Susana Gisbert és fiscal delegada de delictes d'odi i memòria democràtica a València, amb una llarga trajectòria també en matèria de violència de gènere. Escriptora i articulista habitual en diversos mitjans de comunicació, Gisbert (València, 1966) publica Contra l'odi (Vincle, 2026), una mena de guia enfocada a un públic ampli sobre una matèria de la qual s'ha convertit en una referència.

En aquesta entrevista amb elDiario.es, celebrada poques hores abans del partit de la semifinal del Mundial de futbol entre les seleccions francesa i espanyola, la fiscal dubta que les polèmiques declaracions de l'expresident Mariano Rajoy constituïxquen un delicte d'odi i celebra que els clubs de futbol cada vegada col·laboren més amb la justícia quan es produeixen incidents racistes.

La fiscal Susana Gisbert també destaca la recent sentència del Tribunal Suprem que fixa el criteri sobre l'existència de delicte d'odi per insults racistes i per raó de ser immigrants, dictada en una causa instruïda a València. “En els delictes d'odi, el nostre major entrebanc és la infradenúncia”, alerta Gisbert.

Quin balanç fa de la seua etapa com a fiscal delegada de delictes d'odi?

M'agrada molt la matèria, és molt enriquidora i tens possibilitat de fer coses que no s'havien fet per la novetat. Però després, la veritat és que també ho he viscut amb certa sorpresa, perquè encara que penses que aquestes coses passen, no et pots imaginar que passen tant, i coses tan grosses i tan inversemblants com que una persona pel carrer n'ataque una altra pel fet de veure-la besar-se amb algú del mateix sexe. La veritat és que és una matèria molt enriquidora, perquè reps molt feedback de les víctimes. Les víctimes de seguida estan molt agraïdes. També tens l'altra part, que reps molts haters de l'altre costat, però bé, en aquesta part molt contenta.

Quin balanç fa de la seua etapa com a fiscal delegada de delictes d'odi?

M'agrada molt la matèria, és molt enriquidora i tens possibilitat de fer coses que no s'havien fet per la novetat. Però després, la veritat és que també ho he viscut amb certa sorpresa, perquè encara que penses que aquestes coses passen, no et pots imaginar que passen tant, i coses tan grosses i tan inversemblants com que una persona pel carrer n'ataque una altra pel fet de veure-la besar-se amb algú del mateix sexe. La veritat és que és una matèria molt enriquidora, perquè reps molt feedback de les víctimes. Les víctimes de seguida estan molt agraïdes; també tens l'altra part, que reps molts haters de l'altre costat, però bé, en aquesta part molt contenta.

A poc a poc sembla que es va consolidant.

També tens aquest prurito d'anar creant coses que no s'han fet mai, com el de [la condemna pels insults racistes al futbolista] Vinicius. Ara ja hi ha més condemnes en el tema de la violència racista i homòfoba en el futbol i en els estadis, però fins aleshores no hi havia cap condemna. El de [les agressions ultres en] la manifestació del 9 d'Octubre també va ser molta faena, i tampoc hi havia prèviament una condemna per discriminació per ideologia en una manifestació pública. A poc a poc anem fent coses: l'última sentència que ha creat molta jurisprudència i doctrina és del magistrat Vicente Magro en matèria de delictes d'odi; també ve d'una causa que portem ací.

Sent fiscal delegada de delictes d'odi, també ha patit molts discursos d'odi en contra seua a les xarxes socials. Com ha viscut aquesta experiència?

La part dolenta és que, a més del feedback, reps una part considerable de haters. Si eres visible a les xarxes socials, jo ho soc (és una decisió personal i no canviaré per això), de tant en tant t'emportes un disgust, com el que ha passat amb [les amenaces de l'eurodiputat ultra] Alvise o amb algun altre. Però bé, crec que tant de bo no s'haguera de pagar, però és part del que toca. Si la gent et coneix i es dirigeix a tu perquè has fet determinada cosa, doncs era perquè aquesta cosa pica.

La part dolenta és que, a més d'un 'feedback' de les víctimes, reps una part considerable d'haters

Quin és el ventall de víctimes dels delictes d'odi?

Cal dir que guanyen per golejada la xenofòbia en totes les seves → seues vessants (homofòbia, antigitanisme, racisme i altres) i, per altra banda, l'homofòbia i la LGTBI-fòbia. Però sí que és veritat que, pel que fa a les víctimes, hi ha dos grups importants. Hi ha un grup de víctimes que estan més o menys empoderades i acudixen als serveis públics, manifesten, denuncien (o, si no denuncien, són conscients de les coses).

Això passa en una part important de les víctimes d'homofòbia, hi ha una part del col·lectiu LGTBI que està empoderat (i una altra part que no). I passa també amb les víctimes d'un altre tipus de delictes, com passa amb la ideologia. I hi ha un altre grup de víctimes, la població migrant, sobretot la que està en una situació de precarietat econòmica, que no té papers (amb l'aporofòbia i la discapacitat), que són persones molt vulnerables i que ni tan sols són conscients o → ni tan sols s'atrevixen a denunciar.

Però bé, una vegada venen sí que és molt important la tasca de les ONG que els acompanyen. En molts casos, si no hi haguera ONG o entitats del tercer sector acompanyant-los, no denunciarien.

Per lluitar contra la infradenúncia el primer que has de donar és confiança a les víctimes

Quin paper juga l'empatia?

Ací cal tindre empatia. Encara que la víctima, si està fora en el judici i no he anat jo a eixe judici o ha vingut per una altra via, jo sempre tracte de parlar amb ella i d'establir una relació personal i de donar-li una confiança. Perquè en els delictes d'odi, el nostre major obstacle és la infradenuncia. I per a lluitar contra això el primer que has de donar és confiança a les víctimes, que sàpien els drets que tenen i que tinguen un referent. Per exemple, el col·lectiu LGTBI durant el franquisme, no és que no podien defensar els seus drets, és que eren penats per això.

Cal canviar aquesta concepció, que ve de molt de temps: d'una desconfiança total al sistema a una confiança. Amb les persones migrants també pansa, moltes vegades tenen més por que emergisca la seua situació d'irregularitat que de defensar els seus drets.

Poc a poc, s'ha anat creant un cos de doctrina que cada vegada és més permeable als delictes d'odi

Com ha anat assentant-se la jurisprudència en matèria de delictes d'odi?

La veritat és que cada dia, afortunadament, es consolida més. Jo, al principi, deia moltes vegades que aquesta Fiscalia semblava la Fiscalia de pegar-se contra un mur. Era tot a base de recursos perquè tot ens ho arxivaven o tot ho declaraven delictes lleus. A poc a poc, s'ha anat creant un cos de doctrina que cada vegada és més permeable als delictes d'odi. I ja no es queda en el simple insult o en l'amenaça. La sentència de 'Magro' és molt coneguda, però ja n'hi ha diverses en aquest sentit en què els insults són constitutius, o poden ser constitutius, si es donen determinades circumstàncies, de delictes d'odi.

Què s'ha consolidat?

S'ha creat una important doctrina amb els delictes d'odi en els quals hi ha alguna part d'acció (un fet concret, unes lesions o unes amenaces). En el discurs d'odi encara ens queda camí. El xoc amb la llibertat d'expressió encara ha de recórrer molt de camí, perquè encara hi ha moltes absolucions. El tipus està redactat d'una manera que parla d'incitar (si això és incitació o no ho és, si la motivació no hi és i el límit amb la llibertat d'expressió...). Encara queda faena per fer.

A més, en un context d'auge global de l'extrema dreta.

És evident que es donen molts factors. Per una banda, un auge de l'extrema dreta a tot el món. Les persones que pensaven així no és que hagen aparegut com un bolet, hi havia gent que no se sentia legitimada i, en veure que hi ha persones exercint el poder que pensen aquestes coses, se senten legitimades per a determinats discursos. I després l'eina de les xarxes socials és un caldo de cultiu òptim perquè qui tinga aquests pensaments els aboque. Perquè, a més, encara que es manifesten a les xarxes socials amb el seu nom —també és un problema l'anonimat—, però fins i tot quan ho fan amb el seu nom (ho fan polítics i altres), el fet d'enfrontar-se a una pantalla i no a una persona, com que envalentona l'autor i diu coses que potser cara a cara no diria.

De fet, aquest límit amb la llibertat d'expressió ha propiciat absolucions com la de l'expolicia Ricardo Ferris, que va exposar les seues tesis racistes en un acte públic de Vox.

Està pendent del recurs de cassació de la Fiscalia. El discurs d'odi és més complicat. Sí que vam obtindre una sentència favorable en el cas de l'encarregat de xarxes d'Espanya 2000 (per relacionar la pigota del mico amb l'homosexualitat), que també està pendent del recurs interposat per ell.

Les tesis de Mariano Rajoy sobre la selecció francesa de futbol podrien ser constitutives d'un delicte d'odi?

Anem a veure, aquestes coses s'han de pensar molt. És el que sempre diem: ni tot l'odi és delicte d'odi ni tan sols per a cometre un delicte d'odi cal odiar. Quan diuen “és que no és una persona racista”, no, no es jutja ningú per ser racista, es jutja per haver fet una manifestació racista. El que passa és que, és clar, estem parlant d'un discurs que no està escampant cap notícia ni cap fet que faça que la gent odie la selecció francesa o els integrants de la selecció francesa. Crec que s'hauria de pensar molt, però té un difícil encaix en el delicte d'odi; això no vol dir que no siga un acte discriminatori per racisme i reprovable, si més no a nivell moral, sens dubte, i potser a nivell polític.

Creu que ha millorat el panorama del racisme als estadis de futbol?

Potser soc molt optimista, però arran d'aquesta sentència els clubs s'han cuidat molt més. Han vist que la Llei de l'Esport és dura amb ells, amb coses que abans semblava que es mirava cap a una altra banda, els tanquen l'estadi, encara que els fets no siguen constitutius de delicte d'odi o no es troben els autors. I, per la seua pròpia conveniència, tant els clubs com les entitats esportives, com també els mateixos aficionats, jo crec que es tallen més. I, per un altre costat, crec que també s'és molt més col·laborador amb la justícia quan veuen que passa una cosa així. De fet, hi ha una causa oberta que és per l'activitat d'un periodista que, com a aficionat, va ser qui va interposar la denúncia [contra els crits racistes d'un aficionat a l'estadi de Mestalla].

La Llei de l'Esport és dura amb els clubs, amb coses que abans sembla que es mirava cap a una altra banda els tanquen l'estadi

Quins problemes plantegen les xarxes socials en relació amb els delictes d'odi?

Amb les xarxes socials els problemes que tenim són diversos. Primer, l'anonimat. Perquè hi ha gent que publica els seus posts amb el seu propi nom, però realment ni X ni cap xarxa social et demana més que un correu electrònic (i Gmail, per exemple, tampoc no et demana cap identificació). Sobretot tenim un problema processal, que és el de la competència: qui és competent, com ens dirigirem a Facebook o a X, com ens respondran (que normalment no responen o són molt reticents a respondre). És molt difícil obtindre la informació i, és clar, ací tenim unes dificultats tremendes. A més, la justícia té els seus temps, perquè la nostra justícia és garantista —afortunadament—, però la instantaneïtat de les xarxes socials és molt més ràpida que si obtenim un manament d'entrada i registre o de tancament d'un compte.

Moltes sentències de delictes d'odi inclouen un curs sobre igualtat. Per què s'inclou aquest tipus de cursos?

És molt important i el problema que tenim ací a València és que trobem molts problemes per veure on i qui realitza aquest curs. En el cas de la violència de gènere, que seria un cas parell, en ser obligatori per a concedir la suspensió de la pena, ja hi ha uns llocs concrets on anar, però en el cas dels delictes d'odi (que està previst, però no és obligatori) és una condició que es pot posar. Nosaltres la posem, a més per acord de les jornades de fiscals delegats en les quals així es va establir. Ho demanem, però moltes vegades ens trobem amb veritables problemes a l'hora d'executar-lo i això s'hauria d'implementar, perquè l'únic lloc on n'hi ha un que està clarament definit és a la presó. I si no entren a presó, és difícil que facen el curs. I si fan el curs per a evitar la presó, és difícil que vagen a la presó.

Com s'ha resolt a la pràctica?

Ací a València no està acabant de funcionar, estem trobant problemes en cada cas i, de vegades, cal buscar o improvisar una solució que vaja a tal lloc o que vaja a tal altre. Però caldria implementar un recurs concret que fora automàtic.

D'on va nàixer la idea de publicar l'assaig Contra l'odi?

M'ho va proposar Manolo Gil, que és el meu editor en molts dels llibres que he escrit des de fa temps. A més, per a l'editorial era un canvi complet de registre. Primer per l'idioma (Vincle sempre havia publicat en valencià) i després pel tema de l'assaig (no tenien una col·lecció) i pel format.

Aquesta realitat moltes vegades si no la veus, no te la creus

Es va pensar en un format que fora assequible, que no fora un assaig per a professionals, sinó que estiguera destinat a qualsevol persona, que el puguen llegir els juristes (i segur que els va bé), però sobretot està pensat per a persones no juristes, perquè qualsevol entenga aquestes idees que semblen essencials, però no sempre es saben: que no qualsevol persona que odie està cometent un delicte d'odi o que no es jutja el racisme, sinó que es jutja l'acte racista. Perquè es conega també aquesta realitat, que moltes vegades, si no la veus, no te la creus.

Susana Gisbert es fiscal delegada de delitos de odio y memoria democrática en València, con una larga trayectoria también en materia de violencia de género. Escritora y articulista habitual en varios medios de comunicación, Gisbert (València, 1966) publica Contra el odio (Vincle, 2026), una suerte de guía enfocada a un público amplio sobre una materia de la que se ha convertido en una referencia.

En esta entrevista con elDiario.es, celebrada pocas horas antes del partido de la semifinal del Mundial de fútbol entre las selecciones francesa y española, la fiscal duda de que las polémicas declaraciones del expresidente Mariano Rajoy constituyan un delito de odio y celebra que los clubs de fútbol cada vez colaboren más con la justicia cuando se producen incidentes racistas.

La fiscal Susana Gisbert también destaca la reciente sentencia del Tribunal Supremo que fija el criterio sobre la existencia de delito de odio por insultos racistas y por razón de ser inmigrantes, dictada por una causa instruida en València. “En los delitos de odio, nuestro mayor escollo es la infradenuncia”, alerta Gisbert.

¿Qué balance hace de su etapa como fiscal delegada de delitos de odio?

Me gusta mucho la materia, es muy enriquecedora y tienes posibilidad de hacer cosas que no se habían hecho por la novedad. Pero luego, la verdad es que también lo he vivido con cierta sorpresa, porque aunque piensas que estas cosas pasan, no te puedes imaginar que pasen tanto, y cosas tan gordas y tan inverosímiles, como que una persona por la calle ataque a otra por el hecho de verla besarse con alguien del mismo sexo. La verdad es que es una materia muy enriquecedora, porque recibes mucho feedback de las víctimas. Las víctimas están enseguida muy agradecidas, también tienes la otra parte, que recibes mucho hater del otro lado, pero bueno, en esa parte muy contenta.

Poco a poco parece que se va consolidando.

También tienes ese prurito de ir creando cosas que no se han hecho nunca, como lo de [la condena por los insultos racistas al futbolista] Vinicius, ahora ya hay más condenas en el tema de la violencia racista y homófoba en el fútbol y en los estadios, pero hasta entonces no había ninguna condena. Lo de [las agresiones ultras en] la manifestación del 9 d'Octubre también fue mucho trabajo, y tampoco había previamente una condena por una discriminación por ideología en una manifestación pública. Poco a poco vamos haciendo cosas: la última sentencia que ha creado mucha jurisprudencia y doctrina es del magistrado Vicente Magro en materia de delitos de odio, también viene de una causa que llevamos aquí.

Siendo fiscal delegada de delitos de odio, también ha sufrido muchos discurso de odio en su contra en redes sociales. ¿Cómo ha vivido esta experiencia?

La parte mala es que, además de un feedback, recibes una parte considerable de haters. Si eres visible en redes sociales, yo lo soy (es una decisión personal y no voy a cambiar por eso), de vez en cuando te llevas un disgusto, como lo que ha pasado con [las amenazas del eurodiputado ultra] Alvise o con otro tipo. Pero bueno, creo que ojalá no hubiera que pagarlo, pero es parte de lo que toca. Si la gente te conoce y se dirige a ti porque has hecho determinada cosa, pues era porque esa cosa pica.

La parte mala es que, además de un 'feedback' de las víctimas, recibes una parte considerable de haters

¿Cuál es el abanico de víctimas de los delitos de odio?

Hay que decir que ganan por goleada la xenofobia en todas sus vertientes (homofobia, anti-gitanismo, racismo y demás) y, por otro lado, la homofobia y la LGTBI-fobia. Pero sí que es verdad que en cuanto a las víctimas hay dos grupos importantes. Hay un grupo de víctimas que están más o menos empoderadas y acuden a los servicios públicos, manifiestan, denuncian (o si no denuncian son conscientes de las cosas).

