Sentido homenaje a Muriel Casals en los actos de despedida que se han celebrado este jueves en el Parlament de Catalunya y el Parque de la Ciutadella. En la cámara catalana ha tenido lugar el acto más institucional, mientras que en el acto popular popular de la Ciutadella se han congregado cientos de ciudadanos para dar el último adiós a Casals, que falleció el pasado domingo a la edad de 70 años después de dos semanas hospitalizada como consecuencia de las heridas provocadas por un atropello por parte de un ciclista.

Al acto institucional del Parlament han asistido los expresidentes de la Generalitat Artur Mas, José Montilla, Pasqual Maragall, y también Jordi Pujol. También ha participado la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau. Asimismo, han asistido todos los presidentes de los grupos parlamentarios de la Cámara excepto Xavier García Albiol (PP), que, según informa la ACN, tenía dos entrevistas con dos programas de televisión estatales que coincidían con el homenaje y ha dejado la representación de los populares en Santi Rodríguez.

“Muriel jugaba con las palabras para entender mejor. 'Escuchemos, que somos de todos', nos decía muchas veces”, ha recordado el presidente de Òmnium, Jordi Cuixart. Por su lado, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que compartió el liderazgo de las movilizaciones soberanistas junto a Casals, ha lamentado que se echará de menos “el guiado prudente sencillo y amable” de Casals. “Muriel, el nuevo país llevará tu nombre”, afirma el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el acto institucional del Parlament.

La nota musical la han puesto la compañía Eléctrica Dharma, que ha interpretado 'San Martín del Canigó'; Maria del Mar Bonet, el violonchelista Pau Codina, Gabriel Fauré y el Coro de Cámara del Conservatorio del Liceo, que ha interpretado El cant de la senyera 'para cerrar el acto. Los periodistas Mònica Terribas y Antoni Bassas han glosado la vida de Casals.

El acto de homenaje más popular, celebrado por Òmnium el paseo de los Tilos, en el parque de la Ciutadella, ha versado sobre los aspectos que marcaron la vida política y social de Muriel Casals: la lengua y la cultura catalanas, el educación, la justicia social, los derechos de las mujeres y Òmnium Cultural. El cantautor y compañero de Casals en la lista de Junts pel Sí, Lluís Llach, ha cerrado el acto con su canción Abril 74: “Y si un triste azar me detiene y doy en tierra llevad todos mis cantos y un ramo de flores rojas a quien tanto he amado, cuando ganamos el combate”.

Los actos de homenaje a Muriel Casals han celebrado en varias poblaciones de Cataluña. El Ayuntamiento de Barcelona dio el miércoles el primer paso para otorgar la Medalla de Oro de la Ciudad a la ex diputada. El Govern de la Generalitat también le ha concedido su Medalla de Oro. En las redes sociales, numerosos ciudadanos han querido despedir de la ex diputada de Juntos por Sí a través del hashtag #homenatgeMuriel.

Sentit homenatge a Muriel Casals en els actes de comiat que s'han celebrat aquest dijous al Parlament de Catalunya i al Parc de la Ciutadella. A la cambra catalana ha tingut lloc l'acte més institucional, mentre que a l'acte popular popular de la Ciutadella s'hi han congregat centenars de ciutadans per donar l'últim adéu a Casals, que va morir diumenge passat a l'edat de 70 anys després de dues setmanes hospitalitzada com a conseqüència de les ferides provocades per un atropellament per part d'un ciclista.

A l'acte institucional del Parlament hi han assistit els expresidents de la Generalitat Artur Mas, José Montilla, Pasqual Maragall, i també Jordi Pujol. També hi ha participat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Així mateix, hi han assistit tots els presidents dels grups parlamentaris de la Cambra excepte Xavier García Albiol (PP), que, segons informa l'ACN, tenia dues entrevistes amb dos programes de televisió estatals que coincidien amb l'homenatge i ha deixat la representació dels populars en Santi Rodríguez.

“La Muriel jugava amb els mots per entendre millor. 'Escoltem, que som de tots', ens deia moltes vegades”, ha recordat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va compartir el lideratge de les mobilitzacions sobiranistes al costat de Casals, ha lamentat que es trobarà a faltar “el guiatge prudent, senzill i amable” de Casals. “Muriel, el nou país durà el teu nom”, ha dit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

La nota musical l'han posada la companyia Elèctrica Dharma, que ha interpretat 'Sant Martí del Canigó'; Maria del Mar Bonet, el violoncel·lista Pau Codina, Gabriel Fauré i el Cor de Cambra del Conservatori del Liceu, que ha interpretat 'El cant de la senyera' per tancar l'acte. Els periodistes Mònica Terribas i Antoni Bassas han glossat la vida de Casals.

