<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Manel Vidal Boix]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/manel_vidal_boix/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Manel Vidal Boix]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/515762/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Neymar y la Santa Conspiración]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/neymar-santa-conspiracion_132_3221794.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Neymar y la Santa Conspiración"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Parece como mínimo imprudente considerar que el desgaste provocado por la fuga de Neymar al PSG será el factor definitivo que apartará Bartolomé y su junta del Barça</p></div><p class="article-text">
        Podr&iacute;a ser que a alg&uacute;n lector este t&iacute;tulo le llame la atenci&oacute;n. Seguramente, m&aacute;s que &lsquo;El socio de Jaume Roures quiere fichar a Neymar&rsquo;, que es como se llamaba el <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/socio-Roures-quiere-fichar-Neymar_6_668843122.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo</a>&nbsp;que public&oacute; Pere Rusi&ntilde;ol el pasado 26 de julio en este mismo medio.
    </p><p class="article-text">
        En dicho art&iacute;culo de opini&oacute;n, Rusi&ntilde;ol aseguraba que el inter&eacute;s del Paris Saint Germain por el jugador brasile&ntilde;o (inter&eacute;s a d&iacute;a de hoy ya consumado en multimillonario fichaje) formaba parte de un plan superior: erosionar la junta actual del FC Barcelona, presidida por Josep Maria Bartomeu. Y lo llamo &ldquo;art&iacute;culo de opini&oacute;n&rdquo; porque absolutamente nadie de la junta directiva del FC Barcelona o de su entorno se ha atrevido ni siquiera a insinuar lo que en &eacute;l se defiende.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s bien al contrario. El propio presidente del club, <a href="http://www.mundodeportivo.com/futbol/fc-barcelona/20170807/43413241799/bartomeu-neymar-psg-fichaje.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josep Maria Bartomeu, reconoc&iacute;a</a>&nbsp;en el reciente Congreso Mundial de Pe&ntilde;as que &ldquo;hab&iacute;amos previsto que Neymar marchase y por eso aumentamos su cl&aacute;usula (...) Fuera cual fuera su decisi&oacute;n, era buena para el Bar&ccedil;a&rdquo;. Una de dos: o Bartomeu tiene el don de la premonici&oacute;n (y, honestamente, los antecedentes no sugieren que lo tenga) o los cantos de sirena para atraer a Neymar son un mar de fondo que poco o nada tiene que ver con la pol&iacute;tica catalana.
    </p><p class="article-text">
        La tesis del art&iacute;culo de Rusi&ntilde;ol es que la voluntad de Nasser Al-Khela&iuml;fi, empresario catar&iacute; propietario del PSG y presidente de la televisi&oacute;n de pago beIN Sports, de fichar a Neymar no obedecer&iacute;a solamente a razones deportivas o mercantiles, sino que se deber&iacute;a tambi&eacute;n a una suerte de pacto con Jaume Roures, el hombre que controla la franquicia espa&ntilde;ola de beIN a trav&eacute;s de Mediapro. Siempre seg&uacute;n Rusi&ntilde;ol, Roures forma parte de lo que &eacute;l bautiza como la <em>Santa Alianza</em> (sic), un conglomerado de personas e instituciones que presuntamente estar&iacute;an conspirando en secreto con el fin de apartar a Josep Maria Bartomeu de la presidencia del Bar&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Rusi&ntilde;ol asegura que Junts pel S&iacute;, TV3, los restos del laportismo y Mediapro llevan a cabo desde hace meses una campa&ntilde;a desestabilizadora contra la junta del Bar&ccedil;a. Una campa&ntilde;a que, parad&oacute;jicamente, no ha tenido ning&uacute;n eco en los principales diarios deportivos de Barcelona, la fuente a la que recurren de forma prioritaria los socios <em>culers </em>para informarse de la actualidad de un club que todav&iacute;a les pertenece. Rusi&ntilde;ol tambi&eacute;n acusa a TV3 de abanderar la &ldquo;campa&ntilde;a de acoso&rdquo; hacia Josep Maria Bartomeu y su junta. Pero el supuesto pacto entre Junts pel S&iacute; y TV3 en este asunto es dif&iacute;cil de creer, si hacemos caso de las presiones internas que ha trascendido que hubo en la CCMA para evitar la publicaci&oacute;n de <a href="http://www.ccma.cat/esport3/una-investigacio-de-tv3-detecta-anomalies-en-la-liquidacio-del-seient-lliure-del-camp-nou-en-10-partits/noticia/2797626/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la &uacute;ltima entrega del reportaje del caso &lsquo;Seient Lliure&rsquo;</a>, lideradas por el Consell de la CCMA, de mayor&iacute;a convergent.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Que existen fuerzas que quieren hacer descabalgar a esta junta del palco del Camp Nou? Seguro que s&iacute;. El intento m&aacute;s notorio ha sido la proto-moci&oacute;n de censura encabezada por el sempiterno candidato Agust&iacute; Benedito, que en ning&uacute;n caso ha usado argumentos pol&iacute;ticos para justificar su acci&oacute;n de oposici&oacute;n. Una moci&oacute;n de censura que, en caso de celebrarse, pondr&iacute;a a Bartomeu en la misma tesitura por la que ya pasaron otros que le precedieron, desde N&uacute;&ntilde;ez a Laporta; motivo por el cual es poco menos que osado reducir el atractivo de ocupar el palco del Camp Nou a batallas pol&iacute;ticas que, con el tiempo, nos pueden llegar a parecer coyunturales. Por bien o por mal, el Bar&ccedil;a sigue siendo propiedad de sus socios, que han demostrado ser poco permeables a influencias externas.
