La reunió del dispositiu de seguretat del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, celebrat aquest diumenge ha ultimat els detalls de l'operatiu que es desplegarà aquest dilluns “per a garantir la seguretat i vetlar perquè tots els actes programats es desenvolupen amb normalitat” ha assenyalat el delegat de Govern, Juan Carlos Moragues.

Entre els anuncis més destacats està el reforç amb un centenar d'agents de la Policia Nacional arribats de fora de València, reforç en el qual participaran els antidisturbis de la UIP (unitats d'intervenció policial). Aquesta dotació se suma a l'anunciada per la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, d'un reforç del 34% d'agents en el dispositiu de la Policia Local de València, la qual cosa significa 327 policies locals en els carrers, 171 en el torn de matí i 156 en el de vesprada, mentre que l'any passat, el nombre d'agents que va integrar el dispositiu va ser de 244 agents, 146 al matí i 98 a la vesprada.

L'augment de les forces s'emmarca en una celebració del 9 d'Octubre contaminada per l'ambient generat pel procés independentista català, que ha generat la mobilización de la ultradreta, així com la celebració de més manifestacions en el mateix dia.

A la reunió de seguretat van participar el subdelegat de Govern a València, José Vicente Herrera, el Cap Superior de Policia, José Javier Cuasante, el comissari principal, Cap provincial de València, Miguel González de Fez, el Tinent Coronel de la Guàrdia Civil, José Celdrán, el Director de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, el comissari cap de la unitat de la Policia Nacional adscrita, Álvaro Rodríguez, la Coordinadora de l'àrea de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, i l'Intendent General Cap de la Policia Local, José Serrano.

“Hi ha una excel·lent coordinació entre tots els cossos policials i vull agrair per endavant l'intens treball que estan fent”, ha manifestat Moragues. En l'operatiu participa la Policia Nacional, la Guàrdia Civil -que col·labora amb trànsit i control de material pirotècnic-, la Policia de la Generalitat i Policia Local.

El destí, quasi sempre irònic i capritxós, ha volgut que el pròxim 9 d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana, coincidisca amb el dia en el qual podria tenir lloc a Barcelona la Declaració Unilateral d'Independència de Catalunya.

La situació que es ve vivint en les últimes setmanes en la comunitat catalana, especialment el passat dia 1 amb motiu del referèndum, ha provocat un desplaçament massiu d'antiavalots de la Policia Nacional de la Comunitat, a més d'altres autonomies, a Catalunya.

Aquesta mateixa situació de conflicte farà que la festivitat del 9 d'Octubre es visca amb màxima tensió en les tres províncies valencianes, però especialment en la ciutat de València, on tindrà lloc la tradicional processó cívica amb la Senyera des de les 12.00 hores, però sobretot, una manifestació convocada per la Comissió 9 d'Octubre, que encapçala Acció Cultural del País Valencià (ACPV), sota el lema 'Si al valencià'.

A aquesta marxa s'ha unit una altra convocada per la CUP i Arran, entitats separatistes, sota el lema 'La independència és l'únic camí'. Ambdues partiran a les 18.00 hores de la plaça Sant Agustín.

En aquest context, i davant la mobilització d'agents que es va produir amb motiu del referèndum, fonts sindicals han informat a eldiariocv.es que els comandaments tenen previst organitzar el dispositiu de seguretat “amb els que queden a València i si és necessari portant d'altres ciutats i comunitats, està previst que vingen els que siguen necessaris”.

A més, han comentat que a més d'açò, “es reforçarà amb agents de la resta d'unitats”, la qual cosa ja es va fer per exemple per al partit del passat diumenge a Mestalla entre València i l'Athletic de Bilbao, o per a controlar la manifestació convocada per Espanya 2000 enfront del Teatre Micalet, on la plataforma 'Pel dret a decidir' havia convocat un acte en favor del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya.

En aquest sentit, fonts de Delegació del Govern han assegurat que “la seguretat va a estar més que garantida, com tots els anys”.

Augment d'efectius de la Policia Local

La regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, ha anunciat un reforç del 34% d'agents en el dispositiu de la Policia Local de València para tots els actes previstos el 9 d'octubre.

Aquesta edició comptarà amb 327 policies locals en els carrers, 171 en el torn de matí i 156 en el de vesprada, mentre que l'any passat, el nombre d'agents que va integrar el dispositiu va ser de 244 agents, 146 al matí i 98 a la vesprada.

“Es tracta d'un reforç necessari per a l'edició d'enguany. Les circumstàncies, la situació ha canviat completament i requereix d'un major nombre d'agents en el carrer”, ha indicat Menguzzato per a qui és “fonamental que totes les persones que assistisquen als actes que se celebraran durant dilluns que ve 9 d'octubre, ho facen amb tota normalitat i tranquil·litat”, ha afegit la responsable de l'àrea de Protecció Ciutadana de l'Ajuntament de València.

Menguzzato també ha manifestat la seua confiança en la resta de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, tant en la processó cívica del 9 d'Octubre, que arrancarà des de la plaça de l'Ajuntament, així com en la resta d'actes convocats durant la vesprada perquè “puguem gaudir com sempre hem fet de la nostra festa del 9 d'Octubre”, ha precisat la regidora de Protecció Ciutadana.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó –la pena mínima– per un delicte de lesions a Miguel Ángel P.S., l'antiavalots dels Mossos d'Esquadra que va clavar un cop de porra al cap a un jove durant els fets de Can Vies el 2014. També l'ha inhabilitat durant dos anys per ser policia en qualsevol cos de l'Estat i li ha imposat una indemnització de 4.500 euros, que assumirà la Generalitat com a responsable civil subsidiària.

Per contra, el tribunal de la secció setena de l'Audiència de Barcelona ha absolt l'antiavalots del delicte contra la integritat moral que reclamaven l'acusació particular de l'Iván, la víctima, i el centre Iridia per a la defensa dels Drets Humans, que exercia d'acusació popular. Segons el tribunal, el cop de porra “desproporcionat” del policia que va lesionar a l'orella al jove i la seva actuació posterior no compleixen els elements legals per considerar-se un atemptat contra la integritat moral.

La condemna rebaixa en un any la pena de presó que demanava la Fiscalia i en quatre la que reclamaven les dues altres acusacions. La sentència assenyala que el mosso condemnat “va donar un fort cop al cap del jove amb intenció de menyscabar la seva integritat física”. El tribunal considera “sense indici de dubte” que en el moment de l'agressió “l'ambient a la plaça de Sants era pacífic”, i que la víctima no “va provocar” cap agent.

