<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Josep Maria Casas]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/josep_maria_casas/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Josep Maria Casas]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/512338/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Seguint la pista del 3% als ajuntaments de CiU]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/seguint-pista-als-ajuntaments-ciu_1_2507170.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Seguint la pista del 3% als ajuntaments de CiU"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Guàrdia Civil entra a quatre ajuntaments convergents per investigar expedients adjudicats a Teyco</p><p class="subtitle">Daniel Osàcar, imputat pel cas Millet, continuava treballant per a CDC com a voluntari</p></div><p class="article-text">
        La Fiscalia Anticorrupci&oacute; i la Gu&agrave;rdia Civil han entrat aquest divendres a la seu central de Converg&egrave;ncia i a la de la seva fundaci&oacute; CatDem, s&rsquo;han emportat documentaci&oacute; dels seus dos &uacute;ltims tresorers, Andreu Viloca i Daniel Os&agrave;car, i han escorcollat quatre ajuntaments convergents. Seguien la pista de les suposades comissions del 3% pagades per l&rsquo;empresa Teyco, de la fam&iacute;lia Sumarroca, al partit d&rsquo;Artur Mas.
    </p><p class="article-text">
        A la seu de la Fundaci&oacute; CatDem, l&rsquo;antiga Fundaci&oacute; Trias Fargas, que va canviar de nom arran del cas Millet, els agents han estat m&eacute;s de vuit hores regirant documentaci&oacute; i ordinadors per recavar dades sobre les aportacions de les empreses del grup Sumarroca. Posteriorment, s&rsquo;han dirigit a la seu de Converg&egrave;ncia, a on han escorcollat el despatx i l&rsquo;ordinador d&rsquo;Andreu Viloca, que &eacute;s tresorer del partit i de la CatDem.
    </p><p class="article-text">
        Andreu Viloca va substituir com a tresorer Daniel Os&agrave;car, imputat pel cas Millet, al qual se l&rsquo;ha cridat a la seu central de CDC perqu&egrave; facilit&eacute;s els correus electr&ograve;nics, que nom&eacute;s pot obrir des de l&rsquo;ordinador que hi ha en aquesta seu del carrer C&ograve;rsega. Os&agrave;car continua treballant pel partit com a &ldquo;voluntari&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Fiscalia Anticorrupci&oacute; ha seleccionat quatre expedients urban&iacute;stics executats per Teyco, tramitats per quatre ajuntaments amb alcalde convergent, que suposadament van generar comissions. Fonts de la investigaci&oacute; apunten que, de tots els contractes adjudicats a les empreses del grup Sumarroca, de moment nom&eacute;s se n&rsquo;ha triat quatre.
    </p><h3 class="article-text">Sant Cugat</h3><p class="article-text">
        Per trobar l&rsquo;expedient d&rsquo;una promoci&oacute; d&rsquo;habitatge protegit, els agents han anat primer a l&rsquo;Ajuntament, despr&eacute;s a la seu de l&rsquo;empresa p&uacute;blica Promusa i, finalment, a unes oficines on aquesta &uacute;ltima societat guarda l&rsquo;arxiu, situades en el Cam&iacute; de can Minguet, d&rsquo;on s&rsquo;han emportat la documentaci&oacute; que buscaven.
    </p><p class="article-text">
        La Fiscalia Anticorrupci&oacute; investiga un projecte de 72 habitatges p&uacute;blics de l&rsquo;any 2008 que es va aixecar a la pla&ccedil;a dels Rabassaires, al barri de Volpelleres. L&rsquo;empresa a la qual es va adjudicar inicialment l&rsquo;obra l&rsquo;any 2005 va fer fallida i, en un segon concurs, es va atorgar a Teyco amb un pressupost de prop de 5 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        En aquell temps, l&rsquo;alcalde era Llu&iacute;s Recoder i la regidora d&rsquo;Urbanisme era Merc&egrave; Conesa, actual alcaldessa, portaveu de Converg&egrave;ncia (CDC) i presidenta de la Diputaci&oacute; de Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Sant Cugat ja es va veure esquitxar pel cas Millet. En els ordinadors del Palau de la M&uacute;sica es van trobar dues cartes que F&egrave;lix Millet va dirigir a Pedro Buenaventura, directiu de Ferrovial, per reclamar-li el pagament de suposades comissions per l&rsquo;adjudicaci&oacute; de la construcci&oacute; d&rsquo;un poliesportiu municipal per un import de 4,2 milions d&rsquo;euros.
    </p><h3 class="article-text">Figueres</h3><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de tres hores d&rsquo;escorcoll, la Gu&agrave;rdia Civil s&rsquo;ha emportat l&rsquo;expedient de la picina descoberta municipal, adjudicat a Teyco el 2009 amb un pressupost de prop d&rsquo;1,7 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;alcaldessa, la convergent Marta Felip, ha lamentat el que qualifica d&rsquo;&ldquo;espectacle medi&agrave;tic&rdquo; perqu&egrave; abans que arribessin els agents, a les 10 del mat&iacute;, ja havien telefonat periodistes per preguntar-li per l&rsquo;escorcoll. Felip ha confirmat que nom&eacute;s s&rsquo;han emportat l&rsquo;expedient de la piscina, tot i que Teyco tamb&eacute; ha executat altres obres com la segona fase de la remodelaci&oacute; del Convent dels Caputxins, que el seu ajuntament va adjudicar el 2012.
    </p><p class="article-text">
        Quan es va tramitar l&rsquo;expedient de la piscina, l&rsquo;alcalde era Santi Vila, actual conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
    </p><h3 class="article-text">Lloret de Mar</h3><p class="article-text">
        Els agents s&rsquo;han presentat a l&rsquo;Ajuntament a les 10.30 del mat&iacute; per emportar-se l&rsquo;expedient del projecte del parc Urb&agrave; de Can Xard&oacute;, adjudicat el 2009 a una uni&oacute; temporal d&rsquo;empreses formada per Teyco i J. Buch Construcci&oacute; i Paisatge. Les obres estaven pressupostades en prop d&rsquo;1,8 milions d&rsquo;euros i van estar subvencionades pel Fons Estatal d&rsquo;Inversi&oacute; Local (FEIL), l&rsquo;anomenat pla Zapatero.
    </p><p class="article-text">
        Quan es va adjudicar la reforma del parc, l&rsquo;alcalde era Xavier Crespo, que el maig passat va renunciar com a diputat del Parament de Catalunya quan es va ordenar l&rsquo;apertura de judici oral pel cas Clotilde. Crespo est&agrave; encara pendent de sent&egrave;ncia pels suposats tractes de favor que va donar a un empresari rus a canvi de viatges i regals.
    </p><h3 class="article-text">Sant Celoni</h3><p class="article-text">
        Els agents han demanat un &uacute;nic expedient, el de Sax Sala, un centre de formaci&oacute; d&rsquo;adults adjudicat el 2009 a Teyco. La Gu&agrave;rdia Civil s&rsquo;ha emportat la documentaci&oacute; fotocopiada dins d&rsquo;una bossa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/seguint-pista-als-ajuntaments-ciu_1_2507170.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Aug 2015 20:43:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="44934" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="44934" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Seguint la pista del 3% als ajuntaments de CiU]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Siguiendo la pista del 3% en los ayuntamientos de CiU]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/siguiendo-pista-ayuntamientos-ciu_1_2507443.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Siguiendo la pista del 3% en los ayuntamientos de CiU"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Guardia Civil entra en cuatro ayuntamientos convergentes para investigar expedientes adjudicados a Teyco</p><p class="subtitle">Daniel Osàcar, imputado por el caso Millet, continuaba trabajando para CDC como voluntario</p></div><p class="article-text">
        La Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n y la Guardia Civil han entrado este viernes en la sede central de Converg&egrave;ncia y en la de su fundaci&oacute;n CatDem, se han llevado documentaci&oacute;n de sus dos &uacute;ltimos tesoreros, Andreu Viloca y Daniel Os&agrave;car, y han registrado cuatro ayuntamientos convergentes. Segu&iacute;an la pista de las supuestas comisiones del 3% pagadas por la empresa Teyco, de la familia Sumarroca, al partido de Artur Mas.
    </p><p class="article-text">
        En la sede de la Fundaci&oacute;n CatDem, la antigua Fundaci&oacute;n Trias Fargas, que cambi&oacute; de nombre a ra&iacute;z del caso Millet, los agentes han estado m&aacute;s de ocho horas revolviendo documentaci&oacute;n y ordenadores para recabar datos sobre las aportaciones de las empresas del grupo Sumarroca. Posteriormente, se han dirigido a la sede de Converg&egrave;ncia, donde han registrado el despacho y el ordenador de Andreu Viloca, que es el tesorero del partido y de la CatDem.
    </p><p class="article-text">
        Andreu Viloca sustituy&oacute; como tesorero a Daniel Os&agrave;car, imputado por el caso Millet, al cual tambi&eacute;n se le ha llamado a la sede central de CDC para que facilitara los correos electr&oacute;nicos, que s&oacute;lo se pueden abrir desde el ordenador que hay en esta sede de la calle C&oacute;rcega. Os&agrave;car contin&uacute;a trabajando para partido como &ldquo;voluntario&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n ha seleccionado cuatro expedientes urban&iacute;sticos ejecutados por Teyco, tramitados por cuatro ayuntamientos con alcalde convergente, que supuestamente generaron comisiones. Fuentes de la investigaci&oacute;n apuntan a que, de todos los contratos adjudicados a las empresas del grupo Sumarroca, de momento s&oacute;lo han centrado la atenci&oacute;n en cuatro.
    </p><h3 class="article-text">Sant Cugat</h3><p class="article-text">
        <strong>Sant Cugat</strong>Para encontrar el expediente de una promoci&oacute;n de vivienda protegida, los agentes han ido primero al Ayuntamiento, despu&eacute;s a la sede de la empresa p&uacute;blica Promusa y, finalmente, a unas oficinas donde esta &uacute;ltima sociedad guarda los archivos, situadas en el Cam&iacute; de Can Minguet, de donde se han llevado la documentaci&oacute;n que buscaban.
    </p><p class="article-text">
        La Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n investiga un proyecto de 72 viviendas p&uacute;blicas del a&ntilde;o 2008 que se construy&oacute; en la plaza de los Rabassaires, en el barrio de Volpalleres. La empresa a la que se adjudic&oacute; inicialmente la obra en 2005 quebr&oacute; y, en un segundo concurso, se otorg&oacute; a Teyco con un presupuesto de cerca de 5 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        En aquel tiempo, el alcalde era Llu&iacute;s Recoder y la concejala de Urbanismo, Merc&egrave; Conesa, actual alcaldesa, portavoz de Converg&egrave;ncia (CDC) y presidenta de la Diputaci&oacute;n de Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Cugat ya se vio salpicado por el caso Millet. En los ordenadores del Palau de la M&uacute;sica se encontraron dos cartas que F&eacute;lix Millet dirigi&oacute; a Pedro Buenaventura, directivo de Ferrovial, para reclamarle el pago de supuestas comisiones por la adjudicaci&oacute;n de la construcci&oacute;n de un polideportivo municipal presupuestado en 4,2 millones de euros.
    </p><h3 class="article-text">Figueres </h3><p class="article-text">
        <strong>Figueres </strong>Despu&eacute;s de tres horas de registro, la Guardia Civil se ha llevado el expediente de la picina descubierta municipal, una obra adjudicada a Teyco en 2009 con un presupuesto de cerca de 1,7 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        La alcaldesa, la convergente Marta Felip, lament&oacute; lo que califica de &ldquo;espect&aacute;culo medi&aacute;tico&rdquo; porque antes de que llegaran los agentes, a las 10 de la ma&ntilde;ana, ya la hab&iacute;an telefoneado periodistas para preguntarle por el registro. Felip ha confirmado que s&oacute;lo se han llevado el expediente de la piscina, aunque Teyco tambi&eacute;n ha ejecutado otras obras como la segunda fase de la remodelaci&oacute;n del Convento de los Capuchinos, que su ayuntamiento adjudic&oacute; en 2012.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se tramit&oacute; el expediente de la piscina, el alcalde era Santi Vila, actual consejero de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat.
    </p><h3 class="article-text">Lloret de Mar</h3><p class="article-text">
        <strong>Lloret de Mar</strong>Los agentes se han presentado en el Ayuntamiento a las 10.30 de la ma&ntilde;ana para llevarse el expediente del proyecto del parque urbano de Can Xard&oacute;, adjudicado en 2009 a una uni&oacute;n temporal de empresas formada por Teyco y J. Buch Construcci&oacute;n y paisaje. Las obras estaban presupuestadas en cerca de 1,8 millones de euros y estuvieron subvencionadas por el Fondo Estatal de Inversi&oacute;n Local (FEIL), el llamado plan Zapatero.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se adjudic&oacute; la reforma del parque, el alcalde era Xavier Crespo, que en mayo pasado renunci&oacute; como diputado del Paramento de Catalunya cuando se orden&oacute; la apertura de juicio oral por el caso Clotilde. Crespo est&aacute; a&uacute;n pendiente de sentencia por los supuestos tratos de favor que dio a un empresario ruso a cambio de viajes y regalos.
    </p><h3 class="article-text">Sant Celoni</h3><p class="article-text">
        <strong>Sant Celoni</strong>Los agentes han pedido un &uacute;nico expediente, el de Sax Sala, un centro de formaci&oacute;n de adultos adjudicado en 2009 a Teyco. La Guardia Civil se ha llevado la documentaci&oacute;n fotocopiada dentro de una bolsa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/siguiendo-pista-ayuntamientos-ciu_1_2507443.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Aug 2015 18:43:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="44934" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="44934" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Siguiendo la pista del 3% en los ayuntamientos de CiU]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/00336a5a-2885-4b58-a4d7-b6dfc4353d02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Convergència i Unió: quatre dècades de baralles]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/ciu-quatre-decades-baralles_1_2614260.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Convergència i Unió: quatre dècades de baralles"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A Unió i a Convergència sabien que era qüestió de temps que es consumés el divorci</p><p class="subtitle">Duran sempre ha intentat marcar perfil propi, però amb Mas se n’ha sortit millor que amb Pujol</p></div><p class="article-text">
        Quan es preguntava per les c&iacute;cliques tensions entre Uni&oacute; (UDC) i Converg&egrave;ncia (CDC), els dirigents d&rsquo;aquests dos partits solien referir-se a &ldquo;la mala salut de ferro de CiU&rdquo;, per&ograve;, fins i tot, el ferro es pot trencar. En els seus 37 anys de matrimoni pol&iacute;tic, convergents i democristians han ballat sovint amb un peu en el precipici, s&rsquo;han llan&ccedil;at m&uacute;ltiples ultim&agrave;tums, per&ograve; mai les seves crisis de parella havien estat tan profundes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Marcar perfil propi.</strong> Durant m&eacute;s de trenta anys, des que lidera Uni&oacute;, Josep Antoni Duran Lleida ha intentat desmarcar-se dels seus socis convergents, marcar un perfil propi. A principis dels vuitanta ja es va plantejar per primera vegada que els dos socis de CiU s&rsquo;acabessin fusionant, per&ograve; Duran sempre es va negar a tals pretensions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Enfrontament per les llistes.</strong> La seva confecci&oacute; ha acostumat a ser traum&agrave;tica, especialment la de les municipals del 1991. Duran i Miquel Roca, en aquell moment secretari general de CDC, van arribar a un acord in extremis, que no va impedir que en molts ajuntaments convergents i democristians es presentessin per separat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Duel Roca-Duran.</strong> En la primera meitat dels noranta, Miquel Roca es va enfrontar a Jordi Pujol pel control pol&iacute;tic del partit, aix&iacute; com per les seves finances, en una lluita que, al final, va ser a tres bandes perqu&egrave; pel mig s&rsquo;hi va ficar Duran Lleida. Al final, Roca va quedar noquejat, mentre Pujol i Duran en sortien guanyadors i escenificaven la pau interna a CiU.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Votacions per separat.</strong> UDC i CDC han votat alguna vegada en sentit contrari. Han saltat guspires, semblava que es podia trencar alguna cosa, per&ograve; despr&eacute;s van tornar a fer les paus.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La designaci&oacute; de l&rsquo;hereu.</strong> Jordi Pujol va anar cremant delfins fins que, en el seu &uacute;ltim mandat, va nomenar Artur Mas com a conseller en cap de la Generalitat, fet que indicava que l&rsquo;havia triat com a successor pol&iacute;tic. Aleshores, Duran va renunciar a la conselleria de Governaci&oacute; i va abandonar el govern. Aquesta crisi va conduir a un pacte de federaci&oacute; que va beneficar Duran.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La governabilitat d&rsquo;Espanya.</strong> En temps del tripartit d&rsquo;esquerres, amb CiU a l&rsquo;oposici&oacute; a Catalunya, Duran era partidari d&rsquo;entrar en el govern d&rsquo;Espanya, per&ograve; tal com havia fet Jordi Pujol abans, Artur Mas tampoc en volia saber res. Curiosament, Miquel Roca va avalar les posicions de Duran, aix&ograve; despr&eacute;s que els dos enemics es reconciliessin.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La foto de l&rsquo;Estatut.</strong> Artur Mas va negociar en secret amb l&rsquo;aleshores president Jos&eacute; Luis Rodr&iacute;guez Zapatero, sense informar-ne a Duran, tot i ser el president del grup parlamentari de CiU al Congr&eacute;s dels Diputats. Despr&eacute;s, Mas va optar per donar protagonisme a Duran per calmar les tensions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La Diada del 2012.</strong> Despr&eacute;s de la massiva manifestaci&oacute; de l&rsquo;11 de Setembre, Artur Mas va apostar obertament pel sobiranisme i va anunciar eleccions anticipades. Duran no compartia cap de les dues decisions i, des d&rsquo;aquell moment, les difer&egrave;ncies entre tots dos no han parat de creixer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Eleccions europees.</strong> Artur Mas va convidar Oriol Junqueres a presentar una llista conjunta sense consultar-ho pr&egrave;viament a Duran. Al final, ERC va rebutjar l&rsquo;oferiment, per&ograve; el greuge ja estava fet, al parer dels democristians. Despr&eacute;s de les europees, Duran va renunciar a la secretaria general de CiU, tot i que va continuar com a president del seu grup parlamentari al Congr&eacute;s dels Diputats.
    </p><p class="article-text">
        <strong> Full de ruta.</strong> Artur Mas va prescindir d&rsquo;Uni&oacute; i va pactar amb Esquerra el full de ruta cap a les eleccions del 27-S. Nom&eacute;s era q&uuml;esti&oacute; de temps que es consum&eacute;s el divorci.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/ciu-quatre-decades-baralles_1_2614260.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="46398" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="46398" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Convergència i Unió: quatre dècades de baralles]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Convergència y Unió: cuatro décadas de peleas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/ciu-decadas-peleas_1_2614240.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Convergència y Unió: cuatro décadas de peleas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En Unió y en Convergència sabían que era cuestión de tiempo que se consumara el divorcio</p><p class="subtitle">Duran siempre ha intentado marcar perfil propio, pero con Mas le ha salido mejor que con Pujol</p></div><p class="article-text">
        Cuando se preguntaba por las c&iacute;clicas tensiones entre Uni&oacute; (UDC) y Converg&egrave;ncia (CDC), los dirigentes de estos dos partidos sol&iacute;an referirse a &ldquo;la mala salud de hierro de CiU&rdquo;, pero, incluso, el hierro se puede romper. En sus 37 a&ntilde;os de matrimonio pol&iacute;tico, convergentes y democristianos han bailado a menudo con un pie en el precipicio, se han lanzado m&uacute;ltiples ultim&aacute;tums, pero nunca sus crisis de pareja hab&iacute;an sido tan profundas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Marcar perfil propio.</strong> Durante m&aacute;s de treinta a&ntilde;os, desde que lidera Uni&oacute;, Josep Antoni Duran Lleida ha intentado desmarcarse de sus socios convergentes, marcar un perfil propio. A principios de los ochenta ya se plante&oacute; por primera vez que los dos socios de CiU se acabaran fusionando, pero Duran siempre se neg&oacute; a tales pretensiones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Enfrentamiento por las listas.</strong> Su confecci&oacute;n sol&iacute;a ser traum&aacute;tica, especialmente la de las municipales de 1991. Duran Lleida y Miquel Roca, en aquel momento secretario general de CDC, llegaron a un acuerdo in extremis, que no impidi&oacute; que en muchos ayuntamientos convergentes y democristianos se presentaran por separado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Duelo Roca-Duran.</strong> En la primera mitad de los noventa, Miquel Roca se enfrent&oacute; a Jordi Pujol por el control pol&iacute;tico del partido, as&iacute; como por sus finanzas, en una lucha que, al final, fue a tres bandas poerque por medio se meti&oacute; Duran Lleida. Al final, Roca qued&oacute; noqueado, mientras Pujol y Duran sal&iacute;an ganadores y escenificaban la paz interna.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Votaciones por separado.</strong> UDC y CDC han votado alguna vez en sentido contrario. Han saltado chipas, pero ello nunca puso CiU en peligro de ruptura.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La designaci&oacute;n del heredero.</strong> Jordi Pujol fue quemando delfines hasta que, en su &uacute;ltimo mandato, nombr&oacute; Artur Mas como consejero jefe de la Generalitat, lo que indicaba que la hab&iacute;a elegido como sucesor pol&iacute;tico. Entonces, Duran renunci&oacute; a la consejer&iacute;a de Gobernaci&oacute;n y abandon&oacute; el gobierno. Esta crisis condujo a un pacto de federaci&oacute;n de la que Duran sac&oacute; tajada.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La gobernabilidad de Espa&ntilde;a.</strong> En tiempos del tripartito de izquierdas, con CiU en la oposici&oacute;n en Catalu&ntilde;a, Duran era partidario de entrar en el gobierno de Espa&ntilde;a, pero tal y como hab&iacute;a hecho Jordi Pujol antes, Artur Mas tampoco quer&iacute;a saber nada de ello. Curiosamente, Miquel Roca aval&oacute; las posiciones de Duran, esto despu&eacute;s de que los dos enemigos se reconciliaran.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La foto del Estatuto.</strong> Mas negoci&oacute; en secreto con el entonces presidente Jos&eacute; Luis Rodr&iacute;guez Zapatero, sin informar a Duran, a pesar de ser el presidente del grupo parlamentario de CiU en el Congreso. Despu&eacute;s, Mas opt&oacute; por dar protagonismo a Duran para calmar las tensiones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La Diada del 2012.</strong> Tras la masiva manifestaci&oacute;n del 11 de Septiembre, Mas apost&oacute; abiertamente por el soberanismo y anunci&oacute; elecciones anticipadas. Duran no compart&iacute;a ninguna de las dos decisiones y, desde ese momento, las diferencias entre ambos no han parado de crecer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Elecciones europeas. </strong>Mas invit&oacute; Oriol Junqueres a presentar una lista conjunta sin consultarlo previamente a Duran. Al final, ERC rechaz&oacute; el ofrecimiento, pero el agravio nunca se rapar&oacute;, en opini&oacute;n de los democristianos. Despu&eacute;s de las europeas, Duran renunci&oacute; a la secretar&iacute;a general de CiU, aunque continu&oacute; como presidente de su grupo parlamentario en el Congreso.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hoja de ruta.</strong> Mas prescindi&oacute; de Uni&oacute; y pact&oacute; con ERC la hoja de ruta hacia las elecciones del 27-S. S&oacute;lo era cuesti&oacute;n de tiempo que se consumara el divorcio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/ciu-decadas-peleas_1_2614240.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Jun 2015 19:00:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="46398" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="46398" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Convergència y Unió: cuatro décadas de peleas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1dbdb8e4-06dc-4dc5-958d-a9d92336bdba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[CiU - Convergència i Unió,CDC - Convergència Democràtica de Catalunya]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un Xavier Crespo amb el suport de Convergència va a judici pels seus contactes amb la màfia russa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/xavier-crespo-defensat-convergencia-contactes_1_2641215.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un Xavier Crespo amb el suport de Convergència va a judici pels seus contactes amb la màfia russa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Fiscalia li demana dos anys i mig de presó pels presumptes delictes de suborn i prevaricació per un suposat tracte de favor a una trama de la màfia russa</p><p class="subtitle">No ha dimitit com a diputat al Parlament fins que s’ha fixat la data del judici oral, tal com estableix el lax codi de transparència de Convergència</p></div><p class="article-text">
        La Fiscalia Anticorrupci&oacute;, diversos jutjats d&rsquo;instrucci&oacute; i la Sindicatura de Comptes han ficat el nas en la gesti&oacute; del convergent Xavier Crespo com a directiu sanitari i com a exalcalde de Lloret de Mar, per&ograve; aquest s&rsquo;ha mantingut impassible com a diputat al Parlament fins que, en plena campanya de les municipals, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Catalunya ha ordenat que se li obri judici oral. Aquest 3 de juny, Xavier Crespo seur&agrave; a la banqueta dels acusats per respondre del suposat tracte de favor que, en els seus temps d&rsquo;alcalde de Lloret de Mar, va donar als negocis immobiliaris d&rsquo;una trama de la m&agrave;fia russa, que va recompensar-lo amb generosos regals. 
