A poc més d'una hora de navegació al sud de Mallorca, l'arxipèlag de Cabrera s'alça com un bastió de biodiversitat a la mar Mediterrània. Aquest conjunt d'illes, testimoni de la història de civilitzacions com fenicis, cartaginesos i romans, ha estat tant refugi com fortalesa. En temps de pirates barbarescos, el seu port natural es va convertir en un estratègic punt d'atac, fet que va portar a la construcció d'un castell a l'entrada, un símbol de la lluita per la protecció de les seves aigües.

Actualment, Cabrera és un espai protegit, però la seva rica història ressalta la paradoxa del seu present: malgrat el seu estatus de conservació, el seu entorn marí s'enfronta a amenaces serioses. Amb més del 80% del parc cobert per aigües transparents que allotgen praderies de posidònia oceànica i una rica biodiversitat, la manca de protecció efectiva esdevé una preocupació urgent, com adverteixen diverses organitzacions de conservació marina. Entre elles Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) “hagi retardat l'actualització de la gestió del Parc Nacional de Cabrera fins al 2027”.

“Trigar vuit anys a elaborar un pla de gestió és una irresponsabilitat i una vulneració de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missió d'un espai que hauria de ser el referent de conservació del Mediterrani occidental”, lamenta Michael Sealey, científic marí d'Oceana. D'altra banda, la Fundació Marilles ha presentat al·legacions al projecte de l'Executiu autonòmic per fer-lo més ambiciós. “Les paraules estan bé, però falta pressupost i cal elevar el nivell d'ambició. Els compromisos, a més de paraules, necessiten recursos per fer-se realitat. Si no, correm el risc que quedi en un manifest preelectoral”, assenyala Aniol Esteban, biòleg marí i director de la fundació.

Trigar vuit anys a elaborar un pla de gestió és una irresponsabilitat i una vulneració de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missió d'un espai que hauria de ser el referent de conservació del Mediterrani occidental

Michael Sealey — Científic marí d'Oceana

El paisatge litoral de Cabrera també acull importants colònies d'aus marines, així com espècies endèmiques, cosa que li ha valgut la declaració de Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), de Zona Especial de Conservació (ZEC) i de Lloc d'Interès Comunitari (LIC), dins la Xarxa Natura 2000. A més, és Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterrani (ZEPIM). De fet, més del 80% del parc és mar i les seves aigües transparents alberguen extenses praderies de posidònia oceànica —clau per a la vida marina— a les seves profunditats, que s'entrellacen amb comunitats de corals i algues calcàries, creant un hàbitat ideal per a centenars d'espècies de peixos, mol·luscs i crustacis. Es tracta d'un ecosistema molt ric on coexisteixen meros, polps, morenes i déntols amb tortugues marines i dofins, formant un autèntic santuari natural que ha estat valorat durant dècades.

La riquesa dels seus fons marins no només és un tresor ecològic, sinó també un símbol de la necessitat de protecció i gestió efectiva per assegurar-ne la conservació per a futures generacions. Aquesta joia de la biodiversitat es compon de 807 quilòmetres quadrats de superfície marina incorporats el 2019 —una fita per a la conservació marina a Espanya— que, no obstant això, no estan recollits en el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) vigent, que només cobreix una desena part del parc. Així, Oceana alerta que “coralls, cetacis, tortugues, taurons i aus marines manquen de protecció efectiva”. Així mateix, estudis científics ja han comprovat “la disminució de la biodiversitat en la passada dècada”, entre altres coses, a causa de la falta de protecció efectiva.

Fonts de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, sobre els retards en l’actualització del Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Nacional de Cabrera, assenyalen que quan es va produir l’ampliació del parc el 2019 es va tardar “gairebé tres anys a iniciar el procediment de redacció [del nou document]”. Aquest expedient va caducar el 2023, ja que no era justificable la pròrroga perquè “no s’havien complert amb les obligacions de l’article 6 ter de la Llei 5/2005”, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental. Aquestes fonts subratllen que l’abril de 2024 el Govern va iniciar el nou expedient de renovació del PRUG, incorporant finalment la zona ampliada actualment en exposició pública.

Mentrestant, fins que no s’aprovi el nou PRUG, la Conselleria recorda que s’apliquen “mesures transitòries” que regulen la pesca artesanal professional, limiten l’activitat de palangre de superfície i estableixen condicions específiques per protegir aus i tortugues marines. També assenyalen que la conservació de cetacis, tortugues, taurons i aus marines depèn de competències estatals recollides a l’article 6 de la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat. Segons la Conselleria, un cop aprovat, el PRUG incorporarà la zona ampliada de 2019 i crearà l’àrea més gran de protecció estricta del Mediterrani occidental, amb unes 60.000 hectàrees protegides, combinant la conservació d’ecosistemes vulnerables amb la regulació de les activitats humanes al parc.

Cal assenyalar que durant el període 2019-2023 va tenir lloc la segona etapa del Govern progressista de Francina Armengol, mentre que va ser després de les eleccions de maig de 2023 quan va començar l’etapa del Partit Popular amb Marga Prohens en solitari, a través d’un acord de legislatura amb Vox que més endavant es va trencar per diferències ideològiques.

Més protecció urgent

El passat 27 de novembre, el Govern va proposar crear l'àrea més gran de protecció estricta del Mediterrani, aproximadament 600 quilòmetres quadrats, on tota activitat extractiva estaria prohibida. Oceana recolza aquesta iniciativa, encara que va proposar modificar la superfície proposada d'ús restringit perquè, a més, inclogui entorns de gran importància, com l'escull coral·ligen del Fort d’en Moreu i part de l'escarpament d’Émile Baudot (una zona del fons marí on el relleu canvia bruscament, formant pendents o parets submarines).

Es tracta d'hàbitats profunds amb corals centenaris que “han patit per arts de pesca que contacten amb el fons”, lamenta l'organització marina. “Balears té l'oportunitat de demostrar lideratge en conservació marina, però per a això necessita passar dels compromisos a l'acció efectiva”, subratlla Sealey.

D'altra banda, la Fundació Marilles ha presentat al·legacions al PRUG del Parc Nacional de Cabrera “amb l'objectiu de reforçar l'efectivitat real de la protecció del medi marí i garantir la conservació dels hàbitats més valuosos”. L'organització proposa ampliar la zona de protecció estricta per incloure el Fort d’en Moreu, un espai “de gran valor ecològic que acull hàbitats vulnerables com els corals, les gorgònies, els fons de maërl (un tipus d'hàbitat marí molt especial i fràgil que es forma a partir d'algues roges calcàries) i espècies de profunditat amb una capacitat de recuperació molt limitada”. Afegeixen que aquesta zona es declari com a “lliure de qualsevol activitat extractiva”.

“Cabrera és un dels espais marins més valuosos del Mediterrani, però fins ara el nivell de protecció aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s'han assolit els resultats esperats en la conservació de la biodiversitat”, afirma Núria Salmerón, tècnica d'espais marins protegits de la fundació. En aquest sentit, Marilles insisteix en la necessitat de reforçar els estudis sobre els hàbitats de més valor i vulnerabilitat, de manera que la zonificació es dissenyi pensant en funcions ecològiques clau i en la recuperació d'espècies amb capacitat de regeneració limitada.

Cabrera és un dels espais marins més valuosos de la Mediterrània, però fins ara el nivell de protecció aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s'han assolit els resultats esperats en la conservació de la biodiversitat

Núria Salmerón — Tècnica de la Fundació Marilles

Més enllà de la superfície protegida, l'eficàcia d'aquestes mesures dependrà d'un reforç real de la vigilància i del seguiment científic. La pesca furtiva continua sent un problema al parc i, sense control efectiu, qualsevol ampliació normativa pot resultar ineficaç, adverteixen les organitzacions. I insisteixen en la necessitat de millorar els programes de seguiment ecològic i biodiversitat marina, amb indicadors clars que permetin avaluar “l'estat dels hàbitats i l'eficàcia de les mesures de gestió”, amb l'objectiu d'avançar “cap a una gestió adaptativa dels espais marins protegits, especialment important en un context de canvi climàtic tan incert”, on onades de calor marines i canvis en la química de l'aigua amenacen els ecosistemes més sensibles.

Així mateix, destaquen que “no es tracta només d'ampliar superfície, sinó de protegir millor allà on és més necessari”. És a dir, resulta necessari reforçar els estudis per identificar els hàbitats de valor ecològic més alt i assegurar “una planificació basada en criteris científics i ambientals”. Per això és important comptar amb “una zonificació dissenyada pensant en els hàbitats i funcions ecològiques i també garantir la coherència amb altres espais protegits del canal de Mallorca per assegurar la connectivitat ecològica”, assegura Marilles.

Millores insuficients

El pla, que depèn de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, pretén ser un pas endavant, analitza Marilles, amb compromisos com la creació de noves zones de protecció estricta, el reforç de la vigilància, plans de conservació d'espècies i hàbitats vulnerables i l'extensió de la cogestió pesquera a tota la flota professional abans del 2030. No obstant això, l'organització marina adverteix que la majoria d'aquestes noves proteccions es concentren a Cabrera, on ja existeix un alt nivell de conservació, i que l'augment real fora d'aquest àmbit serà limitat. “Caldrà estar atents a com s'executa aquest pla i que es tinguin en compte els fons de més valor ecològic a l'hora d'ampliar la protecció”, matisa Esteban.

El conseller del ram, Joan Simonet, defensa, en canvi, que la tramitació del nou PRUG “és un pas imprescindible per consolidar el futur de Cabrera”. “Parlem d'una eina de planificació que reforçarà la conservació del parc i que respon a la necessitat de comptar amb un marc actualitzat, rigorós i coherent amb els reptes ambientals actuals”. De la mateixa manera, considera que la creació d'una zona de protecció estricta de gairebé 60.000 hectàrees “ens situarà com a referent al Mediterrani occidental”. “Cabrera és un patrimoni natural únic i aquesta ampliació suposa un compromís ferm amb la conservació del nostre entorn marí”, afirma.

