<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - J. J. Caballero]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/j_j_caballero/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - J. J. Caballero]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/510319/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El cas Huertas, primer judici franquista anuŀlat per la democràcia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/huertas-primer-judici-franquista-democracia_1_3200137.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El cas Huertas, primer judici franquista anuŀlat per la democràcia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Generalitat ha escollit el periodista a l'hora d'obrir la reparació històrica per ser un "referent de la lluita antifranquista i un símbol de la llibertat d'expressió"</p><p class="subtitle">L'acarnissament dels militars envers Huertas va tenir molt a veure amb la vaga de diaris barcelonins just després de la seva detenció i per l'onada de solidaritat que va despertar el cas a la premsa espanyola</p><p class="subtitle">El judici va ser un veritable esperpent, parcial i amb la total indefensió de l'acusat, que va acabar condemnat a dos anys de presó a la Model</p></div><p class="article-text">
        El Govern de la Generalitat va lliurar aquest divendres el primer document que acredita l'anul&middot;laci&oacute; del judici pol&iacute;tic contra una v&iacute;ctima del franquisme. El conseller de Just&iacute;cia, Carles Mund&oacute;, va afirmar que, per iniciar aquesta reparaci&oacute; hist&ograve;rica, havien triat el periodista Josep Maria Huertas per ser un &ldquo;referent de la lluita antifranquista i un s&iacute;mbol de la llibertat d'expressi&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La v&iacute;dua del periodista, Araceli Aiguaviva, en rebre el document, va recordar que &ldquo;els tribunals havien actuat contra la legalitat i vulnerat el dret a un judici just&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Huertas-quaranta-batalla-llibertat-dexpressio_0_410509118.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La reparaci&oacute; de l'anomenat Cas Huertas</a> &eacute;s la primera de moltes. Altres 66.590 fam&iacute;lies rebran a Catalunya un certificat individualitzat amb nom i cognoms que d&oacute;na fe de la nul&middot;litat d'un judici o d'un consell de guerra dictat per causes pol&iacute;tiques per la dictadura franquista.
    </p><p class="article-text">
        El Parlament va aprovar per unanimitat el passat 29 de juny anul&middot;lar les sent&egrave;ncies pol&iacute;tiques del r&egrave;gim franquista i declarar &ldquo;il&middot;legals&rdquo; els tribunals militars que van actuar a Catalunya del 1938 al 1978, &ldquo;per ser contraris a la llei i vulnerar les m&eacute;s elementals exig&egrave;ncies del dret a un judici just &rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'anul&middot;laci&oacute; del Consell de Guerra a Josep Maria Huertas Claveria posa fi a un dels processos m&eacute;s esperp&egrave;ntics de les darreries del franquisme. El 25 d'agost de 1975, tot just tres mesos abans que mor&iacute;s Franco, Huertas va ser condemnat a dos anys de pres&oacute; per una frase que deia: &ldquo;Un bon nombre de 'meubl&eacute;s' eren regentats per v&iacute;dues de militars, pel que sembla per les dificultats que per obtenir perm&iacute;s per obrir algun hi va haver despr&eacute;s de la guerra&rdquo;. Aquesta frase formava part d'un reportatge d'una p&agrave;gina sencera publicat al diari Tele/eXpres a principis de juny.
    </p><h3 class="article-text">Un cas ple de desprop&ograve;sits</h3><p class="article-text">
        El desprop&ograve;sit -per Huertas no va ser nom&eacute;s aix&ograve;, sin&oacute; un malson- va comen&ccedil;ar el dia en qu&egrave; va ser cridat a declarar, per segona vegada, davant d'un jutge militar i va sortir d'all&agrave; emmanillat i condu&iuml;t directament a la pres&oacute; Model. &ldquo;Li posem les manilles?&rdquo;, li van preguntar els policies al jutge, i aquest va respondre: &ldquo;Ah, aix&ograve;, vost&egrave;s mateixos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La qualificaci&oacute; fiscal va ser un altre esperpent. A Huertas el van acusar d'inj&uacute;ries. Ni tan sols es van atrevir a acusar-lo de cal&uacute;mnies perqu&egrave; era m&eacute;s que evident que la seva afirmaci&oacute; era certa. De manera que es va veure enfrontat a un judici en el qual el tribunal estava compost &uacute;nicament per persones directament implicades en el cas, els militars.
    </p><p class="article-text">
        El tercer esperpent va ser el propi judici, celebrat al Govern Militar de Barcelona, situat al costat del monument a Colom, al peu de la Rambla. Aquell dia hi havia tiradors d'elit de la policia apostats a la part alta del monument. Es va desplegar tamb&eacute; la policia del subs&ograve;l, que va rec&oacute;rrer totes les clavegueres de les proximitats. Es va impedir entrar a la sala a molts advocats amb toga (&eacute;s preceptiu que puguin accedir a la vista) i alguns d'ells van ser sacsejats de mala manera. 
    </p><p class="article-text">
        Tampoc es va permetre que els companys de Huertas romanguessin al bar situat al costat del Govern Militar. Nom&eacute;s quatre d'ells podien ocupar una de les taules, de manera que hi va haver una rotaci&oacute; a la manera de cadires calentes. I va ser impossible romandre de peu a les proximitats. Tots el que esperaven a l'exterior eren obligats a &ldquo;circular&rdquo;, aquesta paraula que tant agradava a la policia de l'&egrave;poca.
    </p><p class="article-text">
        Tot aquest desplegament era conseq&uuml;&egrave;ncia del fet que mentre estava a la pres&oacute; a l'espera de judici va ser acusat de ser un dels &ldquo;contactes a Barcelona de l'assass&iacute; de Carrero Blanco&rdquo;, per usar la terminologia emprada per la premsa del Movimiento.
    </p><p class="article-text">
        Un altre disbarat que va quedar en res i que ni tan sols va arribar a judici.
    </p><p class="article-text">
        Si aix&ograve; passava a l'exterior, a l'interior tot va ser m&eacute;s simple: senzillament van negar a la defensa tots els testimonis, excepte el del director del diari, Manuel Ib&aacute;&ntilde;ez Escofet. L'advocat Octavio P&eacute;rez Vitoria pretenia amb els seus testimonis demostrar que la frase de Huertas no podia considerar-se en manera alguna injuriosa, perqu&egrave; senzillament explicava un fet notablement conegut.
    </p><p class="article-text">
        Abans del judici ja ho havien intentat demostrar escriptors com Manuel de Pedrolo i Francesc Candel. Pedrolo es preguntava com podia considerar-se una inj&uacute;ria l'al&middot;lusi&oacute; a una activitat legalitzada i reglamentada, que pagava els seus corresponents impostos. 
    </p><p class="article-text">
        Candel reflexionava que Huertas &ldquo;mai hagu&eacute;s pogut imaginar que triava una professi&oacute; tan relliscosa, que el seu inter&egrave;s a ser &uacute;til a la col&middot;lectivitat a trav&eacute;s de la ploma havia de ficar-li en aquest laberint, perqu&egrave; el que li est&agrave; passant &eacute;s una cosa incre&iuml;ble, ja que vas veient que en lloc de desembolicar la troca, la troca es va transformant en una espessa i envoltant teranyina&rdquo;. Aquesta atape&iuml;da i esperp&egrave;ntica teranyina va ser la que va condemnar Huertas a dos anys de pres&oacute;.
    </p><h3 class="article-text">La revolta dels periodistes</h3><p class="article-text">
        Alguns van pensar que l'acarnissament dels militars envers Huertas va tenir molt a veure amb la vaga protagonitzada per cinc diaris barcelonins just despr&eacute;s de la seva detenci&oacute; i per l'onada de solidaritat que va despertar el cas en tota la premsa espanyola, amb l'&uacute;nica excepci&oacute; dels diaris del Movimiento i l'ultradret&agrave; El Alc&aacute;zar.
    </p><p class="article-text">
        Els militars no eren capa&ccedil;os de pensar que un col&middot;lectiu pogu&eacute;s plantar-los cara. Per&ograve; aix&iacute; va ser. Temps despr&eacute;s, alguns militars van dir a la dona de Huertas, Araceli Aiguaviva -llavors advocada i avui jutge- que en realitat nom&eacute;s pensaven en donar un petit escarment a la professi&oacute; period&iacute;stica a trav&eacute;s de Huertas i que de no haver-se produ&iuml;t aquesta mobilitzaci&oacute; el tema podia haver-se saldat amb una estada de dotze hores en pres&oacute; preventiva i un arrest domiciliari de quinze dies. Per&ograve; aix&ograve; &eacute;s una cosa que mai se sabr&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Huertas, molt a desgrat seu, va pagar en la seva pell una forma compromesa i independent d'entendre el periodisme. Alguns veien en Huertas un defensor de les causes perdudes, per&ograve; la majoria de periodistes de la seva &egrave;poca pensaven i pensen que aquesta forma d'entendre el periodisme &eacute;s i ha de ser l'&uacute;nica possible.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/huertas-primer-judici-franquista-democracia_1_3200137.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 09 Sep 2017 17:23:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244263" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244263" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El cas Huertas, primer judici franquista anuŀlat per la democràcia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El caso Huertas, primer juicio franquista anulado por la democracia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/franquista-josep-maria-huertas-democracia_1_3200345.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El caso Huertas, primer juicio franquista anulado por la democracia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Generalitat ha elegido al periodista a la hora de abrir la reparación histórica por ser un “referente de la lucha antifranquista y un símbolo de la libertad de expresión”</p><p class="subtitle">El ensañamiento de los militares para con Huertas tuvo mucho que ver con la huelga de periódicos barceloneses justo después de su detención y por la ola de solidaridad que despertó el caso en la prensa española</p><p class="subtitle"> El juicio fue un verdadero esperpento, parcial y con la total indefensión del acusado, que terminó condenado a dos años de prisión en la Modelo</p></div><p class="article-text">
        El Govern de la Generalitat entreg&oacute; este viernes el primer documento que acredita la anulaci&oacute;n del juicio pol&iacute;tico contra una v&iacute;ctima del franquismo. El conseller de Justicia, Carles Mund&oacute;, afirm&oacute; que, para iniciar esta reparaci&oacute;n hist&oacute;rica, hab&iacute;an elegido al periodista Josep Maria Huertas por ser un &ldquo;referente de la lucha antifranquista y un s&iacute;mbolo de la libertad de expresi&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La viuda del periodista, Araceli Aiguaviva, al recibir el documento, record&oacute; que &ldquo;los tribunales hab&iacute;an actuado contra la legalidad y vulnerado el derecho a un juicio justo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &#8232;La&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Huertas-cuarenta-batalla-libertad-expresion_0_410509119.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reparaci&oacute;n del llamado Caso Huertas</a> es la primera de muchas. Otras 66.590 familias recibir&aacute;n en Catalunya un certificado individualizado con nombre y apellidos que da fe de la nulidad de un juicio o de un consejo de guerra dictado por causas pol&iacute;ticas por la dictadura franquista.
    </p><p class="article-text">
        El Parlament aprob&oacute; por unanimidad el pasado 29 de junio anular las sentencias pol&iacute;ticas del r&eacute;gimen franquista y declarar &ldquo;ilegales&rdquo; los tribunales militares que actuaron en Catalunya del 1938 al 1978, &ldquo;por ser contrarios a la ley y vulnerar las m&aacute;s elementales exigencias del derecho a un juicio justo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La anulaci&oacute;n del Consejo de Guerra a Josep Maria Huertas Claver&iacute;a pone fin a uno de los procesos m&aacute;s esperp&eacute;nticos de los estertores del franquismo. El 25 de agosto de 1975, apenas tres meses de que muriese Franco, Huertas fue condenado a dos a&ntilde;os de prisi&oacute;n por una frase que dec&iacute;a: &ldquo;Un buen n&uacute;mero de &lsquo;meubl&eacute;s&rsquo; estaban regentados por viudas de militares, al parecer por las dificultades que para obtener permiso para abrir alguno hubo despu&eacute;s de la guerra&rdquo;. Esa frase formaba parte de un reportaje de una p&aacute;gina entera publicado en el diario Tele/eXpres a principios de junio.
    </p><h3 class="article-text">Un caso plagado de desprop&oacute;sitos</h3><p class="article-text">
        El desprop&oacute;sito &ndash;para Huertas no fue s&oacute;lo eso, sino una pesadilla- empez&oacute; el d&iacute;a en que fue llamado a declarar, por segunda vez, ante un juez militar y sali&oacute; de all&iacute; esposado y conducido directamente a la c&aacute;rcel Modelo. &ldquo;&iquest;Le ponemos las esposas?, le preguntaron los polic&iacute;as al juez, y &eacute;ste respondi&oacute;: &rdquo;Ah, eso, ustedes mismos&ldquo;.
    </p><p class="article-text">
        La calificaci&oacute;n fiscal fue otro esperpento. A Huertas le acusaron de injurias. Ni siquiera se atrevieron a acusarle de calumnias porque era m&aacute;s que evidente que su afirmaci&oacute;n era cierta. De modo que se vio enfrentado a un juicio en el que el tribunal estaba compuesto &uacute;nicamente por personas directamente implicadas en el caso, los militares.
    </p><p class="article-text">
        El tercer esperpento fue el propio juicio, celebrado en el Gobierno Militar de Barcelona, situado junto al monumento a Col&oacute;n, al pie de la Rambla. Aquel d&iacute;a hab&iacute;a tiradores de &eacute;lite de la polic&iacute;a apostados en lo alto del monumento. Se despleg&oacute; tambi&eacute;n la polic&iacute;a del subsuelo, que recorri&oacute; todas las alcantarillas de las proximidades.
    </p><p class="article-text">
        Se impidi&oacute; entrar en la sala a muchos abogados con toga (es preceptivo que puedan acceder a la vista) y algunos de ellos fueron zarandeados de mala manera. Tampoco se permiti&oacute; que los compa&ntilde;eros de Huertas permanecieran en el bar situado junto al Gobierno Militar. S&oacute;lo cuatro de ellos pod&iacute;an ocupar una de las mesas, de modo que hubo una rotaci&oacute;n al modo de sillas calientes. Y fue imposible permanecer de pie en las proximidades.
    </p><p class="article-text">
        Todos lo que aguardaban en el exterior eran obligados a &ldquo;circular&rdquo;, esa palabra que tanto gustaba a la polic&iacute;a de la &eacute;poca. Todo ese despliegue se deb&iacute;a a que mientras estaba en prisi&oacute;n a la espera de juicio fue acusado de ser uno de los &ldquo;contactos en Barcelona del asesino de Carrero Blanco&rdquo;, por usar la terminolog&iacute;a empleada por la prensa del Movimiento. Otro disparate que acab&oacute; en nada y que ni siquiera lleg&oacute; a juicio.
    </p><p class="article-text">
        Si eso ocurr&iacute;a en el exterior, en el interior todo fue m&aacute;s simple: sencillamente negaron a la defensa todos los testimonios, excepto el del director del diario, Manuel Ib&aacute;&ntilde;ez Escofet. El abogado Octavio P&eacute;rez Vitoria pretend&iacute;a con sus testigos demostrar que la frase de Huertas no pod&iacute;a considerarse en modo alguna injuriosa, porque sencillamente explicaba un hecho notablemente conocido.
    </p><p class="article-text">
        Antes del juicio ya lo hab&iacute;an intentado demostrar escritores como Manuel de Pedrolo y Francisco Candel. Pedrolo se preguntaba c&oacute;mo pod&iacute;a considerarse una injuria la alusi&oacute;n a una actividad legalizada y reglamentada, que pagaba sus correspondientes impuestos.
    </p><p class="article-text">
        Candel reflexionaba que Huertas &ldquo;nunca hubiera podido imaginar que eleg&iacute;a una profesi&oacute;n tan resbaladiza, que su inter&eacute;s en ser &uacute;til a la colectividad a trav&eacute;s de la pluma ten&iacute;a que meterle en este laberinto, porque lo que le est&aacute; ocurriendo es algo incre&iacute;ble, ya que vas viendo que en lugar de desenredarse la madeja, la madeja se va transformando en una tupida y envolvente tela de ara&ntilde;a&rdquo;. Esa tupida y esperp&eacute;ntica tela de ara&ntilde;a fue la que conden&oacute; a Huertas a dos a&ntilde;os de prisi&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">La revuelta de los periodistas</h3><p class="article-text">
        Algunos pensaron que el ensa&ntilde;amiento de los militares para con Huertas tuvo mucho que ver con la huelga protagonizada por cinco peri&oacute;dicos barceloneses justo despu&eacute;s de su detenci&oacute;n y por la oleada de solidaridad que despert&oacute; el caso en toda la prensa espa&ntilde;ola, con la &uacute;nica excepci&oacute;n de los diarios del Movimiento y el ultraderechista El Alc&aacute;zar.
    </p><p class="article-text">
        Los militares no eran capaces de pensar que un colectivo pudiera plantarles cara. Pero as&iacute; fue. Tiempo despu&eacute;s, algunos militares dijeron a la esposa de Huertas, Araceli Aiguaviva &ndash;entonces abogada y hoy jueza&ndash; que en realidad s&oacute;lo pensaban en dar un peque&ntilde;o escarmiento a la profesi&oacute;n period&iacute;stica a trav&eacute;s de Huertas y que de no haberse producido esa movilizaci&oacute;n el tema pod&iacute;a haberse saldado con una estancia de doce horas en prisi&oacute;n preventiva y un arresto domiciliario de quince d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Pero eso es algo que nunca se sabr&aacute;. Huertas, muy a su pesar, pag&oacute; en su piel una forma comprometida e independiente de entender el periodismo. Algunos ve&iacute;an en Huertas un defensor de las causas perdidas, pero la mayor&iacute;a de periodistas de su &eacute;poca pensaban y piensan que esa forma de entender el periodismo es y debe ser la &uacute;nica posible. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/franquista-josep-maria-huertas-democracia_1_3200345.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 09 Sep 2017 16:38:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244263" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244263" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El caso Huertas, primer juicio franquista anulado por la democracia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3de40983-dd78-4f13-a6ef-99e848d71f34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Barcelona del 92: el urbanismo de la democracia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-urbanismo-democracia_1_3270737.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Barcelona del 92: el urbanismo de la democracia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La concesión en 1986 de los Juegos del 92 fue la excusa para culminar la transformación urbana de Barcelona, iniciada en los setenta</p><p class="subtitle">Desde el punto de vista urbanístico los Juegos fueron un éxito: se recuperó el litoral para la ciudadanía, se crearon nuevas zonas verdes y se pacificó el tráfico gracias a las Rondas</p></div><p class="article-text">
        Una de las frases m&aacute;s repetidas en 1992 fue que los Juegos Ol&iacute;mpicos hab&iacute;an puesto a Barcelona en el mapa. Hoy, 25 a&ntilde;os despu&eacute;s, muchos barceloneses parecen desear que la ciudad quede un poco m&aacute;s difuminada en esos mapas, porque corre el riesgo de morir de &eacute;xito.
    </p><p class="article-text">
        Un 85% de los ciudadanos ya sit&uacute;an al turismo como principal motivo de preocupaci&oacute;n. En realidad, la preocupaci&oacute;n no es tanto el turismo como la presi&oacute;n tur&iacute;stica y los da&ntilde;os colaterales que comporta. El principal, el cambio de tejido humano en algunos barrios por efecto del gran negocio que significan los pisos tur&iacute;sticos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Todo eso deriva de los Juegos Ol&iacute;mpicos del 92, es cierto, pero antes de esa fecha, las preocupaciones de los barceloneses eran mucho m&aacute;s elementales, m&aacute;s b&aacute;sicas: escuelas, hospitales, asfaltado, iluminaci&oacute;n. Parece muy lejano el d&iacute;a en que las asociaciones de vecinos organizaban carreras con la particularidad de que discurr&iacute;an enteramente por calles de tierra.
    </p><p class="article-text">
        No hac&iacute;a tanto que el litoral estaba ocupado por barracas y escombros y que apenas la Barceloneta y la peque&ntilde;a playa de pescadores de la Mar Bella, en Poblenou, era apta para el ba&ntilde;o. Y en esa misma &eacute;poca las hoy muy tur&iacute;sticas y saturadas bater&iacute;as antia&eacute;reas del Carmel estaban ocultas por las precarias construcciones que daban nombre al barrio de barracas de &ldquo;Los ca&ntilde;ones&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">La apuesta de futuro de Soc&iacute;as y Solans</h3><p class="article-text">
        La Barcelona del 92 empez&oacute; en realidad mucho antes. Empez&oacute; incluso antes de que en 1979 llegase al Ayuntamiento el primer consistorio democr&aacute;tico tras la Guerra Civil. Un alcalde de pasado franquista, designado a dedo, Josep Maria Soc&iacute;as Humbert, y su delegado de Urbanismo, Joan Antoni Solans, tuvieron a partir de 1976 la suficiente visi&oacute;n como para saber qu&eacute; camino hab&iacute;a que seguir si se quer&iacute;a garantizar el futuro de una ciudad maltratada por la especulaci&oacute;n y las aberraciones urban&iacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        Pocas veces ha habido tanto di&aacute;logo con las asociaciones de vecinos como en la &eacute;poca de Soc&iacute;as y Solans. Sobre este &uacute;ltimo no reca&iacute;a sospecha alguna, pues formaba parte de los arquitectos que ten&iacute;an una idea de ciudad progresista, muy distinta a la que imperaba hasta entonces.
    </p><p class="article-text">
        Del primero se sab&iacute;a que hab&iacute;a formado parte del Frente de Juventudes y que hab&iacute;a sido Delegado Provincial de Sindicatos, aunque la presencia como invitados a su toma de posesi&oacute;n de algunos destacados sindicalistas del Baix Llobregat, miembros de CCOO pr&oacute;ximos al PSUC, ya daba pistas de que no pod&iacute;a ser encuadrado con simpleza en el patr&oacute;n de &ldquo;franquista&rdquo;. &ldquo;Os sorprender&aacute;&rdquo;, dijo uno de ellos.
    </p><p class="article-text">
        Vac&iacute;as las arcas municipales, Soc&iacute;as y Solans llevaron a cabo una pol&iacute;tica urban&iacute;stica que consisti&oacute; en reservar terrenos para el futuro: estaciones de ferrocarril, cuarteles militares, grandes industrias, parques privados pasaron a formar parte del patrimonio municipal. Aquel ayuntamiento no ten&iacute;a recursos, pero Soc&iacute;as y Solans sab&iacute;an que los Ayuntamientos democr&aacute;ticos del futuro ser&iacute;an capaces de transformar la ciudad gracias a aquella notable reserva de terreno.
    </p><p class="article-text">
        Los parques de la Estaci&oacute; del Nord, de Sant Andreu, de la Espa&ntilde;a Industrial, de la Oreneta, de les Aig&uuml;es, de la Pegaso son realidad gracias a aquellas pol&iacute;ticas. Y lo mismo puede decirse de la Universitat Pompeu Fabra, que ocupa los cuarteles de Intendencia; o la Ciutat de la Just&iacute;cia, que se ubica donde estaban los de Lepanto; o el parque y las escuelas que reemplazaron a los de Girona&hellip;
    </p><h3 class="article-text">Oriol Bohigas y la reconstrucci&oacute;n de Barcelona</h3><p class="article-text">
        El primer Ayuntamiento democr&aacute;tico se encontr&oacute;, por tanto, con grandes espacios sobre los que practicar su proyecto urban&iacute;stico. Un proyecto que Oriol Bohigas, responsable de aquella transformaci&oacute;n, condens&oacute; en su libro &ldquo;Reconstrucci&oacute;n de Barcelona&rdquo;. Narc&iacute;s Serra, primero, y luego Pasqual Maragall pusieron en pr&aacute;ctica lo que se conoci&oacute; como &ldquo;monumentalizar la periferia&rdquo; porque, siquiera de modo simb&oacute;lico, empezaron a aparecer en los barrios m&aacute;s degradados y alejados del centro piezas escult&oacute;ricas y arquitect&oacute;nicas de notable factura.
    </p><p class="article-text">
        Fue en ese momento cuando Barcelona empez&oacute; a situarse en el mapa, primero como polo de atracci&oacute;n por la pol&iacute;tica urban&iacute;stica y, sobre todo, los ejercicios estil&iacute;sticos que rodeaban todas las propuestas arquitect&oacute;nicas. Barcelona arriesgaba y ese riesgo era alabado por las &eacute;lites de la arquitectura mundial.
    </p><p class="article-text">
        La concesi&oacute;n el 17 de octubre de 1986 de la organizaci&oacute;n de la XXV Olimp&iacute;ada de 1992 no fue m&aacute;s que la culminaci&oacute;n de aquel proceso, el pretexto adecuado para ejecutar en breve plazo todos los proyectos pendientes que la ciudad necesitaba. En esos a&ntilde;os, Barcelona experiment&oacute; la mayor transformaci&oacute;n urban&iacute;stica de los &uacute;ltimos cien a&ntilde;os. Desde la ejecuci&oacute;n del Plan Cerd&agrave; y la creaci&oacute;n del Eixample no se hab&iacute;a visto nada parecido.
    </p><h3 class="article-text">Una gesti&oacute;n sin sospechas</h3><p class="article-text">
        Desde el punto de vista urban&iacute;stico los Juegos Ol&iacute;mpicos fueron un &eacute;xito: se cre&oacute; la Vila Ol&iacute;mpica, se recuper&oacute; el litoral para la ciudadan&iacute;a, se construyeron las rondas, se crearon nuevas zonas verdes y se empezaron a pacificar &ndash;gracias a las Rondas&ndash;calles como Arag&oacute;, que eran hasta entonces aut&eacute;nticas autopistas urbanas.
    </p><p class="article-text">
        Los Juegos, adem&aacute;s, fueron impecables desde el punto de vista de la gesti&oacute;n econ&oacute;mica. A&ntilde;os m&aacute;s tarde algunos empezaron a rascar con la esperanza de encontrar alg&uacute;n atisbo de corrupci&oacute;n, pero fracasaron estrepitosamente. Nunca nadie ha podido despertar la m&aacute;s m&iacute;nima sospecha sobre los Juegos del 92.
    </p><p class="article-text">
        Los m&aacute;ximos exponentes del cambio urban&iacute;stico de Barcelona fueron el alcalde Pasqual Maragall y el arquitecto Oriol Bohigas. Y aunque es cierto que la unanimidad respecto a los Juegos fue absoluta, no todos acababan de creer en el &eacute;xito de algunas iniciativas urban&iacute;sticas como la Vila Ol&iacute;mpica.
    </p><p class="article-text">
        Ya le pas&oacute; a Cerd&agrave;: la burgues&iacute;a barcelonesa se lanz&oacute; en su contra porque consideraban que era excesivamente generoso con las superficies no edificables. O dicho de otra forma, que les dejaba poco margen para la especulaci&oacute;n. Baste un ejemplo: llegaron a proponer que suprimiera la Gran Via y que se pudiera construir en el espacio resultante.&nbsp;
    </p><h3 class="article-text">El escepticismo de las inmobiliarias</h3><p class="article-text">
        En el caso de la Vila Ol&iacute;mpica, a escala del siglo XX, esa actitud se transform&oacute; en una reticencia expl&iacute;cita a apostar por ese nuevo barrio. Ning&uacute;n banco y ninguna caja con sede central en Catalunya participaron en las primeras operaciones crediticias que iban a permitir desarrollar el proyecto. Y tuvo que ser una inmobiliaria madrile&ntilde;a (Vallehermoso), la primera que crey&oacute; en el proyecto y decidi&oacute; construir vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n los barceloneses mostraron sus reservas y tardaron en ocupar la Vila Ol&iacute;mpica. Una vez adaptados los pisos para ser vendidos, un a&ntilde;o despu&eacute;s de los Juegos, se dio un fen&oacute;meno curioso: los barceloneses acud&iacute;an en masa los fines de semana a la Vila Ol&iacute;mpica pero nadie quer&iacute;a ir a vivir all&iacute;. En la calle Mosc&uacute;, por ejemplo, s&oacute;lo estaban habitadas tres viviendas, y una de ellas era la del arquitecto David Mackay, coautor del proyecto de la Vila Ol&iacute;mpica junto a Oriol Bohigas, Josep Martorell y Albert Puigdom&egrave;nech.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, la Vila Ol&iacute;mpica fue un &eacute;xito, y pasa por ser el &uacute;ltimo gran proyecto urban&iacute;stico con estricto control y direcci&oacute;n municipal. Luego vendr&iacute;an operaciones como Diagonal Mar, a rebufo de las urgencias del Forum de las Culturas de 2004, donde&nbsp;de un modo u otro los agentes privados lograron imponer su criterio.
    </p><p class="article-text">
        La Federaci&oacute;n de Asociaciones de Vecinos reclam&oacute; que la Vila Ol&iacute;mpica acogiera vivienda social, pero s&oacute;lo lo consiguieron en una muy peque&ntilde;a parte. Pes&oacute; mucho el ejemplo de M&uacute;nich, donde la Villa acab&oacute; convertida en un gueto.
    </p><p class="article-text">
        Maragall quer&iacute;a que las viviendas dise&ntilde;adas por los arquitectos que hab&iacute;an obtenido el premio FAD de arquitectura salieran al mercado al precio de barrios acomodados. Y 25 a&ntilde;os despu&eacute;s, puede decirse que lo consigui&oacute;: el precio de la vivienda en esa parte de Poblenou no es muy distinto del que se registra en barrios como Sant Gervasi.
    </p><h3 class="article-text">La batalla de Nou Barris</h3><p class="article-text">
        Las Asociaciones de Vecinos dieron una tregua a la Olimpiada de Barcelona, es decir, a los seis a&ntilde;os que van desde la elecci&oacute;n hasta el final de las competiciones deportivas. La gran batalla se libr&oacute; en Nou Barris, a prop&oacute;sito de la cobertura del Cintur&oacute;n de Ronda. Los vecinos no quer&iacute;an que la gran zanja deprimida que atravesaba sus barrios constituyera una barrera. Reclamaron con reiteradas manifestaciones que buena parte del trazado quedara oculto bajo una losa sobre la que se situar&iacute;an diversos equipamientos.
    </p><p class="article-text">
        Esas movilizaciones amenazaron el calendario de las obras, de modo que algunos medios cargaron con dureza contra los vecinos, a los que acusaron de reclamar inversiones desmesuradas que no se correspond&iacute;an con lo que &lsquo;merec&iacute;an&rsquo; esos barrios.
    </p><p class="article-text">
        El tiempo dio la raz&oacute;n a los vecinos de Nou Barris y a&ntilde;os despu&eacute;s ya nadie puso en duda la cobertura de la Ronda del Mig a su paso por Les Corts. Claro que se trataba de una zona bien distinta de Nou Barris y lo que en un caso parec&iacute;a excesivamente pretencioso, en el otro se consideraba una necesidad innegable.
    </p><h3 class="article-text">La ciudad que viv&iacute;a de espaldas al mar</h3><p class="article-text">
        Junto a la Vila Ol&iacute;mpica y las Rondas, el otro gran proyecto ciudadano fue la recuperaci&oacute;n para la ciudad de cuatro kil&oacute;metros de frente litoral. All&aacute; donde hubo barracas (Somorrostro, Bogatell, Camp de la Bota, Pek&iacute;n), represi&oacute;n (fusilamientos en el Camp de la Bota tras la guerra civil), f&aacute;bricas, instalaciones ferroviarias y la gran cloaca de Barcelona (el Bogatell) hay ahora una sucesi&oacute;n de playas que se han convertido en un atractivo reclamo para los ciudadanos y en un motivo m&aacute;s para visitar Barcelona. Unas playas que pr&aacute;cticamente han llegado al l&iacute;mite de saturaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Con los Juegos Ol&iacute;mpicos, Barcelona culminaba una aspiraci&oacute;n largamente esperada. La primera vez que la ciudad se plante&oacute; la necesidad de recuperar su degradado litoral fue en los a&ntilde;os sesenta, por medio del Plan de la Ribera. Se trataba de una operaci&oacute;n impulsada por las grandes empresas que ocupaban el frente litoral, incluida la estatal Renfe, para convertir sus terrenos en edificables y crear un barrio de lujo frente al mar.
    </p><p class="article-text">
        Y casualmente situaban los servicios y las infraestructuras viarias all&aacute; donde hab&iacute;a viviendas. La operaci&oacute;n fue tan descaradamente especulativa que levant&oacute; las iras de los vecinos del Poblenou, unas movilizaciones que llegaban cuando el movimiento asociativo era a&uacute;n incipiente pero que lograron modificar el proyecto.
