<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Xavier Puig i Sedano]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/xavier_puig_i_sedano/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Xavier Puig i Sedano]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/513463" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["Quedarme en blanco y que se me ocurran cosas es mi oficio"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/quedarme-blanco-ocurran-cosas-oficio_1_4257833.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Quedarme en blanco y que se me ocurran cosas es mi oficio&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Espanya de Merda</p><p class="subtitle">(Editorial Ara Llibres), el primer libro del cantante Albert Pla, habla de la gira que hacen un cantante uruguayo y su manager madrileño todo el estado español</p><p class="subtitle">"La mentira es el principio básico de la imaginación. Si todo el mundo dijera la verdad no habría imaginación", dice el autor sobre un libro lleno de surrealismos y acidez y con un cierto elogio a la mentira</p></div><p class="article-text">
        Albert Pla nos espera, o desespera, fumando un cigarro en la puerta de la librer&iacute;a Barra/Llibre en el barrio de Sants de Barcelona. Acaba de presentar el libro <em>Espanya de Merda</em> (Ed. Ara Llibres) y como sus protagonistas, est&aacute; de gira de presentaci&oacute;n. Es la d&eacute;cima o vete a saber qu&eacute; entrevista que hace en un d&iacute;a, nos explica mientras hace las &uacute;ltimas caladas antes de entrar. Con humor comenta que ya le han hecho fotos en todas las puertas de la plaza y que tendremos que pensar en un lugar original donde retratarlo.
    </p><p class="article-text">
        Vamos al patio interior antes de que se vaya el sol para terminar las fotograf&iacute;as y luego nos sentamos en dos butacas para comentar su primera obra narrativa. Hablamos de la gira -<em>road trip</em> para los amantes de las grandes palabras- que hacen Ra&uacute;l y Tito, los protagonistas del libro, por el estado espa&ntilde;ol y sobre c&oacute;mo lo ha vivido &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El t&iacute;tulo del libro es 'Espanya de Merda'. &iquest;La voluntad es cagarse en todo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Para m&iacute; no, en todo caso si fuera &ldquo;en todo&rdquo; y tuviera que poner un verbo antes, tal vez pondr&iacute;a re&iacute;rse, m&aacute;s que cagarse.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Con qu&eacute; intenci&oacute;n te lanzas a escribirlo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo no tengo ninguna intenci&oacute;n cuando empiezo algo. Bueno, la intenci&oacute;n personal de escribir una palabra y que tengas ganas de escribir otra, es esa mi intenci&oacute;n. Quedarme en blanco y que se me ocurran cosas, es mi <em>hobby</em>, pasatiempos, oficio, tendencia natural. As&iacute; es como disfruto.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pero algo m&aacute;s que hacer re&iacute;r quieres, &iquest;no?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No es nada especial, como con todo. Si algo no me hace re&iacute;r, no me provoca nada, ya no lo escribo. En el momento de subir a un escenario es muy inc&oacute;modo para m&iacute; salir a decir algo que no s&eacute; c&oacute;mo decir, que me siento extra&ntilde;o diciendo. Me ser&iacute;a complicado, no soy tan buen autor.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Quer&iacute;as hacer otra cosa, diferente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo no quer&iacute;a hacer otra cosa, nunca quiero hacer otra cosa. Puedo hacer teatro, puedo hacer un musical, una pel&iacute;cula... siempre vas haciendo cosas diferentes para seguir siendo el mismo, un poco.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; Ra&uacute;l, el cantante uruguayo que protagoniza el libro, canta en una lengua que entiende todo el mundo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Esto es de las cosas que m&aacute;s me gusta del libro, que haya una persona que pueda cantar en todas las lenguas del mundo. Por eso tal vez me gustan tanto el Mago Tamariz y el Tortell Poltrona, porque vayan donde vayan del mundo, en una plaza en Bombay o la estepa de Siberia, se salen con la suya. Y se salen con la suya por aquellas ganas secretas que tiene la gente de querer que una persona le comunique algo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y t&uacute; sabes, de este idioma?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ya me gustar&iacute;a poder ir a Bombay y sobrevivir, pero yo necesito la palabra para explicarme.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el libro haces aparecer algunos m&uacute;sicos como Javier Krahe o Quimi Portet...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Dos cracks. Krahe era un grande, era muy buen escritor y se explica muy bien, con un castellano fant&aacute;stico. Los pocos castellanos madrile&ntilde;os majos, de idioma, que he visto. Y creo que lo m&aacute;s bonito era lo que hab&iacute;a en medio, entre palabra y palabra, sus respiraciones y sus miradas y su manera de empujar una palabra o no, o de hacer un silencio, o no. Es cuando todo lo que vas diciendo cobra&nbsp;significado. Los inclu&iacute; porque aunque hubiera podido elegir otro personaje, con la excusa que salen ellos, se lo tendr&aacute;n que leer por fuerza ya que a ellos les ense&ntilde;o todo lo que hago.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Has hablado con Quimi Portet? &iquest;Qu&eacute; le parece salir en el libro?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Le deber&iacute;as preguntar a &eacute;l, a m&iacute; me dijo &ldquo;ah bien, bien, adelante&rdquo; y que por &eacute;l perfecto que saliera su nombre.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Se parece el personaje al Portet real?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es todo ficci&oacute;n. Me gusta hablar de Quimi e&nbsp;inventarme cosas sobre &eacute;l. Pero decir tal como es creo que ser&iacute;a atreverse demasiado
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y el hecho de que Ra&uacute;l se pregunte constantemente por si las cosas son grandes, a qu&eacute; se debe?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Primero fue accidental, pero despu&eacute;s me pareci&oacute; una buena frase. Era una buena opci&oacute;n para que le pudieras coger cari&ntilde;o al personaje sin que dijera nada, s&oacute;lo explicado por los antepasados, lo poco que dice y su mirada. As&iacute;, sin saber qu&eacute; tipo de canci&oacute;n hace. Cre&iacute;a que era imprescindible para que a la gente le cayera simp&aacute;tico. M&iacute;rame a m&iacute;, que hablo poco y cuando hablo siempre la cago. No hay nada detr&aacute;s, es muy grande. Adem&aacute;s los uruguayos lo dicen mucho, &ldquo;es muy grande&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; es de Uruguay?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Porque estaba en Uruguay cuando escrib&iacute; el libro.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; crees que puede aportar un uruguayo en el libro?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los uruguayos no creo que le aporten nada a mi novela [le coge un peque&ntilde;o ataque de risa].
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quer&iacute;a decir el hecho de que haya un uruguayo en el libro, no qu&eacute; puede aportar en Uruguay el libro.</strong>
    </p><p class="article-text">
        A m&iacute; me gustan mucho los cantantes uruguayos y el p&uacute;blico uruguayo y no me importar&iacute;a que la gente conociera muchos cantantes uruguayos, que hay m&aacute;s de dos o tres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; tienen estos cantantes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No s&eacute;, me caen bien. Tienen el mejor cantante del mundo, Leo Maslin. El mejor cantante, cantautor, el mejor t&iacute;o haciendo canciones, no s&eacute; c&oacute;mo llamarle. Adem&aacute;s tienen un acento que a m&iacute; me gusta, al igual que me gusta el mallorqu&iacute;n, tambi&eacute;n me gusta el uruguayo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Hay bastantes dosis de surrealismo en el libro. &iquest;Por qu&eacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me gustaba y por una cuesti&oacute;n de equilibrio. Te empiezas a cagar en Dios y tambi&eacute;n dices: &ldquo;no es mi intenci&oacute;n cagarme en Dios&rdquo;. Y luego tiras hacia el humor y dices: &ldquo;tampoco es mi intenci&oacute;n que se est&eacute; la gente partiendo de risa&rdquo;. Despu&eacute;s te inventas una historia m&aacute;s po&eacute;tica e intentas ir equilibrando. Si se acaban de morir todos los catalanes y ha desaparecido Valencia, que al menos pueda echar un polvo en Murcia, &iquest;sabes qu&eacute; te quiero decir? Tambi&eacute;n creo que los estados de &aacute;nimo de las personas son as&iacute;: te puedes estar cagando en Dios y luego estar la mar de contento. Me pasa a m&iacute; y un poco a todos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n hay un cierto elogio a la mentira...</strong>
    </p><p class="article-text">
        La mentira es el principio b&aacute;sico de la imaginaci&oacute;n. Si todo el mundo dijera la verdad, no habr&iacute;a imaginaci&oacute;n. En cosas morales no entro ni salgo. Matar a una rata para un hombre le ser&aacute; muy pr&aacute;ctico, pero para la mujer de la rata debe ser horrible.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; diferencia hay entre la relaci&oacute;n con las drogas de Ra&uacute;l y la de Tito, su manager?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo no entiendo tanto de drogas. He tomado drogas y ya no tomo. Las siento un poco lejos. Mientras las tom&eacute; cre&iacute; que era algo muy m&iacute;o. Como el pollo, que nunca sabes a quien le gusta, al que no le gusta, al que le gusta el pecho o el muslo, cu&aacute;nta cantidad es capaz de comer a alguien, si el vegetariano o el que cr&iacute;a pollos, el tipo de pollo, las sensaciones que siente... el &ldquo;no te comas veinte pollos t&iacute;o que te sentar&aacute; mal&rdquo;. Sabes? Algo as&iacute; ... es algo incompartible, no la puedes generalizar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Te has dejado nada por decir en el libro?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La verdad es que nunca me quedo nada por decir. En el libro no pondr&iacute;a ni el nombre de autor, ni el t&iacute;tulo, ni nada. Nunca me fijo cuando leo un libro. Sin pr&oacute;logos ni ep&iacute;logos, ni anotaciones, ni aclaraciones. Es la gracia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tienes previsto hacer nada nuevo ahora?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hemos comenzado una gira con Ferm&iacute;n Muguruza y Refree con la obra Guerra y acabamos de sacar el libro. Ya me dicen: &ldquo;calma, calma, calma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Tienen que ver las dos cosas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que no, el momento poder, soy yo, estoy yo por all&iacute; en medio. Las intenciones eran otras. Muy diferentes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l es tu momento?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi momento personal es fant&aacute;stico. &iquest;No me ves? &iquest;No me encuentras guapet&oacute;n? Tengo 76 a&ntilde;os, me conservo bien, &iquest;verdad?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/quedarme-blanco-ocurran-cosas-oficio_1_4257833.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 31 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244216" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244216" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Quedarme en blanco y que se me ocurran cosas es mi oficio"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Quedar-me en blanc i que se m'acudeixin coses és el meu ofici"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/quedar-me-macudeixin-passatemps-tendencia-natural_132_2277734.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Quedar-me en blanc i que se m&#039;acudeixin coses és el meu ofici&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Espanya de Merda</p><p class="subtitle">(Editorial Ara Llibres), el primer llibre del cantant Albert Pla, parla de la gira que fan un cantant uruguaià i el seu mànager madrileny arreu de l'estat espanyol</p><p class="subtitle">"La mentida és el principi bàsic de la imaginació. Si tothom digués la veritat no hi hauria imaginació", diu l'autor sobre un llibre ple de surrealismes i acideses i amb un cert elogi a la mentida</p></div><p class="article-text">
        Albert Pla ens espera, o desespera, fumant un cigarro a la porta de la llibreria Barra/Llibre al barri de Sants de Barcelona. Acaba de presentar el llibre <em>Espanya de Merda</em> (Ed. Ara Llibres) i com els seus protagonistes, est&agrave; de gira de presentaci&oacute;. &Eacute;s la desena o ves a saber quina entrevista que fa en un dia i ahir encara en va fer m&eacute;s, ens explica mentre fa les darreres calades abans d'entrar. Amb humor comenta que ja li han fet fotos a totes les portes de la pla&ccedil;a i que haurem de pensar en un lloc original on retratar-lo.
    </p><p class="article-text">
        Anem al pati interior abans que marxi el sol per enllestir les fotografies i despr&eacute;s ens asseiem en dues butaques per comentar la seva primera obra narrativa. Parlem de la gira -<em>road trip</em> pels amants de les grans paraules- que fan en Ra&uuml;l i en Tito, els protagonistes del llibre, arreu de l'estat espanyol i sobre com l'ha viscut ell.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El t&iacute;tol del llibre &eacute;s 'Espanya de Merda'. La voluntat &eacute;s cagar-se en tot?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Per mi no, en tot cas si fos &ldquo;en tot&rdquo; i hagu&eacute;s de posar-hi un verb abans, potser posaria riure, m&eacute;s que cagar-se.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Amb quina intenci&oacute; et llances a escriure'l?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo no tinc mai cap intenci&oacute; quan comen&ccedil;o alguna cosa. B&eacute;, la intenci&oacute; personal de qu&egrave; escriguis una paraula i tinguis ganes d'escriure'n una altra, &eacute;s aquesta la meva intenci&oacute;. Quedar-me en blanc i que se m'acudeixin coses, &eacute;s el meu <em>hobby</em>, passatemps, ofici, tend&egrave;ncia natural. &Eacute;s aix&iacute; com gaudeixo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per&ograve; alguna cosa m&eacute;s que fer riure voldries, no?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s res especial, com amb tot. Si una cosa no em fa riure, no em provoca res, ja no l'escric. En el moment de pujar a un escenari &eacute;s molt inc&ograve;mode per mi sortir a dir alguna cosa que no s&eacute; com dir, que em sento estrany dient. Em seria complicat, no s&oacute;c tan bon autor.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Volies fer una altra cosa, diferent?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo no volia fer una altra cosa, mai vull fer una altra cosa. Puc fer teatre, puc fer un musical, una pel&middot;l&iacute;cula... sempre vas fent coses diferents per seguir sent el mateix, una mica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2971d5a-d6c0-4255-b618-8b2110a03616_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; en Ra&uuml;l, el cantant uruguai&agrave; que protagonitza el llibre, canta en una llengua que ent&eacute;n tothom?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; &eacute;s de les coses que m&eacute;s m'agrada del llibre, que hi hagi una persona que pugui cantar en totes les lleng&uuml;es del m&oacute;n. Per aix&ograve; potser m'agraden tant el Mago Tamariz i el Tortell Poltrona, perqu&egrave; vagin on vagin del m&oacute;n, en una pla&ccedil;a a Bombai o l'estepa de Sib&egrave;ria, se n'ensurten. I se n'esurten per aquelles ganes secretes que t&eacute; la gent de voler que una persona li comuniqui alguna cosa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I tu en saps, d'aquest idioma?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ja m'agradaria poder anar a Bombai i sobreviure, per&ograve; jo necessito la paraula per explicar-me.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el llibre fas apar&egrave;ixer alguns m&uacute;sics com Javier Krahe o Quimi Portet...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Dos cracks. Krahe era un gran, era molt bon escriptor i s'explica molt b&eacute;, amb un castell&agrave; fant&agrave;stic. Dels pocs castellans madrilenys macos, d'idioma, que he vist. I crec que el m&eacute;s bonic era el que hi havia al mig, entre paraula i paraula, les seves respiracions i les seves mirades i la seva manera d'emp&egrave;nyer una paraula o no, o de fer un silenci, o no. &Eacute;s quan tot el que vas dient pren&nbsp;significat. Els vaig incloure perqu&egrave; tot i que hagu&eacute;s pogut triar un altre personatge, amb l'excusa que surten ells, se l'hauran de llegir per for&ccedil;a ja que a ells els ensenyo tot el que faig.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Has parlat amb en Quimi Portet? Qu&egrave; li sembla sortir al llibre?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Li hauries de preguntar a ell, a mi em va dir &ldquo;ah b&eacute;, b&eacute;, endavant&rdquo; i que per ell perfecte que sort&iacute;s el seu nom.