    </p><p class="article-text">
        Si bien es cierto que la marcha de Neymar puede debilitar la imagen del Bar&ccedil;a y hacer que parezca un club incapaz de retener a sus estrellas y de competir de t&uacute; a t&uacute; con los equipos nuevos-ricos en un mercado cada vez m&aacute;s inflado (en el que el Madrid y Florentino parecen moverse con bastante m&aacute;s habilidad), nada indica que este hecho concreto vaya a ser determinante a la hora de provocar la ca&iacute;da de Bartomeu. Desde que gan&oacute; rotundamente las elecciones en julio de 2015 (por m&aacute;s de 10.000 votos de diferencia con Joan Laporta), a Bartomeu le han perseguido varios esc&aacute;ndalos, la mayor&iacute;a de car&aacute;cter judicial. El caso Neymar 1 (que se resolvi&oacute; con <a href="http://www.ccma.cat/esport3/una-investigacio-de-tv3-detecta-anomalies-en-la-liquidacio-del-seient-lliure-del-camp-nou-en-10-partits/noticia/2797626/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartomeu y Rosell exonerados a costa de declarar al Bar&ccedil;a culpable de fraude fiscal</a>), <a href="http://elmon.cat/monesports/noticia/178975/bartomeu-anira-a-judici-pel-cas-neymar" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el caso Neymar 2</a>&nbsp;(con Bartomeu todav&iacute;a pendiente de juicio), <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/barca/20170612/bartomeu-declara-cas-columbaris-6099530" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el caso de los columbarios</a>&nbsp;o el ya citado caso &lsquo;Seient Lliure&rsquo; son solo algunos ejemplos. Ninguno de estos episodios ha situado a Bartomeu en la cuerda floja ni le ha forzado a convocar elecciones.
    </p><p class="article-text">
        Con todos estos antecedentes, parece como m&iacute;nimo imprudente considerar que el desgaste provocado por la huida de Neymar al PSG ser&aacute; el factor definitivo que apartar&aacute; a Bartomeu y a su junta del Bar&ccedil;a. Sobre todo si tenemos en cuenta el control casi monol&iacute;tico que ejerce el actual presidente sobre los dos diarios barcelonistas m&aacute;s importantes; control que le puede servir perfectamente para construir un relato que convierta a Neymar en un jugador sin escr&uacute;pulos y con un entorno t&oacute;xico.
    </p><p class="article-text">
        Seguramente, la parte m&aacute;s desconcertante de la teor&iacute;a de Rusi&ntilde;ol es el supuesto objetivo final: la <em>Santa Alianza </em>estar&iacute;a deseando tomar el control del Bar&ccedil;a para convertirlo en un club abiertamente independentista justo antes del refer&eacute;ndum de autodeterminaci&oacute;n del 1 de octubre. Es p&uacute;blico y notorio que el FC Barcelona ha mostrado en varias ocasiones su compromiso con el llamado <em>Proc&eacute;s. </em>No solo con Laporta, tambi&eacute;n con la junta directiva actual. Ya lo hizo cuando, bajo la presidencia de Sandro Rosell, dej&oacute; que la Via Catalana cruzara el estadio de cabo a rabo. Y, m&aacute;s recientemente, ya con Josep Maria Bartomeu ocupando la presidencia y fruto de la presi&oacute;n de parte de la masa social, cuando <a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/el-barca-sadhereix-al-pacte-nacional-pel-referendum/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se adhiri&oacute; al Pacto Nacional por el Refer&eacute;ndum</a>. Con toda seguridad, a los l&iacute;deres del <em>Proc&eacute;s </em>les gustar&iacute;a que el Bar&ccedil;a tuviese un presidente desacomplejadamente independentista, como era el caso de Laporta, pero no parece que tengan motivos fehacientes para estar preocupados en este aspecto concreto.
