Tan sols un mes després que ho fera l'expresident Francisco Camps, el que va ser el seu número dos en el PP valencià, Ricardo Costa, ha comparegut aquest dimecres en el Congrés dels Diputats en el marc de la comissió de recerca sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular.

Costa ha ratificat en seu parlamentària la seua declaració en l'Audiència Nacional el passat mes de gener, quan va confessar les pràctiques de finançament il·legal del PPCV i va apuntar directament a Camps com a principal responsable d'aquesta pràctica, “absolutament tot”, així com el seu penediment i petició de perdó per alguna actuació que no va ser capaç “de detenir”. “Quan hi ha responsabilitats pel mig, cal demanar perdó, i jo ho vaig fer en seu judicial”, ha assenyalat l'exsecretari general dels populars valencians a preguntes del socialista Artemi Rallo.

L'exsecretari general del PP ha respost amb evasives a les preguntes del socialista i del diputat de Compromís, Joan Baldoví. De fet, no ha volgut ni nomenar als qui va assenyalar en l'Audiència Nacional per formar part de la trama de finançament il·legal del PP valencià. “Li faré arribar la meua declaració”, ha respost al portaveu socialista.

Costa, qui tampoc ha volgut valorar el fet que Francisco Camps no estiga assegut en el banc dels acusats, ha explicat que des de maig de 2012 no ha tingut cap aparició per a parlar sobre aqueix presumpte finançament: “en aquest temps no he parlat amb ningú, mai trobarà una declaració pública meua en els últims set anys i hi ha hagut un període de reflexió, sobre les conseqüències que tot açò va a tenir, inclòs en la meua vida familiar”. A aqueixa reflexió interna, “fonamentalment en els últims dos anys”, ha atribuït Costa el seu canvi de postura respecte a la seua versió inicial en el que al finançament il·legal del PPCV es refereix.

“Un responsable polític està ben que de tant en tant assumisca responsabilitats, demane disculpes i es penedisca”, ha sentenciat l'exnúmero dos de Francisco Camps a preguntes de Baldoví. Posteriorment ha puntualitzat que no vol donar lliçons “a ningú”.

Costa ha repetit, tal com va declarar en seu judicial, que Gènova li va comunicar que la pràctica que hi haguera empresaris finançaren actes del partit estava prohibida, “tal com jo vaig advertir”. “Si es va enviar a algú del partit la directriu perquè no es treballara amb Orange Market, a mi no va ser, i si es va enviar al partit, no es va fer”, ha apuntat l'exdirigent popular, qui ha fet autocrítica en reconèixer que tal vegada havia d'haver denunciat aquesta pràctica en seu judicial.

“Jo el que sé és que Bárcenas li anava a traslladar a Lapuerta la informació per a traslladar-li-ho a Camps. La meua obligació va ser dir-ho. Podria haver fet un pas més i denunciar-ho davant la justícia i no ho vaig fer”, ha reiterat, preguntat sobre l'ordre interna de Rajoy per a no contractar amb l'empresa de la trama Gürtel.

Costa ha narrat més endavant com li va parlar a Bárcenas sobre la trama de facturació del PP valencià: “Vaig anar a denunciar una situació i Bárcenas va corroborar que era il·legal, que no es podia fer. Va dir que era un*Filesa 2 i que li ho traslladaria a Lapuerta, el seu superior”. Ha dit que no li consta si Lapuerta li ho traslladara a la direcció regional.

Costa ha tornat a apuntar a Francisco Camps i Vicente Rambla com a responsables de la presa de decisions en les campanyes investigades. “Jo en 2007 no era secretari general, era el número tres del partit. Òbviament les prenia el president Camps recolzat per un equip de campanya en el qual jo estava i que coordinava Rambla”, ha dit.

Costa, encara amb evasives, s'ha mostrat penedit de no haver denunciat la corrupció en el seu partit amb anterioritat. “El moment en el qual algú et sol·licita fer alguna cosa que no està bé tens dues possibilitats, encara que siga el teu superior, fer-ho o denunciar. Jo no ho vaig denunciar i per açò estic en aquesta situació”, ha reconegut al diputat Joan Tardà.

Preguntat per la relació del partit amb Álvaro Pérez, 'El Bigotes', ha comentat que es queixava de la freqüència amb la qual rebia els pagaments. A la diputada d'Unidos Podemos Yolanda Díaz li ha reconegut que “Jo em preguntava com es pagava tot”.

L'exidirigent popular ha marcat entorn de 2005 el moment en el qual va prendre consciència de com funcionava el partit, a preguntes del diputat de Ciutadans Toni Cantó. “Va haver-hi un moment en el qual em vaig adonar que estava en una situació on no sabia dir que no. Em traslladen per marcar un terme temporal. En 2005 em traslladen com es paguen les despeses del PP”, ha reconegut en diverses ocasions. En 2006, ha indicat a la representant d'Unidos Podemos, es presenta Pérez com a interlocutor.

Del testimoniatge de Costa, Cantó dedueix que Camps va mentir en la seua anterior compareixença, en dir per exemple que no despatxava amb ell. “No sé com es finançava el PP, no tinc ni idea, no sé res del finançament. Mai vaig veure els comptes del PP, no era la meua competència”, va dir Camps.

L’expresident de la Generalitat Francisco Camps ha acudit al Congrés dels Diputats amb unes “immenses ganes” de poder explicar davant de la institució de la qual va ser vicepresident la seua versió sobre la corrupció que assota el seu partit i defensar-se de les acusacions que fiscals, policia, Guàrdia Civil, partits polítics i fins i tot empresaris han dit sobre la seua gestió.

A continuació, algunes de les afirmacions que ha fet davant de l’interrogatori dels diputats i la seua contradicció amb les dades i la realitat:

1. “No sé de quin tipus de corrupció parlem. Cap dels meus consellers s’ha emportat un euro i estan acusats per irregularitats administratives”. L’afirmació és totalment falsa. La seua consellera de Turisme Milagrosa Martínez va ser condemnada a nou anys de presó per haver rebut un rellotge de la trama Gürtel valorat en 2.400 euros i quan adjudicava contractes en Fitur al grup Correa. Rafael Blasco, exconseller de Cooperació, i Serafín Castellano, exconseller de Governació, han estat acusats per Anticorrupció i la policia de delictes relacionats amb l’enriquiment personal com ara suborn o blanqueig de capitals.

Sobre les irregularitats administratives, aquests tres consellers té també imputats delictes tan greus com la falsedat documental o les negociacions prohibides a funcionaris.

2. “Més del 70 % dels militants del PP han estat absolts”. Una dada indemostrable, però que s’allunya de la realitat. S’ha arxivat la causa contra alts càrrecs com en Nóos, que va jutjar els negocis del cunyat del rei Felip VI, però hi ha condemnats presidents de diputació, alcaldes, regidors i consellers del PP per tota la geografia valenciana. En aquests moments continuen imputats i processats dos centenars d’antics càrrecs públics del Partit Popular a la Comunitat Valenciana.

3. “Estic en tres imputacions. La primera no sé ni de què va. No ho sabem ni els que estem en la causa”. És cert que està en tres imputacions. En una, la dels costos de la Fórmula 1 ja va ser interrogat durant més de tres hores. En les altres dues ha rebut la citació com a imputat. En les negociacions de la Fórmula 1 ja disposa de tot el sumari per tal com hi està imputat i en la que investiga els pagaments irregulars de la Fundació de la visita del papa era membre del patronat de l’entitat.

4. “El finançament del PP valencià és exactament igual de legal que el del PP en qualsevol punt d’Espanya”. Fals. El PP d’altres autonomies no està sent investigat per finançament irregular. A més, en el cas de la seua formació, tant el secretari general del partit com els empresaris que van donar els diners B ja han reconegut el delicte. Hi haurà sentència condemnatòria per finançament il·legal del partit del qual va ser president entre els anys 2007 i 2008.