El tribunal rebutja així mateix els dos arguments de la defensa de l'agent: que el cop de porra estava eximit de càstig penal a l'efectuar-se en legítim exercici del càrrec i que el policia “es va desviar” a l'ensopegar amb l'altra antiavalots present en el moment de l'agressió, cosa que va fer que el cop, dirigit suposadament a les cames, acabés a l'orella del jove.

“Galimaties similars decauen amb la visualització de les imatges i els testimonis”, resol la sentència, que assenyala que el cop de porra “va ser abusiu, intencionat i directe a la part alta del cos de l'Iván” i que es va produir “una extralimitació i un excés de funcions” per part de l'agent condemnat.

“Fins i tot encara que la víctima es trobés agitada –conclou la sentència–, la reacció policial no pot consistir en el recurs a la força bruta, ja que hi ha procediments per intentar calmar els ciutadans sense necessitat d'agredir-los en la manera en què es va fer”. Al judici, l'agent va al·legar que al veure que l'Iván sagnava no el va tornar a colpejar.

En declaracions a aquest diari, el lletrat de Iridia, Andrés García Berrio, ha lamentat que el tribunal hagi imposat la pena mínima a l'agent “tot i la gravetat de la lesió i el dany moral”, i especialment que l'hagi absolt del delicte contra la integritat moral. “Si un cop al cap així no genera un delicte contra la integritat moral, què el generarà?, s'ha preguntat. ”Exigim a la conselleria d'Interior que retiri l'agent de manera cautelar de les seves funcions d'antiavalots“, ha afegit, per tractar-se d'una sentència que no és ferma i es pot recórrer.

Han tardat tres anys però es van succeint els judicis contra actuacions dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra després del desallotjament del centre social de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Si fa una setmana es va asseure a la banqueta l'agent que va colpejar el cap d'un jove, en els propers mesos ho faran cinc antiavalots acusats de clavar cops de porra a un grup de manifestants dins d'un portal.

La Fiscalia demana set anys de presó per a dos dels cinc agents per dos delictes contra la integritat moral i dos de lesions, tres anys i mig per a dos antiavalots per un delicte contra la integritat moral i un de lesions, i un any per al comandament de l'operatiu per un contra la integritat moral. També reclama la inhabilitació dels agents durant dos anys i tres mesos. Les acusacions particulars eleven les penes màximes fins als nou anys, i una d'elles demana que els agents no puguin tornar a ser policies en cap cos d'Espanya.

Una càmera de TV3 va gravar els fets, que van passar el 27 de maig de 2014. El relat tant de la Fiscalia com de les acusacions particulars és similar. Després d'una nit de manifestacions i disturbis pel desallotjament de Can Vies, un grup de persones es trobava al número 10-11 de la plaça de Sants. Hi havia joves, veïns de l'immoble i periodistes. Quan faltaven deu minuts per la mitjanit, els cinc antiavalots acusats van començar a córrer en direcció a la plaça, el que va provocar que el grup entrés precipitadament al portal.

Els cinc agents “van accedir al portal bruscament”, assenyala l'escrit d'acusació de la fiscal, que remarca que els acusats “van expulsar” del portal a una periodista que anava acreditada. Després, continua el ministeri públic, dos agents van colpejar amb les seves porres “repetidament” a braços, cames i mans a un jove amagat a l'interior del portal.

Afegeix la Fiscalia que dos agents van anar a per dos joves que s'havien salvaguardat a la part dreta de la porteria. En aquest cas, segons la fiscal, a un jove el van colpejar amb les seves porres a la cama, cosa que va provocar que caigués a terra. A l'altre jove li haurien pegat també amb la porra a peu, espatlla, tòrax i cap.

“El comandament del dispositiu –conclou la fiscal– va presenciar l'agressió sense fer res per impedir-ho ni recriminar les conductes als altres acusats”. A més, acusa el cap de l'operatiu de no identificar les víctimes ni de redactar cap atestat sobre els fets.

“Tots els agents actuaven de comú acord, de forma coordinada, abusant del seu càrrec i amb ànim compartit d'atemptar contra la integritat moral dels detinguts així com de lesionar la seva integritat física”, assenyala l'escrit d'un de les víctimes, representat per l'advocada Anaïs Franquesa.

Per la seva banda, l'escrit d'acusació del lletrat de dos joves, Eduardo Cáliz, d'Alerta Solidària, recorda que els fets no es van posar en coneixement de la Divisió d'Afers Interns del cos “per depurar les responsabilitats derivades del tracte proferit a les persones que s'havien refugiat al portal ”.

La defensa dels agents, han informat fonts jurídiques, encara no ha presentat escrit de defensa. A més, la Fiscalia reclama indemnitzacions que ascendeixen a 91.200 euros donada la gravetat i el temps de baixa de les víctimes –un dels joves va estar minvat fins a 40 dies.

Agressió intencionada o cop fortuït? Això és el que haurà de decidir el tribunal de la secció 7 de l'Audiència de Barcelona, que ha deixat aquest dimecres vist per a sentència el judici contra l'agent dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra que va clavar un cop de porra a l'orella d'un jove, Iván J., després del desallotjament del centre social de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona.

L'agent ha reconegut que va colpejar el jove, però ha al·legat que en realitat l'impacte anava dirigit a les cames. El canvi de trajectòria del cop de porra cap a l'orella es va produir, segons la seva versió, perquè va ensopegar amb la seva companya antiavalots present en el moment dels fets –l'altra agent que es veu a la fotografia que acompanya aquesta informació.

“No vaig ser conscient d'on anava el cop”, ha dit l'agent, abans d'assegurar que “en cap moment” volia colpejar al jove al cap i que després de fer-ho, al veure que l'Iván sagnava, no va insistir més. A més, ha explicat que l'actuació policial es va produir perquè l'Iván els va insultar, extrem rebutjat per la víctima, la Fiscalia i els testimonis que no eren policies presents en el moment dels fets. Tots ells destaquen que la plaça de Sants estava tranquil·la i que l'Iván no va increpar els agents.

La Fiscalia demana pel mosso tres anys de presó per un delicte de lesions. L'acusació particular exercida pel jove, representat per la lletrada Montse Fernández, sol·licita sis anys perquè a més de les lesions veu un delicte contra la integritat moral de l'Iván. La mateixa pena reclama l'acusació popular pilotada per l'advocat Andrés García Berrio del centre Iridia per a la defensa dels Drets Humans.