    </p><p class="article-text">
        Pero el actor de la <em>Santa Alianza </em>para quien Rusi&ntilde;ol parece tener m&aacute;s predilecci&oacute;n no es Joan Laporta, sino Jaume Roures. Adem&aacute;s de mencionarle en el t&iacute;tulo, le dedica la mayor parte del art&iacute;culo, acus&aacute;ndole no solo de conspirar para destronar a Bartomeu sino tambi&eacute;n de tener tratos estrechos y &eacute;ticamente cuestionables, tanto con el Gobierno de la Generalitat como con la anterior junta de Laporta.
    </p><p class="article-text">
        Un Jaume Roures que, no lo olvidemos, solo posee un poco m&aacute;s de un tercio de la propiedad de Mediapro que, a su vez, solo representa la mitad del accionariado de la filial espa&ntilde;ola de beIN y que invierte parte de sus fondos propios en la compra y distribuci&oacute;n de derechos deportivos. Pese a que eso no impide que Rusi&ntilde;ol se refiera reiteradamente a Roures como &ldquo;socio&rdquo; de Al-Khela&iuml;fi, la realidad es que Mediapro es un simple <em>partner</em> local de beIN, una <em>spin-off</em> de Al Jazeera que se ha convertido en una empresa con vocaci&oacute;n global: ya cuenta con docenas de filiales con un tama&ntilde;o equiparable a la espa&ntilde;ola. Para que nos entendamos, y siguiendo en el terreno futbol&iacute;stico: aunque es cierto que Jaume Roures y Nasser Al-Khela&iuml;fi tienen relaci&oacute;n, esta vendr&iacute;a a ser como la de Seydou Keita con el Bar&ccedil;a de Guardiola: m&aacute;s de subordinaci&oacute;n que de poder.
    </p><p class="article-text">
        Una relaci&oacute;n infinitamente m&aacute;s d&eacute;bil que la que el emirato de Qatar ha mantenido, ya no solo con el FC Barcelona durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os (el patrocinio de los catar&iacute;es ha llegado a su final por vencimiento de contrato, despu&eacute;s de haber sido aprobado dos veces en asamblea), sino con el expresidente y principal valedor de Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell. De hecho, fueron Sandro Rosell y Javier Faus quienes abrieron la puerta del Camp Nou a los representantes del emirato, como recoge <a href="https://drive.google.com/file/d/0B09it_sEI9BaWFQ0ZDlTWWlwLVE/view" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el &uacute;ltimo auto del juez </a>del caso que mantiene al expresidente en prisi&oacute;n. Parece, sin embargo, que para Qatar empieza a ser mucho m&aacute;s rentable invertir en un club del cual tienen el control absoluto que no tirar dinero en otro, como el Bar&ccedil;a, donde sus acciones deben ser aprobadas por las 140.000 personas que ostentan la titularidad.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n parece evidente que Jaume Roures no sale ganando con la marcha de Neymar de LaLiga, sino que sale perdiendo. La huida del astro brasile&ntilde;o deval&uacute;a los derechos televisivos de la competici&oacute;n dom&eacute;stica espa&ntilde;ola, el principal producto que Roures comercializa de forma global a trav&eacute;s de la distribuidora Imagina International Sales. Seg&uacute;n Mediapro, la espa&ntilde;ola es &ldquo;la mejor liga del mundo&rdquo;. Sin Neymar, uno de los grandes animadores de la competici&oacute;n y el hombre llamado a dominar la era post-Messi, puede dejar de serlo pronto.
    </p><p class="article-text">
        B&aacute;sicamente, nos encontramos ante dos escenarios extremos posibles: o bien la pol&iacute;tica, en sentido amplio, ha provocado el traspaso de Neymar al PSG, o solo son motivos deportivos los que explican este movimiento de mercado. A pesar del innegable impacto social del f&uacute;tbol (y de las atractivas y morbosas teor&iacute;as de la conspiraci&oacute;n), la segunda posibilidad deber&iacute;a ser la primera en ser considerada, puesto que para cualquier club el rendimiento deportivo condiciona cualquier otro aspecto de su actividad.
