“En la presente legislatura habremos cortado menos cintas, pero hemos contribuido a salvar vidas en las carreteras”, de esta forma ha resumido Jorge Rodríguez la política de la gestión de su equipo en la Diputacion de València durante la apertura del congreso nacional ‘Carreteras locales como servicio básico de política social’.

El presidente de la Diputació ha explicado que en el área provincial de Carreteras que dirige Pablo Seguí, con más de 250 profesionales inscritos, “empiezan a verse los resultados de una fuerte inversión en conservación y mantenimiento, con un incremento del 40% del presupuesto para mejorar y modernizar los 1.800 kilómetros de carreteras de la provincia y hacerlas más seguras”.

El responsable provincial ha hecho referencia así a los datos de siniestralidad en la red de carreteras de la Diputació, que registró 13 víctimas mortales en 2015, 12 en 2016 y 7 el último año, con un descenso aproximado del 25% en los accidentes con heridos. Todo ello en el contexto de un incremento del tráfico que, a nivel estatal, ha venido acompañado de un aumento de las cifras de siniestralidad.

El presidente ha explicado que “cuando llegamos a la Diputació en 2015 nos encontramos unos niveles muy altos de siniestralidad y decidimos priorizar la mayor inversión posible para asegurar y eliminar puntos conflictivos en las vías existentes, antes de apostar por la nueva construcción”. En opinión de Jorge Rodríguez, “para nosotros no hay carreteras secundarias, ya que todas son importantes para garantizar la igualdad de oportunidades en el acceso al trabajo, la sanidad y la educación, vivas donde vivas”.

Política de luces largas

El titular de Carreteras de la Diputació, Pablo Seguí, ha insistido en la necesidad de basar la gestión pública en una política de luces largas. Es lo que ha tratado de hacer en el área que dirige, a través de “una hoja de ruta que nos ha permitido planificar a medio y largo plazo las necesidades más urgentes de todos los colectivos y usuarios que utilizan nuestras carreteras a diario, vertebrando el territorio y con el objetivo de que cada vez estos usuarios puedan transitar por las vías con mayor seguridad”.

Seguí ha insistido en “la decisión firme de acabar con las obras faraónicas y apostar claramente por las obras que buscan solucionar los problemas en tramos de concentración de accidentes, los conocidos como puntos negros”. Este nuevo modelo arroja un dato significativo, y es que al finalizar la legislatura se habrán duplicado las actuaciones en la red provincial de carreteras respecto al anterior período legislativo.

Se refiere así a actuaciones como la construcción de andenes peatonales; la creación de nuevas rotondas para terminar con cruces peligrosos; la sustitución de barreras de protección o la mejora de pavimentos. Todas estas obras “tienen un impacto directo en la mejora de la seguridad vial”, ha remarcado el diputado de Carreteras.

La Diputació de València iniciará en las próximas semanas la redacción del proyecto de ‘Medidas correctoras de impacto acústico en los grandes ejes viarios de la Red de Carreteras de la Diputació de València’, al objeto de reducir los niveles de ruido percibidos en los centros docentes y asistenciales ubicados en el entorno de las carreteras CV-310, CV-336, CV-368 y CV-670, todas ellas con una intensidad de circulación superior a los tres millones de vehículos al año.

El objetivo de esta actuación, tal como ha explicado el diputado de Carreteras, Pablo Seguí, es “mejorar la calidad de vida de las personas que se dan cita a diario en estos centros y que deben soportar unos niveles de ruido que rebasan los objetivos de calidad acústica, como consecuencia de tener cerca la carretera y que nosotros, como titulares y gestores de la vía, tenemos la obligación de minimizar”.

En los últimos años, el área de Carreteras ha impulsado diversos proyectos destinados a minimizar el ruido producido por la elevada intensidad del tráfico en zonas consideradas “sensibles”, por estar cerca de centros escolares, asistenciales o residenciales. Estas actuaciones se han desarrollado en algunos casos de forma integrada en actuaciones globales de mejora de la carretera, como en el caso de la CV-370 entre Manises y Riba-roja, y en otros mediante proyectos específicos, como en el caso de la CV-336 entre San Antonio de Benagéber y Bétera.

El proyecto actual, cuya redacción ha sido adjudicada a la empresa Typsa, que cuenta con un plazo de ejecución de 12 meses y un presupuesto de 67.000 euros para su desarrollo, forma parte de estos últimos y con él se busca dar solución a aquellas zonas de rebase de los objetivos de la calidad acústica que, según los planes de acción aprobados en junio de 2014 a partir de los Mapas de Ruido elaborados por la institución provincial, coincidían con edificios sensibles y se podían resolver mediante pantallas acústicas.

Estas zonas son el entorno de las Escuelas Profesionales Luis Amigó, en Godella; la residencia de ancianos de San Antonio de Benagéber, el Colegio Escuela 2, de Educación Infantil, Primaria y Secundaria y el colegio Palma, ambos en Paterna; y la residencia de ancianos de Miramar. Son todos centros escolares y residenciales en los que la elevada intensidad de tráfico de las carreteras junto a las que se encuentra provoca elevados niveles de ruido que es necesario mitigar, mediante el establecimiento, en este caso, de pantallas acústicas.

Tal como ha explicado el diputado de Carreteras, en materia de reducción de ruido existen otras posibilidades, como la aplicación de pavimentos fonoabsorbentes, las actuaciones tendentes a reducir la intensidad o velocidad del tráfico, o incluso actuaciones que inciden sobre el receptor, como el aislamiento acústico de las propias viviendas o edificios afectados.

“La elección de una u otra actuación dependerá de la situación concreta de la vía, su ubicación y los elementos afectados. Si bien el plan de acción antes mencionado contenía una propuesta inicial para estas cinco zonas basada en la instalación de pantallas, cuyo coste total podría estar en torno a los 400.000 euros, será el proyecto que ahora se ha adjudicado el que deberá analizar con detalle la idoneidad de las medidas propuestas, así como determinar su tipología, ubicación, características técnicas de ejecución y presupuesto”, ha añadido Seguí.

Junto a esta actuación que ahora inicia la fase de redacción, el titular de Carreteras ha anunciado que desde el Servicio de Conservación se van a desarrollar en paralelo actuaciones de reducción de los niveles de ruido, en este caso, mediante la aplicación de pavimentos fonoabsorbentes en todos aquellos refuerzos de firme que esté previsto ejecutar en zonas que, aún no siendo de prioridad 1 por no existir en su entorno centros de especial sensibilidad, sí estén considerados en los planes de acción como tramos a corregir.

La Diputació de València instalará en las próximas semanas unos semáforos provisionales en la travesía de Massarrojos con el objetivo de confirmar la idoneidad de abrir un segundo tramo de circulación alternativa que sirva para distribuir el tráfico en el interior de la población, lo que permitiría ampliar las aceras en esta zona del municipio, dando respuesta a una reivindicación vecinal tras 20 años de protestas.

Los semáforos servirán para alternar el paso de los vehículos en uno y otro sentido, como ya ocurre en el tramo ubicado en la salida hacia Rocafort, y en el caso de que la prueba se desarrolle según lo previsto, se procederá a reducir la anchura de la calzada a un solo carril en la zona central de la travesía, a la altura de la farmacia.

Tal y como ha explicado el diputado de Carreteras, Pablo Seguí, con esta medida “se podrá ampliar el espacio dedicado a las aceras en una zona en la que su estrechez dificulta no solo el paso de los peatones, sino también el acceso a las viviendas en las debidas condiciones de seguridad, sobre todo para personas con movilidad reducida”.