Eso pasa en una parte importante de las víctimas de homofobia, hay una parte del colectivo LGTBI que está empoderado (y otra parte que no). Y pasa también con las víctimas de otro tipo de delitos, como pasa con la ideología. Y hay otro grupo de víctimas, la población migrante, sobre todo la que está en una situación de precariedad económica, que no tiene papeles (con la aporofobia y la discapacidad), que son personas muy vulnerables y que ni siquiera son conscientes o ni siquiera se atreven a denunciar.

Pero bueno, una vez vienen, sí que es muy importante la labor de las ONG que les acompañan. En muchos casos, si no hubiera ONG o entidades del tercer sector acompañándoles no denunciarían.

Para luchar contra la infradenuncia lo primero que tienes que dar es confianza a las víctimas

¿Qué papel juega la empatía?

Aquí hay que tener empatía. Aunque la víctima, si está afuera en el juicio y no he ido yo a ese juicio o ha venido por otra vía, yo siempre trato de hablar con ella y de establecer una relación personal y de darle una confianza. Porque en los delitos de odio, nuestro mayor escollo es la infradenuncia. Y para luchar contra esto lo primero que tienes que dar es confianza a las víctimas, que sepan los derechos que tienen y que tengan un referente. Por ejemplo, el colectivo LGTBI durante el franquismo, no es que no podían defender sus derechos, es que eran penados por ello.

Hay que cambiar esta concepción, que viene de mucho tiempo: de una desconfianza total al sistema a una confianza. Con las personas migrantes también pasa, muchas veces tienen más miedo de que emerja su situación de irregularidad que de defender sus derechos.

Poco a poco, se ha ido creando un cuerpo de doctrina que cada vez es más permeable a los delitos de odio

¿Cómo ha ido asentándose la jurisprudencia en materia de delitos de odio?

La verdad es que cada día, afortunadamente, se consolida más. Yo, al principio, decía muchas veces que esta Fiscalía parecía la Fiscalía de pegarse contra un muro. Era todo a base de recursos porque todo nos lo archivaban o todo lo declaraban delitos leves. Poco a poco, se ha ido creando un cuerpo de doctrina que cada vez es más permeable a los delitos de odio. Y ya no se queda en el simple insulto o en la amenaza. La sentencia de Magro es muy conocida, pero hay varias ya en este sentido de que los insultos son constitutivos, o pueden ser constitutivos si se dan determinadas circunstancias, de delitos de odio.

¿Qué se ha consolidado?

Se ha creado una importante doctrina con los delitos de odio en los que hay alguna parte de acción (un hecho concreto, unas lesiones o unas amenazas). En el discurso de odio aún nos queda camino. El choque con la libertad de expresión todavía tiene que recorrer mucha vía, porque todavía hay mucha absolución. El tipo está redactado de una manera que habla de incitar (si esto es incitación o no es, si la motivación no es y el límite con la libertad de expresión...). Todavía queda trabajo por hacer.

Además en un contexto de auge global de la extrema derecha.

Es evidente que se dan muchos factores. Por un lado, un auge de la extrema derecha en todo el mundo. Las personas que pensaban esto no es que hayan aparecido como un champiñón, había gente que no se sentía legitimada y, al ver que hay personas ejerciendo el poder que piensan estas cosas, se sienten legitimadas para determinados discursos. Y luego la herramienta de las redes sociales es un caldo de cultivo óptimo para que el que tenga estos pensamientos los vierta. Porque, además, aunque se manifiestan en redes sociales con su nombre —también es un problema el anonimato— pero incluso cuando lo hacen con su nombre (lo hacen políticos y demás), el hecho de enfrentarse a una pantalla y no a una persona, como que envalentona al autor y dice cosas que a lo mejor cara a cara no diría.

De hecho, ese límite con la libertad de expresión ha propiciado absoluciones como la del expolicía Ricardo Ferris, que expuso sus tesis racistas en un acto público de Vox.

Está pendiente del recurso de casación de la Fiscalía. El discurso de odio es más complicado. Sí que obtuvimos una sentencia favorable en el caso del encargado de redes de España 2000 (por relacionar la viruela del mono con la homosexualidad), que también está pendiente del recurso interpuesto por él.

¿Las tesis de Mariano Rajoy sobre la selección francesa de fútbol podrían ser constitutivas de un delito de odio?

Vamos a ver, estas cosas hay que pensarlas mucho. Es lo que siempre decimos: ni todo el odio es delito de odio ni ni siquiera para cometer un delito de odio hay que odiar. Cuando dicen 'es que no es una persona racista', no, no se le juzga a nadie por ser racista, se le juzga por haber hecho una manifestación racista. Lo que pasa es que, claro, estamos hablando de un discurso que no está esparciendo ninguna noticia ni ningún hecho que haga que la gente odie a la selección francesa o a los integrantes de la selección francesa. Creo que habría que pensarlo mucho, pero tiene un difícil encaje en el delito de odio; que no quiere decir que no sea un acto discriminatorio de racismo y reprochable, por lo menos a nivel moral desde luego, y tal vez a nivel político.

¿Cree que ha mejorado el panorama del racismo en los estadios de fútbol?

Igual es que soy muy optimista, pero a raíz de esa sentencia los clubes se han cuidado mucho más. Han visto que la Ley del Deporte es dura con ellos, con cosas que antes parece que se miraba hacia otro lado les cierran el estadio, aunque los hechos no sean constitutivos de delito de odio o no se encuentre a los autores. Y, por la cuenta que les trae, tanto los clubes, como las entidades deportivas, como por otro lado los propios aficionados yo creo que se cortan más. Y, por otro lado, creo que también se es mucho más colaborador con la justicia cuando ven que ocurre algo así. De hecho, hay una causa abierta que es por la actividad de un periodista que, como aficionado, fue el que interpuso la denuncia [contra los gritos racistas de un aficionado en el estadio de Mestalla].

La Ley del Deporte es dura con los clubs, con cosas que antes parece que se miraba hacia otro lado les cierran el estadio

¿Qué problemas plantean las redes sociales en relación con los delitos de odio?

Con las redes sociales los problemas que tenemos son varios. Primero, el anonimato. Porque hay gente que pone sus posts con su propio nombre, pero realmente ni X, ni ninguna red social, no te pide más que un correo electrónico (y el correo electrónico Gmail, por ejemplo, no te pide tampoco una identificación). Sobre todo tenemos un problema procesal, que es el de la competencia: quién es competente, cómo nos vamos a dirigir a Facebook o a X, cómo nos van a responder (que normalmente no responden o son muy remisos a responder). Es muy difícil obtener la información y claro, ahí tenemos unas dificultades tremendas, y además la justicia tiene sus tiempos, porque nuestra justicia es garantista —afortunadamente— pero la instantaneidad de las redes sociales es mucho más rápida que si obtenemos un mandamiento de entrada y registro o de cierre de una cuenta.

Muchas sentencias de delitos de odio incluyen un curso sobre igualdad. ¿Por qué se incluye este tipo de cursos?

Es muy importante y el problema que tenemos aquí en València es que encontramos muchos problemas para ver dónde y quién realiza este curso. En el caso de la violencia de género, que sería un caso parejo al ser obligatorio para dar la suspensión de la pena, ya hay unos lugares concretos a donde ir, pero en el caso de los delitos de odio (que está previsto, pero no es obligatorio) es una condición que se puede poner. Nosotros la ponemos, además por acuerdo de las jornadas de fiscales delegados en las que así se estableció. Lo pedimos, pero muchas veces nos encontramos con verdaderos problemas a la hora de ejecutarlo y esto tendría que implementarse, porque el único sitio donde hay uno que está claramente definido es en la prisión. Y si no entran en prisión, es difícil que hagan el curso. Y si hacen el curso para evitar la prisión, es difícil que vayan a la prisión

¿Cómo se ha resuelto en la práctica?

Aquí en Valencia no está acabando de funcionar, estamos encontrando problemas en cada caso y, a veces, hay que buscar o improvisar una solución de que vaya a tal sitio o de que vaya a tal otro. Pero habría que implementar un recurso concreto que fuera automático

¿De dónde nació la idea de publicar el ensayo Contra el odio?

Me lo propuso Manolo Gil, que es mi editor en muchos de los libros que he escrito desde hace tiempo. Además, para la editorial era un cambio por completo de registro. Primero por el idioma (Vincle siempre había publicado en valenciano) y luego por el tema del ensayo (no tenían una colección) y por el formato.

Esta realidad muchas veces si no la ves, no la crees

Se pensó en un formato que fuera asequible, que no fuera un ensayo para profesionales, sino que estuviera destinado a cualquier persona, que la pueden leer los juristas (y seguro que les viene bien), pero sobre todo está pensada para personas no juristas, para que cualquiera entienda estas ideas que parecen esenciales, pero no siempre se saben: que no cualquier persona que odie está cometiendo un delito de odio o que no se juzga el racismo, sino que se juzga el acto racista. Para que se conozcan también esta realidad, que muchas veces si no la ves, no la crees.

Laura Ballester, veterana redactora del diari Levante-EMV, és la periodista que millor coneix els secrets de l'accident del Metro de València del 3 de juliol de 2006, una tragèdia que va deixar 43 morts i 47 ferits i de la qual aquesta setmana es compleixen 20 anys. Autora de Lluitant contra l'oblit (Sembra Llibres, 2014), Ballester va complir fil per randa la missió bàsica de qualsevol periodista d'investigació: fiscalitzar la versió oficial. En aquest cas, la de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i la de l'Executiu autonòmic, amb Francisco Camps com a president.

Amb vents i marees —i amb empatia i paciència—, la periodista va donar compte al diari en què ha desenvolupat tota la seua carrera professional de totes les greus deficiències que van propiciar la tragèdia. A penes quatre dies després de l'accident, en plena visita del papa Benet XVI a València, ja va informar que una balisa hauria evitat el descarrilament. La sentència del cas, que va condemnar catorze anys després quatre directius de FGV, va acreditar totes les deficiències destapades per Laura Ballester.

Experta en informació de tribunals, infraestructures i urbanisme, la periodista explica en aquesta entrevista a elDiario.es: “A un exdirector de Levante-EMV li van arribar a demanar que deixàrem ja de parlar de la puta balisa, amb aquestes paraules, perquè els molestava”. Evidentment, van fer com si sentiren ploure davant les pressions del Palau de la Generalitat.

En quina secció treballaves en aquella època i què recordes del dia 3 de juliol de 2006?

El 3 de juliol de 2006 jo era redactora d'Infraestructures, Urbanisme i Transports. Ens assabentem del descarrilament i la primera que va anar a l'estació de Jesús va ser Marga Vázquez, que en aquell moment era redactora de Successos. A la mitja hora ja em van dir: “Ves tu també cap allà perquè ens diuen que sembla que és gros”. Recorde travessar la ciutat en bicicleta —ja hi havia controls de la Policia—, amb el carnet del Levante-EMV a la boca perquè així l'anava ensenyant; ja estava tot tallat. I bé, allà vam passar el dia sencer. El lloc de comandament el van instal·lar al costat de Trànsit, al carrer de Mora de Rubielos, i, a l'altra parada de Jesús, hi van posar una tanca i ens van separar. Les autoritats creuaven el carrer, ens atenien i nosaltres ens vam quedar allà pràcticament tot el dia, al sol.

Recorde que, molt poc després, ja vas publicar que una balisa hauria evitat la tragèdia. Quan va ser?

Al quart dia exactament. El debat sobre la balisa ja l'havíem tingut deu mesos abans amb l'accident de Picanya. Els sindicats ja van denunciar que la manca d'una balisa de frenada hauria impedit l'accident, en el qual van acabar xocant quatre trens l'un darrere de l'altre (no hi va haver cap mort, però sí ferits i un maquinista va perdre una cama). Allà també es va suscitar el debat sobre les balises i FGV ja negava aquesta evidència.

Sobre la balisa, els sindicats van tornar a explicar el mateix que havien explicat arran de l'accident de Picanya: que una balisa de 3.500 euros hauria evitat l'accident. I aquest titular va molestar moltíssim la Generalitat. Després, amb els anys, em vaig assabentar que a l'exdirector del diari, Pedro Muelas, li van arribar a demanar que deixàrem ja de parlar de la “puta balisa”, amb aquestes paraules, perquè els molestava. És veritat que no s'hi havia d'haver circulat a aquesta velocitat —però es veu que era un hàbit— i, al final, tant va el cànter a la font que s'acaba trencant.

Era una informació que xocava amb la versió oficial i, a més, en plena visita del Papa a València.

Van ser ràpids a voler donar una versió, sobretot perquè aquella setmana el que més pressió feia era la imminent visita del papa, ja que València anava a celebrar el seu primer gran esdeveniment. Després vindrien la Fórmula 1, la Copa Amèrica i tota la resta. Hi havia molta pressa per resoldre la història. També al·legaven des de la Presidència de la Generalitat que es va voler agilitzar perquè no volien que tornara a passar el de la catàstrofe de la presa de Tous [el 1982], ja que trenta anys després encara estaven gestionant el problema de les ajudes.

Es va voler anar tan ràpid que es van cometre errors garrafals i un maltractament a les víctimes que hui hauria estat impensable

El problema és que es va voler anar tan de pressa que es van cometre errors garrafals i, també, es va maltractar les víctimes d'una manera que hui seria impensable. Perquè el 3 de juliol va ser l'accident i el 4 es va celebrar el funeral d'Estat amb els Reis a la Catedral. A moltes famílies ni tan sols els havien entregat els cossos dels seus familiars; hi va haver gent que ni hi va anar perquè encara ho estava assimilant i, de fet, el funeral es va celebrar per 41 persones i encara en moririen dues més, fins a arribar a 43. Totes aquestes decisions es van prendre perquè venia el Papa a València i calia celebrar una festa, i l'accident molestava: va ser inoportú.

Què va passar amb la caixa negra?

Les presses per a llegir la caixa negra aquella mateixa nit, d'una manera totalment irregular, hui també serien inimaginables. Al final, de totes eixes coses es va aprendre, però hui seria impensable que, en l'accident d'Adamuz, Adif haguera llegit la caixa negra la mateixa nit de l'accident i que aquesta s'haguera esborrat en llegir-ne la informació. Després es va acabar confirmant la informació perquè hi havia una segona caixa negra del segon tren, però el que s'havia esborrat es va fer a propòsit, tal com ho va confirmar l'empresa fabricant de la caixa negra, Hasler Teloc.

Per què tanta pressa?

Adduïen que era un programari específic i que calia llegir-lo, però és que es va llegir en presència d'un policia que en la seua vida havia vist una caixa negra i sense ningú més, només amb representants de FGV, per facilitar la dada a José Ramón García Antón, conseller d'Infraestructures, que l'endemà va comparéixer per primera vegada i va confirmar que el tren circulava a 81 quilòmetres per hora en un tram limitat a 40. El que passa és que amb la informació de la balisa vam donar en el clau. Perquè hi havia balises en aquest tram, però l'únic que feien era protegir l'entrada i l'eixida de les estacions perquè els trens no hi entraren a una velocitat superior. El tram entre Plaça d'Espanya i Jesús és una recta, però amb dues corbes, a l'eixida i a l'entrada de les estacions. I la balisa es podia haver reprogramat —o posar-ne una altra— per a corregir l'excés de velocitat a l'entrada de la corba.

Amb la informació del senyal vam encertar

També vas investigar les balises de l'enclavament.

FGV va cometre un altre incompliment: a l'entrada de la parada de Jesús hi ha un enclavament —que és un encreuament de vies, perquè hi ha dos túnels, un el de Bailén i un altre que va a Plaça d'Espanya— i, com que hi ha un encreuament de vies, els enclavaments també han d'estar protegits per balises. A més, les balises que hi havia estaven programades per a una velocitat de trajecte de 60 quilòmetres per hora. En aquest tram, la velocitat estava limitada a 40, però només amb un senyal de trànsit; no hi havia res més. La balisa va ser una de les qüestions fonamentals que es van posar de manifest al llarg de la investigació, encara que la jutgessa, durant la instrucció, no hi va voler entrar; ni tan sols deixava preguntar per la balisa.

En aquells primers dies també va aflorar la tesi que l'accident va ser inevitable.

Hi va haver moltes presses els primers dies i, també, a l'hora de pagar les famílies amb la famosa clàusula per la qual renunciaven a emprendre accions legals si acceptaven els diners (després la van retirar perquè les famílies van protestar). Les presses van continuar amb la primera comissió d'investigació de les Corts Valencianes, que va ser la més curta de la història parlamentària: es va resoldre en quatre dies i ja va donar el segell de legalitat als fets, instaurant el mantra que l'accident era imprevisible i inevitable.

La primera comissió d'investigació de les Corts Valencianes sobre l'accident va ser la més curta de la història parlamentària

Què va passar amb els finestrals dels vagons?

Això va ser una altra denúncia sindical. De fet, nosaltres teníem fotografies que demostraven que els finestrals dels trens queien, és a dir, sense haver-hi cap accident, tant en marxa com simplement perquè un viatger s'hi recolzés. Després, en les imatges que vam recuperar de l'accident previ de Picanya, també es veia com havien caigut les finestres.

Per què queien?

