Un millar de sanitarios (según datos de la Guàrdia Urbana) se han manifestado desde la Plaça Sant Jaume de Barecelona hasta el Parlament para reclamar mejoras en el sistema de salud, durante la primera jornada de una semana marcada por las huelgas en Catalunya.

Los trabajadores sanitarios inician este martes una huelga de dos días -que se alargará hasta tres días en el caso de las enfermeras-, convocada por la Intersindical. Se ha llamado al paro a enfermeras, matronas, auxiliares y personal administrativo.

“O empezamos a sacudir la situación o no saldremos de esta”, ha explicado Néstor Sastre, portavoz de la Intersindical. Los manifestantes se han encontrado a las puertas de la Generalitat, mientras se celebraba el Consell Executiu de Govern. Tras su finalización, han iniciado una marcha hasta el Parlament.

Coreando consignas como “más batas, menos corbatas” o “no somos médicos, somos enfermeras”, el colectivo ha querido diferenciarse de la convocatoria de huelga que tienen mañana los médicos. “En la sanidad no sólo hay una categoría profesional”, ha dicho Sastre, para explicar por qué estos sectores convocan al paro un día antes que los facultativos.

Aún así, han asegurado que no tienen “ninguna contraposición ” con las movilizaciones previstas por Médicos de Catalunya, que durante la tarde de este martes se encuentra negociando con el departament de Salud para intentar llegar a un acuerdo antes de la huelga.

Ambos colectivos demandan mejoras similares, como son una reducción de las ratios o mejoras en las condiciones laborales de los profesionales. También ponen el acento en la falta de presupuesto. “La sanidad, o la salvamos todos o no la salvará nadie”, ha advertido Sastre.

Por su parte, el sindicato Intersindical todavía no ha tenido contactos con la Generalitat, pero prevén tenerlos en breve.

Esta jornada de huelga es la primera de tres, durante las cuales están convocados al paro hasta seis colectvos: personal sanitario, enfermeras, médicos, taxistas, docentes y estudiantes.

La Secretaria de Salud Pública en Catalunya, Carmen Cabezas, ha asegurado este lunes que las vacunas han salvado alrededor de 10.000 vidas en Catalunya durante el último año, coincidiendo con el primer aniversario desde que se pinchó la primera dosis contra la Covid-19 en una residencia catalana.

El Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya ha aprovechado el aniversario para poner en valor el trabajo y el esfuerzo de todos los profesionales que han hecho posible la campaña de vacunación en un acto en la Fira de Barcelona. El homenaje, llevado a cabo este lunes, han participado Cabezas; Gemma Craywinckel, directora del Servicio Catalán de la Salud; y Lourdes Carrés, Sandra Paixà y Leyre Martínez, como representantes de todo el personal sanitario.

La secretaria de Salud Pública, Carmen Cabezas, ha destacado en su intervención que en un año se han administrado más de 13 millones de vacunas. “Estas inyecciones llevan los nombres de las enfermeras que las han suministrado, de los administrativos y de todas las personas que lo hicieron posible”, ha señalado.

Asimismo, Cabezas ha sostenido que la campaña de vacunación contra el Covid-19 ha sido “un modelo de éxito” y “una carrera de fondo que empezó en las residencias”. No obstante, también ha querido recordar que “la carrera continúa” con las dosis de recuerdo y la vacunación de los niños. “Para hacerlo posible hemos tenido que hacer un llamamiento voluntario al que se presentaron más de 14.000 profesionales que han hecho jornadas complementarias fuera de su horario laboral”, ha añadido. 

Cabezas ha enfatizado que la vacunación “ha sido un esfuerzo colectivo” que “ha evitado cerca de 10.000 muertes y unos 400.000 contagios” y ha destacado la participación de todo el sistema sanitario. En ello, ha incluido, entre otros, “la distribución y la logística, las personas que se encargan de la comunicación con la ciudadanía y la gente del 061”.  La secretaria de Salud Pública ha terminado su intervención agradeciendo a los profesionales su “paciencia”,  sus “sonrisas” y “ser parte de la solución”. 

La enfermera y coordinadora del punto de vacunación de la Fira de Barcelona, Lourdes Carrés, ha expresado que ella, “como muchas otras compañeras”, acudieron “sin pensárnoslo” cuando las llamaron para la campaña de vacunación. “Aquí en Fira casi hemos suministrado un millón de vacunas, algo que no me habría imaginado al principio”, ha contado. Carrés también ha aprovechado su turno de palabra para agradecer la colaboración a la dirección de Fira Barcelona y al Colegio de Ingenieros y Telecomunicaciones, que les cedieron walkies para poder comunicarse dentro de las instalaciones. 

Sandra Paixà, enfermera de vacunación pediátrica en Reus, ha remarcado que los profesionales que han estado vacunando son los mismos que han estado haciendo pruebas PCR y atendiendo en urgencias y que esto ha supuesto “sacrificar horas familiares, personales y de vacaciones”. “Hoy es un día de reconocimiento a todos esos profesionales que han estado dando el cien por cien”, ha añadido.

Paixà también ha señalado que “en momentos puntuales”, como cuando se comenzó a exigir el Pasaporte Covid, ha habido “situaciones de tensión”. “A veces hemos recibido insultos”, pero ha destacado que “se han reabierto algunos puntos de vacunación en menos de 48 horas” para dar respuesta a ese problema. 

“Llevamos un año trabajando sin parar, estamos cansados y hemos visto que la ciudadanía también lo está”, ha afirmado Leyre Martínez, técnica administrativa y de planificación de puntos de vacunación de la Región Metropolitana Norte. “Pero seguimos haciéndolo todo porque está en nuestras manos acabar con esta pandemia”, ha remachado, antes de destacar que “el sistema sanitario funciona”. 

En último lugar, la directora del Servicio Catalán de la Salud, Gemma Craywinckel ha agradecido el “trabajo mayúsculo” de los profesionales de la salud. “Las vacunas están siendo parte de la solución”, ha afirmado, antes de animar al personal sanitario a seguir con la tarea. Para concluir, ha apelado a la ciudadanía para que “sea cuidadosa y coherente” en su manera de actuar.

La Conselleria de Sanitat reclama al bisbe d’Oriola-Alacant que aparte el capellà condemnat per pederàstia del seu lloc de treball a l’hospital públic d’Alacant. Amador Romero va ser condemnat a 18 mesos de presó i a pagar 60.000 euros a la víctima, un escolà d’11 anys, per abusos sexuals continuats, però no va entrar a la presó, perquè la pena no superava dos anys i no tenia antecedents.

El sacerdot va ser traslladat “a petició pròpia” de la diòcesi de Granada, amb el favor del bisbe d’Alacant, que li va permetre treballar en la seua demarcació. Des de fa deu anys, el condemnat treballa prestant serveis religiosos en hospitals públics –va estar com a capellà a l’Hospital General d’Elx–. Com passa amb les escoles públiques, és el bisbat qui fa la selecció del personal, encara que paga l’Administració.

