<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - 30 anys de l'IVAM]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - 30 anys de l'IVAM]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Las huellas de la contracultura valenciana, en el IVAM]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/huellas-contracultura-valenciana-ivam_132_1002951.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La primera sala de la exposición del IVAM &#039;Contracultura Utopía, resistencia y provocación en València&#039;."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La muestra ‘Contracultura: utopía, resistencia y provocación en València’, comisariada por Alberto Mira, se podrá visitar hasta el 17 de mayo en la galería 7 del IVAM</p></div><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-aCYBpiNvz_A-4104', 'youtube', 'aCYBpiNvz_A', document.getElementById('yt-aCYBpiNvz_A-4104'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-aCYBpiNvz_A-4104 src="https://www.youtube.com/embed/aCYBpiNvz_A?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Una explosi&oacute;n de colores, tipograf&iacute;as, <em>collages</em>, fanzines, grafitis, carteles y otras manifestaciones culturales cr&iacute;ticas con la ortodoxia, son las protagonistas de la nueva exposici&oacute;n del IVAM <em>Contracultura: Utop&iacute;a, resistencia y provocaci&oacute;n en Val&egrave;ncia, </em>que se podr&aacute; visitar desde el 13 de febrero hasta el 17 de mayo de 2020.
    </p><p class="article-text">
        La muestra, comisariada por Alberto Mira, profesor de cine en Oxford y uno de los mayores expertos en la materia, re&uacute;ne m&aacute;s de 250 objetos que recuperan parte de la identidad valenciana de la d&eacute;cada de los 70 y 80, a menudo ocultada o vilipendiada, y que hoy <em>grafitean</em> las paredes de un museo.
    </p><p class="article-text">
        El director del IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, describe la muestra como &ldquo;un homenaje o tributo&rdquo; a los hombres y mujeres creadores que se rebelaron contra la &ldquo;Espa&ntilde;a oscura&rdquo; y se interesaron en temas poco convencionales como el deseo, el placer o la irreverencia: &ldquo;Sin su trabajo nuestra vida ser&iacute;a m&aacute;s fea, m&aacute;s aburrida, m&aacute;s gris&rdquo;. A trav&eacute;s de pintadas que llenaban los muros de las calles valencianas de la &eacute;poca, fotograf&iacute;as, tebeos, pel&iacute;culas y otras tantas expresiones art&iacute;sticas que &ldquo;los museos no han dejado entrar&rdquo;, se presenta esta &lsquo;contracr&oacute;nica&rsquo; cultural de una ciudad que &ldquo;a&uacute;n tiene pisadas de lo que pas&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En la muestra, dividida en siete secciones, hay ejemplos del cine <em>underground</em> de la &eacute;poca; de &ldquo;c&oacute;mics disidentes&rdquo; como <em>Lupe Veloz</em> (1969) de Equipo Realidad o <em>Polvor&oacute;n Polvoriento </em>de los hermanos Mique y Reme Beltran; las miradas contra el patriarcado reflejadas en las obras de las pintoras valencianas &Aacute;ngela Garc&iacute;a y Isabel Oliver, entre otras; o un repaso por el punk valenciano, como la &uacute;ltima manifestaci&oacute;n clara de esta contracultura, expresada en grupos como Interterror, Seguridad Social o Generaci&oacute;n 77.
    </p><p class="article-text">
        La contracultura valenciana tambi&eacute;n experiment&oacute; con la literatura, el arte gr&aacute;fico o el ensayo, representado con trabajos de Rafa Gassent, Amadeu Fabregat o Isa Tr&ograve;lec, y publicaciones como La <em>Cartelera Turia</em> o <em>Valencia Semanal</em>. Y no pod&iacute;a faltar una amplia secci&oacute;n dedicada a las fallas con propuestas innovadoras como la <em>Falla King Kong</em> y el c&oacute;mic<em> El gat pelat</em>, o la publicaci&oacute;n un &lsquo;Especial Fallas&rsquo; de la revista <em>Ajoblanco</em>, que se convirti&oacute; en &ldquo;un foro privilegiado para miradas contraculturales&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e112749-e7a7-45cc-af9b-c557905b2288_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e112749-e7a7-45cc-af9b-c557905b2288_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e112749-e7a7-45cc-af9b-c557905b2288_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e112749-e7a7-45cc-af9b-c557905b2288_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e112749-e7a7-45cc-af9b-c557905b2288_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1e112749-e7a7-45cc-af9b-c557905b2288_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1e112749-e7a7-45cc-af9b-c557905b2288_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        De todas esas manifestaciones culturales se desprende una sociedad en continua lucha y en b&uacute;squeda de libertades durante la transici&oacute;n espa&ntilde;ola. &ldquo;Lo simple ser&iacute;a decir que se rebelaban contra el franquismo y su censura. Pero la contracultura no sucede solo en Val&egrave;ncia ni en Espa&ntilde;a&rdquo;, aclara Mira. Tal como explica, la contracultura surge como respuesta a unos valores y unas &ldquo;formas de vida asumidas&rdquo; a partir de la Segunda Guerra Mundial.
    </p><p class="article-text">
        Esta generaci&oacute;n de creadores valencianos rompi&oacute; con la estabilidad y los miedos a expresar, se atrevi&oacute; a innovar a la hora de trabajar con otros materiales y a manifestarse en circuitos radicalmente opuestos al del arte convencional. &ldquo;Nos ense&ntilde;aron a so&ntilde;ar que hay otras maneras de vivir, que otro mundo es posible. Tenemos que estar agradecidos a esta gente que nos abri&oacute; la mente y cruz&oacute; barreras&rdquo;, apunta el director del IVAM.
    </p><h3 class="article-text">Val&egrave;ncia, &ldquo;capital del transformismo&rdquo;</h3><p class="article-text">
        &ldquo;La contracultura nos ense&ntilde;a que siempre hay que criticar la ortodoxia&rdquo;, se&ntilde;ala el comisario de la muestra, Alberto Mira. Ejemplos de esa cr&iacute;tica a lo establecido las encontramos en las huellas que dej&oacute; Val&egrave;ncia como &ldquo;capital del transformismo&rdquo;. Locales como La Cetra se convirtieron en espacios donde desplegaron su arte personalidades tan fascinantes como La Margot, Encarnita Duclown, Sareta Sareta, La Xampan del Pa&iacute;s Valenci&agrave; o Darling Lilies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30904c33-cc2d-4522-8587-23e1b57fd903_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30904c33-cc2d-4522-8587-23e1b57fd903_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30904c33-cc2d-4522-8587-23e1b57fd903_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30904c33-cc2d-4522-8587-23e1b57fd903_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30904c33-cc2d-4522-8587-23e1b57fd903_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30904c33-cc2d-4522-8587-23e1b57fd903_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/30904c33-cc2d-4522-8587-23e1b57fd903_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La contracultura en la Val&egrave;ncia de los a&ntilde;os 70 &ldquo;se fortalece a partir de redes de colaboraci&oacute;n que producen cine, arte gr&aacute;fico, literatura y ensayo, no solo con individuos&rdquo; destaca el comisario. La exposici&oacute;n dedica una secci&oacute;n al personaje de La Rampova, ejemplo extraordinario de trabajo imaginativo realizado desde los m&aacute;rgenes.
    </p><p class="article-text">
        El &ldquo;apoteosis&rdquo; final de la exposici&oacute;n es el tocador de La Margot, el personaje interpretado por&nbsp; Antonio Campos, uno de los personajes esenciales de la noche valenciana desde finales de los 70 que tiene un rinc&oacute;n reservado en la Galer&iacute;a 7 del IVAM. Un ejemplo m&aacute;s de una sociedad que buscaba salirse de unos m&aacute;rgenes que no eligieron.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Julián]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/huellas-contracultura-valenciana-ivam_132_1002951.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Feb 2020 17:57:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="245577" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="245577" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Las huellas de la contracultura valenciana, en el IVAM]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1412e635-a16a-4e08-a36a-cc38f3afd5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El IVAM descubre las obsesiones y los mundos secretos de Miquel Navarro]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-desvela-intimo-miquel-navarro_132_1003553.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="El IVAM desvela el mundo íntimo de Miquel Navarro."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El museo valenciano presenta ‘Caso de estudio. El Gabinete Secreto de Miquel Navarro’, una exposición que reúne esculturas de pequeño formato del artista valenciano, junto a obras de sus colecciones privadas</p></div><p class="article-text">
        Miquel Navarro (Mislata, 1945) es uno de los artistas clave para entender la renovaci&oacute;n de la escultura en Espa&ntilde;a de la d&eacute;cada de los 70 y 80. De su trayectoria art&iacute;stica destacan sus instalaciones monumentales, de gran formato, como sus ciudades y sus t&oacute;tems. Pero hab&iacute;a otras, m&aacute;s peque&ntilde;as y m&aacute;s &iacute;ntimas, que estaban esperando para contar una parte del artista desconocida hasta ahora y que el IVAM ha querido poner en valor con la exposici&oacute;n <em>El Gabinete Secreto de Miquel Navarro</em>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos mostrar las obras que acompa&ntilde;an e inspiran a Miquel Navarro con una mezcla de dibujos, robots y objetos que engrandecen la comprensi&oacute;n de su mundo secreto&rdquo;, explicaba el director del IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, durante la presentaci&oacute;n de esta exposici&oacute;n en la que han querido &ldquo;darle la vuelta&rdquo; al artista valenciano, Premio Nacional de Artes Pl&aacute;sticas en 1986.
    </p><p class="article-text">
        Miquel Navarro, ausente durante la presentaci&oacute;n por motivos de salud, ha trasladado unas palabras mediante una carta le&iacute;da por Rafa Mar&iacute;, compa&ntilde;ero de profesi&oacute;n durante m&aacute;s de 50 a&ntilde;os, en la que explica que, en esta ocasi&oacute;n, se muestran obras -principalmente, acuarelas, dibujos y esculturas-, que rememoran aquellas im&aacute;genes y deseos de su pubertad, as&iacute; como una parte de su colecci&oacute;n de piezas de arte africano y arte antiguo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El comisario de la muestra, Sergio Rubira, ha explicado que todo parti&oacute; de una intuici&oacute;n mientras revisaba los archivos del museo: &ldquo;Pens&eacute; que Miquel Navarro ten&iacute;a que ser coleccionista&rdquo;. Contactaron con el artista y les abri&oacute; las puertas de su casa/estudio para mostrarles m&aacute;scaras, fetiches africanos, objetos arqueol&oacute;gicos, juguetes y molduras barrocas pertenecientes a sus colecciones privadas. Esas obras conviven ahora en la exposici&oacute;n con bocetos, acuarelas y terracotas del artista recuperados de los fondos del IVAM, e incluso con varios cactus de su jard&iacute;n.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, esta exposici&oacute;n que se podr&aacute; visitar hasta el 31 de mayo, muestra &ldquo;el otro Miquel Navarro&rdquo;, sus mundos, su forma de trabajar, su intimidad y tambi&eacute;n sus obsesiones. Desde el mismo t&iacute;tulo de la exposici&oacute;n ya se hace referencia a las salas y a los almacenes reservados de los museos en los que se ocultaban &ldquo;las obras prohibidas&rdquo;, sobre todo aquellas piezas er&oacute;ticas o con desnudos.
    </p><p class="article-text">
        Algunas de las obras y dibujos expuestos de Miquel Navarro contienen un evidente componente er&oacute;tico con clara alusi&oacute;n al deseo que, tal como ha explicado el comisario, &ldquo;no ha sido suficientemente destacado en las exposiciones que se han hecho sobre su obra&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El IVAM desvela ahora esa parte m&aacute;s &iacute;ntima del artista valenciano en esta muestra que se completa con una intervenci&oacute;n espec&iacute;fica en la fachada por parte del artista con una imagen in&eacute;dita de 1972 que se enmarca dentro del programa &lsquo;IVAM Produeix&rsquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Julián]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-desvela-intimo-miquel-navarro_132_1003553.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Jan 2020 16:17:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="790251" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="790251" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El IVAM descubre las obsesiones y los mundos secretos de Miquel Navarro]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'IVAM revela el món íntim de Miquel Navarro]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-revela-intim-miquel-navarro_132_1055882.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="El IVAM desvela el mundo íntimo de Miquel Navarro."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">'El gabinet secret' de Miquel Navarro reuneix les seues col·leccions privades juntament amb obres de format xicotet de la col·lecció de l'IVAM</p></div><p class="article-text">
        El director de l'Institut Valenci&agrave; d'Art Modern, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, i el comissari Sergio Rubira, han presentat 'Cas d'estudi. El gabinet secret' de Miquel Navarro, un doble projecte que reuneix a la galeria 3 del museu les obres de format xicotet de Miquel Navarro (Mislata, 1945) juntament amb peces de la seua pr&ograve;pia col&middot;lecci&oacute; i una intervenci&oacute; espec&iacute;fica en la fa&ccedil;ana del museu que completa l'exposici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L'artista, que no ha pogut assistir a la presentaci&oacute; per motius de salut, ha agra&iuml;t la iniciativa del museu a trav&eacute;s d'una carta que ha llegit el seu company Rafa Mar&iacute;, i ha destacat que es tracta &ldquo;d'una mostra amb diverses obres meues -principalment aquarel&middot;les i dibuixos- que, des de l'edat adulta, rememoren imatges i desitjos de la meua pubertat. Juntament amb aquestes peces, que tenen una emocionada c&agrave;rrega autobiogr&agrave;fica, s'exposen tamb&eacute; obres de la meua col&middot;lecci&oacute; d'art afric&agrave; o d'art antic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El director de l'IVAM ha ressaltat que &ldquo;en aquesta exposici&oacute; hem volgut mostrar el m&oacute;n que acompanya a Miquel Navarro per mitj&agrave; dels elements que inspiren la seua carrera art&iacute;stica, els seus viatges, la naturalesa, les seues amistats i amors&rdquo;, i recuperar aix&iacute; la idea dels gabinets secrets: les sales reservades als museus en les quals es confinaven les obres 'prohibides' er&ograve;tiques i els nus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/06dd9c15-4fb5-4e01-b93e-f4ce23820923_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L'exposici&oacute; sorgeix d'una intu&iuml;ci&oacute;: vaig pensar que Miquel Navarro havia de ser col&middot;leccionista&rdquo;, ha revelat el comissari, Sergio Rubira, qui ha subratllat la &ldquo;generositat&rdquo; de l'artista. &ldquo;Ha sigut una intromissi&oacute; a la seua casa i al seu estudi&rdquo;, resumeix sobre el proc&eacute;s de gestaci&oacute; de la mostra.
    </p><p class="article-text">
        Al llarg de l'exposici&oacute; m&agrave;scares i fetitxes africans, objectes arqueol&ograve;gics, joguets, motlures barroques i cactus de les col&middot;leccions privades de Miquel Navarro conviuen amb alguns dels esbossos, aquarel&middot;les i terracotes de l'artista que es conserven a l'IVAM, &ldquo;i recuperen aix&iacute; el lloc del qual van vindre&rdquo;, ha postil&middot;lat el comissari.