Para poder llevar a cabo la medida ha sido necesario esperar a que el Ayuntamiento de València finalizara la reordenación del tráfico en las calles adyacentes, una actuación que concluye ahora y que permite que la Diputació pueda iniciar la nueva regulación en pruebas antes de ponerla en marcha de forma definitiva. Para ello, se estrechará la calzada mediante separadores móviles y se instalarán unos semáforos provisionales que regularán la alternancia en el paso de los vehículos, permitiendo ajustar los tiempos de paso y espera.

Un proyecto “ambicioso”

Una vez que finalicen las pruebas y se haya comprobado la viabilidad de dejar un solo carril de circulación en la travesía de la CV-308, se llevarán a cabo las obras de ensanchamiento de las aceras. El diputado ha recordado que esto sería solo una primera fase dentro de un proyecto más ambicioso que pasa por generar un itinerario alternativo a través del Camí de Camarena, con lo que se conseguiría que los 9.000 vehículos que circulan de media por esta vía dejen de atravesar el casco urbano de Massarrojos al contar con una conexión más directa con la CV-310.

Así, en palabras de Seguí, “la reordenación del tráfico permitirá solucionar los problemas de seguridad que provoca la existencia de la travesía”, al mismo tiempo que se pretende llevar a cabo “la creación de un itinerario alternativo que discurrirá por el Camí de Camarena y permitirá sacar del casco urbano los 9.000 vehículos que, procedentes de Moncada y Godella, cruzan diariamente la pedanía en ambos sentidos”.

Se trata de una ambiciosa actuación que cuenta con el respaldo y la implicación de los ayuntamientos por los que discurre la CV-308, y en especial, de los ayuntamientos de Valencia y Moncada, que deberán adquirir los terrenos para poder ampliar la plataforma del camino en aquellos puntos en los que sea necesario a fin de generar una vía segura, con doble sentido de circulación y un total de cuatro glorietas que facilitarán los accesos desde las vías secundarias a lo largo del recorrido.

La Diputación de Valencia ha iniciado ya la redacción del proyecto de acondicionamiento, cuyo coste se calcula que podría oscilar entre 1 y 2 millones de euros, cantidad que será asumida por la institución provincial.

La Diputació de València instal·larà en les pròximes setmanes uns semàfors provisionals en la travessia de Massarrojos amb l'objectiu de confirmar la idoneïtat d'obrir un segon tram de circulació alternativa que servisca per a distribuir el trànsit a l'interior de la població, la qual cosa permetria ampliar les voreres en aquesta zona del municipi, donant resposta a una reivindicació veïnal després de 20 anys de protestes.

Els semàfors serviran per a alternar el pas dels vehicles en un i un altre sentit, com ja ocorre en el tram situat en l'eixida cap a Rocafort, i en cas que la prova es desenvolupe segons el previst, es procedirà a reduir l'amplària de la calçada a un sol carril en la zona central de la travessia, on es trova la farmàcia.

Tal com ha explicat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, amb aquesta mesura “es podrà ampliar l'espai dedicat a les voreres en una zona en la qual la seua estretor dificulta no solament el pas dels vianants, sinó també l'accés a les vivendes en les degudes condicions de seguretat, sobretot per a persones amb mobilitat reduïda”.

Per a poder dur a terme la mesura ha sigut necessari esperar a la finalització de la reordenació del trànsit per part de l'Ajuntament de València en els carrers adjacents, una actuació que conclou ara i que permet que la Diputació puga iniciar la nova regulació en proves abans d'engegar-la de forma definitiva. Per a açò, s'estrenyerà la calçada mitjançant separadors mòbils i s'instal·laran uns semàfors provisionals que regularan l'alternança en el pas dels vehicles, permetent ajustar els temps de pas i espera.

Un projecte “ambiciós”

Una vegada que finalitzen les proves i s'haja comprovat la viabilitat de deixar un sol carril de circulació en la travessia de la CV-308, es duran a terme les obres d'eixamplament de les voreres. El diputat ha recordat que açò seria solament una primera fase dins d'un projecte més ambiciós que passa per generar un itinerari alternatiu a través del Camí de Camarena, amb el que s'aconseguiria que els 9.000 vehicles que circulen de mitjana per aquesta via deixen de travessar el nucli urbà de Massarrojos en comptar amb una connexió més directa amb la CV-310.

Així, en paraules de Seguí, “la reordenació del trànsit permetrà solucionar els problemes de seguretat que provoca l'existència de la travessia”, al mateix temps que es pretén dur a terme “la creació d'un itinerari alternatiu que discorrerà pel Camí de Camarena i permetrà traure del casc urbà els 9.000 vehicles que, procedents de Montcada i Godella, creuen diàriament la pedania en tots dos sentits”.

Es tracta d'una actuació que compta amb el suport i la implicació dels ajuntaments pels quals discorre la CV-308, i especialment, dels ajuntaments de València i Montcada, que hauran d'adquirir els terrenys per a poder ampliar la plataforma del camí en aquells punts en els quals siga necessari a fi de generar una via segura, amb doble sentit de circulació i un total de quatre glorietes que facilitaran els accessos des de les vies secundàries al llarg del recorregut.

La Diputació de València ha iniciat ja la redacció del projecte de condicionament, el cost del qual es calcula que podria oscil·lar entre 1 i 2 milions d'euros, quantitat que serà assumida per la institució provincial.

La Diputació de València s'ha assegut amb el col·lectiu de motoristes per a rebre els seus consells per a la millora de la seguretat en les carreteres, destacant que aquests usuaris són especialment vulnerables. En les reunions que està realitzant el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, es pretenen abordar mesures que reduïsquen tant el nombre d'accidents com que es minimitzen la seua gravetat.

Amb aquesta idea en ment, el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha mantingut aquest dilluns una primera reunió de treball amb representants de la Plataforma Motera de Seguretat Vial i de diversos motoclubes valencians. “La trobada ha servit per a exposar el treball desenvolupat per la Diputació de València fins a hui en aquesta matèria, així com les pròximes actuacions que està previst realitzar, de manera que ens pogueren donar la seua opinió sobre aquest tema i proposar, com així ho han fet, noves mesures que des del punt de vista dels usuaris pogueren resultar també interessants”, ha explicat el titular de Carreteres.

En l'actualitat, els accidents en els quals hi ha implicats vehicles motoritzats de dues rodes representen pràcticament el 20% del total dels registrats en la xarxa provincial. En nombres absoluts, les dades arreplegades pel Servei de Seguretat Vial mostren en els últims anys un increment del nombre d'accidents amb motoristes implicats, la qual cosa s'atribueix en part a l'augment de la presència d'aquest tipus de vehicles; un augment de la sinistralitat que, no obstant açò, ha anat acompanyada d'una reducció significativa de la gravetat d'aquests accidents.

Des del Servei de Seguretat Vial de la Diputació de València atribueixen aquest descens precisament a les mesures dutes a terme per la institució en els últims anys, com la instal·lació de Sistemes de Protecció de Motoristes en les barreres de seguretat de les carreteres, que davant una eixida de via, resulten altament efectives. Mesures que, tal com ha detallat el director de Carreteres, Javier Pedra, s'han anat complementat amb una modificació en la forma d'executar les cunetes de seguretat de les carreteres, per a evitar la presència de grans desnivells en els marges de la plataforma de la calçada, i amb l'aplicació, cada vegada més extensiva, de paviments d'última generació, amb components antilliscants, que previnguen precisament eixes caigudes.

