El Ayuntamiento de la Vall d'Uixó ha emitido una enérgica condena tras el reciente ataque vandálico perpetrado contra el mural dedicado al poeta valenciano Vicent Andrés Estellés, ubicado en el Parque del Polígono 3. El acto, que consistió en una pintada con el nombre del partido de extrema derecha “Vox”, es el segundo incidente de este tipo en pocas semanas, tras el daño ocasionado a otro mural en el barrio Toledo.

Desde el consistorio, se ha calificado el acto como un ataque directo a la cultura, al valenciano y a la convivencia social. El gobierno municipal señala que los daños, que han mancillado la obra creada con “cariño y talento por tres autores locales”, suponen una grave falta de respeto al patrimonio que pertenece a todos los ciudadanos de la Vall d'Uixó.

Ante estos hechos el Ayuntamiento de la Vall d'Uixó ha reafirmado su compromiso con la libertad de expresión y la cultura, anunciando que se trabajará de inmediato para restaurar los murales y mantener a la ciudad como un lugar “vivo, abierto y orgulloso de su identidad”.

Ataques contra la figura de Estellés

Este episodio en la Vall d'Uixó no es un caso aislado, sino que se enmarca en una preocupante serie de agresiones y retiradas de elementos culturales ligados a la figura de Vicent Andrés Estellés en la Comunitat Valenciana.

Los actos vandálicos contra el legado de Estellés son una constante de sectores de la extrema derecha contra el legado de la cultura valenciana. Especialmente estos se han producido en la localidad natal del poeta, Burjassot, con ataques a la escultura que le rinde homenaje o a un panel cerámico dedicado a su obra.

A la agresión física se suma la retirada institucional. Recientemente, fue noticia la retirada por parte de Vox de un panel cerámico en Godella dedicado a la educación en valenciano que contenían versos de Estellés.

“Assumiràs la veu d'un poble. Allò que val es la consciència / de no ser res si no s'es poble”. Estos versos del poeta valenciano de Vicent Andrés Estellés estaban instalados desde 2015 en la fachada de un edificio de Servicios Sociales de la localidad de Godella en unos paneles cerámicos obra de la artista Cuca Balaguer conmemorativos de la celebración de la XXVII Trobada d'Escoles en Valencia en esta localidad. Estellés era vecino de Burjassot y estaba muy vinculado a Godella.

Recientemente, con motivo de que se está pintando el edificio municipal, la regidora de Vox responsable de Bienestar Social, María del Carmen Valero, ordenó su retirada sin intención de restablecerlos en el lugar en que estaban instalados.

Cuestionada por la concejala de Compromís Rosa Pardo sobre esta actuación en el pleno municipal, la delegada de Servicios Sociales justificó el desmontaje de estos paneles: “No se van a reponer en este edificio. Es el edificio de Bienestar Social y no tiene mucho que ver con el personaje”. “A lo mejor encuentran ustedes un sitio más adecuado para tan ilustre personaje, pero es una persona que se dedicaba a la poesía y en Bienestar Social nos dedicamos a otras cosas”, concluye Valero.

El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, se plantó este miércoles en València para presentar la programación de la conmemoración del centenario del nacimiento del poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993). Y para suplir los vetos de Vox, que desempeña la cartera de Cultura en el Gobierno autonómico presidido por el popular Carlos Mazón, a un poeta incómodo para la derecha y la extrema derecha. “Somos todos discípulos de Estellés”, afirmó Urtasun en una rueda de prensa con la hija del poeta, Carmina Andrés, celebrada en el Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

El titular de Cultura se refirió a los “impedimentos” a la celebración por parte del conseller Vicente Barrera, aunque no citó explícitamente al extorero y dirigente de Vox. Barrera presumió de haber eliminado las ayudas a la fundación que difunde la obra de Vicent Andrés Estellés en los primeros presupuestos autonómicos del bipartito valenciano.

Ernest Urtasun definió a Estellés como “uno de los grandes poetas en lengua valenciana a la altura de la gran tradición de Ausiàs March” y recordó el compromiso del escritor con la justicia social y con la “recuperación” de la lengua del País Valenciano “durante y después del franquismo”.

En definitiva, Estellés fue un “autor imprescindible no sólo de la literatura valenciana”, erigiéndose también en “un patrimonio de toda España”, dijo el ministro. La celebración del Año Estellés es una manera de “hacer oír la voz” de un autor “que nos sigue interpelando de una forma muy actual”, dijo Urtasun, quien anunció que el Ministerio de Cultura ha programado actos en Madrid y Ciudad de México, entre otros lugares.

Al ministro se le preguntó por el rechazo de PP y Vox en las Corts Valencianes a una propuesta de Compromís para declarar 2024 como Año Estellés. Urtasun afirmó que se trata de un centenario “que debería haber sido celebrado por todos” y quien ha decidido no hacerlo “lo tiene que explicar él”. “Yo eso lo tengo claro y por eso estoy aquí celebrándolo”, agregó. 

