Se ha escrito tanto sobre las oposiciones, que recientemente ha perdido Carme, para renovar su cargo, que ya se habla del

Caso Fenoll

Un grupo de gente diversa compartimos mesa en la Masia Can Jordà (Santa Susanna), el pasado 2 de abril, convocados por una anfitriona de lujo: Carme Fenoll.

Políticos como Ferran Mascarell y Marc Vidal Pou, escritores y periodistas como Sergio Vila Sanjuán, Lluís Llort, Rafael Vallbona, Ada Castells, libreros como Xavier Vidal y Teresa Calabús. Editores como Maria Bohigas, el inclasificable Toni Puig, un buen número de bibliotecarias y bibliotecarios de toda Catalunya y familiares de la Carme nos congregamos para desearle muchos éxitos en el futuro y agradecerle el trabajo realizado en los últimos cinco años como jefa de servicio de las Bibliotecas de la Generalitat de Catalunya.

Se ha escrito tanto sobre las oposiciones, que recientemente ha perdido Carme, para renovar su cargo, que ya se habla del Caso Fenoll.

Gente tan diversa como Sergio Vila Sanjuán, Bernat Dedéu, Bernat Ruiz Doménech, Ana Merino Mir, Lluís Llort han escrito sendos artículos alabando el trabajo de Carme y han lamentado la burocratización de la cultura. De todo lo publicado, me quedo especialmente con el artículo que Toni Sala escribió para el El Diari Ara el 9 de febrero, titulado La Cultura i els buròcrates. En él, le reconocía a Carme su esfuerzo ingente por renovar uno de los refugios culturales populares más importantes de este país, las bibliotecas. Y hacerlo además con un presupuesto de tiempos de crisis. Finalmente, se lamentaba de que haya perdido las oposiciones por no tener el nivel D de Catalán. Yo, dice Toni Sala, tampoco lo tengo y soy Premio Nacional de Literatura. Creo que no hace falta argumentar mucho más, ¿verdad?

Mientras vivía de cerca el ocaso de esta gran jefa de servicio, un amigo psicólogo, sufría a la suya y se convirtió para mí en otro caso a seguir. Trabajaba en un hospital psiquiátrico a las órdenes de una jefa de servicio conocida en toda la empresa por lo que algunos llamaban excentricidades y otros directamente desequilibrio psíquico. Harto de la incongruencia y de la repercusión que una jefa de servicio de estas características tiene en el buen funcionamiento del hospital y en la atención de los pacientes, mi amigo decidió hablar con la Dirección de la empresa. Se citó con el director y éste, antes incluso de hablar, ya le había dado la razón en todo. Sé, le dijo, que dicha jefa de servicio tiene un carácter excesivamente ansioso, sé que es muy poco clara con el personal, también sé que su capacidad de dirigir grupos humanos deja mucho que desear. Te creo, no me tienes que convencer de nada. En ti, siguió, en cambio, creemos, tenemos buena opinión, sabemos de tu categoría como clínico y como docente, así que se quieres cambiar de centro dentro de la empresa, te facilitaremos el cambio. Ah, le dijo mi amigo al director, ¿no es a ella a quien deberíais de cambiar? Lamentablemente, le contestó el director con todo su cinismo, no es posible.

Mi amigo cambió ya no de centro, sino de vida. Ya no trabaja en aquella empresa que gestionaba el hospital y otros centros de salud mental. En cuanto a su futuro, me dice que, cuando logre desprenderse del resentimiento con el que lo ha dejado esta penosa situación, me pedirá ayuda para escribir una novela que sepa reflexionar sobre el maltrato laboral y la locura de algunos psiquiatras y psicólogos que cuidan de nuestra salud mental.

Resumamos: una muy buena jefa de servicio es obligada a irse y otra que es muy tóxica es respaldada para quedarse. Se podría decir que la salud mental de nuestro pequeño país anda necesitada de un buen Psicoterapeuta – alguno bueno habrá, espero-.