    </p><p class="article-text">
        Por muy obsceno que nos pueda parecer un traspaso de 220 millones de euros, resulta que Neymar, teniendo en cuenta los datos, era la mejor opci&oacute;n de mercado para cualquier club que pudiese permitirse dicha friolera. Esta &uacute;ltima variable es importante: no hay <em>tantos </em>clubes que puedan asumir un fichaje de esta magnitud. En Europa podr&iacute;an considerarse cinco candidatos: los dos Manchesters, el Chelsea, el Madrid y el PSG.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Desde hace unos a&ntilde;os, siguiendo el camino marcado por el b&eacute;isbol en la d&eacute;cada de los 70, toda la actividad que sucede dentro del terreno de juego es monitorizada al mil&iacute;metro y los grandes clubes utilizan esta inteligencia para garantizar el retorno de sus inversiones. La prueba de que este criterio es fiable y anticipa las l&oacute;gicas del mercado es que, con los mismos datos, de los tres candidatos para sustituir a Neymar, dos (Coutinho y Dembel&eacute;) son p&uacute;blicamente pretendidos por la direcci&oacute;n deportiva del FC Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        Teniendo en cuenta todo esto, podr&iacute;amos llegar a la conclusi&oacute;n de que el PSG ha fichado Neymar por un motivo muy simple: porque puede. O, quiz&aacute;s, por dos motivos muy simples: porque puede y porque le conviene.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero tambi&eacute;n podr&iacute;amos empe&ntilde;arnos en pensar que es la pol&iacute;tica la que explica la marcha de Neymar. Para este ejercicio nos veremos obligados a abrir el foco m&aacute;s all&aacute; de la insignificancia, a nivel global, del <em>Proc&eacute;s </em>de autodeterminaci&oacute;n de Catalunya. Todos los an&aacute;lisis serios que se han hecho para explicar el ansia del club parisino -y no han sido pocos-, ponen en el centro de la<a href="http://elmon.cat/monesports/opinio/23851/neymar-jr-un-fitxatge-geopolitic" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> diana las relaciones de Qatar con Arabia Saudita</a>&nbsp;por delante de ning&uacute;n otro factor. Incluso la influencia de Sarkozy, Trump o el Estado Isl&aacute;mico podr&iacute;an contextualizar mucho mejor el movimiento del brasile&ntilde;o que los empujones en el Parlament a cuenta del refer&eacute;ndum.
    </p><p class="article-text">
        La hegemon&iacute;a global del f&uacute;tbol ha resucitado una figura que ya se insinu&oacute; en los a&ntilde;os 90, cuando grandes fondos de inversi&oacute;n compraban los derechos de jugadores para despu&eacute;s moverlos a su voluntad de un club a otro. El &uacute;nico objetivo era maximizar su valor (son casos paradigm&aacute;ticos los de Carlos T&eacute;vez y el actual jugador blaugrana Javier Mascherano), una pr&aacute;ctica que no fue resuelta completamente por la FIFA hasta 2015, a pesar de la introducci&oacute;n del Fair Play financiero en 2011. Dos medidas que no han evitado que el PSG contrate a Neymar y que, seguramente, tampoco evitar&aacute;n que acabe contratando a Mbapp&eacute; por una cantidad cercana a los 200 millones de euros. Lo que antes eran fondos de inversi&oacute;n, hoy pueden ser patrocinadores privados o, directamente, Estados, deseosos de utilizar a grandes clubes como escaparate. A pesar de las medidas preventivas, parece que estos actores tienen los recursos suficientes para sortearlas y seguir teniendo su papel en el mercado futbol&iacute;stico. Y en este terreno de juego global (ya sea geoestrat&eacute;gico, ya sea futbol&iacute;stico, o una mezcla de ambos), la influencia del Bar&ccedil;a, de Mediapro y de Catalunya es, aunque nos duela admitirlo, cada vez m&aacute;s subalterna y menos relevante.
    </p><p class="article-text">
        Al fin y al cabo, es l&iacute;cito que alguien quiera aprovecharse del fichaje de Neymar, ya sea vendiendo r&eacute;plicas de su camiseta en las aceras de los Campos El&iacute;seos o publicando art&iacute;culos que acrediten tesis prefabricadas vinculando el <em>Proc&eacute;s </em>independentista con su decisi&oacute;n de abandonar el club blaugrana (<a href="http://www.elcatalan.es/neymar-cambia-las-esteladas-club-no-apoya-saltarse-las-leyes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">y no me refiero &uacute;nicamente al art&iacute;culo de Pere Rusi&ntilde;ol</a>). Pero todo esto es solamente ruido que no debe hacernos confundir las causas de fondo con lo que no son m&aacute;s que consecuencias colaterales de un fichaje que se ha gestado a muchos kil&oacute;metros tanto de la Pla&ccedil;a Sant Jaume como de la Pla&ccedil;a de les Gl&ograve;ries y que es la antesala de un cambio de paradigma en el mercado del f&uacute;tbol de &eacute;lite.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Manel Vidal Boix]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/neymar-santa-conspiracion_132_3221794.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Aug 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1715528" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1715528" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Neymar y la Santa Conspiración]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Neymar,Caso Neymar]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Neymar i la Santa Conspiració]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/neymar-santa-conspiracio_132_3221769.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Neymar i la Santa Conspiració"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sembla com a mínim imprudent considerar que el desgast provocat per la fugida de Neymar al PSG serà el factor definitiu que apartarà Bartomeu i la seva junta del Barça</p></div><p class="article-text">