5. “En aquests moments hi ha una querella presentada contra tot el Govern valencià per irregularitats de Mónica Oltra per 47 milions d’euros”. Veritat a mitges. No hi ha querella presentada. El PP ha denunciat davant de la Fiscalia i no davant del jutjat contractes presumptament trossejats de la conselleria de Mónica Oltra i també de les d’Educació i Transparència, ambdues de Compromís.

6. “S’ha multiplicat el nombre de cotxes oficials en la Generalitat i el president de la Generalitat té més assessors que quan jo hi estava”. El president de la Generalitat, Ximo Puig, té els mateixos assessors que el seu predecessor Alberto Fabra. Fabra va retallar substancialment el personal de confiança i el nombre de conselleries, per la qual cosa l’afirmació no és certa. Pel que fa als cotxes oficials, Puig té deu conselleries, mentre que Camps va arribar a tenir-ne 12, que van disparar el nombre d’alts càrrecs amb cotxe oficial.

7. “El País Valencià no existeix”. Mentida. L’Estatut del 2006 preveu en el preàmbul el terme País Valencià, com a “concepció moderna” de l’històric Regne de València. La carta magna dels valencians va eixir amb els vots del Partit Popular i el PSPV-PSOE. Camps va ser un dels principals impulsors.

8. “Aquests empresaris van dir tot el contrari durant nou anys. Aquests empresaris contractaven abans i amb l’actual Govern. No conec els empresaris ni he tingut relació amb ells”. Fals. Francisco Camps es va fer innumerables fotografies amb la majoria dels empresaris que han reconegut que finançaven irregularment al PP. Tots eren contractistes de l’Administració i amb ells va inaugurar carreteres, depuradores i grans obres, com el Palau de les Arts.

9. “No és cert que Álvaro Pérez arribara a València de la meua mà”. Tant Álvaro Pérez “El Bigotes” com Francisco Correa han reconegut davant del jutge del cas Gürtel que van començar a treballar a la Comunitat Valenciana de la mà de Francisco Camps. Primerament per al partit i després en l’Administració.

10. “El 2011 vaig guanyar amb més escons”. És una xifra que crida l’atenció, perquè en aquelles eleccions la tempesta Gürtel ja creixia sobre la Comunitat Valenciana. Camps va aconseguir el 2007 54 escons i el 2011, 55. Un de més. Ha dit la veritat.

11. “Compromís i Podem m’han fet assetjament públic a ma casa”. A Francisco Camps li van fer unes quantes concentracions davant sa casa, però van ser manifestants del 15M. Ni Podem ni Compromís hi van assistir oficialment.

12. “El PSOE ha posat quatre querelles que s’han arxivat”. Fals. El PSOE va presentar unes quantes querelles contra el Consell de Francisco Camps. L’expresident va eixir absolt de la causa dels vestits, però continuen avant les que van presentar pel finançament il·legal i ja hi ha consellers condemnats i a la presó per les querelles socialistes.

13. “La gent que portava el partit no estava en el Govern”. Mig Fals. Rafael Blasco va arribar a ser conseller de Cooperació i síndic portaveu del PP en les Corts. Poder legislatiu i executiu en unes mateixes mans. Blasco compleix ara una condemna de sis anys de presó i s’enfronta a una altra dotzena en altres causes.

14. “Mai no s’ha enriquit ningú del meu entorn ni he adjudicat a Orange Market”. Mig fals. El primer contracte de la trama Gürtel a València va ser el de la guia de comunicació del 2005 que va contractar a dit la Conselleria de Presidència de Francisco Camps. González Pons va ser el que la va presentar, però era conseller sense cartera.

15. “Els valencians no em demanen que dimitisca del Consell Jurídic Consultiu, m’ho van demanar els partits d’esquerra”. Les Corts valencianes van aprovar una proposta perquè Francisco Camps deixara el seu lloc en el Consell Jurídic Consultiu. Hi van votar tots els partits –inclòs Ciutadans– i el PP s’hi va abstenir. Ni un sol diputat va votar en contra.

L'expresident de la Generalitat Francisco Camps, en l'ull de l'huracà del finançament il·legal del PP valencià després de les declaracions de Ricardo Costa o Álvaro Pérez 'El Bigotes' en el judici de Gürtel que es desenvolupa en l'Audiència Nacional, ha comparegut aquest dimarts en el Congrés per a parlar precisament d'aquest assumpte, el cada vegada menys presumpte finançament irregular del Partit Popular.

L'excap del Consell ha defensat el finançament del PPCV davant les preguntes del diputat socialista Artemi Rallo en un debat molt tibant: “És exactament igual de legal que el del Partit Popular en qualsevol punt d'Espanya”. Al mateix temps ha recordat que la gerència del PP va declarar en seu judicial que els comptes del partit eren “correctes”. Camps ha insistit que ningú a Gènova li ha demanat que renuncie al seu carnet del PP i que “sempre” votarà al Partit Popular. “Rajoy haurà de dir-li si li vaig fallar”, ha dit l'expresident, que ha assegurat: “Vaig notar l'afecte del meu partit, del meu president i de la meua secretària general”.

Francisco Camps s'ha reivindicat com “una persona honrada”, ha desqualificat el testimoniatge d'Álvaro Pérez en el judici, “a mi no m'interessa res del que ha dit”, i ha carregat contra qui va ser el seu número dos, Ricardo Costa: “No va dir quins empresaris, quines obres i quins actes”. També ha recordat que aquest, igual que els empresaris, durant nou anys va dir el contrari al que va declarar durant el judici: “la defensa no pot ser l'ofensa”. “Durant nou anys vaig dir el mateix i vaig tenir la sort de ser absolt”, ha insistit, per a apuntar: “N o sé per què el PSOE no m'ha demanat perdó ni per què Ximo Puig no ha pagat les costes per haver perdut el recurs davant el Suprem”.

Sobre les adjudicacions, Francisco Camps ha assegurat: “En la meua vida m'he ficat en adjudicacions, no trobarà vostè ni un sol empresari ni un sol adjudicador que diga que jo vaig cridar mai a ningú”.

També ha defensat a la que va ser la seua cap de gabinet, Ana Michavila, a qui també va assenyalar Álvaro Pérez, i ha ressenyat que més del 70% dels càrrecs públics del PP imputats “han sigut absolts”, al mateix temps que ha insistit que “els valencians” no li demanen que dimitisca del Consell Jurídic Consultiu.

Camps, imputat en tres causes judicials -dues relacionades amb la Fórmula 1 i una altra amb les contractacions amb motiu de la visita del Papa Benet XVI a València al juliol de 2006-, ha de declarar aquest dimecres com a testimoni en la peça de Gürtel que jutja en l'Audiència Nacional el finançament il·legal del PP valencià en l'època en la qual era el president del partit. Paradoxalmentó, l'ex molt honorable no figura com a investigat en aquest cas.

El presumpte capitost de la trama Gürtel a València, Álvaro Pérez ‘El Bigotes’, ha comparegut aquest dimarts en la comissió d’investigació sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular en el Congrés dels Diputats, on ha ratificat la seua declaració en l’Audiència Nacional en la peça de Gürtel en què es jutja el finançament il·legal del PP valencià. Així, ha reconegut que a la Comunitat Valenciana tenia fil directe amb l’exsecretari general del PPCV Ricardo Costa, que els va dir que si volien cobrar havien de fer-ho directament dels empresaris i que l’ordre venia “de dalt”, en referència a Francisco Camps.

Pérez ha declarat: “Jo mai vaig dir al PP com m’havia de pagar, és el PP el que em va dir com havia de cobrar”, i ha afegit posteriorment que els empresaris pagaven “amb alegria i felicitat. No n’he vist cap plorar”. Així mateix, ha afegit que amb l’empresa de Francisco Corretja “ha treballat el PP de tot Espanya”.

A més, davant de les preguntes del diputat d’Esquerra Republicana Joan Tardà sobre l’existència d’una xarxa de favors entre empresaris i polítics amb activitats com ara requalificació de terrenys, el responsable d’Orange Market (la filial de la trama Gürtel a València) ha comentat: “Jo no ho sé, però si vosté veu la llista dels empresaris i després veu la llista de les obres públiques que els han donat a la Comunitat Valenciana, veu si han rebut més o menys”.