    </p><p class="article-text">
        La Fiscalia demana per Crespo una pena de dos anys i mig de pres&oacute;, disset anys d'inhabilitaci&oacute; per a l'exercici de c&agrave;rrecs p&uacute;blics, una multa de 831.600 euros i que retorni els suposats suborns que va rebre gr&agrave;cies a Andrei Petrov. Aquest &eacute;s un empresari d&rsquo;origen rus resident des de fa una quinzena d&rsquo;anys a Lloret de Mar, que va comen&ccedil;ar amb una xurreria i ha acabat com a promotor immobiliari, i que els investigadors consideren testaferro d&rsquo;una trama de la m&agrave;fia russa que opera a la Costa Brava.
    </p><p class="article-text">
        En la seva declaraci&oacute; a la Gu&agrave;rdia Civil, Petrov va relatar que Crespo va rebre, quan era alcalde de Lloret de Mar, diversos obsequis entre els quals destaquen dos viatges a R&uacute;ssia: un amb la seva esposa i d&rsquo;un dels seus fills, que va comptar amb excursions en helic&ograve;pter i sopars amb espectacle de dansarins z&iacute;ngars; i un altre en companyia dels llavors regidors d&rsquo;Urbanisme, Josep Valls, i de Turisme, Rom&agrave; Codina, fins ara alcalde de Lloret de Mar. A difer&egrave;ncia de Crespo i de Valls, imputats per suborn i prevaricaci&oacute;, sobre Codina no s&rsquo;ha formulat cap acusaci&oacute;, per&ograve;, tot i aix&iacute;, va decidir no tornar-se a presentar en aquestes &uacute;ltimes eleccions municipals.
    </p><p class="article-text">
        La Fiscalia considera que Crespo i Valls van donar &ldquo;facilitats administratives&rdquo; a l'empresa de Petrov, inclosa una rebaixa de 133.000 euros en impostos, perqu&egrave; constru&iacute;s un centre comercial i un p&agrave;rquing a l'antiga pla&ccedil;a de braus de Lloret de Mar.
    </p><h3 class="article-text">Nou codi de transpar&egrave;ncia</h3><p class="article-text">
        <strong>Nou codi de transpar&egrave;ncia</strong>En compliment del codi de transpar&egrave;ncia de Converg&egrave;ncia, Crespo s&rsquo;ha vist obligat a renunciar l&rsquo;esc&oacute; del Parlament en el prec&iacute;s moment en qu&egrave; el TSJC ordenava que se li obr&iacute;s judici oral. Aquesta vista s&rsquo;ha programat en dues fases: aquest 3 i 4 de juny, s&rsquo;abordaran q&uuml;estions preliminars, en pres&egrave;ncia de tots els imputats, i es continuar&agrave; del 30 de juny al 7 de juliol amb la declaraci&oacute; dels testimonis.
    </p><p class="article-text">
        El febrer passat, Converg&egrave;ncia va anunciar l&rsquo;adopci&oacute; d&rsquo;un codi de conducta intern, pel qual els imputats poden mantenir-se en els c&agrave;rrecs i, fins i tot, presentar-se a llistes electorals fins que no s&rsquo;ordeni l&rsquo;obertura de judici oral, quan han de renunciar a totes les responsabilitats pol&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        En tot moment, des de Converg&egrave;ncia s&rsquo;ha donat suport a Crespo. Quan CiU va recuperar la Generalitat fa quatre anys, l&rsquo;aleshores conseller d&rsquo;Interior, Felip Puig, va anunciar que Crespo seria el seu n&uacute;mero dos, en qualitat de secretari de Seguretat, per&ograve; aquest mai va arribar a ocupar aquesta responsabilitat i el c&agrave;rrec es va deixar vacant, sense que mai s&rsquo;hagin donat explicacions convincents. L&rsquo;any seg&uuml;ent esclatava el cas Clotilde.
    </p><p class="article-text">
        Fa unes setmanes, quan Crespo va renunciar a l&rsquo;esc&oacute;, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, va insistir en la seva &ldquo;honestedat&rdquo;. No &eacute;s la primera vegada que surt en defensa de Crespo. Tal com va revelar en el seu moment El Pa&iacute;s, Turull va intervenir personalment perqu&egrave; un informe de la Sindicatura de Comptes, que destapava les irregularitats Crespo a la Corporaci&oacute; de Salut Selva Maresme, qued&eacute;s amagat en un calaix.
    </p><h3 class="article-text">Historial d&rsquo;esc&agrave;ndols</h3><p class="article-text">
        <strong>Historial d&rsquo;esc&agrave;ndols</strong>Crespo compta amb un llarg curr&iacute;culum d&rsquo;esc&agrave;ndols, per&ograve; sempre han acabat sense conseq&uuml;&egrave;ncies judicials. Com a gerent de l&rsquo;empresa p&uacute;blica Centres M&egrave;dics la Selva-Maresme, Crespo i la seva esposa, Guadalupe Oliva, tots dos metges, van rebre en cinc anys pagaments irregulars per un import de 209.000 euros, segons denunciava un informe de la Sindicatura de Comptes datat el 2006, per&ograve; del qual no se&rsquo;n va tenir coneixement fins quatre anys despr&eacute;s. Les parts perjudicades, entre les quals hi ha l&rsquo;Ajuntament de Lloret de Mar i el departament de Sanitat de la Generalitat quan estava encap&ccedil;alat per la socialista Marina Geli, van renunciar a demanar responsabilitats i, fins i tot, van actuar a favor de Crespo. El cas ha quedat enterrat.
    </p><p class="article-text">
        Com a alcalde de Lloret de Mar, la Fiscalia de Medi Ambient de Girona va actuar contra les obres de can Juncadella, una mansi&oacute; de luxe propietat d&rsquo;un exprimer ministre del Kazakhstan que va gaudir de m&agrave;niga ampla per part del consistori lloretenc, fins al punt de tolerar noves construccions i un canvi de tra&ccedil;at del cam&iacute; de ronda, tot aix&ograve; en un paratge protegit pel seu inter&egrave;s natural. En les obres hi va intervenir l&rsquo;arquitecte Josep Maria Crespo, germ&agrave; del llavors alcalde. La Fiscalia va imputar dos t&egrave;cnics. El Parlament de Catalunya va arribar a acordar per unanimitat paralitzar les obres de can Juncadella el mar&ccedil; de 2013, per&ograve;, un mes despr&eacute;s, un jutjat d&rsquo;instrucci&oacute; de Blanes va arxivar les dilig&egrave;ncies i, amb posterioritat, un altre jutjat de Girona tamb&eacute; va optar per l&rsquo;arxiu. Els kazakhs van guanyar la partida.
    </p><h3 class="article-text">Les escombraries, pels n&uacute;vols</h3><p class="article-text">
        <strong>Les escombraries, pels n&uacute;vols</strong>Despr&eacute;s d&rsquo;esclatar el cas Clotilde, la Fiscalia Anticorrupci&oacute; va investigar l'adjudicaci&oacute; del servei de recollida d'escombraries de Lloret de Mar a l&rsquo;empresa GBI Serveis per 80 milions d'euros durant un per&iacute;ode de 10 anys. Aquesta adjudicaci&oacute; es va aprovar en tr&agrave;mit d'urg&egrave;ncia en l'&uacute;ltim plenari abans de les municipals de 2011, quan era possible renovar la concessi&oacute; dos anys m&eacute;s a la mateixa empresa, que ja feia la feina de fa anys. Els lloretencs paguen una de les taxes m&eacute;s altes pel servei de recollida de la brossa de tot l&rsquo;Estat. El propietari de GBI Serveis &eacute;s Gustavo Buesa Ib&aacute;&ntilde;ez, que va ser imputat pel jutge Pablo Ruz en el sumari que s&rsquo;instrueix a l&rsquo;Audi&egrave;ncia Nacional sobre Jordi Pujol Ferrusola.
    </p><p class="article-text">
        Quan va declarar per primera vegada al jutjat quan el cas Clotilde encara estava en fase d&rsquo;instrucci&oacute;, el fiscal va preguntar a Crespo per suposades operacions de diners a les illes Caiman, per&ograve; aquest assumpte ha quedat en no res, com tampoc s&rsquo;ha tornat a parlar de la donaci&oacute; de 100.000 euros que va fer la promotora Nova Lloret a la Fundaci&oacute; Trias Fargas (actual CatDem), vinculada a Converg&egrave;ncia. L&rsquo;Ajuntament governat per Crespo suposadament li va desencallar un projecte.
    </p><p class="article-text">
        En el judici que comen&ccedil;a aquest 3 de juny, Crespo nom&eacute;s haur&agrave; de respondre per les seves relacions amb el rus Andrei Petrov i amb el seu suposat cap, Viktor Kanaikin, que va ser qui els va convidar a R&uacute;ssia. Aquests assumptes probablement han tingut repercussi&oacute; en els resultats electorals del 24 de maig a Lloret de Mar: CiU ha tornat a ser la primera for&ccedil;a, per&ograve; ha perdut vots i un regidor, nom&eacute;s n&rsquo;ha aconseguit 6 en un consistori de 21 que se&rsquo;ls reparteixen 8 formacions diferents. Aix&ograve; far&agrave; que sigui un Ajuntament dif&iacute;cilment governable.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/xavier-crespo-defensat-convergencia-contactes_1_2641215.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="491213" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="491213" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un Xavier Crespo amb el suport de Convergència va a judici pels seus contactes amb la màfia russa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un Xavier Crespo arropado por Convergència va a juicio por sus contactos con la mafia rusa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/convergencia-defendiendo-xavier-crespo-banquillo_1_2641764.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un Xavier Crespo arropado por Convergència va a juicio por sus contactos con la mafia rusa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Fiscalía pide dos años y medio de cárcel para el exalcalde de Lloret de Mar por los presuntos delitos de cohecho y prevaricación por un trato de favor a una trama de la mafia rusa</p><p class="subtitle">No ha dimitido como diputado en el Parlament hasta que se ha fijado la fecha del juicio oral, tal como establece el laxo código de transparencia de Convergència</p></div><p class="article-text">
        La Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n, varios juzgados de instrucci&oacute;n y la Sindicatura de Cuentas han husmeado en la gesti&oacute;n del convergente Xavier Crespo como directivo sanitario y como exalcalde de Lloret de Mar, pero &eacute;ste se ha mantenido impasible como diputado en el Parlament <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/Xavier-Crespo-CiU-renuncia-Parlament_0_387062209.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta que, en plena campa&ntilde;a de las municipales, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya orden&oacute; que se le abriera juicio oral</a>.
    </p><p class="article-text">
        Este mi&eacute;rcoles, Xavier Crespo se sentar&aacute; en el banquillo de los acusados para responder del supuesto trato de favor que, en sus tiempos de alcalde de Lloret de Mar (Girona), dio a los negocios inmobiliarios de una trama de la mafia rusa, que le recompens&oacute; con generosos regalos.
    </p><p class="article-text">
        La Fiscal&iacute;a pide para Crespo una pena de dos a&ntilde;os y medio de c&aacute;rcel, 17 a&ntilde;os de inhabilitaci&oacute;n para el ejercicio de cargos p&uacute;blicos, una multa de 831.600 euros y que devuelva los supuestos sobornos que recibi&oacute; a trav&eacute;s de Andrei Petrov. Este es un empresario de origen ruso residente desde hace una quincena de a&ntilde;os en Lloret de Mar, que comenz&oacute; con una churrer&iacute;a y ha acabado como promotor inmobiliario, y que los investigadores consideran testaferro de una trama de la mafia rusa que opera en la Costa Brava.
    </p><p class="article-text">
        En su declaraci&oacute;n a la Guardia Civil, Petrov relat&oacute; que Crespo recibi&oacute;, cuando era alcalde de Lloret de Mar, varios obsequios entre los que destacan dos viajes a Rusia: uno con su esposa y de uno de sus hijos, que cont&oacute; con excursiones en helic&oacute;ptero y cenas con espect&aacute;culo de danzarines z&iacute;ngaros; y otro en compa&ntilde;&iacute;a de los entonces concejales de Urbanismo, Josep Valls, y de Turismo, Rom&agrave; Codina, hasta ahora alcalde de Lloret de Mar.
    </p><p class="article-text">
        A diferencia de Crespo y de Valls, imputados por cohecho y prevaricaci&oacute;n, sobre Codina no se ha formulado ninguna acusaci&oacute;n, pero, a&uacute;n as&iacute;, decidi&oacute; no volverse a presentar a las &uacute;ltimas elecciones municipales.
    </p><p class="article-text">
        La Fiscal&iacute;a considera que Crespo y Valls dieron &ldquo;facilidades administrativas&rdquo; a la empresa de Petrov, incluida una rebaja de 133.000 euros en impuestos, para que construyera un centro comercial y un parking en la antigua plaza de toros de Lloret de Mar.
    </p><h3 class="article-text">Nuevo c&oacute;digo de transparencia</h3><p class="article-text">
        <strong>Nuevo c&oacute;digo de transparencia</strong>En cumplimiento del c&oacute;digo de transparencia de Converg&egrave;ncia, Crespo se ha visto obligado a renunciar a su esca&ntilde;o del Parlament en el preciso momento en que el TSJC ordenaba que se le abriera juicio oral. La vista se ha programado en dos fases: este 3 y 4 de junio, se abordar&aacute;n cuestiones preliminares, en presencia de todos los imputados; y del 30 de junio al 7 de julio prestar&aacute;n declaraci&oacute;n los testigos.
    </p><p class="article-text">
        En febrero pasado, Converg&egrave;ncia anunci&oacute; la adopci&oacute;n de un c&oacute;digo de conducta interno, por el que los imputados pueden mantenerse en los cargos e, incluso, presentarse a listas electorales hasta que no se ordene la apertura de juicio oral, momento en que est&aacute;n obligados a renunciar a todas las responsabilidades pol&iacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Converg&egrave;ncia siempre ha apoyado a Crespo. Cuando CiU recuper&oacute; la Generalitat hace cuatro a&ntilde;os, el entonces consejero de Interior, Felip Puig, anunci&oacute; que Crespo ser&iacute;a su n&uacute;mero dos, en calidad de secretario de Seguridad, pero &eacute;ste nunca lleg&oacute; a ocupar esta responsabilidad y el cargo qued&oacute; vacante, sin que nunca se hayan dado explicaciones convincentes. El a&ntilde;o siguiente estallaba el caso Clotilde.
    </p><p class="article-text">
        Hace unas semanas, cuando Crespo renunci&oacute; al esca&ntilde;o, el presidente del grupo parlamentario de CiU, Jordi Turull, insisti&oacute; en su &ldquo;honestidad&rdquo;. No es la primera vez que sale en defensa de Crespo. <a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/07/catalunya/1339022111_089899.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tal como revel&oacute; en su momento El Pa&iacute;s</a>, Turull intervino personalmente para que un informe de la Sindicatura de Cuentas, que destapaba las irregularidades de Crespo en la Corporaci&oacute;n de Salud Selva Maresme, quedara escondido en un caj&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">Historial de esc&aacute;ndalos</h3><p class="article-text">
        <strong>Historial de esc&aacute;ndalos</strong>Crespo cuenta con un largo curr&iacute;culum de esc&aacute;ndalos, pero siempre han acabado sin consecuencias judiciales. Como gerente de la empresa p&uacute;blica Centros M&eacute;dicos Selva-Maresme, Crespo y su esposa, Guadalupe Oliva, ambos m&eacute;dicos, recibieron en cinco a&ntilde;os pagos irregulares por importe de 209.000 euros, seg&uacute;n denunciaba un informe de la Sindicatura de Cuentas de Catalunya fechado en 2006, pero del que no se tuvo conocimiento hasta cuatro a&ntilde;os despu&eacute;s. Las partes perjudicadas, entre las que se encuentra el Ayuntamiento de Lloret de Mar y el departamento de Sanidad de la Generalitat cuando estaba encabezado por la socialista Marina Geli, renunciaron a pedir responsabilidades y, incluso, actuaron a favor de Crespo . El caso ha quedado enterrado.
    </p><p class="article-text">
        Como alcalde de Lloret de Mar, la Fiscal&iacute;a de Medio Ambiente de Girona actu&oacute; contra las obras de Can Juncadella, una mansi&oacute;n de lujo propiedad de un ex primer ministro de Kazajst&aacute;n que disfrut&oacute; de manga ancha por parte del consistorio lloretense, hasta el punto de tolerar nuevas construcciones y un cambio de trazado del camino de ronda, todo ello en un paraje protegido por su inter&eacute;s natural. En las obras intervino el arquitecto Josep Maria Crespo, hermano del entonces alcalde. La Fiscal&iacute;a imput&oacute; dos t&eacute;cnicos. El Parlamento de Catalu&ntilde;a lleg&oacute; a acordar por unanimidad paralizar las obras de Can Juncadella en marzo de 2013, sin embargo, un mes despu&eacute;s, un juzgado de instrucci&oacute;n de Blanes archiv&oacute; las diligencias y, con posterioridad, otro juzgado de Girona tambi&eacute;n opt&oacute; por el archivo de otra denuncia. Los kazajos ganaron la partida.
    </p><h3 class="article-text">La basura, por las nubes</h3><p class="article-text">
        <strong>La basura, por las nubes</strong>Tras estallar el caso Clotilde, la Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n investig&oacute; la adjudicaci&oacute;n del servicio de recogida de basuras de Lloret de Mar a la empresa GBI Serveis por 80 millones de euros durante un periodo de 10 a&ntilde;os. Esta adjudicaci&oacute;n se aprob&oacute; en tr&aacute;mite de urgencia en el &uacute;ltimo pleno antes de las municipales de 2011, cuando era posible renovar la concesi&oacute;n dos a&ntilde;os m&aacute;s a la misma empresa, que ya realizaba el trabajo desde hac&iacute;a casi una d&eacute;cada. Los lloretenses pagan una de las tasas m&aacute;s altas por el servicio de recogida de la basura de toda Espa&ntilde;a. El propietario de GBI Serveis es Gustavo Buesa Ib&aacute;&ntilde;ez, que fue imputado por el juez Pablo Ruz en el sumario que se instruye en la Audiencia Nacional sobre Jordi Pujol Ferrusola.
    </p><p class="article-text">
        En su primera declaraci&oacute;n al juzgado cuando el caso Clotilde estaba en fase de instrucci&oacute;n, el fiscal pregunt&oacute; a Crespo por supuestas operaciones dinerarias en las islas Caim&aacute;n, pero este asunto ha quedado archivado, como tampoco se ha vuelto a hablar de la donaci&oacute;n de 100.000 euros que hizo la promotora Nueva Lloret a la Fundaci&oacute;n Trias Fargas (actual CatDem), vinculada a Converg&egrave;ncia. Casualmente, el Ayuntamiento gobernado por Crespo le desatasc&oacute; un proyecto.
