Maria Josep Escrivà té una veu poètica decantada i pura com un bocí d’ambre. Hi ha en la seua poesia una força primigènia i alhora evocadora, alguna cosa de pregona i instintiva. No hi ha en ella cap artificiositat ni cap impostura, és la veu del paisatge humil i secret, del redós de la muntanya, del barranc modest de la vall de la infantesa. Jordi Solà, el seu company, home foguejat en mil viatges i una veu poètica també ben segura, diu d’ella que és la personificació més clara i més genuïna del fet poètic. I Maria Josep ho convé: “per a mi la vida i la poesia són el mateix, existeix una fusió inestroncable entre l’art i el dia a dia. Visc autènticament. La meua poesia és un testament vital”.

Hem anat a visitar-la a la seua casa de Miramar, a pocs quilòmetres de Gandia. En aquella planta baixa d’un adossat, Maria Josep fila els seus poemes, en una tauleta menuda de la seua cambra. Hi ha una domesticitat plàcida, un ambient recollit, amb la llum lateral que entra des d’una terrassa, amb alguns pocs cossiols. “Ara s’està molt bé... A l’estiu açò es posa insuportable. Necessite silenci per a escriure”. Un gos lladra insistentment, planyívolament, en una terrassa contigua. Em mira i diu: “L’animalet el tanquen en la terrassa i dona la matraca als veïns”. Ja passen aquestes coses! Mentre la poeta cerca aquella paraula que clou el vers, aquell matís que il·lumina el poema, l’odiós gosset del veí s’encarrega d’interferir amb la seua necessitat canina, peremptòria però tan vital. “Jo sóc deixebla de Josep Piera, a qui admire tant que li vaig dedicar la meua tesi doctoral. També sóc fillola de Marc Granell, el meu pare espiritual, i que ha escrit per a infants com ningú. I admire d’allò més Jaume Pérez Muntaner, com a poeta, com a traductor, com a crític i com acadèmic. Fou ell qui em va dirigir la tesi doctoral. Puc dir que els valencians hem tingut molta sort de tenir aquests mestres, aquests grans models”. I de seguida postil·la: “Però no em voldria quedar en allò local: també el meu món és el d’Eugenio Montale, i el de la poeta polonesa Wisława Szymborska...”.

El gosset segueix lladrant. “A l’estiu fugim d’ací i anem a la Vall de Gallinera... Allí tenim el nostre refugi. Açò s’ompli de xiquets...”, afegeix. Li pregunte si creu en una poesia escrita des de la maternitat, que poguera ser distintiva de la masculina. “Algunes poetes escriuen d’una manera molt satisfactòria de la maternitat, com una realització personal. Altres d’una manera dramàtica... M’interessen més aquestes últimes. Com ara Leire Bilbao, que escriu d’ella com un trasbals. De vegades, sembla que pel fet de ser dona estàs vulgues que no predestinada a ser mare. Al capdavall, és una de les experiències i angoixes més universals. Christelle Enguix té un poemari preciós, titulat Tot el blat, i Anna Suir, que em té captivada, amb El llapis amb què escric, també entra en el tema”.

Jordi, que és dret, estintolat en el marc de la porta de la cambra, i amb un somriure murri, introdueix el nom de Joan Margarit, i el seu famós poemari a la seua filla Joana. “En aquests moments hi ha en la poesia quasi una proporció igual de sexes, cosa que abans no passava”, diu Maria Josep. “Tanmateix, la dona encara ha de vèncer algunes barreres psicològiques que la tenallen: hi ha una discreció, una cautela a parlar, a expressar obertament els sentiments”. Mire la seua biblioteca, amb volums escollits. Al menjador hi ha una altra llibreria, amb els volums fins i escadussers de les veus poètiques. “Acumule pocs llibres... Els tinc repartits per casa dels pares, per on puc... Visc amb allò essencial. No sóc gens bibliòfila”. Jesús Císcar ho lamenta, perquè busca aquella fotografia del lletraferit rodejat de papers i revistes. En canvi, en aquella casa regna l’ordre: la revista Caràcters conviu junt amb Mètode, en una plàcida harmonia. I sobre la taula, un gran corn rugós recorda les activitats marineres de son pare, home de mar.

Parlem del seu proper llibre, titulat Sempre és tard i que ha enviat a un premi literari. Està nerviosa, pel que puga passar. “Sempre és tard perquè quan volem reaccionar ja no hi som temps. Almenys per a les coses importants. L’adverbi sempre conté la duració, el temps no finit. En la vida sempre estem perdent. Viure és acumular pèrdues”. Pense que també guanyem, però Maria Josep insisteix en la idea. “Hi ha un poema sobre l’expulsió dels moriscos”... “Espectres dels moriscos que ens visiten!”, apostrofa Jordi, rient. “Ens agrada passejar molt per aquelles serres de l’interior, perdre’ns pels seus barrancs... Terres tan belles i alhora sadollades de tant de dolor. Com ara el Pla de Petracos, on hi hagué una massacre de moriscos... Un vertader genocidi. He poetitzat sobre el barranc de Malafí, per on varen fugir els moriscos... En realitat, crec en aquesta poesia on es mescla la terra i la idea de país, una poesia desarmada de la seua singularitat local no m’interessa”. Li pregunte si els poetes no s’han fet massa urbanites. Riu. Té un riure espontani, i els ull se li acluquen extraordinàriament; també riu Jordi, que amb els seus cabells llargs i cendrosos, arreplegats en una cua de cavall, projecta un vague aspecte oriental. “Ah, Martí, t’haig de fer una esmena a aquest argument teu: ara sí que hi ha poetes que escriuen del nostre territori! Com ara Jaume Coll Mariné. O Lluís Solà... O Lluís Calvo! També és un tema que m’obsessiona, i no és gens anecdòtic en la meua poesia. Tinc un poema titulat Flors a casa que comença: ‘Perdoneu-me guerres llunyanes’... Crec que la natura fa flors per sobreviure, com nosaltres fem art, també per sobreviure”.

La paràbola floral em deixa una mica confús. Potser el meu darwinisme és massa radical. Però tant se val. Amb motiu de l’exposició Jocs florals a Cavanilles, que vaig comissariar l’any 2005 a la Universitat de València, i del meu text El valor del paisatge. Art, natura i poesia del nostre país, on assenyalava que els poetes i artistes valencians no havien mostrat prou interès pel paisatge valencià, es va originar una inesperada i fructífera polèmica (on hi varen participar, entre altres, Vicent Alonso i Enric Sòria). Maria Josep insisteix: “També vaig escriure un text titulat Quan els homes escupen a la terra... per al pròleg d’un llibre”. Podria ser: el seu llibre Serena barca s’inicia amb un poema per la defensa d’unes dunes litorals, afectades per una futura urbanització, amb potents fotografies de Natxo Francés. Però, malgrat tot, encara crec que hi ha molt poc d’interès per part dels nostres creadors per la natura, i que això ha dificultat la consciència del territori tan ric i singular que posseïm els valencians. Tant se val, allò ja va passar, i és possible que aquella polèmica servira, si més no, per tal de despertar una mica l’interès entre la nostra intel·lectualitat, fusterianament escèptica al davant de la bellesa d’un aiguamoll o una muntanya.

“Si el poeta no viu connectat amb la terra no m’interessa. Ens equivoquem si no ens comprometem”, afegeix Maria Josep. Jo comente que potser hi ha massa literatura introspectiva, que es mira el melic, que no surt de la seua cambra, que ni tan sols mira per la finestra. Jordi ho convé: “Sí, el meu jo com a mesura de totes les coses... Ja fa anys Triadú va dir que calia regressar als temes universals”. Jordi Solà és un home de mirada sàvia i tarannà humanista, que combina el seu interès per la poesia (és autor d’un poemari premiat, titulat Ull de glaç) amb una percepció antropològica sobre l’origen de la cultura. “Crec que precisament és el nomadisme el que permet la gran floració de la cultura: sense aquest no haguera hagut civilització”, m’explica en un moment de l’entrevista. Des de fa quatre anys manté una relació sentimental amb Escrivà, i allò els ha ajudat a créixer personalment. “La libido creativa” diu un, “Un Eros que ens impulsa”, diu l’altra... I riuen feliços. Sens dubte, en aquell petit racó de la Safor la poesia es sublima i s’arbora en efervescències colossals. Maria Josep clou el tema: “Siga com siga, els valencians estem en un moment creatiu com mai”. No puc més que donar-li la raó.

“Tu ets el teu propi experiment!”, resa una de les sentències d’un dels quadres de Manuel Baixauli. Li pregunte com va el seu experiment i l’escriptor s’arronsa d’esquenes i somriu: “Ui! Si ho sabera no seria divertit”. Baixauli escriu en els seus quadres sentències d’escriptors estimats que acompanya amb la seua imatgeria retorta i angulosa, flamígera. Les paraules sempre han estat presents en la seua obra pictòrica, i ara és a l’inrevés, els seus dibuixos apareixen en els seus llibres. “No trobes que és una mica anacrònic pintar?”, em pregunta de sobte. Hi ha en la seua mirada una certa melancolia, com si sobre ell descansara un pes existencial especialment feixuc. “Vull dir, quin sentit té pintar un quadre perquè decore el menjador d’un saló burgés? Si almenys fos per a un museu...”. Li dic que, si més no, un dels sentits que té és guanyar-se la vida, i de vegades molt bé. Em mira des de les ulleres de pasta, i me n’adone que les seues patilles fan un angle a mitja galta, i es dirigeixen en punta cap a les comissures de la boca. “Potser sí... Però el llibre té l’avantatge que és un producte popular. No es té la possessió de l’obra...!”.

Podríem estar discutint aquesta qüestió indefinidament. Es poden fer serigrafies, però no és el mateix, és clar. Parlem en una cambra del taller del pintor, on Baixauli escriu en una tauleta menuda, vora una estufeta elèctrica, ara apagada. La gelor és intensa i l’ambient espartà. Hi regna un silenci gebrat, cristal·lí. “Em pose eixa bata blava, a veure si se m’apega alguna cosa de Fuster!”, diu rient, recordant la imatge icònica del misantrop de Sueca, en bata i plantofes. I afig: “Vinc ací perquè a casa la meua dona no em vol tindre al costat... Ella necessita tot l’espai per a compondre música”. Isabel Manyes és professora de composició musical al conservatori de Catarroja i autora de nombroses peces musicals. Es fa un silenci. Aleshores Jesús li pregunta en quin espai li va fer Francesc Vera la fotografia que apareixia a La Vanguardia fa uns dies, i Baixauli el mira sorprès. Julià Guillamon ressenyava el teu darrer llibre, li explica el fotògraf. “Ah, no ho sé... No l’he llegida... En general no llig els crítics. No m’atrauen gens. Es fixen en unes coses! Que si a aquest personatge li manca no sé què...”. De fet Guillamon en la crítica indicava que els seus pares tenien una botiga d’electrodomèstics. “Veus! Quines coses conten... Sí, es deia El bazar del hogar! I a quin sant explica això?”.

Baixauli acaba de publicar la novel·la Ignot, on un dibuixant de nom Mateu (l’alter ego seu) il·lustra els textos d’un escriptor frustrat. “La idea la vaig tindre un dia que em vaig trobar al Perellonet amb un vell amic que volia ser escriptor, i que de jove apuntava maneres... Em va colpir molt veure’l tan derrotat i alcoholitzat, era la imatge exacta del fracassat”. Li pregunte si la bibliotecària que hi apareix, amb la qual el protagonista té un afer, també és real. “Sí, és clar: si tens la persona feta, per a què te l’has d’inventar?”. En realitat, Baixauli no defuig aquestes versemblances, de vegades molt explícites. En L’home manuscrit apareix un personatge enquimerat, que escriu al fons d’un pou (metafòricament parlant), que és un clar homenatge al seu veí Josep Palàcios. “Al principi, Palàcios recomanava el meu llibre a tothom... Se sabia fins i tot de memòria el fragment on ell hi apareix! Fins que el llibre va tindre èxit. Massa èxit, a parer seu! I es va emprenyar amb mi... I ens hem distanciat”.

I, sens dubte, L’home manuscrit fou un èxit aclaparador, amb un bon reguitzell de premis de la crítica. La crònica de la gestació d’aquell escriptor exigent, que busca crear i transcendir, fer literatura, des de la més indoblegable perseverança, va encisar els lectors. En Ignot, Baixauli regressa a aquest terreny dels processos interns que guien la creació, en un text laberíntic on tots els personatges que hi apareixen tenen alguna cosa d’extravagant i insòlit. Com ara un mecenes que es dedica a compondre un gran diccionari de genis desconeguts. Tot allò amanit amb reflexions sobre l’art de crear: “Per què una obra com Inventary enlluerna des de la primera pàgina, com un foc incandescent, i per què una altra obra del mateix autor, escrita amb estil semblant, més madur, amb menys ingenuïtats, és cendra humida? Vet ací el gran misteri de la literatura i de l’art”. Li pregunte el perquè, si coneix la raó d’aquell gran misteri. “Perquè la literatura en aquest país recorda a la llar del foc... Molt de foc i poca brasa. Els crítics i els mitjans busquen cada any un autor revelació. Però què poca gent queda desprès! Volen sempre sang nova, refrescant. Veus mai sentides! Però, que pocs que es consoliden!”.