“Vicent Andrés Estellés es un patrimonio de todos y todas las valencianas, pero también lo es de todo el conjunto de España. Por tanto, era mi obligación hacerlo. A partir de aquí, si hay otras administraciones que han decidido no hacerlo, son ellas las que han de dar las explicaciones”, abundó.

Rodeado de una amplia representación del tejido cultural valenciano, el ministro de Cultura recordó que “la obligación de toda administración es poner en valor su gran patrimonio cultural” y “la vigencia de sus grandes artistas”.

Barrera anuncia actos sobre Estellés pero no los detalla

La visita de Urtasun reflejó la distancia sideral entre la cartera de Cultura del Gobierno central, en manos de un ministro de Sumar, y su homóloga autonómica a cargo de Vox. El ministro salió al rescate institucional de la celebración de un poeta considerado un traidor por la extrema derecha desde que en las postrimerías del franquismo se implicara en la recuperación de la lengua y en la lucha por la autonomía junto con otros intelectuales como Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, víctimas de atentados ultras.

Un compromiso que le costó a Estellés en 1978 su puesto de trabajo en el periódico que pilotó la batalla contra el autonomismo, tal como recordó Urtasun en referencia a su actividad periodística. El ministro también aludió a la bomba que la ultraderecha colocó en 1979 en el busto del poeta en Burjassot. De hecho, la estatua del poeta en su localidad natal ha sido reiteradamente atacada en los últimos años.

El aludido no tardó en contestar las palabras de Urtasun. El vicepresidente de la Generalitat Valenciana y conseller de Cultura, Vicente Barrera, anunció que su departamento prepara actividades con motivo del Año Estellés, aunque no detalló las fechas ni en qué consistirán. Barrera reprochó al anterior Ejecutivo del Pacte del Botànic, formado por el PSPV-PSOE y Compromís, una supuesta inacción para la celebración del centenario del poeta.

“No había nada, había cero libros, cero publicaciones programadas, cero conferencias, cero ciclos de encuentros literarios; había cero actividades y ahora están exigiendo el Año Estellés con urgencia”, manifestó. Barrera tomó posesión de la cartera de Cultura el pasado 20 de julio, hace ocho meses. Otras celebraciones de la misma índole se han tenido que organizar al margen de las instituciones controladas por Vox, como el centenario de Vicent Ventura diseñado por una comisión ciudadana.

Vicente Barrera también aseguró que “ha habido un montón de autores valencianos que, durante estos últimos años ha sido su centenario, y no han celebrado nada”. Tampoco detalló a qué autores se refería.

La estatua que tiene el poeta Vicent Andrés Estellés en su localidad natal, Burjassot, ha vuelto a ser objetivo de un ataque vandálico. La figura del poeta que realizó su obra íntegramente en valenciano ha sido un objetivo habitual de la ultraderecha, la última esta pasada noche de miércoles.

Desde el año 2007 cuando fue inaugurada la estatua de bronce esta ha sido arrancada del banco en la que está sentado en dos ocasiones, también ha sido bañada de azul (el color tradicional de los ataques de la ultraderecha regionalista 'blavera'), también se han roto las gafas que lleva la efigie y hace unos días se robaron los libros que el poeta tiene en su mano encima del banco. Pero también ha habido ataques a la figura cultural de Estellés en Burjassot en otros enclaves como el panel cerámico que contiene un fragmento de su obra 'El mural del País Valencià' que el año pasado sufrió pintadas de simbología nazi.

Ante este nuevo ataque desde Compromís se ha reclamado la instalación de una cámara de seguridad que vigile la estatua por sus reiterados ataques ultras.

El Ayuntamiento de Burjassot ha retirado la estatua agredida que volverá a ser instalada en su ubicación.

Un homenaje al poeta Vicent Andrés Estellés ha vuelto a ser objeto de un ataque vandálico. En este caso ha sido un mural de un fragmento de su obra 'El mural del País Valencià' que ha aparecido este lunes con simbología nazi como una esvástica, el símbolo de las 'SS' y una cruz celta, además se ha tapado la palabra “País” al mural de azulejos de Burjassot que rinde homenaje al hijo de esta ciudad.

Esta agresión ha recibido la condena de diferentes colectivos como el de Compromís en la localidad que ha afirmado que es “Un ataque contra la cultura valenciana, un ataque de intolerantes que quieren politizar con premisas fascistas símbolos culturales. Vuestro fascismo no tiene cabida en nuestro pueblo, Burjassot es antifascista!”.

Desde el Ayuntamiento de Burjassot se ha apuntado que se han identificado dos personas como presuntos autores de este ataque al mobiliario urbano, puesto que el mural cerámico forma parte del conjunto instalado a la localidad en homenaje al poeta y a esta obra que hace referencia al conjunto de la Comunitat Valenciana.