També s’ha referit al cas dels vestits, pel qual va ser jutjat –i declarat no culpable– Francisco Camps, Álvaro Pérez ha dit: “Un jurat l’ha declarat innocent, una sentència que ha estat ratificada pel Suprem i jo no pense dur la contrària al Suprem”. Sobre qui va ser president de la Generalitat, també ha apuntat en un altre moment de la seua declaració: “Jo mai he dit que (Camps) haja ficat la mà en la caixa, he dit que estava puntualment informat”.

De la mateixa manera, ha volgut aclarir que “ningú no s’ha aprofitat de res”, i també: “jo no he corromput ningú, en tot cas ja eren corruptes”. I s’ha referit als actuals portaveus del PP, “són molt joves i no tenen ni la idea més remota del que passava abans que ells arribaren”.

La lentitud en els processos parlamentaris és una constant a la qual tot diputat està acostumat. No ho estan, no obstant això, a la paràlisi total. El Congrés porta des de l'inici de la legislatura més de 40 lleis embossades; una xifra que posa en relleu la inacció del Govern, un Executiu que no executa. Entre les més de 40 lleis aturades, té tres estatuts d'autonomia pendents de reformar: el de Canàries, el de Múrcia i el de la Comunitat Valenciana.

El primer a desbloquejar-se serà l'últim a arribar, el canari, mentre que el valencià porta bloquejat més d'un any i ara li avança la norma murciana. Concretament, set anys parat. Els diputats van començar a debatre sobre la norma canària fa tres setmanes i, sobre la murciana, aquest dimarts la Mesa ha decidit iniciar els tràmits. Las Corts Valencianes registraron la reforma el 2011 i ha sigut ajornada incomptables vegades, entre altres qüestions, per les eleccions. Des de la seua reintroducció en la Cambra parlamentària, els grups PP i Ciutadans han sol·licitat 45 vegades l'ampliació del període d'esmenes. El portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, denuncia que als valencians “ens ha passat per davant fins a l'apuntador”.

El diputat valencià assenyala que la norma autonòmica és l'única que segueix “als llimbs”, malgrat que el Parlament valencià va registrar la sol·licitud de la reforma al desembre de 2011 mentre que el murcià ho va fer al maig del 2017 i el canari a l'abril del 2015. Considera, a més, que s'utilitzen aquestes reformes com a “moneda de canvi” per a afavorir alguns territoris.

Al desembre, en resposta a una carta del president de les Corts, Enric Morera, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, va remetre als grups parlamentaris la responsabilitat en aquest retard. “Li comunique que són els grups parlamentaris de la Cambra els que, en exercici de la seua funció d'impuls polític, marquen els temps de tramitació de les iniciatives legislatives”. La contestació de Morera va ser demanar celeritat als dirigents en la Cambra.

La reforma proposada, de ben just un parell de folis, es redueix a la disposició addicional primera, en la qual es “blinden” les inversions territorialitzades de l'Estat a la Comunitat Valenciana en indicar que hauran d'equivaldre, en relació amb el total d'inversions, al pes de la població valenciana en el conjunt de l'Estat. El Congrés porta set anys per a decidir sobre aqueixa proposta.

El president del Govern, Mariano Rajoy, compareix aquest dimecres en el Congrés dels Diputats per a donar explicacions per Gürtel. “Hem sumat els vots perquè vostè compareguera, però no hem sigut capaços de sumar-los per enviar-lo a l'oposició, és impossible aritmèticament”, ha lamentat el portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví.

El diputat valencianista ha acusat al cap de l'Executiu de mentir “amb generositat, menteix copiosament”, per la qual cosa “vostè hauria de dimitir”. Es referia Baldoví a les afirmacions del president sobre que desconeixia les fonts de finançament del Partit Popular: “El vídeo de la campanya de 2000 demostra que vostè coneixia ingressos i despeses, és el normal d'un responsable de campanya”.

Baldoví, qui ha començat la seua intervenció apuntant: “Ens diu el que ja sabem i després s'anirà tranquil·lament a menjar”, li ha recordat a Rajoy que el Partit Popular té 65 causes obertes i centenars de càrrecs públics imputats per corrupció, i tot açò mentre el president del Govern ocupava càrrecs de responsabilitat en el PP, “només per açò, hauria de dimitir”.

“Hem de ser extraterrestres perquè un partit imputat i que destrueix proves continue en el Govern”, ha conclòs el portaveu parlamentari de Compromís.

A Mariano Rajoy el veiem gairebé cada setmana de ple assegut al seu escó. Normalment, però, s'absenta els dimarts, quan debatem i votem mocions o proposicions no de llei, iniciatives parlamentàries que tan sols poden “instar” el Govern a actuar. Aquí el PP no es juga res. Aquests dies tirem endavant, moltes vegades amb el suport del PSOE, iniciatives que de convertir-se en lleis garantirien el dret a l'habitatge, incrementarien el salari mínim a 800 euros el 2018 o permetrien implementar de manera gradual uns permisos parentals iguals i intransferibles de 16 setmanes.

Però els dijous, la bancada del PP acostuma a estar completa. Cap membre del Govern sol faltar quan es vota algun Reial Decret o Projecte de Llei amb efectes legislatius concrets, immediats. El Partit Popular, protagonista de centenars de casos de corrupció que dia rere dia surten a la llum pública, governa el país cada setmana des del Congrés. I aconsegueix fer-ho perquè, alternativament, compta amb els suports de PSOE i Ciutadans.

Aquest Govern, que en vista dels últims esdeveniments cada cop s'assembla més a una organització mafiosa, ha aprovat amb el suport de Ciutadans i del PSOE un objectiu de dèficit i un sostre de despesa que consolida l'austeritat en els pressupostos de l'Estat. De poc serveix després que en els debats dels dimarts, o en alguna comissió, el PSOE li recrimini les seves retallades, igual que ho fem nosaltres. El pressupost és el que és i no es pot fer una altra cosa, venia a dir aquesta mateixa setmana el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, quan intentava justificar una disminució acumulada del 40% des del 2013 en el pressupost destinat a polítiques d'habitatge. I ho diuen sense cap vergonya, quan cada dia veiem que el seu partit ens està robant a mans plenes. Amb quina legitimitat pot un projecte polític defensar retallades de recursos, drets i llibertats que afecten la majoria de la ciutadania mentre alguns dels seus principals dirigents es dediquen a omplir-se les butxaques?

Es manté al Govern a un partit al qual se’l defineix en algun aute judicial com a organització criminal; a un partit que ha donat lloc, entre d'altres, als casos Bárcenas, Palma Arena, Gürtel, Taula, Púnica i a la recent operació Lezo. Parlem d'un president del Govern cridat a declarar pel finançament il·legal del seu partit, d'ex-Secretaris d'Estat, ex-presidents de CCAA, i altres alts càrrecs liderant, juntament amb els seus familiars, xarxes de frau, estafa, blanqueig, malversació, suborn o blanqueig de capitals, entre d'altres. Parlem de grans (grandíssimes) empreses privades que a canvi de quedar-se amb contractes milionaris de l'Administració Pública, retornen aquests favors a partits i els seus dirigents com millor convingui. Parlem d'utilitzar el poder polític, judicial i mediàtic, les influències i els contactes, per saquejar els recursos de totes, mentre s'aparta a jutges i fiscals que destorben quan intenten fer la seva feina amb independència. Aquest és el partit que setmana rere setmana guanya les votacions transcendents al Congrés.

Així que davant del mantra del PP, aquell que Cospedal i Rajoy s'esforcen a repetir sense descans, que la corrupció és només cosa d’“alguns”, només cal dir que ja n'hi ha prou de prendre'ns per idiotes. I a Ciutadans caldria dir-li que res del que està passant se soluciona únicament limitant mandats i acabant amb els aforaments. El seu fals paper de representants de la regeneració política, proposant mesures que no ataquen les veritables arrels de la corrupció, els pot acabar convertint en els promotors d'una ridícula operació cosmètica.