Per a Marilles, la protecció estricta és l'eina més eficaç per regenerar ecosistemes, recuperar poblacions de peixos i generar beneficis socials i econòmics, inclosos els vinculats al sector pesquer. La declaració de zones lliures de qualsevol activitat extractiva, juntament amb un seguiment científic rigorós, pot consolidar Cabrera com un referent internacional en conservació marina. No obstant això, adverteixen que l'èxit dependrà de la implicació dels sectors que viuen de la mar –pesca, nàutica i turisme– i de la col·laboració amb les administracions estatals per a aquelles competències que no són autonòmiques.

Els investigadors recorden que Cabrera no és només un refugi de biodiversitat, sinó un ecosistema que pot guiar la gestió d'espais marins a tot el Mediterrani occidental. “Confiem que el procés d'aprovació del PRUG sigui una oportunitat per situar Cabrera com un referent internacional en protecció marina efectiva, alineat amb els objectius europeus i globals de conservació de la biodiversitat”, conclou Salmerón. Per a això, emfatitzen, és imprescindible que el Govern transformi els compromisos en accions concretes, amb pressupost i ambició suficient perquè l'entorn recuperi la seva funció com a santuari de vida marina.

A poco más de una hora de navegación al sur de Mallorca, el archipiélago de Cabrera se alza como un bastión de biodiversidad en el Mar Mediterráneo. Este conjunto de islas, testigo de la historia de civilizaciones como fenicios, cartagineses y romanos, ha sido tanto refugio como fortaleza. En tiempos de piratas berberiscos, su puerto natural se convirtió en un estratégico punto de ataque, lo que llevó a la construcción de un castillo en su entrada, un símbolo de la lucha por la protección de sus aguas.

Actualmente, Cabrera es un espacio protegido, pero su rica historia resalta la paradoja de su presente: a pesar de su estatus de conservación, su entorno marino enfrenta serias amenazas. Con más del 80% del parque cubierto por aguas transparentes que albergan praderas de posidonia oceánica y una rica biodiversidad, la falta de protección efectiva se convierte en una preocupación urgente, como advierten varias organizaciones de conservación marina. Entre ellas Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) “haya retrasado la actualización de la gestión del Parque Nacional de Cabrera hasta 2027”.

“Tardar ocho años en elaborar un plan de gestión es una irresponsabilidad y una vulneración de la ley. El plan actual está permitiendo actividades incompatibles con la misión de un espacio que debería ser el referente de conservación del Mediterráneo occidental”, lamenta Michael Sealey, científico marino de Oceana. Otra organización de conservación marina, la Fundación Marilles, ha presentado alegaciones al proyecto del Ejecutivo autonómico para hacerlo más ambicioso. “Las palabras están bien, pero falta presupuesto y hay que elevar el nivel de ambición. Los compromisos, además de palabras, necesitan recursos para hacerse realidad. Si no, corremos el riesgo de que quede en un manifiesto preelectoral”, señala Aniol Esteban, biólogo marino y director de la fundación.

Tardar ocho años en elaborar un plan de gestión es una irresponsabilidad y una vulneración de la ley. El plan actual está permitiendo actividades incompatibles con la misión de un espacio que debería ser el referente de conservación del Mediterráneo occidental

Michael Sealey — Científico marino de Oceana

El paisaje litoral de Cabrera también acoge a importantes colonias de aves marinas, así como especies endémicas, lo que le ha valido la declaración de Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), como Zona Especial de Conservación (ZEC) y Lugar de Interés Comunitario (LIC), dentro de la Red Natura 2000. Además, es Zona Especialmente Protegida de Importancia para el Mediterráneo (ZEPIM). De hecho, más del 80% del parque es mar y sus aguas transparentes albergan extensas praderas de posidonia oceánica —clave para la vida marina— en sus profundidades, que se entrelazan con comunidades de corales y algas calcáreas, creando un hábitat ideal para cientos de especies de peces, moluscos y crustáceos. Se trata de un ecosistema muy rico en el que coexisten meros, pulpos, morenas y dentones con tortugas marinas y delfines, formando un auténtico santuario natural que ha sido valorado durante décadas.

La riqueza de sus fondos marinos no solo es un tesoro ecológico, sino también un símbolo de la necesidad de protección y gestión efectiva para asegurar su conservación para futuras generaciones. Esta joya de la biodiversidad se compone de 807 kilómetros cuadrados de superficie marina incorporados en 2019 —un hito para la conservación marina en España— que, sin embargo, no están recogidos en el Plan Rector de Uso y Gestión (PRUG) vigente, que solo cubre una décima parte del parque. Así, Oceana alerta que “corales, cetáceos, tortugas, tiburones y aves marinas carecen de protección efectiva”. Asimismo, estudios científicos ya han comprobado “la disminución de la biodiversidad en la pasada década”, entre otras cosas, debido a la falta de protección efectiva.

Fuentes de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, sobre los retrasos en la actualización del Plan Rector de Uso y Gestión (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera, señalan que cuando se produjo la ampliación del parque en 2019 se tardó “casi tres años en iniciar el procedimiento de redacción [del nuevo documento]”. Este expediente caducó en 2023, ya que no era justificable la prórroga porque “no se habían cumplido con las obligaciones del artículo 6 ter de la Ley 5/2005”, para la conservación de los espacios de relevancia ambiental. Estas fuentes inciden en que en abril de 2024 el Govern inicia el nuevo expediente de renovación del PRUG, incorporando finalmente la zona ampliada actualmente en exposición pública.

Mientras no se apruebe el nuevo PRUG, la Conselleria recuerda que se aplican “medidas transitorias” que regulan la pesca artesanal profesional, limitan la actividad de palangre de superficie y establecen condiciones específicas para proteger aves y tortugas marinas. Señalan también que la conservación de cetáceos, tortugas, tiburones y aves marinas depende de competencias estatales recogidas en el artículo 6 de la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural y Biodiversidad. Según la Conselleria, una vez aprobado, el PRUG incorporará la zona ampliada de 2019 y creará la mayor área de protección estricta del Mediterráneo occidental, con unas 60.000 hectáreas protegidas, combinando la conservación de ecosistemas vulnerables con la regulación de actividades humanas en el parque.

Cabe señalar que durante el periodo 2019-2023 tuvo lugar la segunda etapa del Govern progresista de Francina Armengol, mientras que fue tras las elecciones de mayo de 2023 cuando dio comienzo la etapa del Partido Popular con Marga Prohens en solitario, a través de un acuerdo de legislatura con Vox que más tarde se rompió por diferencias ideológicas.

Mayor protección urgente

El pasado 27 de noviembre, el Govern propuso crear la mayor área de protección estricta del Mediterráneo, aproximadamente 600 kilómetros cuadrados, donde toda actividad extractiva estaría prohibida. Oceana apoya esta iniciativa, aunque propuso modificar la superficie propuesta de uso restringido para que, además, incluya entornos de gran importancia, como el arrecife coralígeno del Fort d’en Moreu y parte del escarpe de Émile Baudot (una zona del fondo marino donde el relieve cambia bruscamente, formando pendientes o paredes submarinas).

Se trata de hábitats profundos con corales centenarios que “han sufrido por artes de pesca que contactan con el fondo”, lamenta la organización marina. “Balears tiene la oportunidad de demostrar liderazgo en conservación marina, pero para ello necesita pasar de los compromisos a la acción efectiva”, subraya Sealey.

Por otro lado, la Fundación Marilles ha presentado alegaciones al Plan Rector de Uso y Gestión (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera “con el objetivo de reforzar la efectividad real de la protección del medio marino y garantizar la conservación de los hábitats más valiosos”. La organización marina propone ampliar la zona de protección estricta para incluir el Fort d’en Moreu, un espacio “de gran valor ecológico que acoge hábitats vulnerables como los corales, las gorgonias, los fondos de maërl (un tipo de hábitat marino muy especial y frágil que se forma a partir de algas rojas calcáreas) y especies de profundidad con una capacidad de recuperación muy limitada”. Añaden que esta zona se declare como “libre de cualquier actividad extractiva”.

“Cabrera es uno de los espacios marinos más valiosos del Mediterráneo, pero hasta ahora el nivel de protección aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservación de la biodiversidad”, afirma Núria Salmerón, técnica de espacios marinos protegidos de la fundación. En este sentido, Marilles insiste en la necesidad de reforzar los estudios sobre los hábitats de mayor valor y vulnerabilidad, de modo que la zonificación se diseñe pensando en funciones ecológicas clave y en la recuperación de especies con capacidad de regeneración limitada.

Cabrera es uno de los espacios marinos más valiosos del Mediterráneo, pero hasta ahora el nivel de protección aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservación de la biodiversidad

Núria Salmerón — Técnica de la Fundación Marilles

Más allá de la superficie protegida, la eficacia de estas medidas dependerá de un refuerzo real de la vigilancia y del seguimiento científico. La pesca furtiva sigue siendo un problema en el parque y, sin control efectivo, cualquier ampliación normativa puede resultar ineficaz, advierten las organizaciones. E insisten en la necesidad de mejorar los programas de seguimiento ecológico y biodiversidad marina, con indicadores claros que permitan evaluar “el estado de los hábitats y la eficacia de las medidas de gestión”, con el objetivo de avanzar “hacia una gestión adaptativa de los espacios marinos protegidos, especialmente importante en un contexto de cambio climático tan incierto”, donde olas calor marinas y cambios en la química del agua amenazan los ecosistemas más sensibles.

