<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Catsalut]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/catsalut/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Catsalut]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1021804/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat detalla las lesiones de los 1.066 heridos por las cargas policiales del 1-O]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/salut-presenta-informe-detallado-policiales_1_3121320.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5760606c-5a56-4783-a00b-6df735f1b157_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Generalitat detalla las lesiones de los 1.066 heridos por las cargas policiales del 1-O"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los trastornos emocionales relacionados con las cargas surgidos a partir del 2 de octubre se están contabilizando dentro de un programa especial anunciado por el conseller de Salut, Toni Comín</p><p class="subtitle">A los 991 heridos del 1 de octubre se suman 75 personas que acudieron a los centros sanitarios entre los días 2 y 4 con lesiones derivadas de las cargas policiales</p></div><p class="article-text">
        Los heridos atendidos por lesiones causadas por las cargas policiales durante el 1-O llegan a las 1.066 personas. El mismo d&iacute;a 1 de octubre el Sistema d'Emerg&egrave;ncies M&egrave;diques (SEM) y diversos centros sanitarios atendieron a un total de 991 personas por da&ntilde;os derivados de las cargas policiales en colegios. Entre el d&iacute;a 2 hasta el 4 de octubre, 75 personas m&aacute;s se acercon a dichos centros con lesiones del d&iacute;a 1.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/10/20/11/15/232799c8-755f-4810-ba56-0a5bbb78609c.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Departamento de Salud de Catalunya ha elaborado un informe</a> detallado sobre los heridos: la tipolog&iacute;a de lesi&oacute;n, la gravedad, el sitio donde fueron atendidos y por quien. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el informe concreta que durante el d&iacute;a del refer&eacute;ndum las lesiones m&aacute;s comunes derivadas de las cargas fueron las contusiones, con un 43,9%, las policontusiones en un 38,6%, y las heridas, en un 5%. Tambi&eacute;n se contabilizaron 64 casos relacionados con episodios de angustia o lipotimias que se dieron en el mismo lugar de las cargas. Un 68,3% de los atendidos fueron hombres y un 31,7% mujeres. Adem&aacute;s, tambi&eacute;n se atendi&oacute; a dos menores de menos de 11 a&ntilde;os y 23 personas mayores de 79 a&ntilde;os. Afirman que hubo 5 heridos graves.  
    </p><p class="article-text">
        Las lesiones m&aacute;s frecuentes de las 75 personas que acudieron a los centros sanitarios entre el 2 y el 4 de octubre  se dividen en contusiones en un 53,3% y policontusiones en un 40%. El informe tambi&eacute;n especifica que el 69,3% de las personas atendidas fueron hombres y el 30,7% restante, mujeres.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e986816-8a84-4a5f-95a2-7fa39ef01d3d_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e986816-8a84-4a5f-95a2-7fa39ef01d3d_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e986816-8a84-4a5f-95a2-7fa39ef01d3d_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e986816-8a84-4a5f-95a2-7fa39ef01d3d_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e986816-8a84-4a5f-95a2-7fa39ef01d3d_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e986816-8a84-4a5f-95a2-7fa39ef01d3d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0e986816-8a84-4a5f-95a2-7fa39ef01d3d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El informe, realizado por el Servei Catal&agrave; de la Salut y el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, se ha planteado como una muestra de &ldquo;transparencia&rdquo;. Llega despu&eacute;s de &ldquo;desmentir categ&oacute;ricamente diversas  informaciones que han aparecido estos d&iacute;as en algunos medios de comunicaci&oacute;n en los que se acusaba al Govern de haber manipulado el n&uacute;mero de atendidos por las cargas de los cuerpos policiales del estado espanyol durante el refer&eacute;ndum del 1 de octubre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el mismo comunicado Salut pidi&oacute; una &ldquo;rectificaci&oacute;n inmediata de los medios de comunicaci&oacute;n que hab&iacute;an asegurado falsamente que se manipulo al alza el n&uacute;mero de atendidos contabilizando como heridos personas que hab&iacute;an sufrido ataques de ansiedad viendo las cargas por televisi&oacute;n&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Por estas acusaciones, el conseller de Salud, Antoni Com&iacute;n, anunci&oacute; el pasado dia 3 de octubre que presentaria una demanda civil contra el coordinador general del PP, Fernando Mart&iacute;nez-Ma&iacute;llo, por tachar de &ldquo;farsa&rdquo; el n&uacute;mero de personas atendidas durante el refer&eacute;ndum.
    </p><p class="article-text">
        Salut especifica en su informe que los trastornos emocionales relacionades que se hayan dado a partir del 2 de octubre se est&aacute;n contabilizando por separado dentro de un programa especial ya anunciado por el conseller. 
    </p><h4 class="article-text">Atendidos por gravedad, regiones y servicios </h4><p class="article-text">
        El informe analiza por separado los atendidos durante el d&iacute;a 1 de octubre y los atendidos entre el d&iacute;a 2 y 4. Finalmente, tambi&eacute;n hace referencia a los cuerpos policiales atendidos. 
    </p><p class="article-text">
        De las 991 personas atendidas y diagnosticadas el d&iacute;a 1 de octubre, 214 fueron tratadas por el SEM y 777 en centros sanitarios (38 en centros hospitalarios, 40 en centros de atenci&oacute;n primaria (CAP) y 14 en centros de urgencias de atenci&oacute;n primaria (CUAP)). Todas las 75 personas atendidas entre el 2 y el 4 lo hicieron en centros sanitarios.
    </p><p class="article-text">
        El Servei Catal&agrave; de la Salut (CatSalut) ofrece un listado de cada uno de los centros que recibi&oacute; heridos. El mismo d&iacute;a 1 fue Barcelona ciudad la que m&aacute;s servicios di&oacute; atendiendo a 325 personas, lo que supone un 32% del total seguida por Girona que recibi&oacute; 254 heridos, un 26%. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9960884-843d-47c7-8757-44facd01d007_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9960884-843d-47c7-8757-44facd01d007_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9960884-843d-47c7-8757-44facd01d007_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9960884-843d-47c7-8757-44facd01d007_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9960884-843d-47c7-8757-44facd01d007_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c9960884-843d-47c7-8757-44facd01d007_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c9960884-843d-47c7-8757-44facd01d007_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        De los heridos, cinco lo fueron de gravedad. De todos los diagn&oacute;sticos m&eacute;dicos m&aacute;s graves ya ninguno permanece en el hospital. La &uacute;ltima alta fue dada el pasado 16 de octubre a un hombre que sufri&oacute; un infarto agudo de miocardio en un colegio de La Mariola (Lleida) y fue trasladado al Hospital Vall d'Hebron de Barcelona de urgencia.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los heridos de gravedad respond&iacute;a a una lesi&oacute;n ocular producida por el impacto de una pelota de goma disparada por la Polic&iacute;a Nacional durante el desalojo de la escuela Ramon Llull en Barcelona. Los tres heridos de gravedad restantes responden a traumatismos cranoencef&aacute;licos y a un traumatismo de espalda.  
    </p><p class="article-text">
        Del 2 al 4, la regi&oacute;n sanitaria que m&aacute;s visitas recibi&oacute; fue la de Girona que atendi&oacute; a 38 personas, lo que supone un 50,7%. La sigue Barcelona con 15 visitas.
    </p><p class="article-text">
        El 84% de las personas atendidas entre estos d&iacute;as ten&iacute;an lesiones consideradas leves. S&oacute;lo un 2,2% de casos fue estipulado como grave. As&iacute;, los casos m&eacute;dicos m&aacute;s graves atendidos entre el 2 y el 4 de octubre responden a una fractura subcapital impactada de f&eacute;mur (Hospital Sant Pau de Barcelona) y un caso de policontusiones y heridas (en el PAC La R&agrave;pita).
    </p><p class="article-text">
        Fuera de los heridos civiles, el informe contabiliza en 12 los agentes de cuerpos de seguridad atendidos: 9 agentes de la Polic&iacute;a Nacional, 2 del cuerpo de la Guardia Civil y 1 agente de los Mossos d'Esquadra.<span id="informe"></span>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div id="DV-viewer-4113650-232799c8-755f-4810-ba56-0a5bbb78609c" class="DC-embed DC-embed-document DV-container"></div>
<script src="//assets.documentcloud.org/viewer/loader.js"></script>
<script>
  DV.load("https://www.documentcloud.org/documents/4113650-232799c8-755f-4810-ba56-0a5bbb78609c.js", {
  responsive: true,
    height: 900,
    sidebar: false,
    text: false,
    pdf: false,
    container: "#DV-viewer-4113650-232799c8-755f-4810-ba56-0a5bbb78609c"
  });
</script>
    </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carla Benito]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/salut-presenta-informe-detallado-policiales_1_3121320.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Oct 2017 11:34:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5760606c-5a56-4783-a00b-6df735f1b157_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="296941" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5760606c-5a56-4783-a00b-6df735f1b157_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="296941" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Generalitat detalla las lesiones de los 1.066 heridos por las cargas policiales del 1-O]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5760606c-5a56-4783-a00b-6df735f1b157_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Heridos,Referéndum 1-O,Referéndum,Cargas policiales,Catsalut]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Por qué la adjudicación del transporte sanitario debería anularse]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/adjudicacion-transporte-sanitario-deberia-anularse_132_4057657.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El regalo de Port Aventura de una UCI pediátrica y un área de juegos adaptada al Hospital Sant Joan de Déu es un regalo envenenado</p></div><div class="list">
                    <ul>
                                    <li><a href="http://diarisanitat.cat/per-que-ladjudicacio-del-transport-sanitari-shauria-danul%C2%B7lar/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia"><strong>Este es un art&iacute;culo&nbsp;publicado en El Diari de la Sanitat</strong></a></li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Preocupante que no llegue la ambulancia. Preocupante para la persona enferma que perder&aacute; su sesi&oacute;n de rehabilitaci&oacute;n, di&aacute;lisis o quimioterapia o para quien, en caso de urgencia, no le llegue el equipamiento sanitario necesario. Preocupante para el personal que presta el servicio, que ve con enorme frustraci&oacute;n como se ha degradado tanto su trabajo, como sus condiciones laborales y que espera el rociado que le caer&aacute; de de dicha persona enferma, como si la responsabilidad fuera suya. Una responsabilidad que no ser&aacute; para la empresa concesionaria del transporte sanitario, m&aacute;s preocupada en hacerse atractiva al mejor comprador. Y tampoco no ser&aacute; para el Departament de Salud, que est&aacute; tardando demasiado en penalizar la empresa por sus evidentes incumplimientos contractuales.
