Menys parades –únicament d’alimentació–, més distanciament entre els punts de venda, punts de neteja i higiene, proteccions i restriccions d’accés als espais públics on s’instal·len. Aquesta ha sigut la tònica habitual en la primera setmana en què els mercats ambulants han pogut tornar als carrers valencians, una tornada que ha requerit moltes adaptacions i faena no únicament dels venedors, sinó també dels ajuntaments.

Entre les normes establides perquè es puguen desplegar aquests mercats s’ha obligat els venedors a usar màscares i guants; netejar-se amb gel hidroalcohòlic amb cada client; que cadascuna de les deixalles es deposite en bosses i es faça un ús obligatori d’un poal amb pedal. D’altra banda, també s’ha marcat una distància de seguretat dins de la parada de 2 metres i que els venedors facen una desinfecció periòdica en els seus espais. Pel que fa als compradors, han de respectar les marques de distància de seguretat en terra i està prohibit tocar el gènere de les parades.

Davant aquestes situacions, els ajuntaments han dissenyat els seus propis protocols per poder desenvolupar amb normalitat aquesta jornada als seus carrers. Així doncs, a Xàtiva, la cita que es produeix en la plaça porticada del Mercat, on hi ha hagut menys dificultat per a restringir l’accés dels clients per a poder controlar l’aforament màxim. A Sagunt s’ha traslladat dels carrers limítrofs a l’interior de la plaça del Cronista Chabret per poder barrar-la i fer el mateix control. A Alzira fins i tot s’ha arribat a establir un sentit de circulació dels compradors.

Amb vista al futur, amb el canvi a fase en què es puguen incorporar més punts de venda, els ajuntaments han d’estudiar com dur-ho a terme. En el cas d’Ontinyent, ja s’ha anunciat que s’estudia traslladar el mercat al recinte firal, un espai obert més gran on també es podrà controlar l’accés.

Si alguna cosa ha posat de manifest la pandèmia del COVID-19 és la vulnerabilitat d’alguns sectors de població. El virus pot no entendre de classes, però els efectes que està provocant s’acarnissen amb les persones a mesura que se’n disminueix la renda.

La població en risc d’exclusió és qui està patint més aquesta crisi. Així ho constaten les professionals del servei Orienta LGTBI, un espai d’atenció i assessorament a persones del col·lectiu per part de la Generalitat Valenciana. La Conselleria d’Igualtat va donar instruccions perquè es continuara prestant el servei per la via telefònica i les seues treballadores van expressar la por que les persones a qui feien seguiment cessaren el contacte. Segons les dades del departament de Mónica Oltra, el servei ha prestat un miler d’atencions telefòniques des de l’inici del confinament, en línia amb les d’altres mesos. Per a les professionals, això implica que es continua arribant a les persones amb problemes.

En qualsevol altre període de l’any destaquen les atencions psicològiques, segons explica Marina, treballadora d’Orienta LGTBI a València. Però segons han pogut constatar en les tres oficines provincials, durant la pandèmia les principals atencions han sigut dels serveis jurídics a dos col·lectius molt específics: les dones trans treballadores del sexe i les persones LGTBI migrants sol·licitants d’asil. “Amb el confinament hem vist que la situació de persones especialment vulnerables va agreujant-se. És el cas de les dones trans treballadores del sexe i de les persones migrants que estan a la nostra comunitat i són sol·licitants d’asil”, expressa Marina.

Aquests col·lectius “no tenen molts recursos i en aquesta situació d’alerta, a més de no poder generar recursos econòmics, pateixen un aïllament i la soledat és brutal”. En el cas de les migrants, afig, es paralitza la seua tramitació administrativa, que els impedeix arribar a altres recursos. “Moltes de les consultes, especialment d’assessoria jurídica, són sobre la situació administrativa per a regularitzar la seua situació i obrir la porta a altres recursos”, expressa

En el marc de les dones trans que exerceixen la prostitució, les circumstàncies es gestionen a través de Lambda, que compta amb programes específics. Les treballadores d’Orienta LGTBI deriven els que ho necessiten. “Manquen de recursos econòmics i tenen problemes per a accedir a menjar. Nosaltres gestionem l’ajuda amb el repartiment d’aliment i per a obtindre les ajudes econòmiques”, explica. “La població trans és una de les que estan en situació de risc d’exclusió i vulnerabilitat a tots els nivells”, afig.

El servei Orienta LGTBI va començar a prestar atencions l’agost passat, amb presència en les tres províncies valencianes, sota el mantra de l’atenció multidisciplinària a persones del col·lectiu LGTBI. El servei està dirigit principalment a lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, així com els seus familiars i persones reunides que requerisquen una atenció específica vinculada a la seua realitat.

Les oficines, explica, es conceben com un servei integral i multidisciplinari. Es preveu la coordinació del servei, professionals de la psicologia, grups d’ajuda mútua, professionals de treball social que duen a terme l’itinerari social de la persona que contacta, professionals jurídics, una persona de suport en exclusiva per a temàtica trans i personal d’administració.

Amb el confinament, han adaptat l’atenció i es presta per via telefònica, amb videotelefonada si és possible. “Atenem persones que no han tingut un desenvolupament fàcil en la seua vida”, expressa Marina, i posa en valor la faena de les seues companyes. Atenen casos d’assetjament escolar, violència en l’àmbit de la família, de parella, dubtes legals, discriminació... I de nou, es topen amb el mateix problema que altres serveis socials: “Els que no disposen d’un espai prou segur per a parlar amb la psicòloga ens han dit que no volen, perquè els pot suposar més problemes que solucions”, casos en què s’espera que siga la persona afectada qui puga contactar. “Amb les que sí que poden s’han pactat horaris per a prestar l’atenció”.

Marina creu que, a mesura que se succeïsquen les fases del confinament, serà més fàcil per a les usuàries tornar a contactar. “Estan generant-se moltes situacions i sentiments que habitualment gestionaríem d’una altra manera. Si una persona necessita atenció urgent, ens coordinem per atendre-la. Teníem por que les persones usuàries no cridaren, que baixara el nivell d’atencions. Però hem vist que no ha sigut així. És bo que ens telefonen, perquè som ací per atendre-les. És difícil demanar ajuda”, conclou.

“Ací tenim més accessible anar a la muntanya que al supermercat”. Raül viu a Vilafamés (la Plana Alta), on està quaranta dies sense a penes eixir de casa. Vilafamés està a uns 7 quilòmetres per carretera del municipi més pròxim i té 1.800 habitants censats, que segueixen les mateixes regles de confinament que una urbs de més de 6 milions d’habitants com Madrid.

Raül explica que en el seu municipi es va plantejar a la Guàrdia Civil un permís per a anar als horts, però, en funció del comandament, s’hi accedeix o no. “Si hi tens animals pots anar, però depén dels agents. Hauria d’estar arbitrat”, explica. El seu municipi es va autoconfinar abans de decretar les mesures de l’estat d’alarma. No saben quants casos positius per coronavirus poden tindre, però sospiten que el nombre és molt baix. Demana poder eixir a la muntanya, on hi ha “distància de sobra” entre persones.

La petició de Raül es repeteix en unes quantes poblacions, municipis menuts de l’interior i àrees rurals, que han traslladat les seues queixes a les xarxes. Un dels moments incendiaris va ser quan el Govern va anunciar en primera instància que els xiquets podrien acompanyar els pares a tasques rutinàries, com anar al supermercat o la farmàcia. “I si no tenim supermercat, on els portem?”, es pregunta Àlex Vilanova, regidor de la Jana (el Baix Maestrat).

Vilanova és també integrant del Fòrum Noves Ruralitats, una organització que treballa per la integració de la perspectiva rural en la presa de decisions. L’anunci del Govern, que es va rectificar el mateix dia, és per a ells una de les millors mostres d’urbanocentrisme en la presa de decisions. La Jana, a Castelló, té amb prou faenes 700 habitants, una població molt envellida i amb el supermercat més pròxim a 20 quilòmetres, sense possibilitat d’anar-hi en transport públic.

El poble a penes té casos confirmats i el veïnat no coneix més que un parell de persones amb símptomes. “Les mesures s’han pensat en llocs amb aglomeració de gent important. Hi ha coses que no s’entenen. S’ha prohibit la gent que vaja a collir les verdures dels seus horts [per a consum propi]. Estan escampats pel camp, no hi ha cap perill”, critica Vilanova.

“La meitat de la població són jubilats i tenen el seu propi hort. Hi ha 40 o 50 xiquets, quasi hi ha més gossos que xiquets, ací. No entenem que no puguen eixir”, insisteix. “Moltes persones treballem en el camp. Podríem portar els xiquets al camp, ells podrien estar en la finca sense cap contacte. No es comparteix un espai diferent, és com a casa, puges al cotxe i arribes”.

