Escrivia mesos enrere que la Renda Garantida de Ciutadania és imprescindible. I citant a Josep Manel Busqueta, l’ubicava en una lògica de resistència a la nostra geografia trencada per la crisi. Però ja llavors alertava de la necessitat, per què ens hi va la vida, de construir mecanismes de redistribució de la renda i de justícia social que tinguin la capacitat de capgirar la misèria. Misèria de les de sempre, i riquesa de l’IBEX 35 que augmenta beneficis a ritmes meteòrics.

I per fi hi ha hagut acord. Celebrat amb focs artificials. I ens n’alegrem. I volem felicitar a la Comissió Promotora per l’esforç i la paciència. De fet, des del primer moment en què la Comissió Promotora de la ILP es va posar a treballar, hi hem sigut i els hi hem fet costat. I ara no serà diferent. Donarem suport a la Renda Garantida de Ciutadania.

No obstant això, és de responsabilitat política explicar l’altra cara d’un pacte esbombat als quatre vents amb foto inclosa. I la primera evidència, que no per òbvia ha sigut esmentada, és que l’actual acord de la RGC ni és el millor dels acords possibles, ni suposarà un canvi substancial en la situació de pobresa de tantes i tantes famílies a casa nostra. I no és una crítica des de l’atalaia sinó una lectura de la RGC des de la tenacitat – genètica de les esquerres anticapitalistes – de voler fer política que no sigui de símptomes sinó que resolgui les causes de la desigualtat.

Llums i ombres

Anem a l’acord i a la futura Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya. En primer lloc la RGC serà de base familiar. Només podrà ser cobrada en aquells casos on no hi hagin ingressos provinents del mercat laboral - excepte aquelles famílies mono(p/m)arentals amb fills -. La matriu familiar pot semblar un tema tècnic, però reforça la desigualtat de gènere en el sí de la família, en el sentit que no suposa un mecanisme d’empoderament de les dones perquè no té en compte la construcció patriarcal de la majoria famílies. Segurament, molts més homes que dones seran els cobradors de la RGC i les dones administraran la prestació en el sí de la família. De gestionar el sou del breadwinner al de la prestació de la RGC. Res nou a l’horitzó.

En segon lloc serà de condició subjectiva – no condicionada – i constarà de dos trams, el segon vinculat a la inserció laboral i d’obligat compliment. El segon tram se l’entén com a prestació complementària – 150 € - però es compta com a part de la prestació total. És a dir, si no s’acompleix el pla d’inserció amb èxit – partint d’un esquema fictici d’un mercat laboral amb capacitat d’oferir feines de qualitat – es retiren els 150 €. Però en cas que se segueixi el pla d’inserció i es rebutgi una sola feina considerada adequada es perd la totalitat de la prestació - encara que sigui a temps parcial i que suposi menys ingressos que la mateixa RGC -. Sabent com funciona el mercat laboral, i la diversitat de feines que em venen al cap sota l’adjectiu d’adequades, sembla més aviat una manera de recordar a la gent que si no té feina, és perquè no vol.

En tercer lloc no serà universal – obvi si només serà per aquelles famílies sense ingressos – i funcionarà amb l’IRSC – l’Indicador de Renda Suficiència de Catalunya – com a referent per a la prestació. L’indicador es crea el 2006 però està congelat des de l’any 2010 a 664 € - a algú se li escapa que aquesta quantitat pot funcionar, tal com està la vida com a quantitat de suficiència? -. De 664 € (al mes) per a una sola persona, s’allarga fins a una prestació final de 1.208 € (any 2020) per aquelles famílies amb 5 membres. I aquesta prestació és superior a la ja moribunda Renda Mínima d’Inserció, però és de sentit comú que la supervivència d’una família de 5 persones amb 1.200 € és complicada. I això es vincula amb una de les incògnites de l’acord de la setmana passada, i és que no està enllestida quina serà la complementarietat i la compactació amb les altres prestacions de la Generalitat. Esperem.

En quart lloc caldrà acreditar, per aquelles famílies migrades, una permanència mínima, continuada i efectiva de 24 mesos de residència legal a Catalunya. Diu l’acord, literalment, en cas que s’hagi produït un “efecte crida” -que s'haurà de constatar amb un increment de com a mínim un 10% de noves sol·licituds de RGC de recents censats a Catalunya- es podrà ampliar el requisit de la residència prèvia fins a un total de 36 mesos. Aquest punt és escandalós perquè restringeix, literalment, el dret a les persones d’altres orígens segons l’acompliment de la Llei d’estrangeria, profundament racista i classista. Si bona part de les persones més pobres del nostre país són d’orígens diversos, caldrà elaborar polítiques públiques que assumeixin que quan es tracta de pobresa l’origen i la classe es creuen, però en cap cas restringir els pocs mecanismes contra la pobresa que s’administren a casa nostra.

Quan la centralitat política és liberal

Ja ho veuen, la RGC és millor que l’actual RMI, segurament suposarà respirs a famílies fins ara molt ofegades per la pobresa, però no suposarà cap canvi substancial en la cartografia de les desigualtats.

Malgrat tot, aquesta no és la música que sona. La centralitat política s’ubica en el frame ideològic liberal, que parteix de la base que la pobresa o bé és endèmica i cal alimentar-la amb caritat – ja sigui via prestacions públiques o via serveis de tota índole que cobreixin necessitats -, o bé està relacionada amb la capacitat individual de fer-se a un mateix/a – i es tradueix en el cas de les polítiques d’ocupació en iniciatives fonamentades amb l'ocupabilitat -. I tot allò que se surti d’estratègia possible en el sí del marc liberal, és ridiculitzat i no considerat.

I el mateix frame liberal és el que redueix tota actuació a una prestació com la RGC – en la lògica que la pobresa és endèmica i que els ciutadans es fan a si mateixos -. En un context com l'actual, a part de mecanismes de redistribució fiscals, cal augmentar de manera substancial el salari mínim i, tenint en compte que anem cap a una situació on no es generaran prou llocs de treball per a totes les treballadores, cal fer polítiques cap al repartiment de la feina mitjançant la reducció de la jornada laboral - o altres - que permetin també una millora en la qualitat de vida.