El llibre està molt ben editat per Periscopi, una editorial que està fent molt bona tasca literària, amb una important aposta en la traducció de textos estrangers. En la portada hi apareixen uns escarabats: “La idea la vaig tindre arran d’un conte que vaig escriure per a la revista Mètode”. Un conte per a una secció de la revista titulada Escriptors ciènciaferits i on un escarabat era el pinyol de la trama. “Ara l’he aprofitat per a la novel·la... Jo faig com Bach, ho recicle tot!”. I en efecte, a Ignot hi ha molta metaliteratura, molt de joc d’espills, moltes referències a autors i compositors; en molts aspectes és un llibre de llibres que mostra l’univers baixaulià.

Vull saber si es sent ben tractat a Barcelona. Enric Sòria, en una entrevista de Lourdes Toledo publicada en aquestes pàgines, indicava que els escriptors valencians eren invisibles a la ciutat de comtal. “A mi em passa potser tot el contrari... És ací, a la meua terra, on em trobe del tot oblidat”. Recorde que en la porta d’entrada hi ha un rètol que anuncia el seu taller, en aquests termes: “L’Exili. M. Baixauli. Pintor”. “I tant, visc un exili interior... Aquest estudi es troba del tot aïllat de l’exterior, del que puga passar al món”.

Faig una mirada per l’estudi. Hi ha l’inesgotable Alcover-Moll, la Flexió Verbal de Valor, uns pocs llibres, poca cosa més. Sobre una paret, una mà modelada, envernissada de verd. “És la mà del meu avi, que era cadirer, arreglava cadires de bova...”. Són uns dits retorts i prims, com arrels d’arbre. “Quan ve alguna escola, produeix una gran impressió als xiquets... Els dic que és de veritat!”. Sembla una mà amoixamada, amb una certa retirada a la de sant Vicent màrtir, que es conserva a la catedral de València. Baixauli escriu de matí, perquè per les vesprades fa classes a l’Escola Escola d’Art Municipal de Sueca. “M’agradaria tindre més temps per a crear. Dedicar-me a escriure exclusivament. Perquè tinc moltes idees... Estic decebut amb el govern valencià. Quina poca gestió cultural que fan. Ni ajuden als clubs de lectura, ni als escriptors. Nosaltres depenem per complet de la Institució de les Lletres Catalanes... Per no parlar d’À Punt, amb aquell to paternalista que empren, que et tracten com si fores una criatura”. Baixauli camina per una estança contigua, on hi exposa alguns dels seus quadres. “Aquest porte trenta anys pintant-lo”, li explica a Jesús. Llig una sentència que hi és al centre de la composició: “El temps no és un tram recte, més aviat és un laberint...”.

Jesús li demana fotografiar-lo junt amb la seua biblioteca, que es troba al seu domicili del carrer de sant Josep. Fem via cap allà. Baixauli viu paret amb paret amb la casa de Joan Fuster, ara transformada en museu. Diu, fent-me l’ullet: “Mai no podré ser l’escriptor més important del meu carrer!”. Li pregunte si la figura del Mestre que apareix a Ignot és Fuster. “No, no... I em molesta que es pense en ell. En realitat, és un transsumpte de Michel Houellebecq! S’assembla més al personatge, rebregat i rònec”. Entrem en sa casa, modernista, amb belles portes de mobila vella, i amb quadres seus ací i allà. Un d’ells amb Isabel al piano. També hi ha un parell del seu admirat Enric Banyuls, un pintor de Corbera que va infantar obres tota la vida i mai no va exposar quasi res, com si es tractara d’un personatge baixaulià. “Aquest altre quadre també té una sentència divertida: ‘No tingues pressa no pergues el temps’”. I posa per a Jesús davant de la llibreria, una mica cohibit.

Aleshores li pregunte si haguera de triar un llibre quin salvaria, per tal de fer, posem per cas, la Biblioteca Universal dels Llibres Fracassats. Contesta sense dubtar-ho: “La Bíblia”.

Lourdes Toledo ens rep en l’àtic d’una finca del barri de l’avinguda d’Aragó. Des de la seua terrasseta, on ens reconeix que sovint s’hi posa a llegir i a escriure, es veu bona part de la València extramurs, amb les grues del port i la ratlla blava de la mar. “El meu pis de Russafa el tinc llogat... Allí no puc viure, pel soroll dels restaurants”. Li dic “aquest és el teu balcó amb vistes”, i riu, d’una manera espontània. Porta unes arracades verdes, grans, que es mouen com si foren un mòbil de Calders durant tota l’entrevista, i els cabells curts, a la garçon, que reforça la lluentor dels seus ulls, expressius i punyents. De vegades, quan clou les parpelles, aquestes tremolen subtilment, com si aquells ulls poderosos s’hi rebel·laren. Jesús Císcar li diu que vol fer-li una fotografia en aquell espai, i Lourdes pren el llibre que està llegint ara, Dues o tres pintes més tard. Notes disperses, el darrer dietari de Ferran Archilés. Vull saber què li sembla: “Té molta ironia fina. M’ho estic passant molt bé, i retroalimentant-me per al meu dietari... Potser sobra una mica d’erudició”. Li pregunte si no és el mal dels dietaris, que semblen de vegades més una exposició de lectures profundes que una reflexió sobre la vida. “Saps allò que va escriure Gabriel Ferrater: ‘Diré el que em fuig. No diré res de mi’... Molts assagistes eviten parlar d’ells, s’oculten rere les lectures. Per exemple, el dietari de Ramon Ramon, que tot i que és un gran llibre he de confessar que m’he botat pàgines! Quan parla dels seus viatges a Itàlia i als museus... Sóc molt pennaquiana...”

Riu sorollosament. Es refereix a Daniel Pennac, i a l'assaig Com una novel·la, on exposa les seues idees sobre el gaudi de llegir (i el dret del lector a abandonar un llibre quan l’avorreix). “Però no em malinterpretes, he escrit una ressenya molt bona sobre el dietari de Ramon per a Caràcters, el que passa és que encara no l’han publicada. I això que la vaig enviar fa més d'un any!... Ara estic llegint molta literatura femenina. Un dia em vaig adonar que el meu bagatge cultural estava fet pel patriarcat! Gaziel, Pla, Xammar, Sagarra, Capote i tants altres eren els meus referents... Vaig descobrir Aurora Bertrana i em vaig dir, on has estat vivint? Ara busque la literatura testimonial femenina. S’assembla més a com ho veig jo... També elles han segut mares”. Li comente que Raquel Ricart em contava en una entrevista anterior que darrerament sols llegia literatura femenina i que hi hagué entre nosaltres fins i tot una punta de picabaralla intel·lectual... “Ah, no sóc gens sectària, Martí. Virginia Woolf deia: ‘no hem de perdre el temps reflexionant amb el nostre sexe quan escrivim’. Mira acabe de llegir un llibre preciós de Claudio Magris, Instantànies, petites peces descriptives...”

Pense que això contradiu una mica el que havia dit abans, però tant se val. Al capdavall, és un tema complex i, com diria el filòsof, parlar ja és exagerar. Lourdes Toledo acaba de publicar el seu primer dietari, titulat Amèrica endins, que ha estat tota una revelació. Per a mi és una lectura interessant pel que té d’epopeia personal, de valentia, de coratge intel·lectual. Ho explica a la introducció: “Des que van nàixer els meus fills, son pare i jo havíem anat construint el projecte de treballar i viure com a mestres una temporada en un país de llengua anglesa, en gran part perquè Joan i Marina viatjaren i conegueren món”. I després d’un parell d’intents ho aconseguiren als Estats Units d’Amèrica, a l’estat de Nou Mèxic. Lourdes és professora d’anglès i allà va viatjar la família, on s’hi varen estar tres anys. Amèrica endins és una crònica d’aquella peripècia vital, i una descripció vívida i sincera, sense més pretensió que la de narrar el que s’hi veu i s’hi viu. Una galeria de personatges, d’amics, d’aventures, on la natura hi té lloc d’una manera primordial, amb belles descripcions del far west.

“Martí, vaig a confessar-te una cosa: et cite en el meu nou dietari”. Em quede mirant-la sense saber si per a bé o per a mal. “Vaig llegir allò que explicaves en una entrevista del desinterès dels escriptors valencians per la natura, i com responsabilitzaves una mica Fuster... Estic molt d’acord amb tu! Concidesc amb tu que costa molt descriure un paisatge que no es coneix... En canvi, a Amèrica hi ha escriptors meravellosos que descriuen la natura amb profunditat, fent d’ella un element primordial de la seua prosa. Per exemple, Barbara Kingsolver, que tracta sempre personatges femenins aïllats al mig de les muntanyes, en episodis de supervivència... Perquè la soledat i les distàncies en aquells llocs poden arribar a ser immenses. També Annie Dillard, i els seus assaigs”. Li pregunte perquè hi ha tan poques dones que practiquen l'assaig, si també és degut al patriarcat. “Potser hi ha una mica de pànic escènic... La ficció resulta més fàcil per a una escriptora, que mostrar-se plenament. Es pot evadir, sense haver-se de comprometre’s. Hi ha poc assaig des del jo, poques memòries... Et recomane molt el llibre de Majo Siscar Tremendes, són reportatges on hi ha molta implicació personal, molta humanitat. També els textos de Helen Gardner, que entra en la sala de maternitat d’un hospital, i descriu el part i tot el que hi veu... Això difícilment ho podria escriure un home”.

Jesús Císcar li demana que interprete alguna cosa al piano. En Amèrica endins explica la seua passió per la música i com aquesta li va fer abandonar durant un temps la lectura. Aquell piano que hi ha al menjador és evocador d’aquells moments. “Ho he oblidat quasi tot... Cal veure com s’oblida de ràpid la música... molt més ràpid que l’escriptura. Aquest sant Jordi passat vaig anar a Barcelona. Mai no hi havia estat i vaig gaudir de veres. El meu amic Vicent Berenguer em va recomanar que anara a un bar on fan un còctels molt bons, i li vaig fer cas. Allí, en aquell bar, vaig sentir per primer colp que ja tenia veu d’escriptora. Una veu pròpia. Potser puga sonar pretensiós, però tant se val... M’ha costat tant aconseguir-la! Jo m’he criat en castellà, i va ser amb motiu de tindre a Enric Iborra de professor a l’institut quan vaig començar a fer poesia en valencià. Amb ell aní a la Forest d’Arana... Jo m’he escolaritzat en francès, però vaig decidir parlar anglès, i ara sóc professora... Vinc d’una família humil, amb pares sense estudis. Tot ha estat a costa d’esforç i sacrificis!”. Li dic que és a self-made woman i ho convé. “No ha estat fàcil. Tinc la biblioteca dispersada per mil llocs, he patit un divorci, ara estic pensant fer una estada d’uns anys a Marroc, per a seguir creixent... El meu ofici és escriure”.

Té molta vida al darrere, Lourdes Toledo. I això és el principal ingredient per a una bona literatura. I aquella rebel·lia consubstancial a la seua naturalesa (“Sóc una persona desobedient”, em diu en un altre moment). Li pregunte pels seus fills, com varen dur el retorn desprès de tres anys a Nord-Amèrica. “No fou fàcil... L’educació allà és molt més senzilla que ací. En l’escola espanyola exigeixen molt més i han patit... Però sempre portaran amb ells aquella experiència”. Això és ben cert. Potser d'haver nascut en alguna família més convencional la seua vida hauria estat més senzilla, però de segur que molt menys plena. “Mentre escrivia Amèrica endins vaig rememorar moltíssims moments feliços. Vaig escriure aquest llibre plorant. Amb un dol tremendo”.

Toni Mollà ens cita al bar l'Infern de Massalfassar. Fa paret mitgera amb l'església parroquial, i allò mou la jocositat: “com és natural!” diu Toni. Per diverses circumstàncies, que no cal consignar ací, Jesús i jo ens perdem pels caminets de l'horta i arribem tard. Això fa que al bar ens reben, als urbanites, amb riures i estirabots: un dels més animats és l’alcalde, Joan Morant, que acaba dient: “Quin país tenim, mare!” A la qual cosa Toni replica: “No és país, és paisatge!”. Això fa que s'enganxen, i que jo, al davant d'aquella capbussada de sabor local accepte mig entrepà de truita de carxofes. Sensacional.