“En l'àrea de Carreteres de la Diputació de València hem reorientat la forma de gestionar les nostres carreteres, fent de la Seguretat Vial l'element al voltant de com giren totes les nostres actuacions, ja siga des del Servei de Conservació, on hem incrementat el pressupost un 40% precisament per a poder mantenir en perfecte estat la via, com en els nous projectes, que es dissenyen atenent a les necessitats de tots els usuaris de la carretera, ja siguen motoritzats o no”, ha declarat el diputat de Carreteres.

Seguí ha recordat així mateix que dins dels usuaris motoritzats, “els motociclistes segueixen sent un col·lectiu molt vulnerable, i per açò considerem prioritari eliminar de les nostres infraestructures tots aquells defectes que siguen corregibles per a fer-les el més segures possible”. Una tasca, la de la detecció de “defectes corregibles” des de la perspectiva de la seguretat dels motoristes, en la qual els clubs han traslladat la seua disposició a col·laborar.

A més d'aquesta actuació sobre les carreteres, en la reunió s'ha posat també de manifest la necessitat de treballar sobre la conscienciació dels motoristes, cosa que els representants de la Plataforma Motera per la Seguretat Vial han considerat fonamental i s'han mostrat disposats a col·laborar amb la Diputació de València en la generació de campanyes informatives dirigides expressament al seu col·lectiu.

Després de la trobada, el diputat de Carreteres ha mostrat el seu desig que la línia de col·laboració hui iniciada es convertisca en una constant i ha instat als assistents a canalitzar una via de comunicació estable i constant amb la Diputació de València, la qual, ha dit, comptarà en la seua estratègia “amb tots aquells col·lectius que creen que poden aportar el seu gra d'arena a aconseguir unes carreteres més segures per a tots”.

Per la seua banda, la vicepresidenta nacional de la Plataforma, Mª José Alonso, l'associació de la qual agrupa a motoclubes de tota la província de València que representen a més de 20.000 associats s'ha mostrat convençuda que “aquest tipus de col·laboració entre usuaris i administració és la forma més efectiva per a gaudir de la nostra afició d'una forma segura per a nosaltres i per a la resta d'usuaris de la carretera”.

La Diputación de València ha incrementado el presupuesto para conservación y mantenimiento de la red de carreteras provincial hasta los 11,5 millones de euros al año, frente a los 8,3 millones anuales del anterior periodo. Un aumento del 39% que, tal como ha destacado el presidente Jorge Rodríguez, “permitirá intensificar las actuaciones destinadas a la reparación y mantenimiento de las carreteras valencianas, con la consiguiente mejora de la seguridad vial y la reducción de la siniestralidad”.

El contrato, que está a punto de adjudicarse, contempla un periodo de 36 meses, por un importe global de 34.607.745,83 euros, a razón de 11.535.915,27 euros al año, lo que para una red de 1.800 kilómetros de vías y que supone más del 50% de la extensión de las carreteras en la provincia, sale a una media de más de 6.300 euros por kilómetro. En palabras del presidente de la Diputación, Jorge Rodríguez, “es una de las mayores inversiones en conservación de carreteras realizada por una administración pública”, ha afirmado el presidente.

Para el responsable del área de Carreteras e Infraestructuras de la Diputación de València, el diputado Pablo Seguí, este elevado importe refleja la prioridad que desde la Diputación se da a “un servicio que es en última instancia el que nos permite asegurar que las carreteras puedan utilizarse en condiciones de normalidad en todo tipo de situaciones, incluso en situaciones climatológicas adversas, como los temporales que habitualmente sufrimos en las comarcas valencianas”.

Entre las tareas más frecuentes en materia de conservación se incluyen las actuaciones de señalización en la red viaria provincial, la limpieza de cunetas, el refuerzo de los firmes que presentan un mal estado y la sustitución y renovación de elementos de contención en mal estado o que puedan resultar peligrosos para los usuarios de las carreteras, en este caso muy especialmente para aquellos que circulan en moto.

Pablo Seguí ha recordado que “no es tan importante hacer nuevas carreteras como consolidar y conservar la red existente, siguiendo las directrices que nos marca la Unión Europea en materia de redes de infraestructuras”.

El nuevo pliego incluye otras modificaciones destacables, como el hecho de que por primera vez se presente como un contrato de servicios y no de obra, a fin de ajustarlo legalmente a la verdadera finalidad de la prestación. Asimismo, se introduce la salvedad de que un mismo licitador no podrá resultar adjudicatario de más de un lote, correspondiendo estos lotes a cada una de las demarcaciones.

Se consolida el cambio en el modelo

Con este nuevo contrato, la Diputación de Valencia afirma que consolida el cambio de modelo en la gestión del área de Carreteras, iniciado hace un año y medio y centrado “en priorizar aquellas pequeñas obras que mejoran la calidad de vida de los ciudadanos y mejoran su seguridad, antes que grandes obras faraónicas”, ha recordado el presidente.

Esta apuesta queda reflejada en la distribución actual del presupuesto de Carreteras que, dotado con cerca de 30 millones de euros, destina ahora mismo más de un 35% a actuaciones de conservación y destina el resto a ejecutar inversiones de mejora de la seguridad vial, como eliminación de puntos negros, mejora de accesos y renovación de la señalización, así como actuaciones que potencian otros tipos de movilidad, más sostenibles. En este segundo apartado se enmarca el Plan de Movilidad Ciclopeatonal, una ambiciosa apuesta presentada hace unos días y que contempla 97 actuaciones en 102 municipios y sobre una superficie de 132 kilómetros, con la intención de conectar personas y municipios.

Los 11.535.915,27 euros anuales que se destinarán este año estarán repartidos en las siguientes áreas: Demarcación de Villar del Arzobispo, 1.826.917,00 €; Demarcación de Bétera-Serra, 1.975.652,85 €; Demarcación de Utiel-Requena, 1.877.480,38 €; Demarcación de Bunyol, 2.011.416,80 €; Demarcación de Alzira, 1.829.277,49 €; Demarcación de l’Alcúdia de Crespins, 2.015.170,15 €.

La Diputació de València ha incrementat el pressupost per a conservació i manteniment de la xarxa de carreteres provincial fins als 11,5 milions d'euros a l'any, enfront dels 8,3 milions anuals de l'anterior període. Un augment del 39% que, tal com ha destacat el president Jorge Rodríguez, “permetrà intensificar les actuacions destinades a la reparació i manteniment de les carreteres valencianes, amb la consegüent millora de la seguretat vial i la reducció de la sinistralitat”.

El contracte, que és a punt d'adjudicar-se, contempla un període de 36 mesos, per un import global de 34.607.745,83 euros, a raó de 11.535.915,27 euros a l'any, la qual cosa per a una xarxa de 1.800 quilòmetres de vies i que suposa més del 50% de l'extensió de les carreteres en la província, ix a una mitjana de més de 6.300 euros per quilòmetre. En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, “és una de les majors inversions en conservació de carreteres realitzada per una administració pública”, ha afirmat el president.

Per al responsable de l'àrea de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València, el diputat Pablo Seguí, aquest elevat import reflecteix la prioritat que des de la Diputació es dóna a “un servei que és en última instància el que ens permet assegurar que les carreteres puguen utilitzar-se en condicions de normalitat en tot tipus de situacions, fins i tot en situacions climatològiques adverses, com els temporals que habitualment patim en les comarques valencianes”.

Entre les tasques més freqüents en matèria de conservació s'inclouen les actuacions de senyalització en la xarxa viària provincial, la neteja de cunetes, el reforç dels ferms que presenten un mal estat i la substitució i renovació d'elements de contenció en mal estat o que puguen resultar perillosos per als usuaris de les carreteres, en aquest cas molt especialment per a aquells que circulen amb moto.