    </p><p class="article-text">
        L'exposici&oacute; permet rec&oacute;rrer la traject&ograve;ria de Miquel Navarro a trav&eacute;s dels seus interessos i obsessions, que al&middot;ludeixen al desig amb un component er&ograve;tic. La mostra estableix, aix&iacute;, relacions entre els objectes de les seues col&middot;leccions i les seues obres de format xicotet. &ldquo;Els &iacute;dols de diferents cultures africanes es poden vincular amb els t&ograve;tems de l'artista i les m&agrave;scares casc amb les seues escultures de caps&rdquo;, ha comentat el comissari.
    </p><p class="article-text">
        'El gabinet secret' de Miquel Navarro es completa amb una intervenci&oacute; espec&iacute;fica en la fa&ccedil;ana per part de l'artista amb una imatge in&egrave;dita de 1972 que s'emmarca dins del programa 'IVAM Produeix'.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-revela-intim-miquel-navarro_132_1055882.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Jan 2020 16:11:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="790251" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="790251" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[L'IVAM revela el món íntim de Miquel Navarro]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/81f9eef8-8534-4aba-b1b8-1497cc8f88f3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El IVAM reflexiona sobre la influencia del Art Brut en la actualidad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-reflexiona-influencia-art-brut_132_1064181.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8e29e642-3dff-4e45-872a-cb0a24ff8cdd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Dubuffet en el IVAM."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La crítica de arte, comisaria de exposiciones y dibujante Mery Cuesta abrirá el congreso el 25 de enero a las 18 horas con su conferencia ‘El arte irreductible: Espejismos del Art Brut’</p></div><p class="article-text">
        El Institut Valenci&agrave; d'Art Modern (IVAM) organiza el viernes 24 y el s&aacute;bado 25 de enero las jornadas &iquest;Qu&eacute; fue del Art Brut? con el objetivo de reflexionar sobre esta corriente art&iacute;stica y sus influencias en distintos &aacute;mbitos con motivo de la exposici&oacute;n <a href="https://www.eldiario.es/cv/ivam/IVAM-presenta-Dubuffet-artista-occidental_6_950214992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Jean Dubuffet. Un b&aacute;rbaro en Europa' </a>que acoge el museo hasta el 16 de febrero. 
    </p><p class="article-text">
        Fue el artista franc&eacute;s Jean Dubuffet quien acu&ntilde;&oacute; en 1945 el t&eacute;rmino Art Brut para referirse a las obras creadas por personas ajenas al mundo art&iacute;stico, sin formaci&oacute;n acad&eacute;mica y fuera de la cultura oficial. Un t&eacute;rmino que ser&aacute; objeto de an&aacute;lisis en el IVAM a lo largo de estas jornadas gratuitas (previa inscripci&oacute;n) para determinar la actualidad de estas pr&aacute;cticas y sus m&uacute;ltiples derivaciones e interferencias.
    </p><p class="article-text">
        La cr&iacute;tica de arte, comisaria de exposiciones y dibujante Mery Cuesta abrir&aacute; el congreso el 25 de enero a las 18h con su conferencia El arte irreductible: Espejismos del Art Brut. La ponencia de Luis S&aacute;ez, director art&iacute;stico del colectivo Debajo del Sombrero, cerrar&aacute; la jornada analizando los Lenguajes pasivos del arte. Lenguajes padecidos.
    </p><p class="article-text">
        El s&aacute;bado 26 de enero la investigadora y comisaria especializada en Art Brut, Graciela Garc&iacute;a, abordar&aacute; esta corriente art&iacute;stica en su conferencia titulada Art Brut. Desaprendizaje para artistas locos por descondicionarse. El realizador audiovisual, comisario y pintor Andr&eacute;s Hispano clausurar&aacute; el simposio con la charla El triunfo de Hesperia. Una centralidad para el arte <em>Outsider</em>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-reflexiona-influencia-art-brut_132_1064181.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jan 2020 12:49:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8e29e642-3dff-4e45-872a-cb0a24ff8cdd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8e29e642-3dff-4e45-872a-cb0a24ff8cdd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139348" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El IVAM reflexiona sobre la influencia del Art Brut en la actualidad]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8e29e642-3dff-4e45-872a-cb0a24ff8cdd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Fest/in', un festival gastro-cultural en el IVAM para devorar todo el arte de Valencia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/festin-festival-gastro-cultural-devorar-valencia_132_1085918.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Cartel IVAM"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El chef del restaurante del museo, Jose Luís Mascaraque, será quien pondrá los ingredientes y los fogones para dar forma al banquete en el IVAM</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Imagina que pudieras devorar todo el arte de nuestra ciudad, toda nuestra historia, nuestra arquitectura m&aacute;s impresionante y poder hacerlo junto a la gastronom&iacute;a m&aacute;s aut&eacute;ntica, te proponemos hacerlo en IVAM de la mano del festival gastro-cultural &ldquo;Fest/in&rdquo;. El chef del restaurante del museo, Jose Lu&iacute;s Mascaraque, ser&aacute; quien pondr&aacute; los ingredientes y los fogones para dar forma al banquete en el museo de arte moderno y contempor&aacute;neo de referencia de Val&egrave;ncia y el segundo m&aacute;s prestigioso de Espa&ntilde;a, el IVAM.
    </p><p class="article-text">
        Compartir mesa con los grandes del arte moderno y contempor&aacute;neo es la experiencia gastro-cultural que te propone el IVAM.&nbsp;Una propuesta vinculada con el mar Mediterr&aacute;neo, tanto por los productos de la despensa aut&oacute;ctona&nbsp;que Jose Lu&iacute;s Mascaraque (Chef del Hotel Ritz de Madrid durante m&aacute;s de 11 a&ntilde;os) da forma con maestr&iacute;a en dos degustaciones gastron&oacute;micas a base de secuencias de bocados mediterr&aacute;neos, como por la&nbsp;oferta expositiva y de actividades&nbsp;representada por las obras de artistas del altura internacional&nbsp;Jean Dubuffet, Miquel Navarro&nbsp;o los no tan mediterr&aacute;neos, pero s&iacute;&nbsp;fundamentales en la historia del arte,&nbsp;como Rosenquist, Richard Hamilton, Robert Rauschenberg, Tony Cragg, Yves Klein, Martha Rosler, Carmen Calvo o Gilian Wearin, sin olvidar a&nbsp;Julio Gonz&aacute;lez, considerado junto a Giacometti el maestro del hierro.
    </p><p class="article-text">
        Una serie de actividades tendr&aacute;n lugar los d&iacute;as de esta exclusiva oferta, que se celebrar&aacute; en el Hall de la 2&ordf;planta el 25 de enero desde las 13.00 horas, el 31 de enero entre las 19.00 y las 21.00 horas y el 1 de febrero desde las 13.00 horas por 17&euro;.
    </p><p class="article-text">
        Haz tu reserva haciendo click en el bot&oacute;n de &ldquo;Reservas&rdquo; de este enlace, en &eacute;l podr&aacute;s encontrar los dos men&uacute;s que os ofrece el restaurante IVAM Mascaraque para este &ldquo;Fest&iacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tras la experiencia tendr&aacute;s acceso libre y gratuito a las exposiciones del museo como la de Jean Dubuffet, Zineb Sedira, Julio Gonz&aacute;lez o la de colecci&oacute;n &ldquo;Tiempos Convulsos&rdquo;, y podr&aacute;s disfrutar de las actividades que se desarrollen los d&iacute;as de celebraci&oacute;n del evento, que ser&aacute;n las siguientes:
    </p><p class="article-text">
        El 25 de enero: Jornadas de Art Brut.
    </p><p class="article-text">
        El 31 de enero: Recorrido a la exposici&oacute;n &laquo;Gabinete Secreto de Miquel Navarro&raquo; por el subdirector de Exposiciones y Colecci&oacute;n del IVAM.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/festin-festival-gastro-cultural-devorar-valencia_132_1085918.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jan 2020 09:39:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1056280" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1056280" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA['Fest/in', un festival gastro-cultural en el IVAM para devorar todo el arte de Valencia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2175a07f-a1fb-4328-846a-9cc28641a718_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[440.000 personas disfrutaron de las exposiciones del IVAM en el año de su 30º aniversario]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/personas-disfrutaron-exposiciones-ivam-aniversario_132_1090365.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d2208aa4-da86-4115-b310-b224dda924ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La exposición &#039;Jean Dubuffet. Un bárbaro en Europa&#039; del IVAM,  organizada con el MUCEM de Marsella."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El museo valenciano mantiene la tendencia de crecimiento en el número de visitantes desde el año 2014 en que el IVAM contabilizó 72.794 asistentes, lo que representa un incremento de casi un 287% en las últimas cinco temporadas</p></div><p class="article-text">
        El Institut Valenci&agrave; d'Art Modern (VAM) ha cerrado el 2019, a&ntilde;o de su 30&ordm; aniversario, con un 23% m&aacute;s de visitantes, tal como ha informado el museo en un comunicado. Un total de 209.474 personas disfrutaron de un programa expositivo en el que la efem&eacute;ride del aniversario tuvo todo el protagonismo, frente a los 170.730 visitantes del a&ntilde;o anterior.
    </p><p class="article-text">
        De esta forma, el museo valenciano mantiene la tendencia de crecimiento en el n&uacute;mero de visitantes desde el a&ntilde;o 2014 en que el IVAM contabiliz&oacute; 72.794 asistentes, lo que representa un incremento de casi un 287% en las &uacute;ltimas cinco temporadas.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, a los visitantes de las sedes de Val&egrave;ncia y Alcoi hay que a&ntilde;adir las 221.917 personas que a trav&eacute;s del programa &laquo;IVAM Viaja&raquo; han conocido las exposiciones del museo en muy diferentes lugares.
    </p><p class="article-text">
        Entre otras muestras fuera de la Comunidad, el MAXXI de Roma que acogi&oacute; la exposici&oacute;n &ldquo;Al norte de la tormenta&rdquo; recibi&oacute; en la capital italiana 49.261 visitantes, El Born Barcelona expuso una muestra sobre Josep Renau con fondos del IVAM a la que accedieron 6.466 personas, la exposici&oacute;n de Susana Solano que visitaron 20.095 en el Museo Patio Herreriano de Valladolid, la de Mujeres Fot&oacute;grafas en el Palacio de la Aljafer&iacute;a de Zaragoza con 35.000 asistentes, as&iacute; como las muestras en los Caixaforum de Barcelona y Girona que recibieron 39.962 y 14.041 visitas, respectivamente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El p&uacute;blico, pues, refrenda fuera y dentro de nuestras fronteras la apuesta del IVAM por la internacionalizaci&oacute;n del museo, la visibilizaci&oacute;n de mujeres artistas y el apoyo a los creadores valencianos, l&iacute;neas identitarias del IVAM que tendr&aacute;n su prolongaci&oacute;n en la programaci&oacute;n del 2020&rdquo;, asegura el museo en el comunicado.
    </p><h3 class="article-text">L&eacute;ger, Dubuffet y Zineb Sedira, entre otros</h3><p class="article-text">
        El IVAM alberg&oacute; en el Centro Julio Gonz&aacute;lez un total de 13 exposiciones en 2019 con 'platos fuertes' como la exposici&oacute;n de Fernand L&eacute;ger en coproducci&oacute;n con la Tate Liverpool, la de Jean Dubuffet organizada con el MUCEM de Marsella, o la de la argelina Zineb Sedira coproducida con el museo Jeu de Paume de Par&iacute;s y la Fundaci&oacute;n Gulbenkian de Lisboa.
    </p><p class="article-text">
        En el a&ntilde;o que ha concluido el instituto valenciano ha incidido en las exposiciones firmadas en femenino como la dedicada a la escultora Susana Solano, la artista Lara Almarcegui, o las intervenciones espec&iacute;ficas de Soledad Sevilla y Carmen Calvo para la fachada del IVAM.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n cabe subrayar el proyecto espec&iacute;fico que el dibujante valenciano Paco Roca realiz&oacute; para la galer&iacute;a 6 del IVAM, as&iacute; como la nueva lectura de la colecci&oacute;n, Tiempos Convulsos, un recorrido por las tendencias art&iacute;sticas de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas. Una doble exposici&oacute;n puso el foco en 1989, el a&ntilde;o de inauguraci&oacute;n del centro, un momento hist&oacute;rico especialmente significativo.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, la agenda del IVAM se ha convertido en un imprescindible en revistas especializadas internacionales, como Frieze, Art Forum o Art Press y la prensa generalista de referencia como Forbes o Wall Street Journal se hacen eco de las exposiciones del IVAM rese&ntilde;&aacute;ndolo como visita obligada en la ciudad de Val&egrave;ncia. Prueba de ello es el importante volumen de turistas que visitan el IVAM.
    </p><h3 class="article-text">Tambi&eacute;n crece en el mundo digital</h3><p class="article-text">
        En el &aacute;mbito digital tambi&eacute;n creci&oacute; la proyecci&oacute;n internacional del museo a trav&eacute;s de su web con un total de 763.633 p&aacute;ginas vistas, mientras que en las redes sociales el IVAM sigue aumentando su comunidad e influencia, con 24.598 seguidores en Instagram (un 60% m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior que el museo ten&iacute;a 15.000 fans), 15.607 en Twitter y 49.621 en Facebook, lo que suma una comunidad activa total de 89.826 personas. Estos resultados suponen un incremento de un 11% m&aacute;s de fans virtuales respecto al a&ntilde;o anterior.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/personas-disfrutaron-exposiciones-ivam-aniversario_132_1090365.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jan 2020 16:13:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d2208aa4-da86-4115-b310-b224dda924ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2151741" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d2208aa4-da86-4115-b310-b224dda924ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2151741" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[440.000 personas disfrutaron de las exposiciones del IVAM en el año de su 30º aniversario]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d2208aa4-da86-4115-b310-b224dda924ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una nueva sede del IVAM en València, una "reivindicación justa" pero "hay que priorizar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/nueva-ivam-valencia-reivindicacion-priorizar_132_1169068.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f4dec7c2-a82a-42b7-b3d5-360d7d261b63_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Exposición de Zineb Sedira en el IVAM."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La secretaria autonómica de Cultura ha dicho: "Creemos que tenemos muchos frentes abiertos, no nos cerramos a otra sede en València, pero entendemos que primero es importantísimo consolidar el proyecto"</p></div><p class="article-text">
        La secretaria auton&oacute;mica de Cultura, Raquel Tamarit, ha asegurado que la petici&oacute;n que ha realizado en diversas ocasiones el director del Institut Valenci&agrave; d'Art Modern (IVAM) para que el museo cuente con una segunda sede en Val&egrave;ncia es &ldquo;una reivindicaci&oacute;n justa&rdquo; pero ha a&ntilde;adido que &ldquo;hay que priorizar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Es una necesidad? S&iacute;; &iquest;Es una absoluta prioridad hoy por hoy para esta conselleria? No lo dir&iacute;a tal cual&rdquo;, ha resumido la secretaria en una entrevista concedida a Europa Press.