Per la CUP-CC la RGC és de mínims, però és una mesura que, si vol tenir algun tipus d’impacte, ha d’anar acompanyada de canvis en altres àmbits. Polítiques valentes, orientades a la reproducció de la vida posant portes al capital.

Polítiques orientades a la igualtat, la dignitat i el dret a la vida digne de ser viscuda, com a objectius polítics - encara que no sempre donin vots -. Per la CUP-CC la proposta, en matèria de renda, que millor respon a aquests valors és la Renda Bàsica Universal, unipersonal i sense necessitat d’estar vinculada a la inserció laboral.

La nostra lluita pel món que portem al cor no hi cap a les llambordes on a sota s’hi amagava la platja. Passa per a fer, pas a pas i a distància curta, tot allò que podem i tenim marge per a millorar les condicions materials de les persones ara i aquí, però sense oblidar la mirada llarga, aquella que decididament vol construir comptant amb totes les persones que viuen a casa nostra. I tot, des de la profunda convicció que la misèria mata somnis i vides, i que ni és una fatalitat, ni és aliena a la gestió política. Es pot fer diferent, i es pot fer des del camí que porta a la igualtat.

Josep Manel Busqueta escriu a L’Hora dels Voltors que per sortir de la crisi cal conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir.

Criticar és ràpid. Catalunya, quart trimestre del 2016, taxa d’atur juvenil 32,28%.  Darrer informe del Síndic de Greuges sobre malnutrició infantil d’agost del 2016: 50.000 casos de malnutrició i 750 casos de desnutrició. Taxa de risc de pobresa en el treball de l’any 2015: 11,2 %. Benefici de l’Ibex35 l’any 2016: 30.000 M€ (increment 68% envers 2015). Dibuix esfereïdor.

Herència de retallades que han acompanyat les polítiques d’austeritat, conseqüències d’una economia afogada per deutes aliens, xifres d’un model de societat on el mercat és l’amo i senyor de les vides de la gent. I la pobresa com a rostre d’una societat trencada per la crisi. I un marc autonòmic que no permet subvertir topalls de dèficit que marca una Troika vestida de negre, més preocupada pels beneficis de les corporacions que per la misèria. I no vols caldo? Doncs dues tasses: aprovació del CETA i encara menys sobirania popular i més marge pel capital financer.

Resistir es complica més. Però hi ha esperança(es). La ILP de Renda Garantida de Ciutadania impulsada per 121.000 persones n’és una pista i aposta per la transferència redistributiva a favor dels sectors més empobrits. Tot i això, de la proposta inicial de la Comissió Promotora al que s’està negociant actualment al Parlament hi ha un abisme.

De la idea inicial d’una renda incondicional per a totes les persones regularitzades que estiguin sota el llindar de la pobresa, de matriu individual i d’aplicació immediata; a un model de dos trams vinculat a la inserció laboral que penalitza si no es troba feina en una societat amb atur estructural; amb un període de transitorietat d’uns tres anys mínim; de matriu familiar i amb un sistema de proporcionalitat per persones a càrrec. I tot i la diferència amb la proposta inicial, la tenacitat d’una Comissió Promotora que treballa incansablement per aconseguir algun resultat que pugui anomenar-se Renda Garantida de Ciutadania sota un esquema de precarietat i exclusió cronificada.

I en discussió amb el govern dos esculls complexes per a un acord amb la Comissió Promotora: la complementarietat amb les rendes del treball i la transitorietat en l’aplicació. En clau de complementarietat, la tesi del govern és que si la Renda és complementària a les rendes del treball que estan per sota del llindar de la pobresa, l’erari públic assumirà part del sou que hauria d’anar a càrrec de les empreses contribuint a la perpetuació de la precarietat laboral. En canvi, si no és complementària, és un mecanisme de defensa del treball digne i de millora de les condicions laborals.

Un atzucac complexe. Per la Comissió Promotora una Renda Garantida de Ciutadania sense complementarietat suposa que la gent haurà de recórrer a l’economia informal per a poder cobrar la Renda –664 € al mes– i sobreviure alhora.

I la complementarietat és, certament, una forma amagada de subvencionar el treball precari. Però les taxes d’atur, un mercat laboral altament precaritzat i l’infinit exèrcit de reserva de part del nostre país petit –dones i joves al capdavant– fan que l’equació no es pugui valorar de manera aïllada. CCOO presentava un estudi el setembre passat on alertava del fenomen de treballar per continuar sent pobre i posava rostre a l’11,2% de taxa de pobresa en el treball: a Catalunya hi ha 343.500 persones que cobren un salari que no supera els 9.667 € –xifra que exclou l’exèrcit d’invisibles.

Assumir la complementarietat de la Renda és una proposta de mínims. Però la situació és límit i la pobresa, tal com exposava un dels darrers estudis de la revista mèdica The Lancet, és factor de morbiditat i de mortalitat prematura arreu del món.

En clau de transitorietat la tesi del govern és econòmica: el govern no pot assumir la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania amb tant poc temps ni (vol) comprometre pressupostos futurs. Però la pobresa no pot esperar a que una economia endeutada, obsedida pel creixement il·limitat i dinamitzada per la cultura de la cobdícia, prioritzi a les persones.

La Renda Garantida de Ciutadania no soluciona la desigualtat, però suposa un pal·liatiu a les condicions materials d’existència de la gent a Catalunya. I per a plantar batalla a la desigualtat cal anar bastant més enllà de la complementarietat i ubicar-nos en un debat de model. Comencem a conjugar el verb construir.

Renda Bàsica de les Iguals. Socialització de la riquesa produïda col·lectivament i segrestada a mans d’unes poques. La vella proclama de sostre, pa i treball dels zapatistes que torna en forma de marxes de la dignitat. I la dignitat és motor de resistència i ha de ser un element fonamental del projecte polític a construir: la República de les Iguals.

