, en &uacute;ltima instancia, &ldquo;v&iacute;ctimas&rdquo; de una situaci&oacute;n provocada por el ser humano: &ldquo;A los mapaches se les ha introducido aqu&iacute;; lo &uacute;nico que hacen es intentar sobrevivir&rdquo;. La organizaci&oacute;n defiende que antes de recurrir a m&eacute;todos letales deber&iacute;an estudiarse y agotarse otras posibilidades de control de la poblaci&oacute;n y reclama que las decisiones se apoyen en la evidencia cient&iacute;fica y en la experiencia acumulada en otros lugares.
    </p><p class="article-text">
        Gimeno admite la dificultad del problema en una isla y que puede haber pocas alternativas a la eliminaci&oacute;n directa, pero sostiene que la muerte de los ejemplares deber&iacute;a ser &ldquo;absolutamente la &uacute;ltima&rdquo; opci&oacute;n. Al mismo tiempo, reclama actuar en el otro extremo del problema: evitar nuevas introducciones. Aunque la legislaci&oacute;n ha endurecido las condiciones para la tenencia de animales ex&oacute;ticos, Satya advierte de que todav&iacute;a existe tr&aacute;fico y compraventa, especialmente de forma ilegal, y reclama m&aacute;s recursos para controlarlos. &ldquo;Los mapaches no son los culpables de nada&rdquo;, insiste Gimeno.
    </p><p class="article-text">
        Capturar muchos animales, adem&aacute;s, no significa necesariamente que la poblaci&oacute;n disminuya. Los c&aacute;lculos de Tavecchia sit&uacute;an en torno al 30% la eutanasia anual necesaria para que empiece a decrecer. Hasta ahora se logra alrededor del 14%.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Capturar muchos animales no significa necesariamente que la población disminuya. Los cálculos del experto Giacomo Tavecchia sitúan en torno al 30% la eutanasia anual necesaria para que empiece a decrecer. Hasta ahora se ha logrado alrededor del 14%</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ah&iacute; aparece el dilema de los pr&oacute;ximos a&ntilde;os. El Servei mantiene la erradicaci&oacute;n como objetivo operativo y el dispositivo de seguimiento y captura contin&uacute;a orientado hacia ella. Tavecchia es m&aacute;s esc&eacute;ptico: &ldquo;Es dif&iacute;cil que se pueda erradicar el mapache&rdquo;. No dice que sea imposible, pero plantea que una poblaci&oacute;n extendida por la Serra puede obligar a cambiar de horizonte. &ldquo;Si no podemos erradicar el problema, mejor empezar a manejarlo. Y por esto necesitamos m&aacute;s informaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El mapache ocupa ya el conjunto de la Serra, está naturalizada pero sigue siendo invasora, según el diagnóstico del Servei de Protecció d’Espècies"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El mapache ocupa ya el conjunto de la Serra, está naturalizada pero sigue siendo invasora, según el diagnóstico del Servei de Protecció d’Espècies                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El &ldquo;s&iacute;ndrome del peluchismo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El mapache tiene, adem&aacute;s, una ventaja que poco tiene que ver con su biolog&iacute;a: nos cae bien. Su antifaz, las orejas redondeadas, las manos casi humanas y una larga tradici&oacute;n de dibujos animados han construido una imagen dif&iacute;cil de asociar con una especie invasora. Tavecchia y sus compa&ntilde;eros llaman informalmente a ese fen&oacute;meno &ldquo;el s&iacute;ndrome del peluchismo&rdquo;. &ldquo;Los animales que tienen pelo, orejas visibles y ojos frontales generan m&aacute;s simpat&iacute;a. Si se puede hacer un peluche de este animal, entonces ser&aacute; m&aacute;s simp&aacute;tico&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Esa simpat&iacute;a no es irrelevante. Las invasiones biol&oacute;gicas empiezan muchas veces antes de que alguien coloque la primera trampa. Durante a&ntilde;os se compraron animales ex&oacute;ticos sin valorar qu&eacute; ocurrir&iacute;a cuando dejaran de ser peque&ntilde;os. Fern&aacute;ndez Torvales lo ha visto con mapaches, pero tambi&eacute;n con coat&iacute;es, tortugas y cerdos vietnamitas. &ldquo;Cuando son peque&ntilde;os son muy monos, pero luego el cerdo crece, el coat&iacute; crece o el mapache crece y dejan de quererlos. Y algunos acaban solt&aacute;ndolos en la naturaleza&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para Tavecchia, la experiencia del mapache encierra una lecci&oacute;n que va m&aacute;s all&aacute; de esta especie. Ante una nueva invasi&oacute;n, actuar pronto resulta mucho m&aacute;s eficaz que intentar recuperar el terreno cuando la poblaci&oacute;n ya se ha establecido. Hay que priorizar las introducciones recientes, valorar cu&aacute;les causan mayores da&ntilde;os y cu&aacute;les todav&iacute;a pueden erradicarse y, cuando eso deja de ser posible, gestionar sus poblaciones para reducir el impacto. El futuro, advierte, probablemente traer&aacute; nuevas especies y no siempre habr&aacute; informaci&oacute;n ni recursos suficientes para actuar contra todas ellas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-mapaches-invaden-sierra-mallorca-son-pequenos-son-monos-luego-dejan-quererlos_1_13476470.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 31 Aug 2026 19:30:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" length="3032585" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3032585" width="2903" height="1633"/>
      <media:title><![CDATA[Miles de mapaches invaden la sierra de Mallorca: "Cuando son pequeños son monos, pero luego dejan de quererlos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Especies invasoras,Fauna,Fauna Salvaje,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’home que vol sembrar un milió d’arbres "per manco doblers que una dessaladora" per salvar l’aigua de la seva illa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-home-vol-sembrar-milio-d-arbres-per-manco-doblers-dessaladora-per-salvar-l-aigua-seva-illa_1_13454291.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" width="3951" height="2223" alt="L’home que vol sembrar un milió d’arbres &quot;per manco doblers que una dessaladora&quot; per salvar l’aigua de la seva illa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Miquel Ramis, impulsor d’un projecte amb què documenta els oficis i els coneixements tradicionals de les Balears, aposta per recuperar sòl, arbres i una agricultura adaptada a un territori cada vegada més àrid. "Si la gent continua sembrant alvocaters, és normal que no hi hagi aigua per tothom", assenyala.
</p><p class="subtitle">ENTREVISTA - L'ecòloga Anna Traveset: “Perdem biodiversitat i aquesta extinció es deu a l'impacte de les activitats humanes”</p></div><p class="article-text">
        Als 16 anys, Miquel Ramis (Marratx&iacute;, 1960) va conv&egrave;ncer son pare perqu&egrave; aixec&agrave;s un galliner amb arcs que acab&agrave; visitant tot el poble. Als 22 anys es va construir ca seva a Marratxinet, tallant cada pedra a pic, i encara hi viu. Despr&eacute;s varen venir vint anys dins el m&oacute;n del turisme &mdash;va arribar a dirigir el departament de m&agrave;rqueting d&rsquo;una gran cadena hotelera&mdash; fins que als 37 anys es va demanar si volia continuar all&agrave; quan en tengu&eacute;s 50. La resposta va ser tornar a treballar la pedra com a picapedrer i escultor: va intervenir a la Catedral de Palma, al Palau de l&rsquo;Almudaina, a l&rsquo;est&agrave;tua de Juli C&egrave;sar de les Rambles, entre altres feines. D&rsquo;aqu&iacute; va n&eacute;ixer <a href="https://www.artifexbalear.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Artifex Balear</a>, el projecte amb qu&egrave; fa m&eacute;s de dues d&egrave;cades que documenta els oficis i els coneixements tradicionals de les illes.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta evoluci&oacute; desemboca ara en <a href="https://www.artifexbalear.org/arcm.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Agricultura Regenerativa per a Climes Mediterranis</a>, un llibre de consulta a qu&egrave; ha dedicat set anys. La seva tesi &eacute;s que l&rsquo;aigua, el s&ograve;l, l&rsquo;agricultura i l&rsquo;arquitectura formen un &uacute;nic sistema, i que les solucions per al clima que ve estan, en bona part, escrites en pedra dins el mateix paisatge. <em>elDiario.es</em> es cita amb ell a Santa Eug&egrave;nia, en plena &ldquo;Mallorca seca&rdquo;. &ldquo;Aqu&iacute; tenim el clima que tendr&agrave; la resta de l&rsquo;illa d&rsquo;aqu&iacute; a cinc o deu anys. I pinta molt malament&rdquo;, augura.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ara que Espanya crema una vegada m&eacute;s, qu&egrave; ens diu aix&ograve; de l&rsquo;abandonament del bosc?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que sempre hem estat curtterministes. No hem ent&egrave;s que les reforestacions s&rsquo;havien de fer amb esp&egrave;cies aut&ograve;ctones, de fusta dura, de creixement lent, capaces de resistir no un, sin&oacute; diversos incendis. I hem repoblat amb pins i eucaliptus, quan el pi de vegades mor tot sol per mor de la calor, encara que el foc no li arribi directament. Hem estat sords, cecs i muts davant la desertitzaci&oacute; del nostre paisatge. La frondositat i la biodiversitat han desaparegut, i aix&ograve; hauria d&rsquo;haver estat un senyal d&rsquo;alarma. A ca nostra primer varen desapar&egrave;ixer els ocells insect&iacute;vors i les papallones; despr&eacute;s, les tortugues, els eri&ccedil;ons i els ratpenats; ara, els teuladins.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hem estat sords, cecs i muts davant la desertització del nostre paisatge. La frondositat i la biodiversitat han desaparegut, i això hauria d’haver estat un senyal d’alarma</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Quin diagn&ograve;stic fa de Mallorca davant el canvi clim&agrave;tic i la sequera?</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_50p_1149455.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_50p_1149455.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_75p_1149455.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_75p_1149455.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_default_1149455.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_default_1149455.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_default_1149455.jpg"
                    alt="Miquel Ramis i Terra sota un plataner"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis i Terra sota un plataner                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tenim dues Mallorques: la Mallorca seca i la Mallorca humida, principalment a la Tramuntana. Jo som a la seca, aix&iacute; que tenc el clima que tendr&agrave; la resta de l&rsquo;illa d&rsquo;aqu&iacute; a cinc o deu anys. I pinta molt malament. Veig que hi ha esp&egrave;cies que ja estan aixecant bandera blanca: a l&rsquo;ametler no li veig futur. Haur&iacute;em de comen&ccedil;ar a substituir arbres que han viscut amb 450 o 500 mil&middot;l&iacute;metres de pluja a l&rsquo;any per arbres capa&ccedil;os de viure amb 250. I no ho estam fent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A l&#039;ametller no li veig futur. Hauríem de començar a substituir arbres que han viscut amb 450 o 500 mil·límetres de pluja a l&#039;any per arbres capaços de viure amb 250. I no ho estem fent</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Quan planteja introduir esp&egrave;cies de fora, els acad&egrave;mics no posen el crit al cel?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Se&rsquo;ls posen els p&egrave;ls de punta. Per&ograve; les oliveres, els ametlers, els garrovers, les figueres i els magraners tamb&eacute; varen venir de fora, igual que la tom&agrave;tiga de <em>ramellet</em> o les canyes de l&rsquo;Albufera. Aut&ograve;ctons s&oacute;n l&rsquo;ullastre, l&rsquo;alzina, el roman&iacute; i poca cosa m&eacute;s. La vida &eacute;s mutaci&oacute; i ara toca cridar arbres resistents com el mezquite del desert de Sonora i plantes de zones semi&agrave;rides del Rajasthan, del nord d&rsquo;&Agrave;frica i dels deserts americans.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despr&eacute;s de vint anys investigant l&rsquo;arquitectura tradicional, per qu&egrave; aquest llibre i per qu&egrave; ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan vaig comen&ccedil;ar a fer feina amb l&rsquo;arquitectura rural &mdash;les <em>possessions</em> mallorquines, semblants a les masies catalanes&mdash;, em vaig adonar que la meitat de la superf&iacute;cie habitada correspon al m&oacute;n agrari: tot gira al voltant del paisatge i de l&rsquo;agricultura. I que, a banda de la trag&egrave;dia que tenim dins la construcci&oacute;, on desapareixen els mestres sense deixar relleu, passa exactament el mateix al camp: la mitjana d&rsquo;edat del pag&egrave;s ja passa de l&rsquo;edat de jubilaci&oacute; i cap d&rsquo;ells recomana als seus fills que continu&iuml;n. Necessitam fer un gir radical a aquesta tend&egrave;ncia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miquel Ramis: &quot;Not que hi ha espècies que ja arboren la bandera blanca: a l&#039;ametller no li veig futur&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis: &quot;Not que hi ha espècies que ja arboren la bandera blanca: a l&#039;ametller no li veig futur&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Fins fa poc es parlava d&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica i ara comen&ccedil;a a sonar la regenerativa. Quina difer&egrave;ncia de paradigma hi ha?</strong>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica va ser el primer pas: substituir els fertilitzants qu&iacute;mics, que venien del petroli, per productes m&eacute;s amables amb el s&ograve;l. Per&ograve; continues presoner del paradigma antic: maltractant la terra amb maquin&agrave;ria, perdent s&ograve;l f&egrave;rtil cada any. I si substitueixes el fertilitzant convencional per un d&rsquo;ecol&ograve;gic que ve d&rsquo;Alemanya, travessant tot Europa en cami&oacute;, amb una petjada de carboni impressionant, continues ancorat en el paradigma obsolet: nom&eacute;s poses un collar verd al mateix ca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si substitueixes el fertilitzant convencional per un d&#039;ecològic que ve d&#039;Alemanya, travessant tota Europa en camió, amb una petjada de carboni impressionant, segueixes ancorat en el paradigma obsolet, només poses un collar verd al mateix ca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El pas l&ograve;gic &eacute;s l&rsquo;agricultura regenerativa: entendre que la finca &eacute;s un ecosistema i tractar-la com a tal, pensant en el cicle de l&rsquo;aigua i del carboni. Nom&eacute;s una vegada dus maquin&agrave;ria pesada i modifiques el paisatge perqu&egrave; l&rsquo;aigua vagi all&agrave; on tu vols, sense perdre&rsquo;s per l&rsquo;escorrentia, i despr&eacute;s planifiques la sembra triant les esp&egrave;cies que consumeixin menys aigua.
    </p><p class="article-text">
        Posar&eacute; un exemple. En el llibre incloc una taula que mostra quanta aigua consumeix un alvocater &mdash;uns 15.000 litres&mdash; i quanta en consumeix una olivera: uns 950. Amb l&rsquo;aigua que necessita un alvocater pots sembrar quinze oliveres i mitja. Hi ha gent que, com que no ho sap, planta alvocats. Haur&iacute;em de sembrar-ne un o dos per a autoconsum i centrar-nos en esp&egrave;cies adaptades a aquest clima i a l&rsquo;escassetat creixent d&rsquo;aigua.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Doni&rsquo;m tres prioritats per augmentar la resili&egrave;ncia d&rsquo;un territori mediterrani.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Primer, una planificaci&oacute; seriosa de l&rsquo;aigua. Si fa d&egrave;cades v&agrave;rem ser capa&ccedil;os de fer embassaments com el Gorg Blau i el C&uacute;ber, per qu&egrave; avui no tenim 50 Gorg Blaus i 50 C&uacute;bers? No ho entenc, perqu&egrave; va ser un &egrave;xit rotund. Podr&iacute;em tenir tota la Serra de Tramuntana plena de llacs i aix&ograve; ja ens solucionaria la meitat del problema h&iacute;dric de l&rsquo;illa. No hi va haver visi&oacute;, per&ograve; podr&iacute;em comen&ccedil;ar dem&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;hort de Miquel Ramis. Un disseny de bosc comestible en què res no és casual, des dels xiprers que protegeixen de la tramuntana fins a la disposició de gerds, móres, atzavares i àloe vera. Al seu costat, Terra, la seva cussa. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;hort de Miquel Ramis. Un disseny de bosc comestible en què res no és casual, des dels xiprers que protegeixen de la tramuntana fins a la disposició de gerds, móres, atzavares i àloe vera. Al seu costat, Terra, la seva cussa.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I els aq&uuml;&iacute;fers?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No podem continuar traient aigua. La soluci&oacute; dels ajuntaments davant l&rsquo;escassetat, aprofundir els pous, &eacute;s la reacci&oacute; de l&rsquo;estru&ccedil; que enterra el cap: ajornar all&ograve; inevitable &eacute;s hum&agrave;, per&ograve; profundament erroni. Ho hem de veure com un balan&ccedil; comptable: tanta aigua cau del cel, tanta en gastam, i a partir d&rsquo;aqu&iacute; redissenyar-ho, encara que ser&agrave; dur i traum&agrave;tic per a molta gent. Per&ograve; si la gent continua sembrant alvocaters, &eacute;s normal que no hi hagi aigua per tothom. I tampoc no &eacute;s just que qui n&rsquo;ha sembrat quinze oliveres tengui les mateixes restriccions que qui ha plantat sense pensar en l&rsquo;aigua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hem de veure l&#039;aigua com un balanç comptable: tanta en cau del cel, tanta en gastam, i a partir d&#039;aquí redissenyar, encara que serà dur i traumàtic per a molta gent. Però si la gent segueix sembrant alvocaters, és normal que no hi hagi aigua per a tothom</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Malgrat el que diu, la soluci&oacute; que hi ha damunt la taula s&oacute;n les grans dessaladores.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La dessalaci&oacute; &eacute;s, una vegada m&eacute;s, una visi&oacute; miop. &Eacute;s una tecnologia propiet&agrave;ria: hi ha una sola empresa que sap manejar-la i que pot avan&ccedil;ar els doblers mentre cobra. &Eacute;s molt poc eficient, consumeix una quantitat brutal d&rsquo;energia. I la sal es torna tirar a la mar, damunt la posid&ograve;nia, que &eacute;s summament sensible a l&rsquo;alteraci&oacute; del percentatge de sal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La dessalació és una visió miop. Hi ha una sola empresa que sap manejar la tecnologia. És molt poc eficient, consumeix una quantitat d&#039;energia brutal. I la sal es torna a tirar a la mar, damunt la posidònia, que és summament sensible a l&#039;alteració del percentatge de sal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        I despr&eacute;s hi ha els n&uacute;meros. Una dessaladora costa entre 30 i 60 milions d&rsquo;euros; hi ha projectes municipals de 135 milions. Nom&eacute;s el manteniment de la de Palma costa 4,8 milions a l&rsquo;any i les membranes i les bombes se&rsquo;n duen entre dos i tres milions cada d&egrave;cada. Amb aquests doblers es podrien fer moltes coses. Nosaltres proposam sembrar un mili&oacute; d&rsquo;arbres: recuperes el cicle de l&rsquo;aigua, generes ombra, abaixes la temperatura del s&ograve;l, crees ocupaci&oacute; rural i produeixes aliments aqu&iacute;. Costaria manco que la dessaladora i el manteniment es paga tot sol amb all&ograve; que produeix.
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;s evident &eacute;s all&ograve; que ning&uacute; no veu: l&rsquo;aigua s&rsquo;ha de filtrar dins el terreny per recarregar els aq&uuml;&iacute;fers. Imagini quatre persones sostenint un llen&ccedil;ol de cinc metres per cinc; enmig hi tiram una pedra i queda una pir&agrave;mide invertida. All&agrave; on cau la pedra hi sembram l&rsquo;arbre i l&rsquo;aigua dels vint-i-cinc metres quadrats va a parar a ell. Si ahir varen caure deu litres per metre quadrat, un arbre jove normal en rep manco de 10 litres; aquest en rep vint-i-cinc vegades m&eacute;s. Aquest arbre en rebr&agrave; 250 litres. Feim el miracle dels pans i els peixos: arbres que pr&agrave;cticament no necessiten reg. I en evitar que l&rsquo;aigua surti de la finca evites l&rsquo;altra gran trag&egrave;dia, l&rsquo;erosi&oacute;, que s&rsquo;enduu la terra m&eacute;s fina i m&eacute;s plena de nutrients. Si les argiles es renten constantment, acabam amb pedregars. Que &eacute;s el que tenim.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alumne d&#039;Artifex treballant en la rèplica de l&#039;escultura de Claudi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alumne d&#039;Artifex treballant en la rèplica de l&#039;escultura de Claudi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Restauració d&#039;una estàtua vandalitzada de Tomàs Vila a la plaça de la Reina (Palma)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Restauració d&#039;una estàtua vandalitzada de Tomàs Vila a la plaça de la Reina (Palma)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Vivim l&rsquo;era de la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial i vost&egrave; insisteix en la tecnologia de baix impacte. Per qu&egrave;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave;, com que <a href="https://www.eldiario.es/economia/vuelven-agenda-impuestos-grandes-fortunas-1-rico-acumula-30-patrimonio-espana_1_13251554.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'1% es queda cada cop amb m&eacute;s del que abans es repartia entre el 99%</a>, cada dia hi haur&agrave; m&eacute;s gent que no es podr&agrave; permetre les solucions d&rsquo;alta tecnologia. Avui mateix escoltava un tipus molt professional que presentava una pintura blanca nova creada per cient&iacute;fics japonesos: l&rsquo;apliques a la coberta i reflecteix el 30% de la calor, et baixa la temperatura vint graus. Magn&iacute;fic. Per&ograve; el pot de 30 litres costa 600 euros. Nosaltres, a la Mediterr&agrave;nia, tenim la cal&ccedil;, que tamb&eacute; &eacute;s blanca: pintes la teulada i et baixa deu o dotze graus, i tothom en pot comprar. El trist &eacute;s que nom&eacute;s es promociona la soluci&oacute; propiet&agrave;ria perqu&egrave; qualc&uacute; hi guanya doblers. Menorca pinta les seves teules de blanc, Eivissa les seves terrasses. Ho tenim a les illes ve&iuml;nades i necessitam que la soluci&oacute; ens vengui del Jap&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Avui mateix escoltava un tipus molt professional presentant una pintura blanca nova creada per científics japonesos: l&#039;apliques a la coberta i reflecteix el 30% de la calor, et baixa la temperatura vint graus. Magnífic. Però el pot de 30 litres costa 600 euros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve; de la tecnologia apropiada significa posar el l&iacute;mit tecnol&ograve;gic en el ferrer del poble: qualsevol cosa que ell no pugui reparar, l&rsquo;hem d&rsquo;intentar evitar. No podem dependre d&rsquo;un t&egrave;cnic que vengui de Mil&agrave; a reparar la maquineta i cobri 3.000 euros entre reparaci&oacute;, viatge i hotel. Reservem l&rsquo;alta tecnologia per a una operaci&oacute; a cor obert o una subestaci&oacute; el&egrave;ctrica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; costa tant que la societat reaccioni a temps, encara que hi hagi qui faci anys que avisa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aqu&iacute; el missatger est&agrave; estigmatitzat perqu&egrave; recon&egrave;ixer que tenia ra&oacute; implica que els altres no ho varen veure venir. Llavors, m&eacute;s val que no hi hagi missatgers. Ens falta aquesta generositat de dir: &laquo;Tu tenies ra&oacute;, fins i tot em caus malament, per&ograve; ara t&rsquo;escoltar&eacute;&raquo;. Perqu&egrave; o ens salvam tots plegats i amb tothom, o no en sortirem.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquí el missatger està estigmatitzat, perquè reconèixer que tenia raó implica que els altres no ho van veure venir. Ens falta aquesta generositat de dir: tu tenies raó, fins i tot em caus malament, però ara t&#039;escoltaré</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miquel Ramis, durant la gravació del documental &#039;Sobrevivir al descalabro&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis, durant la gravació del documental &#039;Sobrevivir al descalabro&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Cada vegada que un batle fa una intervenci&oacute; urban&iacute;stica, lleva arbres i no en replanta. No saben, no poden o no volen?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El paradoxal &eacute;s que, simult&agrave;niament, reben subvencions per fer refugis clim&agrave;tics. Falta entendre que aquesta pluja de subvencions s&rsquo;hauria d&rsquo;aprofitar amb una mirada a llarg termini. Els pol&iacute;tics fan el que poden, per&ograve; estan presoners d&rsquo;un sistema amb molt poc marge: prometen molt i, quan arriben al c&agrave;rrec, descobreixen que la seva capacitat de maniobra &eacute;s molt limitada.
    </p><p class="article-text">
        Tenim un problema molt pen&oacute;s que no &eacute;s t&egrave;cnic, ni hum&agrave;, ni de pressupost: &eacute;s de format. Els que proposam alternatives no parlam el llenguatge burocr&agrave;tic que exigeix l&rsquo;Administraci&oacute; per accedir al finan&ccedil;ament. Mentrestant, es tornen doblers a Europa per manca de projectes. I, mentrestant, tots, pol&iacute;tics i ciutadans, continuam fent el de sempre, no canviarem res. El meu millor desig per a la gent &eacute;s sempre el mateix: que all&ograve; urgent no t&rsquo;impedeixi veure all&ograve; important.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si pogu&eacute;s fer realitat un &uacute;nic projecte, com seria i qu&egrave; faria falta per posar-lo en marxa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Necessitam projectes demostratius, all&ograve; que la Uni&oacute; Europea anomena <em>proof of concept</em>: un lloc on pol&iacute;tics, empresaris, periodistes i ciutadans puguin veure alternatives viables. La gent necessita veure, tocar i olorar: &eacute;s llavors quan diu &laquo;ara ho entenc, aix&ograve; &eacute;s el que vull&raquo;, i fa el pas d&rsquo;espectador a actor.
    </p><p class="article-text">
        Volem crear un projecte regeneratiu exemplar, amb un full de ruta a deu anys, una visi&oacute; clara i una missi&oacute; definida. Necessitam un model replicable, amb pressuposts continguts, que qualsevol municipi pugui adaptar a la seva realitat: si nom&eacute;s actuam en escenaris ideals, tendrem projectes admirables, per&ograve; in&uacute;tils com a refer&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        A partir del tercer any ja tendr&iacute;em un bosc: la prova tangible que les solucions funcionen i el lloc des d&rsquo;on convidar els altres i demostrar que regenerar el territori no &eacute;s una teoria, sin&oacute; una cosa a l&rsquo;abast de tothom.
    </p><p class="article-text">
        El risc &eacute;s molt petit. Fa anys que desenvolupam el model regeneratiu i sabem exactament qu&egrave; s&rsquo;ha de fer. El problema no &eacute;s t&egrave;cnic, sin&oacute; tenir el lloc on demostrar-ho. Com els toreros, podem con&egrave;ixer l&rsquo;ofici, per&ograve; sense una pla&ccedil;a, un bou i una capa no podrem demostrar-ho.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-home-vol-sembrar-milio-d-arbres-per-manco-doblers-dessaladora-per-salvar-l-aigua-seva-illa_1_13454291.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Aug 2026 09:07:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" length="12261288" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" type="image/jpeg" fileSize="12261288" width="3951" height="2223"/>
      <media:title><![CDATA[L’home que vol sembrar un milió d’arbres "per manco doblers que una dessaladora" per salvar l’aigua de la seva illa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" width="3951" height="2223"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agricultura,Agricultura ecológica,Agricultura sostenible,Agua,Sequía,desertización,Medio ambiente,Clima,Crisis climática,Emergencia climática,Cambio climático,Arquitectura,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El hombre que quiere plantar un millón de árboles "por menos del precio de una desaladora" para salvar el agua de su isla]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hombre-quiere-plantar-millon-arboles-precio-desaladora-salvar-agua-isla_1_13439476.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" width="3951" height="2223" alt="El hombre que quiere plantar un millón de árboles &quot;por menos del precio de una desaladora&quot; para salvar el agua de su isla"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Miquel Ramis, impulsor de un proyecto con el que documenta los oficios y saberes tradicionales de Balears, apuesta por recuperar suelo, árboles y agricultura adaptada a un territorio cada vez más árido. “Si la gente sigue sembrando aguacateros, es normal que no haya agua para todos”, señala</p><p class="subtitle">ENTREVISTA - La ecóloga Anna Traveset: “Perdemos biodiversidad y esta extinción se debe al impacto de las actividades humanas”
</p></div><p class="article-text">
        A los 16 a&ntilde;os, Miquel Ramis (Marratx&iacute;, 1960) convenci&oacute; a su padre para levantar un gallinero con arcos que acab&oacute; visitando todo el pueblo. A los 22 construy&oacute; su propia casa en Marratxinet, tallando cada piedra a pico, y en ella sigue viviendo. Despu&eacute;s vinieron veinte a&ntilde;os en el turismo &mdash;lleg&oacute; a dirigir el departamento de marketing de una gran cadena hotelera&mdash; hasta que a los 37 se pregunt&oacute; si quer&iacute;a seguir all&iacute; a los 50. La respuesta fue volver a trabajar la piedra como cantero y escultor: intervino en la Catedral de Palma, el Palacio de la Almudaina, la estatua de Julio C&eacute;sar de las Ramblas, entre otros trabajos. De ah&iacute; naci&oacute; <a href="https://www.artifexbalear.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Artifex Balear</a>, el proyecto con el que lleva m&aacute;s de dos d&eacute;cadas documentando los oficios y saberes tradicionales de las islas.
    </p><p class="article-text">
        Esa evoluci&oacute;n desemboca ahora en <a href="https://www.artifexbalear.org/arcm.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Agricultura Regenerativa para Climas Mediterr&aacute;neos</a>, un libro de consulta al que ha dedicado siete a&ntilde;os. Su tesis es que agua, suelo, agricultura y arquitectura forman un &uacute;nico sistema, y que las soluciones para el clima que viene est&aacute;n, en buena parte, escritas en piedra en el propio paisaje. elDiario.es se cita con &eacute;l en Santa Eug&egrave;nia, en plena &ldquo;Mallorca seca&rdquo;. &ldquo;Aqu&iacute; tenemos el clima que tendr&aacute; el resto de la isla dentro de cinco o diez a&ntilde;os. Y pinta muy mal&rdquo;, augura.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ahora que Espa&ntilde;a arde una vez m&aacute;s, &iquest;qu&eacute; nos dice eso del abandono del bosque?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que hemos sido siempre cortoplacistas. No hemos entendido que las reforestaciones se ten&iacute;an que hacer con especies aut&oacute;ctonas, de madera dura, de crecimiento lento, capaces de resistir no uno, sino varios incendios. Y hemos repoblado con pinos y eucaliptos, cuando el pino a veces muere solo por el calor, aunque el fuego no le llegue directamente. Hemos sido sordos, ciegos y mudos a la desertizaci&oacute;n de nuestro paisaje. La espesura y la biodiversidad han desaparecido y eso ten&iacute;a que haber sido un signo de alarma. En casa desaparecieron primero los p&aacute;jaros insect&iacute;voros y las mariposas; luego las tortugas, erizos y murci&eacute;lagos; ahora los gorriones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hemos sido sordos, ciegos y mudos a la desertización de nuestro paisaje. La espesura y la biodiversidad han desaparecido, y eso tenía que haber sido un signo de alarma</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; diagn&oacute;stico hace de Mallorca ante el cambio clim&aacute;tico y la sequ&iacute;a?</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_50p_1149455.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_50p_1149455.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_75p_1149455.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_75p_1149455.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_default_1149455.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_default_1149455.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e731b68c-2090-4983-860f-c9042369e608_16-9-aspect-ratio_default_1149455.jpg"
                    alt="Miquel Ramis y Terra bajo un platanero"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis y Terra bajo un platanero                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tenemos dos Mallorcas: la Mallorca seca y la Mallorca h&uacute;meda, principalmente en la Tramuntana. Yo estoy en la seca, as&iacute; que tengo el clima que tendr&aacute; el resto de la isla dentro de cinco o diez a&ntilde;os. Y pinta muy mal. Noto que hay especies que ya est&aacute;n sacando la bandera blanca: al almendro no le veo futuro. Tendr&iacute;amos que empezar a sustituir &aacute;rboles que han vivido con 450 &oacute; 500 mil&iacute;metros de lluvia al a&ntilde;o por &aacute;rboles capaces de vivir con 250. Y no lo estamos haciendo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al almendro no le veo futuro. Tendríamos que empezar a sustituir árboles que han vivido con 450 ó 500 milímetros de lluvia al año por árboles capaces de vivir con 250. Y no lo estamos haciendo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Cuando plantea introducir especies de fuera, &iquest;los acad&eacute;micos no se llevan las manos a la cabeza?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Se les ponen los pelos de punta. Pero olivos, almendros, algarrobos, higueras y granados tambi&eacute;n vinieron de fuera, igual que el tomate de <em>ramellet</em> o las ca&ntilde;as de la Albufera. Aut&oacute;ctonos son el acebuche, la encina, el romero y poca cosa m&aacute;s. La vida es mutaci&oacute;n y ahora toca llamar a &aacute;rboles resistentes como el mezquite del desierto de Sonora y a plantas de zonas semi&aacute;ridas de Rajast&aacute;n, el norte de &Aacute;frica, los desiertos americanos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despu&eacute;s de veinte a&ntilde;os investigando la arquitectura tradicional, &iquest;por qu&eacute; este libro y por qu&eacute; ahora?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando empec&eacute; a trabajar con la arquitectura rural &mdash;las <em>possessions</em> mallorquinas, similares a las mas&iacute;as catalanas&mdash;, me di cuenta de que la mitad de la superficie habitada corresponde al tema agrario: todo gira alrededor del paisaje y la agricultura. Y de que, aparte de la tragedia que tenemos en la construcci&oacute;n, donde desaparecen los maestros sin dejar relevo, pasa exactamente lo mismo en el campo: la media de edad del campesino ya pasa la jubilaci&oacute;n y ninguno recomienda a sus hijos continuar. Necesitamos darle un giro radical a esta tendencia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c7bba4e-8aac-426e-8964-40f6774ffdc6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miquel Ramis: &quot;Noto que hay especies que ya están sacando la bandera blanca: al almendro no le veo futuro&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis: &quot;Noto que hay especies que ya están sacando la bandera blanca: al almendro no le veo futuro&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Hasta hace poco se hablaba de agricultura ecol&oacute;gica y ahora empieza a sonar la regenerativa. &iquest;Qu&eacute; diferencia de paradigma hay?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La agricultura ecol&oacute;gica fue el primer paso: sustituir los fertilizantes qu&iacute;micos, que ven&iacute;an del petr&oacute;leo, por insumos m&aacute;s amables con el suelo. Pero sigues preso del paradigma antiguo: maltratando la tierra con maquinaria, perdiendo suelo f&eacute;rtil cada a&ntilde;o. Y si sustituyes el fertilizante convencional por uno ecol&oacute;gico que viene de Alemania, atravesando toda Europa en cami&oacute;n, con una huella de carbono impresionante, sigues anclado en el paradigma obsoleto, solo pones un collar verde al mismo perro.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si sustituyes el fertilizante convencional por uno ecológico que viene de Alemania, atravesando toda Europa en camión, con una huella de carbono impresionante, sigues anclado en el paradigma obsoleto, solo pones un collar verde al mismo perro</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El paso l&oacute;gico es la agricultura regenerativa: entender que la granja es un ecosistema y tratarla como tal, pensando en el ciclo del agua y del carbono. Solo una vez traes maquinaria pesada y modificas el paisaje para que el agua vaya donde t&uacute; quieres, sin que se pierda con la escorrent&iacute;a, y luego planificas la siembra eligiendo las especies que consuman menos agua.