    </p><p class="article-text">
        <strong>S'assembla el personatge al Portet real?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s tot ficci&oacute;. M'agrada parlar d'en Quimi i inventar-me coses sobre ell. Per&ograve; dir tal com &eacute;s crec que seria atrevir-se massa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fe245d4-73c6-493e-9319-607712ff0fb0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I el fet que en Ra&uuml;l es pregunti constantment per si les coses s&oacute;n grans, a qu&egrave; es deu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Primer va ser accidental, per&ograve; despr&eacute;s em va semblar una bona frase. Era una bona opini&oacute; perqu&egrave; li poguessis agafar carinyo al personatge sense que digu&eacute;s mai res, nom&eacute;s explicat pels avantpassats, el poc que diu i la seva mirada. Aix&iacute;, sense saber quin tipus de can&ccedil;&oacute; fa. Creia que era imprescindible perqu&egrave; a la gent li caigu&eacute;s simp&agrave;tic. Mira'm a mi, que parlo poc i quan parlo sempre la cago. No hi ha res a darrere, &eacute;s molt gran. A m&eacute;s els uruguaians ho diuen molt, &ldquo;&eacute;s muy grande&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; &eacute;s d'Uruguai?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; era a Uruguai quan vaig escriure el llibre.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; creus que pot aportar un uruguai&agrave; al llibre?</strong> 
    </p><p class="article-text">
        Als uruguaians no crec que els aporti res la meva novel&middot;la [li agafa un petit atac de riure].
    </p><p class="article-text">
        <strong>Volia dir el fet que hi hagi un uruguai&agrave; al llibre, no qu&egrave; pot aportar a Uruguai el llibre.</strong>
    </p><p class="article-text">
        A mi m'agraden molt els cantants uruguaians i el p&uacute;blic uruguai&agrave; i no m'importaria que la gent conegu&eacute;s molts cantants uruguaians, que n'hi ha m&eacute;s de dos o tres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; tenen aquests cantants?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No s&eacute;, em cauen b&eacute;. Tenen el millor cantant del m&oacute;n, el Leo Maslia. El millor cantant, cantautor, el millor tio fent can&ccedil;ons, no s&eacute; com dir-li. A m&eacute;s tenen un accent que a mi m'agrada, igual que m'agrada el mallorqu&iacute;, tamb&eacute; m'agrada l'uruguai&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de85abd8-3ad6-4583-a3d0-2eb9256a4579_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Hi ha bastantes dosis de surrealisme al llibre. Per qu&egrave;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        M'agradava i per una q&uuml;esti&oacute; d'equilibri. Et comences a cagar en D&eacute;u i tamb&eacute; dius: &ldquo;no &eacute;s la meva intenci&oacute; cagar-me en D&eacute;u&rdquo;. I despr&eacute;s tires cap a l'humor i dius: &ldquo;tampoc &eacute;s la meva intenci&oacute; que s'estigui la gent partint de riure&rdquo;. Despr&eacute;s t'inventes una hist&ograve;ria m&eacute;s po&egrave;tica i intentes anar equilibrant. Si s'acaben de morir tots els catalans i ha desaparegut Val&egrave;ncia, que com a m&iacute;nim pugui fotre un polvo a M&uacute;rcia, saps qu&egrave; et vull dir? Tamb&eacute; crec que els estats d'&agrave;nim de les persones s&oacute;n aix&iacute;: et pots estar cagant en D&eacute;u i despr&eacute;s estar la mar de content. Em passa a mi i una mica a tothom.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; hi ha un cert elogi a la mentida...</strong>
    </p><p class="article-text">
        La mentida &eacute;s el principi b&agrave;sic de la imaginaci&oacute;. Si tothom digu&eacute;s la veritat, no hi hauria imaginaci&oacute;. En coses morals no hi entro ni en surto. Matar una rata per un home li ser&agrave; molt pr&agrave;ctic, per&ograve; per la dona de la rata deu ser horrible.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quina difer&egrave;ncia hi ha entre la relaci&oacute; amb les drogues d'en Ra&uuml;l i la d'en Tito, el seu m&agrave;nager?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo no hi entenc tant de drogues. He pres drogues i ja no en prenc. Les sento una mica lluny. Mentre les vaig prendre vaig creure que era una cosa molt meva. Com el pollastre, que mai saps a qui li agrada, a qui no li agrada, a qui li agrada el pit o la cuixa, quanta quantitat &eacute;s capa&ccedil; de menjar-ne alg&uacute;, si el vegetari&agrave; o el que cria pollastres, el tipus de pollastre, les sensacions que sent...el &ldquo;no et mengis vint pollastres tio que et sentar&agrave; malament&rdquo;. Saps? Una mica aix&iacute;...&eacute;s una cosa incompartible, no la pots generalitzar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>T'has deixat res per dir al llibre?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La veritat &eacute;s que mai em quedo res al pap jo. Al llibre no hi posaria ni el nom d'autor, ni el t&iacute;tol, ni res. Mai m'hi fixo quan llegeixo un llibre. Sense pr&ograve;legs ni ep&iacute;legs, ni anotacions, ni aclariments &Eacute;s la gr&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tens previst fer res nou ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hem comen&ccedil;at una gira amb en Ferm&iacute;n Muguruza i Refree amb l'obra Guerra i acabem de treure el llibre. Ja em diuen: &ldquo;calma, calma, calma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tenen res a veure les dues coses?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que no, el moment poder, s&oacute;c jo, estic jo per all&agrave; al mig. Les intencions eren unes altres. Molt diferents.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quin &eacute;s el teu moment?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El meu moment personal &eacute;s fant&agrave;stic. Que no em veus? No em trobes guapot? Tinc 76 anys, em conservo b&eacute;, oi?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/quedar-me-macudeixin-passatemps-tendencia-natural_132_2277734.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 31 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244216" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244216" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Quedar-me en blanc i que se m'acudeixin coses és el meu ofici"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cb35d3de-ab22-45c1-b7d3-24caadb4ae31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rechazo al primer acuerdo marco regulador del servicio de comedores escolares]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/educacion/rechazo-regulador-servicio-comedores-escolares_1_2284373.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fa60651b-9d7d-481e-90e7-f6823583473a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Rechazo al primer acuerdo marco regulador del servicio de comedores escolares"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El acuerdo que sirve para homologar las empresas que proveen el servicio de comedor no es visto con buenos ojos ni por las AMPA ni por las empresas de ocio educativo</p></div><p class="article-text">
        Las AMPA y empresas del sector del ocio rechazan las cl&aacute;usulas aprobadas por el Deparament d'Educaci&oacute; para regular el proceso de licitaci&oacute;n de los comedores. El acuerdo, el primero del sector, afecta al Vall&egrave;s Oriental y el Maresme y es visto tanto por la FaPaC -principal federaci&oacute;n de AMPA- como por el ACELLEC -patronal que engloba parte del sector del ocio educativo- como un ataque a la autonom&iacute;a de los centros y el car&aacute;cter educativo del servicio. Ambas coinciden en el agravante de que este acuerdo se apruebe con un Gobierno en funciones.
    </p><p class="article-text">
        El acuerdo prev&eacute; regular la gesti&oacute;n de los comedores escolares que hasta ahora pod&iacute;a recaer bien en los consejos comarcales, bien en las AMPA, bien en la direcci&oacute;n de los centros. Con este acuerdo, la gesti&oacute;n de los comedores en cuanto a AMPA y directores pasar&iacute;a primero por la homologaci&ccedil;on de las empresas por parte del Departamento de Ense&ntilde;anza a partir del pliego de cl&aacute;usulas aprobadas.
    </p><p class="article-text">
        El acuerdo se hizo p&uacute;blico por primera vez el 15 de julio, pero fue recorrido por ACELLEC. Finalmente se le ha vuelto a dar luz verde a principios de este mes. Ahora mismo tiene vigencia hasta el mes de agosto y es prorrogable por un a&ntilde;o, pero tanto ACELLEC como la FaPaC han hecho p&uacute;blica su voluntad de volver a impugnar.
    </p><h3 class="article-text">La oposici&oacute;n de las AMPA</h3><p class="article-text">
        Desde la FaPaC se cree que el acuerdo beneficia a las grandes empresas, limita la capacidad de las AMPA para gestionar el servicio y prioriza el criterio econ&oacute;mico por delante del educativo. Denuncian tambi&eacute;n que el acuerdo publicado no se ajusta a los pactos a los que hab&iacute;an llegado el Departament y la comunidad educativa. Desde la asociaci&oacute;n se ha abierto una recogida de firmas en&nbsp;<a href="https://www.change.org/p/departament-d-ensenyament-junts-pel-si-partit-popular-de-catalunya-ciutadans-psc-cup-catalunya-si-que-es-pot-amb-l-alimentaci%C3%B3-dels-nostres-fills-no-s-hi-juga-anul-lem-l-acord-marc-d-ensenyament?recruiter=452348162&amp;utm_source=share_petition&amp;utm_medium=email&amp;utm_campaign=share_email_responsive" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Change.org</a> para pedir la anulaci&oacute;n del acuerdo.
    </p><p class="article-text">
        Oscar Montes, portavoz de la FaPaC en Granollers, cree que el acuerdo &ldquo;deja al aire todas las AMPA que lo han gestionado durante a&ntilde;os&rdquo; y a&ntilde;ade que ven peligrar &ldquo;que podamos elegir qu&eacute; tipo de alimentaci&oacute;n queremos&rdquo;. Adem&aacute;s, denuncia el hecho de que muchas AMPA hayan &ldquo;recibido presiones para que cedieran comedores&rdquo; y que el Departament haya hecho la licitaci&oacute;n, que da quince d&iacute;as de margen para presentar candidaturas, sin previo aviso. &ldquo;La primera antes del 15 de julio cuando las AMPA no est&aacute;n activas [...] y ahora el 2 de diciembre, antes del puente, sacan la licitaci&oacute;n sin avisar, aunque llevamos semanas pidiendo reuniones&rdquo; se queja Montes.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, &Agrave;lex Castillo, presidente de la FaPaC, remarca el hecho de que el acuerdo marco entra en colisi&oacute;n con la moci&oacute;n que aprobaron todos los partidos el 15 de abril de 2015 y en la que se establec&iacute;a que se deb&iacute;a garantizar, entre otras opciones, que el centro pudiera &ldquo;gestionar el comedor escolar, directamente o por medio de la AMPA o entidad creada al efecto&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Castillo cree que &ldquo;no se est&aacute; ayudando la empresa peque&ntilde;a y entonces las grandes controlar&aacute;n el mercado que hasta ahora regulaba la barrera de la atomizaci&oacute;n que supon&iacute;a la gesti&oacute;n individual de las AMPA&rdquo;. &Eacute;l mismo detalla que con el acuerdo, que contempla que una empresa pueda gestionar hasta el 60% de los comensales, se permite que &ldquo;dos empresas puedan controlar todos los comedores de las dos comarcas&rdquo;. Finalmente, el presidente de la FaPaC cree que en el acuerdo &ldquo;el tema pedag&oacute;gico es inexistente&rdquo; y remarca que &ldquo;el comedor escolar es parte de la formaci&oacute;n de los ni&ntilde;os&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde la Federaci&oacute; tambi&eacute;n remarcan la preocupaci&oacute;n porque el modelo planeado primeramente por el Vall&egrave;s Oriental y el Maresme se pueda hacer extensible a otras comarcas.
    </p><h3 class="article-text">Servicio educativo o de hosteler&iacute;a?</h3><p class="article-text">
        A su vez, desde la patronal ACELLEC han vuelto a interponer un nuevo recurso especial en materia de contrataci&oacute;n que impugna el acuerdo. Creen que, tal y como ya denunciaron con el anterior recurso, no especifican bien las cuestiones t&eacute;cnicas que dan puntos en el proceso de licitaci&oacute;n. Sin embargo, Pep Montes, gerente de ACELLEC, considera que tambi&eacute;n &ldquo;hay razones de fondo no recurribles jur&iacute;dicamente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre &eacute;stas, Montes destaca el hecho de que se especifique que es un acuerdo en el marco del sector de la hosteler&iacute;a y la restauraci&oacute;n: &ldquo;el comedor supone el 30% de las horas de los ni&ntilde;os en la escuela y debe ser eminentemente un servicio educativo [...] es grueso que las empresas seamos quienes lo denunciamos&rdquo;. Adem&aacute;s, denuncia que esto deja fuera de juego la mitad las empresas que forman parte de la patronal porque son empresas catalogadas en el sector del ocio educativo y no el de la hosteler&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        El gerente de ACELLEC remarca que el acuerdo &ldquo;trata los monitores como una simple mercanc&iacute;a y que favorece m&aacute;s aquellas empresas que tienen m&aacute;s en cuenta la parte econ&oacute;mica que la parte educativa&rdquo;. Montes tambi&eacute;n explica que en la fase t&eacute;cnica &ldquo;se valoran los proyectos de manera gen&eacute;rica sin saber d&oacute;nde ir&aacute; y se aleja la decisi&oacute;n de los centros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aunque considera que la forma en que se ha hecho el acuerdo no es la adecuada, Montes ve positivo que se asee y se d&eacute; seguridad jur&iacute;dica en la gesti&oacute;n del servicio de comedores.