Iniciar converses amb altres partits polítics, moviments i organitzacions socials per impulsar una moció de censura que aconsegueixi fer fora el PP del Govern no es tracta únicament d'una qüestió de responsabilitat política o ètica. Es tracta d'intentar donar una resposta útil a la moltíssima gent que pensa que el que passa ja no es pot aguantar més. Es tracta de lluitar amb totes les eines que cadascuna tinguem al nostre abast per a protegir i restaurar els nostres drets, els nostres recursos públics i unes institucions que ens haurien de pertànyer a totes, i no a uns pocs i als seus amics. Aquesta mal anomenada crisi ens ha ensenyat, entre altres coses, que no ens podem permetre pensar que hem de resignar-nos. Seria el pitjor que podríem fer.

Perquè la moció de censura prosperi i tiri endavant serà imprescindible la participació i el suport del PSOE. Esperem que, a poc a poc, quan es vagin coneixent més detalls dels últims casos investigats, i també a mesura que s'acostin les seves primàries, reconsiderin la seva negativa inicial. I és que més enllà de les crítiques a la “teatralització” de la iniciativa, la veritat és que, arribats a aquest punt, la proposta d'impulsar una moció de censura, hauria de ser útil també per al PSOE si algun dia vol començar a actuar com un veritable partit de l'oposició.

No obstant això la utilitat, l'oportunitat i l'èxit de la proposta dependrà també del que passi més enllà dels grups polítics. I és que la capacitat que la ciutadania organitzada ha demostrat per lluitar contra la corrupció ha quedat àmpliament demostrada. Aquí està, entre altres exemples, 15MpaRato aconseguint condemnes de presó per a Rato i tota la cúpula de Bankia gràcies a un crowfunding finançat per milers de persones anònimes.

Algú pot imaginar 1, 2 o fins i tot 4 anys d'un Govern en mans d'un partit que és, en si mateix, la definició de corrupció política? Posar fi a això és una qüestió de pur sentit comú i la moció de censura ha de ser una eina més per intentar aconseguir-ho.

Dir que es persegueix la criminalització de la pobresa o que no s'ofereixen solucions a qui està en l'okupació és del tot inconsistent i allunyat de la realitat

Amb la Proposició de Llei que debatem demà al Congrés, tenim un clar objectiu i que ningú s'enganyi: Protegir el petit propietari i evitar que pugui veure okupat el seu habitatge habitual perquè ha decidit, per exemple, anar-se'n uns dies al poble a visitar els seus familiars (això és un cas real), alhora que protegir a qui té adjudicat un habitatge social però no pot instal·lar-s'hi perquè algú ja l'ha okupat de forma il·legal.

El Partit Demòcrata sempre està al costat de realitzar polítiques efectives que permetin garantir un habitatge digne a les persones amb risc d'exclusió habitacional -ho vam demostrar diàriament en la nostra acció de govern a la Generalitat- i per això, tenim molt clar que no podem girar l'esquena als indesitjats efectes col·laterals que la picaresca ha promocionat al voltant de la necessitat habitacional. Sens dubte, això deteriora la convivència, qüestiona el legítim dret a la propietat de les persones i, a més, i no menys greu, condemna a la ineficàcia les polítiques públiques en matèria d'habitatge perquè famílies amb dret a un habitatge social no poden accedir-hi perquè es troba okupat en aplicació de la “Llei del més fort”.

És per això que al costat de més i millors polítiques d'habitatge, millor regulació en matèria de lloguer perquè es pugui abordar un índex de referència en els preus que allunyi del parc de l'especulació o més cessió d'habitatge en mans d'entitats financeres en favor de les administracions públiques, junt a tot això dic que cal omplir les llacunes legals existents que impedeixen garantir dos drets constitucionals que avui estan en col·lisió: el dret a gaudir de la propietat i el dret a tenir un habitatge digne.

La Proposició de Llei que defensem demà al Congrés proposa un mecanisme de desokupacions per la via civil en supòsits no d'impagaments de rendes de lloguer, no d'impagaments de quotes hipotecàries, no de desallotjaments de precaris conseqüència d'un acord entre la propietat i l'ocupant sense cap contraprestació. Tampoc d'empara als grans tenidors d'habitatges com podrien ser les entitats financeres. En absolut! El que es pretén és fer possible que qui té un habitatge en la qual passar els caps de setmana amb la seva família, no la trobi okupada de la nit al dia, sense possibilitat de poder fer res de manera efectiva, més que recórrer a la via penal, i mentrestant, veure com amb total impunitat, la gaudeix algú altre amb tot allò privat i íntim que es troba al seu interior.

No ens podem permetre tancar els ulls i confondre la necessitat de més i millors polítiques en matèria d'habitatge amb girar l'esquena a la cada vegada més abundant proliferació d'organitzacions que rebenten literalment pisos, per posar-los en lloguer submergit, com denunciava fa poc l'ajuntament de Mollet del Vallès i que per tant es lucren delictualment a través de la necessitat habitacional, aprofitant el buit legal en l'ordenament jurídic civil o que exigeixen el pagament d'elevades sumes de diners als propietaris, a canvi de desallotjar l'habitatge. No ens podem permetre més casos com de la Llagosta, on famílies treballadores, que amb dificultat han obtingut finançament per adquirir un habitatge en propietat, no puguin ni entrar en els seus habitatges i, a més, no hi hagi manera legal de poder desallotjar els okupes.

Volem respostes en la legislació que siguin efectives i és per això que plantegem aquesta Proposició de Llei que a més preveu una cautela garantista, que és que tan aviat s'iniciï el procediment serà posat en coneixement de l'administració competent, perquè pugui avaluar si les persones okupants estan en situació d'exclusió residencial o no i, si escau poder donar-los l'atenció que necessitin d'acord amb els mecanismes establerts.

Dir que es persegueix la criminalització de la pobresa o que no s'ofereixen solucions a qui està en l'okupació és del tot inconsistent i allunyat de la realitat del que preveu la Proposició de llei.

Tenim l'opció de millorar aquesta proposició en el tràmit parlamentari, respectant els objectius perseguits que entenc són compartits per la majoria. No ho desaprofitem.

El Partit Demòcrata ho té molt clar. Ho comparteixes? Segur que sí.

El portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, ha mostrat aquest dijous la desconfiança envers Mariano Rajoy, “el gallec impassible”, que “sense moure un múscul i sense fer pràcticament res” està “a punt de ser president amb un PSOE en estat comatós regalant-li la investidura a canvi de res”.

En la seua intervenció en el debat d’investidura de Rajoy, Baldoví ha demanat disculpes en nom del seu grup als espanyols per tenir al cap de 300 dies un candidat com Rajoy, que “tant i tant va legislar en contra de tantes i tantes persones”.

Disculpes també perquè les forces del canvi no hagen pogut posar-se d’acord en un govern progressista i disculpes “pels somnis trencats i les il·lusions perdudes”, ha afirmat.

“Ho vam intentar, vam fer el que vam poder i vam saber. Potser vam poder fer més, no ho sé. En la consciència de cada diputat i partit quedarà la seua part de culpa que hui estiguem en la investidura definitiva de Rajoy”, ha afegit.

Els chapeau de Baldoví

chapeauBaldoví ha dedicat en la seua intervenció tres chapeau: el primer ha estat de manera “irònica” al líder de Ciutadans, Albert Rivera, per les seues declaracions contradictòries pel que fa a Rajoy i la seua investidura. “Vostés van nàixer per apuntalar al PP i hui es compleix el seu destí”, ha afegit.

El segon chapeau ha estat “amb tristor i decepció” per al PSOE “per com de malament que ho ha gestionat” i pel “dia infame en què van perdre la seua ànima socialista”.

“La seua por al canvi, el seu conformisme, els seus llastos en els consells d’administració, les seues vaques sagrades embrutides, la paüra d’alguns a perdre el seu statu quo i l’ambició d’altres els ha portat a una ratera infame, una decisió ignominiosa que els acompanyarà sempre”, ha dit Joan Baldoví.