Y ya de regreso a Carme Fenoll, diré que, en este caso, quiero creer en la justicia poética. Pienso que alguna institución cultural de relieve le ofrecerá un trabajo a la altura de su criterio cultural serio y moderno. Mi amigo el psicólogo, en cambio, cree que no. Cree que ninguna institución cultural de relieve la va a querer fichar por no tener el nivel D de catalán. Pero entre ustedes y yo, me da que mi amigo el psicólogo está algo deprimido y por ello sobredimensione cualquier pequeña dificultad.

Veremos quién de los dos tiene razón.

S'ha escrit tant sobre les oposicions, que recentment ha perdut la Carme, per renovar el seu càrrec, que ja es parla del Cas Fenoll

Un grup de gent diversa vam compartir taula a la Masia Can Jordà (Santa Susanna), el diumenge 2 d'abril, convocats per una amfitriona de luxe: la Carme Fenoll.

Polítics com Ferran Mascarell i Marc Vidal Pou, escriptors i periodistes com Sergio Vila Sanjuán, Lluís Llort, Rafael Vallbona, Ada Castells, llibreters com Xavier Vidal i Teresa Calabús. Editors com Maria Bohigas, l'inclassificable Toni Puig, un bon nombre de bibliotecàries i bibliotecaris de tot Catalunya i familiars de la Carme; ens vam congregar per desitjar-li molts èxits en el futur i agrair-li el treball realitzat en els últims cinc anys com a cap de servei de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

S'ha escrit tant sobre les oposicions, que recentment ha perdut la Carme, per renovar el seu càrrec, que ja es parla del Cas Fenoll.

Gent tan diversa com Sergio Vila Sanjuán, Bernat Dedéu, Bernat Ruiz Domènech, Ana Merino Mir, Lluís Llort han escrit sengles articles lloant el treball de la Carme i han lamentat la burocratització de la cultura. De totes les publicacions, em quedo especialment amb l'article que Toni Sala va escriure per al El Diari Ara el 9 de febrer d'aquest any, titulat La Cultura i a els buròcrates. En ell, li reconeixia a la Carme el seu esforç ingent per renovar un dels refugis culturals populars més importants d'aquest país, les biblioteques. I fer-ho, a més, amb un pressupost de temps de crisi. Finalment, es lamentava que hagi perdut les oposicions per no tenir el nivell D de Català. Jo, diu, tampoc el tinc i sóc Premi Nacional de Literatura. Crec que no cal argumentar molt més, oi?

Mentre vivia de prop l'ocàs d'aquesta gran cap de servei, un amic psicòleg, patia a la seva i es va convertir per a mi en un altre Cas a seguir. Treballava en un hospital psiquiàtric a les ordres d'una cap de servei coneguda a tota l'empresa per allò que alguns en deien excentricitats i altres directament desequilibri psíquic. Fart de la incongruència i de la repercussió que una cap de servei d'aquestes característiques té en el bon funcionament de l'hospital i en l'atenció dels pacients, el meu amic va decidir parlar amb la Direcció de l'empresa. Es va citar amb el director i aquest, abans fins i tot que el meu amic obrís boca, ja li havia donat la raó en tot. Sé, li va dir, que aquesta cap de servei té un caràcter excessivament ansiós, sé que és molt poc clara amb el personal, també sé que la seva capacitat de dirigir grups humans deixa molt a desitjar. Et crec, no m’has de convèncer de res. En tu, va seguir, en canvi, creiem, tenim bona opinió, sabem de la teva categoria com clínic i com a docent, així que es vols canviar de centre dins de l'empresa, et facilitarem el canvi. Ah, li va dir el meu amic al director, ¿no és a ella a qui hauríeu de canviar? Lamentablement, li va contestar el director amb tot el seu cinisme, no és possible.

El meu amic va canviar ja no de centre, sinó de vida. Ja no treballa en aquella empresa que gestionava l'hospital i altres centres de salut mental. Quan parlem del seu futur, em diu que, quan aconsegueixi desprendre’s del ressentiment amb què l'ha deixat aquesta penosa situació, em demanarà ajuda per escriure una novel·la que sàpiga reflexionar sobre el maltractament laboral i la bogeria d'alguns psiquiatres i psicòlegs que tenen cura de la nostra salut mental.