    </p><p class="article-text">
        Lo m&aacute;s afortunado del Plan de la Ribera fue el lema de que Barcelona no pod&iacute;a seguir viviendo de espaldas al mar. Ese mensaje cal&oacute; entre la ciudadan&iacute;a, que empez&oacute; a tomar conciencia de que ten&iacute;a a un paso de su casa un litoral totalmente desaprovechado. La &ldquo;Copacabana perdida&rdquo;, titul&oacute; alg&uacute;n cronista cuando se supo que el plan hab&iacute;a quedado aparcado.
    </p><h3 class="article-text">El d&iacute;a en que todo empez&oacute;</h3><p class="article-text">
        La &ldquo;Copacabana perdida&rdquo; dej&oacute; paso a una propuesta bien distinta con motivo de los Juegos. Fue necesario desviar la gran cloaca del Bogatell, anular varios dep&oacute;sitos de gas y desmantelar la primera l&iacute;nea de ferrocarril de la Espa&ntilde;a peninsular, la que empez&oacute; a funcionar en 1848 entre Barcelona y Matar&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Entre todos los nuevos edificios que se han levantado en la segunda l&iacute;nea del litoral, esos que han cambiado el perfil de la ciudad de Barcelona, todav&iacute;a se mantiene el nombre de la calle del Ferrocarril, que parece un sinsentido en un lugar en el que no pasan trenes.
    </p><p class="article-text">
        A&uacute;n sobreviven tambi&eacute;n las casas de pescadores que rodean la Plaza Prim. La Placeta Isabel, como es conocida en Poblenou, en la que siguen creciendo tres majestuosos omb&uacute;s. Fue la cuna de los socialistas ut&oacute;picos. Y ah&iacute; sigue el bar Els Pescadors, el lugar al que Pasqual Maragall y sus acompa&ntilde;antes fueron a cenar el 17 de octubre de 1986. El d&iacute;a en que todo empez&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-urbanismo-democracia_1_3270737.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13138445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13138445" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Barcelona del 92: el urbanismo de la democracia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Juegos Olímpicos,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Barcelona del 92: l'urbanisme de la democràcia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-lurbanisme-democracia_1_3270408.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Barcelona del 92: l&#039;urbanisme de la democràcia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La concessió el 1986 dels Jocs del 92 va ser l'excusa per culminar la transformació urbana de Barcelona, iniciada als setanta</p><p class="subtitle">Des del punt de vista urbanístic els Jocs van ser un èxit: es va recuperar el litoral per a la ciutadania, es van crear noves zones verdes i es va pacificar el trànsit gràcies a les Rondes</p></div><p class="article-text">
        Una de les frases m&eacute;s repetides el 1992 va ser que els Jocs Ol&iacute;mpics havien situat&nbsp;Barcelona al mapa.&nbsp;Avui, 25 anys despr&eacute;s, molts barcelonins semblen desitjar que la ciutat quedi una mica m&eacute;s difuminada en aquests mapes, perqu&egrave; corre el risc de morir d'&egrave;xit.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Un 85% dels ciutadans ja situen el turisme com a principal motiu de preocupaci&oacute;.&nbsp;En realitat, la preocupaci&oacute; no &eacute;s tant el turisme com la pressi&oacute; tur&iacute;stica i els danys col&middot;laterals que comporta.&nbsp;El principal, el canvi de teixit hum&agrave; en alguns barris per efecte del gran negoci que signifiquen els pisos tur&iacute;stics.
    </p><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; deriva dels Jocs Ol&iacute;mpics del 92, &eacute;s cert, per&ograve; abans d'aquesta data, les preocupacions dels barcelonins eren molt m&eacute;s elementals, m&eacute;s b&agrave;siques: escoles, hospitals, asfaltat, il&middot;luminaci&oacute;...Sembla molt lluny&agrave; el dia en qu&egrave; les associacions de ve&iuml;ns organitzaven carreres amb la particularitat que discorrien enterament per carrers de terra.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        No feia tant que el litoral estava ocupat per barraques i runes i que amb prou feines la Barceloneta i la petita platja de pescadors de la Mar Bella, al Poblenou, era apta per al bany.&nbsp;I en aquesta mateixa &egrave;poca les avui molt tur&iacute;stiques i saturades bateries antia&egrave;ries del Carmel encara estaven ocultes per les prec&agrave;ries construccions que havien donat nom al barri de barraques d'&ldquo;Els canons&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">L'aposta de futur de Soc&iacute;as i Solans</h3><p class="article-text">
        La Barcelona del 92 va comen&ccedil;ar en realitat molt abans.&nbsp;Va comen&ccedil;ar fins i tot abans que el 1979 arrib&eacute;s a l'Ajuntament el primer consistori democr&agrave;tic despr&eacute;s de la Guerra Civil.&nbsp;Un alcalde de passat franquista, designat a dit, Josep Maria Soc&iacute;as Humbert, i el seu delegat d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, van tenir a partir de 1976 la suficient visi&oacute; per a saber quin cam&iacute; havia de seguir si es volia garantir el futur d'una ciutat maltractada per l'especulaci&oacute; i les aberracions urban&iacute;stiques.
    </p><p class="article-text">
        Poques vegades hi ha hagut tant di&agrave;leg amb les associacions de ve&iuml;ns com en l'&egrave;poca de Soc&iacute;as i Solans.&nbsp;Sobre aquest &uacute;ltim no requeia cap sospita, ja que formava part dels arquitectes que tenien una idea de ciutat progressista, molt diferent de la que imperava fins llavors.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Del primer se sabia que havia format part del Frente de Juventudes i que havia estat Delegado Provincial de Sindicatos. Per&ograve; la pres&egrave;ncia com a convidats a la seva presa de possessi&oacute; d'alguns destacats sindicalistes del Baix Llobregat de CCOO propers al PSUC ja donava pistes que no podia ser enquadrat, sense m&eacute;s, com a &lsquo;franquista&rsquo;. &ldquo;Us sorprendr&agrave;&rdquo;, va dir un d&rsquo;ells.
    </p><p class="article-text">
        Buides les arques municipals, Soc&iacute;as i Solans van dur a terme una pol&iacute;tica urban&iacute;stica que va consistir a reservar terrenys per al futur: estacions i vies de ferrocarril, casernes militars, grans ind&uacute;stries, parcs privats... van passar a formar part del patrimoni municipal.&nbsp;Aquell ajuntament no tenia recursos, per&ograve; Soc&iacute;as i Solans sabien que els ajuntaments democr&agrave;tics del futur serien capa&ccedil;os de transformar la ciutat gr&agrave;cies a aquella notable reserva de terreny.
    </p><p class="article-text">
        Els parcs de l'Estaci&oacute; del Nord, de Sant Andreu, de l'Espanya Industrial, de l'Oreneta, de les Aig&uuml;es, de la Pegaso... s&oacute;n una realitat gr&agrave;cies a aquelles pol&iacute;tiques. I el mateix es pot dir de la Universitat Pompeu Fabra, que ocupa les casernes d'Intend&egrave;ncia; la Ciutat de la Just&iacute;cia, situada a on hi eren els de Lepanto; i el parc i les escoles que van reempla&ccedil;ar als de Girona...
    </p><h3 class="article-text">Oriol Bohigas i la reconstrucci&oacute; de Barcelona</h3><p class="article-text">
        El primer Ajuntament democr&agrave;tic es va trobar, per tant, amb grans espais sobre els quals practicar el seu projecte urban&iacute;stic.&nbsp;Un projecte que Oriol Bohigas, responsable d'aquella transformaci&oacute;, va condensar en el seu llibre &ldquo;Reconstrucci&oacute; de Barcelona&rdquo;.&nbsp;Narc&iacute;s Serra primer i despr&eacute;s Pasqual Maragall van posar en pr&agrave;ctica el que es va con&egrave;ixer com &ldquo;monumentalitzar la perif&egrave;ria&rdquo;, perqu&egrave;, si m&eacute;s no de manera simb&ograve;lica, van comen&ccedil;ar a apar&egrave;ixer en els barris m&eacute;s degradats i allunyats del centre peces escult&ograve;riques i arquitect&ograve;niques de notable factura.
    </p><p class="article-text">
        Va ser en aquest moment quan Barcelona va comen&ccedil;ar a situar-se al mapa, primer com a pol d'atracci&oacute; per la pol&iacute;tica urban&iacute;stica i, sobretot, gr&agrave;cies als exercicis estil&iacute;stics que envoltaven totes les propostes arquitect&ograve;niques.&nbsp;Barcelona arriscava i aquest risc era lloat per les elits de l'arquitectura mundial.
    </p><p class="article-text">
        La concessi&oacute; el 17 d'octubre de 1986 de l'organitzaci&oacute; de la XXV Olimp&iacute;ada de 1992 no va ser m&eacute;s que la culminaci&oacute; d'aquell proc&eacute;s, el pretext adequat per a executar en un termini breu tots els projectes pendents que la ciutat necessitava.&nbsp;En aquests anys, Barcelona va experimentar la transformaci&oacute; urban&iacute;stica m&eacute;s gran dels &uacute;ltims cent anys.&nbsp;Des de l'execuci&oacute; del Pla Cerd&agrave; i la creaci&oacute; de l'Eixample no s'havia vist res semblant.
    </p><h3 class="article-text">Una gesti&oacute; sense sospites</h3><p class="article-text">
        Des del punt de vista urban&iacute;stic els Jocs Ol&iacute;mpics van ser un &egrave;xit: es va crear la Vila Ol&iacute;mpica, es va recuperar el litoral per a la ciutadania, es van construir les rondes, es van crear noves zones verdes i es van comen&ccedil;ar a pacificar, gr&agrave;cies a les Rondes, carrers com Arag&oacute;, que eren, fins llavors, aut&egrave;ntiques autopistes urbanes.
    </p><p class="article-text">
        Els Jocs, a m&eacute;s, van ser impecables des del punt de vista de la gesti&oacute; econ&ograve;mica.&nbsp;Anys m&eacute;s tard alguns van comen&ccedil;ar a gratar amb l'esperan&ccedil;a de trobar algun indici de corrupci&oacute;, per&ograve; van fracassar estrepitosament.&nbsp;Mai ning&uacute; no ha pogut despertar la m&eacute;s m&iacute;nima sospita sobre els Jocs del 92.
    </p><p class="article-text">
        Els m&agrave;xims exponents del canvi urban&iacute;stic de Barcelona van ser l'alcalde Pasqual Maragall i l'arquitecte Oriol Bohigas.&nbsp;I encara que &eacute;s cert que la unanimitat pel que fa als Jocs va ser absoluta, no tots acabaven de creure en l'&egrave;xit d'algunes iniciatives urban&iacute;stiques com la Vila Ol&iacute;mpica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ja li va passar a Cerd&agrave;: la burgesia barcelonina es va llan&ccedil;ar en contra perqu&egrave; consideraven que era excessivament gener&oacute;s amb les superf&iacute;cies no edificables. O dit d'una altra manera, que els deixava poc marge per a l'especulaci&oacute;. N'hi ha prou amb un exemple: van arribar a proposar que suprim&iacute;s la Gran Via i que es pogu&eacute;s construir en l'espai resultant.
    </p><h3 class="article-text">Escepticisme de les immobili&agrave;ries</h3><p class="article-text">
        En el cas de la Vila Ol&iacute;mpica, a escala del segle XX, aquesta actitud es va transformar en una retic&egrave;ncia expl&iacute;cita a apostar per aquest nou barri.&nbsp;Cap banc i cap caixa amb seu central a Catalunya va participar en les primeres operacions credit&iacute;cies que havien de permetre desenvolupar el projecte.&nbsp;I va haver de ser una immobili&agrave;ria madrilenya (Vallehermoso), la primera que va creure en l'&egrave;xit del projecte i va decidir construir habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; els barcelonins van mostrar les seves reserves i van trigar a ocupar la Vila Ol&iacute;mpica.&nbsp;Un cop adaptats els pisos per a ser venuts, un any despr&eacute;s dels Jocs, es va donar un fenomen curi&oacute;s: els barcelonins acudien en massa els caps de setmana a la Vila Ol&iacute;mpica per&ograve; ning&uacute; volia anar a viure all&agrave;.&nbsp;Al carrer Moscou, per exemple, nom&eacute;s estaven ocupats tres habitatges, i un d'ells era l'habitatge&nbsp;de l'arquitecte David Mackay, coautor del projecte de la Vila Ol&iacute;mpica al costat d'Oriol Bohigas, Josep Martorell i Albert Puigdom&egrave;nech.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, la Vila Ol&iacute;mpica va ser un &egrave;xit, i passa per ser l'&uacute;ltim gran projecte urban&iacute;stic amb estricte control i direcci&oacute; municipal.&nbsp;Despr&eacute;s vindrien operacions com Diagonal Mar, a rebuf de les urg&egrave;ncies del F&ograve;rum de les Cultures de 2004, en qu&egrave; d'una manera o altra els agents privats van aconseguir imposar el seu criteri.
    </p><p class="article-text">
        La Federaci&oacute; d'Associacions de Ve&iuml;ns va reclamar que la Vila Ol&iacute;mpica acoll&iacute;s habitatge social, per&ograve; nom&eacute;s ho van aconseguir en una molt petita part. Va pesar molt l'exemple de Munic, on la Vila va acabar convertida en un gueto. Maragall volia que els habitatges dissenyats pels arquitectes que havien obtingut el premi FAD d'arquitectura sortissin al mercat al preu de barris benestants. I 25 anys despr&eacute;s, es pot dir que ho va aconseguir: el preu de l'habitatge en aquesta part del Poblenou no &eacute;s molt diferent del que es registra en barris com Sant Gervasi.
    </p><h3 class="article-text">La batalla de Nou Barris</h3><p class="article-text">
        Les Associacions de Ve&iuml;ns van donar una treva a l'Olimp&iacute;ada de Barcelona, &eacute;s a dir, als sis anys que van des de l'elecci&oacute; fins al final de les competicions esportives. La gran batalla es va lliurar a Nou Barris, a prop&ograve;sit de la cobertura del Cintur&oacute; de Ronda. Els ve&iuml;ns no volien que la gran rasa deprimida que travessava els seus barris constitu&iacute;s una barrera. Van reclamar amb reiterades manifestacions que bona part del tra&ccedil;at qued&eacute;s ocult sota una llosa sobre la qual se situarien diversos equipaments.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes mobilitzacions van amena&ccedil;ar el calendari de les obres, de manera que alguns mitjans van carregar amb duresa contra els ve&iuml;ns, als quals van acusar de reclamar inversions desmesurades que no es corresponien amb el que 'mereixien' aquests barris.
    </p><p class="article-text">
        El temps va donar la ra&oacute; als ve&iuml;ns de Nou Barris i anys despr&eacute;s ja ning&uacute; va posar en dubte la cobertura de la Ronda del Mig al seu pas per Les Corts. &Eacute;s clar que es tractava d'una zona ben diferent de Nou Barris i el que en un cas semblava excessivament pretensi&oacute;s, en l'altre es considerava una necessitat innegable.
    </p><h3 class="article-text">La ciutat que vivia d'esquena al mar</h3><p class="article-text">
        Al costat de la Vila Ol&iacute;mpica i les Rondes, l'altre gran projecte ciutad&agrave; va ser la recuperaci&oacute; per a la ciutat de quatre quil&ograve;metres de front litoral. All&agrave; on hi va haver barraques (Somorrostro, Bogatell, Camp de la Bota, Pequ&iacute;n), repressi&oacute; (afusellaments al Camp de la Bota despr&eacute;s de la guerra civil), f&agrave;briques, instal&middot;lacions ferrovi&agrave;ries i la gran claveguera de Barcelona (Bogatell) hi ha ara una successi&oacute; de platges que s'han convertit en un atractiu reclam per als ciutadans i en un motiu m&eacute;s per visitar Barcelona. Unes platges que gaireb&eacute; han arribat al punt de saturaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Amb els Jocs Ol&iacute;mpics Barcelona culminava una aspiraci&oacute; llargament esperada. La primera vegada que la ciutat es va plantejar la necessitat de recuperar el seu degradat litoral va ser als anys seixanta, per mitj&agrave; del Pla de la Ribera. Es tractava d'una operaci&oacute; impulsada per les grans empreses que ocupaven el front litoral, inclosa l'estatal Renfe, per convertir els seus terrenys en edificables i crear un barri de luxe davant del mar.
    </p><p class="article-text">
        I casualment situaven els serveis i les infraestructures vi&agrave;ries all&agrave; on hi havia habitatges. L'operaci&oacute; va ser tan descaradament especulativa que va aixecar les ires dels ve&iuml;ns del Poblenou, unes mobilitzacions que arribaven quan el moviment associatiu era encara incipient per&ograve; que van aconseguir modificar el projecte.
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;s afortunat del Pla de la Ribera va ser el lema que Barcelona no podia seguir vivint d'esquena al mar. Aquest missatge va calar entre la ciutadania, que va comen&ccedil;ar a prendre consci&egrave;ncia que tenia a un pas de casa un litoral totalment desaprofitat. La &ldquo;Copacabana perduda&rdquo;, va titular algun cronista quan es va saber que el pla havia quedat aparcat.
    </p><h3 class="article-text">El dia en qu&egrave; tot va comen&ccedil;ar</h3><p class="article-text">
        La &ldquo;Copacabana perduda&rdquo; va deixar pas a una proposta ben diferent amb motiu dels Jocs. Va ser necessari desviar la gran claveguera del Bogatell, anul&middot;lar diversos dip&ograve;sits de gas i desmantellar la primera l&iacute;nia de ferrocarril de l'Espanya peninsular, que havia comen&ccedil;at a funcionar entre Barcelona i Matar&oacute; l&rsquo;any 1848.
    </p><p class="article-text">
        Entre tots els nous edificis que s'han aixecat a la segona l&iacute;nia del litoral, que han canviat el perfil de la ciutat de Barcelona, encara es mant&eacute; el nom del carrer del Ferrocarril, que sembla un disbarat en un lloc en qu&egrave; no passen trens. I encara sobreviuen les cases de pescadors que envolten la Pla&ccedil;a Prim. La Placeta Isabel, com &eacute;s coneguda al Poblenou, en la que segueixen creixent tres majestuosos bellaombres.
    </p><p class="article-text">
        Va ser el bressol dels socialistes ut&ograve;pics. I aqu&iacute; segueix el bar Els Pescadors, el lloc on van anar a sopar Pasqual Maragall i els seus acompanyants el 17 d'octubre de 1986. El dia en qu&egrave; tot va comen&ccedil;ar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-lurbanisme-democracia_1_3270408.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13138445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13138445" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Barcelona del 92: l'urbanisme de la democràcia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/59532a7a-d139-4874-a31b-debd130b3420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Samaranch, Maragall i Abad: tres noms pel projecte coŀlectiu de Barcelona 92]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-noms-per-projecte-collectiu_1_3271486.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Samaranch, Maragall i Abad: tres noms pel projecte coŀlectiu de Barcelona 92"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un franquista, Samaranch; un socialista, Maragall; i un comunista, Abad, van deixar de banda les seves respectives ideologies i es van conjurar perquè els Jocs fossin un èxit ara fa 25 anys. I ho van ser.</p></div><p class="article-text">
        L'&egrave;xit organitzatiu dels Jocs Ol&iacute;mpics de Barcelona &eacute;s atribu&iuml;ble a moltes persones, per&ograve; tres d'elles es van convertir en els pilars del projecte. Com si es tract&eacute;s d'un acudit, el franquista Juan Antonio Samaranch, el socialista Pasqual Maragall i el comunista Josep Miquel Abad es van embarcar en un dels projectes m&eacute;s ambiciosos que ha viscut Barcelona en la seva recent hist&ograve;ria amb el prop&ograve;sit d'aconseguir que els Jocs de 1992 fossin un &egrave;xit. I ho van aconseguir.
    </p><p class="article-text">
        El socialista Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) era l'alcalde de Barcelona quan el 17 d'octubre de 1986 el president del Comit&egrave; Ol&iacute;mpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va pronunciar el nom de Barcelona (fon&egrave;ticament va sonar en catal&agrave;: <em>Barsalona</em>) com a ciutat escollida per organitzar els Jocs Ol&iacute;mpics de 1992.
    </p><p class="article-text">
        Maragall va fer salts d'alegria davant la multitud que va acudir a rebre'l a Montju&iuml;c i despr&eacute;s se'n va anar a sopar a Els Pescadors, a la pla&ccedil;a Prim, del Poblenou, bressol dels socialistes ut&ograve;pics seguidors d'Etienne Cabet.
    </p><p class="article-text">
        La feina estava feta. Les administracions local, auton&ograve;mica i estatal havien treballat sense fissures i sense pol&egrave;miques per aconseguir la candidatura. La feina estava feta a Barcelona per&ograve; tamb&eacute; a Lausana, seu del Comit&egrave; Ol&iacute;mpic Internacional (COI), gr&agrave;cies als bons oficis del seu president, el barcelon&iacute; Juan Antonio Samaranch.
    </p><p class="article-text">
        I encara que &eacute;s innegable el paper de Samaranch en l'&egrave;xit de la candidatura, no es pot oblidar que sempre hi ha altres interessos que pesen en la decisi&oacute;, m&eacute;s enll&agrave; dels m&egrave;rits de la ciutat, un aspecte que la diplom&agrave;cia ol&iacute;mpica sempre ha volgut amagar.
    </p><p class="article-text">
        Ho prova el que va succeir quan al redactor en cap d'un important diari se li va acudir escriure que calia estar tranquils, que la ciutat havia de ser l'elegida, perqu&egrave; les grans marques de roba esportiva volien que Barcelona fos l'escenari. All&ograve; va provocar un petit terratr&egrave;mol al COI, el cessament fulminant de l'autor de l'article i el desmentiment immediat d'all&ograve; que s'havia publicat.
    </p><h3 class="article-text">Samaranch, el franquista que va llegir els nous temps</h3><p class="article-text">
        Com a president del COI i amb l'elecci&oacute; de Barcelona com a seu ol&iacute;mpica, Juan Antonio Samaranch (Barcelona, 1920-2010) culminava una traject&ograve;ria pol&iacute;tica en qu&egrave; destacava per haver sabut acomodar-se als temps. De passat falangista &ndash;no s&oacute;n una excepci&oacute; les fotos en qu&egrave; apareix amb camisa blava i bra&ccedil; al&ccedil;at&ndash;, va ser Delegado Nacional de Deportes i va tenir l'encert de crear un esl&ograve;gan d'&egrave;xit: 'Contamos contigo'.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; despr&eacute;s de la mort de Franco es va moure amb habilitat i va desplegar una notable pol&iacute;tica de gestos. On abans hi havia un bust de Franco va apar&egrave;ixer un Sant Jordi i el desembre de 1976 va ser qui va retirar de la porta del Palau la inscripci&oacute; 'Diputaci&oacute;n' i va restituir el nom de Palau de la Generalitat, el mateix Palau on, amb tots els honors, es va instal&middot;lar la seva capella ardent l&rsquo;any 2010.
    </p><p class="article-text">
        Es veia a venir que tindria una carrera d&rsquo;&egrave;xits. Ja el 1975, any de la mort del dictador, havia demostrat les seves habilitats pol&iacute;tiques i va saber aprofitar l'oportunitat que li va brindar l'espifiada de 18 regidors de l'Ajuntament de Barcelona que van votar 'no' a una moci&oacute; a favor de donar suport a l'ensenyament del catal&agrave;. Aquesta negativa va generar un ampli moviment de protesta ciutadana, de tal manera que l'Ajuntament va convocar un nou ple per intentar esmenar el disbarat.
    </p><p class="article-text">
        Aquest mateix dia, a l'altre costat de la pla&ccedil;a, Samaranch havia convocat un ple ordinari de la Diputaci&oacute; que en principi era de tr&agrave;mit. I en aquesta sessi&oacute;, amb aparent normalitat, Samaranch va prendre la paraula en catal&agrave;. Era la primera vegada que passava des del final de la guerra civil. I no nom&eacute;s aix&ograve;, sin&oacute; que va convidar els presents a parlar en catal&agrave; si aix&iacute; ho desitjaven, de manera que sense necessitat de cap tr&agrave;mit, va donar carta de naturalesa a l'&uacute;s de la llengua a la instituci&oacute; provincial.
    </p><p class="article-text">
        La cosa no va acabar aqu&iacute;, perqu&egrave; al final de la sessi&oacute; va proposar concedir una distinci&oacute; al periodista Josep Maria Llad&oacute;, un col&middot;lega molt estimat per la professi&oacute; que s'havia hagut d'exiliar despr&eacute;s de la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        Tots aquests gestos, per&ograve;, no li van servir per deslliurar-se d'escoltar com des de la pla&ccedil;a de Sant Jaume li cridaven &ldquo;Samaranch, fot el camp&rdquo; en una manifestaci&oacute; el dia de Sant Jordi del 1977. Les coses van comen&ccedil;ar a canviar per ell pocs mesos despr&eacute;s, quan va ser l'elegit per ocupar l'ambaixada d'Espanya a la Uni&oacute; de Rep&uacute;bliques Socialistes Sovi&egrave;tiques (URSS) despr&eacute;s de 41 anys d'inexistents relacions diplom&agrave;tiques.
    </p><p class="article-text">
        Samaranch va arribar just quan Moscou estava en ple proc&eacute;s d'organitzaci&oacute; dels Jocs Ol&iacute;mpics de 1980. Aqu&iacute; va saber de nou aprofitar l'ocasi&oacute; per teixir relacions amb membres del COI que el van portar a la presid&egrave;ncia el mateix any dels Jocs.
    </p><h3 class="article-text">Abad, el cervell de l'organitzaci&oacute;</h3><p class="article-text">
        Un dels que cridava &ldquo;Samaranch, fot el camp&rdquo; va ser Josep Miquel Abad (Valladolid, 1946), segons va confessar fa poc a Enric Juliana a <a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/20170702/423834456224/el-maquinista-del-92.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La Vanguardia</em></a>. Abad va ser designat per Maragall director del Comit&egrave; Ol&iacute;mpic Organitzador de Barcelona'92 (COOB) i les tensions amb Samaranch van ser freq&uuml;ents, fins al punt que en algun moment es va t&eacute;mer una &ldquo;ruptura de relacions&rdquo;. Per&ograve; no va ser aix&iacute; i, despr&eacute;s dels Jocs, l'excomunista Abad i l'exfranquista Samaranch van mantenir molt bones relacions.
    </p><p class="article-text">
        Maragall i Abad havien coincidit a l'Ajuntament de Barcelona durant el primer Ajuntament democr&agrave;tic que presidia Narc&iacute;s Serra. Maragall era tinent d'alcalde de Reforma Administrativa, Abad era tinent d'alcalde d'Urbanisme i el convergent Josep Maria Cullell era tinent d'alcalde d'Hisenda.
    </p><p class="article-text">
        Abad va rebre el llegat en forma de terrenys disponibles per construir equipaments que havien aconseguit l'alcalde Josep Maria Soc&iacute;as Humbert i el seu delegat d'Urbanisme, Joan Antoni Solans. Va rebre aquest valu&oacute;s llegat, s&iacute;, per&ograve; va haver d'assimilar el nomenament d'Oriol Bohigas com a m&agrave;xim responsable de l'Urbanisme barcelon&iacute;, a qui Narc&iacute;s Serra va donar pr&agrave;cticament carta blanca.
    </p><p class="article-text">
        Tant Maragall com Samaranch i Abad tenien un passat vinculat a l'urbanisme. Maragall va escriure la seva tesi doctoral sobre el preu del s&ograve;l a la ciutat de Barcelona (un tema de permanent actualitat des d'aquells anys setanta), mentre que Abad, aparellador de formaci&oacute;, s'havia distingit com reivindicatiu president del Col&middot;legi d'Aparelladors en una &egrave;poca, entre 1973 i 1979, en qu&egrave; la seva revista, CAU (Construcci&oacute;, Arquitectura, Urbanisme), era una refer&egrave;ncia per a les reivindicacions d'arquitectes, aparelladors i ciutadans.
    </p><p class="article-text">
        I Samaranch...doncs Samaranch havia estat un promotor immobiliari sense massa escr&uacute;pols que, al costat de Jaime Castell Lastortras, va edificar barris dormitori com la Ciutat Sat&egrave;l&middot;lit de Sant Ildefons o Ciutat Meridiana, constru&iuml;da, per cert, en uns terrenys que van ser descartats per albergar el nou cementiri de Barcelona abans que es decid&iacute;s aixecar-lo en el seu actual empla&ccedil;ament de Collserola.
    </p><h3 class="article-text">Maragall: el somni de Barcelona impossible a Catalunya</h3><p class="article-text">
        Maragall va sortir molt refor&ccedil;at dels Jocs. La idea havia sorgit del seu antecessor, Narc&iacute;s Serra, per&ograve; el nou alcalde, persona for&ccedil;a discreta fins aquell moment, va cr&eacute;ixer amb el projecte, es va envoltar de persones de la seva confian&ccedil;a i aviat es va veure clara la seva determinaci&oacute; perqu&egrave; la maquin&agrave;ria funcion&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Maragall se les va haver de veure amb dos pesos pesants: Felipe Gonz&aacute;lez i Jordi Pujol. Els socialistes es van inventar l'Expo'92 i l'AVE Madrid-Sevilla per evitar el possible malestar que podia generar en el seu graner de vots d'Andalusia les inversions destinades a Barcelona. I encara que alguns a la Generalitat haurien preferit que la candidatura fracass&eacute;s, tots van saber guardar les formes.
    </p><p class="article-text">
        Fins i tot el dia m&eacute;s cr&iacute;tic abans dels Jocs, quan durant la inauguraci&oacute; dels Mundials d'Atletisme de 1989 es va estrenar l'Estadi Ol&iacute;mpic sota un aiguat que va deixar en evid&egrave;ncia les fissures de l'obra.
    </p><p class="article-text">
        Aquell dia el Rei Joan Carles va haver d'aguantar un sever x&agrave;fec i una sonora xiulada per part de grups independentistes, per&ograve; all&ograve; va servir perqu&egrave; el dia de la inauguraci&oacute; dels Jocs tot funcion&eacute;s a la perfecci&oacute;. Encara que tamb&eacute; &eacute;s cert que el mateix Abad va haver de conv&egrave;ncer alguns figurants de l'espectacle que volien mostrar banderes independentistes que esperessin a una altra ocasi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquells temps de gl&ograve;ria de Maragall van durar poc. Els seus propis companys socialistes van menysprear les seves propostes federals per a Espanya (i alguns ara estan lamentant l'error) i els seus rivals pol&iacute;tics van veure amb inquietud com Catalunya i Barcelona havien sortit refor&ccedil;ades. Les felicitacions que va rebre el pas de la torxa ol&iacute;mpica per totes les prov&iacute;ncies d'Espanya es van transformar en frases com la que es va atribuir a Esperanza Aguirre, Manuel Pizarro o Arias Ca&ntilde;ete a prop&ograve;sit de la possible compra d'Endesa per part d'una empresa catalana, Gas Natural.
    </p><p class="article-text">
        El cas &eacute;s que al PP va circular sense pudor el lema d'&ldquo;abans alemanya que catalana&rdquo;. Eren temps -a mitjans de la d&egrave;cada del 2000- en qu&egrave; els populars recollien firmes contra l'Estatut, que en algunes taules petit&ograve;ries s'explicava com que recollien signatures &ldquo;contra els catalans&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'arribada de Maragall a la presid&egrave;ncia de la Generalitat va despertar grans expectatives, ja que s'esperava un Maragall que desplegu&eacute;s l'accent social i la gesti&oacute; efica&ccedil; i s'alluny&eacute;s de les pol&iacute;tiques practicades durant 23 anys per Jordi Pujol. Per&ograve; Maragall va acabar enredat a la teranyina que, durant la negociaci&oacute; de l'Estatut, van teixir al seu voltant alguns dels representants dels seus socis de govern d'ERC.
    </p><p class="article-text">
        El perfil que havia aconseguit com a alcalde, amb la seva idea d'impulsar una &ldquo;Barcelona de les Barcelones&rdquo;, no es va repetir com a president de la Generalitat. I el seu retret a Artur Mas, tan premonitori, que el problema del seu partit era el 3% (en refer&egrave;ncia al cobrament de comissions il&middot;legals), ni tan sols va constar en acta, perqu&egrave; va haver de retirar les seves paraules davant l'amena&ccedil;a convergent de frenar el seu suport a la reforma de l'Estatut. Temps despr&eacute;s, l'alzheimer el va obligar a retirar-se de la vida p&uacute;blica.
    </p><h3 class="article-text">Els camins despr&eacute;s dels Jocs</h3><p class="article-text">
        Juan Antonio Samaranch no es va cansar de repetir que els de Barcelona havien estat els millors Jocs de la hist&ograve;ria i es va prodigar en elogis a Josep Miquel Abad. Va deixar el COI amb tota mena de reconeixements, per&ograve; a la seva ciutat no tots li van perdonar el seu passat franquista. I mentre a la Xina li van dedicar est&agrave;tues a Pequ&iacute;n i altres ciutats, a la seva Barcelona natal el consistori presidit per Ada Colau va retirar de l'Ajuntament l'est&agrave;tua que va regalar a la ciutat en record dels Jocs Ol&iacute;mpics.