Tal com va explicar a aquest diari diumenge passat, l'Iván ha relatat davant el tribunal que anava amb la seva bici per la plaça de Sants després de sortir de la feina. Sense previ avís, ha exposat, l'agent antiavalots el va colpejar amb la porra a les cames, i immediatament després va venir el cop de porra a l'orella per part de l'acusat. Fins a quatre testimonis han avalat la versió de l'Iván.

El relat d'un bomber, que en el moment dels fets es trobava fora de servei en una terrassa de la plaça de Sants, ha estat especialment comprometedor per l'agent acusat. “Li va donar directament al cap. Vaig pensar que l'havia matat”, ha assegurat. Ha afegit que els agents no van atendre l'Iván tot i que sagnava i que després de l'agressió es van replegar a les seves furgonetes.

Només han donat suport a la versió de l'acusat dos companys seus antiavalots. L'agent que es trobava al costat de l'acusat en el moment del cop de porra ha dit que l'antiavalots va arribar, es va enganxar a ella i que “de sobte” va veure que hi havia “molta sang”. També ha afirmat que l'Iván els va cridar “fills de puta us mataré” i que els va colpejar amb la seva bicicleta. Preguntada per la fiscal sobre per què no va arrestar o presentar denúncia contra el jove per l'incident, ha assegurat que va ser “impossible” detenir-lo “per com estaven els ànims”, sense més concrecions.

Iridia demana una reunió a Interior pels antiavalots

A la sortida del judici, l'advocat García Berrio ha reclamat al conseller d'Interior, Jordi Jané, una reunió per tractar els últims casos judicials en els quals s'han vist implicats antiavalots dels Mossos d'Esquadra.

El lletrat ha exposat que els mecanismes de control intern “no funcionen” i que, en el cas de l'Iván, el caporal no va demanar explicacions als agents sobre els fets. García Berrio ha mostrat la seva disposició de treballar conjuntament amb la conselleria per “resoldre una qüestió que afecta els drets de la ciutadania”.

El conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, s'ha mostrat “satisfet” amb els resultats dels operatius policials desplegats ahir durant la jornada del Primer de Maig. En una entrevista a TV3, el conseller ha justificat la mobilització de nombrosos agents, molts més del que és habitual, en la manifestació alternativa d'ahir a la tarda i, sobretot, la de la vigília del Primer de Maig al barri de Gràcia de Barcelona. “No hi va haver voluntat de provocació, sino de prevenció”, ha assegurat Espadaler.

En el cas de Gràcia, on els veïns i manifestants es van queixar de l'actitud amenaçadora de la policia, el conseller ha argumentat que l'operatiu va ser l'adequat donada “la particular orografia” pròpia del barri, de carrers curts i estrets. “Vam decidir entrar amb els agents a peu, i al final vam garantir la integritat de comerços i immobles i la gent es va poder manifestar igualment”, ha raonat. Preguntat sobre si aquesta serà la forma d'actuar del cos d'antiavalots catalans a partir d'ara, Espadaler ha avançat que “es farà un vestit a mida de cada manifestació”.

Espadaler s'ha felicitat perquè “no hem sortit als diaris”, com a prova de que van saber evitar els altercats. “Avui la ciutat de Barcelona no ha projectat al món una imatge de carrers cremant”, ha dit. No s'ha referit el conseller, però, als successos esdevinguts en un bar del carrer Girona quan la manifestació ja havia conclòs. Allà els agents van efectuar detencions i van agredir alguns ciutadans, segons va poder presenciar un periodista d'eldiario.es. En aquest sentit, Espadaler ha assegurat que “no hi va haver danys de persones”. El conseller també ha reiterat que els agents de la Brigada Mòbil portaven el promès Nombre de Operatiu Policial (NOP). Alguns manifestants, per contra, van denunciar que molts policies no el tenien.

La jornada, després de 38 manifestacions a tot Catalunya, segons els comptes d'Interior, es va saldar finalment amb tres detinguts, tots ells després de la concentració alternativa ahir a la tarda.

“La manifestació queda desconvocada. Ho repetim perquè quedi clar, la manifestació s’ha acabat, que tothom marxi cap a casa tranquil”, va dir la noia del megàfon. Davant de la seu de CiU de Barcelona, poc abans de les 20 h, la manifestació alternativa de l’1 de maig es donava per acabada. ¿I ara què? Enmig del carrer Còrsega quedaven més de 5.000 persones. La manifestació estava calenta. Pel camí s’havien llançat pedres contra les furgonetes dels Mossos d’Esquadra que protegien la seu del PP del carrer Urgell i s’havien trencat els vidres de bastants caixers automàtics. La policia deixava fer. Els agents havien seguit la protesta -que havia començat a la plaça dels Països Catalans, davant de l’estació de Sants- des dels carrers paral.lels i amb l’ajuda d’un helicòpter. Alguns policies de paisà estaven infiltrats entre els manifestants, com sempre, però no intervenien.

“No és el moment de fer fotos”, li va dir un jove manifestant a un fotògraf. “Respecto la vostra feina, però no és el moment de fer fotos”, va repetir amb un to més conciliador. A ningú no li agrada que el gravin mentre trenca un aparador i la fotografia d’un periodista pot servir com a prova i delatar el responsable. El fotògraf, l’Hugo, tenia la càmera baixada, conscient de la situació. Quan s’està cometent un delicte, la fotografia es fa d’esquenes, sense que es vegin les cares. Els redactors, amb una llibreta i un bolígraf, no tenim aquest problema, però a les manifestacions més tenses s’acostuma a fer pinya amb els companys fotògrafs. Almenys jo ho faig. De fet l’Hugo treballa per un altre mitjà. Però això és igual. Es podria dir que és una mena de pacte.

Un cop dissolta la manifestació, les 5.000 persones van anar marxant. Els agents impedien l’accés al barri de Gràcia, que amb els seus carrers estrets és ideal per fer-hi barricades i enfrontar-se a la policia. De manera que els manifestants van anar marxant direcció al centre. De cop i volta van sonar les sirenes. Les furgonetes dels Mossos d’Esquadra no paraven de donar voltes per provocar un cert pànic entre els manifestants, la immensa majoria dels quals no havien comès cap delicte. L’estratègia pot semblar injusta -de fet, ho és- però possiblement sigui efectiva per dividir el gruix de la protesta en grups i acabar provocant que la gent marxi cap a casa. Molts marxaven.