    </p><h3 class="article-text">Ordenar y facilitar el trabajo a los directores</h3><p class="article-text">
        Desde el Departament de Ensenyament exponen que el acuerdo marco no es un proceso de adjudicaci&oacute;n sino que lo que quiere es homologar las empresas que pueden ofrecer el servicio garantizando criterios desde los punto de vista organizativo, nutritivo y educativo. Jordi Baldrich, Subdirector de Gesti&oacute;n de Servicios a la Comunidad del Dpt. de Enseyament, cree que esto centraliza en el departamento todo el trabajo administrativa &ldquo;y los directores se les deja la parte de contrataci&oacute;n con la idea de facilitarles el trabajo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a las acusaciones de que el acuerdo puede mermar la autonom&iacute;a de los centros y favorecer el monopolio de grandes empresas, Baldrich afirma que aunque una sola empresa puede llegar a cubrir el servicio del 60% de los alumnos del territorio, &ldquo; la &uacute;ltima decisi&oacute;n es de los centros que son los que elegir&aacute;n las empresas, no es un contrato centralizado, es un proceso de homologaci&oacute;n&rdquo;. &Eacute;l mismo se&ntilde;ala que, si bien las escuelas con m&aacute;s de 300 comensales deber&aacute;n pedir presupuesto a todas las empresas por medio de un concurso p&uacute;blico, &ldquo;el resto lo tiene que pedir a 3 empresas&rdquo; a elegir entre el listado de las que estar&aacute;n homologadas.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente expone que aunque el acuerdo marco se planific&oacute; hasta el mes de agosto, este prev&eacute; un pr&oacute;rroga de un a&ntilde;o. Baldrich explica tambi&eacute;n que si, debido a los recursos, se retrasa la fecha de aplicaci&oacute;n no pedir&iacute;an que las escuelas hicieran el cambio de empresa proveedora del servicio de comedor a medio curso:&ldquo;ser&iacute;a muy arriesgado y aconsejar&iacute;a que se hiciera durante el verano, a menos que la empresa resultante fuera la misma que gestionara el comedor de aquella escuela hasta el momento&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/educacion/rechazo-regulador-servicio-comedores-escolares_1_2284373.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 23 Dec 2015 10:19:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fa60651b-9d7d-481e-90e7-f6823583473a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244327" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fa60651b-9d7d-481e-90e7-f6823583473a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244327" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rechazo al primer acuerdo marco regulador del servicio de comedores escolares]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fa60651b-9d7d-481e-90e7-f6823583473a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Ayuntamiento de Barcelona deniega el Plan de Mejora Urbana para ampliar La Maquinista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/ayuntamiento-barcelona-mejora-urbana-maquinista_1_2280061.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Ayuntamiento de Barcelona deniega el Plan de Mejora Urbana para ampliar La Maquinista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La concejala de urbanismo Janet Sanz ha explicado que el proyecto no afectará la escuela prevista sino que la librará "del lastre que supone condicionarla al aparcamiento futuro que preveía el centro comercial"</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno municipal de Barcelona ha denegado la aprobaci&oacute;n inicial del Plan de Mejora Urbana con el que se preve&iacute;a un aumento de la superficie del centro comercial La Maquinista. La concejala de Ecolog&iacute;a, Urbanismo y Movilidad, Janet Sanz, ha expresado que esta denegaci&oacute;n no paraliza el proyecto de escuela previsto para la zona, sino que quiere &ldquo;librarse la del lastre que supone condicionar la escuela en el aparcamiento futuro que preve&iacute;a el centro comercial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Plan de Mejora Urbana del Sector de la Maquinista establec&iacute;a una ampliaci&oacute;n del techo comercial neto del complejo hasta 36.000 metros cuadrados, adem&aacute;s de 50.000 metros destinados a levantar 588 viviendas y la cesi&oacute;n de suelo para una escuela.
    </p><p class="article-text">
        Desde el Ayuntamiento se ha apuntado a dos causas que son las que permiten hacer atr&aacute;s la aprobaci&oacute;n inicial. La primera, tal como ha puntualizado Sanz, es la superaci&oacute;n del plazo previsto para la construcci&oacute;n de viviendas protegidas previstas en el plan. El plazo actual es de 5 a&ntilde;os, pero la empresa promotora preve&iacute;a 12. En segundo lugar, la concejala ha puntualizado que el plan &ldquo;trabaja con unas parcelas fruto de un proyecto de reparcelaci&oacute;n que no se ha aprobado&rdquo;, en referencia al uso de suelo p&uacute;blico que el proyecto de La Maquinista -promovido por Unibail Rodamco Steam SLU- preve&iacute;a para los aparcamientos y los accesos.
    </p><p class="article-text">
        Sanz ha explicado que intentar&aacute;n que el proyecto respete el entorno del barrio: &ldquo;Cualquiera de estas acciones impacta en los ejes comerciales y en la vida cotidiana de vecinos y vecinas&rdquo;. En esta l&iacute;nea la concejala de Sant Andreus, Laia Ortiz, se&ntilde;al&oacute; que &ldquo;hubo movilizaciones importantes de los vecinos en contra de este proyecto y est&aacute;n a la espera de cu&aacute;l es la evoluci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Igualmente, Ortiz consider&oacute; que el proyecto &ldquo;hipotecaba la escuela para que la condiciona a la explotaci&oacute;n del subsuelo y el aparcamiento e hipoteca la movilidad porque ahora ya muchos vecinos tienen dificultades para salir del barrio en fines de semana&rdquo;. Tambi&eacute;n ha hecho hincapi&eacute; en la afectaci&oacute;n que podr&iacute;a tener sobre la cohesi&oacute;n social y comercial del barrio &ldquo;que en gran parte se basa en tener ejes comerciales de proximidad&rdquo; y ha puesto como ejemplo el impacto que ya ha tenido hasta ahora la Maquinista.
    </p><p class="article-text">
        Desde el Consistorio no ha querido revelar cu&aacute;les son las propuestas que se ponen a partir de ahora sobre la mesa, pero han hecho manifiesta su voluntad de dialogar con todos los actores para buscar alternativas. Sanz ha apuntado que &ldquo;por las magnitudes del proyecto no estamos hablando s&oacute;lo del barrio, sino de toda la ciudad&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/ayuntamiento-barcelona-mejora-urbana-maquinista_1_2280061.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Dec 2015 16:31:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243551" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243551" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Ayuntamiento de Barcelona deniega el Plan de Mejora Urbana para ampliar La Maquinista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'Ajuntament de Barcelona denega el Pla de Millora Urbana per ampliar La Maquinista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/lajuntament-barcelona-millora-urbana-maquinista_1_2280513.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;Ajuntament de Barcelona denega el Pla de Millora Urbana per ampliar La Maquinista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La regidora d'urbanisme Janet Sanz ha explicat que el projecte no afectarà l'escola prevista sinó que la deslliurarà "del llast que suposa condicionar-la a l'aparcament futur que preveia el centre comercial"</p></div><p class="article-text">
        El Govern municipal de Barcelona ha denegat l'aprovaci&oacute; inicial del Pla de Millora Urbana amb qu&egrave; es preveia un augment de la superf&iacute;cie del centre comercial La Maquinista. La regidora d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha expressat que aquesta denegaci&oacute; no paralitza el projecte d'escola previst per la zona, sin&oacute; que vol &ldquo;deslliurar-la del llast que suposa condicionar l'escola a l'aparcament futur que preveia el centre comercial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Pla de Millora Urbana del Sector de la Maquinista establia una ampliaci&oacute; del sostre comercial net del complex fins a 36.000 metres quadrats, a m&eacute;s de 50.000 metres destinats a aixecar-hi 588 habitatges i la cessi&oacute; de sol per a una escola.
    </p><p class="article-text">
        Des de l'Ajuntament s'ha apuntat a dues causes que s&oacute;n les que permeten fer enrere l'aprovaci&oacute; inicial. La primera, tal com ha puntualitzat Sanz, &eacute;s la superaci&oacute; del termini previst per la construcci&oacute; d'habitatges protegits previstos en el pla. El termini actual &eacute;s de 5 anys, per&ograve; l'empresa promotora en preveia 12. En segon lloc, la regidora ha puntualitzat que el pla &ldquo;treballa amb unes parcel&middot;les fruit d'un projecte de reparcel&middot;laci&oacute; que no s'ha aprovat&rdquo;, en refer&egrave;ncia a l'&uacute;s de s&ograve;l p&uacute;blic que el projecte de La Maquinista &ndash;promogut per Unibail Rodamco Steam S.L.U.&ndash; preveia per als aparcaments i els accessos.
    </p><p class="article-text">
        Sanz ha explicat que intentaran que el projecte respecti l'entorn del barri: &ldquo;Qualsevol d'aquestes accions impacta en uns eixos comercials i en la vida quotidiana de ve&iuml;ns i ve&iuml;nes&rdquo;. En aquesta l&iacute;nia la regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, ha assenyalat que &ldquo;hi va haver mobilitzacions importants dels ve&iuml;ns en contra d'aquest projecte i estan a l'espera de quina &eacute;s l'evoluci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Igualment, Ortiz ha considerat que el projecte &ldquo;hipotecava l'escola perqu&egrave; la condiciona a l'explotaci&oacute; del subs&ograve;l i l'aparcament i hipoteca la mobilitat perqu&egrave; ara ja molts ve&iuml;ns tenen dificultats per sortir del barri en caps de setmana&rdquo;. Tamb&eacute; ha fet inc&iacute;s en l'afectaci&oacute; que podria tenir sobre la cohesi&oacute; social i comercial del barri &ldquo;que en gran part es basa en tenir eixos comercials de proximitat&rdquo; i ha posat com exemple l'impacte que ja ha tingut fins ara la Maquinista.
    </p><p class="article-text">
        Des del Consistori no s'ha volgut revelar quines s&oacute;n les propostes que es posen a partir d'ara sobre la taula, per&ograve; han fet manifesta la seva voluntat de dialogar amb tots els actors per buscar alternatives. Sanz ha apuntat que &ldquo;per les magnituds del projecte no estem parlant nom&eacute;s del barri, sin&oacute; de tota la ciutat&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/lajuntament-barcelona-millora-urbana-maquinista_1_2280513.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Dec 2015 16:13:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243551" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243551" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'Ajuntament de Barcelona denega el Pla de Millora Urbana per ampliar La Maquinista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a68f7143-e3ee-42e1-a5a2-91d2f06ea974_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Estimar més per una política millor]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica-ambient-competitiu-permet-generositat_1_2288771.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Estimar més per una política millor"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Montserrat Moreno i Genoveva Sastre, autores del llibre</p><p class="subtitle">Amor y Política</p><p class="subtitle">(Ed. Icària), reflexionen sobre la necessitat d'incorporar l'ètica de cures de la vida privada als espais polítics</p><p class="subtitle">"La majoria de vegades s'ensenya història dels poderosos i les guerres, però s'oblida la vida privada, que és la vida real", explica Moreno</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si estimessin m&eacute;s, farien una pol&iacute;tica diferent, encaminada al b&eacute; com&uacute;&rdquo;, explica la professora em&egrave;rita de Psicologia de la UB, Genoveva Sastre. Sastre, conjuntament amb la tamb&eacute; professora em&egrave;rita Montserrat Moreno, publiquen <em>Amor y Pol&iacute;tica</em> (Editorial Ic&agrave;ria, 2015). El llibre vol reivindicar el pes de les emocions en la vida pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        El llibre reflexiona sobre temes com la cooperaci&oacute; com a base de les relacions humanes. &ldquo;L'amor tal com l'entenem &eacute;s condici&oacute; per la vida, com un dels molts sentiments derivats de la cooperaci&oacute;, contr&agrave;riament al que pretenen els neodarwinistes&rdquo; diu Montserrat Moreno, que afegeix que &ldquo;les c&egrave;l&middot;lules m&eacute;s primitives ja cooperaven per transmetre's gens que van fer que l'evoluci&oacute; fos possible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Les autores assenyalen les relacions que s'estableixen entre els diferents actors del m&oacute;n pol&iacute;tic com un dels factors que m&eacute;s influeix en la presa de decisions del dia a dia. &ldquo;En la pol&iacute;tica molts estan immersos en un ambient competitiu que no els permet la generositat. La corrupci&oacute; &eacute;s contagiosa, un mimetisme del medi en qu&egrave; viuen&rdquo;, defensa Moreno. En aquesta l&iacute;nia, Sastre creu que la simpatia facilita arribar a acords, per&ograve; que &ldquo;quan han anat acumulant molta pugna els resulta m&eacute;s dif&iacute;cil trencar la barrera per resoldre els problemes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Precisament, el llibre est&agrave; prologat per l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona pel PSC, Itziar Gonz&aacute;lez que relata com la decepci&oacute; &iacute;ntima davant la impot&egrave;ncia del c&agrave;rrec p&uacute;blic la va portar a dimitir l'abril de 2010.