    </p><p class="article-text">
        Transporte Sanitario de Catalunya SLU (TSC) result&oacute; adjudicataria de siete de los trece lotes del concurso del Transporte Sanitario, licitado en 2014 por un importe m&aacute;ximo de 2.556.000 euros, adjudicado con mucha pol&eacute;mica durante el pasado 2015 y puesto en marcha, seg&uacute;n el lote, entre el pasado noviembre y el 14 de enero de este a&ntilde;o. Tres lotes en exclusiva y los otros cuatro compartidos con varias UTE de las que forma parte. TSC es propiedad de Investindustrial, fondo de capital riesgo controlado por la familia Bonomi, tambi&eacute;n propietaria de Port Aventura. Y son tan buen hombres que, tan pronto como salieron las adjudicaciones mencionadas, regalaron una UCI pedi&aacute;trica y un &aacute;rea adaptada de juegos infantiles al Hospital Sant Joan de D&eacute;u. Esta secuencia de eventos est&aacute; en el centro de la denuncia que la CUP ha presentado a la Fiscal&iacute;a esta semana pasada. Como hace unos d&iacute;as dec&iacute;a Ignacio Escolar:&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/escolar/caridad-pagar-impuestos-dona-Pilar_6_502259799.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Menos caridad y m&aacute;s pagar impuestos, do&ntilde;a Pilar'.</a>
    </p><p class="article-text">
        No, no sabemos a&uacute;n si la familia Bonomi o Investindustrial salen en los 'Papeles de Panam&aacute;', pero sabemos que el TSC present&oacute; a concurso unos veh&iacute;culos de transporte que ten&iacute;a comprometidos con otra adjudicaci&oacute;n, con unas tarjetas de transporte que no cumpl&iacute;an las condiciones requeridas por el concurso y unas bases de las que no dispon&iacute;a. Factores todos estos m&aacute;s que suficientes para excluir la empresa del concurso. Sabemos tambi&eacute;n que el concurso estaba mal planteado porque no part&iacute;a de cifras reales de los servicios ordinarios que se deber&iacute;an cubrir, por lo que la primera sospecha sobre los incumplimientos era la de un pacto entre el CatSalut y el TSC, seg&uacute;n el cual esta no ser&iacute;a penalizada. Sabemos que Jos&eacute; Maria Padrosa, el director del CatSalut que firma las adjudicaciones, no es precisamente una persona muy cuidadosa en sus adjudicaciones, como demuestra el hecho de que la Autoridad Catalana de la Competencia le anulara el concurso de Rehabilitaci&oacute;n de 2012, multando, entre otros, su exempresa Fisiogesti&oacute;n para &ldquo;repartirse el mercado&rdquo;. Tampoco es cuidadoso en el control de sus papeles, como demuestra, por lo menos, el esc&aacute;ndalo producido cuando se descubri&oacute; que constaba como apoderado de las empresas que contrataba como director del CatSalut. Adem&aacute;s, su historial nos muestra que siempre ha ido sorteando la legalidad y que no ha sido ejemplo de transparencia. En Girona lo recordamos porque implant&oacute; y defendi&oacute; <a href="http://catacctsiac.cat/principal.php?m=bbbc2dd37f2c9a36f393493b152d7bda&amp;i=21198" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cobros sin apoyo legal</a>&nbsp;a pacientes sin tarjeta sanitaria a los CAP de la costa, porque proteg&iacute;a incompatibilidades de cargos intermedios, porque nos ocultaba los convenios con las entidades concertadas... Sabemos que Padrosa hab&iacute;a ido cambiando de cargo de la mano de Xavier Pom&eacute;s i Abella. Cuando Pom&eacute;s dirig&iacute;a el ICS, nombr&oacute; Padrosa subdirector de Atenci&oacute;n Primaria. Cuando Pom&eacute;s pas&oacute; a ser conseller&nbsp;de Gobernaci&oacute;n, hizo de Padrosa el director general de los Bomberos. Despu&eacute;s Pom&eacute;s fue conseller de Sanitat, pero entonces Padrosa ya se pas&oacute; a la privada.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Pero qu&eacute; pinta Pom&eacute;s en este alboroto? Pues ya hace mucho que es delegado de la Curia General de la Orden Hospitalaria de Sant Joan de D&eacute;u para los centros de Am&eacute;rica Latina. Pero no se pasa todo el tiempo en las Am&eacute;ricas, ni mucho menos. Por ejemplo, fue &eacute;l quien recibi&oacute; la condecoraci&oacute;n que dio Moren&eacute;s a los m&eacute;dicos de nuestro Hospital Sant Joan de D&eacute;u para salvar la pierna de una ni&ntilde;a afgana. Compatibilizaba estos trabajos con la presidencia de los hospitales Cl&iacute;nic y Sant Pau, con sus intereses privados, entre otros, con el Grupo MGO, que recibe contratos de la Generalitat pero que &eacute;l abandon&oacute; a finales de 2014, y con el E-Center propietario de Ambulancias Reus, empresa que, mira por donde, ha perdido en este concurso la adjudicaci&oacute;n que ten&iacute;a con el anterior. En el consejo de administraci&oacute;n de la E-Center entr&oacute; por medio de su empresa Mandel Investments, que a&uacute;n consta como administrador solidario. Es decir, que seguramente sus intereses se han visto perjudicados por el concurso y quiz&aacute;s necesitaba alguna compensaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; claro que el hecho de evidenciar estas 'coincidencias' ser&aacute; catalogado de populismo o de &ldquo;francotiradores dispuestos a etiquetar cualquier intento de modernizaci&oacute;n como privatizaci&oacute;n del sistema&rdquo; o de &ldquo;discursos demag&oacute;gicos m&aacute;s propios del Mayo del 68 que del siglo XXI&rdquo;, como dec&iacute;an los se&ntilde;ores Pom&eacute;s y Josep Maria Via en un escrito conjunto, propugnando que nos liber&aacute;ramos de los &ldquo;actuales sistemas de gesti&oacute;n p&uacute;blica y control&rdquo; y que abraz&aacute;ramos, como si no los tuvi&eacute;ramos suficientemente abrazados, &ldquo;los instrumentos de gesti&oacute;n y auditor&iacute;a empresarial&rdquo;. Pero es tan y tan grande el saqueo puesto en evidencia en estos &uacute;ltimos seis a&ntilde;os de luchas en defensa de la sanidad p&uacute;blica, que finalmente hemos conseguido poner en cuesti&oacute;n el modelo sanitario catal&aacute;n, en la calle y en el Parlamento, y hemos manifestado que queremos ya un cambio.
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute;s no es relevante la relaci&oacute;n entre los se&ntilde;ores Pom&eacute;s y Padrosa, pese a ser ambos defensores del modelo en cuesti&oacute;n. Quiz&aacute;s hay que fijarnos m&aacute;s en el inter&eacute;s del CatSalut de Padrosa de traspasar lo p&uacute;blico a lo privado, lo dirija quien lo dirija. Porque s&iacute; que es relevante que Sant Joan de D&eacute;u vive mayoritariamente del presupuesto p&uacute;blico, del CatSalut, por mucho que la Orden religiosa se precie de ser cada vez menos dependiente de este presupuesto, y de la caridad como m&oacute;vil supremo de la humanidad. Porque, mientras no quede claro si la UCI pedi&aacute;trica y el &aacute;rea de juegos regaladas por la familia Bonomi a Sant Joan de D&eacute;u es de utilizaci&oacute;n privada o p&uacute;blica, siempre planear&aacute; la duda de si el regalo no se ha hecho, en realidad, al CatSalut como muestra de agradecimiento por la adjudicaci&oacute;n m&uacute;ltiple recibida.
    </p><p class="article-text">
        Esta adjudicaci&oacute;n del transporte sanitario deber&iacute;a anularse. Tenemos suficientes argumentos jur&iacute;dicos, &eacute;ticos y econ&oacute;micos para hacerlo. Y no ser&iacute;a necesario ning&uacute;n nuevo concurso. No necesitamos una colaboraci&oacute;n p&uacute;blica-privada que no es colaboraci&oacute;n sino sangr&iacute;a. Gesti&oacute;n directa por parte del CatSalut. Y que nadie la identifique con burocratizaci&oacute;n. La Catalunya que queremos tendr&aacute; una administraci&oacute;n eficiente, &aacute;gil, supermoderna ... y participativa. Realmente participativa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ramon Serna]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/adjudicacion-transporte-sanitario-deberia-anularse_132_4057657.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Apr 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Por qué la adjudicación del transporte sanitario debería anularse]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Catsalut,Transporte sanitario]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Com pot acabar Salut amb les derivacions del Parc Taulí a la privada?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-derivacions-denunciades-parc-tauli_132_4185974.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Com pot acabar Salut amb les derivacions del Parc Taulí a la privada?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El conseller de salut, Toni Comín ha anunciat a la seva primera comissió de Salut al Parlament de Catalunya que a partir del 22 de febrer la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya quedaran fora de la xarxa pública</p><p class="subtitle">“Celebrem la notícia, però volem més respostes. Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens?”, es pregunta Jorge Serrano, president del comitè d’empresa de l’Hospital Parc Taulí</p><p class="subtitle">Des del Taulí es deriven al voltant de 2.500 intervencions quirúrgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Clínica del Vallès</p></div><p class="article-text">
        El nou conseller de salut, Ton&iacute; Com&iacute;n, s&rsquo;ha estrenat a <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Toni-Comin-volem-definir-model_6_483361665.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la comissi&oacute; de salut del Parlament de Catalunya</a> amb una declaraci&oacute; contundent. El Departament de Salut traur&agrave; dos centres de titularitat privada amb afany de lucre del SISCAT, la xarxa d&rsquo;utilitzaci&oacute; p&uacute;blica. Ha concretat, de fet, que ser&agrave; el 22 de febrer, quan se celebra el pr&ograve;xim consell d&rsquo;administraci&oacute; del CatSalut, quan la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s i l&rsquo;Hospital General de Catalunya, els dos de l&rsquo;empresa quironsalud, sortiran del SISCAT. &ldquo;&Eacute;s el pas m&eacute;s important en termes de refor&ccedil;ar el car&agrave;cter p&uacute;blic del sistema sanitari&rdquo;, ha dit el conseller. Ara b&eacute;, que aquests dos centres quedin fora del SISCAT no vol dir que els contractes que actualment t&eacute; el Catsalut amb aquesta empresa quedin d&rsquo;un dia per l&rsquo;altre rescindits.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho constaten des de l&rsquo;Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell, el centre p&uacute;blic de refer&egrave;ncia que m&eacute;s derivacions fa a aquests dos hospitals privats. Com han explicat des del departament de comunicaci&oacute; a Catalunya Plural, el Catsalut els va informar que no es renovaria el contracte amb la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s, i que per tant tots els pacients que es deriven serien absorbits de nou pel Taul&iacute;. Aix&ograve; si, es deixaria de fer a l&rsquo;agost, quan acaba el contracte, no al febrer. I tot i aix&iacute;, des de comunicaci&oacute; del Taul&iacute; confirmen que la data es podria retardar si d&rsquo;aqu&iacute; a l&rsquo;agost no s&rsquo;han tingut els recursos o la capacitat per absorbir tota l&rsquo;activitat derivada. &Eacute;s a dir, aquests dos centres quedaran fora del SISCAT per&ograve; els contractes es mantindran, de moment.
    </p><p class="article-text">
        La direcci&oacute; del Taul&iacute; no ha rebut encara instruccions pel que fa a les derivacions a l&rsquo;Hospital General de Catalunya ni s&rsquo;han concretat els detalls de l&rsquo;anunci que aquest dijous ha fet el conseller. Salut no ha dit si es dotar&agrave; de m&eacute;s recursos al Taul&iacute; o qu&egrave; passar&agrave; amb els malalts que es deriven als centres privats, que s&oacute;n molts.