Però a vegades, les teories que es pensen des dels despatxos topen frontalment amb el carrer, on molts agents es confonen i obliden que la seva feina és protegir. Ni amenaçar, ni intimidar, ni pegar. Ni als periodistes ni als ciutadans. És per això que no porto el braçalet que identifica als periodistes. Amb el risc de rebre, com ahir, però amb la història a la llibreta. La policia va començar a carregar en alguns punts de la concentració.

Un grup queda retingut dins d’un bar

Un dels grups que, pres del pànic, va optar per fugir corrents, es va acabar refugiant al bar La Mananta, al carrer Girona. Els jugadors del Barça estaven escalfant per la televisió, eren les 20.20 h i l’Ayub Mohamed, l’amo del bar, es preparava per una nit de feina. Però darrera dels manifestants van entrar els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra. La policia va precintar el local, va posar les furgonetes a la porta i va impedir que la gent sortís o entrés al bar. Uns 25 manifestants i molts pocs clients van quedar-hi a dins. “Quan vam veure entrar els Mossos vam dissimular, fent veure que volíem veure el partit”, va explicar en Damián quan després d’unes dues hores el van deixar sortir.

L’escena era molt estranya: els agents anaven traient els manifestants retinguts un a un, els buidaven les butxaques, els escorcollaven, els gravaven amb una càmera i, en la majoria dels casos, els deixaven marxar. Un a un. A dins, ningú no sabia que li passaria quan els agents els demanaven que sortissin. “Tenen això que es diu estètica okupa però tampoc molt mala pinta. Els meus nebots fan més por”, va explicar una clienta quan a la mitja part del partit va demanar als Mossos que la deixessin marxar. “Aquest partit no el guanyarem”, explicava el seu marit. I és que dins del bar, el partit continuava. A fora, cada cop arribaven més manifestants, que gràcies a Twitter sabien que allà hi passava alguna cosa, però encara eren pocs.

Els agents perden els papers

Un dels que va arribar portava una càmera i va començar a fer fotos. Jo n’havia fet amb el mòbil i els agents m’havien demanat que m’identifiqués. Els vaig ensenyar el carnet de periodista. De cop i volta, un grup d’agents dels que impedien l’accés al bar van anar cap al noi de la càmera i van intentar detenir-lo “per les bones o per les males”, va dir el policia. El noi va fer un pas enrere: “Tinc dret a fer fotos”, va dir. La resposta de l’agent va ser increïble, com el que estava a punt de passar: “Tens dret a fer fotos, però no a trepitjar la calçada”. Els agents se li van tirar a sobre, mentre els veïns i alguns joves que havien vingut per solidaritzar-se amb les retinguts intentaven evitar la detenció, encara que van acabar rebent. Tothom va rebre. Es van endur el noi darrera les furgonetes. No se’l veia. Tenia cinc agents als damunt.

(Vídeo de la detenció).

La manifestació havia acabat feia estona, no se sentien aldarulls per enlloc, però una estranya retenció policial complicava la jornada. Mentres jo, quiet, gravava amb el mòbil com els agents immobilitzaven el noi, dos agents van superar el cordó policial, que en cap moment ningú no havia intentat passar, i van carregar contra un altre jove, l’Ethan, i contra mi. A mi em van pegar al braç. El vaig veure venir, amb el casc i la porra, però ja era tard. L’Ethan va rebre al braç i a la cama.

(Vídeo de l'agressió al periodista que redacta aquest text).

Ningú no entenia què estaven fent els Mossos: l’amo del bar, indignat (en un dia així es poden facturar uns 700 euros); una vintena de joves, retinguts a dins -la jornada va acabar amb un mínim de dos detinguts-, i els agents, pegant a periodistes i veïns que miraven el que estava passant. Mentre el Barça tirava l’eliminatòria des de la televisió d’aquell bar, els Mossos perdien els papers i tiraven per terra totes les estratègies policials que es decideixen als despatxos. Des del mateix lloc on es decideix que els agents a partir d’ara portaran un número identificatiu a l’esquena perquè els ciutadans els puguin denunciar si creuen que ho han de fer. Estic convençut que ahir vaig agents sense identificar i, si em vaig confondre, senyal que no es veuen prou bé. ¿De què serveix canviar el conseller de l’Interior si els Mossos acaben fent el que volen? ¿Com és possible que quan la situació ja està controlada, els mateixos agents es descontrolin?

Tres agents dels Mossos d'Esquadra que integraven la unitat que durant la vaga general del 14-N va actuar més a prop d'Ester Quintana, la dona que va perdre un ull segons la seva versió per una pilota de goma, han assegurat avui davant del jutge que des de la seva unitat només es van disparar salves.

Els tres mossos -el conductor de la furgoneta antiavalots DRAGÓ 40 i dos agents-, han comparegut durant unes dues hores com a testimonis davant del titular del jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona, ​​Francisco Maíllo, arran de la querella presentada per Quintana, que sosté que va perdre un ull en rebre l'impacte d'una pilota de goma.

Segons han informat fonts judicials, els tres agents antiavalots han negat davant del jutge que el escopetero i el llançador de precisió de la furgoneta DRAGÓ 40 disparessin pilotes de goma ni projectils de precisió.

En la seva declaració, els agents han sostingut que tots els integrants de la unitat DRAGÓ 40, menys el conductor, van baixar de la furgoneta prop de la zona on es trobava Quintana perquè els estaven llançant objectes i que el escopetero únicament disparar salves, sota autorització de seus superiors, ja que en cap cas el van veure armant la seva escopeta llarga amb pilotes de goma.

La furgoneta amb la unitat DRAGÓ 40 estava integrada per un sotsinspector-perquè era la que dirigia l'operatiu “in situ” -, un llançador de projectils de precisió, un escopetero de pilotes de goma i quatre agents, que són el que havien estat citats avui a declarar com a testimonis, encara que un no ha pogut comparèixer per qüestions d'agenda.

Segons els agents que han declarat avui, la furgoneta DRAGÓ 40 era la que anava al davant de l'operatiu a la zona d'influència en la qual Quintana resultar ferida.

Els antiavalots van baixar de la furgoneta, segons la seva versió, perquè els estaven llançant objectes, el que va portar el escopetero a disparar salves amb autorització del seu superior, que aquest va reflectir en un informe que consta en la causa, segons les mateixes fonts.

Per poder disparar una pilota de goma es requereix l'autorització del director de la Policia, si bé del investigat fins ara en el cas no apareix cap ordre que autoritzi l'ús d'aquest material de dispersió.