Asimismo, destacan que “no se trata solo de ampliar superficie, sino de proteger mejor allí donde es más necesario”. Es decir, resulta necesario reforzar los estudios para identificar los hábitats de mayor valor ecológico y asegurar “una planificación basada en criterios científicos y ambientales”. Por ello es importante contar con “una zonificación diseñada pensando en los hábitats y funciones ecológicas y también garantizar la coherencia con otros espacios protegidos del canal de Mallorca para asegurar la conectividad ecológica”, asegura Marilles.

Mejoras insuficientes

El plan, que depende de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, pretende ser un paso adelante, analiza Marilles, con compromisos como la creación de nuevas zonas de protección estricta, el refuerzo de la vigilancia, planes de conservación de especies y hábitats vulnerables y la extensión de la cogestión pesquera a toda la flota profesional antes de 2030. Sin embargo, la organización marina advierte que la mayoría de estas nuevas protecciones se concentran en Cabrera, donde ya existe un alto nivel de conservación, y que el aumento real fuera de este ámbito será limitado. “Habrá que estar atentos a cómo se ejecuta este plan y a que se tengan en cuenta los fondos de mayor valor ecológico a la hora de ampliar la protección”, matiza Esteban.

El conseller del ramo, Joan Simonet, defiende, en cambio, que la tramitación del nuevo PRUG “es un paso imprescindible para consolidar el futuro de Cabrera”. “Hablamos de una herramienta de planificación que reforzará la conservación del parque y que responde a la necesidad de contar con un marco actualizado, riguroso y coherente con los retos ambientales actuales”. Del mismo modo, considera que la creación de una zona de protección estricta de casi 60.000 hectáreas “nos situará como referente en el Mediterráneo occidental”. “Cabrera es un patrimonio natural único y esta ampliación supone un compromiso firme con la conservación de nuestro entorno marino”, afirma.

Para Marilles, la protección estricta es la herramienta más eficaz para regenerar ecosistemas, recuperar poblaciones de peces y generar beneficios sociales y económicos, incluidos los vinculados al sector pesquero. La declaración de zonas libres de cualquier actividad extractiva, junto con un seguimiento científico riguroso, puede consolidar a Cabrera como un referente internacional en conservación marina. No obstante, advierten de que el éxito dependerá de la implicación de los sectores que viven del mar –pesca, náutica y turismo– y de la colaboración con las administraciones estatales para aquellas competencias que no son autonómicas.

Los investigadores recuerdan que Cabrera no es solo un refugio de biodiversidad, sino un ecosistema que puede guiar la gestión de espacios marinos en todo el Mediterráneo occidental. “Confiamos en que el proceso de aprobación del PRUG sea una oportunidad para situar a Cabrera como un referente internacional en protección marina efectiva, alineado con los objetivos europeos y globales de conservación de la biodiversidad”, concluye Salmerón. Para ello, enfatizan, es imprescindible que el Govern transforme los compromisos en acciones concretas, con presupuesto y ambición suficiente para que el entorno recupere su función como santuario de vida marina. Factores como las actividades extractivas no gestionadas, la gestión incompleta del parque y las presiones del cambio climático plantean retos de conservación que han sido señalados por científicos y organizaciones ambientales, subrayando la necesidad de acciones de conservación continuadas y mejoradas. 

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha donat suport a les restriccions d'accés que, durant la passada legislatura, va decretar el Govern balear al transport turístic de visitants al Parc Nacional de Cabrera amb l'objectiu d'evitar aglomeracions i garantir la conservació d'un dels espais naturals més fràgils del Mediterrani.

En la seva sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, la Sala desestima el recurs interposat per l'empresa Excursions a Cabrera S.L., una de les poques companyies que des de fa dècades operen a la Colònia de Sant Jordi, al sud-oest de Mallorca, principal punt de sortida cap a l'arxipèlag de Cabrera. Des que aquest fos declarat el 1991 Parc Nacional Marítim-Terrestre, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, consolidant un petit oligopoli d'operadors locals en gran mesura vinculats a sagues familiars lligades a la pesca i al transport marítim, les embarcacions dels quals podien arribar a transportar entre 80 i 150 passatgers per viatge.

Aquest escenari, tanmateix, va canviar el 2020: amb motiu de la pandèmia, l'Executiu d'esquerres presidit aleshores per Francina Armengol va aprovar una llei que, concebuda com un paquet de mesures urgents per impulsar l'activitat econòmica, incloïa una disposició transitòria que regulava de forma provisional l'accés de visitants al Parc Nacional de Cabrera en transport col·lectiu mentre no s'aprovés un nou Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de l'arxipèlag. L'article en qüestió substituïa el sistema de concessions per autoritzacions administratives anuals, introduïa un sistema de reserves prèvies per als visitants i establia un límit màxim de 80 persones per viatge.

A més, la llei va fixar per primera vegada un límit màxim diari de visitants a l'arxipèlag: 300 persones a l'illa de Cabrera i 150 a les aigües adjacents, amb l'objectiu d'ordenar l'accés turístic i evitar aglomeracions.

El 2021, la Conselleria de Medi Ambient va autoritzar Excursions a Cabrera S.L. a transportar visitants sempre que complís aquestes restriccions. L'empresa, tanmateix, va decidir impugnar la resolució: considerava que estava sustentada en una regulació autonòmica -la del 2020- que, sota el seu criteri, alterava el règim del parc nacional sense respectar els tràmits previstos en la legislació estatal de Parcs Nacionals. Per aquest motiu, l'empresa va plantejar portar al Tribunal Constitucional les mesures implantades pel Govern, un extrem que el TSJIB rebutja.

Els magistrats subratllen que la validesa de les limitacions imposades no depèn d'aquesta norma autonòmica i assenyalen que, fins i tot prescindint del que disposa la llei, les mesures podien adoptar-se igualment en aplicació del Pla Rector del parc, vigent des del 2006, i de les competències de gestió de la direcció de l'espai natural. El tribunal incideix que el mateix PRUG estableix que l'organització de les visites ha d'orientar-se a millorar la qualitat de l'experiència i evitar aglomeracions temporals o espacials, per la qual cosa considera raonable limitar el nombre de persones per desembarcament, escalonar horaris o exigir comunicació prèvia de les arribades per permetre al personal del parc organitzar la recepció i el control de visitants.

Una empresa històrica del negoci turístic de Cabrera

Les empreses que organitzen excursions turístiques cap a la petita illa conformen un petit ecosistema local que, amb més de 100.000 visitants anuals i bitllets que poden oscil·lar entre els 30 i els 70 euros per trajecte, mou diversos milions d'euros cada any. Entre les navilieres autoritzades per a això es troba Excursions a Cabrera S.L., l'origen de la qual es remunta als anys seixanta: com explica en la seva pròpia web, va ser el 1965 quan Miquel Serra Clar, mecànic de professió i “gran amant del mar”, va heretar juntament amb la seva esposa, Miquela Ferrer Salom, un petit llaüt anomenat Largo Tiempo, amb el qual van començar a realitzar travessies cap a Cabrera.

Amb l'auge del turisme, la família va començar a organitzar excursions amb petits grups de familiars i amics, la qual cosa els va portar a adquirir la golondrina Debarivi, una embarcació de més grandària amb la qual la companyia va professionalitzar la seva activitat, ampliant la seva flota amb el pas dels anys i l'increment de turistes.

El 1991, l'arxipèlag va ser declarat Parc Nacional pel seu extraordinari valor ecològic: l'espai protegit, la superfície del qual abasta 90.794 hectàrees -89.478 d'elles corresponents al medi marí-, alberga ecosistemes marins ben conservats, importants colònies d'aus i alguns dels fons marins millor preservats del Mediterrani occidental. Amb això, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, una situació que va canviar el 2020 amb la implantació d'autoritzacions anuals i la regulació provisional dels accessos per evitar aglomeracions a l'espera de l'aprovació del nou pla rector que reguli els usos i activitats de l'arxipèlag de Cabrera.

El PRUG actualment vigent es remunta al 2006 i la seva actualització porta anys pendent. Durant la passada legislatura es va iniciar la tramitació d'un nou document, però el procediment va caducar a finals del 2023. El Govern de Marga Prohens ha tornat a posar en marxa la redacció d'un nou pla que, segons l'Executiu, pretén reforçar la protecció del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera mitjançant la declaració de gairebé 60.000 hectàrees com a àrea de màxima protecció, la qual cosa la convertiria en la zona més extensa del Mediterrani occidental emparada per aquest nivell de preservació.

Segons la proposta presentada, la zona de protecció estricta abastaria gran part de les aigües incorporades al parc després de la seva ampliació el 2019. L'objectiu passa per reforçar la preservació d'ecosistemes marins sensibles, afavorir la recuperació d'espècies vulnerables i consolidar Cabrera com un referent de conservació al Mediterrani. El nou PRUG haurà de sotmetre's encara a diferents fases administratives -inclosa informació pública i consultes amb organismes científics i sectors implicats- abans de la seva aprovació definitiva. Quan entri en vigor, serà l'instrument clau per regular l'ús del parc nacional i establir el grau de protecció de cadascuna de les seves àrees.

Es dona la circumstància que el 2024 el grup ecologista GOB va denunciar l'increment de la pressió humana sobre Cabrera amb motiu de l'aprovació del Decret llei de mesures urgents de simplificació administrativa que, segons l'entitat, “aprofita per eliminar limitacions no de tràmit administratiu sinó de contingut substancial”, com l'ampliació de la capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu a l'illa. Per al GOB, es tracta d'una mesura “clarament clientelista” que “rema en direcció contrària a la contenció de l'impacte de l'ús públic al parc nacional, incrementant el consum de recursos i la producció de residus i contaminants”.

El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha respaldado las restricciones de acceso que, durante la pasada legislatura, decretó el Govern balear al transporte turístico de visitantes al Parque Nacional de Cabrera con el objetivo de evitar aglomeraciones y garantizar la conservación de uno de los espacios naturales más frágiles del Mediterráneo.