    </p><p class="article-text">
        En el juicio que comienza este 3 de junio, Crespo s&oacute;lo tendr&aacute; que responder por sus relaciones con Andrei Petrov y con su supuesto jefe, Viktor Kanaikin, que fue quien le invit&oacute; a Rusia. El caso Clotilde probablemente ha tenido mucho que ver con los resultados electorales del 24 de mayo en Lloret de Mar: CiU ha vuelto a ser la primera fuerza, pero con p&eacute;rdida de votos y un concejal menos, s&oacute;lo 6 en un consistorio de 21 que se los reparten 8 formaciones diferentes. Un Ayuntamiento dif&iacute;cilmente gobernable.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/convergencia-defendiendo-xavier-crespo-banquillo_1_2641764.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2015 15:30:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="491213" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="491213" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un Xavier Crespo arropado por Convergència va a juicio por sus contactos con la mafia rusa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/82cd94af-1559-40a3-b2e6-0283bb22a000_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[CiU - Convergència i Unió]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les denúncies sobre el Port de Barcelona acaben a l'arxiu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/investigacions-port-barcelona-queden-res_1_2676730.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les denúncies sobre el Port de Barcelona acaben a l&#039;arxiu"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Oficina Antifrau, el TSJC i un jutjat d’instrucció arxiven denúncies sobre afers urbanístics. Els convergents Felip Puig, Sixte Cambra i Antoni Vives en surten indemnes</p></div><p class="article-text">
        De sempre, els molls de Barcelona han estat l&rsquo;escenari d&rsquo;episodis de delinq&uuml;&egrave;ncia de tot tipus, per&ograve; fins ara mai s&rsquo;havien acumulat tantes den&uacute;ncies de corrupci&oacute; urban&iacute;stica que, tot sigui dit, han acabat embarrancant: primer, el director de l&rsquo;Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el magistrat Daniel de Alfonso, ha arxivat una investigaci&oacute; sobre el projecte de la Marina del Port Vell nom&eacute;s quatre dies despr&eacute;s d&rsquo;insinuar en una confer&egrave;ncia en una universitat nord-americana que el regidor convergent Antoni Vives podria haver cobrat comissions. Segon, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Catalunya (TSJC) rebutja investigar la den&uacute;ncia contra Felip Puig formulada per un empresari franc&egrave;s que pretenia aconseguir la concessi&oacute; de l&rsquo;IMAX. I tercer, el jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 31, el mateix que segueix el sumari del cas de la fam&iacute;lia Pujol Ferrusola, ha arxivat la querella d&rsquo;un empresari barcelon&iacute; contra el president de l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria, l&rsquo;exsenador convergent Sixte Cambra, per presumpta prevaricaci&oacute;. Els processos judicials relacionats amb el Port de Barcelona s&rsquo;han enfonsat, si b&eacute; en l&rsquo;&uacute;ltim cas encara hi ha un recurs a l&rsquo;Audi&egrave;ncia per fer-lo surar.
    </p><h3 class="article-text">El port dels russos</h3><p class="article-text">
        <strong>El port dels russos</strong>En un cicle de confer&egrave;ncies sobre corrupci&oacute; urban&iacute;stica a la Columbia Law School, Daniel de Alfonso va insinuar que Antoni Vives hauria cobrat comissions en una suposada operaci&oacute; de blanqueig de capitals d&rsquo;origen rus provinents de paradisos fiscals i destinats a la reforma de la marina per a iots de luxe del port Vell de Barcelona. De fet, el director de l&rsquo;Oficina Antifrau no va mencionar cap nom, per&ograve;, pels comentaris que va fer, apuntaria al convergent Antoni Vives, vicepresident del Port de Barcelona, tercer tinent d&rsquo;alcalde de la ciutat i n&uacute;mero quatre de Xavier Trias en les municipals del 24 de maig.
    </p><p class="article-text">
        Les declaracions de l&rsquo;exjutge haurien passat totalment desapercebudes si no fos perqu&egrave; la Columbia Law School va penjar el v&iacute;deo de la confer&egrave;ncia a Internet i elconfidencial.com va ca&ccedil;ar les insinuacions. Despr&eacute;s, des de l&rsquo;Oficina Antifrau es va intentar rebaixar aquest afer amb l&rsquo;argument que Daniel de Alfonso tan sols havia explicat un cas fictici, hipot&egrave;tic, en el marc d&rsquo;un f&ograve;rum universitari.
    </p><p class="article-text">
        El 28 d&rsquo;abril passat, nom&eacute;s quatre dies despr&eacute;s de la confer&egrave;ncia a Manhattan, Daniel de Alfonso enviava una carta a l&rsquo;alcalde Xavier Trias per comunicar-li que havia arxivat totes les actuacions de l&rsquo;Oficina Antifrau sobre la Marina del Port Vell.
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;oposici&oacute; pol&iacute;tica s&rsquo;han demanat explicacions a Daniel de Alfonso i al regidor Antoni Vives. Fonts d&rsquo;ICV recorden que, en una comissi&oacute; municipal el 29 de maig de l&rsquo;any passat, Vives es va enfurismar amb l&rsquo;ecosocialista Ricard Gom&agrave;, fins al punt de dir-li &ldquo;Mortadelo&rdquo;, per haver gosat preguntar-li si l&rsquo;Oficina Antifrau investigava l&rsquo;origen dels diners de Salamanca Group, els promotors de la Marina del Port Vell.
    </p><p class="article-text">
        En aquella comissi&oacute;, Vives va presentar documents sobre Salamanca Group que posaven en evid&egrave;ncia que l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria coneixia que aquest h&ograve;lding comptava amb corporacions en paradisos fiscals com les Illes Verges, Caiman o Xipre. Els portaveus de la promotora sempre han negat que al darrere de la inversi&oacute; de prop de 80 milions d&rsquo;euros hi hagu&eacute;s l&rsquo;entorn d&rsquo;Vagit Alekperov, president de la petroliera russa Lukoil, tal com han apuntat diverses informacions de premsa.
    </p><p class="article-text">
        Arran de la den&uacute;ncia d&rsquo;un consignatari angl&egrave;s, l&rsquo;Oficina Antifrau, un organisme independent adscrit al Parlament de Catalunya, va iniciar una doble investigaci&oacute; sobre l&rsquo;origen dels diners invertits a la Marina del Port Vell i sobre suposats tractes de favor als propietaris, que s&rsquo;ha tancat sense conseq&uuml;&egrave;ncies tot i que al seu director, Daniel de Alfonso, se li escapin sorprenents comentaris en p&uacute;blic, encara que aquest p&uacute;blic siguin alumnes de Dret nord-americans.
    </p><h3 class="article-text">Seroux defensa ara a Felip Puig</h3><p class="article-text">
        <strong>Seroux defensa ara a Felip Puig</strong>Fran&ccedil;ois Seroux, un home de negocis franc&egrave;s que resideix a Su&iuml;ssa, va relatar el gener passat a la Unitat de Delinq&uuml;&egrave;ncia Econ&ograve;mica i Fiscal (UDEF) que s&rsquo;havia reunit amb el conseller d&rsquo;Empresa de la Generalitat, Felip Puig, per explicar-li la intenci&oacute; d&rsquo;aconseguir la concessi&oacute; de l&rsquo;IMAX del Port Vell i que, com a resposta, suposadament el conseller li va dir que &ldquo;totes aquestes gestions tindran unes despeses&rdquo;. La declaraci&oacute; de Seroux a l&rsquo;UDEF va anar a parar a l&rsquo;Audi&egrave;ncia Nacional, des d&rsquo;on es va enviar al Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Catalunya (TSJC), que la setmana passada va rebutjar obrir una investigaci&oacute; contra Felip Puig i va endossar el cas al Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 20 de Barcelona perqu&egrave; determini si obre un sumari contra altres acusats.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;aquest periple judicial, Seroux declarava fa uns dies a <em>economiadigital.es</em> que ell no ha denunciat mai Felip Puig per un suposat intent de suborn, sin&oacute; que &eacute;s la Policia Nacional la que va considerar que el conseller suposadament intentava cobrar una comissi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En una intervenci&oacute; al Parlament davant la Comissi&oacute; d&rsquo;investigaci&oacute; del cas Pujol, Felip Pujol va indicar que havia rebut Seroux el 28 de juliol passat, en el seu despatx de la Conselleria d&rsquo;Empresa, a petici&oacute; del broker franc&egrave;s i en pres&egrave;ncia del director de l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;internacionalitzaci&oacute; de l&rsquo;ag&egrave;ncia governamental Acci&oacute;, Joan Josep Berbel. Felip Puig nega que deman&eacute;s cap contraprestaci&oacute; econ&ograve;miques per tramitar llic&egrave;ncies i va anunciar la interposici&oacute; d&rsquo;accions judicials contra Seroux.
    </p><p class="article-text">
        El broker franc&egrave;s ha explicat al mencionat digital que va accedir a Felip Puig gr&agrave;cies a la intermediaci&oacute; del seu germ&agrave; petit, Jordi Puig Godes, que va relacionar amb una alambinada operaci&oacute; portu&agrave;ria a Panam&agrave; en la qual, segons la seva versi&oacute;, es blanquejarien capitals. En les seves declaracions, Seroux va relacionar amb aquesta &uacute;ltima operaci&oacute; l&rsquo;advocat Joan Piqu&eacute; Vidal, c&ograve;mplice de l&rsquo;exjutge Llu&iacute;s Pascual Estevill en el cas dels xantatges a empresaris, motiu pel qual tots dos van passar una temporada a la pres&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la decisi&oacute; del TSJC de no investigar l&rsquo;aforat Felip Puig en relaci&oacute; amb l&rsquo;assumpte de l&rsquo;IMAX del Port Vell, la jutgessa Eva Molt&oacute;, titular del Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 20 de Barcelona, haur&agrave; de decidir ara si tramita o arxiva la den&uacute;ncia de Seroux sobre la trama catalana a Panam&agrave;.
    </p><h3 class="article-text">Arxivada la querella contra Sixte Cambra</h3><p class="article-text">
        <strong>Arxivada la querella contra Sixte Cambra</strong>Un altre jutjat d&rsquo;instrucci&oacute;, en aquest cas el n&uacute;mero 31, el mateix que porta el sumari de la fam&iacute;lia Pujol Ferrusola, ha arxivat una querella contra el president de l&rsquo;Autoritat Portu&agrave;ria de Barcelona (APB), l&rsquo;exsenador convergent Sixte Cambra, aix&iacute; com contra el secretari general, Rom&aacute;n Eguinoa, pels presumptes delictes de frau i prevaricaci&oacute;. El denunciant, Varadero Barcelona SL, un taller de reparaci&oacute; d'embarcacions, considera que l'APB hauria donat un tracte de favor a les empreses de l&rsquo;empresari mallorqu&iacute; Nicolau Pere Mayol, al qual fa dos anys li van adjudicar la construcci&oacute; i explotaci&oacute; de la marina per a iots de turistes de la Bocana Nord, m&eacute;s coneguda pel nom de Marina Vela, poc despr&eacute;s d'atorgar-li la concessi&oacute; d'una nau i d'una esplanada adjacents sense concurs p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s que s&rsquo;arxiv&eacute;s la querella i que es desestim&eacute;s el recurs de reposici&oacute; davant el mateix jutjat d&rsquo;instrucci&oacute;, el 8 d&rsquo;abril passat es va presentar un altre recurs a l&rsquo;Audi&egrave;ncia de Barcelona perqu&egrave; s&rsquo;investigui el cas, tal com apunta a aquest digital l&rsquo;advocada dels querellants, Maria Salo, del bufet de Crist&oacute;bal Martell.
    </p><p class="article-text">
        Quan l&rsquo;APB va convocar el concurs per la construcci&oacute; i explotaci&oacute; d'una marina per a iots tur&iacute;stics a la Bocana Nord, al costat de l'hotel W, nom&eacute;s s&rsquo;hi va presentar una &uacute;nica oferta: una uni&oacute; temporal de tres empreses &ndash;Auxiliar Ib&eacute;rica, Formentera Mar i Barcelona N&agrave;utic Center&ndash;, totes controlades per Mayol, que va assumir la concessi&oacute; el setembre de 2013.
    </p><p class="article-text">
        Els querellants consideren que les condicions d&rsquo;aquesta concessi&oacute; eren tan poc interessants pel que fa a la seva viabilitat i possible rendiment econ&ograve;mic, sobretot perqu&egrave; es tracta d'un espai de dimensions redu&iuml;des, que nom&eacute;s es va presentar l&rsquo;oferta de Mallol, per&ograve;, suposadament per compensar-lo, l'autoritat portu&agrave;ria que presideix Sixte Cambra li hauria atorgat pr&egrave;viament la concessi&oacute; d'una nau i d'una esplanada adjacents, sense concurs, segons l'escrit de la querella.
    </p><p class="article-text">
        D'aquesta manera, Mayol aconseguia una nau i una esplanada en primera l&iacute;nia de mar i adjacents a la d&agrave;rsena de la Bocana Nord, precisament dos mesos abans que l'Autoritat Portu&agrave;ria de Barcelona li adjudiqu&eacute;s el concurs per aquesta &uacute;ltima instal&middot;laci&oacute;. Els querellants entenen que totes aquestes instal&middot;lacions haurien d'haver sortit a concurs en el mateix paquet, per&ograve;, de moment, la jutgessa no els ha fet cas perqu&egrave; ha optat per l&rsquo;arxiu. L&rsquo;Audi&egrave;ncia de Barcelona encara no s&rsquo;ha pronunciat sobre el recurs.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/investigacions-port-barcelona-queden-res_1_2676730.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 May 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="186089" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="186089" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les denúncies sobre el Port de Barcelona acaben a l'arxiu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las denuncias sobre el Puerto de Barcelona acaban en el archivo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/investigaciones-puerto-barcelona-quedan_1_2676580.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las denuncias sobre el Puerto de Barcelona acaban en el archivo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Oficina Antifraude, el TSJC y un juzgado de instrucción archivan denuncias sobre asuntos urbanísticos. Los convergentes Felip Puig, Sixte Cambra y Antoni Vives salen indemnes</p></div><p class="article-text">
        Desde siempre, los muelles de Barcelona han sido el escenario de episodios de delincuencia de todo tipo, pero hasta ahora nunca se hab&iacute;an acumulado tantas denuncias de corrupci&oacute;n urban&iacute;stica que, todo sea dicho, han acabado embarrancando: primero, el director de la Oficina Antifraude de Catalu&ntilde;a (OAC), el magistrado Daniel de Alfonso, ha archivado una investigaci&oacute;n sobre el proyecto de la Marina del Port Vell s&oacute;lo cuatro d&iacute;as despu&eacute;s de insinuar en una conferencia en una universidad norteamericana que el concejal convergente Antoni Vives podr&iacute;a haber cobrado comisiones. Segundo, el Tribunal Superior de Justicia de Catalu&ntilde;a (TSJC) rechaza investigar la denuncia contra Felip Puig formulada por un empresario franc&eacute;s que pretend&iacute;a conseguir la concesi&oacute;n del IMAX. Y tercero, el juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 31, el mismo que se encarga del sumario del caso de la familia Pujol Ferrusola, ha archivado la querella de un empresario barcelon&eacute;s contra el presidente de la autoridad portuaria, el ex senador convergente Sixte Cambra, por presunta prevaricaci&oacute;n. Los procesos judiciales relacionados con el Puerto de Barcelona se han atascado, si bien en el &uacute;ltimo caso todav&iacute;a queda un recurso en la Audiencia para devolverlo a flote.
    </p><h3 class="article-text">El puerto de los rusos</h3><p class="article-text">
        <strong>El puerto de los rusos</strong>En un ciclo de conferencias sobre corrupci&oacute;n urban&iacute;stica en la Columbia Law School, Daniel de Alfonso insinu&oacute; que Antoni Vives podr&iacute;a haber cobrado comisiones en una supuesta operaci&oacute;n de blanqueo de capitales de origen ruso provenientes de para&iacute;sos fiscales y destinados a la reforma de la marina para yates de lujo del Port Vell de Barcelona. En realidad, el director de la Oficina Antifraude no mencion&oacute; ning&uacute;n nombre, pero, por los comentarios que hizo, apuntaba al convergente Antoni Vives, vicepresidente del Puerto de Barcelona, tercer teniente de alcalde de la ciudad y n&uacute;mero cuatro de Xavier Trias en las municipales del 24 de mayo.
    </p><p class="article-text">
        Las declaraciones del ex juez habr&iacute;an pasado totalmente desapercibidas si no fuera porque la Columbia Law School colg&oacute; el v&iacute;deo de la conferencia en Internet y <em>elconfidencial.com</em> caz&oacute; las insinuaciones. Luego, desde la Oficina Antifraude se intent&oacute; rebajar este asunto con el argumento de que Daniel de Alfonso hab&iacute;a explicado un caso ficticio, hipot&eacute;tico, en el marco de un foro universitario.
    </p><p class="article-text">
        El 28 de abril pasado, s&oacute;lo cuatro d&iacute;as despu&eacute;s de pronunciar la pol&eacute;mica conferencia en Manhattan, Daniel de Alfonso enviaba una carta al alcalde Xavier Trias para comunicarle que hab&iacute;a archivado todas las actuaciones de la Oficina Antifraude en relaci&oacute;n a la Marina del Port Vell .
    </p><p class="article-text">
        Desde la oposici&oacute;n pol&iacute;tica se han pedido explicaciones a Daniel de Alfonso y al concejal Antoni Vives. Fuentes de ICV recuerdan que, en una comisi&oacute;n municipal el 29 de mayo del a&ntilde;o pasado, Vives se enfureci&oacute; con el ecosocialista Ricard Gom&agrave;, hasta el punto de llamarle &ldquo;Mortadelo&rdquo;, por haber osado preguntarle si la Oficina Antifraude investigaba el origen del dinero de Salamanca Group, los promotores de la Marina del Port Vell.
    </p><p class="article-text">
        En esa comisi&oacute;n, Vives present&oacute; documentos sobre Salamanca Group que pon&iacute;an en evidencia que la autoridad portuaria conoc&iacute;a que este holding contaba con corporaciones en para&iacute;sos fiscales como las Islas V&iacute;rgenes, Caim&aacute;n o Chipre. Los portavoces de la promotora siempre han negado que detr&aacute;s de la inversi&oacute;n de cerca de 80 millones de euros se encontraran inversores pr&oacute;ximos a Vagit Alekperov, presidente de la petrolera rusa Lukoil, tal como han apuntado algunas informaciones de prensa.
    </p><p class="article-text">
        A ra&iacute;z de la denuncia de un consignatario ingl&eacute;s, la Oficina Antifraude, un organismo independiente adscrito al Parlament de Catalunya, inici&oacute; una doble investigaci&oacute;n sobre el origen del dinero invertido en la Marina del Port Vell y sobre supuestos tratos de favor a los promotores, que se ha cerrado sin consecuencias aunque su director, Daniel de Alfonso, se le escapen sorprendentes comentarios en p&uacute;blico.
    </p><h3 class="article-text">Seroux defiende ahora a Felip Puig</h3><p class="article-text">
        <strong>Seroux defiende ahora a Felip Puig</strong>Fran&ccedil;ois Seroux, un hombre de negocios franc&eacute;s que reside en Suiza, relat&oacute; el pasado enero ante la Unidad de Delincuencia Econ&oacute;mica y Fiscal (UDEF) que se hab&iacute;a reunido con el consejero de Empresa de la Generalitat, Felip Puig, para explicarle su inter&eacute;s por la concesi&oacute;n del IMAX del Port Vell y que, como respuesta, supuestamente el consejero le dijo que &ldquo;todas estas gestiones tendr&aacute;n unos gastos&rdquo;. La declaraci&oacute;n de Seroux al UDEF fue a parar a la Audiencia Nacional, desde donde se envi&oacute; al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), que la semana pasada rechaz&oacute; abrir una investigaci&oacute;n contra Felip Puig y endos&oacute; el caso al Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 20 de Barcelona para que determine si abre o no un sumario contra otros acusados.
    </p><p class="article-text">
        Tras este periplo judicial, Seroux declaraba hace unos d&iacute;as a <em>Economiadigital.es</em> que &eacute;l no ha denunciado nunca Felip Puig por un intento de soborno, sino que es la Polic&iacute;a Nacional la que consider&oacute; que el consejero supuestamente estar&iacute;a intentanto cobrar una comisi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En una intervenci&oacute;n en el Parlamento ante la Comisi&oacute;n de investigaci&oacute;n del caso Pujol, Felip Puig indic&oacute; que hab&iacute;a recibido Seroux el 28 de julio pasado, en su despacho de la Conselleria de Empresa, a petici&oacute;n del broker franc&eacute;s y en presencia del director del &aacute;rea de internacionalizaci&oacute;n de la agencia gubernamental Acci&oacute;, Joan Josep Berbel. Felip Puig niega que pidiera contraprestaci&oacute;n econ&oacute;micas para tramitar licencias y anunci&oacute; la interposici&oacute;n de acciones judiciales contra Seroux.
    </p><p class="article-text">
        El broker franc&eacute;s ha explicado en el mencionado digital que accedi&oacute; a Felip Puig gracias a la intermediaci&oacute;n de su hermano peque&ntilde;o, Jordi Puig Godes, que relacion&oacute; con una alambicada operaci&oacute;n portuaria en Panam&aacute; en la que, seg&uacute;n su versi&oacute;n, se blanquear&iacute;a capitales. En sus declaraciones, Seroux relacion&oacute; con esta &uacute;ltima operaci&oacute;n el abogado Juan Piqu&eacute; Vidal, c&oacute;mplice del ex juez Luis Pascual Estevill en el caso de los chantajes a empresarios, por lo que ambos pasaron una temporada en la c&aacute;rcel.
    </p><p class="article-text">
        Tras la decisi&oacute;n del TSJC de no investigar el aforado Felip Puig en relaci&oacute;n con el asunto del IMAX del Port Vell, la jueza Eva Molt&oacute;, titular del Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 20 de Barcelona, deber&aacute; decidir ahora si tramita o archiva la denuncia de Seroux sobre la trama catalana en Panam&aacute;.