L'acte d'homenatge més popular, celebrat per Òmnium al passeig dels Til·lers, al parc de la Ciutadella, ha versat sobre els aspectes que van marcar la vida política i social de Muriel Casals: la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la justícia social, els drets de les dones i Òmnium Cultural. El cantautor i company de Casals en la llista de Junts pel Sí, Lluís Llach, ha tancat l'acte amb la seva cançó Abril 74: “I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat, quan guanyem el combat”.

Els actes d'homenatge a Muriel Casals s'han celebrat a diverses poblacions de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona va donar dimecres el primer pas per atorgar la Medalla d'Or de la Ciutat a l'exdiputada. El Govern de la Generalitat també li ha concedit la seva Medalla d'Or. A les xarxes socials, nombrosos ciutadans s'han volgut acomiadar de la exdiputada de Junts pel Sí a través del hashtag #homenatgeMuriel.

“Si arriba, com serà el dia que es proclami la independència de Catalunya?”, li vaig preguntar. I ella em va respondre: “

Serà un dia lluminós. Serà un dia que, pel bé del nostre poble ha de venir. Jo en el que pugui, faré el possible perquè així sigui

El mes de setembre de l’any 2011 vaig trucar a la porta de l’oficina que Òmnium Cultural té al carrer Diputació de Barcelona. Aquell any era especial per a l’entitat perquè arribava al 50è aniversari de vida i per tant, havien organitzat un seguit d’actes commemoratius dels quals valia molt la pena parlar-ne. Recordo que al carrer feia calor i jo em sentia impacient per iniciar l’entrevista que la Muriel Casals, presidenta de l’entitat, m’havia concedit.

Em van conduir al seu despatx, lluminós, càlid, amb un cert toc femení i ple de llibres, presidit per una taula robusta al voltant de la qual ens vam asseure totes dues. Vaig treure la gravadora de l’estoig i vam començar a parlar, d’una forma amable i respectuosa. Jo la tractava de vostè, establint així una certa distància en el tracte i mostrant la consideració que em mereixia. De cop i volta, la Muriel em va dir: “I si ens tractem de tu? No en facis cas d’això” i va passar-se les mans pels cabells blanquíssims, indicant-me que encara que els seus cabells fossin blancs, podia tractar-la amb la confiança d’un tuteig que ens faria sentir, segur, més còmodes a totes dues. Em va fer somriure i immediatament, qualsevol barrera que es pogués interposar entre nosaltres, va evaporar-se.

L’entrevista es va convertir en una conversa en la que ella va somriure, va gesticular d’una forma espontània, va parlar amb franquesa i jo veia com els seus ullets, d’un blau intens, s’apassionaven per allò que m’explicava. Estava contenta perquè, que una entitat com Òmnium, nascuda l’any 1961, que es dedicava a donar classes de català i a “salvar els mots” desafiant l’amenaça del franquisme, hagués arribat a aquest aniversari d’or tan ben assentada socialment i mereixedora d’un més que provat prestigi, a ella la satisfeia i l’enorgullia. I sobretot, amb la feina que els fundadors s’havien proposat, feta.  “Òmnium Cultural no és un grup polític -em va dir la Muriel-, però tractem de temes humans, de qüestions humanes, perquè l’home és un animal polític. La cultura va lligada a les relacions humanes i aquestes, molt sovint, són polítiques. Quan parlem de la llengua, de l’ús de la llengua a l’escola, això té a veure amb la política”.

Vam mantenir una conversa molt agradable, sobrepassant fins i tot, el límit de temps que establia el nostre compromís, i tot i que la Muriel tenia una agenda força plena, no li va saber greu que parléssim d’altres assumptes, més enllà de la celebració que m’havia portat a iniciar la conversa. Més aviat va ser una excusa per seguir tractant d’altres qüestions, que amb el temps han esdevingut històriques. Òmnium celebrava el seu aniversari l’11 de juliol de 2011, però exactament en any i un dia abans, el dia 10 de juliol de 2010, quan els catalans van saber la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol i van interpretar que anava directament contra l’Estatut de Catalunya, amb l’aleshores president de la Generalitat al davant, José Montilla (que no ens passis per alt aquest detall que potser més d’un, ja ha oblidat), més d’un milió i mig de catalans van sortir al carrer per manifestar, sense embuts i sense manies, la indignació i el rebuig que aquesta sentència els despertava. En aquella manifestació es va sentir per primer cop, un crit del tot nou però decidit, a favor de la independència de Catalunya.  

