Els últims dies, mentre els termòmetres s’enfilaven fins als 45 graus en alguns punts del nostre territori, hi havia una imatge que es repetia per tot arreu. Persones canviant de vorera per caminar davall d’una filera d’arbres, bancs ocupats només si tenien una mica d’ombra i places completament desertes perquè el sol havia convertit el paviment i el formigó en una autèntica planxa. Durant unes hores, vam arribar a la mateixa conclusió sense necessitat de cap debat polític ni de cap informe científic: calen més arbres.

I és curiós. Hi ha pocs assumptes que generen tant de consens. No cal ser ecologista, ni militar en cap organització ambiental, ni tan sols estar especialment sensibilitzat amb el canvi climàtic. Si preguntàrem en qualsevol poble valencià si vol més arbres, més ombra o més refugis climàtics, la resposta seria aclaparadora. Tothom diria que sí. I, tanmateix, cada dia més parcs infantils inaugurats buits, amb temàtica de Disney, però sense una miserable morera que esmorteïsca el cul d'un xiquet que s'abrasa tirant-se pel tobogan.

I no, no és perquè falten plans, estratègies ni fins i tot discursos. De fet, probablement mai no s’havia parlat tant de renaturalització de les ciutats, d’infraestructura verda o de refugis climàtics. El problema apareix quan aquell arbre deixa de ser un concepte amable i es dibuixa sobre un plànol. Perquè aleshores ja no és un arbre. És una plaça d’aparcament que desapareix, una vorera que s’ha d’eixamplar, un carril que es replanteja, unes arrels que algun dia alçaran el paviment o unes fulles que cada tardor obligaran a reforçar la neteja, perquè per als enginyers de torn, embossen els embornals. Veieu, quasi sense adonar-nos-en, el que semblava una idea incontestable es converteix en un conflicte.

Potser perquè un arbre mai no és només un arbre. És una manera d’entendre l’espai públic. És una aposta per una ciutat diferent. És una decisió que demana pensar més en els pròxims trenta anys que en les pròximes eleccions. Per exemple, durant els anys en què vam tindre la responsabilitat de dirigir la política de Medi Natural en la Generalitat Valenciana, esta mateixa paradoxa apareixia una vegada i una altra. Ho vam viure quan per exemple vam impulsar la regulació de l’accés motoritzat a la Serra d’Irta. Abans que s’instal·lara la primera barrera ja s’anunciaven tota mena de catàstrofes. Que el turisme desapareixeria, que els negocis en patirien les conseqüències, que limitar l’accés era una prohibició incomprensible. Però la realitat, tossuda com quasi sempre, va acabar imposant-se. El parc va recuperar tranquil·litat, es va reduir de manera molt notable la pressió del trànsit motoritzat i l’ús públic va continuar sent compatible amb la conservació d’un dels espais més valuosos del nostre litoral.

No era un cas aïllat. Ens passava cada vegada que parlàvem de gestió forestal, de regulació d’usos o de qualsevol mesura que qüestionara la idea que la natura ha d’estar sempre disponible, sempre accessible i sempre al servei de les nostres necessitats immediates. Amb els anys vaig entendre que els grans debats ambientals no solen enfrontar ecologistes i no ecologistes. Enfronten dues maneres d’entendre el temps. La dels qui només miren el present i la dels qui intenten prendre decisions que donaran fruit quan ells ja no hi estiguen. Per això em desperta un cert somriure escoltar alguns debats sobre els refugis climàtics. Tots els volem. I fem bé. Però els refugis climàtics no naixen d’una roda de premsa, ni d’un render espectacular, ni d’una campanya de comunicació. Naixen quan algú accepta que una part del ciment torne a ser terra, que un carrer perda espai per als cotxes, que un arbre, en alguns casos, necessite dècades per arribar a oferir tota la seua ombra i que els beneficis més importants no els recollirà qui va prendre la decisió. Això és, al meu entendre, l’autèntica ecologia social. No aquella que es limita a repetir eslògans, sinó la que és capaç d’explicar que protegir el territori també significa gestionar conflictes, dialogar amb qui discrepa i assumir que no totes les decisions populars són necessàriament les més responsables. Perquè gestionar el medi ambient no consisteix a agradar a tothom; consisteix a pensar en aquells que encara no poden opinar. Els arbres tenen una virtut extraordinària. Són, probablement, l’única obra pública que quasi mai no beneficia plenament qui la decideix.

Qui planta una carrasca sap que difícilment arribarà a descansar sota la seua copa. Qui transforma una plaça dura en un espai verd sap que l’ombra més generosa la gaudiran uns altres. Potser per això costen tant. Perquè exigeixen una cosa que la política i, de vegades, també la societat, practiquen massa poc: la generositat.

Quan estos dies buscàvem desesperadament un tros d’ombra, molt pocs pensàvem en la persona que, trenta o quaranta anys enrere, va decidir plantar aquell arbre. Segurament ni tan sols sabem qui era. Però gràcies a aquella decisió anònima, durant uns minuts vam respirar millor. Potser aquesta és la millor definició de la política quan es fa bé: plantar arbres davall els quals sabem que s’asseurà una altra generació.

O com recorda sovint Ramon Folch, “governar és contrariar la tendència”. També per això costa tant plantar arbres: perquè els arbres no voten.