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) va arribar al Parlament el 2014 i es manté encallada a la Cambra. Els pressupostos de 2017 s'estan convertint en una eina per donar un desenllaç definitiu a l'ajuda, mentre segueixen les negociacions entre el grup impulsor de la ILP i el Govern sobre les condicions per accedir a la RGC.

A més de les diferents esmenes que cada partit ha presentat en solitari per impulsar la RGC, els grups estan negociant una esmena transaccional als comptes impulsada per Catalunya Sí Que es Pot. La mesura proposa crear un fons estructural amb caràcter finalista per la RGC amb una aportació inicial de 400 milions d'euros, que activaria la renda des d'aquest 2017.

Aquest fons es nodreix dels recursos que ja disposen els diferents departaments de la Generalitat per fer front a prestacions econòmiques i ajuts per a la cohesió social. Segons el text de l'esmena, els 208 milions per la Renda Mínima d'Inserció que preveu el projecte de pressupostos per a 2017 “passarien automàticament” al fons estructural de la RGC si s'aprova.

Perquè la iniciativa prosperés, caldria una acord de tots els grups de l'oposició –Ciutadans, PSC, Catalunya Sí Que és Pot, PP i CUP– que deixés en minoria a JxSí. Fonts parlamentàries han indicat que hi ha disposició a totes les formacions per negociar l'esmena, però que estan a l'expectativa del desenllaç de les converses entre el Govern i el grup promotor de la ILP de la renda garantida.

L'última oferta del departament d'Afers Socials incloïa un període de transitorietat de l'ajut. En 2017, els beneficiaris serien les persones amb ingressos inferiors al 80% de l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), uns 660 euros, però el 2020 el percentatge arribaria al 100%. En aquest període de transició els menors de 18 anys rebrien 100 euros. No obstant això, es vetava l'accés a la RGC per a les persones amb contractes temporals.

Amb tot, segons fonts coneixedores de la negociació entre l'Executiu i la comissió promotora de la ILP, el Govern podria accedir a fer compatible la RGC amb els contractes de treball a temps parcial. En aquest cas, la RGC serviria com un complement als salaris més baixos fins a arribar als 660 euros. Les negociacions entre Govern i comissió haurien d'acabar aquest divendres.

Junts pel Sí ha posat sobre la taula, finament, la seva proposta econòmica de Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que fa tres anys que es debat al Parlament de Catalunya. La coalició que governa Catalunya proposa que d’aquí a cinc anys una parella amb un fill rebi mil euros al mes gràcies a la RGC. El 2017, en cobraria 609 a partir de l'1 de juliol. Aquesta proposta ha resultat molt decebedora pels membres del grup promotor de la iniciativa legislativa popular (ILP) que va portar la Renda Garantida al Parlament i per tots els grups que formen la ponència que l’està analitzant, tret de JxSí.

Mentre el portaveu de JxSí a la ponència, Chakir el Homrani, plantejava la proposta dins la ponència parlamentària, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, publicava al seu compte de Twitter els seus trets principals. Feia especial incidència en què una parella amb un fill rebria mil euros mensuals. Al tuit, però, no especificava que això seria d’aquí a cinc anys.

Si la Renda Garantida comencés a aplicar-se a partir de l’1 de juliol de l’any vinent, tal i com assumeix JxSí en el document que ha presentat aquest divendres, una parella amb un fill rebria 609 euros. Això representa només 75 euros del que reben actualment un grup familiar com aquest gràcies a la vigent Renda Mínima d’Inserció. Per aquest motiu, el portaveu del grup promotor de la ILP, Diosdado Toledano, ha mostrat la seva indignació: “Per rentar la cara a la Renda Mínima d’Inserció no valia la pena aquests tres anys de treball”. Toledano ha utilitzat termes com “frau total”, “escàndol” o “vergonya” per referir-se a la proposta de JxSí .

El Homrani ha sortit de la reunió de la ponència conscient del rebuig de la resta de grups parlamentaris, als quals s’ha compromès a fer-los arribar dilluns un document amb tots els detalls del contingut econòmic de la seva proposta. Ha explicat, però, que la primera persona d’una família beneficiària de la Renda Garantida rebria l’1 de juliol el 75% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), la qual cosa equivaldria a 500 mensuals. La segona persona d’aquest grup familiar rebria 55 euros, i la tercera, 54 euros més. També ha explicat que d’aquí a cinc anys, a partir de la tercera persona beneficiària s’assignaria un increment lineal de 100 euros, anuals per cada membre del nucli familiar arribar a sis beneficiaris.

Aquest darrer apartat ha molestat especialment els portaveus dels altres grups parlamentaris. Raul Moreno, del PSC, ha considerat quasi una broma que es destinin uns 8 euros mensuals als nens que formen part d’una família vulnerable. En termes semblants s’han expressat, a la sortida de la reunió, la portaveu de Ciutadans, Noemí de la Calle, i Marta Ribas, de Catalunya Sí que es Pot.

Marta Ribas ha qualificat de “totalment insuficient” la proposta de JxSí. “Han calcul·lat la quantitat que volien gastar-se en aquesta Renda Garantida i l’han ajustada en funció d’aquests diners”, ha dit. Actualment, el Govern de la Generalitat dedica 173 milions d’euros a la Renda Mínima d’Inserció i, si s’apliqués la seva proposta, el 2017 n’hi dedicaria 220 milions. El 2022, quan s’assolís el màxim de les aportacions fetes pel govern català n’hi dedicaria 544. L’acord consensuat per la resta de grups parlamentaris elevaria a uns 2.000 milions anuals la partida dedicada a la RGC, segons Diosdado Toledano.