    </p><p class="article-text">
        Josep Miquel Abad va entrar a l'empresa privada i despr&eacute;s del seu pas per Grup Planeta, Antena 3 TV i Vueling &eacute;s ara director general d'El Corte Ingl&eacute;s a Catalunya. &Eacute;s curi&oacute;s perqu&egrave; aqu&iacute; tamb&eacute; ha hagut de relacionar-se, a la direcci&oacute; general a nivell estatal, amb alg&uacute; com Dimas Gimeno, que va arribar a figurar en les llistes de Falange.
    </p><p class="article-text">
        Abad &eacute;s l'&uacute;nic dels tres que encara pot explicar interioritats del que va passar. Podria descriure les seves tensions amb Samaranch, qui en les seves visites a Barcelona sempre repetia que all&ograve; no acabava de funcionar. Tamb&eacute; podria explicar quantes vegades Maragall li va salvar el cap. I fins i tot qui el va demanar amb m&eacute;s insist&egrave;ncia. Una editorial li va oferir molts diners per deixar const&agrave;ncia en un llibre de tot aix&ograve;. Per&ograve; va dir que mai ho faria, per responsabilitat institucional, perqu&egrave; el que sap per ra&oacute; del c&agrave;rrec que va ocupar. I 25 anys despr&eacute;s, mant&eacute; la discreci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-noms-per-projecte-collectiu_1_3271486.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 23 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6549990" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6549990" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Samaranch, Maragall i Abad: tres noms pel projecte coŀlectiu de Barcelona 92]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Samaranch, Maragall y Abad: tres nombres para el proyecto colectivo de Barcelona 92]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/samaranch-maragall-abad-colectivo-barcelona_1_3271123.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Samaranch, Maragall y Abad: tres nombres para el proyecto colectivo de Barcelona 92"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un franquista, Samaranch; un socialista, Maragall; y un comunista, Abad, dejaron de lado sus respectivas ideologías y se conjuraron para que los Juegos fueran un éxito hace ahora 25 años. Y lo fueron.</p></div><p class="article-text">
        El &eacute;xito organizativo de los Juegos Ol&iacute;mpicos de Barcelona es atribuible a muchas personas, pero tres de ellas se convirtieron en los pilares del proyecto. Como si se tratara de un chiste, el franquista Juan Antonio Samaranch, el socialista Pasqual Maragall y el comunista Josep Miquel Abad se embarcaron en uno de los proyectos m&aacute;s ambiciosos que ha vivido Barcelona en su reciente historia con el prop&oacute;sito de conseguir que los Juegos de 1992 fueran un &eacute;xito. Y lo lograron.
    </p><p class="article-text">
        El socialista Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) era el alcalde de Barcelona cuando el 17 de octubre de 1986 el presidente del Comit&eacute; Ol&iacute;mpico Internacional, Juan Antonio Samaranch, pronunci&oacute; el nombre de Barcelona (fon&eacute;ticamente son&oacute; en catal&aacute;n: <em>Barsalona</em>) como ciudad escogida para organizar los Juegos Ol&iacute;mpicos de 1992.
    </p><p class="article-text">
        Maragall dio saltos de alegr&iacute;a ante la multitud que acudi&oacute; a recibirle a Montju&iuml;c y despu&eacute;s se fue a cenar a Els Pescadors, en la plaza Prim, de Poblenou, cuna de los socialistas ut&oacute;picos seguidores de Etienne Cabet.
    </p><p class="article-text">
        El trabajo estaba hecho. Las administraciones local, auton&oacute;mica y estatal hab&iacute;an trabajado sin fisuras y sin pol&eacute;micas para lograr la candidatura. El trabajo estaba hecho en Barcelona pero tambi&eacute;n en Lausana, sede del Comit&eacute; Ol&iacute;mpico Internacional (COI), gracias a los buenos oficios de su presidente, el barcelon&eacute;s Juan Antonio Samaranch.
    </p><p class="article-text">
        Y aunque es innegable el papel de Samaranch en el &eacute;xito de la candidatura, no se puede olvidar que siempre hay otros intereses que pesan en la decisi&oacute;n, m&aacute;s all&aacute; de los m&eacute;ritos de la ciudad, un aspecto que la diplomacia ol&iacute;mpica siempre ha querido ocultar.
    </p><p class="article-text">
        Lo prueba lo que sucedi&oacute; cuando al redactor jefe de un importante diario se le ocurri&oacute; escribir que hab&iacute;a que estar tranquilos, que la ciudad iba a ser la elegida, porque las grandes marcas de ropa deportiva quer&iacute;an que Barcelona fuese el escenario. Aquello provoc&oacute; un peque&ntilde;o terremoto en el COI, el cese fulminante del autor del art&iacute;culo y el desmentido inmediato de lo que se hab&iacute;a publicado.
    </p><h3 class="article-text">Samaranch, el franquista que ley&oacute; los nuevos tiempos</h3><p class="article-text">
        Como presidente del COI y con la elecci&oacute;n de Barcelona como sede ol&iacute;mpica, Juan Antonio Samaranch (Barcelona, 1920-2010) culminaba una trayectoria pol&iacute;tica en la que destacaba por haber sabido acomodarse a los tiempos. De pasado falangista &ndash;no son una excepci&oacute;n las fotos en que aparece con camisa azul y brazo en alto-, fue Delegado Nacional de Deportes y tuvo el acierto de crear un eslogan de &eacute;xito: &lsquo;Contamos contigo&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pero tras la muerte de Franco se movi&oacute; con habilidad y despleg&oacute; una notable pol&iacute;tica de gestos. Donde antes hab&iacute;a un busto de Franco apareci&oacute; un Sant Jordi y en diciembre de 1976 fue quien retir&oacute; de la puerta del Palau la inscripci&oacute;n &lsquo;Diputaci&oacute;n&rsquo; y restituy&oacute; el nombre de Palau de la Generalitat, el mismo Palau en el que, con todos los honores, fue instalada su capilla ardiente en 2010.
    </p><p class="article-text">
        Se ve&iacute;a venir que tendr&iacute;a una exitosa carrera. Ya en 1975, a&ntilde;o de la muerte del dictador, hab&iacute;a dado muestras de sus habilidades pol&iacute;ticas y supo aprovechar la oportunidad que le brind&oacute; la torpeza de 18 concejales del Ayuntamiento de Barcelona que votaron 'no' a una moci&oacute;n en favor de apoyar la ense&ntilde;anza del catal&aacute;n. Esa negativa gener&oacute; un amplio movimiento de protesta ciudadana, de tal modo que el Ayuntamiento convoc&oacute; un nuevo pleno para tratar de enmendar el dislate.
    </p><p class="article-text">
        Ese mismo d&iacute;a, al otro lado de la plaza, Samaranch hab&iacute;a convocado un pleno ordinario de la Diputaci&oacute;n que en principio era de tr&aacute;mite. Y en esa sesi&oacute;n, con aparente normalidad, Samaranch tom&oacute; la palabra en catal&aacute;n. Era la primera vez que ocurr&iacute;a desde el final de la guerra civil. Y no s&oacute;lo eso, sino que invit&oacute; a los presentes a usarla si as&iacute; lo deseaban, de modo que sin necesidad de tr&aacute;mite alguno, dio carta de naturaleza al uso de la lengua en la instituci&oacute;n provincial.
    </p><p class="article-text">
        La cosa no acab&oacute; ah&iacute;, porque al final de la sesi&oacute;n propuso conceder una distinci&oacute;n al periodista Josep Maria Llad&oacute;, un colega muy estimado por la profesi&oacute;n que se hab&iacute;a tenido que exiliar tras la guerra civil.
    </p><p class="article-text">
        Todos estos gestos, sin embargo, no le sirvieron para librarse de escuchar c&oacute;mo desde la plaza de Sant Jaume le gritaban &ldquo;Samaranch, fot el camp&rdquo; (Samaranch, l&aacute;rgate) en una manifestaci&oacute;n el d&iacute;a de Sant Jordi de 1977. Las cosas empezaron a cambiar para &eacute;l pocos meses despu&eacute;s, cuando fue el elegido para ocupar la embajada de Espa&ntilde;a en la Uni&oacute;n de Rep&uacute;blicas Socialistas Sovi&eacute;ticas (URSS) despu&eacute;s de 41 a&ntilde;os de inexistentes relaciones diplom&aacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Samaranch lleg&oacute; justo cuando Mosc&uacute; estaba en pleno proceso de organizaci&oacute;n de los Juegos Ol&iacute;mpicos de 1980. Ah&iacute; supo de nuevo aprovechar la ocasi&oacute;n para tejer relaciones con miembros del COI que le llevaron a la presidencia en el mismo a&ntilde;o de los Juegos.
    </p><h3 class="article-text">Abad, el cerebro de la organizaci&oacute;n</h3><p class="article-text">
        Uno de los que gritaba &ldquo;Samaranch fot el camp&rdquo; fue Josep Miquel Abad (Valladolid, 1946), seg&uacute;n confes&oacute; recientemente a Enric Juliana en <a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/20170702/423834456224/el-maquinista-del-92.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La Vanguardia</em></a>. Abad fue designado por Maragall Director del Comit&eacute; Ol&iacute;mpico Organizador de Barcelona&rsquo;92 (COOB) y las tensiones con Samaranch fueron frecuentes, hasta el punto de que en alg&uacute;n momento se temi&oacute; una &ldquo;ruptura de relaciones&rdquo;. Pero no fue as&iacute; y, tras los Juegos, el ex comunista Abad y el ex franquista Samaranch mantuvieron muy buenas relaciones.
    </p><p class="article-text">
        Maragall y Abad hab&iacute;an coincidido en el Ayuntamiento de Barcelona durante el primer Ayuntamiento democr&aacute;tico que presid&iacute;a Narc&iacute;s Serra. Maragall era teniente de alcalde de Reforma Administrativa, Abad era teniente de alcalde de Urbanismo y el convergente Josep Maria Cullell era teniente de alcalde de Hacienda.
    </p><p class="article-text">
        Abad recibi&oacute; el legado en forma de terrenos disponibles para construir equipamientos que hab&iacute;an logrado el alcalde Josep Maria Soc&iacute;as Humbert y su delegado de Urbanismo, Joan Antoni Solans. Recibi&oacute; ese valioso legado, s&iacute;, pero tuvo que asimilar el nombramiento de Oriol Bohigas como m&aacute;ximo responsable del Urbanismo barcelon&eacute;s, a quien Narc&iacute;s Serra dio pr&aacute;cticamente carta blanca.
    </p><p class="article-text">
        Tanto Maragall como Samaranch y Abad ten&iacute;an un pasado vinculado al urbanismo. Maragall escribi&oacute; su tesis doctoral sobre el precio del suelo en la ciudad de Barcelona (un tema de permanente actualidad desde aquellos a&ntilde;os setenta), en tanto que Abad, aparejador de formaci&oacute;n, se hab&iacute;a distinguido como reivindicativo presidente del Colegio de Aparejadores en una &eacute;poca, entre 1973 y 1979, en que su revista, CAU (Construcci&oacute;n, Arquitectura, Urbanismo), era una referencia para las reivindicaciones de arquitectos, aparejadores y ciudadanos.
    </p><p class="article-text">
        Y Samaranch, pues Samaranch hab&iacute;a sido un promotor inmobiliario sin demasiados escr&uacute;pulos que, junto a Jaime Castell Lastortras, edific&oacute; barrios dormitorio como la Ciudad Sat&eacute;lite de Sant Ildefons o Ciutat Meridiana, construida, por cierto, en unos terrenos que fueron descartados para albergar el nuevo cementerio de Barcelona antes de que se decidiera levantarlo en su actual emplazamiento de Collserola.
    </p><h3 class="article-text">Maragall: el sue&ntilde;o de Barcelona imposible en Catalunya</h3><p class="article-text">
        Maragall sali&oacute; muy reforzado de los Juegos. La idea hab&iacute;a surgido de su antecesor, Narc&iacute;s Serra, pero el nuevo alcalde, persona bastante discreta hasta ese momento, se creci&oacute; con el proyecto, se rode&oacute; de personas de su confianza y pronto se vio clara su determinaci&oacute;n para que la maquinaria funcionase.
    </p><p class="article-text">
        Maragall se las tuvo que ver con dos pesos pesados: Felipe Gonz&aacute;lez y Jordi Pujol. Los socialistas se inventaron la Expo&rsquo;92 y el AVE Madrid-Sevilla para evitar el posible malestar que pod&iacute;a generar en su granero de votos de Andaluc&iacute;a las inversiones destinadas a Barcelona. Y aunque algunos en la Generalitat hubieran preferido que la candidatura fracasara, todos supieron guardar las formas.
    </p><p class="article-text">
        Incluso el d&iacute;a m&aacute;s cr&iacute;tico antes de los Juegos, cuando durante la inauguraci&oacute;n de los Mundiales de Atletismo de 1989 se estren&oacute; el Estadi Ol&iacute;mpic bajo un aguacero que dej&oacute; en evidencia las fisuras de la obra.
    </p><p class="article-text">
        Ese d&iacute;a el Rey Juan Carlos tuvo que aguantar un severo chaparr&oacute;n y una sonora pitada por parte de grupos independentistas, pero aquello sirvi&oacute; para que el d&iacute;a de la inauguraci&oacute;n de los Juegos todo funcionara a la perfecci&oacute;n. Aunque tambi&eacute;n es cierto que el propio Abad tuvo que convencer a algunos figurantes del espect&aacute;culo que quer&iacute;an mostrar banderas independentistas de que aguardaran a otra ocasi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Aquellos tiempos de gloria de Maragall duraron poco. Sus propios compa&ntilde;eros socialistas desde&ntilde;aron sus propuestas federales para Espa&ntilde;a (y algunos ahora est&aacute;n lamentando el error) y sus rivales pol&iacute;ticos vieron con inquietud c&oacute;mo Catalunya y Barcelona hab&iacute;an salido reforzadas. Los parabienes que recibi&oacute; el paso de la antorcha ol&iacute;mpica por todas las provincias de Espa&ntilde;a se trocaron en frases como la que se atribuy&oacute; a Esperanza Aguirre, a Manuel Pizarro o a Arias Ca&ntilde;ete a prop&oacute;sito de la posible compra de Endesa por parte de una empresa catalana, Gas Natural.
    </p><p class="article-text">
        El caso es que en el PP circul&oacute; sin recato el lema de &ldquo;antes alemana que catalana&rdquo;. Eran tiempos &ndash;a mediados de la d&eacute;cada del 2000- en que los populares recog&iacute;an firmas contra el Estatut, que en algunas mesas petitorias se explicaba como que recog&iacute;an firmas &ldquo;contra los catalanes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La llegada de Maragall a la presidencia de la Generalitat despert&oacute; grandes expectativas, pues se esperaba un Maragall que desplegase el acento social y la gesti&oacute;n eficaz y se alejase de las pol&iacute;ticas practicadas durante 23 a&ntilde;os por Jordi Pujol. Pero Maragall qued&oacute; enredado en la tela de ara&ntilde;a que, durante la negociaci&oacute;n del Estatuto, tejieron a su alrededor algunos de los representantes de sus socios de gobierno de ERC.
    </p><p class="article-text">
        El perfil que hab&iacute;a logrado como alcalde, con su idea de impulsar una &ldquo;Barcelona de las Barcelonas&rdquo;, no se repiti&oacute; como presidente de la Generalitat. Y su reproche a Artur Mas, tan premonitorio, de que el problema de su partido era el 3 % (en referencia al cobro de comisiones ilegales), ni siquiera const&oacute; en acta, porque hubo de retirar sus palabras ante la amenaza convergente de frenar su apoyo a la reforma del Estatut. Tiempo despu&eacute;s, el alzheimer le oblig&oacute; a retirarse de la vida p&uacute;blica.
    </p><h3 class="article-text">Los caminos despu&eacute;s de los Juegos</h3><p class="article-text">
        Juan Antonio Samaranch no se cans&oacute; de repetir que los de Barcelona hab&iacute;an sido los mejores Juegos de la historia y se prodig&oacute; en elogios a Josep Miquel Abad. Dej&oacute; el COI con toda clase de reconocimientos, pero en su ciudad no todos le perdonaron su pasado franquista. Y mientras en China le dedicaron estatuas en Pek&iacute;n y otras ciudades, en su Barcelona natal el consistorio presidido por Ada Colau retir&oacute; del Ayuntamiento la estatua que regal&oacute; a la ciudad en recuerdo de los Juegos Ol&iacute;mpicos.
    </p><p class="article-text">
        Josep Miquel Abad entr&oacute; en la empresa privada y tras su paso por Grupo Planeta, Antena 3 TV y Vueling es ahora Director General de El Corte Ingl&eacute;s en Catalunya. Es curioso porque ah&iacute; tambi&eacute;n ha tenido que relacionarse, en la direcci&oacute;n general a nivel estatal, con alguien como Dimas Gimeno, que lleg&oacute; a figurar en las listas de Falange.
    </p><p class="article-text">
        Abad es el &uacute;nico de los tres que a&uacute;n puede explicar interioridades de lo que pas&oacute;. Podr&iacute;a describir sus tensiones con Samaranch, quien en sus visitas a Barcelona siempre repet&iacute;a que aquello no acababa de funcionar. Tambi&eacute;n podr&iacute;a explicar cu&aacute;ntas veces Maragall le salv&oacute; la cabeza. E incluso qui&eacute;n la pidi&oacute; con m&aacute;s insistencia. Una editorial le ofreci&oacute; mucho dinero por dejar constancia en un libro de todo ello. Pero dijo que nunca lo har&iacute;a, por responsabilidad institucional, porque lo que sabe es en raz&oacute;n del cargo que ocup&oacute;. Y 25 a&ntilde;os despu&eacute;s, mantiene la discreci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/samaranch-maragall-abad-colectivo-barcelona_1_3271123.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 22 Jul 2017 18:04:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6549990" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6549990" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Samaranch, Maragall y Abad: tres nombres para el proyecto colectivo de Barcelona 92]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d12d6f72-dd5c-4c7a-a3b7-c5298c57c620_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Juegos Olímpicos,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La historia del neurólogo que se autodiagnosticó la enfermedad que investigaba]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sanitat/historia-neurologo-diagnostico-enfermedad-investigaba_1_3292683.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/de53eede-7bbd-4f1d-b56f-f66372a7c80c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La historia del neurólogo que se autodiagnosticó la enfermedad que investigaba"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El escritor Gabi Martínez relata en</p><p class="subtitle">Las defensas</p><p class="subtitle">el caso de un médico de Barcelona que enloqueció durante un tiempo a causa de una encefalitis autoinmune</p><p class="subtitle">Este es un artículo publicado en El Diari de la Sanitat</p></div><p class="article-text">
        Hace unos a&ntilde;os, el escritor Gabi Mart&iacute;nez (Barcelona, 1971) visit&oacute; el Acuario con su hijo. All&iacute; vio un cartel que dec&iacute;a que si la temperatura del planeta aumentaba dos grados, el 90% de la Gran Barrera de coral morir&iacute;a. &ldquo;Y me fui a Australia y escrib&iacute; un libro sobre los riesgos que amenazan al coral&rdquo;. Tiempo despu&eacute;s, un d&iacute;a de Sant Jordi de 2014, mientras firmaba ejemplares de su &uacute;ltimo libro, <em>Voy</em>, se le acerc&oacute; un hombre y le dijo: &ldquo;Tengo una historia que puede interesarte. Soy neur&oacute;logo y durante un tiempo me volv&iacute; loco. Loco de verdad&rdquo;. Y escribi&oacute; <a href="https://www.casadellibro.com/libro-las-defensas/9788432229916/4819321" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Las defensas&nbsp;</a>(Seix Barral en castellano, Catedral en catal&aacute;n), la historia del neur&oacute;logo Domingo Escudero, que se sufri&oacute; una enfermedad autoinmune que &eacute;l mismo investigaba. Un caso entre tres mil millones.
    </p><p class="article-text">
        La historia de este neur&oacute;logo la presenta Gabi Mart&iacute;nez en forma de novela, aunque la mayor parte del relato, que &eacute;l sit&uacute;a en un 80 por ciento, es aut&eacute;ntico. Domingo Escudero es, en <em>Las defensas,</em> Camil Escobedo, y su caso viene a ser, a escala humana, el coral que un d&iacute;a se fue a investigar Gabi Mart&iacute;nez a Australia. Es la fragilidad del ecosistema, del ecosistema natural y del ecosistema humano.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Apunto al coral y apunto a las personas &ndash;explica Mart&iacute;nez-. Los dos est&aacute;n amenazados por c&oacute;mo estamos tratando al medio ambiente. Una idea importante cuando se acaba de leer el libro es que el lector se pregunte c&oacute;mo se vive en el primer mundo. Estamos desarrollando un grado de estr&eacute;s extraordinario. Y yo querr&iacute;a que eso llevara a alg&uacute;n tipo de reacci&oacute;n&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Lugar invisible para tratar a los m&eacute;dicos</h3><p class="article-text">
        Ese grado de estr&eacute;s extraordinario es el que llev&oacute; a Camil Escobedo (utilizaremos desde ahora el nombre de ficci&oacute;n porque tambi&eacute;n el escritor se refiere a &eacute;l como Camil) a ingresar en un centro hospitalario de atenci&oacute;n a personal sanitario con problemas psiqui&aacute;tricos, b&aacute;sicamente trastornos de personalidad y adicciones. Un lugar casi clandestino, situado en un lugar indeterminado de Barcelona, que comparte espacio con otros servicios m&aacute;s intrascendentes. No hay estad&iacute;sticas p&uacute;blicas. Incluso los profesionales que all&iacute; trabajan guardan absoluta discreci&oacute;n sobre la naturaleza de su funci&oacute;n. No es un tema de conversaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El centro es una herramienta de la que se dotan los m&eacute;dicos (a trav&eacute;s del colegio profesional o de las administraciones p&uacute;blicas) en muchas ciudades de Espa&ntilde;a. &ldquo;Son lugares pensados para proteger a los m&eacute;dicos y al personal sanitario de cualquier estigma que pueda tener ante pacientes y compa&ntilde;eros de profesi&oacute;n&rdquo;, explica Gabi Mart&iacute;nez, que s&iacute; pudo visitar el centro, pero del que no puede hablar por razones de confidencialidad. &ldquo;El t&iacute;pico lugar invisible &ndash;se lee en <em>Las defensas</em>- porque, &iquest;qui&eacute;n alardea de haber formado parte de una corte de zombis?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En ese centro arranca el relato, un trabajo period&iacute;stico camuflado de novela, porque hay aspectos sobre los que Gabi Mart&iacute;nez debe mantener la discreci&oacute;n y porque hay personajes que aparecen retratados con tanta fidelidad que, para quienes los conocen, resulta en realidad innecesario identificarlos con nombres y apellidos. En el libro se alternan nombres reales con nombres ficticios, pero no es dif&iacute;cil identificar a qu&eacute; hospital se est&aacute; refiriendo cuando alude a Can Petri. All&iacute; trabaja &ndash;de acuerdo con la novela- uno de los personajes m&aacute;s maniqueos y perversos del relato. Porque <em>Las defensas</em>&nbsp;es un libro de m&eacute;dicos, pero no un libro como los habituales en los que aparece la cara amable de la profesi&oacute;n, su abnegaci&oacute;n, su vocaci&oacute;n social, el esfuerzo&hellip; Muestra, por el contrario, la cara m&aacute;s oscura de algunos profesionales de la medicina. &ldquo;Me ha impactado mucho encontrarme con casos de maldad extrema, que en realidad es equiparable a cualquier otra persona que trabaja bajo presi&oacute;n&rdquo;, apunta Gabi Mart&iacute;nez.
    </p><h3 class="article-text">Un caso entre tres mil millones</h3><p class="article-text">
        El escritor se confiesa &ldquo;fascinado&rdquo; por la profesi&oacute;n de m&eacute;dico, &ldquo;pero me parece que esa parte de divinidad que se les ha concedido es exagerada. Los m&eacute;dicos son individuos de una sociedad y como tales tienen las pasiones, las inquietudes, las esperanzas y las partes oscuras de cualquier individuo. Son personas que trabajan para salvar a otras, pero al mismo tiempo algunos trabajan para salvaguardar su parcela de poder. Ese aspecto me interesaba mucho&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Es un libro de m&eacute;dicos y de medicina, porque el eje del relato son los s&iacute;ntomas de la enfermedad que padece el protagonista. Durante mucho tiempo no daban con el diagn&oacute;stico. &Eacute;l sab&iacute;a que quienes le trataban iban dando palos de ciegos. Hasta que en 2009 asisti&oacute; a una conferencia del doctor Josep Dalmau (que aparece con su nombre aut&eacute;ntico en el libro) sobre enfermedades autoinmunes.
    </p><p class="article-text">
        Dalmau hab&iacute;a descrito hac&iacute;a apenas cuatro a&ntilde;os la enfermedad en la que Escobedo/Escudero se iba reconociendo a medida que el conferenciante hablaba. Su enfermedad ten&iacute;a nombre: encefalitis autoinmune anti-NMDA (los NMDA son unos receptores del cerebro), un trastorno en que el sistema inmunol&oacute;gico del paciente ataca a esos receptores y en consecuencia aparecen s&iacute;ntomas como psicosis, alteraciones del comportamiento o d&eacute;ficit de memoria. Lo que explic&oacute; Dalmau era algo muy parecido a lo que el m&eacute;dico se hab&iacute;a autodiagnosticado cuando tuvo el primer brote.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En el caso de Camil Escobedo coinciden una serie de circunstancias que hacen que sea uno entre tres mil millones. Es neur&oacute;logo, hombre, de edad madura, investigador de esa enfermedad que &eacute;l acabar&aacute; teniendo&hellip; S&oacute;lo catorce o quince personas en todo el mundo coinciden con ese perfil. Y todos tienen en com&uacute;n episodios de estr&eacute;s agudo. Los casos que se registraban habitualmente hasta ese momento eran mujeres j&oacute;venes con teratoma de ovarios&rdquo;. Una vez publicado el libro, varias personas contactaron con el escritor porque se sent&iacute;an reconocidas en lo que explica.
    </p><h3 class="article-text">Enfermedad de cine</h3><p class="article-text">
        Josep Dalmau es quien investig&oacute; la enfermedad. &ldquo;Es un crack mundial &ndash;explica Gabi Mart&iacute;nez-. Investig&oacute; durante veintitantos a&ntilde;os en Pensilvania y ha regresado a Espa&ntilde;a gracias a una beca Icrea. Su caso, por cierto, es una muestra de c&oacute;mo la fuga de cerebros est&aacute; minando el pa&iacute;s, aunque en este caso &eacute;l ha podido regresar&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Dalmau es un experto en descubrir enfermedades minoritarias y sorprendentes. &ldquo;Coloquialmente se las conoce como &lsquo;fascinomas&rsquo;. De repente se tropieza con una enfermedad que se va extendiendo por el mundo, el NMDA, un grupo de enfermedades relacionadas con la encefalitis autoinmune y que en seguida muchos identifican como la enfermedad que padece la ni&ntilde;a de la pel&iacute;cula &lsquo;El exorcista&rsquo;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Dalmau sigue trabajando entre Estados Unidos y Espa&ntilde;a. Investiga aqu&iacute;, pero cuando quiere difundir sus resultados, lo hace en Estados Unidos, &ldquo;porque aqu&iacute; no le dan cobertura informativa apropiada&rdquo;, apunta Mart&iacute;nez. &ldquo;Camil hubiera querido hacer ese camino, el de irse a investigar a Estados Unidos, pero por sus compromisos dom&eacute;sticos y por estar inmerso en un sistema que no propicia la marcha, renuncia a irse. Y de ah&iacute; derivan algunos de sus agobios, de su estr&eacute;s&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Un a&ntilde;o borrado de la mente</h3><p class="article-text">
        La lectura de la primera versi&oacute;n le caus&oacute; un impacto muy fuerte al protagonista. &ldquo;Pidi&oacute; tiempo para leerlo con calma. Y al cabo de unos d&iacute;as me dijo que el libro contiene una realidad tan profunda y tan emotiva que val&iacute;a la pena que viera la luz&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A Escobedo el libro le ha permitido explicarse su enfermedad. &ldquo;Hay partes que el protagonista conoce m&aacute;s o menos ahora porque lo ha le&iacute;do en el libro. Hay aspectos de su vida que se hab&iacute;an borrado completamente de su memoria porque su entorno, para protegerlo, no se los han explicado. Nadie le hab&iacute;a dicho c&oacute;mo se comportaba durante este a&ntilde;o que se ha borrado de su mente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Cuando Domingo Escudero abord&oacute; a Gabi Mart&iacute;nez el d&iacute;a de Sant Jordi de 2014, algo se despert&oacute; en la mente del escritor. De modo que si unos a&ntilde;os atr&aacute;s hab&iacute;a viajado a Australia para escribir qu&eacute; ocurr&iacute;a con la barrera de coral, tras un segundo encuentro m&aacute;s pausado con Domingo Escudero decidi&oacute; sumergirse en su vida, para conocer lo mejor y para descubrir lo peor.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La investigaci&oacute;n no ha sido f&aacute;cil. Al principio no sab&iacute;a bien hasta d&oacute;nde pod&iacute;a llegar y a medida que avanzaba tem&iacute;a algunas reacciones. Fui a buscar gente que le quiere mucho, que intentaba cuidarlo. Como es l&oacute;gico, cuando un desconocido pregunta ciertas cosas te responden con cautela. Pero poco a poco vas abriendo puertas y vas cruzando informaci&oacute;n y algunas personas descubren cosas que no sab&iacute;an&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En ese segundo encuentro, Gabi Mart&iacute;nez le dijo: &ldquo;&iquest;Por qu&eacute; no lo escribes t&uacute; mismo, que tienes una base literaria poderosa?&rdquo;. A los pocos d&iacute;as Escudero le llev&oacute; 70 folios que ten&iacute;a escritos, para que se los evaluase. &ldquo;Le dije que ese texto serv&iacute;a para un determinado tipo de libro, pero que si quer&iacute;a escribir otro tipo de libro, no le serv&iacute;a. Y ese &lsquo;otro tipo&rsquo; de libro es el que &eacute;l quer&iacute;a. Por eso lo escrib&iacute;, porque la historia que &eacute;l quer&iacute;a explicar, est&aacute; explicada&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">La dificultad de sobrevivir como escritor</h3><p class="article-text">
        Gabi Mart&iacute;nez ha descubierto varias cosas con este libro, entre ellas la mezquindad de algunas personas que practican una profesi&oacute;n que, en principio, deber&iacute;a implicar todo lo contrario. Y lo ha tenido que explicar con cautela. Cuenta, por ejemplo, el caso de un m&eacute;dico que hac&iacute;a analizar los orines de su perro. Y cuando le pregunto si es parte de la mucha realidad que hay en el libro o pertenece a la m&iacute;nima ficci&oacute;n que ha incorporado, responde que es f&aacute;cil de determinar. &ldquo;Si alguien quiere investigar, que lo investigue&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Porque una de esas cosas que ha descubierto es que &ldquo;hay cuestiones que no puedes explicar, porque te lanzan encima todo un aparato legal al que no puedes hacer frente, porque no tendr&iacute;a recursos suficientes para afrontar un proceso legal. Ya me ocurri&oacute; cuando escrib&iacute; &lsquo;S&oacute;lo para gigantes&rsquo;, me est&aacute; pasando con otro libro que trato de escribir sobre un piloto de motociclismo y tengo un libro escrito que no he publicado por esas mismas razones, por miedo a que me sobrevengan querellas. Cuando te metes en ciertos temas, sobrevivir como escritor es muy chungo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Y eso trata de hacer, sobrevivir. &ldquo;Hay escritores que no hablan de ciertos temas de actualidad porque temen perder a una parte de sus lectores, porque temen ser enterrados como escritores. Tienen miedo. Quiz&aacute; sea el momento, ahora que ha fallecido, de recuperar a Juan Goytisolo y su <em>Espa&ntilde;a y los espa&ntilde;oles</em>. &iquest;Por qu&eacute; no se organizan grandes debates sobre censura y autocensura, sobre influencias pol&iacute;ticas y empresariales?&rdquo;
    </p><h3 class="article-text">Decepcionado con el periodismo</h3><p class="article-text">
        Se form&oacute; como periodista pero se define escritor. &ldquo;Yo soy escritor. La decepci&oacute;n con el periodismo me convirti&oacute; en escritor. Harto de ver c&oacute;mo se manipulaba y c&oacute;mo se ment&iacute;a en las redacciones. Pero tambi&eacute;n es verdad que sobrevivo gracias al periodismo&rdquo;. Y son esas herramientas del periodismo las que le han llevado a ser considerado, como escritor, uno de los autores m&aacute;s representativos de la vanguardia espa&ntilde;ola de los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Y a escribir relatos de viajes como <em>Sudd</em>, <em>Los mares de Wang</em>, <em>En la barrera</em> y <em>Voy</em>, un retrato descarnado de &eacute;l mismo. Y tambi&eacute;n le ha llevado a reconstruir, en <em>S&oacute;lo para gigantes</em>, la vida del zo&oacute;logo Jordi Magraner, degollado en Pakist&aacute;n, a donde hab&iacute;a viajado en busca del yeti.