    </p><p class="article-text">
        Fa uns mesos Catalunya Plural <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/LHospital-Sabadell-pacients-hospitals-IDCSalut_6_423867618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">parlava de les derivacions que fa el centre p&uacute;blic a aquests dos hospitals de titularitat privada</a>. En total, nom&eacute;s al primer semestre de 2015 el Taul&iacute; havia derivat  1.607 operacions quir&uacute;rgiques a la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s. Aquestes derivacions es van continuar realitzant a l&rsquo;estiu mentre l&rsquo;hospital mantenia quir&ograve;fans inutilitzats. Les derivacions per hospitalitzaci&oacute; tamb&eacute; es seguien fent tot i que hi havia al voltant de 90 llits tancats. Pocs dies despr&eacute;s de la denuncia feta pels treballadors a Catalunya Plural l&rsquo;hospital <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Lhospital-Sabadell-despres-denuncia-treballadors_6_427017306.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va decidir reobrir 12 llits</a>, degut en part, a la forta pressi&oacute; assistencial del servei d&rsquo;urg&egrave;ncies que cont&iacute;nuament se satura a causa de la falta de drenatge dels pacients a planta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Celebrem la not&iacute;cia, per&ograve; volem m&eacute;s respostes. Qu&egrave; passar&agrave; amb els malalts del Taul&iacute; quan les urg&egrave;ncies estiguin saturades i els llits de planta plens? Qu&egrave; passar&agrave; amb les llistes d&rsquo;espera? Tornaran a cr&eacute;ixer un altre cop? Qu&egrave; passar&agrave; amb els cirurgians que anem a operar a l&rsquo;Hospital General de Catalunya a pacients del Taul&iacute;?&rdquo;, reflexiona Jorge Serrano, president del Comit&egrave; d&rsquo;empresa del Taul&iacute; a Catalunya Plural. Per la seva banda el Departament de Salut no ha resp&ograve;s a aquest diari sobre aquesta q&uuml;esti&oacute;. 
    </p><h3 class="article-text">Pot la p&uacute;blica absorbir tota l&rsquo;activitat?</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Est&agrave; clar que per assumir tota l&rsquo;activitat s&rsquo;ha de rearmar (el Taul&iacute;) i es pot fer amb els recursos que no destines a la privada, ja que no els compres activitat a ells&rdquo;, declara Isabel Vallet, del grup de treball de salut de la CUP a Catalunya Plural. Per aix&ograve;, segons ella &eacute;s necessari no nom&eacute;s fer fora del SISCAT els centres com la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s o l&rsquo;Hospital General, sin&oacute; tota aquella activitat que es faci amb &agrave;nim  de lucre. Com &eacute;s el cas de l&rsquo;Hospital Cl&iacute;nic, amb la seva ala privada, el BarnaCl&iacute;nic o altres fundacions privades que estan dins del sistema, com la Cl&iacute;nica de Girona. &ldquo;Amb els centres ICS (de l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Salut) a ple rendiment l&rsquo;activitat a derivar seria molt menor&rdquo;, explica Vallet. I recorda que si aquestes derivacions es fan &eacute;s perqu&egrave; el Catsalut aix&iacute; ho vol. &ldquo;El que no t&eacute; sentit &eacute;s tenir 300 llits i quir&ograve;fans tancats a Vall d&rsquo;Hebron, i personal al carrer i comprar activitat a les multinacionals&rdquo;, ha afegit.
    </p><p class="article-text">
        Josep Mart&iacute;, fundador del Centre d&rsquo;An&agrave;lisi i Programes Sanitaris (CAPS) i representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona, est&agrave; d&rsquo;acord que la manera de revertir aquesta activitat &eacute;s destinant els recursos que ara van a la privada als centres p&uacute;blics. &ldquo;Els recursos que anaven a la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s i a l&rsquo;Hospital General haurien d&rsquo;anar al Taul&iacute; i s&rsquo;hauria de planificar de quina forma el Taul&iacute; pot absorbir aquesta activitat&rdquo;, ha dit en declaracions a Catalunya Plural.
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute; est&agrave; molt conven&ccedil;ut que, en contra del que solia defensar l&rsquo;exconseller Boi Ruiz, entre els centres p&uacute;blics i aquells sense afany de lucre es pot absorbir tota l&rsquo;activitat. &ldquo;Si surt la Cl&iacute;nica Sagrat Cor del SISCAT es pot repartir l&rsquo;activitat p&uacute;blica que feia aquest centre entre el Cl&iacute;nic, Vall d&rsquo;Hebron o la Cl&iacute;nica Plat&oacute;, que &eacute;s privada per&ograve; almenys sense afany de lucre&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        De fet Mart&iacute; diu que l&rsquo;Hospital Vall d&rsquo;Hebron ja ha rebut l&rsquo;ordre de deixar de derivar pacients al Sagrat Cor. Una pr&agrave;ctica que sobretot es va comen&ccedil;ar a fer el 2014. Abans aquestes derivacions es feien a la Cl&iacute;nica Sant Rafael, sense &agrave;nim de lucre.
    </p><p class="article-text">
        El Jorge Serrano, del comit&egrave; d&rsquo;empresa del Taul&iacute; tamb&eacute; ho t&eacute; clar. &ldquo;Falten recursos necessitem els recursos econ&ograve;mics que es deriven&rdquo;, ha dit. Serrano recorda que des del Taul&iacute; es deriven al voltant de 2.500 intervencions quir&uacute;rgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s i al voltant de 500 intervencions a l&rsquo;Hospital General. Per aix&ograve;, si aquesta activitat torna al Taul&iacute; diu que &eacute;s imprescindible augmentar els recursos. Perqu&egrave; a m&eacute;s, recorda que el Taul&iacute; pateix &ldquo;un d&egrave;ficit clar i estructural de llits&rdquo;. En total hi ha 1,7 llits per cada 1.000 habitants quan en principi tocaria a m&eacute;s de 3, explica.
    </p><p class="article-text">
         &ldquo;Hi ha dies que els malalts que han estat operats han de passar la nit a la sala de despertar perqu&egrave; no poden ser ingressats. La setmana passat hi havia 9 pacients en aquesta situaci&oacute;&rdquo;, reivindica. A banda dels recursos aquest cirurgi&agrave; diu que seria necessari ampliar les infraestructures del centre o b&eacute; pensar en obrir un altre centre p&uacute;blic que pugui absorbir pacients de la zona. &ldquo;No es poden dilatar m&eacute;s les coses, ara han d&rsquo;arribar els diners i fer un bon estudi per veure com hem de fer tot aix&ograve;&rdquo;, ha expressat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El problema de les derivacions tamb&eacute; es deu al mal sistema de pagament que hi ha&rdquo;, explica per la seva banda Mart&iacute;. L&rsquo;exconseller solia argumentar que els centres privats ofereixen millors  preus que els p&uacute;blics i que per tant sortia m&eacute;s barat. &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s cert, per&ograve; perqu&egrave; les altes hospital&agrave;ries es paguen depenent de la complexitat del centre, les intervencions tenen un preu diferent a cada centre&rdquo;, explica Mart&iacute;.  Aix&ograve; vol dir que una operaci&oacute; de galindons, malgrat ser senzilla val molt m&eacute;s a l&rsquo;Hospital Vall d&rsquo;Hebron que al Sagrat Cor ja que l&rsquo;Hospital Vall d&rsquo;Hebron &eacute;s un centre de m&eacute;s complexitat, doncs t&eacute; UCI, unitat de cremats, o altres unitats m&eacute;s especialitzades. &ldquo;Per aix&ograve; &eacute;s important canviar el sistema de pagament i pagar el mateix per cada intervenci&oacute;&rdquo;, opina ell.
    </p><p class="article-text">
        Si m&eacute;s no, despr&eacute;s de les declaracions del conseller ara queda pendent concretar de quina forma aquests centres de titularitat privada quedaran fora del SISCAT i de quina forma l&rsquo;activitat que fan tornar&agrave; al sistema p&uacute;blic.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-derivacions-denunciades-parc-tauli_132_4185974.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Feb 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243372" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243372" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Com pot acabar Salut amb les derivacions del Parc Taulí a la privada?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Hospitales,Privatització,Catsalut]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Cómo puede acabar Salud con las derivaciones del Parc Taulí a la privada?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-derivaciones-parc-tauli-privada_132_4185958.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Cómo puede acabar Salud con las derivaciones del Parc Taulí a la privada?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El conseller de salud, Toni Comín ha anunciado a su primera comisión de Salud en el Parlament de Catalunya que a partir del 22 de febrero la Clínica del Vallès y el Hospital General de Catalunya quedarán fuera de la red pública</p><p class="subtitle">"Celebramos la noticia, pero queremos más respuestas. ¿Qué pasará con los enfermos del Taulí cuando las urgencias estén saturadas y las camas de planta llenas?", se pregunta Jorge Serrano, presidente del comité de empresa del Hospital Parc Taulí</p><p class="subtitle">Desde el Taulí se derivan alrededor de 2.500 intervenciones quirúrgicas y 1.000 hospitalizaciones a la Clínica del Vallès</p></div><p class="article-text">
        El nuevo conseller de salud, Toni Com&iacute;n, se ha estrenado <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Comin-queremos-definir-nuevo-modelo_6_483361675.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en la comisi&oacute;n de salud del Parlament de Catalunya</a>&nbsp;con una declaraci&oacute;n contundente. El Departamento de Salud sacar&aacute; dos centros de titularidad privada con &aacute;nimo de lucro del SISCAT, la red de utilizaci&oacute;n p&uacute;blica. Ha concretado, de hecho, que ser&aacute; el 22 de febrero, cuando se celebra el pr&oacute;ximo consejo de administraci&oacute;n del CatSalut, cuando la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s y el Hospital General de Catalunya, ambos de la empresa quironsalud, saldr&aacute;n del SISCAT. &ldquo;Es el paso m&aacute;s importante en t&eacute;rminos de reforzar el car&aacute;cter p&uacute;blico del sistema sanitario&rdquo;, ha dicho el conseller. Ahora bien, que estos dos centros queden fuera del SISCAT no quiere decir que los contratos que actualmente tiene el CatSalut con esta empresa queden de un d&iacute;a para otro rescindidos.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo constatan desde el Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell, el centro p&uacute;blico de referencia que m&aacute;s derivaciones hace&nbsp;a estos dos hospitales privados. Como han explicado desde el departamento de comunicaci&oacute;n a&nbsp;Catalunya Plural, el CatSalut les inform&oacute; que no se renovar&iacute;a el contrato con la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s, y que por tanto todos los pacientes que se derivan ser&iacute;an absorbidos de nuevo por el Taul&iacute;. Eso si, se dejar&iacute;a de hacer en agosto, cuando termina el contrato, no en febrero. Y a&uacute;n as&iacute;, desde comunicaci&oacute;n confirman que la fecha podr&iacute;a retrasarse si de aqu&iacute; a agosto no se han conseguido los recursos o la capacidad para absorber toda la actividad derivada. Es decir, estos dos centros quedar&aacute;n fuera del SISCAT pero los contratos se mantendr&aacute;n, por el momento.