    </p><h3 class="article-text">Archivada la querella contra Sixte Cambra</h3><p class="article-text">
        <strong>Archivada la querella contra Sixte Cambra</strong>Otro juzgado de instrucci&oacute;n, en este caso el n&uacute;mero 31, el mismo que lleva el sumario de la familia Pujol Ferrusola, ha archivado una querella contra el presidente de la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB), el ex senador convergente Sixte Cambra , as&iacute; como contra el secretario general, Rom&aacute;n Eguinoa, por los presuntos delitos de fraude y prevaricaci&oacute;n. El denunciante, Varadero Barcelona SL, un taller de reparaci&oacute;n de embarcaciones, considera que la APB habr&iacute;a dado un trato de favor a las empresas del empresario mallorqu&iacute;n Nicol&aacute;s Pedro Mayol, al que hace dos a&ntilde;os le adjudic&oacute; la construcci&oacute;n y explotaci&oacute;n de la marina para yates de turistas de la Bocana Norte, m&aacute;s conocida por el nombre de Marina Vela, poco despu&eacute;s de otorgarle la concesi&oacute;n de una nave y de una explanada adyacentes sin concurso p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de que se archivara la querella y se desestimara el recurso de reposici&oacute;n ante el mismo juzgado de instrucci&oacute;n, el 8 de abril pasado se present&oacute; otro recurso ante la Audiencia de Barcelona para que se investigue el caso, tal como apunta a este digital la abogada de los querellantes, Mar&iacute;a Salo, del bufete de Crist&oacute;bal Martell.
    </p><p class="article-text">
        Cuando la APB convoc&oacute; el concurso para la construcci&oacute;n y explotaci&oacute;n de una marina para yates tur&iacute;sticos en la Bocana Norte, al lado del hotel W, s&oacute;lo se present&oacute; una &uacute;nica oferta: una uni&oacute;n temporal de tres empresas &ndash;Auxiliar Ib&eacute;rica, Formentera Mar y Barcelona N&aacute;utico Center&ndash;, todas controladas por Mayol, que asumi&oacute; la concesi&oacute;n en septiembre de 2013.
    </p><p class="article-text">
        Los querellantes consideran que las condiciones de esta concesi&oacute;n eran tan poco interesantes en cuanto a su viabilidad y posible rendimiento econ&oacute;mico, sobre todo porque se trata de un espacio de dimensiones reducidas, que s&oacute;lo se present&oacute; la oferta de Mallol, pero , supuestamente para compensarlo, la autoridad portuaria que preside Sixte Cambra le habr&iacute;a otorgado previamente la concesi&oacute;n de una nave y de una explanada adyacentes, sin concurso, seg&uacute;n el escrito de la querella.
    </p><p class="article-text">
        De este modo, Mayol consegu&iacute;a una nave y una explanada en primera l&iacute;nea de mar y adyacentes a la d&aacute;rsena de la Bocana Norte, precisamente dos meses antes de que la Autoridad Portuaria de Barcelona le adjudicara el concurso por esta &uacute;ltima instalaci&oacute;n. Los querellantes entienden que todas estas instalaciones deber&iacute;an haber salido a concurso en el mismo paquete, pero la juez no les ha hecho caso porque ha optado por el archivo. La Audiencia de Barcelona a&uacute;n no se ha pronunciado sobre el recurso.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/investigaciones-puerto-barcelona-quedan_1_2676580.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2015 17:46:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="186089" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="186089" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las denuncias sobre el Puerto de Barcelona acaban en el archivo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6748f520-886c-4d0b-bdb7-dd4fc54d3b35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Banca Privada d'Andorra s'encamina cap a la liquidació]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/banca-privada-dandorra-sencamina-liquidacio_1_4319544.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Banca Privada d&#039;Andorra s&#039;encamina cap a la liquidació"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La UDEF i el Sepblac investigaven de feia temps els tractes de trames xineses i russes amb els directius del banc de la família Cierco</p><p class="subtitle">Si es desestabilitza el sistema bancari andorrà, el principal sector productiu, també es desestabilitza el país i el seu govern</p><p class="subtitle">Marta Ferrusola i quatre dels seus fills van traslladar els comptes andorrans a Banco Madrid, que ha bloquejat totes les operacions</p></div><p class="article-text">
        Descartada la nacionalitzaci&oacute; o un rescat, el govern del liberal Toni Mart&iacute; estudia tres sortides despr&eacute;s de la intervenci&oacute; de Banca Privada d&rsquo;Andorra (BPA): la seva venda a una altra entitat andorrana, intentar estabilitzar-la per col&middot;locar-la a una entitat estrangera o encarar amb urg&egrave;ncia la seva liquidaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Un exdirectiu del sector bancari andorr&agrave; apunta que, en tot cas, la decisi&oacute; no la prendr&agrave; Toni Mart&iacute; sin&oacute; la resta dels banquers andorrans, els quals, de moment, s&oacute;n reticents a una absorci&oacute; tal com els suplica el cap del seu govern perqu&egrave; desconeixen la situaci&oacute; financera real de BPA despr&eacute;s de ser intervinguda per blanqueig de diners d&rsquo;organitzacions criminals.
    </p><p class="article-text">
        Les fonts consultades consideren que la sortida m&eacute;s factible &eacute;s la liquidaci&oacute;, una &ldquo;cirurgia d&rsquo;urg&egrave;ncia&rdquo;, que garanteixi l&rsquo;estabilitat del sistema financer andorr&agrave; i, de pas, del seu govern. El sector financer suposa el 19% del Producte Interior Brut (PIB) i d&oacute;na feina a uns 1.500 empleats en un pa&iacute;s de 77.000 habitants dels quals nom&eacute;s la meitat en tenen la nacionalitat.
    </p><p class="article-text">
        Si es desestabilitza el sistema bancari andorr&agrave;, el principal sector productiu, tamb&eacute; es desestabilitza el pa&iacute;s i el seu govern perqu&egrave; aquest obt&eacute; el finan&ccedil;ament dels seus bancs nacionals en condicions avantatjoses ja que no pot accedir al Banc Central Europeu i prescindeix de buscar altres fonts internacionals. Si cau la banca andorrana, tamb&eacute; cau el govern.
    </p><h3 class="article-text">Un banc sentenciat</h3><p class="article-text">
        Un cop intervingut pel govern, amb el consell d&rsquo;administraci&oacute; cessat i sense possibilitat de poder operar amb cap altre banc de fora de les seves fronteres, fins al punt que tampoc funcionen les seves targetes de cr&egrave;dit, BPA est&agrave; sentenciada. Davant aquesta constataci&oacute;, les fonts banc&agrave;ries consultades pronostiquen que si l&rsquo;executiu de Toni Mart&iacute; no aconsegueix in extremis col&middot;locar BPA a un altre banc s&rsquo;anir&agrave; a la liquidaci&oacute;: se subhastaran els seus actius a Espanya, que va adquirir en els tres &uacute;ltims anys &ndash;les gestores de patrimonis de BMN, Liberbank i Nordkapp, aix&iacute; com el seu buc ins&iacute;gnia, Banco Madrid&ndash; i es vendr&agrave; a trossos el negoci bancari que tenen a Andorra entre la resta d&rsquo;entitats del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        En un primer moment, Toni Mart&iacute; va intentar endossar BPA a Cr&egrave;dit Andorr&agrave;, el segon banc, que t&eacute; com a principal accionista Maria Reig, per&ograve; com que no veuen clara aquesta operaci&oacute;, s&rsquo;ha obert la porta al conjunt dels bancs andorrans perqu&egrave; netegin les restes del naufragi. 
    </p><h3 class="article-text">La UDEF tamb&eacute; investigava el banc</h3><p class="article-text">
        Quan la setmana passada el FinCEN, la unitat antiblanqueig del departament del Tresor dels EUA, va demanar a Andorra la intervenci&oacute; de BPA perqu&egrave; suposadament ajuda a rentar els diners d&rsquo;organitzacions com la m&agrave;fia russa, les trames de Gao Ping, el c&agrave;rtel de Sinaloa o d&rsquo;empresaris petroliers vene&ccedil;olans, la policia espanyola disposa de tanta o m&eacute;s informaci&oacute; que els seus col&middot;legues nord-americans. Des de 2012, arran de l&rsquo;operaci&oacute; Emperador, la Unitat de Delinq&uuml;&egrave;ncia Econ&ograve;mica i Fiscal (UDEF) disposa de les agendes de Rafael Pallard&oacute;, lloctinent de Gao Ping, l&iacute;der de la m&agrave;fia xinesa a Espanya, en les quals va anotar les suposades comissions pagades a Joan Pau Miquel Prat, conseller delegat de BPA, actualment detingut.
    </p><p class="article-text">
        A sobre, el Sepblac, el servei antiblanqueig del Banc d&rsquo;Espanya, va tancar el febrer passat una investigaci&oacute; de gaireb&eacute; un any sobre el cr&egrave;dit d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros que Banco Madrid va concedir al rus Andrei Petrov, detingut el 2013 arran del cas Clotilde pel qual tamb&eacute; est&agrave; imputat el diputat convergent l&rsquo;exalcalde de Lloret mar Xavier Crespo. El Sepblac sospita que Joan Pau Miquel, que tamb&eacute; figura com a conseller delegat de Banco Madrid, va aprovar el cr&egrave;dit. 
    </p><h3 class="article-text">La pista vene&ccedil;olana</h3><p class="article-text">
        Entre els directius del sector financer andorr&agrave; hi ha el convenciment que el FinCEN nord-americ&agrave; ha arribat a les tripes de BPA en estirar el fil de les trames de l&rsquo;empresa p&uacute;blica Petr&oacute;leos de Vene&ccedil;uela (PDVSA), mentre que Espanya hi ha arribat a trav&eacute;s de les investigacions dels casos Emperador, pel que fa a la m&agrave;fia xinesa, i Clotilde, respecte a les trames russes de Petrov.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Institut Andorr&agrave; de Finances (INAF), el regulador bancari governamental, s&rsquo;ha vist superat pels esdeveniments: divendres intentava tranquil&middot;litzar els clients i anunciava que dilluns es regularitzaria la situaci&oacute;, per&ograve;, ahir, el govern andorr&agrave; decidia limitar a 2.500 euros setmanals per persona les retirades de diners del BPA. La seva seu central es va omplir de persones que intentaven infructuosament emportar-se tots els fons que hi tenien. 
    </p><h3 class="article-text">La fam&iacute;lia Pujol Ferrusola, entre els seus clients</h3><p class="article-text">
        Si el govern andorr&agrave; ha actuat amb contund&egrave;ncia, tamb&eacute; ho han fet les autoritats econ&ograve;miques espanyoles. Els administradors provisionals de Banco Madrid, nomenats pel Banc d&rsquo;Espanya, han sol&middot;licitat el concurs de creditors i han bloquejat l&rsquo;operativa de l&rsquo;entitat. Totes les seves oficines estan tancades al p&uacute;blic. La Comissi&oacute; nacional del Mercat de Valors (CNMV) tamb&eacute; ha susp&egrave;s temporalment els reemborsos dels fons d&rsquo;inversi&oacute; i SICAVs gestionats per l&rsquo;entitat. Els clients fugen de Banco Madrid. Es desconeix que ha fet Marta Ferrusola i quatre dels seus fills que, quan es va descobrir que tenien comptes a BPA, el juliol de l&rsquo;any passat van decidir regularitzar-los i traslladar-los a l&rsquo;entitat madrilenya. El Fons de Garantia de Dip&ograve;sits cobreix fins a un m&agrave;xim de 100.000 euros per titular.
    </p><p class="article-text">
        Amb la intervenci&oacute; del BPA s&rsquo;han substitu&iuml;t els seus principals directius &ndash;Joan pau Miquel continua als calabossos policials&ndash;, per&ograve; no s&rsquo;ha empr&egrave;s cap actuaci&oacute; contra els dos copresidents i principals accionistes, els germans Higini i Ramon Cierco.
    </p><h3 class="article-text">Directiu del Bar&ccedil;a</h3><p class="article-text">
        L&rsquo;esc&agrave;ndol de BPA podria provocar una mini crisi en el Bar&ccedil;a perqu&egrave; Ramon Cierco &eacute;s el responsable de futbol formatiu i vicepresident de la Fundaci&oacute; del FC Barcelona. Precisament, fa uns dies es fotografiava amb Josep Maria Bartomeu i amb Johan Cruyff arran de l&rsquo;acord al qual han arribat les seves respectives fundacions.
    </p><p class="article-text">
        Ramon Cierco va arribar a la junta del Bar&ccedil;a el 2010 de la m&agrave; de Sandro Rosell. En realitat, no estava en la seva llista electoral, per&ograve; va ajudar-lo, fins i tot econ&ograve;micament, en la campanya perqu&egrave; arrib&eacute;s a la presid&egrave;ncia del club.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/banca-privada-dandorra-sencamina-liquidacio_1_4319544.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Mar 2015 07:44:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="68758" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="68758" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Banca Privada d'Andorra s'encamina cap a la liquidació]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Banca Privada de Andorra se encamina hacia la liquidación]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/banca-privada-andorra-encamina-liquidacion_1_4319704.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Banca Privada de Andorra se encamina hacia la liquidación"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La UDEF y el Sepblac investigaban hacía tiempo los tratos de las tramas chinas y rusas con los directivos del banco de la familia Cierco</p><p class="subtitle">Si se desestabiliza el sistema bancario andorrano, el principal sector productivo, también se desestabiliza el país y su Gobierno</p><p class="subtitle">Marta Ferrusola y cuatro de sus hijos trasladaron las cuentas andorranas a Banco Madrid, que ha bloqueado todas las operaciones</p></div><p class="article-text">
        Descartada la nacionalizaci&oacute;n o el rescate, el Gobierno del liberal Toni Mart&iacute; estudia tres salidas tras la intervenci&oacute;n de Banca Privada de Andorra (BPA): su venta a otra entidad andorrana, intentar estabilizarla para colocarla despu&eacute;s a una entidad extranjera o encarar con urgencia su liquidaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Un exdirectivo del sector bancario andorrano considera que, en todo caso, la decisi&oacute;n no la tomar&aacute; Toni Mart&iacute; sino el resto de los banqueros andorranos, quienes de momento son reacios a una absorci&oacute;n, tal y como les suplica el presidente de su Gobierno, porque desconocen la situaci&oacute;n financiera real de BPA tras ser intervenida por blanqueo de capitales de organizaciones criminales.
    </p><p class="article-text">
        Las fuentes consultadas consideran que la salida m&aacute;s factible es la liquidaci&oacute;n, una &ldquo;cirug&iacute;a de urgencia&rdquo; que garantice la estabilidad del sistema financiero andorrano y, de paso, de su Gobierno. El sector financiero representa el 19% del Producto Interior Bruto (PIB) y emplea a unas 1.500 personas en un pa&iacute;s de 77.000 habitantes, de los cuales solo la mitad tienen la nacionalidad.
    </p><p class="article-text">
        Si se desestabiliza el sistema bancario andorrano, el principal sector productivo, tambi&eacute;n se desestabiliza el pa&iacute;s y su Gobierno porque este obtiene la financiaci&oacute;n de sus bancos nacionales en condiciones ventajosas, ya que no puede acceder al Banco Central Europeo y prescinde de buscar otras fuentes internacionales. Si cae la banca andorrana, tambi&eacute;n caer&aacute; el Gobierno.
    </p><h3 class="article-text">Un banco sentenciado</h3><p class="article-text">
        Una vez intervenido por el Gobierno, con el Consejo de Administraci&oacute;n cesado y sin posibilidad de poder operar con ning&uacute;n otro banco fuera de sus fronteras &ndash;hasta el punto de que tampoco funcionan sus tarjetas de cr&eacute;dito&ndash;, BPA est&aacute; sentenciada. Ante esta constataci&oacute;n, las fuentes bancarias consultadas pronostican que si el Ejecutivo de Toni Mart&iacute; no logra <em>in extremis</em> colocar BPA a otro banco ir&aacute; a la liquidaci&oacute;n: se subastar&aacute;n sus activos en Espa&ntilde;a, que adquiri&oacute; en los tres &uacute;ltimos a&ntilde;os &ndash;las gestoras de patrimonios de BMN, Liberbank y Nordkapp, as&iacute; como su buque insignia, Banco Madrid&ndash;, y se trocear&aacute; el negocio bancario que tienen en Andorra entre el resto de las entidades del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        En un primer momento, Toni Mart&iacute; intent&oacute; endosar BPA a Cr&egrave;dit Andorr&agrave;, el segundo banco, que tiene como principal accionista a Maria Reig, pero, como no ven clara esta operaci&oacute;n, se ha abierto la puerta al conjunto de los bancos andorranos para que limpien los restos del naufragio.
    </p><h3 class="article-text">La UDEF tambi&eacute;n investigaba el banco</h3><p class="article-text">
        Cuando la semana pasada el FinCEN, la unidad antiblanqueo del departamento del Tesoro de EE UU, pidi&oacute; a Andorra la intervenci&oacute;n de BPA porque supuestamente ayuda a lavar el dinero de organizaciones como la mafia rusa, las tramas de Gao Ping, el c&aacute;rtel de Sinaloa o de empresarios petroleros venezolanos, la polic&iacute;a espa&ntilde;ola dispon&iacute;a de tanta o m&aacute;s informaci&oacute;n que sus colegas estadounidenses. Desde 2012, a ra&iacute;z de la operaci&oacute;n Emperador, la Unidad de Delincuencia Econ&oacute;mica y Fiscal (UDEF) dispone de las agendas de Rafael Pallard&oacute;, lugarteniente de Gao Ping, l&iacute;der de la mafia china en Espa&ntilde;a, en las que anot&oacute; las supuestas comisiones pagadas a Joan Pau Miquel Prats, consejero delegado de BPA, actualmente detenido.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el Sepblac, el servicio antiblanqueo del Banco de Espa&ntilde;a, cerr&oacute; el pasado febrero una investigaci&oacute;n de casi un a&ntilde;o sobre el cr&eacute;dito de un mill&oacute;n de euros que Banco Madrid concedi&oacute; al ruso Andrei Petrov, detenido en 2013 en la operaci&oacute;n Clotilde, por la que tambi&eacute;n est&aacute; imputado el diputado convergente y exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo. El Sepblac sospecha que Joan Pau Miquel, que tambi&eacute;n figura como consejero delegado de Banco Madrid, aprob&oacute; personalmente el cr&eacute;dito.
    </p><h3 class="article-text">La pista venezolana</h3><p class="article-text">
        Entre los directivos del sector financiero andorrano existe el convencimiento de que el FinCEN estadounidense ha llegado a las tripas de BPA al tirar del hilo de las tramas de la empresa p&uacute;blica Petr&oacute;leos de Venezuela (PDVSA), mientras que los investigadores espa&ntilde;oles han llegado por los casos Emperador, sobre la mafia china, y Clotilde, sobre las tramas rusas.
    </p><p class="article-text">
        El Instituto Andorrano de Finanzas (INAF), el regulador bancario gubernamental, se ha visto superado por los acontecimientos: el viernes intentaba tranquilizar a los clientes y anunciaba que el lunes se regularizar&iacute;a la situaci&oacute;n; pero ayer el Gobierno andorrano decid&iacute;a limitar a 2.500 euros semanales por persona las retiradas de dinero de BPA. Su sede central se llen&oacute; de personas que intentaban infructuosamente llevarse todos los fondos que ten&iacute;an.
    </p><h3 class="article-text">La familia Pujol Ferrusola, entre sus clientes</h3><p class="article-text">
        Si el Gobierno andorrano ha actuado con contundencia, tambi&eacute;n lo han hecho las autoridades econ&oacute;micas espa&ntilde;olas. Los administradores provisionales de Banco Madrid, nombrados por el Banco de Espa&ntilde;a, han solicitado el concurso de acreedores y han bloqueado la operativa de la entidad. Todas sus oficinas est&aacute;n cerradas al p&uacute;blico. La Comisi&oacute;n Nacional del Mercado de Valores (CNMV) tambi&eacute;n ha suspendido temporalmente los reembolsos de los fondos de inversi&oacute;n y sicavs gestionados por la entidad.
    </p><p class="article-text">
        Los clientes huyen de Banco Madrid. Se desconoce qu&eacute; han hecho Marta Ferrusola y cuatro de sus hijos, que, cuando se descubri&oacute; que ten&iacute;an cuentas en BPA, en julio del a&ntilde;o pasado, decidieron regularizarlas y trasladarlas a la entidad madrile&ntilde;a. El Fondo de Garant&iacute;a de Dep&oacute;sitos cubre hasta un m&aacute;ximo de 100.000 euros por titular.
    </p><p class="article-text">
        Con la intervenci&oacute;n de BPA se han sustituido sus principales directivos &ndash;Joan Pau Miquel contin&uacute;a en los calabozos policiales&ndash;, pero no se ha emprendido ninguna actuaci&oacute;n contra los dos copresidentes y principales accionistas, los hermanos Higini y Ramon Cierco.
    </p><h3 class="article-text">Directivo del Bar&ccedil;a</h3><p class="article-text">
        El esc&aacute;ndalo de BPA podr&iacute;a provocar una minicrisis en el Bar&ccedil;a, porque Ramon Cierco es el responsable de f&uacute;tbol formativo y vicepresidente de la Fundaci&oacute;n del FC Barcelona. Precisamente hace unos d&iacute;as se fotografiaba con Josep Maria Bartomeu y con Johan Cruyff a ra&iacute;z del acuerdo al que han llegado sus respectivas fundaciones.
    </p><p class="article-text">
        Ramon Cierco lleg&oacute; a la junta del Bar&ccedil;a en 2010 de la mano de Sandro Rosell. En realidad no estaba en su lista electoral pero le ayud&oacute;, incluso econ&oacute;micamente, en la campa&ntilde;a para que llegara a la presidencia del club.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/banca-privada-andorra-encamina-liquidacion_1_4319704.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Mar 2015 07:35:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="68758" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="68758" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Banca Privada de Andorra se encamina hacia la liquidación]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8f4addc7-5d0a-432c-ba4c-8c47913fc6cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Oleguer deixarà al marge la família en el tancament de les compareixences dels Pujol davant el Parlament]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oleguer-tancament-compareixences-pujol-parlament_1_4336811.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Oleguer deixarà al marge la família en el tancament de les compareixences dels Pujol davant el Parlament"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Amb la declaració dels germans Josep, Mireia i Oleguer, s’acaba la processó de la família Pujol Ferrusola per la comissió parlamentària d’investigació</p><p class="subtitle">Oleguer sempre ha mantingut que no ha fet mai cap operació a Catalunya, ni per a la Generalitat ni tampoc cap negoci amb algun dels seus germans, tot i que, com ells, també tenia un compte a Andorra</p></div><p class="article-text">
        Tota la fam&iacute;lia Pujol Ferrusola ha desfilat pels jutjats, amb l&rsquo;excepci&oacute; de Josep, l&rsquo;&uacute;nic dels germans que no est&agrave; imputat, i avui completaran la process&oacute; per la comissi&oacute; d&rsquo;investigaci&oacute; del Parlament de Catalunya, davant la qual s&iacute; que declarar&agrave; Josep Pujol Ferrusola, per&ograve; per videoconfer&egrave;ncia des de Miami, ciutat on se&rsquo;n va anar a treballar fa uns mesos com a directiu d&rsquo;Indra.