La consellera Dolors Bassa ha demanat reunir-se la setmana que ve amb portaveus dels grups parlamentaris que avui han rebutjat la seva proposta. Si en la nova reunió de la ponencia, el proper dia 14, no s’arriba a un acord entre les posicions de JxSí i els altres grups, és previsible que s’aprovi la proposta consensuada per part d’aquests. Aquest acord passaria, tot seguit, a la Comissió que hauria de donar el vist-i-plau perquè el debatés el Ple del Parlament. El Homrani ha afirmat que és possible que la llei s’aprovi abans no acabi l’any però ha deixat entendre que això exigiria el vot positiu de JxSí, circumstància que, ara per ara, sembla molt difícil d’assolir.

Els promotors de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, que representen les més de 120.000 firmes a favor seu que van entregar al Parlament la tardor del 2013, ja han anunciat que convocaran manifestacions i un dejuni a la plaça de Sant Jaume coincidint amb el debat dels pressupostos de la Generalitat, si no s’aprova la llei amb els continguts mínims que reclamen.

Els diners mensuals de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que haurien de ser rebre els seus beneficiaris es mantenen com l'únic i gairebé insalvable obstacle únic perquè el Parlament culmini la seva aprovació. La proposició de llei està sent estudiada en fase de ponència a la Cambra catalana des de fa mesos. El Parlament ha optat per aparcar fins després de les vacances el debat sobre la quantitat concreta que comportarà el dret a rebre la RGC. Gairebé un any després de les eleccions del 27-S encara no hi ha consens parlamentari per aprovar la RGC, malgrat que va estar a punt de tancar-se en la passada legislatura.

Els ponents dels grups que participen a la ponència es van posar d’acord per debatre primer el model de Renda Garantida abans d’entrar en la discussió sobre les quantitats econòmiques a què dóna dret, conscients que això portaria molt probablement a un cul de sac.

A les discussions de la ponència hi són presents representants del grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular que va portar la RGC al Parlament. El 25 d’octubre del 2013, aquest grup va presentar a l’Institut d’Estadística de Catalunya els plecs amb les 121.191 firmes que donaven suport a la iniciativa. La proposta es basa en l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que estableix que les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims ingressos per dur una vida digna.

Aquests mínims serien, segons els impulsors de la ILP, els equivalents a repartir en 12 mesos el nivell de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest índex està fixat en 7.967,73 euros anuals, la qual cosa equival als 664 euros mensuals que reclama la ILP pels beneficiaris de la RGC.

Diferències sobre la quantia

Junts pel Sí manté la posició més conservadora pel que fa a la quantitat corresponent a la RGC. A les seves esmenes la fixa en 426,84 euros. Catalunya Sí Que es Pot i la CUP estan d’acord amb la quantitat proposada a la ILP mentre que PSC, PP i Ciutadans aposten per quantitats intermèdies.

La ponència ha acceptat la proposta de JxSí de desglossar aquesta renda en dos trams, una Renda Mínima Garantida, no subjecta a contraprestacions de cap tipus, i una Renda d’Inserció, vinculada al seguiment d’un Pla d’inserció laboral. Aquesta Renda d’Inserció, però, només es cobraria un cop cada quatre anys. Així, durant tres anys el beneficiari rebria 426,84 euros mensuals i en el quart, 576,84.

Els mesos de treball de la ponència que estudia aquesta proposició de llei s’han centrat a perfilar el model de la Renda Garantida de Ciutadania i aspectes com el seu possible doble tram, les condicions que han de complir els beneficiaris o a partir de quina edat s’hi té dret i a quina edat és substituïda o no per la pensió de jubilació. Aquests debats també han estat lents.

Després de l'última sessió de la ponència abans de les vacances del mes d'agost només s’han tancat les discussions relacionades amb els 8 primers articles d’una proposició de llei –que en té 22– a més de les disposicions addicionals.

Els diferents portaveus dels grups que intervenen en aquest debat reconeixen la seva lentitud però confien que es pugui tancar abans de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2017. Només el portaveu socialista, Raúl Moreno, reconeix obertament que veu quasi impossible que la Renda Garantida de Ciutadania pugui entrar en vigor abans de l’1 de gener de 2018.

Noemí de la Ccalle, ponent de Ciutadans, manifesta que estaria disposada a tancar-se tot un cap de setmana per cloure el debat de tot l’articulat de la Llei mentre que Chakir el Homrani, de JxSí; Marta Ribas, de CSQP; i Mireia Vehí, de la CUP, no descarten que es pugui aprovar a temps per entrar-la als pressupostos de la Generalitat per l'any vinent. Per fer-ho caldria un acord sobre el cost de la Renda Garantida que es preveu complicat.

Diosdado Toledano, del comitè promotor de la ILP, calcula que podria costar uns 2.100 milions d’euros a l’erari públic. Aquest comitè té la potestat de retirar la Proposició de Llei si veu que queda molt allunyada de les seves pretensions. “Què farem si s’arriba a una proposta de despesa de 1.500 milions d’euros?” es pregunta el propi Toledano. La resposta queda a l'aire en funció tant de la quantitat mensual que s'assigni finalment a cada beneficiari com el procés d’aplicació gradual que es pugui aprovar fins a assolir la quantitat dels 664 euros a la qual s’aspira.

Debat després de les vacances

Les sessions de treball de la ponència a la tornada de vacances seran determinants per saber si la il·lusió de les més de 120.000 persones que van signar aquesta ILP ara fa tres anys es converteix en una realitat palpable o acaba aparcada definitivament.

“Podem fer una bona llei consensuada però veig el perill que Junts pel Sí es faci enrere quan s’hagi de definir les quantitats corresponents”, adverteix Marta Ribas. “Al final tothom s’haurà de moure”, replica Chakir el Homrani. La CUP se sumarà a allò que decideixin els impulsors de la ILP tot i que considera que la Renda Garantida de Ciutadania que es debat “se'ns queda petita”, segons Mireia Vehí.

La CUP seria partidària d’una Renda Bàsica on “la gent no hagi d’acreditar permanentment que és pobre perquè li donin 664 euros, que és poquíssim”. I és que els problemes per aprovar una Renda Garantida de Ciutadania de 664 euros al mes permeten entendre que cap col·lectiu vulgui posar en marxa una iniciativa legislativa popular per una Renda Bàsica de caràcter universal.