    </p><p class="article-text">
        En toda su obra subyace la preocupaci&oacute;n por el entorno. Defiende que &ldquo;vivimos en una mentira sostenida, la de pensar que existe una gran conciencia ecol&oacute;gica&rdquo; y se pregunta &ldquo;&iquest;por qu&eacute; damos por hechas cosas abstractas, como que existe esa conciencia ecol&oacute;gica? &iquest;En qu&eacute; se concreta? &iquest;Por qu&eacute; no se convierte en uno de los grandes temas de debate?&rdquo;. Eso pretende con su obra -m&aacute;s realidad que ficci&oacute;n-, abrir debates. Lo acaba de hacer de nuevo, con el prop&oacute;sito de despertar conciencias sobre la fragilidad del ser humano. Tan fr&aacute;gil y tan amenazado como el coral.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sanitat/historia-neurologo-diagnostico-enfermedad-investigaba_1_3292683.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Jul 2017 17:17:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/de53eede-7bbd-4f1d-b56f-f66372a7c80c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="229222" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/de53eede-7bbd-4f1d-b56f-f66372a7c80c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="229222" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La historia del neurólogo que se autodiagnosticó la enfermedad que investigaba]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/de53eede-7bbd-4f1d-b56f-f66372a7c80c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La història del neuròleg que es va diagnosticar la malaltia que ell mateix investigava]]></title>
      <link><![CDATA[http://diarisanitat.cat/historia-neuroleg-que-diagnosticar-malaltia-que-ell-mateix-investigava/]]></link>
      <description><![CDATA[]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://diarisanitat.cat/historia-neuroleg-que-diagnosticar-malaltia-que-ell-mateix-investigava/]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Jul 2017 13:54:41 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La història del neuròleg que es va diagnosticar la malaltia que ell mateix investigava]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Model, records de la sisena galeria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/model-records-sisena-galeria_1_3350167.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Model, records de la sisena galeria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Recuperem el reportatge de J.J. Caballero sobre la Model, 33 anys després, amb motiu del tancament definitiu de la presó</p></div><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="inset pullquote-sk2">La sisena galeria de la presó Model de Barcelona albergava reclusos amb llargues condemnes, però no especialment violents. A principis de 1984 un redactor i un fotògraf de La Vanguardia vam obtenir permís per deambular lliurement per aquesta galeria i conversar amb qui acceptés parlar. Passem allà diverses hores i molts reclusos van acceptar explicar vivències recents o passades. La majoria eren tipus curtits, de mitjana edat, que s'havien adaptat a la vida a la presó i havien après a "buscar-se la vida", una de les expressions més escoltades aquell dia. El que aquí segueix són fragments d'aquella visita. El text recull converses i records dels reclusos i, en cursiva, apunts diversos sobre la presó.<br/><br/></blockquote>
    </figure><p class="article-text">
        La primera consigna &eacute;s no preguntar per qu&egrave; hi s&oacute;n. Per&ograve; se sap. A la pres&oacute; Model tot se sap. Les not&iacute;cies volen. Salven reixes, portes, reixats, galeries. I al capdavall, un cop dins el delicte &eacute;s el de menys. &ldquo;L'important no &eacute;s el que un hagi fet. L'important &eacute;s el seu comportament a la galeria. Que es pugui conviure amb ell&rdquo;. Dia a dia, a cada moment, cada un dels interns de la pres&oacute; ha de &lsquo;buscar-se la vida&rsquo; des de que s'aixeca fins que se'n va a dormir. Encara que alguns no tenen necessitat de &lsquo;buscar-se la vida&rsquo;. &ldquo;Qui t&eacute; diners ho aconsegueix tot. I com es mouen molts diners, a qui no t&eacute;, sempre li arriba alguna cosa&rdquo;. I quan preguntes qu&egrave; es pot fer en una pres&oacute; si tens diners, responen: &ldquo;Menjar b&eacute;, beure alcohol, aconseguir drogues..., &iquest;et sembla poc?&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        A la sisena galeria abunden els presos amb llargues condemnes. Un dels reclusos, que demana mantenir l'anonimat, recorda el seu pas pel Puerto de Santa Mar&iacute;a (una altra de les presons considerades &ldquo;dures&rdquo;) i explica que ha viscut, a la Model, &ldquo;temps amb quatre i cinc morts&rdquo; per baralles entre presos. Ha vist desfilar, un darrere l'altre, els cossos ensangonats. I potser per aix&ograve; diu que &ldquo;cal crear-se una mica fama de dur, que el respectin a un&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A principis dels vuitanta corren pocs diners a la pres&oacute;. Est&agrave; prohibit tenir m&eacute;s de vuit mil pessetes (menys de 50 euros) en &lsquo;cartrons&rsquo; de la pres&oacute; (&lsquo;moneda&rsquo; d&rsquo;&uacute;s intern), per&ograve; alg&uacute; ha vist fins a 200.000 pessetes (uns 1.200 euros) en bitllets de 5.000. I alg&uacute; tamb&eacute; ha vist quantitats similars a la taula de joc. &ldquo;Amb diners s'aconsegueix tot. I cada un sap a qui cal tocar&rdquo;, repeteixen els interns.
    </p><p class="article-text">
        <em>De l'ampolla de &lsquo;Pepsi-cola&rsquo; encara traspuen unes gotes. &Eacute;s wiskhy. De la millor qualitat. El &lsquo;chabuco&rsquo; est&agrave; perfectament ordenat. Tovalloles netes, camises que semblen -i fan olor- a recent planxades. Vesteix una jaqueta de cuir que s'endevina costosa, sabates llustrades, mans que semblen haver passat cinc minuts abans per la manicura, cabell curt i ben cuidat, elegant rellotge de polsera. Sembla fora de lloc.</em>
    </p><h3 class="article-text">'Mangurrinos i julandrones'</h3><p class="article-text">
        Una de les hist&ograve;ries recurrents &eacute;s l'arribada a la Model de diversos implicats en un frau milionari a la Seguretat Social. &ldquo;En per&iacute;ode -les cel&middot;les en qu&egrave; tots els reclusos passen les seves primeres quaranta-vuit hores- els ficaven un paper per sota de la porta dient-los: 'O em dones mil duros o despr&eacute;s et rajo la gola'. I al poc veies apar&egrave;ixer els diners per sota de la porta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Un dels principis b&agrave;sics de superviv&egrave;ncia a la pres&oacute; &eacute;s que no cal deixar-se acovardir. &ldquo;Aqu&iacute; nom&eacute;s 'sirlan' al julandr&oacute;n i al mangurrino&rdquo;. Tradu&iuml;t: que atraquen amb objecte punxant als massa ingenus i als que no saben adaptar-se a les circumst&agrave;ncies.
    </p><p class="article-text">
        Molts enyoren els temps en qu&egrave; dos destacats membres de &ldquo;la camorra&rdquo; van ocupar aquestes cel&middot;les. Per&ograve; ning&uacute; vol parlar massa. &ldquo;No &eacute;s gent de bromes&rdquo;. &ldquo;Es van portar aqu&iacute; molt b&eacute;. Per estar presos, aquesta gent &eacute;s del millor que hi ha. Respectuosos amb tots, no abusen de ning&uacute;... Els delinq&uuml;ents 'professionals', com m&eacute;s 'grossos', millors s&oacute;n per conviure aqu&iacute;. Aquesta gent va pagar l'advocat a un parell d'interns que no tenien ni un duro&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; s'escolten comentaris sobre valors. Sobre valors entre delinq&uuml;ents. &ldquo;Si a la pres&oacute; nom&eacute;s hagu&eacute;s professionals no hi hauria cap problema... Per&ograve; els problemes sorgeixen perqu&egrave; hi ha molt aficionat... Perqu&egrave; hi ha tios que comencen un atracament fotent tirs... Aix&ograve; &eacute;s ser un boig. I molts d'ells s&oacute;n 'ionquis'... Aquesta gent &eacute;s un desastre...&rdquo;I un dels que ho diu &eacute;s... hero&iuml;n&ograve;man. O m&eacute;s aviat havia estat, perqu&egrave; est&agrave; conven&ccedil;ut que &ldquo;per ficar-se 'cavall' cal ser Rockefeller o posar-se una caputxa i fer una 'sirla'. I a aix&ograve; no arribo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Si alguna cosa no es pot dir de Joaquim F. &eacute;s que fos un 'ionqui' inconscient. Ronda la trentena i fa uns set anys que va comen&ccedil;ar a 'picar-se'. T&eacute; un &ldquo;curr&iacute;culum&rdquo; acad&egrave;mic i professional que molts voldrien per a si: metge, especialitzat en medicina tropical per la Sorbona, un any de treball en l'Amaz&ograve;nia, un altre al Zaire, enrolat com a oficial m&egrave;dic d'un vaixell &ldquo;de Gadafi, te&ograve;ricament de passatge&rdquo;, com ell mateix el defineix. &ldquo;Tinc coneixements suficients per saber el que &eacute;s l'hero&iuml;na, el que s&oacute;n els opiacis&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;I ja veus, una de les grans incongru&egrave;ncies de la pres&oacute; Model -interv&eacute; un intern- &eacute;s que tenim aqu&iacute; a un metge i no est&agrave; a la infermeria.&rdquo; Joaquim F. tanca el tema amb un lac&ograve;nic &ldquo;prefereixo no comentar res sobre l&rsquo;equip m&egrave;dic &rdquo;. El seu germ&agrave; Miguel no se separa ni un moment d'una carpeta que porta tot el dia sota el bra&ccedil;. Era professor de Llengua i Literatura espanyola a Gothenburg (Su&iuml;ssa), a on es va exiliar per la seva pertinen&ccedil;a a grups anarquistes. Ara est&agrave; preparant un llibre sobre la pres&oacute;. 'Sisena galeria' pot ser el t&iacute;tol. Els seus amics estan a la ca&ccedil;a d'editors.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa un any Joaquim F. comparteix amb el seu germ&agrave; Miguel un dels &ldquo;chabucos&rdquo; de la sisena galeria. Van arribar a la pres&oacute; amb els m&eacute;s foscos pressentiments. Per&ograve; no comptaven que abans de traspassar la porta del carrer Enten&ccedil;a ja els esperaven. Ja els coneixien. El seu atracament frustrat a una entitat banc&agrave;ria de Vallirana va ser filmat en v&iacute;deo i retransm&egrave;s repetides vegades a la televisi&oacute;. Cap altre recl&uacute;s havia gaudit de tal 'privilegi'. &ldquo;La gent es va portar de meravella amb nosaltres. Van venir a la cel&middot;la, ens portaven pastilles, 'canutos', ens animaven. Va haver-hi quantitat de solidaritat&rdquo;. &ldquo;Era la cosa psicol&ograve;gica, tu. La gent, que veia que un metge i un professor tamb&eacute; atraquen&rdquo;. &ldquo;I aix&ograve; d&oacute;na prestigi al ram&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>Sis galeries com puntes d'una estrella. Un centenar de cel&middot;les en cadascuna d'elles. Una cosa aix&iacute; com sis metres quadrats d'intimitat compartida. D'un any en&ccedil;&agrave; la vida ha canviat notablement. S'ha passat de 2.500 interns -la operaci&oacute; &eacute;s simple: nombre d'interns, dividit per nombre de cel&middot;les- a 950. Encara lluny de la capacitat prevista quan es va construir: 600 presos.</em>
    </p><h3 class="article-text">Estricte codi moral</h3><p class="article-text">
        No s&oacute;n pocs els presos que passen &lsquo;el mono&rsquo; en les cel&middot;les de per&iacute;ode. &ldquo;El pitjor del 'mono' s&oacute;n setanta-dues hores. Per&ograve; no passa res. Saps que en realitat no passa res. Per&ograve; hi ha un component sociol&ograve;gic molt fort. Tens una ansietat incontenible: crides, et regires, et creus pitjor del que en realitat est&agrave;s. Fas l'impossible perqu&egrave; et fiquin alguna cosa a la vena&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No s&oacute;n pocs els que segueixen &lsquo;picant-se&rsquo; a l'interior de la pres&oacute;. &ldquo;En aquests moments hi deu haver tres o quatre &lsquo;tios&rsquo; punxant-se&rdquo;. Un gram d'hero&iuml;na costa unes 25.000 pessetes (150 euros), entre set mil i vuit mil pessetes (uns 45 euros) m&eacute;s que al carrer. I hi ha qui l'aconsegueix. &ldquo;La pres&oacute; &eacute;s el mitj&agrave; m&eacute;s hostil per pretendre que un toxic&ograve;man es curi. &Eacute;s absolutament impossible que un paio 'enganxat' deixi d'estar-ho, almenys psicol&ograve;gicament&rdquo;, diuen els especialistes.
    </p><p class="article-text">
        Molt m&eacute;s barat &eacute;s decantar-se per la cervesa, el &lsquo;vici&rsquo; carcerari per excel&middot;l&egrave;ncia, encara que tamb&eacute; hi va haver &egrave;poques en que servia per especular. Comprada a la pres&oacute; costa disset pessetes (uns deu c&egrave;ntims d'euro), per&ograve; s'ha arribat a pagar fins a sis vegades m&eacute;s, unes cent pessetes, en la febre del dissabte nit per una &lsquo;garimba&rsquo;. Qui vulgui, pot aconseguir menjar de l'exterior. Fa anys, un empresari rebia di&agrave;riament a l'interior de la pres&oacute; una raci&oacute; d'ostres.
    </p><p class="article-text">
        T&eacute; la pres&oacute; un estricte codi moral. Els atracadors s&oacute;n els m&eacute;s respectats. Un violador, per contra, ho pot passar malament. Bastant malament. &ldquo;&Eacute;s el m&eacute;s 'tirao' que hi pugui haver&rdquo;, &ldquo;el delicte m&eacute;s repugnant&rdquo;, s&oacute;n algunes de les frases que poden escoltar-se de boca dels reclusos. Alguns intenten amagar la naturalesa del seu delicte. Per&ograve; dif&iacute;cilment ho aconsegueixen. Tot se sap. En el millor dels casos, queden marginats.
    </p><p class="article-text">
        <em>Sembla fins i tot confortable, si es permet l'expressi&oacute;. Paper pintat de tons suaus a les parets i al &lsquo;garito&rsquo; de l'excusat. Un llum amb estampats de flors a joc amb la cortina que tapa la finestreta de la cel&middot;la. Flors de pl&agrave;stic aqu&iacute; i all&agrave;. I m&ograve;bils i quadres penjats del sostre i dels murs. Com va aconseguir el paper pintat i l'engrut &eacute;s un secret que guarda gelosament. El seu ocupant anterior la va cedir, &ldquo;per 25.000 poderoses raons&rdquo;, a gent de &lsquo;La camorra&rsquo;. J. A. era policia. Els seus fills creuen que est&agrave; ara a Euskadi, &ldquo;matant etarres&rdquo;.</em>
    </p><h3 class="article-text">Sense calendaris</h3><p class="article-text">
        La imatge estereotipada del recl&uacute;s marcant un a un els dies ja complerts de la pena no es d&oacute;na a la Model. No es veuen calendaris a les parets. O millor dit, els calendaris que es veuen -amb dones amb escassa roba- han estat desprove&iuml;ts de la part corresponent a les dates. &ldquo;Qu&egrave; &eacute;s molt de temps? Quan vaig entrar aqu&iacute; em semblava absolutament impossible sobreviure trenta dies. Despr&eacute;s, m&eacute;s o menys, t&rsquo;endureixes. Sobrevius&rdquo;. Per&ograve; les xifres van ballant al cap. Quan aquesta condemna suma setanta-cinc anys, &eacute;s tot un dur exercici de recordar a cada moment que 'nom&eacute;s' s'han complert tres.
    </p><p class="article-text">
        Salvador D. porta ulleres fosques, mocador al coll, un fi bigoti sobre una boca m&eacute;s aviat petita i un somriure escorat cap a la dreta. En la seva cel&middot;la s'ha muntat el que tots - i ell mateix- anomenen &lsquo;el santuari fatxa&rsquo;, una mena d'altar presidit per una fotografia del general Franco. &Eacute;s un dels privilegiats reclusos que no comparteix cel&middot;la. En una ocasi&oacute; va apar&egrave;ixer all&agrave; un altre intern. Salvador va baixar a veure els funcionaris i els va dir alguna cosa aix&iacute; com &ldquo;estic condemnat a 75 anys per matar dos delinq&uuml;ents comuns&rdquo;. De manera que segueix sol. Era cap comarcal de Fuerza Joven al Maresme per&ograve; es considera abandonat pels que creia els seus companys. Diu que &eacute;s apol&iacute;tic i es nega a fer la salutaci&oacute; feixista quan l'hi insinua el fot&ograve;graf. I anuncia que un dia explicar&agrave; tota la hist&ograve;ria dels fets que el van portar a la pres&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Gent que al carrer no es creuarien una sola paraula conviuen aqu&iacute; al marge de qualsevol ideologia pol&iacute;tica. Les ideologies es deixen a la porta. Un cartell a la cantina sembla resumir l'actitud que ha de tenir cada intern: &ldquo;Respecta i ser&agrave;s respectat&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Discriminaci&oacute;, marginaci&oacute;</h3><p class="article-text">
        S&oacute;n molts els que s'aprenen el codi penal a la perfecci&oacute; i s&oacute;n capa&ccedil;os de aclaparar-te amb un llarg reguitzell d'articles, modificacions i consideracions jur&iacute;diques. Com 'el pres-poeta', que mostra orgull&oacute;s les seves dues 'obres' m&eacute;s preuades: un exemplar de &lsquo;Mis poes&iacute;as' i un altre de 'La reforma penal de 1983'.
    </p><p class="article-text">
        Antonio R. t&eacute; m&eacute;s sort amb els seus poemes que amb les seves incursions burocr&agrave;tiques. Algunes de les seves obres s&oacute;n habitualment llegides en una emissora de r&agrave;dio. Condemnat a cinc anys i cinc mesos per dos atracaments, quan el seu pare va morir no va obtenir perm&iacute;s per a acudir al sepeli. Ara intenta aconseguir autoritzaci&oacute; per visitar a un dels seus fills malalt. T&eacute; especial debilitat per una poesia dedicada als jutges. Irreprodu&iuml;ble.
    </p><p class="article-text">
        Antonio comparteix 'chabolo' amb Leonardo F., antic director gerent d'una empresa immobili&agrave;ria, que fa constar en el seu 'curr&iacute;culum' nombrosos cursos especialitzats i un 'Dale Carnegie'. La primera vegada que va entrar a la Model estava condemnat per falsificaci&oacute; de documents mercantils. La segona, per atracament. &ldquo;Quan vaig sortir vaig poder trobar feina en tres empreses. Per&ograve; en cadascuna d'elles, a l'hora de formalitzar el contracte, em denegaven el &lsquo;Seguro Social&rsquo; per tenir antecedents penals. No vaig tenir m&eacute;s remei que dedicar-me a fer un atracament. Per&ograve; com no tinc experi&egrave;ncia, em va sortir malament&rdquo;. Tampoc es mostra massa esperan&ccedil;at per quan aconsegueixi la llibertat provisional. &ldquo;La discriminaci&oacute; i la marginaci&oacute; estan a l'ordre del dia. La gent que surt al carrer ha de tornar a delinquir&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>Hi ha una escala que s'enfonsa en una profunda foscor, com en un malson. Que sembla conduir al subs&ograve;l de la pres&oacute;. Els esglaons, entapissats d'una pasta greixosa, compacta. Coberts d'ampolles, papers, burilles, paquets de tabac rebregats, restes de menjar...</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>No porta enlloc.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/model-records-sisena-galeria_1_3350167.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 08 Jun 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="84153" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="84153" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Model, records de la sisena galeria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Modelo, recuerdos de la sexta galería]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/modelo-recuerdos-sexta-galeria_1_3350143.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Modelo, recuerdos de la sexta galería"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Recuperamos el reportaje de J. J. Caballero sobre la Modelo, 33 años después de ser publicado en La Vanguardia, con motivo del cierre definitivo de la prisión</p></div><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="inset pullquote-sk2">La sexta galería de la cárcel Modelo de Barcelona albergaba reclusos con largas condenas, pero no especialmente violentos. A principios de 1984 un redactor y un fotógrafo de La Vanguardia obtuvimos permiso para deambular libremente por esa galería y conversar con quien aceptase hablar. Pasamos allí varias horas y muchos reclusos aceptaron explicar vivencias recientes o pasadas. La mayoría eran tipos curtidos, de mediana edad, que se habían adaptado a la vida en prisión y habían aprendido a “buscarse la vida”, una de las expresiones más escuchadas aquel día. Lo que aquí sigue son fragmentos de aquella visita. El texto recoge conversaciones y recuerdos de los reclusos y, en cursiva, apuntes diversos sobre la prisión.<br/><br/></blockquote>
    </figure><p class="article-text">
        La primera consigna es no preguntar por qu&eacute; est&aacute;n all&iacute;. Pero se sabe. En la c&aacute;rcel Modelo todo se sabe. Las noticias vuelan. Salvan rejas, puertas, cancelas, galer&iacute;as. Y a fin de cuentas, una vez dentro el delito es lo de menos. &ldquo;Lo importante no es lo que un t&iacute;o haya hecho. Lo importante es su comportamiento en la galer&iacute;a. Que se pueda convivir con &eacute;l.&rdquo; D&iacute;a a d&iacute;a, a cada momento, cada uno de los internos de la prisi&oacute;n debe &ldquo;buscarse la vida&rdquo; desde que se levanta hasta que se acuesta. Aunque algunos no tienen necesidad de &ldquo;buscarse la vida&rdquo;. &ldquo;Quien tiene dinero lo consigue todo. Y como se mueve mucho dinero, a quien no tiene, siempre le llega algo&rdquo;. Y cuando preguntas qu&eacute; se puede hacer en una prisi&oacute;n si tienes dinero, responden: &ldquo;Comer bien, beber alcohol, conseguir drogas..., &iquest;te parece poco?&rdquo; 
    </p><p class="article-text">
        En la sexta galer&iacute;a abundan los presos con largas condenas. Uno de los reclusos, que pide mantener el anonimato, recuerda su paso por el Puerto de Santa Mar&iacute;a (otra de las prisiones consideradas &ldquo;duras&rdquo;) y explica que ha vivido, en la Modelo, &ldquo;tiempos con cuatro y cinco muertos&rdquo; por peleas entre presos. Ha visto desfilar, uno tras otro, los cuerpos ensangrentados. Y quiz&aacute; por eso &ldquo;hay que crearse un poco fama de duro, que lo respeten a uno&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A principios de los ochenta se mueve poco dinero en la c&aacute;rcel. Est&aacute; prohibido tener m&aacute;s de ocho mil pesetas (menos de 50 euros) en &lsquo;cartones&rsquo; (&lsquo;moneda&rsquo; de uso interno) de la prisi&oacute;n, pero alguno ha visto hasta 200.000 pesetas (unos 1.200 euros) en billetes de 5.000. Y alguno tambi&eacute;n ha visto cantidades similares en la mesa de juego. &ldquo;Con dinero se consigue todo. Y cada uno sabe a qui&eacute;n hay que tocar&rdquo;, repiten los internos.
    </p><p class="article-text">
        <em>De la botella de &ldquo;Pepsi-cola&rdquo; a&uacute;n rezuman unas gotas. Es wiskhy. De la mejor calidad. El &ldquo;chabuco&rdquo; est&aacute; perfectamente ordenado. Toallas limpias, camisas que parecen -y huelen- a reci&eacute;n planchadas. Viste una chaqueta de cuero que se adivina costosa, zapatos lustrados, manos que parecen haber pasado cinco minutos antes por la manicura, cabello corto y bien cuidado, elegante reloj de pulsera. Parece fuera de lugar.</em>
    </p><p class="article-text">
        <strong>&lsquo;Mangurrinos y julandrones&rsquo; </strong>
    </p><p class="article-text">
        Una de las historias recurrentes es la llegada a la Modelo de varios implicados en un fraude millonario a la Seguridad Social. &ldquo;En per&iacute;odo -las celdas en las que todos los reclusos pasan sus primeras cuarenta y ocho horas- les met&iacute;an un papel por debajo de la puerta dici&eacute;ndoles: &lsquo;O me das mil duros o luego te rajo la garganta&rsquo;. Y al poco ve&iacute;as aparecer el dinero por debajo de la puerta&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Uno de los principios b&aacute;sicos de supervivencia en la c&aacute;rcel es que no hay que dejarse amedrentar. &ldquo;Aqu&iacute; s&oacute;lo &lsquo;sirlan&rsquo; al julandr&oacute;n y al mangurrino&rdquo;. Traducido: que atracan con objeto punzante a los demasiado ingenuos y a los que no saben adaptarse a las circunstancias. 
    </p><p class="article-text">
        Muchos a&ntilde;oran los tiempos en que dos destacados miembros de &ldquo;la camorra&rdquo; ocuparon esas celdas. Pero nadie quiere hablar demasiado. &ldquo;No es gente de bromas&rdquo;. &ldquo;Se portaron aqu&iacute; muy bien. Para estar presos, esta gente es de lo mejor que hay. Respetuosos con todos, no abusan de nadie... Los delincuentes &lsquo;profesionales&rsquo;, cuanto m&aacute;s &lsquo;gordos&rsquo;, mejores son para convivir aqu&iacute;. Esa gente pag&oacute; el abogado a un par de internos que no ten&iacute;an ni un duro&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se escuchan comentarios sobre valores. Sobre valores entre delincuentes. &ldquo;Si en la c&aacute;rcel s&oacute;lo hubiera profesionales no habr&iacute;a ning&uacute;n problema... Pero los problemas surgen porque hay mucho aficionado... Porque hay t&iacute;os que empiezan un atraco pegando tiros... Eso es ser un demente. Y muchos de ellos son &lsquo;yonquis&rsquo;... Esa gente es un desastre...&rdquo; Pero lo m&aacute;s sorprendente es que uno de los interlocutores es heroin&oacute;mano. O m&aacute;s bien hab&iacute;a sido, porque est&aacute; convencido de que &ldquo;para meterse &lsquo;caballo&rsquo; hay que ser Rockefeller o meterse una capucha y hacer una &lsquo;siria&rsquo;. Y a eso no llego&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Si algo no se puede decir de Joaquim F. es que fuese un &lsquo;yonqui&rsquo; inconsciente. Ronda la treintena y hace unos siete a&ntilde;os que empez&oacute; a &lsquo;picarse&rsquo;. Tiene un &ldquo;curr&iacute;culum&rdquo; acad&eacute;mico y profesional que muchos quisieran para s&iacute;: m&eacute;dico, especializado en medicina tropical por la Sorbona, un a&ntilde;o de trabajo en la amazon&iacute;a, otro en Zaire, enrolado como oficial m&eacute;dico de un barco &ldquo;de Gadafi, te&oacute;ricamente de pasaje&rdquo;, como &eacute;l mismo lo define. &ldquo;Tengo conocimientos suficientes para saber lo que es la hero&iacute;na, lo que son los opi&aacute;ceos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Y ya ves, una de las grandes incongruencias de la c&aacute;rcel Modelo -tercia un interno- es que tenemos aqu&iacute; a un m&eacute;dico y no est&aacute; en la enfermer&iacute;a.&rdquo; Joaquim F. zanja el tema con un lac&oacute;nico &ldquo;prefiero no comentar nada sobre el equipo m&eacute;dico&rdquo;. Su hermano Miguel no se separa ni un momento de una carpeta que lleva todo el d&iacute;a bajo el brazo. Era profesor de Lengua y Literatura espa&ntilde;ola en Gotenburgo (Suiza), a donde se exili&oacute; por su pertenencia a grupos anarquistas. Ahora est&aacute; preparando un libro sobre la prisi&oacute;n. &lsquo;Sexta galer&iacute;a&rsquo; puede ser el t&iacute;tulo. Sus amigos andan en el exterior a la caza de editores.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace un a&ntilde;o Joaquim F. comparte con su hermano Miguel uno de los &ldquo;chabucos&rdquo; de la sexta galer&iacute;a. Llegaron a la prisi&oacute;n con los m&aacute;s sombr&iacute;os presentimientos. Pero no contaban con que antes de traspasar la puerta de la calle Enten&ccedil;a ya los esperaban. Ya los conoc&iacute;an. Su atraco frustrado a una entidad bancaria de Vallirana fue filmado en v&iacute;deo y retransmitido repetidas veces en televisi&oacute;n. Ning&uacute;n otro recluso hab&iacute;a gozado de tal &lsquo;privilegio&rsquo;. &ldquo;La gente se port&oacute; de maravilla con nosotros. Vinieron a la celda, nos tra&iacute;an pastillas, &lsquo;canutos&rsquo;, nos animaban. Hubo cantidad de solidaridad&rdquo;. &ldquo;Era la cosa psicol&oacute;gica, t&uacute;. La gente, que ve&iacute;a que un m&eacute;dico y un profesor tambi&eacute;n atracan&rdquo;. &ldquo;Y eso da prestigio al ramo.&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        <em>Seis galer&iacute;as como puntas de una estrella. Un centenar de celdas en cada una de ellas. Algo as&iacute; como seis metros cuadrados de intimidad compartida. De un a&ntilde;o ac&aacute; la vida ha cambiado notablemente. Se ha pasado de 2.500 internos -la operaci&oacute;n es simple: n&uacute;mero de internos, dividido por n&uacute;mero de celdas- a 950. A&uacute;n lejos de la capacidad prevista cuando se construy&oacute;: 600 presos.</em>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Estricto c&oacute;digo moral</strong>
    </p><p class="article-text">
        No son pocos los presos que pasan &ldquo;el mono&rdquo; en las celdas de per&iacute;odo. &ldquo;Lo peor del &lsquo;mono&rsquo; son setenta y dos horas. Pero no pasa nada. Sabes que en realidad no pasa nada. Pero hay un componente sociol&oacute;gico muy fuerte. Tienes una ansiedad incontenible: gritas, te revuelves, te crees peor de lo que en realidad est&aacute;s. Haces lo imposible para que te metan algo en la vena&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No son pocos los que siguen &ldquo;pic&aacute;ndose&rdquo; en el interior de la prisi&oacute;n. &ldquo;En estos momentos debe haber tres o cuatro t&iacute;os pinch&aacute;ndose&rdquo;. Un gramo de hero&iacute;na cuesta unas 25.000 pesetas (150 euros), entre siete mil y ocho mil pesetas (unos 45 euros) m&aacute;s que en la calle. Y hay quien la consigue. &ldquo;La c&aacute;rcel es el medio m&aacute;s hostil para pretender que un toxic&oacute;mano se cure. Es absolutamente imposible que un t&iacute;o &lsquo;enganchado&rsquo; deje de estarlo, al menos psicol&oacute;gicamente&rdquo;, dicen los especialistas. 
    </p><p class="article-text">
        Mucho m&aacute;s barato es decantarse por la cerveza, el &ldquo;vicio&rdquo; carcelario por excelencia, aunque tambi&eacute;n hubo &eacute;pocas en que serv&iacute;a para especular. Comprada en la prisi&oacute;n cuesta diecisiete pesetas (unos diez c&eacute;ntimos de euro), pero se ha llegado a pagar hasta seis veces m&aacute;s, unas cien pesetas, en la fiebre del s&aacute;bado noche por una &ldquo;garimba&rdquo;. Quien quiera, puede conseguir comida del exterior. Hace a&ntilde;os, un empresario recib&iacute;a diariamente en el interior de la prisi&oacute;n una raci&oacute;n de ostras. 
    </p><p class="article-text">
        Tiene la prisi&oacute;n un estricto c&oacute;digo moral. Los atracadores son los m&aacute;s respetados. Un violador, por el contrario, lo puede pasar mal. Bastante mal. &ldquo;Es lo m&aacute;s &lsquo;tirao&rsquo; que pueda haber&rdquo;, &ldquo;el delito m&aacute;s repugnante&rdquo;, son algunas de las frases que pueden escucharse de boca de los reclusos. Algunos intentan esconder la naturaleza de su delito. Pero dif&iacute;cilmente lo consiguen. Todo se sabe. En el mejor de los casos, quedan marginados.