Hay que recordar que no es la primera vez que se atacan instalaciones públicas de homenaje al poeta Estellés. Así hay que recordar que hace unos meses también va apareixer la estatua que tiene el escritor a su localidad arrancada del banco sobre la que repone. En otras ocasiones ha sido ensuciada de pintura azul, el mismo color empleado ahora y que suelen usar los grupúsculos ultraderechistas 'blaveros' para llevar a cabo estas acciones.

Un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés ha tornat a ser objecte d'un atac vandàlic. En este cas ha estat un mural d'un fragment de la seua obra 'El mural del País Valencià' que ha aparegut este dilluns amb simbologia nazi com una esvàstica, el símbol de les 'SS' i una creu celta, a més a més s'ha tapat la paraula “País” al mural de taulells de Burjassot que ret homenatge al fill d'esta ciutat.

Esta agressió ha rebut la condemna de diferents col·lectius com el de Compromís a la localitat que ha afirmat que és “Un atac contra la cultura valenciana, un atac d'intolerants que volen polititzar amb premisses feixistes símbols culturals. El vostre feixisme no té cabuda al nostre poble, Burjassot és antifeixista!”.

Des de l'Ajuntament de Burjassot s'ha apuntat que s'han identificat dues persones com a presumptes autors d'este atac al mobiliari urbà, ja que el mural ceràmic forma part del conjunt instal·lat a la localitat en homenatge al poeta i a esta obra que fa referència al conjunt de la Comunitat Valenciana.

Cal recordar que no és la primera vegada que s'ataquen instal·lacions públiques d'homenatge al poeta Estellés. Així cal recordar que fa uns mesos també va apareixer l'estàtua que té l'escriptor a la seua localitat arrancada del banc sobre la que reposa. En altre ocasions ha estat embrutada de pintura blava, el mateix color emprat ara i que solen usar els grupuscles ultradretans 'blavers' per dur a terme estes accions.

Una mini Olivetti verda i molta mala llet. Això gastava el poeta Vicent Andrés Estellés en els seus trenta anys com a periodista de Las Provincias, els últims vint com a redactor en cap. Allà, en un despatx de vidre ple de papers, feia als seus reporters que li tocaren el dit perquè comprovaren que no li circulava bé la sang. Patia flebitis, la mateixa malaltia que el dictador Francisco Franco, i com maleïa tenir alguna cosa en comú amb ell.

Vicent Andrés Estellés, era un fill de forners que es va guanyar la vida com a periodista. Quan va començar a exercir el 1948 a València, hi havia tres diaris, dos orgànics del règim i Las Provincias, el vell diari conservador, aquell del “regionalismo bien entendido”.

Estellés va ser contractat en planta oficialment el 1951, sota la direcció de Martí Domínguez, qui, en paraules del professor Enrique Borderia, li dona una “sensibilitat diferent”, un valencianisme regionalista que “fa un cert paper d'oposició possible dins de l'ofec del franquisme”.

Domínguez és qui va pronunciar, en l'exaltació de la Fallera Major de 1958, el discurs València, la gran silenciada que criticava l'abandó de la ciutat en la riuada de 1957 i que li va costar el càrrec com a director del diari. Amb Domínguez, Estellés tenia una relació estreta, tant que va ser el padrí de la seua boda amb Isabel Llorente. Sota la direcció de Domínguez, a més d'Estellés, van col·laborar al diari autors com Manuel Sanchis Guarner o el mateix Joan Fuster, tots tres conformaven allò que s'anomenà la Santíssima Trinitat del nacionalisme d'esquerres al País Valencià de l'època.

En marxar Domínguez, el seu buit va ser ocupat per José Ombuena, i Estellés va ser ascendit a redactor en cap, tot i que li va dedicar uns versos d'acomiadament a Domínguez i com diu Borderia “seria un tràngol per a ell”. La relació entre Estellés i Ombuena va ser sempre tensa, segons explica José Miguel Garcia, professor de periodisme a la Universitat de València i qui va coneixer a ambós el 1968 a la mateixa redacció de Las Provincias.

Sota la direcció d'Ombuena, Estellés va començar una columna en valencià feta en vers, “Bon dia”, que l'autor signava amb el pseudònim de Roc i que en dies com l'1 d'abril del 1962, quan el diari va dedicar tres pàgines a l'aniversari de la victòria franquista, Roc parla de futbol i de què calia anar a treballar a l'endemà. Aquell mateix any, Joan Fuster publica Nosaltres els valencians, i Las Provincias enceta una campanya de desprestigi en contra de l'assagista. De fet, Fuster li va enviar una carta a Estellés on li retreïa el silenci pel seu linxament.

“Estellés és un home que ve de la fam i durant l'època de la foscor s'adapta al règim per por i dins de la conjuntura avança cap a un tipus d'informació més assenyada i en valencià”, explica l'escriptor Víctor Mansanet, ara alcalde de Simat de la Valldigna.

De fet Mansanet assegura que en una entrevista que li va fer a Estellés a finals dels anys 80, en preguntar-li que era per a ell una notícia, el poeta li va contestar: “és una mena de producte mercantil que dóna diners a un grup editorial, generalment de dretes, amb el que he guanyat algun gallet”.