Toni Mollà ha fet de tot: de mestre, de sociolingüista, de crític pilotari, de professor universitari, d'assagista cívic (La utopia necessària), d'assagista memorialista (Tot entra en el pes), fins i tot d'exvalencià (Nosaltres, exvalencians). És un home brillant, amb una mirada lúcida sobre les coses de l'existència, a la qual cal posar un vernís molt matisat d'escepticisme fusterià (la seua entrevista inacabada amb Fuster és un gran treball). Així les coses, la conversa és ràpida i empedrada de cites, de reflexions i de riures. Tan bon punt entrem en el seu adossat de Massalfassar, em sorprèn descobrir un quadre de Biot. “Pepe era de Meliana, com jo. Li dèiem Pepe el Mimiu... Coses del poble. Jo sóc de ca Cándido. Érem molt amics i el vàrem ajudar el que vàrem poder. Era un home que no tenia els peus en terra, un absolut desastre per a les coses de l'existència material”.

Per Biot tinc una estima especial: el vaig descobrir en una exposició municipal, i vaig escriure un article per al Quadern d’El País, que per raons d'actualitat cultural no vaig arribar a publicar. Però mai no és tard per reconèixer un bon artista. Aleshores escrivia: “Visite l’exposició El paisatge innovat de Pepe Biot a les Drassanes de València. A Biot li fascina la decantació cromàtica, aquell mosaic de colors (de rovells, ocres, verds foscos, verds envernissats, grisos, vermells) que van dipositant-se a poc a poc sobre el tronc d’un arbre. Francesc Jarque duu un temps fotografiant líquens sobre les pedres perquè assegura que cap pintura abstracta ho pot superar. I és en això on també convergeix Biot, en aquell caramull de decantacions, de restes, de bocins, de traces, de colors fugissers que es van superposant sobre les escorces arbòries”.

Ara em sap greu no haver publicat aquell article. “Venia a casa i em deia: Toni se m'han acabat els diners per al vi”. Toni riu, com dient, ell era així. El seu estudi en aquell adossat està en “el colomer”, és a dir en les golfes d'aquell dúplex. Des d'allí es veu tota l'horta, i al davant un cebar. A l'estudi té un carbonet de Biot, d'un tronc de garrofera. “Jo escric com Pepe pintava. 15-20 llenços a l'hora. I passe d'un a l'altre i vaig fent ratlletes. Primer necessite veure la taca... Mira ací tinc la taca dels meus pròxims articles, el de La Vanguardia i el del Levante, per al Posdata”. Al darrere de la taula té una llibreria, cristal.lada, pintada en blanc. Entre els llibres sobresurt una bandera republicana: “El meu avi va ser el darrer alcalde de Meliana de la República... De vegades, algú em diu que això és una bandera espanyola. Em sembla una falta de respecte!”. 

Parlem de son pare, que va passar uns anys empresonat a sant Miquel dels Reix. I em mostra una fotografia on apareix junt amb Rita Barberá: “Quan vaig guanyar el premi Ciutat de València de Narrativa, amb el meu llibre Més enllà de San Francisco, va voler vindre a l’entrega... Ja  estava molt malaltet, però volia dir-li unes cosetes a Rita. Resulta que el besavi de l’alcaldessa, Miquel Nolla Bruixet, originari de Reus, va fundar una fàbrica de taulells a Meliana. Del senyor Miquel en va néixer un altre Miquel, conegut al poble com ‘el senyoret’, avi matern de Rita”. Toni Mollà m'explica que durant la guerra civil intentaren matar-lo, i com el seu avi i un parell d’amics van fer guàrdia cada nit durant un any al davant de la casa del senyoret, malgrat ser republicans afiliats al Partit Autonomista de Blasco Ibáñez. I continua: “En acabar la guerra, el meu avi patern va ser condemnat a uns quants anys de presó que va complir a sant Miquel dels Reis, de delictes inexistents i sense que ningú intercedís per ell”.  I conclou: “Potser sense el meu avi i aquells amics haurien mort el senyoret, i Rita Barberá, amb tota probabilitat, mai no haguera existit. Això li va voler explicar mon pare aquell dia”.

Ja passen aquestes coses. Rita Barberá ha estat una de les més bel·ligerants opositores a la memòria històrica, ben coneguda pel seu menyspreu cap a aquestes qüestions. Torne a mirar aquell paisatge, de camps d’horta i tarongerar. Al fons es veu el campanar de Meliana, i cap a la mar el d’Albuixec. És un paisatge, que estova l'ànima. “Fuster i Pla tenien en comú la mentalitat. Un podria ser comunista i l'altre conservador, però tots dos provenien d’una realitat social ben semblant. L'assaig de Fuster sempre és pudorós, el seu jo sempre està envelat. En realitat, si Fuster haguera tingut algú que poguera cuidar dels seus pares, una germana, per exemple, (i entén el que vull dir) de segur que hauria alçat el vol. Però ser fill únic el va obligar a quedar-se a Sueca, i d'ací naixen les tertúlies... I, tanmateix, per a mi el millor Fuster és el de la revista Jano, el que s'allunya de les circumstàncies locals i intenta transcendir, des de l’alta cultura. I el pitjor el del Qué y donde, on insulta tothom”.

Comente que el desinterès de Fuster per la natura i el paisatge és notori, i que això ha fet que la nostra intel·lectualitat haja estat ben poc sensible a les qüestions ecològiques. Toni s’ho rumia: “Ara et contaré una història que et dona la raó, Martí. Resulta que anàrem a dinar amb ell Aureli Ferrando, Vicent Pitarch, Rafael Ninyoles i jo. A Casa Salvador, a l'estany de Cullera. Vàrem demanar d'entrants unes gambes i una ensalada. Sempre demanava gambes i arròs a banda, però aquell dia va afegir la novetat de l'ensalà... Quan Aureli, que venia d'eixir elegit diputat per Esquerra Unida del País Valencià, va anar a agafar una gamba, Fuster li va pegar un bon colp a la mà. Aquest se li va quedar mirant. I Fuster burleta li va etzibar: ‘Quin era el vostre lema de campanya? Per una esquerra verda valenciana! Tu, menja ensalada!’”

Aleshores arriba la seua dona Marisa. Xarrem de la morera que ha plantat en el jardinet de davant de casa, i que tempera les estances durant l'estiu, amb el seu fullam espès i fresc. Marisa té un accent particular, fins que entenc que va vindre de França quan tenia quinze anys, i que encara conversa amb les seues germanes en francès. “Per a plantar la morera va fer un estudi del moviment del sol, per a triar el lloc exacte... Marisa és cartesiana!”, diu Toni rient. Potser sí, però també ho són tots aquells llauradors que encara enfilen aquells solcs del cebar, tan rectes i perfectes, disposats en la geometria d’Euclides, que diria Pla. Allò sempre és un espectacle. Potser no tenim país, però sí paisatge. I aquest és grandiós.

“Si haguera de triar un llibre d’aquesta biblioteca elegiria El roig i el negre. Tinc una gran simpatia per Julien Sorel. T’amollen en la selva i t’has de buscar la vida. És un personatge americà!” No queda temps per a més. Regressem cap al cotxe i passem per davant del bar l’Infern. És la seu de la Colla dels Dimonis de Massalfassar, per això del nom tan cridaner. Encara hi ha gent a les tauletes gaudint dels pecats que prepara la seua cuina, i que ajuden, sens dubte, a mirar-s’ho tot d’una altra manera. No sé si cartesiana, però sens dubte vivificant.

Voltaire deia que el teatre era quasi l’única manera de reunir els homes per fer-los sociables. L’obra teatral de l’autor de Càndid és immensa, i a hores d’ara molts pocs (per no dir ningú) la representen: han caigut en l’oblit el seu Mahomet ou le fanatisme o la seua Irène. I, tanmateix, al darrere d’aquestes obres hi ha sempre una denúncia, un desig de fer més humans els homes, una intencionalitat manifesta de fer servir l’eina literària per tal d’amansir la fera. Voltaire no és Marivaux: potser les peripècies amoroses d’aquest últim agraden més en aquests temps tan frívols i lleugers, però en Voltaire sempre es descobreix l’urpa de l’il·lustrat. Rodolf Sirera em deia amb preocupació que ja ningú programava Chéjov o Ibsen als nostres teatres, que el gust d’avui defugeix el teatre clàssic, que para massa solemne i feixuc. I allò el preocupa molt, aquesta bastardització de l’escena valenciana. I em confessa: “Ara tampoc podria escriure El verí del teatre com ho vaig fer, amb aquell català tan normatiu, ple ‘d’aquests’... Ara hauria de posar ‘este’ i aproximar l’idioma a l’oralitat. Sort que l’acció passa al segle XVIII! I això encara fa que aguante una mica aquell llenguatge tan encarcarat”. Em sorprèn i li pregunte què passaria si volguera representar l’obra a Catalunya. “Ah, fa temps que això no passa... S’han perdut per complet els contactes...”

He anat a entrevistar-lo al seu domicili del carrer de Quart, un entresol d’una casa noble, on s’ha construït un office diàfan i molt confortable, que mira a un pati de llums, ple de plantes. Tan bon punt obre la porta, un Yorkshire se’m llança a les cames, enjogassat i pocavergonya. “López! Deixa tranquil el visitant!” crida la seua dona, la coreògrafa Rosángeles Valls. Rodolf el mira amb tendresa, i amb la mà fa un petit gest de voler calmar la bestiola, que trau la llengua com una cullera. De seguida em crida l’atenció una gran maqueta amb un tren elèctric: “És el meu passatemps... El pose en marxa i el veig rodar... Dic: me'n vaig a Xàtiva! I quan alguna locomotora es queda atrapada en el túnel faig d’espeleòleg”. Rodolf riu tímidament, per restar importància a aquell passatemps, i em dirigeix cap a uns sofàs, per poder parlar amb més tranquil·litat. Però López de seguida bota a les meues cames, i busca magarrufes. Rodolf, inquiet, protesta: “Li posàrem López perquè volíem un nom el més anodí possible...”

“Estic molt content amb la darrera obra de teatre que he escrit. Es titula Dinamarca, i és un projecte literari que vaig iniciar amb el meu germà Josep Lluis”. Es fa un breu silenci, per tal de deixar que aquelles paraules, que porten estima i dol, puguen respirar. Josep Lluis Sirera va morir sobtadament fa tres anys, i a més de ser un bon estudiós del teatre valencià, des de l’acadèmia i la rigorositat científica, feia parella literària amb el seu germà Rodolf. “En aquesta obra he regressat al meu teatre de caire històric. L’obra transcorre a Dinamarca durant l’ocupació alemanya. El personatge central és un pastor luterà, que escrivia teatre, amb molt poc èxit... Està basat en una història real, d’un autor conegut com Kaj Munk. Al principi de l’ocupació, hi hagué un cert col·laboracionisme entre els nazis i la corona danesa, fins que hi hagué eleccions i els nazis varen obtindre un resultat molt pobre. A partir d’aquell moment, s’acabaren les bromes, i es va ocupar militarment el país. El pastor va protestar, va escriure un parell d’obres contra el nazisme i fou assassinat per la Gestapo... És una obra molt Bergman”. Rodolf sempre ha tingut passió per aquestes disjuntives o dilemes històrics, que l’encisen. A Silenci de negra va treballar els darrers dies del govern de Pétain, i a Benedictat, la complicitat de l’església catòlica amb el règim feixista de Croàcia. “Com Stefan Zweig, em considere europeu, què collons?! De vegades, pense que la nostra societat no ho és prou...”. Aquell collons ha ressonat en la llarga estança. El parlar relaxat i distingit de l’erudit teatral es veu de vegades abruptament interromput per alguna d’aquestes jaculatòries, que fa que López alce les orelles. “A més a més, l’estrenarà Carles Alfaro, i estic agraït”. Em mostra el manuscrit, amb una introducció titulada: “Pròleg a la darrera obra dels germans Sirera”. Ara acaba de participar en Tic Tac, una obra musical, junt amb Carles Alberola, però feia temps que no estrenava res de la seua factura exclusiva. “He estat vint-i-cinc anys en una llista negra. Això m’ha apartat de l’escena teatral valenciana... Aquesta ciutat és una putada, Martí”. Aleshores em diu que s’està llegint la meua novel·la L’assassí que estimava els llibres, i que és precisament com descric, batalletes infinites dels intel·lectuals en una societat analfabeta. “Ja ningú no llig teatre! S’ha convertit en una cosa raríssima! A la meua joventut la gent llegia, però ara! I tampoc, com et deia, es representa teatre clàssic, als teatres públics... Al Micalet, que és privat, s’ha representat Eduardo De Filippo i Chéjov, però en els teatres públics això està vetat”. Li pregunte la raó d’allò. “Ah! Perquè ara sols compta el nombre de espectadors, la venda d’entrades...”