    </p><p class="article-text">
        <em>Parece incluso confortable, si se permite la expresi&oacute;n. Papel pintado de tonos suaves en las paredes y en el garito del retrete. Una l&aacute;mpara con estampados de flores a juego con la cortina que tapa el ventanuco de la celda. Flores de pl&aacute;stico aqu&iacute; y all&aacute;. Y m&oacute;viles y cuadros colgados del techo y de los muros. C&oacute;mo consigui&oacute; el papel pintado y el engrudo es un secreto que guarda celosamente. Su anterior ocupante la cedi&oacute;, &ldquo;por 25.000 poderosas razones&rdquo;, a gentes de &ldquo;La camorra&rdquo;. J. A. era polic&iacute;a. Sus hijos creen que est&aacute; ahora en Euskadi, &ldquo;matando etarras&rdquo;.</em>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sin calendarios</strong>
    </p><p class="article-text">
        La imagen estereotipada del recluso marcando uno a uno los d&iacute;as cumplidos no se da en La Modelo. No se ven calendarios por las paredes. O mejor dicho, los calendarios que se ven -con mujeres con escasa ropa- han sido desprovistos de la parte correspondiente a las fechas. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; es mucho tiempo? Cuando entr&eacute; aqu&iacute; me parec&iacute;a absolutamente imposible sobrevivir treinta d&iacute;as. Despu&eacute;s, m&aacute;s o menos, te endureces. Sobrevives&rdquo;. Pero las cifras van bailando en la cabeza. Cuando esa condena suma setenta y cinco a&ntilde;os, es todo un duro ejercicio recordar a cada momento que &lsquo;s&oacute;lo&rsquo; se han cumplido tres. 
    </p><p class="article-text">
        Salvador D. lleva gafas oscuras, pa&ntilde;uelo al cuello, un fino bigote sobre una boca m&aacute;s bien peque&ntilde;a y una sonrisa escorada hacia la derecha. En su celda se ha montado lo que todos - y &eacute;l mismo- llaman &ldquo;el santuario facha&rdquo;, una especie de altar presidido por una fotograf&iacute;a del general Franco. Es uno de los privilegiados reclusos que no comparte celda. En una ocasi&oacute;n apareci&oacute; all&iacute; otro interno. Salvador baj&oacute; a ver a los funcionarios y les dijo algo as&iacute; como &ldquo;estoy condenado a 75 a&ntilde;os por matar a dos delincuentes comunes&rdquo;. De manera que sigue solo. Era jefe comarcal de Fuerza Joven en El Maresme pero se considera abandonado por los que cre&iacute;a sus compa&ntilde;eros. Dice que es apol&iacute;tico y se niega a hacer el saludo fascista cuando se lo insin&uacute;a el fot&oacute;grafo. Y anuncia que un d&iacute;a explicar&aacute; toda la historia de los hechos que le llevaron a la c&aacute;rcel. 
    </p><p class="article-text">
        Gentes que en la calle no se cruzar&iacute;an una sola palabra conviven aqu&iacute; al margen de cualquier ideolog&iacute;a pol&iacute;tica. Las ideolog&iacute;as se dejan en la puerta. Un cartel en la cantina parece resumir la actitud que debe tener cada interno: &ldquo;Respeta y ser&aacute;s respetado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Discriminaci&oacute;n, marginaci&oacute;n </strong>
    </p><p class="article-text">
        Son muchos los que se aprenden el c&oacute;digo penal a la perfecci&oacute;n y son capaces de abrumarte con una larga retah&iacute;la de art&iacute;culos, modificaciones y consideraciones jur&iacute;dicas. Como &lsquo;el preso-poeta&rsquo;, que muestra orgulloso sus dos &lsquo;obras&rsquo; m&aacute;s preciadas: un ejemplar de &lsquo;Mis poes&iacute;as&rsquo; y otro de &lsquo;La reforma penal de 1983&rsquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Antonio R. tiene m&aacute;s suerte con sus poemas que con sus incursiones burocr&aacute;ticas. Algunas de sus obras son habitualmente le&iacute;das en una emisora de radio. Condenado a cinco a&ntilde;os y cinco meses por dos atracos, cuando su padre falleci&oacute; no obtuvo permiso para acudir al sepelio. Ahora intenta conseguir autorizaci&oacute;n para visitar a uno de sus hijos enfermo. Tiene especial debilidad por una poes&iacute;a dedicada a los jueces. Irreproducible. 
    </p><p class="article-text">
        Antonio comparte &lsquo;chabolo&rsquo; con Leonardo F., antiguo director gerente de una empresa inmobiliaria, que hace constar en su &lsquo;curr&iacute;culum&rsquo; numerosos cursos especializados y un &lsquo;Dale Carnegie&rsquo;. La primera vez que entr&oacute; en la Modelo estaba condenado por falsificaci&oacute;n de documentos mercantiles. La segunda, por atraco. &ldquo;Cuando sal&iacute; pude encontrar trabajo en tres empresas. Pero en cada una de ellas, a la hora de formalizar el contrato, me denegaban el Seguro Social por tener antecedentes penales. No tuve m&aacute;s remedio que dedicarme a hacer un atraco. Pero como no tengo experiencia, me sali&oacute; mal&rdquo;. Tampoco se muestra demasiado esperanzado para cuando consiga la libertad provisional. &ldquo;La discriminaci&oacute;n y la marginaci&oacute;n est&aacute;n a la orden del d&iacute;a. La gente que sale a la calle tiene que volver a delinquir.&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        <em>Hay una escalera que se hunde en una profunda oscuridad, como en una pesadilla. Que parece conducir al subsuelo de la prisi&oacute;n. Los pelda&ntilde;os, tapizados de una pasta grasienta, compacta. Cubiertos de botellas, papeles, colillas, estrujados paquetes de tabaco, restos de comida&hellip; </em>
    </p><p class="article-text">
        <em>No lleva a ninguna parte.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/modelo-recuerdos-sexta-galeria_1_3350143.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 08 Jun 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="84153" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="84153" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Modelo, recuerdos de la sexta galería]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3aa0e40d-700c-4246-89fc-8b4c0e4961f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cárceles]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando la sociedad y el periodismo se encuentran en la defensa de los Derechos Humanos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sociedad-periodismo-encuentran-derechos-humanos_1_3581161.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuando la sociedad y el periodismo se encuentran en la defensa de los Derechos Humanos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Parlament de Catalunya acoge la entrega de los premios Solidaritat 2016 a los “Yayoflautas” y a Catalunya Plural</p></div><p class="article-text">
        A mediados de mayo de 2011, Jo&atilde;o Fran&ccedil;a y Pau Rodr&iacute;guez, dos j&oacute;venes periodistas del diario P&uacute;blic, empezaron a frecuentar la plaza de Catalunya, en Barcelona, donde decenas de j&oacute;venes hab&iacute;an acampado el d&iacute;a 15 para proclamar que otra sociedad era posible. Los grandes medios de comunicaci&oacute;n ignoraban o despreciaban aquella protesta. &ldquo;Perroflautas&rdquo;, les llamaron. Por eso las visitas de Jo&atilde;o y Pau eran tan celebradas en aquellas asambleas que parec&iacute;an interminables. Con frecuencia hab&iacute;a que llamarles y recordarles que deb&iacute;an volver a la redacci&oacute;n porque hab&iacute;a que cerrar la edici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Por la plaza de Catalunya tambi&eacute;n aparecieron algunos hist&oacute;ricos activistas de los movimientos sociales de la transici&oacute;n. All&iacute;, en aquella plaza, estaban acampados los hijos y los nietos de aquella generaci&oacute;n de &ldquo;Perroflautas&rdquo;. Y por eso, cuando abuelos, padres y simpatizantes de una cierta edad decidieron convertirse en un colectivo, adoptaron el nombre de &ldquo;Yayoflautas&rdquo;, una se&ntilde;al inequ&iacute;voca de que ellos tambi&eacute;n cre&iacute;an que otra sociedad era posible.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;Democracia frente a &lsquo;deudocracia&rsquo;&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yayoflautas&rdquo; y periodistas dispuestos a dar voz a quienes muchos medios silenciaban se reencontraron en el Parlament de Catalunya para recibir el Premi Solidaritat 2016 los primeros y la menci&oacute;n especial a Medios de Comunicaci&oacute;n los segundos. Este premio ha sido concedido a catalunyaplural.cat, uno de los medios digitales que ha impulsado la Fundaci&oacute; Periodisme Plural en defensa del periodismo libre e independiente y los valores del estado del bienestar, con el prop&oacute;sito de dar voz a quienes defienden los derechos sociales. Compromiso y defensa, en suma, de los derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        Los &ldquo;Yayoflautas&rdquo; fueron creciendo y su presencia se hizo habitual en las calles. Y no s&oacute;lo de Catalunya. En el Parlament estuvieron presentes este mi&eacute;rcoles representantes de Madrid, de Murcia y del Pa&iacute;s Valenci&agrave;. &ldquo;Luchamos por un futuro mejor para nuestras hijas y nietas&rdquo;, dijo Alfons Romero, l&iacute;der de movimientos sociales y de la banca en los a&ntilde;os setenta. Romero ley&oacute; <a href="http://www.iaioflautas.org/blog/2017/02/15/discurs-iaioflautas-premi-solidatitat-de-linstitut-de-drets-humans-de-catalunya/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un manifiesto</a>, escrito en femenino, en el que se proclamaban abuelos de las desahuciadas, padres de las clases trabajadoras, de las kelly&rsquo;s, de las jubiladas estafadas por los bancos, de las que sufren la falta de empleo estable. &ldquo;Somos hijos de una generaci&oacute;n que emigr&oacute; y abuelos de una generaci&oacute;n que se ve obligada a emigrar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La segunda parte del manifiesto la ley&oacute;, en castellano, Rosario Cunillera, que de inmediato proclam&oacute; que &ldquo;en vez de vivir en una democracia vivimos en una &lsquo;deudocracia&rsquo;&rdquo;. Banqueros, recortes en sanidad, los Cies, los desahucios, las preferentes, la defensa de los servicios p&uacute;blicos&hellip; De todo ello se han ocupado los &ldquo;Yayoflautas&rdquo; en estos a&ntilde;os, como record&oacute; Cunillera. Y han a&ntilde;adido ahora a sus reivindicaciones la defensa de los refugiados. Rosario Cunillera clam&oacute; contra la &ldquo;Europa de la indiferencia, la Europa del menosprecio&rdquo; y acall&oacute; en un par de ocasiones los aplausos que surg&iacute;an de una sala te&ntilde;ida de amarillo por los chalecos de los &ldquo;Yayoflautas&rdquo;. Cuando acab&oacute; se entendi&oacute; su petici&oacute;n. &ldquo;En lugar de aplaudir pido un minuto de silencio por los migrantes muertos&rdquo;. Y se hizo el silencio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Pensamiento cr&iacute;tico</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquellos periodistas que hac&iacute;an el seguimiento del 15-M eran los m&aacute;s j&oacute;venes de una redacci&oacute;n repleta de excelentes profesionales, tanto en Catalunya, como en Madrid, que vieron c&oacute;mo el editor, Jaume Roures, daba por finiquitado el proyecto de P&uacute;blico cuando estaba en su mejor momento.
    </p><p class="article-text">
        De aquellas cenizas naci&oacute; la Fundaci&oacute; Periodisme Plural, que en el 2013 cre&oacute; la web Catalunyaplural.cat asociada a eldiario.es, a la que se incorporaron, ya en su gestaci&oacute;n, Joao y Pau. En el Parlament, Josep Carles Rius, presidente de la Fundaci&oacute;, impulsor del proyecto y una garant&iacute;a de &eacute;xito para cuantas propuestas period&iacute;sticas caigan en sus manos, reconoci&oacute; la satisfacci&oacute;n por el premio, porque significaba que se hab&iacute;an visto reconocidos los valores que llevaron a poner en marcha catalunyaplural.cat y las restantes webs de la Fundaci&oacute;: el Diari de l&rsquo;Educaci&oacute;, el Diari del Treball i el Diari de la Sanitat.
    </p><p class="article-text">
        Rius defendi&oacute; las bases de una determinada forma de hacer periodismo: pensamiento cr&iacute;tico, honestidad, veracidad en lugar de propaganda, m&aacute;s datos y menos emociones y visibilidad para quienes los poderes quieren hacer invisibles.
    </p><p class="article-text">
        Los &ldquo;Yayoflautas&rdquo; y los redactores de Catalunya Plural se siguen encontrando en las calles, porque las reivindicaciones que impulsaron su raz&oacute;n de ser no s&oacute;lo se mantienen, sino que se han ampliado con la crisis de los refugiados. A Joao Fran&ccedil;a y a Pau Rodr&iacute;guez se han sumado un buen n&uacute;mero de periodistas que sostienen cada d&iacute;a, con mucho esfuerzo y no menos profesionalidad, las webs de la Fundaci&oacute;. Y de tanto en tanto recordamos, por ejemplo, que cuando la ahora alcaldesa de Barcelona Ada Colau era una desconocida y se plantaba ante un edificio en el que se iba a producir un desahucio, catalunyaplural era uno de los pocos medios que estaba all&iacute; para explicarlo. Y que cuando apenas eran unas pocas decenas de personas las que reclamaban el cierre de los Cies, all&iacute; estaba catalunyaplural para darles voz.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Intentar lo imposible</strong>
    </p><p class="article-text">
        David Bondia, presidente del Institut de Drets Humans, hab&iacute;a abierto el acto con un discurso muy reivindicativo y cr&iacute;tico con ciertos poderes pol&iacute;ticos. &ldquo;No somos un pa&iacute;s pobre, estamos en un pa&iacute;s con pobres&rdquo;, subray&oacute;. Bondia reclam&oacute; que la interacci&oacute;n entre democracia y derechos humanos est&aacute; m&aacute;s vigente que nunca. Y cit&oacute; algunas frases para significar el papel de los &ldquo;Yayoflautas&rdquo; y de catalunyaplural.cat: &ldquo;Para lograr lo posible es preciso intentar lo imposible&rdquo; (Hermann Hesse), &ldquo;Si os dan un papel pautado, hay que escribir del otro lado&rdquo; (Juan Ram&oacute;n Jim&eacute;nez). Ana&iuml;s Franquesa, consejera del Institut de Drets Humans de Catalunya fue la encargada de leer las razones que hab&iacute;an movido a la concesi&oacute;n del premio a los &ldquo;Yayoflautas&rdquo; y la menci&oacute;n especial a catalunyaplural.cat.
    </p><p class="article-text">
        El acto estuvo presidido por Carme Forcadell, presidenta del Parlament, a quien ante alg&uacute;n fragmento de los discursos, se la vio con cara de circunstancias. Forcadell elogi&oacute; el &ldquo;mensaje de dignidad&rdquo; de los &ldquo;Yayoflautas&rdquo; y el &ldquo;periodismo desvinculado de los poderes econ&oacute;micos y comprometido con los derechos humanos&rdquo; de la Fundaci&oacute; Periodisme Plural. La presidenta del Parlament hizo referencia a los refugiados y a las responsabilidades &ldquo;de uno y otro gobierno&rdquo;, en un mensaje que parec&iacute;a dirigido a Jordi &Eacute;vole y su frase sobre &ldquo;competencias e incompetencias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Cuando en teor&iacute;a el acto ya hab&iacute;a terminado, con la lectura de unos poemas acompa&ntilde;ados de las notas de un viol&iacute;n, fueron los &ldquo;Yayoflautas&rdquo; los que en realidad lo clausuraron. Ya en el vest&iacute;bulo de salida entonaron &shy;--muchos pu&ntilde;o en alto- el &ldquo;Canto a la Libertad&rdquo;: &ldquo;Habr&aacute; un d&iacute;a en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad&rdquo;. Lo compuso Jos&eacute; Antonio Labordeta en 1975. Hoy, con toda probabilidad, &eacute;l ser&iacute;a un &ldquo;yayoflauta&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sociedad-periodismo-encuentran-derechos-humanos_1_3581161.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Feb 2017 11:12:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243570" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243570" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando la sociedad y el periodismo se encuentran en la defensa de los Derechos Humanos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan la societat i el periodisme es troben en la defensa dels Drets Humans]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/quan-societat-periodisme-drets-humans_1_3581107.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Quan la societat i el periodisme es troben en la defensa dels Drets Humans"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Parlament de Catalunya acull el lliurament dels premis Solidaritat 2016 als "Iaioflautas" i a Catalunya Plural</p></div><p class="article-text">
        A mitjans de maig de 2011, Jo&atilde;o Fran&ccedil;a i Pau Rodr&iacute;guez, dos joves periodistes del diari P&uacute;blico, van comen&ccedil;ar a freq&uuml;entar la pla&ccedil;a de Catalunya, a Barcelona, on desenes de joves havien acampat el dia 15 per proclamar que una altra societat era possible. Els grans mitjans de comunicaci&oacute; ignoraven o menyspreaven aquella protesta. &ldquo;Perroflautas&rdquo;, els deien. Per aix&ograve; les visites de Jo&atilde;o i Pau eren tan celebrades a aquelles assemblees que semblaven interminables. Sovint calia cridar-los i recordar-los que havien de tornar a la redacci&oacute; perqu&egrave; calia tancar l'edici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Per la pla&ccedil;a de Catalunya tamb&eacute; van apar&egrave;ixer alguns hist&ograve;rics activistes dels moviments socials de la transici&oacute;. All&agrave;, en aquella pla&ccedil;a, estaven acampats els fills i els n&eacute;ts d'aquella generaci&oacute; de &ldquo;perroflautas&rdquo;. I per aix&ograve;, quan avis, pares i simpatitzants d'una certa edat van decidir convertir-se en un col&middot;lectiu, van adoptar el nom de &ldquo;Iaioflautas&rdquo;, un senyal inequ&iacute;voc de que ells tamb&eacute; creien que una altra societat era possible.
    </p><p class="article-text">
        <strong> &ldquo;Democr&agrave;cia davant 'deutecr&agrave;cia'&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Iaioflautas&rdquo; i periodistes disposats a donar veu als que molts mitjans silenciaven es van retrobar al Parlament de Catalunya per rebre el Premi Solidaritat 2016 els primers i la menci&oacute; especial a Mitjans de Comunicaci&oacute; els segons. Aquest premi ha estat concedit a catalunyaplural.cat, un dels mitjans digitals que ha impulsat la Fundaci&oacute; Periodisme Plural en defensa del periodisme lliure i independent i els valors de l'estat del benestar, amb el prop&ograve;sit de donar veu als que defensen els drets socials. Comprom&iacute;s i defensa, en suma, dels drets humans.
    </p><p class="article-text">
        Els &ldquo;Iaioflautas&rdquo; van anar creixent i la seva pres&egrave;ncia es va fer habitual als carrers. I no nom&eacute;s de Catalunya. Al Parlament van estar presents aquest dimecres representants de Madrid, de M&uacute;rcia i del Pa&iacute;s Valenci&agrave;. &ldquo;Lluitem per un futur millor per a les nostres filles i n&eacute;tes&rdquo;, va dir Alfons Romero, l&iacute;der de moviments socials i de la banca en els anys setanta. Romero va llegir <a href="http://www.iaioflautas.org/blog/2017/02/15/discurs-iaioflautas-premi-solidatitat-de-linstitut-de-drets-humans-de-catalunya/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un manifest</a>, escrit en femen&iacute;, en el qual es proclamaven avis de les desnonades, pares de les classes treballadores, de les kellys, de les jubilades estafades pels bancs, de les que pateixen la falta d'ocupaci&oacute; estable. &ldquo;Som fills d'una generaci&oacute; que va emigrar i avis d'una generaci&oacute; que es veu obligada a emigrar&rdquo;. La segona part del manifest la va llegir, en castell&agrave;, Rosario Cunillera, que immediatament va proclamar que &ldquo;en comptes de viure en una democr&agrave;cia vivim en una 'deutecr&agrave;cia'&rdquo;. Banquers, retallades en sanitat, els Cies, els desnonaments, les preferents, la defensa dels serveis p&uacute;blics... De tot aix&ograve; s'han ocupat els &ldquo;Iaioflautes&rdquo; en aquests anys, com va recordar Cunillera. I han afegit ara a les seves reivindicacions la defensa dels refugiats. Rosario Cunillera va clamar contra l'&ldquo;Europa de la indifer&egrave;ncia, l'Europa del menyspreu&rdquo; i va fer callar en un parell d'ocasions els aplaudiments que sorgien d'una sala tenyida de groc per les armilles dels &ldquo;Iaioflautas&rdquo;. Quan va acabar es va entendre la seva petici&oacute;. &ldquo;En lloc d'aplaudir demano un minut de silenci pels migrants morts&rdquo;. I es va fer el silenci.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/231f5de1-e55e-49b3-9d00-74b7260ed633_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Pensament cr&iacute;tic</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquells periodistes que feien el seguiment del 15-M eren els m&eacute;s joves d'una redacci&oacute; plena d'excel&middot;lents professionals, tant a Catalunya, com a Madrid, que van veure com l'editor, Jaume Roures, donava per liquidat el projecte de P&uacute;blic quan estava en el seu millor moment.
    </p><p class="article-text">
        D'aquelles cendres n&eacute;ixer la Fundaci&oacute; Periodisme Plural, que el 2013 va crear el web Catalunyaplural.cat associada a eldiario.es, a la qual es van incorporar, ja en la seva gestaci&oacute;, el Jo&atilde;o i el Pau. Al Parlament, Josep Carles Rius, president de la Fundaci&oacute;, impulsor del projecte i una garantia d'&egrave;xit per a totes les propostes period&iacute;stiques que caiguin a les seves mans, va recon&egrave;ixer la satisfacci&oacute; pel premi, perqu&egrave; significava que s'havien vist reconeguts els valors que van portar a posar en marxa catalunyaplural.cat i els restants webs de la Fundaci&oacute;: el Diari de l'Educaci&oacute;, el Diari del Treball i el Diari de la Sanitat.
    </p><p class="article-text">
        Rius va defensar les bases d'una determinada forma de fer periodisme: pensament cr&iacute;tic, honestedat, veracitat en lloc de propaganda, m&eacute;s dades i menys emocions i visibilitat per als qui els poders volen fer invisibles.
    </p><p class="article-text">
        Els &ldquo;Iaioflautas&rdquo; i els redactors de Catalunya Plural se segueixen trobant als carrers, perqu&egrave; les reivindicacions que van impulsar la seva ra&oacute; de ser no nom&eacute;s es mantenen, sin&oacute; que s'han ampliat amb la crisi dels refugiats. Al Jo&atilde;o Fran&ccedil;a i al Pau Rodr&iacute;guez s'hi han sumat un bon nombre de periodistes que sostenen cada dia, amb molt d'esfor&ccedil; i no menys professionalitat, els webs de la Fundaci&oacute;. I de tant en tant recordem, per exemple, que quan l'ara alcaldessa de Barcelona Ada Colau era una desconeguda i es plantava davant un edifici en el qual s'anava a produir un desnonament, Catalunya Plural era un dels pocs mitjans que hi era per explicar-ho. I que quan tot just eren unes poques desenes de persones les que reclamaven el tancament dels CIE, all&agrave; estava catalunyaplural per donar-los veu.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Intentar l'impossible</strong>
    </p><p class="article-text">
        David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans, havia obert l'acte amb un discurs molt reivindicatiu i cr&iacute;tic amb certs poders pol&iacute;tics. &ldquo;No som un pa&iacute;s pobre, estem en un pa&iacute;s amb pobres&rdquo;, va subratllar. Bondia va reclamar que la interacci&oacute; entre democr&agrave;cia i drets humans est&agrave; m&eacute;s vigent que mai. I va citar algunes frases per significar el paper dels &ldquo;Iaioflautas&rdquo; i de catalunyaplural.cat: &ldquo;Per aconseguir el possible cal intentar l'impossible&rdquo; (Hermann Hesse), &ldquo;Si us donen un paper pautat, cal escriure l'altre costat&rdquo; (Juan Ram&oacute;n Jim&eacute;nez). Ana&iuml;s Franquesa, consellera de l'Institut de Drets Humans de Catalunya va ser l'encarregada de llegir les raons que havien mogut a la concessi&oacute; del premi als &ldquo;Iaioflautas&rdquo; i la menci&oacute; especial a catalunyaplural.cat.
    </p><p class="article-text">
        L'acte va estar presidit per Carme Forcadell, presidenta del Parlament, a qui se la va veure amb cara de circumst&agrave;ncies davant algun fragment dels discursos. Forcadell va elogiar el &ldquo;missatge de dignitat&rdquo; dels &ldquo;Iaioflautas&rdquo; i el &ldquo;periodisme desvinculat dels poders econ&ograve;mics i comprom&egrave;s amb els drets humans&rdquo; de la Fundaci&oacute; Periodisme Plural. La presidenta del Parlament va fer refer&egrave;ncia als refugiats i a les responsabilitats &ldquo;d'un i altre govern&rdquo;, en un missatge que semblava dirigit a Jordi &Eacute;vole i la seva frase sobre &ldquo;compet&egrave;ncies i incompet&egrave;ncies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Quan en teoria l'acte ja havia acabat, amb la lectura d'uns poemes acompanyats de les notes d'un viol&iacute;, van ser els &ldquo;Iaioflautas&rdquo; els que en realitat el van clausurar. Ja al vest&iacute;bul de sortida van entonar -molts d&rsquo;ells amb el puny al&ccedil;at- el &ldquo;Canto a la Libertad&rdquo;: &ldquo;Habr&aacute; un d&iacute;a en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad&rdquo;. El va compondre Jos&eacute; Antonio Labordeta el 1975. Avui, amb tota probabilitat, ell seria un &ldquo;iaioflauta&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/quan-societat-periodisme-drets-humans_1_3581107.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Feb 2017 11:05:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243570" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243570" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Quan la societat i el periodisme es troben en la defensa dels Drets Humans]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dc7727ec-a8c3-42ca-8ae5-79cd43996c06_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Calatrava, l'arquitecte de la terra cremada, en vuit claus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/calatrava-larquitecte-terra-cremada_1_3782999.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Calatrava, l&#039;arquitecte de la terra cremada, en vuit claus"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Llàtzer Moix retrata una personalitat i una obra que provoca tanta "seducció" com "repudi"</p></div><p class="article-text">
        Ll&agrave;tzer Moix ha entrevistat un centenar de persones i ha viatjat a una quinzena de ciutats per compondre <em>Quer&iacute;amos un Calatrava. Viajes arquitect&oacute;nicos por la seducci&oacute;n y el repudio</em> (Anagrama), un retrat period&iacute;stic de la personalitat i l'obra de Santiago Calatrava (Benim&agrave;met, 1951) un dels arquitectes m&eacute;s reconeguts &ndash;i pol&egrave;mics&ndash; del m&oacute;n. Moix (Sabadell, 1955) no ha pret&egrave;s escriure un llibre 'contra' Calatrava, sin&oacute; 'sobre' Calatrava, per&ograve; els testimonis, els actes i les paraules del propi Calatrava deixen en evid&egrave;ncia a un seductor que acostuma a deixar terra cremada all&agrave; per on passa.&#8232;
    </p><p class="article-text">
        Amb les declaracions de Ll&agrave;tzer Moix hem compost aquestes vuit claus per saber com &eacute;s un arquitecte que a Espanya va aixecar la seva primera obra fa trenta anys, el 1987, un pont sobre les vies del tren al carrer Bach de Roda de Barcelona. Un pont que va ser tamb&eacute; un s&iacute;mbol de modernitat en una ciutat que afrontava la transformaci&oacute; ol&iacute;mpica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La definici&oacute; m&eacute;s precisa sobre Calatrava</strong>. &ldquo;La fa ell mateix quan &eacute;s molt jove i assegura que no vol ser un professional normal, sin&oacute; que t&eacute; vocaci&oacute; d'excel&middot;l&egrave;ncia i vol ser el n&uacute;mero u. I aix&ograve; s'uneix a una personalitat que no fa f&agrave;stics a l'extravag&agrave;ncia (ho diu ell mateix, que consti). Calatrava es veu a si mateix com un creador renaixentista, gent que treballava per al poder amb una vocaci&oacute; expressiva sense l&iacute;mits, ni formals ni econ&ograve;mics&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La seva millor virtut</strong>. &ldquo;&Eacute;s un prove&iuml;dor d'edificis ic&ograve;nics, escult&ograve;rics, molt caracter&iacute;stics, un tipus d'arquitectura que va con&egrave;ixer una fase de gran demanda. T&eacute; una gran capacitat de treball, t&eacute; tamb&eacute; una gran intu&iuml;ci&oacute; per al c&agrave;lcul que li permet gaireb&eacute; &lsquo;clavar&rsquo; el comportament d&rsquo;estructures complexes abans de calcular-les, i &eacute;s un seductor nat capa&ccedil; d'aconseguir que el client accepti gaireb&eacute; totes les seves condicions&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El seu pitjor defecte.</strong> &ldquo;Est&agrave; incapacitat per acceptar qualsevol tipus de consell o recomanaci&oacute; i t&eacute; un ego molt desenvolupat. La seva ambici&oacute; el porta a assumir molts enc&agrave;rrecs, m&eacute;s dels que serien recomanables per a prestar-los l'atenci&oacute; que mereixen. I aix&ograve; es tradueix en retards en els lliuraments, modificacions sobre la marxa i costos disparats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La seva millor obra</strong>. &ldquo;Diria que s&oacute;n dos. La primera, l'estaci&oacute; de tren de Zuric. &Eacute;s una obra dels seus inicis, a la qual dedica uns set anys. Est&agrave; ben plantejada, &eacute;s intel&middot;ligent i la converteix en una presentaci&oacute; del seu repertori de recursos arquitect&ograve;nics i estil&iacute;stics. La segona, el complex cultural de Milwaukee, amb una ostentaci&oacute; d'estructures m&ograve;bils que han funcionat a la perfecci&oacute; durant quinze anys. &Eacute;s un edifici que respon al que ell va proposar i al que esperava qui li va pagar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La seva pitjor obra</strong>. &ldquo;El complex Buenavista, d'Oviedo, que alberga un palau de Congressos, hotel, grans magatzems, conselleries del govern asturi&agrave; ... &Eacute;s un conjunt que est&agrave; fora d'escala, on la seva egolatria i desconsideraci&oacute; per l'entorn s&oacute;n m&eacute;s evidents. La insatisfacci&oacute; del client va ser molt &agrave;mplia, com ho prova el fet que han anat dues vegades a judici i com ho prova el fet que una esp&egrave;cie de pestanyes m&ograve;bils que va instal&middot;lar no s'hagin mogut mai. &Eacute;s una obra megal&ograve;mana de plantejament i agressiva amb l'entorn&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>L'obra m&eacute;s desmesurada</strong>. &ldquo;La Ciutat de les Arts i els Ci&egrave;ncies de Val&egrave;ncia, que ha acabat costant 1.300 milions d'euros i encara t&eacute; problemes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Els seus detractors.</strong> &ldquo;T&eacute; detractors en diversos fronts. Entre els enginyers, que posseeixen protocols d'actuaci&oacute; molt diferents, perqu&egrave; preval el criteri que entre el projecte i el cost ha de buscar-se la l&iacute;nia recta, &eacute;s a dir, que sigui el m&eacute;s barat possible. Entre els arquitectes, el seu enfrontament amb Norman Foster &eacute;s el m&eacute;s acusat. Han competit com a rivals en diversos concursos i la balan&ccedil;a s'ha decantat de part del brit&agrave;nic: la torre de Comunicacions de Collserola, a Barcelona; el concurs del Metro de Bilbao; la reforma del Reichstag, a Berl&iacute;n; una altra torre de comunicacions a Santiago...&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Entre els pol&iacute;tics el seu martell ha estat Esquerra Unida del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, pels costos desmesurats de la Ciutat de les Arts. I entre els mitjans de comunicaci&oacute;, est&agrave; patint les escomeses de la premsa nord-americana, des de tabloides com el New York Post, a diaris de refer&egrave;ncia com el New York Times o el Wall Street Journal. Hi ha coincid&egrave;ncia en les cr&iacute;tiques pel cost i l'extravag&agrave;ncia de l'intercanviador de Transports del World Trade Center, que ha costat el doble (4.000 milions de d&ograve;lars) que l'estaci&oacute; de trens de Grand Central&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Frases per recordar.</strong> &ldquo;Una conversa amb un promotor barcelon&iacute; que li oferia un contracte de 15 milions d'euros per&ograve; que volia fixar un l&iacute;mit de despesa.&#8232;-Calatrava: Jo no estic acostumat a treballar amb limitacions pressupost&agrave;ries. No puc signar res que en un moment determinat atempti contra el meu projecte.&#8232;&nbsp;-Promotor: Doncs jo no puc signar res que atempti contra la rendibilitat del meu projecte.&#8232;I no es va signar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&#8232;L'altra frase crec que &eacute;s molt representativa de la personalitat de l'arquitecte. Va ser una conversa telef&ograve;nica a prop&ograve;sit de l'Auditori de Tenerife entre l'arquitecte valenci&agrave;, que estava al seu estudi de Zuric, i Enrique Amig&oacute;, responsable de projectes singulars del Cabildo: 'Mira, perqu&egrave; et quedi clar, tu m'est&agrave;s parlant des de la teva illa, que est&agrave; al cul d'Europa, i jo et parlo des de Zuric, que est&agrave; en el seu cor. La teva illa no em mereix'&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/calatrava-larquitecte-terra-cremada_1_3782999.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Oct 2016 04:02:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="198471" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="198471" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Calatrava, l'arquitecte de la terra cremada, en vuit claus]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Santiago Calatrava,Arquitectura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Calatrava, el arquitecto de la tierra quemada, en ocho claves]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/calatrava-arquitecto-tierra-quemada_1_3782666.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Calatrava, el arquitecto de la tierra quemada, en ocho claves"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Llàtzer Moix retrata una personalidad y una obra que provoca tanta "seducción" como "repudio"</p></div><p class="article-text">
        Ll&agrave;tzer Moix ha entrevistado a un centenar de personas y ha viajado a una quincena de ciudades para componer Quer&iacute;amos un Calatrava. Viajes arquitect&oacute;nicos por la seducci&oacute;n y el repudio (Anagrama), un retrato period&iacute;stico de la personalidad y la obra de Santiago Calatrava (Benim&aacute;met, 1951) uno de los arquitectos m&aacute;s reconocidos &ndash;y controvertidos- del mundo. Moix (Sabadell, 1955) no ha pretendido escribir un libro 'contra' Calatrava, sino 'sobre' Calatrava, pero los testimonios, los actos y las palabras del propio Calatrava dejan en evidencia a un seductor que acostumbra a dejar tierra quemada all&aacute; por donde pasa.