D'aquells productes mercantils, però, Estellés també trau material per als seus poemes, com per exemple veiem en la correlació entre una sèrie de reportatges sobre turisme i certs poemes. De fet, la prosa periodística d'Estellés hauria de estudiar-se a les facultats:

Por las noches, entre los pinos, palpitan lucecitas de colores, se oyen en el corro de las armónicas, alegres y melancólicas melodías europeas que bajan, con las doradas trenzas golpeándoles la espalda, desde Alemania, desde Austria, desdeSuecia. Hay momentos de una emoción suave y explicable. La gente tiene unas atroces necesidades de convivir. Las gentes de Europa, de una manera instintiva,apresurada, se buscan las unas a las otras, en los bosques, a las orillas del mar más viejo. («Bajo las lonas del camping», Las Provincias, 28-08-58)

Aquest fragment de reportatge és un exemple de correlació amb els seus poemes, com aquest fragment de Plant, de L'inventari clement, V:

Pins del Saler en el migdia clar,

ple d'una llum que et cou a les pupil·les,

les muses es despullen en el cotxe,

ixen amb el bikini a mig posar.

Però Estellés feia de tot al diari, reportatges, barallar-se amb els linotipers arxiu, crítiques de llibres i cinema,... i com diu José Miguel Garcia, també “es tragava molts gripaus, com qualsevol que té una feina que no li agrada”.

Al 1972, Maria Consuelo Reyna va entrar com a subdirectora de Las Provincias, essent una de les primeres dones en un càrrec de direcció en premsa. Jove i decidida, en arribar li dóna un toc de modernitat al diari i, emparats per la llei Fraga que alleugerava la censura, es respiraren nous aires liberals, amb articles que demanaven obertura econòmica i criticaven la gestió municipal. La mateixa Reyna conforma en aquells anys el jurat dels premis Octubre, de literatura en valencià.

“Entre 1973 i 1978 hi ha un grau d'apertura en el que Estellés se sent molt còmode i escriu més en valencià, en aquest període trobem que fins i tot Ovidi Montllor passa pel diari”, afegeix el professor de la Universitat Jaume I, Adolf Piquer.

Això va canviar al 1978, quan Las Provincias es convertí en el portaveu de les postures anticatalanistes i un dels actors claus de la 'Batalla de València' que va emprar la llengua com a argument principal contra el nacionalisme d'esquerres. De fet, enmig d'aquesta tensió, Estellés estava de baixa pels seus problemes vasculars que el conduiren a la mort 15 anys després i fou acomiadat sense comunicar-li, quan rebé la cessió de la seguretat social després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per l'obra poètica. Tenia 54 anys i ja no va tornar a exercir. Finalment, com diu Borderia, Estellés era per escriptor per damunt que periodista i més enllà de les 75 pessetes del seu primer sou, Las Provincias no formava part de les seues conviccions“.

No hi ha hagut a València un altre poeta com ell. Vicent Andrés Estellés és considerat el renovador de la poesia catalana del segle XX i el millor poeta valencià des d'Ausiàs March. I els 25 anys que ara fa que va morir no li han empanyat la vigència ni un rosegó.

“És un poeta viu i seguirà viu perquè genera emocions i sensacions a les noves generacions de lectors. Estellés té temàtiques i formes tan diverses que permet llegir-lo des d'una mirada heterogènia i múltiple que l'ha convertit en un fenòmen”, explica Ferran Carbó, catedràtic de filologia de la Universitat de València. Carbó és un dels organitzadors de les jornades Estellés, 25 anys desprès, que entre dilluns i dimecres –del 26 al 28 de març– celebraran l'obra del poeta amb taules rodones, recitals, concerts i rutes literàries a la Universitat.

Calla tothom perquè passa el teu nom.

Hem celebrat reunions, assemblees del poble.

Et recordem.

Aquestes línies les escrivia Estellés en el poema Homenatge Anònim XV, del llibre Exili d'Ovidi, publicat als principis dels 80 en el que el valencià crea una intertextualitat amb el poeta romà, i enriqueix així la literatura pròpia amb la clàssica. Estellés tenia una sòlida cultura literària tot i els seus origens humils que tant reitera. Fill d'una família de forners fa del llenguatge coloquial i la cruesa del carrer un potent artefacte literari. Arriba a la universalitat des d'una quotidianitat humil i esforçada. De professió periodista, els versos que omplin el seu conegut Llibre de Meravelles són la millor crònica de la València de postguerra. Però no només. Estellés va escriure sense esma i ha deixat una obra extensíssima vertebrada per temes centrals com el sexe, l'amor i la mort, tot inserit en la ciutat de València.

“Trascendeix la vivència individual i això és el que el fa permanent passen els anys que passen i més enllà de les nostres fronteres, però els valencians ens idenfiquem particularment en el seus paisatges”, resumeix la poeta i editora Begonya Pozo, co-organitzadora de les jornades.