Ja passen aquestes coses! Precisament, els Teatres de la Generalitat haurien d’afavorir la investigació teatral, contraprogramar amb clàssics. “No, no, no volen fer experiments... però no vull parlar de política”. I, tanmateix, ha estat precisament la política la que l’ha obligat a reconduir la seua inquietud literària, i a fer-se guionista de sèries televisives. “Ara he acabat La catedral del mar, i abans vaig ser guionista de Amar en tiempos revueltos...”. Són sèries d’un èxit molt notable, on Rodolf s’ha hagut de reinventar. Jesús Císcar li pregunta per sèries que li interessen. Diu que ha gaudit molt amb The good fight, on es mostra la societat nord-americana de Trump, amb El puente, amb Borgen, amb Els Soprano... “Una sèrie absolutament excepcional és Babylon Berlin i passa durant els últims anys de la República de Weimar”. No cal dir que aquest Sirera enganxat a les sèries de Movistar i Netflix també és singular.

“Em passe la vida veient sèries... Ara he fet una minisèrie, escrita amb el meu germà, titulada Parany. S’estrenarà en À Punt. Transcorre durant la Guerra Civil, i s’ensenya també la cara amarga de la repressió republicana. Amb un milicià molt roïn”. Raonem sobre la dificultat de mostrar la realitat sense caure en els estereotips. “Mira, en les sèries nord-americanes es pot parlar tranquil·lament de partits polítics, i no passa res. Ací és un tema tabú. Tu no pots dir que un personatge corrupte és del PP... T’has d’inventar els noms. També costa molt parlar desinhibidament de la Guerra Civil. En Amar en tiempos revueltos ens obligaren a passar ràpidament i de puntetes, i varis episodis els rejuntaren en un. I quan vaig explicar que una part de la burgesia catalana fou franquista no va agradar gens... La sèrie es va acabar en el 77 perquè ja no interessava que ens clavàrem en el nostre temps... Per això, he respirat anant-me a l’Edat Mitjana amb La catedral del mar”.

Pense en tot això, i com l’amable Rodolf ha anat batallant per dir la seua, per inserir alguna idea en la rocosa (per no dir granítica) contextura mental espanyola. Jesús vol fer-li algunes fotografies a la terrassa, i això ens fa alçar-nos i de pas visitar la biblioteca. “Tinc el gros dels llibres a la Canyada...”. Veig el diccionari Alcover-Moll, el Costumari d’Amades. Li pregunte quin llibre salvaria de tots, i em mostra El final de la guerra de Paul Preston. “Tinc debilitat pels vençuts... Les caigudes sempre m’han semblat heroiques”. I acte seguit afegeix: “Aquest de Preston o qualsevol de Tintín”. Somriu i em trau un còmic que li ha regalat la seua filla, titulat Tintin et les trains. “En aquest s’hi conjuguen meravellosament dues de les meues grans passions...”.

Hi ha escriptors que descriuen el que veuen: són stendhalians, i passen l’espill per la realitat i s’atenen a l’estricta crònica dels fets. En canvi, hi ha d’altres que es capbussen en el seu món, que escriuen del que senten, de prémer la seua psique, i que transiten sovint per territoris infernals. De Rimbaud a De Quincey, per exemple. Pilar Pedraza pertany a aquest grup d’escriptors que creen el seu món, fantàstic, oníric, tenebrosament kafkià, bevent de la mitologia clàssica, dels seus déus i de les seues llegendes extraordinàriament cruels. En un moment de l’entrevista, en la seua casa del carrer de Calatrava, li pregunte, amb motiu de l’epopeia fallera que s’acosta, si mai no s’ha plantejat descriure aquell món dels horrors de la gernació festivo fallera valenciana. Pilar riu i em diu: “Ah, Martí, tots els anys me’n vaig de València... Enguany me’n vaig a un balneari, a llegir Kafka”. I té raó: ja fa temps que ha desistit de descriure la seua realitat social, i s’ha refugiat en els seus textos clàssics, en els seus estudis cinematogràfics, o en les seues novel·les fantàstiques.

Tan bon punt entres en sa casa, et saluda una escultura de Buda. I a mà esquerra del rebedor, s’obri una sala, amb uns sofàs de tapisseria vermella que em semblen amb reminiscències perses, sota un gran espill barroc ovalat. Al fons hi és el seu estudi de treball, literalment col·lapsat pels papers, revistes, catàlegs, DVDs de pel·lícules i mil altres andròmines. Allò és el cafarnaüm literari més genuí que he conegut, i li ho dic. Pilar riu, de manera espontània. Li comente que l’escenografia és molt acord amb la seua obra: faig una mirada i veig una nova escultura de Buda, més enllà una escultura d’un escolanet, en la llibreria hi ha una calavera i un retrat de Frida Kahlo, i en una columna una pintura de Belzebú... “Les cases s’assemblen a les persones”, em concreta. Comente que ara la moda és la contrària, cases buides minimalistes, sense un llibre, ni un quadre, tan sols amb un televisor de plasma, de grans dimensions. “I pintades de gris! La gent pensa que el gris és elegant! Com és possible? Si és color comissaria! Ah, la gent està buida per dins i sols impera la vacuïtat... I el problema és que aquesta gent tan simple està inerme, i es deixen influir per tot allò tòxic”.

Ho convic. “La sort que tinc és que els meus lectors em són molt fidels... Compte amb un matalàs de vora 4.000 lectors, que em permet escriure amb tranquil·litat i el que em dóna la gana. Perquè jo no vull ser escriptora! Tan sols vull escriure!”. La mire amb una mica de sorpresa. “No m’agrada gens el mundillo literari, ni anar de fira en fira, ni clubs de lectura, ni res d’això. Els meus llibres es promocionen sols”. Per a contactar amb Pilar he hagut de parlar primer amb Luis Pérez Ochando, que li fa d’assistent literari, i que és un erudit i bon lector. “Sóc bipolar... I tinc períodes de descens als inferns. La psiquiatra em va dir que prescindira per complet del telèfon mòbil, i ja no sé ni on el tinc. Quan em vaig posar tan mal li dictava a Luis els meus llibres, i ara és ell qui em connecta amb el món exterior”.

Es fa un silenci i jo vaig prenent notes en el meu quadern. És com si per a l’entrevista Pilar Pedraza haguera abandonat el seu món durant unes hores, i haguera eixit a la superfície per a parlar amb mi. “Ara estic a punt de publicar un nou llibre en l’editorial Valdemar, que tindrà més de tres-centes pàgines, i que serà molt distint als anteriors. M’he llançat a la piscina sense aigua!”, riu. “Es titula Eros ha muerto i Luis ha fet les il·lustracions, una mena de collages digitals que m’agraden molt”.

Jesús, que ha estat fotografiant, com si alçara una mena d’acta notarial, tots aquells objectes que enfarfeguen la sala, anuncia que ha de marxar. Però abans li xiuxiueja a Pilar: “Que guapa estàs en aquesta foto!”. Pilar riu, agraïda, sense coqueteria: hi apareix joveneta, en una instantània en blanc i negre. Al costat hi ha una altra fotografia amb Wim Venders: “Aquesta és quan era consellera de Cultura, i em demanaren de presentar el cineasta. Li vaig preguntar a Muñoz Puelles quant de temps havia de parlar i em digué que si fa no fa una hora... Ai! Li vaig fer cas! I quan ja portava mitja hora parlant veia la gent sorpresa, inquieta, llançant-me mirades furibundes... En fi, que quan vaig acabar Venders tan sols va poder dir thank you i se’n va marxar! Sembla que jo havia de parlar un poc menys!” Jesús riu, perquè la realitat és molt rebuscada i al final d’aquella trobada amb l’admirat cineasta sols hi roman l’anècdota agredolça.

“En Eros ha mort parle del Déu grec, que no és el de Cupido de sant Valentí, sinó l’homosexual i misogin, maligne i fill de puta. Però ho faig de tal manera que em bote la línia entre els déus i els humans, i el porte un poc a la nostra quotidianitat... El cristianisme converteix Eros en un angelot... En un amor burgés! En fi, estic molt il·lusionada amb aquest nou llibre! Ara estic treballant en un nou projecte sobre la dona en la revolució francesa”. De sobte s’atura i em mira, amb aquells ulls tan expressius que té, color mel: “Quan acabe un llibre l’arracone... No vull saber més d’ell... Sempre estic amb un llibre nou entre mans! Sempre estic prenyada!”.

Això ens permet parlar d’aquells llibres amb contingut històric i la intencionalitat que hi ha al darrere del seu quefer literari. “No escric novel·la històrica. Això no m’interessa. Tampoc crec en ella... Tan sols intente ambientar d’una manera versemblant els meus personatges. Però busque fer literatura!”. Li dic que no és Santiago Posteguillo. Pilar percep un perill i s’explica, amb precaució: “La veritat és que no l’he llegit... potser si el llegira m’agradaria. Però de què serveix, per exemple, descriure la vida de Colón? La novel·la que busca narrar literàriament una vida, sense cap altre motiu ni intenció, m’interessa poc... Jo tan sols busque amb els meus llibres crear un escenari que em permeta donar veu a les meues inquietuds. Quan els crítics, o els criticons, busquen mosquetes, com anacronismes o coses així, em donen llàstima... Abans em feia molta malícia però ara em donen sols llàstima, perquè s’han quedat en la superfície de la història i critiquen coses que no tenen cap importància”.

Estic d’acord amb ella i comente que qui vullga trobar En la mort de Virgili de Broch o en les Memòries d’Adrià de Yourcenar una biografia d’aquestes figures clàssiques va ben errat. Que el que hi transcendeix és la veu literària, la recerca estilística i poètica. Pilar ho convé. “Però és el mercat qui mana... Fixa’t, l’altre dia apareixia en El País un reportatge titulat: ”Cinco mujeres de fantasía y terror“, i hi eren Rosalía de Castro, Rosa Montero, Ana María Matute, una altra autora de ciència ficció i jo... En realitat, d’aquell grup tan estrafolari, jo era l’única que treballe en això. Però agrada posar etiquetes, reunir a la gent dispar”. Dic que potser això és degut a la poca tradició del gènere a Espanya. Pilar ho accepta, però de seguida afig: “Joan Perucho és un escriptor enorme... I Valle-Inclán té una narració titulada Sonata de otoño que és pur Poe!”.

Damunt de la taula del saló hi ha la darrera novel·la que acaba d’enllestir (i d’arraconar), titulada Pánikas. En contra del seu costum, no s’ha publicat en Valdemar sinó en Ediciones del Transbordador. “Fou un encàrrec... Es posaren en contacte amb mi i m’ho proposaren, però vaig dir que no tenia temps. Tanmateix, acabava d’escriure un llibre sobre Cocteau, i vaig recordar com deia que havia parit Les enfants terribles en dues setmanes... I si intentara alguna cosa semblant? M’hi vaig posar a escriure, deixant-me portar per l’instint, sondejant-me a mi mateix i va eixir!”.  Se’m queda mirant i s’explica: “Parla d’una jove, especialista en clàssiques, que té bipolaritat i que, com dic a la meua psiquiatra, surfeja en els inferns... No és autobiogràfic, perquè hi ha ficció, hi ha coses que no he viscut...”. Pilar està molt contenta amb el llibre, i una mica sorpresa per l’acollida, perquè està tenint moltes respostes per part dels lectors.

Li pregunte quin és el seu llibre capçalera. No dubta ni un segon: “La filosofía en el boudoir, del marqué de Sade. Materialista i moral. M’ha vingut molt bé la seua lectura”. Li demane que em dedique Pánikas i Pilar escriu, amb la seua lletra condensada i en tensió: “Para mi amigo Martí, que sabe de estas literaturas”. M’acomiade d’ella i en la plaça del Negret, junt a la font, m’ature un moment i em pose a llegir el capítol titulat precisament “Surfeando en los infiernos”: “Mi mal se remontaba a la infancia. De niña, cuando tenía fiebre por una simple gripe, veía cosas pintadas en una pizarra inexistente situada frente a mi cama —coles, brécol y otras verduras— al tiempo que me sentía traída y llevada por los aires”.

Xino-xano, camí de la Llotja, pense que aquella febre fou l’inici de la veu literària de Pilar Pedraza. I que, sortosament per als lectors, encara perdura.