Dos Mossos d'Esquadra hauran de comparèixer davant del jutge el proper 4 de març com a imputats en el cas de Nicola Tanno, un italià que va perdre l'ull a Barcelona durant les celebracions del Mundial del 2010 a causa de l'impacte d'una pilota de goma. Els dos imputats, però, no són els autors del tret. Es tracta d'un caporal i un sergent de la policia catalana -un caporal és el que normalment està al comandament d'una furgona mentre que el sergent està en un nivell superior i en dirigeix diverses.

“És un pas endavant molt important”, se n'alegra Nicola, “ara ja no es poden amagar dient que no es pot identificar l'autor del tret, ara es responsabilitza a qui dóna l'ordre”, remarca.

El portaveu del sindicat de Mossos SPC-ME, David Miquel, estima per la seva banda que “els agents compleixen amb les ordres, per la qual cosa hauria de respondre el màxim responsable”, el cap de la brigada. “És la pràctica habitual en la majoria dels països d'Europa i també al Cos Nacional de Policia”, destaca Miquel.

Amb aquesta decisió del jutge, el cas Tanno dóna un nou gir ja que va ser arxivat al setembre del 2011 pel mateix magistrat. Després de sentir les declaracions de cinc Mossos d'Esquadra que es trobaven a la zona dels fets i de 10 testimonis aportats per la defensa de Tanno i l'Associació Stop Bales de Goma, el magistrat del jutjat 27 de Barcelona havia declarat el sobreseïment del cas. Nicola va presentar immediatament un recurs i el fiscal va demanar fa unes setmanes la imputació dels dos Mossos d'Esquadra, a la qual va accedir finalment el jutge.

Mobilització social i avenços polítics

D'altra banda, la mobilització social per la prohibició de les pilotes de goma continua. Desenes de persones s'han manifestat a la plaça Sant Jaume de Barcelona en solidaritat amb Ester Quintana, la dona que va perdre l'ull durant la jornada de vaga general del passat 14 de novembre.

En el pla polític, està previst que es creï una comissió sobre material antiavalots i ordre públic al Parlament de Catalunya.

El magistrat que investiga l’agressió a Ester Quintana, la dona que va perdre un ull el 14N quan la manifestació de Barcelona ja es dissolia, ha cridat avui a declarar diversos testimonis del fets que avalarien que l’origen de les ferides de Quintana és l’impacte amb bala de goma.

Entre aquests testimonis hi ha l’infermer que va atendre la dona a l’Hospital de Sant Pau tot just arribar a urgències. El facultatiu ha explicat al jutge Francisco González Maíllo que a l’ull, Quintana no presentava cap tall, ni brutícia, ni vidres, ni pols, sinó una ferida “neta i llisa”, compatible amb l’impacte d’una bala de goma i no pas amb qualsevol altre objecte, com va insinuar en el seu dia l’aleshores conseller d’Interior Felip Puig. El projectil li hauria fet esclatar el globus ocular (el que els metges anomenen blow out).

També ha declarat avui la periodista Sílvia Balcells, de Graciamon.tv. Balcells, en un a breu trobada amb el jutge, ha confirmat que un dels vídeos presentats per la defensa i que també han reclamat la Unitat d’afers interns dels Mossos d’Esquadra va ser enregistrat per ella mateixa, el dia, a l’hora i el lloc de l’agressió a Quintana. En una primera gravació, se senten dues detonacions que un expert haurà d’analitzar per determinar si es corresponen amb un tret amb bala de goma, ja que ni les imatges ni la periodista aclareixen qui n’és l’autor. En l’altre, enregistrat al cap de pocs segons, ja es veu i se sent Quintana ferida.

Ara mateix, tot i que Interior continua negant que a la zona on va ser agredida la dona els Mossos disparessin projectils, fonts dels jutjats reconeixen que le proves i els testimonis avalen la seva denúncia contra un agent escopeter de la policia catalana a qui encara s’ha d’identificar.

Vídeo 1 de Graciamon.tv: s'escolten dos trets al passeig de Gràcia, entre el carrer Casp i Gran Via.

Video 2 de Graciamon.tv: transcorreguts alguns segons desde les imatges anteriors, es veu Ester Quintana d'esquenes, acompanyada, lamentant-se per la ferida.

Un vídeo de l'associació de periodistes compromesos ha fet rectificar el conseller d'Interior Felip Puig

Les sigles SICOM corresponen a Solidaritat i Comunicació i composen el nom d’una associació de periodistes compromesos creada l’any 1995 per difondre la realitat del Tercer Món i les activitats de les organitzacions solidàries, entitats i organismes que treballen per construir un món més just i solidari.

La seva activitat va començar centrada en articles de premsa, programes de ràdio i televisió, edicions de planes d’Internet i conferències i trobades de tipus divers. Els darrers anys ha anat augmentant la seva dedicació a la realització de vídeos i documentals socials i solidaris, i la seva difusió a través de les xarxes socials.

Els inicis de l’associació van ser a Ràdio Quatre, amb l’emissió del programa “Món Obert”, realitzat durant sis anys, fins el juliol del 2002, i a partir de l’octubre d’aquell any va passar a ser emès per Ràdio L’Hospitalet, on va estar present fins el tancament de l’emissora. Ara impulsa el programa “Futurs”, que emet setmanalment Ràdio Terrassa. Directament o indirectament també ha participat en programes de l’extinta Com Ràdio i Catalunya Cultura.

Les seves “càpsules solidàries” van ser emeses per BTV, on també va organitzar debats i tertúlies sobre qüestions relacionades amb el Tercer Món, els drets humans o les situacions de conflicte i guerra. Va col.laborar al Fòrum de les Cultures del 2004, en el diàleg “Informació, poder i ètica”, ha co-organitzat nombroses edicions dels premis 3 de maig a la Llibertat d’Expressió, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional per la Llibertat de Premsa i ha convocat concursos als millors treballs video-fotogràfics, sota el lema de “Cooperació en Moviment”.

La seva aposta per utilitzar les xarxes socials i Internet per difondre vídeos i documents audiovisuals va comportar-li un premi del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, el febrer del 2009.

L’arribada de la crisi al nostre país ha fet que part dels esforços de SICOM s’hagin dirigit a posar en evidència i denunciar els seus efectes a Catalunya. Primer va crear la web “Tinguem la crisi en pau”, on analitzava les causes i conseqüències de la crisi tant a l’estranger com a casa nostra i després ha potenciat la seva presència en les activitats que s’organitzen per combatre i protestar per l’empobriment social que suposa.