La vicepresidenta valenciana i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat aquest dimarts en roda de premsa el decret llei de Renda Garantida de Ciutadania que serà aprovat divendres que ve pel ple del Consell i que servirà de transició fins a l’aprovació per les Corts de la nova llei, que està previst que es comence a debatre el setembre al parlament valencià i que podria entrar en vigor per a aplicar-la del març a l’abril de l’any que ve.

L’objectiu de la norma, pel qual segons Oltra es justifica la urgència, és agilitzar el procés de tramitació, de manera que el pla d’inserció que han d’elaborar els serveis socials municipals no serà determinant en els casos en què els ajuntaments es demoren més de dos mesos en la redacció del pla. “Hi ha municipis en què els plans poden demorar-se huit o deu mesos en funció de l’embós que tinguen”, ha apuntat Oltra.

D’aquesta manera, es pretén agilitzar la tramitació dels expedients pendents –ascendeixen a 15.545 aquest mes de juliol–. A aquest efecte, també es preveu que les direccions territorials (Alacant, Castelló i València) siguen considerades centres d’atenció directa, de manera que se sumaran als recursos municipals. “És ineficaç, incongruent i no té sentit esperar nou o deu mesos després de sol·licitar la renda garantida a tenir el pla d’inserció familiar perquè, probablement, la situació familiar ha canviat”.

15.545 expedients pendents de tramitar

Quan va arribar a Conselleria hi havia 13.527 expedient pendent de tramitar, als quals se’n van sumar poc després 5.697 d’“ocults”. En total, prop de 20.000 sol·licituds “que hem reduït fins a les 15.545 actuals”, ha explicat Oltra, que apunta que aquesta xifra evidencia que encara hi ha una situació de necessitat “urgent i extraordinària” que justifica l’aprovació del decret llei perquè la Conselleria es pose al dia i agilitze el pagament de les ajudes. Quant als destinataris de la Renda Garantida de Ciutadania, aquest mes de juliol en són 34.648 enfront dels 32.134 destinataris del juliol del 2015.

Així, en el pressupost de la Generalitat del 2016 es va habilitar una partida de 39 milions d’euros –enfront dels 29 del 2015– amb la figura de crèdit ampliable. Això implica que no cal fer modificacions pressupostàries per a ampliar la partida. D’aquesta manera, pròximament se sol·licitarà una ampliació de sis milions d’euros per a la Renda Garantida de Ciutadania i assegurar el dret dels sol·licitants. “Un dret que depén de la disponibilitat pressupostària, que era el mantra del govern del PP, no és un dret”.

Així, la vicepresidenta del Consell ha lamentat l’increment de l’empobriment a la Comunitat Valenciana, que se situa entre el 34 i el 36% segons la taxa Arope, amb un 40% de pobresa infantil i un 62% entre les famílies monoparentals, “fet que mostra la feminització de la pobresa”. Per això, el Govern valencià aposta per “canviar i millorar la vida de les persones i fer front a aquest tap que vam heretar del govern anterior. L’hem reduït un 20%, però la nostra idea és solucionar aquest tap perquè la nova llei siga una llei que opere des del minut zero en la resolució de les emergències econòmiques i socials que tenen en aquest moment els valencians”.

Junts pel Sí accepta concedir una Renda Garantida de Ciutadania (RGC) de 576,84 euros per persona. Tots els ciutadans i ciutadanes que tinguin ingressos inferiors a aquesta quantitat rebran, si s’aprova la llei que regularà aquesta renda, un ajut que assoleixi aquesta xifra. La iniciativa legislativa popular que van subscriure més de 120.000 catalans i que va arribar al Parlament ara fa un parell d’anys fixava aquesta prestació en 664 euros mensuals.

Els diferents grups parlamentaris han presentat les seves esmenes a la proposició de llei de la Renda Garantida de Ciutadania que va quedar encallada al Parlament arran de la seva dissolució anticipada perquè se celebressin noves eleccions autonòmiques. La represa del debat sobre la proposició de llei s’ha fet sobre la base del treball parlamentari que es va avançar en la legislatura anterior, a partir de la iniciativa legislativa popular esmentada.

Lògicament, les esmenes determinants són les que ha elaborat el grup majoritari del Parlament, Junts pel Sí. Aquest grup pretén desdoblar la Renda Garantida de Ciutadania continguda en la ILP popular en dues rendes: una, la Renda Mínima Garantida, i una altra, anomenada Renda d’Inserció, que completaria la prestació fins a assolir la quantitat fixada a la RGC. La Renda Mínima Garantida seria de 426,84 euros i la Renda d’Inserció hi afegiria 150 euros fins a assolir el total de 576,84 euros.

La Renda Garantida de Ciutadania estaria dirigida a “les persones que no disposin d’ingressos per fer front a les despeses associades a les necessitats bàsiques” i la Renda d’Inserció estaria “dirigida a complementar el nivell d’ingressos de les unitats de convivència de les persones titulars de la Renda Mínima Garantida i que s’acullen a un procés d’inclusió social o de millora de la situació laboral”. Per aconseguir els 150 euros addicionals a la Renda Mínima, caldria inscriure’s “obligatòriament” en un Pla Individual d’inserció laboral o inclusió social.

Es puntualitza que la Renda Garantida de Ciutadania es podrà percebre mentre es mantingui la situació de necessitat mentre que la d’Inserció només es podrà percebre un any de cada quatre, amb la qual cosa se sobreentén que la RGC quedaria reduïda a 426,84 euros durant tres anys.

Junts pel Sí vol introduir a la llei l’exigència que els beneficiaris de la RGC acreditin “la sol·licitud i esgotament del dret a percebre qualsevol altra prestació o subsidi de caràcter sociolaboral”. A més, eleva a 25 anys l’edat mínima per rebre-la, davant els 18 que preveu la ILP, i fixa que deixa de percebre’s en arribar a l’edat de jubilació. També puja de 12 a 24 els mesos de residència a Catalunya previs a la seva percepció, en relació a la proposta de la ILP.