Es queien perquè el protocol que havia d'haver seguit FGV era un protocol propi, ja que CAF, que era la constructora de les Unitats de Tren Articulades (UTA), com les que van patir l'accident, es va desentendre de com es reparaven aquestes finestres. Hi havia pocs trens i la denúncia dels sindicats era que es prioritzava la rapidesa, la necessitat de disposar dels trens, i es feien reparacions ultraràpides, però que no garantien la seguretat. Aquest va ser el problema que va agreujar l'accident del metro: que les finestres caigueren i que, en bolcar el tren, la major part de les víctimes caigueren pels forats de les finestres sobre les vies, amb l'afegit que el mateix tren anava...

Convertint-ho tot en una espècie de terrible apunyalament, no?

Sí, sí, és que no sé, només de pensar-ho...

Què va passar amb el tren?

El tren es va retirar la mateixa nit de l'accident. Quan vaig tornar a casa, vaig passar pel lloc del sinistre i va ser quan em vaig trobar unes grues que havien perforat el sòl i estaven alçant el tren per a col·locar-lo damunt les dresines i endur-se'l. El tren va quedar sota la custòdia de FGV durant tot aquell temps, tot i que hi havia una ordre judicial que prohibia l'accés al tren, perquè era una peça de convicció (la prova de l'accident). Allí hi entrava tot Déu. De fet, a alguns familiars de les víctimes fins i tot els van arribar a oferir la possibilitat d'accedir al tren del sinistre.

Malgrat que hi havia una ordre judicial que prohibia l'accés al tren, allà hi entrava tothom

On va acabar aquell tren?

El 2008, amb dos recursos pendents, FGV va demanar a la jutgessa destruir l'UTA 3736 del sinistre. Perquè l'altra UTA que també va patir l'accident, però es va quedar dreta, al cap de pocs dies ja tornava a circular (el trànsit es va reobrir 40 hores després). La jutgessa va autoritzar la destrucció del tren amb dos recursos pendents. Això també va ser una exclusiva de Levante-EMV. A mi em van avisar però, és clar, FGV no ens deixava entrar i, al final, vam anar per fora de la platja de vies de València Sud, seu principal de l'empresa pública, i vam aconseguir la fotografia.

I què va passar amb el llibre d'avaries?

El llibre d'avaries mai va aparéixer. Un directiu, segons va declarar en la comissió de les Corts, va sentir dir a altres directius: “Allò del llibre d'avaries ja està solucionat”. El llibre d'avaries és com una llibreta de tapes dures on el maquinista va anotant totes les incidències que va tenint. Se suposa que als tallers hi havia un registre del que anava patint el tren, però el llibre d'avaries mai va aparéixer. Al túnel es van recuperar fins i tot bitllets de loteria, però el llibre d'avaries mai va aparéixer. És un altre dels misteris sense resoldre que hi va haver en aquell moment.

Al túnel es van recuperar fins a bitllets de loteria, però el llibre d'avaries mai va aparéixer. És un altre dels misteris sense resoldre

Com va actuar la Generalitat amb els familiars de les víctimes?

No van visitar totes les víctimes per igual. Jo crec que tenien estudiats els perfils i que hi anaven amb l'excusa d'ajudar en les situacions més complicades. Recorde casos en què qui havia mort era el pare de família, que aportava el sustent familiar, o situacions d'aquest tipus. Aleshores tenien molt ben estudiades les famílies, fins al punt que a algunes directament ni hi van anar, perquè igual consideraven que eren d'una tendència progressista. I el que relataven algunes famílies, la veritat, fa esgarrifar.

En el cas concret d'una família que va perdre la seua filla, un germà de la difunta volia ser policia. I la família va haver d'escoltar que aquell home que volia ser policia es podia trobar totes les facilitats o totes les complicacions. Això ho va dir un exdirector general de la Policia.

De Juan Cotino.

Sí, és clar, de Joan Cotino. Això era el que ells explicaven. Després també van oferir llocs de treball. Al final, la Generalitat va acabar admetent en la segona comissió d'investigació de l'accident del Metro a quantes persones els havia oferit feina. El que les víctimes criticaven era que això s'haguera fet d'una manera opaca, que s'atenguera les víctimes per separat i discrecionalment, amb pactes privats; és a dir, que no fora transparent. Perquè a Torrent aquest tipus d'ajuda sí que es va prestar, però d'una manera transparent i comunicant-ho a la resta de regidors de l'oposició.

Com va ser l'experiència de barrejar el coneixement en temes d'infraestructures amb el periodisme d'investigació en un context d'hegemonia total del PP en el poder i la televisió pública autonòmica sota un ferri control?

Doncs la veritat és que, al principi, no va ser gens gratificant.

Molt solitària, oi?

Sí, prou... En aquesta història sempre ho recorde. Pep Torrent, que va ser sotsdirector de Levante-EMV i després delegat d'El País ací, deia que sempre havia donat suport a les víctimes del Metro perquè era com la manifestació que feien totes les setmanes les Mares de la Plaça de Maig. I que, per això, calia donar-los suport. La causa es va obrir d'ofici arran d'un accident amb 43 morts, però es va arxivar el maig de 2007, es va reobrir el desembre de 2007 i, el maig de 2008, ja li van donar el carpetada definitiva. La secció primera de l'Audiència de València, presidida aleshores pel magistrat Pedro Castellano, la va arxivar.

Com es compensava aquesta mena d'oblit a mesura que passava el temps?

Fins al 2013, quan la Fiscalia va tornar a demanar que es reobrira la causa, van passar sis anys d'absoluta sequera de novetats, encara que sempre, si busques, trobes. En el cinqué aniversari crec que vam explicar com estava la via. Bé, vam intentar mantindre viva la flama. I de vegades et costava que et digueren que estaves obsessionada. Un cap de premsa em va arribar a dir que era com la teoria de la motxilla de l'11M. A mi, la veritat, em tenia igual, perquè pensava que era una feina que havia de fer, sobretot perquè tenia la intuïció que hi havia alguna cosa més, però que no estàvem aconseguint trencar el vel de silenci que es va intentar imposar i del qual, després, a poc a poc, vam anar estirant.

Tenia la intuïció de saber que hi havia alguna cosa més, però que no estàvem aconseguint trencar el vel de silenci

L'escàndol es va reactivar quan es va saber que la primera comissió d'investigació va ser un frau.

Amb el pas dels anys s'acaben sabent coses. El Mundo va publicar el que tothom sospitava i sabia: que la comissió d'investigació va estar completament preparada, manipulada i dirigida per una consultora de comunicació, HM Sanchis (contractada des de 2004, abans de l'accident, tot i que FGV ja tenia el seu propi gabinet de comunicació). HM Sanchis va ser contractada externament perquè donara suport al gabinet de comunicació i cobrava 6.000 euros per preparar una roda de premsa.

Quant va cobrar per la comissió d'investigació?

Per la comissió d'investigació no se sap què va cobrar. Se sap què va cobrar en tots aquests anys, de 2014 a 2012: 621.000 euros.

Això de la primera comissió d'investigació vorejava una mica el fals testimoni polític, no trobes?

Falsos testimonis tampoc podia haver perquè hi havia una veritat judicial d'arxiu, però no s'havia jutjat res.

La versió que va preparar la consultora contrasta de pla amb la segona comissió d'investigació, ja sense la majoria del PP a la mesa de les Corts Valencianes. Quina va ser la conclusió d'aquesta comissió més completa?

I tant que va ser la més completa. Davant dels quatre dies que va durar la primera, la segona es va allargar sis mesos. Les víctimes no van comparéixer en la primera perquè, quan es complia el primer mes de l'accident, estaven immerses en el seu dol i processant les cicatrius de manera interna. La segona comissió també va comptar amb el suport d'un ampli ventall de partits polítics que, com a mínim, van garantir les diferents mirades, perquè l'únic que es va abstindre en tot moment —tant en l'aprovació, com en la decisió dels compareixents i, després, en el dictamen— va ser el Partit Popular. Li van donar suport el PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem. Les víctimes, abans de les eleccions de 2015, van aconseguir que sis partits polítics es comprometeren per escrit que, si entraven a les Corts Valencianes, donarien suport a una comissió d'investigació.

Va ser la primera decisió de la legislatura.

La primera, el dia que es van constituir les Corts. Va ser un dia, la veritat, superemocionant, perquè es va elegir Enric Morera president de les Corts, es va votar, es van constituir les Corts i la primera decisió que es va adoptar va ser crear la comissió d'investigació de l'accident del Metro. Van parar el ple i va entrar a pronunciar un discurs Beatriz Garrote [portaveu de l'associació de víctimes], que té la particularitat de dir les coses més dures amb aquesta elegància. Les va dir als representants del PP (que, al final, fins i tot van acabar aplaudint) que s'havien comportat com a demagogs.

Pel camí, vas passar a Levante-EMV a encarregar-te també de la informació de tribunals. Com va evolucionar la causa de l'accident del Metro?

El curiós de la història és que el 2012, quan ix el d'HM Sanchis, allà no passa res. L'assumpte era molt greu, però és que no va passar res. La reobertura de la instrucció ve abonada pel documental de Jordi Évole, però res del que es diu al documental de Jordi Évole s'utilitza com a base per a reobrir la causa, perquè el que va fer va ser remoure consciències, jo crec que fins i tot les dels mateixos juristes responsables de la Fiscalia. Menys la jutgessa, que després va continuar en tretze són tretze.

La reobertura de la instrucció ve abonada pel documental de Jordi Évole

Per què es va reobrir la causa?

La causa es reobri perquè, en la primera instrucció, la jutgessa va encarregar a finals d'agost una pericial que no va servir de res, però la revisió del tren i la del túnel es van realitzar a principis de novembre, quatre mesos després de l'accident. Hi ha dos informes policials sobre l'accident del tren: un amb els noms de les víctimes i un altre de més tècnic, però en cap dels dos hi ha una mirada ferroviària. Són dos informes pericials dignes, però incomplets, perquè el món ferroviari té les seues peculiaritats i la seua especialitat.

En què mancaven aquests dos informes inicials?

L'ull ferroviari arriba tant al tren com al túnel quatre mesos després. I, amb l'excusa que s'estava fent aquesta pericial, la jutgessa rebutjava la pilota a córner i no deixava demanar més diligències. Va ser un arxivament hiperexprés, pocs dies després que declarara el pèrit i sense deixar que les famílies, que ja s'havien anat personant, pogueren intervenir en la instrucció.

Malgrat tot, la causa es va acabar reobrint. Per què?

Salvados ens estimula a tots, també a la premsa. Una de les causes que després influirà en l'obertura del procediment va ser que nosaltres havíem explicat que, de les dues unitats que anaven en doble composició en el tren, la primera, l'UTA 3736, havia patit un descarrilament previ. Aquest descarrilament no es recull en cap part de la causa i nosaltres insistim en això i ho expliquem, però ni la jutgessa en fa cas, ni retreu a FGV que ho haja ocultat, ni res. No solament és que ho contàrem, és que en teníem la fotografia. Em pose a buscar tots els descarrilaments en l'arxiu i, bingo!, em trobe un altre descarrilament.

Una prova que estava enterrada en l'hemeroteca perquè ningú l'havia buscat?

Ja era l'hemeroteca de paper, havien passat set anys, però no ho havíem fet.

I com va ser aquell moment de trobar la foto?

Doncs la veritat és que aquell moment és d'aquells d'eureka, de dir: “Ostres!”. La intuïció em deia que devia haver-hi alguna cosa més. I a tot això s'hi va sumar que un altre maquinista també va recordar que hi havia hagut un tercer descarrilament, que es remuntava a l'any 1993, del qual no teníem fotografia. Al final, FGV no va tenir més remei que admetre aquests tres descarrilaments.

Perquè era de la mateixa UTA, és cert?

Sí, de l'UTA 3736, la unitat que va patir l'accident. FGV es va excusar dient que els bogis (les rodes dels trens) no eren els mateixos, que els havia canviat, perquè el que feien era intercanviar les peces entre els trens perquè en tenien poques. Però, és clar, si has canviat els bogis no és perquè els altres no hagueren tingut també descarrilaments; hauries d'informar dels descarrilaments d'aquestes altres unitats. Però ací ja mai hi van entrar.

Per una altra via, FGV també va reconéixer que els trens no estaven precisament en les millors condicions. Com es va destapar allò?

En tot moment es parlava que els trens estaven bé i que la línia 1 era segura; era el que defensaven sempre, que els trens no estaven al final de la seua vida útil. I es va descobrir que la mateixa empresa, deu mesos abans de l'accident, per a justificar la compra de nous trens que havia tret a concurs, va elaborar un informe en què justificava que les UTA estaven al final de la seua vida útil i feia una breu descripció sobre la manca de recanvis; reconeixia fins i tot que es corcaven. Aquest va ser un altre informe clau que es va destapar perquè Mónica Oltra, que aleshores era diputada de Compromís, va demanar l'expedient complet de la compra dels nous trens. En facilitar-li l'expedient complet —es veu que no van ser prou espavilats per a retirar-lo—, Oltra es va trobar aquest document.

Ja hi havia, per tant, material suficient per mirar de reobrir la causa?

Amb aquestes dues evidències, els fiscals Torres i Bonet, amb el vistiplau de Teresa Gisbert, recentment arribada com a fiscal en cap provincial, presenten una denúncia i citen el pèrit Andrés Cortabitarte (que després seria el directiu condemnat per l'accident de l'Alvia i, finalment, exonerat). Quan li posen això damunt la taula, Cortabitarte diu que tota aquella informació no li la van donar, sinó tot el contrari, que li la van ocultar i que, evidentment, el seu dictamen hauria estat diferent si haguera disposat d'aquesta informació. Perquè ell va dir que tot era perfecte i que tot era correcte segons el que havia vist; és clar que el tren tenia desperfectes, però que eren conseqüència de l'accident. FGV li havia ocultat aquestes informacions i a això s'agafa la Fiscalia per a demanar la reobertura de la causa.

Com va reaccionar la jutgessa?

La jutgessa s'hi nega, defensa la seua instrucció, però el torn de revisió dels recursos havia canviat i el Jutjat d'Instrucció número 21 ja no el revisava la secció primera, sinó la secció segona de l'Audiència de València. I, a partir d'ací, va canviar totalment la pel·lícula. La comparava aquests dies amb la jutgessa de la dana: la titular del Jutjat d'Instrucció número 21 de València, en els primers set mesos, només va citar a declarar el pèrit i no deixava preguntar per la balisa, amb la qual cosa la instrucció es va saldar amb la mínima expressió. I la segona instrucció, quan l'obliguen a reobrir-la, també es notava que no li feia massa gràcia.

Al final, aquesta segona fase de la instrucció sí que s'encarrila, per dir-ho d'alguna manera, cap a FGV...

L'encarrila l'Audiència.

I desemboca en un processament i en un pacte de conformitat abans del judici.

Al final, acaben processats huit exdirectius de la Generalitat Valenciana, inclosa la gerent, Marisa Gracia. Malgrat la jutgessa. Els últims els imputa in extremis, a punt que els fets prescrigueren per a ells el 2016, perquè els homicidis per imprudència prescrivien als deu anys i això succeïa el 2016 (i sort que la causa continuava oberta). Només quatre d'aquests directius van admetre els fets, van arribar a un acord de conformitat i, de fet, no es va arribar a celebrar el judici, que havia de durar, crec recordar, sis mesos. L'acord es va ratificar davant del tribunal el 27 de gener de 2020. Els condemnats van ser Vicente Contreras Bórnez, director adjunt d'Explotació (també havia estat gerent de FGV en etapes anteriors); Juan José Gimeno, exresponsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació, i Francisco García, director tècnic.

A qui van assenyalar aquests directius?

Els vuit directius que va processar la jutgessa van derivar la responsabilitat a un altre directiu, que era el responsable de Seguretat Laboral, Dionisio García, i que va ser un dels tretze responsables que la segona comissió d'investigació de les Corts va identificar com a responsable de les deficiències tècniques de FGV per no garantir la seguretat a la línia 1. Perquè, és clar, aquell home ja no podia ser citat a declarar com a investigat, perquè ja havien passat els deu anys de prescripció. Dionisio García va portar el dictamen al Tribunal Constitucional i va aconseguir que s'anul·lara respecte d'ell perquè no havia estat condemnat judicialment, encara que sí que havia estat assenyalat pels seus companys perquè ja no se'l podia imputar.

La qual cosa va marcar el camí per a la gerent de FGV...

Marisa Gracia, seguint l'estela d'aquest exdirectiu, també va recórrer i, al·legant danys morals per haver estat identificada en el dictamen de les Corts malgrat haver estat absolta, va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana li reconeguera una indemnització de quasi 100.000 euros, superior a les indemnitzacions que va arribar a percebre alguna de les víctimes de l'accident del Metro de 2006. Aquesta decisió està recorreguda.

Marisa Gracia va aconseguir que el TSJ li reconeguera una indemnització de quasi100.000 euros, que supera les indemnitzacions que van arribar a rebre alguna de les víctimes de l'accident del Metro

Què va suposar la sentència de conformitat?

La sentència del 2020 el que va fer va ser acabar amb el mantra de l'accident del Metro. Va concloure que l'accident era previsible i evitable, que una balisa l'hauria evitat, que la línia 1 no estava en bon estat i que, a més, els trens també tenien un manteniment deficient, i que el problema dels vidres, que incloïa una reparació deficient, va fer que s'agreujaren les conseqüències de l'accident i augmentara el nombre de víctimes.