    </p><p class="article-text">
        Pongo un ejemplo. En el libro incluyo una tabla que muestra cu&aacute;nto consume un aguacatero &mdash;unos 15.000 litros&mdash; y cu&aacute;nto un olivo: unos 950. Con el agua que necesita un aguacatero puedes sembrar quince olivos y medio. Hay gente que, como no sabe esto, planta aguacates. Deber&iacute;amos sembrar uno o dos para autoconsumo y centrarnos en especies adaptadas a este clima y a la creciente escasez de agua.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Deme tres prioridades para aumentar la resiliencia de un territorio mediterr&aacute;neo.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Primero, una planificaci&oacute;n seria del agua. Si fuimos capaces hace d&eacute;cadas de hacer embalses como el Gorg Blau y el C&uacute;ber, &iquest;por qu&eacute; no tenemos hoy 50 Gorg Blaus y 50 C&uacute;bers? No lo entiendo porque fue un &eacute;xito rotundo. Podr&iacute;amos tener toda la Serra de Tramuntana llena de lagos y eso ya nos solucionar&iacute;a la mitad del problema h&iacute;drico de la isla. No hubo visi&oacute;n, pero podr&iacute;amos empezar ma&ntilde;ana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ae8f8feb-f0fa-4d18-8f40-d077e3abde5a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El huerto de Miquel Ramis. En diseño de bosque comestible en el que nada es casual, desde los cipreses que protegen de la tramuntana hasta la disposición de frambuesas, zarzamoras, agaves y aloe vera. Junto a él, Terra, su perra"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El huerto de Miquel Ramis. En diseño de bosque comestible en el que nada es casual, desde los cipreses que protegen de la tramuntana hasta la disposición de frambuesas, zarzamoras, agaves y aloe vera. Junto a él, Terra, su perra                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y los acu&iacute;feros?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No podemos seguir extrayendo agua. La soluci&oacute;n de los ayuntamientos ante la escasez, profundizar los pozos, es la reacci&oacute;n del avestruz enterrando la cabeza: posponer lo inevitable es humano, pero profundamente err&oacute;neo. Tenemos que verlo como un balance contable: tanta agua cae del cielo, tanta gastamos, y a partir de ah&iacute; redise&ntilde;ar, aunque va a ser duro y traum&aacute;tico para mucha gente. Pero si la gente sigue sembrando aguacateros, es normal que no haya agua para todos. Y tampoco es justo que quien sembr&oacute; quince olivos tenga las mismas restricciones que quien plant&oacute; sin pensar en el agua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tenemos que ver el agua como un balance contable: tanta cae del cielo, tanta gastamos, y a partir de ahí rediseñar, aunque va a ser duro y traumático para mucha gente. Pero si la gente sigue sembrando aguacateros, es normal que no haya agua para todos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Pese a lo que dice, la soluci&oacute;n sobre la mesa son las grandes desaladoras.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La desalaci&oacute;n es, una vez m&aacute;s, una visi&oacute;n miope. Es una tecnolog&iacute;a propietaria: hay una sola empresa que sabe manejarla y que puede adelantar el dinero mientras cobra. Es muy poco eficiente, consume una cantidad de energ&iacute;a brutal. Y la sal se tira otra vez al mar, encima de la posidonia, que es sumamente sensible a la alteraci&oacute;n del porcentaje de sal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La desalación es una visión miope. Hay una sola empresa que sabe manejar la tecnología. Es muy poco eficiente, consume una cantidad de energía brutal. Y la sal se tira otra vez al mar, encima de la posidonia, que es sumamente sensible a la alteración del porcentaje de sal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y luego est&aacute;n los n&uacute;meros. Una desaladora cuesta entre 30 y 60 millones de euros; hay proyectos municipales de 135 millones. Solo el mantenimiento de la de Palma cuesta 4,8 millones al a&ntilde;o y las membranas y bombas se llevan otros dos o tres millones cada d&eacute;cada. Con ese dinero se podr&iacute;an hacer muchas cosas. Nosotros proponemos sembrar un mill&oacute;n de &aacute;rboles: recuperas el ciclo del agua, generas sombra, bajas la temperatura del suelo, creas empleo rural y produces alimento aqu&iacute;. Costar&iacute;a menos que la desaladora y el mantenimiento se paga solo con lo que se produce.
    </p><p class="article-text">
        Lo m&aacute;s evidente es lo que nadie ve: el agua se tiene que filtrar en el terreno para recargar los acu&iacute;feros. Imag&iacute;nese cuatro personas sosteniendo una s&aacute;bana de cinco metros por cinco; en medio tiramos una piedra y queda una pir&aacute;mide invertida. Donde va la piedra sembramos el &aacute;rbol y el agua de los veinticinco metros cuadrados va a parar a &eacute;l. Si ayer llovieron diez litros por metro cuadrado, un &aacute;rbol joven normal recibe menos de 10 litros; este recibe veinticinco veces m&aacute;s. Este &aacute;rbol recibir&aacute; 250 litros. Hacemos el milagro de los panes y los peces: &aacute;rboles que pr&aacute;cticamente no necesitan riego. Y al evitar que el agua salga de la finca evitas la otra gran tragedia, la erosi&oacute;n, que se lleva la tierra m&aacute;s fina y m&aacute;s llena de nutrientes. Si las arcillas se lavan constantemente, acabamos con pedregales. Que es lo que tenemos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f787c015-804b-40bb-99ba-b689299a573b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alumno de Artifex trabajando en la replica de la escultura de Claudio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alumno de Artifex trabajando en la replica de la escultura de Claudio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8a0c8a2f-6229-4254-8c94-87bf1189c92f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Restauración de una estatua vandalizada de Tomás Vila en la Plaza de la Reina (Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Restauración de una estatua vandalizada de Tomás Vila en la Plaza de la Reina (Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Vivimos la era de la inteligencia artificial y usted insiste en la tecnolog&iacute;a de bajo impacto. &iquest;Por qu&eacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Porque como <a href="https://www.eldiario.es/economia/vuelven-agenda-impuestos-grandes-fortunas-1-rico-acumula-30-patrimonio-espana_1_13251554.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el 1% se est&aacute; quedando cada vez con m&aacute;s de lo que antes se repart&iacute;a entre el 99%</a>, cada d&iacute;a habr&aacute; m&aacute;s gente que no pueda permitirse las soluciones de alta tecnolog&iacute;a. Hoy mismo escuchaba a un tipo muy profesional presentando una pintura blanca nueva creada por cient&iacute;ficos japoneses: la aplicas en la cubierta y refleja el 30% del calor, te baja la temperatura veinte grados. Magn&iacute;fico. Pero el bote de 30 litros cuesta 600 euros. Nosotros en el Mediterr&aacute;neo tenemos la cal, que tambi&eacute;n es blanca: pintas el tejado y te baja diez o doce grados, y todo el mundo puede comprarla. Lo triste es que solo se promociona la soluci&oacute;n propietaria porque alguien gana dinero con ella. Menorca pinta sus tejas de blanco, Ibiza sus terrazas. Lo tenemos en las islas de al lado y necesitamos que nos venga la soluci&oacute;n desde Jap&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hoy mismo escuchaba a un tipo muy profesional presentando una pintura blanca nueva creada por científicos japoneses: la aplicas en la cubierta y refleja el 30% del calor, te baja la temperatura veinte grados. Magnífico. Pero el bote de 30 litros cuesta 600 euros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lo de la tecnolog&iacute;a apropiada significa fijar el l&iacute;mite tecnol&oacute;gico en el herrero del pueblo: cualquier cosa que &eacute;l no pueda reparar, hay que intentar evitarla. No podemos depender de un t&eacute;cnico que venga de Mil&aacute;n a reparar la maquinita y cobre 3.000 euros entre reparaci&oacute;n, viaje y hotel. Reservemos la alta tecnolog&iacute;a para una operaci&oacute;n a coraz&oacute;n abierto o una subestaci&oacute;n el&eacute;ctrica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; cuesta tanto que la sociedad reaccione a tiempo, aunque haya quien lleve a&ntilde;os avisando?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aqu&iacute; el mensajero est&aacute; estigmatizado porque reconocer que ten&iacute;a raz&oacute;n implica que los dem&aacute;s no lo vieron venir. Entonces, mejor que no haya mensajeros. Nos falta esa generosidad de decir: &ldquo;T&uacute; ten&iacute;as raz&oacute;n, incluso me caes mal, pero ahora te voy a escuchar&rdquo;. Porque o nos salvamos entre todos y con todos, o no salimos de esta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquí el mensajero está estigmatizado, porque reconocer que tenía razón implica que los demás no lo vieron venir. Nos falta esa generosidad de decir: tú tenías razón, incluso me caes mal, pero ahora te voy a escuchar</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08269ff0-0c68-48e9-a95f-c6e32714ba82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miquel Ramis, durante la grabación del documental &#039;Sobrevivir al descalabro&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis, durante la grabación del documental &#039;Sobrevivir al descalabro&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Cada vez que un alcalde hace una intervenci&oacute;n urban&iacute;stica, quita &aacute;rboles y no repone. &iquest;No saben, no pueden o no quieren?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo parad&oacute;jico es que, simult&aacute;neamente, est&aacute;n recibiendo subvenciones para hacer refugios clim&aacute;ticos. Falta entender que esa lluvia de subvenciones habr&iacute;a que aprovecharla con mirada a largo plazo. Los pol&iacute;ticos hacen lo que pueden, pero est&aacute;n prisioneros de un sistema con apenas margen: prometen mucho y, al llegar al cargo, descubren que su capacidad de maniobra es muy limitada.
    </p><p class="article-text">
        Tenemos un problema muy penoso que no es t&eacute;cnico, ni humano, ni de presupuesto: es de formato. Los que proponemos alternativas no hablamos el lenguaje burocr&aacute;tico que exige la administraci&oacute;n para acceder a financiaci&oacute;n. Mientras tanto, se devuelven fondos a Europa por falta de proyectos. Y, mientras, todos, pol&iacute;ticos y ciudadanos, sigamos haciendo lo de siempre, no vamos a cambiar nada. Mi mejor deseo para la gente es siempre el mismo: que lo urgente no te impida ver lo importante.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si pudiera hacer realidad un &uacute;nico proyecto, &iquest;c&oacute;mo ser&iacute;a y qu&eacute; har&iacute;a falta para ponerlo en marcha?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Necesitamos proyectos demostrativos, lo que la Uni&oacute;n Europea llama <em>proof of concept</em>: un lugar donde pol&iacute;ticos, empresarios, periodistas y ciudadanos vean alternativas viables. La gente necesita ver, tocar y oler: es entonces cuando dice &ldquo;ahora lo entiendo, esto es lo que quiero&rdquo;, y da el paso de espectador a actor.
    </p><p class="article-text">
        Queremos crear un proyecto regenerativo ejemplar, con una hoja de ruta a diez a&ntilde;os, una visi&oacute;n clara y una misi&oacute;n definida. Necesitamos un modelo replicable, con presupuestos contenidos, que cualquier municipio pueda adaptar a su realidad: si solo actuamos en escenarios ideales, tendremos proyectos admirables, pero in&uacute;tiles como referencia.
    </p><p class="article-text">
        A partir del tercer a&ntilde;o ya tendr&iacute;amos un bosque: la prueba tangible de que las soluciones funcionan y el lugar desde el que invitar a otros y demostrar que regenerar el territorio no es una teor&iacute;a, sino algo al alcance de cualquiera.
    </p><p class="article-text">
        El riesgo es muy peque&ntilde;o. Llevamos a&ntilde;os desarrollando el modelo regenerativo y sabemos exactamente qu&eacute; hay que hacer. El problema no es t&eacute;cnico, sino tener el lugar donde demostrarlo. Como los toreros, podemos conocer el oficio, pero sin una plaza, un toro y un capote no podremos demostrarlo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hombre-quiere-plantar-millon-arboles-precio-desaladora-salvar-agua-isla_1_13439476.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Aug 2026 20:03:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" length="12261288" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" type="image/jpeg" fileSize="12261288" width="3951" height="2223"/>
      <media:title><![CDATA[El hombre que quiere plantar un millón de árboles "por menos del precio de una desaladora" para salvar el agua de su isla]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f933a30e-633c-4012-87fb-268560e258f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149310.jpg" width="3951" height="2223"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agricultura,Agricultura ecológica,Agricultura sostenible,Agua,Sequía,desertización,Medio ambiente,Clima,Crisis climática,Emergencia climática,Cambio climático,Arquitectura,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'ecòloga Anna Traveset: “Perdem biodiversitat i aquesta extinció es deu a l'impacte de les activitats humanes”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anna-traveset-alerta-d-sisena-extincio-els-ossos-polars-mengen-menys-foques-per-perdua-gel_1_13249107.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;ecòloga Anna Traveset: “Perdem biodiversitat i aquesta extinció es deu a l&#039;impacte de les activitats humanes”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’ecòloga, Premi Nacional d’Investigació 2025, és especialista en ecosistemes insulars. Tot i que és “frustrant” veure com l’ésser humà destrueix la biodiversitat, intenta ser “optimista” i aposta per “difondre i conscienciar la gent del que ens hi jugam”</p></div><p class="article-text">
        Anna Traveset (la Seu d&rsquo;Urgell), investigadora de l&rsquo;IMEDEA (CSIC-UIB) i refer&egrave;ncia internacional en ecologia d&rsquo;illes, &eacute;s la guanyadora del Premi Nacional d&rsquo;Investigaci&oacute; en la modalitat Alejandro Malaspina, dedicada a Ci&egrave;ncies i Tecnologies dels Recursos Naturals. Dirigeix la Unitat d&rsquo;Excel&middot;l&egrave;ncia Mar&iacute;a de Maeztu del centre mixt del Consell Superior d&rsquo;Investigacions Cient&iacute;fiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; lidera el projecte IslandLife, finan&ccedil;at amb un ERC Advanced Grant de 2,5 milions d&rsquo;euros, amb el qual ha muntat un equip que fa feina a sis arxip&egrave;lags &mdash;Balears, Can&agrave;ries, Gal&aacute;pagos, Seychelles, Terra del Foc i Svalbard&mdash; per tra&ccedil;ar les xarxes ecol&ograve;giques m&eacute;s completes que s&rsquo;han constru&iuml;t mai en ecosistemes insulars. Adverteix que l&rsquo;arxip&egrave;lag balear est&agrave; &ldquo;molt alterat per l&rsquo;alta pressi&oacute; humana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ha rebut un dels premis cient&iacute;fics m&eacute;s importants d&rsquo;Espanya. Com ho ha viscut?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Representa la recol&middot;lecci&oacute; dels fruits despr&eacute;s de molts d&rsquo;anys sembrant llavors, per aix&ograve; sent una gran satisfacci&oacute; i agra&iuml;ment. Fa molt de temps que hi pos esfor&ccedil;, evidentment no per guanyar un premi, sin&oacute; per investigar all&ograve; que crec que &eacute;s important. Paral&middot;lelament, tenc una mica la s&iacute;ndrome de la impostora. Conec molts de col&middot;legues que no reben premis i als quals admir molt&iacute;ssim. Pens que tamb&eacute; hi ha molta gent que posa molt&iacute;ssim d&rsquo;esfor&ccedil; en la seva feina i no els donen reconeixements.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                    alt="A l&#039;illa de Gerdøya (Noruega), un dels arxipèlags mostrejats dins del projecte IslandLife per a veure com afecten les activitats humanes a la biodiversitat de les illes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l&#039;illa de Gerdøya (Noruega), un dels arxipèlags mostrejats dins del projecte IslandLife per a veure com afecten les activitats humanes a la biodiversitat de les illes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; significa fer investigaci&oacute; des d&rsquo;una illa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Als qui ens agrada la hist&ograve;ria natural ens agrada descobrir noves esp&egrave;cies, noves interaccions, i a les illes hi passen coses &uacute;niques. Des que vaig arribar a les Balears, vaig comen&ccedil;ar a fer feina a l&rsquo;illa de Cabrera i all&agrave; vaig descobrir, per exemple, que les sargantanes &mdash;que al continent s&oacute;n insect&iacute;vores&mdash; aqu&iacute; pol&middot;linitzen flors: mengen n&egrave;ctar i pol&middot;len i, fent-ho, pol&middot;linitzen de manera eficient un munt de plantes silvestres. Despr&eacute;s, estudiant altres arxip&egrave;lags, v&agrave;rem veure que &eacute;s un fenomen insular &uacute;nic que es dona sobretot all&agrave; on hi ha pocs artr&ograve;podes.
    </p><p class="article-text">
        A les illes s&rsquo;hi troben esp&egrave;cies que han perdut la capacitat de volar, que no necessiten les defenses que tenen els seus parents continentals perqu&egrave; no tenen aquests depredadors. Fa milers o milions d&rsquo;anys que hi s&oacute;n i han evolucionat de manera diferent de com ho han fet els seus parents m&eacute;s pr&ograve;xims del continent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A les illes s’hi troben espècies que han perdut la capacitat de volar, que no necessiten les defenses que tenen els seus parents continentals perquè no tenen aquests depredadors</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Col&middot;labor amb altres investigadors i investigadores que fan feina a illes i ens anomenam els &ldquo;islandholics&rdquo;, perqu&egrave; enganxen molt. Tenim un projecte europeu en qu&egrave; feim feina a sis arxip&egrave;lags del m&oacute;n: Balears, Can&agrave;ries, Gal&aacute;pagos, Seychelles, i tamb&eacute; zones polars com Svalbard, a Noruega, i les terres subant&agrave;rtiques de Terra del Foc. Tots amb una riquesa biol&ograve;gica impressionant, per&ograve; molt amena&ccedil;ats pel canvi global, no nom&eacute;s el clim&agrave;tic, sin&oacute; tamb&eacute; per la p&egrave;rdua d&rsquo;h&agrave;bitat i per la introducci&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies invasores.
    </p><p class="article-text">
        Comparam illes habitades amb illes poc pertorbades en aquests sis arxip&egrave;lags, mirant molts de tipus d&rsquo;interaccions, des de les que existeixen davall terra &mdash;planta-fong&mdash; fins a les de depredador-presa. Estam reconstruint les xarxes tr&ograve;fiques d&rsquo;aquestes illes: a part de l&rsquo;observaci&oacute; directa, recollim excrements d&rsquo;animals per veure, mitjan&ccedil;ant an&agrave;lisi gen&egrave;tica, quina &eacute;s la seva dieta. En els ossos polars, per exemple, s&rsquo;est&agrave; observant un canvi en la dieta, amb un augment del consum de preses terrestres com els rens, en substituci&oacute; de les foques, que tradicionalment constitu&iuml;en el seu principal recurs tr&ograve;fic. Aquest canvi est&agrave; associat a la p&egrave;rdua de gel mar&iacute;, que limita l&rsquo;acc&eacute;s a preses marines i afavoreix una major utilitzaci&oacute; d&rsquo;h&agrave;bitats terrestres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els ossos polars canvien la dieta a favor dels rens i en substitució de les foques, que eren el seu principal recurs, a causa de la pèrdua de gel marí</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Quan es parla de les Illes Balears se sol dir que &ldquo;s&oacute;n un parad&iacute;s&rdquo;. Com a cient&iacute;fica, en quina situaci&oacute; veu l&rsquo;arxip&egrave;lag?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave; molt alterat, com &eacute;s d&rsquo;esperar en una illa amb una poblaci&oacute; humana creixent. Les illes habitades s&oacute;n les que estan m&eacute;s alterades; ja en queden ben poques de verges. I, com passa a moltes illes del m&oacute;n, estan molt afectades per l&rsquo;efecte de les esp&egrave;cies introdu&iuml;des pels humans. Aqu&iacute; a Balears, per exemple, tenim problemes amb les cabres, les rates, els moixos, els conills, a m&eacute;s de moltes esp&egrave;cies de plantes i tamb&eacute; insectes invasors.
    </p><p class="article-text">
        Ara mateix hi ha un exemple molt actual i preocupant: la serp de ferradura, que va arribar a Eivissa (el 2003) mitjan&ccedil;ant la introducci&oacute; d&rsquo;oliveres ornamentals de la pen&iacute;nsula, i que est&agrave; duent a l&rsquo;extinci&oacute; la sargantana piti&uuml;sa. La sargantana balear (Podarcis lilfordi) ja va desapar&egrave;ixer de Mallorca i Menorca en &egrave;poca prehist&ograve;rica, poc despr&eacute;s de l&rsquo;arribada dels primers humans a les illes, que varen introduir depredadors, especialment rates, serps i carn&iacute;vors. Avui dia, la sargantana balear nom&eacute;s sobreviu a illots al voltant de Mallorca i Menorca, on els depredadors introdu&iuml;ts no arribaren o hi foren menys abundants. Pel que fa a la sargantana piti&uuml;sa, les seves poblacions s&oacute;n a Eivissa, Formentera i els seus illots. I ara, amb la serp, tamb&eacute; est&agrave; desapareixent d&rsquo;Eivissa i les poblacions de Formentera i dels illots es troben en greu perill.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l’illa de Gerdoya, Svalbard, prenent mostres entre flors silvestres àrtiques. Juliol de 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l’illa de Gerdoya, Svalbard, prenent mostres entre flors silvestres àrtiques. Juliol de 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I els illots no habitats continuen essent refugis segurs?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Resulta que, com que l&rsquo;aigua augmenta de temperatura, aquestes serps no tenen cap problema per nedar. Estan arribant als illots que sempre hav&iacute;em considerat santuaris. I no &eacute;s nom&eacute;s la sargantana la que est&agrave; en risc: quan introdueixes un depredador en una illa es pot produir una cascada d&rsquo;extincions. Les plantes que depenien de les sargantanes per a la pol&middot;linitzaci&oacute; o per a la dispersi&oacute; de llavors tamb&eacute; se&rsquo;n veuen afectades, igual que totes les esp&egrave;cies associades a aquestes plantes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quines s&oacute;n les grans amenaces en termes d&rsquo;esp&egrave;cies invasores a Balears?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha una superpoblaci&oacute; de cabres enorme. Aqu&iacute; topam amb el negoci de la ca&ccedil;a: hi ha un gran inter&egrave;s a mantenir les cabres salvatges, tot i que podrien estar estabulades. A m&eacute;s, hi ha una cosa molt cridanera: tenim coat&iacute;s rentadors que s&rsquo;estan reproduint a la Tramuntana. I tamb&eacute; la vespa asi&agrave;tica, el morrut roig i la paysandisia &mdash;una papallona invasora&mdash; que est&agrave; destruint el margall&oacute;, l&rsquo;&uacute;nica palmera aut&ograve;ctona europea. La llista &eacute;s llarga&hellip;
    </p><p class="article-text">
        El mes que ve tenim una reuni&oacute; cient&iacute;fica amb la Conselleria de Medi Ambient per fer el que anomenam un &ldquo;escaneig d&rsquo;horitz&oacute;&rdquo;: veure quines esp&egrave;cies encara no s&oacute;n aqu&iacute;, per&ograve; tenen possibilitats d&rsquo;arribar en un futur pr&ograve;xim. &Eacute;s una informaci&oacute; que ser&agrave; molt &uacute;til als gestors per poder elaborar mesures per controlar-ne l&rsquo;entrada. La clau &eacute;s la prevenci&oacute;: si s&rsquo;actua a temps i s&rsquo;hi inverteixen recursos, es pot aturar. Despr&eacute;s, quan una invasora ja s&rsquo;ha expandit, ja no la pots erradicar, o has d&rsquo;invertir molts de recursos per fer-ho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Est&agrave; essent testimoni de la sisena extinci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Es tracta d&rsquo;una extinci&oacute; silenciosa i no aparent. Estam perdent molta biodiversitat a la majoria d&rsquo;ecosistemes del planeta i aquesta extinci&oacute; &mdash;a difer&egrave;ncia de les cinc anteriors&mdash; es deu a l&rsquo;impacte de les activitats humanes. Hi ha evid&egrave;ncia que moltes esp&egrave;cies desapareixen molt r&agrave;pidament, sobretot invertebrats. Anomenam extinci&oacute; la desaparici&oacute; total d&rsquo;una esp&egrave;cie del planeta; el que s&rsquo;est&agrave; constatant m&eacute;s ara &eacute;s el pas previ, l&rsquo;&ldquo;extirpaci&oacute;&rdquo;, &eacute;s a dir, la desaparici&oacute; de poblacions (extincions locals) a molts de llocs del m&oacute;n. I aquestes extirpacions estan passant tant en plantes com en animals, i tant en invertebrats com en vertebrats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estam perdent molta biodiversitat a la majoria d’ecosistemes del planeta i aquesta extinció —a diferència de les cinc anteriors— es deu a l’impacte de les activitats humanes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A banda de la meva l&iacute;nia d&rsquo;investigaci&oacute; sobre el funcionament de les illes, investig els pol&middot;linitzadors. El meu equip ja ha constatat el declivi de diverses esp&egrave;cies despr&eacute;s de la destrucci&oacute; d&rsquo;h&agrave;bitat a Mallorca. En el cas d&rsquo;esp&egrave;cies end&egrave;miques, com una abella nova per a la ci&egrave;ncia que trob&agrave;rem fa anys a Cala Mesquida, al nord de Mallorca, la destrucci&oacute; del sistema dunar podria implicar-ne l&rsquo;extinci&oacute; en cas que no se&rsquo;n trobi cap altra poblaci&oacute; en una altra zona de Balears.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La crisi dels pol&middot;linitzadors: en quin punt es troba realment?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s greu i les causes principals del declivi s&oacute;n la p&egrave;rdua d&rsquo;h&agrave;bitat i els pesticides. Actualment, hi ha un 41% d&rsquo;esp&egrave;cies d&rsquo;insectes en declivi, el doble que el dels vertebrats, i molts d&rsquo;ells s&oacute;n pol&middot;linitzadors. El problema dels agroqu&iacute;mics que s&rsquo;apliquen a l&rsquo;agricultura &mdash;sobretot l&rsquo;extensiva&mdash; &eacute;s enorme. Encara que se n&rsquo;apliqui una quantitat menor, la seva toxicitat &eacute;s cada vegada m&eacute;s elevada, tal com han mostrat estudis recents. I el cas &eacute;s que no nom&eacute;s maten els insectes: aquests qu&iacute;mics arriben als aq&uuml;&iacute;fers, als rius, a la mar i, a trav&eacute;s de la cadena aliment&agrave;ria, a nosaltres. Despr&eacute;s poden ser la causa de moltes de les malalties (inclosos els c&agrave;ncers) que patim o patirem. El principal problema rau en el fet que encara es concep la humanitat com una cosa separada del medi ambient, que es tracta com un recurs al servei hum&agrave;. Aquest enfocament fa imprescindible un canvi de paradigma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tortuga gegant a les Seychelles, un altre dels arxipèlags on el projecte IslandLife estudia les xarxes ecològiques insulars."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tortuga gegant a les Seychelles, un altre dels arxipèlags on el projecte IslandLife estudia les xarxes ecològiques insulars.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els insectes tenen mala fama, encara que de petits als infants els fascinen. Malauradament, la societat fa que passem d&rsquo;estimar-los a sentir-ne repulsi&oacute;. Per&ograve; quasi el 90% de les esp&egrave;cies silvestres s&oacute;n pol&middot;linitzades per animals. Si volem mantenir garrigues, boscos i praderies funcionant, necessitam mantenir aquesta diversitat d&rsquo;insectes.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, la pol&middot;linitzaci&oacute; &eacute;s un servei ecosist&egrave;mic que ens surt de franc als humans i que no es comptabilitza. El 75% dels cultius que alimenten la poblaci&oacute; mundial depenen dels insectes en major o menor mesura: el caf&egrave;, el cacau, els ametlers&hellip; A algunes prov&iacute;ncies de la Xina, on ja han desaparegut les abelles, estan pol&middot;linitzant cultius de pomeres, pereres, etc., amb drons que intenten imitar-les, per&ograve; sens dubte mai no seran tan eficients com elles. &Eacute;s un desbaratament de recursos fabricar abelles artificials quan tenim les reals. Seria molt m&eacute;s eficient i rendible mantenir la seva diversitat natural i no haver de rec&oacute;rrer a solucions tecnol&ograve;giques d&rsquo;aquest tipus.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els insectes tenen mala fama, encara que de petits als infants els fascinen. Quasi el 90% de les espècies silvestres són pol·linitzades per animals. Si volem mantenir garrigues, boscos i praderies funcionant, necessitam mantenir aquesta diversitat d’insectes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Com fa perqu&egrave; no l&rsquo;afecti emocionalment veure com es destrueix la vida que intenta estudiar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s molt frustrant. En general som una persona positiva i optimista, per&ograve; tamb&eacute; som molt realista. Veient el que veig, pens que aix&ograve; no se sost&eacute; i que, si no ens prenem seriosament tant la crisi de biodiversitat com la clim&agrave;tica, ens arriscam fins i tot al col&middot;lapse de la civilitzaci&oacute;. Per aix&ograve; crec que &eacute;s molt important ajudar a difondre i conscienciar la gent del que ens hi jugam. Em dona esperan&ccedil;a veure que, a molts de llocs del planeta, s&rsquo;estan fent molts de projectes de restauraci&oacute; d&rsquo;ecosistemes, i hi ha moltes iniciatives per compatibilitzar, per exemple, el rendiment agr&iacute;cola amb la conservaci&oacute; de la natura. Sempre suggeresc a la gent que vegi una s&egrave;rie titulada &ldquo;Hope&rdquo; (Esperan&ccedil;a), on es mostren una s&egrave;rie d&rsquo;exemples meravellosos de mesures que poden i han de prendre&rsquo;s per revertir o mitigar la crisi clim&agrave;tica i de biodiversitat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com podem visualitzar una societat que convisqui amb la natura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Som a la D&egrave;cada de la Restauraci&oacute; declarada per la UNESCO fins al 2030. La idea era restaurar el 30% dels ecosistemes del planeta. Som al 2026 i no arribam al 15% per a la majoria d&rsquo;ecosistemes. Hi hauria feina per a molt&iacute;ssima gent restaurant rius, zones costaneres, praderies, aiguamolls i boscos. Jo crec en la natura: si se li dona espai i temps, es &lsquo;cura&rsquo; tota sola, com v&agrave;rem veure durant la pand&egrave;mia. La natura sap restaurar-se, per&ograve; necessita uns quants humans a diferents punts del planeta lluitant per revertir el mal.
    </p><p class="article-text">
        Crec a guanyar batalles encara que la guerra sigui molt complicada. Crec en les minories. El problema &eacute;s que qui hauria de creure en la restauraci&oacute; s&oacute;n els pol&iacute;tics, i el que veim &eacute;s que molts fins i tot neguen el canvi clim&agrave;tic, o no els preocupa, i la biodiversitat no els importa gens ni mica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La natura sap restaurar-se, però necessita uns quants humans a diferents punts del planeta lluitant per revertir el mal. Crec a guanyar batalles encara que la guerra sigui molt complicada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Quines mesures pol&iacute;tiques s&rsquo;haurien de prendre per frenar aix&ograve; i restaurar despr&eacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es poden prendre pol&iacute;tiques bones per a la biodiversitat a diferents nivells. Tenim un Ministeri de Transici&oacute; Ecol&ograve;gica i aix&ograve; ja &eacute;s qualque cosa. Per&ograve; des d&rsquo;un ajuntament de poble tamb&eacute; es pot fer molt si hi ha pol&iacute;tics conscienciats: no tirar pesticides, no tallar les flors de la carretera fins que passi la floraci&oacute;, no convertir zones amb alta biodiversitat en camps fotovoltaics. Es pot equilibrar tot. Fa falta que els pol&iacute;tics s&rsquo;ho creguin de veres i que pensin en les generacions futures. I tamb&eacute; fa falta molta educaci&oacute; ambiental. A mi m&rsquo;agrada anar a les escoles i als instituts a fer xerrades, perqu&egrave; aquests infants s&oacute;n els futurs pol&iacute;tics.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quan va n&eacute;ixer en vost&egrave; la passi&oacute; per la natura i quan va decidir ser cient&iacute;fica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Vaig cr&eacute;ixer a Organy&agrave;, un poble de l&rsquo;Alt Urgell &mdash;el bressol del catal&agrave;&mdash;. Tenia el bosc darrere ca nostra. Mon pare, si hagu&eacute;s pogut estudiar, hauria estat cient&iacute;fic: coneixia els cants dels ocells, era un observador extraordinari, i ens duia a ma germana i a mi a cercar esclata-sangs pel bosc constantment, i d&rsquo;ell n&rsquo;aprengu&eacute;rem molt. Em va transmetre aquest amor per estar dins la natura, pels olors, per respirar al camp. La decisi&oacute; de ser cient&iacute;fica va venir despr&eacute;s, a la universitat. Vaig tenir un professor clau: Ram&oacute;n Margalef, el pare de l&rsquo;ecologia espanyola. El veies explicar a classe amb una emoci&oacute; tal que em va enganxar completament.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Treball de camp a l’illa Daphne, arxipèlag de Galápagos: Traveset sosté un ocell tropical durant una de les expedicions del projecte IslandLife."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Treball de camp a l’illa Daphne, arxipèlag de Galápagos: Traveset sosté un ocell tropical durant una de les expedicions del projecte IslandLife.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Com &eacute;s la feina di&agrave;ria d&rsquo;un/a ec&ograve;leg/a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha els cient&iacute;fics de bota i els de bata. Jo som de bota: el que m&eacute;s m&rsquo;agrada &eacute;s estar al camp. Quan anam a illes no habitades, som cinc o sis persones enmig de la natura, convivint amb la fauna. T&rsquo;aixeques demat&iacute; amb el cel sense contaminaci&oacute; lum&iacute;nica, veus les estrelles i observes els animals. Sentir que formes part de la natura sense cap contaminaci&oacute; &eacute;s fant&agrave;stic. Em sent la persona m&eacute;s feli&ccedil; del m&oacute;n vivint aquests moments.