        Podria ser que a algun lector aquest t&iacute;tol li crid&eacute;s l&rsquo;atenci&oacute;. Segurament, m&eacute;s que no pas &lsquo;El soci de Jaume Roures vol fitxar Neymar&rsquo;, que era l&rsquo;encap&ccedil;alament de<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/soci-Roures-vol-fitxar-Neymar_6_668843124.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> l&rsquo;article que va publicar Pere Rusi&ntilde;ol</a> el passat 26 de juliol en aquest mateix mitj&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;esmentat article d&rsquo;opini&oacute;, Rusi&ntilde;ol assegurava que l&rsquo;inter&egrave;s del Paris Saint Germain pel jugador brasiler (inter&egrave;s a hores d&rsquo;ara ja materialitzat en multimilionari fitxatge) formava part d&rsquo;un pla superior: erosionar la junta actual del FC Barcelona, presidida per Josep Maria Bartomeu. I en dic &ldquo;article d&rsquo;opini&oacute;&rdquo; ja que absolutament ning&uacute; a la junta del FC Barcelona o del seu entorn ha gosat ni tan sols insinuar el que s&rsquo;hi defensa.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s aviat al contrari. El propi president del club, <a href="http://www.mundodeportivo.com/futbol/fc-barcelona/20170807/43413241799/bartomeu-neymar-psg-fichaje.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josep Maria Bartomeu, reconeixia </a>al recent Congr&eacute;s Mundial de Penyes que &ldquo;vam preveure l&rsquo;any passat que Neymar podia marxar i per aix&ograve; li vam apujar la cl&agrave;usula (...) Fos quina fos la decisi&oacute;, era bona per al Bar&ccedil;a&rdquo;. Una de dues: o Bartomeu t&eacute; el do de la premonici&oacute; (i, honestament, els antecedents no fan pensar que el tingui) o els cants de sirena per atraure Neymar s&oacute;n un mar de fons que poc o res tenen a veure amb la conjuntura pol&iacute;tica catalana. 
    </p><p class="article-text">
        La tesi de l&rsquo;article de Rusi&ntilde;ol &eacute;s que la voluntat de Nasser Al-Khela&iuml;fi, empresari qatar&iacute; propietari del PSG i president de la televisi&oacute; de pagament beIN Sports, de fitxar Neymar no obeiria nom&eacute;s a raons esportives o mercantils, sin&oacute; que hi influiria tamb&eacute; una mena de pacte amb Jaume Roures, l&rsquo;home que controla la franqu&iacute;cia espanyola de beIN a trav&eacute;s de Mediapro. Sempre segons Rusi&ntilde;ol, Roures forma part del que ell bateja com la<em> Santa Alian&ccedil;a</em> (sic), un conglomerat de persones i institucions que presumptament estarien conspirant en secret per apartar Josep Maria Bartomeu de la presid&egrave;ncia del Bar&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Rusi&ntilde;ol assegura que Junts pel S&iacute;, TV3, les restes del laportisme i Mediapro porten mesos duent a terme una campanya desestabiltzadora envers la junta del Bar&ccedil;a. Una campanya que, paradoxalment, no ha tingut cap mena de ress&ograve; en els principals diaris esportius de la ciutat, la font a qu&egrave; recorren de manera priorit&agrave;ria els socis culers per informar-se de l&rsquo;actualitat del club que encara els pertany. Rusi&ntilde;ol tamb&eacute; acusa TV3 d&rsquo;abanderar la &ldquo;campanya d&rsquo;assetjament&rdquo; contra Josep Maria Bartomeu i la seva junta. Per&ograve; l&rsquo;entesa entre Junts pel S&iacute; i TV3 en aquest afer &eacute;s dif&iacute;cil de creure, si fem cas de les pressions internes que ha transcendit que hi va haver a la CCMA per evitar la publicaci&oacute; de <a href="http://www.ccma.cat/esport3/una-investigacio-de-tv3-detecta-anomalies-en-la-liquidacio-del-seient-lliure-del-camp-nou-en-10-partits/noticia/2797626/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;&uacute;ltima entrega del reportatge del Seient Lliure</a>, liderades pel Consell de la CCMA, de majoria convergent.
    </p><p class="article-text">
        Que hi ha forces que volen descavalcar aquesta junta de la llotja del Camp Nou? Segur que s&iacute;. L&rsquo;intent m&eacute;s notori ha estat la proto-moci&oacute; de censura encap&ccedil;alada pel sempitern candidat Agust&iacute; Benedito, que en cap cas ha brandat arguments pol&iacute;tics per justificar la seva acci&oacute; d&rsquo;oposici&oacute;. Una moci&oacute; de censura que, en cas de celebrar-se, posaria Bartomeu en la mateixa tessitura per la que ja van passar altres que el van precedir, des de N&uacute;&ntilde;ez a Laporta; motiu pel qual &eacute;s poc menys que agosarat reduir l&rsquo;atractiu d&rsquo;ocupar la llotja del Camp Nou a batalles pol&iacute;tiques que, amb el temps, ens poden arribar a semblar conjunturals. Per b&eacute; o per mal, el Bar&ccedil;a encara continua sent propietat dels seus socis, que han demostrat ser poc permeables a influ&egrave;ncies externes.