“Créanme, un día fuí Superman”. Amb aquesta cita del grup de música Nacho Umbert & la Compañía, obri Carles Fenollosa el seu llibre Narcís o l’onanisme. Aquesta cita ja és una declaració d’intencions, i el principal personatge del llibre, Narcís Almudéver, un periodista cultural que malviu fent reportatgets en un desballestat i precari setmanari valencià, s’enfronta contra tots i contra tot, i en especial també contra ell mateix. Com ja vaig escriure en una breu nota de lectura, aquesta novel.la és una brillant reflexió sobre la migradesa de la vida cultural valenciana i contra l’apatia i resignació que es percep en el món lletraferit. I hi escrivia: “És un llibre trasbalsador, que denuncia la migradesa de les publicacions valencianes, dels premis literaris, de la premsa valenciana espanyolista (El Levante Espanyol), i per sobre de tot ret un efusiu homenatge a Joan Francesc Mira i a la seua novel·la Els treballs perduts, del qual imita (potser fins i tot massa) el seu estil, la mescla de pensaments i fets, d’anotacions erudites i colps d’humor (en especial, de malhumor). Però, en general, impera un amor desesperançat a la ciutat de València, als seus carrers i a la seua història. Una malenconia una mica tràgica, agredolça, que fa que acabem la lectura amb el cor en un puny”.

I, tanmateix, aquesta novel.la transgressora, impertinent i enèrgica no ha tingut (almenys de moment) la recepció i resposta que es mereixia. El món intel·lectual interpel·lat, aquell una mica panxacontent i conformista que descriu amb tanta precisió, l’ha ignorat, o bé l’ha menystingut, com si es tractara d’un estirabot d’un jovenet queixó, que no sap valorar els esforços i sacrificis que aquests han hagut de fer perquè aquelles publicacions i tinglados culturals existesquen. Li pregunte si creu que els interpel·lats s’ho han pres mal, i s’encongeix d’espatles: “No ho sé... No han dit res. Excepte el teu comentari, no he tingut més notícies... Narcís o l’onanisme és una paròdia, una autocrítica, tots participem i contribuïm a la migradesa del sistema cultural valencià, tots es conformen amb una miqueta del pastís cultural... Amb els premiets, amb el protagonisme menut que et donen alguns mitjans... Però el problema és que el pastís està podrit! No sols és que hi ha poc, o que no hi ha per a tots, és que està putrefacte”.

Carles Fenollosa és un jove de barba poblada i ulls molt expressius, de veu forta i enèrgica. Parla desinhibidament, sense pensar massa la resposta, i amb una senzillesa i humilitat que em resulten admirables. Ningú no diria que rere aquell xicot sà i judoka (és cinturó negre de judo) s’hi amaga el malhumorat, alcohòlic, enfant terrible de Narcís. Aquell periodista depressiu, que s’arrossega pels carrers de València i que recorre les llibreries de vell a la recerca d’un llibre estimat, d’un llibre misteriós i que alhora condensa tot el seu ésser. En molts sentits, Narcís o l’onanisme és un bell homenatge a la ciutat del Túria: “València està vivint una acceleració. S’estan perdent els barris, ràpidament s’està transformant per la pressió turística. Els lloguers estan pels núvols, ara sols es pensa en posar el pis en Airbnb, i fer uns diners fàcils. És una qüestió d’ètica la que hauria d’imperar, però en aquesta societat sols manen els diners... I d’aquesta manera s’acaba amb el veïnatge, amb les botigues tradicionals, com ara al barri del Carme. També cal tenir molta resistència per a viure al barri del Mercat. Hauria d’haver una regulació i ajudar els veïns”. Li pregunte què li sembla la gestió municipal: “Joan Ribó no ha aconseguit ser un personatge públic. No té aquell caràcter arrossegador que tenia Rita Barberà... No li agrada el mambo”. Li pregunte què vol dir i obri els ulls: “És que el que té enfront és massa fotut. Una dreta visceral i furibunda... I les esquerres governen sempre des de l’acomplexament. Jo, de Ribó, haguera estat molt més combatiu urbanísticament. Com ara amb el PAI que tenen en marxa a Benimaclet... Si això s’haguera dut a terme durant el govern dretà, la que s’hauria muntat...”. Li recorde l’exposició al Muvim sobre la Geperudeta, i les constants concessions de les esquerres en aquestes qüestions. “I tant! I quan fas una exposició com la d’Antoni Miró, on hi ha unes imatges de sexe explícit, extretes de la imatgeria grega, la que t’organitzen...” Recorde que Mónica Oltra no va acudir a la inauguració de l’exposició d’Antoni Miró, potser intentant evitar la polèmica, i aprofite per a preguntar-li sobre les recents declaracions de la vicepresidenta, criticant l’exili de Puigdemont i els seus “dinarots”, mentre Junqueras és a la presó. “Mónica no fa res sense pensar-ho molt bé... I amb aquestes declaracions es vol distanciar de l’independentisme, i guanyar un grapat vots”.

Tot podria ser. El que es guanya per un lloc, es perd per un altre, faig veure. Carles contesta que no, que Mónica vol eixamplar la base, i que el vot nacionalista valencià ja és hoste de Compromís. Aleshores, em mostra una fotografia en el seu mòbil d’ell amb Puigdemont. “Aní a entrevistar-lo a Berlin. I t’haig de dir que em va decebre: no és un intel·lectual, i el seu discurs és molt reiteratiu, com si s’haguera après una sèrie d’eslògans. Crec que Oriol Junqueras és un home molt més format, amb un bagatge important. Puigdemont no té la talla de Pujol... Ara bé, quan veus qui té en contra, els polítics espanyols... Quina banda! Semblen estrets d’una pel·lícula de Berlanga”. O de Torrente, pense jo.

Hem anat a entrevistar-lo al seu piset de Benimaclet, una tercer planta del carrer del músic Belando, des de la qual es veu bona part de les teulades de l’agradable poble de Benimaclet. La casa de Raquel Ricart és quasi a tocar, i Carles, des del balcó assolellat, m’explica els llocs que freqüenta, les botigues, els bars Terra i Murta, la vida relaxada i amical. “El gruix dels llibres el tinc a la casa dels pares”, m’explica. En aquell estudi, amb una tauleta de vidre amb un portàtil, i dues prestatgeries de pi, s’hi troben els llibres de treball. En especial d’una tesi doctoral en la qual està treballant. “Estic estudiant un diari de Bernat Català de Valleriola... És un personatge fascinant del segle XVI i representa un moment transcendental de la societat valenciana”. Aleshores em diu que li preocupa la següent novel.la, que caldrà encertar-la perquè el seu Narcís no quede com un simple estirabot. En efecte, tota paròdia literària corre el risc de ser menystinguda, o considerada com un divertiment sense més recorregut. Però seria injust no prendre’s seriosament aquest exercici literari de Carles Fenollosa, on mostra una gran mestria estilística i una llengua ben afilada. El seu alter ego, aquell Narcís també barbut, és desorbitat, tremend, un autèntic busca-raons. I, tanmateix, quanta raó porta en tantes coses! Com ara quan denuncia aquells que abandonen la llengua dels pares, i tots aquells escriptors que canvien d’idioma (de Beuter a Blasco Ibáñez), i que, desprès, a més a més, hem de suportar la seua mala consciència: “…com quatre segles desprès faria Manuel Vicent en aquella novel·la seua on conta molt mediterràniament com va anar a demanar absolució al Profeta i segons aquell li va dir que no patira perquè escrivia en castellà però pensava en valencià, una mentida com una puta casa home, qui collons es creu això?”. Estic segur que al Profeta li hauria divertit aquest Narcís gamberro, aquest Superman de l’Horta.

Ens acomiadem. Abans de marxar li pregunte quin és aquell llibre que el seu protagonista busca desesperadament per totes les llibreries de vell de València. “Vaig pensar que no calia dir-ho...” Dubta i finalment em confessa que és Els treballs perduts de Joan Francesc Mira. És un bonic homenatge, sens dubte. Vull saber si aquest li ha fet algun comentari i em diu que no. Mentre baixe les costerudes escales d’aquell piset de Benimaclet, pense en la soledat infinita del corredor de fons.

“Hi ha tu, hi ha jo,/ hi ha la por”, escriu Anna Montero en el seu darrer poemari On els camins s’esborren (Edicions del buc). La seua veu ha assolit un intens to elegíac, un enyorament de la vida passada, dels dies feliços que s’escolen sense adornar-te’n. Una veu que ja va despuntar amb força amb el seu poemari Teranyines, i que a poc a poc ha anat perfilant-se, fins a convertir-la en una de les poetes més importants del país... “tu i jo sabem que l’hora/ ha vingut d’esperar altres presències, / altres veus o la lenta eclosió de la claror”.

Visitem Anna Montero i Vicent Alonso a la seua casa de la urbanització Tancat de l’Alter, al terme de Picassent. Allí viuen “tancats a l’Alter”, i el primer que ens pregunten és què passa “fora”. Vicent Alonso ha començat les col·laboracions a eldiario, després d’uns anys de silenci, i porta en aquell xalet una vida retirada, junt amb la seua dona Anna Montero. “Ací som molt feliços. En aquesta colònia... És molt tranquil i no ens molesta ningú”, diu Vicent, que al principi s’havia mostrat una mica reticent a l’entrevista. Entenc la molèstia, o la incomoditat que puguem causar. El vent bufa amb força, és un dia gelat i rúfol, i què busquem exactament? Quina necessitat hi ha d’aquesta tafaneria, d’endinsar-te en la vida privada i íntima de les persones, i de mostrar-la, de vegades amb aquella alegre despreocupació periodística que ratlla allò indecorós?

Per tant, a l’inici, note aquesta tibantor, fins i tot recel, al que puga després explicar. I parlem d’inanitats: quan arribem al xalet uns jardiners estan escatint una garrofera, i Vicent m’explica que és borda. Jo li replique que no ho és, si no que és un mascle, perquè les garroferes són arbres dioics, amb mascles i femelles, i gràcies a ells, als mascles, les femelles produeixen garrofes. Anna exclama que ja tenen un altre home a casa, i riu, i amb aquell comentari, no sé si feliç, trenquem el gel dels primers minuts. “També li diuen garrofer jueu, perquè no fa fruit” explique jo, per tal de seguir bufant sobre el foc iniciàtic i incert de la conversa. “I Cavanilles, a les Observacions, s’exaspera que els llauradors els tallen i deixen ‘a las hembras viudas’”.

Entrem en la casa. Aquell garrofera ja no dona més de sí. Es fa un breu silenci, ningú no sap ben bé per on començar. Pregunte si escriuen junts, i Anna contesta que de cap manera, que cadascú té el seu cau, i que són incapaços de compartir l’espai, ni tan sols per a llegir. Pugem una escala i entrem en l’estudi de Vicent, amb una llarga taula, i unes prestatgeries, on hi ha diverses edicions dels Assaigs de Montaigne. En una paret lliure pengen una sèrie de retrats, de vàries mides: Ravel, Bertran Russell, Marx, Kant... I en un lloc destacat Baudelaire. “Alguns eren de mon pare”, explica Anna. Son pare era professor de Filosofia, i va recórrer bona part d’Espanya durant la seua promoció acadèmica, arrossegant la família en cada destí. Sempre resulta interessant descobrir els mites d’un escriptor, els espills en els quals vol emmirallar-se. També hi ha una fotografia, en aquella nodrida galeria, del pare d’Anna, el professor Fernando Montero. “Va ser professor meu de filosofia, i fou ell qui em va animar als estudis filosòfics”, explica Vicent, obrint els ulls. I postil·la: “I això fou abans de conèixer Anna!”. Un professor mai no sap on acaba la seua influència, escriu Henry Adams. I, certament, té raó.

Li pregunte com van les edicions de Montaigne. Em mostra un volum ple de post-its grocs adherits a les pàgines: “Tinc moltes correccions a fer... Però l’han reeditat sense advertir-me!”. La traducció dels Assaigs de Montaigne és una gesta majúscula, de la qual Vicent pot estar ben satisfet. No era gens fàcil traslladar aquell francès renaixentista a una versió amb cap i peus, llegívola i creïble. Vicent és poeta i assagista, a més d’un extraordinari traductor. Tanmateix, com que va emprar la variant occidental (això és, el nostre valencià), va rebre algunes critiques a Barcelona. “El que jo buscava precisament és que una editorial catalana publicara aquest Montaigne en la versió valenciana...”, s’explica Vicent. “Ho podria haver publicat 3i4, però ho va fer Proa, i aquesta és la gràcia”. Anna Montero comenta que ella entén els comentaris dels catalans, que se’ls fa estrany llegir un clàssic en una variant lingüística que no és la seua. “És com anar al cinema a França, i veure una pel·lícula de vaquers on els indis parlen en francès”. No sé, no veig on està el problema. Però la veritat és que a Joan Francesc Mira li va ocórrer alguna cosa semblant amb la traducció de la Divina Comèdia: el lector estava avesat a la versió de Sagarra i quan va llegir la valenciana li va sonar estranya. “Jo també vaig escriure un article on deia que ‘Sagarra era Sagarra’... Article que no li va parar gens bé a Mira”, recorda Vicent.