Resumim: una molt bona cap de servei és obligada a anar-se'n i una altra que és molt tòxica és recolzada per quedar-se. Es podria dir que la salut mental del nostre petit país va necessitada d'un bon Psicoterapeuta – un de bo, espero-.

I ja de tornada a la Carme Fenoll, diré que, en aquest cas, vull creure en la justícia poètica. Penso que alguna institució cultural de relleu li oferirà un treball a l'altura del seu criteri cultural seriós i modern. El meu amic el psicòleg, en canvi, creu que no. Creu que cap institució cultural de pes la voldrà fitxar per no tenir el nivell D de català. Però entre vosaltres i jo, em dóna que el meu amic el psicòleg està una mica deprimit i per això sobredimensiona qualsevol petita dificultat.

Veurem qui dels dos té raó.

Darrera del burquini, del burka, del nikab, s'amaga una ideologia que aspira al control del cos - de la sexualitat- de la dona. Dit ràpid: que sotmet a la dona.

Un dels temes més recurrents d'aquest estiu, ho saben molt bé els lectors, ha estat el burquini. Ningú negarà l'originalitat del nom. Anem ampliant el nostre vocabulari i és sorprenent constatar la rapidesa amb la que es pot imposar una paraula. Després d'aquesta paraula que designa un vestit de bany que només deixa al descobert la cara, les mans i els peus, hi ha un debat de calat que ja ens hem ocupat de boicotejar portant-lo a un terreny infèrtil: prohibir o no prohibir. La contundència d'algunes decisions són matisades per les mateixes justícies dels estats. Com ens va passar aquí amb el burka, avui es prohibeix i demà la justícia dictamina que no es pot prohibir, a França està succeint el mateix. I mentrestant, algunes imatges queden per a la posteritat. Una, la de dos gendarmes obligant a una dona a treure's el burquini en una platja de Niça, fa aflorar les emocions més primàries de rebuig i d'humiliació. Adéu al debat, benvinguts al Ring de boxa. Comme d'habitude que dirien precisament a França. Els púgils porten temps reptant-se, buscant-se, retroalimentant-se, necessitant-se i nosaltres, els ciutadans, anhelem presenciar el combat. Allà està Sarkozy (i tots els extremistes de la dreta i de la ultradreta que es moren per demostrar que els musulmans són odiosos i primaris) carregant-se de raó i plorant a França, a la qual estem deixant en mans dels musulmans; aquí està la peça de roba que salvarà la dignitat i donarà força a alguns bons samaritans combatents contra la islamofòbia i per tot un reguitzell de gent, amalgama d'extremisme ideològic i de gent càndida i inconscient.

Una ideologia pot ser com l'aire que ens abasteix els pulmons. El respirem sense ser-ne conscients la major part del temps. Aire tòxic, si es vol, però aire igualment.

Darrera el burquini, del burka, del nikab (el meu vocabulari en aquests assumptes ja no dóna per a més però potser em deixi alguna peça) s'amaga una ideologia que aspira al control del cos - de la sexualitat- de la dona. Dit ràpid: que sotmet a la dona.

Algunes respiren aquest aire sense ser-ne conscients i es calcen aquesta roba perquè és el que toca. Alguns han crescut respirant aquest aire. Altres en canvi, s'encarreguen de proveir amb arguments més o menys ben construïts les raons ètiques i, molt especialment, morals d'aquesta peça. Un dels arguments és inqüestionable per a alguns: així ho va voler Déu. Així està escrit. Per molt increïble que ens sembli, la gent compra aquest argument, quan sabem que fins i tot en el hijab - el vel que cobreix el cap- no és una obligació canònica de l'islam i en el cas del burka i similars, que inclou el burquini, res està escrit.