    </p><p class="article-text">
        Si b&eacute; &eacute;s cert que la marxa de Neymar pot debilitar la imatge del Bar&ccedil;a i fer-lo semblar un club incapa&ccedil; de retenir les seves estrelles i de competir de tu a tu amb els equips nou-rics en un mercat cada vegada m&eacute;s inflat (on el Madrid i Florentino semblen moure&rsquo;s amb for&ccedil;a m&eacute;s habilitat), res no indica que aquest fet concret hagi de ser determinant a l&rsquo;hora de fer caure Bartomeu. Des que va guanyar rotundament les eleccions el juliol del 2015 (per m&eacute;s de 10.000 vots de difer&egrave;ncia amb Joan Laporta), a Bartomeu l&rsquo;han perseguit diversos esc&agrave;ndols, la majoria de caire judicial. El cas Neymar 1 (que es va resoldre amb <a href="http://www.aldia.cat/esports/noticia-bartomeu-anuncia-pacte-barca-fiscalia-lexonera-ell-rosell-cas-neymar-20160613223842.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartomeu i Rosell exonerats a costa de declarar el Bar&ccedil;a culpable de frau fiscal</a>), <a href="http://elmon.cat/monesports/noticia/178975/bartomeu-anira-a-judici-pel-cas-neymar" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el cas Neymar 2</a> (amb Bartomeu encara pendent de judici), <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/barca/20170612/bartomeu-declara-cas-columbaris-6099530" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el cas dels columbaris</a>  o el ja esmentat cas &lsquo;Seient Lliure&rsquo; en son nom&eacute;s alguns exemples. Cap d&rsquo;aquests episodis ha situat Bartomeu a la corda fluixa ni l&rsquo;ha for&ccedil;at a convocar eleccions.
    </p><p class="article-text">
        Amb tots aquests antecedents, sembla com a m&iacute;nim imprudent considerar que el desgast provocat per la fugida de Neymar al PSG ser&agrave; el factor definitiu que apartar&agrave; Bartomeu i la seva junta del Bar&ccedil;a. Sobretot si tenim en compte el control gaireb&eacute; monol&iacute;tic que exerceix l&rsquo;actual president sobre els dos diaris barcelonistes m&eacute;s importants. Control que li pot servir perfectament per construir un relat que converteixi <a href="http://www.sport.es/es/noticias/opinion/neymar-ensename-pasta-6203685" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Neymar en un jugador sense escr&uacute;pols i amb un entorn t&ograve;xic</a>.
    </p><p class="article-text">
        Segurament la part m&eacute;s desconcertant de la teoria de Rusi&ntilde;ol &eacute;s el suposat objectiu final: la <em>Santa Alian&ccedil;a</em> voldria prendre el control del Bar&ccedil;a per convertir-lo en un club obertament independentista abans del refer&egrave;ndum d&rsquo;autodeterminaci&oacute; de l&rsquo;1 d&rsquo;octubre. &Eacute;s p&uacute;blic i notori que el FC Barcelona ha demostrat diverses vegades el seu comprom&iacute;s amb l&rsquo;anomenat <em>Proc&eacute;s</em>. No nom&eacute;s amb Laporta, sin&oacute; tamb&eacute; amb la junta directiva actual. Ja ho va fer quan, durant la presid&egrave;ncia de Sandro Rosell, va deixar que la Via Catalana travess&eacute;s de cap a cap l&rsquo;Estadi. I, m&eacute;s recentment, ja sota el comandament de Josep Maria Bartomeu i fruit de la pressi&oacute; de part de la massa social, quan es va adherir al <a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/el-barca-sadhereix-al-pacte-nacional-pel-referendum/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pacte Nacional pel Refer&egrave;ndum</a>. Segur que als l&iacute;ders del Proc&eacute;s els agradaria que el Bar&ccedil;a tingu&eacute;s un president desacomplexadament independentista, com era el cas de Laporta, per&ograve; no sembla pas que tinguin motius fefaents per estar gaire preocupats en aquest aspecte concret.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; l&rsquo;actor de la <em>Santa Alian&ccedil;a</em> per qui Rusi&ntilde;ol sembla tenir m&eacute;s predilecci&oacute; no &eacute;s pas Joan Laporta, sin&oacute; Jaume Roures. A m&eacute;s de mencionar-lo al t&iacute;tol, li dedica la major part de l&rsquo;article, acusant-lo no nom&eacute;s de conspirar per destronar Bartomeu, sin&oacute; tamb&eacute; de tenir tractes estrets i &egrave;ticament q&uuml;estionables tant amb el Govern de la Generalitat com amb l&rsquo;anterior junta de Laporta.