    </p><p class="article-text">
        La representante de la Conselleria de Cultura ha se&ntilde;alado que el IVAM &ldquo;tiene una colecci&oacute;n important&iacute;sima y su director, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, como persona que ama su trabajo y cree en lo que hace, reivindica que har&iacute;a falta otro espacio&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstante, Tamarit ha recordado que ya se ha abierta una subsede en Alcoi (Alicante) y de forma inminente se inaugurar&aacute; el Pati Obert junto al museo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Creemos que tenemos muchos frentes abiertos, no nos cerramos a otra sede en Val&egrave;ncia, de hecho yo he estudiado otro espacio expositivo, pero entendemos que primero es important&iacute;simo consolidar el proyecto del IVAM, para que sea reconocido internacionalmente como ya pasa y que eche ra&iacute;ces en el barrio, porque en el Pati Obert podemos hacer grandes cosas&rdquo;, ha argumentado.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Una vez tengamos eso consolidado no nos negamos a esa posible ampliaci&oacute;n, lo estamos mirando, pero de un espacio en concreto me gustar&iacute;a hablar cuando se sepa qu&eacute; inversi&oacute;n se necesita y qu&eacute; es concretamente lo que se va a poner all&iacute;&rdquo;, ha emplazado.
    </p><h3 class="article-text">&ldquo;Imposible no hay nada&rdquo;</h3><p class="article-text">
        Cuando se le ha preguntado si la escasa aportaci&oacute;n del Gobierno imposibilita la apertura de un nuevo espacio, la secretaria auton&oacute;mica ha comentado que &ldquo;imposible no hay nada&rdquo; y &ldquo;lo dif&iacute;cil Es la gesti&oacute;n del d&iacute;a a d&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las inversiones a un a&ntilde;o, dos o tres, se pueden conseguir priorizando pero eso se ha de gestionar y hay que ver cuestiones de seguridad, de personal etc. No se trata, por tanto, de la inversi&oacute;n, sino, sobre todo, por c&oacute;mo afectar&iacute;a al d&iacute;a a d&iacute;a. Eso tiene que estar claro. Es una reivindicaci&oacute;n justa pero est&aacute;s obligado a priorizar&rdquo;, ha concluido.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/nueva-ivam-valencia-reivindicacion-priorizar_132_1169068.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Dec 2019 21:13:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f4dec7c2-a82a-42b7-b3d5-360d7d261b63_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="115559" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f4dec7c2-a82a-42b7-b3d5-360d7d261b63_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="115559" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Una nueva sede del IVAM en València, una "reivindicación justa" pero "hay que priorizar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f4dec7c2-a82a-42b7-b3d5-360d7d261b63_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El IVAM presenta la publicación '50 obras maestras de la Colección del IVAM 1900-1950']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-presenta-publicacion-maestras-coleccion_132_1178940.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Aviat L&#039;Instant, 1919 Joan Miro."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La obra recorre las primeras cuatro décadas del siglo XX a través de movimientos como el constructivismo, el dadá, la abstracción analítica o el futurismo, y se trata de una publicación editada por el museo con motivo de su 30 aniversario</p></div><p class="article-text">
        El director del Institut Valenci&agrave; d'Art Modern (IVAM), Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, y la autora de los textos de la publicaci&oacute;n, Roc&iacute;o Robles Tard&iacute;o, han presentado en la cafeter&iacute;a Mascaraque del IVAM, '50 obras maestras de la Colecci&oacute;n del IVAM 1900-1950', una publicaci&oacute;n editada por el museo con motivo de su 30 aniversario.
    </p><p class="article-text">
        '50 obras maestras de la Colecci&oacute;n del IVAM 1900-1950', que se puede adquirir a trav&eacute;s de la tienda en l&iacute;nea del IVAM (tienda.ivam.es) por un precio de 15 euros, recorre las primeras cuatro d&eacute;cadas del siglo XX a trav&eacute;s de movimientos como el constructivismo, el dad&aacute;, la abstracci&oacute;n anal&iacute;tica o el futurismo, poniendo de manifiesto que la Colecci&oacute;n del IVAM ha sido el referente y el verdadero protagonista en estos treinta a&ntilde;os de historia.
    </p><p class="article-text">
        El director del IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, ha explicado que &ldquo;se trata de un trabajo personal en el que se muestra lo m&aacute;s significativo de los fondos del museo. En estas obras se crean cosmogon&iacute;as y relatos relacionados unos con otros hasta mostrar que en la Colecci&oacute;n existe un eje vertebrador. La Colecci&oacute;n se ha construido con una clara identidad, con unas l&iacute;neas b&aacute;sicas y una metodolog&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de una selecci&oacute;n de piezas ic&oacute;nicas en las que no pod&iacute;an faltar los n&uacute;cleos vertebradores de la Colecci&oacute;n del IVAM: los conjuntos de obras tanto de Ignacio Pinazo como de Julio Gonz&aacute;lez representados en el cat&aacute;logo a trav&eacute;s de 'Anochecer en la escollera III' (ca. 1899-1900) y 'Mujer ante el espejo' (1936-1937).
    </p><p class="article-text">
        A partir de esas bases centrales, la selecci&oacute;n de obras maestras incluye aportaciones vinculadas al movimiento futurista como 'La taberna fant&aacute;stica' (1919) de Iliazd o 'Las palabras en libertad futuristas' (1919) del mismo Marinetti, as&iacute; como los lenguajes rompedores de la abstracci&oacute;n anal&iacute;tica con artistas tan importantes como Francis Picabia, Sophie Taeuber-Arp, Joaqu&iacute;n Torres-Garc&iacute;a, Paul Klee, Alexander Calder o Marcel Duchamp.
    </p><p class="article-text">
        La visi&oacute;n constructivista de la Colecci&oacute;n del IVAM est&aacute; presente en una selecci&oacute;n de obras de L&aacute;szl&oacute; P&eacute;ri, Naum Gabo, El Lissitzky o Aleksandr R&oacute;dchenko. Otras piezas sobresalientes que incluye la publicaci&oacute;n son obras de Kurt Schwitters o Raoul Hausmann en el &aacute;mbito dada&iacute;sta o de la cr&iacute;tica social en el periodo de la Rep&uacute;blica de Weimar con las acuarelas de George Grosz y los fotomontajes de John Heartfield.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Igualmente en esta l&iacute;nea encontramos en Espa&ntilde;a las importantes aportaciones de Josep Renau con su famoso cartel 'El comisario, nervio de nuestro ej&eacute;rcito popular' (1936). Tambi&eacute;n destacan en este repertorio obras especialmente creadas en papel, 'collage' y fotograf&iacute;as que a lo largo de algunas d&eacute;cadas han hurgado en dominios del inconsciente, en el terreno de lo on&iacute;rico y de la fantas&iacute;a, como Man Ray, Joan Mir&oacute;, Claude Cahun o Jean Arp.
    </p><p class="article-text">
        Esta publicaci&oacute;n ofrece la oportunidad de repasar la trayectoria del museo a trav&eacute;s de un recorrido sugestivo y atrayente por parte de la Colecci&oacute;n. Adem&aacute;s, Cort&eacute;s ha avanzado que tras el verano de 2020 se presentar&aacute; el segundo tomo de este manual, en el que se publicar&aacute;n las 50 obras fundamentales de 1950 al a&ntilde;o 2000.
    </p><h3 class="article-text">Contar la historia del arte</h3><p class="article-text">
        El director del IVAM encarg&oacute; a Roc&iacute;o Robles Tard&iacute;o la elaboraci&oacute;n de los textos del manual, quien ha indicado que en la selecci&oacute;n se encuentran piezas de pintura, fotograf&iacute;a, escultura y cartel publicitario y propagand&iacute;stico, de modo que el p&uacute;blico tenga unos elementos para entender la colecci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s de este libro se entiende la labor del museo y los relatos de la historia del arte. Para Roc&iacute;o, hay grandes nombres, pero no est&aacute;n todos, existe una voluntad de contar la historia del arte y el papel que ocupa la Colecci&oacute;n del IVAM, se trata de una tarea en la que contar la historia del arte m&aacute;s all&aacute; de los nombres propios, las t&eacute;cnicas o los estilos que muestre una riqueza en la experimentaci&oacute;n art&iacute;stica, as&iacute; como en el papel del arte en el &aacute;mbito pol&iacute;tico, por ejemplo a trav&eacute;s de los carteles o los dibujos e ilustraciones en las revistas.
    </p><p class="article-text">
        Roc&iacute;o Robles ha comentado que las obras incluidas participan de una cosmogon&iacute;a que hace que las obras no sean independientes, ni autorreferenciales. &ldquo;Son piezas&rdquo;, ha proseguido la autora de los textos, &ldquo;conectoras de unas cartograf&iacute;as mayores en las que ellas participan, activan y generan conexiones internacionales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Robles ha indicado como ejemplos 'Mujer ante el espejo' de Julio Gonz&aacute;lez, que deber&iacute;a haber ido a la exposici&oacute;n de 1937 con las de otros artistas que s&iacute; lo hicieron. Para la autora, es relevante la figura de C&eacute;sar Domela, ya que sirve de encuentro con los artistas alemanes como John Heartfield o con los rusos que se preocuparon por la tipograf&iacute;a y la imagen gr&aacute;fica en sus piezas.
    </p><p class="article-text">
        La autora ha se&ntilde;alado que no s&oacute;lo est&aacute; la Bauhaus o el cubismo, tambi&eacute;n est&aacute; el c&iacute;rculo nuevo de artistas publicitarios, no solo artistas de primer nombre, sino que hab&iacute;a una voluntad de qu&eacute; han de decir y participar del arte nombres como Ella Bergmann. Roc&iacute;o Robles ha incidido en que en las obras seleccionadas hay mil relatos y microrrelatos que forman parte de la actualidad del siglo XX.
    </p><p class="article-text">
        El libro permite repensar los lenguajes pl&aacute;sticos, las nuevas materialidades, materiales no can&oacute;nicos como el metacrilato o el 'plexi' y, seg&uacute;n la autora, el libro excede las funciones del museo y facilita al lector hacer diversas lecturas, ya que originariamente se ha pensado para hacer una peque&ntilde;a gran introducci&oacute;n al arte del siglo XX.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-presenta-publicacion-maestras-coleccion_132_1178940.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Dec 2019 11:41:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2702978" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2702978" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El IVAM presenta la publicación '50 obras maestras de la Colección del IVAM 1900-1950']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'IVAM presenta una publicació que reuneix les 50 obres mestres de la seua col·lecció]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-presenta-publicacio-reuneix-colleccio_132_1181604.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Aviat L&#039;Instant, 1919 Joan Miro."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'obra recorre les primeres quatre dècades del segle XX a través de moviments com el constructivisme, el dadà, l'abstracció analítica o el futurisme, i es tracta d'una publicació editada pel museu amb motiu del 30 aniversari</p></div><p class="article-text">
        El director de l'Institut Valenci&agrave; d'Art Modern (IVAM), Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, i l'autora dels textos de la publicaci&oacute;, Roc&iacute;o Robles Tard&iacute;o, han presentat en la cafeteria Mascaraque de l'IVAM, '50 obras maestras de la Colecci&oacute;n del IVAM 1900-1950', una publicaci&oacute; editada pel museu amb motiu del 30 aniversari.
    </p><p class="article-text">
        '50 obras maestras de la Colecci&oacute;n del IVAM 1900-1950', que es pot adquirir a trav&eacute;s de la botiga en l&iacute;nia de l'IVAM (tienda.ivam.es) per un preu de 15 euros, recorre les primeres quatre d&egrave;cades del segle XX a trav&eacute;s de moviments com el constructivisme, el dad&agrave;, l'abstracci&oacute; anal&iacute;tica o el futurisme, posant de manifest que la Col&middot;lecci&oacute; de l'IVAM ha sigut el referent i el protagonista vertader en aquests trenta anys d'hist&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        El director de l'IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, ha explicat que &ldquo;es tracta d'un treball personal en qu&egrave; es mostra el m&eacute;s significatiu dels fons del museu. En aquestes obres es creen cosmogonies i relats relacionats els uns amb els altres fins a mostrar que en la Col&middot;lecci&oacute; hi ha un eix vertebrador. La Col&middot;lecci&oacute; s'ha constru&iuml;t amb una clara identitat, amb unes l&iacute;nies b&agrave;siques i una metodologia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'una selecci&oacute; de peces ic&ograve;niques en qu&egrave; no podien faltar els nuclis vertebradors de la Col&middot;lecci&oacute; de l'IVAM: els conjunts d'obres tant d'Ignacio Pinazo com de Julio Gonz&aacute;lez representats en el cat&agrave;leg a trav&eacute;s d'obres com 'Anochecer en la escollera III' (ca. 1899-1900) i 'Mujer ante el espejo' (1936-1937).
    </p><p class="article-text">
        A partir d'aquestes bases centrals, la selecci&oacute; d'obres mestres inclou aportacions vinculades al moviment futurista com 'La taberna fant&aacute;stica' (1919) d'Iliazd o 'Las palabras en libertad futuristas' (1919) de Marinetti, aix&iacute; com els llenguatges destrossadors de l'abstracci&oacute; anal&iacute;tica amb artistes tan importants com Francis Picabia, Sophie Taeuber-Arp, Joaqu&iacute;n Torres-Garc&iacute;a, Paul Klee, Alexander Calder o Marcel Duchamp.
    </p><p class="article-text">
        La visi&oacute; constructivista de la Col&middot;lecci&oacute; de l'IVAM est&agrave; present en una selecci&oacute; d'obres de L&aacute;szl&oacute; P&eacute;ri, Naum Gabo, El Lissitzky o Aleksandr R&oacute;dtxenko. Altres peces excel&middot;lents que inclou la publicaci&oacute; s&oacute;n obres de Kurt Schwitters o Raoul Hausmann en l'&agrave;mbit dadaista o de la cr&iacute;tica social en el per&iacute;ode de la Rep&uacute;blica de Weimar amb les aquarel&middot;les de George Grosz i els fotomuntatges de John Heartfield.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Igualment en aquesta l&iacute;nia trobem a Espanya les aportacions importants de Josep Renau amb el seu cartell fam&oacute;s 'El comisario, nervio de nuestro ej&eacute;rcito popular' (1936). Tamb&eacute; destaquen en aquest repertori obres especialment creades en paper, 'collage' i fotografies que al llarg d'algunes d&egrave;cades han furgat en dominis de l'inconscient, en el terreny on&iacute;ric i de la fantasia, com Man Ray, Joan Mir&oacute;, Claude Cahun o Jean Arp.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta publicaci&oacute; ofereix l'oportunitat de repassar la traject&ograve;ria del museu a trav&eacute;s d'un recorregut suggestiu i atraient per part de la Col&middot;lecci&oacute;. A m&eacute;s, Cort&eacute;s ha avan&ccedil;at que despr&eacute;s de l'estiu de 2020 es presentar&agrave; el segon tom d'aquest manual, en el que es publicaran les 50 obres fonamentals de 1950 a l'any 2000.
