Nicola Tanno, una de las víctimas de bala de goma disparada por los Mossos cierra su caso y pasa página. “Nos retiramos porque sabemos que hemos llegado al final”, ha expresado Tanno a Catalunya Plural. La Generalitat finalmente ha decidido indemnizarle con 200.000 euros y él se ha retirado del caso. Todo esto gracias a un acuerdo pactado directamente entre la víctima y el conseller.

“La indemnización es coherente, hay cosas que no se repararán nunca pero considero que está bien. Lo que encuentro realmente indignante es que no se haya sido capaz de reconocer los responsables de los hechos ”, expresó Tanno en declaraciones a Catalunya Plural.

200.000 euros es la fianza que el juzgado de instrucción número 27 de Barcelona había impuesto en septiembre para cubrir los gastos y los daños causados a la víctima. Tanno perdió el ojo en julio de 2010 durante la intervención del Mossos en la celebración en Barcelona de la victoria de la selección española. El caso de este joven italiano fue cerrado por el juez dos veces, en 2011 y 2013 al considerar imposible determinar quién había sido el autor de los hechos.

Y ese es precisamente uno de los factores que más le indigna. “Es evidente que ha habido una actitud corporativista por parte de los policías que ese día estaban allí. No me creo ni me creeré nunca que nadie sabe nada”, ha dicho.

El acuerdo llega después de que Tanno y su abogado, al ver que su caso podía volver a ser archivado por tercera vez, decidieran reunirse directamente con el Departament d'Interior. Finalmente consiguieron una entrevista con la cúpula política del Departament, entre los que se encontraba el conseller Jordi Jané. En aquella reunión Interior se comprometió a hacer efectivos los 200.000 euros y a enviar por escrito una carta de disculpas.

La primera carta que Tanno recibió después de este acuerdo estuvo redactada por los servicios jurídicos de Interior y en ningún caso le pedían disculpas, explica él. “Decía cosas diferentes de las que habíamos acordado. Pero después de notificarlo me llamó Jordi Jané y me pidió el correo para enviarme él personalmente la carta”, ha dicho.

En esta carta el conseller de Interior pide disculpas por las lesiones provocadas a Tanno y añade: “a pesar del acuerdo que finalmente se ha cerrado nunca se podrán reparar totalmente los perjuicios que le han causado”.

Tanno está convencido de que se ha llegado a este acuerdo gracias al intento realizado por su parte y su abogado de intentar reunirse con la cúpula política del Departament. “El servicio jurídico de Interior no ha gestionado ni ha avanzado nunca ningún tipo de acuerdo y la aseguradora de la Generalitat tampoco”, explica.

A pesar de la buena noticia Tanno lamenta que Joan Saura, conseller de Interior en el momento en que ocurrió este incidente, aún no se haya disculpado. “Yo todavía espero las disculpas de Saura, nunca tuvo una palabra hacia nosotros y yo de eso no me olvido”, dijo. “Joan Saura no puede pensar que nos hemos olvidado de que él era el consejero en ese momento”, añadió.

Esta es la segunda vez que se indemniza a una víctima de bala de goma en Catalunya. La primera fue Ester Quintana hace unos meses, que consiguió que la aseguradora de la Generalitat le pagase 260.000 euros por los daños causados. En su caso sin embargo, ningún miembro del Gobierno le ha pedido disculpas y su caso sigue abierto judicialmente.

Nicola Tanno, una de les víctimes de bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra tanca el seu cas i passa pàgina. “Ens retirem perquè sabem que hem arribat al final”, ha expressat Tanno a Catalunya Plural. La Generalitat finalment ha decidit indemnitzar-lo amb 200.000 euros i ell s’ha retirat del cas. Tot plegat gràcies a un acord pactat directament entre la víctima i el conseller.

“La indemnització és coherent, hi ha coses que no es repararan mai però considero que està bé. El que trobo realment indignant és que no s’hagi sigut capaç de reconèixer els responsables dels fets”, ha expressat Tanno en declaracions a Catalunya Plural.

200.000 euros és la fiança que el jutjat d’instrucció número 27 de Barcelona havia imposat al setembre per cobrir les despeses i els danys causats a la víctima. Tanno va perdre l’ull al juliol de 2010 durant la intervenció del Mossos d’Esquadra en la celebració a Barcelona de la victòria de la selecció espanyola. El cas d’aquest jove italià va ser tancat pel jutge dues vegades, el 2011 i 2013 al considerar impossible determinar qui havia estat l’autor dels fets.