    </p><p class="article-text">
        Un dels punts claus del llibre &eacute;s el pas de l'esfera privada a la p&uacute;blica. En aquest sentit, les autores destaquen el rol social que juga el model de fam&iacute;lia tradicional basada en esquemes patriarcals. Moreno exposa la incongru&egrave;ncia dels valors entre l'espai p&uacute;blic i el privat: &ldquo;Dins d'una fam&iacute;lia no hi ha democr&agrave;cia, a la vida social s&iacute; que s'exigeix, per&ograve; a la fam&iacute;lia no&rdquo;. Per aquesta psic&ograve;loga, la idea sobre la que gira el llibre vol reflectir la necessitat que els valors de la vida p&uacute;blica passin a la privada i viceversa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L'&egrave;tica de la cura, pr&ograve;pia de les fam&iacute;lies, a la societat s'ha de tenir en compte amb les difer&egrave;ncies entre les persones, igual que no es d&oacute;na el mateix menjar a un nen que a un adult&rdquo;, exemplifica Moreno. Per Sastre, traspassar aix&ograve; al nivell econ&ograve;mic passa per &ldquo;recon&egrave;ixer les hores de treball a casa de la dona com a hores de treball&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Les autores vinculen tamb&eacute; la preponder&agrave;ncia dels rols patriarcals al sistema educatiu. &ldquo;&Eacute;s important que el professorat s'adoni de la for&ccedil;a que t&eacute;2 explica Moreno assenyalant que &rdquo;la majoria de vegades ensenya hist&ograve;ria dels poderosos i les guerres, per&ograve; obliden la vida privada, que &eacute;s la vida real i la que pot interessar m&eacute;s a les criatures&ldquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>Amor y Pol&iacute;tica</em> recull la necessitat d'eradicar aquesta divisi&oacute; en favor d'una &egrave;tica integradora. &ldquo;&Eacute;s sorprenent com hem separat el que &eacute;s sentiment del que &eacute;s pensament i el que &eacute;s acci&oacute;&rdquo; denota Sastre que afegeix que en treure els sentiments de la pol&iacute;tica &ldquo;aquesta perd una dimensi&oacute; molt important que li d&oacute;na profunditat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ambdues tamb&eacute; assenyalen a factors de l'actualitat per exemplificar la tesi exposada al llibre. En el context de crisi, aposten per generar sentiments positius que condueixin cap a una ciutadania menys controlable i m&eacute;s segura de si mateixa. &ldquo;S'ha parlat molt de tot lo negatiu de la nostra societat, aix&ograve; porta a la depressi&oacute;: o et fas activista i et tires al carrer o et quedes tancat a casa&rdquo; lamenta Moreno. Al seu torn, Sartre ironitza amb el Proc&eacute;s: &ldquo;Quan et repeteixen que nom&eacute;s hi ha una soluci&oacute; acabes no veient les altres solucions que s&oacute;n infinites. O jo o barb&agrave;rie, diuen&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica-ambient-competitiu-permet-generositat_1_2288771.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 19 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244430" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244430" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Estimar més per una política millor]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Política,Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Amar más para una política mejor]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/amar-politica-mejor_1_2285192.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Amar más para una política mejor"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Montserrat Moreno y Genoveva Sastre, autoras del libro Amor y Política (Ed. Icaria), reflexionan sobre la necesidad de incorporar la ética de cuidados de la vida privada en los espacios políticos</p><p class="subtitle">"La mayoría de veces se enseña historia de los poderosos y las guerras, pero se olvida la vida privada, que es la vida real", explica Moreno</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si am&aacute;semos m&aacute;s, har&iacute;amos una pol&iacute;tica diferente, encaminada al bien com&uacute;n&rdquo;, explica la profesora em&eacute;rita de Psicolog&iacute;a de la UB, Genoveva Sastre. Sastre, conjuntamente con la tambi&eacute;n profesora em&eacute;rita Montserrat Moreno, publican Amor y Pol&iacute;tica (Editorial Icaria, 2015). El libro quiere reivindicar el peso de las emociones en la vida pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        El libro reflexiona sobre temas como la cooperaci&oacute;n como base de las relaciones humanas. &ldquo;El amor tal como la entendemos es condici&oacute;n para la vida, como uno de los muchos sentimientos derivados de la cooperaci&oacute;n, contrariamente a lo que pretenden los neodarwinistas&rdquo;, dice Montserrat Moreno, que a&ntilde;ade que &ldquo;las c&eacute;lulas m&aacute;s primitivas ya cooperaban para transmitirse genes que hicieron que la evoluci&oacute;n fuera posible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las autoras se&ntilde;alan las relaciones que se establecen entre los diferentes actores del mundo pol&iacute;tico como uno de los factores que m&aacute;s influye en la toma de decisiones del d&iacute;a a d&iacute;a. &ldquo;En la pol&iacute;tica muchos est&aacute;n inmersos en un ambiente competitivo que no les permite la generosidad. La corrupci&oacute;n es contagiosa, un mimetismo del medio en el que viven&rdquo;, defiende Moreno. En esta l&iacute;nea, Sastre cree que la simpat&iacute;a facilita llegar a acuerdos, pero que &ldquo;cuando han ido acumulando mucha pugna les resulta m&aacute;s dif&iacute;cil romper la barrera para resolver los problemas&rdquo;. Precisamente, el libro est&aacute; prologado por el ex concejal del Ayuntamiento de Barcelona por el PSC, Itziar Gonz&aacute;lez, que relata c&oacute;mo la decepci&oacute;n &iacute;ntima ante la impotencia del cargo p&uacute;blico la llev&oacute; a dimitir en abril de 2010.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los puntos claves del libro es el paso de la esfera privada a la p&uacute;blica. En este sentido, las autoras destacan el rol social que juega el modelo de familia tradicional basada en esquemas patriarcales. Moreno expone la incongruencia de los valores entre el espacio p&uacute;blico y el privado: &ldquo;Dentro de una familia no hay democracia, en la vida social s&iacute; que se exige, pero a la familia no&rdquo;. Para esta psic&oacute;loga, la idea sobre la que gira el libro quiere reflejar la necesidad de que los valores de la vida p&uacute;blica pasen a la privada y viceversa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La &eacute;tica de los cuidados, propia de las familias, en la sociedad se debe tener en cuenta con las diferencias entre las personas, al igual que no se da la misma comida a un ni&ntilde;o que a un adulto&rdquo;, ejemplifica Moreno. Para Sastre, traspasar esto a nivel econ&oacute;mico pasa por &ldquo;reconocer las horas de trabajo en casa de la mujer como horas de trabajo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las autoras vinculan tambi&eacute;n la preponderancia de los roles patriarcales al sistema educativo. &ldquo;Es importante que el profesorado se d&eacute; cuenta de la fuerza que tiene&rdquo;, explica Moreno se&ntilde;alando que &ldquo;la mayor&iacute;a de veces ense&ntilde;a historia de los poderosos y las guerras, pero olvidan la vida privada, que es la vida real y la que puede interesar m&aacute;s a las criaturas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Amor y Pol&iacute;tica recoge la necesidad de erradicar esta divisi&oacute;n en favor de una &eacute;tica integradora. &ldquo;Es sorprendente como hemos separado lo que es sentimiento de lo que es pensamiento y lo que es acci&oacute;n&rdquo;, denota Sastre, que a&ntilde;ade que al quitar los sentimientos de la pol&iacute;tica &ldquo;&eacute;sta pierde una dimensi&oacute;n muy importante que le da profundidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ambas tambi&eacute;n se&ntilde;alan a factores de la actualidad para ejemplificar la tesis expuesta en el libro. En el contexto de crisis, apuestan por generar sentimientos positivos que conduzcan hacia una ciudadan&iacute;a menos controlable y m&aacute;s segura de s&iacute; misma. &ldquo;Se ha hablado mucho de todo lo negativo de nuestra sociedad, esto lleva a la depresi&oacute;n: o te haces activista y te tiras a la calle o te quedas encerrado en casa&rdquo;, lamenta Moreno. A su vez, Sartre ironiza con el proceso soberanista: &ldquo;cuando te repiten que s&oacute;lo hay una soluci&oacute;n acabas no viendo las otras soluciones que son infinitas. O yo o barbarie, dicen&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/amar-politica-mejor_1_2285192.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 19 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244430" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244430" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Amar más para una política mejor]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5068ec5d-d224-4bd7-ae7b-3c134619d2c7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP tornarà a votar entre quatre opcions: dues contemplen investir Mas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-opcions-daquestes-contemplen-investir_1_2286034.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP tornarà a votar entre quatre opcions: dues contemplen investir Mas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'assemblea de la formació independentista discutirà entre dues que preveuen unes possibles eleccions anticipades al març i dues que aposten per desbloquejar la investidura</p></div><p class="article-text">
        La CUP dissenya un complex model de votaci&oacute; per decidir si d&oacute;na suport a la investidura d'Artur Mas. Tal com ha avan&ccedil;at <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/100049/cup/votara/entre/dues/propostes/favor/investir/mas/dues/contra" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Naci&oacute; Digital</a>, el mecanisme que s'utilitzar&agrave; a l'assemblea d'Esparreguera del 27 de desembre tornar&agrave; a constar de quatre opcions de les quals dues accepten la investidura de l'actual president i les altres dues contemplen unes eleccions anticipades al mar&ccedil;.
    </p><p class="article-text">
        El model, que est&agrave; subjecte als canvis que pugui fer el Consell Pol&iacute;tic aquest dissabte, es basar&agrave; en un sistema eliminatori per rondes. A cada ronda s'eliminar&agrave; l'opci&oacute; menys votada fins que una de les opcions tingui m&eacute;s del 50% dels vots. Les opcions consten de quatre blocs, i els blocs de la final es votaran separadament en una escala del 0 al 5.
    </p><p class="article-text">
        A difer&egrave;ncia de l'anterior assemblea, la votaci&oacute; estar&agrave; tamb&eacute; oberta als simpatitzants que s'inscriguin i als grups que van donar suport a la candidatura el 27-S.
    </p><h3 class="article-text">Les opcions</h3><p class="article-text">
        Dues propostes contemplen investir Mas com a President. La primera accepta el Consell de Presid&egrave;ncia a canvi del pla de xoc i l'inici d'un proc&eacute;s constituent. La segona parla d'investir Mas per desbloquejar la situaci&oacute; actual, rebutjant el pla de xoc i el full de ruta per la ruptura proposats per Junts pel S&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les altres dues propostes assumeixen la possibilitat d'unes eleccions anticipades al mes de mar&ccedil;. Mentre que una proposa esgotar els terminis per negociar un president de consens, l'altra opta per abstenir-se a la votaci&oacute; d'investidura i instar Junts pel S&iacute; a trobar d'altres suports parlamentaris.
    </p><h3 class="article-text">El cam&iacute; cap a l'assemblea</h3><p class="article-text">
        El 29 de novembre a l'assemblea celebrada a Manresa es va decidir seguir negociant una alternativa a Mas fins despr&eacute;s de les Eleccions Generals. Des de llavors, tal com ja havia passat els dies anteriors a aquella assemblea, els diferents sectors dins de la CUP han em&egrave;s comunicats amb sengles posicionaments.
    </p><p class="article-text">
        El darrer l'ha em&egrave;s Endavant, una de les organitzacions estrat&egrave;giques de l'esquerra independentista i de la qual forma part la diputada Anna Gabriel.&nbsp;<a href="http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2015/12/endavant_investidura_2015.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El comunicat</a> defensa la no investidura de Mas i el rebuig al pla de xoc proposat, que consideren que no t&eacute; prou garanties. Tanmateix, denuncien el xantatge exercit per CDC i que la CUP hagi cedit en les negociacions &ldquo;fins al l&iacute;mit de c&oacute;rrer el risc de desdibuixar el seu projecte pol&iacute;tic&rdquo; i que aix&ograve; hagi dificultat una &ldquo;estrat&egrave;gia per al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest comunicat veu la llum dos dies despr&eacute;s que militants hist&ograve;rics de l'independentisme &ndash;alguns dels quals antics militants d'EPOCA o Terra Lliure o detinguts durant l'operaci&oacute; Garz&oacute;n&ndash; fessin p&uacute;blic&nbsp;<a href="http://www.llibertat.cat/2015/12/manifest-de-suport-al-proces-independentista-en-el-30e-aniversari-de-la-mort-de-quim-sanchez-33397" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un manifest</a> en el qual demanaven un pacte de govern entre la CUP i Junts pel S&iacute;. En aquest sentit, poder el m&eacute;s rellevant va ser<a href="http://www.ara.cat/opinio/article-david_fernandez-cup-investidura-Artur_Mas-proces_0_1478852114.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> l'article</a> publicat per l'exdiputat de la CUP David Fern&aacute;ndez al diari Ara en el qual instava a la formaci&oacute; de l'esquerra independentista a cedir &ldquo;dos vots al proc&eacute;s al costat d'un pla de xoc real i concret&rdquo; i per tant a investir Artur Mas.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, cal tenir en compte tamb&eacute; els comunicats publicats per Poble Lliure, organitzaci&oacute; hereva de l'MDT &ndash;l'altra organitzaci&oacute; estrat&egrave;gica de l'esquerra independentista&ndash;, el de l'organitzaci&oacute; juvenil Arran i el manifest &ldquo;Per un gir a l'esquerra&rdquo; impulsat per activistes dels moviments socials. Els primers plantejaven la necessitat de prioritzar el proc&eacute;s de ruptura independentista a les negociacions. Mentre que el d'Arran, que el darrer any ha vist com s'escindien algunes assemblees pr&ograve;ximes a Poble Lliure, i el que signaven activistes com Teresa Forcades, Arcadi Oliveres o Oleguer Preses demanaven que no s'invest&iacute;s Mas com a president.
    </p><h3 class="article-text">L'estat de les negociacions</h3><p class="article-text">
        Mentre s'espera que es resolgui aquest proc&eacute;s, al llarg de la campanya hi ha hagut intercanvi d'opinions entre Junts pel S&iacute; i la CUP. Homs, candidat de Democr&agrave;cia i Llibertat,<a href="http://www.eldiario.es/politica/Homs-CUP-abstenerse-votantes-ERC_0_463354391.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> va criticar</a> l'esquerra independentista per demanar l'abstenci&oacute; i proposava als seus votants votar opcions independentistes. D'altra banda, el mateix Homs assegurava aquest dimarts que ja hi havia un acord per mantenir l'escola concertada en cas que prosper&eacute;s l'acord d'investidura.
    </p><p class="article-text">
        Davant aquestes declaracions, ahir la CUP va emetre&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/politica/CUP-CDC-ERC-negociacion-investidura_0_463354636.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un comunicat</a> denunciant &ldquo;l'&uacute;s partidista de la recerca de l'acord [...] que estan fent algunes formacions durant la campanya electoral&rdquo;. Tamb&eacute; han volgut alertar que les informacions sobre possibles acords concrets, com el de les escoles concertades, &ldquo;s&oacute;n distorsionades i fins i tot falses&rdquo; i ha mostrat la seva preocupaci&oacute; &ldquo;pel contrast d'expectatives que s'estan generant a nivell medi&agrave;tic [...] i la realitat d'unes converses en qu&egrave; &eacute;s complex d'avan&ccedil;ar&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-opcions-daquestes-contemplen-investir_1_2286034.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="658738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="658738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP tornarà a votar entre quatre opcions: dues contemplen investir Mas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Procés,Investidura,Artur Mas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP volverá a votar entre cuatro opciones: dos contemplan investir a Mas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-volvera-opciones-contemplan-invertir_1_2285765.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP volverá a votar entre cuatro opciones: dos contemplan investir a Mas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La asamblea de la formación independentista discutirá entre dos propuestas que prevén unas posibles elecciones anticipadas en marzo y dos que apuestan por desbloquear la investidura</p></div><p class="article-text">
        La CUP dise&ntilde;a un complejo modelo de votaci&oacute;n para decidir si apoya o no la investidura de Artur Mas. Tal y como ha avanzado <a href="/content/edit/EDINWS20151217_1051" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Naci&oacute;n Digital</a>, el mecanismo que se utilizar&aacute; en la asamblea de Esparreguera del 27 de diciembre volver&aacute; a constar de cuatro opciones de las que dos aceptan la investidura del actual presidente y las otras dos contemplan unas elecciones anticipadas en marzo.