    </p><p class="article-text">
        La direcci&oacute;n del Taul&iacute; no ha recibido a&uacute;n instrucciones en cuanto a las derivaciones en el Hospital General de Catalunya ni se han concretado los detalles del anuncio que hoy ha hecho el consejero. Salud no ha dicho si se dotar&aacute; de m&aacute;s recursos al Taul&iacute; o qu&eacute; pasar&aacute; con los enfermos que se derivan a los centros privados, que son muchos.
    </p><p class="article-text">
        Hace unos meses Catalunya Plural <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Hospital-Sabadell-pacientes-hospitales-IDCsalud_6_423867619.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hablaba de las derivaciones que hace el centro p&uacute;blico en estos dos hospitales de titularidad privada</a>. En total, s&oacute;lo el primer semestre de 2015 el Taul&iacute; hab&iacute;a derivado 1.607 operaciones quir&uacute;rgicas en la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s. Estas derivaciones se continuaron realizando en verano mientras el hospital manten&iacute;a quir&oacute;fanos inutilizados. Las derivaciones para hospitalizaci&oacute;n tambi&eacute;n se segu&iacute;an haciendo aunque hab&iacute;a alrededor de 90 camas cerradas. Pocos d&iacute;as despu&eacute;s de la denuncia hecha por los trabajadores a&nbsp;Catalunya Plural el hospital <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Parc-Tauli-Sabadell-denuncia-trabajadores_6_427017312.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decidi&oacute; reabrir 12 camas</a>, debido en parte, a la fuerte presi&oacute;n asistencial del servicio de urgencias que continuamente se satura debido a la falta de drenaje de los pacientes en planta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Celebramos la noticia, pero queremos m&aacute;s respuestas. &iquest;Qu&eacute; pasar&aacute; con los enfermos del Taul&iacute; cuando las urgencias est&eacute;n saturadas y las camas de planta llenas? &iquest;Qu&eacute; pasar&aacute; con las listas de espera? &iquest;Volver&aacute;n a crecer de nuevo? &iquest;Qu&eacute; pasar&aacute; con los cirujanos que vamos a operar en el Hospital General de Catalunya a pacientes del Taul&iacute;?&rdquo;, reflexiona Jorge Serrano, presidente del comit&eacute; de empresa del Taul&iacute; a Catalunya Plural.&nbsp;Por su parte el Departamento de Salud no ha respondido a este diario sobre esta cuesti&oacute;n.&nbsp;
    </p><h3 class="article-text">&iquest;Puede la p&uacute;blica absorber toda la actividad?</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Est&aacute; claro que para asumir toda la actividad se debe rearmar (el Taul&iacute;) y se puede hacer con los recursos que no destinas a la privada, ya que no les compras actividad a ellos&rdquo;, declara Isabel Vallet, del grupo de trabajo de salud de la CUP en Catalunya Plural. Por eso, seg&uacute;n ella es necesario no s&oacute;lo hacer fuera del SISCAT los centros como la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s o el Hospital General, sino toda aquella actividad que se realice con &aacute;nimo de lucro. Como es el caso del Hospital Cl&iacute;nic, con su ala privada, el BarnaCl&iacute;nic u otras fundaciones privadas que est&aacute;n dentro del sistema, como la Cl&iacute;nica de Girona. &ldquo;Con los centros ICS (del Institut Catal&agrave; de la Salut) a pleno rendimiento la actividad a derivar ser&iacute;a mucho menor&rdquo;, explica Vallet. Y recuerda que si estas derivaciones se hacen es porque el CatSalut as&iacute; lo desea. &ldquo;Lo que no tiene sentido es tener 300 camas y quir&oacute;fanos cerrados en Vall d'Hebron, y personal en la calle y comprar actividad a las multinacionales&rdquo;, a&ntilde;adi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Josep Mart&iacute;, fundador del Centro de An&aacute;lisis y Programas Sanitarios (CAPS) y representante del Ayuntamiento de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona, est&aacute; de acuerdo en que la manera de revertir esta actividad es destinando los recursos que ahora van a la privada en los centros p&uacute;blicos. &ldquo;Los recursos que iban a la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s y en el Hospital General deber&iacute;an ir al Taul&iacute; y se deber&iacute;a planificar de qu&eacute; forma el Taul&iacute; puede absorber esta actividad&rdquo;, dijo en declaraciones a Catalunya Plural.
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute; est&aacute; muy convencido de que, en contra de lo que sol&iacute;a defender el ex consejero Boi Ruiz, entre los centros p&uacute;blicos y aquellos sin &aacute;nimo de lucro se puede absorber toda la actividad. &ldquo;Si sale la Cl&iacute;nica Sagrat&nbsp;Cor del SISCAT se puede repartir la actividad p&uacute;blica que hac&iacute;a este centro entre el Cl&iacute;nic, Vall d'Hebr&oacute;n o la Cl&iacute;nica Plat&oacute;, que es privada pero al menos sin &aacute;nimo de lucro&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        De hecho Mart&iacute; dice que el Hospital Vall d'Hebron ya ha recibido la orden de dejar de derivar pacientes al Sagrat Cor. Una pr&aacute;ctica que sobre todo se empez&oacute; a hacer en 2014. Antes estas derivaciones se hac&iacute;an en la Cl&iacute;nica Sant Rafael, sin &aacute;nimo de lucro.
    </p><p class="article-text">
        Jorge Serrano, del comit&eacute; de empresa del Taul&iacute; tambi&eacute;n lo tiene claro. &ldquo;Faltan recursos, necesitamos los recursos econ&oacute;micos que se derivan&rdquo;, dijo. Serrano recuerda que desde el Taul&iacute; se derivan alrededor de 2.500 intervenciones quir&uacute;rgicas y 1.000 hospitalizaciones en la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s y alrededor de 500 intervenciones en el Hospital General. Por ello, si esta actividad vuelve al Taul&iacute; dice que es imprescindible aumentar los recursos. Porque adem&aacute;s, recuerda que el Taul&iacute; sufre &ldquo;un d&eacute;ficit claro y estructural de camas&rdquo;. En total hay 1,7 camas por cada 1.000 habitantes cuando en principio tocar&iacute;a a m&aacute;s de 3, explica. &ldquo;Hay d&iacute;as que los enfermos que han sido operados deben pasar la noche en la sala de despertar porque no pueden ser ingresados. La semana hab&iacute;a 9 pacientes en esta situaci&oacute;n&rdquo;, reivindica. Aparte de los recursos este cirujano dice que ser&iacute;a necesario ampliar las infraestructuras del centro o bien pensar en abrir otro centro p&uacute;blico que pueda absorber pacientes de la zona. &ldquo;No se pueden dilatar m&aacute;s las cosas, ahora tiene que llegar el dinero y hacer un buen estudio para ver c&oacute;mo tenemos que hacer todo esto&rdquo;, expres&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El problema de las derivaciones tambi&eacute;n se debe al mal sistema de pago que hay&rdquo;, explica por su parte Mart&iacute;. El ex conseller&nbsp;sol&iacute;a argumentar que los centros privados ofrecen mejores precios que los p&uacute;blicos y que por tanto sal&iacute;a m&aacute;s barato. &ldquo;Esto es cierto, pero para que las altas hospitalarias se pagan dependiendo de la complejidad del centro, las intervenciones tienen un precio diferente en cada centro&rdquo;, explica Mart&iacute;. Esto quiere decir que una operaci&oacute;n de juanetes, a pesar de ser sencilla vale mucho m&aacute;s en el Hospital Vall d'Hebron que al Sagrat Cor ya que el Hospital Vall d'Hebron es un centro de mayor complejidad, pues tiene UCI, unidad de quemados , u otras unidades m&aacute;s especializadas. &ldquo;Por eso es importante cambiar el sistema de pago y pagar el mismo para cada intervenci&oacute;n&rdquo;, opina &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        Por lo menos, despu&eacute;s de las declaraciones del conseller ahora queda pendiente concretar de qu&eacute; forma estos centros de titularidad privada quedar&aacute;n fuera del SISCAT y de qu&eacute; forma la actividad que hacen volver&aacute; al sistema p&uacute;blico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-derivaciones-parc-tauli-privada_132_4185958.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Feb 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243372" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243372" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Cómo puede acabar Salud con las derivaciones del Parc Taulí a la privada?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e7c3b6bc-c802-427a-a33e-77fdc7d82f30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Hospitales,Privatización,Catsalut]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El fins ara encarregat d'executar el VISC+ és el nou subdirector del CatSalut]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/encarregat-dexecutar-visc-subdireccio-catsalut_132_4209172.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/264f1cc6-6082-499c-8042-846726304d56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El fins ara encarregat d&#039;executar el VISC+ és el nou subdirector del CatSalut"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El doctor Josep M. Argimon i Pallàs, al capdavant de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) els darrers quatre anys, passa a ser ara el nou subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut)</p></div><p class="article-text">
        El nou conseller de Salut, Toni Com&iacute;n, sembla disposat a reestructurar&nbsp;bona part del Departament que capitaneja. Pocs dies despr&eacute;s que Com&iacute;n assum&iacute;s el c&agrave;rrec <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Els-homes-capdavant-sanitat-catalana_6_475312488.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es van fer p&uacute;blics els nomenaments de David Elvira i Albert Serra com a director del CatSalut i secretari general de salut</a>, respectivament, aquesta setmana s'han fet p&uacute;blics m&eacute;s canvis.
    </p><p class="article-text">
        Els rumors que apuntaven que Josep M. Argimon i Pall&agrave;s, fins ara director de l'Ag&egrave;ncia de Qualitat i Avaluaci&oacute; Sanit&agrave;ries de Catalunya (AQuAS), es convertiria en el nou subdirector del CatSalut, &eacute;s a dir, en el n&uacute;mero dos de David Elvira, s'han confirmat aquest dilluns. Segons una nota emesa pel Departament de Salut, el CatSalut&nbsp;ha concretat la renovaci&oacute; de diversos c&agrave;rrecs de la seva estructura directiva amb l&rsquo;objectiu &ldquo;d&rsquo;impulsar les pol&iacute;tiques sanit&agrave;ries plantejades pel nou Executiu catal&agrave;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Josep M. Argimon,&nbsp;llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i m&agrave;ster en atenci&oacute; sanit&agrave;ria basada en l&rsquo;evid&egrave;ncia per la Universitat d&rsquo;Oxford, coneix b&eacute; el CatSalut. Entre 2008 i 2012 hi va desenvolupar diferents c&agrave;rrecs com a&nbsp;gerent de Planificaci&oacute;, Compra i Avaluaci&oacute;. La seva faceta m&eacute;s coneguda per&ograve; ha estat en els darrers anys, com a director de l'AQuAS, on va arribar com a director despr&eacute;s de passar pel CatSalut.&nbsp;I &eacute;s que l'AQuAS &eacute;s&nbsp;l'ens encarregat de l'execuci&oacute; del projecte VISC+,&nbsp;el pol&egrave;mic projecte de reutilitzaci&oacute; de dades que ha&nbsp;tornat a estar sobre la taula de debat aquests dies despr&eacute;s que es conegu&eacute;s que&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/CUP-exigeix-Comin-paralitzacio-Visc_6_478112220.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">diversos centres ja han accedit a dades de pacients per finalitats de recerca.</a>
    </p><p class="article-text">
        Els detractors del VISC+, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/comunitat-cientifica-dividida-projecte-VISC_6_395170498.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un projecte que ha dividit la comunitat cient&iacute;fica</a>&nbsp;des dels seus inicis,no veuen amb bons ulls la figura d'Argimon precisament per la seva ferma defensa del projecte de cessi&oacute; de dades. Segons ha pogut confirmar aquest diari, de moment es desconeix qui substituir&agrave; Argimon en la direcci&oacute; de l'AQuAS.