Pablo Seguí ha recordat que “no és tan important fer noves carreteres com consolidar i conservar la xarxa existent, seguint les directrius que ens marca la Unió Europea en matèria de xarxes d'infraestructures”.

El nou plec inclou altres modificacions destacables, com el fet que per primera vegada es presente com un contracte de serveis i no d'obra, a fi d'ajustar-ho legalment a la veritable finalitat de la prestació. Així mateix, s'introdueix l'excepció que un mateix licitador no podrà resultar adjudicatari de més d'un lot, corresponent aquests lots a cadascuna de les demarcacions.

Es consolida el canvi de model

Amb aquest nou contracte, la Diputació de València afirma que consolida el canvi de model en la gestió de l'àrea de Carreteres, iniciat fa un any i mig i centrat “a prioritzar aquelles xicotetes obres que milloren la qualitat de vida dels ciutadans i milloren la seua seguretat, abans que grans obres faraòniques”, ha recordat el president.

Aquesta aposta queda reflectida en la distribució actual del pressupost de Carreteres que, dotat amb prop de 30 milions d'euros, destina ara mateix més d'un 35% a actuacions de conservació i destina la resta a executar inversions de millora de la seguretat vial, com a eliminació de punts negres, millora d'accessos i renovació de la senyalització, així com actuacions que potencien altres tipus de mobilitat, més sostenibles. En aquest segon apartat s'emmarca el Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes, una ambiciosa aposta presentada fa uns dies i que contempla 97 actuacions en 102 municipis i sobre una superfície de 132 quilòmetres, amb la intenció de connectar persones i municipis.

Els 11.535.915,27 euros anuals que es destinaran enguany estaran repartits en les següents àrees: Demarcació de Villar del Arzobispo, 1.826.917,00 €; Demarcació de Bétera-Serra, 1.975.652,85 €; Demarcació d'Utiel-Requena, 1.877.480,38 €; Demarcació de Bunyol, 2.011.416,80 €; Demarcació d'Alzira, 1.829.277,49 €; Demarcació de l’Alcúdia de Crespins, 2.015.170,15 €.

Reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera, minorar el consum energètic i augmentar l'eficiència i durabilitat de les actuacions són algunes de les conseqüències directes de l'aposta per la innovació que l'àrea de Carreteres de la Diputació de València està duent a terme en les seues actuacions i que ja té els seus primers exemples pràctics en les obres d'asfaltat de les carreteres de la Demarcació d'Alzira, ara en execució. Així ho ha traslladat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, en la seua visita a Algemesí on, acompanyat per l'alcaldessa Marta Trenzano, ha supervisat els treballs de reasfaltat de la CV-525.

En aquesta carretera, que uneix Algemesí amb Alginet, la institució provincial ha apostat per la utilització d'una mescla denominada SMA, amb un alt contingut en betum, que presenta una major resistència i durabilitat, la qual cosa, tal com ha explicat Seguí, “ens va a permetre que la carretera estiga en bones condicions durant més anys que amb els materials que fins ara es venien utilitzant”. D'aquesta manera, els tècnics de l'àrea de Carreteres asseguren que, si ben el cost inicial de l'actuació, en aquest cas proper als 600.000 euros, és lleugerament superior al que resultaria de la utilització d'un asfalt tradicional, “l'augment de la vida útil del producte suposa a la llarga un estalvi econòmic”.

Però aquesta no és l'única innovació que s'està aplicant en les obres de millora de la Demarcació d'Alzira. El diputat de Carreteres ha explicat que en l'actuació recentment finalitzada a Carcaixent, la institució provincial va apostar per la utilització d'un altre tipus de mescla, en aquest cas realitzada amb una dispersió d'aigua al 2%, que el que fa és un escumejat del betum que redueix la seua viscositat i permet fer la mescla a 30 o 40 graus menys que l'habitual. “Amb açò hem aconseguit reduir les emissions de CO2 i menys consum energètic i s'aconsegueix per tant un asfalt molt més respectuós amb el medi ambient, sense comptar la millora que representa per als treballadors, que se sotmeten a un menor estrès tèrmic”, ha declarat el titular de Carreteres.

Si bé la Diputació de València ja havia dut a terme algunes proves d'aquest tipus de tècniques, aquesta ha sigut la primera vegada que el seu ús s'ha introduït com a especificació tècnica en un projecte de l'àrea de Carreteres. “Des del primer moment, el president va delegar en l'àrea de Carreteres la responsabilitat d'evitar obres faraòniques i fer en canvi obres que milloraren la seguretat de tots els usuaris i aquesta és una aposta decidida per la millora de les carreteres, però no solament des de la perspectiva de la seguretat vial, que és sempre el primer objectiu de tota actuació, sinó també des del punt de vista de la innovació”, ha destacat Seguí.

Respecte a l'actuació en la CV-525, l'alcaldessa d'Algemesí ha assenyalat que l'actuació en aquesta via, que parteix des del túnel des del Pont-Roig cap a la rotonda que va a Guadassuar i abasta el traçat de la carretera que uneix Algemesí amb Alginet, servirà per a “millorar la comoditat en la circulació dels veïns i veïnes d'Algemesí i, per descomptat, la seua seguretat”.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, van avançar durant la recent presentació del Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes que el projecte s'exposaria a Europa per optar a noves vies de finançament que abreugen els terminis fixats amb el pressupost de l'àrea de Carreteres.

Amb una inversió propera als 40 milions d'euros i 97 actuacions en 102 municipis, aquest pla de millora de la seguretat vial que connecta municipis i persones contempla uns terminis d'execució en l'horitzó 2025, amb una primera fase de 36 actuacions completades, amb incidència en totes les comarques, al llarg de la present legislatura.

La importància que li atorga la Diputació a la iniciativa ha portat a Rodríguez i Seguí a implicar en la mateixa a l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix Bartolomé Nofuentes, ja que “en la mesura que aconseguim finançament per altres vies, les actuacions projectades es podran executar en menys temps i els ciutadans veuran reforçada la seguretat en eixos trajectes curts entre municipis, o entre municipis i polígons, urbanitzacions i càmpings, que poden fer-se a peu o bicicleta”, ha explicat el titular de Carreteres.

En opinió de Nofuentes, qui ha establit els primers contactes a Europa, com a pas previ a la presentació oficial per part del president, Jorge Rodríguez, i el titular de Carreteres, Pablo Seguí, “aquest tipus de propostes solen comptar amb el reconeixement i el suport de la Unió Europea, ja que té un component important de protecció del medi ambient, en incentivar la mobilitat sostenible, a més de la millora de la seguretat vial”.

El presidente de la Diputación, Jorge Rodríguez, y el diputado de Carreteras, Pablo Seguí, avanzaron durante la reciente presentación del Plan de Movilidad Ciclopeatonal que el proyecto se expondría en Europa para optar a nuevas vías de financiación que acorten los plazos fijados con el presupuesto del área de Carreteras.

Con una inversión cercana a los 40 millones de euros y 97 actuaciones en 102 municipios, este plan de mejora de la seguridad vial que conecta municipios y personas contempla unos plazos de ejecución en el horizonte 2025, con una primera fase de 36 actuaciones completadas, con incidencia en todas las comarcas, a lo largo de la presente legislatura.

La importancia que le otorga la Diputación a la iniciativa ha llevado a Rodríguez y Seguí a implicar en la misma al área de Proyectos Europeos que dirige Bartolomé Nofuentes, ya que “en la medida que consigamos financiación por otras vías, las actuaciones proyectadas se podrán ejecutar en menos tiempo y los ciudadanos verán reforzada la seguridad en esos trayectos cortos entre municipios, o entre municipios y polígonos, urbanizaciones y campings, que pueden hacerse en pie o bicicleta”, ha explicado el titular de Carreteras.