Finalment, ha dedicat el seu tercer chapeau a Rajoy, el qual, ha afirmat, “podria ser l’heroi de la pel·lícula, el gallec impassible que, sense moure un múscul i sense fer pràcticament res, està a punt de ser president amb el PSOE en estat comatós regalant-li la investidura a canvi de res”.

No a Rajoy

Compromís, ha defensat, no “regalarà” el seu vot a Rajoy perquè “no se l’ha guanyat” i perquè desconfia “profundament” del president del Govern en funcions.

Ha assenyalat que el que més “temor” li produeix és que Rajoy diga que serà un govern “fiable i previsible”. “Vosté ha estat fiable i previsible aquests anys atacant sense pietat tot el que ahir deia que defensava: els puntals del benestar”, ha afegit.

Baldoví ha destacat que Compromís treballarà “dins i fora de la cambra perquè el BOE i els pressupostos generals de l’Estat deixen de ser una amenaça contra la majoria de les persones i es convertisquen en un aliat de la gent corrent”.

“Ací ens trobaran Hernando, Rivera i Rajoy. En cas contrari, ens tindran davant”, ha postil·lat.

A la Valenciana (la coalició electoral formada per Compromís, Podem i Esquerra Unida) ha presentat aquest dijous un recurs davant del Tribunal Constitucional després que la Mesa del Congrés ja haguera desestimat la seua petició per a poder formar un grup parlamentari propi.

“Amb aquest acte, el que fem és complir la nostra paraula; nosaltres vam dir que en el cas que la Mesa, d’una manera totalment arbitrària, no ens concedira el dret de tenir grup propi, aniríem fins a les últimes conseqüències”, ha manifestat als mitjans el portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví.

A més, ha assenyalat que el recurs presentat per la coalició atén la vulnerabilitat del dret “de tenir un grup propi” i de “defensar en igualtat de condicions” amb els altres grups de la Cambra “els interessos legítims de tots els valencians”.

La representant de Podem en la coalició, Àngela Ballester ha afirmat també que amb el fet de no deixar-los tenir un grup en la Cambra Baixa “només es retarda el canvi institucional”. “Nosaltres el que farem és continuar empenyent, ara des del recurs al Tribunal Constitucional, perquè el Parlament siga cada vegada més fidel al que és la realitat en aquest país”.

“Tenim més d’un 15 per cent de vot en les circumscripcions en què ens vam presentar i hem obtingut 9 diputats. Per tant, no podem admetre que una decisió de la Mesa de les Corts presa pels nostres competidors ens deixe sense aqueix grup a què aspirem”, ha declarat el diputat de Compromís per València Enric Bataller.

És més, Bataller ha assegurat que la Mesa del Congrés va fer una interpretació “excessivament reglamentista de la norma”. També ha dit que d’aquesta manera es va “en contra del pluralisme polític” que preveu la Constitució i del paper que “han d’exercir els partits polítics segons l’article 6 de la carta magna”.

La remodelació del Govern valencià anunciada dimecres passat pel president Ximo Puig i aprovada aquest dijous pel ple del Consell tindrà conseqüències en altres institucions. Una de totes, el Congrés dels Diputats.

Així, el nomenament del fins ara portaveu municipal socialista a València, Joan Calabuig, com a delegat de la Generalitat per a la Unió Europea i de Relacions Externes suposarà que deixe l’acta de regidor en l’Ajuntament, un lloc que ha d’ocupar l’actual directora de l’Institut de les Dones i per la Igualtat de Gènere, Anaïs Menguzzato. El cap del Consell ha escollit per substituir-la en l’organigrama de la Generalitat la diputada valenciana en el Congrés María Such.

Amb això, Such deixa l’escó en la Cambra baixa, un seien que ha d’ocupar el número quatre del PSOE per València en les eleccions del 26 de juny passat, l’històric Ciprià Císcar. Així, doncs, Císcar tornarà a ser diputat en el Congrés a penes deu mesos després –l’exsecretari d’Organització del PSOE amb Felipe González va ser diputat fins a la dissolució de les Corts prèvia a les eleccions generals del 20D, l’octubre del 2015.

L’incombustible Ciprià Císcar, a 69 anys (Picanya 1946), ha estat diputat durant 26 anys i set legislatures, entre els anys 1989 i 2015. El que va ser conseller d’Educació amb Joan Lerma en la Generalitat Valenciana –també va ser alcalde de Picanya i un dels negociadors socialistes del Pacte del Botànic– es convertirà d’aquesta manera en un dels diputats més longeus del parlament.

Císcar va quedar a les portes d’accedir al Congrés tant després del 20D com després del 26J, ja que en ambdues ocasions ocupava el quart lloc en la llista per València davant dels tres escons que finalment van aconseguir els socialistes i que ocupen Ana Botella, José Luis Ábalos i María Such.

La Mesa del Congrés dels Diputats ha decidit que A la Valenciana no podrà formar grup parlamentari propi. Per tant, la confluència autòctona Compromís-Podem-Esquerra Unida no rebrà subvencions ni tindrà més temps d’intervenció en els debats en la cambra.

La candidatura té 48 hores per a presentar al·legacions davant de la Mesa, que reitera que no és possible acceptar que diputats del mateix partit (Podem o IU) es dividisquen en grups distints, el mateix argument pel qual ja se’ls va denegar el gener. En aquests dos dies, els diputats de les tres formacions hauran de decidir si s’uneixen al grup d’Units Podem o van al Grup Mixt.

Àngela Ballester, diputada de la candidatura per Podem, ha anunciat que recorreran contra la decisió davant del Tribunal Constitucional. La representant ha incidit que el veto al seu grup correspon a la “voluntat política” de PP, PSOE i Ciutadans i no al Reglament. “És una llàstima que hi haja una Mesa de majoria conservadora, gràcies a un pacte del PP i Ciutadans amb els nacionalistes, que no vulga reconéixer que hi ha un país nou que hauria d’estar reflectit en les institucions”, ha denunciat.

Encara que recórreguen contra la decisió de la Mesa per a poder elevar després l’assumpte al Tribunal Constitucional, els diputats d’ A la valenciana procedents de Podem i Esquerra Unida sol·licitaran l’ingrés en el grup confederal d’Units Podem. Cal veure quina decisió pren l’Executiva de Compromís sobre els quatre diputats de la seua formació, encara que el seu portaveu Joan Baldoví ja ha avançat que la seua opció és integrar-se en el Grup Mixt com ja van fer en la legislatura anterior.

Ballester ha admés que li agradaria que la candidatura d’A la Valenciana es mantinguera unida, però ha destacat que els diputats de Podem i el d’EUPV creu que poden treballar “millor pels interessos dels valencians” dins del que serà el tercer grup de la cambra. No obstant això, ha garantit que continuaran col·laborant amb els seus col·legues de Compromís si finalment se’n van al Mixt.

El Congrés dels Diputats ha aprovat tramitar la reforma de l’estatut valencià acordada per les Corts el 2011 amb el suport de tots els partits, llevat de Ciutadans. La norma, pactada al seu dia pel PP (llavors liderat per Francisco Camps) i el PSPV-PSOE, estableix que les inversions de l’Estat a la Comunitat Valenciana han de ser proporcionals al pes de la seua població a Espanya.

El nou Estatut ha estat bloquejat durant anys pel PP. El setembre del 2015 –amb desinterés total de les seues senyories: a penes hi havia 50 diputats en l’hemicicle– la tramitació ja va ser discutida i aprovada pel parlament. La dissolució immediata de les Corts Generals va impedir que la discussió ni tan sols s’iniciara. El mateix passarà si no hi ha acord per a formar govern i es convoquen eleccions generals per al 26 de juny.

En el debat d’aquest dimarts, com en l’ocasió anterior, cap membre del Govern d’Espanya ha ocupat la seua butaca. Tampoc Pedro Sánchez, líder del PSOE. Si que hi estaven el president i la vicepresidenta de la Generalitat, Ximo Puig i Mónica Oltra, i els líders de Podem i Ciutadans, Pablo Iglesias i Albert Rivera.

