És un estiu terrible. El foc torna a recórrer la geografia espanyola i també bona part del món, i ara mateix el tenim massa a prop, a la Vall d’Uixó i a la serra d’Espadà. Canvien els llocs, la intensitat i les circumstàncies, però es repeteix una sensació difícil d’esquivar: tornem a parlar de la muntanya quan ja està cremant, quan el fum es veu des de quilòmetres i quan l’única prioritat possible és protegir vides, habitatges i territori.

En aquestos moments crucials, els bombers forestals es converteixen, amb tota justícia, en els herois de cada jornada. Avancen cap a on els altres s’allunyen i treballen en condicions que moltes vegades resulten difícils d’imaginar des de la distància. També ho fan l’UME, els agents mediambientals, els pilots, els tècnics, les forces de seguretat, els serveis sanitaris i tantes persones que formen part d’uns operatius cada vegada més preparats per a enfrontar-se a incendis també cada vegada més extrems.

Tanmateix, reconéixer la seua feina no hauria d’impedir-nos mirar una mica més arrere. No unes hores abans de l’incendi, sinó mesos i, fins i tot, anys. Perquè hem desenvolupat una capacitat extraordinària per a reaccionar davant l’emergència, però continuem tenint enormes dificultats per a anticipar-nos-hi. Potser aquesta és, en el fons, la nostra manera d’arribar sempre tard.

La política pressupostària explica prou bé aquesta contradicció. Destinar recursos a l’extinció resulta indiscutible perquè el perill està davant, és visible i exigeix una resposta immediata. Molt més difícil és defensar una inversió preventiva els resultats de la qual no es podran mostrar al final de l’exercici ni cabran fàcilment en una fotografia. La prevenció requereix continuïtat, coneixement i una mirada que vaja més enllà de l’estiu següent i, per descomptat, de la pròxima convocatòria electoral.

Fa alguns anys, durant els governs del Botànic, una consellera es va atrevir a plantejar que el pressupost destinat a la prevenció havia de ser equiparable al de l’extinció. La proposta no va trobar precisament un “bravo”, sinó tantes resistències que pràcticament la van titllar d’utòpica i inviable. Més enllà de noms i partits, aquell episodi va reflectir una cultura política molt arrelada: acceptem sense massa dubtes l’enorme cost de combatre un incendi, però ens costa moltíssim més assumir el cost de gestionar el territori abans que aparega la primera flama.

I no es tracta d’enfrontar prevenció i extinció, com si una haguera de créixer a costa de l’altra. Totes dues són imprescindibles. La qüestió és per què una continua rebent l’èpica, l’atenció i, amb freqüència, el pes polític, mentre que l’altra roman en un segon pla, malgrat que tots afirmem que és fonamental.

A aquesta falta de perspectiva s’hi suma una idea tan estesa com desafortunada: que les muntanyes estan brutes i cal netejar-les. Es repeteix cada estiu amb una seguretat sorprenent, com si la muntanya fora un solar abandonat o un jardí al qual no haguera acudit el jardiner durant l’hivern. Però la muntanya no està bruta. La muntanya es gestiona.

Gestionar-la significa conéixer cada territori i actuar d’acord amb les seues característiques. Significa fer treballs forestals, recuperar aprofitaments, afavorir la ramaderia extensiva allà on siga possible, utilitzar la biomassa, mantindre camins i àrees estratègiques i conservar un mosaic d’usos que dificulte la propagació dels grans incendis. No consisteix a retirar indiscriminadament la vegetació, ni es pot reduir a una campanya de desbrossament abans de l’estiu. És una tasca constant i molt més complexa que aquest aparentment senzill “cal netejar la muntanya”.

També convindria recordar una dada que poca gent coneix: més del 65% del terreny forestal valencià es troba en mans privades. Parlem de la muntanya com un patrimoni comú —i ambientalment ho és—, però una part majoritària pertany a persones que, en molts casos, no obtenen cap rendiment d’aquestes propietats i difícilment poden assumir per elles mateixes el cost de mantindre-les.

També convindria recordar una dada que poca gent coneix: més del 65 % del terreny forestal es troba en mans privades

Si considerem estratègica la gestió d’aquest territori, per què no arriben amb més facilitat les ajudes? Per què no hi ha polítiques públiques més ambicioses, estables i accessibles que acompanyen els propietaris? No sembla raonable reclamar-los que facen una tasca d’interés general mentre se’ls deixa pràcticament sols davant la burocràcia, els costos i l’absència de rendibilitat. La prevenció també consisteix a aconseguir que cuidar el bosc siga viable.