Des del Fòrum insisteixen en la necessitat d’anar als horts privats i permetre els mercats de proximitat. Amb les mesures actuals, “només pots anar al supermercat, perquè els mercats de venda setmanal estan tancats. Lleves la possibilitat de vendre i de comprar productes frescos i de proximitat. Aquestes mesures perjudiquen el sistema agrari basat en la sobirania alimentària”.

Tant el president de la Generalitat, Ximo Puig, com la vicepresidenta, Mónica Oltra, han insistit en les seues últimes compareixences que la desescalada del confinament ha de ser asimètrica i atenga criteris geogràfics, d’edat i per activitat econòmica. “El desconfinament ha d’atendre raons geogràfiques, sectorials i socials. Moltes vegades el barem no té per què ser el de les autonomies. No s’ha de ser centralista en aqueix sistema, tampoc”, va expressar Puig en la seua compareixença en les Corts Valencianes. Les autonomies han traslladat unes quantes propostes de desconfinament asimètric divendres al president del Govern, Pedro Sánchez.

Algunes veus consideren que s’hauria d’incloure la perspectiva rural en la gestió d’aquesta crisi. És el cas de Compromís, en què la diputada Belén Bachero –de Vistabella del Maestrat (l’Alcalatén)– ha reivindicat que s’atenguen les diferències. Entre aquestes, la diputada esmenta la baixa densitat de població, la proximitat de zones de cultiu per a autoconsum, els espais i els entorns naturals “sense risc de contacte amb altres persones”, l’absència de nòduls de transport on s’aglutine la població o la necessitat de cuidar l’entorn forestal pel perill d’incendis. En el mateix partit, des del corrent Bloc i País, el seu coordinador, Vicent Fernández, considera que és “absurd” que “en un poble rural sense afecció de la pandèmia s’hagen de mantindre les mateixes restriccions dissenyades per a grans ciutats, tot i que les situacions no s’assemblen gens”. L’agrupació planteja que “cal dissenyar unes estratègies tan sensibles com aquestes des de la proximitat, que és on més es coneix cada circumstància concreta”.

El projecte solidari dels cuiners valencians treballa in extremis per arribar al doble de famílies en els pròxims dies. Organitzats sota el paraigua de la World Central Kitchen, l’ONG del xef José Andrés amb seu als Estats Units, una trentena de cuiners valencians es coordinen amb altres entitats locals per donar resposta a una de les cares de la pandèmia: la dificultat de moltes famílies per a accedir a una alimentació adequada.

La iniciativa va arribar a Madrid fa a penes tres setmanes i prompte va brollar a València. Germán Carrizo, un dels promotors de la iniciativa a València, en els fogons del restaurant Fierro, ha pres els comandaments en la capital valenciana per a coordinar a l’equip. “Vam començar amb 600 racions, ara estem en 1.200 i les duplicarem”, explica a eldiario.es.

Amb la seua companya Carito Lourenço, han sumat 30 cuiners per encarregar-se de la preparació dels plats, buscant un equilibri nutricional entre macronutrients. “Tots els plats contenen una [ració de] proteïna, un carbohidrat i verdura” i s’intenten variar diàriament, explica Carrizo. Els menús es reparteixen en bosses individuals que contenen una ració de pa i fruita fresca i es distribueixen a través del Banc d’Aliments i la Creu Roja. Els coordinadors treballen amb diverses ONG locals per duplicar el repartiment i arribar a més famílies.

La demanda, expliquen, ve dirigida des de la seu als Estats Units, coordinada amb les entitats d’ajuda social locals. “Nosaltres ens adaptem a les necessitats de la ciutat”, expressa. A Alacant, el repartiment s’organitza des del Centre de Turisme, sota el paraigua d’Alacant Gastronòmica Solidària, que ja atén 1.400 persones.

Tots els voluntaris tenen carnet de manipulador d’aliments i reparteixen la faena en quatre grups dividits per dies. Hi ha cuiners, persones encarregades de distribuir els aliments per racions, encarregats de muntatge i desmuntatge... Així fins un centenar de persones que col·laboren de manera altruista. Els aliments, explica Carrizo, es compren en funció de la planificació, encara que diàriament arriben donacions de productors locals: oli, verdures fresques o fruita, principalment.

La iniciativa ha arribat a més de 20 ciutats al món, principalment en províncies espanyoles afectades per la pandèmia. Malgrat que els treballadors estan desbordats, comenten, entenien que havien d’aportar en aquesta crisi.

El servei de suport psicosocial de l’Ajuntament de València per a frenar els maltractaments ha atés 25 homes a través de 206 actuacions des que va començar el confinament. Els professionals del programa Repara, un mètode de suport psicosocial per a homes amb condemnes per violència de gènere o que detecten comportaments agressius i vulguen corregir aquestes conductes, fan diàriament telefonades per romandre en contacte amb els participants del programa.

Amb la quarantena, l’Ajuntament va posar en marxa un número de telèfon i un correu electrònic per a donar suport a homes que creguen que poden tindre una conducta violenta durant el confinament amb les seues parelles. El servei s’ha ampliat i ofereix assessorament a familiars que creguen que alguna persona del seu entorn pot estar en situació crítica. A més, indiquen les responsables, estan en contacte amb els serveis que asseguren la protecció a la víctima.

“Si entres en crisi i creus que et pots comportar de manera violenta amb la teua parella durant aquest aïllament, telefona a REPARA. Demanar suport ajuda a previndre, és la teua responsabilitat i està a la teua mà que no ocórrega. 670 365 825 repara.psima@valencia.es”, és el missatge difós pels tècnics municipals.

Els tècnics han habilitat uns quants instruments per a facilitar als homes la gestió de les emocions. Un n’és un termòmetre d’ansietat, que facilita la identificació dels sentiments i, per tant, controlar la seua actuació. Una de les claus de programa és interpel·lar directament l’agressor i considerar-lo responsable de l’acció que comet; crear consciència en el seu ésser.

“L’aïllament és un factor de risc” per a la violència, explica Elena Terreros, corresponsable de prestar l’atenció en el programa. “Ens preocupava la dificultat de la situació, que pot generar estrés i ansietat”, sumat a desenes de preocupacions de les famílies en una situació més vulnerable.

Amb el seu company Aritz Pérez, van començar a reformular el programa immediatament, i duen a terme seguiment telefònic setmanal a 25 persones, dues de les quals d’incorporació durant el confinament i una tercera, familiar d’un home, que va contactar amb el servei. Amb les primeres telefonades es va fer una visió general de cada persona: situació familiar, habitatge, ocupació i recursos de què disposa, per adaptar l’orientació cas a cas.

El treball se centra en la gestió emocional i adequa la intervenció a les circumstàncies, rastrejant els factors de risc i l’ajuda. “Ens han cridat en situacions que són difícils per a ells”, expressa Terreros, que indica que les realitats són molt diverses i moltes persones estan en exclusió social.

Mantindre el sistema, explica, “és una manera d’establir control i que sàpien que el servei continua actiu i han de ser responsables de la seua conducta. Hem dissenyat treballs de reflexió i estem plantejant fer videoconferències i adaptar les sessions grupals per videotelefonada ”.

En principi, i en un nivell molt elevat, estan responent bé a les telefonades i al seguiment, indica la professional. Aquests homes estan en un estat anímic com el de la resta de la població, que varia en funció del dia i la circumstància socioeconòmica: “Hi ha persones que estan en situació d’exclusió social, treballant com poden... depén molt de la seua situació econòmica. Les principals preocupacions són econòmiques. Alguns no tenen espai propi per a parlar, viuen en pisos compartits amb altres famílies”, relata.

El programa integra en el mateix grup tant els homes amb condemnes –sempre inferiors a dos anys– com els que hi acudeixen voluntàriament o per recomanació del seu entorn. La literatura científica avala l’heterogeneïtat en el grup, van explicar els responsables en aquesta trobada amb eldiario.es, ja que els penats adverteixen els que no s’ha demostrat que hagen comés delicte sobre la seua gravetat i els voluntaris els fan veure que poden replantejar-se la seua conducta.

Un estudi coordinat per dos professors de la Universitat Miguel Hernández d'Elx conclou que els xiquets espanyols estaven “significativament més afectats psicològicament” que els italians durant la quarantena.