    </p><p class="article-text">
        Con las declaraciones de Ll&agrave;tzer Moix hemos compuesto estas ocho claves para saber c&oacute;mo es un arquitecto que en Espa&ntilde;a levant&oacute; su primera obra hace treinta a&ntilde;os, en 1987, un puente sobre las v&iacute;as del tren en la calle Bach de Roda de Barcelona. Un puente que fue tambi&eacute;n un s&iacute;mbolo de modernidad en una ciudad que afrontaba la transformaci&oacute;n ol&iacute;mpica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La definici&oacute;n m&aacute;s precisa sobre Calatrava.</strong> &ldquo;La hace &eacute;l mismo cuando es muy joven y asegura que no quiere ser un profesional normal, sino que tiene vocaci&oacute;n de excelencia y quiere ser el n&uacute;mero uno. Y eso se une a una personalidad que no hace ascos a la extravagancia (lo dice &eacute;l mismo, que conste). Calatrava se ve a s&iacute; mismo como un creador renacentista, gente que trabajaba para el poder con una vocaci&oacute;n expresiva sin l&iacute;mites, ni formales ni econ&oacute;micos.&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Su mejor virtud.</strong> &ldquo;Es un proveedor de edificios ic&oacute;nicos, escult&oacute;ricos, muy caracter&iacute;sticos, &nbsp;un tipo de arquitectura que conoci&oacute; una fase de gran demanda. Tiene una gran capacidad de trabajo, tiene tambi&eacute;n una gran intuici&oacute;n para el c&aacute;lculo que le permite casi &rdquo;clavar&ldquo; el comportamiento de estructuras complejas antes de calcularlas, y es un seductor nato capaz de lograr que el cliente acepte casi todas sus condiciones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Su peor defecto.</strong> &ldquo;Est&aacute; incapacitado para aceptar cualquier tipo de consejo o recomendaci&oacute;n y tiene un ego muy desarrollado. Su ambici&oacute;n le lleva a asumir muchos encargos, m&aacute;s de los que ser&iacute;an recomendables para prestarles la atenci&oacute;n que merecen. Y eso se traduce en retrasos en las entregas, modificaciones sobre la marcha y costes disparados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Su mejor obra.</strong> &ldquo;Dir&iacute;a que son dos. La primera, la estaci&oacute;n de tren de Z&uacute;rich. Es una obra de sus inicios, a la que dedica unos siete a&ntilde;os. Est&aacute; bien planteada, es inteligente y la convierte en una presentaci&oacute;n de su repertorio de recursos arquitect&oacute;nicos y estil&iacute;sticos. La segunda, el complejo cultural de Milwaukee, con un alarde de estructuras m&oacute;viles que han funcionado a la perfecci&oacute;n durante quince a&ntilde;os. Es un edificio que responde a lo que &eacute;l propuso y a lo que esperaba quien le pag&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02179ea1-0814-4ba9-960c-f77f258d68e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Su peor obra.</strong> &ldquo;El complejo Buenavista, de Oviedo, que alberga un palacio de Congresos, hotel, grandes almacenes, consejer&iacute;as del gobierno asturiano&hellip; Es un conjunto que est&aacute; fuera de escala, donde su egolatr&iacute;a y desconsideraci&oacute;n por el entorno son m&aacute;s evidentes. La insatisfacci&oacute;n del cliente fue muy amplia, como lo prueba el hecho de que han ido dos veces a juicio y como lo prueba el hecho de que una especie de pesta&ntilde;as m&oacute;viles que instal&oacute; no se hayan movido nunca. Es una obra megal&oacute;mana de planteamiento y agresiva con el entorno&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La obra m&aacute;s desmesurada.</strong> &ldquo;La Ciutat de las Arts i les Ci&egrave;ncies de Valencia, que ha acabado costando 1.300 millones de euros y a&uacute;n tiene problemas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sus detractores.</strong> &ldquo;Tiene detractores en varios frentes. Entre los ingenieros, que poseen protocolos de actuaci&oacute;n muy diferentes, porque prima el criterio de que entre el proyecto y el coste debe buscarse la l&iacute;nea recta, esto es, que sea lo m&aacute;s barato posible. Entre los arquitectos, su enfrentamiento con Norman Foster es el m&aacute;s acusado. Han competido como rivales en varios concursos y la balanza se ha decantado de parte del brit&aacute;nico: la torre de Comunicaciones de Collserola, en Barcelona; el concurso del Metro de Bilbao; la reforma del Reichstag, en Berl&iacute;n; otra torre de Comunicaciones en Santiago&hellip;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Entre los pol&iacute;ticos su martillo ha sido Izquierda Unida del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, por los costes desmesurados de la Ciutat de les Arts. Y entre los medios de comunicaci&oacute;n, est&aacute; sufriendo las acometidas de la prensa estadounidense, desde tabloides como el New York Post, a diarios de referencia como el New York Times o el Wall Street Journal. Hay coincidencia en las cr&iacute;ticas por el coste y la extravagancia del intercambiador de Transportes del World Trade Center, que ha costado el doble (4.000 millones de d&oacute;lares) que la estaci&oacute;n de trenes de Grand Central&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Frases para recordar.</strong> &ldquo;Una conversaci&oacute;n con un promotor barcelon&eacute;s que le ofrec&iacute;a un contrato de 15 millones de euros pero que quer&iacute;a fijar un tope de gasto.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Calatrava: Yo no estoy acostumbrado a trabajar con limitaciones presupuestarias. No puedo firmar algo que en un momento determinado atente contra mi proyecto.
    </p><p class="article-text">
         &ndash;Promotor: Pues yo no puedo firmar algo que atente contra la rentabilidad de mi proyecto. Y no se firm&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La otra frase creo que es muy representativa de la personalidad del arquitecto. Fue una conversaci&oacute;n telef&oacute;nica a prop&oacute;sito del Auditorio de Tenerife entre el arquitecto valenciano, que estaba en su estudio de Z&uacute;rich, y Enrique Amig&oacute;, responsable de proyectos singulares del Cabildo: 'Mira, para que te quede claro, t&uacute; me est&aacute;s hablando desde tu isla, que est&aacute; en el culo de Europa, y yo te hablo desde Z&uacute;rich, que est&aacute; en su coraz&oacute;n. Tu isla no me merece'&ldquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/calatrava-arquitecto-tierra-quemada_1_3782666.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Oct 2016 17:23:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="198471" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="198471" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Calatrava, el arquitecto de la tierra quemada, en ocho claves]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/94e3b8fb-571d-4943-9003-68da014f9671_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Santiago Calatrava,Arquitectura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aquella chaqueta colgada en el respaldo de la silla]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/chaqueta-colgada-respaldo-silla_1_3863504.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Aquella chaqueta colgada en el respaldo de la silla"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Muere Lluís Sierra, último representante en activo de la edad de oro del periodismo local</p></div><p class="article-text">
        Con la muerte de Llu&iacute;s Sierra desaparece el &uacute;ltimo representante plenamente activo de una generaci&oacute;n de periodistas barceloneses que vivi&oacute; la edad de oro de la informaci&oacute;n local: los &uacute;ltimos a&ntilde;os del franquismo, la transici&oacute;n y los primeros ayuntamientos democr&aacute;ticos.
    </p><p class="article-text">
        Los periodistas de Local no &eacute;ramos, ni mucho menos, la &eacute;lite de la profesi&oacute;n. M&aacute;s bien al contrario, practic&aacute;bamos un periodismo sin grandes pretensiones. S&oacute;lo se trataba de ir, ver y contar las cosas, sin atisbo de demagogia ni &aacute;nimo de esc&aacute;ndalo, pero el contacto cotidiano con la realidad llevaba a destapar buenas noticias y grandes historias. Jaume Fabre defin&iacute;a de forma magistral aquellos tiempos en un art&iacute;culo de la &eacute;poca en el Correo Catal&aacute;n que ha sido rescatado para una exposici&oacute;n sobre el Somorrostro. Dec&iacute;a Fabre que hab&iacute;a dos clases de barro: el barro fijo, que es el que estaba en las calles, y el barro m&oacute;vil, que es el que se llevaban los ni&ntilde;os pegado al cuerpo.
    </p><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Sierra era de los que pisaba barro y escuchaba a los que lo llevaban pegado al cuerpo. A mediados de los a&ntilde;os setenta ten&iacute;amos como referentes a periodistas como Josep Maria Huertas, el propio Jaume Fabre, Rafael Pradas, Antonio Figueruelo... Y con unos pocos a&ntilde;os menos, a Jordi Bordas, a Maria Fav&agrave;, a Mar&iacute;a Eugenia Ib&aacute;&ntilde;ez, a Carmen S. Larraburu, a Alfred Reixach. Despu&eacute;s llegar&iacute;an Sierra, Anna Galcer&aacute;n, Enric Juliana, Jos&eacute; Mar&iacute;a Castro, Mercedes Luz, Manuel Vilaser&oacute;, Mar&iacute;a &Aacute;ngeles Alc&aacute;zar, Enric Canals, Jordi Mercader&hellip;, por citar s&oacute;lo a los habituales en el Sal&oacute;n de Plenos de la Reina Regente en aquel per&iacute;odo que abarca desde los a&ntilde;os setenta hasta los Juegos Ol&iacute;mpicos de 1992 y en que fueron alcaldes Jos&eacute; Mar&iacute;a de Porcioles, Enric Mas&oacute;, Joaqu&iacute;n Viola, Jos&eacute; Mar&iacute;a Soc&iacute;as Humbert, Manuel Font Altaba, Narc&iacute;s Serra y Pasqual Maragall.
    </p><p class="article-text">
        El periodista que cubr&iacute;a la informaci&oacute;n municipal acostumbraba a pasar la ma&ntilde;ana en los pasillos del Ayuntamiento. Llamabas a una puerta, preguntabas si estaba disponible el concejal o el delegado de servicios, te hac&iacute;an pasar y al cabo de una hora sal&iacute;as de aquel despacho con una noticia para escribir esa misma tarde y un par de historias m&aacute;s en la cartera. As&iacute; de sencillo. Sin gabinetes de prensa que intentaran controlar o filtrar la informaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Hab&iacute;a buen ambiente entre aquellos periodistas. Se felicitaba sinceramente al colega de la competencia cuando publicaba una exclusiva y se elogiaba al que hab&iacute;a escrito una buena historia. Buen ambiente y generosidad, porque algunos periodistas que ve&iacute;an frenada una informaci&oacute;n en su medio no dudaban en pasarla a cualquier colega de la competencia que pod&iacute;a tener m&aacute;s posibilidades de publicarla.
    </p><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Sierra fue &ldquo;competencia&rdquo; cuando &eacute;l trabajaba en &ldquo;El Correo Catal&aacute;n&rdquo; o en &ldquo;Avui&rdquo; y yo en Tele/eXpres y fue colega cuando se incorpor&oacute; a La Vanguardia en 1986 para reforzar la informaci&oacute;n de Barcelona. Sab&iacute;amos que era un periodista solvente, trabajador, de textos impecables, al que no hab&iacute;a que tocar ni una l&iacute;nea. Sab&iacute;amos tambi&eacute;n que era un buen tipo, pero no imagin&aacute;bamos hasta qu&eacute; punto. Nunca se enfadaba, era siempre positivo, extraordinariamente generoso, no conoc&iacute;a los conceptos envidia, celos, arribismo&hellip; Estos d&iacute;as he tratado de hacer memoria para recordar a alguna persona que hablara mal de Llu&iacute;s Sierra. Y ha sido imposible: no he encontrado a nadie. Y eso es una excepci&oacute;n en una profesi&oacute;n en que es habitual poner a parir al compa&ntilde;ero.
    </p><p class="article-text">
        Sierra ten&iacute;a por costumbre colgar la chaqueta en el respaldo de la silla en cuanto llegaba a la redacci&oacute;n. Aquella chaqueta era la se&ntilde;al de que andaba por all&iacute;. Con aquella americana a la vista, cuando alguien preguntaba por &eacute;l la respuesta siempre era: &ldquo;Pues no s&eacute;, pero anda por aqu&iacute; porque tiene la chaqueta en la silla&rdquo;. Aunque ese &ldquo;anda por aqu&iacute;&rdquo; bien pudiera significar que estaba en la mesa redonda del vest&iacute;bulo de la vieja redacci&oacute;n de la calle Pelayo charlando con alg&uacute;n vecino, que se hab&iacute;a escapado un rato al Ayuntamiento a ver qu&eacute; pillaba, o que estaba charlando &ndash;y fumando mucho- con alg&uacute;n colega en el bar de abajo. Con Antonio Galeote, el redactor jefe de Sociedad, brome&aacute;bamos que en realidad Llu&iacute;s siempre llevaba dos chaquetas y colgaba una de ellas en la silla para que crey&eacute;ramos que andaba por all&iacute;. Pero el caso es que siempre acababa apareciendo con una historia.
    </p><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Sierra falleci&oacute; el domingo 21 de agosto en el Hospital de Sant Pau a los 61 a&ntilde;os de edad. Ese mismo d&iacute;a se clausuraban las Fiestas de Gr&agrave;cia. Era la primera vez en m&aacute;s de treinta a&ntilde;os que no firmaba las cr&oacute;nicas sobre las fiestas. En las redes sociales se sucedieron las condolencias. Pero hab&iacute;a un twitt de un periodista joven de El Mundo que describ&iacute;a con absoluta precisi&oacute;n en s&oacute;lo 140 caracteres qui&eacute;n era y qu&eacute; significaba Llu&iacute;s Sierra.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/767350260763074562?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        Lo firmaba V&iacute;ctor Mondelo @VMondelo: &ldquo;Referente, maestro y, por encima de todo, gran compa&ntilde;ero. BCN pierde a su m&aacute;s humilde y riguroso cronista. Llu&iacute;s Sierra honr&oacute; el oficio&rdquo;. &nbsp;A buen seguro que lo comparten todos cuantos le conocimos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/chaqueta-colgada-respaldo-silla_1_3863504.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Aug 2016 12:29:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243381" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243381" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Aquella chaqueta colgada en el respaldo de la silla]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aquella jaqueta penjada al respatller de la cadira]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/jaqueta-penjada-respatller-cadira_1_3863648.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Aquella jaqueta penjada al respatller de la cadira"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mor Lluís Sierra, últim representant en actiu de l'edat d'or del periodisme local</p></div><p class="article-text">
        Amb la mort de Llu&iacute;s Sierra desapareix l'&uacute;ltim representant plenament actiu d'una generaci&oacute; de periodistes barcelonins que va viure l'edat d'or de la informaci&oacute; local: els &uacute;ltims anys del franquisme, la transici&oacute; i els primers ajuntaments democr&agrave;tics.
    </p><p class="article-text">
        Els periodistes de Local no &eacute;rem, ni de bon tros, l'elit de la professi&oacute;. M&eacute;s aviat al contrari, practic&agrave;vem un periodisme sense grans pretensions. Nom&eacute;s es tractava d'anar, veure i explicar les coses, sense demag&ograve;gia ni &agrave;nim d'esc&agrave;ndol, per&ograve; el contacte quotidi&agrave; amb la realitat portava a destapar bones not&iacute;cies i grans hist&ograve;ries. Jaume Fabre definia de forma magistral aquells temps en un article de l'&egrave;poca en el Correo Catal&aacute;n que ha estat rescatat per una exposici&oacute; sobre el Somorrostro. Deia Fabre que hi havia dues classes de fang: el fang fix, que &eacute;s el que estava als carrers, i el fang m&ograve;bil, que &eacute;s el que portaven els nens enganxat al cos.
    </p><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Sierra era dels que trepitjava fang i escoltava els que el portaven enganxat al cos. A mitjans dels anys setanta ten&iacute;em com a referents a periodistes com Josep Maria Huertas, el mateix Jaume Fabre, Rafael Pradas, Antonio Figueruelo... I amb uns pocs anys menys, a Jordi Bordas, a Maria Fav&agrave;, a Mar&iacute;a Eugenia Ib&aacute;&ntilde;ez, a Carmen S. Larraburu, a Alfred Reixach. Despr&eacute;s arribarien Sierra, Anna Galceran, Enric Juliana, Jos&eacute; Mar&iacute;a Castro, Mercedes Luz, Manuel Vilaser&oacute;, Mar&iacute;a &Aacute;ngeles Alc&aacute;zar, Enric Canals, Jordi Mercader..., per citar nom&eacute;s als habituals al Sal&oacute; de Plens de la Reina Regent en aquell per&iacute;ode que abasta des dels anys setanta fins als Jocs Ol&iacute;mpics de 1992 i en qu&egrave; van ser alcaldes Jos&eacute; Mar&iacute;a de Porcioles, Enric Mas&oacute;, Joaqu&iacute;n Viola, Jos&eacute; Mar&iacute;a Soc&iacute;as Humbert, Manuel Font Altaba, Narc&iacute;s Serra i Pasqual Maragall.
    </p><p class="article-text">
        El periodista que cobria la informaci&oacute; municipal acostumava a passar el mat&iacute; als passadissos de l'Ajuntament. Trucaves a una porta, preguntaves si estava disponible el regidor o el delegat de serveis, et feien passar i al cap d'una hora sorties d'aquell despatx amb una not&iacute;cia per escriure aquella mateixa tarda i un parell d'hist&ograve;ries m&eacute;s a la cartera. Aix&iacute; de senzill. Sense gabinets de premsa que intentessin controlar o filtrar la informaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Hi havia bon ambient entre aquells periodistes. Es felicitava sincerament al col&middot;lega de la compet&egrave;ncia quan publicava una exclusiva i s'elogiava al que havia escrit una bona hist&ograve;ria. Bon ambient i generositat, perqu&egrave; alguns periodistes que veien frenada una informaci&oacute; en el seu mitj&agrave; no dubtaven a passar-la a qualsevol 'rival' de la compet&egrave;ncia que podia tenir m&eacute;s possibilitats de publicar-la.
    </p><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Sierra va ser &ldquo;compet&egrave;ncia&rdquo; quan ell treballava a El Correo Catal&aacute;n o a l'Avui, i jo a Tele/eXpres, i va ser col&middot;lega quan es va incorporar a La Vanguardia el 1986 per refor&ccedil;ar la informaci&oacute; de Barcelona. Sab&iacute;em que era un periodista solvent, treballador, de textos impecables, al qual no calia tocar ni una l&iacute;nia. Sab&iacute;em tamb&eacute; que era un bon tipus, per&ograve; no imagin&agrave;vem fins a quin punt. Mai s'enfadava, era sempre positiu, extraordin&agrave;riament gener&oacute;s, no coneixia els conceptes enveja, gelosia, arribisme... Aquests dies he tractat de fer mem&ograve;ria per recordar a alguna persona que parl&eacute;s malament de Llu&iacute;s Sierra. I ha estat impossible: no he trobat a ning&uacute;. I aix&ograve; &eacute;s una excepci&oacute; en una professi&oacute; en qu&egrave; &eacute;s habitual posar a parir al company.
    </p><p class="article-text">
        Sierra tenia per costum penjar la jaqueta al respatller de la cadira quan arribava a la redacci&oacute;. Aquella jaqueta era el senyal que estava per all&agrave;. Amb aquella americana a la vista, quan alg&uacute; preguntava per ell la resposta sempre era: &ldquo;Doncs no ho s&eacute;, per&ograve; est&agrave; per aqu&iacute; perqu&egrave; t&eacute; la jaqueta a la cadira&rdquo;. Tot i que aquest &ldquo;est&agrave; per aqu&iacute;&rdquo; b&eacute; podria significar que era a la taula rodona del vest&iacute;bul de la vella redacci&oacute; del carrer Pelai xerrant amb algun ve&iacute;, que s'havia escapat una estona a l'Ajuntament a veure qu&egrave; enxampava, o que estava xerrant -i fumant molt- amb algun col&middot;lega al bar de la cantonada. Amb Antonio Galeote, el redactor en cap de Societat, f&egrave;iem broma que en realitat en Llu&iacute;s sempre portava dues jaquetes i en penjava una d'elles a la cadira perqu&egrave; cregu&eacute;ssim que estava per all&agrave;. Per&ograve; el cas &eacute;s que sempre acabava apareixent amb una hist&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Sierra va morir el diumenge 21 d'agost a l'Hospital de Sant Pau als 61 anys. Aquell mateix dia es clausuraven les Festes de Gr&agrave;cia. Era la primera vegada en m&eacute;s de trenta anys que no signava les cr&ograve;niques sobre les festes. A les xarxes socials es van succeir els condols. Per&ograve; hi havia un tweet d'un periodista jove d'El Mundo que descrivia amb absoluta precisi&oacute; en nom&eacute;s 140 car&agrave;cters qui era i qu&egrave; significava Llu&iacute;s Sierra.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/767350260763074562?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        El signava V&iacute;ctor Mondelo: &ldquo;Referent, mestre i, per sobre de tot, gran company. Barcelona perd al seu m&eacute;s humil i rigor&oacute;s cronista. Llu&iacute;s Sierra va honrar l'ofici&rdquo;. De ben segur que el comparteixen tots els que el vam con&egrave;ixer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/jaqueta-penjada-respatller-cadira_1_3863648.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Aug 2016 12:21:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243381" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243381" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Aquella jaqueta penjada al respatller de la cadira]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4275759d-ead0-4abe-bd76-6e418e5a3030_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Elogio del periodismo en reconstrucción]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/elogio-periodismo-reconstruccion_1_3945897.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Elogio del periodismo en reconstrucción"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Josep Carles Rius reflexiona en un libro sobre el reto de un oficio más independiente y libre</p></div><p class="article-text">
        El <a href="http://www.eldiario.es/sociedad/Periodismo-reconstruccion_0_525297722.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">libro de Josep Carles Rius, Periodismo en reconstrucci&oacute;n</a>, empieza con una advertencia: &ldquo;Este no es un libro neutral. Porque en periodismo, y en la vida, la neutralidad no existe. Pero es un libro escrito con vocaci&oacute;n de ser objetivo y veraz, porque solo a partir de estas dos premisas podemos hablar de periodismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco han sido neutrales en el ejercicio de su profesi&oacute;n los representantes de tres generaciones de periodistas que le acompa&ntilde;aban en la mesa del Col.legi de Periodistes de Catalunya: Gemma Parellada, Milagros P&eacute;rez Oliva, Carles Capdevila, Jos&eacute; Mart&iacute; G&oacute;mez y Roberto Herrscher. Por una u otra raz&oacute;n, en alg&uacute;n u otro momento, cada uno de ellos ha apostado por el ejercicio de un periodismo objetivo y veraz, y muy a menudo lo han hecho a contracorriente.
    </p><p class="article-text">
        Y tampoco eran neutrales los asistentes al acto, muchos de ellos compa&ntilde;eros de Rius en diferentes etapas (El Peri&oacute;dico, La Vanguardia, P&uacute;blic, y ahora la Fundaci&oacute; Periodisme Plural), muy predispuestos a escuchar sus reflexiones, lo que algunos definen como esa capacidad de ir siempre con las &ldquo;luces largas&rdquo; para detectar antes que la mayor&iacute;a lo que se nos viene encima.
    </p><p class="article-text">
        Por eso una de las consideraciones m&aacute;s repetidas fue que se trata de un libro oportuno y necesario. En palabras de Carles Capdevila, un libro cargado de dos ingredientes muy necesarios: &ldquo;mala hostia y esperanza&rdquo;. Aunque trat&aacute;ndose de Rius &ndash;&ldquo;uno de los periodistas m&aacute;s decentes que he conocido&rdquo;, lo defini&oacute; el fotoperiodista Gervasio S&aacute;nchez hace unos d&iacute;as-, la &ldquo;mala hostia&rdquo; tiene que entenderse como las cargas de profundidad que contiene el libro, porque &eacute;l nunca pierde las formas, ni siquiera en las ocasiones m&aacute;s justificadas.
    </p><h3 class="article-text">Tormenta perfecta contra el periodismo</h3><p class="article-text">
        Rius interpreta que la crisis del periodismo obedece a cuatro causas fundamentales: el impacto de las nuevas tecnolog&iacute;as, los errores de gesti&oacute;n, la gran recesi&oacute;n y la crisis de credibilidad, acompa&ntilde;ada muchas veces de una crisis &eacute;tica. Se trata de una combinaci&oacute;n de elementos que han dado lugar a una &ldquo;tormenta perfecta&rdquo; que ha propiciado un &ldquo;nuevo ecosistema&rdquo;, aunque no se trata de una tormenta natural, sino que se ha alcanzado tras una serie de excesos: exceso de sectarismo, exceso de propaganda, exceso de los intereses empresariales por encima de los intereses ciudadanos y uso de los medios en inter&eacute;s propio por parte de algunos periodistas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Con todo, Rius cree que se trata de una crisis de modelo pero no una crisis del periodismo, porque hay una serie de circunstancias que dejan puertas abiertas a la esperanza. Entre el diagn&oacute;stico y el deseo, enumer&oacute; algunas claves de futuro. Gracias a las redes, el periodista puede tener voz propia m&aacute;s all&aacute; del propio medio y, gracias tambi&eacute;n a internet, ahora existe la posibilidad de crear medios alternativos.
    </p><p class="article-text">
        Rius sostiene que los peri&oacute;dicos necesitan recuperar la confianza del lector y eso s&oacute;lo se consigue recuperando la credibilidad. La credibilidad fue una de las palabras m&aacute;s repetidas en la sesi&oacute;n. Y para recuperarla se precisa del compromiso de cada periodista pero tambi&eacute;n que las redacciones vuelvan a ser espacio de debate intelectual y lugar donde encontrar referentes profesionales, periodistas que no son famosos pero que son decisivos en las redacciones. Y puso como ejemplo la creaci&oacute;n por parte del Col.legi de Periodistes del reconocimiento Ofici de Periodistes, que pretende, precisamente, subrayar ese papel. Rius cerr&oacute; su intervenci&oacute;n con un recuerdo a Pilar Casanova, periodista catalana afincada en Madrid que falleci&oacute; el 5 de junio y que encarnaba ese modelo.
    </p><h3 class="article-text">P&eacute;rdida de credibilidad</h3><p class="article-text">
        Gemma Parellada, con larga trayectoria como corresponsal en &Aacute;frica, decidi&oacute; seguir apostando por el periodismo en consideraci&oacute;n &ldquo;a los lectores, no a los medios&rdquo;, porque &ldquo;la finalidad es que la gente pueda conocer lo que nos pasa y entender todo lo que nos conecta&rdquo;. Representante de la generaci&oacute;n m&aacute;s joven, Gemma Parellada, que acaba de recibir el Premio de Periodismo Miguel Gil, fue cr&iacute;tica con la falta de criterio de algunos responsables period&iacute;sticos, rechaz&oacute; &ldquo;la gran excusa de que al lector no le interesan ciertos temas&rdquo; y fue autocr&iacute;tica al subrayar que &ldquo;la credibilidad la hemos perdido nosotros. Y si la hemos perdido es porque lo hemos estado haciendo mal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Milagros P&eacute;rez Oliva le dio la vuelta a la frase, tan repetida, de que &ldquo;la crisis es una oportunidad&rdquo;. &ldquo;S&iacute;, la crisis es una oportunidad, pero de momento quien la est&aacute; aprovechando son los que quieren convertir el periodismo en un instrumento de sus intereses econ&oacute;micos e ideol&oacute;gicos&rdquo;. La que fuera exigente Defensora del Lector en <em>El Pa&iacute;s</em>, fij&oacute; dos momentos simb&oacute;licos de la crisis de credibilidad de los medios: el d&iacute;a en que el indulto a Alfredo S&aacute;ez, ex directivo del Banco Santander, aparece muy peque&ntilde;o o simplemente no aparece en los grandes medios espa&ntilde;oles. Y el d&iacute;a en que todos los diarios publican la misma portada: un anuncio, precisamente de ese mismo banco. Milagros P&eacute;rez Oliva augura un futuro marcado por unas redacciones como &oacute;rganos muy ideologizados, muy tecnificados, que no generan contenidos sino que gestionan los que otros producen fuera. Redacciones muy jerarquizadas, sin debate profesional, amenazadas por la precariedad y en las que, precisamente a causa de esa precariedad, ha arraigado la autocensura.
    </p><h3 class="article-text">Autocr&iacute;tica y &eacute;pica</h3><p class="article-text">
        Cuando dej&oacute; la direcci&oacute;n de Ara por motivos de salud, Carles Capdevila ley&oacute; ante la redacci&oacute;n <a href="http://www.ara.cat/media/carles_capdevila-discurs_0_1473452841.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un emotivo pero contundente texto que deber&iacute;a ser de lectura obligatoria en las Facultades de Periodismo</a>. Con la perspectiva que da el tiempo, Capdevila, relajado y cargado de humor, recurri&oacute; a m&eacute;dicos y maestros como ejemplo de profesiones que, al igual que los periodistas, est&aacute;n sumidas en el desconcierto. Porque hace unos a&ntilde;os, vino a decir, nadie pon&iacute;a en duda lo que recetaba un m&eacute;dico y ahora los pacientes miran internet o toman lo que dice un amigo. &iexcl;Ni siquiera se esforzaban por tener buena letra!, ejemplific&oacute;. Tambi&eacute;n los maestros ven ahora cuestionada su &ldquo;autoridad&rdquo; por la cantidad de informaci&oacute;n que se puede encontrar en la red y fen&oacute;menos como &ldquo;El Rinc&oacute;n del vago&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Lo que nos pasa a los periodistas se debe a que &eacute;ramos un colectivo privilegiado, porque cuando ten&iacute;amos el monopolio lo hicimos mal&rdquo;. &ldquo;Y ahora &ndash;a&ntilde;adi&oacute;- estamos reformando el periodismo con nosotros dentro, y eso es muy dif&iacute;cil, es como cuando reformas la cocina y el ba&ntilde;o y sigues viviendo en casa&rdquo;. Porque el lector ahora sabe muchas cosas y tiene muchas ganas de aprender, pero tambi&eacute;n es m&aacute;s f&aacute;cil llegar a &eacute;l y saber qu&eacute; piensa. Los periodistas, a juicio de Carles Capdevila, deben mostrarse &ldquo;m&aacute;s cabreados, m&aacute;s autocr&iacute;ticos y con m&aacute;s &eacute;pica&rdquo;. Por eso coincide que hay que reconstruir el periodismo, &ldquo;aunque hay que mantener las paredes maestras&rdquo;. Y eso lo dijo mientras se&ntilde;alaba a Mart&iacute; G&oacute;mez.