    </p><h3 class="article-text">Contar la hist&ograve;ria de l'art</h3><p class="article-text">
        El director de l'IVAM va encarregar a Roc&iacute;o Robles Tard&iacute;o l'elaboraci&oacute; dels textos del manual, que ha indicat que en la selecci&oacute; es troben peces de pintura, fotografia, escultura i cartell publicitari i propagand&iacute;stic, per tal que el p&uacute;blic tinga uns quants elements per a entendre la col&middot;lecci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s d'aquest llibre s'ent&eacute;n la tasca del museu i els relats de la hist&ograve;ria de l'art. Per a Roc&iacute;o, hi ha grans noms, per&ograve; no hi estan tots, hi ha una voluntat de contar la hist&ograve;ria de l'art i el paper que ocupa la Col&middot;lecci&oacute; de l'IVAM, es tracta d'una tasca a trav&eacute;s de la qual contar la hist&ograve;ria de l'art m&eacute;s enll&agrave; dels noms propis, les t&egrave;cniques o els estils que mostre una riquesa en l'experimentaci&oacute; art&iacute;stica, aix&iacute; com en el paper de l'art en l'&agrave;mbit pol&iacute;tic, per exemple a trav&eacute;s dels cartells o els dibuixos i il&middot;lustracions en les revistes.
    </p><p class="article-text">
        Roc&iacute;o Robles ha comentat que les obres incloses participen d'una cosmogonia que fa que les obres no siguen independents, ni autoreferencials. &ldquo;S&oacute;n peces&rdquo;, ha prosseguit l'autora dels textos, &ldquo;connectores d'unes cartografies majors en les quals participen, activen i generen connexions internacionals&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Robles ha indicat com a exemples 'Mujer ante el espejo' de Julio Gonz&aacute;lez, que hauria d'haver anat a l'exposici&oacute; de 1937 amb les d'altres artistes que s&iacute; que ho van fer. Per a l'autora, &eacute;s rellevant la figura de C&eacute;sar Domela, ja que serveix de trobada amb els artistes alemanys com John Heartfield o amb els russos que es van preocupar per la tipografia i la imatge gr&agrave;fica en les seues peces.
    </p><p class="article-text">
        L'autora ha assenyalat que no sols hi est&agrave; la Bauhaus o el cubisme, tamb&eacute; hi est&agrave; el cercle nou d'artistes publicitaris, no sols artistes de primer nom, sin&oacute; que hi havia una voluntat de qu&egrave; han de dir i participar de l'art noms com Ella Bergmann. Roc&iacute;o Robles ha incidit que en les obres seleccionades hi ha mil relats i microrelats que formen part de l'actualitat del segle XX.
    </p><p class="article-text">
        El llibre permet repensar els llenguatges pl&agrave;stics, les noves materialitats, materials no can&ograve;nics com el metacrilat o el 'plexi' i, segons l'autora, el llibre excedeix les funcions del museu i facilita a la persona que el llija fer-ne diverses lectures, ja que origin&agrave;riament s'ha pensat per a fer una introducci&oacute; xicoteta, per&ograve; gran, a l'art del segle XX.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-presenta-publicacio-reuneix-colleccio_132_1181604.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Dec 2019 11:30:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2702978" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2702978" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[L'IVAM presenta una publicació que reuneix les 50 obres mestres de la seua col·lecció]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/41c94f87-ff0e-46c7-8235-57b7f5dcfd2c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Queremos que el IVAM sea referente expositivo internacional y al mismo tiempo que se abra al barrio que lo rodea”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/queremos-ivam-referente-expositivo-internacional_132_1197349.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Un momento de la presentación de la programación del IVAM."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En València destacan las exposiciones de Mona Hatoum, premio Julio González, una muestra sobre ‘Orientalismos’ con obras de Matisse, Klee, Picasso, Sorolla, Man Ray o Goya, y la exposición dedicada al valenciano Josep Renau</p><p class="subtitle">El centro de Alcoi acogerá una gran exposición dedicada al diseño industrial valenciano</p></div><p class="article-text">
        La secretaria auton&oacute;mica de Cultura y Deporte, Raquel Tamarit, ha presentado la programaci&oacute;n del IVAM 2020 junto al director del museo, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Pasados los actos de conmemoraci&oacute;n del 30 aniversario del IVAM, en 2020 la programaci&oacute;n de exposiciones y actividades contin&uacute;a profundizando en la l&iacute;nea identitaria del museo, apostando por el trabajo de las vanguardias, las mujeres artistas y los creadores de la mediterr&aacute;nea.
    </p><p class="article-text">
        En palabras de la secretaria auton&oacute;mica de Cultura, Raquel Tamarit &ldquo;estamos trabajando para que el IVAM sea referente expositivo internacional y al mismo tiempo que se abra al barrio que lo rodea&rdquo;, y ha continuado &ldquo;para nosotros es prioritario que la sede de Val&egrave;ncia se integre en el entorno del barrio que lo acoge, con la apertura del Patio de las Esculturas, y de este modo acercar el museo al barrio, consolidarlo todav&iacute;a m&aacute;s en la ciudad y que sea foco de atracci&oacute;n de visitantes del barrio, de la ciudad, de nuestro pa&iacute;s y del turismo cultural internacional que aterriza en Val&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tamarit ha querido tambi&eacute;n destacar que &ldquo;hay que profundizar en la gran tarea que se est&aacute; haciendo en la sede del IVAM Alcoi y que recoge todav&iacute;a m&aacute;s la sensibilidad art&iacute;stica determinada por el ecosistema social que rodea la capital del Alcoi&agrave;, y hace que sea tambi&eacute;n un foco de atracci&oacute;n de visitantes de aqu&iacute; y de fuera de nuestro territorio para vertebrar y coser culturalmente nuestras comarcas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; mismo la secretaria auton&oacute;mica ha recordado &ldquo;la apuesta firme por el IVAM que est&aacute; realizando Cultura de la Generalitat desde hace cinco a&ntilde;os&rdquo; y se ha referido a los &ldquo;sustanciales aumentos de presupuesto que garantizan, a&ntilde;o a a&ntilde;o, incrementar la calidad expositiva, realizar m&aacute;s actividades en torno a las exposiciones, mejorar los espacios, normalizar las colaboraciones con otros museos de referencia y realizar adquisiciones de obras de manera continua para nutrir los fondos del museo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido se ha recordado que para los presupuestos 2020 de Cultura de la Generalitat hay destinados 9,7 millones de euros para el IVAM, m&aacute;s de un 10 % de incremento respecte a 2019, y que desde que gobierna el Bot&aacute;nico el presupuesto ha aumentado en un 83 % por parte de Cultura de la Generalitat: &ldquo;Dentro de nuestros m&aacute;rgenes de financiaci&oacute;n auton&oacute;mica nuestra apuesta es firme y querr&iacute;amos que lo fuera todav&iacute;a m&aacute;s con una financiaci&oacute;n justa. Esperamos tambi&eacute;n que se configure cuanto antes mejor un gobierno estatal que tambi&eacute;n apueste por el IVAM como museo de referencia estatal que es&rdquo;, ha explicado Tamarit.  
    </p><p class="article-text">
        A lo largo del 2020 el museo exhibir&aacute; obras fundamentales del siglo XX, trabajos de artistas valencianos y continuar&aacute; colaborando con importantes museos de todo Europa.
    </p><p class="article-text">
        Las nuevas exposiciones van desde el imaginario orientalista del siglo XIX, con obras de Goya, Sorolla, Klee, Matisse, Picasso o Man Ray, una muestra sobre la artista libanesa Mona Hatoum, ganadora del Premio Julio Gonz&aacute;lez 2020, y un proyecto sobre la plasmaci&oacute;n de la diversidad sexual en la cultura visual en la Europa de entreguerras.
    </p><p class="article-text">
        Para Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, &ldquo;la programaci&oacute;n del a&ntilde;o pasado, la del 30 aniversario, ha puesto el list&oacute;n muy alto y este a&ntilde;o volveremos a hacer un esfuerzo para lograr el nivel de calidad que ofrecieron en 2019. El aniversario sirvi&oacute; para consolidar el prestigio recuperado de la instituci&oacute;n, pero tambi&eacute;n para marcar el camino que queremos del principal museo de la Generalitat en las pr&oacute;ximas d&eacute;cadas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El director del museo ha manifestado que &ldquo;Val&egrave;ncia vuelve a estar en el circuito cultural y art&iacute;stico de las grandes ciudades europeas. Las revistas especializadas internacionales se hacen eco de lo que hacemos en el IVAM. Prensa generalista de referencia como &lsquo;Forbes&rsquo; o el &lsquo;Wall Street Journal&rsquo; hablan de Val&egrave;ncia y marcan al IVAM como visita obligada. Esto es fruto de un trabajo bien hecho, pero tambi&eacute;n supone un reto: el de mantener el nivel de las exposiciones y de las actividades que programa el museo, el de continuar construyendo la identidad propia del museo. Llegar a ganarse una reputaci&oacute;n es dif&iacute;cil y m&aacute;s dif&iacute;cil todav&iacute;a es mantenerla&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos hemos ganado el aprecio y el respecto de los contribuyentes, de los sectores culturales y art&iacute;sticos y de la cr&iacute;tica internacional&rdquo;, ha dicho el director, &ldquo;por esto en 2020 continuaremos ofreciendo la mejor oferta muse&iacute;stica de la Comunidad Valenciana, porque entendemos que la cultura es un servicio p&uacute;blico, un motor econ&oacute;mico y el mejor escaparate de una sociedad&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Un IVAM internacional que mira al Mediterr&aacute;neo</h3><p class="article-text">
        En cuanto a la apuesta por la internacionalizaci&oacute;n del museo hay que destacar  la colaboraci&oacute;n del IVAM con el MAXXI de Roma para mostrar su colecci&oacute;n en Val&egrave;ncia. Este acuerdo se inscribe en el marco de la pol&iacute;tica que el IVAM ha emprendido de cooperaci&oacute;n con importantes museos e instituciones culturales estatales e internacionales.
    </p><p class="article-text">
        Estas colaboraciones ya permitieron en 2019 exponer coproducciones como la muestra dedicada a Fernand L&eacute;ger, junto con la Tate Liverpool; la dedicada a Jean Dubuffet, organizada con el MUCEM de Marsella; o la de Zineb Sedira, coproducida con el museo Jeu de Paume de Par&iacute;s y la Fundaci&oacute;n Gulbenkian de Lisboa. Adem&aacute;s, en l&iacute;nea con el convenio de colaboraci&oacute;n firmado entre el IVAM y el Museo Reina Sof&iacute;a, a finales de 2020 el IVAM Alcoi expondr&aacute; una muestra de escultura espa&ntilde;ola del siglo XX con piezas de las colecciones de ambos museos.
    </p><p class="article-text">
        Dentro de la programaci&oacute;n de la Galer&iacute;a 1 cabe destacar dos exposiciones por la calidad de las obras que podr&aacute;n verse y por la importancia del museos internacionales que colaboran en ellas: la exposici&oacute;n sobre &lsquo;Orientalismos&rsquo; mostrar&aacute; obras de figuras reconocidas como Matisse, Klee, Picasso, Sorolla, Man Ray o Goya; y la dedicada al &lsquo;Des/orden moral&rsquo; llevar&aacute; al IVAM obras procedentes de espacios como el Mus&eacute;e d&acute;Art Moderne de la Ville, el Centro Pompidou de Par&iacute;s, el National Portrait Gallery de Londres, la Berlinische Galerie de Berl&iacute;n o el Museo Reina Sof&iacute;a de Madrid.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el IVAM tambi&eacute;n ha programado dos exposiciones de artistas internacionales de primer orden vinculadas al Mediterr&aacute;neo. La muestra de la libanesa Mona Hatoum, galardonada con premio Julio Gonz&aacute;lez 2020, ocupar&aacute; la Galer&iacute;a 1 con su primera gran retrospectiva en el estado espa&ntilde;ol.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la Galer&iacute;a 6 tambi&eacute;n albergar&aacute; en verano una retrospectiva de otra artista mujer, la turca G&uuml;lsun Karamustafa, que desde los a&ntilde;os 60 trabaja temas vinculados en la pol&iacute;tica social y cultural y con la problem&aacute;tica de la inmigraci&oacute;n de su pa&iacute;s. Tanto M. Hatoum como G. Karamustafa tienen carreras ya consolidadas a nivel internacional y sus obras est&aacute;n en las colecciones de grandes museos de todo el mundo.
    </p><h3 class="article-text">Renau, Navarro y la contracultura valenciana</h3><p class="article-text">
        De la presencia de artistas valencianos, hay que destacar la exposici&oacute;n de Miquel Navarro y la gran muestra que el IVAM dedicar&aacute; en octubre a Josep Renau.
    </p><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n de Renau tratar&aacute; de reconstruir los diversos contextos hist&oacute;ricos y creativos a los cuales tuvo que adaptarse el cartelista, fotomontador, muralista y escritor durante su fascinante trayecto vital. La muestra toma como objeto principal de investigaci&oacute;n dos de los periodos hist&oacute;ricos menos conocidos dentro de su producci&oacute;n art&iacute;stica: el M&eacute;xico del exilio y el Berl&iacute;n comunista.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, en febrero, en la Galer&iacute;a 7, veremos una exposici&oacute;n sobre &lsquo;Los a&ntilde;os de la contracultura en Val&egrave;ncia&rsquo;, una muestra que recupera y reivindica la contracultura valenciana que empez&oacute; a despuntar a finales de los a&ntilde;os 60, eclosion&oacute; con el tardofranquismo y el inicio de la democracia, y finaliz&oacute; en los a&ntilde;os 80, devorada por la oficialidad. 