I, després, altres coses importants: que el maquinista havia rebut una formació deficient perquè, amb un curs de pràcticament un mes, el van posar ja a conduir trens. També que hi havia una política de seguretat laboral insuficient a FGV, que hauria acabat esguitant el directiu que va aconseguir que el Tribunal Constitucional li donara la raó. La sentència que els directius van acceptar per conformitat va desmuntar el mantra que el Partit Popular va mantenir durant anys sobre l'accident del Metro i del qual mai s'ha retractat.

Has vist paralel·lismes amb el que va passar el 29 d'octubre del 2024 amb la dana?

Sobretot en el tracte a les víctimes. Quan les víctimes exigeixen respostes, intenten atacar-les, anar per elles. En això han seguit el mateix guió. Estaven molt preocupats. La famosa consultora HM Sanchis contraprogramava les víctimes del Metro: plantejava, de cara als aniversaris, fer una lectura pública de la Bíblia i coses així per a contraprogramar els actes que les víctimes del Metro organitzaven en cada aniversari. HM Sanchis en feia un seguiment i va arribar un moment, el 2010, per al quart aniversari, que es vanagloriava que, al final, l'actitud de la Generalitat, bona o dolenta, havia aconseguit que la societat s'oblidara de l'accident. I això és repugnant.

Laura Ballester, veterana redactora del diario Levante-EMV, es la periodista que mejor conoce los entresijos del accidente del Metro de València del 3 de julio de 2006, una tragedia que dejó 43 fallecidos y 47 heridos y de la que esta semana se cumplen 20 años. Autora de Lluitant contra l'oblit (Sembra Llibres, 2014), Ballester cumplió a rajatabla la misión básica de cualquier periodista de investigación: fiscalizar la versión oficial. En este caso, la de la empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) y del Ejecutivo autonómico presidido por Francisco Camps.

Contra viento y marea —y con empatía y paciencia—, la periodista dio cuenta en el diario en el que ha desarrollado su carrera profesional de todas las graves deficiencias que propiciaron la tragedia. Apenas cuatro días después del accidente, en plena visita del Papa Benedicto XVI a València, ya informó de que una baliza habría evitado el descarrilamiento. La sentencia del caso, que condenó 14 años después a cuatro directivos de FGV, acreditó las deficiencias destapadas por Laura Ballester.

Experta en información de tribunales, infraestructuras y urbanismo, la periodista cuenta en esta entrevista con elDiario.es: “A un director de Levante-EMV le llegaron a pedir que dejáramos ya de hablar de la puta baliza, con esas palabras, porque les molestaba”. Obviamente, hicieron oídos sordos a las presiones del Palau de la Generalitat.

¿En qué sección trabajabas en aquella época y qué recuerdas del día 3 de julio de 2006?

El 3 de julio de 2006 yo era redactora de Infraestructuras, Urbanismo y Transportes. Nos enteramos del descarrilamiento y la primera que se fue a la estación de Jesús fue Marga Vázquez, que en aquel momento era redactora de sucesos. A la media hora ya me dijeron: vete tú también para allá porque nos dicen que se ve que es gordo. Es que me acuerdo de atravesar la ciudad en bicicleta (ya había controles de Policía), con el carné del Levante-EMV en la boca porque así lo iba enseñando, estaba ya todo cortado. Y bueno, pues allí pasamos el día entero. El puesto de mando lo pusieron al lado de Tráfico [en la calle de Mora de Rubielos] y, en la otra parada de Jesús, allí pusieron una valla, y nos separaron. Las autoridades lo que hacían era cruzar la calle, nos atendían y nosotros pues nos quedamos allí prácticamente todo el día, al sol.

Recuerdo que, muy poco después, ya publicaste que una baliza habría evitado la tragedia. ¿Cuándo fue?

Al cuarto día exactamente. El debate sobre la baliza ya lo habíamos tenido 10 meses antes con el accidente de Picanya. Los sindicatos ya denunciaron que la falta de una baliza de frenado habría impedido el accidente, en el que acabaron chocando uno detrás de otro cuatro trenes (no hubo ningún fallecido, hubo heridos y un maquinista perdió la pierna). Ahí también se suscitó el debate sobre las balizas y ya FGV negaba a esa evidencia.

Sobre la baliza, los sindicatos volvieron a contar lo mismo que habían contado en el accidente de Picanya, que una baliza de 3.500 euros habría evitado el accidente. Y ese titular molestó muchísimo a la Generalitat. Después, con los años, me enteré de que al director del periódico, Pedro Muelas, le llegaron a pedir que dejáramos ya de hablar de la “puta baliza”, con esas palabras, porque les molestaba. Es verdad que no se debía haber ido a esa velocidad (pero se ve que era un hábito) y, al final, tanto va el cántaro a la fuente que se acaba rompiendo.

Era una información que chocaba con la versión oficial y, además, en plena visita del Papa a València.

Fueron rápidos en querer dar una versión, sobre todo porque esa semana lo que más presión hizo fue la inminente visita del Papa, que València iba a celebrar su primer gran evento (después vendría la Fórmula 1, la Copa del América y todo lo demás) y había mucha prisa por resolver la historia. También alegaban desde Presidencia de la Generalitat que se quiso agilizar porque no querían que volviera a pasar lo de la catástrofe de la presa Tous [en 1982], que 30 años después aún estaban gestionando el problema de las ayudas.

Se quiso ir tan rápido que se cometieron errores garrafales y un maltrato a las víctimas que hoy habría sido impensable

El problema es que se quiso ir tan rápido que se cometieron errores garrafales y, también, un maltrato a las víctimas que hoy habría sido impensable. Porque el 3 de julio fue el accidente y el 4 se celebró el funeral de Estado con los Reyes en la Catedral. A muchas familias ni siquiera les habían entregado los cuerpos de sus familiares, hubo gente que ni fue porque lo estaba asimilando y, de hecho, el funeral se hizo por 41 personas y aún morirían dos más, hasta llegar a 43. Todas esas decisiones se tomaron porque venía el Papa a València y había que celebrar una fiesta y el accidente pues molestaba, fue inoportuno.

¿Qué pasó con la caja negra?

Las prisas en leer la caja negra esa misma noche, de una manera totalmente irregular, hoy también serían impensables. Al final, de todas esas cosas se aprendió, pero hoy sería impensable que, en el accidente de Adamuz, Adif hubiera leído la caja negra la misma noche del accidente y que se hubiera borrado al leer la información. Después acabó confirmada la información porque había una segunda caja negra del segundo tren, pero lo que se borró a propósito, por como lo confirmó la empresa fabricante de la caja negra, Hasler Teloc.

¿Por qué tanta prisa?

Adujeron que era un software específico que había que leerlo, pero es que se leyó en presencia de un policía que en su vida había visto una caja negra y sin nadie más, solo los representantes de FGV para facilitarle el dato a José Ramón García Antón, el conseller de infraestructuras, que al día siguiente tuvo su primera comparecencia y confirmó que el tren iba a 81 kilómetros por hora en un tramo limitado a 40. Lo que pasa es que con la información de la baliza dimos en el clavo. Porque había balizas en ese tramo, pero las balizas lo único que hacían era proteger la entrada y salida a las estaciones para que no entraran a una velocidad superior. El tramo entre Plaza de España y Jesús es una recta pero con dos curvas, a la salida o entrada de las estaciones. Y la baliza se podía haber reprogramado (o poner otra) para corregir la velocidad elevada a la entrada de la curva.

Con la información de la baliza dimos en el clavo

También investigaste las balizas del enclavamiento.

FGV cometió otro incumplimiento: a la entrada de la parada de Jesús hay un enclavamiento (que es un cruce de vías, porque ahí hay dos túneles, uno el de Bailén y otro que va a Plaza de España) y, como ahí hay cruce de vías, los enclavamientos también deben estar protegidos por balizas. Y después, además, la velocidad de trayecto de las balizas que había estaban programadas para 60 kilómetros por hora. En ese tramo, la velocidad estaba limitada a 40, pero con una señal de tráfico, no había nada más. La baliza fue una de las cuestiones fundamentales que se vio a lo largo de la investigación, aunque la jueza, en la instrucción, no quiso entrar, ni siquiera dejaba preguntar por la baliza.

En esos primeros días también afloró la tesis de que el accidente fue inevitable.

Hubo muchas prisas en los primeros días y, también, en pagar a las familias con la famosa cláusula de que renunciaran a emprender acciones legales si aceptaban el dinero (que, después, eso lo quitaron porque las familias protestaron). Las prisas continuaron con la primera comisión de investigación de las Corts Valencianes, que fue la más corta de la historia parlamentaria, que se resolvió en cuatro días y que ya dio marchamo de legalidad, instauró ya el mantra de que el accidente era imprevisible e inevitable.

La primera comisión de investigación de las Corts Valencianes sobre el accidente fue la más corta de la historia parlamentaria

¿Qué pasó con los ventanales de los vagones?

Eso fue otra denuncia sindical. De hecho, nosotros teníamos fotos de que los ventanales de los trenes se caían, o sea, sin tener accidentes (yendo en marcha o simplemente de que un viajero se recostara). Y después, en las imágenes que recuperamos del accidente previo de Picanya, también se veía cómo se habían caído las ventanas.

¿Por qué se caían?

Se caían porque el protocolo que debía haber seguido FGV era un protocolo propio, del que CAF, que era la constructora de las Unidades de Tren Articularadas (UTA) como las que sufrieron el accidente, se desentendió de cómo se reparaban esas ventanas. Había pocos trenes y la denuncia de los sindicatos era que se primaba la velocidad, la necesidad de disponer de los trenes y se hacía una reparación ultra rápida, pero que no garantizaba la seguridad. Ese fue el problema que agravó el accidente del metro, que las ventanas se cayeran y que, al volcar el tren, la mayor parte de las víctimas cayeron por los huecos a las ventanas sobre las vías, con el añadido que el mismo tren iba...

Convirtiéndolo todo en una especie de terrible acuchillamiento, ¿no?

Sí, sí, es que no sé, solo de pensarlo...

¿Qué pasó con el tren?

El tren se retira la misma noche del accidente. Cuando yo volví a casa, pasé por el lugar del accidente y fue cuando me encontré unas grúas que habían perforado el suelo y estaban levantando el tren para ponerlo sobre las dresinas para llevárselo. El tren lo custodió FGV durante todo ese tiempo, pese a que había una orden judicial que prohibía el acceso al tren, porque es una pieza de convicción (la prueba del accidente). Ahí entraba todo Dios. De hecho, a algunos familiares de víctimas se les llegó a ofrecer la posibilidad de acceder al tren del siniestro.

Pese a que había una orden judicial que prohibía el acceso al tren, ahí entraba todo Dios

¿Dónde acabó ese tren?

En 2008, con dos recursos pendientes, FGV pidió a la jueza destruir la UTA 3736 del siniestro. Porque la otra que sufrió el accidente pero se quedó en pie, a los pocos días ya estaba también circulando (el tráfico se reabrió 40 horas después). La jueza autorizó la destrucción del tren con dos recursos pendientes. Eso también fue una exclusiva de Levante-EMV. A mí me avisaron pero, claro, FGV no nos dejaba entrar y, al final, nos fuimos por fuera de la playa de vías de Valencia Sur [sede principal de la empresa pública] y conseguimos la foto.

¿Y qué pasó con el libro de averías?

El libro de averías nunca apareció. Un directivo, según dijo en la comisión de las Corts, oyó decir a otros directivos: “Lo del libro de averías ya está solucionado”. El libro de averías es como una libreta de tapas duras donde el maquinista va anotando todas las incidencias que va teniendo. Se supone que en talleres había un listado de lo que iba sufriendo el tren, pero el libro de averías nunca apareció. En el túnel se recuperaron hasta billetes de lotería, pero el libro de averías nunca apareció. Es otro de los misterios sin resolver que hubo en su momento.

En el túnel se recuperaron hasta billetes de lotería, pero el libro de averías nunca apareció. Es otro de los misterios sin resolver

¿Cómo actuó la Generalitat con los familiares de las víctimas?

No visitaron a todas las víctimas por igual. Yo creo que tenían estudiados los perfiles y fueron con la excusa de ayudar a situaciones complicadas. Recuerdo que había casos en que el que había fallecido era el padre de familia, que facilitaba el sustento familiar o ese tipo de situaciones. Y entonces ellos tenían muy bien estudiadas a las familias, tanto que algunas directamente ni fueron, porque igual consideraban que eran de una tendencia progresista. Y lo que relataban algunas familias, pues la verdad es que da escalofríos. En el caso concreto de una familia que perdieron a su hija, un hermano de la fallecida quería ser policía. Y la familia tuvo que escuchar que este chaval que quería ser policía se podía encontrar todas las facilidades o todas las complicaciones. Por boca de un exdirector general de la Policía.

De Juan Cotino.

Sí, claro, de Juan Cotino. Eso era lo que ellos contaban. Y después ofrecieron trabajo. Al final, la Generalitat acabó admitiendo en la segunda comisión de investigación del accidente del Metro a cuántas personas les había ofrecido trabajo. Que las víctimas lo que criticaban era que eso se hubiera hecho de manera opaca. Y que se atendiera a las víctimas por separado. Y discrecionalmente con pactos privados; o sea, que no fuera transparente. Porque en Torrent ese tipo de ayuda se prestó, pero era una cosa transparente y que se comunicaba al resto de concejales de la oposición.

¿Cómo fue la experiencia de mezclar el conocimiento en temas de infraestructuras con el periodismo de investigación en un contexto de hegemonía total del PP en el poder y la televisión pública autonómica bajo un férreo control?

Pues la verdad es que, al principio, no fue nada gratificante.

Muy solitaria, ¿no?

Sí, bastante... En esta historia siempre lo recuerdo, el que fue subdirector de Levante-EMV y luego delegado de El País aquí, Pep Torrent, decía que él siempre apoyó a las víctimas del Metro porque era como la manifestación que hacían todas las semanas las Madres de la Plaza de Mayo. Y que, por eso, había que apoyarlas. La causa se abrió de oficio por un accidente con 43 muertos, pero se archivó en mayo de 2007, se reabrió en diciembre de 2007 y, en mayo de 2008, ya le dieron el carpetazo definitivo y la sección primera de la Audiencia de Valencia, presidida entonces por el magistrado Pedro Castellano, la archivó.

¿Cómo se compensaba esa suerte de olvido a medida que pasaba el tiempo?

Hasta 2013, cuando la Fiscalía volvió a pedir que se reabriera la causa, ahí pasaron seis años de absoluta sequía de novedades, aunque siempre si buscas, encuentras. En el quinto aniversario creo que contamos cómo estaba la vía. Bueno, intentamos mantener viva la llama. Y te costaba a veces, no sé, que dijeran como que estabas obsesionada. Un jefe de prensa me llegó a decir que era como la teoría de la mochila del 11M. A mí, la verdad, es que me daba igual, porque pensaba que era un trabajo que debía de hacer, sobre todo porque era la intuición de saber que había algo más, pero que no estábamos consiguiendo romper el velo de silencio que se intentó imponer y que después poco a poco fuimos tirando de él.

Tenía la intuición de saber que había algo más, pero que no estábamos consiguiendo romper el velo de silencio

El escándalo se reactivó cuando se supo que la primera comisión de investigación fue un fraude.

Con el paso de los años se acaban sabiendo cosas. El Mundo publicó lo que todo el mundo sospechaba y sabía: que la comisión de investigación estuvo completamente preparada y amañada y dirigida por una consultora de comunicación, HM Sanchis (contratada desde 2004, antes del accidente, aunque FGV tenía su propio gabinete de comunicación). A HM Sanchis la contrataron de manera externa para que apoyara al gabinete de comunicación, cobraba 6.000 euros por preparar una rueda de prensa.

¿Cuánto cobró por la comisión de investigación?

Por la comisión de investigación no se sabe lo que cobró. Se sabe lo que cobró en todos esos años, de 2014 a 2012: 621.000 euros.

Lo de la primera comisión de investigación rozaba un poco el falso testimonio político, ¿no?

Falso testimonio tampoco podía haber porque había una verdad judicial de archivo, pero no se había juzgado nada.

La versión que preparó la consultora contrasta de plano con la segunda comisión de investigación, ya sin la mayoría del PP en la mesa de las Corts Valencianes. ¿Cuál fue la conclusión de esa comisión más completa?

Y tanto que fue la más completa. Frente a cuatro días de la primera hubo seis meses, que duró la segunda. Las víctimas no comparecieron en la primera, cuando se cumplía el primer mes del accidente, estaban todas con sus duelos y procesando las cicatrices de manera interna. Y la segunda comisión también fue apoyada por un abanico de partidos políticos que, como mínimo, garantizaron las diferentes miradas, porque el único que se abstuvo en todo momento (tanto en la aprobación, en la decisión de los comparecientes y después en el dictamen) fue el Partido Popular. Después la apoyaron PSPV, Compromís, Ciudadanos y Podemos. Las víctimas, antes de las elecciones de 2015, consiguieron que seis partidos políticos apoyaran y se comprometieran por escrito a que si entraban en las Corts Valencianes apoyarían una comisión de investigación.

Fue la primera decisión de la legislatura.

