La ciutat, eixe lloc de trobades, ple de vida, on la gent va i torna, on tots tindríem cabuda... acaba de perdre a un dels seus majors valedors: el professor Josep Sorribes Monrabal. Un valencià sabut, honrat, íntegre, crític, generós, sense més ambició que la de fer un País millor per a tothom. 

Parlar d’un bon amic i una bona persona quan mor és sempre complicat i sabem que és massa fàcil caure en el tòpic. Malgrat el risc, Pep Sorribes es mereixedor del nostre reconeixement públic, tant per mèrits personals com per un acte de justícia cívica. El seu sant i senya sempre va ser treballar per fer espais de convivència on tinguera cabuda tothom, on el protagonista fora l’home, lluny dels interessos partidistes, allunyat de la desigualtat i de la injustícia. El Pep Sorribes que hem conegut era l’home jovial, enginyós, irònic, punxós, que estimava per damunt de tot a la ciutat de València i la seua rodalia, encara que aquesta rodalia estava més enllà del Segura pel sud i de l’Ebre pel nord. El territori ideal per a Pep Sorribes era aquell espai utòpic que Tomàs Moro havia definit com a la Ciutat on la igualtat, la tolerància, la justícia s’exerciren en bé del benestar comú. Pot ser per açò que molts del seus desitjos es quedarien en un pur somni.

Josep Sorribes Monrabal ha tingut el privilegi de ser el primer professor d’economia del fet urbà de la Universitat de València; cap abans d’ell pot dir que haja desenrotllat des de la Universitat de València, idees, conceptes, anàlisis o aportacions, per construir la ciutat com ell ho ha fet. Es cert que la ciutat la composen tants protagonistes com quasi habitants poden haver-hi. Tanmateix, Sorribes tenia una característica i era la d’unir a la gent, de posar-los en un mateix lloc per construir una ciutat per a tothom, fer la ciutat possible. També es cert que Sorribes fou un professor d’economia; en sabia de classes socials, d’interessos econòmics, de protagonistes profitosos que havien desfet aquells llocs de convivència que podien ser les ciutats. Algunes vegades, irònicament assenyalava els  protagonistes que eren al capdavant de les grans perdudes, incloses les oportunitats, que la ciutat ha patit. Però sobre tot cal posar de relleu que Josep Sorribes va desenvolupar la seua tasca acadèmica des d’una profunda vocació docent, un concepte tan poc valorat en els darrers anys, però que ell va practicar amb un gran compromís pedagògic i sense vanitat i, per això, va ser recompensat amb l’estima dels seus alumnes.

La Facultat d’Econòmiques de València es sentirà molt orgullosa d’haver vist nàixer a un dels pocs economistes urbanistes que hem tingut.. Cap com ell ha sabut ajuntar la visió de l’economista amb la de l’urbanisme i la governança del territori. Els seus treballs, especialment sobre la ciutat de València, el no cap-i-casal que deia ell, i sobre l’Àrea Metropolitana de València, són referències obligades per a qualsevol estudiós. En un article de no fa massa temps deia: “En el darrer article parlàvem de l’anomalia metropolitana i de la cridanera manca de propostes per a conformar un govern metropolità seguint la tendència europea i el sentit comú. En absència de govern supramunicipal i en presència de la ”lògica del mercat“ el resultat és, en el cas de l’Àrea Metropolitana de València, la congestió metropolitana”.

Esta passió pels coneixements econòmics de la ciutat, però també del territori, el va dur a escriure un bon grapat d’obres de caràcter acadèmic, social, tècnic i polític. Nosaltres voldríem destacar algunes de les seues publicacions més recents: La Ciudad, Economía, Espacio, Sociedad y Medio Ambiente; Valencia 1940-2014 construcción y destrucción de la ciudad; Nou viatge pel País Valencià (2 vol.); València 1808-2015; Notícia del País Valencià i; Ni Casta ni caspa.

També cal destacar el seu compromís en el món urbanístic, tant com a membre de l’Institut de Desenvolupament Local, de l’Aula de la Ciutat, o dirigint el blog La ciutat pensada, així com per haver exercit com a cap de gabinet de l’alcalde de la ciutat de València (Ricard Pérez Casado) entre els anys 1983 al 1989, moments essencials per a la construcció de la actual ciutat de Valencia (com és el llit del Túria).

És difícil destriar en la trajectòria intel·lectual i humana de Pep Sorribes el seu compromís cívic, des d’una posició crítica i alhora respectuosa amb l’antagonista. Cosa fàcil de dir i difícil de practicar quan aquests antagonistes son “els meus benvolguts promotors” o “el pensament buit de Rita Barberà”

El seu posicionament va ser clar i rotund sobre la societat, el territori, la cultura i la llengua del país. Les seues intervencions periodístiques són innombrables. Solia parlar del les ciutats del país, esquarterat per unes anacròniques províncies i abocat a la desfeta per una classe dirigent dimissionària i manifestament millorable. Com a mostra aquest paràgraf seu: “En aquest article el pacient lector no trobarà cap anàlisi acurada. Em limitaré a comunicar l’efecte que sobre el meu minvant optimisme va tenint dia rere dia l’acumulació de desficacis. Una acumulació que em fa visualitzar el Crit de Munch.”

No podem deixar de banda és la seua visó liberal i ètica de tot comportament social i polític, en el seu cas, des l’esquerra i des del seu concepte de ciutadania republicana. Pot ser que el llibre on millor quede reflectit açò és en Ni casta ni caspa: Valors, economia i territori. un llibre, altament recomanable i la millor via per accedir al pensament i actitud vital de Pep Sorribes. En paraules d’ell: “Per coherència amb el propi codi liberal, una persona d’esquerres hauria de ser profundament respectuós amb les diferències de tota mena en la mesura en que aquestes diferències son conseqüència de la llibertat individual. Les diferències de credo, raça i opcions sexuals (entre altres) no poden ser motiu de discriminació social i, el racisme, la violència de gènere, la xenofòbia, la homofòbia i, en general, la intolerància, son malalties socials que cal combatre amb fermesa”.

I no obstant, va passar. Vilment, un policia nacional, un gris, sota les ordres de qui fos i amb el cobriment d'un ordre feixista, disparà a un grup de joves que el que feren era increpar uns matons, vestits en aquest cas de gris, manats per algú amagat en un despatx que, fumant tranquil·lament un cigar, comentaria “pobres gilipolles, tenen les de perdre i encara volen més garrotades”

Més o menys va ser així. A Teófilo del Valle el van matar la nit del 24 de febrer del 1976, ara fa cinquanta anys, un grup de matons, vestits de gris, emparats per un ordre feixista que permetia les passejades d'aquests pistolers per enfrontar-se a tots aquells que pogueren manifestar el seu desacord amb una situació forçada i antidemocràtica.

Són diverses les circumstàncies que s'acumulen sobre aquest fet. Passa que Teófilo del Valle era un ciutadà d'Elda, que treballava en una fàbrica de calçat; són els primers anys del postfranquisme quan el dictador havia mort al seu llit tot just 3 mesos abans; la societat espanyola iniciava un camí que moltes vegades no trobava la porta d’entrada a la democràcia; les exigències dels treballadors del calçat -durant molt de temps silenciades- començaven a prendre forma i sentir-se a les fàbriques. I així va ser, Teófilo del Valle va ser qui ho va pagar. Va ser el primer treballador assassinat per les forces d'un règim que s'extingia en una societat que volia despertar. Teòfil va morir en aquesta transició.

I va ser a partir d'aquest moment, quan la societat va sortir als carrers amb més precaució, sí, però amb molta més convicció que el règim estava podrit, estava moribund, feia olor de descomposició. Calia enterrar aquella dictadura que ni tan sols permetia pensar. I l'exemple el tenim en què aquell moment va encendre la flama perquè se succeïren ja de manera regular les reivindicacions continuades al sector del calçat. Unes demandes, les dels treballadors del calçat, que es sentien a les carns de la seua gent, però que no s'havien escoltat fins aleshores. Sí que es coneixien aquelles condicions de treball en les habitacions tancades de les seues cases, a l'esquena de les seues dones aparant als menjadors i a les cuines, s'advertia en els calls dels homes martellejant els centenars i centenars de parells de sabates que calia fer setmanalment, les hores i hores que els xavals de curta edat havien de distreure del seu temps de jocs i estudi per dedicar-les a fer coses al voltant del calçat. Tot això es coneixia, però no se'n parlava, i no s’escoltava.

A partir d´aquell moment va ser quan se'n va parlar. I es va parlar amb veu forta i clara. Aquí i allà. A les entrades de les fàbriques i als camps de futbol. Ja ningú no s'amagava per parlar d'allò que li semblava just. Es parlava de la necessitat de les quaranta hores de feina setmanals, dels dies de vacances que no es deixaren a la voluntat dels empresaris, dels salaris d'acord amb el cost de la vida, de trobar una vida digna a partir d'una feina digna. En definitiva, treballar en una activitat que permetera estar en un món civilitzat d'acord amb les necessitats que es pogueren tenir com a ciutadans. Ni més ni menys. I així va néixer el que es va anomenar el Moviment Assembleari al calçat. El fruit del qual es va poder veure l'any següent, el 1977, quan els mesos d'agost i setembre en les assemblees i manifestacions als camps de futbol de moltes de les ciutats del Vinalopó es va arribar a reunir tothom treballador del calçat; milers i milers de treballadors acudien diàriament a aquelles manifestacions per reivindicar allò que se'ls havia estat amagant i negant tant de temps. Se sentia la vida, se sentia la raó, se sentia la força, se sentia la veritat, i a més, se sentien les veus dels milers i milers de dones i homes.

I ens quedem aquí. Ja veurem què va passar després. Però fins aquell moment, l'assassinat de Teófilo del Valle va ser el fet que va obrir la porta a la democràcia participativa en aquell sector del calçat del Vinalopó i també en una part d'Espanya.

Les sensacions acumulades son múltiples. En primer lloc, i d’una manera colpidora, la percepció més adient és aquella que diu que els valencians estem tan allunyats com ho éstàvem 50 anys enrere. Insistim; no parlem d'allunyament físic; ni tan sols d'allunyament pel que fa a elements materials (equipaments, serveis, etc.); sinó parlem d'allunyament de coneixement, de sentiments, de sensacions, de relacions, de preocupacions comunes. Parlem de distància social. Ens sentim més units com a poble? Més valencians?

Mirant-ho des de la perspectiva econòmica s’aprecia, si més no, una certa reculada. I és que, cinquanta anys enrere l’objectiu estava en l’Estatut; fer un País més equilibrat, més vertebrat, i potser més cohesionat. Les dreceres seguides i haver deixat el futur a què tot vaja rodant segons els interessos del mercat, ha fet que la centralitat de la ciutat de València i dels grans centres d’atracció com ara Alacant i Elx, Benidorm, Castelló, i tota la costa, estiga desfent un País que existia. Les ciutats intermèdies de l’interior que equilibraven un País des de l’interior cap a la costa, des de dalt a baix, han dut un procés de deteriorament continuat, amb conseqüències greus tant en els aspectes socials com en els productius. Perdre població a l’interior es perdre dues activitats que han estat el sant i senya per definir les arrels productives valencianes: l’agricultura familiar i la indústria tradicional. Menor població i menor possibilitat de treball és el desarticulat País que deixen els darrers 50 anys a l’interior. Així passa que en els últims 50 anys la població d’aquestes ciutats intermèdies de l’interior ha minvat al voltant d’un 10-15 %, així com que l’agricultura tradicional s’ha convertit, excepte per algun cultiu nou, en pràcticament una agricultura per mantenir el sentiment familiar, sinó en l’abandonament de terres perquè no tenen cap rendibilitat ni tampoc cap colla que els treballe. I pel que fa a la indústria tradicional, l’enfonsament ha estat certament significatiu en tant que la indústria valenciana ha perdut al voltant d’un 30% de la seua importància regional, que a nivell local la transcendència arriba a ser major en algun municipis tradicionalment industrials. El transvasament d’una població seleccionada -joves i més formada- des de l’interior cap als centres poblacionals costaners, està deixant els pobles i les ciutats de l’interior amb menys recursos i en majors dificultats, agreujant-se així la situació a mesura que passa el temps. I pel que fa, ja no a les ciutats intermèdies, sinó als petits pobles muntanyencs de l’interior, aquests 50 darrers anys han estat dramàtics, ja que han perdut, si més no, pràcticament la meitat de la seua població, i la gent que encara hi roman, es pràcticament població depenent, tot perdent qualsevol possibilitat de redreçament d’activitat agrícola o industrial imaginable. Cinquanta anys han servit per anar desfent un País o més bé refent-lo? Les distàncies s’han estès, les arrugues que hi eren s’han estripat i les desigualtats han florit.