Pobres i maltractats

Pobres i maltractatsLa reforma ha estat defensada per tres diputats de les Corts Valencianes, Fran Ferri (Compromís), Manuel Mata (PSPV) i Jorge Bellver (PP). Els dos primers han abundat en els arguments que els partits respectius defensen en solitari o en el Consell, on treballen en coalició: la Comunitat Valenciana està infrafinançada, és un territori pobre que paga com a ric i rep des de fa més de 15 anys menys inversions en infraestructures del que hi correspondria.

Bellver ha compartit aqueixos arguments i ha recorregut a una frase habitual del Consell: “La Generalitat té un problema d’ingressos i no de despeses”. A partir d’ací, ha dedicat una gran part del seu discurs a injuriar el Govern valencià –“més deute, més dèficit, més impostos i fuga d’inversors”– com a via per a desacreditar “el govern a la valenciana” que propugna Iglesias. Ha estat ovacionat pel grup popular.

Els portaveus dels partits catalans –Democràcia i Llibertat i ERC–, la de Podem, la valenciana Àngela Ballester, el del PSOE, Julián López, i el del PP, l’exconseller Gerardo Camps, han defensat, amb distintes raons, la reforma. El representant socialista ha carregat amb duresa contra la gestió del PP autonòmic i estatal, i el del PP ha atribuït l’infrafinançament valencià als governs del PSOE liderat per José Luis Rodríguez Zapatero.

“No als pegats” de Ciutadans

“No als pegats” de CiutadansCiutadans ha estat la nota discordant. L’alacantina Marta Martín ha explicar l’oposició frontal del seu partit a la reforma: eludeix la responsabilitat de la corrupció [del PP, encara que no ha mencionat el partit] en la fallida de la Generalitat, empara el victimisme davant Madrid i frena les reformes i, especialment, és “un pegat que no soluciona res”.

El partit de Rivera, que també està en contra de les “inversions territorialitzades” que defensa l’Estatut, té la seua alternativa: una reforma en profunditat del sistema de finançament, assumpte que ha sobrevolat el debat permanentment, i un pla d’infraestructures d’acord amb les prioritats.

La única de los cuatro hijos de Carlos Fabra que decidió seguir sus pasos y dedicarse a la política abandona esta actividad. Andrea pone así fin, al menos de momento, a la presencia de la saga de los Fabra en las instituciones. Un ocaso poco glorioso, dado que su padre está en la cárcel por corrupción, y ella vuelve a la actividad privada después de ocho años como diputada en el Congreso, dejando tras de sí el único recuerdo relevante de su grito de “que se jodan” dedicado a los parados en el año 2012.  

El poder político de la familia comenzó con Victoriano Fabra, el “tío Pantorrilles”, un antepasado de la familia que ya gobernó la Diputación de Castellón a finales del siglo XIX. También presidió la institución el abuelo de Andrea, Carlos Fabra Andrés, entre otros hombres de la familia. Los retratos de todos ellos cuelgan de los pasillos y las estancias de la institución, junto a los de otros muchos esxgobernantes. 

Andrea Fabra confirmó a eldiario.es que se encuentra ya de vuelta a su actividad privada, un puesto en el departamento de Relaciones Institucionales de la compañía Telefónica. Allí trabajó hasta 2008, momento en el que tomó una “excedencia” para dedicarse a la política. Preguntada por si su salida del Congreso responde a su propia voluntad, o a la decisión del partido de apartarla del escaño, la exdiputada no ha querido hacer más declaraciones porque “ya no soy un personaje público”. 

La hija de Carlos Fabra llegó al Congreso en 2008. Su padre estaba ya imputado desde hacía cuatro años por corrupción en un juzgado de Nules, pero seguía siendo el presidente de la Diputación y del PP de Castellón. Era el hombre más poderoso de la provincia, cuya instrucción se demoró once años y tuvo varios jueces y fiscales diferentes. Acabó finalmente en prisión por el delito de fraude fiscal. 

El propio Mariano Rajoy le dedicó elogios en el verano de ese mismo año, cuando lo llamó “ciudadano y político ejemplar” en una visita a la ciudad de la Plana. Fabra gobernó la Diputación desde 1995 hasta 2011, años en los que protagonizó varios escándalos, como la publicación de una grabación en la que animaba a los militantes del PP al nepotismo, siguiendo su propio ejemplo: “Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado”. 

Sin apoyos en el partido 

La salida de Andrea Fabra de la política era una noticia esperada. Está casada con Juan José Güemes, que fue consejero de Sanidad del gobierno de la Comunidad de Madrid bajo el mando de Esperanza Aguirre, pero él también se retiró hace años. El mayor apoyo de la exdiputada era su padre, pero no corren buenos tiempos para los miembros del PP valenciano en general, en plena crisis por su enésimo caso de corrupción, en cuanto a su influencia en el partido a nivel nacional. Mucho menos cuando están en la cárcel, como es el caso de Carlos Fabra.

Su hija tampoco tiene el apoyo del PP de Castellón. Su actual líder, Javier Moliner, apartó de su lado a todos los íntimos de Carlos Fabra cuando llegó al poder, desde sus vicepresidentes hasta su novia, Ester Pallardó. Además, fuentes conocedoras de la situación explican que Andrea Fabra apenas mantiene contacto con sus compañeros de militancia en la provincia. 

Andrea Fabra ha estado ocho años en el Congreso, pero lo que más se recuerda de ella es su grito de “que se jodan” proferido en 2012 desde su escaño y dedicado a los parados, sobre los que acababa de hablar el presidente Mariano Rajoy en la tribuna. La exdiputada pidió perdón por escrito por esta expresión y aseguró que se refería al PSOE y no a los desempleados. 

La Mesa del Congrés dels Diputats ha donat aquest dimarts el vistiplau al fet que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es constitueixi com a grup parlamentari en aquesta XI legislatura, segons han avançat fonts de l'òrgan de govern de la Cambra. ERC va sol·licitar la setmana passada conformar un grup amb Esquerra Unida-Unitat Popular i EH Bildu, si bé el PP i Ciutadans van vetar a la Mesa aquesta possibilitat per considerar que es tractava d'un “frau de llei”.

Segons van al·legar, alguns dels membres d'aquesta aliança parlamentària, entre ells el diputat d'IU-UP, Alberto Garzón, havien admès que aquesta unió només perseguia poder cobrar les subvencions pel 'mailing' electoral, una ajuda a la qual només es pot accedir en cas de tenir grup, però que després s'integrarien en el Grup Mixt.

Davant d'aquesta negativa, ERC va decidir deixar al marge als seus eventuals socis i demanar crear un grup propi amb els nou diputats que van sumar a les eleccions del passat 20 de desembre, una sol·licitud que ha rebut aquest dimarts el plàcet de la Mesa del Congrés, com era previsible, ja que segons la Mesa compleix amb els requisits que estableix el Reglament de la Cambra.

De fet, el portaveu del grup d'ERC, Joan Tardà, ja ha acudit a la primera reunió de la Junta de Portaveus d'aquesta legislatura, que té previst estudiar el recurs que IU-UP va presentar contra la decisió “política” de la Mesa de rebutjar el grup que aspirava a conformar amb els republicans catalans i la coalició abertzale.

‘Sorpasso’ sí i grup no? La coalició Compromís-Podemos-És el Moment tenia dos objectius en les eleccions generals del 20 de desembre a l’abast de la mà, superar els socialistes com a força principal d’esquerres i constituir per primera vegada una minoria valenciana al Congrés. Ha assolit el primer amb bona nota (els nou diputats obtinguts van desbordar les expectatives demoscòpiques més optimistes), però ha fracassat pel que fa al segon. I aquest fracàs posa en dubte precisament que avançar el PSPV-PSOE de Ximo Puig siga, ara com ara, una mica més que una meta. La gran força d’esquerres que Mònica Oltra aspira a convertir en hegemònica no ha estat capaç de mantenir junts els seus dos components davant del primer embat d’una situació política complicada.