Òmnium Cultural, amb la Muriel Casals al capdavant, va fer un paper aglutinador de diferents sensibilitats, van ser lloc de reunió, perquè segons explicava Muriel Casals, “aquella manifestació no podia sortir bé si no s’hi sumaven forces molt diferents i teníem entre els convocants als sindicats, les organitzacions patronals, els partits polítics, grups extraparlamentaris, grups no polítics, col·legis professionals, tanta i tanta gent”. Òmnium va tenir la capacitat de posar aquestes entitats, no pas per damunt les unes de les altres, sinó una al costat de l‘altra, exactament en el mateix nivell d’importància. Per això aquella manifestació va sortir bé. La Muriel en parlava amb entusiasme:  “Un any després, també els polítics parlen diferent a com ho feien perquè els hem empès a posar a la seva agenda, prioritats en direcció a la llibertat del país. El futur de Catalunya està en mans dels ciutadans, però els polítics s’hi han de posar al capdavant i la gent hem d’exigir al nostre govern que faci els passos que ha de fer”.

Aquella va ser la primera de totes les manifestacions que posteriorment, juntament amb l’ANC i un bon gruix d’entitats socials, es van organitzar a casa nostra. No sabria dir quina va ser més emocionant, participativa, festiva i, pel que fa a l’organització, complexa. Famílies senceres van participar, any rere any, sense perdre l’alè ni les ganes, en la inoblidable Via Catalana, en la V de Barcelona, en la manifestació de la Meridiana, i més enllà de tot això, en els múltiples, variats i diversos actes culturals i polítics que regularment i amb una tossuda freqüència, s’han anat celebrant a tot el territoris. Campanyes com “Vull un país”, el gran Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou, tenien a Òmnium Cultural i a Muriel Casals al davant, ferma, decidida, valenta, treballadora, disposada a caminar sempre endavant i a no cedir ni un pas mirant enrere, amb un lideratge femení i transversal d’una eficàcia increïble.

La segona vegada que la vaig entrevistar va ser el mes d’octubre de 2014. Com que ja ens havíem tractat abans i ella se’n recordava, em va rebre amb un petó a cada galta. Havien passat tres anys però ella mantenia intacte el seu entusiasme, la seva convicció que el país se’n sortiria del gran repte que significa aconseguir la independència. Em va repetir el que ja m’havia dit amb anterioritat: “Els catalans ens n’hem sortit fins ara perquè som molt tossuts”. No estava pas faltada de raó. El suport de la gent manifestant-se al carrer havia de demostrar-se amb un altre gran repte, amb xifres concretes, a les urnes. Òmnium i la Muriel no van defallir, ni l’ANC ni la societat civil i el 9-N va ser un gran èxit. Un altre moment d’emoció i llàgrimes, que es van refermar quan un any després, la formació Junts pel Sí, aconseguia guanyar les eleccions del 27-S i per tant, la Muriel Casals, que formava part de les llistes, deixava el seu lloc a Òmnium per passar a ser diputada al Parlament de Catalunya.

En aquella segona ocasió li vaig preguntar: “Si arriba, com serà el dia que es proclami la independència de Catalunya?” i ella em va respondre: “Serà un dia lluminós. Serà un dia que, pel bé del nostre poble ha de venir. Jo en el que pugui, faré el possible perquè així sigui”.

Muriel, serà un dia clar i lluminós, sense cap mena de dubte. Les campanes de tots els campanars sonaran amb tanta força que sentiràs la seva música des d’allà on siguis. I la gent celebrarem una victòria que és també, ni ho dubtis, la teva.

"Si llega, cómo será el día que se proclame la independencia de Catalunya?", le pregunté. Y ella me respondió:

"Será un día luminoso. Será un día que, por el bien de nuestro pueblo está por venir. Yo en lo que pueda, haré lo posible para que así sea"

En septiembre del año 2011 llamé a la puerta de la oficina que Òmnium Cultural tiene en la calle Diputació de Barcelona. Aquel año era especial para la entidad porque llegaba al 50 aniversario de vida y por lo tanto, habían organizado una serie de actos conmemorativos de los que valía la pena hablar. Recuerdo que en la calle hacía calor y yo me sentía impaciente por iniciar la entrevista que Muriel Casals, presidenta de la entidad, me había concedido.