    </p><p class="article-text">
        Amb la declaraci&oacute; aquest dilluns dels germans Josep, Mireia i Oleguer, que ser&agrave; el plat fort de la sessi&oacute;, s&rsquo;acabaran les compareixences de la fam&iacute;lia Pujol Ferrusola davant la comissi&oacute; parlament&agrave;ria d&rsquo;investigaci&oacute;. Com de costum, la diputada convergent Meritxell Borr&agrave;s recalcar&agrave; que CiU no ha demanat aquestes intervencions, per&ograve;, com sempre, la resta de grups parlamentaris els interrogar&agrave; a fons per posar llum en el &ldquo;relat&rdquo; sobre el pujolisme, en expressi&oacute; de l&rsquo;ecosocialista Marc Vidal.
    </p><p class="article-text">
        Oleguer Pujol, de 43 anys, el m&eacute;s petit dels germans, haur&agrave; d&rsquo;explicar perqu&egrave; es va acollir el 2012 a l&rsquo;amnistia fiscal decretada pel ministre Crist&oacute;bal Montoro per aflorar 3,2 milions d&rsquo;euros mentre mantenia ocults a Andorra 750.000 euros m&eacute;s del suposat llegat de l&rsquo;avi Florenci. Quan es van descobrir els comptes de la fam&iacute;lia en aquest petit pa&iacute;s dels Pirineus el juliol de l&rsquo;any passat, Oleguer va c&oacute;rrer a regularitzar la seva situaci&oacute; amb Hisenda, amb la conseg&uuml;ent sanci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El jutge Santiago Pedraz, de l&rsquo;Audi&egrave;ncia Nacional, ha imputat Oleguer Pujol pels presumptes delictes de blanqueig de diners i frau fiscal. L&rsquo;octubre passat, agents de la policia van detenir-lo i van escorcollar la seva resid&egrave;ncia del carrer Teodor Roviralta de Barcelona, una torres modernista que, com passa amb altres dels seus germans, no figura al seu nom en el registre de la propietat.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; del jutge Pedraz, encara en els seus inicis, se centra en les operacions immobili&agrave;ries que Oleguer Pujol i Luis Iglesias, el seu soci d&rsquo;aventures, van fer a trav&eacute;s del fons d&rsquo;inversi&oacute; Drago Capital. Les sospites de blanqueig sorgeixen perqu&egrave; els diners es mouen per paradisos fiscals. Santiago Pedraz investiga set operacions per un import de prop de 3.000 milions d&rsquo;euros, entre les quals destaca la compra de la xarxa d&rsquo;oficines de Banco Santander. En declaracions a la premsa, Oleguer sempre ha mantingut que, d&rsquo;aquests diners, nom&eacute;s s&oacute;n seus 1,1 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        En la declaraci&oacute; d&rsquo;aquesta tarda en la comissi&oacute; parlament&agrave;ria d&rsquo;investigaci&oacute;, segurament Oleguer es mantindr&agrave; fidel al seu argumentari: no ha fet mai cap operaci&oacute; a Catalunya, ni per a la Generalitat ni amb algun dels seus germans. Insistir&agrave; en qu&egrave; ning&uacute; de la seva fam&iacute;lia ha fet inversions a trav&eacute;s dels fons d&rsquo;inversi&oacute; que controla. Aix&ograve; s&iacute;, com els seus germans, tamb&eacute; va obtenir la seva part del suposat llegat de l&rsquo;avi que va tenir ben guardada fora de les urpes d&rsquo;Hisenda.
    </p><h3 class="article-text">Operacions ru&iuml;noses</h3><p class="article-text">
        Pel que fa al compte d&rsquo;Andorra, probablement repetir&agrave; el mateix gui&oacute; que els seus germans, de manera que no aportar&agrave; res al respecte; per&ograve; els grups parlamentaris el collaran per les operacions de Drago Capital i de Drago Real Estate Partners, creada el 2006 i amb seu al parad&iacute;s fiscal de l&rsquo;illa de Guernsey, amb la qual s&rsquo;han comprat edificis hotelers a Portugal, Melilla i les Can&agrave;ries. La majoria d&rsquo;aquestes operacions han estat ru&iuml;noses, igual que les seves inversions personals al Panam&agrave;: l&rsquo;edifici d&rsquo;oficines Quartz i el gratacel Balboa Blue Spa, que han acabat com el rosari de l&rsquo;aurora, amb els socis barallats i amb una allau de demandes judicials. Per cert, en aquesta aventura panamenya hi van prendre part joves d&rsquo;acabalades fam&iacute;lies barcelonines com Bruno Vilarasau, fill de l&rsquo;expresident de La Caixa.
    </p><p class="article-text">
        Segurament, els grups parlamentaris intentaran aclarir el seu patrimoni personal &ndash;ell nom&eacute;s reconeix uns 10 milions d&rsquo;euros&ndash;, les operacions immobili&agrave;ries i els moviments des de paradisos fiscals. Per cert, Oleguer exhibeix un peculiar sentit de l&rsquo;humor al batejar societats amb noms com Molamolt Headquarters Corporation o Itaca Investment Trust.
    </p><h3 class="article-text">Des de Miami</h3><p class="article-text">
        Per videoconfer&egrave;ncia des de Miami, Josep Pujol, el tercer fill de l&rsquo;expresident, haur&agrave; de respondre per les feines que va fer la consultora Europraxis &ndash;de la qual n&rsquo;&eacute;s fundador, soci i directiu&ndash; per a la Generalitat i, un cop venuda a Indra, les contractacions que va obtenir aquesta &uacute;ltima multinacional per part del govern catal&agrave;. L&rsquo;any 2002, aquesta q&uuml;esti&oacute; ja es va debatre al Parlament arran del tancament de la f&agrave;brica de Lear a Cervera (Segarra), que va deixar centenars de treballadors sense feina: per una banda Europraxis, la consultora de Josep Pujol, assessorava Lear en el proc&eacute;s de deslocalitzaci&oacute; i, per altra, el seu germ&agrave; oriol Pujol, com a secretari general del departament d&rsquo;Ind&uacute;stria de la Generalitat, havia de vetllar pel manteniment dels llocs de treball.
    </p><p class="article-text">
        A Josep tamb&eacute; li cauran preguntes sobre algunes operacions immobili&agrave;ries relacionades amb Life Marina Ibiza, amb la qual tamb&eacute; va participar el seu germ&agrave; Jordi; amb M&aacute;xima Grupo Inmobiliari, amb la qual s&rsquo;hi va relacionat la seva cunyada Anna Vidal &ndash;l&rsquo;esposa d&rsquo;Oriol Pujol&ndash; i amb MT Tahat, una empresa tenedora d&rsquo;accions empresarials i immobles administrada pel seu amic Jaume Ferrer Graupera, extresorer de la junta del Bar&ccedil;a en temps de Joan Laporta. Respecte als diners d&rsquo;Andorra, Josep ja va aprofitar una amnistia fiscal per regularitzar-los.
    </p><h3 class="article-text">El compte m&eacute;s inflat</h3><p class="article-text">
        Mireia Pujol, de 45 anys, probablement haur&agrave; d&rsquo;explicar com s&rsquo;ho va fer per convertir els 62 milions de pessetes (uns 372.000 euros) del llegat de l&rsquo;avi Florenci en 1.072.000 euros, que &eacute;s l&rsquo;import que va regularitzar l&rsquo;any passat. En la seva declaraci&oacute; judicial del 27 de gener passat, Mireia va atribuir els m&egrave;rits d&rsquo;aquest increment a la persona que li havia gestionat el compte, Marta Pallerola, empleada de Banca Privada d&rsquo;Andorra (BPA). La jutgessa ja ha cridat Pallerola perqu&egrave; expliqui aquest miracle de la multiplicaci&oacute; dels pans i els peixos. A Mireia tamb&eacute; li preguntaran pel pis de 127 metres quadrats del carrer Taulat de Barcelona que va adquirir l&rsquo;any 2002, que va obtenir la qualificaci&oacute; d&rsquo;habitatge amb Protecci&oacute; Oficial expedida Direcci&oacute; General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat. En ple esc&agrave;ndol pel cas Pujol, Mireia va traspassar recentment el gabinet de fisioter&agrave;pia que tenia al barri de Gr&agrave;cia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oleguer-tancament-compareixences-pujol-parlament_1_4336811.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Mar 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="102122" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="102122" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Oleguer deixarà al marge la família en el tancament de les compareixences dels Pujol davant el Parlament]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Oleguer dejará al margen la familia en el cierre de las comparecencias de los Pujol ante el Parlament]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oleguer-familia-comparecencias-pujol-parlament_1_4336936.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Oleguer dejará al margen la familia en el cierre de las comparecencias de los Pujol ante el Parlament"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Con la declaración de los hermanos Josep, Mireia y Oleguer, se acaba la procesión de la familia Pujol Ferrusola por la comisión parlamentaria de investigación</p><p class="subtitle">Oleguer siempre ha mantenido que no ha hecho ninguna operación en Catalunya, ni para la Generalitat ni con sus hermanos, aunque, como ellos, también tenía una cuenta en Andorra</p></div><p class="article-text">
        Toda la familia Pujol Ferrusola ha desfilado por los juzgados, con la excepci&oacute;n de Josep, el &uacute;nico de los hermanos que no est&aacute; imputado, y este lunes completar&aacute;n la procesi&oacute;n por la comisi&oacute;n de investigaci&oacute;n del Parlament de Catalunya, ante la que s&iacute; declarar&aacute; Josep Pujol Ferrusola, pero por videoconferencia desde Miami, ciudad donde se fue a trabajar hace unos meses como directivo de Indra.
    </p><p class="article-text">
        Con la declaraci&oacute;n este lunes de los hermanos Josep, Mireia y Oleguer, que ser&aacute; el plato fuerte de la sesi&oacute;n, se acabar&aacute;n las comparecencias de la familia Pujol Ferrusola ante la comisi&oacute;n parlamentaria de investigaci&oacute;n. Como de costumbre, la diputada convergente Meritxell Borr&agrave;s recalcar&aacute; que CiU no ha pedido estas intervenciones, pero, como siempre, el resto de grupos parlamentarios los interrogar&aacute; a fondo para poner luz en el &ldquo;relato&rdquo; sobre el pujolismo, en expresi&oacute;n del ecosocialista Marc Vidal.
    </p><p class="article-text">
        Oleguer Pujol, de 43 a&ntilde;os, el menor de los hermanos, tendr&aacute; que explicar porque se acogi&oacute; en 2012 a la amnist&iacute;a fiscal decretada por el ministro Crist&oacute;bal Montoro para aflorar 3,2 millones de euros mientras manten&iacute;a ocultos en Andorra 750.000 euros m&aacute;s del supuesto legado del abuelo Florenci. Cuando transcendieron las cuentas de la familia en este peque&ntilde;o pa&iacute;s de los Pirineos en julio del a&ntilde;o pasado, Oleguer corri&oacute; a regularizar su situaci&oacute;n con Hacienda, con la consiguiente sanci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El juez Santiago Pedraz, de la Audiencia Nacional, ha imputado Oleguer Pujol por los presuntos delitos de blanqueo de dinero y fraude fiscal. El pasado octubre, agentes de la polic&iacute;a lo detuvieron y registraron su residencia de la calle Teodor Roviralta de Barcelona, una torre modernista que, como ocurre con otros de sus hermanos, no figura a su nombre en el registro de la propiedad .
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n del juez Pedraz, todav&iacute;a en sus inicios, se centra en las operaciones inmobiliarias que Oleguer Pujol y Luis Iglesias, su socio de aventuras, hicieron a trav&eacute;s del fondo de inversi&oacute;n Drago Capital. Las sospechas de blanqueo surgen porque el dinero se mueven por para&iacute;sos fiscales. Santiago Pedraz investiga siete operaciones por un importe de cerca de 3.000 millones de euros, entre las que destaca la compra de la red de oficinas de Banco Santander. En declaraciones a la prensa, Oleguer siempre ha mantenido que, de este dinero, s&oacute;lo es suyo 1,1 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        En la declaraci&oacute;n de esta tarde ante la comisi&oacute;n parlamentaria de investigaci&oacute;n, seguramente Oleguer se mantendr&aacute; fiel a su argumentario: nunca ha hecho ninguna operaci&oacute;n en Catalunya, ni para la Generalitat ni con alguno de sus hermanos. Insistir&aacute; en que nadie de su familia ha hecho inversiones a trav&eacute;s de los fondos de inversi&oacute;n que controla. Eso s&iacute;, como sus hermanos, tambi&eacute;n obtuvo su parte del supuesto legado del abuelo que tuvo a buen recaudo en Andorra hasta que le pillaron.
    </p><h3 class="article-text">Operaciones ruinosas</h3><p class="article-text">
        Respecto a la cuenta de Andorra, probablemente repetir&aacute; el mismo gui&oacute;n que sus hermanos, por lo que no aportar&aacute; nada al respecto; pero los grupos parlamentarios lo apretar&aacute;n por las operaciones de Drago Capital y de Drago Real Estate Partners, creada en 2006 y con sede en el para&iacute;so fiscal de la isla de Guernsey, mediante la cual se han comprado edificios hoteleros en Portugal, Melilla y las Canarias. La mayor&iacute;a de estas operaciones han sido ruinosas, al igual que sus inversiones personales en Panam&aacute;: el edificio de oficinas Quartz y el rascacielos Balboa Blue Spa, que han acabado como el rosario de la aurora, con los socios peleados y con una avalancha de demandas judiciales. Por cierto, en esta aventura paname&ntilde;a tomaron parte j&oacute;venes de acaudaladas familias barcelonesas como Bruno Vilarasau, hijo del ex presidente de La Caixa.
    </p><p class="article-text">
        Seguramente, los grupos parlamentarios intentar&aacute;n aclarar su patrimonio personal &ndash;&eacute;l s&oacute;lo reconoce unos 10 millones de euros&ndash;, las operaciones inmobiliarias y los movimientos desde para&iacute;sos fiscales. Por cierto, Oleguer exhibe un peculiar sentido del humor al bautizar sociedades con nombres como Molamolt Headquarters Corporation (traducido significa Molamucho Sede Corporativa) o Itaca Investment Trust.
    </p><h3 class="article-text">Desde Miami</h3><p class="article-text">
        Por videoconferencia desde Miami, Josep Pujol, el tercer hijo del ex presidente de la Generalitat, deber&aacute; responder por los trabajos que hizo la consultora Europraxis &ndash;de la que es fundador, socio y directivo&ndash; para la Generalitat y, una vez vendida a Indra, las contrataciones que obtuvo esta &uacute;ltima multinacional por parte del gobierno catal&aacute;n. En el a&ntilde;o 2002, esta cuesti&oacute;n ya se debati&oacute; en el Parlament a ra&iacute;z del cierre de la f&aacute;brica de Lear en Cervera (Lleida), que dej&oacute; cientos de trabajadores sin trabajo: por un lado, Europraxis, la consultora de Josep Pujol, asesoraba Lear en el proceso de deslocalizaci&oacute;n y, por otra, su hermano Oriol Pujol, como secretario general del departamento de Industria de la Generalitat, ten&iacute;a que velar por el mantenimiento de los puestos de trabajo.
    </p><p class="article-text">
        A Josep tambi&eacute;n le caer&aacute;n preguntas sobre algunas operaciones inmobiliarias relacionadas con Life Marina Ibiza, con la que tambi&eacute;n particip&oacute; su hermano Jordi; con M&aacute;xima Grupo Inmobiliario, con la cual ha operado su cu&ntilde;ada Anna Vidal &ndash;esposa de Oriol Pujol&ndash; y con MT Tahat, una empresa tenedora de acciones empresariales e inmuebles administrada por su amigo Jaume Ferrer Graupera, extesorero de la junta del Bar&ccedil;a en tiempos de Joan Laporta. Respecto al dinero de Andorra, Josep ya aprovech&oacute; una amnist&iacute;a fiscal para regularizarlo.
    </p><h3 class="article-text">La cuenta m&aacute;s hinchada</h3><p class="article-text">
        Mireia Pujol, de 45 a&ntilde;os, probablemente tendr&aacute; que explicar c&oacute;mo consigui&oacute; convertir los 62 millones de pesetas (unos 372.000 euros) del legado del abuelo Florenci en 1.072.000 euros, que es el importe que regulariz&oacute; en julio de 2014. En su declaraci&oacute;n judicial del 27 de enero pasado, Mireia atribuy&oacute; los m&eacute;ritos de este incremento a la persona que le hab&iacute;a gestionado la cuenta, Marta Pallerola, empleada de Banca Privada de Andorra (BPA). La juez ya ha llamado Pallerola para que explique este milagro de la multiplicaci&oacute;n de los panes y los peces. A Mireia tambi&eacute;n le preguntar&aacute;n por el piso de 127 metros cuadrados de la calle Taulat de Barcelona que adquiri&oacute; en 2002, que obtuvo la calificaci&oacute;n de vivienda de Protecci&oacute;n Oficial expedida por la Direcci&oacute;n General de Arquitectura y Vivienda de la Generalitat. Mireia traspas&oacute; recientemente el gabinete de fisioterapia que ten&iacute;a en el barrio de Gracia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oleguer-familia-comparecencias-pujol-parlament_1_4336936.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 08 Mar 2015 18:55:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="102122" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="102122" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Oleguer dejará al margen la familia en el cierre de las comparecencias de los Pujol ante el Parlament]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/620d398f-44e3-4188-98ac-c3d025450178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Oriol Pujol estarà contra les cordes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oriol-pujol-cordes_1_4349511.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Oriol Pujol estarà contra les cordes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La comissió d’investigació centrarà les preguntes en tres operacions de deslocalització industrial per les quals la seva esposa va obtenir mig milió d’euros</p><p class="subtitle">Marta i Pere Pujol Ferrusola donaran explicacions dels comptes que tenien a Andorra i de les feines que van fer pels governs presidits pel seu pare</p></div><p class="article-text">
        La fam&iacute;lia Pujol Ferrusola est&agrave; desfilant per la comissi&oacute; parlament&agrave;ria d&rsquo;investigaci&oacute; un darrere l&rsquo;altre. Aquest dilluns li toca el torn als germans Marta i Pere, que hauran de donar explicacions sobre els diners que van amagar a Andorra i els contractes que van fer pels governs del pujolisme, la primera com a arquitecta i el segon com a ambient&ograve;leg, per&ograve; el plat fort ser&agrave; Oriol, exsecretari general de Converg&egrave;ncia (CDC) i, fins al juliol passat, diputat al Parlament.
    </p><p class="article-text">
        Tal com va fer el seu germ&agrave; gran, Jordi Pujol Ferrusola, Oriol tamb&eacute; es podria escudar amb el fet que t&eacute; un procediment judicial obert, encara en fase d&rsquo;instrucci&oacute;, l&rsquo;anomenat cas ITV, per esquivar les preguntes m&eacute;s insidioses dels grups de l&rsquo;oposici&oacute;, per&ograve; quedaria malament que qui va comen&ccedil;ar l&rsquo;actual legislatura com a diputat, president del grup parlamentari de CiU i secretari general del partit del president de la Generalitat s&rsquo;empar&eacute;s en excuses de procediment judicial per evitar donar explicacions. Quan el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 9 de Barcelona va citar-lo per &uacute;ltima vegada, el gener passat, Oriol va optar per guardar silenci, per&ograve; cap dels diputats espera que avui faci el mateix al Parlament, sobretot quan els seus pares, l&rsquo;expresident Jordi Pujol i Marta Ferrusola, van ser incapa&ccedil;os de tenir la boca callada en la seva compareixen&ccedil;a de fa una setmana tot i que aquesta era la intenci&oacute; inicial.
    </p><p class="article-text">
        Un antic col&middot;laborador d&rsquo;Oriol al partit apunta que aquest encara podria ser m&eacute;s loqua&ccedil; que el seu germ&agrave; Jordi quan li preguntin per les trames del sector de la Inspecci&oacute; T&egrave;cnica de Vehicles (ITV), per&ograve; que el posaran en un &ldquo;comprom&iacute;s&rdquo; quan l&rsquo;interroguin sobre la branca de les deslocalitzacions de multinacionals japoneses, precisament perqu&egrave; en aquest assumpte tamb&eacute; figura com a imputada la seva esposa, Anna Vidal, la qual declarar&agrave; en la comissi&oacute; d&rsquo;investigaci&oacute; m&eacute;s endavant.
    </p><h3 class="article-text">Col&middot;leccionista d&rsquo;imputacions</h3><p class="article-text">
        Inicialment, Oriol Pujol estava imputat per tr&agrave;fic d&rsquo;influ&egrave;ncies, acusat d&rsquo;exercir pressions pol&iacute;tiques i de col&middot;locar c&agrave;rrecs de la seva confian&ccedil;a suposadament per imposar &ndash;sense &egrave;xit, tot sigui dit&ndash; un nou mapa d&rsquo;estacions d&rsquo;ITV. M&eacute;s tard se&rsquo;l va imputar per un primer delicte de suborn, relacionat amb un presumpte cobrament dels serveis pol&iacute;tics prestats, i posteriorment per un segon delicte de suborn i falsedat, aquesta vegada per la trama de les deslocalitzacions industrials.