La dificultat d’encaixar les plataformes noves qüestiona el discurs federalista. La negativa d’acceptar que les coalicions presentades a Catalunya, a Galícia i al País Valencià amb la participació de Podem puguen tenir un grup propi evidencia la resistència dels partits espanyols a donar carta de naturalització parlamentària a allò que és “real” en la vida política d’Espanya actualment. La interpretació dels requisits exigits, que es resumeixen en el fet que només els partits nacionalistes poden crear grups propis si tenen prou suport i que qualsevol formació d’àmbit autonòmic, si pacta una coalició amb una força estatal, ha de ser necessàriament absorbida per aquesta última, obeeixen a una lògica centralista. No sorprén que el PP i Ciutadans l’esgrimisquen, però és molt simptomàtic que també ho haja fet el PSOE de Pedro Sánchez, que té en Compromís-Podemos, En Comú-Podem i En Marea la competència d’una esquerra nova el desplegament de la qual arrasa la base socialista electoral entre les classes mitjanes urbanes més actives precisament en aquests territoris. La reforma federal de la Constitució que Pedro Sánchez propugna resulta enigmàtica amb aquesta actitud de partida.

Compromís no és una marea, ni una confluència. No és casual que el rebuig dels grups propis de les tres coalicions només haja portat Compromís a situar-se al marge de Podem. Quan el partit del cercle va arribar a la política valenciana, Compromís ja estava ací. I no sols això, va competir amb Podem en les autonòmiques i amb les candidatures afins en les municipals, circumstància que va confirmar la seua preponderància. A diferència de Galícia, on les “marees” van triomfar en les municipals, o de Catalunya, on la Barcelona en Comú d’Ada Colau es va emportar els guanys, la política ciutadana de ruptura ja tenia una força política, Compromís, i una líder, Oltra, en l’àmbit valencià. El fiasco del grup parlamentari reafirma la independència de Compromís, amb quatre diputats que ara poden jugar en el complex tauler de la legislatura sense el condicionant d’acordar posicions amb Podem. Per això Oltra, primerament, i Baldoví, després, han allunyat el referèndum de Catalunya de les prioritats de negociació. Pablo Iglesias ha perdut quatre peces i Pedro Sánchez, paradoxalment, hi pot haver guanyat una mica més de marge per a la seua eventual investidura.

Podem se la juga amb els valencians. Els d’Antonio Montiel han revelat, en una situació crucial, què volen. Més enllà de compliments o incompliments del pacte amb Compromís, han optat pel confort del grup que lidera Pablo Iglesias contra la inclemència de mantenir la reivindicació d’un grup valencià que els seus socis s’havien conjurat a portar fins al final. Àngela Ballester, com a cap de l’agrupació valenciana creada dins del grup parlamentari de Podem, té un triple os a rossegar: el de la visibilitat, ja disminuïda de partida, juntament amb En Comú-Podem i En Marea; el de la influència, a l’hora que el conjunt del grup assumisca prioritats com la reforma del finançament autonòmic, i el de justificar el vot dels seus diputats en clau valenciana. La llibertat de què gaudirà Compromís, des del Grup Mixt, pot posar-la en evidència més d’una vegada.

La “via valenciana” és a tres bandes. No perilla l’Acord del Botànic. És una qüestió que tant Puig i Oltra, des del Consell, com Montiel, des del suport parlamentari, han reiterat. Però queda clar que és un pacte a tres bandes. Cal esperar que el PSPV-PSOE i Compromís acosten postures en l’exercici del Govern davant de Podem, però no perilla l’estabilitat de l’acord perquè serà carn de canó davant de l’opinió pública qui tinga la temptació de trencar-lo. La projecció d’aquest acord com a inspiració d’un pacte eventual d’esquerres a Espanya, però, adquireix perfils nous. I reflecteix, si fa no fa, que si el socialista Pedro Sánchez vol arribar a la Moncloa ha de pactar amb forces polítiques perifèriques (entre altres, els valencianistes de Compromís), a més de fer-ho amb Podem. Probablement indica també que almenys dues de les tres potes han d’estar presents en el Govern, que no n’hi ha prou amb el suport parlamentari, però s’ha de veure tot en aquesta terra ignota de la política estatal que consisteix a tirar endavant un Govern en minoria o de coalició.

El Bloc recupera pes i responsabilitat. La ruptura de la coalició ha donat peu al fet que els sectors contraris al pacte dins del Bloc Nacionalista Valencià (un dels components de Compromís, al costat d’Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo) recuperen espenta, silenciats abans per l’espectacular resultat del 20D. No obstant això, els al·legats referents al fet que els nacionalistes tindrien els mateixos diputats si hagueren concorregut a les eleccions en solitari (dos dels quatre de Compromís) són fruit d’un miratge. Només cal mirar què ha passat amb Bildu enfront de Podem al País Basc, i, especialment, amb el Bloc gallec, extraparlamentari a Madrid després de molts anys i sumit en una crisi política greu. És veritat, no obstant això, que el centre de gravetat torna a Compromís, circumstància que torna a comminar el partit que lidera Enric Morera a resoldre la seua temptació permanent d'involució i Oltra a donar alguna resposta a les reclamacions d’una integració orgànica més alta en Compromís. Encara que un observador neutral, atesa la manera de superar les crisis que ha exhibit la coalició, tal vegada els recomanaria que mantingueren els equilibris de forces abans de fer qualsevol experiment.

“No és el final del camí conjunt ni de les relacions amb Compromís”, assegura Àngela Ballester, diputada de la coalició Compromís-Podemos-És el Moment, que exercirà de portaveu adjunta en el grup de Podem en el Congrés com a representant d’una “agrupació valenciana” formada per cinc dels nou parlamentaris obtinguts en les eleccions generals del 20 de desembre. Els altres quatre diputats, de Compromís, van mantenir l’exigència de grup propi fins al punt en què la Mesa del Congrés ha rebutjat la seua pretensió aquest dimecres.

“Hem perdut una petita batalla, però no crec que siga un fracàs”, diu Ballester de la divisió dels parlamentaris de la coalició en el Congrés. “Podem continuar portant iniciatives conjuntes”, explica la dirigent del partit del cercle, que situa l’escissió dels diputats en un moment crucial. “Ningú no ens va garantir per escrit que, si presentàvem la petició de grup propi i se’ns denegava, no acabaríem tots en el grup mixt”.Els parlamentaris de la coalició van demanar tres dies de marge després de la denegació del grup propi per a poder recol·locar-se, però, segons Ballester, ningú no va garantir que fóra possible. “Els nou en el Grup Mixt no hauríemacomplit el paper que havíem proposat als valencians”, conclou.

“Assumim que no hem complit un dels punts del protocol de la coalició”, indica Ballester, en referència al compromís d’anar fins al final en l’exigència del grup propi. “Però no hem traït els valencians”.La diputada es refereix al fet que la possibilitat de crear un subgrup en Podem estava prevista també en l’acord que va donar lloc a la coalició Compromís-Podemos-És el Moment. I argumenta que, davant del bloqueig del PP, el PSOE i Ciutadans, es va decidir “aplicar cap a l’interior el que no deixaven fer cap a fora”, amb la creació d’“un grup de grups, reflex del país de països” que, segons la seua opinió, és l’Espanya real.

Podem s’organitza, doncs, de manera confederal, amb Pablo Iglesias de president, Íñigo Errejón de portaveu i quatre portaveus adjunts, entre els quals la mateixa Ballester. No obstant això, mentre la candidatura catalana En Comú-Podem i la gallega En Marea inclouen el seu nom en la denominació del propi grup, la valenciana no hi figura.“Vam decidir crear una agrupació valenciana sense nom perquè no podíem usar elde la coalició, ja que Compromís va seguir un altre camí”, explica Ballester.