Aquesta investigació, en la qual han participat 1.143 pares de xiquets espanyols i italians de 3 a 18 anys, estableix comparacions entre els dos països i les conclusions assenyalen que “els xiquets espanyols tenien més problemes de comportament, estaven més ansiosos, dormien menys, tenien més probabilitat de discutir amb la resta de la família, tenien més queixes físiques, més dificultats per a dormir i estaven més preocupats quan un dels pares ix de casa”.

El motiu, recorden els signants del considerat primer estudi a Espanya amb xiquets durant la quarantena, els professors Mireia Orgilés i José Pedro Espada, és que a Itàlia els xiquets poden eixir acompanyats per un adult a fer un curt passeig prop de casa, encara que està prohibit l'accés a jardins i parcs. A Espanya, en canvi, l'estat d'alarma no contemplava aquesta possibilitat fins a l'anunci realitzat fa uns dies pel president del Govern, Pedro Sánchez, alleujant el confinament als menors de 12 anys, que podran eixir al carrer “una estona al dia” encara per determinar a partir del 27 d'abril.

“L'oportunitat d'estar més actius pot beneficiar la salut mental dels xiquets italians, en comparació amb els espanyols, per a qui les normes del confinament són diferents”, assenyala l'estudi.

Una altra de les principals conclusions d'aquesta investigació és que el 89% dels xiquets presenten alteracions en el comportament. En concret, d'Espanya s'han obtingut dades de 431 xiquets i adolescents, procedents de 87 ciutats, els pares de les quals han completat un qüestionari online i han aportat informació sobre l'estat emocional dels seus fills.

El 86% dels pares (84% d'Itàlia i 89% d'Espanya) van observar canvis en l'estat emocional i el comportament dels seus fills durant la quarantena. Els canvis més comuns en els xiquets espanyols van ser que, durant la quarantena, tenien més dificultats per a concentrar-se (69%), se sentien més avorrits de l'habitual (49%), estaven més inquiets (45%), més nerviosos (44%), més irritables (43%), més propensos a discutir amb la resta de la família (40%), més intranquils (38%), més dependents dels pares (36%), més enfadats (32%), més preocupats quan algú eixia de casa (30%), tenien més problemes de comportament (30%) i estaven més preocupats en general (27%).

A més, menjaven més de l'habitual (25%), tenien por de dormir a soles (24%), por a la infecció per COVID-19 (23%), ploraven amb facilitat (23%), estaven més desganats (21%) i més tristos (18%).

Els hàbits dels xiquets han canviat durant el confinament. Abans de la quarantena, només el 15% dels xiquets espanyols usaven pantalles (tabletes, ordinadors, mòbils…) més de 90 minuts al dia, enfront del 73% durant la quarantena. El sedentarisme també ha augmentat, ja que abans de la quarantena, el 66% dels xiquets practicaven activitat física almenys 60 minuts al dia (temps recomanat per l'OMS), mentre que durant la quarantena únicament el 14% superen aqueix temps.

Segons els investigadors de la Universitat Miguel Hernández Mireia Orgilés i José Pedro Espada, se sap molt poc sobre com pot afectar els xiquets i adolescents la quarantena que va implantar el Govern espanyol el 14 de març de 2020 per a frenar la COVID-19. No existeixen estudis específics amb població infantil i adolescent europea. Els estudis disponibles s'han dut a terme amb població adulta, per la qual cosa els resultats no són extrapolables a la població infantil, i amb població xinesa, les diferències culturals de la qual amb Occident dificulten generalitzar les seues troballes.

Huit quilos de creïlles, huit litres de llet, sengles d’aigua, dos quilos d’arròs, una botella d’oli, una dotzena d’ous i uns quants paquets de macarrons, fideus, llentilles i galletes.

Són alguns dels productes que contenen els lots de menjar que reparteixen tècnics i voluntaris de la Creu Roja cada dijous des del 9 d’abril passat entre les dones més vulnerables.

En concret, segons explica Patricia Peris, responsable dels programes relacionats amb dones de l’entitat, en aquests dos primers dijous s’han dut 300 lots d’alimentació i d’higiene personal (xampú, gel, paper higiènic, pasta de dents, tampons i compreses) a un total de 120 dones.

“Es tracta de dones que han sigut víctimes de violència masclista a qui ja ateníem en altres programes, dones que han exercit la prostitució o dones immigrants sense papers, en molts casos amb fills i que manquen de recursos”, comenta.

Totes tenen un denominador comú: “Manquen de recursos bé perquè treballaven en ocupacions precàries sense contracte, normalment netejant cases o cuidant persones majors, o bé perquè han patit ERTO en la seua empresa i encara no han començat a cobrar”, comenta Peris.

Només a la província de València, l’entitat atén 1.706 dones que han sigut víctimes de violència masclista a través del programa Atempro, que financen el Govern i la Federació de Municipis i Províncies, a través del qual se’ls facilita un telèfon mòbil amb botó d’alarma i geolocalitzador, a més de suport emocional i assessorament jurídic.

A més, a través del programa de Dona en Dificultat Social atenen 600 dones més en risc d’exclusió social (víctimes de tràfic, immigrants sense papers, entre altres col·lectius) a les quals se’ls ofereix un acompanyament social, atenció jurídica i psicològica tant individual com grupal, perquè tixen xarxes d’amistat entre elles i facen activitats juntes.

“Les 120 dones a qui estem atenent ara com a conseqüència de la pandèmia venen de tots dos programes, ja que estem telefonant-los a totes per veure quines necessitats tenen, però en seran moltes més, perquè no paren de telefonar-nos per demanar-nos ajuda de diferents col·lectius que atenen aquests perfils i que no poden donar-los una resposta o també de serveis socials d’alguns municipis”, afirma Peris.

Segons explica, “moltes esclaten a plorar quan ens veuen arribar per donar-los ajuda, perquè, a més, moltes viuen soles, algunes són majors; per exemple, una de les dones a qui atenem té 86 anys i per a ella és un alleujament molt gran sentir que té un suport”.

Compromís ajornat per pandèmia. El missatge que cap parella va pensar que hauria d’enviar s’ha convertit en un text comú en l’últim mes. Segons portals vinculats al sector, com bodas.net, prop del 90% de les parelles que tenien un compromís en les pròximes dates han decidit ajornar-lo i poc menys d’un 10%, suspendre’l. El portal va enquestar més de 2.000 persones.

La primavera és una de les temporades més fortes per a casaments, batejos i comunions, i per al sector ha suposat un colp econòmic ben dur, encara que es podria apaivagar si s’opta per ajornar i no per suspendre l’enllaç. Algunes parelles han hagut de renunciar a la celebració en l’últim minut ja que tenien una data pròxima a les mesures de l’estat d’alarma; altres, encara amb marge, han optat per posposar l’enllaç en passar l’estiu, confiant en el retorn a la normalitat. “Un casament en què no et pugues besar ni abraçar no val la pena”, conten Alejandro i Merche, parella de Mislata que havia de donar-se el “sí, vull” l’11 d’abril passat.

“Ho vam cancel·lar nosaltres un mes abans, quan havíem de fer el pagament del 60% de les noces, perquè véiem perill”, explica aquesta parella, a la qual li coincidien alguns terminis amb la suspensió de les Falles de València. “Els convidats ens deien que veient que es cancel·laven les Falles... que no vindrien. Aquesta va ser la setmana més dura”, comenten.

Merche i Alejandro han aconseguit renegociar les condicions amb la finca i els proveïdors per ajornar la celebració al març del 2021 i estan pendents del nou contracte amb la masia en què oferir el convit. En principi, els seus proveïdors no han tingut problema de canviar de data, encara que comenten que han perdut algunes condicions avantatjoses en el preu. Malgrat això, es mostren feliços de poder celebrar el seu enllaç amb amics i familiars.

En la data marcada van decidir sorprendre els seus amics vestits per a l’ocasió, amb intenció de preguntar-los per què no estaven amb ells celebrant el casament. Però els seus amics els van sorprendre primer, organitzant un casament en diferit i a través de grups de WhatsApp i videotelefonades.

“Les meues amigues em van enviar un vídeo per correu electrònic, després vam fer unes quantes videotelefonades vestits de convidats, ens van casar virtualment... Altres amics ens van enviar fotos com si anaren al casament, fotos de Google de la masia on s’havia de celebrar, fotomuntatges fent com si anaren a l’autobús...”, fins i tot els van enviar un ram de flors, narra Merche. Amb la celebració van arribar a les huit de la vesprada, hora de l’homenatge als sanitaris. “Vam eixir als aplaudiments vestits de nuvis, els veïns ens cridaven ‘que es besen’! En tenim un record molt bonic”, valoren.