    </p><h3 class="article-text">M&eacute;s&nbsp;canvis</h3><p class="article-text">
        El nomenament d'Argimon&nbsp;no ha estat l'&uacute;nic canvi comunicat aquest dilluns. Segons la nota de Salut,&nbsp;Cristina Nadal i Sanmartin, llicenciada en Medicina i Cirurgia i doctora per la Universitat de Barcelona i especialista en Oncologia M&egrave;dica, &eacute;s la nova directora de l&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Atenci&oacute; Sanit&agrave;ria, c&agrave;rrec pel que deixa la tasca professional que fins ara desenvolupava com a onc&ograve;loga m&egrave;dica de l&rsquo;aparell digestiu a l&rsquo;Hospital Cl&iacute;nic.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a posicions de gesti&oacute;,&nbsp;Salvador Maluquer i Amor&ograve;s, llicenciat en Ci&egrave;ncies Econ&ograve;miques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i M&agrave;ster en Direcci&oacute; P&uacute;blica (EMPA) per ESADE, &eacute;s el nou&nbsp;director de l&rsquo;&Agrave;rea de Recursos Econ&ograve;mics.&nbsp;A m&eacute;s, es ratifica en el c&agrave;rrec de directora de l&rsquo;&Agrave;rea de Patrimoni, Inversions i Recursos Humans a Eva S&aacute;nchez i Busqu&eacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/encarregat-dexecutar-visc-subdireccio-catsalut_132_4209172.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Feb 2016 14:01:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/264f1cc6-6082-499c-8042-846726304d56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243392" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/264f1cc6-6082-499c-8042-846726304d56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243392" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El fins ara encarregat d'executar el VISC+ és el nou subdirector del CatSalut]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/264f1cc6-6082-499c-8042-846726304d56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Catsalut,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ambulàncies Reus es querella contra el CatSalut i el SEM per l'adjudicació del transport sanitari]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/ambulancies-reus-catsalut-sem-ladjudicacio_132_4240278.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b5027688-aa0f-4f99-92e9-fe8c9bfe4d6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ambulàncies Reus es querella contra el CatSalut i el SEM per l&#039;adjudicació del transport sanitari"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'empresa denuncia que l'adjudicació del lot C del concurs, corresponent al transport sanitari al Camp de Tarragona, hauria estat presumptament manipulada</p><p class="subtitle">La querella es fonamenta en un presumpte acord previ per adjudicar el lot a Egara-Lafuente, l'empresa adjudicatària del lot C per un import de 17,8 milions d'euros</p></div><p class="article-text">
        L'empresa Ambul&agrave;ncies Reus, una de les empreses perdedores en el concurs p&uacute;blic del transport sanitari a Catalunya, presentar&agrave; aquest dijous una querella criminal &ldquo;per delictes de prevaricaci&oacute; administrativa, frau i malversaci&oacute; de fons p&uacute;blics&rdquo; contra els directors del CatSalut, Josep Maria Padrosa, i el SEM, Francesc Bonet, a m&eacute;s de cinc responsables del SEM.
    </p><p class="article-text">
        La querella denuncia que l'adjudicaci&oacute; del lot C del concurs, corresponent al transport sanitari al Camp de Tarragona, hauria estat presumptament manipulada. Els serveis jur&iacute;dics d'Ambul&agrave;ncies Reus expliquen que la querella es fonamenta en un presumpte acord previ per adjudicar el lot a Egara-Lafuente, l'empresa que va guanyar l'adjudicaci&oacute; del lot C i tamb&eacute; els corresponents a les regions de Lleida i les Terres de l'Ebre.
    </p><p class="article-text">
        Segons el text de la den&uacute;ncia els informes t&egrave;cnics que van servir de base per l'adjudicaci&oacute; haurien estat elaborats en conniv&egrave;ncia amb el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, i els representants de la uni&oacute; temporal d'empreses. &Eacute;s a dir, segons expliquen, l'administraci&oacute; p&uacute;blica hauria alterat els informes a favor de la UTE Egara-lafuente. En el text s'indica que en l'informe &ldquo;<em>s'atribu&iuml;a a UTE EGARA, amb ple coneixement de la seva falsedat, la disponibilitat efectiva en el moment de l'oferta de vehicles sanitaris en realitat indisponibles, i de disposar UTE EGARA, per exemple, de locals dels que mai va disposar en el marc del TSNU</em>&rdquo;. A m&eacute;s, des d'Ambul&agrave;ncies Reus destaquen que Ivemon Ambul&agrave;ncies Egara, soci majoritari de la UTE, &eacute;s una de les empreses incloses en la llista dels 100 majors donants a la Fundaci&oacute; CatDem que investiga la Fiscalia Anticorrupci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El lot C &eacute;s un dels tretze lots en qu&egrave; es va dividir l'adjudicaci&oacute;, en la que el subministrament del transport sanitari urgent i no urgent es va fer per regions geogr&agrave;fiques. Aquest lot, que cobreix les comarques del Priorat, la Conca de Barber&agrave;, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Baix Pened&egrave;s i el Tarragon&egrave;s, es va adjudicar per un import de 17,8 milions d'euros a la UTE Egara-Lafuente. En total, el concurs d'ambul&agrave;ncies, va adjudicar-se per un valor de 2.130 milions d'euros per un per&iacute;ode de 10 anys. Egara-lafuente &eacute;s una de les societats m&eacute;s beneficiades en el concurs, al costat d'altres com la mun&iexcl;ltinacional danesa Falck i Transport Sanitari de Catalunya (TSC).
    </p><p class="article-text">
        El concurs va portar cua, ja que una vintena d'empreses conegudes en el sector van quedar-se fora, entre elles, Ambul&agrave;ncies Reus, activa des de 1980. D'altra banda, l'adjudicaci&oacute; va produir-se amb una investigaci&oacute; encara en curs sobre l'adjudicaci&oacute; de l'anterior concurs. La investigaci&oacute; &eacute;s una de les peces separades del cas Innova, la n&uacute;mero 7, i investiga entre altres fets el presumpte pagament de comissions de Bernardo Coslado, propietari de l'empresa Ambul&agrave;ncies Baix Ebre, a l'exdirector de l'Institut Catal&agrave; de la Salut Josep Prat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/ambulancies-reus-catsalut-sem-ladjudicacio_132_4240278.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 Jan 2016 17:34:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b5027688-aa0f-4f99-92e9-fe8c9bfe4d6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244462" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b5027688-aa0f-4f99-92e9-fe8c9bfe4d6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244462" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ambulàncies Reus es querella contra el CatSalut i el SEM per l'adjudicació del transport sanitari]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b5027688-aa0f-4f99-92e9-fe8c9bfe4d6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Catsalut]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El exdirector de Salud catalán facturó más de un millón a empresas con las que trató en el cargo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/mante-empresas-tratado-director-catsalut_132_4258947.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El exdirector de Salud catalán facturó más de un millón a empresas con las que trató en el cargo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El juez que instruye el caso de macro corrupción sanitaria 'Innova', ve en un auto emitido este jueves "una cascada de incompatibilidades" en el ex director del Servicio Catalán de la Salud, Carles Manté</p><p class="subtitle">Según el auto, Manté se habría aprovechado de su posición para, una vez cesado, "procurarse importantes beneficios en forma de acuerdos" con aquellas entidades con las que se relacionó como director del CatSalut</p></div><p class="article-text">
        El caso Innova sigue su curso y el juez que instruye el caso, Diego &Aacute;lvarez de Juan, ha vuelto a levantar parcialmente el secreto de sumario de la pieza 1. En el auto se deja constancia de que el ex director del Servicio Catal&aacute;n de la Salud, Carles Mant&eacute;, habr&iacute;a incumplido la Ley 13/2005, del r&eacute;gimen de incompatibilidades de altos cargos al servicio de la Generalitat, ya que, seg&uacute;n la ley, durante los dos a&ntilde;os siguientes al cese en el cargo no se pueden cumplir actividades privadas relacionadas con expedientes cuya resoluci&oacute;n haya intervenido directamente en el ejercicio del alto cargo.
    </p><p class="article-text">
        Mant&eacute;, que fue director del CatSalut entre enero de 2004 y diciembre de 2006, tard&oacute; poco en incumplir la ley, ya que en marzo de 2007 cre&oacute; la empresa CCM Estrat&egrave;gies i Salut como &uacute;nico socio y en los a&ntilde;os siguientes factur&oacute; a empresas y fundaciones con las que habr&iacute;a tenido relaci&oacute;n previamente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay que dejar claro que el cargo de Director del Servicio Catal&aacute;n de la Salud pone a disposici&oacute;n de su titular informaci&oacute;n de naturaleza estrat&eacute;gica respecto de la situaci&oacute;n y evoluci&oacute;n futura del sistema catal&aacute;n de salud&rdquo;, escribe el juez. Y sigue m&aacute;s adelante: &ldquo;se pone de manifiesto que Carles Mant&eacute; no habr&iacute;a respetado las previsiones de la ley o que, incluso, se habr&iacute;a aprovechado del ejercicio de su funci&oacute;n p&uacute;blica para, una vez cesado, procurarse importantes beneficios en forma de acuerdos&rdquo; con aquellas entidades con las que se relacion&oacute; como director del CatSalut.
    </p><h3 class="article-text">Mant&eacute; factur&oacute; m&aacute;s de un mill&oacute;n entre 2007 y 2011</h3><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el auto, entre 2007 y 2011 y como &uacute;nico socio de CCM Estrat&egrave;gies i Salut, Carles Mant&eacute; factur&oacute; por diferentes servicios 839.540 euros a Innova, 83.085 euros a la Fundaci&oacute;n Caixa Catalunya, 60.000 euros en Medicorasse, 18.000 al Servicio Aran&eacute;s de Salud y 6329 a CHC (la matriz de la que es el Consorcio de Salud y Atenci&oacute;n Social de Catalunya SA). Es decir, cerca de m&aacute;s de un mill&oacute;n de euros en total.
    </p><p class="article-text">
        La facturaci&oacute;n a Innova es la que investiga la pieza principal del caso y por lo tanto sigue bajo secreto de sumario. En cuanto la facturaci&oacute;n de m&aacute;s de 80.000 euros a la Fundaci&oacute;n Caixa Catalunya, en el auto explica que hay que relacionar esta facturaci&oacute;n con el hecho de que mientras era director del CatSalut Mant&eacute; firm&oacute; una resoluci&oacute;n (en 2006) por la que se conced&iacute;an derechos de superficie a favor de Caixa de Catalunya para la construcci&oacute;n de un hospital de d&iacute;a sociosanitario con el Parc Sanitari Pere Virgili.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se&ntilde;ala el auto, Mant&eacute; habr&iacute;a estado vinculado profesionalmente al Parc Sanitari Pere Virgili entre 2007 y 2010. Todo ello, sumado a que se habr&iacute;an encontrado varios borradores de contratos entre CCM y la Fundaci&oacute;n Vivir y Convivir de la Obra Social de Caixa Catalunya, son &ldquo;otro indicio&rdquo;, seg&uacute;n el juez, que la colaboraci&oacute;n de Mant&eacute; con Caixa Catalunya era de gran intensidad en los a&ntilde;os posteriores al cese como director del CatSalut.