    </p><h3 class="article-text">Esculturas del IVAM y del Reina Sof&iacute;a en Alcoi</h3><p class="article-text">
        En el centro del IVAM Alcoi hay previstas dos grandes exposiciones: en abril inaugura una muestra dedicada al dise&ntilde;o industrial en la Comunitat Valenciana, y en septiembre una muestra de escultura espa&ntilde;ola del siglo XX en colaboraci&oacute;n con el Museo Reina Sof&iacute;a de Madrid.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, un nuevo caso de estudio en el que la Galer&iacute;a 3 presentar&aacute; una selecci&oacute;n de las 620 im&aacute;genes que Robert Rauschenberg utiliz&oacute; en el escenario del Minneapolis Children&rsquo;s Theater donde la core&oacute;grafa y bailarina estadounidense Trisha Brown estren&oacute; en mayo de 1979 &lsquo;Glaciar Decoy&rsquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/queremos-ivam-referente-expositivo-internacional_132_1197349.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Dec 2019 12:53:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1595217" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1595217" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[“Queremos que el IVAM sea referente expositivo internacional y al mismo tiempo que se abra al barrio que lo rodea”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Volem que l’IVAM siga  referent expositiu internacional i alhora que s’òbriga al barri que l’envolta”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/volem-referent-expositiu-internacional-lenvolta_132_1197353.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Un momento de la presentación de la programación del IVAM."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A València destaquen les exposicions de Mona Hatoum, premi Julio González, una mostra sobre ‘Orientalismes’ amb obres de Matisse, Klee, Picasso, Sorolla, Man Ray o Goya, i l’exposició dedicada al valencià Josep Renau</p><p class="subtitle">El centre d’Alcoi acollirà una gran exposició dedicada al disseny industrial valencià</p></div><p class="article-text">
        La secret&agrave;ria auton&ograve;mica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha presentat la programaci&oacute; de l&rsquo;IVAM 2020 amb el director del museu, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Passats els actes de commemoraci&oacute; del 30 aniversari de l&rsquo;IVAM, en 2020 la programaci&oacute; d&rsquo;exposicions i activitats continua aprofundint en la l&iacute;nia identit&agrave;ria del museu, apostant pel treball de les avantguardes, les dones artistes i els creadors de la mediterr&agrave;nia.
    </p><p class="article-text">
        En paraules de la secret&agrave;ria auton&ograve;mica de Cultura, Raquel Tamarit &ldquo;estem treballant perqu&egrave; l&rsquo;IVAM siga referent expositiu internacional i alhora que s&rsquo;&ograve;briga al barri que l&rsquo;envolta&rdquo;, i ha continuat &ldquo;per a nosaltres &eacute;s prioritari que la seu de Val&egrave;ncia s&rsquo;integre en l&rsquo;entorn del barri que l&rsquo;acull, amb l&rsquo;obertura del Pati de les Escultures, i d&rsquo;aquesta manera apropar el museu al barri, consolidar-lo encara m&eacute;s en la ciutat i que siga focus d&rsquo;atracci&oacute; de visitants del barri, de la ciutat, del nostre pa&iacute;s i del turisme cultural internacional que aterra a Val&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tamarit ha volgut tamb&eacute; destacar que &ldquo;cal aprofundir en la gran tasca que s&rsquo;est&agrave; fent a la seu de l&rsquo;IVAM Alcoi i que recull encara m&eacute;s la sensibilitat art&iacute;stica determinada per l&rsquo;ecosistema social que envolta la capital de l&rsquo;Alcoi&agrave;, i fa que siga tamb&eacute; un focus d&rsquo;atracci&oacute; de visitants d&rsquo;ac&iacute; i de fora del nostre territori per a vertebrar i cosir culturalment les nostres comarques&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix la secret&agrave;ria auton&ograve;mica ha recordat &ldquo;l&rsquo;aposta ferma per l&rsquo;IVAM que est&agrave; fent Cultura de la Generalitat des de fa cinc anys&rdquo; i s&rsquo;ha referit als &ldquo;substancials augments de pressupost que garanteixen, any a any, incrementar la qualitat expositiva, realitzar m&eacute;s activitats entorn de les exposicions, millorar els espais, normalitzar les col&middot;laboracions amb altres museus de refer&egrave;ncia i realitzar adquisicions d&rsquo;obres de manera cont&iacute;nua per a nodrir els fons del museu&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit s&rsquo;ha recordat que per als pressupostos 2020 de Cultura de la Generalitat hi ha destinats 9,7 milions d&rsquo;euros per a l&rsquo;IVAM, m&eacute;s d&rsquo;un 10 %  d&rsquo;increment respecte a 2019, i que des que governa el Bot&agrave;nic el pressupost ha augmentat en un 83 % per part de Cultura de la Generalitat: &ldquo;Dins dels nostres marges de finan&ccedil;ament auton&ograve;mic la nostra aposta &eacute;s ferma i voldr&iacute;em que ho fora encara m&eacute;s amb un finan&ccedil;ament just. Esperem tamb&eacute; que es configure com m&eacute;s aviat millor un govern estatal que tamb&eacute; aposte per l&rsquo;IVAM com a museu de refer&egrave;ncia estatal que &eacute;s&rdquo;, ha explicat Tamarit.  
    </p><p class="article-text">
        Al llarg del 2020 el museu exhibir&agrave; obres fonamentals del segle XX, treballs d&rsquo;artistes valencians i continuar&agrave; col&middot;laborant amb importants museus de tot Europa.
    </p><p class="article-text">
        Les noves exposicions abasten des de l&rsquo;imaginari orientalista del segle XIX, amb obres de Goya, Sorolla, Klee, Matisse, Picasso o Man Ray, una mostra sobre l&rsquo;artista libanesa Mona Hatoum, guanyadora del Premi Julio Gonz&aacute;lez 2020, i un projecte sobre la plasmaci&oacute; de la diversitat sexual en la cultura visual a l&rsquo;Europa d&rsquo;entreguerres.
    </p><p class="article-text">
        Per a Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, &ldquo;la programaci&oacute; de l&rsquo;any passat, la del 30 aniversari, ha posat el llist&oacute; molt alt i enguany tornarem a fer un esfor&ccedil; per assolir el nivell de qualitat que van oferir en 2019. L&rsquo;aniversari va servir per a consolidar el prestigi recuperat de la instituci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; per a marcar el cam&iacute; que volem del principal museu de la Generalitat en les pr&ograve;ximes d&egrave;cades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El director del museu ha posat de manifest que &ldquo;Val&egrave;ncia torna a estar en el circuit cultural i art&iacute;stic de les grans ciutats europees. Les revistes especialitzades internacionals es fan ress&ograve; d&rsquo;all&ograve; que fem a l&rsquo;IVAM. Premsa generalista de refer&egrave;ncia com &lsquo;Forbes&rsquo; o el &lsquo;Wall Street Journal&rsquo; parlen de Val&egrave;ncia i marquen l&rsquo;IVAM com a visita obligada. Aix&ograve; &eacute;s fruit d&rsquo;un treball ben fet, per&ograve; tamb&eacute; suposa un repte: el de mantindre el nivell de les exposicions i de les activitats que programa el museu, el de continuar construint la identitat pr&ograve;pia del museu. Arribar a guanyar-se una reputaci&oacute; &eacute;s dif&iacute;cil i m&eacute;s dif&iacute;cil encara &eacute;s mantindre-la&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ens hem guanyat l&rsquo;estima i el respecte dels contribuents, dels sectors culturals i art&iacute;stics i de la cr&iacute;tica internacional&rdquo;, ha dit el director, &ldquo;per aix&ograve; en 2020 continuarem oferint la millor oferta muse&iacute;stica de la Comunitat Valenciana, perqu&egrave; entenem que la cultura &eacute;s un servei p&uacute;blic, un motor econ&ograve;mic i el millor aparador d&rsquo;una societat&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Un IVAM internacional que mira al Mediterrani</h3><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;aposta per la internacionalitzaci&oacute; del museu cal subratllar la col&middot;laboraci&oacute; de l&rsquo;IVAM amb el MAXXI de Roma per a mostrar la seua col&middot;lecci&oacute; a Val&egrave;ncia. Aquest acord s&rsquo;inscriu en el marc de la pol&iacute;tica que l&rsquo;IVAM ha empr&eacute;s de cooperaci&oacute; amb importants museus i institucions culturals estatals i internacionals.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes col&middot;laboracions ja van permetre l&rsquo;any 2019 exposar coproduccions com la mostra dedicada a Fernand L&eacute;ger, juntament amb la Tate Liverpool; la dedicada a Jean Dubuffet, organitzada amb el MUCEM de Marsella; o la de Zineb Sedira, coprodu&iuml;da amb el museu Jeu de Paume de Par&iacute;s i la Fundaci&oacute; Gulbenkian de Lisboa. A m&eacute;s, en l&iacute;nia amb el conveni de col&middot;laboraci&oacute; signat entre l&rsquo;IVAM i el Museu Reina Sof&iacute;a, a la fi de 2020 l&rsquo;IVAM Alcoi exposar&agrave; una mostra d&rsquo;escultura espanyola del segle XX amb peces de les col&middot;leccions de tots dos museus. 
    </p><p class="article-text">
        Dins de la programaci&oacute; de la Galeria 1 cal destacar dues exposicions per la qualitat de les obres que podran veure&rsquo;s i per la import&agrave;ncia del museus internacionals que hi col&middot;laboren: l&rsquo;exposici&oacute; sobre &lsquo;Orientalismes&rsquo; mostrar&agrave; obres de figures reconegudes com Matisse, Klee, Picasso, Sorolla, Man Ray o Goya; i la dedicada al &lsquo;Des/orden moral&rsquo; dur&agrave; a l&rsquo;IVAM obres procedents d&rsquo;espais com el Mus&eacute;e d&acute;Art Moderne de la Ville,el Centre Pompidou de Par&iacute;s, el National Portrait Gallery de Londres, la Berlinische Galerie de Berl&iacute;n o el Museu Reina Sof&iacute;a de Madrid.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s l&rsquo;IVAM tamb&eacute; ha programat dues exposicions d&rsquo;artistes internacionals de primer ordre vinculades a la Mediterr&agrave;nia. La mostra de la libanesa Mona Hatoum, guardonada amb premi Julio Gonz&aacute;lez 2020, ocupar&agrave; la Galeria 1 amb la seua primera gran retrospectiva a l&rsquo;estat espanyol.
    </p><p class="article-text">
        Per la seua part, la Galeria 6 tamb&eacute; allotjar&agrave; a l&rsquo;estiu una retrospectiva d&rsquo;una altra artista dona, la turca G&uuml;lsun Karamustafa, que des dels anys 60 treballa temes vinculats a la pol&iacute;tica social i cultural i amb la problem&agrave;tica de la immigraci&oacute; del seu pa&iacute;s. Tant M. Hatoum com G. Karamustafa tenen carreres ja consolidades en l&rsquo;&agrave;mbit internacional i les seues obres estan en les col.leccions de grans museus de tot el m&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">Renau, Navarro i la contracultura valenciana</h3><p class="article-text">
        De la pres&egrave;ncia d&rsquo;artistes valencians, cal destacar l&rsquo;exposici&oacute; de Miquel Navarro i la gran mostra que l&rsquo;IVAM dedicar&agrave; a l&rsquo;octubre a Josep Renau.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;exposici&oacute; de Renau tractar&agrave; de reconstruir els diversos contextos hist&ograve;rics i creatius als quals va haver d&rsquo;adaptar-se el cartellista, fotomuntador, muralista i escriptor durant el seu fascinant trajecte vital. La mostra pren com a objecte principal d&rsquo;investigaci&oacute; dos dels per&iacute;odes hist&ograve;rics menys coneguts dins de la seua producci&oacute; art&iacute;stica: el M&egrave;xic de l&rsquo;exili i el Berl&iacute;n comunista.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, al febrer, en la Galeria 7, veurem una exposici&oacute; sobre &lsquo;Els anys de la contracultura a Val&egrave;ncia&rsquo;, una mostra que recupera i reivindica la contracultura valenciana que va comen&ccedil;ar a despuntar a la fi dels anys 60, va irrompre amb el tardofranquisme i l&rsquo;inici de la democr&agrave;cia, i va finalitzar en els anys 80, devorada per l&rsquo;oficialitat.
    </p><h3 class="article-text">Escultures de l&rsquo;IVAM i del Reina Sofia a Alcoi</h3><p class="article-text">
        Al centre de l&rsquo;IVAM Alcoi hi ha previstes dues grans exposicions: a l&rsquo;abril inaugura una mostra dedicada al disseny industrial a la Comunitat Valenciana, i al setembre una mostra d&rsquo;escultura espanyola del segle XX en col&middot;laboraci&oacute; amb el Museu Reina Sof&iacute;a de Madrid.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, un nou cas d&rsquo;estudien qu&egrave; la Galeria 3 presentar&agrave; una selecci&oacute; de les 620 imatges que Robert Rauschenberg va utilitzar en l&rsquo;escenari del Minneapolis Children&rsquo;s Theater on la core&ograve;grafa i ballarina estatunidenca Trisha Brown va estrenar al maig de 1979 &lsquo;Glacial Decoy&rsquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/volem-referent-expositiu-internacional-lenvolta_132_1197353.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Dec 2019 12:45:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1595217" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1595217" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[“Volem que l’IVAM siga  referent expositiu internacional i alhora que s’òbriga al barri que l’envolta”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/874f69a4-3c26-4c1a-9877-b99da8e29898_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El IVAM celebra el Día Mundial de la Infancia con actividades familiares]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-dia-mundial-infancia-actividades_132_1241104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47a617a1-3c7a-43d8-aed6-296d80ae3444_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Flora habilis."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El museo valenciano se transforma en un jardín con ‘Flora Habilis’, un juego destinado al público infantil y familiar ideado por el estudio Milimbo</p></div><p class="article-text">
        Este fin de semana, &lsquo;Juga el Museu!&rsquo; plantea transformar el IVAM en un jard&iacute;n vivo, un invernadero de creaci&oacute;n, l&uacute;dico y de diversi&oacute;n para ni&ntilde;os y ni&ntilde;as. El juego Flora habilis, creado espec&iacute;ficamente para el IVAM por el estudio Milimbo, ocupar&aacute; y se instalar&aacute; en el museo a trav&eacute;s de construcciones volum&eacute;tricas, itinerarios, formas conectadas y combinables.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un juego aut&oacute;nomo de construcci&oacute;n en constante transformaci&oacute;n que se llevar&aacute; a cabo durante el horario de apertura del museo, de 10 a 19h, con entrada libre y sin necesidad de reserva.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el IVAM tambi&eacute;n ha programado actividades did&aacute;cticas con motivo del d&iacute;a de la Infancia en su centro de Alcoi, donde el s&aacute;bado y el domingo desarrolla &ldquo;El museu en cadena&rdquo; una actividad familiar relacionada con la exposici&oacute;n 'La sociedad del rendimiento'. Se trata de un juego y 'performance' en el que los participantes reproducen la fabricaci&oacute;n en cadena para crear 'fanzines'.
    </p><p class="article-text">
        El 20 de noviembre se celebra el D&iacute;a Universal de la Infancia para conmemoran los aniversarios de la adopci&oacute;n de la Declaraci&oacute;n Universal de los Derechos del Ni&ntilde;o (1959) y la aprobaci&oacute;n de la Convenci&oacute;n de los Derechos del Ni&ntilde;o (1989).
    </p><p class="article-text">
        Esta Convenci&oacute;n, la m&aacute;s universal de los tratados internacionales, establece una serie de derechos para los ni&ntilde;os y las ni&ntilde;as, incluidos los relativos a la vida, la salud y la educaci&oacute;n, el derecho a jugar, a la vida familiar, a la protecci&oacute;n frente a la violencia y la discriminaci&oacute;n, y a que se escuchen sus opiniones.