En su sentencia, a la que ha tenido acceso elDiario.es, la Sala desestima el recurso interpuesto por la empresa Excursions a Cabrera S.L., una de las pocas compañías que desde hace décadas operan en la Colònia de Sant Jordi, al suroeste de Mallorca, principal punto de salida hacia el archipiélago de Cabrera. Desde que éste fuese en 1991 declarado Parque Nacional Marítimo-Terrestre, el acceso turístico quedó sujeto a concesiones administrativas muy limitadas, consolidando un pequeño oligopolio de operadores locales en gran medida vinculados a sagas familiares ligadas a la pesca y al transporte marítimo, cuyas embarcaciones podían llegar a transportar a entre 80 y 150 pasajeros por viaje.

Este escenario, sin embargo, cambió en 2020: con motivo de la pandemia, el Ejecutivo de izquierdas presidido entonces por Francina Armengol aprobó una ley que, concebida como un paquete de medidas urgentes para impulsar la actividad económica, incluía una disposición transitoria que regulaba de forma provisional el acceso de visitantes al Parque Nacional de Cabrera en transporte colectivo mientras no se aprobara un nuevo Plan Rector de Uso y Gestión (PRUG) del archipiélago. El artículo en cuestión sustituía el sistema de concesiones por autorizaciones administrativas anuales, introdujo un sistema de reservas previas para los visitantes y estableció un límite máximo de 80 personas por viaje.

Además, la ley fijó por primera vez un límite máximo diario de visitantes al archipiélago: 300 personas en la isla de Cabrera y 150 en las aguas adyacentes, con el objetivo de ordenar el acceso turístico y evitar aglomeraciones.

En 2021, la Conselleria de Medi Ambient autorizó a Excursions a Cabrera S.L. transportar a visitantes siempre que cumpliera tales restricciones. La empresa, sin embargo, decidió impugnar la resolución: consideraba que estaba sustentada en una regulación autonómica -la de 2020- que, bajo su criterio, alteraba el régimen del parque nacional sin respetar los trámites previstos en la legislación estatal de Parques Nacionales. Por este motivo, la empresa planteó llevar al Tribunal Constitucional las medidas implantadas por el Govern, un extremo que el TSJIB rechaza.

Los magistrados subrayan que la validez de las limitaciones impuestas no depende de esa norma autonómica y señalan que, incluso prescindiendo de lo dispuesto por la ley, las medidas podían adoptarse igualmente en aplicación del Plan Rector del parque, vigente desde 2006, y de las competencias de gestión de la dirección del espacio natural. El tribunal incide en que el propio PRUG establece que la organización de las visitas debe orientarse a mejorar la calidad de la experiencia y evitar aglomeraciones temporales o espaciales, por lo que considera razonable limitar el número de personas por desembarco, escalonar horarios o exigir comunicación previa de las llegadas para permitir al personal del parque organizar la recepción y el control de visitantes.

Una empresa histórica del negocio turístico de Cabrera

Las empresas que organizan excursiones turísticas hacia la pequeña isla conforman un pequeño ecosistema local que, con más de 100.000 visitantes anuales y billetes que pueden oscilar entre los 30 y los 70 euros por trayecto, mueve varios millones de euros cada año. Entre las navieras autorizadas para ello se encuentra Excursions a Cabrera S.L., cuyo origen se remonta a los años sesenta: como explica en su propia web, fue en 1965 cuando Miquel Serra Clar, mecánico de profesión y “gran amante del mar”, heredó junto a su esposa, Miquela Ferrer Salom, un pequeño llaüt llamado 'Largo Tiempo', con el que comenzaron a realizar travesías hacia Cabrera.

Con el auge del turismo, la familia empezó a organizar excursiones con pequeños grupos de familiares y amigos, lo que les llevó a adquirir la golondrina 'Debarivi', una embarcación de mayor tamaño con la que la compañía profesionalizó su actividad, ampliando su flota con el paso de los años y el incremento de turistas.

En 1991, el archipiélago fue declarado Parque Nacional por su extraordinario valor ecológico: el espacio protegido, cuya superficie abarca 90.794 hectáreas -89.478 de ellas correspondientes al medio marino- alberga ecosistemas marinos bien conservados, importantes colonias de aves y algunos de los fondos marinos mejor preservados del Mediterráneo occidental. Con ello, el acceso turístico quedó sujeto a concesiones administrativas muy limitadas, una situación que cambió en 2020 con la implantación de autorizaciones anuales y la regulación provisional de los accesos para evitar aglomeraciones a la espera de la aprobación del nuevo plan rector que regule los usos y actividades del archipiélago de Cabrera.

El PRUG actualmente vigente se remonta a 2006 y su actualización lleva años pendiente. Durante la pasada legislatura se inició la tramitación de un nuevo documento, pero el procedimiento caducó a finales de 2023. El Govern de Marga Prohens ha vuelto a poner en marcha la redacción de un nuevo plan, que, según el Ejecutivo, pretende reforzar la protección del Parque Nacional Marítimo-Terrestre de Cabrera mediante la declaración de casi 60.000 hectáreas como área de máxima protección, lo que la convertiría en la zona más extensa del Mediterráneo occidental amparada por este nivel de preservación.

Según la propuesta presentada, la zona de protección estricta abarcaría gran parte de las aguas incorporadas al parque tras su ampliación en 2019. El objetivo pasa por reforzar la preservación de ecosistemas marinos sensibles, favorecer la recuperación de especies vulnerables y consolidar Cabrera como un referente de conservación en el Mediterráneo. El nuevo PRUG deberá someterse todavía a diferentes fases administrativas -incluida información pública y consultas con organismos científicos y sectores implicados- antes de su aprobación definitiva. Cuando entre en vigor, será el instrumento clave para regular el uso del parque nacional y establecer el grado de protección de cada una de sus áreas.

Se da la circunstancia de que en 2024 el grupo ecologista GOB denunció el incremento de la presión humana sobre Cabrera con motivo de la aprobación del Decreto Ley de medidas urgentes de simplificación administrativa, que, según la entidad, “aprovecha para eliminar limitaciones no de trámite administrativo sino de contenido sustancial” como la ampliación de la capacidad de carga de visitantes en transporte colectivo en la isla. Para el GOB, se trata de una medida “claramente clientelista” que “rema en dirección contraria a la contención del impacto del uso público al parque nacional, incrementando el consumo de recursos y la producción de residuos y contaminantes”.

La Guàrdia Civil ha localitzat amb vida 22 migrants que van salpar en pastera dimarts passat des d'Algèria cap a Balears, tal com han confirmat fonts de l'Institut Armat a elDiario.es. El rescat, produït a 34 milles al sud de Mallorca, ha tingut lloc en el marc del dispositiu de cerca articulat aquests dies arran de la desaparició de tres embarcacions amb 81 persones a bord, entre elles dos bebès i una desena de dones, que van sortir des del litoral algerià. Malgrat no disposar de coordenades precises que permetin delimitar l'àrea, un avió de Frontex i un altre de la Benemèrita continuen rastrejant la zona.

En paral·lel, va transcendir que la Marina Algeriana havia localitzat dues pasteres en els últims dies. No obstant això, Caminando Fronteras ha advertit que aquestes embarcacions podrien no correspondre's amb les denunciades com a desaparegudes. La Guàrdia Civil assegura, així mateix, no tenir constància de la troballa de totes dues pasteres.

L'alerta va ser traslladada la tarda d'aquest dijous per la pròpia organització humanitària després que familiars dels migrants que anaven a bord comuniquessin que portaven dies sense notícies dels seus afins després d'haver partit des d'Algèria rumb a l'arxipèlag balear.

Al llarg d'aquest dijous, un avió de Frontex ja va realitzar diverses batudes per a tractar de localitzar les pasteres mentre s'articulava l'operatiu, segons van informar des de la Delegació del Govern. La preocupació va créixer amb el pas de les hores i la falta de contacte amb les embarcacions, especialment en el cas d'una llanxa que havia partit el dimarts amb 22 persones a bord, set d'elles dones, en la seva majoria de nacionalitat somali i una d'origen sudanès. Segons l'organització, el telèfon d'un dels ocupants facilitat per la família ja no donava senyal.

L'ONG ha assenyalat a Europa Press que, després de conèixer aquesta informació, va sol·licitar a Salvament Marítim col·laboració per verificar si es tractava de les mateixes pasteres, però, segons l'entitat, l'organisme els hauria dit que no podien realitzar aquestes gestions. Més tard, l'organització sí que va poder constatar que no havien estat rescatades.

Segons explica la responsable de Caminando Fronteras, Helena Maleno, dues de les pasteres van sortir de les costes d'Algèria diumenge passat. Una d'elles portava 29 persones d'origen subsaharià a bord i la segona, a altres 30 subsaharians, entre ells tres dones i dos nadons.

Des de l'organització estan en contacte amb les famílies de les potencials víctimes, que s'han posat en contacte amb ells en no tenir notícies del seu parador malgrat haver transcorregut ja uns dies des que van salpar d'Algèria, i oferint-los acompanyament. També han traslladat aquesta informació a Salvament Marítim perquè eventualment puguin realitzar una recerca d'aquestes embarcacions.

La desaparició es produeix en una setmana en la qual han arribat a Balears 410 migrants a bord de 23 pasteres. En el que va d'any han estat localitzades 40 embarcacions d'aquest tipus a les illes amb un total de 798 ocupants, d'acord al recompte d'EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegació del Govern.

Segons l'informe anual Monitoreo del Derecho a la Vida de Caminando Fronteras, almenys 1.037 persones van desaparèixer el 2025 en la ruta algeriana, que connecta el país magribí amb Balears i el llevant peninsular, considerada per l'organització com una de les més perilloses. Es tracta d'una dada que, a parer de la ONG, evidencia un patró estructural de desprotecció del dret a la vida al mar, agreujat per la demora sistemàtica o la no activació dels dispositius de recerca i rescat.