    </p><p class="article-text">
        De las facturas con Medicorasse, entidad vinculada al Grupo Med -red de empresas del COMB (Colegio Oficial de M&eacute;dicos de Barcelona) - el juez destaca que sorprende que con anterioridad Man&eacute; hab&iacute;a contratado a Medicorasse productos de seguro, &ldquo;sorprendente porque el grupo MED tiene productos dirigidos a ofrecer servicios y apoyo a los colegiados y sus familiares no constando que Mant&eacute; fuera un facultativo colegiado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Si hace unas semanas el juez ordenaba que el Ministerio Fiscal investigue unos correos entre el ex del ICS y ex director general del holding Innova, Josep Prat, y el ex director del AVUI Carles Flo, ahora el Ministerio tambi&eacute;n deber&aacute; informar si existen indicios de delito en este caso.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/mante-empresas-tratado-director-catsalut_132_4258947.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Dec 2015 20:35:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244447" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244447" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El exdirector de Salud catalán facturó más de un millón a empresas con las que trató en el cargo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Innova,Corrupción,Sanidad,Catsalut]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Manté va facturar més d'un milió a empreses amb què havia tractat com a director del CatSalut]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/mante-facturar-empreses-director-catsalut_132_4258951.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Manté va facturar més d&#039;un milió a empreses amb què havia tractat com a director del CatSalut"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El jutge que instrueix el cas de macro corrupció sanitària 'Innova', veu en un auto emès aquest dijous "una cascada d'incompatibilitats" en l'exdirector del Servei Català de la Salut, Carles Manté</p><p class="subtitle">Segons l'auto, Manté s'hauria aprofitat de la seva posició per, una vegada cessat, "procurar-se importants beneficis en forma d'acords" amb aquelles entitats amb les quals es va relacionar com a director del CatSalut</p></div><p class="article-text">
        El cas Innova segueix el seu curs i el jutge que instrueix el cas, Diego &Aacute;lvarez de Juan, ha tornat a aixecar parcialment el secret de sumari de la pe&ccedil;a 1. En l'auto es deixa const&agrave;ncia que l'exdirector del Servei Catal&agrave; de la Salut, Carles Mant&eacute;, hauria incomplert la Llei 13/2005, del r&egrave;gim d'incompatibilitats d'alts c&agrave;rrecs al servei de la Generalitat, ja que, segons la llei, durant els dos anys seg&uuml;ents al cessament en el c&agrave;rrec no es poden complir activitats privades relacionades amb expedients la resoluci&oacute; dels quals hagi intervingut directament en l'exercici de l'alt c&agrave;rrec.
    </p><p class="article-text">
        Mant&eacute;, que va ser director del CatSalut entre el gener del 2004 i el desembre del 2006, va trigar poc a incomplir la llei, ja que al mar&ccedil; del 2007 va crear l'empresa CCM Estrat&egrave;gies i Salut com a &uacute;nic soci i en els anys seg&uuml;ents va facturar a empreses i fundacions amb les quals hauria tingut relaci&oacute; pr&egrave;viament.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cal deixar pal&egrave;s que el c&agrave;rrec de Director del Servei Catal&agrave; de la Salut posa a disposici&oacute; del seu titular informaci&oacute; de naturalesa estrat&egrave;gica respecte de la situaci&oacute; i evoluci&oacute; futura del sistema catal&agrave; de salut&rdquo;, escriu el jutge. I segueix m&eacute;s endavant: &ldquo;es posa de manifest que Carles Mant&eacute; no hauria respectat les previsions de la llei o que, fins i tot, s'hauria aprofitat de l'exercici de la seva funci&oacute; p&uacute;blica per, una vegada cessat, procurar-se importants beneficis en forma d'acords&rdquo; amb aquelles entitats amb les que es va relacionar com a director del CatSalut.
    </p><h3 class="article-text">M&eacute;s d'un mili&oacute; d'euros entre 2007 i 2011</h3><p class="article-text">
        Segons l'auto, entre 2007 i 2011 i com a &uacute;nic soci de CCM Estrat&egrave;gies i Salut, Carles Mant&eacute; va facturar per diferents serveis 839.540 euros a Innova, 83.085 euros a la Fundaci&oacute; Caixa Catalunya, 60.000 euros a Medicorasse, 18.000 al Servei Aran&egrave;s de Salut i 6.329 a CHC (la matriu de la qual &eacute;s el Consorci de Salut i Atenci&oacute; Social de Catalunya S.A.). &Eacute;s a dir, prop m&eacute;s d'un mili&oacute; d'euros en total.
    </p><p class="article-text">
        La facturaci&oacute; a Innova &eacute;s la que investiga la pe&ccedil;a principal del cas i per tant segueix sota secret de sumari. Pel que fa la facturaci&oacute; de m&eacute;s de 80.000 euros a la Fundaci&oacute; Caixa Catalunya, en l'auto s'explica que cal relacionar aquesta facturaci&oacute; amb el fet que mentre era director del CatSalut Mant&eacute; va firmar una resoluci&oacute; (el 2006) per la qual es concedien drets de superf&iacute;cie a favor de Caixa de Catalunya per la construcci&oacute; d'un hospital de dia sociosanitari amb el Parc Sanitari Pere Virgili.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, assenyala l'auto, Mant&eacute; hauria estat vinculat professionalment al Parc Sanitari Pere Virgili entre el 2007 i el 2010. Tot plegat, sumat al fet que s'haurien trobat diversos esborranys de contractes entre CCM i la Fundaci&oacute; Viure i Conviure de l'Obra Social de Caixa Catalunya, s&oacute;n un &ldquo;altre indici&rdquo;, segons el jutge, que la col&middot;laboraci&oacute; de Mant&eacute; amb Caixa Catalunya era de gran intensitat en els anys posteriors al cessament com a director del CatSalut.
    </p><p class="article-text">
        De les factures amb Medicorasse, entitat vinculada al Grup Med -xarxa d'empreses del COMB (Col&middot;legi Oficial de Metges de Barcelona)- el jutge destaca que sorpr&egrave;n que amb anterioritat Mant&eacute; havia contractat a Medicorasse productes d'asseguran&ccedil;a, fet &ldquo;sorprenent perqu&egrave; el grup MED t&eacute; productes dirigits a oferir serveis i suport als col&middot;legiats i els seus familiars no constant que Mant&eacute; fos un facultatiu col&middot;legiat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Si fa unes setmanes el jutge ordenava que el Ministeri Fiscal investigui uns correus entre l'expresident de l'ICS i exdirector general del holding Innova, Josep Prat, i l'exdirector de l'AVUI Carles Flo, ara el Ministeri tamb&eacute; haur&agrave; d'informar si existeixen indicis de delicte en aquest cas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/mante-facturar-empreses-director-catsalut_132_4258951.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Dec 2015 20:33:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244447" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244447" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Manté va facturar més d'un milió a empreses amb què havia tractat com a director del CatSalut]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1b4dc99a-926b-48d1-bc0d-db9d94994280_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Innova,Corrupción,Catsalut]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los cambios en el transporte sanitario en las Terres de l'Ebre inquietan usuarios y trabajadores]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/transporte-sanitario-terres-inquietan-trabajadores_132_4259963.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4ce137dd-c3e1-4b56-a27f-0b3455763203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los cambios en el transporte sanitario en las Terres de l&#039;Ebre inquietan usuarios y trabajadores"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desde este martes la zona de las Terres de l'Ebre contará con algunas ambulancias menos, ya que entra en vigor el nuevo convenio que así lo prevé</p><p class="subtitle">El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) considera que la reordenación del transporte sanitario en el territorio supondrá una mejora del modelo vigente</p><p class="subtitle">La plataforma 'Salvem les Ambulàncies de les Terres de l'Ebre', que ha recogido más de 5.000 firmas en contra la reestructuración, teme que los cambios afecten negativamente la asistencia a la población</p></div><p class="article-text">
        Desde este martes las ambulancias que circulan por las Terres de l'Ebre ya no son de la empresa Ambul&agrave;ncies Baix Ebre&nbsp;SL, la empresa que desde hace a&ntilde;os provee el CatSalut de este servicio en la regi&oacute;n y que figura tambi&eacute;n en una de las piezas separadas del caso Innova, la n&uacute;mero 7. A partir de ahora es la UTE (Uni&oacute;n temporal de empresas) Egara-Lafuente quien ofrecer&aacute; los servicios de transporte sanitario.
    </p><p class="article-text">
        Ya desde la planificaci&oacute;n del concurso p&uacute;blico sobre el transporte sanitario en Catalunya, el Servei Catal&agrave; de la Salut (CatSalut) y el Sistema d'Emerg&egrave;ncies M&egrave;diques (SEM) quer&iacute;an incorporar algunos cambios en la zona del Ebro. Mientras que seg&uacute;n el SEM estos cambios supondr&aacute;n una mejora del modelo vigente, algunos trabajadores y usuarios no ven los cambios con buenos ojos.
    </p><p class="article-text">
        Entre estos est&aacute; la supresi&oacute;n de una ambulancia de Servicio Vital B&aacute;sico (SVB) en L'Ametlla de Mar, donde, en lugar de este veh&iacute;culo habr&aacute; ahora un Veh&iacute;culo de Intervenci&oacute;n R&aacute;pida (VIR). Este tipo de veh&iacute;culo puede transformar cualquier unidad de soporte b&aacute;sico en soporte vital avanzado e incorpora un m&eacute;dico, por el que &ldquo;tiene m&aacute;s capacidades y responde al principio de potenciar la asistencia por encima del traslado&rdquo;, explica a este diario el dr. Alfonso L&oacute;pez, jefe territorial del SEM en las Terres de l'Ebre. Artur Gim&eacute;nez, t&eacute;cnico en emergencias sanitarias y miembro de la plataforma 'Salvem les ambul&agrave;ncies de les Terres de l'Ebre', no cuestiona el veh&iacute;culo en s&iacute; pero argumenta que un VIR no puede sustituir una ambulancia ni tiene camilla para trasladar pacientes, que en todo caso puede actuar como complemento. Adem&aacute;s, el t&eacute;cnico asegura que las carreteras por las que se desplazan son carreteras secundarias y que entre un pueblo y otro puede haber tranquilamente 100 kil&oacute;metros.