    </p><p class="article-text">
        Ara, com que ja hem superat l&rsquo;equador del projecte, toca processar totes les dades: els resultats de les an&agrave;lisis moleculars dels excrements, construir les xarxes tr&ograve;fiques i els models predictius complicats amb l&rsquo;ajuda de f&iacute;sics te&ograve;rics. L&rsquo;objectiu &eacute;s modelitzar qu&egrave; passaria quan arriba una invasora a una illa no habitada &mdash;per exemple, la cabra, la rata, el moix&mdash; i com pot canviar tota la xarxa. Ja hem publicat els primers articles cient&iacute;fics amb les dades de Balears, Can&agrave;ries i Seychelles i ara preparam els seg&uuml;ents sobre els altres arxip&egrave;lags.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan anam a illes no habitades, som cinc o sis persones enmig de la natura, convivint amb la fauna. T’aixeques dematí amb el cel sense contaminació lumínica, veus les estrelles i observes els animals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&Eacute;s cr&iacute;tica amb el sistema de publicaci&oacute; cient&iacute;fica. Com funciona realment?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Actualment, s&rsquo;ha convertit en un sistema bastant pervers, encara que poques vegades se&rsquo;n parla. Les grans editorials cient&iacute;fiques s&rsquo;han anat menjant totes les revistes petites d&rsquo;associacions d&rsquo;ecologia. Ara controlen el mercat. I el negoci &eacute;s rod&oacute;: els cient&iacute;fics investigam amb doblers p&uacute;blics, escrivim els articles gratu&iuml;tament, els revisam per a les revistes tamb&eacute; de manera gratu&iuml;ta &mdash;aix&ograve; &eacute;s la revisi&oacute; per parells, el control de qualitat del sistema&mdash; i damunt hem de pagar per publicar. Publicar un article a Nature (la revista cient&iacute;fica m&eacute;s prestigiosa que existeix) pot costar m&eacute;s de 10.000 euros. Fa 20 anys era de franc. I aquests doblers van a les editorials, no a la ci&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s una contradicci&oacute; enorme: investigam amb fons p&uacute;blics, europeus o del Ministeri, perqu&egrave; el coneixement arribi a la societat, i despr&eacute;s bona part d&rsquo;aquest coneixement queda atrapat darrere un &ldquo;paywall&rdquo; d&rsquo;una multinacional. Per aix&ograve; al nostre projecte europeu, a part del pagament dels articles cient&iacute;fics, hem pressupostat divulgaci&oacute; directa: un documental rodat als sis arxip&egrave;lags que sortir&agrave; l&rsquo;any que ve i que esperam que arribi a molta m&eacute;s gent que qualsevol article dins una revista cient&iacute;fica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anna-traveset-alerta-d-sisena-extincio-els-ossos-polars-mengen-menys-foques-per-perdua-gel_1_13249107.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 04:30:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="15053284" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="15053284" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'ecòloga Anna Traveset: “Perdem biodiversitat i aquesta extinció es deu a l'impacte de les activitats humanes”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Biodiversidad,Medio ambiente,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La ecóloga Anna Traveset: "Perdemos biodiversidad y esta extinción se debe al impacto de las actividades humanas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologa-anna-traveset-alerta-sexta-extincion-osos-polares-comen-focas-perdida-hielo_1_13247120.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La ecóloga Anna Traveset alerta de una sexta extinción: &quot;Los osos polares comen menos focas por la pérdida de hielo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Premio Nacional de Investigación 2025, es especialista en ecosistemas insulares. Aunque es "frustante" ver cómo el ser humano destruye la biodiversidad, intenta ser "optimista" y opta por "difundir y concienciar a la gente de lo que nos jugamos"</p></div><p class="article-text">
        Anna Traveset (La Seu d&rsquo;Urgell), investigadora del IMEDEA (CSIC-UIB) y referencia internacional en ecolog&iacute;a de islas, es la ganadora del Premio Nacional de Investigaci&oacute;n en la modalidad Alejandro Malaspina, dedicada a Ciencias y Tecnolog&iacute;as de los Recursos Naturales. Dirige la Unidad de Excelencia Mar&iacute;a de Maeztu del centro mixto del Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC) y la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n lidera el proyecto IslandLife, financiado con un ERC Advanced Grant de 2,5 millones de euros con el que ha montado un equipo que trabaja en seis archipi&eacute;lagos &mdash;Balears, Canarias, Gal&aacute;pagos, Seychelles, Tierra del Fuego y Svalbard&mdash; para trazar las redes ecol&oacute;gicas m&aacute;s completas que se han construido nunca en ecosistemas insulares. Advierte de que el archipi&eacute;lago balear est&aacute; &ldquo;muy alterado por la alta presi&oacute;n humana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ha recibido uno de los premios cient&iacute;ficos m&aacute;s importantes de Espa&ntilde;a. &iquest;C&oacute;mo lo ha vivido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Representa la recolecci&oacute;n de los frutos despu&eacute;s de muchos a&ntilde;os plantando semillas, por lo que siento una gran satisfacci&oacute;n y agradecimiento. Llevo mucho tiempo poniendo esfuerzo, evidentemente no para ganar un premio, sino para investigar en lo que creo que es importante. Paralelamente, tengo un poco el s&iacute;ndrome de la impostora. Conozco muchos colegas que no est&aacute;n recibiendo premios y a los que admiro much&iacute;simo. Pienso que tambi&eacute;n hay mucha gente que pone much&iacute;simo esfuerzo en su trabajo y no les dan reconocimientos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                    alt="En la isla de Gerdøya (Noruega), uno de los archipiélagos muestreados dentro del proyecto IslandLife para ver cómo afectan las actividades humanas a la biodiversidad de las islas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la isla de Gerdøya (Noruega), uno de los archipiélagos muestreados dentro del proyecto IslandLife para ver cómo afectan las actividades humanas a la biodiversidad de las islas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; significa hacer investigaci&oacute;n desde una isla?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A los que nos gusta la historia natural nos gusta descubrir nuevas especies, nuevas interacciones, y en las islas ocurren cosas &uacute;nicas. Desde que llegu&eacute; a Baleares, empec&eacute; a trabajar en la isla de Cabrera y ah&iacute; descubr&iacute;, por ejemplo, que las lagartijas &mdash;que en el continente son insect&iacute;voras&mdash; aqu&iacute; polinizan flores: comen n&eacute;ctar y polen y al hacerlo polinizan de forma eficiente un mont&oacute;n de plantas silvestres. Despu&eacute;s, estudiando otros archipi&eacute;lagos, vimos que es un fen&oacute;meno insular &uacute;nico que se da sobre todo donde hay pocos artr&oacute;podos.
    </p><p class="article-text">
        En las islas se encuentran especies que han perdido la capacidad de volar, que no necesitan las defensas que tienen sus parientes continentales porque no tienen esos depredadores. Llevan ah&iacute; miles o millones de a&ntilde;os y han evolucionado de forma distinta a como lo han hecho sus parientes m&aacute;s cercanos del continente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En las islas se encuentran especies que han perdido la capacidad de volar, que no necesitan las defensas que tienen sus parientes continentales porque no tienen esos depredadores</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Colaboro con otros investigadores e investigadoras que trabajan en islas y nos llamamos los &ldquo;islandholics&rdquo;, porque enganchan mucho. Tenemos un proyecto europeo en el que trabajamos en seis archipi&eacute;lagos del mundo: Baleares, Canarias, Gal&aacute;pagos, Seychelles, y tambi&eacute;n zonas polares como Svalbard, en Noruega, y las tierras subant&aacute;rticas de Tierra de Fuego. Todos con una riqueza biol&oacute;gica impresionante, pero muy amenazados por el cambio global, no solo el clim&aacute;tico, sino tambi&eacute;n por la p&eacute;rdida de h&aacute;bitat y por la introducci&oacute;n de especies invasoras. 
    </p><p class="article-text">
        Comparamos islas habitadas con islas poco perturbadas en esos seis archipi&eacute;lagos, mirando muchos tipos de interacciones, desde las existentes bajo el suelo &mdash;planta-hongo&mdash; hasta las de depredador-presa. Estamos reconstruyendo las redes tr&oacute;ficas de estas islas: aparte de la observaci&oacute;n directa, recolectamos excrementos de animales para ver, mediante an&aacute;lisis gen&eacute;tico, cu&aacute;l es su dieta. En los osos polares, por ejemplo, se est&aacute; observando un cambio en la dieta, con un aumento del consumo de presas terrestres como los renos, en sustituci&oacute;n de las focas, que tradicionalmente constitu&iacute;an su principal recurso tr&oacute;fico. Este cambio est&aacute; asociado a la p&eacute;rdida de hielo marino, que limita el acceso a presas marinas y favorece una mayor utilizaci&oacute;n de h&aacute;bitats terrestres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los osos polares cambian su dieta a favor de los renos y en sustitución de las focas, que eran su principal recurso, debido a la pérdida de hielo marino</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Cuando se habla de las Illes Balears se suele decir que &ldquo;son un para&iacute;so&rdquo;. Como cient&iacute;fica, &iquest;en qu&eacute; situaci&oacute;n ve el archipi&eacute;lago?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; muy alterado, como cabe esperar en una isla con una poblaci&oacute;n humana creciente. Las islas habitadas son las que est&aacute;n m&aacute;s alteradas; quedan ya muy pocas pr&iacute;stinas. Y, como en muchas de las islas del mundo, est&aacute;n muy afectadas por&nbsp;el efecto de las especies introducidas por los humanos. Aqu&iacute; en Baleares, por ejemplo, tenemos problemas con las cabras, ratas, gatos, conejos, adem&aacute;s de con muchas especies de plantas y tambi&eacute;n insectos invasores.
    </p><p class="article-text">
        Ahora mismo hay un ejemplo muy actual y preocupante: la culebra de herradura que lleg&oacute; a Ibiza (en 2003), mediante la introducci&oacute;n de olivos ornamentales de la pen&iacute;nsula, y que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/serpientes-invasoras-metros-han-aprendido-nadar-ibiza-arrasan-lagartijas-endemicas_1_13221594.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">est&aacute; llevando a la extinci&oacute;n a la lagartija de Pitiusas</a>. La lagartija balear (<em>Podarcis lilfordi</em>) ya desapareci&oacute; de Mallorca y Menorca en &eacute;poca prehist&oacute;rica, poco despu&eacute;s de la llegada de los primeros humanos a las islas, los cuales introdujeron depredadores, especialmente ratas, serpientes y carn&iacute;voros. Hoy en d&iacute;a,&nbsp;<em>la lagartija balear</em>&nbsp;solo sobrevive en islotes&nbsp;alrededor de Mallorca y Menorca, donde los depredadores introducidos no llegaron o fueron menos abundantes. En cuanto a la lagartija de Pitiusas, sus poblaciones est&aacute;n en Ibiza, Formentera y sus islotes. Y ahora, con la culebra tambi&eacute;n est&aacute; desapareciendo de Ibiza y las poblaciones de Formentera y los islotes est&aacute;n en grave peligro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En la isla de Gerdoya, Svalbard, tomando muestras entre flores silvestres árticas. Julio de 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la isla de Gerdoya, Svalbard, tomando muestras entre flores silvestres árticas. Julio de 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y los islotes no habitados siguen siendo refugios seguros?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Resulta que, como el agua est&aacute; aumentando de temperatura, estas culebras no tienen ning&uacute;n problema para nadar. Est&aacute;n llegando a los islotes que siempre hab&iacute;amos considerado santuarios. Y no es solo la lagartija la que est&aacute; en riesgo: cuando metes un depredador en una isla se puede producir una cascada de extinciones. Las plantas que depend&iacute;an de las lagartijas para su polinizaci&oacute;n o para la dispersi&oacute;n de semillas tambi&eacute;n se ven afectadas, as&iacute; como todas las especies asociadas a esas plantas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;les son las grandes amenazas en t&eacute;rminos de especies invasoras en Balears?</strong>
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quejas-turistas-residentes-acaban-cabras-abatidas-tiros-menorca-matarlas-salvajada_1_13223267.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hay una superpoblaci&oacute;n de cabras enorme</a>. Aqu&iacute; topamos con el negocio de la caza: hay un gran inter&eacute;s en mantener las cabras salvajes, aunque podr&iacute;an estar estabuladas. Adem&aacute;s, algo muy llamativo: tenemos mapaches que se est&aacute;n reproduciendo en la Tramuntana. Y tambi&eacute;n la avispa asi&aacute;tica, el picudo rojo, y la paysandisia &mdash;una mariposa invasora&mdash; que est&aacute; destruyendo el palmito, la &uacute;nica palmera aut&oacute;ctona europea. La lista es larga&hellip;
    </p><p class="article-text">
        El mes que viene tenemos una reuni&oacute;n cient&iacute;fica con la Conseller&iacute;a de Medio Ambiente para hacer lo que llamamos un &ldquo;escaneo de horizonte&rdquo;: ver qu&eacute; especies todav&iacute;a no est&aacute;n aqu&iacute;, pero tiene posibilidades de llegar en un futuro cercano. Es una informaci&oacute;n que les ser&aacute; muy &uacute;til a&nbsp;los gestores para poder elaborar medidas para controlar su entrada. La clave es la prevenci&oacute;n: si se act&uacute;a a tiempo y se invierten los recursos, se puede parar. Despu&eacute;s, cuando una invasora se ha expandido, ya no la puedes erradicar, o has de invertir muchos recursos para hacerlo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Est&aacute; siendo testigo de la sexta extinci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Se trata de una extinci&oacute;n silenciosa y no aparente. Estamos perdiendo mucha biodiversidad en la mayor&iacute;a de ecosistemas del planeta y esta extinci&oacute;n &ndash;a diferencia de las cinco anteriores&ndash; se debe al impacto de las actividades humanas. Existe evidencia de que est&aacute;n desapareciendo muchas especies muy r&aacute;pidamente, sobre todo de invertebrados. Llamamos extinci&oacute;n a la desaparici&oacute;n total (del planeta) de una especie; lo que se est&aacute; constatando m&aacute;s ahora es el paso previo, la &ldquo;extirpaci&oacute;n&rdquo;, o sea la desaparici&oacute;n de poblaciones (extinciones locales) en muchos lugares del mundo. Y estas extirpaciones est&aacute;n ocurriendo tanto en plantas como en animales y tanto en invertebrados como en vertebrados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estamos perdiendo mucha biodiversidad en la mayoría de ecosistemas del planeta y esta extinción –a diferencia de las cinco anteriores– se debe al impacto de las actividades humanas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aparte de mi l&iacute;nea de investigaci&oacute;n sobre el funcionamiento de las islas, investigo los polinizadores. Mi equipo ha constatado ya el declive de varias especies despu&eacute;s de la destrucci&oacute;n de h&aacute;bitat en Mallorca. En el caso de especies end&eacute;micas, como una abeja nueva para la ciencia que encontramos hace a&ntilde;os en Cala Mesquida, al norte de Mallorca, la destrucci&oacute;n del sistema dunar podr&iacute;a implicar su extinci&oacute;n en el caso de que no se encuentre en otra zona de Balears.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>La crisis de los polinizadores: &iquest;en qu&eacute; punto est&aacute; realmente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es grave y las causas principales del declive son la p&eacute;rdida de h&aacute;bitat y los pesticidas. Actualmente, existe un 41% de especies de insectos en declive, el doble que el de vertebrados, y muchos de ellos son polinizadores. El problema de los agroqu&iacute;micos que se aplican en agricultura -sobre todo la extensiva- es enorme. Aunque se est&eacute; aplicando una menor cantidad de ellos, su toxicidad es cada vez m&aacute;s elevada, como han mostrado estudios recientes. Y el caso es que no solo matan los insectos: esos qu&iacute;micos llegan a los acu&iacute;feros, a los r&iacute;os, al mar y, a trav&eacute;s de la cadena alimentaria, a nosotros. Pueden ser luego la causa de muchas de las enfermedades (incluidos los c&aacute;nceres) que sufrimos/sufriremos. El principal problema radica en que todav&iacute;a se concibe a la humanidad como algo separado del medioambiente, al que se trata como un recurso al servicio humano. Este enfoque hace imprescindible un cambio de paradigma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tortuga gigante en las Seychelles, otro de los archipiélagos donde el proyecto IslandLife estudia las redes ecológicas insulares."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tortuga gigante en las Seychelles, otro de los archipiélagos donde el proyecto IslandLife estudia las redes ecológicas insulares.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los insectos tienen mala fama, aunque de peque&ntilde;os a los ni&ntilde;os les fascinan. Desgraciadamente, la sociedad hace que pasemos de amarlos a sentir repulsi&oacute;n hacia ellos. Pero casi el 90% de las especies silvestres son polinizadas por animales. Si queremos mantener matorrales, bosques y praderas funcionando, necesitamos mantener esa diversidad de insectos.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la polinizaci&oacute;n es un servicio ecosist&eacute;mico que nos sale gratis a los humanos y que no se contabiliza. El 75% de los cultivos que alimentan a la poblaci&oacute;n mundial dependen de los insectos en mayor o menor medida: el caf&eacute;, el cacao, los almendros&hellip; En algunas provincias de China, donde han desaparecido ya las abejas, est&aacute;n polinizando cultivos de manzanos, perales, etc., con drones que intentan imitarlas, pero sin duda nunca ser&aacute;n tan eficientes como ellas. Es un desprop&oacute;sito de recursos fabricar abejas artificiales cuando tenemos las reales. Ser&iacute;a mucho m&aacute;s eficiente y rentable mantener su diversidad natural y no tener que recurrir a soluciones tecnol&oacute;gicas de este tipo.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los insectos tienen mala fama, aunque de pequeños a los niños les fascinan. Casi el 90% de las especies silvestres son polinizadas por animales. Si queremos mantener matorrales, bosques y praderas funcionando, necesitamos mantener esa diversidad de insectos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo hace para que no le afecte emocionalmente ver c&oacute;mo se destruye la vida que intenta estudiar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es muy frustrante. En general soy una persona positiva y optimista, pero tambi&eacute;n soy muy realista. Viendo lo que veo, pienso que esto no se sostiene y que, si no nos tomamos en serio tanto la crisis de biodiversidad como la clim&aacute;tica, nos arriesgamos incluso al colapso de la civilizaci&oacute;n. Por eso creo que es muy importante ayudar a difundir y a concienciar a la gente de lo que nos jugamos. Me da esperanza ver que, en muchos lugares del planeta, se est&aacute;n haciendo muchos proyectos de restauraci&oacute;n de ecosistemas, y hay muchas iniciativas para compatibilizar, por ejemplo, el rendimiento agr&iacute;cola con la conservaci&oacute;n de la naturaleza. Sugiero siempre a la gente que vea una seria titulada &ldquo;Hope&rdquo; (Esperanza), donde se muestran una serie de ejemplos maravillosos de medidas que pueden/deben tomarse para revertir o mitigar la crisis clim&aacute;tica y de biodiversidad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo podemos visualizar una sociedad que conviva con la naturaleza?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estamos en la D&eacute;cada de la Restauraci&oacute;n declarada por la UNESCO hasta 2030. La idea era restaurar el 30% de los ecosistemas del planeta. Estamos en 2026 y no llegamos al 15% para la mayor&iacute;a de ecosistemas. Habr&iacute;a trabajo para much&iacute;sima gente restaurando r&iacute;os, zonas costeras, praderas, humedales y bosques. Yo creo en la naturaleza: si se le da espacio y tiempo, se &lsquo;sana&rsquo; sola, como vimos durante la pandemia. La naturaleza sabe restaurarse, pero necesita unos cuantos humanos en distintos puntos del planeta luchando para revertir el da&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Creo en ganar batallas aunque la guerra sea muy complicada. Creo en las minor&iacute;as. El problema es que quien deber&iacute;a creer en la restauraci&oacute;n son los pol&iacute;ticos, y lo que vemos es que muchos incluso niegan el cambio clim&aacute;tico, o no les preocupa, y la biodiversidad no les importa en absoluto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La naturaleza sabe restaurarse, pero necesita unos cuantos humanos en distintos puntos del planeta luchando para revertir el daño. Creo en ganar batallas aunque la guerra sea muy complicada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; medidas pol&iacute;ticas se tendr&iacute;an que tomar para frenar esto y restaurar despu&eacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Se pueden tomar pol&iacute;ticas buenas para la biodiversidad a distintos niveles. Tenemos un Ministerio de Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica y eso ya es algo. Pero desde un ayuntamiento de pueblo tambi&eacute;n se puede hacer mucho si hay pol&iacute;ticos concienciados: no echar pesticidas, no cortar las flores de la carretera hasta que pase la floraci&oacute;n, no convertir zonas con alta biodiversidad en campos fotovoltaicos. Se puede equilibrar todo.&nbsp;Se necesita que los pol&iacute;ticos se lo crean de verdad y que piensen en las generaciones futuras. Y tambi&eacute;n hace falta mucha educaci&oacute;n ambiental. A m&iacute; me gusta ir a las escuelas y los institutos a dar charlas, porque esos ni&ntilde;os son los futuros pol&iacute;ticos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;ndo naci&oacute; en usted la pasi&oacute;n por la naturaleza y cu&aacute;ndo decidi&oacute; ser cient&iacute;fica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec&iacute; en Organy&agrave;, un pueblo del Alt Urgell &mdash;la cuna del catal&aacute;n&mdash;. Ten&iacute;a el bosque detr&aacute;s de mi casa. Mi padre, si hubiera podido estudiar, habr&iacute;a sido cient&iacute;fico: conoc&iacute;a los cantos de los p&aacute;jaros, era un observador extraordinario, y nos llevaba a mi hermana y a m&iacute; a buscar setas al bosque constantemente, y de &eacute;l aprendimos mucho. Me transmiti&oacute; ese amor por estar en la naturaleza, por los olores, por respirar en el campo. La decisi&oacute;n de ser cient&iacute;fica vino despu&eacute;s, en la universidad. Tuve un profesor clave: Ram&oacute;n Margalef, el padre de la ecolog&iacute;a espa&ntilde;ola. Le ve&iacute;as explicar en clase con una emoci&oacute;n tal que me enganch&oacute; por completo.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajo de campo en la isla Daphne, archipiélago de Galápagos: Traveset sostiene un pájaro tropical durante una de las expediciones del proyecto IslandLife."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajo de campo en la isla Daphne, archipiélago de Galápagos: Traveset sostiene un pájaro tropical durante una de las expediciones del proyecto IslandLife.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo es el trabajo diario de un/a ec&oacute;logo/a?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute;n los cient&iacute;ficos de bota y los de bata. Yo soy de bota: lo que m&aacute;s me gusta es estar en el campo. Cuando vamos a islas no habitadas, somos cinco o seis personas en medio de la naturaleza, conviviendo con la fauna. Te levantas por la ma&ntilde;ana con el cielo sin contaminaci&oacute;n lum&iacute;nica, ves las estrellas y observas a los animales. Sentir que formas parte de la naturaleza sin ninguna contaminaci&oacute;n es fant&aacute;stico. Me siento la persona m&aacute;s feliz del mundo viviendo esos momentos.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, como ya hemos superado el ecuador del proyecto, toca procesar todos los datos: los resultados de los an&aacute;lisis moleculares de los excrementos, construir las redes tr&oacute;ficas y los modelos predictivos complicados con la ayuda de f&iacute;sicos te&oacute;ricos. El objetivo es modelar qu&eacute; pasar&iacute;a cuando llega una invasora a una isla no habitada &mdash;por ejemplo, la cabra, la rata, el gato&mdash; y c&oacute;mo puede cambiar toda la red. Ya hemos publicado los primeros art&iacute;culos cient&iacute;ficos con los datos de Baleares, Canarias y Seychelles y estamos preparando ahora los siguientes sobre los otros archipi&eacute;lagos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando vamos a islas no habitadas, somos cinco o seis personas en medio de la naturaleza, conviviendo con la fauna. Te levantas por la mañana con el cielo sin contaminación lumínica, ves las estrellas y observas a los animales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Es cr&iacute;tica con el sistema de publicaci&oacute;n cient&iacute;fica. &iquest;C&oacute;mo funciona realmente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, se ha convertido en un sistema bastante perverso, aunque pocas veces se habla de &eacute;l. Las grandes editoriales cient&iacute;ficas se han ido comiendo a todas las revistas peque&ntilde;as de asociaciones de ecolog&iacute;a. Ahora controlan el mercado. Y el negocio es redondo: los cient&iacute;ficos investigamos con dinero p&uacute;blico, escribimos los art&iacute;culos gratuitamente, los revisamos para las revistas tambi&eacute;n de forma gratuita &mdash;eso es la revisi&oacute;n por pares, el control de calidad del sistema&mdash; y encima tenemos que pagar para publicar. Publicar un art&iacute;culo en <em>Nature</em> (la revista cient&iacute;fica m&aacute;s prestigiosa que existe) puede costar m&aacute;s de 10.000 euros. Hace 20 a&ntilde;os era gratis. Y ese dinero va a las editoriales, no a la ciencia.
    </p><p class="article-text">
        Es una contradicci&oacute;n enorme: investigamos con fondos p&uacute;blicos, europeos o del Ministerio, para que el conocimiento llegue a la sociedad, y despu&eacute;s, mucho de ese conocimiento queda atrapado detr&aacute;s de un &ldquo;paywall&rdquo; de una multinacional. Por eso en nuestro proyecto europeo, aparte del pago de los art&iacute;culos cient&iacute;ficos, hemos presupuestado divulgaci&oacute;n directa: un documental rodado en los seis archipi&eacute;lagos que saldr&aacute; el a&ntilde;o que viene y que esperamos que llegue a mucha m&aacute;s gente que cualquier art&iacute;culo en una revista cient&iacute;fica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologa-anna-traveset-alerta-sexta-extincion-osos-polares-comen-focas-perdida-hielo_1_13247120.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 04:02:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="618132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="618132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La ecóloga Anna Traveset: "Perdemos biodiversidad y esta extinción se debe al impacto de las actividades humanas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Biodiversidad,Medio ambiente,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fang, calç i tres colors: l’univers del siurell que va fascinar Joan Miró]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fang-calc-i-tres-colors-l-univers-siurell-fascinar-joan-miro_1_13216444.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Fang, calç i tres colors: l’univers del siurell que va fascinar Joan Miró"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’artista va trobar en aquestes figures un llenguatge mediterrani, proper, fet de la mateixa terra que trepitjava cada dia</p><p class="subtitle">El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        En el silenci llumin&oacute;s del Taller Sert, a Cala Major, hi havia un objecte que semblava passar desapercebut entre pinzells, teles i cer&agrave;miques. Era petit, emblanquinat, amb taques vermelles i verdes damunt la cal&ccedil;. Una jugueta popular, dirien alguns. Un t&ograve;tem mediterrani, diria Joan Mir&oacute;. El pintor l&rsquo;observava constantment. L&rsquo;estudiava com qui estudia un rostre.
    </p><p class="article-text">
        Aquell objecte era un siurell mallorqu&iacute;. I el seu origen era a pocs quil&ograve;metres del taller, a les mans de les dones artesanes de Sa Cabaneta (Marratx&iacute;). Un vincle humil i profund que connecta un dels artistes m&eacute;s universals del segle XX amb una de les tradicions populars m&eacute;s antigues de Mallorca. Una hist&ograve;ria que avui continua ben viva en tallers com el de Ca Mad&ograve; Bet des Siurells, on Coloma Ca&ntilde;ellas, n&eacute;ta de la llegend&agrave;ria siurellera de confian&ccedil;a del mateix Mir&oacute;, continua modelant fang amb les mans i insuflant vida a les mateixes figures que feia la seva padrina i que varen fascinar el pintor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coloma Cañellas treballa al seu taller de Sa Cabaneta modelant artesanalment figures de siurell, una de les expressions més emblemàtiques de la ceràmica popular mallorquina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coloma Cañellas treballa al seu taller de Sa Cabaneta modelant artesanalment figures de siurell, una de les expressions més emblemàtiques de la ceràmica popular mallorquina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una jugueta de quatre mil anys</strong></h2><p class="article-text">
        Per entendre qu&egrave; va veure Mir&oacute; en el siurell, primer cal entendre qu&egrave; &eacute;s. I no &eacute;s f&agrave;cil reduir-lo a una definici&oacute;, perqu&egrave; el siurell &eacute;s moltes coses alhora: jugueta, xiulet, amulet, ofrena, record de romeria i pe&ccedil;a de col&middot;leccionista. El seu origen es perd dins el temps. Els estudiosos apunten influ&egrave;ncies fen&iacute;cies i paral&middot;lelismes amb figuretes de l&rsquo;Edat del Bronze trobades en nombrosos jaciments mediterranis, inclosa la civilitzaci&oacute; minoica de Creta. Mallorca, cru&iuml;lla de cultures i rutes comercials durant mil&middot;lennis, sembla haver conservat en aquest objecte humil una mem&ograve;ria antiqu&iacute;ssima. Una mem&ograve;ria que les mans de les artesanes de Marratx&iacute; han transm&egrave;s de generaci&oacute; en generaci&oacute; gaireb&eacute; sense interrupci&oacute; fins avui.
    </p><p class="article-text">
        La producci&oacute; tradicional del siurell era una feina familiar i amb rols ben definits. Les dones modelaven les figures &mdash;homes a cavall, m&uacute;sics, figures amb els bra&ccedil;os aixecats en forma de banyes&mdash;. Tot fet a m&agrave;, sense motlles, amb argila extreta de les possessions properes. Cada artesana tenia el seu propi repertori de formes i la seva manera particular de combinar els colors. La pe&ccedil;a m&eacute;s popular, abans i ara, &eacute;s el cavallet: un genet damunt la seva muntura que resumeix en pocs cent&iacute;metres tota l&rsquo;economia de signes del siurell.
    </p><p class="article-text">
        Durant segles, aquestes figures varen circular per les romeries de l&rsquo;illa com a objectes de devoci&oacute; popular i entreteniment infantil, venudes pels mateixos artesans a les paradetes de fira. Amb el temps varen anar perdent la seva funci&oacute; de jugueta, i el boom tur&iacute;stic dels anys seixanta i setanta les va rescatar d&rsquo;un declivi que podria haver estat definitiu, reconvertint-les en souvenir i pe&ccedil;a de col&middot;leccionista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura policromada de siurell mallorquí pertanyent a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realitzada amb fang cuit i pintada en blanc, vermell i verd, la peça reflecteix l’estètica simbòlica i esquemàtica característica de la ceràmica popular tradicional de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura policromada de siurell mallorquí pertanyent a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realitzada amb fang cuit i pintada en blanc, vermell i verd, la peça reflecteix l’estètica simbòlica i esquemàtica característica de la ceràmica popular tradicional de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;encontre a la romeria de la Bonanova</strong></h2><p class="article-text">
        Joan Mir&oacute; es va retrobar amb el siurell en una romeria, la de la Bonanova de Palma. Va ser als anys cinquanta, quan el pintor &mdash;ja aleshores un dels grans noms de l&rsquo;avantguarda europea, establert a l&rsquo;illa des de feia anys&mdash; va coincidir per primera vegada amb l&rsquo;amo en Felip, que acud&iacute;a a vendre les peces creades al taller familiar de Sa Cabaneta. Un encontre aparentment casual, entre m&uacute;sica i paradetes d&rsquo;artesania, que acabaria convertint-se en qualque cosa molt m&eacute;s significativa.
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; Mir&oacute; no es va limitar a comprar una pe&ccedil;a i continuar el seu cam&iacute;. Va voler saber-ne m&eacute;s: d&rsquo;on venien aquelles figures, qui les feia i com. Aix&iacute; que es va despla&ccedil;ar a Sa Cabaneta, al taller d&rsquo;en Felip i na Bet. Coloma Ca&ntilde;ellas &mdash;n&eacute;ta del matrimoni, que avui regenta el taller familiar amb el nom de la seva padrina&mdash; recorda la visita: &ldquo;No va venir tot sol. L&rsquo;acompanyava Robert Graves&rdquo;, el poeta i novel&middot;lista brit&agrave;nic establert a Dei&agrave;, un dels intel&middot;lectuals estrangers que m&eacute;s profundament s&rsquo;havia enamorat de Mallorca i de la seva cultura popular.
    </p><p class="article-text">
        Va ser all&agrave; on varen con&egrave;ixer mad&ograve; Bet i pogueren veure amb els seus propis ulls com feia feina. Graves, autor de <em>La Deessa Blanca</em> &mdash;obra on apareix esmentat el siurell&mdash;, compartia amb Mir&oacute; aquesta fascinaci&oacute; pels objectes que conserven una mem&ograve;ria arcaica, anterior a les convencions de l&rsquo;art culte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró bufa un siurell durant el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigit per Robin Lough per a la BBC l’any 1978."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró bufa un siurell durant el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigit per Robin Lough per a la BBC l’any 1978.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La visita no va ser la d&rsquo;un turista que cercava souvenirs, sin&oacute; la d&rsquo;un artista que anava darrere all&ograve; que les avantguardes europees, amb tota la seva sofisticaci&oacute;, no li havien sabut proporcionar. &ldquo;Les coses m&eacute;s senzilles em donen idees&rdquo;, diria el mateix Mir&oacute;. &ldquo;La meva padrina els va ensenyar all&ograve; que feia&rdquo;, recorda Coloma, i el que mad&ograve; Bet feia &mdash;modelar fang amb les mans, pintar amb tres colors, donar vida a figures amb cara i actitud pr&ograve;pies&mdash; era exactament el tipus de coneixement que Mir&oacute; feia d&egrave;cades que cercava.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;art popular sempre m&rsquo;emociona&rdquo;, va confessar en una entrevista de 1959. &ldquo;Hi ha una gran unitat entre els siurells de Mallorca i les coses gregues&rdquo;. Per a Coloma, l&rsquo;atracci&oacute; de Mir&oacute; pel siurell tenia una explicaci&oacute; ben clara: &ldquo;El que li agradava era la senzillesa de les coses del poble. Els siurells s&oacute;n molt na&iuml;f, molt humils, per&ograve; al mateix temps molt expressius, i aix&ograve; el fascinava&rdquo;. I afegeix: &ldquo;Tamb&eacute; li atreia molt l&rsquo;&uacute;s dels colors, i els colors dels siurells s&oacute;n molt caracter&iacute;stics&rdquo;. Aquell dia, el pintor es va endur peces del taller, algunes sense pintar i d&rsquo;altres ja acabades, tal com sortien de les mans de mad&ograve; Bet.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que li agradava era la senzillesa de les coses del poble. Els siurells són molt naïf, molt humils, però al mateix temps molt expressius, i això el fascinava</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Coloma Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Artesana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Joan Punyet, n&eacute;t del pintor, explica l&rsquo;admiraci&oacute; de Mir&oacute; pels oficis manuals: &ldquo;Mir&oacute; sempre va treballar molt a prop d&rsquo;artesans amb qui estampava, feia cer&agrave;mica, fonia bronze o confeccionava tapissos, i sovint remarcava que no deixava mai d&rsquo;aprendre d&rsquo;ells i com n&rsquo;era d&rsquo;enriquidor&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrat de Joan Miró realitzat pel fotògraf Oscar Pipkin."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrat de Joan Miró realitzat pel fotògraf Oscar Pipkin.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els siurells que mad&ograve; Bet va entregar a Mir&oacute; es varen incorporar a aquell univers de &ldquo;guspires m&agrave;giques&rdquo; que sempre aliment&agrave; la seva recerca creativa: objectes trobats, regals de la natura, art primitiu i popular, personatges de l&rsquo;entorn, moments i indrets que marquen un punt d&rsquo;inflexi&oacute;. &Eacute;s precisament aquesta dimensi&oacute; la que explorava l&rsquo;exposici&oacute; <em>La guspira m&agrave;gica</em> de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca, dedicada a la import&agrave;ncia de l&rsquo;encontre fortu&iuml;t i de la troballa inesperada en la concepci&oacute; de la seva obra, recuperant petites figuretes que poblaven els estudis del pintor a Par&iacute;s, Mont-roig i Cala Major.