“Aquest territori és avui un laboratori: un espai on convergeixen la criminalització, la necropolítica i l'erosió progressiva del dret internacional, especialment en la protecció del dret a la vida”, asseveren des de l'entitat, qualificant fins i tot l'arxipèlag de “laboratori de la necrofrontera”.

Una ruta “negada i invisibilitzada”

Durant anys, tal com assevera l'informe, la ruta algeriana ha travessat múltiples transformacions, sent una ruta “negada i invisibilitzada per les institucions que no la reconeixien com a tal”. El passat mes de setembre, el Govern central va aprovar la declaració d'emergència migratòria a Balears en resposta a l'increment de persones migrants arribades a les costes de l'arxipèlag al llarg d'aquest any, acompanyada d'una inversió de 6,75 milions d'euros per reforçar l'atenció humanitària cap als nouvinguts.

L'informe subratlla que Balears és, a més, una de les zones amb major opacitat en relació amb les operacions de rescat desaparegudes al mar: persisteixen les cerques passives i la limitació dels operatius a les àrees properes al territori, juntament amb una escassa cooperació entre els països que comparteixen la protecció de les zones SAR -espais marítims delimitats que estan a càrrec d'un país en el cas que hi hagi que procedir a un rescat o a ajudar una embarcació-.

La Guardia Civil ha localizado con vida a 22 migrantes que zarparon en patera el pasado martes desde Argelia hacia Balears, tal como han confirmado fuentes del Instituto Armado a elDiario.es. El rescate, producido a 34 millas al sur de Mallorca, ha tenido lugar en el marco del dispositivo de búsqueda articulado estos días a raíz de la desaparición de tres embarcaciones con 81 personas a bordo, entre ellas dos bebés y una decena de mujeres, que salieron desde el litoral argelino. Pese a no disponer de coordenadas precisas que permitan acotar el área, un avión de Frontex y otro de la Benemérita continúan rastreando la zona.

Se da la circunstancia de que la Marina Argelina informó este jueves del rescate de dos de las embarcaciones, si bien la ONG Caminando Fronteras señala que podrían no ser las barcas cuyo paradero se desconoce. La Guardia Civil asegura, asimismo, no tener constancia del hallazgo de ambas pateras.

La alerta fue trasladada la tarde de este jueves por la propia organización humanitaria después de que familiares de los migrantes que iban a bordo comunicaran que llevaban días sin noticias de sus allegados tras haber partido desde Argelia rumbo al archipiélago balear.

A lo largo de este jueves, un avión de Frontex ya realizó varias batidas para tratar de localizar las pateras mientras se articulaba el operativo, según informaron desde la Delegación del Gobierno. La preocupación creció con el paso de las horas y la falta de contacto con las embarcaciones, especialmente en el caso de una lancha que había partido el martes con 22 personas a bordo, siete de ellas mujeres, en su mayoría de nacionalidad somalí y una de origen sudanés. Según la organización, el teléfono de uno de los ocupantes facilitado por la familia ya no daba señal.

La ONG ha señalado a Europa Press que, tras conocer esa información, solicitó a Salvamento Marítimo colaboración para verificar si se trataba de las mismas pateras, pero, según la entidad, el organismo les habría que no podían realizar esas gestiones. Más tarde, la organización sí que pudo constatar que no habían sido rescatadas.

Según ha explicado la responsable de Caminando Fronteras, Helena Maleno, en base a la información de la que disponen, dos de las pateras salieron de las costas de Argelia el pasado domingo. Una de ellas llevaba 29 personas de origen subsahariano a bordo y la segunda, a otros 30 subsaharianos, entre ellos tres mujeres y dos bebés.

Desde la organización están en contacto con las familias de las potenciales víctimas, que se han puesto en contacto con ellos al no tener noticias de su paradero pese haber transcurrido ya unos días desde que zarparon de Argelia, y ofreciéndoles acompañamiento. También han trasladado esta información a Salvamento Marítimo para que eventualmente puedan realizar una búsqueda de estas embarcaciones.

La desaparición se produce en una semana en la que han llegado a Balears 410 migrantes a bordo de 23 pateras. En lo que va de año han sido localizadas 40 embarcaciones de este tipo en las islas con un total de 798 ocupantes, de acuerdo al recuento de EFE a partir de los datos del Ministerio del Interior y la Delegación del Gobierno.

Según el informe anual Monitoreo del derecho a la vida de Caminando Fronteras, al menos 1.037 personas desaparecieron en 2025 en la ruta argelina, que conecta el país magrebí con Baleares y el levante peninsular, considerada por la organización como una de las más peligrosas. Se trata de un dato que, a juicio de la organización, evidencia un patrón estructural de desprotección del derecho a la vida en el mar, agravado por la demora sistemática o la no activación de los dispositivos de búsqueda y rescate.

“Este territorio es hoy un laboratorio: un espacio donde convergen la criminalización, la necropolítica y la erosión progresiva del derecho internacional, especialmente en la protección del derecho a la vida”, aseveran desde la entidad, calificando incluso el archipiélago de “laboratorio de la necrofrontera”.

Una ruta “negada e invisibilizada”

Durante años, tal como asevera el informe, la ruta argelina ha atravesado múltiples transformaciones, siendo una ruta “negada e invisibilizada por las instituciones que no la reconocían como tal”. El pasado mes de septiembre, el Gobierno central aprobó la declaración de emergencia migratoria en Balears en respuesta al incremento de personas migrantes llegadas a las costas del archipiélago a lo largo de este año, acompañada de una inversión de 6,75 millones de euros para reforzar la atención humanitaria hacia los recién llegados.

El informe subraya que Balears es, además, una de las zonas con mayor opacidad en relación con las operaciones de rescate desaparecidas en el mar: persisten las búsquedas pasivas y la limitación de los operativos a las áreas cercanas al territorio, junto con una escasa cooperación entre los países que comparten la protección de las zonas SAR -espacios marítimos delimitados que están a cargo de un país en el caso de que haya que proceder a un rescate o a ayudar a una embarcación-.

Un total de 200 migrants han estat rescatats entre aquest dilluns i aquest dimarts després d'arribar en tretze pasteres a les costes de Balears, l'última d'elles arribada a les 08.15 hores al far de N'Ensiola, a l'illa de Cabrera, amb una quinzena de persones a bord.

Mentrestant, aquesta matinada han arribat dues embarcacions a Mallorca amb 47 ocupants. Totes dues han estat localitzades a sis milles al sud de Cabrera a les 00.22 ia les 01.20 hores, respectivament. En una viatjaven 16 migrants i a l'altra, 31, tots d'origen subsaharià. A l'operatiu han intervingut efectius del Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil i de Salvament Marítim.

Pel que fa a les d'aquest dilluns, 174 persones van arribar a bord de diversos pots. A més de les 36 que es van comptabilitzar inicialment, a les 07.16 hores també van ser rescatades 31 a vuit milles a l'est de Formentera; a les 13.10, un total de 26 persones a Cabrera; a les 16.55, 14 migrants a cinc milles al sud de la menor de les Pitiüses; a les 18.50, 14 més també a sis milles al sud de Formentera, a les 18.57 hores, quatre persones més a cinc milles al sud de Cabrera, i a les 21.20, 13 més al camí de s'Estufador de Formentera.

Des de començament d'any, un total de 5.166 persones han arribat a Balears en 278 embarcacions, d'acord amb el recompte efectuat per EFE a partir de les dades facilitades per la Delegació del Govern a les illes. Només a la setmana de l'11 d'agost, més de 600 migrants van assolir la costa balear en més de 35 barques i, durant tot el mes, van arribar a les costes de les illes o van ser rescatades al seu entorn 1.407 persones tant de nacionalitat algeriana com de diversos països africans al sud del Sàhara.

Si es manté la tendència actual, Balears podria tancar el 2025 amb unes 11.000 persones migrants arribades per mar, pràcticament el doble que les rebudes l'any passat, quan van arribar a les illes 5.882 migrants.

El creixement en l'arribada de pasteres es tradueix també en un augment dels naufragis i les desaparicions de persones a la ruta migratòria entre Algèria i l'arxipèlag balear, un fenomen del qual no hi ha estadístiques oficials, però que constaten les organitzacions no governamentals que treballen pels drets dels migrants. Els qui es llancen al mar de vegades ni tan sols arriben al seu destí: en aquests moments, almenys 15 persones que intentaven assolir la costa balear es troben desaparegudes.

Un total de 200 migrantes han sido rescatados entre este lunes y este martes tras llegar en trece pateras a las costas de Balears, la última de ellas arribada a las 08.15 horas al faro de N'Ensiola, en la isla de Cabrera, con una quincena de personas a bordo.

Mientras tanto, esta madrugada han llegado dos embarcaciones a Mallorca con 47 ocupantes. Ambas han sido localizadas a seis millas al sur de Cabrera a las 00.22 y a las 01.20 horas, respectivamente. En una de ellas viajaban 16 migrantes y en la otra, 31, todos ellos de origen subsahariano. En el operativo han intervenido efectivos del Servicio Marítimo Provincial de la Guardia Civil y de Salvamento Marítimo.

En cuanto a las de este lunes, 174 personas llegaron a bordo de varios botes. Además de las 36 que se contabilizaron inicialmente, a las 07.16 horas también fueron rescatadas 31 a ocho millas al este de Formentera; a las 13.10, un total de 26 personas en Cabrera; a las 16.55, 14 migrantes a cinco millas al sur de la menor de las Pitiüses; a las 18.50, otros 14 también a seis millas al sur de Formentera, a las 18.57 horas, cuatro personas más a cinco millas al sur de Cabrera, y a las 21.20, otras 13 en el camí de s'Estufador de Formentera.