Nosaltres decidim, diuen algunes dones. Pretendre que calçar-se el burka o el burquini és una decisió que es pren lliurement és totalment càndid. Matisem: sí que és cert que, especialment a Europa però també al Marroc per exemple, un percentatge petit de dones ho decideix en resposta al clima anti-islam que perceben. És el que Amin Maalouf anomena reconèixer-se en la pertinença més atacada.

Afirmar la seva pròpia identitat com un acte de valor, com un acte alliberador en resposta a un atac exterior. Aquesta és una reacció defensiva, una formació reactiva que diria la psicoanàlisi o una adquisició de la identitat per antagonisme que diria la psicologia. Sigui com sigui és molt perjudicial per als individus i els grups. És combatre un estereotip convertint-se en ell. Una altra reacció molt més interessant, complexa, productiva i subversiva seria preguntar-se si l'Islam és realment el que ens estan dient que és. Estudiar, pensar per si mateixos. Obrir una porta que és apassionant, la del coneixement, la raó. Aquesta sí que ens pot brindar una identitat rica, sòlida, res acomplexada i estimulant.

La gran majoria de dones en el món que es calcen el burka o es banyen en burquini ho fan perquè viuen sota el jou d'una ideologia de la qual algunes no en són conscients. I altres que sí que ho són, per a no ser lapidades, maltractades, denigrades. Per sobreviure. Viuen en un món que es nodreix de les idees i ideals moderns per construir edificis futuristes però no per qüestionar-se les relacions humanes. La lògica que regeix és la de la submissió. El ciutadà no existeix, és súbdit. La dona no existeix, és mare, esposa o temptació i els nens i nenes respiren des de molt jovenets aquest aire que oprimeix i reprimeix. Un món en el qual pensar lliurement continua sent el més perillós.

Trist és constatar que aquí a Europa, on encara podem pensar lliurement - i haurem de lluitar molt perquè no ens prenguin aquest dret que va costar tant d'adquirir-, pensem que el burquini és una elecció personal. No apliquem una mirada postmoderna a una ideologia pre-moderna. Recordin que vivim en un país on algunes de les defensores més recalcitrants de la moral franquista eren dones.

Segueixen existint universals pels quals cal seguir lluitant.

Els musulmans invisibles són precisament els que viuen, creen, aporten i busquen la seva manera d'estar al món. Mirem-los, parlem d'ells, eduquem la mirada de la gent per poder ampliar el focus i deixar d'associar directament Islam a violència i/o conflicte

Els dies 15 i 16 de desembre de l'any passat es van celebrar a Barcelona unes jornades organitzades per l'Insititut Europeu de la Mediterrània (IEMED) sobre la presència musulmana a Europa. Tres intervencions de tres intel·lectuals de diferents països em van interessar especialment.

Bichara Khader, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), va començar mostrant els errors de visió tant de l'enfocament culturalista -aquell que relaciona el terrorisme, el gihadisme i l'extremisme islàmic amb la religió en si i que creu que la violència és consubstancial a l'Islam- com l'enfocament que ell anomena realista i que pensa que la radicalització d'alguns joves fills d'immigrants musulmans es deu a la manca de polítiques d'inclusió dels governs europeus.

Cap d'aquests dos arguments és totalment creïble tot i contenir una part de la veritat. En la seva opinió, quatre són els factors que poden explicar el gradual procés de radicalització d'aquests joves.

Radicalització basada en la identitat: després de tres generacions encara trobem a França, Bèlgica o Alemanya, per exemple, joves atrapats entre un país d'origen que no coneixen i el seu propi país que els dóna l'esquena, no acceptant-los del tot com ciutadans europeus.

Radicalització basada en el factor socio-econòmic: joves amb una educació i una formació pobres i altres que pateixen discriminacions del mercat laboral. En la seva ponència ho exemplificava parlant d'un amic seu, un jove enginyer algerià musulmà, que després d'enviar el seu CV a una empresa amb seu autèntic nom va ser rebutjat i en fer-ho amb un altre, se li va concedir una entrevista.