    </p><p class="article-text">
        Aquelles petites peces blanques varen travessar aix&iacute; la frontera entre el taller popular de Sa Cabaneta i la col&middot;lecci&oacute; d&rsquo;un dels artistes m&eacute;s importants del segle XX, on avui formen part del fons de la Fundaci&oacute;. Punyet explica qu&egrave; representaven aquelles figures dins l&rsquo;espai de feina del seu padr&iacute;: &ldquo;Quan es va instal&middot;lar a Mallorca, encara meravellat i entusiasmat amb l&rsquo;estudi que li havia constru&iuml;t Sert, li va costar acostumar-s&rsquo;hi, fer feina&hellip; fins que, a poc a poc, els objectes artesans es varen anar apropiant de l&rsquo;espai i, entre ells, hi havia els siurells&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Foren aquelles figures de fang &mdash;juntament amb altres objectes de tota mena que omplien els seus estudis&mdash; les que convertiren aquell espai de l&iacute;nies racionalistes en un lloc habitable per a la seva imaginaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan es va instal·lar a Mallorca, li va costar acostumar-s’hi, fer feina… fins que, a poc a poc, els objectes artesans es varen anar apropiant de l’espai i, entre ells, hi havia els siurells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyent</span>
                                        <span>—</span> Net de Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró a Mallorca durant els darrers anys de la seva vida."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró a Mallorca durant els darrers anys de la seva vida.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>All&ograve; que Mir&oacute; va trobar al fang</strong></h2><p class="article-text">
        Des de ben jove, Mir&oacute; havia sentit una atracci&oacute; poderosa per les anomenades arts primitives: les m&agrave;scares africanes, les <em>kachinas</em> dels pobles nadius nord-americans, les figures precolombines. En tots aquells objectes hi trobava la capacitat de condensar, dins un gest m&iacute;nim, una pres&egrave;ncia m&agrave;xima. Quan va arribar a Mallorca i entr&agrave; en contacte profund amb els siurells, hi va recon&egrave;ixer aquell mateix llenguatge. Un llenguatge mediterrani, proper, fet de la mateixa terra que trepitjava cada dia. &ldquo;Per a mi aquests ninots tenen una import&agrave;ncia extraordin&agrave;ria&rdquo;, va confessar en una entrevista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per a mi aquests ninots tenen una importància extraordinària</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El siurell va entrar dins el proc&eacute;s de feina de Mir&oacute;, va apar&egrave;ixer en els seus esbossos i va informar decisions formals ben concretes. Va ser, en el sentit m&eacute;s prec&iacute;s de la paraula, una font. La paleta &eacute;s el primer lloc on aquesta afinitat es fa visible. Els siurells empren tres colors damunt el blanc de la cal&ccedil;: vermell, verd i, a vegades, negre. La pintura de Mir&oacute; va orbitar durant d&egrave;cades entorn exactament d&rsquo;aquesta mateixa combinaci&oacute;. El blanc no com a abs&egrave;ncia, sin&oacute; com a espai de respiraci&oacute;. El vermell com a esclat d&rsquo;energia. El verd com a accent vital.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de cavall inspirada en la tradició del siurell mallorquí conservada a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de cavall inspirada en la tradició del siurell mallorquí conservada a l’Arxiu de la Fundació Miró Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per&ograve;, m&eacute;s enll&agrave; del color, all&ograve; que Mir&oacute; i el siurell comparteixen &eacute;s una gestualitat, una actitud davant la forma, all&ograve; que el pintor anomenava &ldquo;una petita &agrave;nima&rdquo;. Punyet confirma que aquesta influ&egrave;ncia va deixar rastres ben concrets dins l&rsquo;obra del seu padr&iacute;: &ldquo;&Eacute;s visible en pintura, obra gr&agrave;fica, cer&agrave;mica, escultura&hellip; i en algun cas totalment relacionat, com ho demostra qualque esb&oacute;s per a un projecte d&rsquo;escultura&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de fang cuit sense policromar inspirada en la tradició del siurell mallorquí. Arxiu de la Fundació Miró Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de fang cuit sense policromar inspirada en la tradició del siurell mallorquí. Arxiu de la Fundació Miró Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un exemple especialment revelador. Entre 1972 i 1975, Mir&oacute; va concebre una de les obres m&eacute;s ambicioses i menys conegudes de la seva traject&ograve;ria: una escultura monumental destinada a un parc infantil de Central Park, impulsada per Margit Rowell, conservadora del Guggenheim Museum. El projecte no arrib&agrave; a materialitzar-se, per&ograve; la documentaci&oacute; conservada &mdash;maquetes, fotomuntatges, cartes i notes&mdash; revela una idea sorprenent: Mir&oacute; volia convertir el siurell mallorqu&iacute; en un t&ograve;tem universal al cor de Nova York.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Taula de feina de Joan Miró al taller Sert de Cala Major."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Taula de feina de Joan Miró al taller Sert de Cala Major.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La maqueta del projecte mostra una figura clarament emparentada amb els siurells de Marratx&iacute;: cos blanc, textura d&rsquo;argila, colors primaris, ulls circulars i bra&ccedil;os aixecats. Mir&oacute; imaginava una pe&ccedil;a gegantina, d&rsquo;entre quinze i vint metres d&rsquo;al&ccedil;ada &mdash;molt per damunt del que proposaven els promotors&mdash;, amb la intenci&oacute; que actu&agrave;s com un protector simb&ograve;lic del joc i de la inf&agrave;ncia. A trav&eacute;s de fotomuntatges, va imaginar la figura emergint enmig de la gespa de Central Park com un guardi&agrave; mediterrani transportat a la gran metr&ograve;poli.
    </p><p class="article-text">
        La complexitat t&egrave;cnica i les discrep&agrave;ncies sobre l&rsquo;escala varen fer inviable la seva construcci&oacute;. Tot i aix&iacute;, l&rsquo;episodi exemplifica com un objecte humil, creat als tallers de Sa Cabaneta, podia convertir-se en s&iacute;mbol universal en ple Manhattan. El fang de Marratx&iacute;, dins la imaginaci&oacute; de Mir&oacute;, no tenia l&iacute;mits geogr&agrave;fics.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                    alt="Retall de premsa del segle XX amb il·lustracions de siurells mallorquins dins l’estudi de Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retall de premsa del segle XX amb il·lustracions de siurells mallorquins dins l’estudi de Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retall de premsa sobre l’homenatge francès a Joan Miró amb un pastís gegant inspirat en un siurell mallorquí, símbol del vincle de l’artista amb la cultura popular de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retall de premsa sobre l’homenatge francès a Joan Miró amb un pastís gegant inspirat en un siurell mallorquí, símbol del vincle de l’artista amb la cultura popular de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El nom com a llegat, el taller com a continu&iuml;tat</strong></h2><p class="article-text">
        Coloma Ca&ntilde;ellas no &eacute;s nom&eacute;s una de les guardianes de la cer&agrave;mica popular mallorquina. &Eacute;s tamb&eacute; qualc&uacute; que ent&eacute;n que una tradici&oacute; que no evoluciona acaba convertint-se en rel&iacute;quia. Per aix&ograve;, dins el seu taller conviuen les figures de sempre &mdash;el cavallet, el m&uacute;sic, el personatge amb els bra&ccedil;os aixecats&mdash; amb incorporacions innovadores que dialoguen amb la cultura popular m&eacute;s contempor&agrave;nia: figures de dones que recorden la pintora Frida Kahlo, dimonis pintats de negre i vermell que evoquen Darth Vader de <em>Star Wars</em>, peces que amplien l&rsquo;imaginari sense rompre la gram&agrave;tica essencial de l&rsquo;objecte.Les seves mans fan avui el mateix que feien les de mad&ograve; Bet: agafar un grapat de fang i decidir quina forma mereix existir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                    alt="Nous dissenys de siurells inspirats en Darth Vader i la princesa Leia reinterpreten l’imaginari tradicional mallorquí des d’una estètica contemporània i pop"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nous dissenys de siurells inspirats en Darth Vader i la princesa Leia reinterpreten l’imaginari tradicional mallorquí des d’una estètica contemporània i pop                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta tensi&oacute; entre preservaci&oacute; i renovaci&oacute; &eacute;s, curiosament, un altre dels punts de contacte m&eacute;s profunds amb la figura de Mir&oacute;. Perqu&egrave; el pintor tampoc no va ser mai ni un conservador ni un rupturista pur. Va ser qualc&uacute; que cercava en all&ograve; m&eacute;s antic l&rsquo;energia per arribar m&eacute;s enfora.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fang-calc-i-tres-colors-l-univers-siurell-fascinar-joan-miro_1_13216444.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 May 2026 08:13:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2017210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017210" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fang, calç i tres colors: l’univers del siurell que va fascinar Joan Miró]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Mallorca,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barro, cal y tres colores: el universo del 'siurell' que fascinó a Joan Miró]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/barro-cal-tres-colores-universo-siurell-fascino-joan-miro_1_13213610.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Barro, cal y tres colores: el universo del &#039;siurell&#039; que fascinó a Joan Miró"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El artista encontró en estas figuras un lenguaje mediterráneo, cercano, hecho de la misma tierra que pisaba cada día</p><p class="subtitle">El PP gastó el triple de lo declarado para que la ciudad de Palma fuera candidata a capital europea de la cultura</p></div><p class="article-text">
        En el silencio luminoso del Taller Sert, en Cala Major, hab&iacute;a un objeto que parec&iacute;a pasar desapercibido entre pinceles, telas y cer&aacute;micas. Era peque&ntilde;o, encalado, con manchas rojas y verdes sobre la cal. Un juguete popular, dir&iacute;an algunos. Un t&oacute;tem mediterr&aacute;neo, dir&iacute;a Joan Mir&oacute;. El pintor lo observaba constantemente. Lo estudiaba como quien estudia un rostro.
    </p><p class="article-text">
        Ese objeto era un <em>siurell </em>mallorqu&iacute;n. Y su origen estaba a pocos kil&oacute;metros del taller, en las manos de las mujeres artesanas de Sa Cabaneta (Marratx&iacute;). Un v&iacute;nculo humilde y profundo que conecta a uno de los artistas m&aacute;s universales del siglo XX con una de las tradiciones populares m&aacute;s antiguas de Mallorca. Una historia que hoy contin&uacute;a viva en talleres como el de Ca Mad&ograve; Bet des Siurells, donde Coloma Ca&ntilde;ellas, nieta de la legendaria siurellera de cabecera del propio Mir&oacute;, sigue modelando barro con las manos e insuflando vida a las mismas figuras que realizaba su abuela y fascinaron al pintor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/069fc6da-bff7-4b7f-a0c1-aae83886b6b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coloma Cañellas trabaja en su taller de Sa Cabaneta modelando artesanalmente figuras de siurell, una de las expresiones más emblemáticas de la cerámica popular mallorquina."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coloma Cañellas trabaja en su taller de Sa Cabaneta modelando artesanalmente figuras de siurell, una de las expresiones más emblemáticas de la cerámica popular mallorquina.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un juguete de cuatro mil a&ntilde;os</strong></h2><p class="article-text">
        Para entender qu&eacute; vio Mir&oacute; en el siurell hay que entender primero qu&eacute; es. Y no es f&aacute;cil reducirlo a una definici&oacute;n, porque el siurell es muchas cosas a la vez: juguete, silbato, amuleto, ofrenda, recuerdo de romer&iacute;a y pieza de coleccionista. Su origen se pierde en el tiempo. Los estudiosos apuntan a influencias fenicias y a paralelismos con figuritas de la Edad de Bronce halladas en m&uacute;ltiples yacimientos mediterr&aacute;neos, incluida la civilizaci&oacute;n minoica de Creta. Mallorca, encrucijada de culturas y rutas comerciales durante milenios, parece haber conservado en este objeto humilde una memoria muy antigua. Una memoria que las manos de las artesanas de Marratx&iacute; han transmitido de generaci&oacute;n en generaci&oacute;n sin apenas interrupciones hasta nuestros d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        La producci&oacute;n tradicional del siurell era un trabajo familiar y de roles bien definidos. Las mujeres modelaban las figuras &mdash;hombres a caballo, m&uacute;sicos, figuras con los brazos alzados en forma de cuernos&mdash;. Todo a mano, sin moldes, con una arcilla extra&iacute;da de las fincas cercanas. Cada artesana ten&iacute;a su propio repertorio de formas y su manera particular de combinar los colores. La pieza m&aacute;s popular, entonces y ahora, es el cavallet: un jinete sobre su montura que resume en pocos cent&iacute;metros toda la econom&iacute;a de signos del siurell. Durante siglos, estas figuras circularon por las romer&iacute;as de la isla como objetos de devoci&oacute;n popular y entretenimiento infantil, vendidas por los propios artesanos en los puestos de feria. Con el tiempo fueron perdiendo su funci&oacute;n de juguete y el <em>boom </em>del turismo de los a&ntilde;os sesenta y setenta las rescat&oacute; de un declive que podr&iacute;a haber sido definitivo, reconvirti&eacute;ndolas en souvenir y pieza de coleccionista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/552a482f-3115-4ae1-860d-f4f0affc9b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura policromada de siurell mallorquín perteneciente al Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realizada en barro cocido y pintada en blanco, rojo y verde, la pieza refleja la estética simbólica y esquemática característica de la cerámica popular tradicional de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura policromada de siurell mallorquín perteneciente al Arxiu de la Fundació Miró Mallorca. Realizada en barro cocido y pintada en blanco, rojo y verde, la pieza refleja la estética simbólica y esquemática característica de la cerámica popular tradicional de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El encuentro en la romer&iacute;a de la Bonanova</strong></h2><p class="article-text">
        Joan Mir&oacute; se reencontr&oacute; con el siurell en una romer&iacute;a, la de la Bonanova de Palma. Fue en los a&ntilde;os cincuenta donde el pintor &mdash;ya entonces uno de los grandes nombres de la vanguardia europea, afincado en la isla desde hac&iacute;a a&ntilde;os&mdash; coincidi&oacute; por primera vez con l'amo Felip, que acud&iacute;a a vender las piezas creadas en el taller familiar de Sa Cabaneta. Un encuentro aparentemente casual, entre m&uacute;sica y puestos de artesan&iacute;a, que terminar&iacute;a convirti&eacute;ndose en algo mucho m&aacute;s significativo.
    </p><p class="article-text">
        Porque Mir&oacute; no se limit&oacute; a comprar una pieza y seguir su camino. Quiso saber m&aacute;s, de d&oacute;nde ven&iacute;an aquellas figuras, qui&eacute;n las hac&iacute;a y c&oacute;mo. As&iacute; que se desplaz&oacute; a Sa Cabaneta, al taller de Felip y Bet. Coloma Ca&ntilde;ellas &mdash;nieta del matrimonio, que hoy regenta el taller familiar con el nombre de su abuela&mdash; recuerda la visita: &ldquo;No vino solo. Lo acompa&ntilde;aba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/deia-refugio-robert-graves-escaparate-turistas-lujo_1_12449101.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Robert Graves</a>&rdquo;, el poeta y novelista brit&aacute;nico afincado en Dei&agrave;, uno de los intelectuales extranjeros que m&aacute;s profundamente se hab&iacute;a enamorado de Mallorca y de su cultura popular. Fue all&iacute; donde conocieron a mad&ograve; Bet y pudieron ver con sus propios ojos c&oacute;mo trabajaba. Graves, autor de <em>La Diosa Blanca</em> &mdash;obra en la que el siurell aparece mencionado&mdash;, compart&iacute;a con Mir&oacute; esa fascinaci&oacute;n por los objetos que conservan una memoria arcaica, anterior a las convenciones del arte culto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc2d621-a36c-437d-a687-480dd1386e43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró sopla un siurell durante el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigido por Robin Lough para la BBC en 1978."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró sopla un siurell durante el documental Miró: Theatre of Dreams, dirigido por Robin Lough para la BBC en 1978.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La visita no fue la de un turista en busca de souvenirs, sino la de un artista en busca de algo que las vanguardias europeas, con toda su sofisticaci&oacute;n, no hab&iacute;an sabido proporcionarle. &ldquo;Las cosas m&aacute;s simples me dan ideas&rdquo;, dir&iacute;a el propio Mir&oacute;. &ldquo;Mi abuela les ense&ntilde;&oacute; lo que hac&iacute;a&rdquo;, recuerda Coloma, y lo que mad&ograve; Bet hac&iacute;a &mdash;modelar barro con las manos, pintar con tres colores, dar vida a figuras con cara y actitud propias&mdash; era exactamente el tipo de conocimiento que Mir&oacute; llevaba d&eacute;cadas buscando. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El arte popular me conmueve siempre&rdquo;, confes&oacute; en una entrevista de 1959. &ldquo;Hay una gran unidad entre los siurells de Mallorca y las cosas griegas&rdquo;. Para Coloma, la atracci&oacute;n de Mir&oacute; por el siurell ten&iacute;a una explicaci&oacute;n clara: &ldquo;Lo que le atra&iacute;a era la sencillez de las cosas del pueblo. Los siurells son muy na&iuml;f, muy humildes, pero al mismo tiempo muy expresivos y eso le fascinaba&rdquo;. Y a&ntilde;ade: &ldquo;A &eacute;l el uso de los colores tambi&eacute;n le atra&iacute;a mucho y los colores de los siurells son muy caracter&iacute;sticos&rdquo;. Ese d&iacute;a, el pintor se llev&oacute; piezas del taller, algunas sin pintar y otras acabadas, tal como sal&iacute;an de las manos de mad&ograve; Bet.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que le atraía era la sencillez de las cosas del pueblo. Los siurells son muy naïf, muy humildes, pero al mismo tiempo muy expresivos y eso le fascinaba</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Coloma Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Artesana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Punyent, nieto del pintor</a>, explica la admiraci&oacute;n de Mir&oacute; por los trabajos manuales: &ldquo;Mir&oacute; trabaj&oacute; siempre muy cerca de artesanos con los que estampaba, realizaba cer&aacute;mica, fund&iacute;a en bronce o hac&iacute;a tapices y recalcaba a menudo que no dejaba de aprender con ellos y lo enriquecedor que le resultaba&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8e8aea09-afa4-4571-9f81-96fdacbdeec8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrato de Joan Miró realizado por el fotógrafo Oscar Pipkin."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrato de Joan Miró realizado por el fotógrafo Oscar Pipkin.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los siurells que mad&ograve; Bet entreg&oacute; a Mir&oacute; se incorporaron a ese universo de &ldquo;chispas m&aacute;gicas&rdquo; que siempre aliment&oacute; su b&uacute;squeda creativa: objetos encontrados, regalos de la naturaleza, arte primitivo y popular, personajes del entorno, momentos y lugares que marcan un punto de inflexi&oacute;n. Es precisamente esa dimensi&oacute;n la que explor&oacute; la exposici&oacute;n <em>La guspira m&agrave;gica</em> de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca, dedicada a la importancia del encuentro fortuito y del hallazgo inesperado en la concepci&oacute;n de su obra, recuperando peque&ntilde;as figurillas que poblaban los estudios del pintor en Par&iacute;s, Mont-roig y Cala Major.
    </p><p class="article-text">
        Aquellas peque&ntilde;as piezas blancas cruzaron as&iacute; la frontera entre el taller popular de Sa Cabaneta y la colecci&oacute;n de uno de los artistas m&aacute;s importantes del siglo XX, donde hoy forman parte del fondo de la Fundaci&oacute;. Punyent explica lo que representaban estas figuras en el espacio de trabajo de su abuelo: &ldquo;Cuando se instal&oacute; en Mallorca, a&uacute;n maravillado y entusiasmado con el estudio que le hab&iacute;a construido Sert, le result&oacute; dif&iacute;cil habituarse, trabajar&hellip; hasta que poco a poco los objetos artesanales empezaron a apropiarse del espacio y, entre ellos, estaban los siurells&rdquo;. Fueron esas figuras de barro &mdash;junto a otros objetos de diversa &iacute;ndole que poblaban sus estudios&mdash; las que convirtieron aquel espacio de l&iacute;neas racionalistas en un lugar habitable para su imaginaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando se instaló en Mallorca, le resultó difícil habituarse, trabajar… hasta que poco a poco los objetos artesanales empezaron a apropiarse del espacio y, entre ellos, estaban los siurells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Punyent</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Miró
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66e21316-0f32-4926-9355-8780b1310c3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Miró en Mallorca durante los últimos años de su vida. Oscar Pipkin."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Miró en Mallorca durante los últimos años de su vida. Oscar Pipkin.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Lo que Mir&oacute; encontr&oacute; en el barro</strong></h2><p class="article-text">
        Desde muy joven, Mir&oacute; hab&iacute;a sentido una atracci&oacute;n poderosa por las llamadas artes primitivas: las m&aacute;scaras africanas, las <em>kachinas</em> de los pueblos nativos norteamericanos, las figuras precolombinas. En todos esos objetos encontraba la capacidad de condensar en un gesto m&iacute;nimo una presencia m&aacute;xima. Cuando lleg&oacute; a Mallorca y entr&oacute; en contacto profundo con los siurells, reconoci&oacute; en ellos ese mismo lenguaje. Un lenguaje mediterr&aacute;neo, cercano, hecho de la misma tierra que pisaba cada d&iacute;a. &ldquo;Para m&iacute; estos ninots tienen una importancia extraordinaria&rdquo;, confes&oacute; en una entrevista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para mí estos ninots tienen una importancia extraordinaria</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Miró</span>
                                        <span>—</span> Pintor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El siurell entr&oacute; en el proceso de trabajo de Mir&oacute;, apareci&oacute; en sus bocetos e inform&oacute; decisiones formales concretas. Fue, en el sentido m&aacute;s preciso del t&eacute;rmino, una fuente. La paleta es el primer lugar donde esa afinidad se hace visible. Los siurells emplean tres colores sobre el blanco de la cal: rojo, verde y, a veces, negro. La pintura de Mir&oacute; orbit&oacute; durante d&eacute;cadas alrededor de exactamente esa misma combinaci&oacute;n. El blanco no como ausencia, sino como espacio de respiraci&oacute;n. El rojo como estallido de energ&iacute;a. El verde como acento vital. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a58ed40-3247-4481-b4b7-b80b28a4b8b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de caballo inspirada en la tradición del siurell mallorquín conservada en el Arxiu de la Fundació Miró Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de caballo inspirada en la tradición del siurell mallorquín conservada en el Arxiu de la Fundació Miró Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero, m&aacute;s all&aacute; del color, lo que Mir&oacute; y el siurell comparten es una gestualidad, una actitud ante la forma, lo que el pintor llamaba &ldquo;una peque&ntilde;a alma&rdquo;. Punyent confirma que esta influencia dej&oacute; rastros concretos en la obra de su abuelo: &ldquo;Es visible en pintura, obra gr&aacute;fica, cer&aacute;mica, escultura&hellip; y en alg&uacute;n caso totalmente relacionado, como lo prueba alg&uacute;n boceto para proyecto de escultura&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d2ca877-59f2-422f-b813-f8bccf498837_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Figura de barro cocido sin policromar inspirada en la tradición del siurell mallorquín."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Figura de barro cocido sin policromar inspirada en la tradición del siurell mallorquín.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un ejemplo especialmente revelador. Entre 1972 y 1975, Mir&oacute; concibi&oacute; una de las obras m&aacute;s ambiciosas y menos conocidas de su trayectoria: una escultura monumental destinada a un parque infantil de Central Park, impulsada por Margit Rowell, conservadora del Guggenheim Museum. El proyecto no lleg&oacute; a materializarse, pero la documentaci&oacute;n conservada &mdash;maquetas, fotomontajes, cartas y notas&mdash; revela una idea sorprendente: Mir&oacute; quer&iacute;a convertir el siurell mallorqu&iacute;n en un t&oacute;tem universal en el coraz&oacute;n de Nueva York.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/16a3ac00-9a1e-4407-bc5f-f8437957999c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mesa de trabajo de Joan Miró en Cala Major"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mesa de trabajo de Joan Miró en Cala Major                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La maqueta del proyecto muestra una figura claramente emparentada con los siurells de Marratx&iacute;: cuerpo blanco, textura de arcilla, colores primarios, ojos circulares y brazos alzados. Mir&oacute; imaginaba una pieza gigantesca, de entre quince y veinte metros de altura &mdash;muy por encima de lo que propon&iacute;an los promotores&mdash;, con la intenci&oacute;n de que actuara como un protector simb&oacute;lico del juego y la infancia. A trav&eacute;s de fotomontajes, imagin&oacute; la figura emergiendo en medio del c&eacute;sped de Central Park como un guardi&aacute;n mediterr&aacute;neo transportado a la gran metr&oacute;poli.
    </p><p class="article-text">
        La complejidad t&eacute;cnica y las discrepancias sobre la escala hicieron inviable su construcci&oacute;n. Aun as&iacute;, el episodio ejemplifica c&oacute;mo un objeto humilde, creado en los talleres de Sa Cabaneta, pod&iacute;a convertirse en s&iacute;mbolo universal en pleno Manhattan. El barro de Marratx&iacute;, en la imaginaci&oacute;n de Mir&oacute;, no ten&iacute;a l&iacute;mites geogr&aacute;ficos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_50p_1142815.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_75p_1142815.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/915ca884-7925-42ed-9c69-3ae500c8df89_16-9-aspect-ratio_default_1142815.jpg"
                    alt="Recorte de prensa del siglo XX con ilustraciones de siurells mallorquines en el estudio de Miró"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorte de prensa del siglo XX con ilustraciones de siurells mallorquines en el estudio de Miró                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8efbe5b9-c38f-4264-9907-16a6927123ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recorte de prensa sobre el homenaje francés a Joan Miró con una gigantesca tarta inspirada en un siurell mallorquín, símbolo del vínculo del artista con la cultura popular de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorte de prensa sobre el homenaje francés a Joan Miró con una gigantesca tarta inspirada en un siurell mallorquín, símbolo del vínculo del artista con la cultura popular de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El nombre como legado, el taller como continuidad</strong></h2><p class="article-text">
        Coloma Ca&ntilde;ellas no es solo una de las guardianas de la cer&aacute;mica popular mallorquina. Es tambi&eacute;n alguien que entiende que una tradici&oacute;n que no evoluciona termina por convertirse en reliquia. Por eso en su taller conviven las figuras de siempre &mdash;el cavallet, el m&uacute;sico, el personaje con los brazos alzados&mdash; con incorporaciones innovadoras que dialogan con la cultura popular m&aacute;s contempor&aacute;nea: figuras de mujeres que recuerdan a la pintora Frida Kahlo, demonios pintados en negro y rojo que evocan a Darth Vader de <em>Star Wars</em>, piezas que ampl&iacute;an el imaginario sin romper la gram&aacute;tica esencial del objeto. Sus manos hacen hoy lo mismo que hac&iacute;an las de mad&ograve; Bet: tomar un pu&ntilde;ado de barro y decidir qu&eacute; forma merece existir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_50p_1142809.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_75p_1142809.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ade646a-11a0-4f5a-9d9c-e40d6c87e712_16-9-aspect-ratio_default_1142809.jpg"
                    alt="Nuevos diseños de siurells inspirados en Darth Vader y la Princesa Leia reinterpretan el imaginario tradicional mallorquín desde una estética contemporánea y pop."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nuevos diseños de siurells inspirados en Darth Vader y la Princesa Leia reinterpretan el imaginario tradicional mallorquín desde una estética contemporánea y pop.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esta tensi&oacute;n entre preservaci&oacute;n y renovaci&oacute;n es, curiosamente, otro de los puntos de contacto m&aacute;s profundos con la figura de Mir&oacute;. Porque el pintor tampoco fue nunca un conservador ni un rupturista puro. Fue alguien que buscaba en lo m&aacute;s antiguo la energ&iacute;a para ir m&aacute;s lejos.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/barro-cal-tres-colores-universo-siurell-fascino-joan-miro_1_13213610.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2026 19:53:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2017210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017210" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Barro, cal y tres colores: el universo del 'siurell' que fascinó a Joan Miró]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73ca798f-204f-4632-b9e1-2c0ee931310b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Mallorca,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El rap va arribar en portaavions": com Mallorca va reconstruir el hip hop als marges i el va dur fins al cim del rap estatal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rap-arribar-portaavions-com-mallorca-reconstruir-hip-hop-als-marges-i-dur-fins-cim-rap-estatal_1_13192667.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" width="5636" height="3171" alt="&quot;El rap va arribar en portaavions&quot;: com Mallorca va reconstruir el hip hop als marges i el va dur fins al cim del rap estatal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sense indústria ni validació externa, l'illa va construir des de zero una de les variants més singulars i influents del hip hop a Espanya al voltant del col·lectiu La Puta Opepé i el seu principal impulsor, Xino Arcade. "Érem tot just vint persones, però d'aquí va sorgir tot", recorda l'artista</p><p class="subtitle">Rock & Press: crònica rockera d'una plantofada al poder
</p></div><p class="article-text">
        El hip hop procedent dels Estats Units va comen&ccedil;ar a filtrar-se a Mallorca a finals dels anys vuitanta. Sense ind&uacute;stria, sense escena i amb tot just una vintena d&rsquo;al&middot;lots, l&rsquo;illa va construir des de zero una de les variants m&eacute;s singulars i influents del hip hop a Espanya, al voltant del col&middot;lectiu La Puta Opep&eacute; i del seu principal impulsor, en Xino Arcade.
    </p><p class="article-text">
        En aquella &egrave;poca, damunt el marbre fred &mdash;ideal per ballar breakdance&mdash; del Passeig Mallorca, un grapat d&rsquo;adolescents giraven damunt l&rsquo;esquena mentre d&rsquo;altres marcaven el ritme. Repetien una vegada i una altra moviments vistos al cine. S&rsquo;alimentaven de m&uacute;sica i elements est&egrave;tics arribats de fora gr&agrave;cies a les visites de la Sisena Flota nord-americana a la badia de Palma. L&rsquo;illa rebia el hip hop de manera fragment&agrave;ria i el reorganitzava amb els mitjans que tenia a l&rsquo;abast, sense intermediaris ni validaci&oacute; externa. D&rsquo;aquell proc&eacute;s en naixeria una personalitat pr&ograve;pia que, m&eacute;s endavant, acabaria impactant l&rsquo;escena estatal.
    </p><p class="article-text">
         &ldquo;Una de les nostres fonts fonamentals varen ser les cintes que duien els americans. An&agrave;vem a Portop&iacute; a esperar els marines que desembarcaven dels portaavions i intercanvi&agrave;vem moltes coses amb ells&rdquo;, explica l&rsquo;artista Xino Arcade. &ldquo;El rap va arribar a Mallorca en portaavions&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        El primer impacte havia arribat amb pel&middot;l&iacute;cules com <em>Beat Street o Breakin&rsquo;</em>, ambdues de 1984, que fixaren els gestos i els codis i activaren la passi&oacute; pel &ldquo;ball el&egrave;ctric&rdquo; en al&middot;lots que, amb tot just 13 o 14 anys, comen&ccedil;aven a fer piruetes a patis d&rsquo;escola i espais p&uacute;blics sense tenir encara una noci&oacute; clara del que estaven replicant.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de les nostres fonts fonamentals van ser les cintes que portaven els americans. Anàvem a Portopí a esperar els marines que desembarcaven dels portaavions i intercanviàvem moltes coses amb ells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xino Arcade</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aqu&iacute;, altres influ&egrave;ncies s&rsquo;anaren sumant per capes. L&rsquo;MTV &mdash;amb programes com <em>Yo! MTV Raps</em>&mdash; introdu&iacute; noves refer&egrave;ncies. Un poc m&eacute;s tard, botigues com Aloha! o Disco Loco permeteren accedir a m&eacute;s material. A aquest flux s&rsquo;hi afeg&iacute; un altre canal igualment decisiu: el turisme i els entorns familiars internacionals. Fills de pares estrangers accedien a m&uacute;sica i refer&egrave;ncies que no estaven disponibles a l&rsquo;illa i incorporaven aquestes troballes al grup.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Puta Opepé al complet (maqueta Esplendor en la Yerba) Parc de la Mar 1993"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Puta Opepé al complet (maqueta Esplendor en la Yerba) Parc de la Mar 1993                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Xino Arcade, ànima mater de La Puta Opepé. Acaba de treure nou projecte, Radiati"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Xino Arcade, ànima mater de La Puta Opepé. Acaba de treure nou projecte, Radiati                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El germen de l&rsquo;escena que comen&ccedil;ava a quallar a l&rsquo;illa es localitzava en espais molt concrets de la ciutat: a m&eacute;s del marbre del Passeig Mallorca, els voltants del col&middot;legi Madre Alberta, a Son Rapinya, els descampats del carrer Arag&oacute; i el Parc de la Mar. All&agrave; s&rsquo;hi va anar construint una primera forma de pertinen&ccedil;a. &laquo;&Eacute;rem un grup redu&iuml;t que comen&ccedil;ava a recombinar all&ograve; que reb&iacute;em: copi&agrave;vem, adapt&agrave;vem i correg&iacute;em. El primer no va ser rapejar, la llavor va ser ballar breakdance. &Eacute;rem amb prou feines una vintena de persones, per&ograve; d&rsquo;all&agrave; va sortir tot&raquo;, recorda n&rsquo;Arcade.
    </p><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aqu&iacute;, el graffiti s&rsquo;hi va incorporar i va comen&ccedil;ar a ocupar l&rsquo;espai urb&agrave;: firmes que es repetien, noms que es multiplicaven, dissenys que apareixien a murs, ponts i descampats com una forma d&rsquo;intervenci&oacute; directa dins la ciutat. El graffiti va introduir una l&ograve;gica que travessaria tot el que vindria despr&eacute;s: actuar sense perm&iacute;s, sense intermediaris i emprant l&rsquo;entorn com a suport.