Evidentment, hi ha sectors que al llarg d’aquest temps han sortit ben distints de com hi entraren. És el cas de tot aquell món pròxim a la costa, que es trobava desheretat als anys 50 i 60. Que n'ha sigut? Simplement que a hores d’ara ha multiplicat les seues possibilitats; de treball, d’activitat, d’inversió, etc. Però també de benestar? Cal dir que al País Valencià es treballa de valent, però es cobra un terç per baix del que pot rebre un treballador fent les mateixes hores a Madrid o al País Basc. I això perquè? Simplement perquè, als darrers cinquanta anys, les activitats per les quals s’ha decidit invertir i subsistir són activitats rendibles per al capital però no per al treball. En aquest sentit, passa que una gran part de l'activitat econòmica valenciana ha perdut aquella funció equilibradora tant productiva com social que tenia. Induïts per una visió a curt termini de l'activitat econòmica, alguns empresaris “industrials” van renunciar a mantenir les seves activitats seduïts per les expectatives de guanys extraordinaris derivats de l'activitat immobiliària (vinculada al turisme costaner i al boom de la construcció). Es passa d'una economia basada molt de temps en l'esforç i l'activitat productiva, a una economia fonamentada en l'especulació generada pels beneficis aconseguits a curt termini i sense esforç. En el resultat d'això hi trobem un altre gran canvi al llarg d’aquests 50 darrers anys: els grans capitals han fugit de l’agricultura i també de la indústria per assentar-se en la construcció, en la costa i en el comerç. El valor de les coses l'assigna el mercat, i no el treball, que com hem dit està desvalorat. La conseqüència important immediata és que la polarització social s’agreuja de manera significativa. Allò de la distància social al País és ara per ara més notòria. Cinquanta anys està costant al País Valencià refer una classe social nova caracteritzada per la inseguretat en la seua vida, la inestabilitat en el treball, la falta d’identitat per la vulnerabilitat a que està sotmesa i l'especulació de què està envoltada. Aleshores, a quin model econòmic ha conduit aquell canvi il·lusionant que fa 50 anys cridava i demanava pels carrers “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”?

Faltaria més; algunes coses s’han anant fent. Evidentment. És cert que avui vivim millor que fa ara cinquanta anys; sí; és cert que tenim millors serveis, sí; és cert que s’ha millorat pel que fa a escoles, metges, pensions, estàndars de la vida quotidiana, carreteres, comunicacions, aparells, etc. El progrés també és l’acumulació de coneixements, d’experiències, d’estalvis, i d’inversions fetes al llarg del temps. Però el progrés al País Valencià, ara per ara, ha comportat una major descomposició de caràcter territorial, social i, òbviament, productiva.

Es deia que el caràcter emprenedor dels valencians haja estat una de les senyes d’identitat de la nostra economia. Es cert: l’esforç, la creativitat, la superació diària, la incorporació de la dona al treball, la relació entre els subjectes, el compromís, la millora continua per fer les coses,..., són aspectes que a través de la creació continuada de petites empreses hem tingut per bandera. En algun moment la política valenciana ha sabut canalitzar-les per millorar tots aquests aspectes. Molts dels instituts tecnològics creats han capitanejat les oportunitats que es plantejaven en el món de la petita i mitjana empresa, tot advertint-les d’aquelles coses que per la seua grandària no tenien capacitat de conèixer o de fer; els instituts tecnològics han estat tot un encert d’equilibri i de cohesió. També, però, la política ha estat en els fonaments de la gran desfeta del prestigi que s’havia assolit amb la descapitalització que el País patí amb la pèrdua de les caixes d’estalvis (repetim, gràcies als polítics). O del desprestigi que s’arrossega amb el continuat malbaratament que alguns polítics entengueren que era allò de fer política per a enriquir-se. Aleshores, cinquanta anys després, quin és el resultat? Un País no massa il·lusionat, no molt més cohesionat i amb l’esperança que encara estem fent-lo.

I de cara al futur? Sobre el paper es parla d’economia circular, blava, verda, taronja i digital. Massa colors per dibuixar amb el dit. Segurament, prompte estarem en algunes d’aquestes economies; serà una necessitat. Ara però, trobem que serà la propera excusa per justificar noves segmentacions socials i productives al nostre territori, cas que siga el mercat, com ara passa, el que ens governe. Llavors caldrà pensar en un veritable model econòmic alternatiu, amb ideologia i coherència, on estiga present la vertebració del País i la cohesió de la gent que viu aquí. Ara per ara, necessitem refer allò que en els darrers cinquanta anys s’ha anat corcant fins oblidar l’objectiu de fer un País amb identitat i dignitat de sentir-se valencià.

Disposats en la cursa per rebre els Fons, ens preguntem: Hi ha condicions per adjudicar-los? Encara no estan definits clarament i definitivament els criteris que faran servir perquè es puguen sol·licitar els Fons. Però hi ha unes quantes qüestions que semblen clares en raó del que ens digué Nadia Calviño, la nostra ministra d’Economia (que mana en aquestes coses). Al marge del gran discurs sobre pobresa, igualtat i feminisme, algunes coses pràctiques han quedat clares. S’entén que els projectes  -i els duros que els acompanyarien-  passaran pel filtre del govern central; i entre altres requisits, els projectes haurien de complir tres condicions. La primera és desenvolupar activitats relacionades amb canvis estructurals i en profunditat per a l’economia i la societat espanyola; així, hi hauria diners per dur endavant projectes relacionats amb la modernització com son economia circular, medi ambient, comunicació, re-industrialització o digitalització. La segona condició, és que siguen projectes i actuacions on aparega la col·laboració pública-privada. I en tercer lloc, cal que les actuacions proposades tinguen efectes tractors -d’escampament- sobre la resta de l’economia.

Grups i holdings empresarials estan plantejant propostes en el marc d’aquestes coordenades concretes (la CEOE esta donant bons exemples d’aquestes propostes). La mateixa Generalitat Valenciana també s’ha animat a seleccionar un grup de projectes que segons indica podrien ser els més adients per beneficiar la resta de l’economia. 

Massa fàcil per a aquests grups d’empreses i massa difícil (per no dir impossible) per a aquells que es posen a la cua per començar la cursa i sol·licitar els Fons. Com es vol que una petita empresa o un autònom faça xarxa, tot aliant-se amb el sector públic, i que servisca d'impuls per a la resta dels seus competidors? Per molta bona voluntat i bones intencions que puga haver-hi, qui haja ideat aquelles condicions no en sap, o no compren el món real. Està pensant en altres mons, en el món dels grans holdings, de les grans empreses, dels grans sectors; juga en una altra lliga, no en la valenciana.

És cert que hi ha una oportunitat; tenim l’obligació de lluitar pels Fons, és evident, però cal convertir-los en Fons que signifiquen un benefici per a la col·lectivitat, no per a unes elits. Per això, en parlar de Fons europeus, no es tracta simplement de captar-los, utilitzar-los i gastar-los segons indiquen els postulats de la UE o el govern central. Caldrà anteposar uns altres principis que permeten beneficiar més enllà del que seria un grup limitat d’empreses i d’actors que precisament no necessiten d’aquest rescat, ja que han tingut i tenen capacitat financera per a dur endavant aquests canvis que ara, amb diners de tots, estan negociant que se’ls assignen.

Els Fons europeus poden servir per a començar a entendre una economia diferent a la que ens ha conduit la situació de crisi que ha destapat la pandèmia. Una economia que siga més col·laborativa, participativa i compromesa amb el conjunt de la societat. Una economia fonamentada en principis que ajuden a superar l’angoixa que la pandèmia ha ensenyat.

Dins d’aquest nou marc, els projectes s’ajustarien a coordenades de cooperació, modernització i participació. Per tot açò caldria parlar-ne i raonar. Així, en primer lloc, cal buscar la cooperació entre els subjectes intervinents; cooperació en un sentit estratègic per a arribar a obtenir un fi concret com és el benestar de la comunitat allà on es tracte de posar en marxa els projectes proposats. S’ha d'assenyalar que aquest principi va més enllà de la col·laboració pública-privada on la finalitat que sosté el seu fonament és purament mercantil, buscant el benefici privat, front al principi que guia la cooperació, que seria participar per obtenir beneficis comuns. 

En segon lloc parlaríem de modernització; efectivament. Però què vol dir modernitzar? Vol dir segmentar? Aquell que pot modernitzar-se, endavant, i el que no, doncs el deixem a banda? Vol dir possibilitar (o negar) a la gent l’accés a uns millors recursos sense pensar en l'edat, la localització, el gènere? Necessitem debatre en relació als efectes (o a la discriminació) que el terme modernització pot significar.

I en tercer lloc parlaríem de trobar l’efecte d’escampament que qualsevol projecte concret pot tenir sobre el conjunt. Molt s’ha parlat del fet que són les grans empreses les que han d'estirar del conjunt i que són les que han d’estar al capdavant; es pensa que a partir d’això a tot s’arriba; els seus efectes arriben a la resta. És evident que aquesta és una de les possibilitats, no es pot negar. Ara, passa que l’alternativa a aquesta forma de plantejar la solució està en creure que la cooperació (el primer dels principis que plantegem) entre les pimes (el gran exercit de pimes que tenim al País Valencià) també és una manera de fer aquesta tasca d’escampament, i fins i tot, que siga molt més efectiva i que vaja més enllà. El problema per això és, primer creure-ho, i segons dur-ho a terme. Totes dues coses estan qüestionades tal i com està veient-se. 

És així, doncs, que els Fons europeus poden ser la gran oportunitat o la gran errada per a dissenyar un món diferent. Per on anirem? Cal parlar-ne. Si ens quedem on estem, amb aqueixa precipitació en recuperar espais per demanar-los, en exigir sense més els drets que ens pertoquen, etc., estem caient en un frau important, en una contradicció perillosa. Amb aquests Fons europeus, aquells que no tenen accés real al Fons (al finançament) seran els qui, al cap i a la fi, en el temps, hauran de pagar els crèdits que s’hagen concedit a aquells que avui sí que tenen la major capacitat financera. Precisament, no passà això mateix fa uns anys amb el rescat bancari? Actualment som deutors dels Fons bancaris tots aquells que no tinguérem accés als crèdits bancaris.  

Contradicció o injustícia? Frau o incapacitat? Sembla que ara, amb els Fons europeus, anem pel mateix camí. Europa i els seus rescats seran novament un excel·lent negoci per a alguns? Caldrà tenir les coses clares. 

Després d’aquells primers dies, les circumstàncies han anat desemmascarant alguns defraudadors refinats que teníem a prop, igual que un bon grapat de comentaristes malintencionats i enredadors i, també, què està generant aquesta pandèmia, primer sobre la salut i després sobre l'economia.  

Fixant-nos en l'economia, des d’aquell moment han passat algunes coses. Ja anem acomodant-nos. Encara que lentament, anem aclarint-nos. I és que, a quasi dos mesos d’aquells inquietants moments, ja tenim alguna cosa clara. En xifres redones podem dir que el 20% del teixit empresarial valencià ha sofert directament el virus ja que, totalment o parcialment, han hagut de tancar les portes empreses i negocis. També sabem que al voltant del 20% de la mà d’obra activa valenciana està sotmesa a algun tipus d’expedient de regulació d’ocupació. La causa és evident: el coronavirus. Aquesta pandèmia ha arrossegat en xifres redones uns 65.000 negocis i empreses i 400.000 empleats i autònoms. Massa gent; massa destrossa. I encara que el degoteig s'ha ralentitzat una mica, a hores d’ara, diàriament, al voltant de 100 empreses i negocis, i de 1.000 treballadors i autònoms sol·liciten ser inscrits en les llistes de l’administració amb algun expedient de regulació temporal d’ocupació. Confiem que prompte es talle tota aquesta hemorràgia. De convertir-se aquesta temporalitat en normalitat, és a dir, el fet que es puguen tornar els expedients temporals en definitius, significaria que aquests 400.000 desocupats podrien passar a les llistes d’aturats i, juntament amb els 350.000 aturats actuals, ens situarien amb 750.000 aturats, una xifra que superaria la de la crisi del 2008.

Tanmateix, deixeu-nos desbrossar una mica aquestes xifres que ens semblem realment alarmants. Parlem de 400.000 potencials nous aturats, dels quals uns 300.000 estaven ocupats al sector serveis. Més exactament, aquests 300.000 provenen de tres perfils molt clars: uns primers que són els treballadors o autònoms de petites botigues, negocis i comerços (papereries, tendes d’alimentació, ferreteries, perruqueries, etc.); un segon grup de petits propietaris de bars i restaurants (propietaris que treballen amb ajudes de la família en un petit restaurant); i un tercer bloc, que serien els realment estructurats com a sector de serveis qualificats.

De tots ells, allò que són els petits bars, comerços, botigues, negocis, restaurants, etc., representen 55.000 expedients de regulació temporals d’ocupació (del 65.000 totals presentats). A aquesta realitat hauríem d'adjuntar-li allò que està al voltant del sector de la construcció: xifres que ronden els 20.000 treballadors i 4000 empreses que són les que han sol·licitat l’expedient temporal d’ocupació. En definitiva: principalment són les activitats tradicionals relacionades amb la construcció, el comerç i els negocis de la restauració les que estan patint l’impacte de la pandèmia vírica. Per suposat que altres activitats poden estar afectades, però res semblant al que aquests sectors estan suportant. Més exactament, són els petits empresaris i els autònoms d’aquests sectors els que estan patint majoritàriament l'epidèmia. La raó es ben simple: les seues són estructures empresarials i laborals depenents excessivament de la immediatesa de la demanda, amb una mínima capacitat de resistència per a fer front a una situació crítica com la que estem travessant. Davant d'aquesta situació, tant la indústria en general com les empreses de serveis més estructurades, no han entrat en el joc dels expedients de regulació; pot ser que puntualment en alguns casos utilitzen aquests mecanismes legals per circumstàncies específiques, per l’oportunitat que la crisi els ha permès, però ha estat com una qüestió sobreposada. Els negocis d’aquests industrials i empresaris estan ahí, son capaços encara de refer-se i de tirar endavant. No parlen de tancament, sinó d’adequació davant d’una conjuntura concreta. Mentre que en parlar del petit empresari, restaurador, comercial o autònom que fa de cap de colla per a treballar en l’obra, en aquests casos, els negocis, i pot ser l’empresa, s'han evaporat sempre que s’ha esgotat la demanda. Què faran les més de 20.000 immobiliàries que hi ha al país si no hi havia mercat perquè no es podia eixir al carrer a ensenyar cap pis? I els més de 80.000 bars i petits comerços, que tenim a tot arreu, si no podien obrir? Si la demanda no existeix, aleshores, que farà l’oferta?