La primera, el día que se constituyeron las Corts. Fue un día, la verdad, súper emocionante, porque se eligió a Enric Morera presidente de las Corts, se votó, se constituyeron las Corts y la primera decisión que se adoptó fue crear la comisión de investigación del accidente del Metro. Pararon el pleno y entró a pronunciar un discurso Beatriz Garrote [portavoz de la asociación de víctimas], que tiene la particularidad de decir las cosas más duras con esa elegancia. Les dijo a los representantes del PP (que, al final, incluso acabaron aplaudiendo) que se habían comportado como demagogos.

Por el camino, pasaste en Levante-EMV a encargarte también de la información de tribunales. ¿Cómo evolucionó la causa del accidente del Metro?

Lo curioso de la historia es que en 2012, cuando sale lo de HM Sanchis, ahí no pasa nada. El asunto era muy grave, pero es que no pasó nada. La reapertura de la instrucción viene abonada por el documental de Jordi Évole, pero nada de lo que se cuenta en el documental de Jordi Évole se utiliza como base para reabrir la causa, porque lo que hizo fue remover conciencias, yo creo que incluso hasta de los propios juristas responsables de la Fiscalía. Menos a la jueza, que siguió en sus trece después.

La reapertura de la instrucción viene abonada por el documental de Jordi Évole

¿Por qué se reabrió la causa?

La causa se reabre porque en la primera instrucción la jueza encargó a finales de agosto una pericial que no sirvió de nada, pero la revisión del tren y la revisión del túnel se realiza a principios de noviembre, cuatro meses después del accidente. Hay dos informes policiales sobre el accidente del tren: uno con los nombres de las víctimas y otro más técnico, pero no hay ojos ferroviarios en esos dos informes periciales, dignos pero incompletos (porque el mundo ferroviario tiene sus peculiaridades y su especialidad).

¿De qué adolecían esos dos informes iniciales?

El ojo ferroviario llega tanto al tren como al túnel cuatro meses después. Y con la excusa de que se estaba haciendo esa pericial, la jueza despejaba a córner y no dejaba pedir más diligencias. Fue un archivo híper express, pocos días después de que declarara el perito y sin dejar a las familias, que ya habían ido personándose, poder intervenir en la instrucción.

Pese a ello, la causa se acabó reabriendo. ¿Por qué?

Salvados nos estimula a todos, también a la prensa. Una de las causas que después influirá en la apertura del procedimiento fue que nosotros habíamos contado que, de las dos unidades que iban en doble composición en el tren, la primera (la UTA 3736), había sufrido un descarrilamiento previo. Ese descarrilamiento no se recoge en ninguna parte de la causa y nosotros insistimos en ello y lo contamos, pero ni la jueza hace caso, ni le recrimina a FGV que lo haya ocultado, ni nada. No solo es que lo contáramos, es que teníamos la foto. Me pongo a buscar todos los descarrilamientos en el archivo y ¡bingo!, me encuentro otro descarrilamiento.

¿Una prueba que estaba enterrada en la hemeroteca porque nadie la había buscado?

Ya era la hemeroteca de papel, habían pasado siete años, pero no lo habíamos hecho.

¿Y cómo fue ese momento de encontrar la foto?

Pues la verdad es que ese momento es de eureka, de decir: ¡ostras! La intuición me decía que debía haber algo más. Y a todo eso se sumó que otro maquinista también recordó que hubo un tercer descarrilamiento, que se remontaba al año 1993, del que no teníamos foto. Al final, FGV no tuvo más remedio que admitir esos tres descarrilamientos.

Porque era de la misma UTA, ¿no?

Sí, de la UTA 3736, la unidad que sufrió el accidente. FGV se excusó diciendo que los bogies (las ruedas de los trenes), no eran los mismos, que los había cambiado, porque lo que hacían era intercambiar las piezas entre los trenes porque tenían pocas. Pero, claro, si has cambiado los bogies no es porque los otros bogies no hayan tenido también descarrilamientos, tendrías que informar de los descarrilamientos de esas otras unidades; pero ahí ya nunca entraron.

Por otra vía, FGV también reconoció que los trenes no estaban precisamente en las mejores condiciones. ¿Cómo se destapó aquello?

En todo momento se hablaba de que los trenes estaban bien y que la línea 1 era segura, era lo que defendían siempre (que los trenes no estaban al final de su vida útil). Y se descubrió que la misma empresa, 10 meses antes del accidente, para justificar la compra de nuevos trenes que se habían sacado a concurso, hizo un informe en el que se justificaba que las UTA estaban al final de su vida útil y hacía como una breve descripción sobre la falta de repuestos, reconocía que hasta se corroían. Ese fue otro informe clave que se destapó porque Mónica Oltra, que entonces era diputada de Compromís, pidió el expediente completo de la compra de los nuevos trenes. Al darle el expediente completo (se ve que no fueron pillos en retirarlo), Oltra se encontró ese documento.

¿Ya había, por tanto, material suficiente para tratar de reabrir la causa?

Con esas dos evidencias, los fiscales Torres y Bonet, con el visto bueno de Teresa Gisbert, recién llegada como fiscal jefa provincial, presentan una denuncia y citan al perito Andrés Cortabitarte (que después será el directivo condenado por el accidente del Alvia y, finalmente, exonerado). Cuando le ponen eso encima de la mesa, Cortabitarte dice que toda esa información no se la dieron a él, sino todo lo contrario, que se la escondieron y que, evidentemente, su dictamen hubiera sido diferente si hubiera tenido eso. Porque él dijo que todo era perfecto y que todo era correcto en lo que vio, que claro que el tren tenía desperfectos, pero que era del accidente. Esas informaciones FGV se las ocultó y a eso se agarra la Fiscalía para pedir la reapertura de la causa.

¿Cómo reaccionó la jueza?

La jueza se niega, defiende su instrucción, pero el turno de revisión de los recursos había cambiado y al Juzgado de Instrucción número 21 ya no lo revisaba la sección primera sino la sección segunda de la Audiencia de Valencia. Y, a partir de ahí, cambió totalmente la película. La comparaba estos días con la jueza de la dana: la de Instrucción 21 de València, en los primeros siete meses, solo citó a declarar al perito y no dejaba preguntar por la baliza, con lo cual la instrucción se saldó con la mínima expresión. Y la segunda instrucción, cuando le obliguen a reabrir, también se notaba que no le hacía demasiada gracia.

Al final, esta segunda fase de la instrucción sí que se encarrila, por decirlo de alguna manera, hacia FGV...

La encarrila la Audiencia.

Y desemboca en un procesamiento y en un pacto de conformidad antes del juicio.

Al final, acaban procesados ocho exdirectivos de la Generalitat Valenciana, incluida la gerente, Marisa Gracia. A pesar de la jueza. A los últimos los imputa in extremis, a punto de que prescriban los hechos para ellos en 2016, porque los homicidios por imprudencia prescribían a los 10 años y eso sucede en 2016 (y menos mal que pilló con la causa abierta). Solo cuatro de esos directivos admitieron los hechos, llegaron a un acuerdo de conformidad y, de hecho, no se llegó a celebrar el juicio que iba a durar, creo recordar, seis meses. El acuerdo se ratificó ante el tribunal el 27 de enero de 2020. Y los condenados fueron Vicente Contreras Bórnez, director adjunto de Explotación (también había sido gerente de FGV en épocas anteriores); Juan José Gimeno, el exresponsable de Auditoría para la Seguridad y Circulación, y Francisco García, director técnico.

¿A quién señalaron estos directivos?

Los ocho directivos que procesó la jueza derivaron la responsabilidad a otro directivo, que era el responsable de Seguridad Laboral, Dionisio García, y que fue uno de los trece responsables que la segunda comisión de investigación de las Corts identificó como responsable de las deficiencias técnicas en FGV, por no garantizar la seguridad en la línea 1. Porque, claro, a ese hombre ya no se le podía citar a declarar como imputado (ya habían pasado los 10 años de prescripción). Dionisio García lo que hizo fue llevar el dictamen al Tribunal Constitucional y consiguió que se anulara el dictamen respecto a él porque no había sido condenado judicialmente, aunque sí que había sido señalado por sus compañeros porque ya no se le podía imputar.

Lo cual marcó el camino para la gerente de FGV...

Marisa Gracia, siguiendo la estela de este exdirectivo, también recurrió y, alegando daños morales por haber sido identificada por el dictamen de las Corts pese a haber sido absuelta, logró que el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana le reconociera una indemnización de casi 100.000 euros, que supera las indemnizaciones que llegó a recibir alguna de las víctimas del accidente del Metro en 2006. Esa decisión está recurrida.

Marisa Gracia logró que el TSJ le reconociera una indemnización de casi 100.000 euros, que supera las indemnizaciones que llegó a recibir alguna de las víctimas del accidente del Metro

¿Qué supuso la sentencia de conformidad?

La sentencia de 2020 lo que hizo fue acabar con el mantra del accidente del Metro. Concluyó que el accidente era previsible y evitable, que una baliza lo habría evitado, que la línea 1 no estaba en buen estado y que, además, los trenes también tenían un deficiente mantenimiento y que el problema de los vidrios, que incluía una deficiente reparación, hizo que se agravaran las consecuencias del accidente y elevó el número de víctimas.

Y, después, otras cosas importante: que el maquinista recibió una deficiente formación porque, con un curso de prácticamente un mes, lo pusieron ya a conducir trenes. También que había una insuficiente política de seguridad laboral en FGV (que hubiera acabado salpicando al directivo que logró que el Constitucional le diera la razón). La sentencia que los directivos aceptaron por conformidad desmontó el mantra que mantuvo durante años el Partido Popular respecto al accidente del Metro y sobre el que nunca se ha retractado.

¿Has visto paralelismos con lo que pasó el 29 de octubre del 2024 con la dana?

Sobre todo en el trato a las víctimas. Cuando las víctimas exigen respuestas, pues intentan atacarlas, ir a por ellas. En eso han seguido el mismo guión. Estaban muy preocupados, la famosa consultora HM Sanchis contraprogramaba a las víctimas del Metro: planteaba de cara a los aniversarios hacer una lectura pública de la Biblia y cosas así para contraprogramar los actos que las víctimas del Metro hicieron en cada aniversario. HM Sanchis hacía un seguimiento y llegó un momento, en 2010 (para el cuarto aniversario), que se jactaba de que, al final, la actitud de la Generalitat, buena o mala, había conseguido que la sociedad se olvidara del accidente. Y eso es asqueroso.

La fiscal Adoración Cano va aconseguir les condemnes en el procediment de l'accident del metro de València del 3 de juliol de 2006, una tragèdia que va deixar 43 morts i 47 ferits i de la qual aquesta setmana es compleixen 20 anys. Cano, una dona seriosa i discreta, es va incorporar a la causa juntament amb els fiscals Vicente Torres i Sandra Bonet després de la reobertura del cas, després de set anys d'arxivament, propiciada per les nombroses irregularitats en la gestió de la seguretat per part de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i espentada per l'impacte social que va provocar l'emissió del documental dedicat a l'accident del metro en el programa Salvados, dirigit per Jordi Évole.

La veterana fiscal, procedent de la secció de sinistralitat laboral, va aportar un enfocament que llegia els fets des d'un angle nou i que va acabar amb un pacte de conformitat amb quatre acusats, aportant així a les famílies de les víctimes una veritat judicial que contrastava de ple amb la versió oficial de FGV i de la Generalitat Valenciana: l'accident no va ser inevitable, com va martellejar fins a la sacietat el Govern de Francisco Camps. La sentència, per la qual van ser condemnats quatre directius de l'empresa pública, va ser la culminació de la incansable lluita de l'Associació de Familiars de les Víctimes de l'Accident de la Línia 1 de Metrovalencia.

Adoración Cano, actualment destinada en la Fiscalia Anticorrupció, rep elDiario.es al seu despatx de la Ciutat de la Justícia de València, armada amb una llibreta amb anotacions sobre la causa i amb la seua pròpia memòria. “A tots ens va colpejar moltíssim aquest cas”, diu.

A quina secció de la Fiscalia pertanyia en aquella època?

L'any 2014 jo despatxava el que nosaltres anomenem el penal general, que és la tasca pròpia d'un fiscal: el despatx dels delictes en general. En aquella època també estava adscrita a la secció especialitzada de sinistralitat laboral. Aquesta va ser, en part, la raó per la qual vaig entrar en aquest cas. Alguna vegada havia comentat amb la fiscal en cap d'aleshores, Teresa Gisbert, la possibilitat d'investigar aquest cas des del punt de vista de la sinistralitat laboral. Com que havien mort tant el maquinista com la interventora, podíem abordar-lo des d'aquesta perspectiva, perquè, si podíem acreditar que hi havia riscos que no havien sigut neutralitzats, en aquest cas per als treballadors d'una empresa de transport de viatgers com era FGV, els riscos que afectaven els treballadors també afectaven els viatgers.

Com es va incorporar a l'equip de fiscals que, inicialment, s'encarregava de la causa?

Els meus companys Vicente Torres i Sandra Bonet van aconseguir reobrir el cas arran del programa Salvados i de les deficiències que ja començaven a detectar-se pel que feia a les finestres i a les rodes. Quan van aconseguir la reobertura de la causa, la fiscal en cap em va preguntar si volia incorporar-me al cas per aportar aquesta perspectiva. Es veu que es va recordar d'aquell comentari que li havia fet. Era un cas que s'havia arxivat el 2007 i que es va reobrir oficialment el gener de 2014, és a dir, després de set anys arxivat. Vaig pensar que podia aportar-hi una mica de llum i, finalment, vaig dir que sí. Al principi hi érem Vicente Torres, Sandra Bonet i jo. Les primeres diligències les vam portar una mica entre els tres i, després, ja me'n vaig encarregar jo, aportant aquesta perspectiva de la sinistralitat laboral.

Els set anys que havien transcorregut des de l'arxiu era una circumstància a tenir molt en compte

Com va afectar l'arxivament inicial de la causa a la investigació dels fets una vegada es va reobrir?

Havien passat set anys des de l'arxivament i, és clar, això era una circumstància que calia tindre molt en compte. També calia veure com reaccionaria el jutge d'instrucció, perquè era un cas que ja estava tancat i que, en aquell moment, es reobria. Jo sabia que hi hauria dificultats naturals. Però sí que pensava que, donant-li aquesta nova perspectiva, la causa podria, almenys, discórrer pels tràmits normals d'una investigació. No obstant això, vam començar a veure que no era així, que la tesi de l'òrgan instructor era la mateixa.

Per tant, va ser una, diguem-ne, reinstrucció molt laboriosa, perquè era una mica anar a contracorrent. És veritat que l'òrgan instructor va accedir inicialment a practicar algunes diligències, però després, a mesura que anava resolent, també acordava arxivaments i havíem d'interposar recursos davant de l'Audiència Provincial de València. L'Audiència va estimar tant els recursos de la Fiscalia com els de les acusacions, que van tindre un paper molt important, encara que aquesta perspectiva de la sinistralitat laboral sí que era més pròpia de la Fiscalia.

Com va aplicar el nou enfocament des de la seua especialitat?

Des de la Fiscalia vam començar a estudiar tot el bloc normatiu i l'estàndard de seguretat que hauria d'haver tingut la línia. Per a això, calia fer un estudi, que també va resultar força laboriós, de la normativa autonòmica, de l'estatal i de l'europea, ja que en aquella època ja hi havia normativa europea aplicable. Calia analitzar tot aquest bloc normatiu i determinar si aquell estàndard de seguretat era aplicable a la línia que teníem ací.

Vam arribar a la conclusió que, efectivament, era aplicable perquè, d'una banda, teníem la Llei del sector ferroviari estatal que, d'acord amb la clàusula de supletorietat prevista en la Constitució, estableix que, quan hi ha una llacuna legislativa en una comunitat autònoma i aquesta mateixa matèria està regulada per la normativa estatal, s'ha d'aplicar aquesta última.

D'altra banda, la Llei del sector ferroviari estatal també permetia aplicar les directives de la Unió Europea sobre seguretat ferroviària, que en aquella època ja s'havien aprovat. En teníem una de l'any 2001 i una altra del 2004. La del 2001 ja abordava la seguretat ferroviària, però la del 2004 desenvolupava aquesta matèria d'una manera molt més detallada. Nosaltres vam arribar a la conclusió que aquesta directiva també era aplicable en aquest cas.

Hi havia un desequilibri molt important entre la directiva europea i la normativa autonòmica

Per què?

Perquè la Llei del sector ferroviari estatal havia incorporat la directiva del 2001, però no la del 2004. Quan una directiva no ha sigut transposada per l'Estat corresponent, en aquest cas és directament aplicable, sempre que no estiga sotmesa a condicions i siga prou precisa i detallada, i aquesta ho era. Nosaltres vam arribar a la conclusió que la directiva del 2004, la més desenvolupada, era, o podia ser, aplicable al cas de l'accident del metro.

Va ser aleshores quan vam comprovar que el bloc normatiu de la Unió Europea i de l'Estat no tenia res a veure amb la legislació autonòmica que teníem. Hi havia un desequilibri molt important.

En què es traduïa aquest desequilibri?