    </p><p class="article-text">
        Un Jaume Roures que, no ho oblidem, nom&eacute;s posseeix una mica m&eacute;s d&rsquo;un ter&ccedil; de la propietat de Mediapro que, al seu torn, nom&eacute;s representa la meitat de l&rsquo;accionariat de la filial espanyola de beIN i que inverteix part dels seus fons propis en la compra i distribuci&oacute; de drets esportius. Malgrat que aix&ograve; no impedeix que Rusi&ntilde;ol es refereixi reiteradament a Roures com a &ldquo;soci&rdquo; d&rsquo;Al-Khela&iuml;fi, la realitat &eacute;s que Mediapro &eacute;s un mer <em>partner </em>local de beIN, un spin-off d&rsquo;Al Jazeera que s&rsquo;ha convertit en una empresa amb vocaci&oacute; global: ja compta amb dotzenes de filials de mida equiparable a l&rsquo;espanyola. Per entendre&rsquo;ns, i seguint en el terreny futbol&iacute;stic: tot i que &eacute;s cert que Jaume Roures i Nasser Al-Khela&iuml;fi tenen relaci&oacute;, aquesta vindria a ser com la de Seydou Keita amb el Bar&ccedil;a de Guardiola: m&eacute;s de subordinaci&oacute; que de poder.
    </p><p class="article-text">
        Una relaci&oacute; infinitament m&eacute;s feble que la que l&rsquo;emirat del Qatar ha mantingut ja no nom&eacute;s amb el FC Barcelona durant els &uacute;ltims anys (el patrocini dels qatar&iacute;s ha arribat al seu final per venciment de contracte despr&eacute;s d&rsquo;haver estat aprovat dues vegades en assemblea), sin&oacute; amb l&rsquo;expresident i principal valedor de Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell. De fet, van ser Sandro Rosell i Javier Faus els qui obriren la porta del Camp Nou als representats de l&rsquo;emirat, com recull <a href="https://drive.google.com/file/d/0B09it_sEI9BaWFQ0ZDlTWWlwLVE/view" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;&uacute;ltim auto del jutge </a>del cas que mant&eacute; a l&rsquo;expresident empresonat. Sembla, per&ograve;, que per a Qatar comen&ccedil;a a ser molt m&eacute;s rendible invertir en un club del qual tenen el control absolut que no llen&ccedil;ar diners en un altre, com el Bar&ccedil;a, on les seves accions han de ser aprovades per les 140.000 persones que n&rsquo;ostenten la titularitat.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; sembla evident que Jaume Roures no hi guanya amb la marxa de Neymar de LaLiga, sin&oacute; que hi perd. La fugida de l&rsquo;astre brasiler devalua els drets televisius de la competici&oacute; dom&egrave;stica espanyola, el principal producte que Roures comercialitza de manera global a trav&eacute;s de la distribu&iuml;dora Imagina International Sales. Segons Mediapro, l&rsquo;espanyola &eacute;s &ldquo;la mejor liga del mundo&rdquo;. Sense Neymar, un dels grans animadors de la competici&oacute; i l&rsquo;home cridat a dominar l&rsquo;era post-Messi, pot deixar de ser-ho aviat.
    </p><p class="article-text">
        B&agrave;sicament, ens trobem amb dos escenaris extrems possibles: o la pol&iacute;tica, en sentit ampli, ha provocat el trasp&agrave;s de Neymar al PSG o nom&eacute;s s&oacute;n motius esportius els que expliquen aquest moviment de mercat. Malgrat l&rsquo;innegable impacte social del futbol (i l&rsquo;atractiu gaireb&eacute; morb&oacute;s de les teories de la conspiraci&oacute;), la segona possibilitat hauria de ser la primera a considerar, at&egrave;s que per a qualsevol club el rendiment esportiu condiciona qualsevol altra vessant de la seva activitat.