Ara, però, quan la demanda tracte de normalitzar-se, quan la gent isca al carrer, què passarà? I és que les coses no poden ser (ni seran) exactament iguals que dos mesos adés. Per als uns perquè hagen desaparegut; per als altres perquè s’aprofitaran de la conjuntura; per a uns altres perquè veuran una oportunitat enfront dels que ho veuran com un enfonsament. Siga com siga, el que sí que ens deixarà aquesta crisi són alguns trets que poden ensenyar-nos camins d’aprenentatge de cara al futur.

En primer lloc, queda clarament de manifest que la valenciana és una economia d’una feblesa considerable. Una economia en què la presencia dels autònoms i dels petits propietaris (més que de petits empresaris) és predominant, caracteritzada per centrar-se aquests en activitats per a les quals la demanda conjuntural és essencial, com ara la restauració, el comerç i la construcció. Un canvi en la demanda, siga per qüestions conjunturals  -com ha estat la crisi del coronavirus-  o siga per aspectes més de profunditat -com pot ser el desplaçament de la demanda a altres mercats- és un tema central que l'economia valenciana no té resolt. Depén en excés de la demanda. Aleshores, el futur no està ni en aquest tipus de demanda ni en aquests sectors, tal i com s’han estructurat fins ara.

En segon lloc, s'esvaeix la idea que estem davant d’una economia moderna, capaç de distingir-se per la seua capacitat de comunicació, digitalització, utilització de noves tecnologies, adaptabilitat, capdavantera, resolta, imaginativa, i no sé de quantes virtuts més de les quals se'n parla. El que sí que estem és davant d’una economia amb problemes que caldria anar superant. Només algunes empreses tenen aquelles característiques de modernitat, en el sentit de ser comunicatives, adaptatives, capaces d'emprar noves tecnologies i de compatibilitzar la vida laboral amb la laboral o d'utilitzar el teletreball. (Per cert, ben poques empreses han fet servir el teletreball en aquesta situació de pandèmia; segons alguns informes, sols el 5% dels ocupats han treballat mitjançant aquesta modalitat, a banda dels funcionaris). I és que resulta que la modernitat cal treballar-la, no sols anunciar-la i premiar-la una vegada a l’any.

En tercer lloc, s’ha pogut comprovar que han estat les activitats més consolidades i tradicionals les que saben i poden adaptar-se millor davant la crisi. I no sols n'estan sortint sinó que estan demostrant capacitats de canvi i millora. Estan mostrant noves oportunitats i renovació. Caldria articular millor aquestes experiències de superació de la crisi.

Aquest virus ens ha dut elements de reflexió i de debat no sols en l’àmbit de la salut i la sanitat. També en l’òrbita de la societat, l’individu, la família, la moral, l’ètica, etc. Què farem l’endemà? Què farem quan pensem que podem actuar de forma lliure i conscient? Serem mínimament conseqüents? Des de la vessant de la reconstrucció econòmica del país, serà una gran oportunitat (i una gran responsabilitat) per a molts dels empresaris i dels agents socials que tenen (i tindran) en aquests moments la possibilitat de refer negocis, d’iniciar línies de treball, d’activitats. Seria allò de refer-se econòmicament refent un país. Un país modern, compromès amb el medi i amb una societat més solidaria. És tasca i una responsabilitat de tots.        

Com a nota marginal afegiríem que, en la societat i l'economia valencianes, fins ara, hi ha sectors socials i productius que estan però no se’ls veu. Ens referim als autònoms i als petits empresaris, per una banda. I als treballadors que treballen irregularment de forma continua i constant en tantes i tantes activitats com puguem pensar (des del hostaler fins al jornaler del camp, des de les kellys fins a les aparadores de la sabata), per una altra banda. De no reconèixer aquesta invisibilitat, tant empresarial com laboral, la societat i l'economia del País Valencià estaran apostant per una fantasia irreal. Resulta ser que el món real valencià són també els autònoms en mànegues de camisa i els petits empresaris sense corbata, són també els treballadors no sindicats que treballen deu hores i en cotitzen dos, i això si ho fan. Fer un país fort enfront de les pandèmies és treballar amb tota aquesta gent també quan no hi ha pandèmies; no ho podem obviar. Cal esbrossar el que són les branques dels arbres per poder veure la frondositat del bosc.   

(Les dades utilitzades al llarg d'aquest escrit estan treballades de fonts del DIRCE i de les informacions facilitades pel SEPE i Labora-Servef).

Aquest virus durà conseqüències de primer ordre per al nostre futur. S’estudiarà com ho fem en nomenar la crisi del 29 o la del petroli. Direm “la crisi del coronavirus”; i es trauran xifres i xifres, detalls i detalls, del que ens està passant. Deixem ara al marge les conseqüències immediates que aquesta crisi pot tenir per convertir-se veritablement en una recessió que s’arribe a materialitzar en xifres, cridaneres o no (simplement perquè encara és prematur afirmar res al respecte). Tanmateix, el que sí que es pot observar són diversos efectes, i realcem ara i aquí la lliçó i les oportunitats que una crisi com l’actual pot plantejar per al cas industrial valencià.

Cal destacar que les activitats econòmiques que han reaccionant més decididament davant de la crisi han estat precisament les industrials. Certament, els hotelers han fet també un esforç, però ni de lluny és comparable a la reconversió immediata que una part del teixit industrial ha fet. Algunes indústries han estat directament reconvertint-se a distints nivells en confeccionar allò que la societat necessitava. De menys a més complicacions (o si es vol, valor afegit) podem considerar que:

Cal remarcar que, en la majoria del casos, són totes activitats industrials (o servi-industrials) les que han fet front a les noves necessitats plantejades. Ha resultat que, quanta més indústria, més capacitat d’afrontar situacions de crisi. No es gens estrany que països com ara Alemanya o Xina vagen a ser els que millor pugen sortir d’aquesta crisi derivada del coronavirus. La raó es ben simple: són els països que més capacitat industrial tenen avui al món. I estem dient que no es tracta d’una indústria determinada, sinó d’indústria en general, de capacitat industrial. És aquesta capacitat industrial la que permet tenir capacitat d’adaptació.

No és per casualitat que tots els països capdavanters mantinguen una capacitat industrial important; cap ha deixat la indústria en segon pla. França té el lideratge en la indústria aeronàutica, mentre treballa també en no perdre l’avantatge en la indústria intel·ligent; Alemanya, en el sector de l’automòbil, i també en les tecnologies connectades amb la renovació energètica; el Japó, en robòtica industrial, que vol dir que té capacitat d’innovació continua en tots els altres sectors; la Xina, líder en manufactures industrials en general; Corea, en construcció naval; EE.UU, en tecnologia en general, tot i ser el major productor industrial del món; Rússia centra el lideratge en la indústria de defensa. Qui diu que la indústria no es un sector estratègic en tots els països que són capdavanters? Pot ser que a hores d’ara, la indústria, tota sola, no siga la prioritat en la construcció de les economies, però no deixa de ser una de les claus estratègiques per al benestar i sosteniment dels països. Sosteniment de capacitat d’innovació, de canvi, de modernització, d’aconseguir qualitat de vida, de producció, de lideratge. Pot ser que la indústria siga una activitat en declivi per a les societats avançades, però no deixa de ser una activitat estratègica pel que representa per al futur, i així es tracta i es considera.

És evident que en el nostre cas, la indústria no pot representar una activitat capdavantera ni estratègica a nivell mundial, no parlem d’això. Tampoc no ens referim a la capacitat de donar una resposta estratègica –en aquest cas en relació a la salut i la sanitat- perquè faça front a la inseguretat. No. En parlar de sector estratègic, hem de referir-nos a la capacitat d’adaptació que el coneixement de fer les coses té per a fer front a aquesta pandèmia i/o a moltes altres situacions que puga haver-hi; la capacitat estratègica ha d'aparèixer per la possibilitat d’adaptació a les noves circumstancies. No podem parlar de sector estratègic sanitari solament, sinó del sector estratègic genèric perquè s’adapta a les necessitats que es plantegen, i eixes capacitats les aporta la indústria i no cap altra activitat. La innovació –per a fer front a les noves necessitats- va de la má de la indústria, i a l'inrevés, la indústria té a la innovació com a aliada. L’exemple que ens dona l’actual crisi en relació al coronavirus és evident. Veiem que per al cas concret de les necessitats que hi havia de bens i materials per al sector sanitari i mèdic, la capacitat industrial existent ha estat capaç d’oferir bens i serveis que un parell de mesos abans no havien passat pel cap de ningú. Què és el que ha passat? Com ha pogut ser?

Entrem aquí en una explicació clàssica de desenvolupament econòmic. I és que una situació de caos ha fet moure una capacitat de reacció, de creativitat, de manera que s’ha destruït creant alhora, -destrucció creativa-, fent que evolucionen en positiu determinants subjectes i determinades estructures; a continuació aquesta reacció ha rebotat i s’ha expandint de forma generalitzada sobre el conjunt del teixit industrial (és veritat que hi hauria una explicació un tant particular i interessada del que vol dir la “destrucció creativa schumpeteriana”). És a dir, un efecte destructiu com ha estat la pandèmia, ha impulsat perquè hi haguera elements –individus, empreses- que pensaren i tractaren de fer front com sabien i com podien a la nova situació, fent màscares, sabates, protectors, respiradors, tests, etc. Tots aquests, elements nous per a ells, però necessaris per a tots. Així tenim, doncs, un exemple de llibre de com es fan els canvis i les innovacions tal com Schumpeter ho explica. Aleshores, la pregunta a fer-nos és: i perquè aquesta reacció no es pot generalitzar en moments de no coronavirus? Per què aquesta iniciativa d’innovació, de canvi, d’oferiments de nous productes, de noves coses, no es pot fer de manera habitual, normal, i espontàniament? El virus el que ha fet es ensenyar-nos que sí, que es pot fer innovació i canvi; de fet l'estructura industrial ho ha aconseguit. La transformació important serà pensar que aquest canvi i la innovació que s’ha produit de manera espontània es poden fer de manera sistemàtica, adaptar açò com una estratègia que no és impossible. I com imaginem aquesta estratègia?

2. Com fer innovació industrial al segle XXI? L'estratègia

Aleshores, com ho farem? Tradicionalment la indústria valenciana es va enfortir sobre el fonament de tres paradigmes. Tots tres comencen per la lletra E: empenta; exteriorització; experiència.

L’empenta, l’emprendedurisme, que es diu a hores d’ara. I és el fet que sempre ha caracteritzat l’individu que s’ha fet cap al davant per a dur a terme una activitat. Açò ha estat la senya d’identitat de tants i tants petits empresaris valencians que han desitjat independitzar-se, tot muntant una activitat pel seu compte, per a ells coneguda. Diríem que és el paradigma de l’individualisme productiu, de la realització de l’individu com a subjecte que busca la independència i la troba en el món productiu.

El segon caràcter es l’exteriorització. És el camí que aquells productors trobaven per a poder canalitzar allò que sabien fer: l’exterior. Certament la indústria valenciana s’ha fet forta mirant a l’exterior, a l’estranger, exportant. No ha estat una economia tancada en les fronteres nacionals, sinó tot al contrari, ha anat a buscar allà fora els mercats que calien per fer-se forta.

I en tercer lloc tindríem l’experiència; es a dir, el treball, el saber-fer, el coneixement; aquest seria el tercer paradigma que ha fet funcionar la indústria valenciana. Sense aquesta qualitat poc s’haguera pogut fer. És el treball constant (millor o pitjor pagat) , l’acumulació d’experiències, el fet de voler complir, de tenir contents i satisfets els clients, de millorar el producte, etc., totes aquestes variables són les que, en part, han pogut ajudar per tal que la indústria s’haja consolidat.

I ara bé, amb aquestes tres 'E', a hores d’ara, es podria funcionar? Es pot pensar en una indústria amb empenta, experiència, i exterioritzant el que es sap? Un indústria que puga competir i complir amb la missió estratègica per a una societat? Missió estratègica en el sentit de ser el fil conductor de la innovació, dels canvis, del benestar, dels millors salaris, de la tranquil·litat, de la seguretat? La resposta és no. No hi ha prou amb aquestes característiques. En caldria alguna més.

Si analitzem amb certa cura el procés d’innovació que ha comportat l’experiència que hem referit adés, amb les adaptacions i els canvis que ha comportat el coronavirus, veurem que hi ha unes altres tres característiques que són les que en aquest moment poden ajudar a dur endavant un canvi en positiu de la nostra indústria. Les tres característiques que caldria tenir en compte, curiosament, totes tres comencen per 'C': ciència, col·laboració i cadena. És a dir, aquestes tres característiques són les que s’han incorporat de forma espontània a aquest procés d’innovació i de consolidació industrial que podria desenvolupar-se. Anem per parts.

La ciència; la primera de les característiques que comentem com a necessària perquè es puga dur endavant una innovació amb una certa seguretat d’èxit. És evident que la ciència ens ha d'ajudar a portar a terme noves experiències productives. Els canvis requerits, les millores necessàries, no apareixen espontàniament sinó que són derivats d’un entramat de coneixements avançats regulars i d’una experimentació moltes vegades capdavantera. Aquests nous coneixements i experiències no són a l’abast de la indústria tradicional i de la petita empresa, però tanmateix, aquesta indústria tradicional els podria incorporar si els coneguera. A hores d’ara la ciència està absent de l'empresa valenciana de forma general. La introducció de la ciència d’una manera sistemàtica en el procés productiu és bàsica per poder consolidar una indústria forta i capdavantera en la innovació. Aquí la Universitat i la empresa tenen una gran fossa per superar. Un dels entrebancs importants.