I aquest és precisament un dels factors que més l’indigna. “És evident que hi ha hagut una actitud corporativista per part dels policies que aquell dia estaven allí. No em crec ni em creure mai que ningú sàpigues res”, ha dit.

L’acord arriba després de què Tanno i el seu advocat, al veure que el seu cas podia tornar a ser arxivat per tercer cop, decidissin reunir-se directament amb el Departament d’Interior. Finalment van aconseguir una entrevista amb la cúpula política del Departament, entre els quals hi havia el conseller Jordi Jané. En aquella reunió Interior es va comprometre a fer efectius els 200.000 euros i en enviar per escrit una carta de disculpes.

La primera carta que Tanno va rebre després d’aquest acord va estar redactada pels serveis jurídics d’Interior i en cap cas li demanaven disculpes, explica ell. “Deia coses diferents de les que havíem acordat. Però després de notificar-ho em va trucar Jordi Jané i em va demanar el correu per enviar-me ell personalment la carta”, ha dit.

En aquesta carta el conseller d’Interior demana disculpes per les lesions provocades a Tanno i afegeix: “malgrat l’acord que finalment s’ha tancat mai es podran reparar totalment els perjudicis que li han causat”.

Tanno està convençut que s’ha arribat a aquest acord gràcies a l’intent realitzat per part seva i el seu advocat d’intentar reunir-se amb la cúpula política del Departament. “El servei jurídic d’Interior no ha gestionat ni ha avançat mai cap tipus d’acord i l’asseguradora de la Generalitat tampoc”, explica.

Tot i la bona notícia Tanno lamenta que Joan Saura, conseller d’Interior en el moment en què va passar aquest incident, encara no s’hagi disculpat. “Jo encara espero les disculpes de Saura, mai va tenir una paraula cap a nosaltres i jo d’això no m’oblido”, ha dit. “Joan Saura no pot pensar que ens hem oblidat que ell era el conseller en aquell moment”, ha afegit.

Aquesta és la segona vegada que s’indemnitza a una víctima de bala de goma a Catalunya. La primera va ser Ester Quintana fa uns mesos, que va aconseguir que l’asseguradora de la Generalitat li pagues 260.000 euros pels danys causats. En el seu cas però, cap membre del Govern li ha demanat disculpes i el seu cas continua obert judicialment.

El titular del juzgado de instrucción número 27 de Barcelona ha impuesto una fianza de 200.000 euros a la Generalitat por los daños causados a Nicola Tanno, el joven de origen italiano que perdió un ojo por una bala de goma utilizada por los Mossos en julio de 2010 durante una celebración en Barcelona por la victoria de la selección española.

En un comunicado la defensa de Tanno informa de que esta fianza serviría para cubrir los daños causados por las lesiones a la víctima y los gastos que le ha supuesto el caso. Con esta medida el juez, Francisco Javier Paulí, señala a la Conselleria de Interior de la Generalitat y su aseguradora, Zurich, como responsables civiles de los hechos.

Pere Picón, abogado de Nicola Tanno, asegura que tanto él como la víctima “se muestran satisfechos por la medida ya que la resolución judicial acredita que los hechos están probados”.

Tras las declaraciones la semana pasada del Conseller de Interior, Jordi Jané, asegurando que se había puesto en contacto con los abogados de las víctimas, lo que CatalunyaPlural desmintió después de hablar con todos ellos, Picón dice que esperan ahora que la conselleria se ponga en contacto lo antes posible con ellos para resolver los perjuicios causados a su cliente.

Si finalmente se hace efectiva la fianza, Tanno sería la segunda víctima de balas de goma indemnizada por la Generalitat, después de que hace unos días la abogada de Ester Quintana anunciase que habían llegado a un acuerdo con la aseguradora de la Generalitat para un valor de 260.000 euros.

Nicola Tanno perdió un ojo la noche del 10 de julio de 2010 durante la celebración en Barcelona de la victoria de la selección española en el mundial. Su caso quedó archivado dos veces porque consideró que era imposible determinar el autor de los hechos. Meses después pero, la Audiencia de Barcelona reabrió el caso aceptando a trámite el recurso impuesto por la defensa.