    </p><p class="article-text">
        El modelo, que est&aacute; sujeto a los cambios que pueda hacer el Consell Pol&iacute;tic este s&aacute;bado, se basar&aacute; en un sistema eliminatorio por rondas. En cada ronda se eliminar&aacute; la opci&oacute;n menos votada hasta que una de las opciones tenga m&aacute;s del 50% de los votos. Las opciones constan de cuatro bloques, y los bloques de la final se votar&aacute;n separadamente en una escala del 0 al 5.
    </p><p class="article-text">
        A diferencia de la anterior asamblea, la votaci&oacute;n estar&aacute; tambi&eacute;n abierta a los simpatizantes que se inscriban y los grupos que apoyaron la candidatura el 27-S.
    </p><h3 class="article-text">Las opciones</h3><p class="article-text">
        Dos propuestas contemplan investir Mas como presidente. La primera acepta el Consejo de Presidencia a cambio del plan de choque y el inicio de un proceso constituyente. La segunda habla de investir Mas para desbloquear la situaci&oacute;n actual, rechazando el plan de choque y la hoja de ruta para la ruptura propuestas por Junts pel S&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Las otras dos propuestas asumen la posibilidad de unas elecciones anticipadas en el mes de marzo. Mientras que una propone agotar los plazos para negociar un presidente de consenso, la otra opta por abstenerse en la votaci&oacute;n de investidura e instar Junts pel S&iacute; a encontrar otros apoyos parlamentarios.
    </p><h3 class="article-text">El camino hacia la asamblea</h3><p class="article-text">
        El 29 de noviembre en la asamblea celebrada en Manresa se decidi&oacute; seguir negociando una alternativa a Mas hasta despu&eacute;s de las Elecciones Generales. Desde entonces, tal como ya hab&iacute;a pasado los d&iacute;as anteriores a aquella asamblea, los diferentes sectores dentro de la CUP han emitido comunicados con sendos posicionamientos.
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;ltimo lo ha emitido Endavant, una de las organizaciones estrat&eacute;gicas de la izquierda independentista y de la que forma parte la diputada Anna Gabriel.&nbsp;<a href="http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2015/12/endavant_investidura_2015.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El comunicado</a> defiende la no investidura de Mas y el rechazo al plan de choque propuesto, que consideran que no tiene suficientes garant&iacute;as. Sin embargo, denuncian el chantaje ejercido por CDC y que la CUP haya cedido en las negociaciones &ldquo;hasta el l&iacute;mite de correr el riesgo de desdibujar su proyecto pol&iacute;tico&rdquo; y que esto haya dificultad una &ldquo;estrategia para el conjunto de los Pa&iuml;sos Catalans&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Este comunicado ve la luz dos d&iacute;as despu&eacute;s de que militantes hist&oacute;ricos del independentismo -algunos de los cuales antiguos militantes de EPOCA o Terra Lliure o detenidos durante la operaci&oacute;n Garz&oacute;n- hicieran p&uacute;blico&nbsp;<a href="http://www.llibertat.cat/2015/12/manifest-de-suport-al-proces-independentista-en-el-30e-aniversari-de-la-mort-de-quim-sanchez-33397" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un manifiesto</a> en el que ped&iacute;an un pacto de gobierno entre la CUP y Junts pel S&iacute;. En este sentido, lo m&aacute;s relevante fue&nbsp;<a href="http://www.ara.cat/opinio/article-david_fernandez-cup-investidura-Artur_Mas-proces_0_1478852114.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el art&iacute;culo</a> publicado por el ex diputado de la CUP, David Fern&aacute;ndez, en el diario Ara en el que instaba a la formaci&oacute;n de la izquierda independentista a ceder &ldquo;dos votos al proceso junto a un plan de choque real y concreto &rdquo;y por tanto a invertir Artur Mas.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, hay que tener en cuenta tambi&eacute;n los comunicados publicados por Pueblo Libre, organizaci&oacute;n heredera del MDT -la otra organizaci&oacute;n estrat&eacute;gica de la izquierda independentista-, el de la organizaci&oacute;n juvenil ra&iacute;z y el manifiesto &ldquo;Por un giro a la izquierda &rdquo;impulsado por activistas de los movimientos sociales. Los primeros planteaban la necesidad de priorizar el proceso de ruptura independentista en las negociaciones. Mientras que el de ra&iacute;z, que el &uacute;ltimo a&ntilde;o ha visto como se escinde algunas asambleas cercanas a Pueblo Libre, y lo que firmaban activistas como Teresa Forcades, Arcadi Oliveres o Oleguer Presas ped&iacute;an que no invierten Mas como presidente.
    </p><h3 class="article-text">El estado de las negociaciones</h3><p class="article-text">
        Mientras espera que se resuelva este proceso, a lo largo de la campa&ntilde;a ha habido intercambio de opiniones entre Junts pel S&iacute; y la CUP. Homs, candidato de Democr&agrave;cia i Lliberat,&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/politica/Homs-CUP-abstenerse-votantes-ERC_0_463354391.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">critic&oacute;</a> la izquierda independentista para pedir la abstenci&oacute;n y propon&iacute;a a sus votantes votar opciones independentistas. Por otra parte, el mismo Homs aseguraba este martes que ya hab&iacute;a un acuerdo para mantener la escuela concertada en caso de que prosperara el acuerdo de investidura.
    </p><p class="article-text">
        Ante estas declaraciones, ayer la CUP emiti&oacute;&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/politica/CUP-CDC-ERC-negociacion-investidura_0_463354636.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un comunicado</a> denunciando &ldquo;el uso partidista de la b&uacute;squeda del acuerdo [...] que est&aacute;n haciendo algunas formaciones durante la campa&ntilde;a electoral&rdquo;. Tambi&eacute;n han querido alertar de que las informaciones sobre posibles acuerdos concretos, como el de las escuelas concertadas, &ldquo;son distorsionadas e incluso falsas&rdquo; y ha mostrado su preocupaci&oacute;n &ldquo;por el contraste de expectativas que se est&aacute;n generando a nivel medi&aacute;tico [...] y la realidad de unas conversaciones en las que es complejo de avanzar &rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-volvera-opciones-contemplan-invertir_1_2285765.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Dec 2015 22:48:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="658738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="658738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP volverá a votar entre cuatro opciones: dos contemplan investir a Mas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8b066a64-756f-4495-a30f-45b26dd358b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Procés]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La memòria de l'església antifranquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/memoria-lesglesia-antifranquista_1_2286840.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La memòria de l&#039;església antifranquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un documental impulsat per la Fundació Periodisme Plural i dirigit per Llúcia Oliva recull el testimoni dels religiosos que van donar suport a la lluita contra la dictadura</p><p class="subtitle">Marginats de l’església oficial, molts encara esperen que se’ls reconegui el seu paper i defensen la seva sintonia amb l'esperit del Concili Vaticà II</p></div><p class="article-text">
        La resist&egrave;ncia antifranquista catalana no s'ent&eacute;n sense l'empara de part de la comunitat religiosa. Posar noms i cognoms a aquest fet, dibuixar les hist&ograve;ries que l'acompanyen i teixir un fil conductor entre diferents moments hist&ograve;rics que van bastir l'oposici&oacute; a la dictadura sota l'aixopluc de l'esgl&eacute;sia &eacute;s la voluntat del documental Santuaris de l'antifranquisme.
    </p><p class="article-text">
        El documental, promogut per la Fundaci&oacute; Periodisme Plural sota la direcci&oacute; de Ll&uacute;cia Oliva i la realitzaci&oacute; de Miguel Mellado, s'ha estrenat aquest dimarts al Cinema Girona de Barcelona. Entre les prop de 300 persones que van assistir a la presentaci&oacute; s'hi podien comptar nombrosos protagonistes que en acabar la projecci&oacute; han comentat el seu testimoni vital.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La idea inicial era fer un documental sobre la teologia de l'alliberament, per&ograve; parlant amb el te&ograve;leg Gonz&aacute;lez Faus ens va fer veure que, en paral&middot;lel, una generaci&oacute; de capellans van veure que la dictadura franquista era antievang&egrave;lica i anticristiana i, en conseq&uuml;&egrave;ncia, ells tenien la responsabilitat de lluitar-hi en contra&rdquo;, explica Ll&uacute;cia Oliva. Sota aquest precepte van tirar endavant el documental que retrata onze escenaris claus del tardofranquisme a Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Escenaris en qu&egrave; mossens i monges es van acollir a l'esperit del Concili Vatic&agrave; II per donar suport  als moviments antifranquistes que germinaven a mitjans dels seixanta i principis dels 70's. El documental recull des de la Fundaci&oacute; de CCOO a la parr&ograve;quia de Sant Medir, al barri de la Bordeta de Barcelona, fins a la creaci&oacute; de l'Assemblea de Catalunya a la parr&ograve;quia de Sant Agust&iacute;, al Raval, i l'empresonament de Moss&egrave;n Joan Sol&eacute; a la Model per acollir membres d'ETA.
    </p><p class="article-text">
        Entremig es desgranen hist&ograve;ries com les de Moss&egrave;n Jaume Sayrach i Llu&iacute;s Hern&aacute;ndez, implicats en les lluites ve&iuml;nals a Santa Coloma de Gramenet. El primer, al barri de Fondo i Hern&agrave;ndez com a rector de la Parr&ograve;quia de les Oliveres. El sacerdot es va afiliar al PSUC i va ser el primer alcalde democr&agrave;tic de la poblaci&oacute;.Joan Botam recorda el seu paper com a monjo responsable dels Caputxins de Sarri&agrave; durant el tancament d&rsquo;estudiants i intel&middot;lectuals conegut com la Caputxinada. La manifestaci&oacute; de capellans a la Via Laietana el 1966, durament reprimida per la policia i que va tenir repercussi&oacute; mundial &eacute;s explicada per un dels promotors, Ricard Pedrals. Aquell moviment que va sorprendre tothom es va iniciar per les tortures que la policia havia infligit a l&rsquo;estudiant Joaquim Boix, organitzador de la Caputxinada, que &eacute;s tamb&eacute; un dels testimonis del documental. Catalina Terrats fa mem&ograve;ria de com les autoritats franquistes tractaven d&rsquo;esbrinar on era el cos de l&rsquo;abat de Montserrat, Aureli Maria Escarr&eacute;, un s&iacute;mbol del catalanisme que va ser vetllat al monestir de Sant Pere de les Puel&middot;les de Sarri&agrave;. El documental recull igualment el paper que van jugar els monjos de Montserrat durant la tancada d'intel&middot;lectuals que es va fer al monestir el 1970 coincidint amb el Proc&eacute;s de Burgos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Molta gent s'ha emocionat en veure aquests testimonis tan importants tot junts&rdquo;, comentava Mellado, qui valora que es tracta d&rsquo;un documental &ldquo;de mem&ograve;ria obligat&ograve;ria i que tenia un compte enrere, perqu&egrave; molts d'aquests testimonis s'estan morint&rdquo;, com es el cas de Llu&iacute;s Hern&aacute;ndez que va morir poc despr&eacute;s de ser entrevistat. Tanmateix, Mellado lamentava que quan van anar a visitar la parr&ograve;quia on havia estat Sayrach al barri de Fondo van comprovar que es tornava a fer missa en llat&iacute; i d'esquena als feligresos: &ldquo;Hi ha un retroc&eacute;s a l'esgl&eacute;sia despr&eacute;s d'aquests anys amb el Papa Benet, ara est&agrave; canviant molt lentament&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ll&uacute;cia Oliva destaca la sintonia que hi ha entre els protagonistes del documental i el papat actual: &ldquo;Francesc lliga molt amb l'esperit dels mossens i monges que apareixen al documental, lliga molt amb el Concili Vatic&agrave; II i els canvis que no es van arribar a portar a la pr&agrave;ctica perqu&egrave; la c&uacute;ria ho va impedir&rdquo;. La directora subratlla la paradoxa que suposa la situaci&oacute; d'aquests mossens davant la jerarquia, &ldquo;que no els ha reconegut mai i els t&eacute; marginats de l'esgl&eacute;sia oficial&rdquo;. En aquesta l&iacute;nia, Jaume P. Sayrach va intervenir en acabar la projecci&oacute; per expressar la necessitat de que el documental el vei&eacute;s &ldquo;l'esgl&eacute;sia actual, perqu&egrave; la repressi&oacute; no &eacute;s tan dura com en aquells temps, per&ograve; si ofegadora&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/memoria-lesglesia-antifranquista_1_2286840.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Dec 2015 09:59:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244417" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244417" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La memòria de l'església antifranquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La memoria de la iglesia antifranquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/memoria-iglesia-antifranquista_1_2286835.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La memoria de la iglesia antifranquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un documental impulsado por la Fundació Periodisme Plural y dirigido por Llúcia Oliva recoge el testimonio de los religiosos que apoyaron la lucha contra la dictadura</p><p class="subtitle">Marginados de la iglesia oficial, muchos aún esperan que se les reconozca su papel y defienden su sintonía con el espíritu del Concilio Vaticano II</p></div><p class="article-text">
        La resistencia antifranquista catalana no se entiende sin el amparo de parte de la comunidad religiosa. Poner nombres y apellidos a este hecho, dibujar las historias que le acompa&ntilde;an y tejer un hilo conductor entre diferentes momentos hist&oacute;ricos que construyeron la oposici&oacute;n a la dictadura bajo el cobijo de la iglesia es la voluntad del documental Santuarios del antifranquismo.
    </p><p class="article-text">
        El documental, promovido por la Fundaci&oacute; Periodisme Plural bajo la direcci&oacute;n de Ll&uacute;cia Oliva y la realizaci&oacute;n de Miguel Mellado, ha estrenado este martes en el Cine Girona de Barcelona. Entre las cerca de 300 personas que asistieron a la presentaci&oacute;n se pod&iacute;an contar numerosos protagonistas que al terminar la proyecci&oacute;n comentaron su testimonio vital.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La idea inicial era hacer un documental sobre la teolog&iacute;a de la liberaci&oacute;n, pero hablando con el te&oacute;logo Gonz&aacute;lez Faus nos hizo ver que, en paralelo, una generaci&oacute;n de sacerdotes vieron que la dictadura franquista era antievang&eacute;lica y anticristiana y, en consecuencia, ellos ten&iacute;an la responsabilidad de luchar contra&rdquo;, explica Luc&iacute;a Oliva. Bajo este precepto sacaron adelante el documental que retrata once escenarios claves del tardofranquismo en Catalu&ntilde;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2de84a02-8c9f-49b3-b1e3-d03b320f8286_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Escenarios en los que sacerdotes y monjas se acogieron al esp&iacute;ritu del Concilio Vaticano II para apoyar a los movimientos antifranquistas que germinaban a mediados de los sesenta y principios de los 70 's. El documental recoge desde la Fundaci&oacute;n de CCOO en la parroquia de Sant Medir, en el barrio de la Bordeta de Barcelona, hasta la creaci&oacute;n de la Asamblea de Catalu&ntilde;a en la parroquia de Sant Agust&iacute;, en el Raval, y el encarcelamiento de Moss&egrave;n Joan Sol&eacute; en la Modelo para acoger miembros de ETA.