    </p><p class="article-text">
        El rap a Mallorca va apar&egrave;ixer com una conseq&uuml;&egrave;ncia de pr&agrave;ctiques que ja estaven en marxa. &laquo;Tot va partir del breakdance i del graffiti. La progressi&oacute; natural ens va dur a crear m&uacute;sica&raquo;, explica n&rsquo;Arcade. Quan el rap va comen&ccedil;ar a ocupar un lloc central, ho va fer damunt una base ja constru&iuml;da: <em>crews</em> que pintaven, ballaven, intercanviaven informaci&oacute; i aprenien plegades. La m&uacute;sica es va integrar dins aquest sistema i en va ampliar l&rsquo;abast i l&rsquo;impacte dins la societat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trobada de hip hop a la discoteca BCM el 1988"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trobada de hip hop a la discoteca BCM el 1988                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Érem un grup reduït que començava a recombinar allò que rebíem: copiàvem, adaptàvem i corregíem. El primer no va ser rapejar, la llavor va ser ballar breakdance. Érem amb prou feines una vintena de persones, però d’allà va sortir tot</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xino Arcade</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El naixement de La Puta Opep&eacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Dins aquest ecosistema va prendre forma La Puta Opep&eacute;, el nucli fundacional del rap a Mallorca, que arribaria a situar-se al capdamunt del moviment del hip hop a Espanya. Des del comen&ccedil;ament va funcionar com un col&middot;lectiu organitzat entorn de diverses pr&agrave;ctiques: graffiti, <em>DJing</em>, rap, producci&oacute;, disseny i edici&oacute; de fanzins. No existia cap jerarquia entre disciplines ni fronteres clares entre rols. Tot formava part d&rsquo;una mateixa estructura col&middot;lectiva en construcci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La hist&ograve;ria d&rsquo;Opep&eacute; &eacute;s la uni&oacute; a trav&eacute;s del fanz&iacute;. Un grup multidisciplinari que ballava i pintava grafits va comen&ccedil;ar a fer m&uacute;sica&rdquo;, explica n&rsquo;Arcade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Dins aquest ecosistema va prendre forma La Puta Opepé, el nucli fundacional del rap a Mallorca, que arribaria a situar-se al capdamunt del moviment del hip hop a Espanya</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_50p_1142205.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_50p_1142205.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_75p_1142205.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_75p_1142205.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_default_1142205.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_default_1142205.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_default_1142205.jpg"
                    alt="La Puta Opepé a Ràdio 3 Madrid, el 1998."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Puta Opepé a Ràdio 3 Madrid, el 1998.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la seva primera fase reunia una desena d&rsquo;integrants que assumien funcions diferents i operaven sota &agrave;lies segons el context. Durant anys varen crear al marge de qualsevol circuit industrial: gravaven cintes a ca seva, assajaven, intercanviaven material i desenvolupaven un llenguatge propi.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta abs&egrave;ncia d&rsquo;ind&uacute;stria no es percebia com un l&iacute;mit, sin&oacute; com el marc de feina que obligava a definir un m&egrave;tode basat en el control del proc&eacute;s: gravar, editar, dissenyar i distribuir formaven part d&rsquo;un mateix circuit. La l&ograve;gica econ&ograve;mica responia a aquest esquema: els ingressos es concentraven dins una caixa comuna que finan&ccedil;ava el local, el material, els viatges o les gravacions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gravació &#039;Vacances a la Mar&#039; (agost de 1995)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gravació &#039;Vacances a la Mar&#039; (agost de 1995)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta absència d’indústria no es percebia com un límit, sinó com el marc de feina que obligava a definir un mètode basat en el control del procés: gravar, editar, dissenyar i distribuir formaven part d’un mateix circuit. Els ingressos es concentraven dins una caixa comuna que finançava el local, el material, els viatges o les gravacions</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punt d&rsquo;inflexi&oacute; arriba l&rsquo;estiu de 1993, en una trobada de hip hop a Alacant. No &eacute;s nom&eacute;s un concert, sin&oacute; un moment de reconeixement mutu entre col&middot;lectius de diferents ciutats que fins llavors havien crescut de manera a&iuml;llada. &laquo;A partir d&rsquo;aqu&iacute; ens coneixem tots&raquo;, resumeix n&rsquo;Arcade. Des d&rsquo;aquest moment fundacional, La Puta Opep&eacute; deixa d&rsquo;operar &uacute;nicament dins un entorn local i passa a integrar-se dins una xarxa estatal d&rsquo;intercanvis, concerts i col&middot;laboracions. No canvien el seu model, per&ograve; el seu abast es multiplica.
    </p><p class="article-text">
        A principis dels noranta, el hip hop a Espanya no responia a cap jerarquia clara. No hi havia una ciutat que marqu&eacute;s el cam&iacute; ni una ind&uacute;stria que orden&agrave;s el proc&eacute;s. El que existia era una constel&middot;laci&oacute; d&rsquo;escenes locals que avan&ccedil;aven en paral&middot;lel i que acabaren connectant als anys noranta: Mallorca, Alacant, Madrid, Barcelona, Saragossa o Sevilla. Cada una amb els seus codis, per&ograve; unides per l&rsquo;intercanvi de cintes, viatges precaris, concerts compartits i contactes que passaven de m&agrave; en m&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Radiocassets, cintes gravades a casa i carpetes fetes a mà: així circulava el hip hop a Mallorca abans d&#039;internet, de mà en mà i sense passar per la indústria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Radiocassets, cintes gravades a casa i carpetes fetes a mà: així circulava el hip hop a Mallorca abans d&#039;internet, de mà en mà i sense passar per la indústria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquest context va n&eacute;ixer l&rsquo;anomenada &lsquo;Comunidad Guisante&rsquo;, m&eacute;s com un espai compartit que no com un col&middot;lectiu tancat. Hi conflu&iuml;en projectes com La Puta Opep&eacute;, Siete Notas, Siete Colores i altres grups de la pen&iacute;nsula, que compartien est&egrave;tica, refer&egrave;ncies i, sobretot, una manera de fer basada en l&rsquo;autoproducci&oacute;, la distribuci&oacute; directa i l&rsquo;autogesti&oacute; de concerts.
    </p><p class="article-text">
        Figures com Sergio Aguilar &mdash;impulsor de segells independents com Yo Gano, t&uacute; pierdes&mdash; actuaven com a connectors. No articulaven l&rsquo;escena des d&rsquo;un centre, per&ograve; s&iacute; que en facilitaven l&rsquo;expansi&oacute;, generant ponts entre projectes que ja estaven en marxa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La comunitat Pèsol (7Notes 7Colors + La puta Opepé) a la sala Jamboree de Barcelona (1994)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La comunitat Pèsol (7Notes 7Colors + La puta Opepé) a la sala Jamboree de Barcelona (1994)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&lsquo;Vacaciones en el mar&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        All&ograve; que distingeix el rap mallorqu&iacute; no &eacute;s nom&eacute;s com o quan apareix, sin&oacute; com sona. Mentre altres escenes de l&rsquo;Estat evolucionaven cap a registres m&eacute;s durs o m&eacute;s expl&iacute;citament pol&iacute;tics, a Mallorca es va configurar una mescla sense una ortod&ograve;xia clara, on el rap, el reggae, el funk i molta ironia convivien amb naturalitat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aport&agrave;rem una frescor que no existia: hi pos&agrave;vem reggae i funk sense cap complex, i aix&ograve; ens va donar una personalitat pr&ograve;pia davant el que es feia a Madrid o Barcelona&rdquo;, assenyala en Xino Arcade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allò que distingeix el rap mallorquí no és només com o quan apareix, sinó com sona. Mentre altres escenes de l’Estat evolucionaven cap a registres més durs o més explícitament polítics, a Mallorca es va configurar una mescla sense una ortodòxia clara en la qual convivien rap, reggae, funk i molta ironia</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El rap que es va desenvolupar a l&rsquo;illa no es limitava a reproduir codis externs, sin&oacute; que des del principi els combinava amb refer&egrave;ncies distintes. La influ&egrave;ncia jamaicana va resultar decisiva. El <em>ragamuffin</em> &mdash;antecedent directe del <em>dancehall</em>&mdash; s&rsquo;integr&agrave; com una capa m&eacute;s del llenguatge, no com un experiment puntual.
    </p><p class="article-text">
        El resultat va ser una manera d&rsquo;entendre el hip hop menys r&iacute;gida en els seus codis i m&eacute;s oberta a integrar elements diversos. &laquo;Mentre a altres llocs hi havia duresa, nosaltres est&agrave;vem a l&rsquo;illa, gaudint del bon rotllo mediterrani i ho transmet&iacute;em en la nostra m&uacute;sica&raquo;, resumeix en Xino Arcade.
    </p><p class="article-text">
        El bot de La Puta Opep&eacute; es va produir a mitjan anys noranta, quan la seva audi&egrave;ncia es va ampliar amb la publicaci&oacute; de l&rsquo;&agrave;lbum &lsquo;<em>Vacaciones en el mar&rsquo;</em> (1996), dins el mateix esquema de feina que el grup havia desenvolupat des dels inicis. &ldquo;Despr&eacute;s de &lsquo;<em>Vacaciones en el mar&rsquo;</em> tot esclata&rdquo;, rememora en Xino Arcade. &ldquo;Va ser el moment en qu&egrave; una escena constru&iuml;da al marge va comen&ccedil;ar a tenir projecci&oacute; dins el hip hop espanyol&rdquo;, explica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Xino Arcade, envoltat de vinils i equips analògics."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Xino Arcade, envoltat de vinils i equips analògics.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;impacte va ser immediat i el grup va comen&ccedil;ar a girar per la pen&iacute;nsula, omplint sales com Katedral o Caracol, a Madrid, i accedint a escenaris que fins llavors quedaven fora del seu abast habitual. Tamb&eacute; varen participar en festivals com el Festimad, dins un circuit que comen&ccedil;ava a incorporar, juntament amb el rock, el hip hop com a espai propi.
    </p><p class="article-text">
        El disc es va publicar dins estructures independents, a l&rsquo;entorn de segells com Yo Gano, T&uacute; Pierdes, que operaven al marge de la ind&uacute;stria dominant, per&ograve; amb xarxes de distribuci&oacute; pr&ograve;pies.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, La Puta Opep&eacute; &mdash;tal com relata en Xino Arcade&mdash; va comen&ccedil;ar a rebre propostes de discogr&agrave;fiques majors, com la de DRO. Per&ograve; les rebutjaren. &ldquo;La decisi&oacute; no es plantejava en termes d&rsquo;oportunitat comercial, sin&oacute; de coher&egrave;ncia. Mantenir el control del proc&eacute;s &mdash;des de la gravaci&oacute; fins a la distribuci&oacute;&mdash; pesava m&eacute;s que integrar-se dins una estructura aliena&rdquo;, afegeix. Aquest posicionament va fixar una l&iacute;nia que es va mantenir amb el temps: la independ&egrave;ncia no com una etiqueta, sin&oacute; com un m&egrave;tode de feina.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Puta Opepé va començar a rebre propostes de discogràfiques majors, com la de DRO. Però les rebutjaren. “La decisió no es plantejava en termes d’oportunitat comercial, sinó de coherència. Mantenir el control del procés pesava més que integrar-se dins una estructura aliena”, recorda n’Arcade</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Al mateix temps, el disc va refor&ccedil;ar la singularitat del so mallorqu&iacute;. Temes com <em>Mallorca &eacute;s fonki</em> o <em>Don Sim&oacute;n</em> combinaven funk, reggae, humor i refer&egrave;ncies locals amb una naturalitat poc habitual dins el context del hip hop espanyol de l&rsquo;&egrave;poca.
    </p><p class="article-text">
        En lloc de diluir l&rsquo;origen per encaixar dins un mercat m&eacute;s ampli, el grup el va incorporar de manera expl&iacute;cita. La insularitat, l&rsquo;accent i les refer&egrave;ncies locals es varen convertir en una part central de la seva proposta. All&ograve; que arribava des de Mallorca no es percebia com una variant m&eacute;s, sin&oacute; com una proposta original, amb trets definits que la feien reconeixible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mesa de barreges, cintes i discos de La Puta Opepé: l&#039;arquitectura amb què es va construir l&#039;hip hop mallorquí des de l&#039;autoproducció."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mesa de barreges, cintes i discos de La Puta Opepé: l&#039;arquitectura amb què es va construir l&#039;hip hop mallorquí des de l&#039;autoproducció.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Illa, turisme i cultura h&iacute;brida</strong></h2><p class="article-text">
        Mallorca no &eacute;s un territori a&iuml;llat: &eacute;s, sobretot, un territori exposat. Un espai on conviuen capes culturals distintes que no sempre encaixen entre si, per&ograve; que es creuen de manera constant. Turisme massiu, pres&egrave;ncia militar nord-americana en determinats moments, fluxos continus de persones, objectes i refer&egrave;ncies que entren i surten sense filtre.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;aquest encreuament en sorgeix una identitat que no encaixa dins categories tancades. Ni completament local ni plenament importada, sin&oacute; en influ&egrave;ncia permanent.
    </p><p class="article-text">
        Molts dels protagonistes varen cr&eacute;ixer dins aquest espai intermedi: fills de migrants, fam&iacute;lies mixtes o al&middot;lots amb acc&eacute;s a m&uacute;sica i refer&egrave;ncies a trav&eacute;s de circuits informals vinculats al turisme o a contactes internacionals. El hip hop hi va apar&egrave;ixer com un llenguatge que permetia articular la identitat juvenil en un context on all&ograve; propi i all&ograve; ali&egrave; se superposaven.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Molts dels protagonistes del rap mallorquí varen créixer dins un espai intermedi: fills de migrants, famílies mixtes o al·lots amb accés a música i referències a través de circuits informals vinculats al turisme o als contactes internacionals</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Xino Arcade: continu&iuml;tat sense nost&agrave;lgia</strong></h2><p class="article-text">
        All&ograve; que es va articular a principis dels anys noranta no es va esgotar en aquell moment, sin&oacute; que va continuar evolucionant sota diferents formes. En aquest context, la figura de Xino Arcade adquireix un pes espec&iacute;fic. No &eacute;s nom&eacute;s un testimoni d&rsquo;aquella primera etapa ni qualc&uacute; que s&rsquo;adapta a noves regles. Mant&eacute; activa la mateixa l&ograve;gica de producci&oacute; i la mateixa relaci&oacute; amb la cultura. La seva traject&ograve;ria no respon a una idea de superviv&egrave;ncia, sin&oacute; a la continu&iuml;tat d&rsquo;un m&egrave;tode.
    </p><p class="article-text">
        D&egrave;cades despr&eacute;s, continua operant des de la mateixa l&ograve;gica que va donar origen a l&rsquo;escena. &ldquo;Segueix essent un artista i productor que tamb&eacute; rapeja i ajunta gent tal com ho feia l&rsquo;any 90&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        El seu darrer projecte, <em>Radiati</em>, es construeix sota aquest mateix principi. &ldquo;El format cinta ens obliga a fer-ho tot nosaltres, de manera casolana i amb venda directa. M&eacute;s independent no es pot ser&rdquo;, explica. &ldquo;No em duc b&eacute; amb Spotify perqu&egrave; no paga als artistes. &Eacute;s el mateix engany que hi havia als noranta amb les multinacionals&rdquo;, afirma. &ldquo;Mai no s&rsquo;ha venut la m&uacute;sica: el que es ven &eacute;s el suport&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rap-arribar-portaavions-com-mallorca-reconstruir-hip-hop-als-marges-i-dur-fins-cim-rap-estatal_1_13192667.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 10:13:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" length="3018812" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3018812" width="5636" height="3171"/>
      <media:title><![CDATA["El rap va arribar en portaavions": com Mallorca va reconstruir el hip hop als marges i el va dur fins al cim del rap estatal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" width="5636" height="3171"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Artistas,Hip Hop,Rap,Arte,Industria musical,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El rap llegó en portaaviones": cómo Mallorca reconstruyó el hip hop en los márgenes y lo llevó a la cima del rap estatal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/rap-llego-portaaviones-mallorca-reconstruyo-hip-hop-margenes-llevo-cima-rap-estatal_1_13190760.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" width="5636" height="3171" alt="&quot;El rap llegó en portaaviones&quot;: cómo Mallorca reconstruyó el hip hop en los márgenes y lo llevó a la cima del rap estatal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sin industria ni validación externa, la isla construyó desde cero una de las variantes más singulares e influyentes del hip hop en España en torno al colectivo La Puta Opepé y su principal impulsor, Xino Arcade. "Éramos apenas veinte personas, pero de ahí surgió todo", recuerda el artista</p><p class="subtitle">Rock & Press: crónica rockera de un tortazo al poder
</p></div><p class="article-text">
        En esa &eacute;poca, sobre el m&aacute;rmol fr&iacute;o &mdash;ideal para bailar <em>breakdance</em>&mdash; del Paseo Mallorca, un grupo de adolescentes gira sobre la espalda mientras otros marcan el ritmo. Reproducen una y otra vez movimientos vistos en el cine. Se nutren de m&uacute;sica y elementos est&eacute;ticos llegados de fuera gracias a las visitas de la Sexta Flota estadounidense a la bah&iacute;a de Palma. La isla recib&iacute;a el hip hop de forma fragmentaria y lo reorganizaba con los medios disponibles, sin intermediarios y sin validaci&oacute;n externa. De ese proceso nacer&iacute;a una personalidad propia que, m&aacute;s tarde, acabar&iacute;a impactando en la escena nacional.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Una de nuestras fuentes fundamentales fueron las cintas que tra&iacute;an los americanos. &Iacute;bamos a Portop&iacute; a esperar a los marines que desembarcaban de los portaaviones e intercambi&aacute;bamos muchas cosas con ellos&rdquo;, explica el artista Xino Arcade. &ldquo;El rap lleg&oacute; a Mallorca en portaaviones&rdquo;, resume. 
    </p><p class="article-text">
        El primer impacto hab&iacute;a llegado con pel&iacute;culas como <em>Beat Street</em> o <em>Breakin&rsquo;</em>, ambas de 1984, que fijaron los gestos y los c&oacute;digos y activaron la pasi&oacute;n por el &ldquo;baile el&eacute;ctrico&rdquo; en chavales que, con apenas 13 o 14 a&ntilde;os, empezaban a hacer piruetas en patios de colegio y espacios p&uacute;blicos sin tener todav&iacute;a una noci&oacute;n clara de lo que estaban replicando.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de nuestras fuentes fundamentales fueron las cintas que traían los americanos. Íbamos a Portopí a esperar a los marines que desembarcaban de los portaviones e intercambiábamos muchas cosas con ellos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xino Arcade</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A partir de ah&iacute;, otras influencias se fueron sumando por capas. La MTV &mdash;con programas como <em>Yo! MTV Raps</em>&mdash; introdujo nuevas referencias. Algo m&aacute;s tarde, tiendas como Aloha! o Disco Loco permitieron acceder a m&aacute;s material. A ese flujo se a&ntilde;adi&oacute; otro canal igual de decisivo: el turismo y los entornos familiares internacionales. Hijos de padres extranjeros acced&iacute;an a m&uacute;sica y referencias que no estaban disponibles en la isla e incorporaban esos hallazgos al grupo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3b3e613-5a22-4794-bdf0-d390810b98b2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Puta Opepé al completo (maqueta Esplendor en la Yerba) Parque del Mar 1993"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Puta Opepé al completo (maqueta Esplendor en la Yerba) Parque del Mar 1993                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ab766c23-016f-4b04-9183-d835e7c18dfd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Xino Arcade, alma mater de La Puta Opepé. Acaba de sacar nuevo proyecto, Radiati"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Xino Arcade, alma mater de La Puta Opepé. Acaba de sacar nuevo proyecto, Radiati                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El germen de la escena que comenzaba a fraguarse en la isla se localizaba en espacios muy concretos de la ciudad: adem&aacute;s del m&aacute;rmol del paseo Mallorca, las inmediaciones del colegio Madre Alberta, en Son Rapinya, los descampados de la calle Arag&oacute;n y el parque del Mar. Ah&iacute; se fue construyendo una primera forma de pertenencia. &ldquo;&Eacute;ramos un grupo reducido que empezaba a recombinar lo que recib&iacute;amos: copi&aacute;bamos, adapt&aacute;bamos y correg&iacute;amos. Lo primero no fue rapear, la semilla fue bailar <em>breakdance</em>. &Eacute;ramos apenas veinte personas, pero de ah&iacute; surgi&oacute; todo&rdquo;, recuerda Arcade.
    </p><p class="article-text">
        A partir de ah&iacute;, el graffiti se incorpor&oacute; y empez&oacute; a ocupar el espacio urbano: firmas que se repet&iacute;an, nombres que se multiplicaban, dise&ntilde;os que aparec&iacute;an en muros, puentes y descampados como una forma de intervenci&oacute;n directa en la ciudad. El graffiti introdujo una l&oacute;gica que atraves&oacute; todo lo que vendr&aacute; despu&eacute;s: actuar sin permiso, sin intermediarios y utilizando el entorno como soporte.
    </p><p class="article-text">
        El rap en Mallorca apareci&oacute; como una consecuencia de pr&aacute;cticas que ya estaban en marcha. &ldquo;Todo parti&oacute; del <em>breakdance</em> y del graffiti. La progresi&oacute;n natural nos llev&oacute; a crear m&uacute;sica&rdquo;, explica Arcade. Cuando el rap empez&oacute; a ocupar un lugar central, lo hizo sobre una base ya construida: <em>crews </em>que pintaban, bailaban intercambian informaci&oacute;n y aprend&iacute;an juntas. La m&uacute;sica se integr&oacute; en ese sistema y ampli&oacute; su alcance e impacto en la sociedad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98da8897-a03d-46bc-a425-376dbd19f556_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Encuentro de hip hop en la discoteca BCM en 1988"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Encuentro de hip hop en la discoteca BCM en 1988                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Éramos un grupo reducido que empezaba a recombinar lo que recibíamos: copiábamos, adaptábamos y corregíamos. Lo primero no fue rapear, la semilla fue bailar breakdance. Éramos apenas veinte personas, pero de ahí surgió todo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xino Arcade</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El nacimiento de La Puta Opep&eacute;</strong></h2><p class="article-text">
        En ese ecosistema tom&oacute; forma La Puta Opep&eacute;, el n&uacute;cleo fundacional del rap en Mallorca, que llegar&iacute;a a situarse en la cima del movimiento del hip hop en Espa&ntilde;a. Desde el inicio funcion&oacute; como un colectivo organizado en torno a varias pr&aacute;cticas: graffiti,<em> DJing</em>, rap, producci&oacute;n, dise&ntilde;o y edici&oacute;n de fanzines. No exist&iacute;a una jerarqu&iacute;a entre disciplinas ni fronteras claras entre roles. Todo formaba parte de una misma estructura colectiva en construcci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La historia de Opep&eacute; es la uni&oacute;n a trav&eacute;s del fanzine. Un grupo multidisciplinar que bailaba y pintaba grafitis empez&oacute; a hacer m&uacute;sica&rdquo;, explica Arcade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En ese ecosistema tomó forma La Puta Opepé, el núcleo fundacional del rap en Mallorca, que llegaría a situarse en la cima del movimiento del hip hop en España</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_50p_1142205.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_50p_1142205.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_75p_1142205.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_75p_1142205.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_default_1142205.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_default_1142205.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d3d80f0a-73b2-4c24-acee-5123bbacbeb2_16-9-aspect-ratio_default_1142205.jpg"
                    alt="La Puta Opepé en Radio 3 Madrid, en 1998."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Puta Opepé en Radio 3 Madrid, en 1998.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En su primera fase reun&iacute;a a una decena de integrantes que asum&iacute;an funciones distintas y operan bajo alias seg&uacute;n el contexto. Durante a&ntilde;os, crean al margen de cualquier circuito industrial: graban cintas en casa, ensayan, intercambian material y desarrollan un lenguaje propio.
    </p><p class="article-text">
        Esa ausencia de industria no se percib&iacute;a como un l&iacute;mite, sino como el marco de trabajo que obligaba a definir un m&eacute;todo basado en el control del proceso: grabar, editar, dise&ntilde;ar y distribuir forman parte de un mismo circuito. La l&oacute;gica econ&oacute;mica respond&iacute;a a ese esquema: los ingresos se concentran en una caja com&uacute;n que financia el local, el material, los viajes o las grabaciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e5ed37be-0f6e-41d0-8a69-37ed98410b53_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grabación &#039;Vacaciones en el Mar&#039; (agosto de 1995)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grabación &#039;Vacaciones en el Mar&#039; (agosto de 1995)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esa ausencia de industria no se percibía como un límite, sino como el marco de trabajo que obligaba a definir un método basado en el control del proceso: grabar, editar, diseñar y distribuir forman parte de un mismo circuito. Los ingresos se concentraban en una caja común que financiaba el local, el material, los viajes o las grabaciones</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punto de inflexi&oacute;n llega en el verano de 1993, en un encuentro de hip hop en Alicante. No es solo un concierto, sino un momento de reconocimiento mutuo entre colectivos de distintas ciudades que hasta entonces hab&iacute;an crecido de forma aislada. &ldquo;A partir de ah&iacute; nos conocemos todos&rdquo;, resume Arcade. Desde ese momento fundacional, La Puta Opep&eacute; deja de operar &uacute;nicamente en un entorno local y pasa a integrarse en una red nacional de intercambios, conciertos y colaboraciones. No cambian su modelo, pero su alcance se multiplica.
    </p><p class="article-text">
        A principios de los noventa, el hip hop en Espa&ntilde;a no responde a una jerarqu&iacute;a clara. No hay una ciudad que marque el camino ni una industria que ordene el proceso. Lo que existe es una constelaci&oacute;n de escenas locales que avanzan en paralelo y acaban conectando en los 90: Mallorca, Alicante, Madrid, Barcelona, Zaragoza o Sevilla. Cada una con sus c&oacute;digos, pero unidas por el intercambio de cintas, viajes precarios, conciertos compartidos y contactos que circulan de mano en mano.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3d7f080-a5b6-48b3-afb4-de1e33815acd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Radiocasete, cintas grabadas en casa y carátulas hechas a mano: así circulaba el hip hop en Mallorca antes de internet, de mano en mano y sin pasar por la industria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Radiocasete, cintas grabadas en casa y carátulas hechas a mano: así circulaba el hip hop en Mallorca antes de internet, de mano en mano y sin pasar por la industria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ese contexto naci&oacute; la llamada Comunidad Guisante, m&aacute;s como un espacio compartido que como un colectivo cerrado. En ella confluyen proyectos como La Puta Opep&eacute;, Siete Notas, Siete Colores y otros grupos de la pen&iacute;nsula, que compart&iacute;an est&eacute;tica, referencias y, sobre todo, una manera de trabajar basada en la autoproducci&oacute;n, la distribuci&oacute;n directa y la autogesti&oacute;n de conciertos.
    </p><p class="article-text">
        Figuras como Sergio Aguilar &mdash;impulsor de sellos independientes como Yo Gano, t&uacute; pierdes&mdash; act&uacute;an como conectores. No articulan la escena desde un centro, pero s&iacute; facilitan su expansi&oacute;n, generando puentes entre proyectos ya en marcha.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca3734ee-c7bd-4f62-a672-37a1fccc0ea0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La comunidad Guisante (7Notas 7Colores + La puta Opepé) en la sala Jamboree de Barcelona (1994)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La comunidad Guisante (7Notas 7Colores + La puta Opepé) en la sala Jamboree de Barcelona (1994)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><em><strong>Vacaciones en el mar</strong></em></h2><p class="article-text">
        Lo que distingue al rap mallorqu&iacute;n no es solo c&oacute;mo o cu&aacute;ndo aparece, sino c&oacute;mo suena. Mientras otras escenas del Estado evolucionaron hacia registros m&aacute;s duros o m&aacute;s expl&iacute;citamente pol&iacute;ticos, en Mallorca se configur&oacute; una mezcla sin ortodoxia clara en la que rap, <em>reggae</em>, <em>funk</em>&nbsp;y mucha iron&iacute;a conviv&iacute;an. &ldquo;Aportamos una frescura que no exist&iacute;a: met&iacute;amos <em>reggae y funk </em>sin ning&uacute;n complejo, eso nos dio personalidad propia frente a lo que se hac&iacute;a en Madrid o Barcelona&rdquo;, se&ntilde;ala Xino Arcade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que distingue al rap mallorquín no es solo cómo o cuándo aparece, sino cómo suena. Mientras otras escenas del Estado evolucionaron hacia registros más duros o más explícitamente políticos, en Mallorca se configuró una mezcla sin ortodoxia clara en la que convivían rap, reggae, funk y mucha ironía</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El rap que se desarroll&oacute; en la isla no se limitaba a reproducir c&oacute;digos externos, sino que los combina desde el inicio con referencias distintas. La influencia jamaicana resulta decisiva. El <em>ragamuffin </em>&mdash;antecedente directo del <em>dancehall</em>&mdash; se integra como una capa m&aacute;s del lenguaje, no como un experimento puntual.
    </p><p class="article-text">
        El resultado es una forma de entender el hip hop menos r&iacute;gida en sus c&oacute;digos y m&aacute;s abierta a integrar elementos diversos. &ldquo;Mientras en otros sitios hab&iacute;a dureza, nosotros est&aacute;bamos en la isla, disfrutando del buen rollo mediterr&aacute;neo y lo transmit&iacute;amos en nuestra m&uacute;sica&rdquo;, resume Xino Arcade.
    </p><p class="article-text">
        El salto de La Puta Opep&eacute; se produjo a mediados de los noventa, cuando su audiencia se ampli&oacute; con la publicaci&oacute;n del &aacute;lbum <em>Vacaciones en el mar </em>(1996), dentro del mismo esquema de trabajo que el grupo ven&iacute;a desarrollando desde sus inicios. &ldquo;Despu&eacute;s de <em>Vacaciones en el mar</em> todo estalla&rdquo;, rememora Xino Arcade. &ldquo;Fue el momento en que una escena construida al margen empez&oacute; a tener proyecci&oacute;n dentro del hip hop espa&ntilde;ol&rdquo;, explica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bd924358-6ca8-4e8a-8c2e-d30fad9cd4e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Xino Arcade, rodeado de vinilos y equipos analógicos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Xino Arcade, rodeado de vinilos y equipos analógicos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El impacto fue inmediato y el grupo comenz&oacute; a girar por la pen&iacute;nsula, llenando salas como Katedral o Caracol en Madrid y accediendo a escenarios que hasta entonces quedaban fuera de su alcance habitual. Tambi&eacute;n participaron en festivales como el Festimad, dentro de un circuito que empieza a incorporar, junto al rock, el hip hop como espacio propio.
    </p><p class="article-text">
        El disco se public&oacute; dentro de estructuras independientes, en el entorno de sellos como Yo Gano, T&uacute; Pierdes, que operaban al margen de la industria dominante, pero con redes de distribuci&oacute;n propias.
    </p><p class="article-text">
        En ese contexto, La Puta Opep&eacute; &mdash;tal y como relata Xino Arcade&mdash; empez&oacute; a recibir propuestas de discogr&aacute;ficas mayores, como la de DRO. Pero las rechazaron. &ldquo;La decisi&oacute;n no se planteaba en t&eacute;rminos de oportunidad comercial, sino de coherencia. Mantener el control del proceso &mdash;desde la grabaci&oacute;n hasta la distribuci&oacute;n&mdash; pesaba m&aacute;s que integrarse en una estructura ajena&rdquo;, a&ntilde;ade. Ese posicionamiento fij&oacute; una l&iacute;nea que se mantuvo en el tiempo: la independencia no como etiqueta, sino como m&eacute;todo de trabajo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Puta Opepé empezó a recibir propuestas de discográficas mayores, como la de DRO. Pero las rechazaron. &quot;La decisión no se planteaba en términos de oportunidad comercial, sino de coherencia. Mantener el control del proceso pesaba más que integrarse en una estructura ajena&quot;, recuerda Arcade</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Al mismo tiempo, el disco reforz&oacute; la singularidad del sonido mallorqu&iacute;n. Temas como <em>Mallorca es fonki</em> o <em>Don Sim&oacute;n</em> combinaban funk, reggae, humor y referencias locales con una naturalidad poco habitual en el contexto del hip hop espa&ntilde;ol de la &eacute;poca.
    </p><p class="article-text">
        En lugar de diluir el origen para encajar en un mercado m&aacute;s amplio, el grupo lo incorpor&oacute; de forma expl&iacute;cita. La insularidad, el acento y las referencias locales se convirtieron en parte central de su propuesta. Lo que llegaba desde Mallorca no se percib&iacute;a como una variante m&aacute;s, sino como una propuesta original, con rasgos definidos que la hac&iacute;an reconocible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b2c53d4-46a5-41a8-b3fc-978ffc3fa928_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mesa de mezclas, cintas y discos de La Puta Opepé: la arquitectura con la que se construyó el hip hop mallorquín desde la autoproducción."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mesa de mezclas, cintas y discos de La Puta Opepé: la arquitectura con la que se construyó el hip hop mallorquín desde la autoproducción.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Isla, turismo y cultura h&iacute;brida</strong></h2><p class="article-text">
        Mallorca no es un territorio aislado: es, sobre todo, un territorio expuesto. Un espacio donde conviven capas culturales distintas que no siempre encajan entre s&iacute;, pero que se cruzan de forma constante. Turismo masivo, presencia militar americana en determinados momentos, flujos continuos de personas, objetos y referencias que entran y salen sin filtro.
    </p><p class="article-text">
        De ese cruce surge una identidad que no encaja en categor&iacute;as cerradas. Ni completamente local ni plenamente importada, sino en permanente influencia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Muchos de los protagonistas crecieron en ese espacio intermedio: hijos de migrantes, familias mixtas o chavales con acceso a m&uacute;sica y referencias a trav&eacute;s de circuitos informales vinculados al turismo o a contactos internacionales. El hip hop apareci&oacute; ah&iacute; como un lenguaje que permit&iacute;a articular la identidad juvenil en un contexto donde lo propio y lo ajeno se superpon&iacute;an.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchos de los protagonistas del rap mallorquín crecieron en un espacio intermedio: hijos de migrantes, familias mixtas o chavales con acceso a música y referencias a través de circuitos informales vinculados al turismo o a los contactos internacionales</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Xino Arcade: continuidad sin nostalgia</strong></h2><p class="article-text">
        Lo que se articul&oacute; a principios de los a&ntilde;os noventa no se agot&oacute; en ese momento, sino que continu&oacute; evolucionando bajo distintas formas. En ese contexto, la figura de Xino Arcade adquiere un peso espec&iacute;fico. No es solo un testigo de aquella primera etapa ni alguien que se adapta a nuevas reglas. Mantiene activa la misma l&oacute;gica de producci&oacute;n y la misma relaci&oacute;n con la cultura. Su trayectoria no responde a una idea de supervivencia, sino a la continuidad de un m&eacute;todo.