Fruït d’aquesta activitat és el vídeo que ha posat en evidència el conseller d’Interior, Felip Puig. Puig va negar, en una compareixença al Parlament de Catalunya, que la pèrdua d’un ull per part d’Ester Quintana a causa d’un impacte durant la manifestació convocada arran de la vaga general del passat 14 de novembre, tingués res a veure amb l’acció dels mossos d’esquadra. El conseller va negar que cap membre de la policia autonòmica disparés bales de goma a la zona on Ester Quintana va rebre l’impacte. Un vídeo de Jordi Escofet, que estava enregistrant imatges pel canal SICOMTV, mostrava un mosso disparant amb una llançadora, justament en aquesta zona. En difondre’s aquest vídeo, el departament d’Interior no va tenir cap altre remei que reconèixer que el conseller Puig havia dit una falsedat en seu parlamentària i el dubte, que encara ara es manté, és si va fer-ho conscientment o arran de rebre informació incorrecta per part dels seus subordinats.

La tasca de SICOM en aquest àmbit ha donat ja dos fruïts en forma de documentals. Són “La Plataforma”, que ens apropa a la problemàtica de les persones desnonades per no poder pagar les hipoteques que van signar i el treball en el seu favor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i “La Salut el negoci de la vida”, una anàlisi exhaustiu dels perjudicis que causen les retallades pressupostàries en el sistema sanitari públic i que va ser estrenat el passat 21 de novembre.

Una quinzena de periodistes col.laboren en aquesta associació, presidida per Josep Cabayol. El canal de YouTube de SICOMTV compta amb més de 500 subscriptors i s’acosta al milió de visites des de la seva creació el 21 de febrer del 2009. La notorietat que ha donat a SICOM el vídeo que contradiu les afirmacions de Felip Puig i que probablement ajudarà a la seva retirada del primer pla de l’escena política, contribuirà a que moltes persones s’acostin a través de la xarxa o directament als actes que organitza aquesta entitat que està compromesa a fons en la defensa de l’estat del benestar i dels drets socials a casa nostra.

SICOM però, no ha abandonat la seva tasca inicial adreçada a la solidaritat i la cooperació internacional ni oblida les injustícies que es produeixen més enllà de les pròpies fronteres, i en aquest sentit fa pedagogia de la igualtat de drets de les persones amb independència del lloc on neixin. Això els suposa treballar per un canvi de paradigma econòmic en el qual ha de desaparèixer l’explotació dels uns pels altres, acció que tan sols pot prosperar si es modifiquen les relacions dels humans amb l’entorn i amb les generacions futures. Pensar només en el present i oblidar-se del futur, dels besnéts, és per SICOM un acte d’egoisme, de insolidaritat, que condueix a l’autodestrucció de la humanitat, acció irracional que cal modificar en benefici propi i dels altres animals i éssers vius amb ells que els humans comparteixen la Terra.

Afligida després de sentir el conseller d’Interior, Felip Puig, insistint que els Mossos no van disparar projectils en la cruïlla entre Passeig de Gràcia i el carrer Casp el 14N, Ester Quintana continua decidida a demostrar el contrari. La dona que va perdre un ull per culpa d’un impacte quan la manifestació que culminava la jornada de vaga general a Barcelona ja es dissolia, presentarà demà, a través dels seus advocats, una querella criminal contra la policia catalana per haver-li buidat l’ull esquerre d’un tret.

Entre d’altres proves, els lletrats aportaran les imatges de les càmeres de seguretat de la zona, a les quals han tingut accés després de demanar-ho al jutge , i una llista de testimonis oculars dels fets. També els informes mèdics de Quintana, en els quals sempre s’atribueixen les lesiones sofertes a l’impacte d’una bala de goma.

A l’espera de l’exploració i de l’informe forense, sorprén que Puig, durant la seva compareixença al Parlment, es referís tota l’estona a les lesions de Quintana com a una fractura al pómul, quan, a més a més d’això, l’informe mèdic recull l’esclat del globus ocular i la conseqüent fractura del sòl orbital, allò que tècnicament els oftalmòlegs anomenen blow out.

El conseller va insinuar que la dona hauria perdut l’ull per l’impacte d’un objecte llençat pels manifestants, tot i que els metges especialistes consultats per aquest diari asseguren que perquè es produeixi un blow out l’impacte ha de ser molt fort, directe i amb un objecte que empenyi tot l’ull cap endins fins a provocar l’esclat del sòl per la pressió exercida. De fet, aquests especialistes només han tractat ferits de la magnitud d’Ester Quintana per culpa d’un impacte amb bala de goma o una pilota de tenis colpejada amb un implement com una raqueta, que fa que la bola agafi velocitats impossibles d’assolir si es llença amb el braç.

Després de la intervenció de Puig, Andrés García Berrio, un dels advocats de Quintana, només celebra la “predisposició del Conseller a col.laborar en la investigació”. “Si és així, segur que arribarem a saber quin agent del Mossos va disparar contra l’Ester”, ha conclòs el lletrat.

Quan pateixes una agressió com la de l’Ester Quintana, que ha perdut un ull a causa d’una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra, tot un camí nou, llarg i tortuós s’obre davant teu, i no tens més remei que emprendre’l. Per una banda hi ha el drama personal: perdre un ull és molt dur, el fet de no veure-hi genera dificultats en la quotidianitat i també por; por de no veure quelcom i fer-te més mal, por a que et passi alguna cosa a l’únic ull que et queda. A més, hi ha tot el procés d’acceptació de la teva nova cara, habituar-se a notar que t’observen, a tenir un objecte de plàstic que intenta dissimular el que en realitat és evident: allà no hi ha un ull, que és el mirall de l’ànima, el primer que ens fixem en una persona.

Però el més dur de tot és saber que el que ha passat és fruit d'una agressió violenta. Algú t’ha volgut fer mal i això genera un trauma molt més gran que si fos un accident. I encara més greu: qui t’ha infringit el dany és el cos de seguretat de l’estat, legitimat per tothom i que en principi ha de garantir la protecció del ciutadà.

Aquest és el panorama en el qual es trobaven unes quantes persones quan vam iniciar la nostra tasca amb l’associació Stop Bales de Goma, l’any 2010. La policia havia deixat cecs d’un ull a quatre nois, el govern se’n rentava les mans completament, la justícia brillava per la seva absència i l’opinió pública encara anava a favor dels cossos antidisturbis. I de fet, ben poca cosa ha canviat des de llavors: el balanç de víctimes ha augmentat i possiblement –l’única dada positiva- l’opinió pública comença a posar en dubte la qualitat i la legitimitat de la policia. La feina, però, no ha estat en va.