Me condujeron a su despacho, luminoso, cálido, con un cierto toque femenino y lleno de libros, presidido por una mesa robusta alrededor de la que nos sentamos ambas. Saqué la grabadora del estuche y empezamos a hablar, de una forma amable y respetuosa. Yo la trataba de usted, estableciendo así una cierta distancia en el trato y mostrando la consideración que me merecía. De repente, Muriel me dijo: “¿Y si nos tratamos de tú? No hagas caso de eso” y se pasó las manos por el pelo blanquísimo, dejando claro que aunque sus cabellos fueran blancos, podía tratarla con la confianza de un tuteo que nos haría sentir, seguro, más cómodas a las dos. Me hizo sonreír y de inmediato, cualquier barrera que se pudiera interponer entre nosotros, se evaporó.

La entrevista se convirtió en una conversación en la que ella sonrió, gesticuló de una forma espontánea, habló con franqueza y yo veía como sus ojitos, de un azul intenso, se apasionaban por lo que me explicaba. Estaba contenta porque, que una entidad como Òmnium, nacida en 1961, que se dedicaba a dar clases de catalán y “salvar las palabras” desafiando la amenaza del franquismo, hubiera llegado a este aniversario de oro tan bien asentada socialmente y merecedora de un más que probado prestigio, a ella la satisfacía y la enorgullecía. Y sobre todo, con el trabajo que los fundadores se habían propuesto, hecho. “Òmnium Cultural no es un grupo político -me dijo Muriel-, pero tratamos de temas humanos, de cuestiones humanas, porque el hombre es un animal político. La cultura va ligada a las relaciones humanas y estas, a menudo, son políticas. Cuando hablamos de la lengua, del uso de la lengua en la escuela, esto tiene que ver con la política”.

Mantuvimos una conversación muy agradable, sobrepasando incluso, el límite de tiempo que establecía nuestro compromiso, y aunque Muriel tenía una agenda bastante llena, no le supo mal que habláramos otros asuntos, más allá de la celebración que me había llevado a iniciar la conversación. Más bien fue una excusa para seguir tratando otras cuestiones, que con el tiempo se han convertido en históricas. Òmnium celebraba su cumpleaños el 11 de julio de 2011, pero exactamente un año y un día antes, el día 10 de julio de 2010, cuando los catalanes supieron la sentencia del Tribunal Constitucional e interpretaron que iba directamente contra el Estatuto de Catalunya, con el entonces presidente de la Generalitat al frente, José Montilla (que no se nos pase por alto este detalle que quizá más de uno, ya ha olvidado), más de un millón y medio de catalanes salieron a calle para manifestar, sin rodeos y sin manías, la indignación y el rechazo que esta sentencia los despertaba. En aquella manifestación se escuchó por primera vez, un grito del todo nuevo pero decidido, a favor de la independencia de Catalunya.

Òmnium Cultural, con Muriel Casals a la cabeza, hizo un papel aglutinador de diferentes sensibilidades, fue lugar de reunión, porque según explicaba Casals, “aquella manifestación no podía salir bien si no se sumaban fuerzas muy diferentes y teníamos entre los convocantes a los sindicatos, las organizaciones patronales, los partidos políticos, grupos extraparlamentarios, grupos no políticos, colegios profesionales, tanta y tanta gente”. Òmnium tuvo la capacidad de poner estas entidades, no por encima unas de otras, sino una al lado de la otra, exactamente en el mismo nivel de importancia. Por eso aquella manifestación salió bien. Muriel hablaba con entusiasmo: “Un año después, también los políticos hablan diferente a como lo hacían porque los hemos empujado a poner en su agenda, prioridades en dirección a la libertad del país. El futuro de Catalunya está en manos de los ciudadanos, pero los políticos deben ponerse al frente y la gente debemos exigir a nuestro gobierno que haga los pasos que tiene que hacer”.

Aquella fue la primera de todas las manifestaciones que posteriormente, junto con la Assemblea Nacional Catalana (ANC) y un buen número de entidades sociales, se organizaron en nuestro país. No sabría decir cuál fue más emocionante, participativa, festiva y, en cuanto a la organización, compleja. Familias enteras participaron, año tras año, sin perder el aliento ni las ganas, en la inolvidable Vía Catalana, en la V de Barcelona, en la manifestación de la Meridiana, y más allá de todo esto, en los múltiples, variados y diversos actos culturales y políticos que regularmente y con una terca frecuencia, se han ido celebrando en todo el territorio. Campañas como “Quiero un país”, el gran Concierto por la Libertad celebrado en el Camp Nou, tenían a Òmnium Cultural y Muriel Casals delante, firme, decidida, valiente, trabajadora, dispuesta a caminar siempre adelante y a no ceder ni un paso mirando atrás, con un liderazgo femenino y transversal de una eficacia increíble.