En lo que va de año, un total de 5.166 personas han llegado a Balears en 278 embarcaciones, de acuerdo con el recuento efectuado por EFE a partir de los datos facilitados por la Delegación del Gobierno en las islas. Solo en la semana del 11 de agosto más de 600 migrantes alcanzaron la costa balear en más de 35 barcas y, en todo el mes, alcanzaron las costas de las islas o fueron rescatadas en su entorno 1.407 personas tanto de nacionalidad argelina como de diversos países africanos al sur del Sáhara.

De mantenerse la tendencia actual, Balears podría cerrar 2025 con unas 11.000 personas migrantes llegadas por mar, prácticamente el doble que las recibidas el año pasado, cuando arribaron a las islas 5.882 migrantes.

El crecimiento en la arribada de pateras se traduce también en un aumento de los naufragios y las desapariciones de personas en la ruta migratoria entre Argelia y el archipiélago balear, un fenómeno del que no existen estadísticas oficiales, pero que constatan las organizaciones no gubernamentales que trabajan por los derechos de los migrantes. Quienes se lanzan al mar a veces ni siquiera llegan a su destino: en estos momentos, al menos 15 personas que intentaban alcanzar la costa balear se encuentran desaparecidas.

La Guàrdia Civil, Salvament Marítim i la Policia Local d'Eivissa ha rescatat i identificat 53 migrants arribats a bord de quatre pasteres les últimes hores a les Balears.

La primera de les embarcacions va ser localitzada ahir a una milla al sud de Formentera prop de les 15.00 hores, en què s'han rescatat un total de sis persones d'origen magribí, segons ha informat Delegació de Govern en un comunicat.

Més tard, cap a les 18.18 hores s'ha procedit al rescat d'un total de 16 persones d'origen magribí, a 12.5 milles al sud-est de Formentera.

Ja al voltant de les 18.30 hores va arribar una tercera embarcació de motor a Eivissa, amb set persones d'origen algerià a bord, segons ha informat l'Ajuntament d'Eivissa.

L'arribada de l'embarcació ha estat detectada pel servei de salvament de Platja d'en Bossa i s'ha notificat immediatament a Policia Local per a la localització dels seus ocupants, que han desembarcat per la platja.

Els individus, tots homes --alguns possiblement menors--, han estat localitzats pels agents als voltants poc abans de les 19.00 hores i han estat posats a disposició de Policia Nacional.

Així mateix, l'Ajuntament s'ha fet càrrec de traslladar a port l'embarcació per posar-la a disposició d'Autoritat Portuària i evitar possibles abocaments a la platja.

“La ràpida coordinació del servei de socorrisme i l'actuació eficaç i àgil tant de Policia Local com del servei de Platges per fer-se càrrec de l'embarcació han estat fonamentals per a un bon desenllaç d'aquest succés”, han ressaltat des del consistori.

El regidor de Platges de l'Ajuntament d'Eivissa, Rubén Sousa, ha manifestat, en primer lloc, la seva satisfacció pel fet que els set passatgers es trobessin en un “aparent bon estat”.

D'altra banda, ha destacat i agraït la ràpida actuació del servei de Socorrisme i Policia Local i ha recordat a l'Estat que “ha de reconèixer que hi ha aquest problema i aquesta ruta migratòria consolidada, que, segons ell, ”ha negat durant tant de temps“.

“És al Govern d'Espanya a les persones que correspon actuar i posar amb els recursos que necessiten. Mentrestant, Ajuntaments com el d'Eivissa fan la seva feina”, ha reivindicat.

Finalment, a les 19.00 hores, va arribar l'última embarcació a l'Illa de Cabrera, en què s'han interceptat 24 persones d'origen subsaharià, i on ha intervingut el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil.

La Guardia Civil, Salvamento Marítimo y la Policía Local de Eivissa ha rescatado e identificado a 53 migrantes llegados a bordo de cuatro pateras en las últimas horas a Balears.

La primera de las embarcaciones se ha localizado a una milla al sur de Formentera cerca de las 15.00 horas, en la que se han rescatado a un total de seis personas de origen magrebí, según ha informado Delegación de Gobierno en un comunicado.

Más tarde, sobre las 18.18 horas se ha procedido al rescate de un total de 16 personas de origen magrebí, a 12.5 millas al sureste de Formentera.

Ya alrededor de las 18.30 horas ha arribado una tercera embarcación a motor a Ibiza, con siete personas de origen argelino a bordo, según ha informado el Ayuntamiento de Eivissa.

La llegada de la embarcación ha sido detectada por el servicio de salvamento de Playa d'en Bossa y se ha notificado de forma inmediata a Policía Local para la localización de sus ocupantes, que han desembarcado por la playa.

Los individuos, todos varones --algunos posiblemente menores--, han sido localizados por los agentes en las inmediaciones poco antes de las 19.00 horas y han sido puestos a disposición de Policía Nacional.

Asimismo, el Ayuntamiento se ha hecho cargo de trasladar a puerto la embarcación para ponerla a disposición de Autoridad Portuaria y evitar posibles vertidos en la playa.

“La rápida coordinación del servicio de socorrismo y la actuación eficaz y ágil tanto de Policía Local como del servicio de Playas para hacerse cargo de la embarcación han sido fundamentales para un buen desenlace de este suceso”, han resaltado desde el Consistorio.

El regidor de Playas del Ayuntamiento de Eivissa, Rubén Sousa, ha manifestado, en primer lugar, su satisfacción por el hecho de que los siete pasajeros se encontraran en un “aparente buen estado”.

Por otro lado, ha destacado y agradecido la rápida actuación del servicio de Socorrismo y Policía Local y ha recordar al Estado que “debe reconocer que existe este problema y esta ruta migratoria consolidada, que, a su juicio, ”ha negado durante tanto tiempo“.

“Es al Gobierno de España a quien le corresponde actuar y poner los medios que corresponden para poder asistir a estas personas en unas condiciones adecuadas y con los recursos que necesitan. Mientras tanto, Ayuntamientos como el de Ibiza hacen su trabajo”, ha reivindicado.

Finalmente, a las 19.00 horas, ha arribado la última embarcación a la Isla de Cabrera, en la que se han interceptado 24 personas de origen subsahariano, y en donde ha intervenido el Servicio Marítimo Provincial de la Guardia Civil.

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim van rescatar divendres a la tarda 40 persones migrants que van arribar a les costes de Balears a bord de dues pasteres. En una, arribada al sud-est de Maó (Menorca) -destinació poc habitual d'aquestes embarcacions-, viatjaven 11 homes que presentaven importants símptomes de deshidratació, quatre dels quals van ser traslladats en estat greu a l'Hospital Mateu Orfila.

L'embarcació va ser trobada a 35 milles al sud-est de Maó. Es tracta d'una destinació poc habitual per a aquest tipus de travessies: les pasteres procedents d'Algèria solen dirigir-se a Eivissa o Formentera –illes situades a la ruta més curta des de la costa africana–. Menorca, en canvi, és l'illa balear més allunyada del continent, cosa que obliga a recórrer una distància més gran i augmenta notablement els riscos de la travessia.

Un veler francès va donar l'avís a Salvament Marítim de França, que, al seu torn, va sol·licitar la intervenció de Salvament Marítim d'Espanya perquè acudís al rescat.

Va ser a les 19.57 hores quan el 061 va rebre una trucada de l'Autoritat Portuària de Maó que alertava que Salvament Marítim havia rescatat les 11 persones i informava de l'estat en què es trobaven. Tot seguit, el servei d'emergències va mobilitzar una ambulància de Suport Vital Avançat (SVA) i tres de Suport Vital Bàsic (SVB) fins al Moll de Llevant de Maó.

Els efectius del SAMU 061 van assistir als 11 homes, quatre dels quals van ser traslladats a l'hospital en estat greu. Els sanitaris van considerar que l'estat de salut dels set ocupants més de la pastera era menys greus llevat de complicacions.

L'altra pastera va ser localitzada en una zona escarpada de l'illa de Cabrera. El rescat es va prolongar durant diverses hores, entre les 13.44 i les 18.00 hores, ja que les 29 persones que viatjaven a l'embarcació (22 homes, sis dones i un menor), d'origen subsaharià, ja havien desembarcat de la pastera que s'estava enfonsant i es trobaven atrapades.

Les adverses condicions del mar, unides a la zona escarpada en què van quedar atrapats els migrants, van impossibilitar la seva evacuació per terra, cosa que va obligar a activar un dispositiu aeri especialitzat, tal com ha informat la Guàrdia Civil.

A l'operatiu van participar la Unitat d'Helicòpters de l'Institut Armat (UHEL), efectius del Grup de Rescat i Intervenció de Muntanya (GREIM) i del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS), que van realitzar la primera assistència als rescatats, que presentaven principalment talls de peus i símptomes.

Després de ser estabilitzats van ser acompanyats pels rescatistes fins a un punt segur des d'on se'ls va poder rescatar amb una embarcació lleugera del Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil (SMP) i d'allà transbordar-los a l'embarcació Rio Gallego, que els va conduir fins al port de Palma.

La Guardia Civil y Salvamento Marítimo rescataron en la tarde de este viernes a 40 personas migrantes que llegaron a las costas de Balears a bordo de dos pateras. En una de ellas, arribada al sureste de Maó (Menorca) -destino poco habitual de estas embarcaciones-, viajaban 11 varones que presentaban importantes síntomas de deshidratación, cuatro de los cuales fueron trasladados en estado grave al Hospital Mateu Orfila.

La embarcación fue hallada a 35 millas al sureste de Maó. Se trata de un destino poco habitual para este tipo de travesías: las pateras procedentes de Argelia suelen dirigirse a Eivissa o Formentera -islas situadas en la ruta más corta desde la costa africana-. Menorca, en cambio, es la isla balear más alejada del continente, lo que obliga a recorrer una distancia mayor y aumenta notablemente los riesgos de la travesía.