En opinión de Nofuentes, que ha establecido los primeros contactos en Europa, como paso previo a la presentación oficial por parte del presidente, Jorge Rodríguez, y el titular de Carreteras, Pablo Seguí, “este tipo de propuestas suele contar con el reconocimiento y el respaldo de la Unión Europea, ya que tiene un componente importante de protección del medio ambiente, al incentivar la movilidad sostenible, además de la mejora de la seguridad vial”.

La Diputación de Valencia trasladará el próximo viernes a la reunión convocada por el presidente de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, los resultados del diagnóstico efectuado sobre la red de carreteras de titularidad provincial, a fin de determinar aquellos tramos más frecuentados por los ciclistas y, dentro de ellos, los que registran una mayor accidentalidad. Así el estudio provincial ha detectado 18 itinerarios con alta accidentalidad para ciclistas.

Se trata de un estudio en el que el área de Carreteras que dirige el diputado Pablo Seguí comenzó a trabajar hace ahora un año y cuyos resultados permitirán determinar qué medidas son necesarias adoptar a fin de aumentar la seguridad vial de estos usuarios. El propio Seguí y el presidente, Jorge Rodríguez, participarán en la reunión convocada por el Consell en nombre de la Diputación.

No es la primera medida que la Diputación de Valencia ha puesto en marcha enfocada al colectivo de ciclistas que utilizan la carretera para la práctica deportiva. Ya el pasado verano la Diputación llevó a cabo una campaña de señalización de puertos ciclistas, para advertir a los conductores de la posible presencia de estos usuarios y de la necesidad de extremar su precaución.

No obstante, desde la Diputación afirman que son conscientes del aumento de la siniestralidad en este colectivo, cuyo número de usuarios ha aumentado notablemente en los últimos años, Pablo Seguí explica que se decidió iniciar un estudio en profundidad a fin de identificar los itinerarios de afluencia de ciclistas dentro de la Red de Carreteras de la Diputación de Valencia y, en ellos, los tramos de concentración de accidentalidad ciclista.

“Este diagnóstico, en el que se ha estado trabajando durante el último año, tenía como objetivo, por tanto, ver cómo son los tramos por donde circulan los ciclistas deportivos, detectar aquellos puntos más conflictivos y cuál es su problemática concreta, para, a partir de ahí, estudiar cómo podemos intervenir para solucionarla”, detalla Seguí.

Los resultados de este trabajo, cuya finalización ha coincidido en el tiempo con la convocatoria por parte de la Generalitat Valenciana de una reunión conjunta entre todas las administraciones, revelan que existen un total de 846,50 kilómetros localizados en 57 carreteras distintas que son frecuentados habitualmente por este tipo de ciclistas. De estos, han sido identificados como de elevada accidentalidad 18 itinerarios que suman 260 kilómetros.

Plan de acción

Con estos datos, el diputado de Carreteras asegura que su departamento está en condiciones de “empezar a trabajar en el diseño de un plan de acción en el que se determinarán las acciones concretas a realizar, que a priori, se pueden sintetizar en tres líneas de actuación: refuerzo de la señalización de advertencia de la presencia de ciclistas, limitación de la velocidad de circulación a vehículos, que podría ser sólo en determinados días o épocas del año o bien en tramos horarios, en función de la frecuencia de uso de la vía, y ampliación de arcenes, allí donde se detecte que son insuficientes”.

Pablo Seguí ha recordado que “la seguridad vial de lo que denominamos ‘los otros usuarios de la carretera’ ha sido un tema que desde el primer momento ha preocupado a esta Diputación” y por ello ha insistido en que, pese a que estas acciones irán encaminadas al refuerzo de la seguridad de los ciclistas deportivos que utilizan la carretera como su ‘terreno de juego’, “existe otro tipo de usuarios no motorizados en nuestras carreteras, que engloba a las personas que utilizan las carreteras provinciales para desplazarse ya sea a pie o en bicicleta entre municipios, acudir a centros de ocio o de trabajo, o como recreo”.

Colectivo cuya seguridad también figura en la hoja de ruta de la Diputación de Valencia, que la pasada semana presentó un ambicioso Plan de Movilidad Ciclopeatonal con un total de 97 actuaciones proyectadas que alcanzan a 102 municipios y que supondrá una inversión de más de 36 millones de euros. Plan que cuenta ya con 39 actuaciones en marcha o proyectadas y que está previsto ejecutar a lo largo de los próximos 8 años.

La Diputació de València traslladarà divendres a la reunió convocada pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, els resultats del diagnòstic efectuat sobre la xarxa de carreteres de titularitat provincial, a fi de determinar aquells trams més freqüentats pels ciclistes i, dins d'ells, els que registren una major accidentalitat. Així l'estudi provincial ha detectat 18 itineraris amb alta accidentalitat per a ciclistes.

Es tracta d'un estudi en el qual l'àrea de Carreteres que dirigeix el diputat Pablo Seguí va començar a treballar fa ara un any i els resultats del qual permetran determinar què mesures són necessàries adoptar a fi d'augmentar la seguretat vial d'aquests usuaris. El propi Seguí i el president, Jorge Rodríguez, participaran en la reunió convocada pel Consell en nom de la Diputació.

No és la primera mesura que la Diputació de València ha engegat enfocada al col·lectiu de ciclistes que utilitzen la carretera per a la pràctica esportiva. Ja el passat estiu la Diputació va dur a terme una campanya de senyalització de ports ciclistes, per advertir als conductors de la possible presència d'aquests usuaris i de la necessitat d'extremar la seua precaució.

No obstant açò des de Diputació afirmen que són conscients de l'augment de la sinistralitat en aquest col·lectiu, el nombre del qual d'usuaris ha augmentat notablement en els últims anys, Pablo Seguí explica que es va decidir iniciar un estudi en profunditat a fi d'identificar els itineraris d'afluència de ciclistes dins de la Xarxa de Carreteres de la Diputació de València i, en ells, els trams de concentració d'accidentalitat ciclista.

“Aquest diagnòstic, en el qual s'ha estat treballant durant l'últim any, tenia com a objectiu, per tant, veure com són els trams per on circulen els ciclistes esportius, detectar aquells punts més conflictius i quin és la seua problemàtica concreta, per a partir d'ací, estudiar com podem intervenir per a solucionar-la”, detalla Seguí.

Els resultats d'aquest treball, la finalització del qual ha coincidit en el temps amb la convocatòria per part de la Generalitat Valenciana d'una reunió conjunta entre totes les administracions, revelen que existeixen un total de 846,50 quilòmetres localitzats en 57 carreteres diferents que són freqüentats habitualment per aquest tipus de ciclistes. D'aquests, han sigut identificats com d'elevada accidentalitat 18 itineraris que sumen 260 quilòmetres.

Pla d'acció

Amb aquestes dades, el diputat de Carreteres assegura que el seu departament està en condicions de “començar a treballar en el disseny d'un pla d'acció en el qual es determinaran les accions concretes a realitzar, que a priori, es poden sintetitzar en tres línies d'actuació: reforç de la senyalització d'advertiment de la presència de ciclistes, limitació de la velocitat de circulació a vehicles, que podria ser només en determinats dies o èpoques de l'any o bé en trams horaris, en funció de la freqüència d'ús de la via, i ampliació de vorals, allí on es detecte que són insuficients”.