La segunda vez que la entrevisté fue el mes de octubre de 2014. Como ya nos habíamos tratado antes y ella se acordaba, me recibió con un beso en cada mejilla. Habían pasado tres años pero ella mantenía intacto su entusiasmo, su convicción de que el país se saldría del gran reto que significa conseguir la independencia. Me repetió lo que ya me había dicho con anterioridad: “Los catalanes lo hemos conseguido hasta ahora porque somos muy tercos”. No le faltaba razón. El apoyo de la gente manifestándose en la calle tenía que demostrarse con otro gran reto, con cifras concretas, en las urnas. Òmnium y Muriel no desfallecen, ni la ANC ni la sociedad civil y el 9-N fue un gran éxito. Otro momento de emoción y lágrimas, que se afianzaron cuando un año después, la formación Junts pel Sí, conseguía ganar las elecciones del 27-S y por tanto, Muriel Casals, que formaba parte de las listas, dejaba su lugar en Òmnium para pasar a ser diputada en el Parlament de Catalunya.

En esa segunda ocasión le pregunté: “Si llega, como será el día que se proclame la independencia de Catalunya?” Y ella me respondió: “Será un día luminoso. Será un día que, por el bien de nuestro pueblo está por venir. Yo en lo que pueda, haré lo posible para que así sea”.

Muriel, será un día claro y luminoso, sin lugar a dudas. Las campanas de todos los campanarios sonarán con tanta fuerza que sentirás su música desde allí donde estés. Y la gente celebraremos una victoria que es también, no lo dudes, tuya.

El actual presidente de Òmnium Cultural se despide de Casals con una carta titulada "Querida Muriel" y diversas personalidades del mundo político muestran su pésame en las redes por la muerte de la diputada de Junts pel Sí

Uno de los primeros en expresar su tristeza por la muerte de Muriel Casals ha sido su sucesor en la presidencia de Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha publicado en su cuenta de Twitter: “Compañeros, Muriel nos ha dejado; una ternura única, una fuerza excepcional. Una tristeza muy grande. Amémonos fuerte y a por todas!”. Cuixart también se ha despedido de la diputada de Junts pel Sí fallecida esta madrugada a través de una carta publicada en la web de la entidad titulada “Querida Muriel”.

En la misiva Cuixart describe Casals como una mujer “Inteligente, astuta, pícara y con mucho sentido del humor”. “Combinaba un cuerpo frágil con una fortaleza de espíritu enorme. Pienso en algunos de sus discursos más importantes: el 10J, los 50 años de Òmnium, la Declaración de Santa Coloma o el Concierto por la Libertad. Y todo lo que vendría después con las campañas que hemos hecho los últimos años”, sigue. El actual presidente de Òmnium termina con el mensaje “Vamos a por todas Muriel, lo sabes, pero también sabes que te echaremos mucho de menos”.

Por su parte, la entidad también ha utilizado Twitter para recordar la política: “La familia de Òmnium recordaremos cada instante compartido. Seremos fieles a tu lucha: la libertad de nuestro país. Te queremos Muriel”

El grupo parlamentario de Junts pel Sí, que ha hecho un comunicado este domingo a primera hora en el que informaba del deceso de Casals, expresa en el escrito “su más sentido pésame a la familia y amigos” y muestra el reconocimiento a la su trayectoria agradeciendo su labor: “nuestra historia reciente no habría sido la misma sin su aportación. Su talante, su buen hacer y su compromiso no nos abandonarán”.

También ha mostrado su pésame en las redes el presidente de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha asegurado en un tweet que harán realidad “su sueño” en una clara alusión a una Catalunya independiente. “Muriel nos ha dejado. Mi condolencia a la familia, amigos y toda la gente de este país que la amó. Haremos realidad su sueño”, escribe.

En una comparecencia institucional este domingo al mediodía Puigdemont ha recordado que “nos deja sin una de las voces y personalidad que han contribuido decisivamente a cambiar la historia reciente de este país”. Ha destacado que era “luchadora por la democracia, defensora de los derechos de las personas, comprometida con la cultura de la paz y la solidaridad” y ha reafirmado que es un referente ético a seguir. “Sabremos completar el sueño que tanta gente como Muriel ha ayudado a hacer luminoso y posible”, ha concluido en una intervención breve de pocos minutos.