Com a conseqüència de l’acord entre l’Estat i la Conferència Episcopal del 1985 (en temps del govern socialista de Felipe González), la Generalitat Valenciana gasta 856.000 euros a pagar els sous dels capellans en els centres sanitaris. Altres convenis, com amb el de la confessió evangèlica, impliquen que únicament s’ofereix un espai als pastors, mentre que amb la comunitat musulmana no hi ha cap mena d’acord.

Ara, segons ha pogut saber eldiario.es, el Govern valencià demana al bisbat informació sobre el sacerdot i exigeix que prenga mesures. A més, reclama que s’aparte el religiós d’un lloc de treball en què pot tindre contacte amb menors, com és un centre hospitalari públic.

Fa una setmana, el bisbat va emetre un comunicat en defensa del religiós, en què destacava que “tant la justícia civil com l’eclesiàstica no li prohibeixen o limiten per a l’exercici del seu ministeri sacerdotal”. El mateix bisbe responsable d’aquestes paraules va obligar un altre religiós, el capellà de l’Alfàs del Pi que es retractara per haver denunciat en una xarxa social la corrupció de l’Església.

Segons una denúncia del Sindicat Mèdic d’Assistència Pública (Simap), el model de gestió privada de la sanitat valenciana, el conegut com a ‘model Alzira’, va suposar un sobrecost de 64,5 milions d’euros a les arques públiques el 2015, ja que el cost sanitari per habitant en les concessions sanitàries és 61 euros més car que en la pública, 1.102 euros segons la Memòria de Gestió 2015 publicada per la Conselleria.

Amb aquests recursos, una quantitat que –apunten– pot ser encara “molt superior”, ja que no s’hi ha comptabilitzat la facturació intercentres, es podria haver contractat 1.290 metges a temps complet o haver construït un hospital comarcal de 300 llits cada any.

Aquestes són les conclusions de l’estudi detallat de Simap sobre l’impacte que ha suposat per al contribuent el funcionament dels hospitals públics amb concessió administrativa, model de gestió privada de la sanitat pública que es va implantar de manera progressiva en cinc dels 24 departaments de salut.

En concret, un habitant de la Ribera va tenir un sobrecost de 170 euros, un de Dénia 67 euros, el de Manises 54 euros i el de Torrevella 22 euros. L’excepció estaria en el departament del Vinalopó, que va resultar 9 euros menys que el cost mitjà per habitant de la Comunitat Valenciana.

En aquest model de concessió fixa, la Conselleria paga a la gestora privada un cànon anual per habitant del departament per l’atenció sanitària, la capita; “però van a càrrec de l’Administració despeses de control difícil com són la farmàcia ambulatòria, les pròtesis i les endopròtesis, l’oxigenoteràpia, el transport sanitari, la salut pública”, adverteixen des del sindicat de metges.

A més, matisen que en l’anàlisi no s’ha tingut en compte el capítol de facturació intercentres per acte mèdic, “anotacions comptables conseqüència de la prestació d’assistència a pacients d’altres departaments en l’àrea de la concessió, i que es facturen a la Conselleria directament sense que s’incloguen en la capita”.

Cost “molt superior al calculat”

Sobre això, adverteix que, atesa “la política de les concessionàries de publicitar els seus serveis i prioritzar l’atenció dels pacients de fora de les seues àrees corresponents” i pel fet que moltes concessions estiguen situades en llocs turístics “el resultat en el cost per a les arques públiques que suposa el model de concessió administrativa siga molt superior al que calcula”. Així mateix, es constata que el model de gestió pública directa de la sanitat és “més rendible” a les arques públiques valencianes que la gestió privada del ‘model Alzira’ malgrat “el ‘dogma de fe’ que afirmava, fins ara, que s’estalviava un 25-30% respecte de la gestió pública tradicional”, segons es desprén de l’anàlisi de la Memòria de Gestió 2015 i de dades de la Conselleria sobre despeses corresponents a farmàcia extrahospitalària, pròtesis i endopròtesis, oxigenoteràpia ambulatòria i transport sanitari.

Així, cinc dels vint-i-quatre departaments de salut van tenir un cost l’any 2015 de 1.051 milions d’euros detret d’un pressupost de 5.500 milions d’euros destinats a la totalitat de la sanitat valenciana aquell any.

Segons el parer de Simap, la sanitat ha de ser “recuperada” perquè el ‘model Alzira’ és “més car de mantenir, no garanteix la inversió del ‘benefici empresarial’” i és “un model fracassat que es va instaurar per decisió exclusivament política i així mateix s’ha mantingut per connivència política sense el control adequat”.

Rescissió de les concessions

Per això, ha demanat als partits polítics del Botànic (PSPV i Compromís, juntament amb Podem) que “rescindisquen els contractes amb les concessions en defensa de l’interés general de la població, sense esperar-ne la finalització”, ja que amb quasi dos anys de govern “ja tenen prou coneixement de la situació de les concessions”.

En aquest sentit, apunten que s’han rebut “multitud de denúncies” per incompliments dels plecs de condicions. A més, assenyala que, si es confirmen les actuacions per les quals s’ha personat el Consell en un procés penal contra Ribera Salud, accionista principal de la majoria de les concessions, significaria que el ‘model Alzira’ ha donat lloc “a un frau a l’Administració de dimensions encara desconegudes” en el presumpte cobrament de comissions il·legals de productes sanitaris investigat per la Udef i en procés de diligències prèvies obert en el Jutjat d’Instrucció número 4 de València.

“Hi ha coses que encara que siguin de primera necessitat no pots pagar. Ni un empastament tant sols, perquè amb prou feines arribes a final de mes”, relata Isabel Sánchez a Catalunya Plural. La Isabel té 56 anys i és una de les beneficiàries de programes de Creu Roja Catalunya des de fa un parell d'anys. El 2007 va tenir un infart i encara que després d'una llarga recuperació es va reincorporar al mercat laboral temps després va haver de deixar-ho perquè la seva salut es deteriorava. Ara rep una ajuda del Servei d'Ocupació de Catalunya de 480 euros al mes, uns diners que no li permet pagar alguns serveis bàsics que, tot i que afecten a la salut, no es troben dins de la cartera de serveis bàsics de la sanitat pública. És el cas, per exemple, de l'atenció odontològica.

Segons l'Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja el 81,4% de les persones ateses per l'entitat tenen problemes de salut bucodental, i en canvi no poden pagar-se els serveis odontològics requerits. “El dret a la salut està contemplat en l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets humans, però amb la situació actual no queda del tot garantit”, expressa Josep Quitet, vicepresident de Creu Roja Catalunya.

Amb l'objectiu de fer front a aquesta demanda el Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), juntament amb la Creu Roja i l'empresa Henry Shein han constituït la primera clínica odontològica solidària a través de la qual s'atendrà als pacients derivats de Creu Roja. En total, es preveu donar cobertura a unes 1.000 persones cada any, encara que ara en un inici només s'atendrà a pacients un dia per setmana a l'espera de més voluntaris i de veure com funciona el servei.