La col·laboració seria la segona de les característiques requerides. Per col·laboració estem referint-nos a la forma de relacionar-se en un món en què les necessitats són múltiples i l’especialització és necessària. Partim de la base que hi ha una costant i repetida afirmació per a la realitat econòmica valenciana que sembla inqüestionable: la petita dimensió de l’empresa valenciana és inviable per a poder competir. I pot ser que tinguen raó. Ara però, com se soluciona aquest inconvenient que sembla estructural? Seria fent-se grans tots els petits? Aquesta sembla ser la solució plantejada, i que duria com a contrapartida la desaparició de milers de petites iniciatives i empresaris autònoms. Pensem, però, que no seria la més adequada per al nostre cas. La solució és actuar com s’ha fet en el cas del coronavirus: col·laborant, cooperant, coparticipant. És a dir, en una estructura productiva on les petites empreses col·laboren les unes amb les altres, s’interrelacionen d’una forma conscient i estratègica entre elles, a la fi el resultat final pot ser molt més potent que si pensem en una o dues grans empreses que poden absorbir tota l'energia i la creativitat de milers i milers de petites empreses i autònoms. L'oportunitat estaria en potenciar un “sistema de petites empreses”, no d’empreses individuals que actuen independentment unes de les altres. La dimensió de l’empresa valenciana no pot ser un handicap per al desenvolupament, per a la innovació i per a la indústria moderna. El problema és com s’articula aquesta col·laboració, aquest sistema, que no pot ser espontani simplement; cal treballar-lo, cal fer-lo, cal explicar-lo, cal programar-lo. La cooperació ha de ser un dels objectius estratègics essencials si es pensa en una indústria valenciana mitjanament potent en el món en què vivim actualment.

I ja per fi, la tercera de les característiques que cal desenvolupar és la de fer cadenes; cadenes productives. Aquesta seria la tercera de les característiques que comentàvem adés. A què ens referim? Tornem a l’exemple que hem aprés del coronavirus. Com s’ha arribat a desenvolupar béns i serveis sanitaris? Simplement perquè s’ha completat la cadena productiva, s’han omplert caselles noves que no estaven previstes; han aparegut noves oportunitats que no es coneixien a partir d’anar complementant la cadena productiva, les coses que farien falta fins completar allò que volem oferir. Es tracta, doncs, d’anar obrint caselles i anar completant les coses que cal fins enllestir la cadena productiva; igualment, açò ens obri nous horitzons en el sentit que es pot pensar en relacionar-se amb altres cadenes de valor, amb altres sectors i activitats, de manera que es poden transformar els nostres productes inicials i millorar-los, crear-ne de nous, tot reorientant les nostres capacitats. Seria tot un exercici de complementació i d’ampliació de mires. Fins al moment, les cadenes productives tradicionals valencianes han estat massa tancades, massa mirant cap a endins. Ara, però, resulta que hi ha un mobilitat de cadenes de valor globals que és molt significativa; l’intercanvi continu entre empreses, entre sectors, entre països, entre regions, és molt elevada. Tothom al món està dissenyant i completant cadenes en funció dels seus coneixements i de les seues actituds. On està la indústria valenciana en aquest moviment global? Caldria treballar en aquest sentit, si més no per saber en quines cadenes podem continuar treballant, a més de que podríem descobrir en nous camps de treball, com ens ha passat de sobte en el cas de la indústria sanitària i de la salut.

Tenim, així, tres dèficits molt assenyalats per al cas que es vullga dur endavant una re-instal·lació de la indústria valenciana amb una certa credibilitat: incorporar la ciència al procés productiu; fer una tasca continua de xarxa d’empreses, tot col·laborant entre elles; i ja per fi, treballar en el sentit d’ampliar les cadenes productives. Evidentment, açò no es tasca d’un subjecte, d’una administració, d’un sector. Parlem d’un conjunt de voluntats que serien les que es posarien d’una o d’altra manera a treballar en l’objectiu de fer una indústria valenciana capdavantera al si d’un món cada vegada més interelacionat i complex.

I ja per acabar, un parell de notes que no tenen el mateix nivell de complexitat ni de transcendència que les que acabem de comentar, pero tenen una importància en la concreció per a dur a terme una necessària modernització de les estructures industrials valencianes. La primera nota fa referència a la falta de correspondència entre la formació reglada i les necessitats del sistema productiu; és sorprenent el desajustament que existeix, i que crea una insatisfacció tant en el món empresarial com en el subjecte format; cal pensar en fer front a aquesta situació. La segona nota es refereix al desenvolupament de determinades activitats que haurien de ser estratègiques i impulsades des d’algun nivell de l’administració en col·laboració amb el món privat, però que ara per ara estan òrfenes. Així tenim activitats industrials relacionades amb el medi ambient, l’energia, l’aigua o l'economia circular. Totes resultarien essencials en un període relativament curt i no són mínimament o degudament desenvolupades. Deixaríem per ara a banda molts altres aspectes que caldria aprofundir en el nostre cas: instituts tecnològics, paper de la universitat, representació empresarial, agents productius, etc.

En qualsevol cas, queden paleses les oportunitats que encara avui té la indústria valenciana. Cal insistir en el fet que les oportunitats hi són, si bé es cert que el seu desenvolupament no es automàtic; cal fer indústria. Cal fer indústria perquè, en cas contrari, estaríem furtant les possibilitats de fer un país més modern, més cohesionat i amb un nivell de riquesa i benestar que permetera viure dignament tots aquells que triaren aquesta terra per a viure i treballar.

Aquelles dones de la sabata que treballen quan poden, pel salari que volen pagar-los, que no tenen cap contracte perquè no els en volen fer, a les quals els neguen els mínims drets de qualsevol altre treballador, sense cap indemnització per haver treballat aquí o allà. Eixes dones, diem, són les que de manera solidària, s’han posat davant de les màquines que tenen a les seues cases, i en un parell de setmanes han fet 80.000 mascaretes per als que les necessitaven. En canvi, eixes dones quan han demanat uns mínims per a poder tindre una pensió pel seu treball, quan han anat davant de les autoritats pertinents per demanar una ajuda, una orientació, un consell, un com poder arreglar aquelles coses que tothom sap però que ningú no vol saber, de com fer per tindre un reconeixement..., la resposta ha estat la ignorància, o de vegades el menyspreu. Les treballadores submergides de la sabata, que han manifestat una solidaritat evident cap al seu poble, cap a la gent, cap als seus conciutadans, eixa mateixa solidaritat no l’han tingut en tants i tants anys com duen en situació de submergides, d’invisibles.

La rapidesa amb què els serveis socials dels ajuntaments, manats pels seus caps respectius, han actuat, ha estat espectacular. En un tres i no res aquests gestors municipals han fet que els materials necessaris arribaren a les dones per cosir-los. Les cosidores, pràcticament en un bot, han fet les mascaretes i també han cosit roba per als sanitaris. La caravana de la solidaritat s’havia posat en marxa. No necessitaven justificacions ni explicacions. Era necessari i prou. Les dones hi estaven diposades. Solidaritat de classe? Solidaritat social? Solidaritat de veïnatge? Els representats socials i polítics, tal com molts dels seus gestors, estan ben satisfets per la solidaritat que han pogut trobar en els seus conciutadans. 

No sabem què i no sabem per què. La veritat és que aquesta urgència de fer les coses, així com aquesta solidaritat, les dones mai no l'han vista per a elles mateixes. Aquestes mateixes autoritats i gestors, tots aquests individus, empresaris i no empresaris, que han donant els materials, ara estan ben satisfets. És per a estar-ho. El poble ha respost!!!

No, més ben dit, les dones submergides són les que han respost! I és vergonyós que aquestes dones, tan solidàries i generoses, no tinguen un mateix tracte quan elles demanen allò que els correspon. On està la rapidesa en atendre-les? On estan les facilitats per a moure un mínim allò que les puga dignificar i puga millorar la situació en què viuen? La resposta que reben no es tan senzilla ni tan ràpida com quan elles han assumit fer les mascaretes. Tot això ens mou a pensar que aquestes màscares de les quals estem orgullosos són una vergonya que amaga la realitat d’aquesta societat: el profit per aquells que durant tants anys s’han enriquit d’aquesta situació –tot amagant el treball que feien les cosidores-,  i el menyspreu per a les mateixes dones que treballaven. I ara per ara, les dones submergides de la sabata estan en aquest darrer grup de perdedors, encara que sols elles poden dir que la generositat és seua, ja que no han rebut a canvi res més que la ignorància i la falta de resposta. Ens haurem ensenyat alguna cosa després de la pandèmia?

L’especialització ha permès aprofundir en els processos productius d’una manera destacable de forma que els costos de producció en estes activitats específiques i en estos pobles i comarques, son inferiors als que poden tenir aquestes mateixes fàbriques i centres productius si estigueren fora dels territoris esmentats. Son els avantatges derivats de les denominades economies de localització per estar les empreses les unes al costat de les altres, i totes elles dedicades a una mateixa activitat. Passa que en estos territoris, per proximitat, els costos d’abastiment de tot allò que les empreses necessiten son menors, i a més a més, la diversitat de les coses necessàries es més ampla, amb la qual cosa, es beneficia l’activitat en sí i el territori en qüestió. Es produeix a menor cost i la gama de productes finals es més ampla. La proximitat fa compartir a les empreses un mateix mercat de treball, de subministrament, de coneixements, d’ensenyaments, d’experiències, d’experts, de tecnologies, de tècnics, etc.; tots aquets factors, mercats i elements son específics i singulars per a les activitats i els territoris concrets, difícilment trasplantables fora d’aquests territoris, a banda clar està, d’abaratir els costos de transport donada la proximitat que hi ha entre unes empreses i altres, entre la gent especialitzada i el seu lloc de treball especialitzat. Podem dir que fins ara, l’especialització ha estat una riquesa positiva, envejable i difícilment avaluable financerament.

No obstant i això, aquesta mateixa especialització ha fet que aquests nuclis i sectors es comportaren en gran mesura com entitats tancades, centrades i obsessionades en si mateix. Es cert que tenien que respondre a les seues necessitats, tenien que plantejar les seues reivindicacions, les seues restriccions, els seus desitjos i les seues metes. Les infraestructures, les escoles de formació, els seus instituts tecnològics, les seues fires, les seues subvencions, les seues associacions, etc., etc., totes aquelles necessitats que lis pogueren ajudar a tirar endavant. Bé, i ara davant el segle XXI què pot passar? Estes avantatges d’especialització continuaran?

Ara les coses estan variant. Resulta que aquell producte que abans s’identificava com a exclusiu en quan a la seua utilitat, la gent cada cop més esta canviant els seus gustos i les seues peticions. Ja no demana el producte sols per la utilitat inicial que li podia aportar, sinó perquè a més a més li aporta altres característiques. En un exemple ho entendrem aviat: la camisola que adés ens posàvem perquè ens protegia del fred o del sol, ara volem que servisca també per controlar la febra que podem tenir o per mesurar les calories que hem pogut cremar al llarg del dia. Aleshores, la nova camisola serà una peça tèxtil o és un producte sanitari? Aquesta situació cada vegada es més generalitzada al comprovar que ho tenim en el tèxtil, les sabates, els joguets, les rajoles, els productes del camp, els mobles, etc., a tots se’ls demana que duguen altres característiques a banda de les seues pròpies i originals, que incorporen uns valors afegits que abans no hi eren. Ara se’ls demana que els productes tradicionals tinguen característiques medicinals, terapèutiques, fitosanitàries, ecològiques, educatives, mediambientals, energètiques, etc. I la pregunta que s’obri es: aquells territoris i sectors especialitzats, tindran capacitat per incorporar aquestes novetats? Sabran com fer-lo? L’especialització productiva pot ser una rèmora per al canvi necessari?

Pensem que des de l’òptica de la nova demanda que esta venint, tres aspectes cal que els sectors tradicionals valencians incorporen en certa urgència: el sanitari, el mediambiental, i la robòtica. Tots tres molt allunyats del coneixement actual en els sectors productius en que el País Valencià esta especialitzat. Cal barrejar els coneixements que es tenen amb els nous que s’exigeixen. El cóm i el quan fer-lo pensem que ja s’està tardant, perquè les exigències ens ho estan demanant en urgència. La nova formació que se requereix i la cooperació intersectorial son les dos ferramentes que es poden utilitzar. La nova especialització demana una amplària de coneixements que cal incorporar. Aquest es un dels reptes que aquella especialització productiva te a hores d’ara. Confiem que tant els sectors tradicionals com els territoris i la seua gent sapiguem donar-li cabuda. Ah!!! i la política també juga; estaria bé si començaren a posar-se d’acord responsables polítics de programes formatius, productius i econòmics; seria una primera passa per aclarir aquesta nova especialització productiva que necessitem.