Tampoc ajuda que aquesta política perda pes dins de la mateixa Administració. Després de comptar durant les dues legislatures anteriors amb una Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals, resulta difícil entendre que una matèria tan decisiva haja quedat, amb els actuals gestors, entremesclada i indefinida. Les estructures administratives no apaguen incendis per si mateixes, però sí que revelen les prioritats d’un govern. Si la prevenció és veritablement estratègica, també hauria de reconéixer-se en l’organigrama, en els equips i en els pressupostos. I sense trampes ni només amb l’arreglo de camins.

Perquè tampoc podem continuar tractant el canvi climàtic com una qüestió de fe o una simple disputa ideològica. Els períodes de risc són més llargs, les temperatures extremes es repeteixen i els incendis adquireixen comportaments que posen al límit qualsevol capacitat d’extinció. I resulta especialment preocupant que els qui neguen o relativitzen aquesta realitat tinguen ara responsabilitats directes sobre la prevenció d’incendis a la Generalitat Valenciana. Es pot discutir sobre les mesures, els terminis o els pressupostos, però és difícil dissenyar una política eficaç si es nega l’escenari en què s’ha d’aplicar.

Ningú no pot prometre que deixaran de produir-se incendis. Seria tan ingenu com irresponsable. El foc ha format part històricament dels nostres paisatges i continuarà formant-ne. El que sí que podem decidir és com volem conviure amb aquesta realitat i quina capacitat tindrà el territori per a resistir-la. No aspirem a un bosc en què mai no passe res, sinó a reduir la freqüència, l’extensió i la violència dels grans incendis, que ja no poden ser controlats únicament amb més mitjans d’extinció.

Si de veritat hem aprés alguna cosa, aquesta convicció també hauria de començar a notar-se en els pressupostos

La bona notícia és que no partim de zero. Sabem que una gestió forestal continuada redueix els riscos; que ajudar els propietaris facilita la cura del territori; que la ramaderia extensiva i els aprofitaments forestals poden construir paisatges més resistents; que els parcs naturals necessiten equips tècnics estables, i que les polítiques de prevenció no poden aparéixer i desaparéixer al ritme de les legislatures. No ens falten diagnòstics ni coneixement.

Si de veritat hem aprés alguna cosa, aquesta convicció hauria de començar a notar-se també en els pressupostos. Només aleshores podrem dir que no ens limitem a reaccionar millor cada estiu, sinó que estem aprenent, per fi, a arribar abans.

Está siendo un verano terrible. El fuego vuelve a recorrer la geografía española y también buena parte del mundo, y ahora mismo lo tenemos demasiado cerca, en la Vall d’Uixó y en la Serra d’Espadà. Cambian los lugares, la intensidad y las circunstancias, pero se repite una sensación difícil de esquivar: volvemos a hablar del monte cuando ya está ardiendo, cuando el humo se ve desde kilómetros y cuando la única prioridad posible es proteger vidas, viviendas y territorio.

En esos momentos, los bomberos forestales se convierten, con toda justicia, en los héroes de cada jornada. Avanzan hacia donde los demás se alejan y trabajan en condiciones que muchas veces resultan difíciles de imaginar desde la distancia. También lo hacen la UME, agentes medioambientales, pilotos, técnicos, fuerzas de seguridad, servicios sanitarios y tantas personas que forman parte de unos operativos cada vez más preparados para enfrentarse a incendios también cada vez más extremos.

Sin embargo, reconocer su trabajo no debería impedirnos mirar un poco más atrás. No unas horas antes del incendio, sino meses e incluso años. Porque hemos desarrollado una extraordinaria capacidad para reaccionar ante la emergencia, pero seguimos teniendo enormes dificultades para anticiparnos a ella. Quizá esa sea, en el fondo, nuestra manera de llegar siempre tarde.

La política presupuestaria explica bastante bien esta contradicción. Destinar recursos a la extinción resulta indiscutible porque el peligro está delante, es visible y exige una respuesta inmediata. Mucho más difícil es defender una inversión preventiva cuyos resultados no podrán mostrarse al final del ejercicio ni cabrán fácilmente en una fotografía. La prevención requiere continuidad, conocimiento y una mirada que vaya más allá del verano siguiente y, por supuesto, de la próxima convocatoria electoral.

Hace algunos años, durante los gobiernos del Botànic, una consellera se atrevió a plantear que el presupuesto destinado a la prevención debía ser equiparable al de la extinción. La propuesta no encontró precisamente un “bravo” sino tantas resistencias que prácticamente la tildaron de utópica e inviable. Más allá de nombres y partidos, aquel episodio reflejó una cultura política muy arraigada: aceptamos sin demasiadas dudas el enorme coste de combatir un incendio, pero nos cuesta muchísimo más asumir el coste de gestionar el territorio antes de que aparezca la primera llama.

Y no se trata de enfrentar prevención y extinción, como si una tuviera que crecer a costa de la otra. Las dos son imprescindibles. La cuestión es por qué una continúa recibiendo la épica, la atención y, con frecuencia, el peso político, mientras la otra permanece en un segundo plano pese a que todos afirmamos que es fundamental.