L'objectiu és donar cobertura odontològica a aquelles persones que la necessiten però que no poden pagar-la. “Donarem atenció gratuïta bucodental a pacients que no tenen accés a tractaments bucodentals”, va expressar Antoni Gómez, president de COEC en la presentació d'aquesta nova iniciativa.

La clínica solidària estarà situada a la seu del col·legi d'odontòlegs i constarà de vuit cadires per atendre pacients, totes amb la seva instrumentalització necessària, i dos quiròfans. Els professionals que treballaran allà seran col·legiats que ho faran de forma voluntària. De moment, com han informat des del COEC ja hi ha 32 voluntaris inscrits.

El president del col·legi va aprofitar per criticar els preus desorbitats que posen algunes clíniques dentals, aprofitant-se que es tracta d'un servei majoritàriament privat. “Es mercantilitza la pobresa. S'estafa a la gent pobra”, va dir. “L'administració hauria de ser la responsable de donar aquesta cobertura a la cartera de serveis”, va reivindicar també. 

“No hi ha dret, no pot ser que això no entri per la seguretat social malgrat tot el que cotitzem”, es queixa per la seva banda la Isabel fent referència als serveis odontològics. La Isabel, que ara es presenta a oposicions per un lloc de treball com a auxiliar d'infermeria perquè té ganes de tornar a treballar en la mesura del que pugui, celebra molt aquesta iniciativa.

“Necessitaria anar al dentista, però ara mateix no puc. Encara que fos per a una revisió, fa molt que no hi vaig”, expressa. És per això que ara és una de les candidates a visitar la clínica solidària.

Altres serveis sanitaris no garantits

Segons l'Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja sobre l'efecte de la crisi sobre la salut, un 70% dels enquestats opina que la seva situació socioeconòmica afecta a la seva salut. D'aquests, un 38% considera que aquesta situació li provoca problemes físics. Després de l'alimentació, la segona demanda que fan els usuaris d'aquesta entitat a Catalunya és la de poder rebre una atenció odontològica.

Igual que els serveis odontològics no estan coberts pel servei públic, la part del cost de la medicació que va a càrrec del pacient també és un impediment per a moltes persones.

Així, un 17% dels que pateixen una malaltia crònica, segons l'Observatori de Creu Roja, no poden pagar-se el tractament necessari. I això que dels enquestats per aquest Observatori, un 45% va dir patir algun tipus de malaltia crònica o viure amb algú que la pateix. És el cas de la Isabel, que des que va tenir l'infart té una cardiopatia crònica i no pot pagar-se el tractament necessari.

Aquesta va ser la raó per la qual la Isabel es va apropar per primera vegada a Creu Roja Catalunya. “Em va enviar l'assistenta social, em va costar molt, però m'ajuden a pagar la medicació, amb 480 euros al mes no arribo”, explica ella a aquest diari.

Més enllà dels que tenen un problema crònic però, segons l'Observatori de Vulnerabilidad, un 64% del total de les persones encuetadas té dificultats o no pot pagar els medicaments que li prescriu el metge.

A banda dels medicaments i l'atenció odontològica, l'atenció oftalmològica tampoc està garantida pel servei públic en la majoria dels casos.

És per això que fa un any el Col·legi Oficial d'Òptics optometristes (COOOC) i la Fundació Privada de la Visió van signar un conveni amb Creu Roja per oferir tractaments òptics a persones amb situació vulnerable. Un any després de la signatura d'aquest projecte s'ha donat cobertura a 247 persones derivades totes de Creu Roja. L'objectiu ara, segons l'entitat, és poder seguir oferint el servei i incrementar el nombre de beneficiaris al llarg de 2016. Aquest tipus de tractaments, encara que també tenen a veure amb la salut, tampoc estan coberts per la cartera de serveis públics, i per tant, les persones vulnerables queden excloses d'aquesta cobertura. 

Desenes de persones s’han llevat el matí de dissabte amb ganes d’agafar la bicicleta. Al voltant de 300 ciutadans s’han manifestat aquest cap de setmana en una marxa a favor d’una sanitat pública i universal i pel dret a respirar aire net. A les 12 del migdia s’han trobat a les portes de l’Hospital Clínic famílies, parelles, joves i adults amb bicicleta, patinet o simplement a peu per participar en aquesta marxa que ha seguit un recorregut pels carrers de Barcelona fins a arribar al CAP (Centre d'Atenció Primària) Manso.

L’objectiu? Explicar als ciutadans que la salut va molt més enllà del sistema sanitari. Salut no es tracta de l’absència de la sanitat, sinó de tots aquells condicionants socials que d’alguna manera o altre afecten també a la salut de les persones. Així ho expliquen els organitzadors en un manifest en què posen de relleu la importància dels determinants socials de la salut. L’organització Mundial de la Salut (OMS) defineix aquests determinants com “les circumstàncies en les què les persones neixen, creixen, viuen treballen, i envelleixen, inclòs el sistema de salut”.

Els responsables de la marxa recorden que la salut de les persones depèn també d’aspectes com la seguretat, la qualitat de l’aire, de l’aigua, els aliments, l’habitatge o les condicions de feina. En aquest sentit demanen un canvi del model de sostenibilitat dominat pel cotxe, i exigeixen un model que aposti per un aire net. Per això volen també recuperar l’espai públic dels pobles i ciutats, per a la “connivència i la participació comunitàries que potenciï la salut de tots”.

Amb aquest missatge en ment han pedalat els centenars de persones que han participat en la marxa del dissabte. Una iniciativa organitzada per diverses entitats com ara la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Resistència Clínic, Fem Sant Antoni, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) o la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta, entre d’altres.

D’aquesta forma els organitzadors volen evidenciar l’impacta de la crisi i les polítiques d’austeritat sobre la salut de les persones. “La pobresa i les desigualtats socials són l’arrel de la mala salut”, asseguren en el manifest. Amb aquesta marxa doncs, busquen posar de manifest l’amplitud del concepte salut i conscienciar a la societat de la importància del context de tot allò que afecta la salut.

Més enllà d’això però, els organitzadors reiteren també, una vegada més, la importància de tenir un sistema públic, universal i 100% públic. “Un sistema sense desigualats per qüestió de sexe, ètnia o nivell econòmic”. Per això s’han mostrat en contra de les retallades que s’han dut a terme durant aquests darrers anys, i que han suposat perdre un 14% del pressupost en salut a Catalunya.

Els organitzadors asseguren que les retallades i les privatitzacions “exclouen i limiten els drets fonamentals i instauren desigualtats”.

Catalunya Plural entrevista aquest dimarts al diputat de Junts pel Sí, Toni Comín, a qui totes les travesses situen al capdavant de la conselleria de Salut, tot i que ell no ho confirma. Us oferim un avançament de l'entrevista on Comín assenyala les prioritats que, al seu parer, hauria d'abordar el futur Govern en matèria de salut. L'entrevista completa estarà disponible aquesta nit pels socis de eldiario.es i demà al matí al correu electrònic dels subscriptors de Catalunya Plural.

Comín asenyala tres prioritats en matèria de salut: reduir les llistes d'espera, 'desprivatitzar' el SISCAT (la xarxa d'hospitals catalans d'utilització pública) i garantir la “legitimitat social” del sistema sanitari mitjançant la “màxima transparència”.