    </p><p class="article-text">
        Las instituciones culturales, tambi&eacute;n el IVAM, desempe&ntilde;an un papel clave en el bienestar de la infancia. Por eso, el Instituto Valenciano, aprovechando su 30 aniversario y el 30 cumplea&ntilde;os de la Convenci&oacute;n de los derechos de la infancia, ha programado 2 d&iacute;as con actividades especialmente dedicadas al p&uacute;blico infantil y familiar.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, este D&iacute;a Mundial nos ofrece un punto de partida para llevar a cabo medidas inspiradoras para defender, promover y celebrar los derechos del ni&ntilde;o a trav&eacute;s de di&aacute;logos y acciones que construir&aacute;n un mundo mejor para los ni&ntilde;os.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-dia-mundial-infancia-actividades_132_1241104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Nov 2019 12:37:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47a617a1-3c7a-43d8-aed6-296d80ae3444_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="683428" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47a617a1-3c7a-43d8-aed6-296d80ae3444_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="683428" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El IVAM celebra el Día Mundial de la Infancia con actividades familiares]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47a617a1-3c7a-43d8-aed6-296d80ae3444_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Talleres, ópera y visitas guiadas, entre las actividades culturales del IVAM]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/talleres-visitas-actividades-culturales-ivam_132_1264115.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ad5690ac-3bd7-4fb8-9ca1-1d581f310f39_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Un grupo de escolares participa en una de las actividades organizadas por el IVAM."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los ya tradicionales talleres educativos del IVAM permiten aproximarse al arte desde la infancia, garantizando un aprendizaje más pleno y participativo</p></div><p class="article-text">
        El IVAM refuerza sus actividades con motivo de su 30&ordm; aniversario con propuestas como los talleres para escolares y para familias, el curso de introducci&oacute;n al arte moderno y contempor&aacute;neo, los recitales de &oacute;pera, las conversaciones de artistas previas a las inauguraciones, as&iacute; como los recorridos comentados a las exposiciones y las visitas guiadas de los s&aacute;bados y domingos.
    </p><p class="article-text">
        Tal como informa el museo, los ya tradicionales talleres educativos del IVAM permiten aproximarse al arte desde la infancia, garantizando un aprendizaje m&aacute;s pleno y participativo. Tambi&eacute;n mantiene esta nueva temporada los talleres dirigidos a estudiantes del &uacute;ltimo curso de infantil (5 a&ntilde;os), primaria, secundaria, bachillerato y grupos con diversidad funcional.
    </p><p class="article-text">
        Los s&aacute;bados el p&uacute;blico familiar puede disfrutar del taller &lsquo;&iquest;Qu&eacute; es un museo?&rsquo; para ni&ntilde;os y ni&ntilde;as de 3 a 5 a&ntilde;os, mientras que los domingos el taller &lsquo;Embruta't l'orella&rsquo; re&uacute;ne a familias frente a una obra de la exposici&oacute;n dedicada a Jean Dubuffet para crear sonidos improvisados con objetos cotidianos. &iquest;El resultado? Un disco con todas las piezas musicales, de acceso libre y gratuito, que se convertir&aacute; en la banda sonora de la exposici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Con motivo del D&iacute;a Mundial de la Infancia, que se celebra el pr&oacute;ximo 20 de noviembre, el IVAM ha organizado el taller de creaci&oacute;n Juga el museu! &lsquo;Flora habilis&rsquo; de Milimbo con el que se pretende transformar el hall del IVAM en un jard&iacute;n vivo, un invernadero de creaci&oacute;n l&uacute;dico para ni&ntilde;os y ni&ntilde;as. El juego &ldquo;Flora habilis&rdquo;, creado por el estudio Milimbo, ocupar&aacute; el museo con sus construcciones volum&eacute;tricas y ensamblables.
    </p><p class="article-text">
        Ese mismo fin de semana, del 23 y 24 de noviembre, el IVAM-CADA Alcoi presenta El Museu en cadena, una actividad familiar relacionada con la exposici&oacute;n La Sociedad del Rendimiento. Se trata de un juego-performance en el que los participantes reproducen la fabricaci&oacute;n en cadena creando fanzines.
    </p><p class="article-text">
        En el marco del acuerdo de colaboraci&oacute;n entre el IVAM y el Palau de Les Arts Reina Sof&iacute;a, un domingo al mes se organiza un recital de &oacute;pera en el hall del museo a cargo de los alumnos del Centre de Perfeccionament Pl&aacute;cido Domingo.
    </p><p class="article-text">
        La oferta cultural del IVAM se completa con actividades expresamente ligadas a las exposiciones como las conversaciones de artistas previas a las inauguraciones, las visitas guiadas de los fines de semana y los recorridos comentados por los comisarios de las muestras.
    </p><p class="article-text">
        En su apuesta por seguir cumpliendo con su misi&oacute;n de difusi&oacute;n del arte moderno y contempor&aacute;neo, el IVAM vuelve a programar esta temporada una serie de conferencias de car&aacute;cter divulgativo impartidas por los propios conservadores del museo y dirigidas a personas que no necesitan tener conocimientos previos de arte. El curso &ldquo;Hablemos de arte&rdquo; consta de 8 sesiones en las que se pone en valor las pr&aacute;cticas art&iacute;sticas desarrolladas por mujeres en diferentes soportes y t&eacute;cnicas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/talleres-visitas-actividades-culturales-ivam_132_1264115.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 Nov 2019 12:19:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ad5690ac-3bd7-4fb8-9ca1-1d581f310f39_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2465006" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ad5690ac-3bd7-4fb8-9ca1-1d581f310f39_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2465006" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Talleres, ópera y visitas guiadas, entre las actividades culturales del IVAM]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ad5690ac-3bd7-4fb8-9ca1-1d581f310f39_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El IVAM invierte 900.000€ en comprar obras de artistas como Ana Penyas, Paco Roca, Yturralde y Cahn]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-penyas-paco-roca-yturralde_132_1278899.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c2888b80-3f53-46ff-9c28-adce725ba018_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Ana Penyas. En Transición 007"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entre las obras adquiridas, destaca la institución cultural, hay una gran variedad de formatos como la fotografía, el óleo sobre lienzo, la escultura, la vídeo instalación, la pintura sobre madera, la ilustración o los manuscritos</p><p class="subtitle">Las piezas compradas indagan en temas como la violencia de género, los movimientos migratorios y la diversidad cultural en el Mediterráneo</p></div><p class="article-text">
        El Consejo Rector del IVAM, tras el dictamen favorable del Consejo Asesor, ha aprobado la adquisici&oacute;n de 70 obras de 29 artistas con una inversi&oacute;n total de cerca de 900.000 euros, lo que representa un incremento de la inversi&oacute;n en 2019 de unos 200.000&euro; respecto a 2018, cuando se invirti&oacute; en obras algo m&aacute;s de 700.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        De esta forma, tal como informa el museo, se mantiene en la pol&iacute;tica de compras los ejes del proyecto museol&oacute;gico actual, que consiste en incrementar la presencia de mujeres artistas en la colecci&oacute;n, contar con creaciones de artistas valencianos y generar una l&iacute;nea de fondos representada por aquellos creadores procedentes de pa&iacute;ses con v&iacute;nculo geogr&aacute;fico y cultural con el mar Mediterr&aacute;neo y Europa.
    </p><p class="article-text">
        Entre las obras adquiridas, destaca la instituci&oacute;n cultural, hay una gran variedad de formatos como la fotograf&iacute;a, el &oacute;leo sobre lienzo, la escultura, el video instalaci&oacute;n, la pintura sobre madera, la ilustraci&oacute;n o los manuscritos.
    </p><p class="article-text">
        Los artistas de los que se adquiere obra en 2019 son: Pilar Beltr&aacute;n (Castell&oacute;n, 1969), Miriam Cahn (Basilea, Suiza, 1949), Gina Pane (Biarritz, Francia, 1939), Jose M&ordf; Yturralde (Cuenca, 1972), Zineb Sedira (Par&iacute;s, Francia, 1963), Anna Malagrida (Barcelona, 1970), Taysir Batnji (Gaza, 1966), Jordi Teixidor (Val&egrave;ncia, 1941), Juan Hidalgo (Las Palmas de Gran Canaria, 1927), Helena Almeida (Lisboa, 1934), Rineke Dijkstra (Sittard, Pa&iacute;ses Bajos, 1959), Cindy Sherman (Nueva Jersey, EE.UU, 1954), John Coplans (Londres, 1920), Wolfang Tillmans (Ramscheid, Alemania, 1968), Yto Barrada (Par&iacute;s, Francia, 1971), Bouchra Khalili (Casablanca, 1945), Ana Penyas (Val&egrave;ncia, 1987), y Susana Solano (Barcelona, 1946), Nico Munuera (1974), Patricia G&oacute;mez (Val&egrave;ncia 1978) &amp; Mar&iacute;a Jes&uacute;s Gonz&aacute;lez (Val&egrave;ncia 1978), Pierre Molinier (Agen, Francia, 1900), Marcel Mari&euml;n (Amberes, B&eacute;lgica, 1900), Jordi Colomer (Barcelona, 1962), Rula Halawani (Jerusal&eacute;n 1964), Manuel Barbadillo (Cazalla de la Sierra, 1929), Sergio Belinch&oacute;n (Val&egrave;ncia 1978), Paco Roca (Val&egrave;ncia, 1969) y Carlos S&aacute;ez (Val&egrave;ncia, 1988).
    </p><p class="article-text">
        El director del IVAM, Jose Miguel G. Cort&eacute;s, se ha mostrado muy satisfecho con las adquisiciones realizadas por el museo para el presente ejercicio y ha destacado el papel del Consejo Asesor como &oacute;rgano que ha avalado las propuestas de compra. El Consejo Asesor est&aacute; formado por expertos en el &aacute;mbito del arte, lo que garantiza la excelencia en la selecci&oacute;n de las obras adquiridas.
    </p><p class="article-text">
        Las piezas que formar&aacute;n parte de la colecci&oacute;n del IVAM indagan sobre la violencia de g&eacute;nero, los movimientos migratorios y la diversidad cultural en el Mediterr&aacute;no, el uso del cuerpo como obra art&iacute;stica, el tratamiento de lo er&oacute;tico y el sexo desde distintas perspectivas de g&eacute;nero o de la historia reciente de Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de las adquisiciones, en 2019 el IVAM ha recibido la donaci&oacute;n de tres obras, una por parte de Anna Mar&iacute;n, titulada &laquo;Sic Transit&raquo;, 1997, consistente en una instalaci&oacute;n de agujas y hormig&oacute;n que se expuso en &laquo;Habitar el Mediterr&aacute;neo&raquo;; una obra sobre papel de Rogelio L&oacute;pez Cuenca, as&iacute; como una fotograf&iacute;a de Anna Malagrida, titulada &laquo;Rue Laffitte I&raquo;, 2009.
    </p><p class="article-text">
        Muchas de las piezas son de artistas que han expuesto o van a exponer en breve en el IVAM. De este modo el museo valenciano construye su colecci&oacute;n en relaci&oacute;n directa con la propia historia de sus exposiciones.
    </p><p class="article-text">
        Entre las nuevas adquisiciones que pasan a ser patrimonio valenciano hay creadores consagrados como Miriam Cahn, Helena Almeida o Wolfang Tillmans que tienen trabajos en los principales museos del mundo as&iacute; como obras de artistas m&aacute;s j&oacute;venes con carreras ya consolidadas como las valencianas Patricia G&oacute;mez y Mar&iacute;a Jes&uacute;s Goz&aacute;lez o Sergio Belinch&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-penyas-paco-roca-yturralde_132_1278899.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 31 Oct 2019 16:38:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c2888b80-3f53-46ff-9c28-adce725ba018_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2657923" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c2888b80-3f53-46ff-9c28-adce725ba018_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2657923" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El IVAM invierte 900.000€ en comprar obras de artistas como Ana Penyas, Paco Roca, Yturralde y Cahn]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c2888b80-3f53-46ff-9c28-adce725ba018_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Zineb Sedira y las casas “fantasmales” frente al mar de Argelia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/zineb-sedira-fantasmales-frente-argelia_132_1281440.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e7ceb910-9455-4ef6-88e4-737dc6c41e8c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La artista Zineb Sedira delante de la serie de fotografías Haunted Houses, 2006."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La exposición del IVAM, en colaboración con la Fundación Gulbekian de Lisboa y la Galería Nacional Jeu de Paume de París, incluye vídeos, fotografías, esculturas, instalaciones y cómics que retratan cuestiones políticas e históricas vinculadas al Mediterráneo</p><p class="subtitle">La muestra de la artista franco-argelina, que podrá visitarse hasta el 26 de enero, cuestiona cómo se construye la experiencia colectiva y se interroga sobre las dinámicas socioculturales relacionadas con el legado colonial del país</p></div><p class="article-text">
        El IVAM presenta la exposici&oacute;n de la artista franco-argelina, Zineb Sedira, en la que es la primera exhibici&oacute;n individual en Espa&ntilde;a de esta creadora. Sedira, a trav&eacute;s de la representaci&oacute;n del mar Mediterr&aacute;neo en sus obras, muestra su obsesi&oacute;n por la historia y la pol&iacute;tica de Argelia, que fue ocupada durante m&aacute;s de 100 a&ntilde;os y fue el primer pa&iacute;s del mundo en conseguir la independencia de Francia a trav&eacute;s de una guerra.
    </p><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n cuestiona c&oacute;mo se construye la experiencia colectiva y se interroga sobre las din&aacute;micas socioculturales relacionadas con el legado colonial del pa&iacute;s, para entender el tiempo pasado y ayudar a repensarnos de nuevo. En ella Sedira vuelve su mirada a Argelia y a los acontecimientos que han marcado su existencia en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas (de modo muy significativo la guerra civil, 1991-2001, del Estado Argelino contra los islamistas fan&aacute;ticos).
    </p><p class="article-text">
        Sedira plasma im&aacute;genes de barcos varados, destartalados o fotograf&iacute;as de edificaciones coloniales francesas deshabitadas como met&aacute;fora de un pa&iacute;s que fue ocupado y que tras liberarse de esa ocupaci&oacute;n deja trazos de casas &ldquo;encantadas o fantasmales&rdquo;, frente al mar. Los barcos, por su parte, cuentan historias de viajes frustrados, de ilusiones de personas que deseaban llegar a la otra orilla y se quedaron en el camino. Son cementerios de embarcaciones que dan muestra de lo que fue la di&agrave;spora.
    </p><p class="article-text">
        La artista tambi&eacute;n se ha servido de elementos cotidianos como el az&uacute;car. Las fotografies de los silos nos hablan del comercio de un producto que cartograf&iacute;a las rutas de los esclavos que ten&iacute;an lugar en diferentes mares. Comercio de az&uacute;car, comercio de esclavos, comercio hacia occidente a trav&eacute;s del mismo mar.
    </p><p class="article-text">
        La violencia del islamismo radical en la Argelia de los a&ntilde;os 90 est&aacute; reflejada en la lista de periodistas asesinados y en la de los humoristas muertos tambi&eacute;n por combatir el terror con dibujos y c&oacute;mics.