    </p><h3 class="article-text">Una ambulancia para dos municipios y sin servicio nocturno en Xerta y Batea</h3><p class="article-text">
        Otro cambio es la eliminaci&oacute;n de uno de los dos veh&iacute;culos que operaban en los municipios de Sant Jaume d'Enveja y Deltebre. L&oacute;pez confirma que hasta ahora hab&iacute;a una ambulancia en cada uno de los municipios pero que a partir de ahora s&oacute;lo habr&aacute; una que funcionar&aacute; las 24h. Seg&uacute;n &eacute;l, sin embargo, la decisi&oacute;n radica en el hecho de que desde hace pocos a&ntilde;os los dos municipios est&aacute;n unidos por un puente, el puente 'lo passador', que facilita mucho la rapidez en el desplazamiento de un municipio a otro, asegura a este medio. Desde la plataforma, sin embargo, Gim&eacute;nez recuerda que &ldquo;estamos hablando de todo el Delta&rdquo;. Seg&uacute;n &eacute;l, la ambulancia de Sant Jaume hac&iacute;a hasta ahora de apoyo a la de Deltebre, que asum&iacute;a m&aacute;s carga asistencial, y se pregunta qui&eacute;n har&aacute; ahora esta funci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Es precisamente en el puente 'lo passador' donde los trabajadores y usuarios de la plataforma 'Salvem les ambul&agrave;ncies de les Terres de l'Ebre' <a href="https://salvemlesambulancies.wordpress.com/2015/11/07/manifestacio-pont-lo-passador/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tienen previsto manifestarse </a>el pr&oacute;ximo domingo 22 de noviembre para reivindicar &ldquo;que no se recorten los servicios&rdquo;. De momento la plataforma ya ha conseguido <a href="https://www.change.org/p/salvemos-las-ambulancias-de-las-terres-de-l-ebre" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&aacute;s de 5.000 firmas para que no se quite ninguna ambulancia de urgencias</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Artur Gim&eacute;nez se muestra preocupado tambi&eacute;n por el cambio que dejar&aacute; sin servicio de noche Xerta y Batea. &ldquo;Si los CAPs muchos est&aacute;n cerrados y nosotros somos los que disponemos de servicios como por ejemplo cardiorespiradores y alguien tiene una parada cardiorrespiratoria no podemos decirle 'espere hasta ma&ntilde;ana a las nueve'&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, uno de los cambios previstos inicialmente en el concurso era que el servicio de ambulancia de 24 horas en Alcanar, donde se dispon&iacute;a de un veh&iacute;culo, se redujera a la mitad y s&oacute;lo fuera de 12 horas. Finalmente sin embargo, asegura Alfonso L&oacute;pez, se mantendr&aacute; el servicio con una ambulancia por la ma&ntilde;ana y otra por la noche.
    </p><h3 class="article-text">Egara-Lafuente es la empresa que ha concertado el CatSalut</h3><p class="article-text">
        Egara-Lafuente es una de las tres empresas ganadoras del concurso de adjudicaci&oacute;n del transporte sanitario en Catalunya. Concretamente gan&oacute; el concurso para suministrar los servicios en Lleida, en las comarcas de Tarragona y en las tierras del Ebro.
    </p><p class="article-text">
        La adjudicaci&oacute;n del contrato se produjo el 1 de abril de 2015 y el convenio firmado entre el CatSalut, el SEM y la empresa adjudicataria tiene una duraci&oacute;n de seis a&ntilde;os, prorrogable hasta un m&aacute;ximo de diez. La anualidad que se prev&eacute; en el convenio por los servicios prestados es de unos once millones de euros entre el transporte urgente y el no urgente.
    </p><p class="article-text">
        Con todo es la empresa p&uacute;blica SEM la encargada de llevar a cabo la gesti&oacute;n, la coordinaci&oacute;n, el control y el seguimiento del servicio del transporte sanitario en Catalunya, que desde el &uacute;ltimo concurso est&aacute; renovando todo el territorio de manera gradual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/transporte-sanitario-terres-inquietan-trabajadores_132_4259963.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Nov 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4ce137dd-c3e1-4b56-a27f-0b3455763203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242801" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4ce137dd-c3e1-4b56-a27f-0b3455763203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242801" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los cambios en el transporte sanitario en las Terres de l'Ebre inquietan usuarios y trabajadores]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4ce137dd-c3e1-4b56-a27f-0b3455763203_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ambulancias,Río Ebro,Catsalut]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui és i què gestiona IDCsalud a Catalunya?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/qui-gestiona-idc-salud-catalunya_132_4264206.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Qui és i què gestiona IDCsalud a Catalunya?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">IDC s’ha fet amb quatre centres a Catalunya: l’Hospital General de Catalunya (a Sant Cugat), l’Hospital Universitari Sagrat Cor (a Barcelona), la Clínica del Vallès (a Sabadell) i la Clínica del Pilar (a Barcelona)</p><p class="subtitle">Segons dades de Metges de Catalunya, les contractacions del CatSalut al grup privat IDC han augmentat de 71,1 milions el 2010 a 82 milions el 2013 (+15%), amb un pic de facturació l’any 2012 quan va rebre 127 milions d’euros del CatSalut</p></div><p class="article-text">
        Quan es parla de &ldquo;la privatitzaci&oacute; de la sanitat p&uacute;blica&rdquo; a Catalunya, o de l&rsquo;augment de les derivacions hospital&agrave;ries, sovint apareix el nom d&rsquo;IDCsalud, un h&ograve;lding sanitari nascut a finals dels anys 90 que s&rsquo;ha anat apropiant de la gesti&oacute; de diversos hospitals, creixent gr&agrave;cies als contractes o concerts amb els diferents governs auton&ograve;mics operant des de centres privats. Per&ograve; qui &eacute;s IDCsalud i qu&egrave; gestiona a Catalunya?
    </p><p class="article-text">
        Per con&egrave;ixer els or&iacute;gens d&rsquo;Ib&eacute;rica de Diagn&oacute;stico Cirug&iacute;a (IDC) cal anar a l&rsquo;any 97, quan el fons d&rsquo;inversi&oacute; brit&agrave;nic CVC Capital Partners compra el grup sanitari IDC. El 2005 la multinacional sueca <a href="http://capio.com/en/about/capio-in-brief/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Capio</a> signa un acord per adquirir el grup sanitari IDC, que llavors era ja el grup m&eacute;s gran de la sanitat privada amb 12 hospitals i nombroses cl&iacute;niques, i es converteix en Capio Sanidad. Un any despr&eacute;s, per&ograve;, Capio &eacute;s controlada per un altre fons de capital risc, Apax, en una operaci&oacute; de compra valorada en 1.500 milions d&rsquo;euros. Nom&eacute;s uns anys m&eacute;s tard, el 2011, <a href="http://www.cvc.com/Our-Portfolio.htmx?itemid=5991103015601" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fons CVC recupera el negoci espanyol de Capio, Capio Sanidad</a>, despr&eacute;s d&rsquo;acordar un preu de 900 milions d&rsquo;euros. Dos anys m&eacute;s tard, el 2013, es renova la marca i passa a ser IDCsalud.
    </p><p class="article-text">
        La cursa per controlar el negoci de la sanitat privada per&ograve; no s&rsquo;atura aqu&iacute;. IDCsalud i el Grup Hospitalari Quir&oacute;n es van fusionar l&rsquo;any passat creant Quir&oacute;nsalud, &ldquo;la companyia l&iacute;der a Espanya en prestaci&oacute; de serveis sanitaris&rdquo;, segons s&rsquo;autodefineixen a la p&agrave;gina web. Mitjan&ccedil;ant la integraci&oacute; de les dues companyies es creava un gegant sanitari, ja que el Grup Hospitalari Quir&oacute;n &eacute;s el propietari de diversos centres i hospitals del sector privat. Segons informaci&oacute; publicada al <a href="http://www.quironsalud.es/es/grupo/quienes-somos" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">web</a>, Quir&oacute;nsalud suma m&eacute;s de 26.000 professionals, que estan repartits en els m&eacute;s de 84 centres assistencials que hi ha a tot l&rsquo;estat.
    </p><h3 class="article-text">Quin &eacute;s el volum de negoci d&rsquo;IDCsalud?</h3><p class="article-text">
        Durant els anys en els que IDC passa d&rsquo;unes mans a unes altres, el grup sanitari va creixent i es va fent amb m&eacute;s centres arreu d&rsquo;Espanya. Si b&eacute; el 2005 els ingressos anuals d&rsquo;IDC eren 300 milions d&rsquo;euros, <a href="http://hugin.info/133237/R/977678/144224.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons informava la sueca Capio </a>en el moment d&rsquo;adquirir-la, el 2010 Capio ingressava 413 milions. M&eacute;s significatiu &eacute;s per&ograve;, el percentatge d&rsquo;aquests ingressos provinent del sector p&uacute;blic, que si b&eacute; el 2005 suposava ja un 60% al 2010 ascendia al 75%, segons <a href="http://www.eldiario.es/sociedad/contratistas-sanidad-publica_0_333167450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informaci&oacute; publicada a eldiario.es.</a>
    </p><p class="article-text">
        Segons el darrer balan&ccedil; de resultats del h&ograve;lding IDCsalud -presentat el passat mes de febrer- consultat per aquest diari, el 2013 l&rsquo;actiu de l&rsquo;empresa superava ja els 500 milions d&rsquo;euros. Pel que fa a l&rsquo;import net de la xifra de negocis, aquesta hauria augmentat progressivament en els darrers anys: 12.933.000 euros (2011), 28.850.000 (2012) i 31.528.000 (2013).   
    </p><h3 class="article-text">Quins centres gestiona IDC a Catalunya?</h3><p class="article-text">
        IDC gestiona quatre centres a Catalunya: l&rsquo;Hospital General de Catalunya (a Sant Cugat), l&rsquo;Hospital Universitari Sagrat Cor (a Barcelona), la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s (a Sabadell)  i la Cl&iacute;nica del Pilar (a Barcelona). Tant l&rsquo;Hospital General de Catalunya com l&rsquo;Hospital Universitari Sagrat Cor i la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s, tot i ser centres de titularitat privada, tenen concertats serveis amb el Servei Catal&agrave; de la Salut (CatSalut), &eacute;s a dir, tenen un contracte amb el CatSalut, que &eacute;s el contractant-comprador de serveis de salut.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;acord amb dades a qu&egrave; ha tingut acc&eacute;s Catalunya Plural, en el cas de l&rsquo;Hospital General de Catalunya, el contracte amb el CatSalut per la prestaci&oacute; de serveis d&rsquo;atenci&oacute; especialitzada d&rsquo;aguts de suport a la Xarxa Hospital&agrave;ria d&rsquo;Utilitzaci&oacute; P&uacute;blica (XHUP) &eacute;s de 17.539.771 euros anuals. A la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s el CatSalut adjudica els serveis d&rsquo;assist&egrave;ncia al malalt agut de suport a la XHUP per una anualitat de 7.3750.610 euros. Segons informaci&oacute; publicada per <a href="http://www.elcritic.cat/investigacio/boi-ruiz-augmenta-les-subvencions-al-grup-privat-idcsalud-mentre-retalla-un-16-a-la-sanitat-publica-1873" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CR&Iacute;TIC</a>, el centre que tindria un percentatge m&eacute;s alt de concertaci&oacute; amb el CatSalut (un 70%) seria l&rsquo;Hospital Universitari Sagrat Cor -l&rsquo;hospital de titularitat privada m&eacute;s gran de Barcelona- que el 2013 va oferir serveis a canvi de 55.961.937 euros.
    </p><p class="article-text">
        Segons <a href="http://www.metgesdecatalunya.cat/ca/articles/mc-considera-obsce-que-lhospital-parc-tauli-derivi-pacients-a-centres-privats-mentre-mante-92-llits-tancats" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dades de Metges de Catalunya</a>, les contractacions del CatSalut al grup privat IDC han augmentat de 71,1 milions el 2010 a 82 milions el 2013 (+15%), amb un pic de facturaci&oacute; l&rsquo;any 2012 quan va rebre 127 milions d&rsquo;euros del CatSalut.