“Volem garantir que no es fa negoci privat amb l'atenció sanitària pública”, afirma Comín. En aquest sentit, recorda que la proposta d'acord amb la CUP diu que al SISCAT “no hi haurà centres que estiguin gestionats per empreses privades amb afany de lucre”, cosa que a dia d'avui sí que passa. “És una iniciativa de Junts pel Sí”, afegeix. Com serà aquest procés de “desprivatització”? “Com que volem que surtin els operadors però no els hospitals que avui gestionen aquests operadors, passarem la gestió d'aquests hospitals a operadors públics”, apunta Comín.

“Des del primer moment la CUP va donar molt de protagonisme a les qüestions de salut, i a nosaltres ens va semblar molt bé”, apunta Comín sobre les negociacions. Comín, que ha estat un dels negociadors de JxSí amb la CUP del pla de xoc social, reivindica que el “rerefons” del projecte en salut de JxSí és “garantir la legitimitat social del sistema sanitari”. A parer del diputat, s'aconseguirà mitjançant la “transparència màxima” amb la societat i amb els actors, partits i institucions davant dels quals “s'ha de rendir comptes sobre el sistema sanitari”. En aquest sentit, aposta per garantir que els diferents concerts i contractes entre els diferents operadors es fan d'acord a criteris “clars, equitatius i justos”.

Així mateix, Comín assenyala la prioritat de reduir en un 50% el temps mig de les llistes d'espera en les proves diagnòstiques, així com, tal i com diu la proposta d'acord de JxSí, un 10% en les llistes d'espera quirúrgiques.

Més enllà de la sanitat, Comín demana abordar la desigualtat en el conjunt de polítiques del Govern. “Sabem que la desigualtat és una de les principals raons que expliquen la salut d'una societat. Les societats desiguals tenen pitjor salut, i les més igualitàries millor salut”, explica el diputat. “Si volem fer un país amb el dret a la salut garantit no només hem de fer polítiques sanitàries, es tracta de fer un país més igualitari”, rebla.

“La gent ha de saber que els diners en salut es gasten de la forma més eficient i equitativa possible per garantir la qualitat de l'assistència sanitària”, conclou Comín.

Per rebre l'entrevista amb Toni Comín al teu correu subscriu-te al butlletí de Catalunya Plural.subscriu-te al butlletí de Catalunya Plural.

Després de la victòria de CiU a les eleccions del 2010, la conselleria de Salut va canviar la cara de la socialista Marina Geli per la de Boi Ruiz, qui havia ostentat la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals, la gran patronal de la sanidad privada catalana, des del 2008 fins llavors. Ruiz, que fins aquell moment era desconegut per la majoria dels catalans, no trigaria a convertir-se en un dels consellers que aixecaria més volada i de qui se n’ha demanat, en múltiples ocasions, la dimissió. Tot i les crítiques, Mas el va mantenir al capdavant de Salut en el seu segon govern el 2012, però ara la candidatura de Junts pel Sí fa poc probable la seva continuïtat.

Si la gran incògnita pel nou govern era com s’evitaria que les retallades no afectessin la qualitat assistencial, avui dia queda clar que la tisorada en més de 1.300 milions d’euros va tocar, entre d’altres, les llistes d’espera per ser intervingut, ha obligat a tancar llits i quiròfans i ha augmentat la pressió sobre els professionals, que han vist reduït el seu sou mentre disposen del mateix temps per assumir més feina. Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local en Salut del Departament, reconeix a Catalunya Plural que el govern ha hagut de prendre mesures que no hauria volgut prendre però segons ell “el sistema de salut està intacte” i el nivell de satisfacció per part dels usuaris segueix mantenint molts bons resultats. Tot plegat explica en bona part que el 2015 representants d’una cinquantena d’entitats formalitzessin la creació de la Marea Blanca de Catalunya, que naixia amb la voluntat de ser un espai comú de mobilització contra totes les temptatives de desmantellar o privatitzar la sanitat pública.

Les retallades

Segons dades oficials, el 2010 el pressupost del departament de Salut era de més de 9.000 milions -concretament 9.709.389.100 euros- , una xifra que va anar baixant progressivament fins que aquest 2015, que té pressupostats 8.466 milions, ha augmentat per primera vegada en els darrers cinc anys respecte a l’any anterior. Tot i que suposa un lleuger augment en comparació amb l’any 2014, segueix estant molt lluny de les xifres de 2010, 2011 o 2012. Entre 2010 i 2013 el pressupost es va mantenir per damunt dels 8.500 milions d’euros però el 2014, per exemple, va tocar fons amb prop de 8.200 milions. En total, les reduccions pressupostàries han suposat que avui es compti amb 1.300 milions d'euros menys que el 2010.

Dit d’una altra manera, i segons dades de Salut, si el 2010 es va comptar amb 1.297,45 euros per càpita, els anys que es va comptar amb menys van ser el 2013 i el 2014, que rondava els 1.090 euros per càpita. Aquest 2015 és de 1.120, encara inferior a les xifres de 2010, 2011 o 2012. Amb tot, el govern segueix vantant-se que malgrat les retallades s’ha aconseguit mantenir en un 40% la quota dels comptes de la Generalitat per Salut.

D’altra banda, cal destacar que l’Institut Català de la Salut (ICS), que és l'empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya -presta atenció sanitària a gairebé sis milions d'usuaris de tot el territori- ha vist reduit el seu pressupost considerablement. L’ICS, que gestiona prop de 300 Centres d’Atenció Primària (CAP) i vuit hospitals -Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans- ha reduït el seu pressupost de 2.915.506.800 (l’any 2010) a 2.551.870.000 (2015).

Derivacions a centres privats

La reducció del pressupost de l’ICS contrasta, però, per exemple, amb l’augment de les transferències del CatSalut amb centres privats del grup IDC que formen part de la xarxa d’utilització pública. El CatSalut hauria passat de transferir a IDC 71,1 milions d’euros el 2010 a 127 milions el 2012.

En part, aquest augment s’explica per les derivacions a centres del grup, com per exemple, l’Hospital Sagrat Cor, la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya. En el cas de l’Hospital General de Catalunya, el contracte amb el CatSalut per la prestació de serveis és de 17.539.771 euros anuals i a la Clínica del Vallès el CatSalut li adjudica els serveis d’assistència per una anualitat de 7.3750.610 euros. Aquest diari recollia recentment l'exemple de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, que deriva pacients al grup privat IDC Salud mentre manté llits tancats.

Amb tot, Francesc Sancho justifica que les derivacions se segueixen fent amb els mateixos centres, centres del SISCAT, i que aquest govern “no ha introduït res de nou”, res que no es fes amb el Tripartit, assegura. Entre els centres dels quals parla Sancho però, n’hi ha que si bé formen part de la xarxa pública són de titularitat privada. Explica que les derivacions depenen també del preu i es mostra convençut que és un sistema “útil” i que “estalvia diners”.