    </p><p class="article-text">
        La fiscalia i la jutgessa instructora consideren que Oriol Pujol va cobrar prop de mig mili&oacute; d&rsquo;euros a trav&eacute;s de la seva esposa, Anna Vidal, per suposades factures falses que aquesta va presentar a Alta Partners, la consultora de Sergi Alsina que va intermediar davant l&rsquo;administraci&oacute; per trobar compradors per les plantes industrials de Sharp, Sony i Yamaha. Sergi Alsina i Oriol Pujol s&oacute;n amics &iacute;ntims des de fa anys, fins al punt que es van construir segones resid&egrave;ncies contig&uuml;es a Ur&uacute;s (Cerdanya) en una alambinada operaci&oacute; immobili&agrave;ria que tamb&eacute; &eacute;s objecte d&rsquo;investigaci&oacute; en una de les branques del cas ITV.
    </p><h3 class="article-text">Acc&eacute;s a l&rsquo;agenda del president</h3><p class="article-text">
        Segons la tesi de fiscalia, Oriol Pujol va possibilitar que Sergi Alsina tingu&eacute;s acc&eacute;s al president de la Generalitat, Artur Mas, per culminar les negociacions pels processos de deslocalitzaci&oacute; de multinacionals japoneses. En el cas de Sharp, Sergi Alsina va cobrar 3,2 milions d&rsquo;euros d&rsquo;aquesta multinacional perqu&egrave; l&rsquo;ajud&eacute;s a vendre la seva planta de Sant Cugat al grup Cirsa, encap&ccedil;alat pel terrassenc Manuel Lao. En les negociacions hi va prendre part el mateix Artur Mas. Sergi Alsina va recompensar Oriol Pujol a trav&eacute;s de la seva esposa, Anna Vidal, que va cobrar d&rsquo;Alta Partners unes factures per 236.000 euros en concepte d&rsquo;&ldquo;an&agrave;lisi financeres&rdquo; de l&rsquo;operaci&oacute; de Sharp que, segons fiscalia, no es van fer o no justificaven de cap de les maneres aquests honoraris. Dos empleats d&rsquo;Alta Partners van declarar al jutjat que no havien vist mai Anna Vidal.
    </p><p class="article-text">
        En un informe demolidor, el fiscal Fernando Maldonado descriu com, entre 2010 i 2012, amb Artur Mas a la presid&egrave;ncia de la Generalitat, Sergi Alsina va ser contractat per grans corporacions que estaven en processos de deslocalitzaci&oacute;. Alsina va contractar diverses assessories a Anna Vidal, pagades generosament, per&ograve; el fiscal considera que, en realitat, pagava &ldquo;els serveis d'Oriol Pujol Ferrusola, que utilitzava les seves m&uacute;ltiples influ&egrave;ncies pol&iacute;tiques en benefici propi i dels altres dos imputats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Previsiblement, m&eacute;s que per la fracassada operaci&oacute; del mapa de les ITV, els grups parlamentaris centraran les preguntes a Oriol Pujol en les tres exitoses operacions de deslocalitzaci&oacute; assessorades pel seu amic Sergi Alsina i que van reportar prop de mig mili&oacute; d&rsquo;euros de benefici a la seva esposa: Sony, Yamaha, Sharp &ndash;que &eacute;s la que va requerir contactes al m&eacute;s alt nivell&ndash;, aix&iacute; com un projecte de Seat a Martorell. Sergi Alsina va obtenir m&eacute;s d&rsquo;11 milions d&rsquo;euros.
    </p><p class="article-text">
        Del sumari se&rsquo;n despr&egrave;n que, gr&agrave;cies a les seves influ&egrave;ncies pol&iacute;tiques, Oriol podia aconseguir que determinats empresaris accedissin a l&rsquo;agenda del president de la Generalitat perqu&egrave; els reb&eacute;s o els solucion&eacute;s problemes. Quan Artur Mas va compar&egrave;ixer fa uns dies al Parlament, va defensar aquest paper, el de parlar amb empresaris per salvar llocs de treball, per&ograve; la q&uuml;esti&oacute; &eacute;s que l&rsquo;esposa d&rsquo;Oriol Pujol facturava a la consultora que s&rsquo;encarregava de la intermediaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;oposici&oacute; probablement posar&agrave; Oriol en un tr&agrave;ngol quan se li pregunti per algunes converses incorporades al sumari en les quals proposa apartar de les negociacions amb Sharp a Germ&agrave; Gord&oacute;, actual conseller de Just&iacute;cia i en aquells moments secretari del govern; o per les desqualificacions que va dedicar a l&rsquo;exconseller d&rsquo;Empresa Francesc Xavier Mena &ndash;li va dir &ldquo;burro&rdquo; i &ldquo;desgraciat&rdquo;&ndash; per trobar-lo massa condescendent amb els sindicats de Yamaha.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oriol-pujol-cordes_1_4349511.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Mar 2015 20:54:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="629962" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="629962" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Oriol Pujol estarà contra les cordes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Oriol Pujol estará contra las cuerdas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/oriol-pujol-cuerdas_1_4349518.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Oriol Pujol estará contra las cuerdas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La comisión de investigación centrará las preguntas en tres operaciones de deslocalización industrial por las que su esposa obtuvo medio millón de euros</p><p class="subtitle">Marta y Pedro Pujol Ferrusola darán explicaciones sobre las cuentas que tenían en Andorra y los trabajos que hicieron para los gobiernos que presidía por su padre</p></div><p class="article-text">
        La familia Pujol Ferrusola est&aacute; desfilando por la comisi&oacute;n parlamentaria de investigaci&oacute;n uno tras otro. Este lunes le toca el turno a los hermanos Marta y Pere, que tendr&aacute;n que dar explicaciones sobre el dinero que escondieron en Andorra y los contratos que hicieron para los gobiernos del pujolismo, la primera como arquitecta y el segundo como ambient&oacute;logo, pero el plato fuerte ser&aacute; Oriol, ex secretario general de Convergencia (CDC) y, hasta el pasado julio, diputado en el parlamento catal&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Tal y como hizo su hermano mayor, Jordi Pujol Ferrusola, Oriol tambi&eacute;n podr&iacute;a escudarse en el hecho que tiene un procedimiento judicial abierto, todav&iacute;a en fase de instrucci&oacute;n, el llamado caso ITV, para esquivar las preguntas m&aacute;s insidiosas lanzadas por los grupos de la oposici&oacute;n, pero quedar&iacute;a mal que quien comenz&oacute; la actual legislatura como diputado, presidente del grupo parlamentario de CiU y secretario general del partido del presidente de la Generalitat se acogiera a excusas de procedimiento judicial para evitar dar explicaciones. Cuando el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 9 de Barcelona le cit&oacute; por &uacute;ltima vez, en enero pasado, Oriol opt&oacute; por guardar silencio, pero ninguno de los diputados espera que hoy haga lo mismo en el Parlament, sobre todo cuando sus padres, el expresident Jordi Pujol y Marta Ferrusola, fueron incapaces de tener la boca callada en su comparecencia de hace una semana aunque esta era su intenci&oacute;n inicial.
    </p><p class="article-text">
        Un antiguo colaborador de Oriol en el partido apunta a que &eacute;ste a&uacute;n podr&iacute;a ser m&aacute;s locuaz que su hermano Jordi cuando le pregunten por las tramas del sector de la Inspecci&oacute;n T&eacute;cnica de Veh&iacute;culos (ITV), pero que lo pondr&aacute;n en un &ldquo;compromiso&rdquo; cuando le interroguen sobre las deslocalizaciones de multinacionales japonesas en Catalunya, precisamente porque en este asunto tambi&eacute;n figura como imputada su esposa, Anna Vidal, que declarar&aacute; en la comisi&oacute;n de investigaci&oacute;n m&aacute;s adelante.
    </p><h3 class="article-text">Coleccionista de imputaciones</h3><p class="article-text">
        Inicialmente, Oriol Pujol estaba imputado por tr&aacute;fico de influencias, acusado de ejercer presiones pol&iacute;ticas y de colocar cargos de su confianza supuestamente para imponer &ndash;sin &eacute;xito, todo sea dicho&ndash; un nuevo mapa de estaciones de ITV. M&aacute;s tarde se le imput&oacute; por un primer delito de cohecho, relacionado con un presunto cobro de los servicios pol&iacute;ticos prestados, y posteriormente por un segundo delito de cohecho y falsedad, esta vez por la trama de las deslocalizaciones industriales.
    </p><p class="article-text">
        La fiscal&iacute;a y la jueza instructora consideran que Oriol Pujol cobr&oacute; cerca de medio mill&oacute;n de euros a trav&eacute;s de su esposa, Anna Vidal, mediante supuestas facturas falsas que esta &uacute;ltima present&oacute; a Alta Partners, la consultora de Sergi Alsina que intermedi&oacute; ante la administraci&oacute;n para encontrar compradores para las plantas industriales de Sharp, Sony y Yamaha. Sergi Alsina y Oriol Pujol son amigos &iacute;ntimos desde hace a&ntilde;os, hasta el punto que se construyeron segundas residencias contiguas en Ur&uacute;s (Girona) en una alambicada operaci&oacute;n inmobiliaria que tambi&eacute;n es objeto de investigaci&oacute;n en una de las ramificaciones del caso ITV.
    </p><h3 class="article-text">Acceso a la agenda del presidente</h3><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la tesis de fiscal&iacute;a, Oriol Pujol posibilit&oacute; que Sergi Alsina tuviera acceso al presidente de la Generalitat, Artur Mas, para culminar las negociaciones por los procesos de deslocalizaci&oacute;n de multinacionales japonesas. En el caso de Sharp, Sergi Alsina cobr&oacute; 3,2 millones de euros de esta multinacional para que le ayudara a vender su planta de Sant Cugat al grupo Cirsa, encabezado por el egarense Manuel Lao. En las negociaciones tom&oacute; parte el propio Artur Mas. Sergi Alsina recompens&oacute; Oriol Pujol a trav&eacute;s de su esposa, Anna Vidal, que cobr&oacute; de Alta Partners unas facturas por importe de 236.000 euros en concepto de &ldquo;an&aacute;lisis financieros&rdquo; de la operaci&oacute;n de Sharp que, seg&uacute;n fiscal&iacute;a, no se hicieron o no justificaban de ninguna manera estos honorarios. Dos empleados de Alta Partners declararon en el juzgado que no hab&iacute;an visto nunca Anna Vidal.
    </p><p class="article-text">
        En un informe demoledor, el fiscal Fernando Maldonado describe c&oacute;mo, entre 2010 y 2012, con Artur Mas en la presidencia de la Generalitat, Sergi Alsina fue contratado por grandes corporaciones que estaban en procesos de deslocalizaci&oacute;n. Alsina encarg&oacute; supuestas asesor&iacute;as a Anna Vidal, pagadas generosamente, pero el fiscal considera que, en realidad, pagaba &ldquo;los servicios de Oriol Pujol Ferrusola, que utilizaba sus m&uacute;ltiples influencias pol&iacute;ticas en beneficio propio y de los otros dos imputados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Previsiblemente, m&aacute;s que por la fracasada operaci&oacute;n del mapa de las ITV, los grupos parlamentarios centrar&aacute;n las preguntas a Oriol Pujol en las tres exitosas operaciones de deslocalizaci&oacute;n asesoradas por su amigo Sergi Alsina y que reportaron cerca de medio mill&oacute;n de euros de beneficio a su esposa: Sony, Yamaha, Sharp &ndash;que es la que requiri&oacute; contactos al m&aacute;s alto nivel&ndash;, as&iacute; como un proyecto de Seat en Martorell. Sergi Alsina obtuvo m&aacute;s de 11 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        Del sumario se desprende que, gracias a sus influencias pol&iacute;ticas, Oriol pod&iacute;a conseguir que determinados empresarios accedieran a la agenda del presidente de la Generalitat para que los recibiera o los solucionara problemas. Cuando Mas compareci&oacute; hace unos d&iacute;as en el Parlament, defendi&oacute; este papel, el de hablar con empresarios para salvar puestos de trabajo, pero la cuesti&oacute;n es que, segin la fiscalia, la esposa de Oriol Pujol facturaba a la consultora que se encargaba de la intermediaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La oposici&oacute;n probablemente pondr&aacute; Oriol en un trance cuando se le pregunte por algunas conversaciones incorporadas al sumario en las que propone apartar de las negociaciones de Sharp a Germ&agrave; Gord&oacute;, actual consejero de Justicia y en aquellos momentos secretario del gobierno d&rsquo;Artur Mas; o por las descalificaciones que dedic&oacute; al ex consejero de Empresa Francesc Xavier Mena &ndash;le dijo &ldquo;burro&rdquo; y &ldquo;desgraciado&rdquo;&ndash; por considerarlo demasiado condescendiente con los sindicatos de Yamaha.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/oriol-pujol-cuerdas_1_4349518.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Mar 2015 18:34:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="629962" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="629962" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Oriol Pujol estará contra las cuerdas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a5651412-43ef-4a81-9115-74e37f5dc452_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La família Pujol sacrifica l’hereu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/familia-pujol-sacrifica-lhereu_1_4383771.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La família Pujol sacrifica l’hereu"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Jordi Pujol Ferrusola està decidit a fer de tallafocs judicial per evitar que els diners d’Andorra cremin els seus germans</p><p class="subtitle">Artur Mas i Convergència marquen distàncies amb l’expresident Pujol i, especialment, amb el seu primogènit</p></div><p class="article-text">
        Les dues primeres vegades que Oriol Pujol va anar a declarar davant el jutge pel cas ITV ho va fer acompanyat per la plana major del seu partit, per&ograve;, a la tercera, el 12 de gener passat, nom&eacute;s el seguia el seu advocat. Quan uns dies despr&eacute;s l&rsquo;expresident Jordi Pujol va acudir al Jutjat amb Marta Ferrusola i tres dels seus fills, tots imputats pels comptes bancaris a l&rsquo;estranger, a la comitiva familiar no s&rsquo;hi va afegir ni un sol dirigent del partit que ell va fundar fa 37 anys.
    </p><p class="article-text">
        La direcci&oacute; de Converg&egrave;ncia (CDC), que s&rsquo;encamina cap a la refundaci&oacute;, evita la fam&iacute;lia de l&rsquo;expresident Jordi Pujol i, fins i tot, el seu successor, Artur Mas, fa el possible per desmarcar-se&rsquo;n. En la seva recent compareixen&ccedil;a en la comissi&oacute; parlament&agrave;ria d&rsquo;investigaci&oacute; sobre frau fiscal i corrupci&oacute;, Artur Mas va recon&egrave;ixer ser fill pol&iacute;tic de Jordi Pujol, per&ograve; va assegurar que ignorava &ndash;&ldquo;no tinc ni idea&rdquo;, va dir&ndash; els afers econ&ograve;mics de la seva fam&iacute;lia, inclosos els de l&rsquo;hereu, Jordi Pujol Ferrusola, amb el qual en altres temps havia estat molt unit.
    </p><p class="article-text">
        Artur Mas va explicar que havia tingut una relaci&oacute; d&rsquo;amistat amb l&rsquo;hereu Pujol feia temps, per&ograve;&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Lamistat-Artur-Jordi-Pujol-Ferrusola_6_355624436.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que no s&oacute;n &iacute;ntims,</a> que nom&eacute;s havia estat una vegada a casa seva, per&ograve; no va mencionar que havien coincidit a l&rsquo;empresa privada &ndash;en els grups Tipel, de la fam&iacute;lia Prenafeta, i en el de la Seda de Barcelona&ndash; i en aventures pol&iacute;tiques a l&rsquo;agrupaci&oacute; convergent del districte de Sarri&agrave;-Sant Gervasi. Artur Mas t&eacute; clar, tant clar com ho t&eacute; la direcci&oacute; del seu partit, que cal distanciar-se tot el que es pugui de Jordi Pujol Ferrusola perqu&egrave; ser&agrave; qui carregar&agrave; amb el pes, si pot ser en solitari, de l&rsquo;anomenat cas Pujol.
    </p><p class="article-text">
        En les seves respectives declaracions en el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 31 de Barcelona, Jordi Pujol i tres dels seus fills &ndash;Marta, Pere i Mireia&ndash; van atribuir a l&rsquo;hereu, Jordi j&uacute;nior, la responsabilitat de crear i moure els comptes bancaris que la fam&iacute;lia tenia a Andorra.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;expresident i tres dels seus fills van assegurar a la jutgessa que els diners que la fam&iacute;lia amagava a Andorra corresponien a un llegat de l&rsquo;avi Florenci, mort el 1980, que primer havia gestionat l&rsquo;exdirectiu de Banca Catalana Delf&iacute; Mateu, tamb&eacute; difunt, i m&eacute;s endavant l&rsquo;exsecretari general de la Presid&egrave;ncia de la Generalitat Joaquim Pujol Figa, difunt com els altres, fins que el 1990 se&rsquo;n va fer c&agrave;rrec Jordi Pujol Ferrusola, l&rsquo;hereu, que va ser qui va distribuir el fons de manera equitativa entre la mare i els set germans.
    </p><p class="article-text">
        Assessorats per experts fiscals i advocats, els germans Marta, Pere i Mireia Pujol Ferrusola van assegurar que no sabien res del llegat de l&rsquo;avi fins al 1990, coincidint amb la majoria d&rsquo;edat del petit de la fam&iacute;lia, Oleguer, moment en el qual l&rsquo;hereu va informar-los que s&rsquo;encarregaria de gestionar i repartir el tresor que havien amagat de les urpes d&rsquo;Hisenda. Amb aquestes declaracions, en el mateix sentit de les que fa fer el pare, s&rsquo;atribu&iuml;a la responsabilitat dels comptes d&rsquo;Andorra al germ&agrave; gran. Davant d&rsquo;aix&ograve;, la fiscalia s&rsquo;ha mogut per citar a declarar Jordi j&uacute;nior en el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 31 de Barcelona, mentre que Manos Limpias, que exerceix l&rsquo;acusaci&oacute; particular, prepara accions en la seva contra.
    </p><h3 class="article-text">Investigat per l'Audi&egrave;ncia Nacional</h3><p class="article-text">
        A Jordi Pujol Ferrusola l&rsquo;investiga el Jutjat n&uacute;mero 5 de l&rsquo;Audi&egrave;ncia Nacional, encap&ccedil;alat per Pablo Ruz, per&ograve; si el citen a declarar en el jutjat de Barcelona segurament ho far&agrave; en els mateixos termes que la resta de la seva fam&iacute;lia: que va gestionar els fons a l&rsquo;estranger, per&ograve; nom&eacute;s a partir de 1990, quan va agafar el relleu del difunt Joaquim Pujol Figa, exalt c&agrave;rrec de la Generalitat i cos&iacute; de l&rsquo;expresident.
    </p><p class="article-text">
        Fonts jur&iacute;diques coneixedores del cas apunten que, per les declaracions judicials que s&rsquo;han fet fins ara, es dedueix que Jordi j&uacute;nior far&agrave; de tallafoc, en un intent d&rsquo;evitar que es cremi el seu pare, els seus germans i la seva exesposa, Merc&egrave; Giron&egrave;s, imputada pels mateixos delictes de frau fiscal i blanqueig. Segons com evolucioni el cas, Marta Ferrusola, que fins ara s&rsquo;ha negat a declarar al jutjat, podria assumir tamb&eacute; alguna responsabilitat en protecci&oacute; de la seva prole.
    </p><p class="article-text">
        Fins i tot la just&iacute;cia andorrana, fins ara reticent a col&middot;laborar amb els jutges espanyols en les investigacions del cas Pujol, ha envestit l&rsquo;hereu de la fam&iacute;lia. En resposta a les comissions rogat&ograve;ries tramitades per Pablo Ruz, la jutgessa andorrana Maria &Agrave;ngels Moreno ha ordenat que es bloquegin els comptes a nom de Jordi Pujol Ferrusola, Merc&egrave; Giron&egrave;s i de les seves empreses en tots els bancs d&rsquo;aquell pa&iacute;s, en el cas que encara les tinguin obertes i tamb&eacute; en el m&eacute;s que improbable cas que hi quedi algun euro perqu&egrave; ha tingut temps de sobres per deixar-les a zero. El 4 d&rsquo;agost de l&rsquo;any passat, sis dies despr&eacute;s de declarar davant el jutge Pablo Ruz, l&rsquo;hereu Pujol va efectuar una transfer&egrave;ncia de 2,4 milions d&rsquo;euros des d&rsquo;un compte de Banca Privada d&rsquo;Andorra (BPA) a un altre d&rsquo;una filial mexicana del Banc Santander controlada per l&rsquo;empresa Anzuelos Soluciones. Els diners que Jordi j&uacute;nior tenia a Andorra han volat a M&egrave;xic.
    </p><p class="article-text">
        En tot cas, l&rsquo;important de la resoluci&oacute; de la jutgessa Moreno no &eacute;s el bloqueig de comptes, sin&oacute; la petici&oacute; als bancs andorrans perqu&egrave; informin dels moviments registrats. Aix&ograve; hauria per permetre saber des de quin parad&iacute;s fiscal van arribar els fons i reconstruir les diverses trames que s&rsquo;estan investigant.
    </p><p class="article-text">
        En un demolidor aute, de m&eacute;s de 40 p&agrave;gines, la jutgessa Moreno subratlla que en el cas de l&rsquo;hereu Pujol &ldquo;hi ha indicis de criminalitat que cal clarificar&rdquo;. Tamb&eacute; destaca que les elevades quantitats que va cobrar &ldquo;com a comissionista&rdquo; per part d&rsquo;empreses que contracten amb l&rsquo;administraci&oacute; p&uacute;blica, per una feina que suposadament es limitava a contactes verbals, &ldquo;no t&eacute; una l&ograve;gica mercantil&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Curiosament, la just&iacute;cia andorrana ha aparcat les comissions rogat&ograve;ries tramitades pel Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 31 de Barcelona pel que respecte a l&rsquo;expresident Jordi Pujol, a la seva esposa Marta Ferrusola i a tres dels seus fills, per&ograve;, en canvi, ha actuat amb la m&agrave;xima dilig&egrave;ncia contra Jordi Pujol Ferrusola. L&rsquo;argument &eacute;s que la legislaci&oacute; andorrana nom&eacute;s permet perseguir els presumptes delictes fiscals i de blanqueig si estan associats a altres com la corrupci&oacute;, extrem que nom&eacute;s consideren justificat en el cas de l&rsquo;hereu de la fam&iacute;lia. Aquest va ingressar m&eacute;s de 8 milions d&rsquo;euros de suposades comissions entre 2004 i 2012.