Estellés va ser un poeta extraordinàriament prolífic i ha deixat vora un centenar de llibres publicats, la meitat d'ells després de la seua mort. Ciutat a cau d'orella, és el primer cuadern que va publicar, l'any 1953, amb 29 anys. Però no va ser fins l'obertura progressiva del règim als anys 70 i 80, que pogué publicar massivament. Formà part amb Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner del redreçament cultural i lingüístic dels valencians. El 1978 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que li va costar la feina al diari Las Provincias, un dels motors de l'anticatalanisme polític que patia el país.

Entre tants com patiren l'absurd del poder,

i creixerà com les parres diürnes el sol.

Et recordem.

Aquesta militància va desembocar en una poesia militant que l'ha convertit en un símbol del valencianisme polític i que ara mateix es fa conte, es canta o s'utilitza com a eslògan arreu del domini lingüístic. Una part de la seua obra que no sempre és la millor.

El sociòleg del llenguatge Josep Conill assenyala que Estellés és “un poeta genial però inepte com a ideòleg” i veu en el seu famós poema Propietats de la pena “una concepció de la pàtria providencialista, amb una visió molt tradicional de la societat que ensalça la familia i a Déu i que no desentona gens amb qualsevol altre nacionalisme conservador de l'època”.

En aquest sentit més que reivindicar-lo, Conill creu que “caldria començar a destriar la seua obra, així com s'ha fet amb d'altres poetes com Neruda a qui ningú li reclama per certs versos incendiaris”.

“A partir dels anys 70 la poesia de compromís va adquirir una importància fonamental i Estellés es va convertir en el poeta nacional dels valencians però la seua obra és indiscutible des d'on la mires, tant per a un filòleg com jo que gaudim les intertextualitats que fa, com pel llenguatge senzill que conecta amb qualsevol lector”, assenyala Carbó.

Posarem el teu nom a la taula, entre els noms

dels afusellats, dels assassinats, i el teu nom

s'encendrà i pujarà molt més alt que la vida

i serà com el rent de la força segura del poble.

Et recordem.

El recordem i el posem a la taula. Des de 2010, valencians, balears i catalans celebren més de mig centenar de Festes Estellés cada any, a l'estat i a l'estranger. Les Festes Estellés no són res més que un sopar formal o informal amb vocació cultural on es reciten o musiquen els seus poemes i es menjen productes de la terra que apareixen a les seues lletres. Perquè com a bon retratista de la vida quotidiana del poble i els plaers comuns, Estellés amania els seus versos amb retalls de gastronomia casolana.

L'impulsor d'aquests sopars, l'escriptor alginetí Josep Lozano, els defineix com “una festa identitària i cultural que cohesiona tota la gent del domini lingüístic” al model dels Burns Suppers escocesos que conmemoren l'autor de L'Hora dels adéus i són una experiència de cohesió social sota l'excusa d'un artista , Robert Burns, mort al segle XVII.

Però guardem i vetlem el teu nom irreducte,

el que has patit i el que hauràs esperat,

impacient d'aquest jorn de banderes diverses.

Estellés va morir per una embòlia el 27 de març de 1993 a l'Hospital La Fe de València. Tenia 68 anys i feia temps que les afectacions vasculars l'assetjaven, un fet pel qual havia anat retirant-se de l'activisme polític valencianista i d'esquerres que capitanejava durant la transició. Però ja s'havia convertit en una icona. I sí el bust que li van plantar en una plaça de Burjassot, el seu poble, l'any 1979, va patir atac rere atac des del dia de l'inauguració, la nova estàtua també es vandalitzada sovint: l'última volta, a l'octubre.

Ara mateix, l'editorial valenciana 3 i 4 està reeditant les seues obres completes, que en la última edició ocupaven deu volums.

Et recordem*.

*Fragments del poema Homenatge XV, del Poemari L'exili d'Ovidi, Vicent Andrés Estellés.

–Muere un poeta y la creación se siente herida y moribunda en las entrañas–escrivia el poeta d'Oriola Miguel Hernández als anys 30 abans de morir a la presó per defendre la República.

–He sentit una pena invencible, com un nus molt vulgar a la gola. He callat, sols llegia el teu nom a la llosa– li contestava Vicent Andrés Estellés, en l'Epístola d'urgència a Miguel Hernández, trenta anys després.

Aquesta conversa impossible és ara una realitat a l'exposició 'Miguel Hernández, Vicent Andrés Estellés, la paraula pren part', un acostament antològic als dos grans poetes valencians del segle XX que al unir-se en un mateix espai estableixen un diàleg continu entre ells.