    </p><h3 class="article-text">Portes girat&ograve;ries</h3><p class="article-text">
        El grup IDC arrossega ja almenys dos possibles casos de &ldquo;portes girat&ograve;ries&rdquo;. Segons <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/CUP-privatizacion-Hospital-Clinic-beneficiada_0_181282095.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va denunciar la CUP a l&rsquo;Oficina Antifrau de Catalunya</a>, el qui va ser director general i conseller delegat de l&rsquo;Hospital Cl&iacute;nic entre 2008 i 2011, Raimon Belenes, hauria signat el conveni marc entre l&rsquo;Hospital Cl&iacute;nic i Capio durant el seu c&agrave;rrec, dotant d&rsquo;una contraprestaci&oacute; econ&ograve;mica a favor de Capio de 126.943,86 Euros anuals. Belenes, cessat el 2011 s&rsquo;incorpora mesos despr&eacute;s al grup Capio com a director general d&rsquo;Innovaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Metges-Catalunya-Parc-Tauli-dIDCSalud_6_424917514.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com avan&ccedil;ava aquest diari fa pocs dies</a>, Cristina Carod P&eacute;rez hauria estat un cas de portes girat&ograve;ries per&ograve; en l&rsquo;oposada direcci&oacute;, en lloc de la p&uacute;blica a la privada, de la privada a la p&uacute;blica. L&rsquo;actual directora executiva de l&rsquo;Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell, Cristina Carod P&eacute;rez, havia tingut diferents c&agrave;rrecs en centres de Capio-IDCsalud en els anys previs a l&rsquo;actual c&agrave;rrec.  
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/qui-gestiona-idc-salud-catalunya_132_4264206.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 06 Sep 2015 19:17:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244381" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244381" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Qui és i què gestiona IDCsalud a Catalunya?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Idcsalud,Capio,Catsalut,Hospitales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Quién es y qué gestiona IDCsalud en Catalunya?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/gestiona-idc-salud-catalunya_132_4264202.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Quién es y qué gestiona IDCsalud en Catalunya?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">IDC se ha hecho con cuatro centros en Catalunya: el Hospital General de Catalunya (en Sant Cugat), el Hospital Universitari Sagrat Cor (en Barcelona), la Clínica del Vallès (Sabadell) y la Clínica del Pilar (en Barcelona)</p><p class="subtitle">Según datos de Metges de Catalunya, las contrataciones del CatSalut al grupo privado IDC han aumentado de 71,1 millones en 2010 a 82 millones en 2013 (+15%), con un pico de facturación en 2012 cuando recibió 127 millones de euros del CatSalut</p></div><p class="article-text">
        Cuando se habla de &ldquo;la privatizaci&oacute;n de la sanidad p&uacute;blica&rdquo; en Catalunya, o del aumento de las derivaciones hospitalarias, a menudo aparece el nombre de IDCsalud, un holding sanitario nacido a finales de los a&ntilde;os 90 que se ha ido apropiando de la gesti&oacute;n de varios hospitales, creciendo gracias a los contratos o conciertos con los diferentes gobiernos auton&oacute;micos operando desde centros privados. Pero &iquest;qui&eacute;n es IDCsalud y qu&eacute; gestiona en Catalunya?
    </p><p class="article-text">
        Para conocer los or&iacute;genes de Ib&eacute;rica de Diagn&oacute;stico Cirug&iacute;a (IDC) hay que ir al a&ntilde;o 97, cuando el fondo de inversi&oacute;n brit&aacute;nico CVC Capital Partners compra el grupo sanitario IDC. En 2005 la multinacional sueca <a href="http://capio.com/en/about/capio-in-brief/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Capio</a> firma un acuerdo para adquirir el grupo sanitario IDC, que entonces era ya el grupo m&aacute;s grande de la sanidad privada con 12 hospitales y numerosas cl&iacute;nicas, y se convierte en Capio Sanidad. Un a&ntilde;o despu&eacute;s, sin embargo, Capio es controlada por otro fondo de capital riesgo, Apax, en una operaci&oacute;n de compra valorada en 1.500 millones de euros. S&oacute;lo unos a&ntilde;os m&aacute;s tarde, en 2011, <a href="http://www.cvc.com/Our-Portfolio.htmx?itemid=5991103015601" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondo CVC recupera el negocio espa&ntilde;ol de Capio</a>, Capio Sanidad, tras acordar un precio de 900 millones de euros. Dos a&ntilde;os m&aacute;s tarde, en 2013, se renueva la marca y pasa a ser IDCsalud.
    </p><p class="article-text">
        La carrera para controlar el negocio de la sanidad privada pero no se detiene aqu&iacute;. IDCsalud y el Grupo Hospitalario Quir&oacute;n se fusionaron el a&ntilde;o pasado creando Quir&oacute;nsalud, &ldquo;la compa&ntilde;&iacute;a l&iacute;der en Espa&ntilde;a en prestaci&oacute;n de servicios sanitarios&rdquo;, seg&uacute;n se autodefinen en la p&aacute;gina web. Mediante la integraci&oacute;n de ambas compa&ntilde;&iacute;as se creaba un gigante sanitario, ya que el Grupo Hospitalario Quir&oacute;n es el propietario de varios centros y hospitales del sector privado. Seg&uacute;n informaci&oacute;n publicada en la <a href="http://www.quironsalud.es/es/grupo/quienes-somos" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">web</a>, Quir&oacute;nsalud suma m&aacute;s de 26.000 profesionales, que est&aacute;n repartidos en los m&aacute;s de 84 centros asistenciales que hay en todo el estado.
    </p><h3 class="article-text">&iquest;Cu&aacute;l es el volumen de negocio de IDCsalud?</h3><p class="article-text">
        Durante los a&ntilde;os en los que IDC pasa de unas manos a otras, el grupo sanitario va creciendo y se va haciendo con m&aacute;s centros en toda Espa&ntilde;a. Si bien en 2005 los ingresos anuales de IDC eran 300 millones de euros,<a href="http://hugin.info/133237/R/977678/144224.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> seg&uacute;n informaba la sueca Capio </a>en el momento de adquirirla, en 2010 Capio ingresaba 413 millones. M&aacute;s significativo es sin embargo, el porcentaje de estos ingresos proveniente del sector p&uacute;blico, que si bien en 2005 supon&iacute;a ya un 60% en 2010 ascend&iacute;a al 75%, seg&uacute;n <a href="http://www.eldiario.es/sociedad/contratistas-sanidad-publica_0_333167450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informaci&oacute;n publicada en eldiario.es.</a>
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el &uacute;ltimo balance de resultados del holding IDCsalud -presentado el pasado mes de febrero- consultado por este diario, en 2013 el activo de la empresa superaba ya los 500 millones de euros. En cuanto al importe neto de la cifra de negocios, &eacute;sta habr&iacute;a aumentado progresivamente en los &uacute;ltimos a&ntilde;os: 12.933.000 euros (2011), 28850000 (2012) y 31.528 millones (2013).
    </p><h3 class="article-text">&iquest;Qu&eacute; centros gestiona IDC en Catalunya?</h3><p class="article-text">
        IDC se ha hecho con cuatro centros en Catalunya: el Hospital General de Catalunya (en Sant Cugat), el Hospital Universitari Sagrat Cor (en Barcelona), la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s (Sabadell) y la Cl&iacute;nica del Pilar (en Barcelona ). Tanto el Hospital General de Catalunya como el Hospital Universitari Sagrat Cor y la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s, a pesar de ser centros de titularidad privada, tienen concertados servicios con el Servei Catal&agrave; de la Salut (CatSalut), es decir, tienen un contrato con el CatSalut, que es el contratante-comprador de servicios de salud.
    </p><p class="article-text">
        De acuerdo con datos a los que ha tenido acceso Catalunya Plural, en el caso del Hospital General de Catalunya, el contrato con el CatSalut para la prestaci&oacute;n de servicios de atenci&oacute;n especializada de agudos de apoyo a la Xarxa Hospitalaria d&rsquo;Utilitzaci&oacute; P&uacute;blica (XHUP) es de 17.539.771 euros anuales. En la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s el CatSalut adjudica los servicios de asistencia al enfermo agudo de apoyo a la XHUP por una anualidad de 7.3750.610 euros. Seg&uacute;n informaci&oacute;n publicada por <a href="http://www.elcritic.cat/investigacio/boi-ruiz-augmenta-les-subvencions-al-grup-privat-idcsalud-mentre-retalla-un-16-a-la-sanitat-publica-1873" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CR&Iacute;TIC</a>, el centro que tendr&iacute;a un porcentaje m&aacute;s alto de concertaci&oacute;n con el CatSalut (un 70%) ser&iacute;a el Hospital Universitari Sagrat Cor -el hospital de titularidad privada m&aacute;s grande de Barcelona- que en 2013 ofreci&oacute; servicios a cambio de 55.961.937 euros.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n <a href="http://www.metgesdecatalunya.cat/ca/articles/mc-considera-obsce-que-lhospital-parc-tauli-derivi-pacients-a-centres-privats-mentre-mante-92-llits-tancats" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">datos de Metges de Catalunya</a>, las contrataciones del CatSalut al grupo privado IDC han aumentado de 71,1 millones en 2010 a 82 millones en 2013 (+ 15%), con un pico de facturaci&oacute;n en 2012 cuando recibi&oacute; 127 millones de euros del CatSalut.
    </p><h3 class="article-text">Puertas giratorias</h3><p class="article-text">
        El grupo IDC arrastra ya al menos dos posibles casos de &ldquo;puertas giratorias&rdquo;. <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/CUP-privatizacion-Hospital-Clinic-beneficiada_0_181282095.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Seg&uacute;n denunci&oacute; la CUP en la Oficina Antifrau de Catalunya</a>, el que fue director general y consejero delegado del Hospital Cl&iacute;nic entre 2008 y 2011, Raimon Belenes, habr&iacute;a firmado el convenio marco entre el Hospital Cl&iacute;nic y Capio durante su cargo, dotando de una contraprestaci&oacute;n econ&oacute;mica a favor de Capio de 126.943,86 euros anuales. Belenes, cesado en 2011 se incorpora meses despu&eacute;s al grupo Capio como director general de Innovaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Metges-Catalunya-Parc-Tauli-dIDCSalud_6_424917514.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como avanzaba este diario hace pocos d&iacute;as</a>, Cristina Carod P&eacute;rez habr&iacute;a sido un caso de puertas giratorias pero en la direcci&oacute;n opuesta, en lugar de la p&uacute;blica a la privada, de la privada a la p&uacute;blica. La actual directora ejecutiva del Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell, Cristina Carod P&eacute;rez, hab&iacute;a tenido diferentes cargos en centros de Capio-IDCsalud en los a&ntilde;os previos al actual cargo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/gestiona-idc-salud-catalunya_132_4264202.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 06 Sep 2015 19:09:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244381" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244381" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Quién es y qué gestiona IDCsalud en Catalunya?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Idcsalud,Capio,Sanidad,Catsalut,Hospitales]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