La recerca d'una missió: joves que sobtadament es transformen en seguidors fervorosos i fanàtics de la religió i que trenquen amb el seu entorn, amics, família, i s'aferren a la visió totalitzadora i fanàtica d'aquest islam recalcitrant amb la fantasia de convertir-se en herois. El que ell anomena el passatge de “zéro to hero” o passatge de l'anonimat a la celebritat. Joves exposats a la televisió per satèl·lit generosament finançada pels petrodòlars i que els mostra una visió binària del món: L'Islam vs els altres, Déu vs el diable.

Radicalització basada en el factor polític: no és fortuït, explica el professor Bichara, que Al-Qaida primer i després ISIS incrementessin la seva activitat després de la invasió de l'Iraq, produïda en l'any 2003. La qüestió palestina, diu d'altra banda , ha estat més una justificació que una font de radicalització per a alguns d'aquests joves europeus.

Aquests són segons el professor els quatre factors més importants. Algunes vegades poden convergir i altres anar per separat.

D'altra banda em va interessar molt l'aportació de Rachid Benzine, professor de la facultat de Teologia protestant de París, que va criticar especialment la postura benintencionada però igualment perniciosa d'una part de la societat, assenyalant sobre tot a l'esquerra política, que intenta desmarcar l'Islam de els atemptats produïts en nom seu. El món islàmic està empantanegat, segons ell, en una guerra per definir l'ortodòxia religiosa i que es disputen el wahhabisme, el salafisme dels germans musulmans, el sufisme i l'Islam tradicional. A l'islam, conclou, li falta una aproximació històrica, contextualitzada i científica. Troba prioritari perioditzar la construcció humana de l'Islam. Assenyala, doncs, directament l'enorme buit cultural en que estan immersos els països musulmans i advoca perquè a Europa intentem dur a terme aquest treball tan ardu com necessari.

Finalment, em va interessar molt la mirada desenfadada de Sadek Hamed, professor de la Universitat de Liverpool Hope. Ell va mostrar amb dades com els mitjans de comunicació i els estudis universitaris acostumen a anar sempre per darrere de la realitat. I la realitat de l'Islam Europeu, especialment el del Regne Unit que és el que més coneix, és molt més reeixit i divers del que s'explica. Els musulmans invisibles són precisament els que viuen, creen, aporten i busquen la seva manera d'estar al món. Mirem-los, parlem d'ells, eduquem la mirada de la gent per poder ampliar el focus i deixar d'associar directament Islam a violència i/o conflicte.

Hi va haver també altres aportacions notables, entre elles les d'intel·lectuals del nostre país com Jordi Moreras, professor d'antropologia de la Universiad Rovira i Virgili, Ángeles Ramírez, professora d'antropologia social de la Universitat Autònoma de Madrid i Ana Planet, professora d'Estudis àrabs i islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid, i que no puc recollir en aquest article. Però val la pena citar els seus noms perquè porten anys investigant i combatent la mirada estereotipada que sovint es té sobre el món musulmà.

Los musulmanes invisibles son precisamente los que viven, crean, aportan y buscan su manera de estar en el mundo. Mirémoslos, hablemos de ellos, eduquemos la mirada de la gente para poder ampliar el foco y dejar de asociar directamente Islam a violencia y/o conflicto.

Los días 15 y 16 de diciembre del año pasado se celebraron en Barcelona unas jornadas organizadas por el Insitituto Europeo de la Mediterránea ( IEMED) sobre la presencia musulmana en Europa. Tres intervenciones de tres intelectuales de diferentes países me han interesado especialmente:

Bichara Khader, profesor de la Universidad Católica de Lovaina (Bélgica), empezó mostrando lo erróneo tanto del enfoque culturalista – aquel que relaciona el terrorismo, el yihadismo y el extremismo islámico con la religión en sí y que cree que la violencia es consustancial al Islam- como el enfoque que él denomina realista y que piensa que la radicalización de algunos jóvenes hijos de inmigrantes musulmanes se debe a la falta de políticas de inclusión de los gobiernos europeos.