    </p><p class="article-text">
        En medio se desgranan historias como las de Moss&egrave;n Jaume Sayrach y Llu&iacute;s Hern&aacute;ndez, implicados en las luchas vecinales en Santa Coloma de Gramenet. El primero, en el barrio de Fondo y Hern&aacute;ndez como rector de la Parroquia de los Olivos. El sacerdote se afili&oacute; al PSUC y fue el primer alcalde democr&aacute;tico de la poblaci&oacute;n. Ignacio Botem recuerda su papel como monje responsable de los Capuchinos de Sarri&agrave; durante el cierre de estudiantes e intelectuales conocido como la Caputxinada. La manifestaci&oacute;n de curas en la Via Laietana en 1966, duramente reprimida por la polic&iacute;a y que tuvo repercusi&oacute;n mundial es explicada por uno de los promotores, Ricard Pedrals. Aquel movimiento que sorprendi&oacute; a todos se inici&oacute; por las torturas que la polic&iacute;a hab&iacute;a infligido al estudiante Joaqu&iacute;n Boix, organizador de la Caputxinada, que es tambi&eacute;n uno de los testigos del documental. Catalina Azoteas hace memoria de c&oacute;mo las autoridades franquistas trataban de averiguar d&oacute;nde estaba el cuerpo del abad de Montserrat, Aureli Maria Escarr&eacute;, un s&iacute;mbolo del catalanismo que fue velado en el monasterio de San Pedro de las Puelas de Sarri&agrave;. El documental recoge igualmente el papel que jugaron los monjes de Montserrat durante el encierro de intelectuales que se hizo en el monasterio en 1970 coincidiendo con el Proceso de Burgos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Mucha gente se ha emocionado al ver estos testimonios tan importantes todo juntos&rdquo;, comentaba Mellado, quien valora que se trata de un documental &ldquo;de memoria obligatoria y que ten&iacute;a una cuenta atr&aacute;s, porque muchos de estos testigos se est&aacute;n muriendo &rdquo;, como es el caso de Luis Hern&aacute;ndez que muri&oacute; poco despu&eacute;s de ser entrevistado. Sin embargo, Mellado lamentaba que cuando fueron a visitar la parroquia donde hab&iacute;a sido cura Sayrach, en el barrio de Fondo, comprobaron que se volv&iacute;a a hacer misa en lat&iacute;n y de espaldas a los feligreses: &ldquo;Hay un retroceso en la iglesia despu&eacute;s de estos a&ntilde;os con el Papa Benedicto, ahora est&aacute; cambiando muy lentamente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ll&uacute;cia Oliva destaca la sinton&iacute;a que hay entre los protagonistas del documental y el papado actual: &ldquo;Francisco liga mucho con el esp&iacute;ritu de los sacerdotes y monjas que aparecen en el documental, liga mucho con el Concilio Vaticano II y los cambios que no se llegaron a llevar a la pr&aacute;ctica porque la curia lo impidi&oacute;&rdquo;. La directora subraya la paradoja que supone la situaci&oacute;n de estos sacerdotes ante la jerarqu&iacute;a, &ldquo;que no les ha reconocido nunca y los tiene marginados de la iglesia oficial&rdquo;. En esta l&iacute;nea, Jaime P. Sayrach intervino al terminar la proyecci&oacute;n para expresar la necesidad de que el documental lo viera &ldquo;la iglesia actual, porque la represi&oacute;n no es tan dura como en aquellos tiempos, pero si asfixiante&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/memoria-iglesia-antifranquista_1_2286835.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Dec 2015 09:59:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244417" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244417" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La memoria de la iglesia antifranquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33aa465e-c0ea-4d0c-991d-7361153b5092_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Documental]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Audiencia absuelve a los "Nois del Sucre" acusados de llevar la misma pólvora que un petardo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/audiencia-absuelve-nois-sucre-acusados_1_2342557.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Audiencia absuelve a los &quot;Nois del Sucre&quot; acusados de llevar la misma pólvora que un petardo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La fiscalía les pedía cuatro años y seis meses de prisión por llevar dos gramos y medio de mezcla de azúcar y clorato sódico con potencial inflamable pero que el juez denota insuficiente para ser considerado explosivo</p></div><p class="article-text">
        La Audiencia de Barcelona ha decidido absolver los dos j&oacute;venes de Matar&oacute; y Lleida a los que la Fiscal&iacute;a ped&iacute;a cuatro a&ntilde;os y seis meses de prisi&oacute;n por llevar 2,5 gramos de p&oacute;lvora blanca. Seg&uacute;n la sentencia hay una &ldquo;ausencia de los requisitos para poder calificar la sustancia intervenida, dada la escasa cantidad, como sustancia explosiva&rdquo;. En la misma l&iacute;nea el juez considera que no se puede acreditar &ldquo;la propia existencia del delito en s&iacute; mismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los j&oacute;venes fueron retenidos por los Mossos el 25 de abril de 2013 al considerar que ten&iacute;an una actitud sospechosa porque iban entrando en los cajeros de entidades bancarias que encontraban a su paso. La sentencia recoge que no se puede considerar un delito por su supuesta finalidad &ldquo;bas&aacute;ndose exclusivamente en las manifestaciones del agente policial [...] en referencia a que la actitud de los acusados les pareci&oacute; sospechosa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante el registro a uno de los dos j&oacute;venes, desde entonces conocidos como los 'Nois del Sucre', le encontraron un peque&ntilde;o bote de pl&aacute;stico donde hab&iacute;a 2,5 gramos de mezcla de az&uacute;car y clorato s&oacute;dico, considerada una mezcla potencialmente explosiva. La mezcla equivale a la cantidad de p&oacute;lvora que llevan algunos petardos comerciales y finalmente su peligrosidad ha sido desestimada por el juez. Seg&uacute;n la versi&oacute;n de los acusados, el bote se lo habr&iacute;a regalado su t&iacute;o despu&eacute;s de hacer un experimentos caseros durante la comida de Navidad.
    </p><p class="article-text">
        Los Mossos tambi&eacute;n los acusaban de seguir el recorrido de un mapa en el que habr&iacute;a marcado el posible recorrido de la manifestaci&oacute;n prevista para el D&iacute;a del Trabajador. Esta acusaci&oacute;n ha quedado descartada por el juez al considerar que no quedaba acreditado que &ldquo;coincide con el previsto para una manifestaci&oacute;n que se har&iacute;a el 1 de mayo de 2013&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/audiencia-absuelve-nois-sucre-acusados_1_2342557.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Nov 2015 17:03:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244472" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244472" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Audiencia absuelve a los "Nois del Sucre" acusados de llevar la misma pólvora que un petardo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'Audiència absol els "Nois del Sucre" acusats per portar la mateixa pólvora que un petard]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/absolts-nois-sucre-tinenca-dexplosius_1_2343260.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;Audiència absol els &quot;Nois del Sucre&quot; acusats per portar la mateixa pólvora que un petard"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La fiscalia els demanava quatre anys i sis mesos de presó per portar dos grams i mig de mescla de sucre i clorat sòdic amb potencial inflamable però que el jutge denota insuficient per considerar-la explosiva</p></div><p class="article-text">
        L'Audi&egrave;ncia de Barcelona ha absolts els dos joves de Matar&oacute; i Lleida pels quals <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Portar-mateixa-polvora-costar-quatre_0_451805805.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la fiscalia demanava quatre anys i sis mesos de pres&oacute; per portar 2,5 grams de p&oacute;lvora blanca</a>. Segons la sent&egrave;ncia hi ha una &ldquo;abs&egrave;ncia del requisits per poder qualificar la substancia intervinguda, donada l'escassa quantitat, com a substancia explosiva&rdquo;. En la mateixa l&iacute;nia el jutge considera que no es pot acreditar &ldquo;la pr&ograve;pia exist&egrave;ncia del delicte en si mateix&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Els joves van ser retinguts pels Mossos d'Esquadra el 25 d'abril de 2013 en considerar que tenien una actitud sospitosa perqu&egrave; anaven entrant als caixers d'entitats banc&agrave;ries que trobaven al seu pas. La sentencia recull que no es pot considerar un delicte per la seva suposada finalitat &ldquo;basant-se exclusivament en les manifestacions de l'agent policial [...] en refer&egrave;ncia a que l'actitud dels acusats els va semblar sospitosa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant l'escorcoll a un dels dos joves, des de llavors coneguts com els Nois del Sucre, li van trobar un petit pot de pl&agrave;stic on hi havia 2,5 grams de barreja de sucre i clorat s&ograve;dic, considerada una mescla potencialment explosiva. La mescla equival a la quantitat de p&oacute;lvora que porten alguns petards comercials i finalment la seva perillositat ha estat desestimada pel jutge. Segons la versi&oacute; dels acusats, el pot li hauria regalat el seu tiet despr&eacute;s de fer un experiments casolans durant el dinar de Nadal.
    </p><p class="article-text">
        Els Mossos tamb&eacute; els acusaven de seguir el recorregut d'un mapa en el que hi hauria marcat el possible recorregut de la manifestaci&oacute; prevista pel Dia del Treballador. Aquesta acusaci&oacute; ha quedat descartada pel jutge en considerar que no quedava acreditat que &ldquo;coincid&iacute;s amb el previst per una manifestaci&oacute; que es faria l'1 de maig del 2013&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/absolts-nois-sucre-tinenca-dexplosius_1_2343260.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Nov 2015 16:37:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244472" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244472" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'Audiència absol els "Nois del Sucre" acusats per portar la mateixa pólvora que un petard]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Compañeras, arriba la red, ni una menos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/companeras-arriba-red_1_2343719.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Compañeras, arriba la red, ni una menos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Unas 4.000 personas se han manifestado por las calles de Barcelona con motivo del Día Internacional para la Eliminación de la Violencia Contra las Mujeres</p><p class="subtitle">Las participantes pegaban en las paredes recortes de noticias de periódicos donde señalaban casos de violencia machista en que los medios hablaban de mujeres muertas. El rotulador rojo se encargaba de remarcar que estas habían sido asesinadas</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;El silencio es el miedo que hay entre agresi&oacute;n y agresi&oacute;n&rdquo; espeta una chica desde encima del escenario, se pone el saxo entre los labios y comienza a tocar la canci&oacute;n de la banda sonora de La lista de Schindler. Cinco mujeres se empiezan a pasar un hilo mientras llaman varios nombres. Son los de las 89 mujeres que han sido asesinadas en el &uacute;ltimo a&ntilde;o en el Estado espa&ntilde;ol v&iacute;ctimas de la violencia machista. Mientras una de ellas sigue encadenando nombres desde el escenario, varios ovillos empiezan a rodar por la plaza de Sant Jaume de Barcelona donde se re&uacute;nen las m&aacute;s de 4.000 manifestantes que han participado de la manifestaci&oacute;n convocada por la plataforma Noviembre Feminista con motivo del D&iacute;a Internacional para la Eliminaci&oacute;n de la Violencia Contra las Mujeres.
    </p><p class="article-text">
        Una telara&ntilde;a blanca une a las personas que est&aacute;n en la plaza. &ldquo;Compa&ntilde;eras, arriba la red, compa&ntilde;eras, ni una menos&rdquo; repite firmemente la locutora desde el escenario hasta que el grito se vuelve un&aacute;nime. El saxo toca la procesional Pavane de Faur&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        Con esta acci&oacute;n se ha querido poner fin a la manifestaci&oacute;n que ha comenzado, cuando pasaban quince minutos de las siete de la tarde, en la Rambla de Canaletas bajo el lema 'Contra las violencias machistas, autodefensa feminista'. &ldquo;Muchas violencias machistas se viven de forma individual, pero es un problema del sistema, queremos hacer una ocupaci&oacute;n colectiva de la calle como un desaf&iacute;o a los poderes p&uacute;blicos y la sociedad para que se impliquen&rdquo;, explicaba al inicio de la manifestaci&oacute;n Montse Benito, miembro de Ca la Dona, uno de los colectivos en torno a los cuales se estructura Noviembre Feminista, el paraguas con el que se ha convocado la protesta. Benito ha remarcado que la jornada de este mi&eacute;rcoles tambi&eacute;n quer&iacute;a tener un pensamiento por la actual situaci&oacute;n de conflicto mundial: &ldquo;no queremos ni una paz que nos suprima ni una guerra que nos oprima, con las mujeres como moneda de cambio&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute;n, en la que se han podido ver miembros de los diferentes partidos de la izquierda as&iacute; como sindicatos y organizaciones estudiantiles, ha enfilado la calle Fontanella para luego bajar por la Via Laietana hasta girar en direcci&oacute;n la plaza de Sant Jaume. Durante la marcha se han o&iacute;do proclamas como: &ldquo;la noche es nuestra, ninguna agresi&oacute;n sin respuesta&rdquo;, &ldquo;ante la duda, t&uacute; la viuda&rdquo; o &ldquo;la talla 38 me aprieta el chocho&rdquo;. Mientras la manifestaci&oacute;n avanzaba, algunas de las participantes pegaban en las paredes recortes de noticias donde se&ntilde;alaban casos de violencia machista en que los medios hablaban de mujeres muertas. El rotulador rojo se encargaba de remarcar que hab&iacute;an sido asesinadas.