La diputada considera que el PSOE buscava “una imatge de fracàs” en Compromís-Podemos-És el Moment després de comprovar el 20-D que “és la força majoritària de l’esquerra valenciana”. I assumeix que en aqueix sentit “s’ha perdut una petita batalla”. Però insisteix en el fet que està oberta la col·laboració. Ballester posa d’exemple la “garantia de continuïtat del Govern valencià” que la presència de Compromís amb el PSPV-PSOE en el Consell i el suport parlamentari de Podem fan possible.

Mònica Oltra, dirigent de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat, no descarta cap possibilitat respecte de la situació de Compromís al Parlament ni la política de pactes del partit després que la Mesa del Congrés haja soterrat definitivament la possibilitat de formar un grup valencià.

Oltra ha insistit en el fet que la decisió de la Mesa és un “abús democràtic”. Assumida la decisió, s’ha felicitat per la coherència de Compromís: “Hem lluitat fins al final per mirar de tenir una veu valenciana a Madrid. I continuarem fent-ho”. A més, ha dit que entén la decisió de Podem d’abandonar la coalició: “Fer retrets en política no és intel·ligent. El pacte preveia la possibilitat” que els diputats del partit de Pablo Iglesias s’uniren als companys de la resta d’Espanya.

Ara, el referent mediàtic de Compromís se centra a posar en valor el paper dels seus quatre diputats a Madrid. “Hem d’estar on tinguem més visibilitat per a beneficiar els valencians, els diputats dels quals, fins ara, seguien els dictats de Gènova [seu del PP a Madrid] o Ferraz [la del PSOE]”. Aniran al grup mixt o s’integraran en el format per Podem i les confluències catalana i gallega? “Això ho decidiran els òrgans corresponents. No vull condicionar el debat donant la meua opinió”.

Les paraules d’Oltra contrasten poderosament amb les d’Enric Morera, un altre dirigent de Compromís. El president de les Corts Valencianes ha donat per fet que els diputats de la coalició –dos són del Bloc, el seu partit, i els altres dos d’Iniciativa, el d’Oltra– continuarien units i anirien al grup mixt, mai amb Podem. La vicepresidenta, no obstant això, no ha tancat cap porta. “Respecte molt l’opinió de Morera, però això està per decidir”.

Investidura: primer de tot, què i, després, qui

També està per aclarir, diu Oltra, el suport de Compromís a una eventual investidura del socialista Pedro Sánchez. “Primer de tot és què i, després, qui. Cal acordar la creació d’una economia al servei de les persones, el retorn de la decència a la vida pública o un finançament just per a la Comunitat Valenciana”. A partir d’ací, tot es pot negociar. “Els vots de Compromís poden ser molt importants”, ha avisat la vicepresidenta valenciana.

Compromís assumeix la ruptura amb Podemos al Congrés dels Diputats, es resigna, llevat d’una sorpresa, a no tenir grup valencià a la Cambra Baixa i mira cap avant: la coalició valencianista està disposada a donar suport a un govern d’esquerres presidit per Pedro Sánchez (PSOE) si s’arriba a un acord global.

“Compromís està en una situació molt potent, els seus diputats seran bàsics per a formar governs progressistes”, ha dit aquest dimecres Enric Morera, president de les Corts Valencianes i dirigent de la coalició. “Estem disposats a repetir l’Acord del Botànic [el pacte entre PSPV-PSOE, Compromís i Podem a la Generalitat] a Madrid”. Per a fer-ho, s’han de tancar diversos acords.

Dos, d’interés preferent per a Compromís: la reforma del reglament del Congrés perquè hi haja un grup valencià i la reforma del finançament autonòmic per a traure de la ruïna la Generalitat. La resta, d’àmbit estatal: derogar la reforma laboral i la resta de les lleis o iniciatives de caire “involucionista” impulsades pel PP des de la Moncloa. Segons Morera, els quatre diputats de la coalició són bàsics per a permetre la investidura de Sánchez.

No rotund a Podemos

Morera ha descartat que Compromís s’unisca –una vegada, com es dóna per fet, la Mesa del Congrés impedisca formar grup valencià– al grup confederal compost per Podemos i les confluències catalana i gallega. També ha estat rotund en donar per fet que els seus quatre diputats –dos del Bloc, el seu partit, i dos més, d’Iniciativa, la formació de Mònica Oltra, continuaran junts, segurament en el Grup Mixt.

El secretari general del Bloc ha passat de puntetes pel malestar creat en una part de Compromís per la decisió dels cinc diputats de Podem elegits sota la marca de Compromís-Podemos-És el moment, que han optat per integrar-se en el grup parlamentari d’Iglesias i no esgotar les opcions –demanar grup propi i, després, poder recórrer al Tribunal Constitucional– de tenir grup valencià.

“Ens hauria agradat que els nou diputats hagueren demanat grup propi. Els pactes s’han de complir. Pacta sund servanda”, ha dit Morera recorrent a una llatinada molt utilitzada per diversos membres de Compromís en les últimes hores. En resum: hi ha emprenyament amb Podem, però cap intenció, en principi, de fer mala sang després del desacord al Parlament espanyol.

Després d’una jornada de dimarts ben intensa –a les 20 hores es tancava el termini per a presentar els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats–, els quatre representants de Compromís integrats en la candidatura d’‘És el moment’ presentaven un grup propi, independent del de Podem (en què es van inscriure els 65 diputats de la formació de Pablo Iglesias juntament amb els d’En Comú Podem, En Marea i els quatre parlamentaris valencians de Podem i la independent Rosanna Pastor).

“Ahir a la vesprada només teníem una opció, actuar en coherència i complir escrupolosament allò que s’havia signat quan es va tancar la candidatura”, comenta el portaveu dels parlamentaris valencianistes, Joan Baldoví. Segons ha explicat el diputat de Compromís, la seua intenció és mirar d’aconseguir grup propi “fins al final” i si la Mesa del Congrés, amb una “interpretació restrictiva” del reglament, no ho permet, recorreran al Tribunal Constitucional. “Per a fer-ho, era imprescindible que presentàrem el nostre grup, com hem fet”, reconeix Baldoví.

El parlamentari valencià no dubta que la Mesa els denegarà el grup parlamentari. I serà així, assegura, perquè el PSOE “ha permés una majoria PP-Ciutadans, malgrat que es podia haver obtingut una majoria de canvi (tres representants socialistes, un de Podem i un de les marees) si els socialistes hagueren volgut”. A més, comenta que ahir mateix, llegint un manual del Congrés escrit per legisladors, hi va trobar “una interpretació de l’article 23 –en què s’emparen per no permetre el grup parlamentari valencià– que difereix de la doctrina de PP, del PSOE i de Ciutadans”.

No hi ha ruptura amb Podem

Baldoví també ha aclarit que no hi ha hagut cap ruptura amb Podem i que Compromís –en una executiva que se celebrarà dijous o divendres– ha de decidir encara si s’integra en el grup de Podem o se’n va al Grup Mixt. “Aquesta decisió no ens corresponia a nosaltres prendre-la”. El portaveu valencianista també respecta les posicions de les altres ‘marees’. “Ells no tenien la mateixa clàusula que nosaltres”, diu, i afig que lamenta molt la decisió dels quatre diputats valencians de Podem i de Rosanna Pastor d’integrar-se en la formació d’Iglesias.

“Col·laborarem amb ells i amb les ‘marees’ i de segur que coincidirem en molts dels temes”, independentment que finalment s’integren en el Grup Mixt o en el grup de Pablo Iglesias, ressalta Baldoví.

Canvi de persones i de polítiques

Canvi de persones i de polítiquesCompromís, ha apuntat el diputat valencià, continua apostant per un canvi de persones i de polítiques, que passa per no permetre un altre govern de Mariano Rajoy i del Partit Popular. Quant a les qüestions que ha d’abordar el Govern nou per a comptar amb els diputats valencianistes, hi ha el canvi del model de finançament, una reforma de la llei electoral i la derogació de les lleis aprovades “contra les persones” la legislatura passada, a més de la modificació del Reglament del Congrés dels Diputats.