A esa falta de perspectiva se suma una idea tan extendida como desafortunada: que los montes están sucios y hay que limpiarlos. Se repite cada verano con una seguridad sorprendente, como si el monte fuera un solar abandonado o un jardín al que no ha acudido el jardinero durante el invierno. Pero el monte no está sucio. El monte se gestiona.

Gestionarlo significa conocer cada territorio y actuar de acuerdo con sus características. Significa realizar trabajos forestales, recuperar aprovechamientos, favorecer la ganadería extensiva allí donde sea posible, utilizar la biomasa, mantener caminos y áreas estratégicas y conservar un mosaico de usos que dificulte la propagación de los grandes incendios. No consiste en retirar indiscriminadamente la vegetación, ni puede reducirse a una campaña de desbroce antes del verano. Es una labor constante y mucho más compleja que ese aparentemente sencillo “hay que limpiar el monte”.

También convendría recordar un dato que poca gente conoce: más del 65 % del terreno forestal se encuentra en manos privadas. Hablamos del monte como un patrimonio común —y ambientalmente lo es—, pero una parte mayoritaria pertenece a personas que, en muchos casos, no obtienen ningún rendimiento de esas propiedades y difícilmente pueden asumir por sí solas el coste de mantenerlas.

También convendría recordar un dato que poca gente conoce: más del 65 % del terreno forestal se encuentra en manos privadas

Si consideramos estratégica la gestión de ese territorio, ¿por qué no llegan con mayor facilidad las ayudas? ¿Por qué no existen políticas públicas más ambiciosas, estables y accesibles que acompañen a los propietarios? No parece razonable reclamarles que realicen una tarea de interés general mientras se les deja prácticamente solos ante la burocracia, los costes y la ausencia de rentabilidad. La prevención también consiste en conseguir que cuidar el monte sea viable.

Tampoco ayuda que esta política pierda peso dentro de la propia Administración. Después de contar durante las dos legislaturas anteriores con una Dirección General de Prevención de Incendios Forestales, resulta difícil entender que una materia tan decisiva haya quedado con los actuales gestores entremezclada e indefinida. Las estructuras administrativas no apagan incendios por sí mismas, pero sí revelan las prioridades de un gobierno. Si la prevención es verdaderamente estratégica, debería reconocerse también en el organigrama, en los equipos y en los presupuestos. Y sin trampas ni solo arreglo de caminos.

Porque tampoco podemos continuar tratando el cambio climático como una cuestión de fe o una simple disputa ideológica. Los periodos de riesgo son más largos, las temperaturas extremas se repiten y los incendios adquieren comportamientos que ponen al límite cualquier capacidad de extinción. Y resulta especialmente preocupante que quienes niegan o relativizan esa realidad tengan ahora responsabilidades directas sobre la prevención de incendios en la Generalitat Valenciana. Se puede discutir sobre las medidas, los tiempos o los presupuestos, pero es difícil diseñar una política eficaz si se niega el escenario en el que debe aplicarse.

Nadie puede prometer que dejarán de producirse incendios. Sería tan ingenuo como irresponsable. El fuego ha formado parte históricamente de nuestros paisajes y seguirá formando parte de ellos. Lo que sí podemos decidir es cómo queremos convivir con esa realidad y qué capacidad tendrá el territorio para resistirla. No aspiramos a un monte en el que nunca ocurra nada, sino a reducir la frecuencia, la extensión y la violencia de los grandes incendios, que ya no pueden ser controlados únicamente con más medios de extinción.

Si de verdad hemos aprendido algo, esa convicción debería empezar a notarse también en los presupuestos

La buena noticia es que no partimos de cero. Sabemos que una gestión forestal continuada reduce riesgos; que ayudar a los propietarios facilita el cuidado del territorio; que la ganadería extensiva y los aprovechamientos forestales pueden construir paisajes más resistentes; que los parques naturales necesitan equipos técnicos estables, y que las políticas de prevención no pueden aparecer y desaparecer al ritmo de las legislaturas. No nos faltan diagnósticos ni conocimiento.

Si de verdad hemos aprendido algo, esa convicción debería empezar a notarse también en los presupuestos. Solo entonces podremos decir que no nos limitamos a reaccionar mejor cada verano, sino que estamos aprendiendo, por fin, a llegar antes.

Els últims dies, mentre els termòmetres s’enfilaven fins als 45 graus en alguns punts del nostre territori, hi havia una imatge que es repetia per tot arreu. Persones canviant de vorera per caminar davall d’una filera d’arbres, bancs ocupats només si tenien una mica d’ombra i places completament desertes perquè el sol havia convertit el paviment i el formigó en una autèntica planxa. Durant unes hores, vam arribar a la mateixa conclusió sense necessitat de cap debat polític ni de cap informe científic: calen més arbres.