El ex presidente Artur Mas ha hablado de ella en una entrevista en la emisora de radio Rac1, en la que ha asegurado que “el país se ha levantado con un impacto emocional muy grande y con mucha tristeza”. Mas ha destacado que Casals era una persona “inteligente, firme y noble que en los momentos decisivos con su carácter y voluntad de concordia ayudó de manera determinante a resolver situaciones determinadas”.

La ex presidenta de la Asamblea Nacional Catalana y diputada de Junts pel Sí Carme Forcadell, que había trabajado con Casals en la organización de varias diades nacionales, también lo ha hecho: “Nos ha dejado Muriel, compañera y querida amiga. Gracias por todo lo que nos has dado, gracias por ser la sonrisa de la revuelta”, ha escrito Forcadell en la red.

Los soportes y las muestras de condolencia pero no han llegado sólo desde el grupo parlamentario o Òmnium. Un ejemplo es el de la alcaldesa de Barcelona Ada Colau, que como Forcadell, destaca en Twitter la sonrisa de Casals: “Que la tierra te sea leve, apreciada Muriel. Mujer comprometida y de principios, y siempre con una sonrisa. Así la recordaré, descanse en paz”.

L'actual president d'Òmnium Cultural s'acomiada de Casals amb una carta titulada "Estimada Muriel" i diverses personalitats del món polític mostren el seu condol a les xarxes per la mort de la diputada de Junts pel Sí

Un dels primers a expressar la seva tristesa per la mort de Muriel Casals ha estat el seu successor en la presidència d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha piulat: “Companys, la Muriel ens ha deixat; una tendresa única, una força excepcional. Una tristor molt gran. Estimem-nos fort i a per totes!”. Cuixart també s'ha acomiadat de la diputada de Junts pel Sí decesa aquesta matinada a través d'una carta publicada al web de l'entitat titulada “Estimada Muriel”.

En la missiva Cuixart descriu Casals com una dona “Intel·ligent, astuta, múrria i amb molt sentit de l’humor”. “Combinava un cos fràgil amb una fortalesa d’esperit enorme. Penso en alguns dels seus discursos més importants: el 10J, els 50 anys d’Òmnium, la Declaració de Santa Coloma o el Concert per la Llibertat. I tot el que vindria després amb les campanyes que hem fet els últims anys”, segueix. L'actual president d'Òmnium acaba amb el missatge “Anem a per totes Muriel, ho saps, però també saps que et trobarem molt a faltar”.

Per la seva banda, l'entitat també ha utilitzat Twitter per recordar la política.

El grup parlamentari de Junts pel Sí, que ha fet un comunicat aquest diumenge a primera hora en el què informava del decès de Casals, expressa en l'escrit “el seu més sentit condol a la família i amics” i mostra el reconeixement a la seva trajectòria agraint la seva tasca: “La nostra història recent no hauria estat la mateixa sense la seva aportació. El seu tarannà, el seu bon fer i el seu compromís no ens abandonaran”.

També ha mostrat el seu condol a les xarxes el president de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha assegurat en una piulada que faran realitat “el seu somni” en una clara al·lusió a una Catalunya independent.

En una compareixença institucional aquest diumenge al migdia Puigdemont ha recordat que “ens deixa sense una de les veus i personalitat que han contribuït decisivament a canviar la història recent d'aquest país”. Ha destacat que era “lluitadora per la democràcia, defensora dels drets de les persones, compromesa amb la cultura de la pau i la solidaritat” i ha refermat que és un referent ètic a seguir. “Sabrem completar el somni que tanta gent com la Muriel ha ajudat a fer lluminós i possible”, ha conclòs en una intervenció breu de pocs minuts.

L'expresident Artur Mas ha parlat d'ella en una entrevista a Rac1, en la que ha assegurat que “el país s'ha llevat amb un impacte emocional molt gran i amb molta tristesa”. Mas ha destacat que Casals era una persona “intel·ligent, ferma i noble que en els moments decisius amb el seu caràcter i voluntat de concòrdia va ajudar de manera determinant a resoldre situacions determinades”.

L'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana i diputada de Junts pel Sí Carme Forcadell, que havia treballat amb Casals en l'organització de diverses diades nacionals, també ho ha fet: “Ens ha deixat la Muriel, companya i estimada amiga. Gràcies per tot el que ens has donat, gràcies per ser el somriure de la revolta”, ha escrit Forcadell a la xarxa.