    </p><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;ara, Jordi Pujol Ferrusola s&rsquo;emportar&agrave; les garrotades: del govern de la Generalitat, de Converg&egrave;ncia, dels jutges andorrans i dels seus col&middot;legues espanyols. Aix&iacute; protegeix la resta de la fam&iacute;lia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/familia-pujol-sacrifica-lhereu_1_4383771.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Feb 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="53061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="53061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La família Pujol sacrifica l’hereu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La familia Pujol sacrifica el primogénito]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/familia-pujol-sacrifica-primogenito_1_4376907.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La familia Pujol sacrifica el primogénito"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Jordi Pujol Ferrusola está decidido a ser el cortafuegos judicial que evite que el dinero de Andorra queme a sus hermanos</p><p class="subtitle">Artur Mas y Convergència marcan distancias con el ex presidente Pujol y, especialmente, con su hijo mayor</p></div><p class="article-text">
        Las dos primeras veces que Oriol Pujol acudi&oacute; a declarar ante el juez por el caso ITV lo hizo acompa&ntilde;ado por la plana mayor de su partido, pero, en la tercera, el 12 de enero pasado, s&oacute;lo le segu&iacute;a su abogado. Cuando unos d&iacute;as m&aacute;s tarde el expresidente Jordi Pujol acudi&oacute; al Juzgado con Marta Ferrusola y tres de sus hijos, todos imputados por las cuentas bancarias en el extranjero, a la comitiva familiar no se sum&oacute; ni un solo dirigente del partido que &eacute;l fund&oacute; hace 37 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La direcci&oacute;n de Converg&egrave;ncia (CDC), que se encamina hacia la refundaci&oacute;n del partido, evita la familia del ex presidente Jordi Pujol, e incluso Artur Mas, su sucesor, hace lo posible para desmarcarse. En su reciente comparecencia parlamentaria ante la comisi&oacute;n de investigaci&oacute;n sobre fraude fiscal y corrupci&oacute;n, Mas reconoci&oacute; ser hijo pol&iacute;tico de Jordi Pujol, pero asegur&oacute; que ignoraba &ndash;&ldquo;no tengo ni idea&rdquo;, dijo&ndash; los asuntos econ&oacute;micos de la su familia, incluidos los del primog&eacute;nito, Jordi Pujol Ferrusola, con el que en otros tiempos hab&iacute;a estado muy unido.
    </p><p class="article-text">
        Mas explic&oacute; que hab&iacute;a tenido una relaci&oacute;n de amistad con el primog&eacute;nito de los Pujol hac&iacute;a tiempo, pero que&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/amistad-Artur-Jordi-Pujol-Ferrusola_6_355274517.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no son &iacute;ntimos,</a> que s&oacute;lo hab&iacute;a ido una vez a su casa, pero no mencion&oacute; que los dos hab&iacute;an coincidido en la empresa privada &ndash;en los grupos Tipel, de la familia Prenafeta, y en el de La Seda de Barcelona&ndash; y en aventuras pol&iacute;ticas en la agrupaci&oacute;n convergente del distrito de Sarri&agrave;-Sant Gervasi. Artur Mas tiene claro, tan claro como lo tiene la direcci&oacute;n de su partido, que debe distanciarse todo lo que pueda de Jordi Pujol Ferrusola porque ser&aacute; quien cargar&aacute; con el peso, si puede en solitario, del llamado caso Pujol.
    </p><p class="article-text">
        En sus respectivas declaraciones en el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 31 de Barcelona, Jordi Pujol y tres de sus hijos -Marta, Pere y Mireia- atribuyeron al primog&eacute;nito, Jordi junior, la responsabilidad de crear y mover las cuentas bancarias que la familia ten&iacute;a en Andorra.
    </p><p class="article-text">
        El ex presidente y tres de sus hijos aseguraron a la juez que el dinero que la familia ocultaba en Andorra correspond&iacute;a a un legado del abuelo Florenci, fallecido en 1980, que primero hab&iacute;a gestionado el ex directivo de Banca Catalana Delf&iacute; Mateu, tambi&eacute;n difunto, y m&aacute;s adelante el ex secretario general de la Presidencia de la Generalitat Joaquim Pujol Figa, fallecido como los dem&aacute;s, hasta que en 1990 se hizo cargo Jordi Pujol Ferrusola, que fue quien distribuy&oacute; el fondo de manera equitativa entre la madre y los siete hermanos.
    </p><p class="article-text">
        Asesorados por expertos fiscales y abogados, los hermanos Marta, Pere y Mireia Pujol Ferrusola aseguraron que no sab&iacute;an nada del legado del abuelo hasta 1990, cuando el peque&ntilde;o de la familia, Oleguer, lleg&oacute; a la mayor&iacute;a de edad, momento en el que el hermano mayor inform&oacute; que se encargar&iacute;a de gestionar y repartir el tesoro que hab&iacute;an escondido de las garras de Hacienda. Con estas declaraciones, en el mismo sentido de las que hizo el padre, se atribu&iacute;a la responsabilidad de las cuentas de Andorra al primog&eacute;nito. La fiscal&iacute;a se propone citar a declarar Jordi junior en el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 31 de Barcelona, mientras que Manos Limpias, que ejerce la acusaci&oacute;n particular, prepara acciones en su contra.
    </p><h3 class="article-text">Investigado por la Audiencia Nacional</h3><p class="article-text">
        A Jordi Pujol Ferrusola se le investiga en el Juzgado n&uacute;mero 5 de la Audiencia Nacional, encabezado por Pablo Ruz, pero si lo citan a declarar en el juzgado de Barcelona seguramente lo har&aacute; en los mismos t&eacute;rminos que el resto de su familia: que gestion&oacute; el supuesto legado en el extranjero, pero s&oacute;lo a partir de 1990, cuando tom&oacute; el relevo del difunto Joaqu&iacute;n Pujol Figa, ex alto cargo de la Generalitat y primo del ex presidente.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes jur&iacute;dicas conocedoras del caso apuntan que, por las declaraciones judiciales, se deduce que Jordi junior har&aacute; de cortafuegos, en un intento de evitar que se queme su padre, sus hermanos y su ex esposa, Merc&egrave; Giron&egrave;s, imputada por los mismos delitos de fraude fiscal y blanqueo. Seg&uacute;n c&oacute;mo evolucione el caso, Marta Ferrusola, que hasta ahora se ha negado a declarar en el juzgado, podr&iacute;a asumir tambi&eacute;n alguna responsabilidad en protecci&oacute;n de su prole.
    </p><p class="article-text">
        Incluso la justicia andorrana, hasta ahora reticente a colaborar con los jueces espa&ntilde;oles en las investigaciones del caso Pujol, ha embestido al primog&eacute;nito de la familia. En respuesta a las comisiones rogatorias tramitadas por Pablo Ruz, la juez andorrana Maria &Agrave;ngels Moreno ha ordenado que se bloqueen las cuentas a nombre de Jordi Pujol Ferrusola, de Merc&egrave; Giron&egrave;s y de sus empresas en todos los bancos de su pa&iacute;s, en caso de que todav&iacute;a las tengan abiertas y tambi&eacute;n en el m&aacute;s que improbable caso de que quede alg&uacute;n euro porque han tenido tiempo de sobra para dejarlas a cero. El 4 de agosto del a&ntilde;o pasado, seis d&iacute;as despu&eacute;s de declarar ante el juez Pablo Ruz, el heredero Pujol efectu&oacute; una transferencia de 2,4 millones de euros desde una cuenta de Banca Privada de Andorra (BPA) a otro de una filial mexicana del Banco Santander controlada por la empresa anzuelos Soluciones. El dinero que Jordi junior ten&iacute;a en Andorra ha volado a M&eacute;xico.
    </p><p class="article-text">
        Lo importante de la resoluci&oacute;n de la juez Moreno no es el bloqueo de cuentas, sino la orden a los bancos andorranos para que informen de los movimientos registrados. Esto permitir&iacute;a saber desde qu&eacute; para&iacute;so fiscal llegaron los fondos y reconstruir diversas tramas que se est&aacute;n investigando.
    </p><p class="article-text">
        En un demoledor auto, de m&aacute;s de 40 p&aacute;ginas, la juez Moreno subraya que en el caso del heredero Pujol &ldquo;hay indicios de criminalidad que hay que clarificar&rdquo;. Tambi&eacute;n destaca que las elevadas cantidades que cobr&oacute; &ldquo;como comisionista&rdquo; de empresas que contratan con la administraci&oacute;n p&uacute;blica, por un trabajo que supuestamente se limitaba a contactos verbales, &ldquo;no tienen una l&oacute;gica mercantil&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Curiosamente, la justicia andorrana ha aparcado las comisiones rogatorias tramitados por el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 31 de Barcelona con respecto al ex presidente Jordi Pujol, a su esposa Marta Ferrusola ya tres de sus hijos, pero, en cambio, ha actuado con la m&aacute;xima diligencia contra Jordi Pujol Ferrusola. El argumento es que la legislaci&oacute;n andorrana s&oacute;lo permite perseguir los presuntos delitos fiscales y de blanqueo si est&aacute;n asociados a otros como la corrupci&oacute;n, extremo que s&oacute;lo consideran justificado en el caso del heredero de la familia. Estas pesquisas no estar&iacute;an relacionadas con las cuentas de la fam&iacute;lia, sin&oacute; con las operaciones del hijo mayor, que ingres&oacute; m&aacute;s de 8 millones de euros entre 2004 i 2012.
    </p><p class="article-text">
        A partir de ahora, Jordi Pujol Ferrusola se llevar&aacute; los palos: del gobierno de la Generalitat, de Converg&egrave;ncia, los jueces andorranos y de sus colegas espa&ntilde;oles. As&iacute; resguarda el resto de la familia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/familia-pujol-sacrifica-primogenito_1_4376907.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Feb 2015 20:00:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="53061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="53061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La familia Pujol sacrifica el primogénito]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/92011b7a-376f-4ced-9789-318cf70b855f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La jutgessa repta Jordi Pujol a aclarir d’on va treure els diners d’Andorra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/jutgessa-jordi-pujol-aclarir-dandorra_1_4401180.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La jutgessa repta Jordi Pujol a aclarir d’on va treure els diners d’Andorra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La magistrada Beatriz Balfagón recorda als imputats que “si la versió que volen fer valdre correspon a la realitat” no els costarà gens fer-ho</p><p class="subtitle">Alguns dels germans Pujol abandonen feines i negocis, voluntàriament o forçats per les circumstàncies. L’última en fer-ho ha estat Mireia, que ha traspassat el seu gabinet de fisioteràpia</p></div><p class="article-text">
        Una imatge per a la hist&ograve;ria. Jordi Pujol, Marta Ferrusola i tres dels seus fills &ndash;Marta, Pere i Mireia&ndash; declararan per primera vegada aquest dimarts en un jutjat com a imputats per un delicte fiscal i per un altre de blanqueig pels diners tenien amagats a Andorra.
    </p><p class="article-text">
        En un aute del desembre passat, la jutgessa Beatriz Balfag&oacute;n, titular del Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 31 de Barcelona, va limitar la investigaci&oacute; del cas Pujol a aquests dos presumptes delictes perqu&egrave;, fins ara, no hi ha indicis que els diners procedeixin del cobrament de comissions il&middot;legals. Tot i aix&iacute;, ni la jutgessa ni el fiscal es creuen la versi&oacute; de l&rsquo;expresident Jordi Pujol, feta p&uacute;blica mitjan&ccedil;ant un comunicat el 25 de juliol passat, que els diners de la seva fam&iacute;lia a Andorra corresponien a un llegat del seu difunt pare, Florenci Pujol, mort el 1980. De fet, en el seu testament no apareix cap refer&egrave;ncia a aquests cales.
    </p><p class="article-text">
        La jutgessa recorda als imputats que &ldquo;si la versi&oacute; que volen fer valdre correspon a la realitat&rdquo; no els costar&agrave; gens fer-ho si aporten la documentaci&oacute; sobre els moviments dels seus comptes bancaris a l&rsquo;estranger, per&ograve;, de moment, malgrat la insist&egrave;ncia de la magistrada, la fam&iacute;lia Pujol no li ha fet cas.
    </p><p class="article-text">
        Aquest dimarts, quan declarin al jutjat, quedar&agrave; clar si Jordi Pujol i la seva fam&iacute;lia han decidit col&middot;laborar en l&rsquo;aclariment de l&rsquo;origen del tresor que tenien amagat o prefereixen continuar jugant al gat i a la rata. Quan va compar&egrave;ixer el setembre passat al Parlament de Catalunya, Jordi Pujol no va contestar les preguntes dels diputats, i ara cal veure que fa davant la jutgessa.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;advocat de la fam&iacute;lia, Crist&oacute;bal Martell, al&middot;lega que l&rsquo;esposa i els tres fills de l&rsquo;expresident van regularitzar el juliol passat els diners que tenien a Andorra, que han fet all&ograve; que era correcte, que no hi ha motiu per les imputacions. En canvi, la jutgessa i el fiscal entenen que amb la regularitzaci&oacute; fiscal no s&rsquo;aclareix l&rsquo;import dels diners que tenen a l&rsquo;estranger i, per descomptat, tampoc el seu origen.
    </p><p class="article-text">
        La jutgessa considera &ldquo;essencial&rdquo; saber quants diners els va deixar el difunt Florenci Pujol per saber si s&oacute;n els fons que han regularitzat a Andorra. Beatriz Balfag&oacute;n subratlla que no pressuposa que l&rsquo;origen dels fons sigui il&middot;l&iacute;cit, per&ograve; que tampoc s&rsquo;ha d&rsquo;acceptar &ldquo;a cegues, sense fer cap comprovaci&oacute;&rdquo; la versi&oacute; de l&rsquo;expresident de la Generalitat.
    </p><h3 class="article-text">Viacrucis de jutjat en jutjat</h3><p class="article-text">
        <strong>Viacrucis de jutjat en jutjat</strong>La fam&iacute;lia Pujol Ferrusola est&agrave; en ple viacrucis de jutjat en jutjat: a l&rsquo;Audi&egrave;ncia Nacional, el jutge Pablo Ruz investiga Jordi Pujol Ferrusola, l&rsquo;hereu, per presumpte delicte fiscal i blanqueig de diners i, per la seva banda, Santiago Pedraz fa el mateix amb Oleguer Pujol Ferrusola, el m&eacute;s petit dels germans; mentre que en dos jutjats de Barcelona s&rsquo;instrueix un sumari contra Oriol Pujol Ferrusola per cas ITV i un altre contra l&rsquo;expresident Jordi Pujol, Marta Ferrusola i tres dels fills pels diners d&rsquo;Andorra.
    </p><p class="article-text">
        Fonts jur&iacute;diques coneixedores del cas apunten que, tret de sorpreses, aquest &uacute;ltim sumari &eacute;s el que menys problemes penals portar&agrave; a la fam&iacute;lia Pujol precisament perqu&egrave; ja han regularitzat els comptes que tenien a Andorra. No obstant aix&ograve;, probablement ser&agrave; el que malmetr&agrave; m&eacute;s la imatge pol&iacute;tica de Jordi Pujol, que el febrer vinent haur&agrave; de compar&egrave;ixer, per segona vegada des que va esclatar l&rsquo;esc&agrave;ndol, al Parlament de Catalunya, aquesta vegada davant una comissi&oacute; parlament&agrave;ria d&rsquo;investigaci&oacute;.
    </p><h3 class="article-text">La banca andorrana encara els protegeix</h3><p class="article-text">
        <strong>La banca andorrana encara els protegeix</strong>Precisament, aquest dilluns 26 de gener estaven citats a declarar davant aquesta comissi&oacute; d&rsquo;investigaci&oacute; els principals directius dels bancs andorrans als quals la fam&iacute;lia Pujol va confiar prop de 4 milions d&rsquo;euros: primer van ingressar-los a Andbank i, entre desembre de 2010 i gener de 2011, van transferir-los a Banca Privada d&rsquo;Andorra (BPA). Per part d&rsquo;aquest &uacute;ltim banc, estaven citats els germans Higini i Ramon Cierco &ndash; que tamb&eacute; &eacute;s directiu del FC Barcelona&ndash;, i per part d&rsquo;Andbank, el seu president, Manuel Cerqueda, i el conseller delegat, Jordi Comas. Tots han excusat la seva compareixen&ccedil;a amb l&rsquo;argument que la seva nacionalitat andorrana els eximeix de donar explicacions al Parlament de Catalunya. Curiosament, Jordi Comas &eacute;s fill d&rsquo;Antoni Comas, que va ser conseller de Benestar Social (1988-1999) en els governs de Jordi Pujol. La banca andorrana continua protegint l&rsquo;expresident de la Generalitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/jutgessa-jordi-pujol-aclarir-dandorra_1_4401180.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 27 Jan 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="556738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="556738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La jutgessa repta Jordi Pujol a aclarir d’on va treure els diners d’Andorra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La jueza reta Jordi Pujol a aclarar de dónde sacó el dinero de Andorra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/jordi-pujol-aclarar-dinero-andorra_1_4402805.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La jueza reta Jordi Pujol a aclarar de dónde sacó el dinero de Andorra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La magistrada Beatriz Balfagón recuerda a los imputados que "si la versión que quieren hacer valer es la que se corresponde con la realidad" no les costará nada conseguirlo</p><p class="subtitle">Algunos de los hermanos Pujol abandonan trabajos y negocios, voluntariamente o forzados por las circunstancias. La última en hacerlo ha sido Mireia, que ha traspasado su gabinete de fisioterapia</p></div><p class="article-text">
        Una imagen para la historia. Jordi Pujol, Marta Ferrusola y tres de sus hijos -Marta, Pere y Mireia- declarar&aacute;n por primera vez este martes en un juzgado como imputados por un delito fiscal y por otro de blanqueo por el dinero que hab&iacute;an escondido en Andorra.
    </p><p class="article-text">
        En un auto del pasado diciembre, la jueza Beatriz Balfag&oacute;n, titular del Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 31 de Barcelona, limit&oacute; la investigaci&oacute;n del caso Pujol a estos dos presuntos delitos porque, hasta ahora, no hay indicios de que el dinero proceda del cobro de comisiones ilegales. Sin embargo, ni la juez ni el fiscal se creen la versi&oacute;n del ex presidente Jordi Pujol, hecha p&uacute;blica mediante un comunicado el 25 de julio pasado, que el dinero de su familia en Andorra correspond&iacute;a a un legado de su difunto padre, Florenci Pujol, fallecido en 1980. De hecho, en su testamento no aparece ninguna referencia a estos fondos.
    </p><p class="article-text">
        La juez recuerda a los imputados que &ldquo;si la versi&oacute;n que quieren hacer valer es la que se corresponde con la realidad&rdquo; no les costar&aacute; nada conseguirlo si aportan la documentaci&oacute;n sobre los movimientos de sus cuentas bancarias en el extranjero, pero, de momento, a pesar de la insistencia de la magistrada, la familia Pujol no le ha hecho ning&uacute;n caso.
    </p><p class="article-text">
        Este martes, cuando declaren en el juzgado, quedar&aacute; claro si Jordi Pujol y su familia han decidido colaborar en el esclarecimiento del origen del tesoro que ten&iacute;an escondido o prefieren seguir jugando al gato y al rat&oacute;n. Cuando compareci&oacute; el pasado septiembre en el Parlament de Catalunya, Jordi Pujol no contest&oacute; las preguntas de los diputados, y ahora hay que ver qu&eacute; hace ante la juez.
    </p><p class="article-text">
        El abogado de la familia, Crist&oacute;bal Martell, alega que la esposa y los tres hijos del ex presidente regularizaron en julio pasado el dinero que ten&iacute;an en Andorra, que han hecho lo que era correcto, que no hay motivo para las imputaciones. En cambio, la juez y el fiscal entienden que con la regularizaci&oacute;n fiscal no se aclara el importe del dinero que han tenido en el extranjero y, por supuesto, tampoco su origen.
    </p><p class="article-text">
        La juez considera &ldquo;esencial&rdquo; saber cu&aacute;nto dinero les dej&oacute; el difunto Florenci Pujol para determinar si son los fondos que han regularizado en Andorra. Beatriz Balfag&oacute;n subraya que no presupone que el origen del dinero sea il&iacute;cito, pero que tampoco se debe aceptar &ldquo;a ciegas, sin hacer ninguna comprobaci&oacute;n&rdquo; la versi&oacute;n del ex presidente de la Generalidad.