La conversa la comença Estellès qui, arran d'una visita al cementiri d'Alacant a veure la tomba d'Hernández durant la dictadura li escriu l''Epístola d'urgència' on explícitament evoca als dos parlant i apel·la al seu “cor combatent” per a arribar a l'acord que el país necessita, un acord per a “refer el país com un antic mosaic, tot restablint, una a una, les pedres”. I per a això li demana “el vers i la paraula, el compromís per sempre amb el teu poble”

Un compromís polític que els dos tingueren i que queda palés a l'exposició. La mostra recorre ambdues obres des de la perspectiva poètica i política; compromesa amb el moment històric que van viure. Hernández, va lluitar activament per la República des del front i des de les lletres i per això va morir a la presó amb 32 anys, malalt de tuberculosi. Malgrat que la seua curta trajectòria va deixar una obra imprescindible, amb una forta càrrega social i gran expressivitat lírica, tot amb les paraules mínimes. Estellés, 14 anys més jove, va ser el gran cronista de les penúries de la postguerra valenciana i un dels renovadors de la poesia catalana contemporània. La mort, el sexe i la pàtria són els seus temes centrals, sempre des d'una òptica popular i amb la simplicitat com a arma poètica.

Si bé Hernández escrivia en castellà i Estellés en valencià, comparteixen compromís polític, un llenguatge senzill i l'apel·lació a la quotidianitat com a element literari. Però a més, tots dos van perdre un fill i això dota als seus poemes d'un sentit tràgic i esperançats alhora.

“Ambdós són poetes molt complets i polifacètics on podem trobar tant poesia d'amor com poesia compromesa, tenen reflexions en comú sobre la vida i la mort i recuperen l'ambient cultural i polític en què visqueren. A més tots dos tenen reflexions sobre la poesia, escriuen metapoesia, sota aquestes tres vessants s'articula l'exposició”, explica la comissaria Carmen Alemany, experta i investigadora de l'obra de Miguel Hernández a la Universitat d'Alacant.

Tot i això si el diàleg hagués estat real segurament Hernández i Estellés no estarien d'acord tan fàcilment. Si Estellés volia recompondre el país, referint-se a un País Valencià plural, bilingüe però amb una forta identitat nacional, Hernández haguera advocat per la unitat republicana d'Espanya.

“Hagueren tingut una idea diferent del marc territorial però la mateixa consciència de poble, ací parlem dos llengües i de manera fraterna i ells són dos exemples d'això”, recalca Alemany.

L'exhibició, a més, aconsegueix dotar de volum la paraula, torna tangible la poesia. Per a fer-ho s'organitza en sis mòduls o estructures portàtils que funcionen com a suport per a poemes impresos, espais de lectura i produccions audiovisuals que es poden veure asseguts a una cadira. És un recorregut bilingüe des de la individualitat, l'expressió del drama personal i d'allò més íntim, cap a la consciència del seu ésser històric, literari i col·lectiu.

L'exposició “reivindica el paper de la poesia com a eina social, fa valdre la paraula, la paraula que perdura, roman i transmet el pensament i la vida d'unes persones en una època”, ha conclòs José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat i ha assegurat que la mostra també viatjarà a Alacant i Castelló. De moment estarà al Centre del Carme, a València, fins al 15 d'abril.

Les obres van ser sostrets a l'octubre de l'any passat i va ser localitzat en una llibreria que ho havia adquirit en un mercat ambulant de Corbera

La Policia ha recuperat un gravat pertanyent a la família de l'escriptor Vicent Andrés Estellés que va ser robat del domicili d'un fill del poeta a l'octubre de l'any passat i va ser localitzat en una llibreria que ho havia adquirit en un mercat ambulant de Corbera (València).

El quadre recuperat va ser realitzat per un artista valencià com a obsequi a la família del poeta, per la qual cosa tenia un gran valor sentimental per a la família del mateix, segons ha informat la Policia Nacional en un comunicat.

El gravat, i un exemplar d'una obra literària de l'escriptor valencià, van ser localitzats en una llibreria del centre de València que pel que sembla havia adquirit les obres en un mercat ambulant de la localitat de Corbera (València).

Aquests efectes van ser sostrets del domicili d'un fill de Vicent Andrés Estellés, juntament amb nombroses obres literàries de l'escriptor, a l'octubre de l'any passat.

Les recerques es van iniciar en tenir coneixement els policies que entre els mesos d'octubre i desembre de l'any passat s'havien produït a Burjassot tres robatoris en el domicili familiar d'un fill d'un poeta valencià en els quals s'havien apoderat de nombroses obres d'art i llibres que pertanyien al llegat del seu pare.

En l'últim robatori, els agents havien detingut als autors in fraganti, una dona i un home de 28 i 29 anys d'origen espanyol, quan fugien del domicili carregats amb borses d'esport en que el seu interior hi havia objectes sostrets de l'interior de l'habitatge.

Els policies van recuperar nombrosos llibres pertanyents a la família del poeta, i van aconseguir recuperar altres efectes després de practicar el registre en el domicili dels detinguts

Els agents van esbrinar que un exemplar d'una obra literària sostreta del domicili havia aparegut en una llibreria del centre de València, per la qual cosa després de realitzar diverses comprovacions van esbrinar que aquesta llibreria, a més d'aquest exemplar, hauria adquirit en un mercat ambulant de la localitat de Corbera.