Ja ho imagine. Els autors invertim molt d’esforç en els nostres textos, furtem moltes hores a la son, o a la família, per tal d’aconseguir aquella excel·lència, per tal de poder tocar el cel amb la punteta dels dits. I quan desprès d’aquells esforços, tan poc recompensats per altra banda, hi ha algun comentari negatiu, o tan sols poc apassionat, ho sentim com un greuge. El propi Vicent ho convé: “Algun dia s’haurà d’estudiar com vàrem portar tot allò a terme... Per exemple, ara s’ha traduït El meu cor al descobert, de Baudelaire, en versió de Pere Rovira, i l’han venut com la primera traducció al català... I, tanmateix, el vaig traduir fa molts anys, fou una de les primeres traduccions que vaig fer, quan era un complet amateur, publicada en l’editorial Albatros. I, malauradament, en la introducció que escriu Rovira no es diu res de la nostra primera versió”. Tinc una gran admiració per Pere Rovira, els seus dietaris em semblen plens de vida i de literatura. “Potser no ho sabia”, propose jo. “Potser no”, accepta Vicent. Aleshores Anna recorda com ells varen traduir els Petits poemes en prosa de Baudelaire, i com Jordi Llovet va escriure un article molt dur contra ells, recordant que hi havia una traducció prèvia d’Agustí Esclasans. “No ho sabíem”, explica Vicent, “ni tampoc l’editor de Llibres del Mall, Ramon Pinyol, que ens la va publicar. De tota manera, està per estudiar com, en general, s’ha aconseguit arribar a aquesta normalitat cultural. Tots els esforços i equilibris que hem hagut de realitzar, tots els entrebancs que hem hagut de superar... I, en canvi, veig a la joventut molt queixona, sols pensen en triomfar!”.

Es fa un silenci. Vicent té la sensació d’haver parlat massa, i algunes preguntes que li faig en aquest darrer sentit (qui està queixó, conta’m!) evita contestar-les. Es posa a la defensiva, i fins i tot m’etziba que no es refia de mi. Ja fa bé. De segur que si m’ho conta ho escriuré, doncs no crec (ni, en general, no admet) en l’off the record. I, tanmateix, què tem? I què li importa? Em sobta aquesta reticència a parlar obertament, a, diguem-ho d’una manera baudeleriana, descobrir-me el seu cor. Es manté alerta tota l’estona, les orelles dretes.

Baixem a l’estudi d’Anna, que es troba en l’antic garatge de la casa, a ras del jardí. Allí llueix la taula d’escriptori, antiga i elegant, del seu besavi, metge de Godelleta. I una biblioteca, on en primer terme hi ha el Dietari de Gimferrer. Comente l’opinió de Gustau Muñoz, en la darrera entrevista del Cau de lletres, on deia que hi ha un excés de dietaris i que al final resulta embafador tanta petulància intel·lectual. Vicent prem els llavis i finalment contesta que no està gens ni mica d’acord, i que hi ha molta mena de dietaris. Ell, de fet, està acabant d’enllestir un. Li faig veure que hi ha dietaris on el jo pràcticament és invisible, i que és més un recull de textos dispersos que un vertader dietari. Que falta la vida, els temors del creador, les seues manies, dificultats i desamors, i, sobretot, la seua quotidianitat. Anna comenta que potser la quotidianitat no té res d’interessant. Podria ser, dic jo, però aleshores que no escriga un dietari. Pose, per exemple, el Journal dels Goncourt, ple d’idees, de descripcions, d’aforismes, del dia a dia parisenc, de retrats i de mala llet. I també pense en El quadern gris, on la quotidianitat ho és tot.

Aleshores Vicent se sincera: “Sol sé fer dues coses: escriure i fer pa”. M’explica que és fill de forners, i que en molts sentits la seua biografia recorda a la de Vicent Andrés Estellés, el poeta forner de Burjassot. “Encara que dubte molt que ell sapiguera pastar”, riu. Vicent va nàixer a Godella, i durant una estona parlem dels seus records d’infantesa, pels voltants del mas de Donday. Al preciós poemari Del clam de Jasó recrea aquell forn patern: “Vaig nàixer una vesprada de maig, quasi al bell mig del segle que ara s’acaba. De l’infant que fou, ben poca cosa recorda: els tocs d’albat, el tarquim d’una bassa d’estiu que encara se l’engoleix ben dolçament les nits d’insomni quan creix el pa als clavillers mentre els garbons cremen la primera calfor i a la boca del forn s’observa el joc de l’escombrall, que l’enamora”. Li pregunte si encara fa pa i em diu que sí, i ens demana que el seguim. Fora, al jardí, té un gran forn de llenya, on a més del pa també prepara arrossos. I una mica més enllà, hi ha una horteta d’ús per a la casa, on ara despunten unes faves.

El vent bufa amb força, i Anna assegura que en aquell indret ho fa d’una manera especial. Una acàcia s’ha quedat per podar, els jardiners ho han deixat per a un altre dia. La garrofera mascle fa millor cara, després de derronyar-li algunes branques seques i malaltes. Pense que allí tenen la seua petita arcàdia, envoltats pels llibres i retirats en un silenci covat, ple de veus de la memòria. I viuen feliços les hores, a l’espera d’altres presències o de la lenta eclosió de la claror.

Escriure, en aquest país, és un ofici ingrat. La nostra societat valora ben poc la creativitat literària, que troba extravagant, com si es tractara de ganes de donar la nota. Fins i tot se’ls miren, als escriptors, amb una certa suficiència, com qui diu si jo m’hi posara ja veurien, però no tinc temps per a aquestes ximpleries. Potser per això l’escriptor pesa poc (per no dir gens) en la vida d’aquest poble a la vora del Mediterrani. Però, comptat i debatut, encara pesa menys l’intel·lectual, això és, el lector format i exigent, que escriu amb el deler d’esperonar els seus conciutadans i traure’ls de la somnolència mental, i fer d’ells ciutadans crítics i responsables.

Gustau Muñoz ho convé: “En aquesta terra l’esforç intel·lectual no es valora gens. És tremendo. Com diu Xavier Serra, l’humor valencià consisteix en abaixar els fums a l’altre”. És a dir en restar mèrits a l’obra del creador, i en buscar-li qualsevol punt feble i riure-se’n, de manera irreverent. A força de fer broma de tot tenim el país que tenim. “Pense ara en J.F. Yvars, del qual vinc d’escriure un article en eldiario.es. Un home de cultura sòlida, i sobre tot d’una mirada profunda i amplíssima sobre l’art contemporani. Doncs és molt ignorat”. És ben cert: a l’IVAM, durant el seu temps com a director, alguns el coneixien com Monsieur Tournesol, el despistat i primmirat personatge de Tintin. “Un home elegant, sempre impecablement vestit” segueix Gustau. “Junt amb Ignacio Carrión i Juan Gil-Albert, és la persona més ben vestida que he conegut... Ana Castellano sempre deia de Gil-Albert que ‘Juan es tan elegante que te lo llevas a casa y te la decora’”. Gustau riu, perquè resulta difícil escapar a l’humor valencià. En el seu tarannà sovint interaccionen una tendència natural al colpet d’ull, agut i mordaç, i el desig de ponderar i valorar amb justícia l’obra dels seus conciutadans. Una actitud ben fusteriana, per altra banda: el misantrop de Sueca tenia en aquest sentit una llengua temible, molt esmolada.

Gustau Muñoz ens rep a la seua casa del carrer de la Corona de València. “Escric sempre en la taula del menjador”, ens diu només entrem, com volent dirigir convenientment els nostre passos. I, en efecte, aquella taula, situada sota un quadre d’Artur Heras, ja està ben parada: un ordinador portàtil tancat, una revista de L’Espill, l’assaig de Snow sobre les dues cultures, acabat de publicar, un estudi sobre Andreu Nin com a traductor, algunes publicacions periòdiques... Gustau és codirector de la revista L’Espill (junt amb l’historiador Antoni Furió), tota una referència per a la intel·lectualitat valenciana. Els llibres s’acumulen ací i allà, en prestatgeries, i en muntonets estratègicament deixats a terra. “Se m’ha desbordat un poc... Em costa molt tirar llibres. És un pecat, tirar llibres... En un moment vaig pensar en fer una fundació, amb Pedro Ruiz i Vicent Olmos, i reunir les biblioteques. Però la idea no ha quallat”. A Itàlia hi ha la fundació “Il furore dei Libri”, creada per alguns bibliòmans entusiastes, i que pren el nom de l’assaig divuitesc del rector Gaetano Volpi, Del furore d'aver libri. Jesús Císcar, que va fotografiant detalls de les llibreries, ho convé. “Sempre et pots llogar un altre pis per als llibres, com té Adolf Beltran”. Gustau sospira, perquè el furor dels llibres et pot arribar a tenallar: “És un problema gros. Tinc part de la biblioteca a la meua casa de Xodos, allí sobre tot acumule biografies... I ara que estic escrivint les Notes de lectura, que aviat publicarà l’editorial Afers, em porte d’allí el que necessite. I quan acabe els retorne de nou”. Me l’imagine, amb el cotxe a vessar de biografies, amunt i avall per aquelles revoltes del dimoni, sota la massa ígnia del Penyagolosa.

Però, precisament per això mateix, els assaigs de Gustau estan amerats d’un coneixement intens. La seua mirada té la profunditat del microscopi i la perspectiva del telescopi, i en el seu focus s’encabeix tota la cultura. “M’agrada la peça curta, més que l’assaig en profunditat. Vaig escrivint els textos i desprès els arreplegue en un volum. Aviat trauré Corrents de fons, en Lletra Impresa, l’editorial que dirigeix Juli Capilla. Ara també estic escrivint un dietari. Però a la meua manera... Si et sóc sincer estic fins als nassos dels dietaris: no paren de doldre’s del país, de fer exhibicions petulants de lectures, és tot molt repetitiu”. Certament, la literatura del jo corre el perill que el jo exposat siga un plom. “També passa amb bona part de la literatura catalana actual: hi ha un fum de llibres on els autors s’autoanalitzen, es psicoanalitzen. És el que denomine l’exploració de la subjectivitat ferida... Marta Rojals i tot això”.

Jesús Císcar li demana que entre en el seu estudi, on hi ha situat un tamboret, creant una perspectiva llibresca. La biblioteca està ordenada, viscuda, cadascun d’aquells llibres té el seu perquè, la seua història. Una biblioteca és una extensió d’un mateix, plena a vesar de referències íntimes i d’instants de vida. En un racó pengen, un sota l’altre, tres retrats, convenientment emmarcats: Joan Fuster, Karl Marx i Walter Benjamin, per aquest ordre. Es podria dir que aquella santíssima trinitat defineix l’ideari de Gustau: una visió profunda i elitista de la cultura, des d’una òptica marxista i catalanista. “L’altre dia la meua néta em va preguntar que com és que tenia Santa Klaus al despatx”, riu Gustau, assenyalant el barbut autor Das Kapital. Ja passen aquestes coses: Karl Marx ha estat suplantat en l’imaginari col·lectiu pel símbol més inofensiu i bleda del capitalisme.

Li demane que trie un llibre d’aquella biblioteca. Gustau es resisteix: ell és home de llibres, no d’un sol llibre. Fins i tot en algun moment s’enrojola una mica al davant de la traïció de triar un sol llibre. Li dic que l’entenc, però que és un pretext com un altre per a parlar de literatura. Que tant se val... Em mostra un llibre d’Eduardo Halfon, titulat Biblioteca Bizarra, on aquest autor explica amb molta gràcia la seua relació amb els seus llibres i les preguntes idiotes que li acostumen a fer, com ara, te’ls has llegit tots? “La millor resposta és la d’Umberto Eco, quan li preguntaren allò i va contestar, mostrant la seua biblioteca: en realitat, aquests són els que tinc pendents per llegir”. Gustau riu, d’una manera explosiva. Aleshores em mira, i amb una certa circumspecció, m’interroga: “Has llegit alguna cosa de l’autor peruà Julio Ramón Ribeyro? El preferesc de llarg a Vargas Llosa. El seu diari La tentación del fracaso és magnífic... Però el llibre que m’hauria agradat escriure és Prosas apátridas”.

Li pregunte si el seleccionem. Gustau dubta però al final dona el vist-i-plau. “Prosas apátridas”, doncs. Un títol ben adient per als valencians.

Escriure és un estat d’ànim. Mai no saps ben bé quins temes tractaràs (un escriptor mai no ha de dir que d’aquella aigua no beurà), ni tampoc quin dels teus llibres finalment tindrà, més o menys, posteritat. Si li hagueren explicat a Voltaire que aquell divertiment de Càndid o l’optimisme seria el seu chef d’oeuvre, i que fins i tot seria reconegut com l’autor d’aquell llibret, de segur que s’hauria fet creus (i passeu el mot). Però l’escriptor busca el seu angulus ridet per a crear, per a confabular, per a donar vida als seus personatges, per a desenvolupar el seu món. Una habitació pròpia, una biblioteca particular, un escriptori teu, sols teu, on pugues capbussar-te en les teues cabòries, tantes vegades infèrtils, fins al dia que de colp i volta arrelen amb força i despleguen tota la seua potència i frondositat.