El titular del jutjat d’instrucció número 27 de Barcelona ha imposat una fiança de 200.000 euros a la Generalitat pels danys causats a Nicola Tanno, el jove d’origen italià que va perdre un ull per una bala de goma utilitzada pels Mossos d’Esquadra el juliol de 2010 en una celebració a Barcelona per la victòria de la selecció espanyola.

En un comunicat la defensa de Tanno informa de que aquesta fiança serviria per cobrir els danys causats per les lesions a la víctima i les despeses que li ha suposat el cas. Amb aquesta mesura el jutge, Francisco Javier Paulí, assenyala a la Conselleria d’Interior de la Generalitat i la seva asseguradora, Zurich, s. a, com a responsables civils dels fets.

Pere Picón, advocat de Nicola Tanno, assegura que tan ell com la víctima “es mostren satisfets per la mesura ja que la resolució judicial acredita que els fets estan provats”.

Després de les declaracions la setmana passada del Conseller d’Interior, Jordi Jané, assegurant que s’havia posat en contacte amb els advocats de les víctimes, fet que CatalunyaPlural va desmentir després de parlar amb tots ells, Picón diu que esperen ara que la conselleria es posi en contacte el més aviat possible amb ells per resoldre els perjudicis causats al seu client.

Si finalment es fa efectiva la fiança, Tanno seria la segona víctima de bales de goma indemnitzada per la Generalitat, després de que fa uns dies l’advocada d’Ester Quintana anuncies que havien arribat a un acord amb l’asseguradora de la Generalitat per un valor de 260.000 euros.

Nicola Tanno va perdre un ull la nit del 10 de juliol de 2010 durant la celebració a Barcelona de la victòria de la selecció espanyola al mundial. El seu cas va quedar arxivat dues vegades perquè va considerar que era impossible determinar l’autor dels fets. Mesos després però l’Audiència de Barcelona va reobrir el cas acceptant a tràmit el recurs imposat per la defensa.

La Generalitat encara no ha posat en marxa alguns punts de les conclusions de la comissió d’estudi de models de seguretat i ordre públic i ús de material antiavalots que va aprovar el Parlament al desembre de 2013, entre ells la indemnització retroactiva a víctimes de bales de goma.

Així ho han denunciat representants de la plataforma Stop Bales de Goma en una roda de premsa a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), en la que s’han presentat les novetats del cas Ester Quintana. “Ens sembla escandalós que des de la Generalitat hi hagi diners i pressa per indemnitzar a Ester Quintana i en canvi des del Govern o per part dels partits que van aprovar aquesta comissió no s’hagi mogut res”, ha denunciat Carles Guillot, membre de la plataforma a qui també va treure un ull una bala de goma utilitzada pels Mossos, que s'ha mostrat content per l'acord al que ha pogut arribar Quintana.

En concret, el punt 47 de les conclusions de la comissió que el Govern es va comprometre a tirar endavant reclama que s'elabori un protocol que tingui en compte “l’aplicació de la indemnització retroactiva per a les persones que han estat afectades per pilotes de goma o altres eines de contenció” i s’especifica que “aquesta indemnització no ha de condicionar els drets de les accions legals de les víctimes”.

A més a més de la indemnització es va aprovar també el desenvolupament d’un protocol que estableixi “un sistema d’atenció i seguiment de les víctimes causades per situacions de disturbis o desordres públics, que permeti oferir serveis d’assistència i acompanyament psicològic, sanitari i social”, un altre dels aspectes que tampoc s’està complint.

Així ho constata Nicola Tanno, un altre dels afectats per un cas d’ús de bales de goma i que va comparèixer en la Comissió al Parlament, que ha explicat a Catalunya Plural que a ell tampoc no l’ha trucat ningú en representació del Govern per oferir-li indemnització o ajuda psicològica o social. Tanno, que està content perquè l’asseguradora de la Generalitat hagi indemnitzat finalment a Ester Quintana, ha dit que aquesta notícia “ha de ser l’ocasió perquè afecti també a altres persones que encara no han rebut justícia social”.

En total a Catalunya set persones han perdut un ull per l’impacte de bales de goma en els últims cinc anys.

Prohibició de les bales de goma

El que sí s’ha implementat es la prohibició de l’ús de les bales de goma, una mesura que va entrar en vigor el 30 d’abril de 2014. Andres Garcia, advocat del col·lectiu Arrels i membre de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona creu que això s’ha fet per la pressió social arran de casos com el d’Ester Quintana, però que el Govern “deuria creure que la resta de punts no eren tant importants”.