Ninguno de estos dos argumentos es totalmente creíble a pesar de albergar en su seno una parte de la verdad. En su opinión, cuatro son los factores que pueden explicar el gradual proceso de radicalización de estos jóvenes:

Radicalización basada en la identidad: después de tres generaciones aún encontramos en Francia, Bélgica o Alemania, por ejemplo, jóvenes atrapados entre un país de origen que no conocen y su propio país que les da la espalda, no aceptándolos del todo como ciudadanos europeos.

Radicalización basada en el factor socio- económico: jóvenes con una educación y una formación pobres y otros que sufren discriminaciones del mercado laboral. En su ponencia lo ejemplificaba hablando de un amigo suyo, un joven ingeniero argelino musulmán, que tras enviar su CV a una empresa con su auténtico nombre fue rechazado y al hacerlo con otro, se le concedió una entrevista.

La búsqueda de una misión: jóvenes que súbitamente se transforman en seguidores fervorosos y fanáticos de la religión y que rompen con su entorno, amigos, familia, y se aferran a la visión totalizadora y fanática de este islam recalcitrante con la fantasía de convertirse en héroes. Lo que él denomina el pasaje de “zéro to hero” o pasaje del anonimato a la celebridad. Jóvenes expuestos a la televisión por satélite generosamente financiada por los petrodólares y que les muestra una visión binaria del mundo: El Islam vs los Otros, Dios vs el diablo.

Radicalización basada en el factor geopolítico: no es fortuito, explica el profesor Bichara, que Al Qaeda primero y después ISIS incrementaran su actividad después de la invasión de Irak, producida en el año 2003. La cuestión palestina, dice por otra parte, ha sido más una justificación que una fuente de radicalización para algunos de estos jóvenes europeos.

Estos son según el profesor los cuatro factores más importantes y a veces pueden converger y otras ir por separado.

Por otra parte me interesó mucho la aportación de Rachid Benzine, profesor de la facultad de Teología protestante de París, que criticó especialmente la postura bienintencionada pero igualmente perniciosa de una parte de la sociedad, señalando directamente a la izquierda política, que intenta desmarcar el Islam de los atentados producidos en su nombre. El mundo islámico está empantanado, según él, en una guerra por definir la ortodoxia religiosa y que se disputan el wahabismo, el salafismo de los hermanos musulmanes, el sufismo y el Islam tradicional. Al islam, concluye, le falta una aproximación histórica, contextualizada y científica. Cree prioritario periodizar la construcción humana del Islam. Señala, pues, directamente el enorme vacío cultural en el que están inmersos los países musulmanes y aboga por que en Europa intentemos llevar a cabo este trabajo tan arduo como necesario.

Finalmente, me interesó mucho la mirada desenfadada de Sadek Hamid, profesor de la Universidad de Liverpool Hope. Él mostró con datos cómo los medios de comunicación y los estudios universitarios acostumbran a ir siempre por detrás de la realidad. Y la realidad del Islam Europeo, especialmente el del Reino Unido que es el que más conoce, es mucho más exitoso y diverso de lo que se explica. Los musulmanes invisibles son precisamente los que viven, crean, aportan y buscan su manera de estar en el mundo. Mirémoslos, hablemos de ellos, eduquemos la mirada de la gente para poder ampliar el foco y dejar de asociar directamente Islam a violencia y/o conflicto.

Hubo también otras aportaciones notables, entre ellas las de intelectuales de nuestro país como Jordi Moreras, profesor de antropología de la Universiad Rovira i Virgili, Ángeles Ramírez, profesora de antropología social de la Universidad Autónoma de Madrid y Ana Planet, profesora de Estudios árabes e islámicos de la Universidad Autónoma de Madrid, y que no puedo recoger en este artículo. Pero merece la pena citar sus nombres porque llevan años investigando y combatiendo la mirada estereotipada que con frecuencia se tiene sobre todo lo musulmán.