Llistes d’espera

Si bé el govern presentava enguany que el 2014 s’havien reduït les llistes d’espera en un 12% respecte a l’any anterior -21.610 persones menys- i és cert que des del 2011 la tendència ha estat decreixent en els darrers anys, en part ho ha estat perquè les xifres assolides el 2011 eren rècord en nombre de pacients esperant per ser intervinguts. El 2014 hi havia 193.879 pacients en llista d’espera, és a dir, gairebé 40.000 més que el 2010, quan n’hi havia 153.916. Amb tot, les dades de 2012 i 2013 tampoc eren per tirar coets, 188.176 i 181 559 respectivament.

D’altra banda, el temps mitjà d’espera dels pacients per intervenir en llista és un indicatiu que no permet valorar la individualitat de casos en què aquesta espera es va allargar més del compte o casos en què l’espera era determinant per la salut del pacient. Francesc Sancho, del departament de Salut, reconeix que en alguns casos s’han superat els terminis d’espera fixats i explica que convé introduir aspectes socials i de salut que determinin les llistes d’espera més enllà de processos burocràtics fixats matemàticament. Cal tenir en compte però que, com explicava aquest diari, el sistema de computació depèn d'uns criteris que permeten al departament ajustar els temps.

Amb tot, en les operacions garantides, el temps mitjà d’espera se situava el 2014 en 2,92 mesos mentre que el 2013 ha estat de 4,45 i el 2010, de 3,98. Sancho destaca els avenços que s’han fet en casos com la cirurgia cardíaca -ha disminuït un 70% l’espera- o oncològica, on totes les operacions estan per sota dels 45 dies d’espera entre aquells pacients que han de ser intervinguts.

Menys personal i menys llits

La plataforma Dempeus per la salut denunciava fa uns mesos en un article que la reducció pressupostària i les retallades de personal impulsades pel Govern català des del 2010 als vuit hospitals i 280 centres d’assistència primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS), pertanyents a la Generalitat, “han portat aquests centres a una situació de supervivència al límit”. Segons indica el text s’hauria prescindit des del 2010 de 5.810 professionals sanitaris entre metges, infermeres, auxiliars sanitaris i personal administratiu. D’altra banda, els 38.000 que conformen actualment la plantilla de l’ICS haurien perdut el 25% del seu salari. Sancho reconeix que s’ha augmentat la càrrega assistencial dels professionals, posa en valor la seva tasca i remarca que hi ha hagut un augment del reconeixement social vers els sanitaris que considera molt positiu.

D’altra banda, com recollia ja aquest diari, segons un informe elaborat per Salut, i agafant dades de 2012 com a referència, Catalunya està per sota de la mitjana espanyola pel que fa al nombre de llits per habitant tot i que té més activitat que altres comunitats autònomes. Exemple del tancament estructural de llits ho són els dos hospitals públics més grans de Catalunya: l’Hospital de Bellvitge i el de Vall d’Hebron. En el cas del primer, aquest comptava el 2010 amb 906 llits hàbils mentre que el 2013 només disposava de 724. El de Vall d’Hebron, el principal hospital de Catalunya en capacitat, va passar de tenir 1.176 llits el 2010 a tenir-ne 1.017 el 2013.

La polèmica dels consorcis

La creació del Consorci del Clínic i la intenció de crear un Consorci a Lleida han provocat la manifestació de professionals i usuaris que s’oposaven a aquesta forma jurídica. En el cas del consorci del Clínic, les prop de 4.000 al·legacions presentades no van servir per aturar-lo però en el cas del consorci de Lleida, que comptava amb una oposició molt major i que es va traduir en prop de 12.000 al·legacions, s’ha aconseguit aturar, com a mínim, temporalment.

En el cas del Clínic, que es trobava sense forma jurídica des del 2008, treballadors i usuaris de l’Hospital aplegats en l’assemblea Tancada Clínic temien que l’aprovació del Consorci no es traduiria en un consorci 100% públic. De fet, el Consorci finalment constituït deixa la porta oberta a la participació privada ja que en els estatuts no s’especifica la titularitat jurídica de les institucions que poden participar.

Tot plegat va forçar entre altres coses la celebració d’un ple extraordinari sobre salut, un fet que feia trenta anys que no es produïa i en el que si es va evitar la reprovació de les polítiques del govern, va ser gràcies al suport d’ERC a CiU.

Justiniano Villarán està afectat d'una malaltia neurològica anomenada síndrome piramidal, que el va portar a sotmetre's a una intervenció quirúrgica que li va costar gairebé 9.000 euros

La Fiscalia demana 4 anys de presó i una indemnització de 8.716,26 euros per un presumpte "delicte d'estafa" per al metge que es va negar a operar-lo per la pública, el neurocirurgià Juan Maestro de León, que treballa a l'Hospital Mútua de Terrassa i a la clínica privada Treton

Segons un treballador de l'Hospital Mútua de Terrassa més del 90% dels metges i cirurgians de la Mútua tenen també consulta privada al centre. "Això ja fa que molts vulguin portar l'aigua al seu molí", explica a aquest diari

“A partir de l'operació el doctor em garanteix que em traurà el dolor en un 80%. Els primers mesos 4 o 5 mesos va anar força bé, vaig començar a treballar, però després va anar a pitjor”, explica Justiniano Villarán a aquest diari. Es refereix a l'operació de síndrome piramidal -consistent en l'alliberament i descompressió del nervi ciático- a què es va sotmetre el 17 de Setembre de 2012 i per la qual va pagar gairebé 9.000 euros a una clínica privada després de ser estafat. El seu cas, denunciat fa dos anys per l'ONG Sicom, tanca ara la fase d'instrucció i la Fiscalia demana 4 anys de presó i una indemnització de 8.716,26 euros per un presumpte “delicte d'estafa” per al metge que es va negar a operar per la pública, el neurocirurgià Juan Maestro de León.

Justiniano estava afectat des de feia sis anys d'una malaltia neurològica anomenada síndrome piramidal. Desesperat per la falta d'un diagnòstic clar a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la família de Justiniano va decidir investigar pel seu compte i va trobar el nom del doctor Juan Maestro de León, qui treballava a l'Hospital Mútua de Terrassa, a escassos quilòmetres del Taulí. Maestro de León, un neuròleg especialista en aquesta patologia, compaginava aquesta feina a l'hospital de la xarxa pública amb el tractament de pacients des de la privada, la policlínica Treton.

Justiniano Villarán va sol·licitar al Taulí que se'l derivés a aquest especialista. Van passar mesos sense resposta i va ser llavors quan Justiniano i la seva família van decidir contactar, davant la situació d'urgència, directament amb el doctor Maestro de León a través del web de la seva clínica privada. Aquest els va advertir, segons diu l'escrit de l'acusació, que l'operació no la podia fer per la Seguretat Social i que entre Clínica i honoraris serien uns 9.000 euros.

Abans d'ingressar a l'Hospital Mútua de Terrassa per fer el preoperatori, el doctor els va remarcar al pacient i al seu germà que Justiniano havia de dir que es tractava d'una hèrnia discal. “Que no se li acudeixi dir que es tracta d'una síndrome piramidal”, diu el text de l'acusació sobre això. Segons explica a aquest diari el germà del Justiniano, Francisco Villarán, aquest fet és un dels aspectes que està pendent de resoldre.