Stop Bales de Goma fa diverses reivindicacions. La primera fa referència als drets humans: l’ús de les bales de goma per part de la policia antidisturbis hauria d’estar totalment prohibit pels danys que causa. Està demostrat que tots el projectils poden causar ferides irreversibles. Les escopetes de boles de goma són armes considerades letals per la força amb què surten disparats els projectils (a més de 700 km/h) i per això no s’haurien d’utilitzar contra la població civil que es manifesta sota cap concepte. Atempta contra el dret de manifestació i el de lliure circulació.

La segona reivindicació és de caire polític: reclamem que sigui el poder executiu i el legislatiu, és a dir, el Govern i el Parlament, qui reguli les lleis sobre els armaments de la policia i els protocols d’actuació, i que vetlli perquè aquests es facin complir. En aquests moments és la pròpia policia la que decideix quines armes utilitzarà i amb quins protocols. Per tant, actua com un poder independent; això no és acceptable en un país democràtic. Han de ser els polítics, escollits pels ciutadans, els que regulin tot el que fa referència a la policia, que és el cos que ha de garantir la seguretat de la societat. De fet, és l’únic cos que pot utilitzar la violència legalment i per tant té una responsabilitat altíssima, i aquesta violència s’ha d’utilitzar sempre de forma proporcionada i causant els mínim dany possible. Per això, Stop Bales de Goma va fer una roda de reunions amb tots els partits polítics demanant-los que creessin una comissió d’estudi específica sobre les bales de goma i les armes de la policia. Va fer també una compareixença davant de tota la comissió d’Interior, amb representants de tots els partits, per exposar les raons de l’associació. Però aquesta comissió no es va aprovar degut a la negació de CiU i l’abstenció del PP. Així, el poder polític s’ha negat a agafar la responsabilitat que li pertoca, deixant via lliure a la policia per fer el que consideri més oportú.

La tercera reivindicació és la manca de justícia: cap dels afectats ha trobat el culpable del dany causat ni ha estat indemnitzat. Això vol dir que les persones que varen ferir les víctimes encara treballen per la policia, encara surten al carrer i per tant poden tornar a obrar de la mateixa manera ja que ningú els ha jutjat.

La impunitat policia és doncs l’enèsim problema amb què es troba l’afectat per aquest tipus d’agressions: has perdut un ull, has d’aprendre a conviure amb aquesta discapacitat, acceptar la teva nova cara, pair que el dany te l’ha causat una persona que t’ha volgut agredir, i per últim, aquesta agressió queda impune i avalada pel poder polític.

Aquesta sensació de marginació és de les més dures que passa la persona afectada per una bola de goma. I això succeeix per diferents causes: la primera, la impossibilitat d’identificar l’agressor, ja que no porten el número de placa visible. Segona, les dificultats que posa la policia per aportar les informacions que els jutges requereixen. Tercera, la lentitud del sistema judicial i el favoritisme a priori d’aquest per a la defensa de la policia. I per últim, encara que es pogués saber l’autoria del delicte, encara que es declarés culpable, encara que els casos arribessin a la seva fi, aleshores sí que intervé el poder polític, com hem vist darrerament en unes sentències contra quatre mossos d’esquadra. Intervé i indulta la policia, sense donar més explicacions. Així, el poder judicial sofreix un intrusisme alarmant en una societat que es vulgui considerar democràtica.

Com afecta la vida política en la vida diària dels ciutadans? Quan la policia et dispara i perds un ull, ho descobreixes ràpidament: els Mossos queden totalment impunes. El poder polític no pren la seva responsabilitat, modificant les lleis i fent-les complir, i per tant deixen el cos de la policia actuar com un quart poder. Els jutges no poden trobar els responsables, es troben amb tota mena de traves per a aconseguir els informes policials i altres pressions, i encara que finalment es dictessin sentències condemnatòries, allà sí que la política pren part i indulta els agents implicats.

Stop Bales de Goma va néixer per demanar que es retiressin les escopetes de bales de goma de l’arsenal dels Mossos d’Esquadra. Al darrere, hi ha tot aquest feix de raons i cada vegada més víctimes: actualment vuit persones han perdut un ull en els darrers anys, han hagut d’extirpar la melsa a un noi, hi ha hagut casos d’afectacions al cor, costelles trencades i pulmons perforats, entre d’altres casos de diversa gravetat. Més enllà de les bales de goma, cada dia hi ha més casos de lesions greus causades amb les porres. La violència dels Mossos d’Esquadra és evident, el clam contra les bales de goma és cada dia més ampli, i estem convençuts que tard o d’hora les nostres demandes seran escoltades.

La dona que va perdre un ull per l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant la vaga general denuncia que l'Administració nega els fets

Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per un impacte durant els aldarulls amb la policia en la manifestació del 14N, ha fet les seves primeres declaracions a un equip de 15mbcntv. Quintana, de 42 anys, sosté que la seva lesió és producte del llançament d’un projectil per part dels Mossos d’Esquadra, denuncia que des de l’administració es neguin els fets i no s’hagin interessat pel seu cas, i lamenta el tracte rebut a l’Hospital de Sant Pau durant el seu ingrés al centre.

“El señor Felip Puig va dir que no es van disparar projectils, no sé amb què em van donar a mi, si un bala de goma o una altra càrrega, però va ser un Mosso d’Esquadra amb un projectil”, assegura Quintana al vídeo. I es pregunta: “Si ell [Puig] no va donar l’ordre, qui la va donar? Jo ho vaig veure. Per què diu que no hi va haver càrregues policials? Podria venir, veure’m a mi i explicar-me que no hi havia policia i que no van carregar”.