    </p><p class="article-text">
        Per molt obsc&egrave; que ens pugui semblar un trasp&agrave;s de 220 milions d&rsquo;euros, resulta que Neymar, d&rsquo;acord amb les dades, era la millor opci&oacute; de mercat per a qualsevol club que pogu&eacute;s permetre&rsquo;s aquest nivell de despesa. Aquesta darrera variable &eacute;s important: no hi ha <em>tants</em> clubs que puguin assumir un fitxatge d&rsquo;aquesta magnitud. A Europa, podr&iacute;em considerar que nom&eacute;s hi havia cinc candidats: els dos Manchesters, el Madrid i el PSG.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;uns anys en&ccedil;&agrave;, seguint el cam&iacute; que va iniciar el beisbol a la d&egrave;cada dels 70, tota l&rsquo;activitat que passa dins del terreny de joc est&agrave; monitoritzada al mil&middot;l&iacute;metre i els grans clubs utilitzen aquesta intel&middot;lig&egrave;ncia per garantir el retorn de les seves inversions. La prova que aquest criteri &eacute;s fiable i anticipa les l&ograve;giques de mercat &eacute;s que, amb les mateixes dades, dels tres candidats a substituir l&rsquo;abs&egrave;ncia del brasiler, dos (Coutinho i Dembel&eacute;) son o han estat p&uacute;blicament pretesos per la direcci&oacute; esportiva del FC Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        Tenint en compte aix&ograve;, podr&iacute;em concloure que el PSG ha fitxat Neymar per un motiu molt senzill: perqu&egrave; pot. O, si volem, per dos motius molt senzills: perqu&egrave; pot i perqu&egrave; li conv&eacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; tamb&eacute; ens podr&iacute;em entossudir a pensar que &eacute;s la pol&iacute;tica la que explica la marxa de Neymar. Per fer l&rsquo;exercici ens veurem obligats a obrir el focus for&ccedil;a m&eacute;s enll&agrave; de la petitesa, a nivell global, del proc&eacute;s d&rsquo;autodeterminaci&oacute; que es viu a Catalunya. Totes les an&agrave;lisis serioses que s&rsquo;han fet al respecte, que no han estat poques, posen al centre de la<a href="http://elmon.cat/monesports/opinio/23851/neymar-jr-un-fitxatge-geopolitic" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> diana les relacions de Qatar amb l&rsquo;Ar&agrave;bia Saudita</a> abans que cap altre factor per explicar el desfici dels administradors del club parisenc. Fins i tot la influ&egrave;ncia de Sarkozy, Trump o l&rsquo;Estat Isl&agrave;mic podrien explicar molt millor, en aquesta dimensi&oacute;, el moviment del brasiler que no pas les corredisses pel Parlament de la Ciutadella a compte del refer&egrave;ndum.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;hegemonia global del futbol ha ressuscitat una figura que ja va insinuar-se des dels anys 90, quan grans fons d&rsquo;inversi&oacute; compraven els drets de jugadors que movien a voluntat d&rsquo;un club a un altre. L&rsquo;&uacute;nic objectiu era maximitzar-ne el valor (i de la que en s&oacute;n casos paradigm&agrave;tics T&eacute;vez i l&rsquo;actual jugador blaugrana Javier Mascherano), una pr&agrave;ctica que no va ser resolta completament per la FIFA fins el 2015, malgrat la introducci&oacute; del Fair Play financer el 2011. Dues mesures que no han evitat que el PSG contracti Neymar i que, segurament, tampoc no evitaran que acabi contractant Mbapp&eacute; per una quantitat propera als 200 milions d&rsquo;euros. El que abans eren fons d&rsquo;inversi&oacute; avui poden ser patrocinadors privats o, directament, estats, desitjosos d&rsquo;utilitzar els grans clubs com a aparadors. Malgrat les mesures preventives, sembla que aquests actors tenen prou recursos per esquivar-les i continuar tenint el seu paper en el mercat futbol&iacute;stic. I en aquest terreny de joc global (ja sigui geoestrat&egrave;gic, ja sigui futbol&iacute;stic, o una barreja de les dues coses), la influ&egrave;ncia del Bar&ccedil;a, de Mediapro i de Catalunya en general, per molt que ens dolgui admetre-ho, &eacute;s cada dia m&eacute;s subalterna i menys rellevant.
    </p><p class="article-text">
        Al cap i a la fi, &eacute;s l&iacute;cit que qui sigui vulgui treure profit del fitxatge de Neymar pel PSG, ja sigui venent r&egrave;pliques de la seva samarreta a les voreres dels Camps Elisis o b&eacute; fent-ne articles que abonin tesis prefabricades vinculant el proc&eacute;s independentista amb la seva decisi&oacute; d&rsquo;abandonar el club blaugrana (<a href="http://www.elcatalan.es/neymar-cambia-las-esteladas-club-no-apoya-saltarse-las-leyes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">i no em refereixo nom&eacute;s a l&rsquo;article de Pere Rusi&ntilde;ol</a>). Per&ograve; res d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s m&eacute;s que soroll que no hauria de fer confondre les causes de fons amb el que no deixen de ser conseq&uuml;&egrave;ncies col&middot;laterals d&rsquo;un fitxatge que s&rsquo;ha gestat a molts quil&ograve;metres tant de la Pla&ccedil;a Sant Jaume com de la Pla&ccedil;a de les Gl&ograve;ries i que &eacute;s l&rsquo;avantsala d&rsquo;un canvi de paradigma en el mercat del futbol d&rsquo;elit.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Manel Vidal Boix]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/neymar-santa-conspiracio_132_3221769.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Aug 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1715528" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1715528" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Neymar i la Santa Conspiració]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7ab19687-019a-4224-852a-744eb958c2a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Caso Neymar,Neymar]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