Després de l'operació, el Justiniano i el seu germà li demanen al metge una factura, cosa que el doctor ja els havia avisat que no faria, així com l'informe clínic amb la realitat de la intervenció realitzada. El Francisco li va explicar al doctor que reclamarien les despeses de l'operació a la Seguretat Social i el metge li va contestar: “No opero una síndrome piriforme per la seguretat social perquè no em surt dels ous”. Una frase que segons l'advocat de l'acusació José Aznar, de l'Associació Defensor del Pacient, manifesta el seu interès de lucrar-se.

Amb tot, la família Villarán va abonar la quantitat reclamada i va presentar una denúncia per delicte d'estafa que fins ara estava en procés d'instrucció. Van pagar 6.000 euros pels honoraris professionals, 2.200 euros en concepte d'estada a la Mútua de Terrassa, 506,26 per una Ressonància Magnètica a la Dexeus i 170 per les visites a la privada Treton.

Aquesta setmana, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Terrassa ha resolt que es declara obert el judici oral per delicte d'estafa de què s'acusa el doctor Juan Luis Maestro de León com a autor i a la Mútua de Terrassa en concepte de responsabilitat civil. El judici -que segons ha dit aquest dijous l'advocat podria trigar entre 6 i 8 mesos- i la decisió correspondran a l'Audiència Provincial de Barcelona.

Llistes d'espera “perverses”

En una roda de premsa celebrada aquest dijous l'advocat de l'acusació José Aznar, ha parlat de llistes d'espera “perverses” i ha criticat que el mateix sistema afavoreix que hi hagi conductes com la del doctor Maestro de León, que porten a l'aprofitament de recursos públics per interessos privats. El secretari de Dempeus per la Salut Pública, Toni Barbarà, també present a la roda de premsa, ha afegit que “les llistes d'espera acaben, a base de sofriment, abocant aquestes persones a assumir despeses per la privada, és insuportable”.

Segons un treballador de l'Hospital Mútua de Terrassa que prefereix parlar des de l'anonimat, més del 90% dels metges i cirurgians de la Mútua tenen també consulta privada al centre. “Això ja fa que molts vulguin portar l'aigua al seu molí”, explica a aquest diari. “Ens hem trobat ja diversos casos de metges que reparteixen la targeta de la seva clínica, aquesta i altres pràctiques s'estan estenent perquè hi ha llistes d'espera de dos anys, de gent que està patint molt. S'haurien de separar totalment la pública i la privada”, conclou en declaracions a aquest diari.

Per la seva banda, Francisco Villarán ha assegurat que l'experiència dels últims anys els ha portat a dir que la sanitat pública és el mitjà d'enriquiment d'algunes persones. “Un metge sense escrúpols s'aprofita d'una situació en què conviuen públic i privat en un mateix hospital”, ha dit. També ha carregat contra l'Institut Català de la Salut (ICS) qui “s'ha limitat”, segons ell, a 2 resolucions sancionadores per falta greu. “Més lamentable és l'actitud del conseller Boi Ruiz, que va arribar a dir que es tractava d'un error administratiu”, ha afegit. “Més que un error és un horror, ha puntualitzat més tard el secretari de Dempeus per la Salut Pública.

Ara, després de gairebé tres anys de l'operació, el Justiniano tornarà a ser operat, aquest cop a l'Hospital Vall d'Hebron. “Després de lluitar molt el dia 20 em tornen a operar, i tinc molta esperança, crec que aquesta vegada serà la bona”, diu.

En l’últim dia de compareixences a la comissió parlamentària que investiga les irregularitats a la sanitat catalana, Boi Ruiz va rebatre aquest dilluns una per una les diferents acusacions de corrupció i malversació de fons públics a la sanitat catalana.

Pel que fa a Josep Prat, que gestionava l’Institut Català de la Salut (ICS) alhora que era directiu de USP Hospitals, una empresa privada del sector sanitari, Boi Ruiz va negar que hi hagués incompatibilitats. “No hi ha cap relació ni cap negoci entre USP i l’ICS” va dir. “No hi ha incompatibilitat aplicant el criteri vigent”.

Ruiz va anar més enllà de la negació d’un cas concret i també va criticar el “mite de les portes giratòries” a la sanitat catalana. En la seva opinió, és cert que “hi ha una certa endogàmia” però va considerar que aquest fet “no és dolent” i que passa en altres sectors. “El que és dolent és la permanència ininterrompuda en el mateix càrrec”, va afirmar.

En el cas del sobrecost de les obres de construcció del nou hospital Sant Pau, el conseller va dir que “s’ha de demostrar que el que sembla és el que és”. El pressupost previst per aquestes obres eren de 216 milions d’euros però van acabar costant a l’erari public uns 293 milions d’euros, és a dir un 35% o 77 milions més del previst. Per a Boi Ruiz, “no hi ha cap hospital que hagi complert amb el pressupost inicial”. Segons el conseller, això es deu al fet que les obres es posen en marxa anys després de l’inici del projecte.

Tot i negar les irregularitats, el conseller va anunciar unes mesures per tal de garantir les bones pràctiques al sistema públic de salut. Va explicar que les empreses públiques i consorcis abandonaran qualsevol participació que tingui en societats mercantils alienes a la seva finalitat de servei públic. També va anunciar que s’elaborarà un codi ètic de bones pràctiques. El consell de presidents d’empreses públiques i consorcis rebrà l’encàrrec de consensuar-lo. Per altra banda, va afirmar la necessitat de “reforçar la gobernança i despolititzar-la” tot i que no va donar més detalls sobre com arribar-hi.

Ruiz també va criticar que alguns grups parlamentaris parlin de “fragmentació de l’ICS”. “L’únic que es fa es que puguin gestionar-se els seus hospitals com es gestionen tots els hospitals, amb autonomia”, va insistir.

Amb la compareixença de Boi Ruiz es va tancar aquesta fase de treball de la comissió que va ser marcada per diverses polèmiques, en especial quan CiU i PSC van rebutjar conjuntament la compareixença de veus crítiques amb el sistema sanitari català com ara els editors de la revista 'Cafè amb Llet' o l'exmembre de la Sindicatura de Comptes Agustí Colom, autor de l'anomenat 'informe Crespo'. A partir del setembre, els grups parlamentaris treballaran sobre la redacció de conclusions i recomanacions que hauran de ser presentades al ple del Parlament para la seva votació.

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, va comparèixer ahir davant la comissió parlamentària que investiga les irregularitats en la sanitat catalana, i es va mostrar molt clar a l'hora de denunciar els casos de confusió entre sector públic i privat en aquest àmbit. Va apuntar particularment a l'empresari Ramon Bagó, acusat de beneficiar el seu grup de restauració Serhs amb contractes amb centres públics del Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC), del qual n'era directiu.