La Policia va lliurar el gravat a la família del poeta en la Comissaria de Burjassot.

La Policía ha recuperado un grabado perteneciente a la familia del escritor Vicent Andrés Estellés que fue robado del domicilio de un hijo del poeta en octubre del año pasado y fue localizado en una librería que lo había adquirido en un mercadillo de Corbera (Valencia).

El cuadro recuperado fue realizado por un artista valenciano como obsequio a la familia del poeta, por lo que tenía un gran valor sentimental para la familia del mismo, según ha informado la Policía Nacional en un comunicado.

El grabado, y un ejemplar de una obra literaria del escritor valenciano, fueron localizados en una librería del centro de Valencia que al parecer había adquirido las obras en un mercadillo de la localidad de Corbera (Valencia).

Estos efectos fueron sustraídos del domicilio de un hijo de Vicent Andrés Estellés, junto con numerosas obras literarias del escritor, en octubre del año pasado.

Las investigaciones se iniciaron al tener conocimiento los policías que entre los meses de octubre y diciembre del año pasado se habían producido en Burjasot tres robos en el domicilio familiar de un hijo de un poeta valenciano en los que se habían apoderado de numerosas obras de arte y libros que pertenecían al legado de su padre.

En el último robo, los agentes habían detenido a los autores in fraganti, una mujer y un hombre de 28 y 29 años de origen español, cuando huían del domicilio cargados con bolsas de deporte en cuyo interior había objetos sustraídos del interior de la vivienda.

Los policías recuperaron numerosos libros pertenecientes a la familia del poeta, y consiguieron recuperar otros efectos tras practicar el registro en el domicilio de los detenidos

Los agentes averiguaron que un ejemplar de una obra literaria sustraída del domicilio había aparecido en una librería del centro de Valencia, por lo que tras realizar diversas comprobaciones averiguaron que esta librería, además de este ejemplar, habría adquirido en un mercadillo de la localidad de Corbera.

La Policía entregó el grabado a la familia del poeta en la Comisaría de Burjassot.

En una multitud de poblacions de la Comunitat Valenciana se celebra aquests dies la Festa Estellés, un homenatge al poeta del poble que genera orgulls en els valencians i les valencianes.

Però aquests homenatges van més enllà. Des que un altre burjassoter, l’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià, arribara al Parlament Europeu, la figura de l’escriptor valencià sona amb força a Europa amb la celebració de la Festa Estellés. Una celebració que aquest dijous 8 de setembre tindrà la segona edició.

Així doncs, Compromís organitza un homenatge al poeta que tindrà una representació institucional ben àmplia. A més dels representants polítics valencians a Brussel·les, han confirmat presència des del Govern valencià, català i de les illes Balears.

D’aquesta manera, la II Festa Estellés a Brussel·les tindrà lloc el dijous 8 de setembre al Centre Cívic De Vaartkapoen al barri de Molenbeek de Brussel·les, una àrea fa poc estigmatitzada qualificant-la com un niu de terroristes islàmics.

“Per a mi, que em considere ‘estellesista’, és un honor celebrar l’homenatge al poeta del poble en un barri tan simbòlic com ho és Molenbeek a Brussel·les”, explica Jordi Sebastià. “A més, la tria d’aquest lloc és una manera de posar fi a aqueix estigma amb què han senyalat els seus habitants i amb què volem col·laborar a acabar en aquest acte”.

L’acte festiu comptarà amb el projecte artístic musical Sis Veus per al poeta. Es tracta d’un homenatge femení en les veus d’Eva Dénia, Lola Ledesma, M. Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i Sílvia Ampolla.

Les paraules d’Estellés es convertiran en peces musicals dels estils més diversos, des del fandango, passant per les jotes valencianes o les havaneres. Un homenatge preciós al poeta d’aquestes artistes valencianes.

Després de l’actuació musical, es recitaran els principals versos del poeta en una gran representació de llengües comunitàries: èuscar, francés, neerlandés, castellà, italià i, per descomptat, en valencià.

Finalment, després dels actes d’homenatge al poeta, es farà un sopar de germanor entre els assistents, que serà servit per les persones del menjador social en què es durà a terme la Festa Estellés.

Amb l'objetiu de reivindicar els versos del poeta Vicent Andrés Estellés, la companyia valenciana Perros Daneses proposa una obra única. Si fa no fa, es tracta de portar al teatre un dels poemes més emblemàtics de l'escriptor de Burjassot: 'Un entre tants“. Aquest cap de setmana serà l'última oportunitat que tindrà el públic de gaudir d'una adaptació molt agosarada i irreverent.