*Josep-Antoni Ybarra, Universitat d’Alacant

La primera de les observacions que podem fer és que continuem sent un país de petites empreses; davant açò, res que objectar; tot al contrari. Opinem que les petites empreses, organitzades, tenen un major recorregut i capacitat que les grans empreses sobre l’ocupació, la possibilitat d’adaptabilitat i la competitivitat en general. Les xifres venen a indicar-nos que l’exercit productiu que esta conformant-se és bàsicament així. De les 15 empreses que des del 2015 diàriament s’inscriuen com a noves, la meitat no tenen cap empleat; son empreses fetes per autònoms, sense assalariats. Igualment tenim que per cada 15 empreses inscrites des del 2015,  3 d’elles, tenen entre 1-2 empleats; 2 empreses, tenen entre 3-5 empleats; i 1, entre 6-9 empleats. Tan sols 2 de les 15 empreses que poden crear-se diàriament donen feina a mes de 10 ocupats. Es a dir, la capacitat de producció, d’ocupació, de riquesa, continua estant en la petita empresa, la pime; som un País gegant de petites empreses.

Tanmateix, cal analitzar una mica aquest nou exercit de pimes que esta apareixent. Resulta ser que no és precisament un exercit d’aquelles característiques d’adaptabilitat i competitivitat que comentaven, i més be al contrari, esta passant que tornem als pitjors moments de la crisi, quan era el “sálvese quien pueda” l’eslògan que s’estenia a tot arreu. De fet el “sálvese quien pueda” d’ara, el que fa és que gran part d’aquella gent que s’havia arraconat durant la crisi, el que troba per tirar endavant és el muntar-se una empreseta, ja siga com autònom o amb algun conegut  –seria això el nou emprededurisme o les noves startups del que es parla?–  per fer allò que havien estat fent abans. Així resulta que de les 15 empreses que com deien s’inscriuen diàriament, 2 son bars o similars a la restauració, altres 2 son perruqueries o semblants, 4 son constructores i immobiliàries, 1 lligada al sector de turisme i allotjament turístics, i 1 al serveis de jardineria o de la casa. Es a dir: 10 de 15 es dediquen a fer allò que feien abans de la pròpia crisi: poc més que serveis per al consum i turisme, més l’idea de que torna la construcció com a gran trampolí per accelerar l’activitat i l’ocupació. Però, això no es repetir el camí per on havien passat adés? Que no hem aprés res de la enfonsada que significà oblidar les activitats tradicionals productives? Continuem pensant en la construcció –o més bé, novament en l’especulació?– com a pràcticament l’única activitat capaç de fer que l’economia siga alguna cosa més enllà que comporte ocupació digna i tranquil·litat per al futur?  Es a dir, ho resumiríem dient que, ara per ara, la reestructuració que la crisi al País Valencià ha comportat fer, és, un gegant de pimes xafant fang esvarós i poc ferm.

Es cert però que la vida al País continua; l’activitat segueix endavant. Les activitats tradicionals, excepte una que no alça el cap des de la crisi com és el moble i la fusta, la resta mal que bé, va fent camí. Així tenim totes les relacionades amb el que eren les activitats que identificaven al País, van canviant, adaptant-se a les noves exigències, definint-se front a la competència, buscant noves línies de producte o de mercat; així tenim la sabata, el joguet, el taulell, el tèxtil i la confecció, les activitats relacionades amb la química i el plàstic, igual que les del metall i la mecànica. En elles poden haver-ne oscil·lacions, però continuen lluitant. Fins i tot, caldria nomenar de manera destacada per la seua capacitat d’impuls a les activitats agro-industrials. Les xifres dins de tot aquest conjunt de sectors, activitats i empreses, no diuen altra cosa més que ha hagut una certa estabilitat.

Però hi ha un col·lectiu que encara no l’hem nomenat, i és el que resultaria ser el nou “rovellet de l’ou” de la economia valenciana. De què parlem? Son les empreses que ha despertat la crisi en quan a noves activitats de complement de les tradicionals. Activitats com ara,  les de suport a les habituals, els professionals i tècnics en enginyeria, arquitectura, disseny, publicitat, informàtica, ordinadors, màrqueting, gestió de tantes i tantes coses... No estem parlant dels processos de producció, això ja s’encarreguen les empreses de sempre de fer-lo, i de fer-lo bé. Sinó que parlem dels canvis necessaris que les empreses tradicionals tenen que pegar, les introduccions que tenen que fer en quan a noves formes de gestió, de tècniques i de maquinaria, d’organització i de vendes, que ho farien amb el suport d’aquestes activitats de suport i de complement. Aquestes empreses son les de la 4ª Revolució Industrial que esta venint, les del 4.0. Aquestes empreses estan fent un gran esforç per fer-se visibles i deixar-se sentir. De cada 15 empreses creades des del 2015 fins ara, 2 empreses son d’aquest tipus; es a dir, la secció de suport d’aquest gran exercit que son les pimes valencianes, esta més que preparada i amb prou d’efectius. Tan sols hi ha un problema, i es la desconnexió que hi ha entre el sector productiu i aquest nou sector de suport. El canvi necessari, la gran innovació de la economia d’aquest País per estar al mon global, vindrà en tant que desaparega la gran desconfiança en aquestes pimes de suport i que hi haja una connexió entre aquestes dos fronts de pimes, les tradicionals i les de suport; l’exercit així serà tot un, d’altra manera, cadascú anirà al seu aire i la desfeta està assegurada.(Ah! per al que ho vullga saber, les xifres estan tretes del DIRCE-INE).

M'agradaria pensar que els mals hàbits adquirits abans de la crisi estan descartats per sempre. L'especulació, i de manera destacada l'especulació immobiliària, no pot tornar a ser l'espill on es mira tota una comunitat. La reconversió que vam patir al passar de ser industrials i convertir-nos en promotors immobiliaris va ser el motiu de la gran crisi valenciana, el gran enfonsament per a l'economia i la societat en general. Les il·lusions es van anar diluint en la mesura que, ni revertint aquells pisos que havíem comprat amb crèdits, no podíem pagar els deutes que teníem; els joves van marxar no sé a quins països perquè aquí, en el seu, mai anaven a trobar feina; els avis, amb unes pensions escasses, s'han convertit en els autèntics salva-famílies, donant de menjar ara, novament, als seus fills, però també als seus néts. L'avarícia de la construcció ho va desfer quasi tot.

I què pot passar ara i en el futur? Podem pensar en la possibilitat que aparega una societat amb una imatge nova, ara respectada, on la corrupció, el malbaratament i l'especulació no estiguen per damunt d'aquella imatge del “ben fer” que es tenia fa 25-30 anys?

No queda altre remei que tornar a aquell món del que vam eixir, aquell món de l'esforç, del treball, del saber fer, del benefici derivat del risc. Eren tots aquests valors i formes de funcionar els que ens havien conduït a identificar-nos com una societat ambiciosa, sí, però laboriosa i emprenedora; una comunitat arriscada però segura del que estava fent. Llavors pensem que se sap el que se sap; se sap què és el treball, què és el producte, què és el mercat, quines són les activitats complementàries, etc. Donem ara un nou impuls a tot això. Tornem a configurar un model social i productiu capaç d’estar a l’alçada de les exigències del segle XXI. Però com?

És el moment d'aquella revolució industrial pendent; la revolució industrial que situe el País Valencià en la nova òrbita productiva mundial. I per això es requereix que la ciència s'introduïsca en el sistema productiu, en els processos i en els productes, en la gent i en els individus. La ciència, unida al coneixement de sempre, no és altra cosa més que la innovació, la millora, els canvis i els avanços. La ciència, oferint-se a través dels serveis a les empreses, dels serveis a la indústria, és el que farà que es puga augmentar el valor dels productes tradicionals i es puga eixir al món amb cert avantatge i garantia d'èxit.

Això no és gens fàcil; exigeix que ens hi impliquem tots, des de les administracions fins als individus. I aquí, especialment, els creadors, els transmissors i els receptors de la ciència tenen una assenyalada responsabilitat. Els creadors, exemplificats en la Universitat, per ser el lloc en el qual teòricament es concep la ciència. Els transmissors i els adaptadors d'aquella ciència a les necessitats concretes de les empreses, dels productes i dels individus; serien en el nostre cas els instituts i els centres tecnològics. I, ja per fi, els que la porten a concretar en els seus productes específics, les empreses com a receptors finals. L'associació ciència-innovació-indústria és l'única forma de poder avançar en aquest moment. I l'instrument no pot ser un altre que la connexió entre universitat - instituts tecnològics - empresa. Fem funcionar aquest trident. El futur és a les nostres pròpies mans, no fora d'elles; una altra cosa serien excuses.

Ara bé, tinc un dubte per a que vaiga endavant tot aquest projecte: no sé cóm embolicar al mateix nivell de compromís a aquestes tres entitats. On estan els ponts per a caminar entre elles? I els llocs de trobada per parlar-se i conèixer-se? Fins i tot, crec que avui no parlen el mateix llenguatge. Alguna cosa s’ha avançat, es de veres. Però cal insistir, pot ser que en el nostre cas el gran secret per trobar un futur esperançat, no siga altre que trobar un present amb certa unitat i compromís entre aquests tres mons: la universitat, els instituts tecnològics, i les empreses. Caldrà treballar (més) en aquest sentit?

Seria sobre els anys 1975-1977; feia poc que m’havia llicenciat en València i en aquell moment estava donant classe d’economia en el CEU d’Alacant. M’avisà un amic valencià que anava a vindre per Alacant un professor italià que li deien Giorgio Fuà. Jo havia llegit alguna cosa d’ell en tan que m’interessava la temàtica del desenvolupament econòmic, i Fuà tenia coses escrites i referides al desenvolupament econòmic italià. La trobada seria a la Cambra de Comerç d’Alacant, en tan que Fuà venia per donar una conferència sobre desenvolupament en general. I allí estava jo, a l’hora, en objecte d’ensenyar-me una mica més d’allò que m’interessava.

Giorgio Fuà venia de la mà de Fernando Sintes Obrador, home ben conegut en el mon de l’exportació alacantina, en tan que era el responsable durant molt de temps de la secció de comerç exterior de la Cambra d’Alacant. Estava també José Maria Bernabé Maestre, en aquell moment era un estudiós del procés d’industrialització de la sabata de tota la Vall del Vinalopó; després Bernabé fou catedràtic de Geografia de la Universitat de València i assessor de Joan Lerma prou de temps, tan quan estigué de President de la Generalitat, com quan fou ministre en Madrid. I també hi havia un altre acompanyant de Fuà, que venia de Madrid, era Antonio Vázquez Barquero, en aquell moment era un responsable d’algun departament del Ministeri de la Vivenda i Urbanisme, i que s’ha jubilat fa ara un parell d’anys com a catedràtic de l’Autònoma de Madrid en el departament de Desenvolupament Econòmic.

Faig saber tots aquests antecedents perquè en realitat la idea que movia a Fuà a vindre i estar per Alacant era la de conèixer de mà d’experts del perquè del desenvolupament econòmic de determinats territoris. I resultava que alguns pobles de la província d’Alacant podien ser objecte d’anàlisi per conèixer cóm era possible dur endavant un procés de desenvolupament. La tasca concreta de Fuà, encarregada per l’OCDE en aquell moment, era la de descobrir territoris que en Europa estaven en processos de desenvolupament i perquè era allò possible. La seua tasca era com la del buscador de pebrassos, que busca i busca per l’ombria de la serra, fins que troba, però que difícilment sap com i perquè es troben allí els pebrassos.

Tant es així que la conferència que Fuà devia donar en realitat es convertí en un interrogatori per als que hi estàvem en la sala. Què feia que alguns pobles tingueren un desenvolupament i altres no en la província d’Alacant? L’havien passejat per Alcoi, per Xixona, per Elx, per Pedrer-Elda. Havia vist que hi havia un desenvolupament. Però on estava el secret per a que anara endavant el desenvolupament? Perquè hi havia en uns un creixement, com si de pebrassos es tractara, i en altres no hi havia creixement?

En aquell moment una de les respostes que molta gent donava per explicar el desenvolupament econòmic dels pobles d’Alacant era pel caràcter laboriós dels seus habitants, i més en particular, es referien al caràcter dels industrials alacantins que s’entenia per ser gent tirada cap al davant, arriscats, en empenta, i molt comerciants. Tots aquests factors eren el que podia definir-se com el caràcter industrial alacantí, que explicava, segons molta gent, el que sectors com el tèxtil, el torró o la sabata anaren endavant. Tan mateix, pensava jo, una activitat no podia anar avant o no, tan sols pel caràcter, bo o dolent, que pogueren tenir els seus actors −empresaris i treballadors−. Deurien haver altres raons. Quines podien ser? Certament que Fuà, home sabut i en experiència, captà el que captà, tragué algunes coses clares dels seus passejos per Europa, i en el nostre cas, sobre caràcter −bo o dolent− poc anomenà; no així del tipus d’empresa en que es trobà. Convide a la gent interessada a llegir el seu llibre que tracta aquests temes i que es titula Problemes del desenvolupament tardà en Europa.

Justament en aquells mateixos anys −finals dels setanta− coincidiren en els moments de gran crisi en el joguet; pobles com Ibi, estaven passant pels moments més crítics de la seua història recent. Però, segons l’argument d’abans, no era el caràcter dels empresaris el que feia que un sector tirara endavant? Es que en Ibi no tenien caràcter els empresaris i nio hi havia esperit laboriós? Naturalment que si, que hi havia eixe caràcter; feia temps que Ibi ho havia demostrat muntant tota una indústria i una societat industrial i treballadora. Però resultava que en aquells anys de 1975-1977, allò del caràcter no servia del tot, ja que existint, no explicava el perquè s’estava en crisi o no renaixia l’industria altra vegada.