De Alfonso va afirmar que, donades les característiques del Consorci, la llei d'incompatibilitats per a alts càrrecs de la Generalitat hauria d'aplicar-se en el cas de Bagó. “Ha incomplert la llei”, va assegurar, i va afegir que es tracta d'un cas “de llibre”. Segons el director d'Antifrau, no hi ha “cap dubte” de la concurrència d'interessos privats i púlicos en la gestió de Bagó. Malgrat aquesta afirmació, va rebutjar pronunciar-se sobre si aquests fets eren constitutius de delicte, encara que va assegurar haver transmès tota la informació a la fiscalia.

De Alfonso va carregar contra els consorcis ja que, segons va explicar, l'Oficina Antifrau va detectar una “debilitat en el propi control intern”, cosa factible atès que “qui està al capdavant del consorci té interessos privats”, va apuntar. “Hi ha un maneig d'allò públic per part del sector privat que beneficia als privats”, va assegurar, abans d'advocar per un major control dins dels consorcis sanitaris per part de l'Administració.

Manté nega les acusacions d'incompatibilitat

Després de De Alfonso va comparèixer Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut i actualment imputat per diversos delictes relacionats amb la seva funció d'assessor d'Innova, el hòlding municipal de Reus (Tarragona). Aquest organisme, que controla el 70% del pressupost de l'Ajuntament i gestiona una dotzena de centres sanitaris a través de la seva filial Sagessa, va realitzar pagaments presumptament no justificats -superiors a un milió d'euros- a Carles Manté. Al capdavant d'aquesta empresa hi havia Josep Prat, alhora que dirigia l'Institut Català de la Salut (ICS).

Manté es va defensar de les acusacions en contra seu, no sense haver carregat abans contra la revista Cafè amb Llet, que va participar en la revelació de les seves presumptes irregularitats. L'exdirector del CatSalut va afirmar que la revista tenia “poc rigor”. Així mateix, Manté va explicar les condicions de la seva contractació per part d'Innova. “En els meus tres anys com a director del Servei Català de la Salut no havia signat cap conveni amb Innova”, ha assegurat. També va dir que va crear una empresa unipersonal per poder prestar serveis a diferents empreses. Segons va explicar, va facturar a Innova uns 13.000 euros mensuals per tasques d'assessorament encara que va assegurar que les seves exigències eren més altes. Però va insistir que en mai va treballar per a empreses privades.

Geli carrega contra qui vol “desprestigiar” la sanitat catalana

També va comparèixer l’exconsellera de Salut, Marina Geli (PSC). La diputada, que va ser al capdavant del Departament del 2003 al 2010, va denunciar uns intents de deprestigiar el sistema sanitari català amb l’objectiu de “desmuntar-ho”. Va explicar que un “revisionisme total pot donar ales als que utilitzen la crisi per dir que allò públic no es pot gestionar perquè és ineficient” i va insistir que que “no es poden posar en qüestió els bons resultats que ha donat en els últims trenta anys”.

La comissió del Parlament encarregada d’esclarir les irregularitats en el sistema de sanitat pública de Catalunya s’ha constituït aquest divendres, dos mesos després d’haver estat aprovada pel ple. Els 15 membres que la conformaran han escenificat el seu acord perquè la comissió sigui presidida per Meritxell Borràs (CiU).

La comissió té els seus origens en la legislatura anterior però havia quedat desactivada per l’avançament de les eleccions. El pla de treball preveia la compareixença de l’actual conseller de Sanitat, Boi Ruiz, així com de la seva predecessora, Marina Geli (PSC). Entre els altres compareixents hi havien de figurar també diverses persones sospitoses de corrupció o d'haver-se lucrat amb diners públics: Xavier Crespo, Ramon Bagó i Josep Prat.

Crespo, diputat per CiU, està en el centre d’un presumpte cas de malversació de fons públics entorn a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, entitat que gestiona els hospitals de Blanes i Calella. Se sospita l'ús indegut d'almenys 1,3 milions d'euros que va beneficiar Crespo i la seva dona, a més de dos regidors del Maresme (de CiU i el PSC).

L'exalcalde de Calella Ramon Bagó (CiU), president i principal accionista del grup de restauració Serhs, també haurà de compareixer per haver obtingut suposadament per a la seva empresa l'adjudicació a dit de contractes milionaris amb hospitals catalans. Es dóna la casualitat que aquests centres sanitaris pertanyen al Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC), del qual Bagó n'era directiu. El cas va ser destapat per la petita revista gironina “Café amb llet”.

El cas Prat, per la seva banda, està relacionat amb el holding d'empreses municipals de la localitat tarragonina de Reus: Innova. Aquesta entitat, que controla el 70% del pressupost de l'Ajuntament i gestiona una dotzena de centres sanitaris a través de la seva filial Sagessa, va realitza pagaments no justificats –superiors a un milió d'euros– a l'exdirector del Servei Català de la Salut, Carles Manté, i l'arquitecte de l'Hospital Sant Joan, Jordi Batesteza. En l'època en què es van efectuar aquestes suposades irregularitats, el director d'Innova era Josep Prat, que compaginava aquest càrrec amb el de director de l'Institut Català de la Salut (ICS) i amb el de vicepresident del grup sanitari privat USP Hospitals.

Els escàndols també han esquitxat l’hospital Sant Pau de Barcelona. La Justicia està investigant les adjudicacions de contractes per a la construcció del nou edifici de l'hospital així com un possible repartiment de sobresous i llocs de treball.

El pla de treball, que es basarà probablement en el programa preparat per la precedent comissió, serà aprovat durant la propera reunió, d'aquí a dues setmanes.

Més de mig centenar de Iaioflautes han ocupat aquest matí el Departament de Salut de la Generalitat per sumar-se a les protestes per la sanitat pública arreu de Catalunya i reivindicar que la salut no és un negoci. El manifest de l'acció assegura que des del Govern “diuen que les retallades ens les imposa l’Estat Espanyol a qui l’imposa la Troika (FMI, BCE, Comissió Europea), però lluny de plantar-se, s’aprofiten per fer negoci a costa del drets de totes”.

Els Iaioflautes exigien parlar amb el Conseller Boi Ruiz per “acomiadar-lo com es mereix de la seva etapa de conseller i dir-li que no oblidem el que ha posat en marxa per molt que s’amagui a l’empresa privada i aconseguim que no formi part del nou Govern”.

Responsables del Departament s'han mostrat disposats a reunir-se amb els manifestants i un representant dels treballadors de l'Hospital Clínic. Però la reunió finalment no s'ha celebrat perquè s'han negat a permetre la presència de la premsa. “No han volgut reunir-se davant dels mitjans perquè no tenien arguments, però nosaltres ens neguem a una reunió de camaraderia”, ha declarat el iaioflauta Paco González a les portes del departament.

Diversos iaioflautes han pres la paraula per recordar que tots coneixen casos de persones que han estat mesos en llistes d'espera. Un d'ells ha assegurat que “no ens veuen com a persones, sinó com a unitats de producció”.

Tampoc han faltat crítiques a “la injustícia que permet que hi hagi un Conseller com Felip Puig mentint descaradamet o que sigui diputat Xavier Crespo, que s'ha emportat milions d'euros de la sanitat pública”.