Renegociar amb els proveïdors, amb l’espai de celebració, amb el registre i el viatge de nuvis són alguns dels processos a què han de fer front les parelles afectades. I gràcies a aquesta circumstància, alguns han pogut comprovar que els consumidors no estan protegits del tot per les clàusules de les companyies, que no inclouen la pandèmia com a circumstància per a tornar els diners.

Sheila i Ramón estan 18 anys junts i tenien previst casar-se el 30 de maig, però fa unes setmanes van decidir ajornar l’enllaç. Seguint de prop l’activitat internacional, van suposar que el confinament i les mesures d’aïllament es prolongarien. El seu enllaç s’havia de celebrar aquesta primavera en el restaurant La Marítima, en el complex de la Marina de València, buscant la plenitud de la Mediterrània i oficiat pel regidor de Compromís Carlos Galiana.

Tenien preparada una cerimònia una mica inusual: atea, sense vestits blancs ni protocol, amb diferents tipus de música... Tot un festival. Ara han renegociat amb els proveïdors i treballen en el redisseny de les invitacions, a l’espera de confirmar nova data, que havien enviat com a entrades a un concert de rock.

Sheila confessa que li costa pensar en una celebració “per respecte” a la immensitat de persones que estan passant-ho malament amb aquesta crisi sanitària. “Nosaltres som feliços, tenim casa, menjar i de tot, però és una situació molt seriosa, quasi de guerra. Hi ha moltíssima gent morint i patint”. No obstant això, creu que ajornar la cerimònia és la millor opció per a celebrar-la més endavant amb la seua família i amics, encara que celebraran una vetlada especial en el seu moment marcat.

“Ho celebrarem amb una videotelefonada massiva i unes cerveses; buscarem que riguem una estona, pensem com de bé que serà celebrar-ho al setembre amb més idees, amb més ganes... Farem jocs de cartes en el comiat de fadrins [virtual]. Intentarem reinventar-nos i posar-nos la cara positiva”, explica aquesta parella resident al Puig.

Totes dues parelles recomanen als que es vegen en situació d’incertesa que ajornen la data, per no perjudicar el petit comerç, i que revisen bé les clàusules. La Unió Europea, afig Sheila, té uns quants mecanismes de protecció al consumidor i es pot reclamar a través del Parlament si es detecten abusos. Turismòloga de professió, adverteix que és més convenient esperar que l’aerolínia cancel·le el viatge, ja que la pandèmia no entra en les assegurances. En el seu cas, està pendent si la companyia li tornarà els 1.300 euros del viatge que preveien fer a Islàndia, una ruta per tot el país.

També insisteixen en la importància de fer costat als autònoms i al petit comerç, de proximitat, en aquesta situació. Ajornar, considera Sheila, “és donar suport i confiança” als organitzadors del casament, un sector que necessitarà suport en els pròxims mesos. “Ara els serveis d’àpats estan tancats, intenten oferir als clients que ajornen i no cancel·len. El gremi està reinventant-se”, apunta.

De moment, les parelles hauran de donar-se el “sí que vull” a casa, i eixir més endavant i celebrar-ho amb la resta dels seus éssers estimats. L’amor, en temps de pandèmia, es comparteix per Internet.

La plataforma de col·laboració Frena la Curva -que compta des del seu inici amb el suport del centre d'innovació Las Naves de València- ha llançat una convocatòria per a recopilar idees ciutadanes sorgides durant la pandèmia que puguen tindre continuïtat després d'ella.

D'aquesta manera, es pretén que els nous projectes que han nascut per a donar resposta a necessitats durant el confinament puguen escalar-se i consolidar-se en el nou context que deixarà la pandèmia, marcat per la crisi econòmica i la reconstrucció social.

A través de la convocatòria 'Desafiaments Comuns per al dia després', que comença el pròxim 20 d'abril, ciutadania, persones voluntàries, activistes, emprenedors i empleats públics, donaran forma a iniciatives “per a una nova societat”.

Les categories temàtiques en les quals poden englobar-se els projectes van des d'atenció i cura de majors, fins a comerç local o teletreball i digitalització. Es valorarà eminentment el seu potencial social i la seua capacitat de replicació en altres ciutats i països, per a fomentar l'intercanvi de coneixement i la cooperació mútua.

“Desafiaments Comuns pretén que tota aqueixa explosió de creativitat ciutadana i solidaritat que s'ha generat arran de la pandèmia puga canalitzar-se i ser un recurs important en el complex moment que sobrevindrà els pròxims mesos: el de la reconstrucció social i econòmica”, apunta el director general de Govern Obert i Innovació Social, Raúl Oliván.

Tot aqueix “cabal d'idees” -i l'“esperit comunitari” que les encoratja- tindran oportunitat ara de desenvolupar-se més enllà del confinament i la crisi sanitària, ja que els projectes que tiren avant comptaran amb l´“apadrinatge” per part d'una empresa o institució que possibilite la seua posada en marxa.

Per a això, s'haurà realitzat amb anterioritat una preselecció de 10 projectes que es treballaran per equips als quals s'assessorarà i dirigirà durant el procés. “Rebran mentoria i acceleració i a més seran documentades a manera de repositori obert a través d'un podcast, un còmic, un reportatge i un vídeo en la nostra web, amb l'objectiu que es puguen clonar en altres ciutats”, explica Oliván.

Iniciatives individuals o col·lectives

Les iniciatives podran presentar-se de manera individual o col·lectiva (des de la teua organització, universitat, laboratori o institució) a partir del 20 d'abril (Fase 1). Del 23 al 25 del mateix mes (Fase 2), es triaran els projectes i es formaran els equips, constituïts entre 10 i 20 persones voluntàries. Del 26 d'abril al 2 de maig (Fase 3), els equips rebran tallers formatius per part dels col·laboradors en Frena la Curva.

En ells es parlarà d'emprenedoria i innovació, treball en xarxa, tecnologies emergents i Agenda 2030, entre altres assumptes, perquè puguen implementar-los en el desenvolupament de la seua pròpia idea. El 2 de maig (Fase 4), en un festival online que durarà quasi tot el dia, els projectes finals veuran la llum amb intervencions breus d'entre 3 i 5 minuts. Durant la jornada tindran lloc també tallers pràctics, presentació de resultats, taules redones i debats i conferències inspiradores tipus TED.

En l'última fase (Fase 5), es promourà la connexió amb entitats, empreses i laboratoris que puguen acomodar aquestes idees en el seu acompliment professional, així com campanyes de micromecenatge en plataformes web com a Degoteig. És important assenyalar que tot el procés tindrà lloc online, des de l'obertura d'inscripcions fins al festival final.

El comité de selecció dels projectes estarà format per integrants de tots els grups col·laboradors en Frena la Curva, que valoraran segons criteris de viabilitat que es done resposta de manera concreta i precisa als desafiaments plantejats, que tinguen capacitat d'articular-se o vertebrar-se amb altres iniciatives i puguen ser reproduïts i adaptats a altres contextos. Es posarà el focus, així mateix, en què els projectes se sostinguen sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030.

Els projectes finals hauran d'estar sota llicències lliures que reconeguen a l'autor i les persones que han col·laborat en el seu desenvolupament. Les persones interessades a participar poden llegir les bases en Frenalacurva.net.

Les iniciatives poden abastar una gran diversitat de temes dins de les àrees de cures; desenvolupament econòmic i social; desenvolupament econòmic i social...

Una octogenària fent un puzle, una professora d'espanyol a Itàlia amb el seu gos o un arquitecte que dona missatges d'esperança als seus veïns són alguns protagonistes dels vídeos casolans que recopilen quatre estudiants valencians per a un documental col·laboratiu que “immortalitze” un confinament “històric i excepcional”.

A Teresa Alós, Águeda Garriga, Cristina Vázquez i Pablo Ferrer l'estat d'alarma els va enxampar quan havien decidit que el seu projecte final de carrera de Comunicació Audiovisual seria sobre el PAI de Benimaclet, però la impossibilitat d'eixir els va fer “replantejar-se fer alguna cosa sobre la crisi sanitària” provocada per la COVID-19.

Així va ser com es va gestar la iniciativa #yomequeoencasadoc, “un documental col·laboratiu que serà el projecte final de grau i que volem que reflectisca la situació actual de la gent que està a casa amb vídeos gravats des de qualsevol dispositiu i en horitzontal de qualsevol cosa que facen”, relata a EFE Pablo Ferrer.

Detalla que la seua estratègia consisteix a fer un xicotet muntatge de vídeo per a, a través del seu compte d'Instagram (@yomequedoencasadoc), convidar als ciutadans a enviar vídeos sobre temes com a “què fas ara que no feies abans”, “la quarantena amb les teues mascotes”, “exercicis en quarantena” o, com aquesta setmana, “solidaritat”.