El grup que governa Catalunya assumeix que “la prestació econòmica de la RGC es finançarà a càrrec del Pressupost de la Generalitat, sense perjudici de les aportacions econòmiques que, en el seu cas, es puguin fer per altres administracions públiques”. Es compromet, finalment, a desplegar la Llei en un termini de 12 mesos després de la seva aprovació.

Afegeix, però, una disposició addicional que pot fer témer que es recorri a l’argument de l’infra-finançament de la Generalitat per no implementar la llei: “El Govern de la Generalitat, mentre no es produeixi una eventual assumpció de les competències sobre les prestacions de protecció social, que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei exerceix l’Administració de l’Estat, haurà de reclamar a l’Estat una millora del sistema de pensions no contributives i de les pensions contributives mí­nimes de la Seguretat Social”.

Pel que fa a la CUP, soci necessari per al Govern de la Generalitat per tirar endavant les seves propostes, dóna per bona la ILP i només ha presentat dues esmenes, que amplien el dret a percebre la RGC a totes les persones “que resideixin a Catalunya i acreditin un arrelament social al municipi on viuen, sense perjudici per aquelles persones en situació administrativa irregular”.

Caldrà, per tant, estar pendents de si en les negociacions de les esmenes, la CUP accepta rebaixar els 664 euros mensuals de la RGC reclamats per la ILP als 576,84 euros que estan disposats a assumir Junts pel Sí.

Diversos partits d'esquerres catalans van comprometre's a finals del passat mes de juliol a que la llei de Renda Garantida de Ciutadania fos la primera a discutir-se i aprovar-se a la cambra catalana un cop comencés la nova legislatura. La RGC s'ha trobat amb diversos obstacles al llarg del seu recorregut parlamentari. Parlem del projecte de RGC amb un dels seus impulsors, Jaume Botey (Barcelona, 1940), doctor en antropologia i professor d'història de la UAB, que confia no trobar de nou una “voluntat dilatòria” de les institucions en el projecte.

El nou govern de Junts pel Sí vol augmentar en 70 milions el pressupost per la Renda Mínima d'Inserció, que torni a ser un dret subjectiu, garantir-ne el 100% de la cobertura i que es segueixi percebent si passats 60 mesos encara es reuneixen les condicions per fer-ho. Com ho valora?

Les propostes de Junts pel Sí sobre la Renda Mínima d'Inserció són escasses. La realitat és que es torna a la RMI del 2011 eliminant els criteris de restricció que va imposar el govern de Convergència i Unió l'agost del 2011, i que van suposar passar de 380 a 211 milions de despesa. És pràcticament tornar al que havia estat el PIRMI. No dic que no estigui bé, però no resol la pobresa i suposarà mantenir el concepte de caritat en una política pública.

Els defensors de la RMI actual no la consideren caritat, sinó que la veuen dirigida a promoure la inserció de les famílies amb menys recursos.

L'actual model de renda mínima és un pedaç. Hi ha dos conceptes claus per entendre què fan els governs amb els diferents models de RMI. Primer hi ha el concepte de la necessària justícia perquè tothom pugui viure amb un mínim de condicions. Després hi ha el concepte i la política que sorgeix d'aquest concepte pels que no poden, els que han baixat del tren, i que acaben perdent qualsevol possibilitat. Totes aquestes persones van dirigides a la renda mínima d'inserció. Nosaltres volem trencar amb aquesta dicotomia i per això plantegem la Renda Garantida de Ciutadania.

La crisi ha fet canviar la valoració de la societat sobre la pobresa?

A partir de la crisi moltes vegades es parla de diferents tipologies de pobresa: l'energètica, la infantil, la dels avis, la que pateix la gent desnonada o migrada, etc. Jo sempre m'he oposat a establir tantes categories de pobresa, perquè aleshores anem aplicant mesures pal·liatives pels nens, pels avis, pels immigrants. Això parcialitza el conflicte de la pobresa, i és que no hi ha més que una única pobresa: la de la gent que no pot arribar als mínims necessaris. El que cal és resoldre la pobresa de forma global, no resoldre temes parcialment, que està molt bé i no dic que no s'hagi de fer.

Sigui una pobresa o de diversos tipus, Catalunya no ho té resolt.

Catalunya no només no té resolt el tema de la pobresa sinó que Catalunya és de les regions líders a Europa i a Espanya en creixement de la desigualtat social. El resultat de 8 d'anys de crisi al món, i Catalunya no n'és una excepció, és que els més rics del món han incrementat entre un 15 i un 40% el seu patrimoni, segons diferents estudis com ara el de la fundació Foessa o Oxfam.

Entenc que, segons el seu punt de vista, passar de la RMI a la RGC implica un canvi de mentalitat: de caritat a un dret garantit.

Es tracta de canviar la situació actual i començar a garantir el dret de poder viure amb un mínim de dignitat. Partint d'aquí, això es pot calcular a través de diferents índexs existents a partir del qual es viu amb una pobresa severa o relativa: salari mínim, índex de pobresa relativa, etc. Es faci servir l'indicador que es vulgui, el llindar de pobresa està situat al voltant dels 680-700 euros. Això s'ha d'ajustar a unitats familiars: no és el mateix que entri un sol sou o un subsidi a casa que dos, i també canvia segons el nombre de fills.

La RGC vol garantir el mínim vital a través del qual una persona, treballi o no treballi, pugui viure amb un mínim de dignitat. Tothom té dret al treball, però no hi ha treball, és un peix que es mossega la cua. Cal tenir en compte que perdre la feina, buscar-ne i no trobar-ne porta un patiment personal i familiar molt important. La societat i els poders públics han de garantir que aquestes persones no caiguin al pou.

El text de la ILP estableix una quantia de 664 euros mensuals, però els càlculs eren amb dades del 2012. S'ha actualitzat aquesta xifra?

El text de la ILP parla de 664 euros, modificables periòdicament, ara ja serien uns 680.