    </p><h3 class="article-text">Mejor periodismo, menor esperanza</h3><p class="article-text">
        Dijo Mart&iacute; G&oacute;mez que la ventaja de ser el &uacute;ltimo en intervenir es que ya se ha dicho casi todo, y adem&aacute;s, bien dicho. Frente a los nost&aacute;lgicos del periodismo de a&ntilde;os atr&aacute;s, Mart&iacute; fue contundente: &ldquo;El periodismo de los a&ntilde;os sesenta era una mierda. Los sueldos eran baj&iacute;simos y todo el mundo estaba pluriempleado, pero ten&iacute;as la sensaci&oacute;n de que hab&iacute;a ocasi&oacute;n de progresar y si entrabas en plantilla llegabas al convencimiento de que nunca te despedir&iacute;an&rdquo;. Ahora, dijo Mart&iacute;, el periodismo es mejor, pero la esperanza es menor. Mart&iacute; G&oacute;mez s&iacute; siente nostalgia del intercambio de ideas de las viejas redacciones, y las compar&oacute; con los antiguos departamentos de un tren donde la gente intercambiaba comida, bebida y tabaco, frente a los trenes de hoy, donde no nadie conversa.
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;, que ha publicado recientemente &ldquo;El oficio m&aacute;s hermoso del mundo&rdquo;, subraya tres aspectos de la crisis actual: falta autocr&iacute;tica, sobra autocensura, hay cobard&iacute;a y sobra victimismo. Y puso como ejemplo el caso de la Radio Televisi&oacute;n Valenciana donde s&oacute;lo denunciaron las manipulaciones e injerencias pol&iacute;ticas cuando perdieron su trabajo, pero no tuvieron la valent&iacute;a de denunciarlas mientras trabajaban.
    </p><p class="article-text">
        Roberto Herrscher, director de la colecci&oacute;n y responsable del master de Periodismo Universidad de Barcelona-Columbia University, resumi&oacute; la aportaci&oacute;n del libro de Rius en unas pocas frases: ha desatado las furias, ha abierto un di&aacute;logo necesario y ha lanzado un grito de alerta y una llamada a la acci&oacute;n para tratar de reconstruir el periodismo.
    </p><p class="article-text">
        Un periodismo -el de Rius y el de muchos de los que hemos trabajado junto a &eacute;l- que debe ser veraz y objetivo, pero que no puede ser neutral.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/elogio-periodismo-reconstruccion_1_3945897.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jun 2016 10:19:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243526" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243526" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Elogio del periodismo en reconstrucción]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Periodismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Elogi del periodisme en reconstrucció ]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/elogi-periodisme-reconstruccio_1_3946359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Elogi del periodisme en reconstrucció "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Josep Carles Rius reflexiona en un llibre sobre el repte d'un ofici més independent i lliure  </p></div><p class="article-text">
        El l<a href="http://www.eldiario.es/sociedad/Periodismo-reconstruccion_0_525297722.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">libre de Josep Carles Rius Periodismo en reconstrucci&oacute;n</a> comen&ccedil;a amb un advertiment: &ldquo;Aquest no &eacute;s un llibre neutral. Perqu&egrave; en periodisme, i en la vida, la neutralitat no existeix. Per&ograve; &eacute;s un llibre escrit amb vocaci&oacute; de ser objectiu i vera&ccedil;, perqu&egrave; nom&eacute;s a partir d'aquestes dues premisses podem parlar de periodisme&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoc han estat neutrals en l'exercici de la seva professi&oacute; els representants de tres generacions de periodistes que l'acompanyaven a la taula del Col&middot;legi de Periodistes de Catalunya: Gemma Parellada, Milagros P&eacute;rez Oliva, Carles Capdevila, Jos&eacute; Mart&iacute; G&oacute;mez i Roberto Herrscher. Per una o altra ra&oacute;, en algun moment o altre, cada un d'ells ha apostat per l'exercici d'un periodisme objectiu i vera&ccedil;, i molt sovint ho han fet a contra corrent.
    </p><p class="article-text">
        I tampoc eren neutrals els assistents a l'acte, molts d'ells companys de Rius en diferents etapes (<em>El Peri&oacute;dico</em>,<em> La Vanguardia</em>, <em>P&uacute;blic</em>, i ara la Fundaci&oacute; Periodisme Plural), molt predisposats a escoltar les seves reflexions, el que alguns defineixen com la capacitat d&rsquo;anar sempre amb les &ldquo;llums llargues&rdquo; per detectar abans que la majoria el que se'ns ve a sobre.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; una de les consideracions m&eacute;s repetides va ser que es tracta d'un llibre oport&uacute; i necessari. En paraules de Carles Capdevila, un llibre carregat de dos ingredients: &ldquo;mala h&ograve;stia i esperan&ccedil;a&rdquo;. Encara que, tractant-se de Rius - &ldquo;un dels periodistes m&eacute;s decents que he conegut&rdquo;, el va definir el fotoperiodista Gervasio S&aacute;nchez fa uns dies-, la &ldquo;mala h&ograve;stia&rdquo; s'ha d'entendre com les c&agrave;rregues de profunditat que cont&eacute; el llibre, perqu&egrave; ell mai perd les formes, ni tan sols en les ocasions m&eacute;s justificades.&#8232;
    </p><h3 class="article-text">Tempesta perfecta contra el periodisme&#8232;</h3><p class="article-text">
        Rius interpreta que la crisi del periodisme obeeix a quatre causes fonamentals: l'impacte de les noves tecnologies, els errors de gesti&oacute;, la gran recessi&oacute; i la crisi de credibilitat, acompanyada moltes vegades d'una crisi &egrave;tica. Es tracta d'una combinaci&oacute; d'elements que han donat lloc a una &ldquo;tempesta perfecta&rdquo; que ha propiciat un &ldquo;nou ecosistema&rdquo;, tot i que no es tracta d'una tempesta natural, sin&oacute; que s'ha assolit despr&eacute;s d'una s&egrave;rie d'excessos: exc&eacute;s de sectarisme, exc&eacute;s de propaganda, exc&eacute;s dels interessos empresarials per sobre dels interessos ciutadans i &uacute;s dels mitjans en inter&egrave;s propi per part d'alguns periodistes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24543965-6c32-4193-8dd8-e43637986f92_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb tot, Rius creu que es tracta d'una crisi de model per&ograve; no una crisi del periodisme, perqu&egrave; hi ha una s&egrave;rie de circumst&agrave;ncies que deixen portes obertes a l'esperan&ccedil;a. Entre el diagn&ograve;stic i el desig, va enumerar algunes claus de futur. Gr&agrave;cies a les xarxes, el periodista pot tenir veu pr&ograve;pia m&eacute;s enll&agrave; del propi mitj&agrave; i, gr&agrave;cies tamb&eacute; a internet, ara hi ha la possibilitat de crear mitjans alternatius.
    </p><p class="article-text">
        Rius sost&eacute; que els diaris necessiten recuperar la confian&ccedil;a del lector i aix&ograve; nom&eacute;s s'aconsegueix recuperant la credibilitat. La credibilitat va ser una de les paraules m&eacute;s repetides en la sessi&oacute;. Per recuperar-la es necessita el comprom&iacute;s de cada periodista per&ograve; tamb&eacute; que les redaccions tornin a ser espai de debat intel&middot;lectual i lloc on trobar referents professionals, periodistes que no s&oacute;n famosos per&ograve; que s&oacute;n decisius en les redaccions.
    </p><p class="article-text">
        I va posar com a exemple la creaci&oacute; per part del Col&middot;legi de Periodistes del reconeixement Ofici de Periodistes, que pret&eacute;n, precisament, subratllar aquest paper. Rius va tancar la seva intervenci&oacute; amb un record a Pilar Casanova, periodista catalana afincada a Madrid que va morir el 5 de juny i que encarnava aquest model.
    </p><h3 class="article-text">&#8232;P&egrave;rdua de credibilitat&#8232;</h3><p class="article-text">
        Gemma Parellada, amb llarga traject&ograve;ria com a corresponsal a l'&Agrave;frica, va decidir seguir apostant pel periodisme en consideraci&oacute; &ldquo;als lectors, no als mitjans&rdquo;, perqu&egrave; &ldquo;la finalitat &eacute;s que la gent pugui con&egrave;ixer el que ens passa i entendre tot el que ens connecta&rdquo;. Representant de la generaci&oacute; m&eacute;s jove, Gemma Parellada, que acaba de rebre el Premi de Periodisme Miguel Gil, va ser cr&iacute;tica amb la manca de criteri d'alguns responsables period&iacute;stics, va rebutjar &ldquo;la gran excusa de que al lector no li interessen certs temes&rdquo; i va ser autocr&iacute;tica en subratllar que &ldquo;la credibilitat l'hem perduda nosaltres. I si l'hem perdut &eacute;s perqu&egrave; ho hem estat fent malament&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Milagros P&eacute;rez Oliva li va donar la volta a la frase, tan repetida, que &ldquo;la crisi &eacute;s una oportunitat&rdquo;. &ldquo;S&iacute;, la crisi &eacute;s una oportunitat, per&ograve; de moment qui l'est&agrave; aprofitant s&oacute;n els que volen convertir el periodisme en un instrument dels seus interessos econ&ograve;mics i ideol&ograve;gics&rdquo;. La que va ser exigent Defensora del Lector a <em>El Pa&iacute;s,</em> va fixar dos moments simb&ograve;lics de la crisi de credibilitat dels mitjans: el dia en qu&egrave; l'indult a Alfredo S&aacute;ez, exdirectiu del Banc Santander, apareix molt petit o simplement no apareix en els grans mitjans espanyols. I el dia en qu&egrave; tots els diaris publiquen la mateixa portada: un anunci, precisament d'aquest mateix banc.
    </p><p class="article-text">
        P&eacute;rez Oliva augura un futur marcat per unes redaccions com a &ograve;rgans molt ideologitzats, molt tecnificats, que no generen continguts sin&oacute; que gestionen els que altres produeixen fora. Redaccions molt jerarquitzades, sense debat professional, amena&ccedil;ades per la precarietat i en qu&egrave;, precisament a causa d'aquesta precarietat, ha arrelat l'autocensura.
    </p><h3 class="article-text">&#8232;Autocr&iacute;tica i &egrave;pica</h3><p class="article-text">
        &#8232;Quan va deixar la direcci&oacute; d'Ara per motius de salut, Carles Capdevila <a href="http://www.ara.cat/media/carles_capdevila-discurs_0_1473452841.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va llegir davant la redacci&oacute; un emotiu per&ograve; contundent text que hauria de ser de lectura obligat&ograve;ria a les Facultats de Periodisme</a>. Amb la perspectiva que d&oacute;na el temps, Capdevila, relaxat i carregat d'humor, va rec&oacute;rrer a metges i mestres com a exemple de professions que, igual que els periodistes, estan sumides en el desconcert. Perqu&egrave; fa uns anys, va venir a dir, ning&uacute; posava en dubte el que receptava un metge i ara els pacients miren internet o prenen el que diu un amic. Ni tan sols s'esfor&ccedil;aven per tenir bona lletra!, va exemplificar. Tamb&eacute; els mestres veuen ara q&uuml;estionada la seva &ldquo;autoritat&rdquo; per la quantitat d'informaci&oacute; que es pot trobar a la xarxa i fen&ograve;mens com 'El Rinc&oacute;n del vago'.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17b24ecd-5281-4b71-929a-42ba2c8d4ca0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El que ens passa als periodistes es deu al fet que &eacute;rem un col&middot;lectiu privilegiat, perqu&egrave; quan ten&iacute;em el monopoli ho vam fer malament&rdquo;. &ldquo;I ara -va afegir- estem reformant el periodisme amb nosaltres dins, i aix&ograve; &eacute;s molt dif&iacute;cil, &eacute;s com quan reformes la cuina i el bany i segueixes vivint a casa&rdquo;. Perqu&egrave; el lector ara sap moltes coses i t&eacute; moltes ganes d'aprendre, per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil arribar-hi i saber qu&egrave; pensa.
    </p><p class="article-text">
        Els periodistes, segons el parer de Carles Capdevila, han de mostrar-se &ldquo;m&eacute;s cabrejats, m&eacute;s autocr&iacute;tics i amb m&eacute;s &egrave;pica&rdquo;. Per aix&ograve; coincideix que cal reconstruir el periodisme, &ldquo;tot i que cal mantenir les parets mestres&rdquo;. I aix&ograve; ho va dir mentre assenyalava a Mart&iacute; G&oacute;mez.
    </p><h3 class="article-text">Millor periodisme, menys esperan&ccedil;a&#8232;</h3><p class="article-text">
        Va dir Mart&iacute; G&oacute;mez que l'avantatge de ser l'&uacute;ltim a intervenir &eacute;s que ja s'ha dit gaireb&eacute; tot, i a m&eacute;s, ben dit. Enfront dels nost&agrave;lgics del periodisme d'anys enrere, Mart&iacute; va ser contundent: &ldquo;El periodisme dels anys seixanta era una merda. Els sous eren baix&iacute;ssims i tothom estava pluriempleat, per&ograve; hi havia la sensaci&oacute; que tenies ocasi&oacute; de progressar i si entraves en plantilla arribaves al convenciment que mai t&rsquo;acomiadarien&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ara, va dir Mart&iacute;, el periodisme &eacute;s millor, per&ograve; l'esperan&ccedil;a &eacute;s menor. Mart&iacute; G&oacute;mez s&iacute; sent nost&agrave;lgia de l'intercanvi d'idees de les velles redaccions, i les va comparar amb els antics departaments dels trens, on la gent intercanviava menjar, beguda i tabac, enfront dels trens d'avui, on no parla ning&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;, que ha publicat recentment <em>El oficio m&aacute;s hermoso del mundo</em>, subratlla tres aspectes de la crisi actual: falta autocr&iacute;tica, sobra autocensura, hi ha covardia i sobra victimisme. I va posar com a exemple el cas de la R&agrave;dio Televisi&oacute; Valenciana, on nom&eacute;s van denunciar les manipulacions i inger&egrave;ncies pol&iacute;tiques quan van perdre la seva feina, per&ograve; no van tenir la valentia de denunciar-les mentre treballaven
    </p><p class="article-text">
        Roberto Herrscher, director de la col&middot;lecci&oacute; i responsable del m&agrave;ster de Periodisme Universitat de Barcelona-Columbia University, va resumir l'aportaci&oacute; del llibre de Rius en unes poques frases: ha desencadenat les f&uacute;ries, ha obert un di&agrave;leg necessari i ha llan&ccedil;at un crit d'alerta i una crida a l'acci&oacute; per intentar reconstruir el periodisme. Un periodisme -el de Rius i el de molts dels que hem treballat al costat d&rsquo;ell- que ha de ser vera&ccedil; i objectiu, per&ograve; que no pot ser neutral. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/elogi-periodisme-reconstruccio_1_3946359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jun 2016 08:51:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243526" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243526" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Elogi del periodisme en reconstrucció ]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d64db80b-1317-4c38-a157-947a85e0a1c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Periodismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Continua havent-hi bons periodistes, però cada cop hi ha menys empreses que apostin pel periodisme"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/continua-havent-hi-periodistes-empreses-periodisme_128_4043772.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Continua havent-hi bons periodistes, però cada cop hi ha menys empreses que apostin pel periodisme&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conversem amb el veterà José Martí Gómez, que acaba de publicar</p><p class="subtitle">El oficio más hermoso del mundo</p><p class="subtitle">, una crònica de gairebé mig segle d'exercici de la professió de periodista</p><p class="subtitle">"Pujol em va explicar que hi havia militants històrics de Convergència que li deien que si no recuperem el teixit ètic aquest país s'anava en orris. I després em va donar un copet i em va dir: 'Martí, no som res'. Quina decepció, Pujol!"</p><p class="subtitle">"Sempre es parla dels triomfadors i a la vida hi ha perdedors, gent que té històries interessants, que han tingut una vida potent, una vida admirable i que s'han vist abocats a ser perdedors"</p><p class="subtitle">"Si busques històries, si busques gent, si surts al carrer, el periodisme et permet viure la teva vida i la vida dels altres. I això et fa madurar. Perquè vius mons antagònics"</p></div><p class="article-text">
        Jos&eacute; Mart&iacute; G&oacute;mez (Morella, Castell&oacute;, 1937), acaba de publicar <em>El oficio m&aacute;s hermoso del mundo</em> (Editorial Clave Intelectual), una cr&ograve;nica -menys desordenada del que anuncia el subt&iacute;tol- de gaireb&eacute; mig segle d'exercici de la professi&oacute; de periodista. I -tot i que no sempre &eacute;s aix&iacute;- podr&iacute;em dir-ne que &eacute;s una cr&ograve;nica de mig segle de periodisme. &Eacute;s tamb&eacute; el retrat de desenes de personatges que ha tractat personalment, protagonistes de les darreries del franquisme, la transici&oacute; i els primers anys de la democr&agrave;cia. I el relat &ndash;condimentat amb variades notes de humor- d'un periodista que ha estat testimoni d'alguns dels fets m&eacute;s rellevants d'aquests temps. Mart&iacute; G&oacute;mez ha treballat a Mediterr&aacute;neo, El Correo Catal&aacute;n, Cuadernos para el Di&aacute;logo, El Peri&oacute;dico, La Vanguardia, El Pa&iacute;s, El Mundo i la Ser, on encara avui col&middot;labora, al programa &ldquo;A Vivir que son dos d&iacute;as&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tres apunts sobre Mart&iacute; G&oacute;mez.</strong> Primer apunt. En els anys setanta, en un article sobre el nou periodisme, Joan de Sagarra escrivia que el nou periodisme era veure&rsquo;l treballar amb les cames creuades sobre la taula, el tel&egrave;fon enganxat a l'orella esquerre i a la m&agrave; dreta un llum&iacute; amb el que es furgava l'orella dreta mentre li treia al seu interlocutor fins a l'&uacute;ltima confid&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Segon apunt. Fa quaranta anys, la nit en qu&egrave; Josep Maria Huertas va sortir de pres&oacute;, gaireb&eacute; nou mesos despr&eacute;s d'haver estat condemnat en Consell de Guerra per escriure que despr&eacute;s de la guerra alguns 'meubl&eacute;s' eren regentats per v&iacute;dues de militars, els seus amics i companys l&lsquo;aixec&agrave;vem en alt davant de la pres&oacute; Model, per&ograve; ell, enmig del tumult, no deixava de preguntar: on &eacute;s en Mart&iacute;, on &eacute;s en Mart&iacute;? A Mart&iacute; gaireb&eacute; no se'l veia: estava una mica allunyat, acompanyat per Jaume Fabre, fumant la seva pipa en un vest&iacute;bul, semiocult en la penombra.
    </p><p class="article-text">
        Tercer apunt. El Col&middot;legi de Periodistes de Catalunya va crear fa uns anys un reconeixement professional (es fugia deliberadament de la paraula premi) per subratllar el paper d'aquells periodistes que no buscaven ress&ograve; medi&agrave;tic, feien la seva feina amb rigor i tenien l'afecte, el respecte i l'admiraci&oacute; dels seus col&middot;legues. Mart&iacute; G&oacute;mez va ser el primer a rebre-ho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A la vista d'aquests apunts reconeixer&agrave; que, encara que no s'ho proposi, &eacute;s un referent en la professi&oacute;. I ja li avan&ccedil;o, per la seva tranquil&middot;litat, que m'he proposat no utilitzar ni una sola vegada la paraula mestre.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La veritat &eacute;s que m'ho miro amb escepticisme. M'agrada recordar el que em va dir un dia Gon&ccedil;al &Eacute;vole, pare de Jordi &Eacute;vole, a qui conec des de fa molts anys: &ldquo;Sempre li dic al Jordi que si est&agrave; considerat el primer periodista d'Espanya, &eacute;s que el periodisme a Espanya &eacute;s una merda. Podries ser el segon, o el tercer... Per&ograve; el primer... &rdquo;A mi em passa una mica el mateix: si em consideren una refer&egrave;ncia &eacute;s que el periodisme est&agrave; molt malament.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sempre li he sentit dir que tancaria les Facultats de Periodisme, per&ograve; &iquest;&eacute;s conscient de que resultaria molt saludable que els expliqu&eacute;s unes quantes coses als futurs periodistes? O que llegissin el seu llibre...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec en el periodisme per&ograve; no en les facultats. Em v&eacute;nen a veure molts estudiants i despr&eacute;s de conversar els pregunto qu&egrave; tal la facultat. I no veig que tinguin sintonia amb el que els ensenyen. El problema &eacute;s que un tant per cent elevat dels professors no han fet mai de periodistes. I ja seria hora de diversificar Comunicaci&oacute; i Periodisme. Cada vegada tenen menys a veure. Una cosa s&oacute;n els gabinets de comunicaci&oacute; i una altra fer de periodista. Al llibre hi ha una frase d'Enric Gonz&aacute;lez que l'expressa molt b&eacute;: crec en la formaci&oacute; que es donava a les redaccions quan hi havia 'mestres de taller'. Andreu Rosell&oacute;, director d'El Correo Catal&aacute;n, sempre deia: quan acabis l'article, torna a llegir-lo. I si t'avorreixes, torna a escriure-ho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El problema &iquest;s&oacute;n els periodistes, el periodisme, els directors, les empreses...?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No hi ha empreses period&iacute;stiques que apostin pel periodisme. Repeteixo el que vaig dir quan li van donar l'Ondas al programa de Javier del Pino &ldquo;A Vivir que son dos d&iacute;as&rdquo;: continua havent-hi bons periodistes, per&ograve; cada vegada hi ha menys empreses que apostin pel periodisme. Han liquidat els 's&egrave;niors' i els han substitu&iuml;t per gent jove que necessitaria aquests 'mestres de taller' dels que parlava Enric Gonz&aacute;lez.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; diu que el perill per a l'ofici de periodista no s&oacute;n les noves tecnologies, sin&oacute; &ldquo;pallassos com a presentadors, tertulians sectaris, m&agrave;rqueting, les entrevistes a pol&iacute;tics que no diuen res, la manca de desvergonyiment davant el poder i la pat&egrave;tica rendici&oacute; davant la societat de l'espectacle &rdquo;. Si aix&ograve; fos un judici li preguntaria si es ratifica en les seves paraules.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Em ratifico, em ratifico. I parlo des de la meva experi&egrave;ncia d'observador, perqu&egrave; per fortuna jo he tingut sort. Et poso un exemple que no &eacute;s freq&uuml;ent. Quan a Javier del Pino li van encarregar dirigir &ldquo;A Vivir...&rdquo; jo ja havia anunciat que deixava la r&agrave;dio, per&ograve; ell em va trucar des de Washington per demanar-me que segu&iacute;s: &ldquo;Porto 16 anys aqu&iacute; per&ograve; no tinc ni idea de com est&agrave; Espanya i necessito alg&uacute; que m&rsquo;orienti&rdquo;. Una de les primeres coses que va fer va ser carregar-se les tert&uacute;lies de pol&iacute;tics (amb el conseg&uuml;ent cabreig d'alguns d'ells). &ldquo;Vull especialistes, vull gent que parli del que sap&rdquo;, em va dir. I vam buscar historiadors, soci&ograve;legs, juristes: Josep Fontana, Ander Gurrutxaga, Carlos Jim&eacute;nez Villarejo... Ten&iacute;em a Ada Colau, a Manuela Carmena, a &Aacute;ngel Gabilondo... Als que, per cert, per mantenir la norma de no comptar amb pol&iacute;tics, va caldre fer un comiat quan, per sort per a ells i per a desgr&agrave;cia nostra, van guanyar eleccions... Aix&ograve; de prescindir dels pol&iacute;tics no va caure molt b&eacute; en l'escalaf&oacute; de la cadena, per&ograve; quan van comen&ccedil;ar a veure les xifres d'audi&egrave;ncia, els que dubtaven van ser els primers a assegurar que ells ja deien que aniria molt b&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I cap a on van els mitjans...</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Crec que la premsa escrita avan&ccedil;a cap a un model de diaris de refer&egrave;ncia, de tiratge limitat, adre&ccedil;ats a gent culta, formada, amb una capacitat de consum alta. Quan estava a Anglaterra hi va haver un debat a prop&ograve;sit de l'assetjament medi&agrave;tic a qu&egrave; estava sotmesa Lady D. Els directors dels diaris es van mostrar favorables a introduir la figura del Defensor del Lector, fins que el director del Financial Times va dir: &ldquo;De cap manera. El defensor del lector s&oacute;c jo. Aquesta &eacute;s la meva obligaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I en l'actualitat, veu algun diari de refer&egrave;ncia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, cap, cap. Ho va ser El Pa&iacute;s, tamb&eacute; La Vanguardia en els anys de Joan Tapia. I El Mundo de la primera &egrave;poca. Jo vaig treballar per a El Mundo. Pedro J. marcava molt. Tenia un gran ego, per&ograve; era molt treballador, parlava amb tots i si li portaves la contr&agrave;ria i veia que s'havia equivocat no tenia cap problema a admetre-ho... Per&ograve; mai sabies si estaves treballant per a un diari de dretes o un d'esquerres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; diu que al llarg de la seva vida professional ha tingut com a confidents a dos ministres, un atracador, un alcoh&ograve;lic, tres advocats, un farmac&egrave;utic, mitja dotzena de jutges i fiscals, pol&iacute;tics de variat pelatge, un policia i el propietari d&rsquo;una botiga de queviures. S&oacute;n fonts realment molt variades.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, realment. I en el llibre descobreixo el nom de moltes d'ells. I explico algunes de les estranyes situacions que he viscut. Com el dia en qu&egrave; una de les meves fonts, el fiscal Jos&eacute; Mar&iacute;a Mena, va agafar un cas en qu&egrave; jo era el demandat. Ens coneix&iacute;em des de feia un munt de temps, per&ograve; quan vaig arribar al seu despatx em va tractar amb una certa brusquedat: em va demanar el carnet d'identitat i em va preguntar: &iquest;D'on ha tret vost&egrave; la informaci&oacute;?
    </p><p class="article-text">
        I a partir d'aquesta pregunta, Mart&iacute; reprodueix el di&agrave;leg entre fiscal (encara que en el llibre no revela que es tractava de Mena) i acusat:
    </p><p class="article-text">
        <em>-Pues no me acuerdo -respond&iacute;a poniendo cara de tonto del bote.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-L&oacute;gico&hellip; El declarante dice no recordar, dado que cada d&iacute;a recibe mucha informaci&oacute;n y las fuentes se le confunden en la memoria &ndash;dictaba el juez o fiscal a la secretaria.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Luego preguntaba:</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-&iquest;Sabe usted que ha infringido el art&iacute;culo tal y cual?</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-No.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-L&oacute;gico&hellip; El declarante dice que es lego en leyes y que no ha le&iacute;do nunca el C&oacute;digo Penal ni la Ley de Enjuiciamiento Criminal y que al escribir esa informaci&oacute;n se dej&oacute; llevar por la buena fe, sin el menor inter&eacute;s en criticar a los que se han sentido ofendidos, por los que siente un profundo respeto.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Tras un par de preguntas m&aacute;s te dec&iacute;a:</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-&iquest;Quiere usted a&ntilde;adir algo m&aacute;s?</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-Nada m&aacute;s.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-L&oacute;gico.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Retirada la secretaria, a solas los dos, el juez o el fiscal adoptaban una c&oacute;moda postura en el sill&oacute;n giratorio y te dec&iacute;an:</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-Sobre el tema que te ha tra&iacute;do aqu&iacute; podr&iacute;as escribir un segundo reportaje explicando que&hellip;</em>
    </p><p class="article-text">
        <strong>El que queda clar &eacute;s que les seves fonts eren molt solvents, perqu&egrave; ha tingut vint-i-set citacions judicials i de totes ha sortit absolt.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &Eacute;s que quan alg&uacute; t'ha parlat de deu coses complicades i no t'ha fallat mai &eacute;s que &eacute;s solvent. En ocasions vas a moltes fonts i tots et diuen el mateix.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Llavors, la teoria de les tres fonts abans de publicar una informaci&oacute;...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Res, res. Ja explico al llibre que un cop vaig voler posar-la en pr&agrave;ctica i el que va aconseguir la tercera font, Javier de la Rosa, va ser parar la informaci&oacute;. En canvi, en altres casos, he publicat informacions compromeses procedents d'una sola font, com quan vaig escriure, a prop&ograve;sit de la desaparici&oacute; de Lasa i Zabala, que els cossos que buscaven per Euskadi podien estar enterrats en un descampat d'Alacant. I mesos despr&eacute;s es va confirmar. Qui va ser la font? Doncs Juan Antonio Roqueta, un advocat que es relacionava molt amb policies. Vull dir, que freq&uuml;entment prenia copes amb policies. I es veu que alguns d'ells se&rsquo;n van anar de la llengua. Ho vaig publicar i es va confirmar. Si venia de Roqueta havia de ser cert. Roqueta era molt conservador. No creia en la Just&iacute;cia per&ograve; s&iacute; en el Dret. I quan alguna cosa vulnerava el Dret, no ho tolerava.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La tesi que un dels problemes del periodisme &eacute;s que ara no es beu tamb&eacute; li he escoltat m&eacute;s d'una vegada.</strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;, en realitat jo em refereixo al fet de prendre copes com a relaci&oacute; social, com una manera de crear empatia. El primer dia no cal for&ccedil;ar-lo. Per&ograve; et serveix per a una nova cita. I a la segona o la tercera, t'has pres una ampolla de vi a mitges i despr&eacute;s un parell de whiskies... i llavors li deixes anar al teu acompanyant: &ldquo;I per cert, m'han explicat que ...&rdquo; I en aquest moment gaireb&eacute; segur que ja es deixen anar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En aix&ograve; de generar empatia recordo el comen&ccedil;ament d'una entrevista que li va fer per al Magazine de La Vanguardia a Fernando Fern&aacute;n G&oacute;mez, conegut pel seu mal car&agrave;cter. Nom&eacute;s entrar, vost&egrave; li va dir: &ldquo;Li confesso que estic acollonit&rdquo;. I ell li va respondre, gaireb&eacute; li va ordenar: &ldquo;Segui, mengi una mica de pernil i digui qu&egrave; vol per beure&rdquo;. &iquest;Al final es van fer amics?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Va ser una entrevista complicada, per&ograve; va acabar b&eacute;. Abans d'arribar a casa seva ens van trucar per tel&egrave;fon per advertir-nos que estava molt cabrejat i suggerir-nos que potser era preferible esperar un altre dia. Per&ograve; la fot&ograve;grafa, Montserrat Velando, i jo, vam decidir arriscar-nos. Quan ens va veure, ja ens va deixar anar: &ldquo;Vosaltres dos sou amants?&rdquo; Ens vam quedar perplexos. En comen&ccedil;ar la sessi&oacute; de fotos vam sortir al jard&iacute; i Velando li va demanar si podia posar-se al costat de l'olivera. I ell li va respondre de manera tallant: al costat, eh, no damunt...! Davant la nostra cara d'interrogaci&oacute; ens va explicar que temps enrere un fot&ograve;graf li havia demanat que pug&eacute;s a l'olivera i que adopt&eacute;s un posat normal. I Fern&aacute;n G&oacute;mez li va etzibar: &ldquo;&iexcl;Per&ograve; imb&egrave;cil, com vol que adopti un posat normal pujat a una olivera!&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        <strong>En un dels articles que escriu a la web La Lamentable vaig llegir que es referia sense donar-li import&agrave;ncia a un passeig amb John Le Carr&eacute; per un parc de Londres, com si passejar amb Le Carr&eacute; per un parc de Londres fos el m&eacute;s normal del m&oacute;n.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <a href="http://lamentable.org" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Lamentable</a>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s que &eacute;rem ve&iuml;ns. Els dos viv&iacute;em a Hampstead. Pensa que fa 25 anys aquests escriptors gaireb&eacute; no donaven entrevistes. La primera entrevista amb Le Carr&eacute; que es va publicar a Espanya ens la va donar a Josep Ramoneda i a mi. Ens va citar a Zuric i en acabar, la meva filla Maria, que era la fot&ograve;grafa, li va demanar si li podia fer les fotos a casa seva. Ell li va preguntar si era per vendre-les a algun lloc. I ella li va aclarir que no, que era la meva filla i les volia nom&eacute;s per il&middot;lustrar l'entrevista. Ell li anava a donar el seu n&uacute;mero de tel&egrave;fon quan ella li va dir que viv&iacute;em a Londres. I qu&egrave; fem llavors a Zuric?, es va preguntar. Ens havia convocat all&agrave; perqu&egrave; creia que des de Barcelona ens aniria millor. I aix&iacute; va ser com ens vam assabentar que viv&iacute;em molt a prop. A vegades ens creu&agrave;vem pel parc, ens salud&agrave;vem i en ocasions parl&agrave;vem uns instants. A Anglaterra la gent &eacute;s molt respectuosa, no t&rsquo;aborda pel carrer. Aqu&iacute;, anar amb Jordi &Eacute;vole, per exemple, &eacute;s un calvari. Et paren a cada moment, sobretot per fer-se fotos. Una vegada el vaig portar a Morella i l'auditori estava ple, aix&iacute; que quan vaig comen&ccedil;ar a parlar els vaig dir: &ldquo;Ja s&eacute; que esteu aqu&iacute; tots per mi...&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        <strong>A Graham Greene tamb&eacute; va aconseguir entrevistar-lo.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;c un lector fan&agrave;tic de Graham Greene. Hi havia sol&middot;licitat l'entrevista en diverses ocasions, per&ograve; sempre em deien: &ldquo;El senyor Greene no d&oacute;na entrevistes&rdquo;. Sopant un dia amb un advocat em va preguntar si hi havia alg&uacute; a qui hagu&eacute;s volgut entrevistar. I li vaig dir: a Graham Greene. I em va explicar que tenia un amic que al seu torn coneixia a alg&uacute; que tenia un amic que era amic d'un amic de Graham Greene i que un dia li preguntaria. Com pots suposar, no vaig fer gaire cas. Per&ograve; un dia, rebo un target&oacute; manuscrit en el qual em diuen: l'altre dia, un amic d'un amic que t&eacute; un conegut que t&eacute; un amic... em va dir que volia una entrevista amb mi. Jo estava borratxo i li vaig dir que si. I la paraula d'un borratxo &eacute;s sagrada. Veniu a veure&rsquo;m. I signava: Graham Greene. Vam anar a entrevistar-lo Ramoneda i jo a la seva casa d'Antibes. Vaig constatar que era un gran bevedor quan li vaig demanar si podia posar-me una mica m&eacute;s de gel a la meva beguda i em va assenyalar la nevera. La vaig obrir i all&agrave; no hi havia menjar, nom&eacute;s ampolles de ginebra i whisky. En acabar l'entrevista ens va dir que no podia acompanyar-nos a sopar, per&ograve; que ens havia reservat taula a Chez Feliu, el restaurant de sota de casa.