Pablo Seguí ha recordat que “la seguretat vial del que denominem ‘els altres usuaris de la carretera’ ha sigut un tema que des del primer moment ha preocupat a aquesta Diputació” i per açò ha insistit que, malgrat que aquestes accions aniran encaminades al reforç de la seguretat dels ciclistes esportius que utilitzen la carretera com el seu ‘terreny de joc’, “existeix un altre tipus d'usuaris no motoritzats en les nostres carreteres, que engloba a les persones que utilitzen les carreteres provincials per a desplaçar-se ja siga a peu o amb bicicleta entre municipis, acudir a centres d'oci o de treball, o com a esplai”.

Col·lectiu la seguretat del qual també figura en el full de ruta de la Diputació de València, que la passada setmana va presentar un ambiciós Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes amb un total de 97 actuacions projectades que arriben a 102 municipis i que suposarà una inversió de més de 36 milions d'euros. Pla que compta ja amb 39 actuacions en marxa o projectades i que està previst executar al llarg dels pròxims 8 anys.

La Diputación de València ha presentado este jueves el Plan de Movilidad Ciclopeatonal, “uno de los proyectos más ambiciosos de la presente y futuras legislaturas”, según se explica desde la corporación provincial, puesto que contempla una inversión de 36,6 millones de euros y 97 actuaciones en todas las comarcas, “con el objetivo de mejorar la seguridad de peatones y ciclistas en el marco de la movilidad sostenible”.

En palabras del presidente, Jorge Rodríguez, “este es un plan ambicioso que huye de la política a corto plazo y traza un mapa de actuaciones en 14 comarcas, con el fin de conectar cascos urbanos cercanos, municipios con polígonos, estaciones y urbanizaciones o vías de la Diputación con redes ciclopeatonales otras administraciones”. La idea expresada por Rodríguez es “actuar en la mejora de la movilidad de las personas y el refuerzo de la seguridad, dando respuesta a reivindicaciones históricas de los municipios, en muchos casos”.

El proyecto que desarrollará el área de Carreteras que dirige Pablo Seguí, incluye la conservación de las vías de titularidad provincial y el refuerzo de la seguridad para reducir los accidentes en la red viaria de la Diputación, que cada año invierte alrededor de 40 millones de euros en carreteras e infraestructuras como estas vías para peatones y ciclistas.

El plan presentado este jueves en presencia de alcaldes y alcaldesas, con 22 actuaciones ejecutadas o en marcha y otras 14 proyectadas, de las 97 que contempla este mapa de ciclopeatonals, actuará en 132 kilómetros de vías y dará respuesta a problemas de seguridad vial de los municipios de la provincia, “algunos perpetuados durante más de 20 años”.

Movilidad segura y sostenible

El titular de Carreteras, Pablo Seguí, ha explicado los detalles de un plan que, contemplando el horizonte de 2025 para completar la red intercomarcal, ha realizado “un diagnóstico en profundidad del territorio para dotar a las carreteras de la Diputación de un plus de movilidad segura y sostenible”. “La intención es, además, facilitar y promover el uso del transporte no motorizado en trayectos que pueden realizarse a pie o en bicicleta”, ha añadido Seguí.

Para dotar en estos nuevos espacios de la seguridad necesaria, “tienen que estar separados físicamente de las carreteras, de forma que no puedan ser invadidos por los vehículos”. Algunos de ellos ya están en servicio, como las vías ciclopeatonals del Mareny, Llíria, Fontanars, Riba-roja de Túria o Rafelguaraf, otros están proyectados, y el resto, para llegar a todas las comarcas valencianas, se irán redactando y proyectando en los próximos meses.

Pablo Seguí ha explicado que “si bien existe un tipo de ciclista deportivo, para el cual su terreno de juego natural es la carretera, hay un segundo tipo de ciclista para el cual la bici es un medio de transporte o simplemente de ocio, y que, como el peatón, requiere de espacios diferenciados y protegidos”.

En cifras, hay 22 actuaciones ejecutadas, en ejecución o en licitación, con una inversión de 4,6 millones de euros; 14 actuaciones en proyecto de construcción, con un coste previsto de 6,7 millones de euros, y 61 actuaciones propuestas, con un poco más de 95 kilómetros de ejecución y un presupuesto aproximado de 25,3 millones de euros.

En la financiación de este Plan de Movilidad Ciclopeatonal, además de las partidas directas previstas por la Corporación a través del área de Carreteras, hay una segunda vía en la cual ya trabaja el área de proyectos Europeos que dirige Bartolomé Nofuentes, que se ha implicado en el proyecto con la busca de inversión

La Diputació de València ha presentat aquest dijous el Pla de Mobilitat Ciclopeatonal, “un dels projectes més ambiciosos de la present i futures legislatures”, segons s'explica des de la corporació provincial, ja que contempla una inversió de 36,6 milions d'euros i 97 actuacions en totes les comarques, “amb l'objectiu de millorar la seguretat de vianants i ciclistes en el marc de la mobilitat sostenible”.

En paraules del president, Jorge Rodríguez, “aquest és un pla ambiciós que fuig de la política a curt termini i traça un mapa d'actuacions en 14 comarques, amb la finalitat de connectar nuclis urbans propers, municipis amb polígons, estacions i urbanitzacions o vies de la Diputació amb xarxes ciclopeatonales d'altres administracions”. La idea expressada per Rodríguez és “actuar en la millora de la mobilitat de les persones i el reforç de la seguretat, donant resposta a reivindicacions històriques dels municipis, en molts casos”.

El projecte que desenvoluparà l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí, inclou la conservació de les vies de titularitat provincial i el reforç de la seguretat per a reduir els accidents en la xarxa viària de la Diputació, que cada any inverteix al voltant de 40 milions d'euros en carreteres i infraestructures com aquestes vies per a vianants i ciclistes.

El pla presentat aquest dijous en presència d'alcaldes i alcaldesses, amb 22 actuacions executades o en marxa i altres 14 projectades, de les 97 que contempla aquest mapa de ciclopeatonals, actuarà en 132 quilòmetres de vies i donarà resposta a problemes de seguretat vial dels municipis de la província, “alguns perpetuats durant més de 20 anys”.

Mobilitat segura i sostenible

El titular de Carreteres, Pablo Seguí, ha explicat els detalls d'un pla que, contemplant l'horitzó de 2025 per a completar la xarxa intercomarcal, ha realitzat “un diagnòstic en profunditat del territori per a dotar a les carreteres de la Diputació d'un plus de mobilitat segura i sostenible”. “La intenció és, a més, facilitar i promoure l'ús del transport no motoritzat en trajectes que poden realitzar-se a peu o amb bicicleta”, ha afegit Seguí.

Per a dotar a aquests nous espais de la seguretat necessària, “han d'estar separats físicament de les carreteres, de manera que no puguen ser envaïts pels vehicles”. Alguns d'ells ja estan en servei, com les vies ciclopeatonals del Mareny, Llíria, Fontanars, Riba-roja de Túria o Rafelguaraf, uns altres estan projectats, i la resta, per a arribar a totes les comarques valencianes, s'aniran redactant i projectant en els pròxims mesos.

Pablo Seguí ha explicat que “si bé existeix un tipus de ciclista esportiu, per al qual el seu terreny de joc natural és la carretera, hi ha un segon tipus de ciclista per al qual la bici és un mitjà de transport o simplement d'oci, i que, com el vianant, requereix d'espais diferenciats i protegits”.

En xifres, hi ha 22 actuacions executades, en execució o en licitació, amb una inversió de 4,6 milions d'euros; 14 actuacions en projecte de construcció, amb un cost previst de 6,7 milions d'euros, i 61 actuacions proposades, amb un poc més de 95 quilòmetres d'execució i un pressupost aproximat de 25,3 milions d'euros.