La RMI, segons les dades de 2014, té una mica més de 27.000 titulars i 68.000 beneficiaris. Amb la RGC quants beneficiaris hi hauria? Quina despesa comportaria?

La despesa que tenim calculada seria d'uns 2.500 milions d'euros anuals. Depenent del que acabin decidint els grups polítics, podria haver-hi al voltant d'un milió de beneficiaris.

Tenen el suport de PSC, CSQP i la CUP per tirar endavant el projecte a la cambra. Com convenceran la resta de forces del Parlament?

Haurem de treballar molt. El PP s'hi ha oposat de manera clara i proposa un increment de la renda garantida actual. Està dit, explicat i en treball de més de 80 compareixences parlamentàries que la renda garantida és possible i es pot pagar.

Aquesta és la pregunta clau. Com es pagarà?

Les administracions tenen recursos i els recursos són prioritats. Cada dia l'Estat espanyol gasta 52 milions d'euros en despesa militar. No és veritat que no hi hagi diners. Nosaltres apostem per un major control del frau fiscal a Catalunya, que està xifrat entre 16.000 i 19.000 milions d'euros, i en el conjunt d'Espanya volta els 70.000. La Generalitat pot ajustar partides i impostos propis, com el de successions.

Quins terminis es posen? Volen que la ILP s'aprovi aquesta legislatura?

El calendari se'ns n'ha anat en orris dues vegades per les eleccions anticipades. Per tant hem conclòs que és millor no posar dates concretes. Si s'aprovés durant el 2016, no seria efectiva fins al 2017. Es tracta de fer una tasca constant amb els diputats i anar perseguint el nostre objectiu. Quan van començar les compareixences parlamentàries el setembre de 2014 no es va seguir l'ordre establert i nombroses organitzacions van haver de fer una crida al Parlament perquè donava la sensació que la institució tenia una explícita voluntat dilatòria de la renda garantida. Esperem que no torni a passar.

A la resta d'Espanya hi ha moviments en favor d'una RGC com a Catalunya?

A les Illes Balears el govern va aprovar el projecte de la llei de la renda social garantida a finals de l'any passat. D'altra banda, el País Basc i Navarra tenen un PIRMI que resol els temes bàsics de pobresa. Els governants catalans tenen cada cop tenen menys excuses per no tirar endavant la renda garantida.

Les diferents columnes que formaven part, aquest divendres i dissabte, de la mobilització dels promotors de les iniciatives legislatives populars de defensa de l’habitatge, la salut i l’educació públiques s’han trobat aquest migdia a l’Arc de Triomf barceloní. Des d’allí s’han traslladat a l’estació del Nord per completar l’acció amb ‘xerrades constituents’, un acte central i un concert.

La ILP que reclama un nou sistema educatiu procedia de Mataró mentre que la ILP pel dret a l’habitatge digne i contra la pobresa energètica, va sortir de Sabadell. La reivindicació d’una salut pública, universal, gratuïta i de qualitat no s’ha concretat en una iniciativa legislativa popular però sí que ha pres cos en forma de ‘Marea Blanca’. Representants dels col·lectius que lluiten per aquesta sanitat i un nou servei nacional de la salut han creuat el centre de Barcelona, des de l’Hospital Clínic fins l’Arc de Triomf.

La coincidència d’aquesta mobilització amb la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya ha donat un sentit especial a la convocatòria i hi han sovintejat els crits contra la gestió feta en l’àmbit social pel president Artur Mas, candidat a la reelecció en la llista de Junts pel Sí. “Artur Mas, a quina mútua vas?”, ha estat un d’aquests lemes, sorgits des de la Marea Blanca, que també ha reclamat la dimissió del conseller de Salut, Boi Ruiz.

Aquest dissabte unes cinc-centes persones s’han concentrat finalment sota l’Arc de Triomf i allí s’ha llegit un manifest que comença recordant que prop de 400.000 persones han signat les ILP que han participat a la marxa, una xifra que “és una mostra clara del fet que el poble no només vol autogovernar-se sinó que sap com fer-ho”. També recull que amb la Renda Garantida Universal reconeguda per l’Estatut de Catalunya s’acabaria amb la gana i amb la xacra de 200.000 persones que viuen sota el llindar de la pobresa, que amb la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica es garantiria un habitatge digne i adequat a tota la població, que amb la ILP per un nou sistema educatiu es garantiria una educació pública universal, laica, coeducadora, democràtica i en català des del bressol a la universitat i, finalment, que amb el decàleg de propostes que reclama la Marea Blanca es garantiria un servei nacional de salut públic, universal i de qualitat.

La convocatòria ha comptat amb el suport de prop de noranta entitats, entre les quals hi ha organitzacions polítiques com Catalunya Sí que es Pot, les CUP, diverses seccions locals de Podem, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent i candidatures a les darreres eleccions municipals com Barcelona en Comú, Guanyem Badalona en Comú, Compromís per Ripollet o Molins Camina. La campanya electoral i els seus nombrosos actes públics ha fet, però, que els representants més coneguts d’aquestes opcions polítiques no poguessin participar en aquesta mobilització de “ILPs en Marxa”, concebuda amb l’objectiu de reivindicar que “El poble mana”.

Els col·lectius impulsors de les iniciatives legislatives populars (ILP) contra els desnonaments i la pobresa energètica, per un nou sistema educatiu i per una renda garantida de ciutadania, juntament amb la Marea Blanca de Catalunya, han organitzat, aquest divendres i dissabte, marxes pel Baix Llobregat, el Maresme, el Barcelonès i el Vallès per reclamar la consecució dels objectius pels quals s’han mobilitzat. La convocatòria es fa sota el lema ‘El Poble mana’ i compta amb el suport de més d’una setantena de moviments socials, veïnals, sindicals i polítics.

El Manifest de convocatòria a les marxes recorda que les tres ILP que en formen part van recollir més de 400.000 signatures, la qual cosa “és una mostra clara del fet que el poble no només vol autogovernar-se sinó que sap com fer-ho”. Les marxes es fan aquests dos dies perquè el seu missatge coincideixi amb la campanya de les properes eleccions al Parlament de Catalunya i expliqui que “si triem representants, aquests hauran de governar obeint”.