A més, explica que conviden també a espanyols que viuen fora del país perquè mostren també “com l'estan vivint” i animen a la gent al fet que grave “els jocs de taula que han desempolsat o com es mouen per la casa”.

“Ha de ser en horitzontal i amb la duració que vulguen”, apunta per a afegir que ara s'estan plantejant com faran el muntatge per temes, amb una veu en “off” o fins i tot amb enregistraments dels directors donant també el seu testimoniatge. “Ens queden dos mesos per a pensar-ho”, assenyala.

Ferrer explica que ja han rebut més d'un centenar de vídeos que van organitzant per carpetes, i fins i tot els han enviat els seus vídeos familiars i amics i veuen a tots “molt motivats”.

“L'objectiu final és guardar en la memòria una situació super-excepcional, una situació que no vivim tots els dies, i veure com s'està reaccionant a aquesta situació i immortalitzar un moment històric de tindre l'obligació de romandre a casa sense eixir pel coronavirus”, sosté.

Entre els vídeos que han rebut, ressalta el d'una dona “que tindrà 80 o 90 anys i que està fent un puzle” o una professora de castellà que viu a Itàlia “i que posa música i ix en la imatge amb el seu gos i es veu en la pissarra els missatges esperançadors que dona als seus alumnes”.

A més, li han demanat a un arquitecte valencià que viu en Monteolivete que grave un vídeo per al seu projecte: “Sabíem que estava fent projeccions en les finques de davant de la seua casa amb missatges d'esperança per als seu veïns i els posa música, i li demanem que gravara un per a nosaltres”.

“També tenim molts vídeos de la gent als balcons i les terrasses de les seues cases quan eixen a les huit de la vesprada a aplaudir als sanitaris, i també a moltes persones que se les enginyen per a fer exercici a casa”, agrega.

El projecte d'aquests quatre universitaris entra en la seua quarta setmana des del seu llançament i asseguren que tenen “bones sensacions” per la resposta de la gent aportant les seues vivències i reflexions sobre el confinament i retratant una quotidianitat a la qual ningú estava acostumat.

Recorden als interessats a participar en el seu projecte de fi de carrera que volen subratllar les seues propostes, els seus sentiments, els seus errors i el seu esforç, enginy i creativitat per a superar la situació. Els vídeos es reben en el compte de correu yomequedoencasadoc@gmail.com.

La crisi del coronavirus ha posat de manifest les mancances del sistema econòmic i les bretxes entre classes. A mesura que avança la pandèmia, les distàncies entre els que tenen accés a una vida digna i els col·lectius més vulnerables es fan més evidents.

Les treballadores socials són un col·lectiu testimoni d’aquestes bretxes i han vist la seua activitat accelerada durant el confinament. Com la resta dels equips de serveis socials, han hagut d’adaptar el seu treball de seguiment a la via telefònica. I en aquest punt han trobat certs problemes. Des de fa dies, Raquel Fuster, treballadora social sanitària i vocal del Col·legi de Treballadors Socials de València, observa una situació estranya. Uns quants pacients pels quals vetla no responen a les seues telefonades i un enregistrament adverteix que el telèfon té restringides les trucades. A altres companyes els ha passat el mateix.

El motiu: que les persones a qui fan el seguiment no poden costejar-se un contracte amb una companyia de telèfon i utilitzen targetes de prepagament. Les eixides restringides i la complexa situació econòmica, que s’ha agreujat per a molts aquest últim mes, han deixat sense saldo telefònic unes quantes persones. I aquesta situació, si se sosté en el temps, provoca que la companyia talle la línia mòbil.

El mòbil és l’única manera de demanar auxili per als col·lectius més vulnerables. Molts no tenen ordinador, ni Internet, ni habitatge estable, ni una altra manera de tramitar les seues ajudes si no és a través de treballadors socials. Raquel Fuster defineix la seua faena com “fer de pont entre les persones i els serveis socials i sanitaris”. Si s’interromp la comunicació, pot derivar en conseqüències greus per a la salut de les persones afectades.

En aquests moments, aquesta treballadora atén unes 15 persones diàries. Entre elles, una dona amb tres costelles trencades, que resideix en un habitatge sense contracte de lloguer i a penes pot moure’s del llit; un home major que exerceix de cuidador de la seua parella, amb una malaltia mental; un ancià l’únic ingrés del qual és una pensió no contributiva i que necessita tractament de diàlisi o pacients oncològics que no troben màscares. “He de saber si s’han alçat del llit, si han menjat, si tenen la medicació”, expressa Raquel.

El mateix dia que es du a terme l’entrevista, rep la telefonada d’una persona sensellar que acaba d’eixir d’urgències i s’ha trobat l’oficina de serveis socials tancada [les mesures de l’estat d’alarma van provocar un canvi en l’atenció, que continua fent-se a través d’altres mitjans]. És la quarta vegada en un període curt de temps que acudeix a urgències. “La situació social està molt relacionada amb la salut”, assenyala. 

“El seu perfil és de risc a escala social. Viuen en barris vulnerables, amb ingressos econòmics precaris, generalment amb estudis incomplets. És un perfil molt més vulnerable”, explica aquesta treballadora. I és per aqueixa situació d’extrema vulnerabilitat per la qual sol·liciten a les companyies que no tallen la comunicació en aquests moments. Sense telèfon, no poden accedir als recursos; queden fora del sistema de protecció.

La plataforma de consumidors Facua va emetre un comunicat la setmana passada en què instava les principals operadores a reactivar les targetes prepagament que han esgotat les càrregues. Movistar i Vodafone expressaven en les seues xarxes socials, requerits per treballadors socials, que han emés l’ordre de prolongar la validesa de les línies sense recàrrega 30 dies més. La comunicació, de moment, no ha arribat a tots els afectats.

El moviment maker arranca a la Comunitat Valenciana amb l’arribada de les primeres impressores en 3D que permeten donar forma de manera material a creacions digitals.

A mitjan març, poc abans que es decretara l’estat d’alarma i el confinament, els makers, tant professionals com aficionats, redirigeixen la seua activitat amb l’objectiu de donar resposta a la necessitat de dotar d’elements de protecció de la manera més ràpida possible col·lectius tan essencials com sanitaris, treballadors de residències, farmacèutics o agents dels diferents cossos policials.

Així, grups reduïts amb impressores en 3D van començar a atendre de manera altruista les peticions que els van anar arribant per a fabricar diferents elements, principalment pantalles protectores per a la cara, però d’una manera independent, mancada d’estructura i organització davant la urgència de la situació.

“Quan va transcendir aquesta iniciativa, vam decidir crear una plataforma a través del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials per tractar d’unificar tots els grups de makers per produir i repartir un model de màscara validat per la Conselleria de Sanitat amb l’objectiu de cobrir la demanda que va més enllà de salut pública, com ara farmacèutics, personal de residències, sanitaris de centres privats, policies locals, nacionals, bombers, guàrdies civils o veterinaris”, explica Penélope Teruel, arquitecta i responsable de logística de València Nord i Sud.

D’aquesta manera va nàixer la plataforma ‘Junts som més forts’ a la qual ja s’han adherit uns 620 makers de tota la Comunitat Valenciana, i en la qual, a més del Col·legi d’Enginyers, col·laboren també la Universitat de València, altres col·lectius professionals com ara arquitectes, enginyers, professors de la Universitat Politècnica i fins i tot empresaris.

Segons Teruel, mitjançant la plataforma cada col·lectiu té una tasca assignada, uns aconsegueixen les làmines de PVC de les màscares, els professionals fan els enganxaments per a ancorar aquestes làmines amb les impressores en 3D i altres elaboren les gomes per a subjectar-la al front: “Tot el material va a un centre logístic que hem aconseguit a Burjassot i a l’avinguda del Cid, on es desinfecta, es munta i es distribueix segons la comanda, prioritzant les necessitats de les residències”.

D’aquesta manera, “només a València ciutat es fabriquen en aquests moments 800 pantalles de protecció diàries”. Teruel destaca la tasca de col·laboració tan important que hi ha per part de totes les forces de seguretat per a distribuir el material i que arribe a tots els racons de la Comunitat Valenciana.

“És increïble l’onada d’ajuda que està movent, de manera desinteressada, gent que s’ha assabentat de la iniciativa, s’ha comprat a propòsit una impressora en 3D i ha aprés a usar-la per ajudar, i d’altra banda també és molt reconfortant la gran quantitat de cartes d’agraïment que rebem cada dia dels col·lectius que reben les màscares, són especialment emotives les de les residències”, explica Teruel.