    </p><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n incluye una instalaci&oacute;n encargada &laquo;ad hoc&raquo; por la artista para el IVAM. Se trata de la recreaci&oacute;n en una maqueta de su estudio, as&iacute; como la recreaci&oacute;n a tama&ntilde;o real del sal&oacute;n de su casa en Londres. A trav&eacute;s de ellas, Zineb Sedira quiere mostrar c&oacute;mo ella se siente identificada con los movimietos de movilizaci&oacute;n ciudadana de los a&ntilde;os 60, entre los que figur&oacute; el festival PanAfricano de Argelia.
    </p><p class="article-text">
        En esta instalaci&oacute;n Sedira pone de relieve su identificaci&oacute;n con la est&eacute;tica africana, con el feminismo y con lo acontecido en los a&ntilde;os 60 en el &aacute;mbito mundial. &ldquo;Constru&iacute; un universo personal en torno a los a&ntilde;os 60 y a trav&eacute;s de los conceptos que representaban los objetos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La creadora ha relatado que en 1969 se puso en marcha en Argelia el festival Pan-Africano que se convertir&aacute; en una herramienta para que los argelinos redescubran su identidad y luchen contra el colonialismo. El festival funcion&oacute; como espacio de uni&oacute;n y fraternidad entre los ciudadanos de todas las edades y de diferentes pa&iacute;ses colonizados de &Aacute;frica, Am&eacute;rica del Sur o Vietnam.
    </p><p class="article-text">
        El director del IVAM, Jose Miguel G. Cort&eacute;s ha comentado que la exhibici&oacute;n est&aacute; compuesta de obras de car&aacute;cter m&aacute;s &iacute;ntimo y personal y otras que hacen referencia a hechos del contexto internacional, vinculado con el trabajo cada vez m&aacute;s estrecho que desarrolla en Argelia. El director del IVAM ha destacado que el viaje es un elemento central en la exposici&oacute;n de Val&egrave;ncia y que la creadora lo aborda desde un punto de vista social, &iacute;ntimo y pol&iacute;tico. Un momento en que ella expone su intimidad es a trav&eacute;s del v&iacute;deo que hizo con su familia titulado: &ldquo;Mother, father and I&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Alejada de cualquier tipo de prejuicio social o pol&iacute;tico, - explica el director del IVAM - Zineb Sedira ha ido creando durante estas &uacute;ltimas d&eacute;cadas un conjunto de obras que nos permiten comprender mucho mejor ese mundo (situado entre las dos orillas) en el cual vivimos y que ahora se muestra en Valencia&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/zineb-sedira-fantasmales-frente-argelia_132_1281440.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 29 Oct 2019 15:51:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e7ceb910-9455-4ef6-88e4-737dc6c41e8c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1291304" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e7ceb910-9455-4ef6-88e4-737dc6c41e8c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1291304" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Zineb Sedira y las casas “fantasmales” frente al mar de Argelia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e7ceb910-9455-4ef6-88e4-737dc6c41e8c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’IVAM rescata la memòria de la històrica revista d’art ‘Suma y sigue’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-rescata-memoria-historica-suma_132_1303399.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Tres ejemplares de la revista Suma y Sigue del Arte Contemporáneo, segunda etapa nº 1, 2, 3. València, 1967. Biblioteca IVAM, Donación José Huguet y Catherine Baudin."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i la comissària, Irene Bonilla, presenten la mostra ‘Suma y sigue del arte contemporáneo’</p><p class="subtitle">L’exposició inclou els dibuixos originals que van realitzar per a il·lustrar la portada de</p><p class="subtitle">Suma y sigue</p><p class="subtitle">d’artistes com Vedova, Monjalés, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Equipo Crónica o Joan-Josep Tharrats</p></div><p class="article-text">
        La mostra <em>Suma y sigue del arte contempor&aacute;neo </em>del IVAM reuneix els 10 exemplars d&rsquo;aquesta publicaci&oacute; hist&ograve;rica, material documental i les obres originals d&rsquo;artistes com Vedova, Antoni T&agrave;pies, Monjal&eacute;s, Antonio Saura, Tharrats i Equipo Cr&oacute;nica, que van ser convidats per a dissenyar la coberta de la revista.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es tracta d&rsquo;una documentaci&oacute; fonamental per a entendre la hist&ograve;ria de l&rsquo;art del nostre territori i del nostre pa&iacute;s&rdquo;, ha explicat el director de l&rsquo;IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, sobre <em>Suma y sigue</em>. Aquesta revista es va convertir en els anys seixanta en una via d&rsquo;introducci&oacute; a Espanya de les tend&egrave;ncies i els debats est&egrave;tics internacionals.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;exposici&oacute;, que exhibeix la biblioteca de l&rsquo;IVAM fins al 2 de febrer de 2020, inclou els dibuixos originals que van realitzar per a il&middot;lustrar la portada de <em>Suma y sigue</em> artistes com Vedova, Monjal&eacute;s, Antonio Saura, Antoni T&agrave;pies, Equipo Cr&oacute;nica i Joan-Josep Tharrats. &ldquo;Manolo Millares tamb&eacute; va dissenyar una portada, per&ograve; el dibuix original ha desaparegut&rdquo;, ha detallat la comiss&agrave;ria Irene Bonilla.
    </p><p class="article-text">
        En la revista, editada per Jos&eacute; Huguet i orientada per Vicente Aguilera Cerni entre 1962 i 1967, van publicar articles importants cr&iacute;tics d&rsquo;art i col&middot;laboradors com el catedr&agrave;tic d&rsquo;Hist&ograve;ria de l&rsquo;Art a la Universitat de Roma Giulio Carlo Argan; el director de l&rsquo;Arxiu Hist&ograve;ric de la Biennal de Ven&egrave;cia, Umbro Apollonio; Paolo Portoghesi, Jos&eacute; Mar&iacute;a Moreno Galv&aacute;n o Pierre Restany.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; van participar en la revista les futures generacions de cr&iacute;tics d&rsquo;art espanyols com Tom&aacute;s Llorens o Valeriano Bozal. L&rsquo;artista Monjal&eacute;s, un dels participants en <em>Suma y sigue</em> que ha acudit a la presentaci&oacute; als mitjans, ha puntualitzat que &ldquo;Aguilera Cerni no podia ser el director de la revista perqu&egrave; estava &lsquo;fitxat&rsquo;; per a superar la censura de l&rsquo;&egrave;poca el director d&rsquo;una publicaci&oacute; havia de ser un periodista del Moviment&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No hi ha actualment revistes aix&iacute; ni persones que facen possible un projecte aix&iacute;&rdquo;, ha comentat Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s sobre l&rsquo;editor Jos&eacute; Huguet, que ha assistit a la roda de premsa acompanyat de la seua dona, Catherine Baudin. La col&middot;lecci&oacute; de <em>Suma y sigue</em> i els dibuixos originals que exposa la mostra s&oacute;n fruit de la donaci&oacute; de Jos&eacute; Huguet i Catherine Baudin a l&rsquo;IVAM l&rsquo;any 2006.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;una revista que va ser de gran modernitat &ldquo;amb una gran voluntat internacional que va introduir debats art&iacute;stics nous en aquest pa&iacute;s, amb la qual cosa va obrir les portes d&rsquo;una Espanya grisa cap a moviments art&iacute;stics internacionals&rdquo;, ha destacat la comiss&agrave;ria, Irene Bonilla.
    </p><p class="article-text">
        La revista comprenia tots els &agrave;mbits culturals, des d&rsquo;arts pl&agrave;stiques, teatre, disseny gr&agrave;fic o arquitectura, i va incloure &ldquo;articles escrits en valenci&agrave; per noms com Joan Fuster o Tom&aacute;s Llorens, un signe m&eacute;s de la modernitat de la revista&rdquo;, ha detallat la comiss&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        El car&agrave;cter internacional de la publicaci&oacute; i la seua difusi&oacute; per tot Europa s&rsquo;acredita a trav&eacute;s de les fitxes de subscripci&oacute; que s&rsquo;exhibeixen en la mostra i en els quals es lligen noms de lectors procedents de Par&iacute;s, Roma o Mil&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-rescata-memoria-historica-suma_132_1303399.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Oct 2019 15:42:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="247758" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="247758" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[L’IVAM rescata la memòria de la històrica revista d’art ‘Suma y sigue’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/115de52b-d857-4a86-b99d-5be1893f2c54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El IVAM presenta a Dubuffet, el artista que “amplió las mentes” más allá del arte occidental]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-presenta-dubuffet-artista-occidental_132_1322862.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0f5a0e6e-d44b-482c-bc93-ff896441a8fa_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La exposición presentada en el IVAM está organizada en colaboración con el MUCEM de Marsella y el MEG de Ginebra."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La exposición ‘Un bárbaro en Europa’ incluye 150 obras y documentos del polifacético artista Jean Dubuffet (Haut, 1901-1985), uno de los grandes actores de la escena artística del siglo XX</p><p class="subtitle">Se podrá visitar en el IVAM de València desde el 8 de octubre hasta el 16 de febrero de 2020</p></div><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-fPcId7gFC90-6628', 'youtube', 'fPcId7gFC90', document.getElementById('yt-fPcId7gFC90-6628'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-fPcId7gFC90-6628 src="https://www.youtube.com/embed/fPcId7gFC90?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Jean Dubuffet (Haut, 1901-1985) es uno de los artistas imprescindibles para entender el siglo XX. Fue capaz de poner en cuesti&oacute;n los valores y la mirada de la cultura occidental y ampliar el espectro de lo considerado arte hasta el momento. &ldquo;Supuso un antes y un despu&eacute;s&rdquo;, apunta el director del IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s. Acaban de presentar <em>Un b&aacute;rbaro en Europa</em>, una de las exposiciones &ldquo;fundamentales&rdquo; enmarcadas dentro del 30 aniversario del IVAM, que se podr&aacute; visitar desde este 8 de octubre hasta el 16 de febrero de 2020.
    </p><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n, organizada en colaboraci&oacute;n con el MUCEM de Marsella y el MEG de Ginebra, muestra a un artista que, seg&uacute;n ha explicado Cort&eacute;s, &ldquo;dio voz a creaciones art&iacute;sticas procedentes de otras culturas no occidentales y a sectores sociales como los ni&ntilde;os, los prisioneros o los enfermos mentales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>Un b&aacute;rbaro en Europa</em> debe su nombre al diario de viaje <em>Un b&aacute;rbaro en Asia</em> de Henri Michaux, en el que el poeta belga narra sus impresiones y sus vivencias en China, Jap&oacute;n, India, Corea y Malasia, y a trav&eacute;s del cual llega a la conclusi&oacute;n de que, en la cultura asi&aacute;tica -como en otra que no fuera la suya-, el b&aacute;rbaro es &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        En <em>Un b&aacute;rbaro en Europa</em> se evidencia a trav&eacute;s de m&aacute;s de 150 obras y objetos, la actitud cr&iacute;tica de Dubuffet respecto al arte dominante de su &eacute;poca y del contexto europeo, su inter&eacute;s por otras culturas no occidentales, as&iacute; como la heterogeneidad de su obra expresada en diferentes t&eacute;cnicas como el dibujo, el graffiti, la escultura, la m&uacute;sica o la escritura. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es un artista heterodoxo entre los heterodoxos; ampli&oacute; nuestras mentes e hizo que nuestro sentido cr&iacute;tico se despertara&rdquo;, defin&iacute;a Cort&eacute;s. Se trata de una coproducci&oacute;n con el museo Mucem de Marsella que, despu&eacute;s de pasar por el IVAM de Val&egrave;ncia, viajar&aacute; al Museo de Etnograf&iacute;a de Ginebra, donde estar&aacute; del 8 de mayo de 2020 hasta el 3 de enero de 2021.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha explicado el comisario, Baptiste Brum, la exposici&oacute;n est&aacute; divida en tres secciones que, sin seguir un orden cronol&oacute;gico, &ldquo;confronta lienzos de diferentes &eacute;pocas del artista, pero permite mostrar la coherencia intr&iacute;nseca de su obra&rdquo;, como ocurre con un lienzo de la d&eacute;cada de los 50 frente a otro creado veinte a&ntilde;os m&aacute;s tarde.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb472c1-a6eb-4b7f-8d34-364b680c139f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb472c1-a6eb-4b7f-8d34-364b680c139f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb472c1-a6eb-4b7f-8d34-364b680c139f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb472c1-a6eb-4b7f-8d34-364b680c139f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb472c1-a6eb-4b7f-8d34-364b680c139f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb472c1-a6eb-4b7f-8d34-364b680c139f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9cb472c1-a6eb-4b7f-8d34-364b680c139f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de las obras &ldquo;emblem&aacute;ticas&rdquo; de Dubuffet que da la bienvenida al visitante es <em>Desnudus</em> (1945), dentro de la secci&oacute;n dedicada a &lsquo;La celebraci&oacute;n del hombre com&uacute;n&rsquo;. Se trata de una figura desnuda &ldquo;despose&iacute;da de su cuerpo&rdquo;, que busca homenajear a una persona &ldquo;cualquiera&rdquo;. En esa &eacute;poca, reci&eacute;n terminada la Segunda Guerra Mundial, Dubuffet rechaza las nociones de belleza o de hombre heroico y proclama valores como la humildad o la modestia. 
    </p><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n contin&uacute;a por &ldquo;el miedo y la risa&rdquo; de las marionetas y las m&aacute;scaras de Dubuffet, una etapa en la que tambi&eacute;n explora su faceta como m&uacute;sico y aprende a tocar el acorde&oacute;n; y sigue por la secci&oacute;n &lsquo;La etnograf&iacute;a en acci&oacute;n&rsquo;, donde se muestran objetos y obras inspiradas en diferentes culturas y en viajes que realiz&oacute; el artista. La tercera secci&oacute;n es &lsquo;Cr&iacute;tica de la cultura&rsquo; en la que se exponen obras que buscan cambiar el punto de vista de quien mira, y demostrar que &ldquo;el hombre occidental no est&aacute; en el centro del mundo&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Acu&ntilde;&oacute; el t&eacute;rmino &lsquo;Art brut&rsquo; o arte marginal</h3><p class="article-text">
        Dubuffet tuvo un especial inter&eacute;s por poner en valor obras realizadas por personas &ldquo;al margen&rdquo; de lo considerado cultura art&iacute;stica o arte.  En 1945, acu&ntilde;&oacute; el t&eacute;rmino &lsquo;Art brut&rsquo; o arte marginal, un arte donde prevalece lo espont&aacute;neo y que tambi&eacute;n tiene reservada una secci&oacute;n en la exposici&oacute;n <em>Un b&aacute;rbaro en Europa</em>.