Quan li pregunte a Núria Cadenes què li ha mogut a instal·lar-se a Torrent em contesta que la línia del metro. “Ni el meu company ni jo tenim cotxe, i volíem una casa de poble, i que tinguera el metro prop... Així que vaig començar a buscar”. El seu company Toni Gisbert és ben conegut pel seu activisme cultural, i me’ls imagine a tots dos resseguint la línia de metro, i baixant de poble en poble, Picanya, Paiporta, Torrent, fins a donar amb aquella casa, tan preciosa i especial. “Sóc molt feliç, però em fa por dir-ho... No et passa a tu que quan eres tan feliç tens por que alguna cosa ho espatlli?”. Núria parla el seu català oriental, i aquests dies passats, mentre llegia la seua excel·lent novel·la Secundaris, on desenvolupa un magistral domini del català popular barceloní, em semblava estar escoltant-la. És una dona alta i ben plantada, d’ulls molt expressius i riure nerviós, de serrell alt, molt retallat. Al seus peus reposa un gosset, de nom Dip, aclofat en un coixinet, que tremola pel simple fet d’existir. En Núria conviuen aquest temor existencial i alhora un abrandament i valor colossals, com en una mena jocs de contrasts, que sempre m’ha fascinat. L’activista política s’ha transformat en una escriptora molt sòlida i interessant, amb un domini del ritme narratiu envejable. En El banquer i Tota la veritat ja havia donat mostres de la seua aposta literària, però ara amb Secundaris ha fet un pas més, al meu parer cabdal en el seu creixement literari.

Li conteste que no crec que parlar de les coses porte mala sort. “Ah, Martí... Sóc supersticiosa. Saps, jo vinc d’aquelles muntanyes del Pirineu. I quan preguntes als pagesos què tal estan sols contesten: o mal, o anem fent”. Em diverteix, però Núria obri els seus ulls: “He tingut tanta sort amb aquesta casa, Martí! Que em fa por parlar d’ella. A Torrent he trobat el meu lloc, el meu castell, tinc la impressió que si no fora per la llibreria, em tancaria aquí i no en sortiria mai”. Núria treballa per les vesprades a Fanset, l’antiga 3i4, i s’ha convertit, junt amb la seua sòcia Eva, en vertaderes ànimes del Centre Octubre. I, en efecte, aquella casa té un encís especial, amb l’entrada de carro, amb el pati al fons, amb el balconet, amb les portes de mobila vella... L’han restaurat intentant conservar el seu sabor local, convertint-se en torrentins de colp i volta. “Davant de casa els veïns cuinen tots els diumenges una paella en la planta baixa... Hi ha vida de poble. L’altre dia, una dona gran em deia: ací tots ens hem d’ajudar, però cadascú en sa casa, eh!”. Núria riu, i acluca els ulls i mostra les seues dents petites. Tot allò li encanta.

Pugem al seu estudi, que es troba en la planta on abans hi havia l’andana. L’han distribuït en dos grans espais, un per a Toni i un altre per a ella. “Necessitava el meu lloc, el meu aïllament...”. Dubta una mica. Jo mire per una porta amb vidre que dona a un pati superior. Aleshores li explique que he conegut parelles de creadors que feien córrer una cortina entre ells, per tal de no distraure’s. Riu i fa cabotades d’assentiment: “Sí, jo vaig recórrer al mateix amb Toni... Vulgues que no, l’altre sempre fa soroll, quan escriu, quan passa les fulles...”. Em ric i ella també. “Acumulo molts trastos, moltes punyetes... Trossos de ceràmica d’alguna passejada, mira açò és caca de girafa del nostre viatge a Tanzània... A Toni tot açò també li molesta. No vull semblar una exagerada, però necessitava aquesta soledat”. Mire per un finestró intern i veig que comunica amb l’estudi del company. Li faig veure que sempre poden parlar-se a través d’aquella finestreta. “No et riguis... Aquest fou el motiu que ens va moure a canviar-nos de casa. Abans vivíem al Cabanyal, i allí Toni i jo rivalitzàvem per la taula... No cal dir que al final l’expulsava i havia d’estar-se al menjador. També per la biblioteca: jo necessito tenir els meus llibres, la meua manera d’ordenar-los... En fi”. Em mostra l’estudi de Toni, encara per acabar d’endreçar, però més ampli que el de Núria, i amb una bona i nodrida biblioteca. “Jo em faig de cada llibre una fitxa, on m’apunto els mots que m’interessen, tinc el meu mètode de lectura i de treball... Toni té el seu”.

Un escriptor creix amb la seua biblioteca. George Steiner, al seu assaig Passió intacta, parla de com el bon lector interactua amb el llibre, com l’anota, com el millora, com el cova a la seua biblioteca. Aquell conjunt de llibres t’ha fet créixer com a escriptor i com a persona, i en el cas de Núria Cadenes molts d’ells l’han acompanyat al llarg de les seues peripècies vitals. Alguns encara venen del seu temps de presó, quan va estar empresonada quatre anys per la seua activitat política, i que va ser l'origen dels seus primers escrits (Cartes de la presó). Entenc aquella necessitat de covar els seus llibres, de tindre’ls a mà, fins i tot de separar-los dels de la seua parella. Són seus, el seu univers.

Li pregunte què està escrivint ara. De sobte li canvia l’expressió de la cara i m’explica que està en un projecte literari d’encàrrec i que, malauradament, es troba encallada. Que potser ha fet mal acceptant-lo. Un altre gosset comença a clapir: es diu Brisca, i com Dip ha estat recollit de la gossera. “Fa uns anys, els meus sogres ens regalaren un parell de peixos... Perquè com que no teníem fills, almenys tindríem algú que cuidar! Ara, a més dels peixos, tenim els gossos”. Aleshores em confia el següent: “Estic treballant en una novel·la de romans. Sempre m’ha fascinat la Roma antiga. I em voldria posar en la pell de l’emperador Tiberi. Un home amb fama de dolent, de reaccionari... Era un nostàlgic d’una Roma ja passada per sempre”. Pense en les grans novel·les de Yourcenar o de Gore Vidal, fins i tot en aquella infinita Mort de Virgili de Hermann Broch. Seria interessant que Núria s’hi posara en el lloc d’aquell sàtrapa. Li comente que la meua àvia deia que alguna cosa era un tiberi quan es volia referir a un embolic irresoluble de violència i disbauxa. Núria riu, desconeixia l’expressió. “Tant de bo poguera fer això... Però és molt difícil”. Certament, ho és, però vet ací el repte. “Quan vaig visitar Capri, i la Vil·la Tiberiana, i vaig recórrer els camins que freqüentava Tiberi, de colp va aparèixer una àguila marina, i em va passar quasi fregant els cabells. Hi vaig veure una mena de senyal, saps?”

Em sobta aquesta tendència a les revelacions. Núria es justifica dient que és una atea plena de supersticions. I que com escrivia Joan Fuster, les seues contradiccions són les seues esperances. Ara tem haver parlat massa, i que algú li puga furtar aquest ambiciós projecte literari. Li dic que no ha de témer res, que cal tenir moltes energies per a posar-se en la pell d’aquell home ple de contradiccions. I, tanmateix, crec que Núria podria aconseguir aquella fita: no sols per la seua capacitat per a posar-se en el lloc de personatges malvats (com ara a El banquer o Secundaris), sinó per aquell fragilitat psicològica i alhora robustesa de conviccions que tant la caracteritzen. És un manoll de nervis i de sensacions.

Li pregunte si sent enyor de la seua terra natal. En realitat, tots els seus temes literaris parlen d’allà. Em diu que no, i menys ara que ha trobat aquella casa. “Em fa por parlar... Saps, jo sóc molt rodorediana. Vaig anar a Romanyà a honorar-la. Em va sobtar com d’abandonada estava aquella casa, com el seu jardí estava obert i tothom hi podia entrar. Mercè Rodoreda va poder gaudir ben poc d’aquella casa, va morir prompte, desprès d’haver sofert tant en la seua vida... Aleshores entens que tot penja d’un fil”. Sols puc dir-li que tant de bo ella puga gaudir aquella casa durant molts anys. Pareix que un calfred li recorre el cos. La incertesa de la vida l’aclapara. Finalment diu: “Sí, i anar fent!”. Això mateix.

Jesús Císcar i jo anem a Benimaclet en autobús. De camí, ens assabentem, via el compte de twiter de José Guirao, de la sobtada mort de l'escriptor Carlos Ruiz Zafón, víctima d'un infart. Ho comentem Jesús i jo, parlem de la incertesa de la vida, i del carpe diem. Hores desprès descobrirem que es tractava d'una notícia falsa, d'algú suplantant la identitat del ministre de Cultura. Aquests temps nostres són molt estranys, i encara no estem del tot avesats a ells: els imbècils pul·lulen per les xarxes socials. Però arribem al domicili de Raquel Ricart parlant de tot allò, caminant per aquells carrers amb cases de poble, que sobreviuen com un jaciment etnològic al bell mig de la urbs vulgar de la València d’extraradi. La casa de Raquel és de nova planta, però mantenint la identitat del lloc, i realitzada amb un gust excel·lent. “D'alguna cosa serveix tindre un amic arquitecte!”, ens explica. Tan bon punt entrem, ens copsa la biblioteca, que s'allarga per un ample corredor: “Tinc uns 3.000 exemplars”, em diu quan li ho pregunte. Potser aquesta qüestió és massa tòpica (com la que acostuma a seguir, “i te'ls has llegit tots?”), però aquella biblioteca té una bellesa tan rotunda i està tan ben posada, que captiva els ulls. No obstant això, de seguida veiem que aquell ordre s'estén per tota la casa: el seu estudi, mira a un pati interior, on creixen unes strelitzies colossals, i uns esquelets amb unes fulles catedralícies. Un cau de pau i de recolliment, mirant aquella vegetació ubèrrima.

Li ho faig veure, i riu. Raquel parla calmadament, amb una certa timidesa, mesurant les paraules i fixant la seua mirada intensa sobre mi. Hi ha escriptors que pensen cap enfora (el mateix Josep Piera) i altres que semblen traspassar uns laberíntics circuits neuronals abans d'expressar el seu punt de vista. I això es percep en l'obra de Raquel Ricart, amb una prosa sensible, molt ben perfilada, i un valencià pulcre i genuí. Per a mi sempre ha estat un plaer llegir-la. “Vicent Usó diu, al seu llibre Arquitectura de la ficció, que hi ha escriptors de brúixola i altres de mapa, és a dir, creadors que necessiten constantment mirar la brúixola per a no perdre's en el laberint de la seua creació i altres que van drets com un tir seguint les indicacions del mapa... Jo, em tem, sóc de brúixola. I, de vegades, tampoc així trobe el nord”. Es fa un silenci. I afegeix: “Em fa l'efecte que Usó ha de ser prou de mapa... La veritat és que no crec en les fórmules. Escric per instint. Llegesc molt en veu alta, per a sentir el ritme. Però no sóc bona en gramàtica... Sortosament tinc un corrector meravellós: Jem Cabanes, un home sensible, que m'ha ajudat molt com a escriptora”.

Li pregunte quins escriptors li interessen; ara som al corredor, drets, al davant d'aquella biblioteca. “M'encanta capbussar-me en una novel.la. Com ho fa l'escocesa Magie O'Farrell. Et recomane Aquest ha de ser el lloc. M'encisen les històries amb molts personatges, que conflueixen en una història i tot quadra al final”. Pense en les seues dues novel·les, Les ratlles de la vida i El temps de cada cosa, també atapeïdes de personatges i d'històries vitals. “M'agrada molt Lucia Berlin, i Elizabeth Strout... El 90% de les meues lectures són de dones!”. Vull saber per què allò. Raquel em replica que probablement en el meu cas siga a l’inrevés, i que jo siga un consumidor de literatura masculina. Em defense i dic que no és així: en la meua tauleta de nit tinc ara Lucia Berlin, també he llegit Strout (aquella obra corprenedora de Em dic Lucy Barton), acabe de ressenyar Opus nigrum de Yourcenar i fins i tot recorde una polèmica meua amb escriptors molt llepafils que menystenien Victor Català (el pseudònim de Caterina Albert). Tot això desarma una mica Raquel. “Bé, m'interessa l'escriptura feta per dones, Martí. Com ara les vivències desprès d'una maternitat. No sé si hi ha una literatura femenina... Jo crec que tots som fruit de les nostres circumstàncies, del nostre ambient. Si jo haguera nascut al si d'una família rica, podria descriure el comportament dels burgesos, i escriuria de gent rica. Si llegeixes Manuel Baixauli sobta que no hi ha personatges femenins. Cadascú ha d'escriure el que li ix”.