El pasado sábado se celebró la primera convención que abría el proceso de primarias que celebrará el PSC de Barcelona el año 2015 para escoger a su alcadable. A mí me invitaron a participar como ponente para aportar ideas sobre el discurso que debe favorecer la cohesión social. Cómo pasar de la inmigración a la ciudadanía, éste era el título de la mesa donde participaban también otros ponentes.

Comenté que, en mi opinión, son tres los discursos que se pueden hacer sobre la inmigración:

1. El asimilaconista. La persona que viene de otro lugar se encuentra una sociedad ya hecha, como insertada en un molde rígido, y lo que tiene que hacer es adaptarse y no pretender cambiar nada. Tiene que ser la persona la que cambie para formar parte de ella.

2. El utilitarista-expulsivo. En los momentos de bonanza, cuando se necesita mano de obra, se abren las puertas, ya sea para ir a buscar la contratación en su origen o bien haciendo la vista gorda ante la cantidad ingente de personas que cruzan la frontera. Ahora bien, en momentos de crisis como los que estamos viviendo, estas personas se ven obligadas volver a su país de origen.

Estos dos grandes discursos lo que hacen es amputarle a la realidad una parte de su complejidad. La esconden bajo una concepción nacionalista de la sociedad (los auténticos y los forasteros) o bajo posicionamientos claramente xenófobos. Por lo tanto, son discursos que nunca se ajustarán a la realidad de una sociedad cambiante ni a la subjetividad de las personas.

3. El inclusivo-integrador. Es aquel discurso que acepta que la condición de inmigrante no es un estatus permanente y que facilita su inclusión como verdaderos ciudadanos.

Algunas de las ideas (y los autores) que a mí me han ayudado a entender tanto el contenido como los límites de este último discurso son las siguientes:

Kwame Anthony Appiah afirma, y ​​yo lo comparto, que la dignidad humana y la libertad individual son innegociables. Todas aquellas ideas o ideología que no admita estos límites no tienen cabida, a mi entender, en este discurso. Por lo tanto, el relativismo cultural no cabría. Nos han de regir los valores universales.

Edward Said y su concepto de orientalismo. No nos podemos conformar con una teorización del otro llena de prejuicios eurocéntricos, construidos a lo largo del tiempo, y que no se ajusta a su realidad compleja. Esta visión reduccionista, ingenua -en el mejor de los casos-, perversa -en el peor-, es una humillación constante a una de las culturas de muchos de los ciudadanos que ya son europeos.

Jorge Steiner hablaba de otro orientalismo que yo también encuentro interesante. Tendría que ver con la fascinación por el otro. Querer imitarlo. Despreciar, por ejemplo, la racionalidad occidental e ir a buscar la espiritualidad de la India, sin darse cuenta de que esta es una visión maniquea del mundo.

Edgar Morin y su concepción del 'pensamiento complejo'. No podemos, como dice él, reducir a la persona a una mínima parte de sí misma. Necesitamos un pensamiento que aborde la complejidad para entender la complejidad del mundo.

Y ligado a esto último, encuentro muy interesante la concepción de la identidad del Amin Maalouf. Nuestra identidad está en permanente construcción. Es como un rompecabezas hecho de muchas piezas y que, a su vez, puede ir incorporando otras nuevas. Esta idea dinámica de la identidad es muy útil especialmente para los hijos de las personas que en su momento emprendieron el proyecto migratorio. Se corresponde más con su realidad. Una de las peores cosas con las que debe luchar la persona es con la identidad prescrita por los demás. Y nuestra concepción mayoritaria de la identidad es una muy ligada al origen.

Y, finalmente, comenté que una de las mejores maneras para desarticular el discurso xenófobo es, en mi opinión, que las mismas personas originarias de otros países y que hoy día son militantes o simpatizante de un partido político, se encarguen de combatirlo denunciándolo pero mostrándose muy críticos también con algunas actitudes defensoras de su propia comunidad que, por otra parte, es tan compleja y heterodoxa como la misma sociedad. Nadie, pues, puede erigirse en su representante absoluto.