En el finançament d'aquest Pla de Mobilitat Ciclopeatonal, a més de les partides directes previstes per la Corporació a través de l'àrea de Carreteres, hi ha una segona via en la qual ja treballa l'àrea de projectes Europeus que dirigeix Bartolomé Nofuentes, que s'ha implicat en el projecte amb la cerca d'inversió europea.

El diputado provincial de Carreteras, Pablo Seguí, se ha reunido con los alcaldes de Manises, Jesús Borràs, y Riba-roja de Túria, Robert Raiga, para cominicarles las gestiones de la Diputación de València con objeto de acabar con el punto negro de la CV-370, vía que comunica los dos municipios y enlaza con el bypass. Seguí ha recordado que “se trata ahora mismo del único punto negro, calificado como tal, que queda en la red de carreteras provincial, una vez se ha solucionado el de Gandia, y su eliminación es una prioridad para esta corporación”.

Si bien la Diputación de València había propuesto ya una solución para este punto, el titular de Carreteras ha explicado que “las exigencias técnicas planteadas al proyecto, derivadas de la necesidad de desviar la cañería que canaliza el agua del Túria en València y el área metropolitana, han disparado el coste del proyecto hasta cifras que resultan completamente inasumibles para la Diputación, lo cual nos obliga a replantear la solución”.

Una nueva propuesta en la cual Pablo Seguí aseguró a los alcaldes de los dos municipios que ya se ha empezado a trabajar con objeto de encontrar una alternativa viable para reordenar el tránsito en la intersección. Un proyecto que tendrá que sesgar los problemas técnicos del anterior y que tendrá que ser además consensuada con el Ministerio de Fomento, la aprobación del cual resulta preceptiva. “Se trata de una actuación que no depende sólo de la Diputación, sino que implica también a otras administraciones y estamos manteniendo reuniones y contactos continuos y esperamos pronto poder tener una respuesta positiva”, aseguró Seguí.

Tanto el alcalde de Riba-roja de Túria cómo para el de Manises han instado a Seguí a no abandonar este proyecto. “Pedimos a la Diputación de Valencia y al Ministerio, que es el propietario del bypass, que ejecuto las actuaciones que sean necesarias para hacer más segura esta carretera tanto para los quién transitan por ella cómo para las personas que se incorporan a ella desde las urbanizaciones cercanas y desde el polígono industrial, que son muchas”, declaró el alcalde de Manises.

Por su parte, el primer edil de Riba-roja reconoció que, a pesar de no tratarse de su término municipal, la implicación de su municipio en este tema es total, puesto que “los vecinos y vecinas de Riba-roja son los máximos usuarios de esta carretera y estamos realmente preocupados, puesto que se trata de una intersección peligrosa que provoca muchos accidentes en los cuales sobre todo hay daños personales, y que cuestan vidas”, añadió.

El diputat provincial de Carreteres, Pablo Seguí, s'ha reunit amb els alcaldes de Manises, Jesús Borràs, i Riba-Roja de Túria, Robert Raga, per a cominicar-los les gestions de la Diputació de València a fi d'acabar amb el punt negre de la CV-370, via que comunica tots dos municipis i enllaça amb el bypass. Seguí ha recordat que “es tracta ara mateix de l'únic punt negre, qualificat com a tal, que queda en la xarxa de carreteres provincial, una vegada s'ha solucionat el de Gandia, i la seua eliminació és una prioritat per a aquesta Corporació”.

Si bé la Diputació de València havia proposat ja una solució per a aquest punt, el titular de Carreteres ha explicat que “les exigències tècniques plantejades al projecte, derivades de la necessitat de desviar la canonada que canalitza l'aigua del Túria a València i l'àrea metropolitana, han disparat el cost del projecte fins a xifres que resulten completament inassumibles per a la Diputació, la qual cosa ens obliga a replantejar la solució”.

Una nova proposta en la qual Pablo Seguí va assegurar als alcaldes de tots dos municipis que ja s'ha començat a treballar a fi de trobar una alternativa viable per a reordenar el trànsit en la intersecció. Un projecte que haurà d'esbiaixar els problemes tècnics de l'anterior i que haurà de ser a més consensuada amb el Ministeri de Foment, l'aprovació del qual resulta preceptiva. “Es tracta d'una actuació que no depèn només de la Diputació, sinó que implica també a altres administracions i estem mantenint reunions i contactes continus i esperem prompte poder tenir una resposta positiva”, va assegurar Seguí.

Tant l'alcalde de Riba-roja de Túria com per al de Manises han instat a Seguí a no abandonar aquest projecte. “Demanem a la Diputació de València i al Ministeri, que és el propietari del bypass, que execute les actuacions que siguen necessàries per a fer més segura aquesta carretera tant per als qui transiten per ella com per a les persones que s'incorporen a ella des de les urbanitzacions properes i des del polígon industrial, que són moltes”, va declarar l'alcalde de Manises.

Per la seua banda, el primer edil de Riba-Roja va reconéixer que, malgrat no tractar-se del seu terme municipal, la implicació del seu municipi en aquest tema és total, ja que “els veïns i veïnes de Riba-Roja són els màxims usuaris d'aquesta carretera i estem realment preocupats, ja que es tracta d'una intersecció perillosa que provoca molts accidents en els quals sobretot hi ha danys personals, i que costen vides”, va afegir.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, s'ha reunit aquest matí amb l'alcalde de Pedralba, Roberto Serigó, i amb regidors de tots els grups municipals de l'ajuntament per a consensuar una actuació que permeta augmentar la seguretat vial en la travessia de la CV-377 al seu pas pel municipi. Entre les mesures exposades es troba la instal·lació d'uns semàfors dotats amb un sistema de detecció de vehicles més pesats, que ordene un pas regulat i evitar que es queden bloquejats en la carretera, a més de l'augment de la senyalització horitzontal i vertical i la realització d'obres de millora en la calçada, amb l'objectiu de pacificar el trànsit de vehicles per a augmentar la seguretat dels vianants.

Les mesures consensuades hui no impliquen l'abandó definitiu per part de la Diputació de València de la cerca d'una solució per a desviar el tràfic del casc urbà, la necessitat del qual “segueix estant vigent”, va aclarir Pablo Seguí. El diputat de Carreteres ha insistit que la travessia de Pedralba suporta un tràfic mitjà de 1.500 vehicles al dia; una densitat que, unida a l'estretor de la plataforma, “fa necessària l'adopció de mesures urgents que contribuïsquen a regular la circulació i augmentar la seguretat tant dels vehicles que transiten per ella com dels veïns i veïnes de Pedralba”, ha afirmat el diputat de Carreteres.

Després de la paralització del projecte de la variant sud de Pedralba, com a conseqüència de la revisió del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Turia per part de la Conselleria de Medi Ambient, el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va emplaçar als responsables de l'àrea de Carreteres a cercar solucions transitòries, amb l'objectiu de resoldre temporalment els problemes que genera als veïns el pas de la carretera pel municipi.

Tots els representants polítics en l'Ajuntament de Pedralba han coincidit en aquesta necessitat i han acceptat la solució proposada per la Diputació de València, que va a elaborar ara l'estudi que permeta determinar què mesures són les més adequades per a millorar la seguretat vial en la travessia.

Tal com ha declarat Pablo Seguí, “tenim clar que la travessia de Pedralba no és en absolut adequada i que és necessari realitzar una variant, però mentre arriba aqueixa solució no podem quedar-nos de braços creuats, i en açò coincidim tant la Diputació com l'ajuntament”. La Diputació preveu iniciar en breu un nou estudi d'alternatives a la travessia actual, una vegada la Conselleria de Medi Ambient publique el document inicial de la revisió del PORN del Túria, en el qual es reflectirà la nova delimitació del parc natural.