    </p><p class="article-text">
        -Qu&egrave; volen sopar ?, ens va preguntar el ma&icirc;tre.
    </p><p class="article-text">
         -El mateix que el senyor Greene, li vam dir. 
    </p><p class="article-text">
        -I per beure, &iquest;volen beure la mateixa quantitat que beu ell?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Al llegir &ldquo;El oficio m&aacute;s hermoso del mundo&rdquo; he tingut la sensaci&oacute; que vol ser indulgent amb els personatges que hi apareixen, per&ograve; a mesura que aprofundeix en el seu car&agrave;cter de vegades li surt, diria que inevitablement, un perfil implacable.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Josep Fontana va tenir la mateixa sensaci&oacute;. Em va dir que li havia agradat molt el llibre, i valorava sobretot que estava escrit per una bona persona, perqu&egrave; en cas contrari molts dels personatges que apareixen sortirien destrossats.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pujol &eacute;s el personatge que m&eacute;s l'ha decebut?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, sens dubte, perqu&egrave; a m&eacute;s tenia una relaci&oacute; cordial a nivell personal. Mai el vaig votar, i ell ho sabia, per&ograve; em respectava. I jo tamb&eacute; a ell. Quan era President un dia vaig rebre una trucada de la seva secret&agrave;ria citant-me a una reuni&oacute; a les nou del vespre. Vaig anar al Palau de la Generalitat, em van parar els Mossos a la porta i jo els dic, &ldquo;no s&eacute; si m'han gastat una broma, per&ograve; el President m'ha convocat a una reuni&oacute; a aquesta hora&rdquo;. El cap de gu&agrave;rdia va confirmar que Pujol estava al seu despatx i que esperava la meva visita. Entro i Pujol em pregunta: &ldquo;Aix&ograve; del Gal, explica&rsquo;m, explica&rsquo;m...&rdquo; Jo tenia molta informaci&oacute; sobre els Gal i li vaig comen&ccedil;ar a explicar coses. Li vaig donar detalls com que havia estat a Bilbao al despatx de Paco &Aacute;lvarez, cap de la lluita antiterrorista [posteriorment condemnat pel segrest de Segundo Marey] i a qui jo coneixia del seu pas per Barcelona. Li vaig reproduir una conversa sobre un crucifix que &Aacute;lvarez tenia sempre sobre l'escriptori. En no veure-ho all&agrave; a Bilbao li vaig preguntar al comissari i ell es va portar la m&agrave; a la butxaca, va treure el crucifix i em va dir: &ldquo;Ho porto sempre amb mi&rdquo;. Pujol va semblar molt interessat per tot: &ldquo;Com, com et va dir? &iquest;Aix&ograve; et va dir? Vaja, vaja...&rdquo;. Vam seguir parlant de coses diverses i en un moment determinat em deix&agrave; anar: hi ha militants hist&ograve;rics de Converg&egrave;ncia que em diuen que si no recuperem el teixit &egrave;tic aquest pa&iacute;s se'n va en orris. I dit aix&ograve;, em va donar un copet a l'espatlla -&ldquo;Mart&iacute;, no som res&rdquo;- i em va deixar sol al mig del Pati dels Tarongers. Quina decepci&oacute;, Pujol!
    </p><p class="article-text">
        <strong>Abans de l'ep&iacute;leg dedica un cap&iacute;tol a persones que vost&egrave; defineix com perdedors.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Perque sempre es parla dels triomfadors i a la vida hi ha perdedors, gent que t&eacute; hist&ograve;ries interessants, que han tingut una vida potent, una vida admirable i que s'han vist abocats a ser perdedors. Sempre m'han fascinat les hist&ograve;ries de perdedors.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La frase que d&oacute;na t&iacute;tol al seu llibre, la de que el periodisme es l'ofici m&eacute;s bonic del m&oacute;n, se la vaig sentir dir moltes vegades al seu gran amic Josep Maria Huertas.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que la frase &eacute;s de Garc&iacute;a M&aacute;rquez. I es podria completar amb una altra que diu que el periodisme, si busques hist&ograve;ries, si busques gent, si surts al carrer, et permet viure la teva vida i la vida dels altres. I aix&ograve; et fa madurar. Perqu&egrave; vius mons antag&ograve;nics. Si al mat&iacute; vas a un barri de barraques i a la tarda vas al Ritz veus que hi ha altres mons. En aix&ograve; Huertas i jo &eacute;rem diferents, perqu&egrave; jo s&oacute;c menys radical i acceptava que aquesta vida que veia a la tarda no tenia per qu&egrave; estar viscuda per mala gent.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/continua-havent-hi-periodistes-empreses-periodisme_128_4043772.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 20 Apr 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243465" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243465" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Continua havent-hi bons periodistes, però cada cop hi ha menys empreses que apostin pel periodisme"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Periodismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Sigue habiendo buenos periodistas, pero cada vez menos empresas que apuesten por el periodismo”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sigue-periodistas-empresas-apuesten-periodismo_128_4043823.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“Sigue habiendo buenos periodistas, pero cada vez menos empresas que apuesten por el periodismo”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conversamos con el veterano José Martí Gómez, que acaba de publicar</p><p class="subtitle">El oficio más hermoso del mundo</p><p class="subtitle">, una crónica de casi medio siglo de ejercicio de la profesión de periodista</p><p class="subtitle">“Pujol me explicó que había militantes históricos de Convergència que le decían que si no recuperamos el tejido ético este país se iba al traste. Y luego me dio una palmadita y me dijo: ‘Martí, no somos nada’. ¡Qué decepción, Pujol!”</p><p class="subtitle">“Siempre se habla de los triunfadores y en la vida hay perdedores, gente que tiene historias interesantes, que han tenido una vida potente, una vida admirable y que se han visto abocados a ser perdedores”</p><p class="subtitle">“Si buscas historias, si buscas gente, si sales a la calle, el periodismo te permite vivir tu vida y la vida de los demás. Y eso te hace madurar. Porque vives mundos antagónicos”</p></div><p class="article-text">
        Jos&eacute; Mart&iacute; G&oacute;mez (Morella, Castell&oacute;n, 1937), acaba de publicar <em>El oficio m&aacute;s hermoso del mundo</em> (Editorial Clave Intelectual), una cr&oacute;nica -menos desordenada de lo que anuncia el subt&iacute;tulo- de casi medio siglo de ejercicio de la profesi&oacute;n de periodista. Y, en su caso, porque no siempre ocurre as&iacute;, puede decirse que es una cr&oacute;nica de medio siglo de periodismo. Es tambi&eacute;n el retrato de decenas de personajes que ha tratado personalmente, protagonistas de los estertores del franquismo, la transici&oacute;n y los primeros a&ntilde;os de la democracia. Y el relato &ndash;salpicado con notas de humor- de un periodista que ha sido testigo de algunos de los hechos m&aacute;s relevantes de esos tiempos. Mart&iacute; G&oacute;mez ha trabajado en Mediterr&aacute;neo, El Correo Catal&aacute;n, Cuadernos para el Di&aacute;logo, El Peri&oacute;dico, La Vanguardia, El Pa&iacute;s, El Mundo y la Ser, donde a&uacute;n hoy colabora, en el programa &ldquo;A Vivir que son dos d&iacute;as&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tres apuntes sobre Mart&iacute; G&oacute;mez. </strong>Primer apunte. En los a&ntilde;os setenta, en un art&iacute;culo sobre el nuevo periodismo, Joan de Sagarra escrib&iacute;a que el nuevo periodismo era verle trabajar con las piernas cruzadas sobre la mesa, el tel&eacute;fono pegado al o&iacute;do izquierdo y en la mano derecha una cerilla con la que se hurgaba la oreja, mientras le sacaba a su interlocutor hasta la &uacute;ltima confidencia.
    </p><p class="article-text">
        Segundo apunte. Hace cuarenta a&ntilde;os, la noche en que Josep Maria Huertas sali&oacute; de prisi&oacute;n, casi nueve meses despu&eacute;s de haber sido condenado en Consejo de Guerra por escribir que despu&eacute;s de la guerra algunos &lsquo;meubl&eacute;s&rsquo; estaban regentados por viudas de militares, sus amigos y compa&ntilde;eros lo levantamos a hombros frente a la c&aacute;rcel Modelo, pero &eacute;l, en medio del tumulto, no dejaba de preguntar: &iquest;D&oacute;nde est&aacute; Mart&iacute;, d&oacute;nde est&aacute; Mart&iacute;? A Mart&iacute; casi no se le ve&iacute;a: estaba un tanto alejado, acompa&ntilde;ado por Jaume Fabre, fumando su pipa en un zagu&aacute;n, semioculto en la penumbra.
    </p><p class="article-text">
        Tercer apunte. El Col.legi de Periodistes de Catalunya cre&oacute; hace unos a&ntilde;os un reconocimiento profesional (se hu&iacute;a deliberadamente de la palabra premio) para subrayar el papel de aquellos periodistas que no buscaban eco medi&aacute;tico, hac&iacute;an su trabajo con rigor y ten&iacute;an el afecto, el respeto y la admiraci&oacute;n de sus colegas. Mart&iacute; G&oacute;mez fue el primero en recibirlo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A la vista de estos apuntes reconocer&aacute; que, aunque no se lo proponga, es un referente en la profesi&oacute;n. Y ya le avanzo, para su tranquilidad, que me he propuesto no utilizar ni una sola vez la palabra maestro.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1e9286c1-f47e-47ad-bc99-32d1de29e479_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La verdad es que me lo miro con escepticismo. Me gusta recordar lo que me dijo un d&iacute;a Gon&ccedil;al &Eacute;vole, padre de Jordi &Eacute;vole, a quien conozco desde hace muchos a&ntilde;os: &ldquo;Siempre le digo a Jordi que si est&aacute; considerado el primer periodista de Espa&ntilde;a, es que el periodismo en Espa&ntilde;a es una mierda. Podr&iacute;as ser el segundo, o el tercero&hellip; Pero el primero&hellip;&rdquo; A m&iacute; me pasa un poco lo mismo: si me consideran una referencia es que el periodismo est&aacute; muy mal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Siempre le he o&iacute;do decir que cerrar&iacute;a las Facultades de Periodismo, pero &iquest;es consciente de lo saludable que ser&iacute;a que les explicase unas cuantas cosas a los futuros periodistas? O que leyeran su libro&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo en el periodismo pero no en las facultades. Me vienen a ver muchos estudiantes y despu&eacute;s de conversar les pregunto qu&eacute; tal la facultad. Y no aprecio que tengan sinton&iacute;a con lo que les ense&ntilde;an. El problema es que un tanto por ciento elevado de los profesores no han hecho nunca de periodistas. Y ya ser&iacute;a hora de diversificar Comunicaci&oacute;n y Periodismo. Cada vez tienen menos que ver. Una cosa son los gabinetes de comunicaci&oacute;n y otra hacer de periodista. En el libro hay una frase de Enric Gonz&aacute;lez que lo expresa muy bien: creo en la formaci&oacute;n que se daba en las redacciones cuando hab&iacute;a &lsquo;maestros de taller&rsquo;. Andreu Rosell&oacute;, director de El Correo Catal&aacute;n, siempre dec&iacute;a: cuando acabes el art&iacute;culo, vuelve a leerlo. Y si te aburres, vuelve a escribirlo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Entonces, el problema &iquest;son los periodistas, el periodismo, los directores, las empresas&hellip;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No hay empresas period&iacute;sticas que apuesten por el periodismo. Repito lo que dije cuando le dieron el Ondas al programa de Javier del Pino &ldquo;A vivir que son dos d&iacute;as&rdquo;: sigue habiendo buenos periodistas, aunque cada vez hay menos empresas que apuesten por el periodismo. Han liquidado a los &lsquo;seniors&rsquo; y los han substituido por gente joven que necesitar&iacute;a esos &lsquo;maestros de taller&rsquo; de los que hablaba Enric Gonz&aacute;lez.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Dice usted que el peligro para el oficio de periodista no son las nuevas tecnolog&iacute;as, sino &ldquo;payasos como presentadores, tertulianos sectarios, mercadotecnia, las entrevistas a pol&iacute;ticos que no dicen nada, la falta de descaro ante el poder y la pat&eacute;tica rendici&oacute;n ante la sociedad del espect&aacute;culo&rdquo;. Si esto fuera un juicio le preguntar&iacute;a si se ratifica en sus palabras.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me ratifico, me ratifico. Y hablo desde mi experiencia de observador, porque por fortuna yo he tenido suerte. Te pongo un ejemplo que no es frecuente. Cuando a Javier del Pino le encargaron dirigir &ldquo;A Vivir...&rdquo; yo ya hab&iacute;a anunciado que dejaba la radio, pero &eacute;l me llam&oacute; desde Washington para pedirme que siguiera: &ldquo;Llevo 16 a&ntilde;os aqu&iacute; pero no tengo ni idea de c&oacute;mo est&aacute; Espa&ntilde;a y necesito alguien que me oriente&rdquo;. Una de las primeras cosas que hizo fue cargarse las tertulias de pol&iacute;ticos (con el consiguiente cabreo de algunos de ellos). &ldquo;Quiero especialistas, quiero gente que hable de lo que sabe&rdquo;, me dijo. Y buscamos historiadores, soci&oacute;logos, juristas: Josep Fontana, Ander Gurrutxaga, Carlos Jim&eacute;nez Villarejo&hellip; Ten&iacute;amos a Ada Colau, a Manuela Carmena, a &Aacute;ngel Gabilondo&hellip; A los que, por cierto, para mantener la norma de no contar con pol&iacute;ticos, hubo que hacer una despedida cuando, por suerte para ellos y para desgracia nuestra, ganaron elecciones&hellip; Lo de prescindir de los pol&iacute;ticos de entrada no sent&oacute; muy bien en el escalaf&oacute;n de la cadena, pero cuando empezaron a ver las cifras de audiencia, los que dudaban fueron los primeros en asegurar que ellos ya dec&iacute;an que iba a ir bien.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Entonces, hacia d&oacute;nde van los medios&hellip;</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bec73417-7795-41cd-aed8-ffbc95465e99_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Creo que la prensa escrita avanza hacia un modelo de diarios de referencia, de tirada limitada, dirigidos a gente culta, formada, con una capacidad de consumo alta. Cuando estaba en Inglaterra hubo un debate a prop&oacute;sito del acoso medi&aacute;tico al que estaba sometida Lady D. Los directores de los peri&oacute;dicos se mostraron favorables a introducir la figura del Defensor del Lector, hasta que el director del Financial Times dijo: &ldquo;De ninguna manera. El defensor del lector soy yo. Esa es mi obligaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Y en la actualidad, &iquest;ve alg&uacute;n diario de referencia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, ninguno, ninguno. Lo fue El Pa&iacute;s, tambi&eacute;n La Vanguardia en los a&ntilde;os de Joan Tapia. Y El Mundo de la primera &eacute;poca. Yo trabaj&eacute; para El Mundo. Pedro J. marcaba mucho. Ten&iacute;a un gran ego, pero era muy trabajador, hablaba con todos y si le llevabas la contraria y ve&iacute;a que se hab&iacute;a equivocado no ten&iacute;a reparos en admitirlo&hellip; Pero nunca sab&iacute;as si estabas trabajando para un peri&oacute;dico de derechas o uno de izquierdas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Dice usted que a lo largo de su vida profesional ha tenido como gargantas profundas a dos ministros, un atracador, un alcoh&oacute;lico, tres abogados, un farmac&eacute;utico, media docena de jueces y fiscales, pol&iacute;ticos de variado pelaje, un polic&iacute;a y el propietario de un colmado. Son fuentes realmente muy variopintas.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, realmente. Y en el libro descubro el nombre de muchas de ellas. Y explico algunas de las extra&ntilde;as situaciones que he vivido. Como el d&iacute;a en que una de mis fuentes, el fiscal Jos&eacute; Mar&iacute;a Mena, cogi&oacute; un caso en el que yo era el demandado. Nos conoc&iacute;amos desde hac&iacute;a un mont&oacute;n de tiempo, pero cuando llegu&eacute; a su despacho me trat&oacute; con una cierta brusquedad: me pidi&oacute; el carnet de identidad y me pregunt&oacute;: &iquest;De d&oacute;nde ha sacado usted la informaci&oacute;n?
    </p><p class="article-text">
        Y a partir de esa pregunta, Mart&iacute; reproduce el di&aacute;logo entre fiscal (aunque en el libro no desvela que se trataba de Mena) y acusado:
    </p><p class="article-text">
        <em>-Pues no me acuerdo -respond&iacute;a poniendo cara de tonto del bote.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-L&oacute;gico&hellip; El declarante dice no recordar, dado que cada d&iacute;a recibe mucha informaci&oacute;n y las fuentes se le confunden en la memoria &ndash;dictaba el juez o fiscal a la secretaria.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Luego preguntaba:</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-&iquest;Sabe usted que ha infringido el art&iacute;culo tal y cual?</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-No.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-L&oacute;gico&hellip; El declarante dice que es lego en leyes y que no ha le&iacute;do nunca el C&oacute;digo Penal ni la Ley de Enjuiciamiento Criminal y que al escribir esa informaci&oacute;n se dej&oacute; llevar por la buena fe, sin el menor inter&eacute;s en criticar a los que se han sentido ofendidos, por los que siente un profundo respeto.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Tras un par de preguntas m&aacute;s te dec&iacute;a:</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-&iquest;Quiere usted a&ntilde;adir algo m&aacute;s?</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-Nada m&aacute;s.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-L&oacute;gico.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Retirada la secretaria, a solas los dos, el juez o el fiscal adoptaban una c&oacute;moda postura en el sill&oacute;n giratorio y te dec&iacute;an:</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>-Sobre el tema que te ha tra&iacute;do aqu&iacute; podr&iacute;as escribir un segundo reportaje explicando que&hellip;</em>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Lo que queda claro es que sus fuentes eran muy solventes, porque ha tenido veintisiete citaciones judiciales y de todas ha salido absuelto.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6e913be-bab4-4e4a-99e2-c098372f30a8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Es que cuando alguien te ha hablado de diez cosas complicadas y no te ha fallado nunca es que es solvente. En ocasiones vas a muchas fuentes y todos te dicen lo mismo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Entonces, la teor&iacute;a de las tres fuentes antes de publicar una informaci&oacute;n&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nada, nada. Ya explico en el libro que una vez quise ponerla en pr&aacute;ctica y lo que consigui&oacute; la tercera fuente, Javier de la Rosa, fue parar la informaci&oacute;n. En cambio, en otros casos, he publicado informaciones comprometidas procedentes de una sola fuente, como cuando escrib&iacute;, a prop&oacute;sito de la desaparici&oacute;n de Lasa y Zabala, cuyos cuerpos buscaban por Euskadi, que estaban enterrados en un descampado de Alicante. Y meses despu&eacute;s se confirm&oacute;. &iquest;Qui&eacute;n fue la fuente? Pues Juan Antonio Roqueta, un abogado que se relacionaba mucho con polic&iacute;as. Quiero decir, que frecuentemente tomaba copas con polic&iacute;as. Y algunos de ellos se fueron de la lengua. Lo publiqu&eacute; y se confirm&oacute;. Si ven&iacute;a de Roqueta ten&iacute;a que ser cierto. Roqueta era muy conservador. No cre&iacute;a en la Justicia pero s&iacute; en el Derecho. Y cuando algo vulneraba el Derecho, no lo toleraba.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La tesis de que uno de los problemas del periodismo es que ahora no se bebe tambi&eacute;n se la he o&iacute;do m&aacute;s de una vez.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bien, en realidad yo me refiero a lo de tomar copas como relaci&oacute;n social, como un modo de crear empat&iacute;a. El primer d&iacute;a no es necesario forzarlo. Pero te sirve para una nueva cita. Y a la segunda o la tercera, te has tomado una botella de vino a medias y luego un par de whiskies&hellip; y entonces le dejas ir a tu acompa&ntilde;ante: &ldquo;Y por cierto, me han contado que&hellip;&rdquo; Y en ese momento casi seguro que ya se sueltan.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En eso de generar empat&iacute;a recuerdo el arranque de una entrevista que le hizo para el Magazine de La Vanguardia a Fernando Fern&aacute;n G&oacute;mez, acreditado cascarrabias. Nada m&aacute;s entrar, usted le dijo: &ldquo;Le confieso que estoy acojonado&rdquo;. Y &eacute;l le respondi&oacute;, casi le orden&oacute;: &ldquo;Si&eacute;ntese, coma un poco de jam&oacute;n y d&iacute;game qu&eacute; quiere para beber&rdquo;. &iquest;Al final se hicieron amigos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fue una entrevista complicada pero acab&oacute; bien. Antes de llegar a su casa nos llamaron por tel&eacute;fono para advertirnos que estaba muy cabreado y sugerirnos que quiz&aacute; fuera preferible esperar a otro d&iacute;a. Pero la fot&oacute;grafa, Montserrat Velando, y yo decidimos arriesgarnos. Cuando nos vio, ya nos solt&oacute;: &ldquo;&iquest;Vosotros dos sois amantes?&rdquo; Nos quedamos perplejos. Al empezar la sesi&oacute;n de fotos salimos al jard&iacute;n y Velando le pidi&oacute; si pod&iacute;a ponerse al lado del olivo. Y &eacute;l le respondi&oacute; de modo cortante: &iexcl;al lado, eh, no encima&hellip;! Ante nuestra cara de interrogaci&oacute;n nos explic&oacute; que tiempo atr&aacute;s un fot&oacute;grafo le hab&iacute;a pedido que se subiera al olivo y que adoptase una pose normal. Y Fern&aacute;n G&oacute;mez le grit&oacute;: &ldquo;&iexcl;Pero imb&eacute;cil, c&oacute;mo quiere que adopte una pose normal subido a un olivo!&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        <strong>En uno de los art&iacute;culos que escribe en la web La Lamentable le&iacute; que se refer&iacute;a a un paseo con John Le Carr&eacute; por un parque de Londres, como si pasear con Le Carr&eacute; por un parque de Londres fuera lo m&aacute;s normal del mundo.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddc826d0-cd0c-4ed6-9619-b0e22d501b4f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <a href="http://lamentable.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Lamentable</a>
    </p><p class="article-text">
        Es que &eacute;ramos vecinos. Los dos viv&iacute;amos en Hampstead. Piensa que hace 25 a&ntilde;os estos escritores casi no daban entrevistas. La primera entrevista con Le Carr&eacute; que se public&oacute; en Espa&ntilde;a nos la dio a Josep Ramoneda y a m&iacute;. Nos cit&oacute; en Zurich y al acabar, mi hija Mar&iacute;a, que era la fot&oacute;grafa, le pidi&oacute; si le pod&iacute;a hacer las fotos en su casa. &Eacute;l le pregunt&oacute; si era para venderlas a alg&uacute;n sitio. Y ella le aclar&oacute; que no, que era mi hija y las quer&iacute;a s&oacute;lo para ilustrar la entrevista. &Eacute;l le iba a dar su n&uacute;mero de tel&eacute;fono cuando ella le dijo que viv&iacute;amos en Londres. &iquest;Y qu&eacute; hacemos entonces en Zurich?, se pregunt&oacute;. Nos hab&iacute;a convocado all&iacute; porque cre&iacute;a que desde Barcelona nos ir&iacute;a mejor. Y as&iacute; fue como nos enteramos que viv&iacute;amos muy cerca. A veces nos cruz&aacute;bamos por el parque, nos salud&aacute;bamos y en ocasiones habl&aacute;bamos unos instantes. En Inglaterra la gente es muy respetuosa, no te aborda por la calle. Aqu&iacute;, ir con Jordi &Eacute;vole, por ejemplo, es un calvario. Te paran a cada momento, sobre todo para hacerse fotos. Una vez lo llev&eacute; a Morella y el auditorio estaba repleto, as&iacute; que cuando empec&eacute; a hablar les dije: &ldquo;Ya s&eacute; que est&aacute;is aqu&iacute; todos por m&iacute;&hellip;&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        <strong>A Graham Greene tambi&eacute;n consigui&oacute; entrevistarle.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Soy un lector fan&aacute;tico de Graham Greene. Hab&iacute;a solicitado la entrevista en diversas ocasiones, pero siempre me dec&iacute;an: &ldquo;El se&ntilde;or Greene no da entrevistas&rdquo;. Cenando un d&iacute;a con un abogado me pregunt&oacute; si hab&iacute;a alguien a quien hubiera querido entrevistar. Y le dije: a Graham Greene. Y me explic&oacute; que ten&iacute;a un amigo que a su vez conoc&iacute;a a alguien que ten&iacute;a un amigo que era amigo de un amigo de Graham Greene y que un d&iacute;a le preguntar&iacute;a. Como puedes suponer, no hice mucho caso. Pero un d&iacute;a, recibo un tarjet&oacute;n manuscrito en el que me dicen: el otro d&iacute;a, un amigo de un amigo que tiene un conocido que tiene un amigo&hellip; me dijo que quer&iacute;a una entrevista conmigo. Yo estaba borracho y le dije que s&iacute;. Y la palabra de un borracho es sagrada. Vengan a verme. Y firmaba: Graham Greene. Fuimos a entrevistarle Ramoneda y yo a su casa de Antibes. Constat&eacute; que era un gran bebedor cuando le ped&iacute; si pod&iacute;a ponerme un poco m&aacute;s de hielo en mi bebida y me se&ntilde;al&oacute; la nevera. La abr&iacute; y all&iacute; no hab&iacute;a comida, s&oacute;lo botellas de ginebra y whisky. Al acabar la entrevista nos dijo que no pod&iacute;a acompa&ntilde;arnos en la cena pero que nos hab&iacute;a reservado mesa en Chez F&eacute;lix, el restaurante de abajo.
    </p><p class="article-text">
        -&iquest;Qu&eacute; quieren cenar?, nos pregunt&oacute; el ma&icirc;tre.
    </p><p class="article-text">
        -Lo mismo que el se&ntilde;or Greene, le dijimos.
    </p><p class="article-text">
        -Y para beber, &iquest;quieren beber la misma cantidad que bebe &eacute;l?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Al leer &ldquo;El oficio m&aacute;s hermoso del mundo&rdquo; he tenido la sensaci&oacute;n de que quiere ser indulgente con los personajes que aparecen, pero a medida que profundiza en su car&aacute;cter en ocasiones le sale, dir&iacute;a que inevitablemente, un perfil implacable.</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/29323239-ea09-40c3-a34e-b37ac050a8af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Josep Fontana tuvo la misma sensaci&oacute;n. Me dijo que le hab&iacute;a gustado mucho el libro, aunque valoraba sobre todo que estaba escrito por una buena persona, porque de lo contrario muchos de los personajes que aparecen saldr&iacute;an destrozados.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Pujol es el personaje que m&aacute;s le ha decepcionado?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, sin duda, porque adem&aacute;s ten&iacute;a una relaci&oacute;n cordial a nivel personal. Nunca le vot&eacute;, y &eacute;l lo sab&iacute;a, pero me respetaba. Y yo tambi&eacute;n a &eacute;l. Cuando era President un d&iacute;a recib&iacute; una llamada de su secretaria convoc&aacute;ndome a una reuni&oacute;n a las nueve de la noche. Voy al Palau de la Generalitat, me paran los Mossos en la puerta y yo les digo, &ldquo;no s&eacute; si me han gastado una broma, pero el President me ha convocado a una reuni&oacute;n a esta hora&rdquo;. El jefe de guardia confirma que Pujol est&aacute; en su despacho y que espera mi visita. Entro y Pujol me pregunta: &ldquo;Esto del Gal, expl&iacute;came, expl&iacute;came&hellip;&rdquo; Yo ten&iacute;a mucha informaci&oacute;n sobre el Gal y le empec&eacute; a contar cosas. Le expliqu&eacute; detalles como que hab&iacute;a estado en Bilbao en el despacho de Paco &Aacute;lvarez, jefe de la lucha antiterrorista [posteriormente condenado por el secuestro de Segundo Marey] y a quien yo conoc&iacute;a de su paso por Barcelona. Le cont&eacute; una conversaci&oacute;n sobre un crucifijo que &Aacute;lvarez ten&iacute;a siempre sobre el escritorio. Al no verlo all&iacute; en Bilbao le pregunt&eacute; al comisario y &eacute;l se llev&oacute; la mano al bolsillo, sac&oacute; el crucifijo y me dijo: &ldquo;Lo llevo siempre conmigo&rdquo;. Pujol pareci&oacute; muy interesado por todo: &ldquo;&iquest;C&oacute;mo, c&oacute;mo te dijo? &iquest;Eso te dijo? Vaya, vaya&hellip;&rdquo;. Seguimos hablando de cosas diversas y en un momento determinado me suelta: hay militantes hist&oacute;ricos de Converg&egrave;ncia que me dicen que si no recuperamos el tejido &eacute;tico este pa&iacute;s se va al traste. Y dicho esto, me dio una palmadita en el hombro -&ldquo;Mart&iacute;, no som res&rdquo; (no somos nada)- y me dej&oacute; solo en medio del Pati dels Tarongers. &iexcl;Qu&eacute; decepci&oacute;n, Pujol!
    </p><p class="article-text">
        <strong>Antes del ep&iacute;logo dedica un cap&iacute;tulo a personas que usted define como perdedores.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Porque siempre se habla de los triunfadores y en la vida hay perdedores, gente que tiene historias interesantes, que han tenido una vida potente, una vida admirable y que se han visto abocados a ser perdedores. Siempre me han fascinado las historias de perdedores.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Esa frase de &ldquo;El oficio m&aacute;s hermoso del mundo&rdquo; se la escuch&eacute; muchas veces a su gran amigo Josep Maria Huertas.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que la frase es de Garc&iacute;a M&aacute;rquez. Y se podr&iacute;a completar con otra que dice que el periodismo, si buscas historias, si buscas gente, si sales a la calle, te permite vivir tu vida y la vida de los dem&aacute;s. Y eso te hace madurar. Porque vives mundos antag&oacute;nicos. Si por la ma&ntilde;ana vas a un barrio de chabolas y por la tarde vas al Ritz ves que hay otros mundos. En eso Huertas y yo &eacute;ramos diferentes, porque yo soy menos radical y aceptaba que esa vida que ve&iacute;a por la tarde no ten&iacute;a por qu&eacute; estar vivida por mala gente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[J. J. Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sigue-periodistas-empresas-apuesten-periodismo_128_4043823.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 Apr 2016 19:39:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243465" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243465" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“Sigue habiendo buenos periodistas, pero cada vez menos empresas que apuesten por el periodismo”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d8cef729-8295-4f0f-9e28-2fc292f55ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Periodismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