I havent passat quasi dos generacions, ben pocs se’n recorden ara d’aquells anys de 1975-1977, quan les vagues i els tancaments de fàbriques en Ibi eren pràcticament diàries. Els joves no volen saber d’historietes passades; els grans ja estan la majoria jubilats i per ells son histories d’altre temps. Però per als interessats en l’economia del desenvolupament el tema te molt d’interès, i ens preguntem, cóm es que Ibi avui es un dels pobles més capdavanters industrialment parlant de tota la província? Perquè eixe desenvolupament que ha tingut? Cóm i perquè té els polígons industrials més grans, en relació al numero d’habitants, de tot el País Valencià? Que ha passat per a que en 40 anys haja pegat el bot tan espectacular com ho ha fet? Estes son les preguntes que faria Fuà −interessat en analitzar i transmetre el perquè del desenvolupament− si es trobara novament en Alacant.

Curiosament eixes preguntes son les que ara es fa cada dos anys una associació d’economistes europeus i llatinoamericans al si del Premi Internacional de Desenvolupament Local que ha instaurat. Aquesta associació es nomena Associació d’Economistes de Llengües Neollatines i esta formada per economistes llatinoamericans i europeus (italians, francesos, portuguesos i espanyols). L’associació, una vegada que analitza el cóm i el perquè s’ha pogut donar el desenvolupament de cadascú dels candidats, tria aquell que pensa que es el candidat més adequat per explicar el desenvolupament. A aquest esforç el premia amb el seu reconeixement: Premi Internacionals de Desenvolupament Local. Fins al moment aquest Premi Internacional de Desenvolupament Local l’han optés ciutats i territoris com: Arezzo (I), Cluses (F), Lecco (I), Rafaela (A) i Eurocidade de Guadiana (P). I fou a la convocatòria del 2017, en la reunió en Faro (P) quan vaig presentar a Ibi com a candidat, i li van donar el premi. La meua pregunta era: per què no anava Ibi a competir amb qualsevol en temes de desenvolupament? Quins elements positius podia ensenyar Ibi al mon en aspectes relacionats en el desenvolupament? I això fou la meua tasca: subratllar aquests elements i veure si allò era aprofitable en altres contexts.

Quin era el secret del desenvolupament d’Ibi? De forma resumida tinc que dir que vaig senyalar tres aspectes: Primer l’experiència i l’extens coneixement productiu de la gent: la gent en general en Ibi (i en la Foia) –molta gent− sap fer coses ben fetes, i el coneixement del saber fer s’aprèn en l’ambient i en el treball; la gent té capacitat perquè te coneixement; la capacitat no li ve sols del caràcter sinó que li ve del coneixement. En segon lloc, destacava que les relacions inter-empresarials de les petites empreses no eren un impediment, sinó tot al contrari, ja que feien que es poguera canviar d’una activitat a altra, d’un producte a altre, adaptant-se ràpidament a nous reptes i exigències. I en tercer lloc, senyalava els aspectes institucionals i d’orientació política que els agents −foren públics o privats− havien pogut donat al poble i al territori en general; el compromís col·lectiu per dur endavant l’idea d’eixir cap avant; hi havia una idea i una voluntat comuna. El conjunt d’aquests tres aspectes era alguna cosa més que parlar del caràcter dels industrials; era explicar el desenvolupament en uns esquemes que els teòrics i els acadèmics els situem en la Teoria del Desenvolupament al voltant dels Districtes Industrials i dels Clusters. Ibi era una lliçó viva d’aquelles teories que l’acadèmia i grans teòrics manifestaven com a exemplar. I es en raó d’aquests conjunt de coses que vaig proposar Ibi com a candidat al premi de desenvolupament local, i se’l donaren. Per allò estic molt orgullós, i no sols perquè siga una ciutat valenciana i propera com Ibi la que s’haja pogut enorgullir, sinó perquè per a un acadèmic, el mostrar que les seues aportacions han servit d’alguna cosa més enllà del despatx en que treballa, es molt gratificant.

Es evident que aquesta situació i aquestes constatacions no es fan de la nit al matí. Llarg ha estat el camí fins que Ibi està on està, des de que el buscador de pebrassos en 1975 passà sense parar-se perquè no olorava res en Ibi més que problemes; ara aquell passejador europeu que era Fuà, es quedaria una bona estona en Ibi per conèixer-la i brindar amb els seus habitants pel desenvolupament que han dut endavant. Des de la Universitat d’Alacant alguna cosa hem fet al respecte; hem treballat per conèixer i difondre les virtuts que Ibi manifesta; gent que treballa amb mi des de sempre com Maria Jesús Santa Maria Beneyto, Rafael Domènech (ara en la UMH), José Miguel Giner i Toni Fuster, tots han estat els protagonistes. També en el camí ens hem trobat amb molta gent que estivava en eixe compromís col·lectiu al que ens referim: gent com Sinfo Cantos i, el malaurat i tan estimat, Fernando Casado, com a primers presidents de la Associació d’Empresaris d’Ibi; personatges tan professionals com Santiago Gisbert i Manolo Aragonés per no citar a tots els d’AIJU; la gent de l’ajuntament d’aquells moments, encapçalat pel seu alcalde Vicent Garcia, foren els arquitectes i els manobrers del desenvolupament de l’actual Ibi. I evidentment a tants i tants treballadors i empresaris com hem conegut i dels que tant hem aprés, gràcies a ells Ibi pot sentir-se molt honrada i orgullosa del que avui es, un exemple internacional de desenvolupament local.

I tan sols un prec per acabar: que aquest premi no es quede com un trofeu mort en la vitrina. En Ibi la flama del desenvolupament esta encesa, es cosa d’anar alimentant-la. Ibi es pot convertir en un referent continu en raó de la capacitat de canvi, d’innovació i d’adaptació que té, en definitiva per les possibilitat de viure i de benestar que pot oferir. Fem que els nostres fills es senten orgullosos de l’esforç nostre en construir avui un Ibi digne del demà; no dubteu que la Universitat estarà fent costat.

*Josep-Antoni Ybarra, ponent de la proposta de la ciutat d’Ibi per al Premi Internacional de Desenvolupament Local com “Ibi: Districte Industrial” en la 4ª edició de la Conferencia Internacional de Desenvolupament Local en la secció “Territoris”; 25 -27 de Maig de 2017, Universidade do Algarve, Faro, Portugal; Conferència organitzada per la Associació d’Economistes de Llengües Neollatines i les Associacions Europees de Ciència Regional.

La pregunta que nos hacemos es aquella que trata de centrar la posible relación entre la Universidad y la empresa, esto es, ¿cómo es que las empresas no acuden a la universidad, si en ella -en la universidad- pueden estar los conocimientos y la ciencia que podría hacer evolucionar de manera positiva a las empresas y a la sociedad? Quizás en esta pregunta pueda estar en parte la respuesta con la que nos encontramos, y es que se está presuponiendo que la Universidad es el lugar donde se están redefiniendo, diseñando y mejorando los conocimientos que se requieren para hacer evolucionar de forma positiva a las empresas y a la sociedad en general, lo cual no deja de ser una mera presunción, una verdad cierta pero escondida, una verdad solo a medias. Lo cierto y verdad es que el distanciamiento entre la Universidad y la empresa tiene razones de índole práctica mucho más poderosas que la simple presunción a la que hemos hecho mención.

Así, en primer lugar se habla de la diferente cultura. ¿A qué se refiere ello? Se advierte que la cultura empresarial es distinta a la cultura universitaria. Se intuye que las formas de aprehender las cosas son diferentes. La cultura de la empresa está basada en los hechos, en la experiencia concreta; la universitaria está más volcada en los libros y en el pensamiento abstracto. El conocimiento empresarial es un conocimiento tácito; el universitario en cambio es más codificado. ¿Es cierto? Posiblemente sí lo sea. En cualquier caso, el conocimiento es necesario -tácito o codificado- para la mejora en general. El acercamiento entre ambas culturas, los libros y los hechos, parece irrenunciable.

Otra de las razones concretas que hacen que la relación entre la Universidad y las empresas sea distante o tibia, está en la distinta consideración que se le da al tiempo. Los tiempos en la Universidad tienen un interés relativo, en el mejor de los casos, el tiempo puede tener una consideración de largo plazo. En cambio, en la empresa la necesidad de aplicabilidad de aquello que se requiere es inmediata; el tiempo en la empresa tiene una cadencia rápida; cualquier necesidad de cambio en la empresa se presenta con la exigencia de urgente, difícil de aplazar. Los plazos difieren sensiblemente en una y otra entidad. Cabría ajustar esos plazos por parte de los dos sujetos haciendo que la universidad trabaje con horizontes temporales acordes con los requerimientos de la propia sociedad, y también haciendo que las empresas prevean con cierta perspectiva sus exigencias de evolución y cambio.

Unido a la diferencia en la concepción del tiempo está la agilidad con que se enfrenta los unos y los otros a las exigencias que se les presentan. Es mucho más ágil en la percepción de nuevas necesidades la empresa que la universidad. Sin embargo, en la mayoría de las circunstancias esta actitud de rapidez y agilidad por parte de las empresas, se desprende de una adaptabilidad a las circunstancias y no de un posicionamiento previo a las nuevas situaciones. La agilidad de la empresa suele ser una reacción defensiva a las exigencias que se presume que debe tener; en cambio, la reacción de la universidad, en términos de investigación, está regularmente concebida en el marco de una acción ordenada que responde a exigencias proactivas y más generales. En el lenguaje de la Universidad está más presente la previsión, frente al lenguaje general de la empresa en el que se prima el objetivo de la adaptación. De ahí que la innovación que viene marcada por la Universidad tenga un alcance más significativo y radical, frente a la derivada de la empresa que se limita en mayor medida a recoger cambios y adaptaciones incrementales.

Parece entonces que unos y otros se mueven en esferas, horizontes y perspectivas diferentes: concepción de tiempos distintos, actitudes y razones aparentemente contrarias. Pero lo que resulta más destacable de todo es la desconfianza de los unos hacia los otros. Así, una afirmación corriente hecha por los empresarios es aquella que manifiesta: ¿qué me van a enseñar a mí, a una empresa como la mía, hecha con mi esfuerzo, hecha con mi ingenio, hecha con mi experiencia,…. unas personas ajenas a mis intereses, aunque tengan muchos títulos, pero que no conocen las interioridades de la empresa? Por su parte, los equipos universitarios entienden que las empresas exigen y proponen temas de investigación que poco tienen que ver con un interés científico en el marco de sus competencias y de su status científico reconocido. Las investigaciones formuladas por las empresas tienen en muchos casos un horizonte cortoplacistas, de interés reducido y fuera del ámbito científico para que un equipo universitario llegue a interesarse por ellas. Y si bien ésta es la objeción fundamental, ello se agudiza aún más cuando se llega a desarrollar la investigación concreta y aparece un resultado que puede ser exitoso. ¿Qué ocurre entonces con la autoría, con su aplicación, con su difusión, con su comercialización, etc.? Es cierto que los resultados de la investigación pueden estar regulados en el marco de un contrato de confidencialidad y de explotación consensuada; a pesar de ello existen razones internas que manifiestan una seria contradicción. Las pretensiones de un científico son, el máximo desarrollo y la mayor divulgación del resultado de la investigación que haya podido lograr; de ello depende su futuro. En cambio las exigencias de un empresario son las de ocultar la aplicabilidad de aquel proceso y reservarse su desarrollo, mostrar solo su resultado, en tanto que ello le permitiría obtener una ventaja frente a sus competidores. Aparece así un conflicto de intereses que se requiere solucionar.

Y sin embargo, es a través de la universidad el conducto que permitiría que se alcanzarse con fluidez, facilidad y adaptabilidad la innovación y los cambios a las empresas y a la sociedad. Innovación que se revela como necesaria para hacer frente a las necesidades de un mundo cambiante como es al que nos enfrentamos. Es necesario el hacer un esfuerzo por acercar la cultura de la empresa al mundo universitario, y a la vez, tratar de entender el desarrollo universitario desde la empresa y la sociedad. Estamos habituados desde la universidad a hablar mucho con los libros y los números, y poco con las personas; deberemos hacer un esfuerzo y hablar más con las personas y las empresas. De la misma manera que las personas y las empresas deben hacerse ver y entender más con la universidad, despojándose de un cierto temor a entrar en lo que hasta ahora podría parecer el templo del saber. Sépase que el saber y el conocimiento es de todos; también de usted; nadie puede permitirse menospreciarlo.

Sempre que es vol explicar l’economia valenciana s’acostuma a plantejar el mateix dubte, “com és possible que indústries tan menudes hagen sobreviscut i, sobretot, hagen arribat tan lluny i a tants llocs?”. La veritat és que la resposta no està prou clara. Hi ha anàlisis reiteratives que adverteixen de la falta de productivitat, en general, de l’economia valenciana; de la incoherència d’uns gestors que només saben treballar i treballar, i poca cosa més; d’unes empreses que, més que empreses, en són parts o seccions d’altres; d’unitats productives que, per la dimensió que tenen, se les qualificaria d’incapaces i ineficients, empreses amb consells de direcció que, moltes vegades, són les reunions familiars dels caps de setmana. És a dir, l’economia valenciana se sustenta en un cúmul d’elements que van en contra d’allò que podria ser l’ortodòxia organitzativa empresarial i industrial. I el que és més curiós és que funciona. Una altra cosa ben diferent és si se’n pot, o no, millorar el funcionament (?), però és cert que això ha anat funcionant.