    </p><p class="article-text">
        Dubuffet buscaba artistas &ldquo;libres&rdquo; de cualquier tipo de cultura art&iacute;stica en otros espacios de la sociedad donde tradicionalmente se dec&iacute;a que no hab&iacute;a arte como en psiqui&aacute;tricos o c&aacute;rceles. &ldquo;A Dubuffet no le importaba qui&eacute;n hubiera hecho la obra, si estaba loco o no, sino que la obra nos enloquezca&rdquo;, asegura Brum.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Julián]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/ivam-presenta-dubuffet-artista-occidental_132_1322862.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Oct 2019 15:39:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0f5a0e6e-d44b-482c-bc93-ff896441a8fa_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1612499" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0f5a0e6e-d44b-482c-bc93-ff896441a8fa_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1612499" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El IVAM presenta a Dubuffet, el artista que “amplió las mentes” más allá del arte occidental]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0f5a0e6e-d44b-482c-bc93-ff896441a8fa_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Laura Mulvey, pionera de l’anàlisi feminista del cinema, ofereix una conferència a l’IVAM]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/laura-mulvey-lanalisi-feminista-conferencia_132_1328923.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d3901821-dc77-4f11-8af3-d80cbefaaf3d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Laura  Mulvey"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Laura Mulvey revisarà el seu cèlebre assaig</p><p class="subtitle">Plaer visual i cinema narratiu</p><p class="subtitle">, una fita de la teoria feminista cinematogràfica en la qual va posar en evidència la imposició de la mirada masculina en les pel·lícules del Hollywood</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;IVAM presenta el dijous 3 d&rsquo;octubre una confer&egrave;ncia de Laura Mulvey, la primera te&ograve;rica del cinema que va introduir la perspectiva feminista en la seua an&agrave;lisi, emmarcada dins de la C&agrave;tedra d&rsquo;Estudis Art&iacute;stics de l&rsquo;IVAM.
    </p><p class="article-text">
        Laura Mulvey revisar&agrave; el seu c&egrave;lebre assaig <em>Plaer visual i cinema narratiu</em>, una fita de la teoria feminista cinematogr&agrave;fica en la qual va posar en evid&egrave;ncia la imposici&oacute; de la mirada masculina en les pel&middot;l&iacute;cules del Hollywood cl&agrave;ssic, mentre que la dona era redu&iuml;da a la categoria d&rsquo;objecte.
    </p><p class="article-text">
        Mulvey va publicar el seu assaig <em>Plaer visual i cinema narratiu </em>en 1975 en la revista de teoria cinematogr&agrave;fica <em>Screen</em>, en ple auge de la segona onada feminista. Per mitj&agrave; de la teoria de la psicoan&agrave;lisi de Freud, el text relacionava la imatge de la dona de Hollywood com a objecte sexual amb el fal&middot;locentrisme de la ind&uacute;stria del cine. Segons Mulvey, les imatges, els personatges, les trames i les hist&ograve;ries es basen de manera inadvertida en els ideals del patriarcat tant dins com fora dels contextos sexuals.
    </p><p class="article-text">
        En la seua pon&egrave;ncia a l&rsquo;IVAM, titulada &lsquo;Another Afterthought on Visual Pleasure and Narrative Cinema. The overlooked alternative gaze: fetishism, film form and the female form&rsquo;, l&rsquo;autora revisar&agrave; el seu assaig, del qual assegura que ha perdut una certa vig&egrave;ncia perqu&egrave; es va escriure en un context determinat i perqu&egrave; el feminisme, finalment, forma part dels debats acad&egrave;mics, cosa que semblava impossible en els anys 70.
    </p><p class="article-text">
        La te&ograve;rica del cine pret&eacute;n reavaluar el seu treball fent insist&egrave;ncia en el fetitxisme cinematogr&agrave;fic, ja que considera que la secci&oacute; del seu assaig sobre Sternberg, Dietrich i el fetitxisme cinematogr&agrave;fic ha sigut &ldquo;completament obviada&rdquo;. Mulvey advoca per una nova cinematografia feminista d&rsquo;avantguarda que trenque el &lsquo;plaer narratiu&rsquo; del cinema cl&agrave;ssic de Hollywood.
    </p><p class="article-text">
        La confer&egrave;ncia est&agrave; organitzada en el marc de la C&agrave;tedra d&rsquo;Estudis Art&iacute;stics, Segles XX/XXI, que sorgeix d&rsquo;una col&middot;laboraci&oacute; entre la Universitat de Val&egrave;ncia (UV), la Universitat Polit&egrave;cnica de Val&egrave;ncia (UPV), la Universitat Miguel Hern&aacute;ndez d&rsquo;Elx (UMH) i l&rsquo;IVAM. L&rsquo;objectiu de la segona edici&oacute; de la c&agrave;tedra &eacute;s la reflexi&oacute; sobre la vida de les imatges tant en el m&oacute;n de l&rsquo;art com en el de la vida social i imagin&agrave;ria. Concretament, aquesta pon&egrave;ncia persegueix, segons els seus responsables, &ldquo;revisar les controv&egrave;rsies de la perspectiva de g&egrave;nere oberta pel feminisme&rdquo; dins del marc d&rsquo;investigaci&oacute;, estudi i difusi&oacute; de l&rsquo;art visual dels segles XX i XXI.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/laura-mulvey-lanalisi-feminista-conferencia_132_1328923.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Oct 2019 15:17:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d3901821-dc77-4f11-8af3-d80cbefaaf3d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="940075" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d3901821-dc77-4f11-8af3-d80cbefaaf3d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="940075" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Laura Mulvey, pionera de l’anàlisi feminista del cinema, ofereix una conferència a l’IVAM]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d3901821-dc77-4f11-8af3-d80cbefaaf3d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las miradas del “realismo mágico” holandés en el IVAM]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/miradas-realismo-magico-holandes-ivam_132_1340537.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4d0bffe5-baf9-4f8f-8a66-e5de63679a4b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Sala expositiva &#039;El arte holándes de entreguerras&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La exposición ‘Reinventando la representación: el arte holandés de entreguerras’ se podrá visitar en el IVAM hasta el 19 de enero de 2020</p><p class="subtitle">Por primera vez en España se exponen 28 obras de artistas holandeses, enmarcadas en el periodo que va desde el final de la Primera Guerra Mundial hasta 1939</p></div><p class="article-text">
        Paisajes decadentes, calaveras, naturalezas muertas o rostros que fijan sus miradas en los ojos de su observador, son algunas de las escenas expuestas en la muestra <em>Reinventando la representaci&oacute;n: el arte holand&eacute;s de entreguerras.</em> Inaugurada en el IVAM de Val&egrave;ncia, reflexiona sobre una &eacute;poca art&iacute;stica &ldquo;poco conocida&rdquo;, &ldquo;incluso ignorada y condenada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n, que se podr&aacute; visitar hasta el 19 de enero de 2020, es fruto del acuerdo de colaboraci&oacute;n del IVAM con el Kuntsmuseum Den Haag por el cual 33 esculturas del artista Julio Gonz&aacute;lez viajaron a La Haya para la muestra <em>Gonz&aacute;lez, Picasso y amigos</em> en 2017. Ahora, y por primera vez en Espa&ntilde;a, llegan desde Holanda un total de 28 obras de artistas holandeses, enmarcadas en el periodo que va desde el final de la Primera Guerra Mundial hasta 1939.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta exposici&oacute;n retrata el esp&iacute;ritu de una &eacute;poca&rdquo;, resum&iacute;a el director del IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s durante la presentaci&oacute;n. As&iacute;, recoge la expresi&oacute;n art&iacute;stica de pintores que supieron retratar &ldquo;la desesperanza, la soledad y el estado de una &eacute;poca&rdquo; con &ldquo;terribles guerras y graves crisis pol&iacute;ticas y econ&oacute;micas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>Reinventando la representaci&oacute;n: el arte holand&eacute;s de entreguerras</em> se enmarca dentro de los &lsquo;Caso de Estudio&rsquo; del IVAM donde el museo da espacio en su galer&iacute;a 3 a proyectos y facetas art&iacute;sticas m&aacute;s desconocidas, como por ejemplo <a href="https://www.eldiario.es/cv/ivam/Fernand-Leger-Equipo-Cronica-IVAM_6_911718853.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la dedicada a Equipo Cr&oacute;nica</a>. 
    </p><p class="article-text">
        El comisario de la muestra, Josep Salvador, ha explicado de las obras que existe una &ldquo;enorme profundidad en los retratos&rdquo;. En especial, las obras de artistas como Charley Toorop (1891-1955) y Pyke Koch (1901-1991), que incluye la muestra, &ldquo;envueltos en una atm&oacute;sfera de intimismo e introspecci&oacute;n, a veces inquietante&rdquo;. De la artista Charley Toorop se exponen hasta cuatro retratos de mujeres porque &ldquo;no era lo normal retratar mujeres&rdquo; y donde se muestra &ldquo;una inmensidad de detalles en sus miradas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta corriente pict&oacute;rica se mueve entre el humanismo, la cotidianidad, el clasicismo y el orden de la representaci&oacute;n. El director del IVAM tambi&eacute;n ha a&ntilde;adido que en este &ldquo;realismo m&aacute;gico&rdquo; se representan sectores  que &ldquo;no han tenido nunca o casi nunca presencia en la Historia del Arte&rdquo; como &ldquo;una mujer que trabaja en la calle, las clases obreras o sectores sociales m&aacute;s desfavorecidos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El comisario ha a&ntilde;adido que los artistas del realismo holand&eacute;s &ldquo;recuperan los retratos y los bodegones con una visi&oacute;n m&aacute;s contempor&aacute;nea&rdquo;. Tambi&eacute;n inmortalizaron paisajes expuestos donde se experimenta &ldquo;una detenci&oacute;n en el tiempo&rdquo; y una sensaci&oacute;n que se mueve entre &ldquo;la realidad y la irrealidad&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Julián]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/miradas-realismo-magico-holandes-ivam_132_1340537.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Sep 2019 17:24:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4d0bffe5-baf9-4f8f-8a66-e5de63679a4b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1394571" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4d0bffe5-baf9-4f8f-8a66-e5de63679a4b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1394571" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Las miradas del “realismo mágico” holandés en el IVAM]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4d0bffe5-baf9-4f8f-8a66-e5de63679a4b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’IVAM porta a València el realisme holandés d’entreguerres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-valencia-realisme-holandes-dentreguerres_132_1340628.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="‘Reinventant la representació: l’art holandés d’entreguerres’"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">‘Reinventant la representació: l’art holandés d’entreguerres’ reuneix 28 obres cedides pel Kuntsmuseum de la Haia</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         &ldquo;Aquesta exposici&oacute; retrata l&rsquo;esperit d&rsquo;una &egrave;poca&rdquo;. El director de l&rsquo;IVAM, Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s, ha resumit aix&iacute; la mostra &lsquo;Reinventant la representaci&oacute;: l&rsquo;art holand&eacute;s d&rsquo;entreguerres&rsquo;, que reuneix per primera vegada a Espanya un conjunt de 28 obres del realisme holand&eacute;s del per&iacute;ode que va des del final de la Primera Guerra Mundial fins a 1939, cedides pel Kuntsmuseum Den Haag de la Haia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquests artistes van saber crear uns retrats psicol&ograve;gics que captaven la soledat, la desesperan&ccedil;a i la crisi que travessava la societat europea&rdquo;, ha explicat Cort&eacute;s sobre aquest corrent pict&ograve;ric del realisme holand&eacute;s d&rsquo;entreguerres que recupera l&rsquo;ideal de bellesa renaixentista origin&agrave;ria, la de Masaccio o Piero della Francesca, la tornada al classicisme, l&rsquo;humanisme, l&rsquo;equilibri, l&rsquo;assossec i l&rsquo;orde de la representaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;exposici&oacute; &eacute;s fruit de l&rsquo;acord de col&middot;laboraci&oacute; de l&rsquo;IVAM amb el Kuntsmuseum Den Haag pel qual 33 escultures de Julio Gonz&aacute;lez van viatjar a la Haia per a la mostra &lsquo;Gonz&aacute;lez, Picasso i amics&rsquo; en 2017. Ara arriben des d&rsquo;Holanda un total de 28 obres que &ldquo;confirmen el prestigi de l&rsquo;IVAM i les seues relacions s&ograve;lides amb museus internacionals com la Tate, el MAXXI de Roma, el MUCEM de Marsella o el Jeu de Paume de Par&iacute;s&rdquo;, ha destacat Jos&eacute; Miguel G. Cort&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El comissari de l&rsquo;exposici&oacute;, Josep Salvador, ha assenyalat que els artistes del realisme holand&eacute;s &ldquo;recuperen els retrats i els bodegons amb una visi&oacute; m&eacute;s contempor&agrave;nia&rdquo;. Durant la presentaci&oacute; el comissari s&rsquo;ha detingut en les obres d&rsquo;artistes com Charley Toorop (1891-1955) i Pyke Koch (1901-1991), que inclou la mostra, embolicats en una atmosfera d&rsquo;intimisme i introspecci&oacute;, a vegades inquietant, que ens endinsen en la soledat de la persona i en la intimitat c&agrave;lida del misteri femen&iacute;. &ldquo;Reflecteixen una &egrave;poca de crisi pol&iacute;tica, econ&ograve;mica, existencial, de crisi total&rdquo;, ha postil&middot;lat el director de l&rsquo;IVAM.
    </p><p class="article-text">
        Un clima d&rsquo;ambig&uuml;itat que &eacute;s signe de l&rsquo;&egrave;poca com veurem en els objectivistes alemanys de la Col&middot;lecci&oacute; de l&rsquo;IVAM inclosos en la mostra, com George Grosz o Max Beckmann.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;exposici&oacute;, que s&rsquo;exhibeix a l&rsquo;IVAM fins al 19 de gener del 2020, &eacute;s un nou cas d&rsquo;estudi del museu dedicat a projectes que posen en valor facetes art&iacute;stiques m&eacute;s desconegudes. &ldquo;M&rsquo;agradaria fer un cas d&rsquo;estudi dedicat a una sola obra&rdquo;, ha anunciat Cort&eacute;s sobre aquests projectes intimistes que acull la galeria 3 de l&rsquo;IVAM. 
    </p><p class="article-text">
        &lsquo;Reinventant la representaci&oacute;: l&rsquo;art holand&eacute;s d&rsquo;entreguerres&rsquo; reflexiona sobre un moviment art&iacute;stic &ldquo;poc conegut&rdquo;, com ha subratllat el comissari de l&rsquo;exposici&oacute;. No obstant aix&ograve;, a pesar de tractar-se d&rsquo;un corrent ignorat i fins i tot condemnat, aquest llenguatge figuratiu connectar&agrave; amb les inquietuds de l&rsquo;espectador de hui amb m&eacute;s intensitat que &ldquo;la fredor d&rsquo;artistes com George Grosz&rdquo;, ha concl&ograve;s Josep Salvador.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/30-anys-de-l-ivam/livam-valencia-realisme-holandes-dentreguerres_132_1340628.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Sep 2019 15:01:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139951" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139951" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[L’IVAM porta a València el realisme holandés d’entreguerres]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7f898b34-df7b-4759-b71c-ff2b1a8f36da_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