Dissabte 9 de març es va celebrar la primera convenció que obria el procés de primàries que afrontarà el PSC de Barcelona l’any 2015 per escollir el seu alcadable. A mi em van convidar a participar com a ponent per aportar idees sobre el discurs que ha d’afavorir la cohesió social. Com passar de la immigració a la ciutadania, aquest era el títol de la taula on hi participaven també d'altres ponents.

Vaig comentar que, al meu entendre, són tres els discursos que es poden fer sobre la immigració:

1. L’assimilaconista. La persona que ve d’un altre indret es troba una societat ja feta, com inserida en un motlle rígid, i el que ha de fer és adaptar-s’hi i no pretendre canviar res. És la persona qui ha de canviar per formar-ne part.

2. L’utilitarista-expulsiu. En els moments de bonança, quan es necessita mà d’obra, s'obren les portes, ja sigui per anar a buscar la contractació al seu origen o bé fent la vista grossa a la quantitat ingent de persones que creuen la frontera. Ara bé, en moments de crisi com els que estem vivint, aquestes persones es veuen obligades a retornar al seu país d’origen.

Aquests dos grans discursos el que fan és amputar a la realitat una part de la seva complexitat. L’amaguen sota una concepció nacionalista de la societat (els autèntics i els forasters) o sota posicionaments clarament xenòfobs. Per tant, son discursos que mai no s’ajustaran a la realitat d’una societat canviant i a la subjectivitat de les persones.

3. L’inclusiu-integrador. És aquell discurs que accepta que la condició d’immigrant no és un estatus permanent i que en facilita la inclusió com a verdaders ciutadans.

Algunes de les idees (i dels autors) que a mi m’han ajudat a entendre tant el contingut com els límits d’aquest discurs són les següents:

Kwame Anthony Appiah afirma, i jo ho comparteixo ,que la dignitat humana i la llibertat individual són innegociables. Totes aquelles idees o ideologia que no admeti aquests límits no tenen cabuda, al meu entendre, en aquest discurs. Per tant, el relativisme cultural no hi cabria. Ens han de regir els valors universals.

Edward Said i el seu concepte d’orientalisme. No ens podem conformar amb una teorització de l’altre plena de prejudicis eurocèntrics, construïts al llarg del temps, i que no s’ajusta a la seva realitat complexa. Aquesta visió reduccionista, ingènua -en el millor dels casos-, perversa -en el pitjor-, és una humiliació constant a una de les cultures de molts dels ciutadans que ja son europeus.

Jorge Steiner parlava d’un altre orientalisme que jo també trobo interessant. Tindria a veure amb la fascinació per l’altre. Voler imitar-lo. Menysprear, per exemple, la racionalitat occidental i anar a buscar l’espiritualitat de l'Índia, sense adonar-se que aquesta és una visió maniquea del món.

Edgar Morin i la seva concepció del 'pensament complexe'. No podem, com diu ell, reduir a la persona a una mínima part de sí mateixa. Necessitem un pensament que abordi la complexitat per entendre la complexitat del mon.

I lligat a això últim, trobo molt interessant la concepció de la identitat de l’Amin Maalouf. La nostra identitat està en permanent construcció. És com un trencaclosques fet de moltes peces i que, a la vegada, pot anar incorporant-ne d'altres de noves. Aquesta idea dinàmica de la identitat és molt útil especialment pels fills de les persones que en el seu moment van emprendre el projecte migratori. Es correspon més amb la seva realitat. Una de les pitjors coses amb les quals ha de lluitar la persona és amb la identitat prescrita pels altres. I la nostra concepció majoritària de la identitat és una de molt lligada a l’origen.

I, finalment, vaig comentar que una de les millors maneres per desarticular el discurs xenòfob és, al meu entendre, que les mateixes persones originàries d’altres països i que avui dia son militants o simpatitzant d’un partit polític, s’encarreguin de combatre’l denunciant-lo però mostrant-se molt crítics també amb algunes actituds defensores de la seva pròpia comunitat que, per altra banda, és tan complexa i heterodoxa com la mateixa societat. Ningú, doncs, pot erigir-se en el seu representant absolut.