La jove companyia valenciana donarà vida d'una forma particular als versos d'Estellés. I ho farà a l'escenari de la Rambleta, oferint una obra amb una forta component visual marcada, a més a més, per una posada en escena molt imaginativa. Paisatges biogràfics, versos i història viva de la nostra literatura es barregen en un espectacle realment innovador. La combinació d'expressió corporal i literatura és un atractiu per al públic.

Amb el segell de Gonzalo Azcona i Javier Sahuquillo, l'actuació és un particular homenatge al poeta, convertit en una de les figures de referència i més reivindicatives de la llengua i la cultura autòctona. No debades, transformar versos en escenes és un tribut molt especial.

Els actors encarregats d'oferir nous matisos i potenciar l'expressivitat dels poemes seran Pau Gregori, Laura Sanchis, Diego Ramírez, Paloma Villardepablo i Santiago Martínez. Seran els encarregats d'oferir una lectura visual d'un poema on l'amor i l'erotisme -com en tota la poesia d'Estellés- esdevenen constants. L'essència dels seus poemes.

Si el poeta Vicent Andrés Estellés va honorar amb els seus versos cada racó de la ciutat de València, ara València vol fer el mateix amb l'autor. I en aquest homenatge que es vol fer sobre un dels escriptors valencians més reconeguts, l'Ajuntament de València començarà per dedicar una setmana a omplir els carrers de versos del poeta de Burjassot.

Des d'aquest dilluns fins al proper dissabte, els poemes d'Estellés seran recitats i escoltats a diversos llocs de la ciutat, com col·legis públics, biblioteques o en el consistori magteix. No debades, tots els dies d'aquesta setmana al matí es realitzarà un recital dels seus millors versos. Un homenatge a l'escriptor que es perllongarà dissabte amb un recorregut pels carrers de València, on la seua néta, Isabel Anyó, guiarà el públic explicant aquest vincle tan estret entre la ciutat i el seu avi. En acabar, també es farà una lectura de viva veu de fragments dels seus escrits.

No obstant això, el recordatori de la seua figura no quedarà aquí. També el dissabte, però a la nit, se celebrarà la “Festa Estellés”. Un sopar on es farà, de nou, una lectura dels seus poemes i que comptarà amb l'espectacle 'Sis veus per al poeta', realitzat per Eva Dénia, Lola Ledesma, M. Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i Sílvia Butllofa.

“La voluntat és que aquesta setmana no siga res més que el preludi d'un seguit d'activitats amb el poeta valencià com a epicentre”, ha afirmat la regidora de cultura, Glòria Tello. De fet, des de l'equip municipal es plantegen diverses iniciatives per a complementar en un futur el tribut a la memòria d'Estellés. Entre les que es volen realitzar, hi destaca la Ruta Estellés, una antologia poètica amb poemes sobre la ciutat de València. “És molt important omplir de vida cultural la ciutat amb conferències d'escriptors valencians, recitals de poesia i apostar pels premis literaris municipals 'Ciutat de València'”, ha defensat. Els versos del poeta de Burjassot nodriran aquesta setmana els carrers de la seua benvolguda ciutat.

Si el poeta Vicent Andrés Estellés honró en sus versos cada rincón de la ciudad de Valencia, ahora Valencia quiere hacer lo propio con el autor. Y en ese homenaje que se quiere hacer sobre uno de los escritores valencianos más reconocidos, el Ayuntamiento de Valencia empezará por dedicar una semana a llenar las calles del cap i casal de versos del poeta de Burjassot.

Desde este lunes hasta al próximo sábado los poemas de Estellés serán recitados y escuchados en varios sitios de la ciudad, como colegios públicos, bibliotecas o en el propio consistorio. No en vano, todos los días de estas semana por la mañana se realizará un recital de sus mejores versos. Un homenaje al escritor, que se prolongará el sábado con un recorrido por las calles de Valencia, donde su nieta, Isabel Anyó, guiará al público explicando ese vínculo tan estrecho entre la ciudad y su abuelo. Al terminar, también se hará una lectura a viva voz de fragmentos de sus escritos.

Sin embargo, el recordatorio de su figura no quedará ahí. También el sábado, pero por la noche, tendrá lugar, la “Festa Estellés”. Una cena donde se hará, de nuevo, una lectura de sus poemas y que contará con el espectáculo 'Sis veus per al poeta', realizado por Eva Dénia, Lola Ledesma, M. Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer y Sílvia Ampolla.

“La voluntad es que esta semana sea nada más que el preludio de un serie de actividades con el poeta valenciano como epicentro”, ha afirmado la concejal de cultura, Glòria Tello. De hecho, desde el equipo municipal se plantean varias iniciativas para complementar en un futuro el tributo a la memoria de Estellés. Entre las que se buscan realizar, destaca la Ruta Estellés, una antología poética con poemas sobre la ciudad de Valencia. “Es muy importante llenar de vida cultural la ciudad con conferencias de escritores valencianos, recitales de poesía y apostar por los premios literarios municipales 'Ciutat de Valencia'”, defiende. Los versos del poeta de Burjassot nutrirán este semana las calles de su querida ciudad.