    </p><h3 class="article-text">Viacrucis de juzgado en juzgado</h3><p class="article-text">
        <strong>Viacrucis de juzgado en juzgado</strong>La familia Pujol Ferrusola est&aacute; en pleno viacrucis de juzgado en juzgado: en la Audiencia Nacional, el juez Pablo Ruz investiga Jordi Pujol Ferrusola, el primog&eacute;nito, por presunto delito fiscal y blanqueo de dinero y, por su parte, Santiago Pedraz hace lo propio con Oleguer Pujol Ferrusola, el m&aacute;s peque&ntilde;o de los hermanos; mientras que en dos juzgados de instrucci&oacute;n de Barcelona se sigue un sumario contra Oriol Pujol Ferrusola por caso ITV y otro contra el ex presidente Jordi Pujol, Marta Ferrusola y tres de sus hijos por el dinero de Andorra.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes jur&iacute;dicas conocedoras del caso apuntan que, salvo sorpresas, este &uacute;ltimo sumario es el que menos problemas penales llevar&aacute; a la familia Pujol precisamente porque ya han regularizado las cuentas que ten&iacute;an en Andorra. Sin embargo, probablemente ser&aacute; el que da&ntilde;ar&aacute; m&aacute;s la imagen pol&iacute;tica de Jordi Pujol, que en febrero pr&oacute;ximo debe comparecer, por segunda vez desde que estall&oacute; el esc&aacute;ndalo, en el Parlamento de Catalunya, en esta ocasi&oacute;n ante una comisi&oacute;n parlamentaria de investigaci&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">La banca andorrana todav&iacute;a los protege</h3><p class="article-text">
        <strong>La banca andorrana todav&iacute;a los protege</strong>Precisamente, este lunes 26 de enero estaban citados a declarar ante esta comisi&oacute;n de investigaci&oacute;n los principales directivos de los bancos andorranos a los que la familia Pujol confi&oacute; su dinero, unos 4 millones de euros: primero los ingresaron en Andbank y, entre diciembre de 2010 y enero de 2011, los transfirieron a Banca Privada de Andorra (BPA). Por parte de este &uacute;ltimo banco, estaban citados los hermanos Higini y Ramon Cierco -que tambi&eacute;n es directivo del FC Barcelona-, y por parte de Andbank, su presidente, Manuel Cerqueda, y el consejero delegado, Jordi Comas. Todos han excusado su comparecencia con el argumento de que su nacionalidad andorrana les exime de dar explicaciones en el Parlament de Catalunya. Curiosamente, Jordi Comas es hijo de Antoni Comas, que fue consejero de Bienestar Social (1988-1999) en los gobiernos de Jordi Pujol. La banca andorrana contin&uacute;a protegiendo al ex presidente de la Generalitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/jordi-pujol-aclarar-dinero-andorra_1_4402805.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Jan 2015 20:20:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="556738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="556738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La jueza reta Jordi Pujol a aclarar de dónde sacó el dinero de Andorra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a52ec613-3813-40fa-9f82-44a2e4019588_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Jordi Pujol]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rajoy troba un aliat polític a Andorra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/rajoy-troba-aliat-politic-andorra_1_4433420.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Rajoy troba un aliat polític a Andorra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els caps de govern dels dos països es reuniran personalment per quarta vegada des que va esclatar el cas Pujol, però oficialment no parlaran d’això</p><p class="subtitle">Quan entri en vigor el nou acord fiscal, les empreses que estableixin la seu a Andorra únicament pagaran l’impost de societats allà encara que operin a Espanya</p></div><p class="article-text">
        Mariano Rajoy estar&agrave; avui i dem&agrave; a Andorra en el primer viatge oficial que hi fa un president del govern espanyol. Aquesta visita es produeix en ple esc&agrave;ndol pels diners que la fam&iacute;lia de Jordi Pujol havia amagat en aquest petit Estat dels Pirineus, per&ograve; Rajoy i el seu hom&ograve;leg andorr&agrave;, el liberal Toni Mart&iacute;, no han previst parlar del cas Pujol, si m&eacute;s no aquest assumpte no figura en l&rsquo;agenda oficial, sin&oacute; d&rsquo;una altra q&uuml;esti&oacute; d&rsquo;&iacute;ndole fiscal que ha passat gaireb&eacute; desapercebuda a la premsa espanyola: la signatura del conveni per evitar la doble imposici&oacute; (CDI).
    </p><p class="article-text">
        En teoria, un cop entre en vigor aquest conveni entre Espanya i Andorra, les empreses i les persones s&rsquo;estalviaran tributar en els dos pa&iuml;sos pel mateix concepte, per&ograve;, a la pr&agrave;ctica, alguns experts adverteixen que aix&ograve; podria emparar pr&agrave;ctiques abusives com el d&uacute;mping fiscal.
    </p><p class="article-text">
        Per exemple, gr&agrave;cies al CDI, una empresa que estableixi la seva seu social a Andorra &uacute;nicament haur&agrave; de pagar l&rsquo;impost de societats en aquest petit Estat, que &eacute;s del 10% com a m&agrave;xim, amb la possibilitat de substancials rebaixes, quan a Espanya arriba al 30%, encara que operi en territori espanyol.
    </p><p class="article-text">
        Aquests avantatges fiscals faran que moltes empreses optin per establir-se a Andorra malgrat que el seu negoci estigui a Espanya, fet que repercutir&agrave; negativament en l&rsquo;economia espanyola en general i, particularment, en la catalana per una q&uuml;esti&oacute; de proximitat.
    </p><h3 class="article-text">Luxemburg com a model</h3><p class="article-text">
        <strong>Luxemburg com a model</strong>En un informe de la Confederaci&oacute; Empresarial Andorrana (CEA), la patronal d'aquest pa&iacute;s, se subratlla que el seu nou sistema d'impostos, especialment el de societats, &ldquo;lidera un model fiscal tremendament atractiu i que ha sabut donar un tractament que combina les millors virtuts de jurisdiccions com Holanda, Luxemburg, Su&iuml;ssa, Irlanda, Malta o Xipre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De tots aquests pa&iuml;sos, un dels sistemes que m&eacute;s s&rsquo;assembla al d&rsquo;Andorra &eacute;s el de Luxemburg, un altre pa&iacute;s de baixa fiscalitat que en les &uacute;ltimes setmanes ha aparegut a la premsa de tot el m&oacute;n per l&rsquo;esc&agrave;ndol de Luxleaks, tal com s&rsquo;han anomenat els acords secrets que les seves autoritats van arribar amb grans corporacions com Apple, Amazon, Ikea, Pepsi o Deutsche Bank per estalviar-se impostos en els Estats on realment tenen el negoci. Fins i tot, l&rsquo;impost de societats d&rsquo;Andorra, que com a m&agrave;xim &eacute;s del 10%, encara &eacute;s m&eacute;s agressiu que el de Luxemburg, que t&eacute; el topall en el 22,05%, molt lluny del 30% d&rsquo;Espanya o del 33% de Fran&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Jaume Torres Segura, fundador de la consultora andorrana Ancei, especialitzada en la implantaci&oacute; de societats mercantils en aquest pa&iacute;s, admetia en una entrevista <em>a La Vanguardia</em> que &ldquo;Andorra passa a ser un dels pa&iuml;sos clau per aquelles empreses que tinguin un car&agrave;cter internacional i es plantegin una optimitzaci&oacute; fiscal (...) Amb un impost de societats que, en el pitjor dels casos, &eacute;s del 10% sobre els beneficis (un 2% per a certes activitats de car&agrave;cter internacional) i amb un impost de l'IRPF, a partir del 2015, amb una tributaci&oacute; m&agrave;xima del 10%, el nombre de persones que s'estan interessant per establir-se de manera efectiva &eacute;s cada cop m&eacute;s i m&eacute;s important&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un debat organitzat el novembre passat per l&rsquo;Ag&egrave;ncia de Not&iacute;cies Andorrana (ANA), el president de l'Associaci&oacute; d'Assessors Tributaris i Fiscals d'Andorra, Jean Michel Rascagneres i l'advocat barcelon&iacute; Joan Hortal&agrave; coincidien en qu&egrave; la fiscalitat andorrana &eacute;s m&eacute;s &ldquo;atractiva&rdquo; que la de la majoria dels pa&iuml;sos europeus i aix&ograve; convertir&agrave; aquest pa&iacute;s en una &ldquo;plataforma&rdquo; d'empreses, sobretot del sector de noves tecnologies, centrals de vendes, trading, inversi&oacute; o societats d&rsquo;explotaci&oacute; d&rsquo;intangibles (com s&oacute;n els drets sobre patents o els drets d&rsquo;autor).
    </p><h3 class="article-text">Andorra d&oacute;na allargues sobre el cas Pujol</h3><p class="article-text">
        <strong>Andorra d&oacute;na allargues sobre el cas Pujol</strong>Des del govern espanyol, especialment des del ministeri de Crist&oacute;bal Montoro, que acompanyar&agrave; Mariano Rajoy en la seva visita a Andorra, s&rsquo;elogia el proc&eacute;s de transpar&egrave;ncia iniciat per aquest pa&iacute;s sobretot amb la signatura dels acords d&rsquo;intercanvi d&rsquo;informaci&oacute; fiscal, vigents des del 2011. No obstant aix&ograve;, els jutjats andorrans continuen sense complimentar les comissions rogat&ograve;ries sobre el cas Pujol tramitades pels seus hom&ograve;legs espanyols.
    </p><p class="article-text">
        Andorra va accedir a signar acords d&rsquo;intercanvi d&rsquo;informaci&oacute; fiscal amb diversos pa&iuml;sos, fet que li ha servit per deixar de ser considerada parad&iacute;s fiscal i sortir de les llistes grises de l&rsquo;OCDE, si b&eacute;, en realitat, aquest intercanvi d&rsquo;informaci&oacute; &eacute;s limitad&iacute;ssim. En cercles pol&iacute;tics madrilenys s&rsquo;espera que la visita de Rajoy a Andorra i la bona sintonia que t&eacute; amb el seu cap de govern, Toni Mart&iacute;, serveixi per desencallar les comissions rogat&ograve;ries sobre el cas Pujol encara que, oficialment, d&rsquo;aix&ograve; no se&rsquo;n parlar&agrave;.
    </p><h3 class="article-text">Rajoy i Mart&iacute; s&rsquo;han fet amics</h3><p class="article-text">
        <strong>Rajoy i Mart&iacute; s&rsquo;han fet amics</strong>Des que va esclatar el cas Pujol el juliol passat, Rajoy i Mart&iacute; s&rsquo;han trobat tres vegades. La primera va ser en secret, a principis d&rsquo;agost, a Casa de Alicia, la resid&egrave;ncia de vacances que Rajoy va llogar a Beso&ntilde;ano, un poblet de Pontevedra amb vistes a la ria d&rsquo;Arousa. All&agrave; es van reunir durant sis hores, sense que cap dels periodistes i fot&ograve;grafs que feien gu&agrave;rdia a l&rsquo;altra banda del mur de la casa ho sab&eacute;s perqu&egrave;, senzillament, no van recon&egrave;ixer aquell home prim, alt, amb ulleres, vestit de manera discreta i sense corbata: era el cap de govern d&rsquo;Andorra. El 2 de setembre passat, es van tornar a reunir, aquesta vegada al palau de la Moncloa, per&ograve; nom&eacute;s una hora i mitja perqu&egrave; la trobada important s&rsquo;havia fet setmanes abans a Gal&iacute;cia. A principis de desembre van tornar a coincidir a la cimera iberoamericana de Veracruz (M&egrave;xic), durant la qual van tenir una llarga trobada en privat i es van deixar fotografiar un al costat de l&rsquo;altre en el retrat oficial de mandataris, just al darrera del rei Felip VI.
    </p><p class="article-text">
        Aquest 7 de gener es tornaran a retrobar, per quarta vegada des del juliol, per segellar diversos acords, el m&eacute;s important dels quals &eacute;s el del CDI, que entrar&agrave; en vigor despr&eacute;s que el ratifiquin les corts espanyoles. Amb aquesta visita i amb la signatura del conveni, Rajoy fa un favor al seu amic Mart&iacute; de cara a les eleccions generals andorranes de principis de mar&ccedil;. La seva entesa &eacute;s total. Rajoy ha trobat un aliat en el petit pa&iacute;s dels Pirineus: Andorra d&oacute;na suport a l'entrada d'Espanya al consell de seguretat de l'ONU i, a la vegada, Espanya ajuda el Principat en les negociacions amb la UE per aconseguir el ple acc&eacute;s al seu mercat interior.
    </p><p class="article-text">
        A Andorra, Rajoy nom&eacute;s es trobar&agrave; l&rsquo;oposici&oacute; de Podem, els simpatitzants andorrans de Podemos, que li preparen una rebuda amb xiulets per protestar contra &ldquo;l&rsquo;estancament pol&iacute;tic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De tornada a Madrid, Rajoy agafar&agrave; aquest 8 de gener l&rsquo;avi&oacute; a l&rsquo;aeroport de la Seu d&rsquo;Urgell, que aquest dia es reobre al tr&agrave;fic aeri comercial. Per cert, aquest aeroport ha canviat el nom pel d&rsquo;Andorra-La Seu, tot i que qui l&rsquo;ha finan&ccedil;at ha estat la Generalitat catalana.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/rajoy-troba-aliat-politic-andorra_1_4433420.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 07 Jan 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243596" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243596" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rajoy troba un aliat polític a Andorra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rajoy encuentra un aliado político en Andorra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/rajoy-encuentra-aliado-politico-andorra_1_4433448.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Rajoy encuentra un aliado político en Andorra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los jefes de Gobierno de los dos países se reunirán personalmente por cuarta vez desde que estalló el caso Pujol, pero oficialmente no hablarán de este asunto</p><p class="subtitle">Cuando entre en vigor el nuevo acuerdo fiscal, las empresas que establezcan su sede en Andorra únicamente pagarán el impuesto de sociedades allí aunque operen en España</p></div><p class="article-text">
        Mariano Rajoy estar&aacute; hoy y ma&ntilde;ana en Andorra en el primer viaje oficial que realiza all&iacute; un presidente del Gobierno espa&ntilde;ol. Esta visita se produce en pleno esc&aacute;ndalo por el dinero que la familia de Jordi Pujol hab&iacute;a escondido en este peque&ntilde;o Estado de los Pirineos, pero Rajoy y su hom&oacute;logo andorrano, el liberal Toni Mart&iacute;, no han previsto hablar del caso Pujol, al menos este asunto no figura en la agenda oficial, sino de otra cuesti&oacute;n de &iacute;ndole fiscal que ha pasado casi desapercibida en la prensa espa&ntilde;ola: la firma del convenio para evitar la doble imposici&oacute;n (CDI).
    </p><p class="article-text">
        En teor&iacute;a, una vez entre en vigor este convenio entre Espa&ntilde;a y Andorra, las empresas y las personas evitar&aacute;n tributar en los dos pa&iacute;ses por el mismo concepto, pero, en la pr&aacute;ctica, algunos expertos advierten de que esto podr&iacute;a amparar pr&aacute;cticas abusivas como el <em>dumping</em> fiscal.
    </p><p class="article-text">
        Por ejemplo, gracias al CDI, una empresa que establezca su sede social en Andorra &uacute;nicamente tendr&aacute; que pagar el impuesto de sociedades en este peque&ntilde;o Estado, que es del 10% como m&aacute;ximo, con la posibilidad de sustanciales rebajas, cuando en Espa&ntilde;a llega al 30%, aunque opere en territorio espa&ntilde;ol.
    </p><p class="article-text">
        Estas ventajas fiscales har&aacute;n que muchas empresas opten por establecerse en Andorra a pesar de que su negocio est&eacute; en Espa&ntilde;a, lo que repercutir&aacute; negativamente en la econom&iacute;a espa&ntilde;ola en general y, particularmente, en la catalana por una cuesti&oacute;n de proximidad.
    </p><h3 class="article-text">Luxemburgo como modelo</h3><p class="article-text">
        <strong>Luxemburgo como modelo</strong>En un informe de la Confederaci&oacute;n Empresarial Andorrana (CEA), la patronal de este pa&iacute;s, se subraya que su nuevo sistema de impuestos, especialmente el de sociedades, &ldquo;lidera un modelo fiscal tremendamente atractivo y que ha sabido dar un tratamiento que combina las mejores virtudes de jurisdicciones como Holanda, Luxemburgo, Suiza, Irlanda, Malta o Chipre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De todos estos pa&iacute;ses, uno de los sistemas que m&aacute;s se parece al de Andorra es el de Luxemburgo, otro pa&iacute;s de baja fiscalidad que en las &uacute;ltimas semanas ha aparecido en la prensa mundial por el esc&aacute;ndalo de <em>Luxleaks</em>, tal como se han llamado los acuerdos secretos que sus autoridades firmaron con grandes corporaciones como Apple, Amazon, Ikea, Pepsi o Deutsche Bank para ahorrarse impuestos en los Estados donde realmente tienen el negocio. Incluso, el impuesto de sociedades de Andorra, que como m&aacute;ximo es del 10%, resulta mucho m&aacute;s agresivo que el de Luxemburgo, que tiene el tope en el 22,05%, muy lejos del 30% de Espa&ntilde;a o del 33% de Francia.
    </p><p class="article-text">
        Jaime Torres Segura, fundador de la consultora andorrana Ancei, especializada en la implantaci&oacute;n de sociedades mercantiles en este pa&iacute;s, admit&iacute;a en una entrevista en La Vanguardia que &ldquo;Andorra pasa a ser uno de los pa&iacute;ses clave para aquellas empresas que tengan un car&aacute;cter internacional y se planteen una optimizaci&oacute;n fiscal (...) con un impuesto de sociedades que, en el peor de los casos, es del 10% sobre los beneficios (un 2% para ciertas actividades de car&aacute;cter internacional) y con un impuesto del IRPF, a partir de 2015, con una tributaci&oacute;n m&aacute;xima del 10%, el n&uacute;mero de personas que se est&aacute;n interesando por establecerse de manera efectiva es cada vez m&aacute;s y m&aacute;s importante&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un debate organizado en noviembre pasado por la Agencia de Noticias Andorrana (ANA), el presidente de la Asociaci&oacute;n de Asesores Tributarios y Fiscales de Andorra, Jean Michel Rascagneres y el abogado barcelon&eacute;s Joan Hortal&agrave; Vallv&eacute; coincid&iacute;an en que la fiscalidad andorrana es m&aacute;s &ldquo;atractiva&rdquo; que la de la mayor&iacute;a de los pa&iacute;ses europeos y esto convertir&aacute; a este pa&iacute;s en una &ldquo;plataforma&rdquo; de empresas, sobre todo del sector de nuevas tecnolog&iacute;as, centrales de ventas, trading, inversi&oacute;n o sociedades de explotaci&oacute;n de intangibles (como son los derechos sobre patentes o los derechos de autor).
    </p><h3 class="article-text">Andorra da largas sobre el caso Pujol</h3><p class="article-text">
        <strong>Andorra da largas sobre el caso Pujol</strong>Desde el Gobierno espa&ntilde;ol, especialmente desde el ministerio de Crist&oacute;bal Montoro, que acompa&ntilde;ar&aacute; a Mariano Rajoy en su visita a Andorra, se elogia el proceso de transparencia iniciado por este pa&iacute;s especialmente con la firma de los acuerdos de intercambio de informaci&oacute;n fiscal, vigentes desde el 2011. Sin embargo, los juzgados andorranos contin&uacute;an sin cumplimentar las comisiones rogatorias sobre el caso Pujol tramitadas por sus hom&oacute;logos espa&ntilde;oles.
    </p><p class="article-text">
        Andorra accedi&oacute; a firmar acuerdos de intercambio de informaci&oacute;n fiscal con varios pa&iacute;ses, lo que le ha servido para dejar de ser considerada para&iacute;so fiscal y salir de las listas grises de la OCDE, si bien, en realidad, este intercambio de informaci&oacute;n es limitad&iacute;simo. En c&iacute;rculos pol&iacute;ticos madrile&ntilde;os se espera que la visita de Rajoy a Andorra y la buena sinton&iacute;a que tiene con su jefe de gobierno, Toni Mart&iacute;, sirva para desatascar las comisiones rogatorias sobre el caso Pujol aunque, oficialmente, de eso no se hablar&aacute;.
    </p><h3 class="article-text">Rajoy y Mart&iacute; hacen buenas migas</h3><p class="article-text">
        <strong>Rajoy y Mart&iacute; hacen buenas migas</strong>Desde que estall&oacute; el caso Pujol el pasado julio, Rajoy y Mart&iacute; se han encontrado tres veces. La primera fue en secreto, a principios de agosto, en Casa de Alicia, la residencia de vacaciones que Rajoy alquil&oacute; a Beso&ntilde;ano, un pueblo de Pontevedra con vistas a la r&iacute;a de Arousa. All&iacute; se reunieron durante seis horas, sin que ninguno de los periodistas y fot&oacute;grafos que hac&iacute;an guardia al otro lado del muro de la casa lo supiera porque, sencillamente, no reconocieron a aquel hombre delgado, alto, con gafas, vestido de manera discreta y sin corbata: era el jefe de Gobierno de Andorra. El 2 de septiembre, se volvieron a reunir, esta vez en el palacio de la Moncloa, pero s&oacute;lo una hora y media porque el encuentro importante se hab&iacute;a hecho semanas atr&aacute;s en Galicia. A principios de diciembre volvieron a coincidir en la cumbre iberoamericana de Veracruz (M&eacute;xico), durante la cual tuvieron un largo encuentro en privado y se fotografiaron uno al lado del otro en el retrato oficial de mandatarios, situados precisamente detr&aacute;s del rey Felipe VI.
    </p><p class="article-text">
        Este 7 de enero se volver&aacute;n a reencontrar, por cuarta vez desde julio, para sellar varios acuerdos, el m&aacute;s importante de los cuales es el del CDI, que entrar&aacute; en vigor despu&eacute;s de que lo ratifiquen las cortes espa&ntilde;olas. Con esta visita y con la firma del convenio, Rajoy hace un favor a su amigo Toni Mart&iacute; de cara a las elecciones generales andorranas de principios de marzo. Su entendimiento es total. Rajoy ha encontrado un aliado en el peque&ntilde;o pa&iacute;s de los Pirineos: Andorra apoya la entrada de Espa&ntilde;a en el consejo de seguridad de la ONU y, a su vez, Espa&ntilde;a ayuda al Principado en las negociaciones con la UE para lograr el pleno acceso a su mercado interior.
    </p><p class="article-text">
        En Andorra, Rajoy s&oacute;lo se encontrar&aacute; la oposici&oacute;n de Podem, los simpatizantes andorranos de Podemos, que le preparan un recibimiento con silbidos para protestar contra &ldquo;el estancamiento pol&iacute;tico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De regreso a Madrid, Rajoy tomar&aacute; este 8 de enero el avi&oacute;n en el aeropuerto de la Seu d&rsquo;Urgell, que este d&iacute;a se reabre al tr&aacute;fico a&eacute;reo comercial. Por cierto, este aeropuerto ha cambiado el nombre por el de Andorra-La Seu, aunque quien lo ha financiado ha sido la Generalitat catalana.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Casas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/rajoy-encuentra-aliado-politico-andorra_1_4433448.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 06 Jan 2015 19:29:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243596" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243596" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rajoy encuentra un aliado político en Andorra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3258fe22-20df-4907-bacf-d2f5295a873a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