Regressem al seu estudi. En la taula té una tassa amb una imatge d'Audrey Hepburn, i a la sala d'estar he vist un llenç d'Antonio de Felipe representant la icona i musa de Vacances a Roma. Li pregunte si és fetitxista i em diu que no, que allò és del seu marit, Ernest Cano, professor de sociologia de la Universitat de València. “Bé, sí que sóc una mica fetitxista... Per a cada novel·la, tinc un o més d'un quadern. Allà hi enganxe fotografies que m'inspiren, informacions que busque, lletres de cançons, fotos de les pel·lícules que veuen els personatges... En fi, uns quaderns molt personals. Per tant, quan veig un quadern bonic, me'l compre. Alguns els trobe tan bonics, que mai no els he usat, encara”. Les seues novel·les són plenes de tots aquells detalls, i de vegades se l'ha acusat de recrear-se massa en aquelles elaboracions. “Una vegada una editora em va dir que la meua novel·la era un fulletó. Em va doldre. Cal superar les crítiques i seguir sent fidel al que creus. No caure en la temptació de la novel·la fàcil... De vegades també em diuen que em falta humor... Allò també em toca l'ànima. En algunes novel·les de Pierre Lemaitre moltes escenes són gratuïtes”.

Pense ara en l'agra polèmica que hi ha a Barcelona al voltant de la crítica, i si el crític ha de ser destraler (és a dir, manifestar sense embuts la seua mala opinió d'un llibre) o si en canvi ha de ser més prudent i circumspecte. Sembla que ara predomina la primera opinió, per tal d'evitar una crítica enervada que no va enlloc. I, tanmateix... com fiblen aquestes dures opinions als escriptors! “Els crítics catalans m'han ignorat completament. El temps de cada cosa, publicat a La Magrana, sols ha tingut una crítica. Un autèntic desastre... Sembla que no sóc mediàtica. Però no m'ix natural allò de vendre'm al públic. En realitat, les grans editorials publiquen sols per al moment. Si el llibre té la sort de recollir un grapat de bones crítiques el mantenen, però tan bon punt veuen que no qualla no lluiten per ell ni el mantenen al catàleg. Un desastre... I això unit al fet que no hi ha manera d'aconseguir traduccions a altres llengües”. La soledat de l'escriptor pot ser immensa. “Estic llegint la correspondència de Mercè Rodoreda amb Joan Sales. Ah, jo voldria un editor així! Algú que creguera en la meua obra, que hi posara passió, que s'entrometera una mica i em diguera per ací Raquel... Ja no n'hi han editors d'aquella classe!”.

Raquel tot seguit em diu que tampoc té editor per a la novel·la que està escrivint ara. Que quan la tinga enllestida ja veurà com s'ho fa. En el seu estudi hi ha una màquina de cosir Singer, que era de sa mare. “Tinc una llibreta on cada vegada que apareix un personatge cosint m'ho apunte. Mercè Rodoreda es va guanyar la vida cosint camises a França... Rodoreda per a mi sempre ha estat una inspiració, un model de superació... I, a més a més, va tindre Sales com editor!”. Li comente que la neta de Sales, Maria Bohigas, també és una gran editora, i que ha heretat aquell delit del seu avi. Aleshores li pregunte per un llibre que salvaria d'aquella biblioteca, pensant que de segur em dirà Mirall trencat. Per a la meua sorpresa em trau un volumot de Clarisa Pinkola, titulat Mujeres que corren con lobos. Mitos y cuentos del arquetipo de la mujer salvaje. “Aquest llibre em va ajudar fa uns anys, quan vaig eixir d'una greu complicació mèdica, d'una experiència traumàtica... Tinc una vessant mística i em va ajudar a reconèixer-me”.

No sé què dir-li. M'esperava tot un altre títol. Però, al capdavall, està ben triat: escriure és córrer (o ballar) amb llops.

Diverses circumstàncies havien fet ajornar la nostra visita a la casa de Josep Piera: aiguats devastadors, incendis forestals, canvis d’última hora i... uns fesols. Feia uns dies, Pep m’explicava que no havia pogut comprar uns fesols imprescindibles per a cuinar la seua paella i que en tot cas podríem anar a dinar a un restaurant, a tocar de sa casa. Però en el comboi literari que ens arrossegava fins al seu paradís nimbat de La Drova hi figurava, com un element més, la seua paella. I més quan acaba de publicar El llibre daurat, un text assagístic sobre la història d’aquest plat, d’aquesta menja dels llauradors de l’horta, com ell mateix el qualifica.

Finalment, Pep va localitzar aquells fesols (tavella), i vet-nos per fi camí de La Drova. Quan passem per Gandia, descobrim els xalets socarrimats i la desfeta del darrer incendi d’aquest estiu. Per això, tan aviat com ens rep a la porta de sa casa, Pep assenyala uns pins i diu que són “rates forestals, una plaga, que per culpa d’ells de poc més se’ls crema la casa”. El seu gos Dali emet uns lladrucs aguts, i mira cap els arbres, com mostrant també una estranya antipatia envers aquells pins: “No, no” s'explica Pep. “Lladra als esquirols... Els té una quimera permanent... En canvi, jo me’ls estime, perquè es mengen les pinyes, i pense que així eixiran menys pinets, menys odioses rates forestals...”.

Josep Piera té les celles una mica encrespades, cosa que fa que amb aquelles mirades frenètiques encara s’estarrufen més. La seua casa fou dissenyada per l’arquitecte i poeta Gaspar Jaén, i mira a la serra colossal d’Aldaia, amb el penyal majestuós del Cingle Verd al fons. Aquesta cresta calcària, esvelta i airosa, va donar lloc a un dels seus llibres més celebrats, per la seua potència evocadora i lírica, guanyadora del preuat premi Josep Pla. Escriu Piera, a l’inici d’El cingle verd: “Vos oferesc allò que canten les muntanyes, dicten les boires i les fonts repeteixen. [...] Vos oferesc també el cicle antic i sempre nou de les quatre estacions”. Des d’aquella talaia privilegiada, guaitant des del seu estudi els cingles rotunds d’Aldaia, Josep Piera ha escrit bona part de la seua obra, des de la cabdal poètica de Dictats d’amors fins a la seua prosa ferma i precisa d’Un bellíssim cadàver barroc o Puta postguerra. Tot allò l’ha convertit en una mena de bard eremita d’aquells trencacolls i costes empinades, d’aquelles barrancades de carrasques, marfulls i llentiscles, d’aquella natura antiga i alhora sempre nova.

Pep parla del seu estudi com el “santuari”. Seu en la seua taula de treball (una taula de fusta, amb el vell portàtil i amb un cendrer ple de puntes), i es deixa fotografiar per Jesús Císcar. Al seu costat hi ha un bonic dibuix de dos cossos flamígers d’Andreu Alfaro, junt amb algunes fotografies seues, en gran format: una d’elles de Víctor Orenga, on apareix fumant, assajant una pose estudiada. Junt a l’escriptori, també hi ha una fotografia de “La caseta blanca”, el mític lloc de Godella on Teodor Llorente es reunia amb Venceslau Querol i altres poetes, i varen, per dir-ho així, donar ales a la Renaixença. “A mi m’agrada molt Llorente”, m’explica. “El que succeeix és que els imitadors el socarraren. A García Lorca li va passar el mateix. I a Estellés! Són tan fàcilment imitables!”. Li parle del recent llibre de Salvador Ortells sobre el Fuster poeta, i em diu que l’està llegint i que li agrada molt. “Estellés va fer la poesia que Fuster ja no estava disposat a treballar... El jove Fuster és simbolista però se n’adona que aquell camí és via morta. I el realisme poètic el paralitza... En canvi, Estellés s’amera de realisme i dona el pas. El gran canvi arriba amb El llibre de meravelles, que en tants sentis prové de Pavese i de la lírica italiana”.

Feia un parell d’anys que no veia a Pep i me’l trobe molt animat i enraonador. Amb dificultats puc dir alguna cosa, ficar cullerada en el seu doll eloqüent. La seua dona Marifé apareix i el reny perquè està fumant: “No aniràs a aparèixer fumant en les fotografies!”, li etziba. Marifé Arroyo també és tota una institució: Víctor Gómez Labrado li va dedicar el llibre La mestra, on es narren les seues peripècies pioneres en la creació d’una escola popular i en valencià. Però Josep Piera segueix fumant, perquè així sembla més rebel, explica rient. I torna a Estellés: “I, tanmateix, és un prosista lamentable. Vol ser absurdament antipoètic i la seua prosa és maldestra i vulgar... Ara tinc molt d’interès a llegir el llibre d’Antoni Martí Monterde sobre el Josep Pla viatger. M’ha sobtat molt això que diu que el millor Pla és el cosmopolita, el de Nova York! Com és possible?” Ho convinc: el Pla etern (o evitern, que diria ell) és el de Les hores, Els pagesos, Aigua de mar... El d’El quadern gris. “El llenguatge és fonamental... I en el Pla viatger es veu massa la guia de viatges”. Li pregunte per Carles Fenollosa, de qui acaba de presentar Narcís o l’onanisme, la seua darrera novel.la. “Hi veig la força d’Amadeu Fabregat en Falles folles fetes foc. És irreverent, irònic... I jove! Se n’ix de la cistella. El títol li’l vaig proposar jo, basant-me en Ícar o la impotència d'Artur Perucho”. La novel·la de Fenollosa mostra l’estat descompost i decrèpit de la cultura valenciana, sense mitjans culturals solvents, sense crítica competent, un atzucac tenebrós, ple de gent nyicris i mediocre... “Es publica massa! Un desgavell! Llibres que al poc desapareixen. I no parlem de poesia! Ara molta gent escriu bé, però amb un excés d’academicisme”. M’assenyala el llibre Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols. “Me’l va recomanar la llibretera d’Ambra. Correcte, sí... Però cal trencar aquest academicisme i explotar. Cal dominar la tradició i des d’ella trencar-ho tot i aparèixer!”. Li dic que certament és així, però que tampoc ajuden les editorials. Que un llibre massa personal, massa experimental, pot trobar-se fàcilment sense editor. Piera està d’acord: “Ja no hi ha editors com Castellet. Ara manen els números... Saps, aquest concepte tan valencià de manar... Quan el pare et diu ací mane jo! Els editors ara són executius il·lustrats. La desaparició de l’humanisme... Estem al final d’un món...”. Dubta, i em mira amb aquells ulls grossos, amb aquella expressió cansada que em recorda per moments a l’Achille Emperaire de Cézanne, i remarca: “Estem al final d’un món i... a l’inici d’un altre”.

Marifé ens alerta que si xarrem tant ens quedarem sense paella. Pep s’alça àgilment i baixa les escales i va al paeller, fora de la casa, sense deixar de parlar. “El món està canviant en una direcció que ja no sé cap on va... L’altre dia, durant una entrevista a Barcelona sobre El llibre daurat, em varen preguntar sobre ‘el procés’... Jo vaig dir: però no havíem de parlar sobre la paella? A Catalunya hi ha ara una obsessió paranoica... I per què els valencians ens hem de ficar en aquest embolic? En realitat, nosaltres ja portem molts anys patint els castellans, i estem immunitzats. Els catalans sembla que els han descobert ara: però els espanyols sempre han actuat així!”. Pep li cala foc a la remulla sota la paella, i hi posa un bassiolet d’oli. “Puigdemont ha estat molt espavilat, i s’ha exiliat a Flandes, l’únic lloc d’Europa on odien els espanyols... Però el ‘procés’ ha afectat molt literàriament Catalunya”.

Pep posa la carn a sofregir, desprès llança la tomaqueta (amb una mica d’all) i unes tires de pebre roig. “El gran secret de la paella és el control del foc i de l’aigua... Però no sóc el paeller número ú! Ara cada plat ha de ser una obra d’art, i això és com una tautologia”. Veig que va a afegir unes rodanxes d’albergínia i em sobta molt: “Qui millor ha escrit sobre la paella és el teu avi, a Els nostres menjars. Un llibre que s’hauria de reeditar, llevant totes les fotografies”. Li dic que la meua àvia, que és qui feia les paelles, mai de la vida hi hauria posat albergínia... La cosa pren el risc d’encetar un dels debats més estèrils que hi ha al món, çò és, el dels ingredients de la paella. Però Pep em diu, justificant el sacrilegi: “Mon pare era exportador de verdura... I a casa, pel que siga, hi havia sempre moltes albergínies. Les teníem avorrides. Aquesta és la meua marca d’autor, Martí... Amb el consentiment del teu avi!”.

El té, és clar. I done fe que, amb albergínia o no, la paella estava boníssima. Sort que va trobar els fesols.