Un velero francés dio el aviso a Salvamento Marítimo de Francia, que, a su vez, solicitó la intervención de Salvamento Marítimo de España para que acudiera a su rescate.

Fue a las 19.57 horas cuando el 061 recibió una llamada de la Autoridad Portuaria de Maó que alertaba de que Salvamento Marítimo había rescatado a las 11 personas e informaba del estado en el que éstas se encontraban. De inmediato, el servicio de emergencias movilizó una ambulancia de Soporte Vital Avanzado (SVA) y tres de Soporte Vital Básico (SVB) hasta el Moll de Llevant de Maó.

Los efectivos del SAMU 061 asistieron a los 11 varones, de los que cuatro fueron trasladados al hospital en estado grave. Los sanitarios consideraron que el estado de salud de los otros siete ocupantes de la patera era menos graves salvo complicaciones.

La otra patera fue localizada en una zona escarpada de la isla de Cabrera. El rescate se prolongó durante varias horas, entre las 13.44 y las 18.00 horas, ya que las 29 personas que viajaban en la embarcación -(22 hombres, seis mujeres y un menor), de origen subsahariano, ya habían desembarcado de la patera que se estaba hundiendo y se encontraban atrapadas.

Las adversas condiciones del mar, unidas a la zona escarpada en la que quedaron atrapados los migrantes, imposibilitaron su evacuación por tierra, lo que obligó a activar un dispositivo aéreo especializado, tal como ha informado la Guardia Civil.

En el operativo participaron la Unidad de Helicópteros del Instituto Armado (UHEL), efectivos del Grupo de Rescate e Intervención de Montaña (GREIM) y del Grupo Especial de Actividades Subacuáticas (GEAS), quienes realizaron la primera asistencia a los rescatados, que presentaban principalmente cortes en los pies y síntomas de agotamiento.

Tras ser estabilizados fueron acompañados por los rescatistas hasta un punto seguro desde donde se les pudo rescatar con una embarcación ligera del Servicio Marítimo Provincial de la Guardia Civil (SMP) y de allí trasbordarlos a la embarcación Rio Gallego, que los condujo hasta el puerto de Palma.

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim mantenen per via aèria la cerca dels 12 migrants desapareguts després de saltar des d'una pastera a 36 milles al sud-oest de Cabrera i d'altres tres persones el rastre de les quals es va perdre després de naufragar una embarcació al sud de Mallorca.

A pesar que Salvament Marítim havia assenyalat aquest matí que tots dos operatius havien estat suspesos, l'Institut Armat ha puntualitzat a la tarda que les labors de localització continuen endavant amb mitjans aeris a causa de les condicions de mala mar, que dificulten les labors marítimes de rastreig.

Per part seva, Salvament Marítim ha explicat que aquest dilluns ja no sortiran medis a realitzar labors de cerca, encara que sí que s'emetran avisos a navegants per si realitzés algun albirament.

El primer dispositiu es va posar en marxa el passat 21 d'agost, quan tots dos organismes van tenir coneixement de la desaparició de tres persones després del naufragi d'una pastera a quatre milles al sud de Mallorca, en el qual un migrant va perdre la vida i altres 19 van resultar ferits. L'embarcació portava sis dies a la deriva. Els tres desapareguts haurien abandonat l'embarcació per a intentar aconseguir la costa nadant.

Dos dies després va ser impulsat un altre operatiu per a buscar a 12 migrants en parador ignorat després d'haver saltat a l'aigua des d'una pastera quan aquesta es trobava a unes 36 milles al sud-oest de Cabrera. va ser interceptada en la tarda del passat divendres. L'embarcació va ser interceptada a les 18.45 hores del passat divendres.

En ella viatjaven un total de 26 persones, segons van relatar els 14 ocupants que es trobaven a bord de la mateixa i que van ser immediatament rescatats. Un d'ells va haver de ser evacuat en helicòpter a un centre hospitalari a causa del mal estat de salut en el qual es trobava, tal com va informar la Benemèrita.

Dijous passat, el col·lectiu Caminando Fronteras va alertar, en base a la informació que rebuda de part de familiars dels migrants, de la desaparició d'almenys dues embarcacions que van partir dies abans de les costes d'Algèria en direcció a les Balears i que no havien arribat al seu destí. Una va ser la rescatada divendres.

En el que va d'any, 256 embarcacions han arribat de manera irregular a les costes de Balears amb 4.819 migrants a bord, segons el recompte d'EFE basat en dades de la Delegació del Govern a les illes. Durant 2024, van arribar a l'arxipèlag per via marítima 5.882 migrants, d'acord amb l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior.

La Guardia Civil y Salvamento Marítimo mantienen por vía aérea la búsqueda de los 12 migrantes desaparecidos tras saltar desde una patera a 36 millas al suroeste de Cabrera y de otras tres personas cuyo rastro se perdió tras naufragar una embarcación al sur de Mallorca.

A pesar de que Salvamento Marítimo había señalado esta mañana que ambos operativos habían sido suspendidos, el Instituto Armado ha puntualizado por la tarde que las labores de localización continúan adelante con medios aéreos debido a las condiciones de mala mar, que dificultan las labores marítimas de rastreo.

Por su parte, Salvamento Marítimo ha explicado que este lunes ya no saldrán medios a realizar labores de búsqueda, aunque sí que se emitirán avisos a navegantes por si realizara algún avistamiento.

El primer dispositivo se puso en marcha el pasado 21 de agosto, cuando ambos organismos tuvieron conocimiento de la desaparición de tres personas tras el naufragio de una patera a cuatro millas al sur de Mallorca, en el que un migrante perdió la vida y otros 19 resultaron heridos. La embarcación llevaba seis días a la deriva. Los tres desaparecidos habrían abandonado la embarcación para intentar alcanzar la costa a nado.

Dos días después fue impulsado otro operativo para buscar a 12 migrantes en paradero desconocido tras haber saltado al agua desde una patera cuando ésta se encontraba a unas 36 millas al suroeste de Cabrera. fue interceptada en la tarde del pasado viernes. La embarcación fue interceptada a las 18.45 horas del pasado viernes.

En ella viajaban un total de 26 personas, según relataron los 14 ocupantes que se encontraban a bordo de la misma y que fueron de inmediato rescatados. Uno de ellos tuvo que ser evacuado en helicóptero a un centro hospitalario debido al mal estado de salud en el que se encontraba, tal como informó la Benemérita.

El pasado jueves, el colectivo Caminando Fronteras alertó, en base a la información recibida de parte de familiares de los migrantes, de la desaparición de al menos dos embarcaciones que habían partido días antes de las costas de Argelia en dirección Balears y que no habían llegado a su destino. Una de ellas fue la rescatada el viernes.

En lo que va de año, 256 embarcaciones han llegado de forma irregular a las costas de Balears con 4.819 migrantes a bordo, según el recuento de EFE basado en datos de la Delegación del Gobierno en las islas. Durante 2024, arribaron al archipiélago por vía marítima 5.882 migrantes, de acuerdo con el Informe Anual de Seguridad Nacional del Ministerio del Interior.

Dotze persones migrants es troben en parador desconegut després d'haver saltat a l'aigua des d'una pastera quan aquesta era a unes 36 milles al sud-oest de Cabrera.

L'embarcació va ser interceptada divendres a les 18.45 hores. Hi viatjaven un total de 26 persones, segons van relatar els 14 ocupants que es trobaven a bord de la mateixa i que van ser immediatament rescatats. Un d'ells va haver de ser evacuat en helicòpter a un centre hospitalari a causa del mal estat de salut en què es trobava, tal com ha informat la Guàrdia Civil.

L'Institut Armat, a través del seu Servei Marítim (Río Gallego) i de l'helicòpter CUCO, així com Salvament Marítim han establert un dispositiu de cerca a la zona per buscar els tres migrants desapareguts. A l'operació de rescat han intervingut el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil i Salvament Marítim.

Es dóna la circumstància que el col·lectiu Caminando Fronteras ha alertat, en base a la informació que ha rebut per part de familiars dels migrants, de la desaparició d'almenys dues embarcacions que van partir els últims dies de les costes d'Algèria en direcció a les Balears i que no havien arribat al seu destí.

La primera va salpar diumenge passat i aparentment portava 25 persones a bord, totes d'origen magribí. La responsable de l'ONG, Helena Maleno, creu que podria ser l'embarcació rescatada aquest divendres a la tarda amb 14 supervivents i 12 desapareguts.

L'activista assenyala que també van rebre un altre avís de familiars que alertava que una segona pastera amb 26 persones a bord podria haver desaparegut durant el trajecte migratori, i per això van procedir a posar-ho en coneixement de les autoritats. A bord d'aquesta embarcació hi anaven, aparentment, 18 persones d'origen magribí i vuit somalis. Entre aquests darrers hi hauria sis dones.

Doce personas migrantes se encuentran en paradero desconocido tras haber saltado al agua desde una patera cuando ésta se encontraba a unas 36 millas al suroeste de Cabrera.

La embarcación fue interceptada a las 18.45 horas de este viernes. En ella viajaban un total de 26 personas, según relataron los 14 ocupantes que se encontraban a bordo de la misma y que fueron de inmediato rescatados. Uno de ellos tuvo que ser evacuado en helicóptero a un centro hospitalario debido al mal estado de salud en el que se encontraba, tal como ha informado la Guardia Civil.

El Instituto Armado, a través de su Servicio Marítimo (Río Gallego) y del helicóptero CUCO, así como Salvamento Marítimo han establecido un dispositivo de búsqueda en la zona para buscar a los tres migrantes desaparecidos. En la operación de rescate han intervenido el Servicio Marítimo Provincial de la Guardia Civil y Salvamento Marítimo.

Se da la circunstancia de que el colectivo Caminando Fronteras ha alertado, en base a la información que ha recibido por parte de familiares de los migrantes, de la desaparición de al menos dos embarcaciones que partieron en los últimos días de las costas de Argelia en dirección a Balears y que no habían llegado a su destino.