Això demostra que per part del Govern hi ha nul·la intensió de fer complir i respectar els drets humans al nostre país“, ha dit García Berrio en declaracions a Catalunya Plural. I ha recordat que l’aprovació d’aquestes conclusions per part del Parlament es tracta d’una resolució vinculant que el govern ha de complir per no caure en la il·legalitat.

Per la seva banda el Departament d’Interior ha assegurat a Catalunya Plural que si que s’està donant compliment a la resolució del Parlament i que hi ha una comissió en marxa que s’ha reunit en diverses ocasions. No obstant des de premsa, no han pogut especificar en quines ocasions i quin tipus de feina en concret s’està fent en relació a aquesta resolució parlamentaria.

Altres punts incomplerts

Gairebé dos anys després de que el Parlament aprovés les conclusions d’aquesta comissió el Govern tampoc ha posat en marxa, com explica Andrés García Berrio altres aspectes tan fonamentals com l’establiment dels indicadors del Protocol d’Istanbul o la formació pel treball amb les victimes.

L'advocat ha explicat que aquests requisits tampoc s’estan implementant en víctimes que han patit el seu cas posteriorment a l’aprovació d’aquestes conclusions. És el cas del noi que va perdre una orella per un cop de porra dels Mossos d’Esquadra durant el desallotjament de Can Vies, a qui tampoc se li ha ofert recolzaments psicològic ni social, i que en canvi segons el que es va aprovar al Parlament també li pertocaria, ha explicat Garcia. “Està clar que el Departament d’Interior no vol canviar res, però hem d’aconseguir que aquest tipus d’acords s’implementin”, ha emfatitzat l’advocat.

La Generalitat aún no ha puesto en marcha algunos puntos de las conclusiones de la comisión de estudio de modelos de seguridad y orden público y uso de material antidisturbios que aprobó el Parlament en diciembre de 2013, entre ellos la indemnización retroactiva a víctimas de balas de goma.

Así lo han denunciado representantes de la plataforma Stop Balas de Goma en una rueda de prensa en la sede de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB), en la que se han presentado las novedades del caso Ester Quintana. “Nos parece escandaloso que desde la Generalitat haya dinero y prisa para indemnizar a Ester Quintana y en cambio desde el Gobierno o por parte de los partidos que aprobaron esta comisión no se haya movido nada”, denunció Carles Guillot, miembro de la plataforma y a quien también sacó un ojo una bala de goma utilizada por los Mossos, que se ha mostrado contento por el acuerdo al que ha podido llegar Quintana.

En concreto, el punto 47 de las conclusiones de la comisión que el Govern se comprometió a sacar adelante reclama que se elabore un protocolo que tenga en cuenta “la aplicación de la indemnización retroactiva para las personas que han sido afectadas por pelotas de goma u otras herramientas de contención” y especifica que “esta indemnización no debe condicionar los derechos de las acciones legales de las víctimas”.

Además de la indemnización se aprobó también el desarrollo de un protocolo que establezca “un sistema de atención y seguimiento de las víctimas causadas por situaciones de disturbios o desórdenes públicos, que permita ofrecer servicios de asistencia y acompañamiento psicológico, sanitario y social”, otro de los aspectos que tampoco se está cumpliendo.

Así lo constata Nicola Tanno, otro de los afectados por un caso de uso de balas de goma y que compareció en la Comisión en el Parlament, que ha explicado a Catalunya Plural que a él tampoco lo ha llamado nadie en representación del Govern para ofrecerle indemnización o ayuda psicológica o social. Tanno, que está contento porque la aseguradora de la Generalitat haya indemnizado finalmente a Ester Quintana, dijo que esta noticia “debe ser la ocasión para que afecte también a otras personas que aún no han recibido justicia social”.

En total en Catalunya siete personas han perdido un ojo por el impacto de balas de goma en los últimos cinco años.

Prohibición de las balas de goma

Lo que sí se ha implementado es la prohibición del uso de las balas de goma, una medida que entró en vigor el 30 de abril de 2014. Andrés García Berrio, abogado del colectivo Arrels y miembro del Observatorio del Sistema Penal y Derechos Humanos (OSPDH) de la Universidad de Barcelona cree que esto se ha hecho por la presión social a raíz de casos como el de Ester Quintana, pero que el Govern “debería creer que el resto de puntos no eran tan importantes”.