Així doncs, els col·lectius que necessiten màscares poden fer la seua comanda a través de la pàgina web de la plataforma, i fins i tot qui vulga col·laborar aportant material o simplement fent una donació econòmica pot fer-ho per la mateixa via.

“Hem començat a fabricar també guardaorelleres per a agafar les màscares al tos, ja que en l’actualitat, quan les portes molt de temps, fan rascades a la part posterior de les orelles”, comenta.

D’artista faller a maker

Rafa Sánchez té 26 anys i és llicenciat en belles arts, especialitzat en modelatge en 3D. Porta el taller faller que va obrir el seu avi i amb el qual va seguir son pare, actualment situat a la Ciutat Fallera, centrat en aquests moments en l’elaboració de carrosses.

Amb el confinament decretat, Sánchez va deixar momentàniament la seua professió i es va convertir en maker: “El cap de setmana que es va decretar l’estat d’alarma, vaig rebre una pluja de telefonades de sanitaris i d’altres makers, perquè necessitaven material que jo podia aportar amb les meues impressores en 3D”.

I és que en té un total de 17 en el seu taller faller, per la qual cosa, abans que es decretara el cessament de tota l’activitat no essencial, es va emportar al garatge de sa casa huit màquines i des d’allí es va posar a treballar (vegeu el vídeo).

Actualment produeix uns 40 portapantalles al dia: “Al principi tot el material el posàvem nosaltres dels nostres recursos, però ara s’hi estan implicant diferents entitats i empreses i ens envien tot el que hi cal”, explica.

La Policia Nacional en la Comunitat Valenciana ha efectuat 219 detencions per desobediència greu i ha imposat 18.500 sancions durant la crisi sanitària de la Covid-19. Ara, segons ha pogut saber eldiario.es, els agents preparen operatius per a reforçar la seguretat de les farmàcies, que aquests dies són, al costat dels supermercats, llocs essencials durant el confinament decretat per a atallar la pandèmia del coronavirus.

La Policia ha detectat que s'estan produint furts, robatoris amb força i robatoris amb violència i intimidació, per la qual cosa reforçarà la seguretat en aquests establiments essencials. La Prefectura Superior de Policia de València també ha reforçat les patrulles nocturnes.

Els agents estan especialment exposats al contagi de la Covid-19. En tot el territori valencià, quatre policies romanen hospitalitzats per coronavirus (tres a València) i 74 estan aïllats. Hi ha 40 casos positius confirmats.

Els agents, que treballen en condicions difícils durant la pandèmia i amb por als possibles contagis a les seues famílies, han començat a rebre en les últimes setmanes material de protecció i fins i tot donacions d'entitats públiques i empreses privades. A més, els responsables policials han comprat gel hidroalcohòlic per als vehicles desplegats en els desèrtics carrers.

Les persones preses pateixen un doble confinament des que es van decretar les primeres mesures de contenció per a combatre el coronavirus. Des de mitjan març se’ls impedeix tindre contacte físic amb familiars, s’han suspés les activitats, s’ha reduït el personal que opera a les presons –ara dividit en torns– i se n’ha expulsat les ONG, que hi donaven suport. El poc contacte humà que tenien a la presó s’ha reduït al tracte amb els funcionaris de vigilància, el servei i els responsables sanitaris. Viuen, com a mínim, una doble condemna.

Una desena d’associacions que treballen en centres penitenciaris han decidit unir-se per reivindicar un tracte digne a les persones preses durant la pandèmia. L’anomenat tercer sector és responsable de prop del 80 % de les activitats complementàries en el sistema penitenciari, segons les seues pròpies dades. El resultat de l’aliança és el naixement de la Coordinadora de les Organitzacions de l’Entorn Penitenciari de la Comunitat Valenciana (COEPCV), integrada per Adsis Hedra, Àmbit, ASIEM, Asprona, AVACOS-H, Candombe, Casal de la Pau, Horizontes Abiertos, Iniciatives Solidàries, FISAT, OMV-Obra Mercedària València, SEPVAL-Pastoral Penitenciaria, Preven3, Fundación Arzobispo Miguel Roca Proyecto Hombre i Teuladí.

Aquestes entitats treballen amb programes d’educació afectivoemocional, tractament d’addiccions i acompanyament en els trastorns mentals, entre altres. N’hi ha que treballen, com ara Casal de la Pau, en projectes de prevenció de reincidència en joves durant les primeres condemnes, elaboren projectes de formació per a joves en situació de marginalitat o tallers per a l’ocupabilitat de les persones que han perdut les habilitats socials, segons explica una de les treballadores, Lorena Navarro. Les organitzacions calculen que el 40 % dels presos tenen problemes de salut mental i un percentatge important té alguna addicció. Segons les institucions penitenciàries, l’any 2019 més de 2.000 interns a Espanya seguien tractaments relacionats amb la drogodependència.

La falta de contacte ha interromput les teràpies i les activitats que ajudaven moltes persones pel que fa a la seua salut mental i l’estat d’ànim. I entorpeix la faena de reinserció, fi que persegueix el sistema penal espanyol. Segons Javier Villalta, treballador d’Àmbit i membre de la plataforma, “s’ha vist truncat el dret a la reinserció”, en no continuar la faena que exercien.

La paràlisi general ha derivat en una lentitud més alta dels procediments relacionats amb el sistema penal i n’hi ha que es van prolongant, com la revisió del grau penitenciari –les juntes penitenciàries–, que permetria als reclusos obtindre el tercer grau i abandonar la presó. Des de les ONG apunten que les Nacions Unides han plantejat a diferents estats reduir la població reclusa, especialment la vulnerable al virus, i que han recordat que les mesures de contenció “no haurien de vulnerar els drets fonamentals dels reclusos”. Els voluntaris pensen que agilitar els permisos penitenciaris per a les persones que tenen una alternativa habitacional –domicili propi o familiar– alleujaria la pressió sobre les presons.

L’escassa atenció sanitària –per comparació amb la que tindria qualsevol ciutadà en llibertat en el context actual– posa en risc els drets civils de les persones preses, denuncien les organitzacions. “Hi ha una manca del 75 % de metges i metgesses a les presons espanyoles; és un fet denunciat fins i tot per les institucions penitenciàries”, assenyala aquest treballador de l’associació Àmbit. Si ja era “deficient” el sistema abans de la pandèmia, la reducció de sanitaris posa en risc un col·lectiu vulnerable. No obstant això, la coordinadora aplaudeix la faena del personal mèdic i infermer de les presons valencianes i assenyala que a penes hi ha hagut casos confirmats

Les entitats reclamen a l’Administració pública mitjans per a continuar la seua faena de manera telemàtica, com ara tauletes per a fer les sessions per videotelefonada. Ofereixen “acompanyament emocional i psicològic perquè les persones puguen pal·liar els efectes de l’ansietat i previndre situacions de crisis en un confinament real, que és estar privat de llibertat. Estar pres no significa que la persona haja de perdre els seus drets civils”, explica Javier Villalta, que afig: “Proposem que els psicòlegs hi puguen continuar entrant o que se’n puga fer un seguiment telemàtic. [Des d’Àmbit] Atenem 90 persones; el 90 % [de les ateses], amb problemes de salut mental”.

Aquest treballador llança una crida a l’empatia amb les persones preses, recorda que la presó no elimina els drets civils ni els drets humans i assenyala: “El confinament també el pateixen els seus familiars”.

L’activitat parlamentària s’ha passat al món en línia, almenys mentre dure el confinament. Les Corts Valencianes treballen des de l’inici de l’estat d’alarma de manera telemàtica i, encara que el ritme s’ha alentit, el parlament autonòmic continua actiu.

Les mesures de contenció adoptades pel Govern d’Espanya i els executius autonòmics van provocar la suspensió del període ordinari de sessions, deixant en l’aire sis plens –de moment–, comissions i l’aprovació de mesures tan urgents com la nova Llei del joc valenciana, que després d’uns quants anys de debat, haurà d’esperar de nou per actualitzar-se.

La suspensió comporta l’ídem per als terminis de tramitació de les iniciatives parlamentàries anteriors a la crisi, però no la paràlisi parlamentària. El registre electrònic continua operatiu i els sis grups continuen plantejant iniciatives, bona part de les quals centrades en la crisi del coronavirus. Fins al 7 d’abril, els grups parlamentaris han presentat una trentena de preguntes o iniciatives sobre aquesta qüestió en el registre, per a ser respostes per la via formal, encara que han intensificat la seua activitat en xarxes socials. D’aquestes 30, la majoria corresponen al PP, Ciutadans i Vox, encara que algunes propostes són sobre qüestions ja dutes a terme pel Govern valencià, com unes quantes sobre residències de gent major.