De les tres iniciatives legislatives populars, la que fa referència a la vivenda i la pobresa energètica va ser aprovada en la darrera sessió del Parlament abans de dissoldre’s per les properes eleccions. La seva aprovació va ser rebuda amb entusiasme pels seus impulsors, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori Desc. La preocupació actual és que no s’apliqui tal i com es va aprovar, ja que, tot i està vigent des de primers d’agost, s’ha continuat intentant fer desallotjaments que en contradiuen el seu esperit i contingut. Carlos Macias, portaveu de la PAH, ha recordat que cal mantenir la ‘pressió social’ perquè s’apliqui. La marxa d’aquests dies va en aquesta línia.

Les altres dues ILP no van poder ser convertides en llei tot i que la de la renda garantida de ciutadania estava ja en la seva fase final del seu debat parlamentari. Aquesta iniciativa està sent molt controvertida durant la campanya electoral. La candidatura de ‘Junts pel Sí’ parla en el seu programa de “reformar la Renda Mínima d’Inserció cap a un model de Renda Garantida de Ciutadania” però en el número set de la llista hi figura l’economista Oriol Amat, que va fer una intervenció radicalment contrària a aquest tipus de renda en la seva compareixença en la comissió parlamentària que la debatia. El Manifest de les ILP en marxa assenyala que “amb la renda garantida universal reconeguda per l’Estatut de Catalunya s’acabaria amb la gana i amb la xacra de 200.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa”.

La ILP per un nou sistema educatiu vol garantir una educació pública universal, laica, co-educadora, democràtica i en català des de l’escola bressol fins a la Universitat, reduir progressivament els concerts escolars, recuperar la gestió democràtica dels centres o unes condicions laborals dignes pels treballadors del sector. La Marea Blanca incorpora tots els col·lectius que coincideixen a exigir un servei nacional de salut públic, universal i de qualitat i que durant els darrers anys han denunciat els efectes de les retallades pressupostàries en la salut de la ciutadania, les derivacions de pacients a la sanitat privada i d’altres decisions polítiques privatitzadores o els col·lapses dels serveis d’urgències.

Les columnes que s’organitzaran per recordar aquestes reivindicacions recorreran ciutats com Mataró, Sant Vicenç dels Horts, Badalona, L’Hospitalet, Sabadell i Ripollet i coincidiran al pla de Palau, a Barcelona, el migdia de dissabte, on es farà un dinar popular, ‘xerrades constituents’, un acte central i un concert de cloenda. Tothom estarà pendent de quins són els candidats electoral que participen en aquesta marxa. Entre les entitats adherides hi ha Catalunya Sí Que Es Pot, les CUP, diverses seccions locals de Podem, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent i candidatures a les darreres eleccions municipals com Barcelona en Comú, Guanyem Badalona en Comú, Compromís per Ripollet o Molins camina.

Els partits d’esquerres que són actualment a l’oposició al Parlament de Catalunya –CUP, EUiA, ICV i PSC- i les formacions Podem, Procés Constituent i Barcelona en Comú han anunciat, aquest dijous, el seu compromís que la Llei que reguli la Renda Garantida de Ciutadania sigui la primera que aprovi el Parlament que sorgeixi de les eleccions del proper 27 de setembre. Ho han fet amb la lectura davant la seu del Parlament d’un comunicat després que Diosdado Toledano, promotor de la iniciativa legislativa popular que va recollir 121.191 firmes, lamentés que no s’hagi pogut aprovar aquesta llei en el mandat que ara acaba.

Toledano ha responsabilitzat el Govern de la Generalitat del fet que la Renda Garantida de Ciutadania no s’hagi aprovat abans de la dissolució del Parlament. Per ell, el Govern de CiU no ha prioritzat l’aprovació d’aquesta Renda i només a última hora es va avenir a accelerar els tràmits del seu debat, degut a les pressions dels impulsors de la ILP i dels partits opositors. Aquestes presses finals, però, no han estat suficients per enllestir el dictamen a temps. D’altra banda, molt probablement el dictamen que s’hagués aprovat no hauria satisfet les aspiracions dels promotors de la iniciativa, ja que les esmenes d’alguns grups quedaven molt lluny del contingut de la ILP.

L’Estatut de Catalunya diu en el seu article 24.3 que “les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda Garantida de Ciutadania que els garanteixi una vida digna”. La Renda Garantida de Ciutadania que proposa la ILP representa uns ingressos mínims de 664 euros mensuals per tots els catalans i catalanes, amb dotze pagues annuals.

La ILP va arribar al Parlament ara fa un any i mig. Una delegació de la comissió promotora va entregar les firmes a la seva presidenta, Núria de Gispert, el 18 de desembre de 2013, però no va ser fins el 27 de març de 2014 que Diosdado Toledano i Sixte Garganté la van poder defensar davant del Ple i va començar la seva tramitació parlamentària. Setze mesos després, però, no s’ha pogut enllestir.

La declaració conjunta que han presentat els partits i grups polítics es titula “Una Catalunya sense pobresa és urgent, possible i necessària” i els compromet no només a que sigui la primera Llei que aprovi el nou Parlament sinó a “defensar el contingut original de la proposta”. El seu text recull que “la gravíssima insensibilitat social manifestada pel Govern de la Generalitat ha causat terribles danys i sofriments a centenars de milers de persones a Catalunya. Ha prevalgut la seva política d’ajust i austeritat, el rescat dels rics i poderosos a costa de l’empobriment de la majoria”.

L’han llegit Laia Ortiz (Barcelona en Comú), Quim Arrufat (CUP), Joan Mena (EUiA), Joan Herrera (ICV), Núria Parlón (PSC) i Josep Bel (Procés Constituent). ERC, que va formar part del grup impulsor de la ILP, no s’ha sumat a la declaració.