    </p><p class="article-text">
        La plaza de Sant Jaume ha recibido la manifestaci&oacute;n con los edificios de la Generalitat y el Ayuntamiento iluminados de lila. Las velas se han ido reuniendo frente al escenario donde se ha hecho el recuerdo a las v&iacute;ctimas. &ldquo;Las mujeres son usadas como mot&iacute;n de guerra, v&iacute;ctimas de todas las caras de la violencia&rdquo; se sent&iacute;a por megafon&iacute;a mientras los &uacute;ltimos manifestantes llegaban a la plaza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La lectura del manifiesto ha ido a cargo de varias voces que se&ntilde;alaban el &ldquo;sistema heteropatriarcal como origen de todas las violencias&rdquo; y denunciaban la no responsabilizaci&oacute;n de los agresores. &ldquo;No tomar medidas es una forma m&aacute;s de violencia&rdquo;, dec&iacute;an haciendo alusi&oacute;n a la administraci&oacute;n. Tambi&eacute;n se ha querido poner de manifiesto la discriminaci&oacute;n de las mujeres tanto en el &aacute;mbito laboral como sanitario y educativo y se han reivindicado diferentes luchas como la de las <a href="http://diaritreball.cat/tag/eulen/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trabajadoras de Eulen</a>, la oposici&oacute;n al TTIP o las Mujeres del Ma&iacute;z de Ecuador.
    </p><p class="article-text">
        El acto ha terminado con un minuto de silencio y cientos de manos alzadas haciendo el s&iacute;mbolo feminista uniendo los dedos &iacute;ndice y pulgar de ambas manos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/companeras-arriba-red_1_2343719.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Nov 2015 21:44:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244276" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244276" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Compañeras, arriba la red, ni una menos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[25N,Violencia machista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Companyes, amunt la xarxa, ni una menys"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/companyes-amunt-xarxa-companyes-menys_1_2344005.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Manifestació feminista del 25 de novembre"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Unes 4000 persones s'han manifestat pels carrers de Barcelona en motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones</p><p class="subtitle">Les participants enganxaven a les parets retalls de notícies de diaris on assenyalaven casos de violència masclista en que els mitjans parlaven de dones mortes. El retolador vermell s'encarregava de remarcar que havien estat assassinades</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;El silenci &eacute;s la por que hi ha entre agressi&oacute; i agressi&oacute;&rdquo; etziba una noia des de dalt de l'escenari, es posa el saxo entre els llavis i comen&ccedil;a a tocar la can&ccedil;&oacute; de la banda sonora de La llista de Schindler. Cinc dones es comencen a passar un cabdell de fil mentre criden diversos noms. S&oacute;n els de les 89 dones que han estat assassinades el darrer any a l'Estat espanyol v&iacute;ctimes de la viol&egrave;ncia masclista. Mentre una d'elles segueix encadenant noms des de dalt de l'escenari, diversos cabdells comencen a rodar per la pla&ccedil;a de Sant Jaume de Barcelona on s'apleguen les m&eacute;s de 4000 manifestants que han participat de la manifestaci&oacute; convocada per la plataforma Novembre Feminista en motiu del Dia Internacional per a l'Eliminaci&oacute; de la Viol&egrave;ncia Contra les Dones.
    </p><p class="article-text">
        Una teranyina blanca uneix les persones que s&oacute;n a la pla&ccedil;a. &ldquo;Companyes, amunt la xarxa, companyes, ni una menys&rdquo; repeteix fermament la locutora des de dalt de l'escenari fins que el crit es torna un&agrave;nime. El saxo toca la processional Pavane de Faur&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        Amb aquesta acci&oacute; s'ha volgut posar fi a la manifestaci&oacute; que ha comen&ccedil;at a un quart de vuit del vespre a la Rambla de Canaletes sota el lema 'Contra les viol&egrave;ncies masclistes, autodefensa feminista'. &ldquo;Moltes viol&egrave;ncies masclistes es viuen de forma individual, per&ograve; &eacute;s un problema del sistema, volem fer una ocupaci&oacute; col&middot;lectiva del carrer com un desafiament als poders p&uacute;blics i la societat perqu&egrave; s'impliquin&rdquo;, explicava a l'inici de la manifestaci&oacute; Montse Benito, membre de Ca la Dona, un dels col&middot;lectius al voltant dels quals s'estructura Novembre Feminista, el paraig&uuml;es amb qu&egrave; s'ha convocat la protesta. Benito ha remarcat que la jornada d'aquest dimecres tamb&eacute; volia tenir un pensament per l'actual situaci&oacute; de conflicte mundial: &ldquo;no volem ni una pau que ens suprimeixi ni una guerra que ens oprimeixi, amb les dones com a moneda de canvi&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80867a53-d2bb-4a48-8d23-2d862e49e5af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute;, en la que s'hi han pogut veure membres dels diferents partits de l'esquerra aix&iacute; com sindicats i organitzacions estudiantils, ha enfilat el carrer Fontanella per despr&eacute;s baixar la Via Laietana fins a girar en direcci&oacute; la pla&ccedil;a de Sant Jaume. Durant la marxa s'han sentit proclames com: &ldquo;la nit &eacute;s nostra, cap agressi&oacute; sense resposta&rdquo;, &ldquo;davant el dubte, tu la v&iacute;dua&rdquo; o &ldquo;la talla 36 m'apreta el cl&iacute;toris&rdquo;. Mentre la manifestaci&oacute; avan&ccedil;ava, algunes de les participants enganxaven a les parets retalls de not&iacute;cies de diaris on assenyalaven casos de viol&egrave;ncia masclista en que els mitjans parlaven de dones mortes. El retolador vermell s'encarregava de remarcar que havien estat assassinades.
    </p><p class="article-text">
        La pla&ccedil;a de Sant Jaume ha rebut la manifestaci&oacute; amb els edificis de la Generalitat i l'Ajuntament il&middot;luminats de lila. Les espelmes s'han anat aplegant davant de l'escenari on s'ha fet el record a les v&iacute;ctimes. &ldquo;Les dones s&oacute;n usades com a mot&iacute; de guerra, v&iacute;ctimes de totes les cares de la viol&egrave;ncia&rdquo; es sentia per megafonia mentre els darrers manifestants arribaven a la pla&ccedil;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/daf6535d-66d9-4991-80dd-0f72d67d87e8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La lectura del manifest ha anat a c&agrave;rrec de diverses veus que assenyalaven el &ldquo;sistema heteropatriarcal com origen de totes les viol&egrave;ncies&rdquo; i denunciaven la no responsabilitzaci&oacute; dels agressors. &ldquo;No prendre mesures &eacute;s una forma m&eacute;s de viol&egrave;ncia&rdquo;, deien fent al&middot;lusi&oacute; a l'administraci&oacute;. Tamb&eacute; s'ha volgut posar de manifest la discriminaci&oacute; de les dones tant en l'&agrave;mbit laboral com sanitari i educatiu i s'han reivindicat diferents lluites com la de les <a href="http://diaritreball.cat/tag/eulen/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">treballadores d'Eulen</a>, l'oposici&oacute; al TTIP o les Mujeres del Maiz d'Ecuador.
    </p><p class="article-text">
        L'acte ha acabat amb un minut de silenci i centenars de mans al&ccedil;ades fent el s&iacute;mbol feminista unint els dits &iacute;ndex i polze d'ambdues mans.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/companyes-amunt-xarxa-companyes-menys_1_2344005.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Nov 2015 21:28:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244276" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244276" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["Companyes, amunt la xarxa, ni una menys"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5b3699a1-299c-47b5-8476-3f77c5cf17b5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[25N,Violència Masclista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les discogràfiques underground fan front comú al Bis Festival]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/discografiques-underground-front-bis-festival_132_2370441.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les discogràfiques underground fan front comú al Bis Festival"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El festival es celebra aquest divendres i dissabte amb els concerts de grups com El Pèsol Feréstec, Selvática o la Família del Árbol, entre d'altres</p><p class="subtitle">Un dels principals reclams és la fira de segells independents que aplega un gran nombre de discogràfiques alternatives de Barcelona i poblacions veïnes</p></div><p class="article-text">
        Oferir un cartell amb grups que comencen a apar&egrave;ixer al panorama alternatiu m&eacute;s enll&agrave; de les bandes que copen els grans festivals. Amb aquesta intenci&oacute; es celebrar&agrave; aquest cap setmana a Barcelona la sisena edici&oacute; del Bis Festival. Per Rafael Piera, un dels promotors, el festival, que es fa dos cops a l'any, va n&eacute;ixer amb l'objectiu &ldquo;d'unir forces entre segells petits de Barcelona en vistes de com estava la ind&uacute;stria, la pujada de l'IVA i la dificultat d'accedir a sales de concerts&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'aposta d'enguany passa per un concert gratu&iuml;t la nit del divendres al Centre Cultural l'Albareda amb les actuacions de El P&egrave;sol Fer&eacute;stec i Puput. L'endem&agrave; la programaci&oacute; es mour&agrave; a l'Espai Jove les Basses amb una matinal de car&agrave;cter familiar i ac&uacute;stic i concerts a preus econ&ograve;mics de grups com V&agrave;lius, Selv&aacute;tica o la Fam&iacute;lia del &Aacute;rbol&nbsp;des del vespre fins a la matinada. &ldquo;Intentem que les propostes que venen siguin grups que acaben de fitxar per discogr&agrave;fiques o que per tenir una aposta m&eacute;s arriscada no encaixen en molts festivals&rdquo;, detalla Piera.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; dels concerts, l'element central del festival, que ja fa tres anys que es celebra, &eacute;s la fira de discogr&agrave;fiques independents. &ldquo;Hi ha des de segells underground consolidats com Bcore fins a d'altres de m&eacute;s nous&rdquo;, explica el promotor del festival.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Bis d&oacute;na l'oportunitat de congregar p&uacute;blic de diversos gustos que segueix diferents grups, a m&eacute;s d'animar la gent a escoltar coses noves&rdquo;, explica en Marc Campillo, un dels membres de Foehn Record, un segell nascut el 2001 i que aposta per editar &ldquo;sempre el m&eacute;s recent i menys convencional, que aporti alguna cosa diferent o que com a m&iacute;nim tingui molt nivell&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Aparador de segells alternatius</h3><p class="article-text">
        Aquesta caracter&iacute;stica &eacute;s compartida per bona part dels segells del festival, com ara Mama Vynila, nascut al 2010 com a distribu&iuml;dora de petits segells i grups autoeditats que ha evolucionat al m&oacute;n de l'edici&oacute;. &ldquo;Busquem la singularitat, ens agrada l'electricitat, ens integrem a la banda&nbsp; i fem la distribuci&oacute; en format f&iacute;sic&rdquo; explica en Gustavo Mart&iacute;nez, un dels seus membres. Reivindica la seva feina com una milit&agrave;ncia: &ldquo;No ens hi guanyem la vida, l'&uacute;nic objectiu &eacute;s recuperar la inversi&oacute; i anar al seg&uuml;ent disc&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, l'Oscar Fern&aacute;ndez, que ha fet de Discos Kirlian el seu projecte personal, reflexiona sobre la inversi&oacute; que suposa apostar per un segell. &ldquo;&Eacute;s tot molt rom&agrave;ntic, si fes c&agrave;lculs de les despeses... I aix&ograve; que faig tirades petites d'entre 100 i 200 discs o vinils&rdquo;, confessa. Per a ell les discogr&agrave;fiques petites s&oacute;n ara mateix en ell punt de mira de les grans multinacionals &ldquo;en busca i captura d'un nou Love of Lesbian&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta singularitat &eacute;s la que busca tamb&eacute; Mediterr&agrave;nima, un dels altres segells que participen a la fira i que beu del m&oacute;n del soul i de referents com la Motown, la gran productora de m&uacute;sica negra. Nascut el 2013, aposta per produir a nivell local. &ldquo;La idea &eacute;s que la banda base &eacute;s la mateixa. Apostem per artistes i veus amb la intenci&oacute; de crear escola i aconseguir un so propi&rdquo;, explica el seu promotor M&agrave;rius Alfambra, que considera que el festival &ldquo;&eacute;s un bon espai per fer homenatge a les petites discogr&agrave;fiques&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/discografiques-underground-front-bis-festival_132_2370441.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Nov 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244527" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244527" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les discogràfiques underground fan front comú al Bis Festival]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las discográficas underground hacen frente común en el Bis Festival]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/discograficas-underground-frente-bis-festival_132_2370429.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las discográficas underground hacen frente común en el Bis Festival"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El festival se celebra este viernes y sábado con los conciertos de grupos como El Pèsol Feréstec, Selvática o la Familia del Árbol, entre otros</p><p class="subtitle">Uno de sus principales reclamos es la feria de sellos independientes que reúne un gran número de discográficas alternativas de Barcelona y poblaciones vecinas</p></div><p class="article-text">
        Ofrecer un cartel con grupos que comienzan a aparecer en el panorama alternativo m&aacute;s all&aacute; de las bandas que copan los grandes festivales. Con esta intenci&oacute;n se celebrar&aacute; este fin de semana en Barcelona la sexta edici&oacute;n del Bis Festival. Para Rafael Piera, uno de los promotores, el festival, que se hace dos veces al a&ntilde;o, naci&oacute; con el objetivo &ldquo;de unir fuerzas entre sellos peque&ntilde;os de Barcelona en vistas de c&oacute;mo estaba la industria, la subida del IVA y la dificultad de acceder a salas de conciertos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La apuesta de este a&ntilde;o pasa por un concierto gratuito la noche del viernes en el Centro Cultural del Albareda con las actuaciones de El P&egrave;sol Fer&eacute;stec y Abubilla. Al d&iacute;a siguiente la programaci&oacute;n se mover&aacute; en el Espacio Joven las Balsas con una matinal de car&aacute;cter familiar y ac&uacute;stico y conciertos a precios econ&oacute;micos de grupos como V&agrave;lius, Selv&aacute;tica o la Familia del &Aacute;rbol desde el anochecer hasta el amanecer. &ldquo;Intentamos que las propuestas que vienen sean grupos que acaban de fichar por discogr&aacute;ficas o que por tener una apuesta m&aacute;s arriesgada no encajan en muchos festivales&rdquo;, detalla Piera.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de los conciertos, el elemento central del festival, que ya hace tres a&ntilde;os que se celebra, es la feria de discogr&aacute;ficas independientes. &ldquo;Hay desde sellos underground consolidados como Bcore hasta otros m&aacute;s nuevos&rdquo;, explica el promotor del festival.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Bis da la oportunidad de congregar p&uacute;blico de varios estilos que sigue diferentes grupos, adem&aacute;s de animar a la gente a escuchar cosas nuevas&rdquo;, explica Marc Campillo, uno de los miembros de Foehn Record, un sello nacido en 2001 y que apuesta para editar &ldquo;siempre el m&aacute;s reciente y menos convencional, que aporte algo diferente o que como m&iacute;nimo tenga mucho nivel&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Escaparate de sellos alternativos</h2><p class="article-text">
        Esta caracter&iacute;stica es compartida por buena parte de los sellos del festival, como Mama Vynila, nacido en 2010 como distribuidora de peque&ntilde;os sellos y grupos autoeditados i que ha evolucionado al mundo de la edici&oacute;n. &ldquo;Buscamos la singularidad, nos gusta la electricidad, nos integramos a la banda y hacemos la distribuci&oacute;n en formato f&iacute;sico&rdquo; explica Gustavo Mart&iacute;nez, uno de sus miembros. Reivindica su trabajo como una militancia: &ldquo;No nos ganamos la vida, el &uacute;nico objetivo es recuperar la inversi&oacute;n e ir al siguiente disco&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, Oscar Fern&aacute;ndez, que ha hecho de Discos Kirlian su proyecto personal, reflexiona sobre la inversi&oacute;n que supone apostar por un sello. &ldquo;Es todo muy rom&aacute;ntico, si hiciera c&aacute;lculos de los gastos ... Y eso que hago tiradas peque&ntilde;as de entre 100 y 200 discos o vinilos&rdquo;, confiesa. Para &eacute;l las discogr&aacute;ficas peque&ntilde;as est&aacute;n ahora mismo en &eacute;l punto de mira de las grandes multinacionales que van &ldquo;en busca y captura de un nuevo Love of Lesbian&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esa singularidad es la que busca tambi&eacute;n Mediterr&agrave;nima, uno de los otros sellos que participan en la feria y que bebe del mundo del soul y de referentes como la Motown, la gran productora de m&uacute;sica negra. Nacido en 2013, apuesta por producir a nivel local. &ldquo;La idea es que la banda base se mantiene. Apostamos por artistas y voces con la intenci&oacute;n de crear escuela y conseguir un sonido propio&rdquo;, explica su promotor M&agrave;rius Alfambra, que considera que el festival &ldquo;es un buen espacio para hacer homenaje a las peque&ntilde;as discogr&aacute;ficas &rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/discograficas-underground-frente-bis-festival_132_2370429.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Nov 2015 21:03:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244527" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244527" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las discográficas underground hacen frente común en el Bis Festival]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/88d371f9-9e16-4c2c-9f8e-3aa626741774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Plataformes d'arreu del territori s'uneixen per fer front als problemes de mobilitat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/plataformes-territori-suneixen-problemes-mobilitat_1_2372986.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Plataformes d&#039;arreu del territori s&#039;uneixen per fer front als problemes de mobilitat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Fins a nou plataformes vinculades a lluites com l'abolició dels peatges, la millora de la seguretat viària o la preservació de l'entorn natural que envolta les xarxes de transport formen part del Mob.cat</p><p class="subtitle">"No és el mateix l'acció d'una plataforma que la de nou o deu arreu del territori" expressa el portaveu la coordinadora, Antoni Esteban</p></div><p class="article-text">
        La Uni&oacute; de Plataformes de Mobilitat de Catalunya (Mob.cat) es va presentar dissabte amb la voluntat de coordinar i unir els esfor&ccedil;os de les diferents lluites nacionals per la millora de la mobilitat. En la trobada fundacional realitzada a Sabadell s'hi van aplegar fins a nou col&middot;lectius d'arreu del Principat vinculats a diferents lluites com l'abolici&oacute; dels peatges, la millora de la seguretat a la xarxa de carretes o la preservaci&oacute; de l'entorn natural a partir d'una bona planificaci&oacute; de les vies de transport.