Des de la suspensió de l’activitat parlamentària aprovada el 13 de març per acord dels grups, la Mesa de les Corts Valencianes, l’òrgan que dirigeix la cambra, ha celebrat cinc reunions per videoconferència –a raó d’una a la setmana, com en períodes ordinaris d’activitat–. En l’última, els van sol·licitar un informe dels serveis jurídics i econòmics sobre la renúncia a alguns complements d’activitat –dietes–, tot i que la decisió no s’ha pres encara i es tractarà en la Junta de Portaveus de dimarts.

En aquesta reunió, els representants dels grups decidiran si convoquen la Diputació Permanent, un organisme compost per 18 diputats a més dels membres de la mesa, que coordina l’activitat fora del període ordinari de sessions. Aquest sistema s’utilitza en períodes com les vacances d’estiu o quan expira el mandat del parlament, per convocatòria electoral, perquè els diputats electes vetlen pel compliment de les tasques de la cambra.

Els edificis romanen tancats, excepte per als cossos de seguretat, els serveis informàtics i treballadors que necessiten les instal·lacions per a desenvolupar la seua faena, si no pot fer-se des de casa.

Els riders, repartidors ciclistes a domicili de Deliveroo, Uber Eat o Glovo, s’han convertit en un dels símbols de la precarietat laboral en la coneguda com a economia de plataforma. La falta de recursos, la concentració de la càrrega de faena i, moltes vegades, el risc que suposa eixir a repartir quan plou a bots i barrals, converteix aquests treballadors en uns professionals de risc. Amb la propagació del coronavirus, el seu ús s’ha tornat més sensible i el seu contacte amb alguna persona infectada pot convertir-los en una població de risc i en un catalitzador per a l’expansió del virus.

Per ajudar aquests repartidors ciclistes a domicili, la Policia Local de València ha donat a l’associació Riders por Derechos 200 màscares, 600 guants i 20 gels desinfectants. La intenció, protegir els treballadors, però també la població a qui serveixen, expliquen fonts de la Regidoria de Seguretat Ciutadana

El material l’ha lliurat el cap del cos de policia José Vicente Herrera i el comissari Martí a un dels membres de l’associació. Riders por Derechos ha procedit a entregar el material a tots els ciclistes repartidors interessats.

Denis, de Riders por Derechos, assegura que les empreses per qui treballen no els han dotat de material de seguretat per al repartiment. “Envien un correu en què et diuen que et pagaran el material que et compres i un telèfon en què no t’atenen. Però, de moment, no ens han abonat res”, explica aquest representant del sindicat.

Aquest repartidor ciclista apunta que Uber Eat els ha dit que cobreix 25 euros de material, “però només la màscara bona ja et costa 35 euros”. Cal recordar que, llevat de Just Eat, les plataformes treballen amb empleats per compte propi i uns quants jutjats i la inspecció de treball ja han decretat que són falsos autònoms.

Aquest rider afirma que han baixat les comandes amb la crisi del coronavirus, però ha augmentat el nombre de ciclistes a les portes dels restaurants. “Ens han promés complements i bons pel risc que no han complit. Estan fent promocions del coronavirus per a ajudar els restaurants, però no els riders”, denuncia.

Si algú volguera veure com es comporta una societat en temps de crisi, hauria de fixar-se en els supermercats. Som el que mengem, però també som com comprem. L’activitat en els supermercats és una de les permeses pel Govern durant l’estat d’alarma; en altres paraules, un dels pocs llocs oberts al públic durant la crisi del coronavirus. La seua activitat és essencial i els seus treballadors necessaris.

Les treballadores dels supermercats –un ofici feminitzat, com pot comprovar qualsevol que haja fet la compra presencialment– han sigut testimonis del comportament social des que l’epidèmia COVID-19 va arribar a Espanya. Han comprovat la histèria col·lectiva, la desídia d’algunes persones i la col·laboració altruista d’altres.

Encara que totes les entrevistades per eldiario.es destaquen que les seues empreses estan adoptant bones mesures, prefereixen aparéixer en el reportatge amb pseudònim, llevat d’una. Son Carla, Alba, Rita i Carmen; treballadores en els supermercats Charter (Consum), Eroski i Mercadona.

Les seues empreses s’han comportat de manera similar en aquesta crisi; des del decret de l’estat d’alarma compten amb material de protecció –màscares, mampares, guants i gel– i una explicació dels protocols. A més, Consum i Mercadona han augmentat el salari de les treballadores en un 20% com a plus de perillositat, una mesura que Eroski no ha adoptat, i han deixat el personal considerat de risc amb una mena de baixa mèdica a casa.

Malgrat la diferència d’edat i de la localització dels seus llocs de treball, coincideixen a avaluar el comportament de la gent. El caos, assenyalen totes, va arribar la primera setmana abans que es decretara l’estat d’alarma: carros plens de gom a gom de productes poc meditats –infinitat de safates de productes frescos, paper higiènic a mansalva i desenes de botelles d’aigua–. “Una dona va preguntar si podia emportar-se el palet de botelles”, conta Carla, caixera en un Mercadona de València.

“No vull generalitzar, però hi hagué molt de caos, vaig veure poca solidaritat i empatia”, explica sobre la primera setmana. “Imagina la cara de la gent que ix de treballar i arriba a les 8 i no té res [per a comprar]”, reflexiona. No obstant això, reconeix que aquesta imatge s’ha anat dissipant a mesura que ha passat la pandèmia i ara prefereixen valorar les persones que voluntàriament compren per a unes quantes famílies. Encara així, continua havent-hi qui s’agafa baixar a comprar com un passeig.

Aquesta jove viu amb la seua parella i expressa que no té massa por de contagiar-se, ja que no resideix amb la seua família. No obstant això, sí que percep una certa por en alguns companys; “Jo no tinc família de risc, però entenc que, si visquera amb els meus pares, els faria por. Els meus companys comenten que els fa ansietat pensar en els trajectes”, comenta en referència a l’ús del transport públic.

Les sales per a personal estan empaperades amb indicacions sobre higiene, neteja i desinfecció i la direcció els ha facilitat dues màscares, que es canvien cada setmana. Els supermercats tenen marques en terra prop de les caixes, es controla l’aforament amb vigilància a la porta i s’obliga totes les persones a desinfectar-se les mans i posar-se guants quan entren. L’ambient en els seus centres de treball ha canviat bastant i treballadors i compradors han hagut d’adaptar-s’hi.

La por del contagi s’observa en major grau en les persones que viuen amb la família. Les joves que han volgut parlar amb aquest diari no viuen despreocupades, però relativitzen la malaltia, conscients que en els seus cossos és poc probable que produïsca grans efectes, però, al seu torn, que poden ser portadores. Són prudents i creuen que la resta de la població hauria de ser-ho; veuen estranyades que gent major ix de casa diàriament a comprar. “És clar que és perillós, però el que s’ha dit, si segueixes les recomanacions, no passa res. Han passat tres setmanes i cap dels meus companys està contagiat, ni hem vist res estrany”, explica Alba, una altra jove treballadora. Com que és dels pocs espais oberts i amb un tràfec elevat de persones, els supermercats es miren com un dels principals focus de contagi del virus; un risc per al consumidor, però superior per als treballadors en primera línia.

Treballadores com Carmen, empleada en un Eroski, estan una mica més intranquil·les per l’exposició diària. En algun moment s’han emportat algun esglai, com un dels primers dies, quan un home es va passejar tossint per totes les caixes. Les caixeres i les reposadores una mica més madures, responsables de la família, s’inquieten per la possibilitat de contagi. “Al final, t’hi acostumes. Deixes les coses a la porta, llaves la roba i et dutxes”, explica.

“Quan van dir que se suspenien les Falles, va vindre el devessall de gent a comprar i no teníem cap equip de protecció. Van buidar la botiga. Es van emportar de totes les marques; cares o barates; coses que habitualment no es venen... Per exemple, la fruita es ven més que mai”, relata, i destaca fins i tot l’augment de vendes de congeladors de dimensions reduïdes. Carmen ha hagut de doblar la seua jornada des de l’inici de la crisi sanitària i en la seua empresa no s’ha esmentat cap plus per perillositat.

En els municipis allunyats de les grans ciutats la situació és una mica diferent. Rita té 25 anys i una filla menuda i treballa en un supermercat Charter a la comarca dels Serrans. Allí les màscares han tardat quasi tres setmanes a arribar, encara que guants i gels es van donar el mateix dia que va començar l’estat d’alarma. Tampoc tenen seguretat a la porta, cosa que de moment no els ha fet falta.