La dona detalla com van anar les coses el dia dels fets. “Jo sóc una persona pacífica i no molt valenta, no hauria anat a un lloc on hi hagués gent provocant o on jo pogués rebre. Ens van envoltar els Mossos i la gent, és clar, va començar a córrer. Tal i com van actuar és el que volien, que la gent marxés”. Quintana va rebre l’agressió cap a les 21.00 hores, quan la manifestació després de la jornada de vaga general es dissolia. “Vaig anar a la manifestació amb uns amics i volíem sortir per a baix, per Plaça de Catalunya, però estava tallat. Aleshores vam intentar anar cap amunt, però el Mossos van tallar també el pas per Gran Via amb els furgons, no hi havia cap altre lloc on anar sinó era direcció al carrer Casp, i això vaig fer amb cinc o sis amics, però amb les corredisses ens vam dispersar. Jo estava amb el Lluís [Cabot, un dels amics de l’Ester], em vaig girar per no perdre’ns i llavors vaig veure els policies i vaig notar l’impacte a la cara”, detalla. I continua: “Vaig dir-li al Lluís m’han tocat, i vaig notar un dolor indescriptible. Li vaig dir no tinc ull. Sabia que m’havien fet un cop molt fort. Em feia mal tota la part esquerra de la cara, demanava gel i una ambulància. Va aparèixer un agent de la Guàrdia Urbana, em va preguntar si em feia mal, ell va cridar l’ambulància i no venia, deien que no la deixaven passar. El guàrdia em va portar al seu cotxe, des d’allà va trucar l’ambulància i li deien que no la deixaven passar”.

Quintana va ser ingressada a urgències a l’Hospital de Sant Pau i operada per explosió del globus ocular i fractura de la paret orbital. “Em vaig despertar al box, on hi havia la meva família, m’havien reconstruït el globus ocular. Tinc tots els ossos del pòmul trencats. El nervi òptic el tinc seccionat i em van dir que m’haurien de fer una segona intervenció per posar-me una placa, no estaven segurs de què em farien”. I confirma, que, finalment, a més de perdre la vista, també ha perdut l’ull: “Primer em van dir que havia perdut la visió i que no la recuperaria mai més. El nervi seccionat fa que no tingui sensibilitat. No puc menjar bé ni badallar. Tenia l’esperança de conservar l’ull i tirar endavant, però el metge m’ha dit que no, que l’ull s’ha de treure”.

Després d’estar cinc dies a l’hospital, des de l’entorn de la dona sospiten que el centre va rebre pressions per fer-los fora. “Això em va passar el dia 14, el dia 19 l’oftalmòloga em va dir que havia de marxar cap a casa perquè així ho deia el protocol, li vaig dir que jo no estava per marxar a casa i que els meus pares ja són grans. Em va dir que anés al CAP a fer les cures, però són cada 8 hores. Me les ha de fer la meva mare, però no és la persona indicada per fer-ho. No és prou dur que a un fill li passi això?”, lamenta. I afegeix: “No m’han ofert assistència psicològica tot i que l’he demanada. Vaig insistir-hi, però no me l’han facilitat, no sé si no la tenen o no entra en el meu cas. El que m’ha passat no li desitjo a ningú”.

Per últim, Quintana conclou: “Ningú de l’administració s’ha interessat pel meu estat de salut ni per què ha passat. No sé si és el procediment normal, però no és humanitari. Necessitem suport i algú de l’administració podria haver respost. Diuen que no carregaven però si ho van fer jo ho vaig veure i tinc la prova en mi mateixa que ho van fer. Aquest estat de repressió i violència no ens porta enlloc i també he sentit el senyor Mas justificant aquesta repressió”.

Els advocats de la dona ja han denunciat el fets i esperen que el jutge respongui al requeriment urgent de proves per presentar una querella criminal contra els Mossos.

Tots els policies han d'anar identificats de manera que qualsevol ciutadà pugui veure el seu número de placa des del que es coneix com “distància de respecte”, és a dir, a un metre i mig de l'agent. Des del 2007, quan el Ministeri de l'Interior va aprovar aquesta normativa, els agents del Cos Nacional de Policia (CNP) porten la identificació, inclosos els antiavalots. En alguns casos s'ha denunciat que els agents tapen el número de placa amb un velcro, però majoritàriament compleixen la llei. A Catalunya, la normativa va arribar en forma de decret i es va publicar el novembre del 2008, amb el tripartit al Govern. Es complia així una històrica demanda de les entitats en defensa dels drets humans. Almenys sobre el paper.

El canvi de normativa va durar molt poc. Ni l’aleshores conseller de l'Interior, Joan Saura, d'ICV, es va atrevir a fer complir la llei als agents. Poc després del decret, els antiavalots van deixar de portar el número d'identificació de manera visible. El truc que van trobar els defensors de la llei i l'ordre va ser tapar el número de placa amb l'armilla de protecció. D'aquesta manera, sí que porten la identificació tal com fixa la llei, però ningú els pot identificar. Des de llavors hi ha hagut protestes, denúncies i moltes càrregues, sempre impunes. A diferència dels agents del CNP, que han de tapar-se el número de placa expressament, els Mossos en tenen prou amb posar-se l'uniforme oficial per burlar la llei. I gaudir de la impunitat.

L'advocat Jaume Asens, que ha representat a diversos manifestants al llarg de la seva carrera professional, ho descriu així: “Si no es pot identificar l'autor dels fets, no se li pot imputar el delicte a ningú. El cercle de la impunitat policial es tanca de manera perfecta ”. Un dels seus clients va denunciar als Mossos d'Esquadra després de la càrrega policial a plaça de Catalunya durant la protesta dels indignats. El jutge va reclamar a la direcció de la policia que identifiqués els agents però la policia es va negar. Asens denuncia també que, per si fos poc, els agents porten passamuntanyes perquè no se'ls vegi la cara, de manera que la seva identificació és impossible. És extremadament difícil que un agent antiavalots hagi de respondre pels seus actes. Alguns advocats, quan falla l'acusació per delicte penal, busquen la falta administrativa. Si es demostra que un agent ha agredit injustificadament a una persona, es pot condemnar al cos i obligar a l'administració a indemnitzar la víctima. Però això és molt difícil i l'agent que ha comès la falta, sempre seguirà quedant impune. El desallotjament de la plaça de Catalunya el maig de l'any passat es va saldar amb 121 ferits i no s'ha condemnat a cap agent per això. La causa es va arxivar però els 53 indignats que van denunciar han recorregut i segueixen a l'espera.

La manca d'identificació dels agents és clarament un impediment perquè es pugui complir la justícia en cas d'agressió. Però a més, llança el perillós missatge als agents que tot val i que no hauran de pagar pels seus excessos. El fet de què cap responsable policial obligui els antiavalots a anar identificats (i fins i tot incomplir la llei per això) és tota una declaració d'intencions. “Un agent no fa una càrrega de la mateixa manera si sap que li poden identificar”, assegura Asens.

En una entrevista, el conseller Felip Puig, que ocupa el número quatre de la llista de CiU per Barcelona, ​​ja va deixar clar que la seva intenció era “tensar la llei fins allà on estigui permès i una mica més”.