La potència de la PIME: un model heterodox

La potència de la PIME: un model heterodox Per això passa que els resultats que haja pogut obtenir l’economia valenciana se sustenten en elements que, malgrat que són heterodoxos, també són perfectament raonables i comprensibles. Aquests elements tenen poc a veure amb els esquemes interpretatius clàssics que expliquen la dinàmica econòmica sobre la base de la inversió, del canvi tècnic, del coneixement científic orientat a la producció i de la gran factoria que fa disminuir els costos en la mesura que fa augmentar la producció –perquè en aquest supòsit l’empresa treballa sobre el principi de costos decreixents per l’escala –dimensió– a què arriba–; amb aquest supòsit, com més gran és i més produeix, més baix serà el cost del producte final. Per a l’economia valenciana, però, els canvis i les innovacions contínues tenen un altre protagonista molt diferent, la pime; una pime que troba estalvis i beneficis no dins de les parets en què treballa, sinó a l’exterior, en les relacions externes que l’empresari pot establir; una organització que funciona per la creació de pimes especialitzades i separades, que són fases d’una mateixa cadena de producció, i que posteriorment integrarà totes aquestes fases –totes aquestes petites empreses– fins a oferir el producte final; un món productiu que canvia de producte amb la mateixa celeritat que el mercat ho exigeix; i concep una organització que es flexibilitza i s’adapta a les condicions que suggereix la demanda.

Aquest concepte de pime especialitzada es va anar formant sobre la base d’activitats tradicionals (tèxtils, calçats, joguets, ceràmiques, estores, torrons, mobles, etc.), amb l’esforç de molt de treball, de molts immigrants que hi van arribar de tants llocs de fora de la Comunitat i acumulant experiències any rere any. D’aquesta manera, cal afirmar que, si per a entendre el creixement en la indústria clàssica de molts llocs són essencials el capital financer i la gran planta, en el cas valencià, és el treball i la petita dimensió de les plantes els elements que n’expliquen la fortalesa amb més precisió. Aquests elements són fonamentals: pimes i treball, perquè aquests, i no uns altres, són els punts sobre els quals cal pensar, no tant en què som, sinó concebre quin futur ens espera. I quin pot ser aquest futur?

Va ser John Maynard Keynes que va plantejar una pregunta semblant, sobre “Les possibilitats econòmiques dels nostres néts”, en una conferència impartida a la Residència d’Estudiants de Madrid el 1930 convidat per la flor i nata de la intel·lectualitat i la política espanyola del moment. Aquella vegada Keynes va traslladar a l’audiència la idea optimista que els seus néts (al cap de 50 o 60 anys) trobarien un món feliç derivat de l’avenç tècnic i de la millora de les condicions de vida de les persones; si bé allò calia guanyar-s’ho, res no seria automàtic, calia fer-hi alguna cosa, i tal com avançara, calia injectar vida a l’economia permetent, en aquest cas i aquesta era la seua proposta, que hi haguera més liquiditat. Hui nosaltres ens fem una pregunta semblant sobre la indústria i sobre el teixit empresarial valencià: quin serà el seu futur, que també és el nostre? La resposta serà semblant: res no serà automàtic.

La força dels vincles

La força dels vinclesEstem convençuts que les capacitats de la indústria valenciana són considerables, perquè té una estructura que dóna resposta a la complexitat del món actual. Les exigències d’aquest món nou tan complex, des del camp de la demanda, són poder accedir a una sèrie de béns i serveis cada vegada més diversos i diferents, però, al seu torn, instar que l’oferta ho faça amb celeritat i prestesa. Com es pot fer alguna cosa contínuament diferent i fer-ho de manera ràpida i flexible? Hi insistisc, la característica de la indústria valenciana és precisament aquesta, la de tenir una estructura basada en multitud de pimes especialitzades que s’organitzen i s’adapten entre si d’una manera ràpida i contínua fins a arribar als mercats. Si aprofundim aquest punt, hem de pensar en una gran factoria, però organitzada de manera dispersa en el territori; el territori passaria, llavors, a ser la unitat fabril. De fet, seria com si aquesta gran fàbrica estiguera escampada en el territori i constituïda per petites unitats independents les unes de les altres, que serien les pimes especialitzades; d’aquesta manera, cada una d’aquestes pimes actuaria com si es tractara d’una de les fases de la cadena de producció. Aquestes pimes es relacionen intensament entre si, de tal manera que, malgrat la llibertat de contractació que pot haver-hi entre les unes i les altres, el 90 % sempre tenen relació amb les mateixes empreses, és a dir, sempre es tenen al costat els mateixos companys de la cadena de producció. A més d’això es percep que la meitat dels productes que elaboren, que transporten, que manipulen aquestes empreses, són els mateixos productes que les altres empreses –els veïns– també manipularan, reelaboraran, complementaran; això és, són els mateixos productes els que es passen d’una fase de la cadena –d’una pime– a l’altra fase –a una altra pime. En definitiva, la virtualitat i el perfeccionament d’aquesta manera de procedir productivament recau en la quantitat i en la qualitat de les relacions productives que tinguen les pimes entre si.

I és el territori el lloc per a relacionar-se; en aquest cas, considerem el territori no com a agent físic, sinó com a agent facilitador de relacions. Per això s’adverteix que les oportunitats perquè una empresa siga competitiva no rauen dins seu, dins de les seues parets, sinó en les possibilitats que pot trobar fora, en les relacions que té amb els veïns; els avantatges d’aquesta organització no rauen en les economies d’escala de les empreses, sinó en les economies externes que siga capaç de dinamitzar. Aquest és el secret de la competitivitat de l’economia valenciana, com més grans i més fluides siguen les relacions interempresarials més altes seran les capacitats de flexibilitat, adaptabilitat, celeritat i competència que es tindran. I en aquest punt les capacitats que ofereix un territori en qüestió són essencials.

Coses que no es veuen: la innovació i la política

Coses que no es veuen: la innovació i la políticaCal subratllar algun altre element que se sol oblidar, intranscendent o ocult, i que realça les bondats que aquest model arriba a tenir. El primer que hi destaca és la capacitat de canvi i innovació que arrossega internament. Qualsevol modificació, proposta de canvi o innovació que siga ideada per una de les pimes –i recordem que n’hi ha moltes–, i sempre que se n’observe l’efecte positiu, immediatament s’expandeix i es multiplica arreu del sistema. És per això que la propensió al canvi del sistema en conjunt és molt més gran que el que ofereix un sistema en què hi ha una sola empresa per a procedir al canvi amb uns protocols molt protegits i tancats. En un sistema de pimes com el que es descriu, les disposicions per a estimular el canvi i la innovació són molt àmplies pel nombre de subjectes que poden dur-ho a terme –per la quantitat d’agents que hi estan disposats–, per la reacció que tenen entre si les empreses, ja que solen adaptar i acoblar molts dels canvis a les seues necessitats específiques, a més d’ajustar el canvi ràpidament a les seues ofertes –sempre que s’hi haja donat i haja estat comprovat. Des del punt de vista de la innovació, s’ha de qualificar el sistema pime com un sistema d’innovació continu, intrínsecament innovador, amb un abast determinat novament pel volum i per la qualitat de relacions interempresarials que puga arribar a establir. De vegades cal advertir que en l’organització trobem molts empresaris i poca innovació; això depén de l’actitud social i política que hi haja en el sistema i en el territori en què es desenvolupe.

El segon dels elements infravalorats o silenciats en el model de pimes es refereix a una cosa que, aparentment, és intranscendent en el camp econòmic: les derivacions sociopolítiques. S’ha valorat poc o molt poc les conseqüències polítiques que un sistema de pimes té; no obstant això, a parer nostre, aquestes conseqüències són essencials per al funcionament econòmic, i no tan sols per a això. En aquest sentit, la primera qüestió que cal destacar és la capacitat d’impuls a la creativitat de l’individu; la possibilitat de desenvolupar les seues potencialitats com a subjecte no estan sotmeses a les normes que marca una gran organització, sinó que són les que pot desenvolupar un individu a través dels seus coneixements específics sempre que siguen valorats en tractar d’integrar-los en el conjunt del sistema pime. Aquesta oportunitat permet que hi haja una mobilitat social que no consentiria cap altra organització. Conseqüentment, llavors, les possibilitats d’independència, d’obtenir un estatus d’una certa igualtat, són realitzables per als individus en el marc d’un sistema que és obert a moltes oportunitats. Som, per tant, davant d’un sistema que tendeix a la cohesió social, perquè és obert a la capacitat de desenvolupar les qualitats positives que té qualsevol subjecte. Tot això, però, comporta una conseqüència negativa per a entendre la política, i és que generalment el subjecte productiu –la pime– en un sistema pime entén que la intromissió de l’element polític és negativa per a desenvolupar els seus interessos particulars. No obstant això, l’acció deliberada de la política reforçaria les capacitats que l’individu –la pime– té com a subjecte; les coses han pogut funcionar d’una manera determinada sense la intervenció de la política, però és cert que la política hauria reforçat allò que de manera autònoma el subjecte ha impulsat a la pràctica. Tot això ens porta al convenciment que la política dirigida a la pime es convertiria en la millor política social que es pot dissenyar, almenys, en aquesta organització. Al País Valencià oblidar això, o voler promoure polítiques de gran empresa, és anar contra la realitat; la dimensió empresarial no és garantia sempre de rendibilitat econòmica i, ni de bon tros, social. La pime valenciana ha servit per a cohesionar i equilibrar la societat, i això no es pot deixar de banda, per la transcendència social i política que comporta.

El passat va ser el treball, el futur serà el coneixement

El passat va ser el treball, el futur serà el coneixementTot aquest cúmul d’aspectes determina qui té el protagonisme de l’esdevenir econòmic valencià, com i sobre qui s’ha de plantejar qualsevol actuació o proposta per a modificar la situació que es puga viure i, al seu torn, adverteix de camins, formes i oportunitats que es poden trobar per a implementar possibles accions de millora. No obstant això, una vegada identificat el subjecte –la pime–, i aclarides les incògnites que permetrien emprendre les actuacions –les relacions de les pimes entre si i amb el factor treball–, això no és tan senzill.

Fins ara el que sabem és que el sistema pime sap produir, sap què cal produir, és una organització amb capacitat d’innovació, que imprimeix una cohesió social envejable i que políticament ha donat fruits que en certa manera es qualifiquen de positius. La pregunta, però, continua sense resposta, quin serà el futur? I la resposta ha de ser aquesta: tractar de mantenir una actitud i una capacitat de canvi davant de les exigències que la globalització hi exigeix.

La necessitat de preservar el teixit empresarial i industrial és un element estratègic per a la supervivència de qualsevol comunitat. De fet, és la indústria que crea les ocupacions de més qualitat en una economia. Al costat de l’estabilitat i de la seguretat que genera la indústria en l’ocupació davant d’altres activitats, també té un fort impacte innovador que es pot escampar al conjunt de l’economia i de la societat. És per això que des de diverses instàncies es vol salvaguardar i afavorir-ne la permanència com a objectiu estratègic. És el cas de la Unió Europea, que presenta una recomanació als països membres per a fomentar i atendre la indústria, de tal manera que el 2020 els membres de la Unió mantinguen, almenys, el 20% de l’activitat econòmica relacionada amb la indústria. D’iniciatives semblants se’n poden observar tant a escala comunitària com en cadascun dels països europeus, per exemple França, el Regne Unit o Itàlia. També hi ha una preocupació semblant en el cas dels EUA, on es donen iniciatives col·lectives amb l’objectiu de relocalitzar (retornar) les indústries manufactureres com a element estratègic per a mantenir i elevar la qualitat de les ocupacions.

En el cas valencià, no sé si és més senzill o més difícil plantejar aquesta atenció estratègica envers l’element empresarial i industrial, però sembla que tant el subjecte –la pime– com les variables que cal mobilitzar –les relacions interempresarials– hi estan identificats. Ara es tracta d’anar modificant alguns dels hàbits que s’han considerat com a normals. Així doncs, si la manera de concebre la competitivitat s’ha centrat tantes vegades en el factor treball i en l’esforç de fer allargar les jornades, o d’abaratir els costos fent disminuir els salaris, amb vista al futur caldrà que siga el coneixement, el saber fer, allò que s’hi introduïsca i es difonga com a element diferenciador del sistema pime. En les relacions interempresarials que cal aprofundir, en la quantitat i la intensitat d’aquestes relacions, d’intercanvis, de subproductes que se’n deriven, és que cal incorporar-hi els coneixements, les idees noves, les innovacions, i el sistema ja s’ocuparà d’expandir-les d’una manera generalitzada i contínua. El futur rau en el coneixement, en la incorporació d’aquest coneixement al sistema productiu en prou quantitat per a poder distingir-se davant dels qui insisteixen en el fet que el treball continua sent la variable que cal considerar. El repte, per tant, és veure els mecanismes per a introduir aquest coneixement, que pot ser abstracte o concret, però que s’ha d’especificar en cada cas, segons les necessitats.

*Josep-Antoni Ybarra, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat d’Alacant; expert en política industrial i economia submergida, ha estat consultor per a l’OCDE i l’OIT en temes relacionats amb la pime.

Siempre que se pretende explicar la economía valenciana suele plantearse la misma duda, “¿cómo es posible que industrias tan pequeñas hayan sobrevivido y sobre todo hayan llegado tan lejos y a tantos sitios?”. La verdad es que la respuesta no está suficientemente clara. Son reiterativos los análisis que advierten de la falta de productividad en general de la economía valenciana, de la incoherencia de unos gestores que poco saben hacer más que trabajar y trabajar, de unas empresas que más que empresas son partes o secciones de otras, de unidades productivas que por su dimensión se les calificaría como de incapaces e ineficientes, empresas cuyos consejos de dirección gran parte de las veces son las reuniones familiares de los fines de semana. Esto es, la economía valenciana se sustenta en un cúmulo de elementos que van en contra de lo que podría ser la ortodoxia organizativa empresarial e industrial. Y lo curioso es que funciona. Otra cosa bien distinta es si pudiera o no mejorar su funcionamiento (¿?), pero lo cierto es que ello ha ido funcionando.