En aquest municipi d’interior, de població envellida i molt de moviment en els xalets durant l’estiu, Rita destaca el bon comportament del veïnat. No hi ha hagut aglomeracions i s’ha respectat l’aforament, encara que els carros dels primers dies van ser fins dalt de tot. “Hi ha gent que compra per a gent major i l’ajuntament ajuda a fer les compres, contacta amb les persones a través de la llar del jubilat”, explica Rita, que assenyala que encara així “hi ha gent que va a passar el dia” a la botiga.

“Hi ha molta gent que ha vingut dels xalets, però molta altra gent és nova. Aquest mes hem fet la mateixa caixa que a l’estiu”, assenyala sobre l’afluència de consumidors. Destaca que en les últimes setmanes ha augmentat enormement la venda de farines i rents. El confinament trau el costat reboster.

Malgrat la quarantena, l’afluència turística no va parar els primers dies. No debades, la Policia Nacional va posar uns quants milers de multes i els serveis sanitaris de municipis costaners van atendre 3.700 persones d’altres comunitats autònomes. Alba va poder comprovar aquesta arribada en un dels Mercadona de Dénia, una de les destinacions turístiques per excel·lència a Espanya, que es va omplir de persones de Madrid el primer cap de setmana, quan no s’havien pres les mesures restrictives.

El seu supermercat ha començat la distribució d’ulleres protectores per als empleats i ha habilitat diverses mesures per a ancians, discapacitats, embarassades i personal mèdic o Policia: entren sense fer cua a la botiga, el personal els ajuda a fer una compra ràpida i tenen una caixa amb preferència.

“La tensió està present en tot moment”, explica aquesta jove, que lamenta que hi haja persones poc comprensives amb la faena que duen a terme: “Hi ha males contestacions, males cares, queixes telefonant al 900 [el telèfon d’atenció al client]”. “Hi ha gent que ens dona les gràcies, aplaudeix, fa moltes coses per nosaltres i ens entén. Però n’hi ha d’altres que estaven acostumats a vindre diàriament i venen per coses innecessàries, cervesa, xocolate...”, expressa. Amb el temps, els ànims s’han calmat, “la gent ha anat relaxant-se una mica. Venen, compren per passar uns quants dies i se’n van. Altra gent segueix la seua rutina de vindre diàriament, gent major que va sense protecció”, comenta.

Malgrat la seua situació, les treballadores demanen a la població que siga comprensiva i racional en les compres i no faça de la necessitat una excusa. A l’altra banda, recorden, també hi ha persones.

Les policies locals de les tres capitals valencianes treballen a estall aquests dies per fer complir les normes de confinament des que el 15 de març passat va entrar en vigor l’estat d’alarma decretat pel Govern.

A València, els agents han portat un total de 3.615 actuacions, de les quals 3.464 són denúncies a vianants per saltar-se la quarantena, és a dir, 203 multes al dia.

A més, han sancionat 115 locals per obrir sense tindre permís per a fer-ho, han detingut 13 persones, han dut a terme 591 controls de trànsit i han denunciat 29 individus per desobediència greu a l’autoritat i set més per resistència i amenaces.

En el cas de Castelló, la Policia Local ha alçat 16 actes per incompliment de tancament de locals o incompliment de restriccions de l’activitat comercial, cultural, recreativa i d’hostaleria o restauració.

Pel que fa a les denúncies, per incompliment de restriccions mobilitat en la via pública ha posat 391 i ha practicat 7 detencions.

De la seua banda, la Policia Local d’Alacant ha interposat 800 denúncies en les dues primeres setmanes de confinament per incomplir l’estat d’alarma i per estar fora dels seus domicilis o utilitzant el vehicle sense motiu justificat, i ha detingut tres persones per un presumpte delicte de desobediència, en els dispositius organitzats per a fer front a la COVID-19.

L’enduriment dels controls i els dispositius organitzats per aconseguir el compliment total de les mesures ha comportat un increment de persones identificades en la via pública que en sumen ja 2.700 en aquests quinze dies, així com també s’ha donat l’alto a 1.500 vehicles en els controls que du a terme la Policia Local en els accessos i els barris de la ciutat.

La crisi sanitària del coronavirus està accelerant a marxes forçades l'adaptació dels òrgans de justícia als mitjans telemàtics. Els jutjats de València, Alacant i Elx, en coordinació amb les comissaries del Cos Nacional de Policia, estan prenent declaració als detinguts mitjançant videoconferència, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Les declaracions telemàtiques s'aniran ampliant gradualment al conjunt de partits judicials valencians per a evitar el trasllat dels detinguts a les dependències judicials mentre dure l'estat d'alarma. La mesura inclou els fiscals de guàrdia i els advocats defensors. “L'objectiu és evitar el desplaçament de detinguts a la seu judicial i minimitzar així el risc de contagi tant entre els membres de les forces de seguretat com entre els mateixos investigats i el personal al servei de l'Administració de Justícia”, assenyala el TSJCV.

A València, els jutjats de guàrdia d'Instrucció i de Violència sobre la Dona usen videoconferències per a les declaracions judicials i legalització de persones detingudes el passat cap de setmana. A Elx, des de dimarts passat.

El magistrat-jutge degà d'Alacant va dictar aquest dimecres un acord en què s'informa de la posada en funcionament de les declaracions telemàtiques. L'acord matisa que aquest tipus de declaracions no presencials “no substitueix en cap cas ni limita” la decisió que adopte sobre aquest tema el jutge de guàrdia.

A Castelló, la Comissió Provincial de Seguiment per a la Covid-19, constituïda en l'audiència provincial, va aprovar aquest dimecres un protocol que regula l'ús de les eines telemàtiques, una opció “totalment aconsellada i justificada per raons de salut pública”.

Els responsables de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a la província de Castelló implantaran la mesura “com més prompte millor”. La comissió creada en el si de l'Audiència de Castelló també ha acordat que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat puguen remetre als jutjats els atestats mitjançant correu electrònic.

Els productors d'alimentació ecològica s'uneixen durant la crisi pel coronavirus per a crear una plataforma digital en la qual facilitar al consumidor l'accés als seus productes. Els agricultors i empreses agrupades en el Comité d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) han posat en marxa un mercat online per a pal·liar els efectes de la prohibició de la venda en mercats no sedentaris.

El decret de l'estat d'alarma permet la venda directa en mercats municipals, supermercats i altres establiments, però impedeix els anomenats mercats ambulants, una font d'ingressos per als xicotets productors d'alimentació o tèxtil. No obstant això, sí que es permet la venda porta a porta, un canal al qual els agricultors s'han llançat en aquesta crisi econòmica, especialment aquells amb terres reduïdes que no poden proveir a una superfície comercial.

La crisi del coronavirus i el confinament forçós han obligat a sectors com el de la producció ecològica a obrir noves vies de mercat. Encara que la venda a domicili ja es realitzava, el Comité ha volgut crear una plataforma en la qual s'ha habilitat un directori per a afavorir el comerç intern i de proximitat. Segons explica Vicent Cabanes, del CAECV, es busca donar eixida “als productors que no poden anar a una gran superfície, que van al mercat de carrer, que són els que tenen un problema de comercialització”. En 2019 aquest sector va generar un volum de negoci de 518 milions d'euros, 66 més que l'any anterior i la superfície certificada arriba a les 127.909 hectàrees en la Comunitat Valenciana.

Segons explica Cabanes, el consumidor de producte ecològic està ja acostumat a trobar vies de distribució alternatives als supermercats, encara que molts ja han incorporat aquest tipus de producte, per la qual cosa el portal es converteix en una eina més “per a posar en contacte productor xicotet i consumidor xicotet”. El portal consta d'un directori amb els contactes separats per províncies, telèfon del proveïdor i municipi en el qual té les collites, perquè el consumidor trie el més pròxim i mire amb el proveïdor la forma d'enviament.

“Som un sector molt acostumat a això; com és xicotet productor amb xicoteta producció, estan acostumats a la venda porta a porta”, explica Cabanes, que aplaudeix el bon acolliment del mercat digital: “En 24 hores hem tingut 80 peticions, 700 empreses i uns 2.200 agricultors”.

Com el sector primari es considera de primera necessitat, els productors ecològics continuen tenint oberta la via de l'exportació. De fet, països com França han sol·licitat la reobertura de fronteres amb Espanya per a proveir-se de fruita i verdura. Els agricultors aprofiten aquesta crisi per a renovar-se a nivell empresarial, però també per a reivindicar la importància d'un sector perjudicat per la globalització.