    </p><p class="article-text">
        Antoni Esteban, un dels portaveus de la coordinadora, explica que l'objectiu &eacute;s &ldquo;realitzar un full de ruta i presentar-nos de forma unit&agrave;ria davant l'administraci&oacute;: no &eacute;s el mateix l'acci&oacute; d'una plataforma que la de nou o deu arreu del territori&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre les prioritats que es marquen des de Mob.cat hi ha reduir la sinistralitat de vies molt transitades; combatre la duplicitat de moltes infraestructures -com els laterals de l'Autopista del Maresme o l'allargament de la C-32 a l'al&ccedil;ada de Blanes-; potenciar el transport p&uacute;blic donant &ldquo;coher&egrave;ncia algunes comunicacions entre municipis que no tenen sentit&rdquo; explica Esteban, que afegeix la necessitat de potenciar &ldquo;la participaci&oacute; de la ciutadania en el disseny, la gesti&oacute; i la planificaci&oacute; de la mobilitat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Alhora, tamb&eacute; posen &egrave;mfasi en el fet que &ldquo;els territoris per on passen les autopistes estan malmesos i abandonats, les empreses concession&agrave;ries no paguen escombraries, per&ograve; l'ajuntament ha de prestar el servei igual&rdquo; ha explicat Esteban que remarcava la necessitat de combatre &ldquo;els tractes de favor de la Generalitat amb algunes d'aquestes empreses&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Els primers passos que es plantegen com a coordinadora &eacute;s organitzar-se internament i fer una tasca pedag&ograve;gica per fer visible el problema de la mobilitat a Catalunya i sumar m&eacute;s complicitats. &ldquo;Avui ja ens han trucat m&eacute;s plataformes per unir-se&rdquo; diu Esteban. Ell mateix remarca la voluntat de parlar amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat del pr&ograve;xim govern per oferir-se a &ldquo;participar en la creaci&oacute; d'un pla de mobilitat amb la voluntat d'arreglar les coses parlant i fent propostes&rdquo;. Tanmateix, no descarten la possibilitat, en &uacute;ltim terme, d'impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).
    </p><p class="article-text">
        Entre les plataformes que conformen el Mob.cat hi ha: No m&eacute;s morts a la C-55 del Bages i el Baix Llobregat; No vull pagar C-32 al Garraf i el Baix Pened&egrave;s; Aturem la C-32 a la Selva; la Coordinadora Preservem el Maresme, Prou peatges Maresme i Estaci&oacute; de Premi&agrave;; ADENC del Vall&egrave;s Oriental i les campanyes a nivell nacional Prou Peatges i novullpagar.cat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/plataformes-territori-suneixen-problemes-mobilitat_1_2372986.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Nov 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244431" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244431" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Plataformes d'arreu del territori s'uneixen per fer front als problemes de mobilitat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Plataformas de toda Catalunya se unen para hacer frente a los problemas de movilidad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/plataformas-catalunya-frente-problemas-movilidad_1_2372361.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Plataformas de toda Catalunya se unen para hacer frente a los problemas de movilidad"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Hasta nueve plataformas vinculadas a luchas como la abolición de los peajes, la mejora de la seguridad vial o la preservación del entorno natural que rodea a las redes de transporte forman parte del Mob.cat</p><p class="subtitle">"No es lo mismo la acción de una plataforma que la de nueve o diez en todo el territorio" expresa el portavoz la coordinadora, Antonio Esteban</p></div><p class="article-text">
        La Uni&oacute; de Plataformes de Mobilitat de Catalunya (Mob.cat) se present&oacute; el s&aacute;bado con la voluntad de coordinar y unir los esfuerzos de las diferentes luchas nacionales para la mejora de la movilidad. En el encuentro fundacional realizado en Sabadell se reunieron hasta nueve colectivos de todo el Principat vinculados a diferentes luchas como la abolici&oacute;n de los peajes, la mejora de la seguridad en la red de carretas o la preservaci&oacute;n del entorno natural a partir de una buena planificaci&oacute;n de las v&iacute;as de transporte.
    </p><p class="article-text">
        Antonio Esteban, uno de los portavoces de la coordinadora, explica que el objetivo es &ldquo;realizar una hoja de ruta y presentarnos de forma unitaria ante la administraci&oacute;n: no es lo mismo la acci&oacute;n de una plataforma que la de nueve o diez en todo el territorio&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre las prioridades que se marcan desde Mob.cat se encuentran: reducir la siniestralidad de v&iacute;as muy transitadas; combatir la duplicidad de muchas infraestructuras -como los laterales de la Autopista del Maresme o el alargamiento de la C-32 a la altura de Blanes- i potenciar el transporte p&uacute;blico dando &ldquo;coherencia algunas comunicaciones entre municipios que no tienen sentido&rdquo; explica Esteban, que a&ntilde;ade la necesidad de potenciar &ldquo;la participaci&oacute;n de la ciudadan&iacute;a en el dise&ntilde;o, la gesti&oacute;n y la planificaci&oacute;n de la movilidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, tambi&eacute;n hacen hincapi&eacute; en el hecho que &ldquo;los territorios por donde pasan las autopistas est&aacute;n da&ntilde;ados y abandonados, las empresas concesionarias no pagan basura, pero el ayuntamiento debe prestar el servicio igual&rdquo; explic&oacute; Esteban que remarcaba la necesidad de combatir &ldquo;los tratos de favor de la Generalitat con algunas de estas empresas&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/33247ce1-0a80-4544-aaea-4ab5350bfd54_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Los primeros pasos que se plantean como coordinadora es organizarse internamente y hacer una labor pedag&oacute;gica para hacer visible el problema de la movilidad en Catalu&ntilde;a y sumar m&aacute;s complicidades. &ldquo;Hoy ya nos han llamado m&aacute;s plataformas para unirse&rdquo; dice Esteban. &Eacute;l mismo remarca la voluntad de hablar con la Conselleria de Territorio y Sostenibilidad del pr&oacute;ximo gobierno para ofrecerse a &ldquo;participar en la creaci&oacute;n de un plan de movilidad con la voluntad de arreglar las cosas hablando y haciendo propuestas&rdquo;. Sin embargo, no descartan la posibilidad, en &uacute;ltimo t&eacute;rmino, de impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).
    </p><p class="article-text">
        Entre las plataformas que conforman el Mob.cat hay: No m&eacute;s morts en la C-55 del Bages y el Baix Llobregat; No vull pagar C-32 en el Garraf y el Baix Pened&egrave;s; Parem la C-32 en la Selva; la Coordinadora Preservem el Maresme, Prou peatges Maresme y Estaci&oacute; de Premi&agrave;; ADENC del Vall&egrave;s Oriental y las campa&ntilde;as a nivel nacional Prou Peatges y novullpagar.cat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/plataformas-catalunya-frente-problemas-movilidad_1_2372361.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Nov 2015 23:29:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244431" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244431" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Plataformas de toda Catalunya se unen para hacer frente a los problemas de movilidad]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/029ff575-ee3f-46dd-8968-4b5167bad9e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Movilidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Portar la mateixa pólvora que conté un petard pot costar quatre anys i sis mesos de presó]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/portar-mateixa-polvora-costar-quatre_1_2377174.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Portar la mateixa pólvora que conté un petard pot costar quatre anys i sis mesos de presó"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Fiscalia demana presó per tinença d'explosius per a dos joves als quals van detenir els Mossos amb 2,56 grams de pólvora blanca, un DisplayPorts equivalent a alguns petards comercials</p><p class="subtitle">Segons la defensa, l'acusació cap als dos joves és "surrealista" i esdevé un nou exemple "d'expansió del dret penal per acoquinar aquelles persones que es manifesten”</p><p class="subtitle">La versió policial especifica que un dels joves portava una samarreta amb el lema "antifeixista" i que els van deturar perquè entraven a les entitats bancàries que trobaven al seu pas mentre observaven les parts superiors dels caixers on normalment hi ha les càmeres de seguretat.</p></div><p class="article-text">
        Dos joves s'enfronten a quatre anys i sis mesos de pres&oacute; per portar a sobre 2,5 grams barreja de sucre i clorat s&ograve;dic en un recipient de pl&agrave;stic. Aquesta barreja, considerada com a material explosiu, &eacute;s la que portava a sobre un dels dos nois als quals van detenir els Mossos d'Esquadra el 25 d'abril de 2013 en considerar que la seva actitud era sospitosa, perqu&egrave; s'anaven fixant en diversos caixers d'entitats banc&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        La mescla -que equival a la quantitat de p&oacute;lvora que porten alguns petards comercials (poden contenir fins a 3 grams)- els portar&agrave; el dilluns 16 de novembre a un judici en que la Fiscalia els acusa de tinen&ccedil;a d'explosius. &ldquo;Entenem que estem davant un cas surrealista en que dues persones s'enfronten a pres&oacute; per tenir una barreja explosiva amb un potencial lesiu inexistent&rdquo; exposa l'advocat de la defensa Andr&eacute;s Garc&iacute;a Berrio.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; d'aix&ograve;, un dels acusats assegura en la seva declaraci&oacute; que el pot que contenia la mescla li havia donat el seu oncle durant un sopar de Nadal perqu&egrave; &ldquo;havien estat fent experiments&rdquo;. La mateixa declaraci&oacute; afegeix que quan els Mossos els van deturar els van dir que &ldquo;tenien el perfil d'unes persones que havien robat un m&ograve;bil&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Segons la versi&oacute; policial, mentre voltaven per l'Eixample de Barcelona els dos joves haurien anat entrant a les seus banc&agrave;ries que trobaven al seu pas i &ldquo;mentre un simulava realitzar una operaci&oacute;, l'altre observava amb detall les parts superiors del caixer i la fa&ccedil;ana&rdquo;. En un altre punt de la minuta policial exposen que all&agrave; &ldquo;&eacute;s on normalment es troben situades les c&agrave;meres de seguretat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el mateix document, on els policies especifiquen que un dels dos joves portava una samarreta on s'hi llegia &ldquo;Antifeixista&rdquo;, s'adverteix que, a banda del pot amb la mescla explosiva, portaven un mapa amb el recorregut que feien. Segons la versi&oacute; dels agents coincidia amb el recorregut de la manifestaci&oacute; que s'havia de fer dies despr&eacute;s en motiu de l'1 de Maig.
    </p><p class="article-text">
        Segons Garc&iacute;a Berrio, que espera que el cas acabi amb absoluci&oacute;, els joves no reconeixen que el mapa fos seu i afegeix que es tracta d'una &ldquo;suma de desprop&ograve;sits que des del punt de vista judicial no poden justificar un perill abstracte&rdquo;. L'advocat tamb&eacute; creu que es tracta d'un nou exemple &ldquo;d'expansi&oacute; del dret penal per acoquinar aquelles persones que es manifesten&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El judici es celebrar&agrave; aquest dilluns a les deu del mat&iacute; a l'Audi&egrave;ncia Provincial de Barcelona.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Puig i Sedano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/portar-mateixa-polvora-costar-quatre_1_2377174.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Nov 2015 06:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244472" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244472" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Portar la mateixa pólvora que conté un petard pot costar quatre anys i sis mesos de presó]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/014df558-b85d-4db9-b494-46f7d16916e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