Els suports i les mostres de condol però no han arribat només des del grup parlamentari o Òmnium. Un exemple és el de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, que com Forcadell, destaca a Twitter el somriure de Casals: “Que la terra et sigui lleu, apreciada Muriel. Dona compromesa i de principis, i sempre amb un somriure. Així la recordaré, descansi en pau”.

Muriel Casals, fallecida esta madrugada a los 70 años, fue número tres en la candidatura de Junts pel Sí a las elecciones del 27-S y había sido designada recientemente presidenta de la comisión del proceso constituyente en el Parlamento. Histórica militante del PSUC, en los últimos años se había convertido en una figura destacada de las entidades independentistas de la sociedad civil como presidenta de Òmnium Cultural, un cargo que abandonó el pasado verano para incorporarse a la candidatura de Junts pel Sí, por detrás de Raül Romeva y Carme Forcadell, como uno de los perfiles independientes de la lista más vinculados a la sociedad civil.

De militante del PSUC profesora universitaria

Casals (1945) nació en Aviñón, en la Provenza, donde se habían exiliado sus padres, un republicano católico y una maestra francesa, que después de nacer ella volvieron a Catalunya. Casals era economista y profesora universitaria. Antes de ejercer en la docencia pero su inquietud por la política ya se despertó cuando se acercó al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), donde militó durante la Transición y los primeros años de la década de los ochenta.

Es durante su etapa como profesora en la universidad que en 1961 Luis Carulla, Joan B. Cendrós y Carbonell, Fèlix Millet Maristany, Pau Riera y Sala y Joan Vallvé y Cruces fundan Òmnium Cultural con el objetivo de salvar la cultura catalana, entonces perseguida y censurada por la dictadura franquista. Hoy Òmnium sigue siendo un referente histórico, cuenta con más de 54.000 socios y trabaja por la defensa de la lengua y la cultura catalanas y los derechos nacionales de Catalunya.

Los años al frente de Òmnium Cultural

En 2010 Muriel Casals se convertía en la primera mujer presidenta de la entidad y ocupaba la octava presidencia desde la fundación de Òmnium. Entre 2010 y 2015, año en que dejó el cargo para incorporarse a la candidatura de Junts pel Sí, la entidad organizó campañas multitudinarias como la manifestación del 10 de julio bajo el lema “Somos una nación, nosotros decidimos”.

También organizó otras actividades como el concierto por la libertad en el Camp Nou en 2013 o “Por un país de todos, decidimos escuela catalana”, una movilización para defender la inmersión lingüística. Durante los años con Casals al frente de Òmnium Cultural, la entidad tuvo un papel relevante en las últimas diades nacionales, junto con la Asamblea Nacional Catalana (ANC), y dobló el número de socios.

Casals comunicó que dejaba la presidencia de la entidad, relieve que cogió Jordi Cuixart, a través de una carta dirigida a los socios que publicó Vilaweb el pasado verano. “Aceptar un nuevo reto implica alguna renuncia [...] Los argumentos que me venían a la cabeza me decían que tenía que asumir este compromiso”, escribía sobre la nueva aventura política. También en la misiva Casals agradeció Òmnium el “privilegio” de haber sido la cara visible en los últimos años.

Muriel Casals, de 70 anys, que ha decès aquesta matinada, va ser número tres a la candidatura de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S i havia estat designada recentment presidenta de la comissió del procés constituent al Parlament. Històrica militant del PSUC, en els últims anys s'havia convertit en una figura destacada de les entitats independentistes de la societat civil, com a presidenta d'Òmnium Cultural, un càrrec que va abandonar l'estiu passat per incorporar-se a la candidatura de Junts pel Sí, per darrere de Raül Romeva i Carme Forcadell, com un dels perfils independents de la llista més vinculats a la societat civil.

De militant del PSUC a professora universitària 

Casals (1945) va néixer a Avinyó, a la Provença, on s’havien exiliat els seus pares, un republicà catòlic i una mestre francesa, que després de néixer ella van tornar a Catalunya. Casals era economista i professora universitària. Abans d’exercir en la docència però la seva inquietud per la política ja es va despertar quan va acostar-se al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va militar durant la Transició i els primers anys de la dècada dels vuitanta.

És durant la seva etapa com a professora a la universitat que el 1961 Lluís Carulla i Canals, Joan B. Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus funden Òmnium Cultural amb l’objectiu de salvar la cultura catalana, llavors perseguida i censurada per la dictadura franquista. Avui Òmnium segueix sent un referent històric, compta amb més de 54.000 socis i treballa per la defensa de la llengua i la cultura catalanes i els drets nacionals de Catalunya.