El Diputado de Carreteras, Pablo Seguí, se ha reunido este miércoles con el alcalde de Pedralba, Roberto Serigó, y con concejales de todos los grupos municipales del ayuntamiento para consensuar una actuación que permita aumentar la seguridad vial en la travesía de la CV-377 a su paso por el municipio.

Entre las medidas expuestas se encuentra la instalación de unos semáforos dotados con un sistema de detección de vehículos más pesados, que ordene un paso regulado y evitar que se queden bloqueados en la carretera; por otro lado se propone el aumento de la señalización horizontal y vertical y la realización de obras de mejora en la calzada con el objetivo de pacificar el tránsito de vehículos para aumentar la seguridad de los peatones.

Las medidas consensuadas no implican el abandono definitivo por parte de la Diputación de València de la búsqueda de una solución para desviar el tráfico del casco urbano, cuya necesidad “sigue estando vigente”, aclaró Pablo Seguí. El diputado de Carreteras ha insistido en que la travesía de Pedralba soporta un tráfico medio de 1.500 vehículos al día; una densidad que, unida a la estrechez de la plataforma, “hace necesaria la adopción de medidas urgentes que contribuyan a regular la circulación y aumentar la seguridad tanto de los vehículos que transitan por ella como de los vecinos y vecinas de Pedralba”, ha afirmado Seguí.

Tras la paralización del proyecto de la variante sur de Pedralba, como consecuencia de la revisión del Pla de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) del Turia por parte de la Conselleria de Medio Ambiente, el presidente de la Diputación, Jorge Rodríguez, emplazó a los responsables del área de Carreteras a buscar soluciones transitorias, con el objetivo de resolver temporalmente los problemas que genera a los vecinos el paso de la carretera por el municipio.

Todos los representantes políticos en el Ayuntamiento de Pedralba han coincidido en esta necesidad y han aceptado la solución propuesta por la Diputación de Valencia, que va a elaborar ahora el estudio que permita determinar qué medidas son las más adecuadas para mejorar la seguridad vial en la travesía.

Tal como ha declarado Pablo Seguí, “tenemos claro que la travesía de Pedralba no es en absoluto adecuada y que es necesario realizar una variante, pero mientras llega esa solución no podemos quedarnos de brazos cruzados, y eso es algo en lo que coincidimos tanto la Diputación como el ayuntamiento”. La Diputación prevé iniciar en breve un nuevo estudio de alternativas a la travesía actual, una vez la Conselleria de Medio Ambiente publique el documento inicial de la revisión del PORN del Túria, en el que se reflejará la nueva delimitación del parque natural.

La Junta de Govern de la Diputació de València ha aprovat l'expedient de contractació per als serveis de conservació i manteniment de la xarxa de carreteres de titularitat provincial el pressupost de la qual s'ha incrementat fins als 11,5 milions d'euros a l'any, enfront dels 8,3 milions anuals de l'anterior període.

Es tracta d'un augment del 39% que, tal com ha destacat el president Jorge Rodríguez, “permetrà intensificar les actuacions destinades a la reparació i manteniment de les carreteres valencianes, amb la consegüent millora de la seguretat vial i la reducció de la sinistralitat”.

El contracte, que es licitarà mitjançant un procediment obert subjecte a regulació harmonitzada per un període de 36 mesos, eixirà a concurs per un import global de 34.607.745,83 euros, a raó de 11.535.915,27 euros a l'any, la qual cosa per a una xarxa de 1.800 quilòmetres de vies i que suposa més del 50% de l'extensió de les carreteres en la província, ix a una mitjana de més de 6.300 euros per quilòmetre, la qual cosa ho converteix en “una de les majors inversions en conservació realitzada per una administració pública”, ha afirmat el president.

Per al responsable de l'àrea de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València, el diputat Pablo Seguí, “aquest elevat import reflecteix la prioritat que des de la Diputació es dóna a un servei que és en última instància el que ens permet assegurar que les carreteres puguen utilitzar-se en condicions de normalitat en tot tipus de situacions, fins i tot en situacions climatològiques adverses, com els recents temporals de pluja i neu que hem viscut en les comarques valencianes”.

Entre les tasques més freqüents en matèria de conservació s'inclouen les actuacions de senyalització en la xarxa viària provincial, la neteja de cunetes, el reforç dels ferms que presenten un mal estat i la substitució i renovació d'elements de contenció en mal estat o que puguen resultar perillosos per als usuaris de les carreteres, en aquest cas molt especialment per a aquells que circulen amb moto.

Pablo Seguí ha recordat que “no és tan important fer noves carreteres com consolidar i conservar la xarxa existent, seguint les directrius que ens marca la Unió Europea en matèria de xarxes d'infraestructures”.

En 2017, està previst engegar a més un Pla d'adequació de travessies urbanes, amb l'objectiu de donar un major protagonisme a la mobilitat per als vianants, al que se sumarà un programa d'inversions en els punts de connexió amb el transport col·lectiu a fi de fomentar la intermodalidad en els desplaçaments.

La Junta de Gobierno de la Diputación de Valencia ha aprobado el expediente de contratación para los servicios de conservación y mantenimiento de la red de carreteras de titularidad provincial cuyo presupuesto se ha incrementado hasta los 11,5 millones de euros al año, frente a los 8,3 millones anuales del anterior periodo.

Se trata de un aumento del 39% que, tal como ha destacado el presidente Jorge Rodríguez, “permitirá intensificar las actuaciones destinadas a la reparación y mantenimiento de las carreteras valencianas, con la consiguiente mejora de la seguridad vial y la reducción de la siniestralidad”.

El contrato, que se licitará mediante un procedimiento abierto sujeto a regulación armonizada por un periodo de 36 meses, saldrá a concurso por un importe global de 34.607.745,83 euros, a razón de 11.535.915,27 euros al año, lo que para una red de 1.800 kilómetros de vías y que supone más del 50% de la extensión de las carreteras en la provincia, sale a una media de más de 6.300 euros por kilómetro, lo que lo convierte en “una de las mayores inversiones en conservación realizada por una administración pública”, ha afirmado el presidente.

Para el responsable del área de Carreteras e Infraestructuras de la Diputación de València, el diputado Pablo Seguí, “este elevado importe refleja la prioridad que desde la Diputación se da a un servicio que es en última instancia el que nos permite asegurar que las carreteras puedan utilizarse en condiciones de normalidad en todo tipo de situaciones, incluso en situaciones climatológicas adversas, como los recientes temporales de lluvia y nieve que hemos vivido en las comarcas valencianas”.

Entre las tareas más frecuentes en materia de conservación se incluyen las actuaciones de señalización en la red viaria provincial, la limpieza de cunetas, el refuerzo de los firmes que presentan un mal estado y la sustitución y renovación de elementos de contención en mal estado o que puedan resultar peligrosos para los usuarios de las carreteras, en este caso muy especialmente para aquellos que circulan en moto.

Pablo Seguí ha recordado que “no es tan importante hacer nuevas carreteras como consolidar y conservar la red existente, siguiendo las directrices que nos marca la Unión Europea en materia de redes de infraestructuras”.

En 2017, está previsto poner en marcha además un Plan de adecuación de travesías urbanas, con el objetivo de dar un mayor protagonismo a la movilidad peatonal, al que se sumará un programa de inversiones en los puntos de conexión con el transporte colectivo a fin de fomentar la intermodalidad en los desplazamientos.