La primera zarpó el pasado domingo y aparentemente llevaba 25 personas a bordo, todas ellas de origen magrebí. La responsable de la ONG, Helena Maleno, cree que podría ser la embarcación rescatada la tarde de este viernes con 14 supervivientes y 12 desaparecidos.

La activista señala que también recibieron otro aviso de familiares que alertaba de que una segunda patera con 26 personas a bordo podría haber desaparecido durante el trayecto migratorio, por lo que procedieron a ponerlo en conocimiento de las autoridades. A bordo de esta embarcación iban, aparentemente, 18 personas de origen magrebí y ocho somalís. Entre estos últimos habría seis mujeres.

El sindicat CCOO ha xifrat en 2.260,47 euros bruts mensuals, distribuïts en 14 pagues, el salari de referència necessari per a viure dignament en Balears, segons un estudi presentat aquest dilluns i elaborat per la Fundació Intercoopera. La xifra reflecteix el cost mínim que ha de cobrir una persona treballadora per a afrontar les despeses essencials de la vida quotidiana a les Illes, i evidència una desigualtat territorial significativa. A Eivissa el salari de referència es dispara fins als 2.996,06 euros.

Segons ha exposat el sindicat en roda de premsa, aquesta xifra representa un increment del 14% respecte a l'any anterior. Aquesta està molt per sobre del creixement real del salari mitjà en la comunitat, que ha estat d'un 6,25%. L'estudi també assenyala que el cost de l'habitatge suposa el 77% de la despesa total, la qual cosa converteix aquest factor en el principal detonant de l'encariment del cost de vida.

Desigualtat entre illes

La secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Maria Àngels Aguiló, ha destacat que l'informe ha estat insularitzat per a reflectir amb major precisió la realitat de cada territori. En aquest sentit, el salari de referència se situa en 2.166,16 euros a Mallorca, 1.947,03 a Menorca, 2.996,06 a Eivissa i 2.976,64 a Formentera.

Davant aquesta disparitat, CCOO ha plantejat una bateria de propostes “concretes i urgents” per a corregir les desigualtats: topar els preus dels aliments bàsics, declarar Balears com a zona tensionada per a limitar els lloguers, incrementar el pressupost en habitatge públic, reforçar el transport públic i ampliar les polítiques socials com la renda garantida, les targetes d'aliments i la gratuïtat del menjador escolar.

L'inassolible bon mercat laboral

Per part seva, el secretari general de CCOO Balears, José Luis García, ha advertit que el 75% de les persones assalariades no aconsegueixen el salari de referència. “Podríem dir que som la punta de llança del conjunt de l'Estat quant al mercat laboral, però tots coneixem i sofrim quina és la realitat de les nostres illes”, ha afirmat.

García ha subratllat la necessitat de revertir el model econòmic vigent i ha anunciat que el sindicat exigirà, a partir de setembre en la taula de Diàleg Social, un pla de mesures que inclogui limitar el creixement de l'oferta turística, controlar ports i aeroports, impulsar el transport públic sostenible i crear un parc públic d'habitatge en lloguer.

A més, ha alertat de la creixent expulsió dels joves de les seves pròpies illes: “Hi ha joves que se senten expulsats de la seva terra davant la impossibilitat de viure amb dignitat”. El líder sindical ha lamentat que s'usin “excuses polítiques” per a no actuar: “No val el parany de l'excusa de Vox, perquè caiem en el discurs del possible”. En aquest sentit, ha defensat el paper del Diàleg Social, “legitimat per llei”, i ha advertit que CCOO actuarà en conseqüència si no s'escolten les seves propostes.

El sindicato CCOO ha cifrado en 2.260,47 euros brutos mensuales, distribuidos en 14 pagas, el salario de referencia necesario para vivir dignamente en Balears, según un estudio presentado este lunes y elaborado por la Fundación Intercoopera. La cifra refleja el coste mínimo que debe cubrir una persona trabajadora para afrontar los gastos esenciales de la vida cotidiana en las Islas, y evidencia una desigualdad territorial significativa. En Eivissa el salario de referencia se dispara hasta los 2.996,06 euros.

Según ha expuesto el sindicato en rueda de prensa, esta cifra representa un incremento del 14% respecto al año anterior. Esta está muy por encima del crecimiento real del salario medio en la comunidad, que ha sido de un 6,25%. El estudio también señala que el coste de la vivienda supone el 77% del gasto total, lo que convierte este factor en el principal detonante del encarecimiento del coste de vida.

Desigualdad entre islas

La secretaria general de la Federación de Enseñanza de CCOO, Maria Àngels Aguiló, ha destacado que el informe ha sido insularizado para reflejar con mayor precisión la realidad de cada territorio. En ese sentido, el salario de referencia se sitúa en 2.166,16 euros en Mallorca, 1.947,03 en Menorca, 2.996,06 en Eivissa y 2.976,64 en Formentera.

Ante esta disparidad, CCOO ha planteado una batería de propuestas “concretas y urgentes” para corregir las desigualdades: topar los precios de los alimentos básicos, declarar Balears como zona tensionada para limitar los alquileres, incrementar el presupuesto en vivienda pública, reforzar el transporte público y ampliar las políticas sociales como la renta garantizada, las tarjetas de alimentos y la gratuidad del comedor escolar.

El inalcanzable buen mercado laboral

Por su parte, el secretario general de CCOO Balears, José Luis García, ha advertido de que el 75% de las personas asalariadas no alcanzan el salario de referencia. “Podríamos decir que somos la punta de lanza del conjunto del Estado en cuanto al mercado laboral, pero todos conocemos y sufrimos cuál es la realidad de nuestras islas”, ha afirmado.

García ha subrayado la necesidad de revertir el modelo económico vigente y ha anunciado que el sindicato exigirá, a partir de septiembre en la mesa de Diálogo Social, un plan de medidas que incluya limitar el crecimiento de la oferta turística, controlar puertos y aeropuertos, impulsar el transporte público sostenible y crear un parque público de vivienda en alquiler.

Además, ha alertado de la creciente expulsión de los jóvenes de sus propias islas: “Hay jóvenes que se sienten expulsados de su tierra ante la imposibilidad de vivir con dignidad”. El líder sindical ha lamentado que se usen “excusas políticas” para no actuar: “No vale la trampa de la excusa de Vox, porque caemos en el discurso de lo posible”. En este sentido, ha defendido el papel del Diálogo Social, “legitimado por ley”, y ha advertido que CCOO actuará en consecuencia si no se escuchan sus propuestas.

El nombre de persones migrants arribades a pastera aquest dilluns a les costes de Balears ha pujat a 88 després de comunicar-se la intercepció a les 10.40 hores d'una barca amb 17 magribins a bord al sud de La Mola (Formentera). En total, han arribat 189 migrants a les illes des d'aquest diumenge.

Segons la informació facilitada per la Delegació del Govern, aquest grup de persones se suma a les 71 que han arribat en quatre pasteres més.

Cal recordar que aquest dilluns a les 1.10 hores s'ha procedit al rescat d'un total de 12 persones d'origen magribí, a dues milles al sud de Mallorca. Han intervingut el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil, USECIC Guàrdia Civil, així com Salvament Marítim.

Poc després, a les 2.33 hores, s'ha procedit al rescat d'una segona embarcació que portava a bord 13 persones d'origen magribí, localitzat a 7,5 milles al sud de Mallorca, amb la intervenció novament de l'Institut Armat i de Salvament Marítim.

A les 4.35 hores, Guàrdia Civil i Salvament Marítim han procedit a un tercer rescat, aquesta vegada a 11 milles al sud de l'illa de Cabrera, on s'ha trobat una pastera amb 24 persones d'origen subsaharià.

Finalment, també a 11 milles al sud de Cabrera, s'han rescatat 22 persones d'origen subsaharià cap a les 5.59 hores, amb la intervenció de Salvament Marítim i de Guàrdia Civil.

A aquests rescats se suma que diumenge a les 21.40 hores el Salvament Marítim i la Guàrdia Civil van procedir al rescat de 12 persones d'origen magribí a 7,5 milles a l'est de Cabrera.

El número de personas migrantes llegados en patera este lunes a las costas de Balears ha ascendido a 88 tras comunicarse la interceptación a las 10.40 horas de una barca con 17 magrebíes a bordo al sur de La Mola (Formentera). En total, han llegado 189 migrantes a las islas desde este domingo.

Según la información facilitada por la Delegación del Gobierno, este grupo de personas se suma a las 71 que han llegado en otras cuatro pateras.

Cabe recordar que a las 1.10 horas de este lunes se ha procedido al rescate de un total de 12 personas de origen magrebí, a dos millas al sur de Mallorca. Han intervenido el Servicio Marítimo Provincial de la Guardia Civil, USECIC Guardia Civil, así como Salvamento Marítimo.

Poco después, a las 2.33 horas, se ha procedido al rescate de una segunda embarcación que llevaba a bordo a 13 personas de origen magrebí, esta vez localizado a 7,5 millas al sur de Mallorca, con la intervención nuevamente del Instituto Armado y de Salvamento Marítimo.

A las 4.35 horas, Guardia Civil y Salvamento Marítimo han procedido a un tercer rescate, esta vez a 11 millas al sur de la isla de Cabrera, en el que se ha encontrado una patera con 24 personas de origen subsahariano.

Por último, también a 11 millas al sur de Cabrera, se ha rescatado a 22 personas de origen subsahariano entorno a las 5.59 horas, con la intervención de Salvamento Marítimo y de Guardia Civil.

A estos rescates se suma que el domingo a las 21.40 horas Salvamento Marítimo y Guardia Civil procedieron al rescate de 12 personas de origen magrebí a 7,5 millas al este de Cabrera.