Els iaioflautes han decidir seguir la protesta sumant-se a la tancada a l'Hospital Clínic. Quan els han fet triar entre anar en metro o caminant, han optat massivament per prendre els carrers, on han rebut ànims d'estudiants, conductors i fins i tot un agent de la Guàrdia Urbana.

Mentre el comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona continua amb la tancada indefinida iniciada el passat 28 de novembre, diversos centres se sumen als actes de protesta contra les retallades a la sanitat pública catalana. Les diferents accions i mobilitzacions reben el suport de la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics. La Platafaforma agrupa sindicats diversos com el Sindicat Independent ANPE (Ensenyament), ASPEPC-SPS (Secundària), CCOO, CSI-F, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda GESTHA, IAC, Intersindical-CSC, SAC, SATSE, SIAT, STAJ, UGT, USAE, USOC.

Segons els sindicats, les retallades no només suposen una agressió als drets laborals dels treballadors i les treballadores del sector, sinó que estan deteriorant el servei a la ciutadania i s’està encaminant la seva privatització. A més, temen que la Generalitat continuï retallant el pressupost de la sanitat pública el 2013.

El Parc Taulí, el primer de la llista

El primer centre que s’ha afegit a les mobilitzacions del Sant Pau ha estat el Parc Taulí de Sabadell, on el Comitè d'Empresa i treballadors de l’hospital s’han tancat aquesta matinada al vestíbul del centre. Durant les primeres hores d’aquesta tancada indefinida, s’han concentrat una cinquantena de persones que han participat en una assemblea. A banda del Parc Taulí de Sabadell, una desena de centres també es mobilitzaran amb diverses accions que, en alguns casos, duraran fins divendres. A l'Hospital de la Vall d'Hebron, les mobilitzacions ja han començat amb diverses assemblees però el tancament “contra la privatització-negoci de la sanitat” començarà a la mitjanit. Durant el dia, hi haurà diverses activitats entre les quals destaca una assemblea amb tots els treballadors i treballadores.

Al Clínic, en contra de la privatització

A l'Hospital Clínic, un centre que podria ser privatitzat de manera imminent, hi haurà concentracions a partir de les 11:00 del matí i a més d’un dinar popular, el Grup de Defensa de la Sanitat Pública farà una xerrada on es debatran les opcions de gestió pública i privada de la salut. Les accions també arribaran a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona on es farà una cadena humana contra les retallades socials i laborals. A l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès, a Vilafranca, també es faran accions. A l'Hospital Verge Cinta de Tortosa, també es preveu la formació d’una cadena humana que envolti l’hospital durant una una tancada de dotze hores que s'allargarà fins les deu de la nit. A Girona, els sindicats CATAC, CCOO, MC, SATSE i UGT han convocat un “recés” jugant amb el simbolisme de la data i a l'Hospital de Granollers hi ha convocada una protesta simbòlica sobre les noves retallades plantejades per la direcció en la negociació del conveni. La tancada en aquest centre vallesà durarà 24 hores (entre les 8:00 hores del 13 de desembre i les 8h del 14). A l'Hospital Municipal de Badalona, Badalona Serveis Assistencials, també ha convocat una concentració a les 12:00 hores davant de l'edifici d'administració. A més, també a Badalona, els treballadors i les treballadors de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), juntament amb usuaris i usuàries, faran a partir de les 13 hores una cadena humana que envoltarà l’hospital.

A banda de les mobilitzacions, la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics asseguren que han acordat posar en marxa els equips jurídics per prendre accions comunes davant la supressió de la paga extra del mes de desembre. En aquest sentit, convocaran una concentració davant el Parlament el dia que es constitueixi la desena legislatura.

Mentre el comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona continua amb la tancada indefinida iniciada el passat 28 de novembre, diversos centres se sumen als actes de protesta contra les retallades a la sanitat pública catalana. Les diferents accions i mobilitzacions reben el suport de la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics. La Platafaforma agrupa sindicats diversos com el Sindicat Independent ANPE (Ensenyament), ASPEPC-SPS (Secundària), CCOO, CSI-F, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda GESTHA, IAC, Intersindical-CSC, SAC, SATSE, SIAT, STAJ, UGT, USAE, USOC.

Segons els sindicats, les retallades no només suposen una agressió als drets laborals dels treballadors i les treballadores del sector, sinó que estan deteriorant el servei a la ciutadania i s’està encaminant la seva privatització. A més, temen que la Generalitat continuï retallant el pressupost de la sanitat pública el 2013.

El Parc Taulí, el primer de la llista

El primer centre que s’ha afegit a les mobilitzacions del Sant Pau ha estat el Parc Taulí de Sabadell, on el Comitè d'Empresa i treballadors de l’hospital s’han tancat aquesta matinada al vestíbul del centre. Durant les primeres hores d’aquesta tancada indefinida, s’han concentrat una cinquantena de persones que han participat en una assemblea. A banda del Parc Taulí de Sabadell, una desena de centres també es mobilitzaran amb diverses accions que, en alguns casos, duraran fins divendres. A l'Hospital de la Vall d'Hebron, les mobilitzacions ja han començat amb diverses assemblees però el tancament “contra la privatització-negoci de la sanitat” començarà a la mitjanit. Durant el dia, hi haurà diverses activitats entre les quals destaca una assemblea amb tots els treballadors i treballadores.

Al Clínic, en contra de la privatització

A l'Hospital Clínic, un centre que podria ser privatitzat de manera imminent, hi haurà concentracions a partir de les 11:00 del matí i a més d’un dinar popular, el Grup de Defensa de la Sanitat Pública farà una xerrada on es debatran les opcions de gestió pública i privada de la salut. Les accions també arribaran a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona on es farà una cadena humana contra les retallades socials i laborals. A l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès, a Vilafranca, també es faran accions. A l'Hospital Verge Cinta de Tortosa, també es preveu la formació d’una cadena humana que envolti l’hospital durant una una tancada de dotze hores que s'allargarà fins les deu de la nit. A Girona, els sindicats CATAC, CCOO, MC, SATSE i UGT han convocat un “recés” jugant amb el simbolisme de la data i a l'Hospital de Granollers hi ha convocada una protesta simbòlica sobre les noves retallades plantejades per la direcció en la negociació del conveni. La tancada en aquest centre vallesà durarà 24 hores (entre les 8:00 hores del 13 de desembre i les 8h del 14). A l'Hospital Municipal de Badalona, Badalona Serveis Assistencials, també ha convocat una concentració a les 12:00 hores davant de l'edifici d'administració. A més, també a Badalona, els treballadors i les treballadors de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), juntament amb usuaris i usuàries, faran a partir de les 13 hores una cadena humana que envoltarà l’hospital.

A banda de les mobilitzacions, la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics asseguren que han acordat posar en marxa els equips jurídics per prendre accions comunes davant la supressió de la paga extra del mes de desembre. En aquest sentit, convocaran una concentració davant el Parlament el dia que es constitueixi la desena legislatura.