    </p><p class="article-text">
        D&eacute;cadas despu&eacute;s sigue operando desde la misma l&oacute;gica que dio origen a la escena. &ldquo;Sigo siendo un artista y productor que tambi&eacute;n rapea y junta personas tal como lo hac&iacute;a en el a&ntilde;o 90&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Su &uacute;ltimo proyecto, Radiati, se construye bajo ese mismo principio. &ldquo;El formato cinta nos obliga a hacerlo todo nosotros, de manera casera y con venta directa. M&aacute;s independiente no se puede ser&rdquo;, explica. &ldquo;No me llevo bien con Spotify porque no paga a los artistas. Es el mismo enga&ntilde;o que hab&iacute;a en los noventa con las multinacionales&rdquo;, afirma. &ldquo;Nunca se ha vendido la m&uacute;sica: lo que se vende es el soporte&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/rap-llego-portaaviones-mallorca-reconstruyo-hip-hop-margenes-llevo-cima-rap-estatal_1_13190760.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 04:01:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" length="3018812" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3018812" width="5636" height="3171"/>
      <media:title><![CDATA["El rap llegó en portaaviones": cómo Mallorca reconstruyó el hip hop en los márgenes y lo llevó a la cima del rap estatal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3cbc9bfe-6ed9-4d9c-b096-564d82c3add4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142232.jpg" width="5636" height="3171"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Artistas,Hip Hop,Rap,Arte,Industria musical,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’arxiduc Lluís Salvador, l’erudit que lluita contra el mite de ser “el pare del turisme” a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-arxiduc-lluis-salvador-l-erudit-lluita-mite-pare-turisme-mallorca_1_13119712.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" width="2840" height="1597" alt="L’arxiduc Lluís Salvador, l’erudit que lluita contra el mite de ser “el pare del turisme” a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’aristòcrata no va inventar el turisme, però sí la mirada que el faria possible. Molt abans que les Balears s’omplissin de visitants, les va descriure i les va fer visibles per a Europa. El seu enfocament sistemàtic va convertir l’arxipèlag en objecte de coneixement i, amb el pas del temps, en una destinació desitjable</p><p class="subtitle">Ramon Llull, el geni mediterrani que va crear 'l'algoritme de Déu' i va unir totes les ciències</p></div><p class="article-text">
        Abans que l&rsquo;arxiduc Llu&iacute;s Salvador d&rsquo;&Agrave;ustria (1847&ndash;1915) arrib&eacute;s a Mallorca, l&rsquo;illa formava part de les rutes del Mediterrani occidental, per&ograve; encara no existia un relat capa&ccedil; de construir una interpretaci&oacute; compartida. La bellesa del paisatge i la riquesa de la seva cultura encara no s&rsquo;havien tradu&iuml;t en categories intel&middot;ligibles per a l&rsquo;observador europeu. Faltava una mediaci&oacute; capa&ccedil; d&rsquo;ordenar aquella realitat i fer-la comunicable.
    </p><p class="article-text">
        I aquest mediador va ser s&rsquo;Arxiduc &mdash;aix&iacute; el van batejar els mallorquins&mdash;, una figura que sembla sortida d&rsquo;una novel&middot;la: arist&ograve;crata bohemi, erudit, pol&iacute;glota i dotat d&rsquo;una curiositat insaciable. Esperit inquiet i sense arrels fixes, la seva figura s&rsquo;inscriu en la tradici&oacute; d&rsquo;aquells viatgers rom&agrave;ntics i elitistes del segle XIX que recorrien el m&oacute;n impulsats per una recerca &iacute;ntima, gaireb&eacute; inabastable, m&eacute;s propera al desig que a la realitat. Sense p&agrave;tria fixa, va trobar, per&ograve;, a Mallorca &mdash;i especialment a la Serra de Tramuntana&mdash; un territori amb el qual acabaria profundament vinculat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A principis del segle XIX ja hi havia alguns viatgers que van donar a con&egrave;ixer Mallorca al m&oacute;n &mdash;Gaspar Melchor de Jovellanos o Fr&eacute;d&eacute;ric Chopin&mdash;, per&ograve; sens dubte una de les figures que m&eacute;s van contribuir al coneixement de les Balears va ser l&rsquo;arxiduc Llu&iacute;s Salvador de Habsburg-Lorena&rdquo;, afirma el professor em&egrave;rit de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francisco Sastre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A principis del segle XIX, ja hi havia alguns viatgers que van donar a conèixer Mallorca al món —Gaspar Melchor de Jovellanos o Frédéric Chopin—, però sens dubte una de les figures que més van contribuir al coneixement de les Balears va ser l’arxiduc Lluís Salvador de Habsburg-Lorena</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francisco Sastre</span>
                                        <span>—</span> Professor de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El 1867, <em>s&rsquo;Arxiduc</em> va recalar per primera vegada a Eivissa i a Mallorca a bord del vapor correu <em>Rey Don Jaime</em>. L&rsquo;arribada per mar va fixar una primera impressi&oacute; decisiva. En entrar a la badia de Palma, la ciutat se li va presentar com una de les imatges m&eacute;s belles del Mediterrani. No va arribar com un turista &mdash;una categoria que encara no existia&mdash;, sin&oacute; com un viatger amb la disposici&oacute; d&rsquo;observar i recon&egrave;ixer una realitat verge oberta a ser interpretada. Va rec&oacute;rrer l&rsquo;illa amb m&egrave;tode cient&iacute;fic: prenia notes, estudiava, dibuixava i tamb&eacute; va adquirir finques a la Serra de Tramuntana, entre les quals Miramar i Son Marroig. A partir d&rsquo;aquell moment, la seva relaci&oacute; amb l&rsquo;illa va canviar: ja no es limitava a mirar, sin&oacute; que hi intervenia, obria camins, aixecava miradors i restaurava espais.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrat de l’arxiduc Lluís Salvador, del pintor Joan Pizà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrat de l’arxiduc Lluís Salvador, del pintor Joan Pizà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Quaderns d’apunts de l’arxiduc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Quaderns d’apunts de l’arxiduc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La invenci&oacute; de l'imaginari</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest vincle va cristal&middot;litzar en la seva obra major, <em>Die Balearen in Wort und Bild geschildert</em> (&ldquo;Les Balears descrites en paraules i imatges&rdquo;), un treball d&rsquo;ambici&oacute; enciclop&egrave;dica en qu&egrave; va combinar rigor cient&iacute;fic i sensibilitat descriptiva. Mitjan&ccedil;ant textos i gravats, l&rsquo;arxiduc Llu&iacute;s Salvador d&rsquo;&Agrave;ustria va construir un retrat minuci&oacute;s de les illes i de la seva societat en el tr&agrave;nsit entre els segles XIX i XX, deixant un testimoni que encara avui continua essent una refer&egrave;ncia d'etnografia imprescindible.
    </p><p class="article-text">
        Entre 1869 i 1891, va publicar aquesta obra monumental. Sastre recorda que &ldquo;al llarg de la seva vida va realitzar nombroses publicacions, de les quals 21 fan refer&egrave;ncia a les Balears; per&ograve; la m&eacute;s important per al coneixement de l&rsquo;arxip&egrave;lag va ser<em> &lsquo;Die Balearen&rsquo;</em>, un magn&iacute;fic treball que oferia una &agrave;mplia visi&oacute; de cadascuna de les illes i en permetia el coneixement i la divulgaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s que un llibre de viatges, era un sistema de coneixement en qu&egrave; geografia, flora, fauna, arquitectura, economia, costums i formes de vida van quedar registrats, ordenats i classificats. Les illes van deixar de presentar-se com una realitat fragment&agrave;ria per configurar-se com un conjunt bell i coherent per a l&rsquo;observador europeu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mallorca va passar de ser un territori visible en els mapes a convertir-se en una realitat intel·ligible per a Europa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Mallorca que descriu i dibuixa <em>s&rsquo;Arxiduc </em>&eacute;s una construcci&oacute; pensada per ser llegida des de fora, en sintonia amb les expectatives d&rsquo;una Europa que projecta la seva mirada cap a territoris on creu recon&egrave;ixer formes de vida ex&ograve;tiques. En aquest proc&eacute;s, l&rsquo;arxiduc va fixar la imatge d&rsquo;una Mallorca preindustrial, harm&ograve;nica i accessible, on paisatge i vida quotidiana apareixien com un oasi d&rsquo;un m&oacute;n anterior a la industrialitzaci&oacute; que s&rsquo;estenia al galop per Europa. D&rsquo;aquesta manera, les illes van comen&ccedil;ar a funcionar com a objecte cultural que podia ser llegit, comparat i compr&egrave;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Miramar i Na Foradada, el refugi predilecte de l’arxiduc a la Serra de Tramuntana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Miramar i Na Foradada, el refugi predilecte de l’arxiduc a la Serra de Tramuntana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada del monumental volum de Die Balearen dedicat a Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada del monumental volum de Die Balearen dedicat a Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i que el seu impacte en el moment va ser limitat, com explica Jos&eacute; Carlos Llop: &ldquo;El va tenir entre les corts centreuropees del seu temps i els artistes i cient&iacute;fics als quals va convocar per a la seva magna obra sobre les Illes Balears, per&ograve; en aquell moment no va inventar res: el seu ress&oacute; va quedar en les elits locals i alguns parents austrohongaresos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Llop tamb&eacute; assenyala que &ldquo;aquest model va ser i &eacute;s per als <em>happy few</em>, les elits d&rsquo;abans, els cercadors del desconegut&rdquo;. I afegeix que l&rsquo;observaci&oacute; cient&iacute;fica, la sensibilitat est&egrave;tica i una certa &egrave;tica de conservaci&oacute; &ldquo;podr&iacute;em contemplar-les com a part del seu llegat&rdquo;. &ldquo;Pel cam&iacute; es van perdre moltes coses bones i se&rsquo;n van guanyar d&rsquo;altres basades en all&ograve; material i el confort&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lluís Salvador va ser essencial per al coneixement i valoració de les illes per part dels nadius, sistematitzant la seva etnografia, cultura, geografia, etc.</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Carlos Llop</span>
                                        <span>—</span> Escriptor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;actriu mallorquina Catalina Solivellas, que va encarnar als escenaris Catalina Homar, amant de l&rsquo;arxiduc, situa Llu&iacute;s Salvador com a mediador cultural: &ldquo;Mallorca &eacute;s una illa bene&iuml;da en un lloc no massa rec&ograve;ndit, aix&iacute; que era q&uuml;esti&oacute; de temps que fos descoberta. Per&ograve;, efectivament, ell, com a arist&ograve;crata <em>outsider</em>, va presentar l&rsquo;illa a altres figures com la seva cosina Sisi &mdash;Isabel de Baviera, emperadriu d&rsquo;&Agrave;ustria i reina consort d&rsquo;Hongria&mdash;, que era famos&iacute;ssima a Europa, i amb sensibilitat per apreciar tot all&ograve; que a ell el va enlluernar i que els havia de resultar tan ex&ograve;tic i verge&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Segons apunta Ant&ograve;nia Morey, professora de la UIB, &ldquo;va oferir al viatger europeu d&rsquo;alt nivell intel&middot;lectual i amb esperit aventurer del Nord d&rsquo;Europa la certesa que a les illes podria contemplar encara una societat preindustrial, per&ograve; alhora ben comunicada amb l&rsquo;exterior i amb la possibilitat d&rsquo;accedir als llocs m&eacute;s rec&ograve;ndits de l&rsquo;illa sense temor per la seva seguretat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va oferir al viatger europeu d’alt nivell i amb esperit aventurer del Nord d’Europa la certesa que a les illes podria contemplar encara una societat preindustrial i accedir als llocs més recòndits de l’illa sense temor per la seva seguretat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antònia Morey</span>
                                        <span>—</span> Professora de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;aquesta manera, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera van comen&ccedil;ar a existir per a una elit minorit&agrave;ria, ja que <em>Die Balearen</em> va convertir Mallorca en una destinaci&oacute; que podia ser compresa i, amb el temps, desitjada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Capella erigida el 1877 per l’arxiduc en homenatge a Ramon Llull"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Capella erigida el 1877 per l’arxiduc en homenatge a Ramon Llull                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El mite del &ldquo;pare del turisme&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La lectura m&eacute;s estesa situa l&rsquo;arxiduc com a precursor del turisme a Mallorca. Se li atribueix un &ldquo;efecte crida&rdquo;, una suposada capacitat d&rsquo;activar l&rsquo;inter&egrave;s europeu per l&rsquo;illa i d&rsquo;obrir el cam&iacute; cap a la seva conversi&oacute; en destinaci&oacute;. Aquesta interpretaci&oacute; s&rsquo;ha repetit fins a consolidar-se com a lloc com&uacute;. Tanmateix, les evid&egrave;ncies obliguen a matisar-la.
    </p><p class="article-text">
        Jos&eacute; Carlos Llop assenyala que &ldquo;&eacute;s un error mirar-lo com un promotor del turisme; mai no va ser la seva intenci&oacute;&rdquo;: &ldquo;Una altra cosa serien Chopin i George Sand, que s&iacute; que van impactar a Europa des del principi i el seu nom &mdash;i obra&mdash; es va associar a l&rsquo;illa. Per&ograve; l&rsquo;aportaci&oacute; de l&rsquo;arxiduc al redescobriment de Mallorca &eacute;s posterior al seu temps: sorgeix a partir del darrer quart del segle XX, no abans&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Finca de s’Estaca, on Catalina Homar cultivava malvasia, avui propietat de l’actor Michael Douglas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Finca de s’Estaca, on Catalina Homar cultivava malvasia, avui propietat de l’actor Michael Douglas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El compositor i pianista francopolonès Frédéric Chopin (1810-1849), mesos abans de la seva mort. Daguerreotip pres el 1849."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El compositor i pianista francopolonès Frédéric Chopin (1810-1849), mesos abans de la seva mort. Daguerreotip pres el 1849.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;associaci&oacute; entre l&rsquo;arxiduc i el desenvolupament tur&iacute;stic &eacute;s, en gran part, retrospectiva. Es construeix des del present, projectant cap al segle XIX un efecte que no es va produir en el seu temps. All&ograve; que s&iacute; va fer l&rsquo;arxiduc va ser definir per qu&egrave; despla&ccedil;ar-se cap a l&rsquo;illa i com mirar-la. En la seva obra, all&ograve; quotidi&agrave; deixa de ser nom&eacute;s experi&egrave;ncia i passa a convertir-se en registre. Jos&eacute; Carlos Llop situa aqu&iacute; una part essencial del seu llegat i recorda que &ldquo;Llu&iacute;s Salvador va ser essencial per al coneixement i valoraci&oacute; de les illes per part dels nadius, sistematitzant la seva etnografia, cultura, geografia, etc.&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, va teixir una xarxa cultural basada en el mecenatge, l&rsquo;intercanvi intel&middot;lectual i la circulaci&oacute; de sabers. <em>S&rsquo;Arxiduc </em>es<em> </em>va convertir en una mena de petit rei humanista i capritx&oacute;s. Fascinat pel m&oacute;n dels M&egrave;dici, va convertir Miramar en un espai per a l&rsquo;alta cultura i hi va reunir poetes i escriptors com&nbsp;Rub&eacute;n Dar&iacute;o, Pons i Gallarza, Alc&agrave;ntara Penya, Joan Alcover o Jacint Verdaguer; erudits lul&middot;listes com Mateu Obrador; pintors, escultors i gravadors com Giulio Monteverde, Crist&ograve;fol Piz&agrave;, Joan Fuster, Erwin Hubert i cient&iacute;fics com &Eacute;douard-Alfred Martel, entre molts altres.
    </p><p class="article-text">
        Catalina Solivellas subratlla que aquesta relaci&oacute; inclo&iuml;a tamb&eacute; una atenci&oacute; especial al catal&agrave; de Mallorca, en recordar que &ldquo;li interessava molt la cultura popular que es transmet amb la llengua. Va recopilar rondalles, es va interessar per les can&ccedil;ons i tonades populars que li proporcionava Catalina Homar. La llengua pr&ograve;pia &eacute;s part indissociable de l&rsquo;est&egrave;tica i l&rsquo;&egrave;tica de la conservaci&oacute; que anomena. Aix&ograve; es pot abra&ccedil;ar o rebutjar. M&rsquo;agrada pensar que ell ho va abra&ccedil;ar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Catalina Homar, l&#039;amant de l&#039;arxiduc."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Catalina Homar, l&#039;amant de l&#039;arxiduc.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el seu temps, l&rsquo;impacte en l&rsquo;atracci&oacute; de visitants va ser limitat. Tanmateix, l&rsquo;estructura intel&middot;lectual que va construir s&iacute; que va tenir una clara capacitat de projecci&oacute; en les generacions futures. La imatge de Mallorca que va fixar en la seva obra no es va esgotar en el seu temps: va romandre, va circular i va quedar disponible com a marc interpretatiu des del qual el turisme podria desenvolupar-se m&eacute;s endavant. Quan van canviar les condicions &mdash;transport, economia, invenci&oacute; del turisme&mdash;, aquesta imatge troba el seu moment i s&rsquo;activa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La llengua pròpia és part indissociable de l’estètica i l’ètica de la conservació que anomena. Això es pot abraçar o rebutjar. M’agrada pensar que ell ho va abraçar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Catalina Solivellas</span>
                                        <span>—</span> Actriu
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Si <em>s&rsquo;Arxiduc </em>torn&eacute;s avui a les illes, &ldquo;sens dubte es quedaria sorpr&egrave;s&rdquo;. &ldquo;La poblaci&oacute; de Mallorca a principis del segle XX era d&rsquo;uns 310.000 habitants, amb la major part de la poblaci&oacute; vivint en zones rurals, i actualment &eacute;s d&rsquo;uns 1,25 milions&rdquo;, afirma Sastre. Ant&ograve;nia Morey afegeix que &ldquo;at&egrave;s el potencial que ell mateix havia vist a les illes, no li sorprendria en absolut el desenvolupament tur&iacute;stic i el canvi de model econ&ograve;mic, encara que, per descomptat, estaria en total desacord amb la manera com s&rsquo;ha dut a terme&rdquo;. Solivellas assenyala que &ldquo;no li agradaria ni la quantitat ni la qualitat dels visitants&rdquo;. &ldquo;Apreciava la profunditat de la riquesa cultural constru&iuml;da durant segles pels habitants de les illes. Ara hauria de gratar m&eacute;s per trobar-la, per&ograve; la trobaria, perqu&egrave; existeix i continuar&agrave; existint&rdquo;, afegeix. I, tal com conclou Jos&eacute; Carlos Llop, &ldquo;podria patir una gran decepci&oacute;: les illes i la resta del Mediterrani s&rsquo;han convertit en un palco amb bones vistes des d&rsquo;on observar la fi del m&oacute;n tal com l&rsquo;hem conegut&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-arxiduc-lluis-salvador-l-erudit-lluita-mite-pare-turisme-mallorca_1_13119712.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Apr 2026 08:15:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" length="2190035" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2190035" width="2840" height="1597"/>
      <media:title><![CDATA[L’arxiduc Lluís Salvador, l’erudit que lluita contra el mite de ser “el pare del turisme” a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" width="2840" height="1597"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El archiduque Luis Salvador, el erudito que lucha contra el mito de ser "el padre del turismo" en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/archiduque-luis-salvador-erudito-lucha-mito-padre-turismo-mallorca_1_13114920.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" width="2840" height="1597" alt="El archiduque Luis Salvador, el erudito que lucha contra el mito de ser &quot;el padre del turismo&quot; en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El aristócrata no inventó el turismo, pero sí la mirada que lo haría posible. Mucho antes de que las Balears se llenaran de visitantes, las describió y las hizo visibles para Europa. Su enfoque sistemático convirtió al archipélago en objeto de conocimiento y, con el paso del tiempo, en un destino deseable</p><p class="subtitle">Ramon Llull, el genio mediterráneo que creó 'el algoritmo de Dios' y unió todas las ciencias</p></div><p class="article-text">
        Antes de que el archiduque Luis Salvador de Austria (1847&ndash;1915) llegara a Mallorca, la isla formaba parte de las rutas del Mediterr&aacute;neo occidental, pero a&uacute;n no exist&iacute;a un relato capaz de construir una interpretaci&oacute;n compartida. La belleza del paisaje y la riqueza de su cultura todav&iacute;a no se hab&iacute;an traducido en categor&iacute;as inteligibles para el observador europeo. Faltaba una mediaci&oacute;n capaz de ordenar esa realidad y hacerla comunicable.
    </p><p class="article-text">
        Y ese mediador fue <em>s&rsquo;Arxiduc </em>&mdash;as&iacute; le bautizaron los mallorquines&mdash;, una figura que parece salida de una novela: arist&oacute;crata bohemio, erudito, pol&iacute;glota y dotado de una curiosidad insaciable. Esp&iacute;ritu inquieto y sin anclajes, su figura se inscribe en la tradici&oacute;n de aquellos viajeros rom&aacute;nticos y elitistas del siglo XIX que recorr&iacute;an el mundo impulsados por una b&uacute;squeda &iacute;ntima, casi inasible, m&aacute;s cercana al deseo que a la realidad. Sin patria fija, encontr&oacute;, sin embargo, en Mallorca &mdash;y especialmente en la Serra de Tramuntana&mdash; un territorio al que acab&oacute; vinculado de manera profunda.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A principios del siglo XIX ya hab&iacute;a algunos viajeros que dieron a conocer Mallorca al mundo &ndash;Gaspar Melchor de Jovellanos o Fr&eacute;d&eacute;ric Chopin&ndash;, pero sin duda una de las figuras que m&aacute;s contribuyeron al conocimiento de Balears fue el archiduque Luis Salvador de Habsburgo-Lorena&rdquo;, afirma el profesor em&eacute;rito de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francisco Sastre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A principios del siglo XIX, ya había algunos viajeros que dieron a conocer Mallorca al mundo –Gaspar Melchor de Jovellanos o Frédéric Chopin–, pero sin duda una de las figuras que más contribuyeron al conocimiento de Baleares fue el archiduque Luis Salvador de Habsburgo-Lorena</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francisco Sastre</span>
                                        <span>—</span> Profesor de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En 1867, <em>s&rsquo;Arxiduc </em>recal&oacute; por primera vez en Eivissa y en Mallorca a bordo del vapor correo <em>Rey Don Jaime</em>. La llegada por mar fij&oacute; una primera impresi&oacute;n decisiva. Al entrar en la bah&iacute;a de Palma, la ciudad se le present&oacute; como una de las im&aacute;genes m&aacute;s bellas del Mediterr&aacute;neo. No lleg&oacute; como un turista &mdash;una categor&iacute;a que a&uacute;n no exist&iacute;a&mdash;, sino como un viajero con la disposici&oacute;n de observar y reconocer una realidad virgen abierta a ser interpretada. Recorri&oacute; la isla con m&eacute;todo cient&iacute;fico. Tomaba notas, estudiaba, dibujaba y tambi&eacute;n adquiri&oacute; fincas en la Serra de Tramuntana, entre ellas Miramar y Son Marroig. A partir de ese momento, su relaci&oacute;n con la isla cambia: ya no se limita a mirar, tambi&eacute;n interviene, abre caminos, levanta miradores y restaura espacios.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c262d008-e040-455c-bcb1-52284397aa60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrato del archiduque Luis Salvador, del pintor Joan Pizà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrato del archiduque Luis Salvador, del pintor Joan Pizà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3705c008-6d68-4c2d-9a65-eb5cbecb4880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cuadernos de apuntes del archiduque."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuadernos de apuntes del archiduque.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La invenci&oacute;n del imaginario</strong></h2><p class="article-text">
        Ese v&iacute;nculo cristaliz&oacute; en su obra mayor, <em>&ldquo;Die Balearen in Wort und Bild geschildert&rdquo; (&ldquo;Las Baleares descritas en palabras e im&aacute;genes&rdquo;)</em>, un trabajo de ambici&oacute;n enciclop&eacute;dica en el que combin&oacute; rigor cient&iacute;fico y sensibilidad descriptiva. A trav&eacute;s de textos y grabados, el archiduque Luis Salvador de Austria construy&oacute; un retrato minucioso de las islas y de su sociedad en el tr&aacute;nsito entre los siglos XIX y XX, dejando un testimonio que a&uacute;n hoy sigue siendo una referencia imprescindible.
    </p><p class="article-text">
        Entre 1869 y 1891, public&oacute; esta obra monumental. Sastre recuerda que &ldquo;a lo largo de su vida realiz&oacute; numerosas publicaciones, de las que 21 hacen referencia a Baleares; pero la m&aacute;s importante para el conocimiento del archipi&eacute;lago fue &lsquo;<em>Die Balearen</em>&rsquo;, un magn&iacute;fico trabajo que daba una amplia visi&oacute;n de cada una de las islas permitiendo su conocimiento y divulgaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s que un libro de viajes, era un sistema de conocimiento donde geograf&iacute;a, flora, fauna, arquitectura, econom&iacute;a, costumbres y formas de vida quedaron registrados, ordenados y clasificados, y las islas dejaron de presentarse como una realidad fragmentaria y pasaron a configurarse como un conjunto bello y coherente para el observador europeo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mallorca pasó de ser un territorio visible en los mapas a convertirse en una realidad inteligible para Europa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Mallorca que describe y dibuja <em>s&rsquo;Arxiduc </em>es una construcci&oacute;n pensada para ser le&iacute;da desde fuera, en sinton&iacute;a con las expectativas de una Europa que proyecta su mirada hacia territorios donde cree reconocer formas de vida ex&oacute;ticas. En ese proceso, el archiduque fij&oacute; la imagen de una Mallorca preindustrial, arm&oacute;nica y accesible, donde paisaje y vida cotidiana aparec&iacute;an como un oasis de un mundo anterior a la industrializaci&oacute;n que se extend&iacute;a al galope por Europa. De esta forma, las islas comenzaron a funcionar como objeto cultural que pod&iacute;a ser le&iacute;do, comparado y comprendido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3484b51d-b5de-4563-a1dc-1fd3a914b939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Miramar y Na Foradada, el refugio predilecto del archiduque en la Serra de Tramunta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Miramar y Na Foradada, el refugio predilecto del archiduque en la Serra de Tramunta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ead08ad4-4fd2-42b8-9fca-feeba006a093_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada del monumental tomo de Die balearen dedicado a Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada del monumental tomo de Die balearen dedicado a Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aunque su impacto en el momento fue limitado, como explica el escritor Jos&eacute; Carlos Llop: &ldquo;Lo tuvo entre las cortes centroeuropeas de su tiempo y los artistas y cient&iacute;ficos a los que convoc&oacute; para su magna obra sobre las Islas Baleares, pero en aquel momento no invent&oacute; nada: su eco qued&oacute; en las &eacute;lites locales y algunos parientes austroh&uacute;ngaros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Llop tambi&eacute;n se&ntilde;ala que &ldquo;este modelo fue y es para los <em>Happy Few</em>, las &eacute;lites de antes, los buscadores de lo desconocido&rdquo;. Y a&ntilde;ade que la observaci&oacute;n cient&iacute;fica, la sensibilidad est&eacute;tica y una cierta &eacute;tica de conservaci&oacute;n &ldquo;podr&iacute;amos contemplarlos como parte de su herencia&rdquo;. &ldquo;Por el camino se perdieron muchas cosas buenas y se ganaron otras basadas en lo material y el confort&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Luis Salvador fue esencial para el conocimiento y valoración de las islas por parte de los nativos, sistematizando su etnografía, cultura, geografía, etc.</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Carlos Llop</span>
                                        <span>—</span> Escritor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La actriz mallorquina Catalina Solivellas, que encarn&oacute; sobre los escenarios a Catalina Homar, amante del archiduque, sit&uacute;a a Luis Salvador como mediador cultural: &ldquo;Mallorca es una isla bendecida en un lugar no demasiado rec&oacute;ndito, as&iacute; que era cuesti&oacute;n de tiempo que se la descubriera. Pero, efectivamente, &eacute;l, como <em>royalty outsider</em>, present&oacute; la isla a otras celebrities como su prima Sisi &ndash;Isabel de Baviera emperatriz de Austria y reina consorte de Hungr&iacute;a&ndash;, que era famos&iacute;sima en Europa, y con sensibilidad para apreciar todo aquello que a &eacute;l le deslumbr&oacute; y que les deb&iacute;a resultar tan ex&oacute;tico y virgen&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n apunta Ant&ograve;nia Morey, profesora de la UIB, &ldquo;ofreci&oacute; al viajero europeo de alto nivel intelectual y con esp&iacute;ritu aventurero del Norte de Europa la certeza de que en las islas podr&iacute;a contemplar todav&iacute;a una sociedad preindustrial, pero a la vez bien comunicada con el exterior y con la posibilidad de acceder a los lugares m&aacute;s rec&oacute;nditos de la isla sin temer por su seguridad&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ofreció al viajero europeo de alto nivel y con espíritu aventurero del Norte de Europa la certeza de que en las islas podría contemplar todavía una sociedad preindustrial y acceder a los lugares más recónditos de la isla sin temer por su seguridad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antònia Morey</span>
                                        <span>—</span> Profesora de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De esta forma Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera empezaron a existir para una &eacute;lite minoritaria, ya que <em>Die Balearen</em> convirti&oacute; a Mallorca en un destino que puede ser comprendido y, con el tiempo, deseado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d276a59b-5714-46cb-9ad7-8bd7006d9bbd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Capilla erigida en 1877 por el archiduque en homenaje a Ramon Llull."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Capilla erigida en 1877 por el archiduque en homenaje a Ramon Llull.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El mito del &ldquo;padre del turismo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La lectura m&aacute;s extendida sit&uacute;a al archiduque como precursor del turismo en Mallorca. Se le atribuye un &ldquo;efecto llamada&rdquo;, una supuesta capacidad de activar el inter&eacute;s europeo por la isla y de abrir el camino hacia su conversi&oacute;n en destino. Esa interpretaci&oacute;n se ha repetido hasta consolidarse como lugar com&uacute;n. Sin embargo, las evidencias obligan a matizarla.
    </p><p class="article-text">
        Jos&eacute; Carlos Llop se&ntilde;ala que &ldquo;es un error mirarlo como un promotor del turismo; nunca fue su intenci&oacute;n&rdquo;: &ldquo;Otra cosa ser&iacute;an Chopin y George Sand, que s&iacute; impactaron en Europa desde el principio y se asoci&oacute; su nombre &mdash;y obra&mdash; a la isla. Pero la aportaci&oacute;n del archiduque al redescubrimiento de Mallorca es posterior a su tiempo: surge a partir del &uacute;ltimo cuarto del siglo XX, no antes&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b23a60c-7214-4873-875a-5c4b992e09e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Finca de S&#039;Estaca donde Catalina Homar cultivaba malvasía, hoy propiedad del actor Michael Douglas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Finca de S&#039;Estaca donde Catalina Homar cultivaba malvasía, hoy propiedad del actor Michael Douglas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23b3be57-9bbe-41ff-bb5d-6e8480d1de9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El compositor y pianista franco-polaco Frédéric Chopin (1810-1849) meses antes de su muerte . Daguerrotipo tomado en 1849."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El compositor y pianista franco-polaco Frédéric Chopin (1810-1849) meses antes de su muerte . Daguerrotipo tomado en 1849.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n entre el archiduque y el desarrollo tur&iacute;stico es, en gran medida, retrospectiva. Se construye desde el presente, proyectando hacia el siglo XIX un efecto que no se produjo en su tiempo. A lo que s&iacute; contribuy&oacute; el archiduque fue a definir por qu&eacute; desplazarse hacia la isla y c&oacute;mo mirarla. En su obra, lo cotidiano deja de ser solo experiencia y pasa a convertirse en registro. Jos&eacute; Carlos Llop sit&uacute;a ah&iacute; una parte esencial de su legado y recuerda que &ldquo;Luis Salvador fue esencial para el conocimiento y valoraci&oacute;n de las islas por parte de los nativos, sistematizando su etnograf&iacute;a, cultura, geograf&iacute;a, etc.&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, teji&oacute; una red cultural basada en el mecenazgo, el intercambio intelectual y la circulaci&oacute;n de saberes. <em>S&rsquo;Arxiduc </em>se convirti&oacute; en peque&ntilde;o rey humanista y caprichoso. Fascinado por el mundo de los Medici, el archiduque Luis Salvador de Austria convirti&oacute; Miramar en un espacio para la alta cultura y reuni&oacute; a su alrededor a poetas y escritores como Jacint Verdaguer, Pons i Gallarza, Alc&agrave;ntara Penya, Joan Alcover o Rub&eacute;n Dar&iacute;o; eruditos lulistas como Mateu Obrador; pintores, escultores y grabadores como Giulio Monteverde, Crist&ograve;fol Piz&agrave;, Joan Fuster, Erwin Hubert y cient&iacute;ficos como &Eacute;douard-Alfred Martel, entre otros muchos.