“Esto demuestra que por parte del Govern hay nula intensión de hacer cumplir y respetar los derechos humanos en nuestro país”, dijo García en declaraciones a Catalunya Plural. Y ha recordado que la aprobación de estas conclusiones por parte del Parlament se trata de una resolución vinculante que el gobierno debe cumplir para no caer en la ilegalidad.

Por su parte el Departament d'Interior ha asegurado a Catalunya Plural que si que se está dando cumplimiento a la resolución del Parlament y que hay una comisión en marcha que se ha reunido en varias ocasiones. Aunque desde prensa, no han podido especificar en qué ocasiones y qué tipo de trabajo en concreto se está haciendo en relación a esta resolución parlamentaria.

Otros puntos incumplidos

Casi dos años después de que el Parlament aprobara las conclusiones de esta comisión el Govern tampoco ha puesto en marcha, como explica García Berrio otros aspectos tan fundamentales como el establecimiento de los indicadores del Protocolo de Istambul o la formación para el trabajo con las víctimas.

El abogado ha explicado que estos requisitos tampoco se están implementando en víctimas que han sufrido su caso posteriormente a la aprobación de estas conclusiones. Es el caso del chico que perdió una oreja por un golpe de porra de los Mossos d'Esquadra durante el desalojo de Can Vies, al que tampoco se le ha ofrecido apoyo psicológico ni social, y que en cambio según lo aprobado por el Parlament también le correspondería, explicó García. “Está claro que el Departament d'Interior no quiere cambiar nada, pero tenemos que conseguir que este tipo de acuerdos se implementen”, enfatizó el abogado.

Nicola Tanno no da su caso por perdido. A mitades de julio, el juez Francisco Xavier Paulí archivó la causa al considerar “imposible” identificar al autor del disparo de bala de goma que provoca la pérdida de su ojo. Dos Mossos d’Esquadra, una sargento y un cabo, estaban imputados. Pero Tanno cree que todavía puede haber más investigaciones y ha recurrido por ello la decisión del juez.

Los hechos se remontan a julio del 2010, durante la celebración en Barcelona de la victoria de la selección española en el Mundial de Sudáfrica. Aunque esa noche se produjeran disturbios en distintos puntos de la capital catalana, Tanno argumenta que no está probado que ocurrieran en la zona dónde se encontraba – cerca del bar Mas Frankfurt en la Gran Vía – cuando recibió el golpe en el ojo. Diversos testimonios apoyaron este argumento e incluso la declaración de un Mosso corrobora su versión ya que dijo que “no vio que hubiera ningún alboroto en el bar de autos de la Gran Vía”.

En el documento, apunta al escopetero de la unidad 201 como autor de los hechos. Según argumenta. de las cuatro unidades – también llamadas dragones – presentes en la zona, sólo dos pudieron realizar el disparo en cuestión, dada la disposición de los dragones. Pero sólo el escopetero de la unidad reconoció haber efectuado un disparo. Además, diversos testigos afirmaron que el disparo se efectuó a menos de 30 metros de distancia, cuando el protocolo establece una distancia mínima de 50 metros. Por estas razones, el abogado de Tanno, pide que se vuelva a abrir la causa.

Nicola Tanno también es portavoz de la asociación Stop Bales de Goma, que pide la prohibición del uso de estos proyectiles por parte de los Mossos d’Esquadra. La entidad anunció recientemente que llevará al Tribunal Europeo de Derechos Humanos el caso de Carles Guillot, un hombre que perdió un ojo por el impacto de una bala de goma durante el desalojo de la llamada Kasa de la Muntanya, en 2001, en el barrio de Gràcia de Barcelona. Guillot recurrió a la justicia catalana y española para que se condenara al agente de la Policía Nacional responsable del disparo, pero después de once años de procesos judiciales, la justicia española ha cerrado el caso denegándole cualquier indemnización. La campaña de micromecenazgo permitió recaudar más de 4.000 euros, por lo cual Guillot podrá llevar su caso a Estrasburgo.

Nicola Tanno no dóna el seu cas per perdut. El 15 de juliol, el jutge Francisco Xavier Paulí va arxivar la causa perquè considerava “impossible” identificar l'autor del tret de bala de goma que va provocar la pèrdua del seu ull. Dos Mossos d'Esquadra, un sergent i un caporal, estaven imputats. Però Tanno creu que encara pot haver-hi més investigacions i ha recorregut per això la decisió del jutge.