Teníem el Reglament General de Circulació, vigent des de la creació de FGV l'any 1986 i al qual només s'havia introduït una reforma l'any 2000. Aquest reglament, pràcticament, no era una norma en matèria de seguretat, perquè no preveia gairebé res en aquest àmbit. Hi havia una llacuna completa pel que feia a la seguretat.

Haguera passat el que haguera passat amb el maquinista, hi havia maneres d'haver neutralitzat el risc de velocitat

Com s'aplicava concretament als fets de l'accident del 3 de juliol de 2006?

Quan vam constatar aquest desequilibri de l'estàndard normatiu i el vam aplicar al cas que teníem del metro, en què el risc de velocitat no s'havia neutralitzat de cap manera, la meua perspectiva era que, passara el que passara o haguera passat el que haguera passat amb el maquinista, hi havia maneres d'haver neutralitzat el risc de velocitat. És a dir, si el maquinista arribava a la corba a 80 o 89 quilòmetres per hora, com va passar en l'accident, hi havia formes de neutralitzar aquest risc.

La famosa balisa...

Ja es reclamava en les directives i en la Llei del sector ferroviari estatal. La companyia havia de disposar d'un sistema de gestió de la seguretat que identificara tots els riscos. El que passava és que la llei estatal, com que no havia incorporat la directiva del 2004, no contenia tot el detall. Era una llei que ja podíem utilitzar, i així consta en la sentència, però el desenvolupament detallat estava en la directiva del 2004, que encara no havia sigut incorporada.

De fet, aquesta directiva es va incorporar posteriorment mitjançant el Reglament del sector ferroviari estatal. Però això ja va ser el 2007, quan l'accident ja s'havia produït. Per tant, calia interpretar tota la normativa tenint en compte també la data dels fets. Des del nostre punt de vista, i també d'acord amb la jurisprudència, aquesta directiva era directament aplicable. Era una norma molt detallada sobre com s'havia d'implantar un sistema de gestió de la seguretat en una línia ferroviària.

Com s'aplicava en altres comunitats autònomes?

Vam comprovar que, en aquella època, el País Basc, Catalunya o Andalusia ja disposaven de les seues pròpies lleis de seguretat del sector ferroviari per a les seues xarxes autonòmiques, inspirades en les directives europees. Això vol dir que, malgrat l'existència de la legislació estatal, aquestes comunitats ja havien aprovat normes que prenien com a referència les directives europees.

Això reforçava la tesi que la directiva del 2004 també era directament aplicable. Quan comparaves aquell estàndard de seguretat arribaves a la conclusió que no podíem saber què li havia passat al maquinista, però sí que podíem afirmar que, passara el que passara —si havia sigut una distracció seua o qualsevol altra circumstància, que no podíem determinar—, el risc de velocitat s'hauria d'haver neutralitzat. I aquest risc només es neutralitza amb un sistema de gestió de la seguretat adequat.

Què va tindre a veure la Inspecció de Treball?

També vam investigar la via de la Inspecció de Treball; és a dir, què deia sobre la mort de dos treballadors. La Inspecció havia alçat una acta d'infracció i també havia detectat el risc de velocitat. Per tant, calia comprovar quin era el pla de prevenció de riscos laborals de FGV.

Quan vam demanar aquest pla va ser quan vam veure que, pràcticament, no n'hi havia. Més enllà d'alguna referència a riscos psicosocials, no contemplava els riscos derivats de la prestació mateixa del servei, que era on apareixien el risc de velocitat, el de descarrilament i el de bolcada. Aquests tres riscos van quedar patents en l'accident. Perquè un tren pot circular a més velocitat i no descarrilar; pot circular a més velocitat i descarrilar; o pot circular a més velocitat, descarrilar i bolcar. Ací hi havia aquests tres riscos i cap dels tres estava neutralitzat.

Quins elements van augmentar el risc?

Pel que fa al material rodant i a les finestres, vam detectar defectes molt greus. Les rodes eren antigues i s'havien substituït sense l'homologació del fabricant. També hi havia un problema molt important amb les finestres, i explicaré per què.

S'havia augmentat el gruix de les finestres, però s'havia mantingut el mateix sistema de fixació. Per tant, quan el tren descarrila a causa de la velocitat i impacta contra la paret del túnel, que curiosament actua com un element de protecció, les finestres es desplacen perquè no estaven ben fixades ni s'havia homologat el sistema de subjecció.

Què va provocar que les finestres no estigueren homologades?

Les finestres es desplacen i, en aquell moment, alguns passatgers són expulsats per aquestes obertures. Això ho sabíem per les declaracions d'alguns supervivents. Era una línia molt perillosa. El tram entre Plaça d'Espanya i Jesús reunia diversos factors de risc. En primer lloc, perquè no hi havia una sola corba, sinó tres corbes de radi curt. A més, la velocitat no estava garantida en aquest tram. Hi havia una limitació de 40 quilòmetres per hora a la corba, però també una de 60 quilòmetres per hora al túnel, que tampoc no estava garantida.

Quan bolca és quan les finestres, que no actuen com a protecció en cap moment, ja no hi són i es produeix el resultat de més mortalitat i més horrible

Aquesta línia va primer en aeri i després va en subterrani i, quan entra en subterrani, té la paret que actua com a protecció, però arriba un moment que té la confluència en les línies 3 i 5, i allà hi ha un llit de vies. En el moment en què el vagó descarrila, es descorren les finestres, comencen a sortir [expulsats] viatgers, però la paret s'acaba per aquesta confluència de vies. I amb la confluència de vies llavors el comboi, que ja venia descarrilat, bolca. Al bolcar és quan les finestres ja no hi són i es produeix el resultat de més mortalitat i més horrible. La finestra no actua com a protecció en cap moment. Si hagués continuat la paret, no sabem què hauria passat, però una hipòtesi és que, si no es descorre la finestra, hi hauria hagut traumatismes, potser algun mort i algun lesionat. Però és que clar, en sortir les finestres, van quedar a mercè de les vies. Després passa el segon comboi i va passar el que va passar.

Va ser una mena de desgraciada tempesta perfecta?

En els accidents laborals, normalment, no falla una sola cosa, sinó que en fallen diverses. Quan llegies quin era l'estàndard de seguretat que s'exigia, t'adonaves que tot això ja hi estava previst. Jo venia de la secció de sinistralitat laboral i nosaltres sabem què és un pla de prevenció de riscos laborals: cal que totes les activitats s'hi reflectisquen amb detall.

Com era el pla de prevenció de FGV?

Ens vam trobar amb un pla de prevenció de riscos laborals de només dos folis, amb riscos sense avaluar —per descomptat, el de la velocitat no estava avaluat—, altres incorrectament avaluats i altres plantejats d'una manera frívola. Es podia dir que FGV no tenia un veritable pla de prevenció de riscos laborals, més enllà d'alguna referència a qüestions psicològiques dels maquinistes.

També vam esbrinar durant la investigació que hi havia hagut irregularitats en l'accés del maquinista a la conducció. Ell, desgraciadament, va morir en l'accident. Havia sigut primer agent, després interventor i, finalment, maquinista. Entre les deficiències de seguretat que també denunciava el Comité de Seguretat hi havia que el sistema d'accés dels maquinistes a la conducció era poc rigorós, que disposaven de molt pocs dies de pràctiques i que la formació era deficient.

Es podia dir que FGV no tenia pla de riscos laborals

Es va investigar l'accés del maquinista al lloc de treball?

Vam demanar els exàmens que havia superat el maquinista. Sí que sabíem que havia sigut declarat apte, però FGV no els va aportar. Per tant, no vam poder saber si, efectivament, havia passat les proves o no, perquè, tot i haver-les requerides, no ens les van facilitar.

El sistema era deficient perquè havia rebut molt pocs dies de formació i molt pocs dies de pràctiques. Una cosa que cridava molt l'atenció era que una persona amb poc més de dos mesos d'experiència en la conducció —en un cotxe encara portaria la L— ja estiguera destinada a la línia 1, que no disposava ni de protecció contínua ni de protecció puntual de la velocitat i que era una de les més perilloses de FGV. Per tant, era una situació difícil d'explicar. En realitat, era un continu d'infraccions i sorprenia que un conductor novell poguera ser destinat a una línia que no disposava de sistemes de protecció davant dels riscos.

Havia fet alguna cosa bé FGV?

FGV sí que havia implantat el 2005 un servei que s'anomenava Direcció per a l'Auditoria i la Seguretat (DASE). S'havia creat pocs mesos abans de l'accident, però no es va poder acreditar que aquest organisme haguera dut a terme cap actuació.

Quin paper va tindre el Comité de Seguretat de FGV?

Una altra de les tasques d'investigació més importants en aquest cas va ser l'estudi del Comité de Seguretat i del seu funcionament, perquè en sinistralitat laboral sabem que aquest és un element clau a l'hora d'analitzar com funciona la seguretat en una obra o en una indústria. Els comités de seguretat compten amb representants tant de l'empresa com dels treballadors o dels sindicats.

En aquest Comité de Seguretat també vam poder comprovar que es parlava dels riscos derivats de la velocitat en la línia i que es plantejava la necessitat d'instal·lar balises. Es debatia, però no es prenia cap decisió. També es va posar de manifest la coneguda reunió dels maquinistes en què reclamaven més seguretat en la línia.

Per tant, el Comité de Seguretat era l'únic òrgan de FGV al qual podíem, d'alguna manera, exigir responsabilitats per la seua conducta, des del punt de vista penal, pel fet de conéixer els riscos i no haver actuat, tenint en compte quin era l'estàndard de seguretat ferroviària vigent en aquell moment.

En la sentència de conformitat, FGV també va ser condemnada pel delicte contra la seguretat dels treballadors. Era molt important, i va quedar acreditat, que el risc que assumien els treballadors era també el risc que assumien els viatgers en una empresa de transport.

FGV també va ser condemnada pel delicte de sinistralitat laboral

Com es va arribar a les conformitats?

De totes les persones acusades, finalment quatre van resultar condemnades. A més, hi havia tres membres més del Comité de Seguretat que representaven la part sindical i també la gerent, que igualment en formava part. Quan van començar les negociacions per a arribar a la conformitat, nosaltres vam valorar atribuir la responsabilitat a les persones que tenien capacitat de decisió dins del Comité de Seguretat, no només pel fet de formar-ne part, sinó perquè realment tenien poder de decisió.

La raó per la qual, una vegada es va arribar a la conformitat, vaig retirar l'acusació contra les tres persones que representaven els sindicats va ser que, tot i conéixer el que passava, no tenien poder de decisió.

Per què es va excloure la gerent de FGV, Marisa Gracia?

Les quatre persones condemnades —el director de la DASE, el director d'Explotació, el director de l'Oficina Tècnica i el cap de la línia 1— sí que tenien poder de decisió. La gerent, efectivament, també en tenia, i, a més, formava part del Comité de Seguretat. Ara bé, ella sostenia que havia delegat totes les qüestions relacionades amb la seguretat.

Quan analitzes el funcionament dels comités de seguretat, era cert que ella només hi assistia l'endemà que s'haguera produït un accident i li informaven del que havia passat. Les quatre persones que finalment van ser condemnades van redactar un escrit —que també consta tant en l'escrit d'acusació de conformitat com en la sentència— en què reconeixien que no havien traslladat a la gerent les deficiències existents amb el grau de detall amb què ho haurien d'haver fet.

Això posava de manifest que la gerent podia no tindre el que, en dret penal, anomenem responsabilitat objectiva; és a dir, que no havia arribat a conéixer fins a aquell punt les deficiències de la línia com per poder implantar les mesures de seguretat corresponents. Aquesta va ser la raó per la qual vaig considerar possible, des del punt de vista tècnic i jurídic, que la gerent poguera quedar fora de la causa.

No van ser baixes o ínfimes les penes?

Jo no crec que les penes foren tan baixes. Això ho vaig tindre en compte a l'hora d'arribar a la conformitat. Eren penes per davall de dos anys de presó, però hem de tindre en compte que el cas va romandre set anys inactiu. El que sí que tenia clar era que no havia de quedar en una multa; havien d'arribar a penes privatives de llibertat, amb independència que després se'n poguera suspendre l'execució.

Jo crec que les penes no van ser tan ínfimes com s'ha dit. Que es consideren penes ínfimes per un homicidi imprudent no ho acabe de compartir.

Que es consideren penes ínfimes per un homicidi imprudent no ho acabe de compartir

Com va influir el fet que fora un assumpte tan delicat des del punt de vista social i polític?

Aquest judici tenia un interés públic indubtable, això no es pot amagar. Efectivament, era així, però en el moment en què es va plantejar aquesta negociació, aproximadament un mes abans del judici, com solen gestar-se aquestes conformitats, vaig tindre molt en compte totes aquestes circumstàncies.

Vaig ponderar a quines penes arribàvem, a quines persones mantenia l'acusació i a quines els la retirava. Crec que, des del punt de vista tècnic, en retirar l'acusació contra la gerent vaig valorar adequadament quin podia ser el resultat de la sentència. També havia de ponderar com podia transcórrer el judici, perquè tenia una càrrega mediàtica molt important i, també, una càrrega política molt rellevant, que nosaltres en cap moment vam traslladar a la investigació.

I quin paper van jugar en la conformitat les acusacions que representaven les víctimes de l'accident?

Sobretot vaig tindre molt en compte la postura de les víctimes, que van estar presents en totes les converses i van donar la seua conformitat a l'acord. Per tant, també vaig ponderar el seu consentiment, la seua conformitat i la dels meus superiors.

Les víctimes van estar presents en totes les converses i van accedir a la conformitat

Encara que siga una mera hipòtesi, què podria haver aportat la celebració del judici?

Els únics aspectes que jo crec que el judici sí que hauria posat damunt de la taula són, diguem-ne, les llacunes de la investigació: la desaparició del llibre d'avaries, la caixa negra o el lloc exacte on es van trobar els cossos de la interventora i del maquinista.

Això ho vaig saber perquè anava seguint el que passava en la segona comissió d'investigació de les Corts Valencianes, on hi havia testimonis que ens podien ser útils durant la instrucció. Allí em vaig trobar que, per exemple, la primera infermera del SAMUR que va baixar a les vies va assegurar que els cossos del maquinista i de la interventora estaven dins del vagó; en canvi, segons la instrucció, estaven a les vies.

Segons l'atestat policial, concretament.

Estaven a les vies. Això podria indicar que la Policia, efectivament, haguera baixat els cossos. Tot això hauria eixit en el judici, perquè la infermera, que estava embarassada de set o vuit mesos, va ser la primera a baixar a les vies i el seu testimoni era completament versemblant i creïble.

La Policia hauria hagut d'aclarir aquesta qüestió, igual que la del llibre d'avaries o la de si el comboi havia estat més o menys custodiat. Tot això ens hauria aportat indicis que l'empresa ocultava informació, però era l'empresa investigada i una empresa investigada, normalment, no et posa una catifa roja.

Ens hauria aportat indicis, però el que nosaltres necessitàvem acreditar era que l'estàndard de seguretat no es complia abans de l'accident. Això era el que necessitàvem demostrar i és el que jo crec que vam acreditar.

També calia comptar amb les tesis de les defenses. És clar, les defenses no consideraven aplicable aquella normativa ni tampoc l'òrgan instructor la considerava aplicable i, per això, tampoc no deduïa responsabilitats.

L'empresa investigada normalment no et posa una catifa roja

Com valora, retrospectivament, el pacte de conformitat?

Jo crec, en la meua modesta opinió, que cal posar en valor aquest tipus de conformitats. Arriben després de molta faena, d'una tasca molt important, podríem dir-ne a contracorrent, perquè l'òrgan instructor no compartia la nostra tesi. Tot va ser a força de recursos, recursos i més recursos. I, afortunadament, l'Audiència Provincial de València era qui anava marcant el camí, com de vegades passa en altres casos.

És clar, no és el mateix investigar un cas amb el suport de l'òrgan instructor, cosa que ho fa tot més lleuger, que fer-ho a contracorrent. Jo crec que va arribar un moment en què la nostra tesi també anava prosperant i que l'òrgan d'enjudiciament la validara era, des del punt de vista professional, molt important.

D'altra banda, jo no hauria tingut cap problema a celebrar aquest judici. És més, per a mi hauria sigut un repte professional molt important. Des del punt de vista tècnic, l'hauria gaudit molt, perquè era un cas que portava molt preparat per al judici. El que passa és que ens vam trobar amb un reconeixement dels fets per part d'aquestes quatre persones, que van assumir la seua responsabilitat.

Quin balanç fa del resultat de la investigació amb motiu del vinté aniversari de l'accident?

Amb la perspectiva del temps estic molt satisfeta, tant professionalment com personalment. La Fiscalia va complir la seua funció, que és fer allò que ha de fer, amb independència del resultat. Jo sempre he partit de la base que, com a fiscal, has de fer allò que consideres que has de fer, i vaig exercir l'acció penal d'aquesta manera perquè entenia que hi havia motius suficients per a fer-ho.

Els fiscals sempre comptem amb això: has de tindre la consciència molt tranquil·la, tant professionalment com personalment. També pel cas que era; crec que a tots ens va colpir moltíssim, perquè formem part de la societat.

El de l'accident del metro va ser el cas més complex que va portar en matèria de sinistralitat laboral?