I és curiós. Hi ha pocs assumptes que generen tant de consens. No cal ser ecologista, ni militar en cap organització ambiental, ni tan sols estar especialment sensibilitzat amb el canvi climàtic. Si preguntàrem en qualsevol poble valencià si vol més arbres, més ombra o més refugis climàtics, la resposta seria aclaparadora. Tothom diria que sí. I, tanmateix, cada dia més parcs infantils inaugurats buits, amb temàtica de Disney, però sense una miserable morera que esmorteïsca el cul d'un xiquet que s'abrasa tirant-se pel tobogan.

I no, no és perquè falten plans, estratègies ni fins i tot discursos. De fet, probablement mai no s’havia parlat tant de renaturalització de les ciutats, d’infraestructura verda o de refugis climàtics. El problema apareix quan aquell arbre deixa de ser un concepte amable i es dibuixa sobre un plànol. Perquè aleshores ja no és un arbre. És una plaça d’aparcament que desapareix, una vorera que s’ha d’eixamplar, un carril que es replanteja, unes arrels que algun dia alçaran el paviment o unes fulles que cada tardor obligaran a reforçar la neteja, perquè per als enginyers de torn, embossen els embornals. Veieu, quasi sense adonar-nos-en, el que semblava una idea incontestable es converteix en un conflicte.

Potser perquè un arbre mai no és només un arbre. És una manera d’entendre l’espai públic. És una aposta per una ciutat diferent. És una decisió que demana pensar més en els pròxims trenta anys que en les pròximes eleccions. Per exemple, durant els anys en què vam tindre la responsabilitat de dirigir la política de Medi Natural en la Generalitat Valenciana, esta mateixa paradoxa apareixia una vegada i una altra. Ho vam viure quan per exemple vam impulsar la regulació de l’accés motoritzat a la Serra d’Irta. Abans que s’instal·lara la primera barrera ja s’anunciaven tota mena de catàstrofes. Que el turisme desapareixeria, que els negocis en patirien les conseqüències, que limitar l’accés era una prohibició incomprensible. Però la realitat, tossuda com quasi sempre, va acabar imposant-se. El parc va recuperar tranquil·litat, es va reduir de manera molt notable la pressió del trànsit motoritzat i l’ús públic va continuar sent compatible amb la conservació d’un dels espais més valuosos del nostre litoral.

No era un cas aïllat. Ens passava cada vegada que parlàvem de gestió forestal, de regulació d’usos o de qualsevol mesura que qüestionara la idea que la natura ha d’estar sempre disponible, sempre accessible i sempre al servei de les nostres necessitats immediates. Amb els anys vaig entendre que els grans debats ambientals no solen enfrontar ecologistes i no ecologistes. Enfronten dues maneres d’entendre el temps. La dels qui només miren el present i la dels qui intenten prendre decisions que donaran fruit quan ells ja no hi estiguen.

Per això em desperta un cert somriure escoltar alguns debats sobre els refugis climàtics. Tots els volem. I fem bé. Però els refugis climàtics no naixen d’una roda de premsa, ni d’un render espectacular, ni d’una campanya de comunicació. Naixen quan algú accepta que una part del ciment torne a ser terra, que un carrer perda espai per als cotxes, que un arbre, en alguns casos, necessite dècades per arribar a oferir tota la seua ombra i que els beneficis més importants no els recollirà qui va prendre la decisió. Això és, al meu entendre, l’autèntica ecologia social. No aquella que es limita a repetir eslògans, sinó la que és capaç d’explicar que protegir el territori també significa gestionar conflictes, dialogar amb qui discrepa i assumir que no totes les decisions populars són necessàriament les més responsables. Perquè gestionar el medi ambient no consisteix a agradar a tothom; consisteix a pensar en aquells que encara no poden opinar. Els arbres tenen una virtut extraordinària. Són, probablement, l’única obra pública que quasi mai no beneficia plenament qui la decideix.

Qui planta una carrasca sap que difícilment arribarà a descansar sota la seua copa. Qui transforma una plaça dura en un espai verd sap que l’ombra més generosa la gaudiran uns altres. Potser per això costen tant. Perquè exigeixen una cosa que la política i, de vegades, també la societat, practiquen massa poc: la generositat.

Quan estos dies buscàvem desesperadament un tros d’ombra, molt pocs pensàvem en la persona que, trenta o quaranta anys enrere, va decidir plantar aquell arbre. Segurament ni tan sols sabem qui era. Però gràcies a aquella decisió anònima, durant uns minuts vam respirar millor. Potser esta és la millor definició de la política quan es fa bé: plantar arbres davall els quals sabem que s’asseurà una altra generació.

O com recorda sovint Ramon Folch, “governar és contrariar la tendència”. També per això costa tant plantar arbres: perquè els arbres no voten.