La potencia de la PYME: un modelo heterodoxo

La potencia de la PYME: un modelo heterodoxo De esta forma ocurre que los resultados que haya podido tener la economía valenciana se sustentan en elementos que a pesar de su heterodoxia son perfectamente razonables y comprensibles. Estos elementos tienen poco que ver con los esquemas interpretativos clásicos que explican la dinámica económica sobre la base de la inversión, del cambio técnico, del conocimiento científico orientado a la producción y de la gran factoría que disminuye los costes en la medida que aumenta la producción −porque en este supuesto la empresa trabaja sobre el principio de costes decrecientes por la escala −dimensión− que alcanza−; bajo este supuesto, cuanto mayor se es y más se produce, menor va a ser el coste del producto final que se haga. Sin embargo, para la economía valenciana, los cambios y las innovaciones continuas tienen otro protagonista muy distinto como es la pyme; una pyme que encuentra ahorros y beneficios no en el interior de las paredes en que trabaja, sino en el exterior, en las relaciones externas que el empresario puede tener; una organización que funciona por la creación de pymes especializadas y separadas, que son fases de una misma cadena de producción, y que posteriormente integrará todas estas fases −todas esas pequeñas empresas− hasta ofrecer el producto final; un mundo productivo que cambia de producto con la celeridad que el mercado lo exige; y concibe una organización que se flexibiliza y se adapta a las condiciones que la demanda sugiere.

Este concepto de pyme especializada se fue conformando sobre la base de actividades tradicionales (textiles, calzados, juguetes, cerámicas, alfombras, turrones, muebles, etc.), con el esfuerzo de mucho trabajo, de muchos inmigrantes llegados de tantos lugares de fuera de la comunidad, y acumulando experiencias año tras año. De esta forma cabe afirmar que si para entender el crecimiento en la industria clásica de muchos lugares son esenciales el capital financiero y la gran planta, en el caso valenciano, es el trabajo y la pequeña dimensión de sus plantas los elementos que con mayor precisión explican su fortaleza. Estos elementos vienen a ser fundamentales: pymes y trabajo, porque son éstos, y no otros, sobre los que hay que pensar no tanto en lo que somos, sino concebir qué futuro nos aguarda. ¿Y cuál puede ser ese futuro?

Fue John Maynard Keynes quien planteaba una pregunta semejante, sobre “Las posibilidades económicas de nuestros nietos”, en una conferencia impartida en la Residencia de Estudiantes, en su visita a Madrid en 1930 invitado por la flor y nata de la intelectualidad y la política española del momento. En aquella ocasión Keynes trasladó a la audiencia la idea optimista de que sus nietos (pasados 50 o 60 años del momento en que estaban) encontrarían un mundo feliz derivado del avance técnico y de la mejora en las condiciones de vida de las personas, si bien aquello había que ganárselo, nada iba a ser automático, había que hacer alguna cosa, y tal como avanzara en muchas de sus obras, había que inyectar vida a la economía a través, en su caso y esta era su propuesta, de permitir una mayor liquidez. Hoy nosotros nos hacemos una pregunta parecida sobre la industria y sobre el tejido empresarial valenciano ¿cuál va a ser su futuro, que también es el nuestro? La respuesta va a ser semejante: nada va a ser automático.

La fuerza de los vínculos

La fuerza de los vínculosNuestro convencimiento es que las capacidades de la industria valenciana son considerables por la sencilla razón de que posee una estructura que da respuesta a la complejidad del mundo actual. Las exigencias de este complejo nuevo mundo, desde el campo de la demanda son, poder acceder a una serie de bienes y servicios cada vez más diversos y distintos, pero a su vez, instar a que la oferta lo haga con celeridad y presteza. ¿Cómo hacer algo continuamente diferente y hacerlo de manera rápida y flexible? Insisto, la característica de la industria valenciana es precisamente esa, la de tener una estructura basada en multitud de pymes especializadas que se organizan y adaptan entre sí de una manera rápida y continua hasta llegar a los mercados. Profundizando en ello debemos pensar en una gran factoría pero organizada de manera dispersa en el territorio; el territorio pasaría entonces a ser la unidad fabril. En realidad sería como si esa gran fábrica estuviese esparcida en el territorio y estuviese constituida por pequeñas unidades independientes unas de otras, que serían las pymes especializadas; de esta forma, cada una de estas pymes actúa como si se tratase de una de las fases de la cadena de producción. Estas pymes se relacionan intensamente entre sí, de tal forma que a pesar de la libertad de contratación que puede existir entre unas y otras, el 90 % de ellas siempre tienen relación con las mismas empresas, esto es, son siempre los mismos compañeros de la cadena de producción los que se tienen al lado. Además de ello se percibe que la mitad de los productos que elaboran, que transportan, que manipulan estas empresas, son los mismos productos que las otras empresas −sus vecinos− van también a manipular, a reelaborar, a complementar; esto es, son los mismos productos los que se pasan de una fase de la cadena −de una pyme− a la otra fase −a otra pyme−. En definitiva, la virtualidad y el perfeccionamiento de esta forma de proceder productivamente recae en la cantidad y calidad de relaciones productivas que tengan las pymes entre sí.

Y es el territorio el lugar para relacionarse; en este caso estamos considerando al territorio no como agente físico, sino que es el agente facilitador de relaciones. Por ello se advierte que las oportunidades para ser competitiva una empresa no están en su interior, dentro de sus paredes, sino en las posibilidades que puede encontrar fuera de ellas, en las relaciones que tiene con sus vecinos; las ventajas de esta organización no están en las economías de escala de las empresas, sino en las economías externas que sea capaz de dinamizar. Este es el secreto de la competitividad de la economía valenciana, cuanto mayores y más fluidas sean las relaciones inter-empresariales mayores serán las capacidades de flexibilidad, adaptabilidad, celeridad y competencia que se tengan. Y aquí las capacidades que ofrece un territorio en cuestión vienen a ser esenciales.

Cosas que no se ven: la innovación y la política

Cosas que no se ven: la innovación y la políticaCabe subrayar algún otro elemento que resulta olvidado, intranscendente u oculto, y que viene a realzar las bondades que este modelo llega a tener. El primero que destaca es la capacidad de cambio e innovación que internamente arrastra. Cualquier modificación, propuesta de cambio o innovación que sea ideada por una de las pymes −y recordamos que son muchas− y siempre que se observe su efecto positivo, inmediatamente se expande y multiplica por todo el sistema. Es por ello que la propensión al cambio del sistema en su conjunto es mucho mayor que el que ofrece un sistema en el que hubiese una sola empresa para proceder al cambio con unos protocolos muy protegidos y cerrados. En un sistema de pymes como el que se describe, las disposiciones para estimular al cambio y la innovación son muy amplias por el número de sujetos que pueden llevarlo a cabo   −por la cantidad de agentes que están dispuestos a ello−, por la reacción que tienen entre sí las empresas, ya que suelen adaptar y acoplar muchos de los cambios a sus necesidades específicas, además de ajustar el cambio rápidamente a sus ofertas −siempre que se haya dado y haya sido comprobado−. Desde el punto de vista de la innovación, debe calificarse entonces el sistema-pyme como un sistema de innovación continuo, intrínsecamente innovativo, cuyo alcance va a estar determinado nuevamente por el volumen y la calidad de relaciones inter-empresariales que alcance a tener. A veces cabe advertir que encontramos en la organización muchos empresarios y poca innovación; ello va a depender de la actitud social y política que exista en el sistema y en el territorio en el que se desarrolle.    

El segundo de los elementos infravalorados o silenciados en el modelo de pymes se refiere a algo que aparentemente es intrascendente en el campo económico y son sus derivaciones socio-políticas. Poco o muy poco se ha valorado las consecuencias políticas que un sistema de pymes tiene; sin embargo a nuestro juicio estas son esenciales para el funcionamiento económico y no solo. En este sentido, la primera cuestión que destaca es la capacidad de impulso a la creatividad del individuo; la posibilidad de desarrollar sus potencialidades como sujeto no están sometidas a las normas que marca una gran organización, sino que son las que puede desarrollar un individuo a través de sus conocimientos específicos siempre que sean valorados al tratar de integrarlos en el conjunto del sistema-pyme. Esta oportunidad permite que exista una movilidad social que otra organización no consentiría. Consecuentemente entonces las posibilidades de independencia, de alcanzar un status de cierta igualdad, son realizables para los individuos en el marco de un sistema que es abierto a muchas oportunidades. Estamos entonces ante un sistema que tiende a la cohesión social porque es abierto a la capacidad de desarrollar las cualidades positivas que todo sujeto tiene. No obstante, todo ello acarrea una consecuencia en negativo para entender la política, y es que generalmente el sujeto productivo −la pyme− en un sistema-pyme entiende que la intromisión del elemento político es negativa para desarrollar sus intereses particulares. Sin embargo, la acción deliberada de la política lo que vendría es a reforzar las capacidades que el individuo −la pyme− como sujeto tiene; las cosas han podido marchar de una forma determinada sin intervención de la política, pero lo que es cierto es que la política hubiese reforzado lo que de manera autónoma el sujeto ha impulsado en la práctica. Todo ello nos lleva al convencimiento de que la política dirigida a la pyme se convertiría en la mejor política social que se puede diseñar al menos en esta organización. En el País Valenciano olvidar ello, o pretender promover políticas de gran empresa es ir contra la realidad; la dimensión empresarial no siempre es garantía de rentabilidad económica ni mucho menos social. La pyme valenciana ha servido para dar cohesión y equilibrio a la sociedad lo cual no debe dejarse de lado por la transcendencia social y política que ello tiene.

El pasado fue el trabajo, el futuro será el conocimiento

El pasado fue el trabajo, el futuro será el conocimientoTodo este cúmulo de aspectos viene a determinar quién tiene el protagonismo del devenir económico valenciano, cómo y sobre quién se debe plantear cualquier actuación o propuesta para modificar la situación en la que se pueda estar, y a su vez, advierte de caminos, formas y oportunidades que se pueden encontrar para implementar posibles acciones de mejora. Sin embargo, una vez identificado el sujeto −la pyme−, y despejadas las incógnitas que permitirían las actuaciones a emprender −las relaciones de las pymes entre sí y con el factor trabajo−, ello no resulta tan sencillo.

Hasta ahora lo que sabemos es que el sistema-pyme sabe producir, sabe qué producir, es una organización con capacidad de innovación, que imprime una cohesión social envidiable y que políticamente ha dado frutos que en cierta medida se califican de positivos. Sin embargo, la pregunta continúa sin responderse, ¿cuál va a ser su futuro? Y la respuesta no puede ser otra que la tratar de mantener una actitud y capacidad de cambio ante las exigencias que la globalización le exige.

La necesidad de preservar el tejido empresarial e industrial es un elemento estratégico para la supervivencia de cualquier comunidad. De hecho es la industria la que crea los empleos de mayor calidad en una economía. Junto a la estabilidad y seguridad en el empleo que tiene la industria frente otras actividades, la industria posee un fuerte impacto innovador que va a esparcirse al conjunto de la economía y de la sociedad. Es por ello que desde diversas instancias se pretende salvaguardar y favorecer su permanencia como objetivo estratégico. Sería el caso de la Unión europea que presenta una recomendación a sus miembros para el fomento y atención a la industria de tal manera que en el 2020 los miembros de la Unión mantuviesen al menos el 20% de la actividad económica relacionada con la industria. Iniciativas semejantes se pueden observar no ya a nivel comunitario sino por cada uno de los países europeos, caso de Francia, Reino Unido o Italia. Una preocupación semejante se menciona en el caso de los EEUU cuando existen iniciativas colectivas en aquel país con el objetivo de relocalizar (retornar) las industrias manufactureras como elemento estratégico para mantener y elevar la calidad de los empleos.

En el caso valenciano, no sé si es más sencillo o más difícil de plantear esta atención estratégica hacia el elemento empresarial e industrial, pero lo que sí parece es que es el sujeto −la pyme− y las variables a movilizar −las relaciones inter-empresariales− están identificadas. Ahora se trata de ir modificando algunos de aquellos hábitos que se han tenido como normales. Así, si la forma de concebir la competitividad tantas veces se ha centrado en el factor trabajo y en el esfuerzo en cuanto a alargar las jornadas, o en abaratar costes por la disminución de salarios, de cara al futuro debe ser el conocimiento, el saber-hacer, lo que se introduzca y se difunda como elemento diferenciador del sistema-pyme. En las relaciones inter-empresariales en que se precisa abundar, en la cantidad e intensidad de estas relaciones, de intercambios, de sub-productos que se derivan, es donde se precisa incorporar los conocimientos, las nuevas ideas, las innovaciones, y ya el sistema se ocupará de expandirlas de una forma generalizada y continua. El futuro está en el conocimiento, en la incorporación de este al sistema productivo en cantidad suficiente para poder distinguirse frente a aquellos que insisten en que el trabajo sigue siendo la variable a considerar. El reto entonces está en ver los mecanismos cómo introducir aquel conocimiento que puede ser abstracto o concreto, pero que debe especificarse en cada caso según las necesidades.

*Josep-Antoni Ybarra, Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Alicante; experto en política industrial y economía sumergida, ha sido consultor para la OCDE y la OIT en temas relacionados con la pyme.