Professionalment, per a mi no ha sigut el cas més complicat. Des del punt de vista tècnic he portat casos, en l'àmbit penal, més complexos. Vaig portar el cas de les morts per amiant al Port, que tenia una complexitat tècnica molt important.

Eren treballadors que morien deu o quinze anys després d'haver deixat l'empresa. El que passava era que patien asbestosi o desenvolupaven un carcinoma molt de temps després d'haver-ne eixit i, quan denunciaven —ja perquè es trobaven malament i els havien diagnosticat la malaltia, o perquè altres companys havien mort—, resultava que l'empresa no havia implantat les mesures de seguretat deu o quinze anys abans.

Aquell era un repte extraordinari. Hi havia una relació causal directa entre la falta d'implantació de mesures de seguretat i les morts, però havia transcorregut tot aquell període de latència de la malaltia. Vam concloure que hi havia un delicte de sinistralitat laboral en més d'una vintena de persones finades i en mig centenar de lesionats. També vam arribar a una conformitat.

La fiscal Adoración Cano consiguió las condenas en el procedimiento del accidente del Metro de València del 3 de julio de 2006, una tragedia que dejó 43 fallecidos y 47 heridos de la que esta semana se cumplen 20 años. Cano, una mujer seria y discreta, se incorporó a la causa junto con los fiscales Vicente Torres y Sandra Bonet, tras la reapertura del caso tras siete años de archivo, propiciada por las numerosas irregularidades en la gestión de la seguridad por parte de la empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) y espoleada por el impacto social que provocó la emisión del documental dedicado al accidente del Metro en el programa Salvados, dirigido por Jordi Évole.

La veterana fiscal, proveniente de la sección de siniestralidad laboral, aportó un enfoque que leía los hechos desde un ángulo novedoso y que acabó con un pacto de conformidad con cuatro acusados, aportando así a las familias de las víctimas una verdad judicial que contrastaba de plano con la versión oficial de FGV y de la Generalitat Valenciana: el accidente no fue inevitable, como martilleó hasta la saciedad el Gobierno de Francisco Camps. La sentencia, por la que fueron condenados cuatro directivos de la empresa pública, fue la culminación de la incansable lucha de la asociación de familiares de las víctimas del accidente de la línea 1 de Metrovalencia.

Adoración Cano, actualmente destinada en la Fiscalía Anticorrupción, recibe a elDiario.es en su despacho de la Ciudad de la Justicia de València, armada con una libreta con anotaciones sobre la causa y con su propia memoria. “A todos nos golpeó muchísimo este caso”, dice.

¿A qué sección de la Fiscalía pertenecía en aquella época?

En 2014 yo despachaba lo que nosotros llamamos el penal general, que es la tarea propia de un fiscal (el despacho de los delitos en general), y en aquella época estaba adscrita a la sección especializada de siniestralidad laboral. Esa fue un poco la razón por la cual yo entré en este caso: alguna vez había comentado con la fiscal jefa en aquel momento, que era Teresa Gisbert, la posibilidad de poder investigar este caso desde el punto de vista de la siniestralidad laboral. Como había muerto el maquinista y también la interventora, podíamos tener esta perspectiva, porque si podíamos acreditar que había riesgos que no estaban neutralizados, en este caso para los trabajadores de una empresa de transportes de viajeros como era FGV, los riesgos de los trabajadores serían los riesgos de los viajeros.

¿Cómo se incorporó al equipo de fiscales que, inicialmente, se encargaba de la causa?

Mis compañeros Vicente Torres y Sandra Bonet consiguieron reabrir el caso como consecuencia del programa de Salvados y de las deficiencias que empezaban a verse ya en el tema de las ventanas y de las ruedas. Cuando consiguieron la reapertura de la causa, la fiscal jefa me consultó si quería entrar en el caso para darle esa perspectiva. Se ve que se acordó de aquel comentario que le había hecho. Era un caso que se archivó en 2007 y se reabrió oficialmente en enero de 2014, lo cual quiere decir que llevaba siete años ya archivado. Pensé que yo podía aportar alguna luz y al final dije que sí. Al principio estábamos Vicente Torres, Sandra Bonet y yo, las primeras diligencias fueron un poco entre los tres, y después ya me encargué yo, dándole esa perspectiva de siniestralidad laboral.

Los siete años que habían transcurrido desde el archivo era una circunstancia a tener muy en cuenta

¿Cómo afectó el archivo inicial de la causa a la investigación de los hechos una vez se reabrió?

Habían pasado siete años desde el archivo, y claro, esto era una circunstancia a tener muy en cuenta. Y también había que ver cómo iba a reaccionar el juez de instrucción, porque era un caso que ya estaba cerrado y en aquel momento se reabría. Yo sabía que iba a haber dificultades naturales. Pero sí que pensaba que dándole esta nueva perspectiva, la cosa podría, al menos, discurrir por los trámites normales de una investigación, aunque empezamos a ver que no, que la tesis del órgano de instrucción era la misma. Entonces fue una, digamos, reinstrucción, muy trabajosa porque era un poco ir a contracorriente. Sí que es verdad que el órgano de instrucción accedió a la práctica de algunas diligencias al principio, pero después ya, conforme iba resolviendo, también eran archivos y teníamos que ir interponiendo los recursos a la Audiencia [Provincial de Valencia], que estimó los recursos de la Fiscalía y también de las acusaciones, que tuvieron un papel muy importante, aunque esta perspectiva de siniestralidad laboral sí que era más propia de la Fiscalía.

¿Cómo aplicó el nuevo enfoque desde su especialidad?

Desde la Fiscalía empezamos a estudiar todo el bloque normativo y el estándar de seguridad que debería haber tenido la línea. Para lo cual tienes que hacer un estudio, que también fue bastante trabajoso, de la normativa autonómica y también de la estatal y de la europea (había ya en aquella época una normativa europea que se podía aplicar). Tienes que hacer un estudio de todo este bloque normativo y ver si este estándar de seguridad era aplicable a la línea que teníamos aquí. Y llegamos a la conclusión de que, efectivamente, era aplicable porque teníamos, por un lado, la Ley del Sector Ferroviario estatal que, conforme a la cláusula de supletoriedad estatal de la Constitución, cuando hay una laguna legislativa en una comunidad autónoma, y esa misma materia está normativizada estatalmente, se tiene que aplicar la normativa estatal. Y, por otro lado, la Ley del Sector Ferroviario estatal permitía también la aplicación de las directivas de la Unión Europea sobre seguridad ferroviaria, que en aquella época ya se habían dictado (teníamos una del 2001 y otra del 2004). La del 2001 ya era sobre seguridad, pero la del 2004 era muy detallada sobre esa materia. Nosotros llegamos a la conclusión de que esta directiva también era aplicable en este caso.

Había un desequilibrio muy importante entre la directiva europea y la normativa autonómica

¿Por qué?

Porque la Ley del Sector Ferroviario estatal había implementado la del 2001, pero no había implementado la del 2004. Y cuando una directiva no está implementada por el Estado en cuestión, en este caso la directiva es directamente aplicable, siempre y cuando no tenga condiciones y sea muy precisa y muy detallada (y esta lo era). Nosotros llegamos a la conclusión de que la directiva de 2004, la más detallada, era o podía ser aplicable al caso del accidente del Metro. Ahí fue cuando vimos que el bloque normativo de la Unión Europea y del Estado no tenía nada que ver con la legislación [autonómica] que teníamos. Había un desequilibrio muy importante.

¿En qué se traducía ese desequilibrio?

Teníamos el Reglamento General de la Circulación, desde el momento de la creación de FGV en 1986 y en el que solo se había introducido una reforma en el año 2000. El Reglamento General de la Circulación, prácticamente, no era una norma, no preveía nada en materia de seguridad. Había una laguna completa en materia de seguridad.

Hubiera pasado lo que hubiera pasado con el maquinista, había maneras de haber neutralizado el riesgo de velocidad

¿Cómo se aplicaba concretamente a los hechos del accidente del 3 de julio de 2006?

Cuando vimos este desequilibrio del estándar normativo y lo aplicamos al caso que teníamos del Metro, en el que el riesgo de velocidad no se había neutralizado de ninguna forma, mi perspectiva era que, pasara lo que pasara o hubiera pasado lo que hubiera pasado con el [fallecido] maquinista, había maneras de haber neutralizado el riesgo de velocidad. Es decir, si el maquinista llegaba en el tren a 80 o 89 kilómetros por hora, como pasó en el caso del accidente, había formas para poder neutralizar el riesgo de velocidad.

La famosa baliza…

Ya se reclamaba en las directivas y en la Ley del Sector Ferroviario estatal. La compañía tenía que tener un sistema de gestión de la seguridad que identificara todos los riesgos. Lo que pasa es que la ley estatal, como no había implementado la directiva de 2004, no tenía todo el detalle. Sí que era una ley, y está en la sentencia, que ya podíamos usar, pero realmente el detalle estaba en la directiva (la del 2004, que todavía no estaba implementada). De hecho, la de 2004 la asimiló o la implementó el Reglamento del Sector Ferroviario estatal. La de 2007 ya había pasado el accidente. Por lo tanto, se tenía que jugar con toda la normativa, teniendo en cuenta también la fecha del accidente. Pero esa directiva, desde nuestro punto de vista y jurisprudencialmente, era directamente aplicable. Era una directiva muy detallada de cómo tenía que hacerse un sistema de gestión de la seguridad en la línea.

¿Cómo se aplicaba en otras comunidades autónomas?

Comprobamos que, en aquella época, el País Vasco, Catalunya o Andalucía tenían ya sus propias leyes de seguridad del sector ferroviario de sus vías autonómicas, que se hacían eco de las directivas. Lo cual quiere decir que, a pesar de la legislación estatal, estas comunidades ya tenían dictadas leyes que tenían como referencia, o como estándar normativo, las directivas europeas. Por lo tanto, esto abonaba la tesis de que la directiva de 2004 también era directamente aplicable. Cuando veías el estándar es cuando llegabas a la conclusión de que no podíamos saber lo que le había pasado al maquinista, pero sí podíamos llegar a la conclusión de que, pasara lo que pasara (si había sido una distracción suya, no sabemos lo que pasó), se habría tenido que neutralizar el riesgo de velocidad. Y el riesgo de velocidad en la línea se neutraliza a partir de un sistema de gestión de la seguridad como es debido.

¿Qué papel tuvo la Inspección de Trabajo?

También investigamos esa vía de la Inspección de Trabajo; es decir, qué decía la Inspección de Trabajo sobre la muerte de dos trabajadores. Tuvo que levantar un acta de infracción y también detectó el riesgo de velocidad. Por lo tanto, se tenía que buscar cuál era el plan de prevención de riesgos laborales que tenía la propia FGV. Y cuando pedimos el plan de prevención de riesgos laborales de FGV, fue cuando vimos que prácticamente no había, más allá de algo de riesgo psicológico, pero no en lo que era la prestación de la actividad, que era donde estaba el riesgo de velocidad, de descarrilamiento o de volcado (estos tres riesgos se pusieron de manifiesto en el accidente). Porque un tren puede ir a más velocidad y no descarrilar. Puede ir a más velocidad y descarrilar. Y puede ir a más velocidad y descarrilar y volcar. Aquí había tres riesgos y ninguno de los tres estaba neutralizado.

¿Qué elementos aumentaron el riesgo?

En la parte del material rodante y de las ventanas detectamos que había defectos muy graves. Las ruedas eran antiguas y se habían cambiado sin homologación del fabricante. También estaba el problema muy importante de las ventanas y explicaré por qué. Se había ampliado el grosor de las ventanas, pero el sistema de fijación era el mismo. Por lo tanto, lo que pasó es que con el riesgo de la velocidad, cuando el tren descarrila, se va contra la pared, que, curiosamente, actúa como protección, pero claro, en aquel momento las ventanas se descorren, porque no estaban bien fijadas y porque no se había homologado el sistema de sujeción.

¿Qué provocó que las ventanas no estuvieron homologadas?

Se descorren y, en ese momento, ya salen pasajeros por las ventanas (lo sabíamos por algunas declaraciones de supervivientes). Era una línea muy peligrosa: ese tramo de Plaza de España a Jesús, era muy peligrosa por varias razones. Primero, porque no solo había una curva; había tres curvas de radio corto. Después, no estaba garantizada la velocidad en el tramo. Había una velocidad de 40 kilómetros por hora, que era la de la curva, pero también había una velocidad de 60 en el túnel, que tampoco estaba garantizada.

Al volcar es cuando las ventanas, que no actúan como protección en ningún momento, ya no están y se produce el resultado de más mortalidad y más horrible

Esta línea va primero en aéreo y después va en subterráneo y, cuando entra en subterráneo, tiene la pared que actúa como protección, pero llega un momento que tiene la confluencia en las líneas 3 y 5, y ahí hay un lecho de vías. En el momento en que el vagón descarrila, se descorren las ventanas, empiezan a salir [expulsados] viajeros, pero la pared se acaba por esta confluencia de vías. Y con la confluencia de vías entonces el convoy, que ya venía descarrilado, vuelca. Al volcar es cuando las ventanas ya no están y se produce el resultado de más mortalidad y más horrible. La ventana no actúa como protección en ningún momento. Si hubiera continuado la pared, no sabemos qué habría pasado, pero una hipótesis es que, si no se descorre la ventana, habría habido traumatismos, quizás algún muerto y algún lesionado. Pero es que claro, al salir las ventanas, quedaron a merced de las vías. Después pasa el segundo convoy y pasó lo que pasó.

¿Fue una suerte de desgraciada tormenta perfecta?

En los accidentes laborales, normalmente, no falla una cosa, suelen fallar varias. Cuando leías qué era el estándar de seguridad que se reclamaba, veías que todo esto estaba. Yo venía de siniestralidad laboral y nosotros sabemos lo que es un plan de prevención de riesgos laborales y todas las actividades están reflejadas al detalle.

¿Cómo era el plan de prevención de FGV?

Nos encontramos con un plan de prevención de riesgos laborales de dos folios, con riesgos no evaluados (por supuesto, la velocidad no estaba evaluada), otros que estaban incorrectamente evaluados y otros que eran frívolos. Se podía decir que FGV no tenía plan de riesgos laborales, más allá de alguna cuestión psicológica de los maquinistas. También averiguamos en la investigación que había habido infracciones desde el punto de vista del acceso a la conducción del maquinista (que, desgraciadamente, falleció en el accidente). Había sido primero agente, después interventor y, finalmente, maquinista. En los defectos de seguridad que se denunciaban, también por el Comité de Seguridad, se decía que la manera en que accedían los maquinistas a la conducción era poco rigurosa, que tenían muy pocos días de prácticas y que la formación era deficiente.

Se podía decir que FGV no tenía plan de riesgos laborales

¿Se investigó el acceso del maquinista al puesto de trabajo?

Pedimos los exámenes que había pasado el maquinista (sí que sabíamos que era apto) y FGV no los aportó. No supimos si, efectivamente, había pasado pruebas o no había pasado pruebas, porque les preguntamos y no las aportaron. El sistema era deficiente porque había tenido muy pocos días de formación y muy pocos días de prácticas. Una cosa que llamaba mucho la atención era que una persona que llevaba dos meses escasos de experiencia en la conducción (en un coche llevaría una L) estaba ya en la línea 1, que no tenía ni protección continua ni tampoco protección puntual de la velocidad y era una de las más peligrosas de FGV. Por lo tanto, era algo que no se explicaba. Realmente, era todo un continuo de infracciones y llamaba la atención como a un conductor novel lo pueden poner en una línea que no tiene protección de riesgos.

¿Había hecho algo bien FGV?

FGV sí que había implementado en 2005 un servicio que se llamaba la Dirección para la Auditoría y la Seguridad (Dase). Había sido creado meses antes del accidente y no pudieron acreditar que desde el organismo se había hecho algo.

¿Qué papel tuvo el Comité de Seguridad de FGV?

Otra de las tareas de investigación muy importantes en este caso fue el estudio del Comité de Seguridad, de cómo funcionaba, porque en siniestralidad laboral sabemos que para los accidentes esto es muy importante desde el núcleo, digamos, de cómo funciona la seguridad en una obra o en una industria. Los comités de seguridad tienen representación tanto de la empresa como de los trabajadores o de los sindicatos. En este Comité de Seguridad también pudimos ver que se hablaba de los riesgos de la velocidad en la línea y que se hablaba de que hacían falta balizas. Se debatía, pero no se decidía. Pero sí que se puso de manifiesto la famosa reunión que había habido de los maquinistas reclamando la seguridad en la línea. Por lo tanto, el Comité de Seguridad era el único organismo que tenía FGV al cual podíamos, de alguna manera, reprochar cuál había sido su conducta, desde el punto de vista penal, en conocimiento y que no había actuado, teniendo en cuenta cuál era la normativa o el estándar de seguridad ferroviaria en aquel momento. En la sentencia de conformidad, a FGV la condenaron también por el delito de siniestralidad laboral. Era muy importante, y quedó demostrado, que el riesgo de los trabajadores era el riesgo de los viajeros en una empresa de transportes.

FGV también fue condenada por el delito de siniestralidad laboral

¿Cómo se llegó a las conformidades?