Els fets es remunten al juliol del 2010, durant la celebració a Barcelona de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Sud-àfrica. Encara que aquesta nit es produïssin disturbis en diferents punts de la capital catalana, Tanno argumenta que no està provat que tinguessin lloc a la zona on es trobava - prop del bar Mas Frankfurt a la Gran Via - quan va rebre el cop a l'ull. Diversos testimonis van recolzar aquest argument i fins i tot la declaració d'un Mosso corrobora la seva versió ja que va dir que “no va veure que hi hagués cap enrenou al bar de la Gran Via”.

En el document, apunta a l'escopeter de la unitat 201 com a autor dels fets. Segons argumenta, de les quatre unitats presents a la zona, només dos van poder realitzar el tir en qüestió, atesa la disposició dels dragons. Però només l'escopeter de la unitat 201 va reconèixer haver efectuat un tret. A més, diversos testimonis van afirmar que el tret es va efectuar a menys de 30 metres de distància, quan el protocol estableix una distància mínima de 50 metres. Per aquestes raons, l'advocat de Tanno demana que es torni a obrir la causa.

Nicola Tanno també és portaveu de l'associació Stop Bales de Goma, que demana la prohibició de l'ús d'aquests projectils per part dels Mossos d'Esquadra. L'entitat va anunciar recentment que portarà al Tribunal Europeu de Drets Humans el cas de Carles Guillot, un home que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma durant el desallotjament de l'anomenada Kasa de la Muntanya, el 2001, al barri de Gràcia de Barcelona. Guillot va recórrer a la justícia catalana i espanyola perquè es condemnés a l'agent de la Policia Nacional responsable del tret, però després d'onze anys de processos judicials, la justícia espanyola ha tancat el cas denegant qualsevol indemnització. La campanya de micromecenatge ha permès recaptar més de 4.000 euros, per la qual cosa Guillot podrà portar el seu cas a Estrasburg.

No se sap bé si la comissió parlamentària que estudia l’ús del material antiavalots per part de la policia catalana serveix per alguna cosa. Abans de donar-se a conèixer les seves recomanacions, el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, no només va dir “rotundament no” a la prohibició de les bales de goma, sinó que va anunciar l’introducció de canons d’aigua que s’afegiran als projectils i a la resta del material que els Mossos d’Esquadra ja fan servir per dissoldre concentracions. Tot i així, les compareixences han continuat aquest dijous amb el testimoni de dues de les víctimes de les bales de goma.

Per la comissió hi han passat Nicola Tanno i Ester Quintana, tots dos víctimes de les polèmiques bales de goma, en representació de Stop Bales de Goma i 'Ojo con tu ojo', respectivament. També ha comparegut la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura. Davant els portaveus de totes les forces polítiques parlamentàries, Quintana ha proclamat: “no sóc la primera víctima de les bales de goma, però vull ser l'última”.

La primera intervenció ha estat la de Nicola Tanno: “Això és violència”, ha afirmat, tot senyalant-se el seu ull de vidre. Aquest jove italià, que va perdre un ull durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de 2010, intervenia en nom de l’associació ‘Stop Bales de Goma’. “Nosaltres som víctimes de l’actuació policial” ha afirmat, referint-se al seu cas i al de les altres sis persones que han perdut un ull des del 2009 a Catalunya com a consequëncia de l'impacte d'una bala de goma. Tanno també s'ha referit a les declaracions del conseller Espadaler, quan va “demanar perdó” a les víctimes: “jo puc acceptar disculpes però el que calen són fets i responsabilitats polítiques”, ha dit. “El problema és penal: no podem acceptar que una persona que hagi comès aquest tipus d’agressió treballi a la policia catalana”.

“Una vida val més que un contenidor”

Concretament, Tanno i l’associació exigeixen la prohibició de les bales de goma. Tanno ha reiterat davant de la comissió les raons per les quals creu que aquests projectils no s’haurien de fer servir. “Són armes letals”, ha argumentat. L’energia cinètica amb què surt el projectil és de 830 'jules' mentre que un informe entregat al Parlament Europeu fixa el límit de 122 'jules' per armes menys letals. “Feu servir armes de foc per dissoldre una manifestació”, ha denunciat Tanno. L’altre argument desenvolupat ha estat el fet que aquests projèctils siguin “incontrolables”. Diversos estudis i declaracions de Mossos d’Esquadra corroboren aquesta afirmació.