    </p><p class="article-text">
        Solivellas subraya que esa relaci&oacute;n inclu&iacute;a tambi&eacute;n una atenci&oacute;n especial al catal&aacute;n de Mallorca, al recordar que &ldquo;le interesaba mucho la cultura popular que se transmite con el lenguaje. Recopil&oacute; &lsquo;<em>rondalles</em>&rsquo;, se interes&oacute; por las canciones y tonadas populares que le proporcionaba Catalina Homar. La lengua propia es parte indisociable de la est&eacute;tica y la &eacute;tica de la conservaci&oacute;n que nombra. Eso se puede abrazar o rechazar. Me gusta pensar que &eacute;l lo abraz&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/26cdcd7a-eb3e-4155-aeba-d85ec5eadfc7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Catalina Homar, la amante del archiduque."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Catalina Homar, la amante del archiduque.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En su tiempo, el impacto en la atracci&oacute;n de visitantes fue limitado. Sin embargo, la estructura intelectual que construy&oacute; s&iacute; tuvo una clara capacidad de proyecci&oacute;n en las generaciones futuras. La imagen de Mallorca que fij&oacute; en su obra no se agot&oacute; en su &eacute;poca: permaneci&oacute;, circul&oacute; y qued&oacute; disponible como marco interpretativo desde el que el turismo podr&iacute;a desarrollarse m&aacute;s adelante. Cuando cambiaron las condiciones &mdash;transporte, econom&iacute;a, invenci&oacute;n del turismo&mdash;, esa imagen encuentra su momento y se activa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La lengua propia es parte indisociable de la estética y la ética de la conservación que nombra. Eso se puede abrazar o rechazar. Me gusta pensar que él lo abrazó</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Catalina Solivellas</span>
                                        <span>—</span> Actriz
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Si el archiduque regresara hoy a las islas, &ldquo;sin lugar a dudas se sorprender&iacute;a&rdquo;. &ldquo;La poblaci&oacute;n de Mallorca a principios del siglo XX era de unos 310.000 habitantes, con la mayor parte de la poblaci&oacute;n viviendo en zonas rurales y en la actualidad es de unos 1,25 millones&rdquo;, afirma Sastre. Morey a&ntilde;ade que &ldquo;dado el potencial que &eacute;l mismo hab&iacute;a visto en las islas, no le sorprender&iacute;a en absoluto el desarrollo tur&iacute;stico y el cambio de modelo econ&oacute;mico, aunque, por supuesto, estar&iacute;a en total desacuerdo con la forma en que se ha llevado a cabo&rdquo;. Solivellas se&ntilde;ala que &ldquo;no le gustar&iacute;a ni la cantidad ni la calidad de los visitantes&rdquo;. &ldquo;Apreciaba la profundidad de la riqueza cultural construida durante siglos por los habitantes de las islas. Ahora tendr&iacute;a que escarbar m&aacute;s para encontrarla, pero la encontrar&iacute;a, porque existe y lo seguir&aacute; haciendo&rdquo;, a&ntilde;ade. Y, tal y como concluye Jos&eacute; Carlos Llop, &ldquo;podr&iacute;a sufrir una gran decepci&oacute;n: las islas y el resto del Mediterr&aacute;neo se han convertido en un palco con buenas vistas desde el que observar el fin del mundo tal como lo hemos conocido&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/archiduque-luis-salvador-erudito-lucha-mito-padre-turismo-mallorca_1_13114920.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 04 Apr 2026 20:23:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" length="2190035" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2190035" width="2840" height="1597"/>
      <media:title><![CDATA[El archiduque Luis Salvador, el erudito que lucha contra el mito de ser "el padre del turismo" en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01def1cd-2259-4b01-b93e-aad57c257eb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139941.jpg" width="2840" height="1597"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més de 8.000 quilòmetres en bicicleta per defensar la sobirania alimentària: “No és cap utopia”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-8-000-quilometres-bicicleta-per-defensar-sobirania-alimentaria-no-cap-utopia_1_13100012.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Més de 8.000 quilòmetres en bicicleta per defensar la sobirania alimentària: “No és cap utopia”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les investigadores Ana Santidrián i Edurne Caballero recorren Espanya per documentar projectes alternatius. Han passat dos mesos a l’arxipèlag balear, que importa fins al 90% dels aliments</p><p class="subtitle">Lluís Freixes: “Els qui no anomenen hamburguesa a una vegetal són els qui no diuen ‘matrimoni homosexual’”</p></div><p class="article-text">
        A les carreteres secund&agrave;ries de Mallorca, la bicicleta obliga a abaixar el ritme, a sostenir la mirada uns segons m&eacute;s del que &eacute;s habitual i a parar atenci&oacute; a all&ograve; que sovint queda fora de camp quan es travessa el territori amb cotxo. A aquesta velocitat, el paisatge deixa de ser un decorat de postal tur&iacute;stica i comen&ccedil;a a mostrar-se com un sistema ecol&ograve;gic ferit.
    </p><p class="article-text">
        Ana Santidri&aacute;n i Edurne Caballero avancen amb les seves bicicletes carregades amb alforges. S&rsquo;aturen davant una parcel&middot;la acabada de llaurar, nua en ple hivern, i despr&eacute;s davant una altra coberta de vegetaci&oacute; espont&agrave;nia. La difer&egrave;ncia no &eacute;s nom&eacute;s est&egrave;tica, sin&oacute; que remet a dues maneres diferents d&rsquo;entendre qu&egrave; &eacute;s la terra i, sobretot, de qu&egrave; dep&egrave;n la seva fertilitat.
    </p><p class="article-text">
        Santidri&aacute;n, doctora en Enginyeria Qu&iacute;mica i Medi Ambient i amb arrels dins el m&oacute;n agr&iacute;cola, cerca una resposta pr&agrave;ctica a una pregunta concreta: com fer viable una altra manera de conrear. Caballero, bi&ograve;loga especialitzada en agroecologia, necessitava sortir de les pantalles i dels informes per contrastar sobre el terreny all&ograve; que coneixia en teoria amb el que realment passa a les finques. D&rsquo;aquest encreuament neix Biela y Tierra, una manera d&rsquo;investigar el territori i les noves formes de fer agricultura.
    </p><p class="article-text">
        Des de 2019 han recorregut m&eacute;s de 8.000 quil&ograve;metres en bicicleta i han visitat m&eacute;s de 400 iniciatives agroecol&ograve;giques arreu d&rsquo;Espanya. Documenten pr&agrave;ctiques, identifiquen patrons i construeixen un relat que no parteix de la teoria, sin&oacute; dels projectes que ja funcionen i serveixen d&rsquo;exemple.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feina apícola al camp, una activitat que connecta producció, biodiversitat i equilibri ecològic dins el territori insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feina apícola al camp, una activitat que connecta producció, biodiversitat i equilibri ecològic dins el territori insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant dos mesos han recorregut Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, visitant desenes d&rsquo;iniciatives, moltes d&rsquo;elles fora dels circuits visibles. A Mallorca, finques com Sa Cabreta combinen ramaderia, transformaci&oacute; i venda directa, tancant cicles i reduint depend&egrave;ncies. A Menorca, projectes com Santa Cec&iacute;lia integren agricultura i ramaderia en models diversificats que sostenen la producci&oacute; en el temps. A Eivissa, iniciatives del Comando Agroforestal assagen sistemes basats en processos ecol&ograve;gics complexos, allunyats de l&rsquo;esquema convencional d&rsquo;insums. I, en paral&middot;lel, eines com el Banc de Terres d&rsquo;Eivissa o el Fons de Terres a Formentera intenten resoldre un dels principals colls d&rsquo;ampolla: l&rsquo;acc&eacute;s a la terra.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta escala, els detalls deixen de ser anecd&ograve;tics. El tipus de s&ograve;l, la humitat retinguda, la pres&egrave;ncia o abs&egrave;ncia de mat&egrave;ria org&agrave;nica, la gesti&oacute; de les restes vegetals o la relaci&oacute; entre conreus i ramaderia dibuixen models diferents d&rsquo;explotaci&oacute; agr&iacute;cola i ramadera. La majoria requereixen entrades constants de subministraments que venen de fora per mantenir-se. Altres, els que cerquen Ana i Edurne, intenten reorganitzar-se a partir dels propis recursos del territori.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Resili&egrave;ncia insular en un sistema dependent</strong></h2><p class="article-text">
        Una illa &eacute;s un sistema tancat per definici&oacute; que dep&egrave;n d&rsquo;all&ograve; que hi entra i del que &eacute;s capa&ccedil; de produir. A Balears, aquest equilibri est&agrave; profundament descompensat. &ldquo;Nom&eacute;s entre un 10% i un 15% dels aliments que es consumeixen es produeixen localment&rdquo;, assenyala el ge&ograve;graf Maci&agrave; Bl&aacute;zquez-Salom, catedr&agrave;tic de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;experi&egrave;ncia de camp, el diagn&ograve;stic &eacute;s encara m&eacute;s directe. &ldquo;A les illes es viu un sense sentit alimentari des de fa molt de temps&rdquo;, apunta Edurne Caballero. No es tracta nom&eacute;s de depend&egrave;ncia, sin&oacute; d&rsquo;una desconnexi&oacute; profunda entre producci&oacute;, territori i consum. Ana Santidri&aacute;n hi afegeix un altre mat&iacute;s clau: &ldquo;No podem sostenir la nostra alimentaci&oacute; damunt una ind&uacute;stria petroqu&iacute;mica que &eacute;s sin&ograve;nim de guerra&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podem sostenir la nostra alimentació damunt una indústria petroquímica que és sinònim de guerra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana Santidrián</span>
                                        <span>—</span> Doctora en Enginyeria Química i Medi Ambient
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        I, tanmateix, aquesta fragilitat gaireb&eacute; no forma part del debat p&uacute;blic. La baixa resili&egrave;ncia insular &mdash;la capacitat de sostenir la vida davant interrupcions externes&mdash; continua sense traduir-se en pol&iacute;tiques estructurals. &ldquo;El problema no &eacute;s l&rsquo;abs&egrave;ncia d&rsquo;alternatives, &eacute;s la seva manca de pes dins el sistema&rdquo;, apunten des de Santidri&aacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un agricultor fent feina en un hort a Eivissa, on la gestió del sòl i la diversitat de conreus són claus per reduir la dependència d’insums externs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un agricultor fent feina en un hort a Eivissa, on la gestió del sòl i la diversitat de conreus són claus per reduir la dependència d’insums externs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i aix&ograve;, les alternatives existeixen i s&rsquo;articulen a diferents nivells. A Menorca, la Cust&ograve;dia Agr&agrave;ria ha perm&egrave;s connectar conservaci&oacute; i producci&oacute;, mantenint activitat agr&agrave;ria en finques que d&rsquo;altra manera haurien quedat fora del sistema. Xarxes com l&rsquo;Alian&ccedil;a per una Menorca Agroecol&ograve;gica treballen en aquesta mateixa direcci&oacute;, intentant reordenar la relaci&oacute; entre territori, producci&oacute; i consum des d&rsquo;una l&ograve;gica m&eacute;s integrada.
    </p><p class="article-text">
        Des de la bicicleta, aquest desajust es percep amb m&eacute;s claredat. &Eacute;s present en els s&ograve;ls que han canviat d&rsquo;&uacute;s, en els conreus que han desaparegut i han estat substitu&iuml;ts per xalets amb piscina, i en la dist&agrave;ncia creixent entre all&ograve; que es produeix i all&ograve; que es consumeix. Com afirma Caballero, &ldquo;la clau &eacute;s tornar mirar el territori de cara, entendre qu&egrave; el sost&eacute; i qu&egrave; el debilita&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Balears importa entre el 85% i el 90% dels aliments que consumeix i depèn d’un flux constant de mercaderies per via marítima, fet que converteix l’alimentació en una qüestió directament lligada a l’energia i a la logística</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La base energ&egrave;tica d&rsquo;all&ograve; que menjam</strong></h2><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, el sistema alimentari de Balears ha funcionat com si l&rsquo;energia fos infinita. Fertilitzants sint&egrave;tics, maquin&agrave;ria dependent de combustibles f&ograve;ssils, transport global i refrigeraci&oacute; constant. Cada un d&rsquo;aquests elements afegeix una capa invisible que no es percep en el paisatge, per&ograve; que ho condiciona tot. L&rsquo;aliment deixa de ser &uacute;nicament biol&ograve;gic i passa a ser, sobretot, un producte energ&egrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        Davant aquest model, aquesta ruta en bicicleta revela una l&ograve;gica alternativa. A les finques que han visitat, la fertilitat no es compra, es construeix. La mat&egrave;ria org&agrave;nica torna a la terra i els processos circulars substitueixen els aportaments externs.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta l&ograve;gica es fa especialment visible en espais d&rsquo;experimentaci&oacute; on s&rsquo;assagen models d&rsquo;agricultura sintr&ograve;pica que combinen esp&egrave;cies, temps i funcions ecol&ograve;giques per regenerar el s&ograve;l. Iniciatives vinculades al Comando Agroforestal &mdash;una xarxa de t&egrave;cnics i pagesos que adapta noves t&egrave;cniques de cultiu a les condicions de la Mediterr&agrave;nia&mdash; treballen en aquesta mateixa l&iacute;nia i desenvolupen sistemes productius que no depenen d&rsquo;aportacions constants, sin&oacute; de l&rsquo;activaci&oacute; de processos naturals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                    alt="Ana Santidrián i Edurne Caballero durant la seva ruta per Balears, travessant espais urbans on també s’expressa la relació entre territori i model econòmic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ana Santidrián i Edurne Caballero durant la seva ruta per Balears, travessant espais urbans on també s’expressa la relació entre territori i model econòmic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Quatre illes, un mateix l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        A mesura que avancen els quil&ograve;metres, el mapa es completa com un patr&oacute; que es repeteix amb variacions. All&ograve; que canvia d&rsquo;una illa a una altra no &eacute;s el problema, sin&oacute; la manera com es manifesta.
    </p><p class="article-text">
        A Menorca, la tensi&oacute; no &eacute;s en la producci&oacute;, sin&oacute; en el seu encaix dins el sistema alimentari. &ldquo;Hi ha demanda aliment&agrave;ria, per&ograve; el territori no est&agrave; orientat a cobrir-la de manera eficient&rdquo;, explica Jara Febrer, coordinadora de l&rsquo;Alian&ccedil;a per una Menorca Agroecol&ograve;gica. No &eacute;s una crisi d&rsquo;activitat agr&agrave;ria, sin&oacute; un desajust estructural entre all&ograve; que es produeix, com es distribueix i qui hi t&eacute; acc&eacute;s. Iniciatives com la Cust&ograve;dia Agr&agrave;ria menorquina han perm&egrave;s sostenir part del teixit productiu, per&ograve; no han aconseguit revertir aquest desajust de fons.
    </p><p class="article-text">
        A Eivissa, el conflicte es despla&ccedil;a cap a l&rsquo;&uacute;s del s&ograve;l. El territori &eacute;s molt limitat i est&agrave; intensament disputat. L&rsquo;agricultura recula davant un model que concentra valor en l&rsquo;especulaci&oacute; urban&iacute;stica i el turisme. &ldquo;Quina capacitat de c&agrave;rrega t&eacute; aquest territori?&rdquo;, es demana Ana Santidri&aacute;n. La q&uuml;esti&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s quant es produeix, sin&oacute; quin lloc ocupa la producci&oacute; dins un model econ&ograve;mic que prioritza usos que esgoten els recursos. En aquest context, eines com el Banc de Terres impulsat per APAEF intenten recuperar superf&iacute;cie productiva, facilitant l&rsquo;acc&eacute;s a parcel&middot;les que d&rsquo;altra manera quedarien fora del circuit agrari.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Finca agroecològica a Eivissa, on la diversitat de conreus i la gestió del sòl permeten sostenir la producció amb recursos locals"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Finca agroecològica a Eivissa, on la diversitat de conreus i la gestió del sòl permeten sostenir la producció amb recursos locals                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mallorca introdueix un mat&iacute;s m&eacute;s complex. Per una banda, existeixen iniciatives agroecol&ograve;giques que han aconseguit tancar el cercle de la comercialitzaci&oacute;. &ldquo;En els projectes agroecol&ograve;gics que hem visitat tota la producci&oacute; est&agrave; venuda&rdquo;, assenyala Santidri&aacute;n, en molts casos a trav&eacute;s de canals curts i amb preus dignes. Xarxes com APAEMA han estat clau per articular aquesta comercialitzaci&oacute; i connectar producci&oacute; i consum. Per&ograve; aquesta imatge conviu amb debilitats estructurals clares. La pressi&oacute; del turisme i del mercat immobiliari encareix la terra i arracona l&rsquo;activitat agr&agrave;ria. L&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;aigua es tensiona i es desvia cap a usos no productius. L&rsquo;agricultura local continua essent minorit&agrave;ria davant el volum importat i, tot i que hi ha xarxa, manca escala. Els projectes funcionen, per&ograve; queden encapsulats dins circuits concrets i no alteren la l&ograve;gica dominant.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Mallorca som dins aquest ‘vall de la mort’ típic de la innovació: hi ha iniciatives que funcionen, però no arriben a una escala suficient per transformar el sistema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Julio Batle</span>
                                        <span>—</span> Professor d&#039;Economia de l&#039;Empresa de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A Formentera, l&rsquo;escala redueix qualsevol marge. El sistema no falla quan produeix menys, sin&oacute; quan deixa de rebre. &ldquo;La nostra vulnerabilitat &eacute;s total. Quan es tanca el port, deixam de rebre subministraments&rdquo;, adverteix Bel&eacute;n Palerm, consellera de Sector Primari del Consell de Formentera. &ldquo;Hem arribat a estar fins a tres dies sense rebre camions de productes&rdquo;. Basta un temporal o una interrupci&oacute; log&iacute;stica perqu&egrave; la cadena es rompi. No hi ha coix&iacute; ni alternativa immediata, fet que obliga a ser previsors. En aquest context, el Fons de Terres impulsat des del Consell apareix com una de les poques eines per refor&ccedil;ar la capacitat productiva local, tot i que el seu abast continua essent molt limitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recorregut en bicicleta per Menorca, una manera d’observar el territori a escala real i llegir els límits i les tensions del sistema"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorregut en bicicleta per Menorca, una manera d’observar el territori a escala real i llegir els límits i les tensions del sistema                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Turisme i agricultura, &ograve;rgans d'un mateix metabolisme</strong></h2><p class="article-text">
        El model de les illes funciona com un monocultiu econ&ograve;mic en qu&egrave; el turisme condiciona la resta d&rsquo;activitats. &ldquo;No &eacute;s un sector m&eacute;s, actua com a eix estructurador del territori&rdquo;, apunta Caballero. &ldquo;El turisme concentra l&rsquo;&uacute;s del s&ograve;l, eleva el preu de la terra i despla&ccedil;a les activitats menys rendibles. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, redefineix les prioritats del territori&rdquo;, hi afegeix Santidri&aacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El turisme no és un sector més, actua com a eix estructurador del territori</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Edurne Caballero</span>
                                        <span>—</span> Bióloga especialitzada en agroecologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;La sobirania aliment&agrave;ria ha deixat de ser una idea rom&agrave;ntica. Els projectes que veim avui s&oacute;n el resultat d&rsquo;un comprom&iacute;s profund amb el territori. El gran repte ara &eacute;s escalar&rdquo;, assenyala Batle. &ldquo;Falta fer el bot cap als nivells de decisi&oacute; pol&iacute;tica per implicar empreses i potenciar el consum massiu&rdquo;. I hi afegeix una condici&oacute; clau: &ldquo;Si no arribam almanco a un 30% de consum ecol&ograve;gic i local &mdash;amb la implicaci&oacute; d&rsquo;institucions, corporacions i sistema educatiu&mdash;, no hi haur&agrave; un vertader canvi sist&egrave;mic que millori la resili&egrave;ncia i la sobirania aliment&agrave;ria de les illes&rdquo;. Des de fora, l&rsquo;equilibri sembla possible: camp i turisme coexistint dins una mateixa imatge de postal. Per&ograve; des de dins, la relaci&oacute; &eacute;s m&eacute;s tensa: dos &ograve;rgans d&rsquo;un mateix metabolisme competeixen per uns recursos finits.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no és l’absència d’alternatives, sinó que les que existeixen no tenen prou pes per alterar la lògica dominant del sistema</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Reduir la depend&egrave;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest enfocament no elimina els l&iacute;mits, els fa visibles. Obliga a adaptar la producci&oacute; a la disponibilitat real d&rsquo;aigua, a les caracter&iacute;stiques del s&ograve;l i a les condicions de l&rsquo;entorn i del clima. En lloc de for&ccedil;ar el sistema, estableix una relaci&oacute; d&rsquo;ajust continu amb el territori.
    </p><p class="article-text">
        Pot semblar menys eficient en termes productius, per&ograve; respon a una l&ograve;gica que refor&ccedil;a la resili&egrave;ncia i la sobirania aliment&agrave;ria, ja que l&rsquo;&egrave;xit no es mesura en maximitzar la producci&oacute;, sin&oacute; en sostenir-la en el temps sense dependre d&rsquo;all&ograve; que arriba de fora.
    </p><p class="article-text">
        Segons expliquen Ana i Edurne, les iniciatives que han visitat &ldquo;funcionen, produeixen i venen&rdquo;: &ldquo;Demostren que no es tracta d&rsquo;utopies ni d&rsquo;experiments fallits, sin&oacute; de models viables que ja operen en condicions reals&rdquo;. Tot i aix&ograve;, aquest funcionament encara no es tradueix en una transformaci&oacute; sist&egrave;mica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feina en un viver agrícola a Menorca, base per a la recuperació de varietats i la continuïtat del sistema productiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feina en un viver agrícola a Menorca, base per a la recuperació de varietats i la continuïtat del sistema productiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El gran repte ja no &eacute;s demostrar que funciona, sin&oacute; escalar. Som en aquest punt intermedi en qu&egrave; all&ograve; que funciona no aconsegueix expandir-se&rdquo;, resumeix Batle. L&rsquo;obstacle no &eacute;s en les seves pr&agrave;ctiques, sin&oacute; en l&rsquo;estructura que les envolta. Les normes i la burocr&agrave;cia que regulen la producci&oacute; i la transformaci&oacute; agr&agrave;ria estan dissenyades per produir volum, no per sostenir el territori. Exigeixen processos i requisits que encaixen amb models intensius, per&ograve; dificulten la viabilitat d&rsquo;explotacions petites o mitjanes.
    </p><p class="article-text">
        La distribuci&oacute; reprodueix aquesta mateixa l&ograve;gica. Funciona a trav&eacute;s de cadenes llargues, amb m&uacute;ltiples intermediaris i preus definits lluny del territori, cosa que redueix el marge del productor i trenca el vincle del consumidor amb l&rsquo;origen dels aliments.
    </p><p class="article-text">
        No es tracta d&rsquo;una manca de coneixement ni de voluntat individual, sin&oacute; d&rsquo;una fricci&oacute; entre dos sistemes que operen amb l&ograve;giques incompatibles. Un est&agrave; optimitzat per cr&eacute;ixer en volum, sostingut per energia externa i per xarxes globals que permeten expandir-se amb rapidesa. L&rsquo;altre s&rsquo;adapta al territori, est&agrave; condicionat pels recursos locals i es basa en equilibris m&eacute;s lents que requereixen temps i consci&egrave;ncia per consolidar-se.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Apicultors a Menorca durant la gestió de caseres, una activitat que connecta producció, biodiversitat i territori."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Apicultors a Menorca durant la gestió de caseres, una activitat que connecta producció, biodiversitat i territori.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els l&iacute;mits f&iacute;sics del sistema</strong></h2><p class="article-text">
        A mesura que avan&ccedil;a el recorregut de Biela y Tierra, el sistema deixa de ser abstracte. Ja no es tracta nom&eacute;s de com s&rsquo;organitza la producci&oacute;, sin&oacute; de qu&egrave; la fa possible i, sobretot, de qu&egrave; la limita.
    </p><p class="article-text">
        El primer l&iacute;mit &eacute;s l&rsquo;aigua. &ldquo;Sense aigua no hi ha agricultura viable: la terra &uacute;til &eacute;s la que hi t&eacute; acc&eacute;s&rdquo;, subratlla el bi&ograve;leg i consultor ambiental Antoni Font. En un territori insular, no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; t&egrave;cnica, &eacute;s estructural. La disponibilitat h&iacute;drica no dep&egrave;n &uacute;nicament de la pluja, sin&oacute; de la seva gesti&oacute;, de la seva distribuci&oacute; i de les prioritats que fixa el sistema econ&ograve;mic. Cada decisi&oacute; sobre l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;aigua redefineix el territori.
    </p><p class="article-text">
        El segon l&iacute;mit &eacute;s el s&ograve;l. No nom&eacute;s com a superf&iacute;cie, sin&oacute; com a capacitat productiva real. Est&agrave; lligat a processos de fertilitat, estructura i acumulaci&oacute; de mat&egrave;ria org&agrave;nica que requereixen temps i que no es poden accelerar ni substituir sense cost. Aquesta dimensi&oacute;, sovint invisible, determina qu&egrave; es pot conrear i en quines condicions.
    </p><p class="article-text">
        El tercer l&iacute;mit &eacute;s a la mar. &ldquo;Nom&eacute;s un 15% del peix que consumim prov&eacute; de les nostres aig&uuml;es&rdquo;, assenyala Elisa Mart&iacute;nez, coordinadora de l&rsquo;Alian&ccedil;a Calant Xarxes. La resta, com passa amb els aliments terrestres, dep&egrave;n de l&rsquo;exterior. &ldquo;Per avan&ccedil;ar en sobirania aliment&agrave;ria en l&rsquo;&agrave;mbit de la pesca, cal diversificar el consum cap a esp&egrave;cies menys conegudes i amb menor vulnerabilitat, com el gerret, la vacoreta o la c&agrave;ntara. Aix&ograve; redueix la pressi&oacute; sobre esp&egrave;cies sobreexplotades i refor&ccedil;a el sector pesquer local&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aigua, s&ograve;l i mar delimiten el camp del possible a les illes. Quan es fan visibles, obliguen a replantejar no nom&eacute;s com es produeix, sin&oacute; fins on es pot sostenir un sistema que dep&egrave;n de recursos finits. El que revela aquesta ruta en bicicleta de Biela y Tierra &eacute;s una altra manera de llegir el territori. Davall l&rsquo;aparen&ccedil;a de bonan&ccedil;a, el sistema econ&ograve;mic de Balears es sost&eacute; damunt condicions que no controla. La pregunta que deixen en l&rsquo;aire Ana Santidri&aacute;n i Edurne Caballero en acomiadar-se &eacute;s qu&egrave; passar&agrave; quan aquest flux s&rsquo;aturi.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-8-000-quilometres-bicicleta-per-defensar-sobirania-alimentaria-no-cap-utopia_1_13100012.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2026 12:12:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7377109" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7377109" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Més de 8.000 quilòmetres en bicicleta per defensar la sobirania alimentària: “No és cap utopia”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Soberanía alimentaria,Alimentación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más de 8.000 kilómetros en bicicleta para defender la soberanía alimentaria: "No es una utopía"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/8-000-kilometros-bicicleta-defender-soberania-alimentaria-no-utopia_1_13096043.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Más de 8.000 kilómetros en bicicleta para defender la soberanía alimentaria: &quot;No es una utopía&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las investigadoras Ana Santidrián y Edurne Caballero recorren España para documentar proyectos alternativos. Han pasado dos meses en el archipiélago balear, que importa hasta el 90% de sus alimentos</p><p class="subtitle">Lluís Freixes: “Quienes no llaman hamburguesa a una vegetal son quienes no dicen 'matrimonio homosexual'”</p></div><p class="article-text">
        En las carreteras secundarias de Mallorca, la bicicleta obliga a bajar el ritmo, a sostener la mirada unos segundos m&aacute;s de lo habitual y a prestar atenci&oacute;n a lo que suele quedar fuera de campo cuando se atraviesa el territorio en coche. A esa velocidad, el paisaje deja de ser un decorado de postal tur&iacute;stica y empieza a mostrarse como un sistema ecol&oacute;gico herido.
    </p><p class="article-text">
        Ana Santidri&aacute;n y Edurne Caballero avanzan con sus bicicletas cargadas con alforjas. Se detienen ante una parcela reci&eacute;n labrada, desnuda en pleno invierno, y despu&eacute;s ante otra cubierta de vegetaci&oacute;n espont&aacute;nea. La diferencia no es solo est&eacute;tica, sino que remite a dos formas distintas de entender qu&eacute; es la tierra y, sobre todo, de qu&eacute; depende su fertilidad.
    </p><p class="article-text">
        Santidri&aacute;n, doctora en Ingenier&iacute;a Qu&iacute;mica y Medio Ambiente y con ra&iacute;ces en el mundo agr&iacute;cola, busca una respuesta pr&aacute;ctica a una pregunta concreta: c&oacute;mo hacer viable otra forma de cultivar. Caballero, bi&oacute;loga especializada en agroecolog&iacute;a, necesitaba salir de las pantallas y los informes para contrastar sobre el terreno lo que conoc&iacute;a en teor&iacute;a con lo que realmente ocurre en las fincas. De este cruce nace Biela y Tierra, una forma de investigar el territorio y las nuevas formas de hacer agricultura.
    </p><p class="article-text">
        Desde 2019 han recorrido m&aacute;s de 8.000 kil&oacute;metros en bicicleta y visitado m&aacute;s de 400 iniciativas agroecol&oacute;gicas en toda Espa&ntilde;a. Documentan pr&aacute;cticas, identifican patrones y construyen un relato que no parte de la teor&iacute;a, sino de los proyectos que ya est&aacute;n funcionando y sirven de ejemplo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajo apícola en campo, una actividad que conecta producción, biodiversidad y equilibrio ecológico en el territorio insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajo apícola en campo, una actividad que conecta producción, biodiversidad y equilibrio ecológico en el territorio insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante dos meses han recorrido Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, visitando decenas de iniciativas, muchas de ellas fuera de los circuitos visibles. En Mallorca, fincas como Sa Cabreta combinan ganader&iacute;a, transformaci&oacute;n y venta directa, cerrando ciclos y reduciendo dependencias. En Menorca, proyectos como Santa Cec&iacute;lia integran agricultura y ganader&iacute;a en modelos diversificados que sostienen la producci&oacute;n en el tiempo. En Eivissa, iniciativas del Comando Agroforestal ensayan sistemas basados en procesos ecol&oacute;gicos complejos, alejados del esquema convencional de insumos. Y, en paralelo, herramientas como el Banco de Tierras de Ibiza o el Fondo de Tierras en Formentera intentan resolver uno de los principales cuellos de botella: el acceso a la tierra.
    </p><p class="article-text">
        A esa escala, los detalles dejan de ser anecd&oacute;ticos. El tipo de suelo, la humedad retenida, la presencia o ausencia de materia org&aacute;nica, la gesti&oacute;n de los restos vegetales o la relaci&oacute;n entre cultivos y ganader&iacute;a dibujan modelos distintos de explotaci&oacute;n agr&iacute;cola y ganadera. La mayor&iacute;a requieren entradas constantes de suministros que vienen de fuera para mantenerse. Otros, los que buscan Ana y Edurne, intentan reorganizarse a partir de los propios recursos del territorio.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Resiliencia insular en un sistema dependiente</strong></h2><p class="article-text">
        Una isla es un sistema cerrado por definici&oacute;n que depende de lo que entra y de lo que es capaz de producir. En Balears, ese equilibrio est&aacute; profundamente descompensado. &ldquo;Solo entre un 10% y un 15% de los alimentos que se consumen se producen localmente&rdquo;, se&ntilde;ala el ge&oacute;grafo Maci&agrave; Bl&aacute;zquez-Salom, catedr&aacute;tico de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Desde la experiencia de campo, el diagn&oacute;stico es a&uacute;n m&aacute;s directo. &ldquo;En las islas se vive un sinsentido alimentario desde hace mucho tiempo&rdquo;, se&ntilde;ala Edurne Caballero. No se trata solo de dependencia, sino de una desconexi&oacute;n profunda entre producci&oacute;n, territorio y consumo. Ana Santidri&aacute;n introduce otro matiz clave: &ldquo;No podemos sostener nuestra alimentaci&oacute;n sobre una industria petroqu&iacute;mica que es sin&oacute;nimo de guerra&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podemos sostener nuestra alimentación sobre una industria petroquímica que es sinónimo de guerra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana Santidrián</span>
                                        <span>—</span> Doctora en Ingeniería Química y Medio Ambiente
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y, sin embargo, esa fragilidad apenas forma parte del debate p&uacute;blico. La escasa resiliencia insular &mdash;la capacidad de sostener la vida ante interrupciones externas&mdash; sigue sin traducirse en pol&iacute;ticas estructurales. &ldquo;El problema no es la ausencia de alternativas, es su falta de peso dentro del sistema&rdquo;, apuntan Santidri&aacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agricultor trabajando en un huerto en Ibiza, donde la gestión del suelo y la diversidad de cultivos son clave para reducir la dependencia de insumos externos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agricultor trabajando en un huerto en Ibiza, donde la gestión del suelo y la diversidad de cultivos son clave para reducir la dependencia de insumos externos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, las alternativas existen y se articulan en distintos niveles. En Menorca, la Custodia Agraria ha permitido conectar conservaci&oacute;n y producci&oacute;n, manteniendo actividad agraria en fincas que de otro modo habr&iacute;an quedado fuera del sistema. Redes como la Alianza por una Menorca Agroecol&oacute;gica trabajan en esa misma direcci&oacute;n, intentando reordenar la relaci&oacute;n entre territorio, producci&oacute;n y consumo desde una l&oacute;gica m&aacute;s integrada.
    </p><p class="article-text">
        Desde la bicicleta, ese desajuste se percibe con m&aacute;s claridad. Est&aacute; en los suelos que cambiaron de uso, en los cultivos que desaparecieron y se sustituyeron por chalets con piscina y en la distancia creciente entre lo que se produce y lo que se consume. Como afirma Caballero, &ldquo;la clave est&aacute; en volver a mirar el territorio de frente, entender qu&eacute; lo sostiene y qu&eacute; lo debilita&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Balears importa entre el 85% y el 90% de los alimentos que consume y depende de un flujo constante de mercancías por vía marítima, lo que convierte la alimentación en una cuestión directamente ligada a la energía y la logística</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La base energ&eacute;tica de lo que comemos</strong></h2><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, el sistema alimentario de Balears ha operado como si la energ&iacute;a fuera infinita. Fertilizantes sint&eacute;ticos, maquinaria dependiente de combustibles f&oacute;siles, transporte global y refrigeraci&oacute;n constante. Cada uno de estos elementos a&ntilde;ade una capa invisible que no se percibe en el paisaje, pero que lo condiciona todo. El alimento deja de ser &uacute;nicamente biol&oacute;gico y pasa a ser, sobre todo, un producto energ&eacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        Frente a ese modelo, esta ruta en bicicleta revela una l&oacute;gica alternativa. En las fincas que han visitado, la fertilidad no se compra, se construye. La materia org&aacute;nica vuelve al suelo y los procesos circulares sustituyen a los aportes externos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esa l&oacute;gica se hace especialmente visible en espacios de experimentaci&oacute;n donde se ensayan modelos de agricultura sintr&oacute;pica que combinan especies, tiempos y funciones ecol&oacute;gicas para regenerar el suelo. Iniciativas vinculadas al Comando Agroforestal &mdash;una red de t&eacute;cnicos y agricultores que adapta nuevas t&eacute;cnicas de cultivo a las condiciones del Mediterr&aacute;neo&mdash; trabajan en esa misma l&iacute;nea y desarrollan sistemas productivos que no dependen de aportes constantes, sino de la activaci&oacute;n de procesos naturales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                    alt="Ana Santidrián y Edurne Caballero durante su ruta por Balears, atravesando espacios urbanos donde también se expresa la relación entre territorio y modelo económico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ana Santidrián y Edurne Caballero durante su ruta por Balears, atravesando espacios urbanos donde también se expresa la relación entre territorio y modelo económico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cuatro islas, un mismo l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        A medida que avanzan los kil&oacute;metros, el mapa se completa como un patr&oacute;n que se repite con variaciones. Lo que cambia de una isla a otra no es el problema, sino la forma en que se manifiesta.
    </p><p class="article-text">
        En Menorca, la tensi&oacute;n no est&aacute; en la producci&oacute;n, sino en su encaje dentro del sistema alimentario. &ldquo;Hay demanda alimentaria, pero el territorio no est&aacute; orientado a cubrirla de forma eficiente&rdquo;, explica Jara Febrer, coordinadora de la Alianza por una Menorca Agroecol&oacute;gica. No es una crisis de actividad agraria, sino un desajuste estructural entre lo que se produce, c&oacute;mo se distribuye y qui&eacute;n accede a ello. Iniciativas como la Custodia Agraria menorquina han permitido sostener parte del tejido productivo, pero no han conseguido revertir ese desajuste de fondo.