Els anys al capdavant d’Òmnium Cultural

El 2010 Muriel Casals es convertia en la primera dona presidenta de l’entitat i ocupava la vuitena presidència des de la fundació d’Òmnium. Entre el 2010 i el 2015, any que va deixar el càrrec per incorporar-se a la candidatura de Junts pel Sí, l’entitat va organitzar campanyes multitudinàries com la manifestació del 10 de juliol sota el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

També va organitzar altres activitats com el concert per la llibertat al Camp Nou el 2013 o “Per un país de tots, decidim escola catalana”, una mobilització per defensar la immersió lingüística. Durant els anys amb Casals al capdavant d'Òmnium Cultural, l'entitat va tenir un paper rellevant en les darreres diades nacionals, juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, i va doblar el nombre de socis.

Casals va comunicar que deixava la presidència de l’entitat, relleu que va agafar Jordi Cuixart, a través d’una carta dirigida als socis que va publicar Vilaweb l’estiu passat. “Acceptar un nou repte implica alguna renúncia [...] Els arguments que em venien al cap em deien que havia d’assumir aquest compromís”, escrivia sobre la nova aventura política. També en la missiva Casals va agrair Òmnium el “privilegi” d’haver-ne estat la cara visible els darrers anys.

Muriel Casals, ex presidenta de Òmnium Cultural y diputada de Junts pel Sí ha fallecido esta madrugada a los 70 años, según ha informado en un comunicado JxS. Casals hacía dos semanas que se encontraba hospitalizada en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI) del Hospital Clínico, donde ingresó el pasado 30 de enero tras sufrir un atropello por parte de un ciclista cuando cruzaba un paso de peatones en Barcelona.

La política sufrió a raíz del accidente un traumatismo craneoencefálico que requirió drenaje quirúrgico y también se fracturó la pelvis. En los últimos días varios políticos y personas de la sociedad civil expresaron su apoyo a Casals y desearon que se recuperara.

Muriel Casals aceptó ir de número tres en la lista de Junts pel Sí las pasadas elecciones del 27S y era uno de los perfiles independientes de peso que formaban parte de la candidatura encabezada por Raül Romeva. Entre 2010 y 2015 presidió Òmnium Cultural, cargo que dejó la pasada primavera para dar el salto a la política. Recientemente había sido designada presidenta de la comisión del proceso constituyente en el Parlamento.

“El grupo parlamentario de Junts pel Sí quiere expresar su más sentido pésame a la familia y amigos y se pone a su disposición. También quiere mostrar el reconocimiento a su trayectoria y solidez personal al servicio de este país. Nuestra historia reciente no habría sido la misma sin su aportación. su talante, su buen hacer y su compromiso no nos abandonarán”, dice el comunicado publicado en la web.

Según ha informado el grupo parlamentario se hará un funeral íntimo para la familia y amigos más cercanos, y en los próximos días un acto de despedida donde todos podrán asistir.

Muriel Casals, expresidenta de l’entitat Òmnium Cultural i diputada de Junts pel Sí ha mort aquesta matinada als 70 anys, segons ha informat en un comunicat JxS. Casals feia dues setmanes que es trobava hospitalitzada a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Clínic, on va ingressar el passat 30 de gener després de patir un atropellament per part d'un ciclista quan creuava un pas de vianants a Barcelona.

La política va patir arran de l’accident un traumatisme cranioencefàlic que va requerir drenatge quirúrgic i també es va fracturar la pelvis. En els darrers dies diversos polítics i persones de la societat civil van expressar el seu suport a Casals i van desitjar que es recuperés.

Muriel Casals va acceptar a anar de número tres a la llista de Junts pel Sí les passades eleccions del 27S i era un dels perfils independents de pes que formaven part de la candidatura encapçalada per Raül Romeva. Entre el 2010 i el 2015 va presidir Òmnium Cultural, càrrec que va deixar la passada primavera per fer el salt a la política. Recentment havia estat designada presidenta de la comissió del procés constituent al Parlament.

“El grup parlamentari de Junts pel Sí vol expressar el seu més sentit condol a la família i amics i es posa a la seva disposició. També vol mostrar el reconeixement a la seva trajectòria i solidesa personal al servei d'aquest país. La nostra història recent no hauria estat la mateixa sense la seva aportació. El seu tarannà, el seu bon fer i el seu compromís no ens abandonaran”, diu el comunicat publicat al web.

Segons ha informat el grup parlamentari en els propers dies es farà un funeral íntim per a la família i amics més propers, i un acte de comiat on tothom hi podrà assistir.