Per a Tanno, el debat no ha de ser quin tipus de material han de fer servir els antiavalots, sinó “quin tipus d’actuació” porten a terme. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de la mediació i la prevenció per evitar “fer crèixer la tensió”. “En tot cas, una vida val més que un contenidor”, ha remarcat, tot afegint que “les actuacions policials haurien d’intentar evitar fer un dany superior al que intenten impedir”.

Quintana reitera que no hi havia aldarulls a la zona on es trobava

La segona compareixent ha estat Quintana, que va perdre un ull durant l’última vaga general del passat de novembre. “Quan estava al Passeig de Gràcia, no vaig veure cap aldarull, ningú que tirés pedres. Sense avís de cap mena, van començar a disparar. El meu error va ser creuar el Passeig de Gràcia”. Així ha relatat Quintana els moments previs al tret de pilota de goma que va provocar la seva mutilació ocular. “Fa vuit mesos que no puc menjar per aquest costat i que no puc respirar per una banda del nas. Estic al càrrec del meu pare que té 87 anys”, ha explicat a l’hora de comentar les conseqüencies físiques i psíquiques.

Quintana també ha explicat la seva lluita per la prohibició dels projectils: “no sóc la primera víctima de les bales de goma però vull ser l’última”.

Quintana, que ha portat el seu cas davant de la justícia, també ha demanat que els policies vagin identificats i que siguin “iguals que els seus conciutadans davant de la justícia”. “On està la responsabilitat de la que estem parlant tota l’estona? No tinc res en contra dels Mossos d’Esquadra, però com pot ser que la BRIMO porti tants problemes?”, ha preguntat.

ICV-EUiA i CUP, únics partits netament contraris a les bales de goma

Els membres de la comissió també han debatut sobre l’utilitat d’aquesta comissió. El representant de CiU, Lluís Guinó, ha declarat que les seves recomanacions “hauran de ser tingudes en compte”, però Jaume Bosch (ICV-EUiA) ha criticat que el conseller d’Interior afirmés que no abandonarà l’ús de les bales de goma malgrat que la comissió encara no hagi redactat cap conclusió.

De moment, només la CUP i ICV-EUiA han adoptat una posició clara a favor de la prohibició de les bales de goma. L’ecosocialista Jaume Bosch ha reconegut la reponsabilitat de la seva formació política, ja que algunes de les pèrdues d’ull van ocòrrer quan Joan Saura era al capdavant d’Interior. Per la seva banda, el PSC no ha pres cap decisió al respecte tot i posar “molt en questió” l’ús d’aquests projectils, segons ha dit el diputat Xavier Sabaté.

Es preveu que les compareixences a la comissió continuïn fins al setembre. Després, els diputats tindran tres setmanes per redactar les conclusions que seran sotmeses a votació.

Conforme es va multiplicant el nombre de persones mutilades per bales de goma, també va creixent la solidaritat ciutadana cap a les víctimes i les veus contràries a l'ús d'aquests projectils per part de la policia es fan sentir amb cada vegada més força. La campanya “No els trenquis”, promoguda pel realitzador català Miquel Àngel Raió, s'inscriu en aquesta tendència.

Es tracta d'un espot, disponible en català, castellà i anglès, en què només es veuen ulls: ulls sans i ulls mutilats, tots de víctimes de pilotes de goma. “No els trenquis, la nostra visió és el nostre món. No més bales de goma ”, diu la veu en off del vídeo. “Una cosa tan agradable com la mirada s'ha convertit en una mostra de dolor”, va dir Ester Quintana, una de les protaganistes d'aquest vídeo.

“És increïble que passi això en un país democràtic”, va dir Raió, que va explicar que va tenir la idea d'aquest espot en notar la por del seu fill durant la manifestació del passat 14 de novembre, el mateix dia en què Ester Quintana va perdre el seu ull .

Òscar Alpuente, que va perdre el seu ull durant la celebració de la victòria del Barça a la Lliga de Campions del 2009, va recordar l'evolució de l'opinió pública en els últims anys: “ens tractaven com si fóssim culpables, creien que si ens havia passat això , és que alguna cosa havíem d'haver fet. Ara la gent sap el que passa ”.

Els promotors d'aquesta campanya també han recordat que manifestaran aquest dissabte a Barcelona contra la violència policial i per la prohibició de les bales de goma.