    </p><p class="article-text">
        En Eivissa, el conflicto se desplaza hacia el uso del suelo. El territorio es muy limitado y est&aacute; intensamente disputado. La agricultura retrocede frente a un modelo que concentra valor en la especulaci&oacute;n urban&iacute;stica y el turismo. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; capacidad de carga tiene este territorio?&rdquo;, se pregunta Ana Santidri&aacute;n. La cuesti&oacute;n no es s&oacute;lo cu&aacute;nto se produce, sino qu&eacute; lugar ocupa la producci&oacute;n dentro de un modelo econ&oacute;mico que prioriza usos que agotan los recursos. En ese contexto, herramientas como el Banco de Tierras impulsado por APAEF intentan recuperar superficie productiva, facilitando el acceso a parcelas que de otro modo quedar&iacute;an fuera del circuito agrario.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Finca agroecológica en Eivissa, donde la diversidad de cultivos y la gestión del suelo permiten sostener la producción con recursos locales"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Finca agroecológica en Eivissa, donde la diversidad de cultivos y la gestión del suelo permiten sostener la producción con recursos locales                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mallorca introduce un matiz m&aacute;s complejo. Por un lado, existen iniciativas agroecol&oacute;gicas que han conseguido cerrar el c&iacute;rculo de la comercializaci&oacute;n. &ldquo;En los proyectos agroecol&oacute;gicos que hemos visitado toda la producci&oacute;n est&aacute; vendida&rdquo;, se&ntilde;ala Santidri&aacute;n, en muchos casos a trav&eacute;s de canales cortos y con precios dignos. Redes como APAEMA han sido clave para articular esa comercializaci&oacute;n y conectar producci&oacute;n y consumo. Pero esa imagen convive con debilidades estructurales claras. La presi&oacute;n del turismo y del mercado inmobiliario encarece la tierra y arrincona la actividad agraria. El acceso al agua se tensiona y se desv&iacute;a hacia usos no productivos. La agricultura local sigue siendo minoritaria frente al volumen importado y, aunque existe red, falta escala. Los proyectos funcionan, pero quedan encapsulados en circuitos concretos y no alteran la l&oacute;gica dominante.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Mallorca estamos en ese &lsquo;valle de la muerte&rsquo; t&iacute;pico de la innovaci&oacute;n: hay iniciativas que funcionan, pero no alcanzan escala suficiente para transformar el sistema&rdquo;, explica Julio Batle, profesor de Econom&iacute;a de la Empresa de la UIB.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Mallorca estamos en ese ‘valle de la muerte’ típico de la innovación: hay iniciativas que funcionan, pero no alcanzan escala suficiente para transformar el sistema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Julio Batle</span>
                                        <span>—</span> Profesor de Economía de la Empresa de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En Formentera, la escala reduce cualquier margen. El sistema no falla cuando produce menos, sino cuando deja de recibir. &ldquo;Nuestra vulnerabilidad es total. Cuando se cierra el puerto, dejamos de recibir suministros&rdquo;, advierte Bel&eacute;n Palerm, consellera de Sector Primario del Consell de Formentera. &ldquo;Hemos llegado a estar hasta tres d&iacute;as sin recibir camiones de productos&rdquo;. Basta un temporal o una interrupci&oacute;n log&iacute;stica para que la cadena se rompa. No hay colch&oacute;n ni alternativa inmediata, lo que obliga a ser previsores. En este contexto, el Fondo de Tierras impulsado desde el Consell aparece como una de las pocas herramientas para reforzar la capacidad productiva local, aunque su alcance sigue siendo muy limitado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recorrido en bicicleta por Menorca, una forma de observar el territorio a escala real y leer los límites y tensiones del sistema"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorrido en bicicleta por Menorca, una forma de observar el territorio a escala real y leer los límites y tensiones del sistema                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Turismo y agricultura, &oacute;rganos de un mismo metabolismo</strong></h2><p class="article-text">
        El modelo de las islas funciona como un monocultivo econ&oacute;mico en el que el turismo condiciona al resto de actividades. &ldquo;No es un sector m&aacute;s, act&uacute;a como eje estructurador del territorio&rdquo;, apunta Caballero. &ldquo;El turismo concentra el uso del suelo, eleva el precio de la tierra y desplaza las actividades menos rentables. A partir de ah&iacute;, redefine las prioridades del territorio&rdquo;, apostilla Santidri&aacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El turismo no es un sector más, actúa como eje estructurador del territorio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Edurne Caballero</span>
                                        <span>—</span> Bióloga especializada en agroecología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;La soberan&iacute;a alimentaria ha dejado de ser una idea rom&aacute;ntica. Los proyectos que vemos hoy son el resultado de un compromiso profundo con el territorio. El gran reto ahora es escalar&rdquo;, se&ntilde;ala Batle. &ldquo;Falta dar el salto hacia los niveles de decisi&oacute;n pol&iacute;tica para implicar a empresas y potenciar el consumo masivo&rdquo;. Y a&ntilde;ade una condici&oacute;n clave: &ldquo;Si no alcanzamos al menos un 30% de consumo ecol&oacute;gico y local &mdash;con la implicaci&oacute;n de instituciones, corporaciones y sistema educativo&mdash;, no habr&aacute; un verdadero cambio sist&eacute;mico que mejore la resiliencia y la soberan&iacute;a alimentaria de las islas&rdquo;. Desde fuera, el equilibrio parece posible: campo y turismo coexistiendo en una misma imagen de postal. Pero desde dentro, la relaci&oacute;n es m&aacute;s tensa: dos &oacute;rganos de un mismo metabolismo compiten por recursos finitos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no es la ausencia de alternativas, es que las que existen no tienen suficiente peso para alterar la lógica dominante del sistema</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Reducir la dependencia</strong></h2><p class="article-text">
        Este enfoque no elimina los l&iacute;mites, los hace visibles. Obliga a adaptar la producci&oacute;n a la disponibilidad real de agua, a las caracter&iacute;sticas del suelo y a las condiciones del entorno y el clima. En lugar de forzar el sistema, establece una relaci&oacute;n de ajuste continuo con el territorio.
    </p><p class="article-text">
        Puede parecer menos eficiente en t&eacute;rminos, pero responden a una l&oacute;gica que refuerza la resiliencia y la soberan&iacute;a alimentaria ya que el &eacute;xito no se mide en maximizar la producci&oacute;n, sino en sostenerla en el tiempo sin depender de lo que llega desde fuera.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explican Ana y Edurne, las iniciativas que han visitado &ldquo;funcionan, producen y venden&rdquo;: &ldquo;Demuestran que no se trata de utop&iacute;as ni de experimentos fallidos, sino de modelos viables que ya operan en condiciones reales&rdquo;. Sin embargo, ese funcionamiento a&uacute;n no se traduce en una transformaci&oacute;n sist&eacute;mica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajo en vivero agrícola en Menorca, base para la recuperación de variedades y la continuidad del sistema productivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajo en vivero agrícola en Menorca, base para la recuperación de variedades y la continuidad del sistema productivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El gran reto ya no es demostrar que funciona, sino escalar. Estamos en ese punto intermedio en el que lo que funciona no consigue expandirse&rdquo;, resume Batle. El obst&aacute;culo no est&aacute; en sus pr&aacute;cticas, sino en la estructura que las rodea. Las normas y la burocracia que regulan la producci&oacute;n y la transformaci&oacute;n agraria est&aacute;n dise&ntilde;adas para producir volumen, no para sostener el territorio. Exigen procesos y requisitos que encajan con modelos intensivos, pero dificultan la viabilidad de explotaciones peque&ntilde;as o medianas.
    </p><p class="article-text">
        La distribuci&oacute;n reproduce esa misma l&oacute;gica. Funciona a trav&eacute;s de cadenas largas, con m&uacute;ltiples intermediarios y precios definidos lejos del territorio, lo que reduce el margen del productor y rompe el v&iacute;nculo del consumidor con el origen de los alimentos.
    </p><p class="article-text">
        No se trata de una falta de conocimiento ni de voluntad individual, sino de una fricci&oacute;n entre dos sistemas que operan con l&oacute;gicas incompatibles. Uno est&aacute; optimizado para crecer en volumen, apoyado en energ&iacute;a externa y en redes globales que permiten expandirse con rapidez. El otro se adapta al territorio, est&aacute; condicionado por recursos locales y se basa en equilibrios m&aacute;s lentos que requieren tiempo y concienciaci&oacute;n para consolidarse.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Apicultores en Menorca durante la gestión de colmenas, una actividad que conecta producción, biodiversidad y territorio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Apicultores en Menorca durante la gestión de colmenas, una actividad que conecta producción, biodiversidad y territorio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los l&iacute;mites f&iacute;sicos del sistema</strong></h2><p class="article-text">
        A medida que avanza el recorrido de Biela y Tierra, el sistema deja de ser abstracto. Ya no se trata solo de c&oacute;mo se organiza la producci&oacute;n, sino de qu&eacute; la hace posible y, sobre todo, de qu&eacute; la limita.
    </p><p class="article-text">
        El primer l&iacute;mite es el agua. &ldquo;Sin agua no hay agricultura viable: la tierra &uacute;til es la que tiene acceso a ella&rdquo;, subraya el bi&oacute;logo y consultor ambiental Antoni Font. En un territorio insular, no es una cuesti&oacute;n t&eacute;cnica, es estructural. La disponibilidad h&iacute;drica no depende &uacute;nicamente de la lluvia, sino de su gesti&oacute;n, de su distribuci&oacute;n y de las prioridades que fija el sistema econ&oacute;mico. Cada decisi&oacute;n sobre el uso del agua redefine el territorio.
    </p><p class="article-text">
        El segundo l&iacute;mite es el suelo. No solo como superficie, sino como capacidad productiva real. Est&aacute; ligado a procesos de fertilidad, estructura y acumulaci&oacute;n de materia org&aacute;nica que requieren tiempo y no pueden acelerarse ni sustituirse sin coste. Esa dimensi&oacute;n, muchas veces invisible, determina qu&eacute; puede cultivarse y en qu&eacute; condiciones.
    </p><p class="article-text">
        El tercer l&iacute;mite est&aacute; en el mar. &ldquo;Solo un 15% del pescado que consumimos procede de nuestras aguas&rdquo;, se&ntilde;ala Elisa Mart&iacute;nez, coordinadora de la Alianza Calant Xarxes. El resto, como ocurre con los alimentos terrestres, depende del exterior. &ldquo;Para avanzar en soberan&iacute;a alimentaria en el &aacute;mbito de la pesca, hay que diversificar el consumo hacia especies menos conocidas y con menor vulnerabilidad, como el gerret, la vacoreta o la c&aacute;ntera. Esto reduce la presi&oacute;n sobre especies sobreexplotadas y refuerza el sector pesquero local&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Agua, suelo y mar delimitan el campo de lo posible en las islas. Cuando se hacen visibles obligan a replantear no solo c&oacute;mo se produce, sino hasta d&oacute;nde puede sostenerse un sistema que depende de recursos finitos. Lo que revela esta ruta en bicicleta de Biela y Tierra es otra forma de leer el territorio. Bajo la apariencia de bonanza, el sistema econ&oacute;mico de Balears se sostiene sobre condiciones que no controla. La pregunta que dejan en el aire Ana Santidri&aacute;n y Edurne Caballero al despedirse es qu&eacute; ocurrir&aacute; cuando ese flujo se detenga.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/8-000-kilometros-bicicleta-defender-soberania-alimentaria-no-utopia_1_13096043.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2026 05:02:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7377109" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7377109" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más de 8.000 kilómetros en bicicleta para defender la soberanía alimentaria: "No es una utopía"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Soberanía alimentaria,Alimentación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El mestre japonès de l'agricultura que 'va advertir' que Mallorca "aviat seria un desert" i va xocar amb l'acadèmia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mestre-japones-l-agricultura-advertir-mallorca-aviat-seria-desert-i-xocar-amb-l-academia_1_12904882.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a6023298-4c4a-4d06-9d6d-848845770972_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El mestre japonès de l&#039;agricultura que &#039;va advertir&#039; que Mallorca &quot;aviat seria un desert&quot; i va xocar amb l&#039;acadèmia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El considerat “padrí” de l’agricultura natural va visitar la més gran de les Balears l’any 1999, on va dissenyar personalment un bosc comestible que encara prospera com a laboratori viu del seu enfocament. «El desert avança», advertia
</p><p class="subtitle">ENTREVISTA - Juan Plantas, etnobotànic: “Mallorca ha estat ocupada de manera pacífica, però conserva les millors oliveres”
</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;any 1999, Masanobu Fukuoka (1913&ndash;2008) arrib&agrave; a Mallorca en el tram final de la seva vida, quan el seu pensament ja havia travessat continents, disciplines i pol&egrave;miques. Semblava sortit de l&rsquo;univers de l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/cultura/cine/razones-redescubrir-peliculas-ghibli-netflix_1_1057820.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Studio Ghibli</a>. Vestia el vestit tradicional de cot&oacute; blau dels pagesos japonesos, es recolzava en un gaiato de fusta gastada i avan&ccedil;ava amb pas lent, per&ograve; amb una pres&egrave;ncia de <em>sensei</em> &mdash;mestre&mdash; que imposava respecte.
    </p><p class="article-text">
        Va arribar sense cap voluntat d&rsquo;agradar ni d&rsquo;adaptar-se al discurs local. Des del primer contacte amb la premsa an&agrave; directe al xoc. &laquo;No entenc com als turistes els pot agradar un lloc que molt aviat ser&agrave; un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-asemejaria-desierto-atacama-peor-escenario-cambio-climatico-2100-experta_1_11859284.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desert</a>&raquo;. Per a Fukuoka, Mallorca ja representava, a finals del segle passat, un exemple primerenc del que &mdash;assegurava&mdash; passa quan es trenca la relaci&oacute; entre bosc, s&ograve;l, aigua i cultura. &laquo;El desert avan&ccedil;a&raquo;, advertia, &laquo;i la causa principal &eacute;s la desaparici&oacute; de la cultura lligada al bosc&raquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El paisatge com a s&iacute;mptoma</strong></h2><p class="article-text">
        La seva lectura del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/altas-temperaturas-disparan-alarmas-impacto-crisis-climatica-balears_1_10393444.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">paisatge mediterrani </a>fou contundent. Observ&agrave; vessants erosionats, camps nus durant bona part de l&rsquo;any, monocultius resistents per&ograve; exhausts i una greu p&egrave;rdua de diversitat vegetal. Assenyal&agrave; l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/juan-plantas-etnobotanic-mallorca-estat-ocupada-manera-pacifica-conserva-les-millors-oliveres_1_12280988.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">olivera com a s&iacute;mbol de resist&egrave;ncia extrema</a>, gaireb&eacute; de superviv&egrave;ncia, per&ograve; tamb&eacute; com a indicador d&rsquo;empobriment ecol&ograve;gic. &laquo;&Eacute;s l&rsquo;arbre que m&eacute;s pot aguantar en aquest clima&raquo;, deia, &laquo;un arbre quasi de desert&raquo;. All&agrave; on abans hi havia hagut boscos i complexitat biol&ograve;gica, Fukuoka hi detectava erosi&oacute; del s&ograve;l. I advertia que &laquo;sense una restauraci&oacute; profunda del territori, el deteriorament ecol&ograve;gic acabaria arrossegant la cultura. I sense cultura no hi ha civilitzaci&oacute;&raquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El desert avança i la causa principal és la desaparició de la cultura lligada al bosc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Masanobu Fukuoka </span>
                                        <span>—</span> Agricultor japonès, al seu pas per Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/846e4b0c-8a9c-4cfa-b9cd-e83aeced59d7_source-aspect-ratio_50p_1134181.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/846e4b0c-8a9c-4cfa-b9cd-e83aeced59d7_source-aspect-ratio_50p_1134181.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/846e4b0c-8a9c-4cfa-b9cd-e83aeced59d7_source-aspect-ratio_75p_1134181.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/846e4b0c-8a9c-4cfa-b9cd-e83aeced59d7_source-aspect-ratio_75p_1134181.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/846e4b0c-8a9c-4cfa-b9cd-e83aeced59d7_source-aspect-ratio_default_1134181.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/846e4b0c-8a9c-4cfa-b9cd-e83aeced59d7_source-aspect-ratio_default_1134181.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/846e4b0c-8a9c-4cfa-b9cd-e83aeced59d7_source-aspect-ratio_default_1134181.jpg"
                    alt="Fukuoka dibuixa i pren notes a l&#039;aire lliure durant la seva estada a Mallorca, en una finca d&#039;Artà"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fukuoka dibuixa i pren notes a l&#039;aire lliure durant la seva estada a Mallorca, en una finca d&#039;Artà                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant la seva estada a l&rsquo;illa &mdash;prop d&rsquo;un mes i mig&mdash; visit&agrave; finques, camin&agrave; damunt el terreny i toc&agrave; la terra amb les mans. Juntament amb els dissenyadors Sybilla Sorondo i Guillem Ferrer, i el permacultor Julio Cantos, impuls&agrave; experi&egrave;ncies de regeneraci&oacute; i reforestaci&oacute; que traslladaven el seu pensament a la pr&agrave;ctica. Especialment significativa fou la seva intervenci&oacute; a la finca de Sa Pedrissa, a Mancor de la Vall, on disseny&agrave; personalment un bosc comestible que encara prospera com a laboratori viu de la seva agricultura natural i del <em>wu wei</em> &mdash;el no fer&mdash; adaptat a les condicions mediterr&agrave;nies.
    </p><p class="article-text">
        Promogu&eacute; la sembra amb <em>nendo dango</em>, bolletes d&rsquo;argila carregades de llavors diverses, llan&ccedil;ades damunt un s&ograve;l degradat per sembrar boscos de manera natural. &laquo;Per reverdir nom&eacute;s fan falta llavors, argila i un grup d&rsquo;amics&raquo;, afirmava. No prometia resultats immediats ni &egrave;xits espectaculars. Cercava iniciar processos. Per a Fukuoka, l&rsquo;acte de sembrar no consistia a imposar un disseny, sin&oacute; a retornar a la natura la possibilitat de decidir. &laquo;Nosaltres no cultivam el menjar; la natura cultiva el menjar&raquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5e3952-0bf5-44f2-a24f-4c1847f89a47_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5e3952-0bf5-44f2-a24f-4c1847f89a47_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5e3952-0bf5-44f2-a24f-4c1847f89a47_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5e3952-0bf5-44f2-a24f-4c1847f89a47_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5e3952-0bf5-44f2-a24f-4c1847f89a47_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5e3952-0bf5-44f2-a24f-4c1847f89a47_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f5e3952-0bf5-44f2-a24f-4c1847f89a47_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Boletes d&#039;argila amb llavors (&#039;nendo dango&#039;), mètode desenvolupat per Masanobu Fukuoka per introduir vida en sòls degradats sense llaurar, regar ni intervenir de forma directa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Boletes d&#039;argila amb llavors (&#039;nendo dango&#039;), mètode desenvolupat per Masanobu Fukuoka per introduir vida en sòls degradats sense llaurar, regar ni intervenir de forma directa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff797636-305f-4828-a8d7-a63b3047713b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff797636-305f-4828-a8d7-a63b3047713b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff797636-305f-4828-a8d7-a63b3047713b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff797636-305f-4828-a8d7-a63b3047713b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff797636-305f-4828-a8d7-a63b3047713b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff797636-305f-4828-a8d7-a63b3047713b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff797636-305f-4828-a8d7-a63b3047713b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Masanobu Fukuoka recorre el camp mallorquí muntat en una mula, acompanyat per veïns de la zona durant una de les seves visites sobre el terreny el 1999"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Masanobu Fukuoka recorre el camp mallorquí muntat en una mula, acompanyat per veïns de la zona durant una de les seves visites sobre el terreny el 1999                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Xoc amb l'acad&egrave;mia</strong></h2><p class="article-text">
        El pas per Mallorca del considerat &ldquo;padr&iacute;&rdquo; de l&rsquo;agricultura natural tamb&eacute; gener&agrave; pol&egrave;mica. La confer&egrave;ncia que impart&iacute; a la Universitat de les Illes Balears (UIB) evidenci&agrave; un xoc de mirades. Part del professorat i dels t&egrave;cnics ambientals reconegueren la bona intenci&oacute; de la seva proposta i el seu valor pedag&ograve;gic per implicar la ciutadania en la restauraci&oacute; del paisatge. Tanmateix, expressaren reserves sobre l&rsquo;abast i l&rsquo;aplicabilitat de les seves metodologies. La regeneraci&oacute; d&rsquo;ecosistemes &mdash;argumentaven&mdash; no pot basar-se &uacute;nicament en gestos simb&ograve;lics ni en l&rsquo;extrapolaci&oacute; d&rsquo;experi&egrave;ncies desenvolupades en altres contextos clim&agrave;tics, i advertiren del risc de simplificar processos ecol&ograve;gics complexos.
    </p><p class="article-text">
        El fet &eacute;s que, quan se li demanava quines llavors s&rsquo;havien de sembrar i quines no, la seva resposta desconcertava molts. Per a ell, el debat sobre la introducci&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies havia quedat superat per la urg&egrave;ncia del moment. &laquo;Ja no es tracta d&rsquo;introduir o no introduir <a href="https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/especies-exoticas-invasoras-seran-salvacion-naturaleza_132_8529678.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">esp&egrave;cies no aut&ograve;ctones</a>&raquo;, deia. &laquo;Es tracta de superviv&egrave;ncia&raquo;. &laquo;En territoris profundament degradats &mdash;sostenia&mdash; la prioritat no era conservar una imatge idealitzada del passat, sin&oacute; retornar al s&ograve;l la capacitat de sostenir vida&raquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ja no es tracta d&#039;introduir o no espècies no autòctones. Es tracta de supervivència</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Masanobu Fukuoka</span>
                                        <span>—</span> Agricultor japonès
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/617ee629-6107-4bc1-9d8d-c16ba519653c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/617ee629-6107-4bc1-9d8d-c16ba519653c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/617ee629-6107-4bc1-9d8d-c16ba519653c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/617ee629-6107-4bc1-9d8d-c16ba519653c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/617ee629-6107-4bc1-9d8d-c16ba519653c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/617ee629-6107-4bc1-9d8d-c16ba519653c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/617ee629-6107-4bc1-9d8d-c16ba519653c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de grup durant la visita de Masanobu Fukuoka a Mallorca el 1999, al costat de col·laboradors locals i participants en les experiències d&#039;agricultura natural"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de grup durant la visita de Masanobu Fukuoka a Mallorca el 1999, al costat de col·laboradors locals i participants en les experiències d&#039;agricultura natural                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/266c580e-e754-4cf7-9707-2e1ca614f05d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/266c580e-e754-4cf7-9707-2e1ca614f05d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/266c580e-e754-4cf7-9707-2e1ca614f05d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/266c580e-e754-4cf7-9707-2e1ca614f05d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/266c580e-e754-4cf7-9707-2e1ca614f05d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/266c580e-e754-4cf7-9707-2e1ca614f05d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/266c580e-e754-4cf7-9707-2e1ca614f05d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Masanobu Fukuoka exposa els principis de l&#039;agricultura natural recolzant-se en esquemes i cal·ligrafia japonesa per reflexionar sobre la natura i l&#039;acció humana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Masanobu Fukuoka exposa els principis de l&#039;agricultura natural recolzant-se en esquemes i cal·ligrafia japonesa per reflexionar sobre la natura i l&#039;acció humana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'origen d'una 'ruptura' personal</strong></h2><p class="article-text">
        Les arrels d&rsquo;aquesta mirada es remunten als anys trenta del segle XX. Amb tot just vint-i-cinc anys, una pneum&ograve;nia greu oblig&agrave; Fukuoka a aturar-se i a travessar una crisi vital. Durant la convalesc&egrave;ncia visqu&eacute; una experi&egrave;ncia que descrigu&eacute; com a *satori* &mdash;una intu&iuml;ci&oacute; profunda d&rsquo;unitat&mdash;. &laquo;Vaig sentir la natura com una sola realitat interconnectada. En lloc de mirar-la, ara hi era dins&raquo;, confessaria despr&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Poc temps despr&eacute;s renunci&agrave; al seu lloc com a fitopat&ograve;leg al Departament de Duanes de Yokohama i es retir&agrave; a la granja familiar de K&#333;chi, a l&rsquo;illa japonesa de Shikoku. All&agrave; inici&agrave; un proc&eacute;s d&rsquo;experimentaci&oacute; radicalment invers a l&rsquo;habitual. En lloc d&rsquo;introduir noves t&egrave;cniques, comen&ccedil;&agrave; a eliminar pr&agrave;ctiques. &laquo;Hi ha poques pr&agrave;ctiques agr&iacute;coles realment necess&agrave;ries&raquo;, conclo&iuml;a.
    </p><p class="article-text">
        Redu&iacute; sistem&agrave;ticament la intervenci&oacute; humana fins a l&rsquo;essencial. Elimin&agrave; el llaurat, renunci&agrave; als fertilitzants qu&iacute;mics i abandon&agrave; la poda sistem&agrave;tica. Segons defens&agrave; durant d&egrave;cades, els seus conreus assolien rendiments iguals o superiors als de les explotacions industrials japoneses, sense degradar el s&ograve;l, sense contaminar l&rsquo;aigua i augmentant any rere any la fertilitat de la terra, cosa que desconcert&agrave; els agr&ograve;noms m&eacute;s esc&egrave;ptics.
    </p><p class="article-text">
        Repetia a qui l&rsquo;acompanyava que el pag&egrave;s havia &laquo;d&rsquo;aprendre a retirar-se, a intervenir nom&eacute;s quan fos estrictament necessari i a confiar en la intel&middot;lig&egrave;ncia silenciosa del territori&raquo;. &laquo;El &ldquo;no fer&rdquo; no vol dir no fer res, sin&oacute; deixar de fer all&ograve; innecessari. I la majoria del que feim &eacute;s innecessari&raquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El &#039;no fer&#039; no significa no fer res, sinó deixar de fer allò innecessari. I la majoria del que fem és innecessari</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Masanobu Fukuoka</span>
                                        <span>—</span> Agricultor japonès
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c07e3c-68ba-47a2-9122-1fbf83c68453_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c07e3c-68ba-47a2-9122-1fbf83c68453_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c07e3c-68ba-47a2-9122-1fbf83c68453_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c07e3c-68ba-47a2-9122-1fbf83c68453_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c07e3c-68ba-47a2-9122-1fbf83c68453_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c07e3c-68ba-47a2-9122-1fbf83c68453_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5c07e3c-68ba-47a2-9122-1fbf83c68453_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrat de Masanobu Fukuoka durant la seva estada a Mallorca, atent i observador, fidel al seu principi d&#039;escoltar abans d&#039;intervenir"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrat de Masanobu Fukuoka durant la seva estada a Mallorca, atent i observador, fidel al seu principi d&#039;escoltar abans d&#039;intervenir                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dc384f0-e7c7-45ca-a649-82a351fb1f95_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dc384f0-e7c7-45ca-a649-82a351fb1f95_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dc384f0-e7c7-45ca-a649-82a351fb1f95_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dc384f0-e7c7-45ca-a649-82a351fb1f95_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dc384f0-e7c7-45ca-a649-82a351fb1f95_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dc384f0-e7c7-45ca-a649-82a351fb1f95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9dc384f0-e7c7-45ca-a649-82a351fb1f95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Boletes d&#039;argila amb llavors esteses i assecant-se al sol abans de ser utilitzades en accions de reforestació i regeneració del sòl"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Boletes d&#039;argila amb llavors esteses i assecant-se al sol abans de ser utilitzades en accions de reforestació i regeneració del sòl                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Microbi&ograve;leg de formaci&oacute;, pag&egrave;s per elecci&oacute; i pensador per necessitat, Fukuoka &eacute;s considerat un autor visionari en la manera com obr&iacute; el cam&iacute; a l&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica i la permacultura. El punt d&rsquo;inflexi&oacute; arrib&agrave; als anys setanta amb la publicaci&oacute; de <em>La revoluci&oacute; d&rsquo;un bri de palla </em>(1975), en plena crisi del petroli. Fou l&rsquo;obra fundacional de l&rsquo;agricultura natural i un text clau del pensament ecol&ograve;gic del segle XX. Despr&eacute;s de d&egrave;cades d&rsquo;anonimat, comen&ccedil;&agrave; a ser convidat a rec&oacute;rrer el m&oacute;n. Mai no fund&agrave; una escola ni propos&agrave; receptes universals. Deix&agrave; quelcom molt m&eacute;s dif&iacute;cil d&rsquo;imitar: una manera de mirar la natura.
    </p><p class="article-text">
        La seva aparen&ccedil;a humil contrastava amb la contund&egrave;ncia de les seves paraules. Quan parlava, ho feia amb una energia inesperada per la seva edat. No adoptava el to de l&rsquo;expert que ve a ensenyar, sin&oacute; el del testimoni que ha vist la guerra contra la natura i no pot callar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/861b7996-3979-401b-83c7-ed9db7780d6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/861b7996-3979-401b-83c7-ed9db7780d6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/861b7996-3979-401b-83c7-ed9db7780d6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/861b7996-3979-401b-83c7-ed9db7780d6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/861b7996-3979-401b-83c7-ed9db7780d6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/861b7996-3979-401b-83c7-ed9db7780d6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/861b7996-3979-401b-83c7-ed9db7780d6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fukuoka mostra llavors de tomàquet de ramellet mallorquí que s&#039;enduria al Japó per experimentar a la seva finca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fukuoka mostra llavors de tomàquet de ramellet mallorquí que s&#039;enduria al Japó per experimentar a la seva finca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El &ldquo;no fer&rdquo; com a principi de disseny</strong>&ldquo;</h2><p class="article-text">
        &laquo;No m&rsquo;agrada la paraula feina&raquo;, afirmava. &laquo;Els &eacute;ssers humans som els &uacute;nics animals que hem de fer feina, i aix&ograve; &eacute;s el m&eacute;s rid&iacute;cul del m&oacute;n&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per a Fukuoka, l&rsquo;obsessi&oacute; moderna per la feina, la productivitat i el control era un s&iacute;mptoma clar de desconnexi&oacute; amb els ritmes naturals. El <em>wu wei</em> al qual apel&middot;lava no significava passivitat ni aband&oacute;, sin&oacute; alineaci&oacute; amb la vida: actuar nom&eacute;s quan &eacute;s necessari; retirar-se quan la intervenci&oacute; humana romp m&eacute;s del que repara. Sovint invertia l&rsquo;ordre habitual de les confer&egrave;ncies: preguntava abans de respondre, observava el p&uacute;blic, deixava silencis inc&ograve;modes. No cercava conv&egrave;ncer, sin&oacute; desmuntar la idea que l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; est&agrave; per damunt de la natura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/72610c1f-e0aa-454b-acb7-4b1411e9271a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/72610c1f-e0aa-454b-acb7-4b1411e9271a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/72610c1f-e0aa-454b-acb7-4b1411e9271a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/72610c1f-e0aa-454b-acb7-4b1411e9271a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/72610c1f-e0aa-454b-acb7-4b1411e9271a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/72610c1f-e0aa-454b-acb7-4b1411e9271a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/72610c1f-e0aa-454b-acb7-4b1411e9271a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fukuoka, incansable observador durant la seva visita, analitza el paisatge de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fukuoka, incansable observador durant la seva visita, analitza el paisatge de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al llarg de la seva vida, Fukuoka fou un observador i investigador incansable dels processos naturals. D&rsquo;aquesta observaci&oacute; sostinguda en va extreure una hip&ograve;tesi tan senzilla com subversiva: &laquo;Com menys interferim, m&eacute;s pot la natura desplegar la seva saviesa&raquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El propòsit final de l&#039;agricultura no és la collita, sinó el cultiu de l&#039;ésser humà</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Masanobu Fukuoka</span>
                                        <span>—</span> Agricultor japonès
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La clau no era la inacci&oacute;, sin&oacute; l&rsquo;acci&oacute; assenyada. Fukuoka sembrava quan el cicle natural ho indicava, protegia el s&ograve;l amb coberta vegetal i confiava en l&rsquo;equilibri entre esp&egrave;cies. &laquo;Les males herbes no existeixen&raquo;, recordava, &laquo;nom&eacute;s s&oacute;n plantes que compleixen una funci&oacute;&raquo;. All&agrave; on l&rsquo;agricultura moderna veia enemics a eliminar, ell hi veia relacions a comprendre. Aquesta experi&egrave;ncia convertia el seu discurs en quelcom dif&iacute;cil de rebatre: Fukuoka no parlava des de la teoria ni des del laboratori, sin&oacute; des d&rsquo;una pr&agrave;ctica sostinguda durant m&eacute;s de quaranta anys en una finca productiva.
    </p><p class="article-text">
        Durant els darrers trenta anys de la seva vida concentr&agrave; els seus esfor&ccedil;os a combatre la desertitzaci&oacute; en regions &agrave;rides d&rsquo;&Agrave;sia, d&rsquo;&Agrave;frica i de la Mediterr&agrave;nia. A Gr&egrave;cia coordin&agrave; grans sembres col&middot;lectives amb <em>nendo dango</em>. Aquelles experi&egrave;ncies quedaren recollides en el llibre <em>Sembrando en el desierto</em> (1996), considerat el seu testament intel&middot;lectual, on insisteix en la lluita contra la desertitzaci&oacute;. El seu missatge final fou sobri i exigent: &laquo;Cuidar la terra i purificar l&rsquo;esperit hum&agrave; s&oacute;n un mateix proc&eacute;s&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        No proposava tornar al passat, sin&oacute; abandonar la il&middot;lusi&oacute; de control. Sembrar boscos, per a Fukuoka, era mantenir l&rsquo;esperan&ccedil;a: &laquo;El prop&ograve;sit final de l&rsquo;agricultura no &eacute;s la collita, sin&oacute; el cultiu de l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;&raquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mestre-japones-l-agricultura-advertir-mallorca-aviat-seria-desert-i-xocar-amb-l-academia_1_12904882.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 14 Jan 2026 05:30:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a6023298-4c4a-4d06-9d6d-848845770972_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3609037" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a6023298-4c4a-4d06-9d6d-848845770972_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3609037" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El mestre japonès de l'agricultura que 'va advertir' que Mallorca "aviat seria un desert" i va xocar amb l'acadèmia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a6023298-4c4a-4d06-9d6d-848845770972_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agricultura,Agricultura ecológica,Agricultores,Cambio climático,Crisis climática,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