De todos los que estaban acusados había cuatro personas que resultaron condenadas, pero después había tres más del Comité de Seguridad que pertenecían a la parte sindical y la gerente, que también formaba parte. Nosotros, cuando empezaron las negociaciones para la conformidad, lo que valoramos fue reprochar la conducta a las personas que tenían poder de decisión desde el Comité de Seguridad, no solo por el hecho de estar en el Comité de Seguridad sino porque tuvieron poder de decisión. La razón por la cual, cuando ya se llegó a la conformidad, retiré la acusación para las tres personas que representaban a los sindicatos era porque ellos no tenían poder de decisión: sabían lo que pasaba, pero no tenían poder de decisión.

¿Por qué se excluyó a la gerente de FGV, Marisa Gracia?

Las cuatro personas condenadas (el director de la Dase, el director de explotación, el director de la oficina técnica y el jefe de la línea 1) sí tenían poder de decisión. La gerente, efectivamente, tenía poder de decisión, es evidente, y además está presente en el Comité de Seguridad, pero ella decía que había delegado todo lo que tenía que ver con las tareas de seguridad. Y, cuando ves cómo se desarrollaban los comités de seguridad, era cierto que ella solo iba el día siguiente de que se produjera un accidente y le decían lo que pasaba. Las cuatro personas que resultaron condenadas redactaron un escrito (y consta también en el escrito de acusación de conformidad y en la sentencia) asegurando que no habían reportado a la gerente las deficiencias con el detalle que le tendrían que haber reportado. Y esto ponía de manifiesto que la gerente podía no tener lo que en derecho penal llamamos una responsabilidad objetiva (es decir, que ella no había conocido hasta este punto las deficiencias de la línea como para implementar las medidas de seguridad). Esa fue la razón por la que vi posible, desde el punto de vista técnico y jurídico, que la gerente pudiera quedar fuera.

¿No fueron bajas o ínfimas las penas?

Yo no creo que las penas fueron tan bajas, esto lo tuve en cuenta a la hora de llegar a la conformidad. Eran penas por debajo de dos años [de prisión], pero tenemos que tener en cuenta que el caso pasó siete años inactivo. Lo que sí que tenía claro era que no debía quedar en una multa, tenían que llegar a penas privativas de libertad, con independencia de que después podrían suspenderse. Yo creo que las penas no fueron tan ínfimas como se ha dicho, que se consideren penas ínfimas para un homicidio imprudente no lo acabo de compartir.

Que se consideren penas ínfimas para un homicidio imprudente no lo acabo de compartir

¿Cómo influyó el hecho que fuera un asunto tan delicado desde el punto de vista social y político?

Este juicio tenía un interés público indudable, esto no se puede esconder. Efectivamente era así, pero en el momento en que se planteó esta negociación, que fue un mes antes del juicio, como suelen gestarse estas conformidades, tuve mucho en cuenta todas estas circunstancias. Ponderé a qué penas llegaba, a qué personas dejaba y a qué personas retiraba la acusación. Creo que técnicamente, al retirar el caso de la gerente, ponderé bien cuál podría ser el resultado de la sentencia. Tenía que ponderar también como iría el juicio, porque este juicio tenía una carga mediática muy importante y, también, tenía una carga política muy importante, que nosotros en ningún momento hemos puesto de manifiesto en la investigación

¿Y qué papel jugaron en la conformidad las acusaciones que representaban a las víctimas del accidente?

Sobre todo tuve muy en cuenta también la postura de las víctimas, que estuvieron presentes en todas las conversaciones y accedieron a la conformidad. Por lo tanto, ponderé también su consentimiento, su conformidad y la de mis superiores.

Las víctimas estuvieron presentes en todas las conversaciones y accedieron a la conformidad

Aunque sea una mera hipótesis, ¿qué podría haber aportado la celebración del juicio?

Los únicos aspectos que yo creo que el juicio sí que habría puesto encima de la mesa son, digamos, las lagunas de la investigación: [la desaparición del] libro de averías, la caja negra o [el lugar exacto donde se encontraron] los cuerpos de la interventora y del maquinista. Esto lo supe porque yo iba viendo lo que pasaba en la segunda comisión de investigación de las Corts Valencianes (había testigos que nos podían servir en la instrucción) y entonces me encontré con que, por ejemplo, la primera enfermera del SAMUR que bajó a las vías aseguró que los cuerpos del maquinista y de la interventora estaban en el vagón; en cambio, según la instrucción, estaban en las vías.

Según el atestado policial, concretamente.

Estaban en las vías, esto podría ser que la Policía, efectivamente, hubiera bajado los cuerpos. Todo esto habría salido en el juicio, porque la enfermera estaba embarazada de siete u ocho meses, bajó la primera a las vías y el testigo era completamente verosímil y creíble. La Policía lo habría tenido que aclarar; también sobre el libro de averías o sobre si el convoy estaba más o menos custodiado. Todo esto nos habría aportado indicios que la empresa ocultaba, pero era la empresa investigada y la empresa investigada normalmente no te pone una alfombra roja. Nos habría aportado indicios, pero nosotros lo que teníamos que acreditar era que el estándar de seguridad no se cumplía antes del accidente. Esto era lo que teníamos que asegurar y esto es lo que yo creo que acreditamos. También había que contar con las tesis de las defensas. Claro, las defensas no consideraban la normativa aplicable ni el órgano instructor consideraba la normativa aplicable, por eso tampoco deducía responsabilidades.

La empresa investigada normalmente no te pone una alfombra roja

¿Cómo valora, retrospectivamente, el pacto de conformidad?

Yo creo, en mi modesta opinión, que hay que poner en valor este tipo de conformidades: se producen después de mucho trabajo, de una tarea muy importante, podríamos decir a contracorriente, porque el órgano instructor no participaba de la tesis. Fue todo a base de recursos, recursos y recursos. Y, afortunadamente, la Audiencia [Provincial de València] era la que iba marcando el camino, como a veces pasa en otros casos. Claro, no es lo mismo investigar un caso del lado del órgano instructor, que es más ligero como si dijéramos, que a contracorriente. Yo creo que llegó un punto en el que nuestra tesis también estaba prosperando y que el órgano de enjuiciamiento dijera que sí, desde el punto de vista profesional, era muy importante. Por otro lado, yo no habría tenido ningún problema en celebrar este juicio. Es más, para mí habría sido un reto profesional muy importante, desde el punto de vista técnico hubiera disfrutado mucho, era un caso que iba muy preparado para el juicio. Lo que pasa es que nos encontramos con un reconocimiento de hechos por parte de estas cuatro personas, que asumieron su responsabilidad.

¿Qué balance hace del resultado de la investigación con ocasión del vigésimo aniversario del accidente?

Con la perspectiva del tiempo estoy muy satisfecha profesional y personalmente. La Fiscalía cumplió con su función de hacer lo que tiene que hacer con independencia del resultado. Yo siempre he partido de la base, profesionalmente, de que como fiscal tienes que hacer aquello que consideras que tienes que hacer y ejercí la acción penal de este modo, porque consideraba que tenía motivos suficientes para hacerlo. Los fiscales contamos siempre con esto, tienes que tener la conciencia muy tranquila profesional y personalmente. También por el caso que era, creo que a todos nos golpeó muchísimo, porque formamos parte de la sociedad.

¿El del accidente del Metro fue el caso más complejo que llevó en materia de siniestralidad laboral?

Profesionalmente para mí no ha sido el más complicado. Técnicamente he estado en casos, desde el punto de vista penal, más complicados. Llevé el caso de los muertos por el amianto en el Puerto, que era de una complejidad técnica muy importante. Eran trabajadores que morían 10 o 15 años después de haber salido de la empresa; entonces lo que pasaba era que sufrían la asbestosis o desarrollaban el carcinoma mucho después de haber salido de la empresa y, cuando denunciaban, cuando ya se sentían mal y ya tenían la enfermedad o cuando otros habían muerto, la empresa no había desarrollado las medidas de seguridad hacía 10 o 15 años. Esto era un reto extraordinario y había una relación causal directa entre la falta de implementación de medidas y las muertes, pero había transcurrido todo ese periodo de latencia de la enfermedad. Concluimos que había un delito de siniestralidad laboral en más de una veintena de fallecidos y en medio centenar de lesionados. También llegamos a una conformidad.

Fotogalería de la manifestación de los docentes valencianos de este lunes en València

José María Tomás Llavador parla a poc a poc, però amb una convicció que no deixa espai per a ambigüitats. Ja fa dècades que exerceix com a arquitecte i, des d’aquesta experiència, observa la crisi de l’habitatge no com un fenomen conjuntural, sinó com un problema estructural que ha deixat de ser únicament urbanístic i ha esdevingut —diu— “una urgència quasi democràtica”.

Ho fa, a més, en un moment en què ha decidit fer un pas al capdavant. Després de setmanes de converses amb col·legues, confirma que prepara la seua candidatura per a presidir el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, una decisió que vincula directament amb la falta de veu del col·lectiu en un dels debats centrals de la societat actual. “L’habitatge és la nostra funció principal com a arquitectes”, sosté. I, no obstant això, lamenta que el col·legi haja romàs absent. “No ha intervingut en cap proposta ni en el diàleg amb l’Administració. No sabem què pensa”.

Aquest silenci institucional és, per a ell, un dels motius que expliquen el seu salt a l’arena col·legial.

Tomás Llavador no defuig el diagnòstic. La falta d’accés a l’habitatge afecta tant la ciutadania com els mateixos professionals. L’arquitectura, recorda, té en l’habitatge el seu eix central, però el sistema actual no garanteix aquest dret bàsic. Davant això, planteja una mesura concreta i d’aplicació immediata: impulsar habitatge públic de lloguer a preus realment assequibles. “Ha de situar-se per davall d’un terç del salari mínim”, explica, fixant un llindar clar perquè la solució siga efectiva.

El problema, com tantes vegades, és el sòl. I ací introdueix la seua proposta clau: mobilitzar el sòl dotacional destinat a educació o altres usos sense utilitzar i que ja està en mans de l’Administració. “El sòl dotacional no utilitzat pot transformar-se en habitatge social de lloguer. És un procés relativament ràpid”, afirma.

A parer seu, no es tracta de substituir el mercat privat —que continuarà produint habitatge lliure—, sinó que l’Administració assumisca el seu paper com a promotora en l’àmbit social, siga mitjançant empreses públiques, consorcis o fórmules de col·laboració.

El pas avant: la candidatura “del canvi”

La crítica al col·legi no és retòrica. És el punt de partida del seu projecte. “En les pròximes setmanes anunciaré la meua candidatura a presidir el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València”, confirma. Parla d’un “canvi profund” en el paper de la institució, tant cap a dins —en defensa de la professió— com cap a fora —en la seua interlocució amb la societat i les administracions—. La candidatura, explica, està gestant-se juntament amb un grup d’arquitectes i arquitectes que comparteixen aquest diagnòstic.

La seua primera mesura, si ix elegit, seria precisament activar aquest diàleg que ara troba a faltar: convocar reunions per a plantejar propostes concretes sobre habitatge públic i obrir canals estables amb l’Administració.

Però l’habitatge no és l’únic front. Tomás Llavador dibuixa un panorama preocupant per a la professió, marcat per la precarietat i la degradació de les condicions laborals. Denuncia que l’actual política de contractació pública, centrada a fer prevaldre el preu, ha afonat els honoraris fins a nivells insostenibles. “Hi ha contractes per davall fins i tot dels convenis salarials”, adverteix.

Les conseqüències són directes: pèrdua de qualitat en els projectes, precarització dels estudis i una fugida constant de talent jove cap a altres països europeus, malgrat l’alt nivell de formació a les escoles valencianes. Per a revertir aquesta situació, reclama un compromís institucional clar: que les administracions garantisquen honoraris dignes en els concursos públics des del primer dia. “No es pot treballar a pèrdues”, resumeix, com, a parer seu, aboca la llei de contractes públics.

Arquitectes jubilats: pensions insuficients

Un dels punts més durs del seu diagnòstic apareix en parlar dels arquitectes jubilats. Descriu un sistema que, al seu judici, ha fallat en l’essencial. “Tenim pensions entre 400 i 900 euros”, assenyala, xifres que situen molts professionals per davall de la mitjana del sistema espanyol. L’origen del problema, explica, rau en una aplicació deficient del model de mutualitat. I, de nou, critica la falta de reacció del col·legi davant aquesta situació. La seua proposta implica obrir un procés d’escolta i diàleg amb els afectats per a construir solucions que garantisquen una jubilació digna.

Més enllà de l’habitatge i la professió, Tomás Llavador també es deté en l’evolució urbana de València. Considera que el procés de conversió en zona de vianants ha quedat a mig camí, especialment en el centre històric i en els antics nuclis de barri. Més que grans intervencions, defensa una transformació més profunda en la manera d’entendre l’espai públic: no sols com un lloc de trànsit, sinó com un espai de vida ciutadana.

El prolífic arquitecte de València, que té mig cor en el municipi de Bocairent, sap de què parla quan opina d’urbanisme. És l’autor del redisseny de la plaça de la Reina de València, que va passar de ser un pàrquing d’autobusos i taxis intransitables, a ser una de les places més concorregudes de la capital. Fa poc, també ha sigut l’autor de la rehabilitació del mític Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València.

José María Tomás Llavador habla despacio, pero con una convicción que no deja espacio para ambigüedades. Lleva décadas ejerciendo como arquitecto y, desde esa experiencia, observa la crisis de la vivienda no como un fenómeno coyuntural, sino como un problema estructural que ha dejado de ser únicamente urbanístico para convertirse —dice— en “una urgencia casi democrática”.

Lo hace, además, en un momento en el que ha decidido dar un paso al frente. Tras semanas de conversaciones con colegas, confirma que prepara su candidatura para presidir el Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia, una decisión que vincula directamente con la falta de voz del colectivo en uno de los debates centrales de la sociedad actual. “La vivienda es nuestra función principal como arquitectos”, sostiene. Y, sin embargo, lamenta que el colegio haya permanecido ausente. “No ha intervenido en ninguna propuesta ni en el diálogo con la administración. No sabemos qué piensa”.

Ese silencio institucional es, para él, uno de los motivos que explican su salto a la arena colegial.

Tomás Llavador no rehúye el diagnóstico. La falta de acceso a la vivienda afecta tanto a la ciudadanía como a los propios profesionales. La arquitectura, recuerda, tiene en la vivienda su eje central, pero el sistema actual no está garantizando ese derecho básico. Frente a ello, plantea una medida concreta y de aplicación inmediata: impulsar vivienda pública de alquiler a precios realmente asequibles. “Debe situarse por debajo de un tercio del salario mínimo”, explica, fijando un umbral claro para que la solución sea efectiva.

El problema, como tantas veces, es el suelo. Y ahí introduce su propuesta clave: movilizar el suelo dotacional destinado a educación u otros usos sin utilizar y que ya está en manos de la administración. “El suelo dotacional no utilizado puede transformarse en vivienda social de alquiler. Es un proceso relativamente rápido”, afirma.

A su juicio, no se trata de sustituir al mercado privado —que seguirá produciendo vivienda libre—, sino de que la administración asuma su papel como promotora en el ámbito social, ya sea mediante empresas públicas, consorcios o fórmulas de colaboración.

El paso adelante: la candidatura “del cambio”

La crítica al colegio no es retórica. Es el punto de partida de su proyecto. “En las próximas semanas anunciaré mi candidatura a presidir el Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia”, confirma. Habla de un “cambio profundo” en el papel de la institución, tanto hacia dentro —en defensa de la profesión— como hacia fuera —en su interlocución con la sociedad y las administraciones—. La candidatura, explica, se está gestando junto a un grupo de arquitectos y arquitectas que comparten ese diagnóstico.

Su primera medida, si resulta elegido, sería precisamente activar ese diálogo que ahora echa en falta: convocar reuniones para plantear propuestas concretas sobre vivienda pública y abrir canales estables con la administración.

Pero la vivienda no es el único frente. Tomás Llavador dibuja un panorama preocupante para la profesión, marcado por la precariedad y la degradación de las condiciones laborales. Denuncia que la actual política de contratación pública, centrada en primar el precio, ha hundido los honorarios hasta niveles insostenibles. “Hay contratos por debajo incluso de los convenios salariales”, advierte.

Las consecuencias son directas: pérdida de calidad en los proyectos, precarización de los estudios y una fuga constante de talento joven hacia otros países europeos, pese al alto nivel de formación en las escuelas valencianas. Para revertir esta situación, reclama un compromiso institucional claro: que las administraciones garanticen honorarios dignos en los concursos públicos desde el primer día. “No se puede trabajar a pérdidas”, resume, como a su parecer aboca la ley de contratos públicos.

Arquitectos jubilados: pensiones insuficientes

Uno de los puntos más duros de su diagnóstico aparece al hablar de los arquitectos jubilados. Describe un sistema que, a su juicio, ha fallado en lo esencial. “Tenemos pensiones de entre 400 y 900 euros”, señala, cifras que sitúan a muchos profesionales por debajo de la media del sistema español. El origen del problema, explica, está en una aplicación deficiente del modelo de mutualidad. Y, de nuevo, critica la falta de reacción del colegio ante esta situación. Su propuesta pasa por abrir un proceso de escucha y diálogo con los afectados para construir soluciones que garanticen una jubilación digna.

Más allá de la vivienda y la profesión, Tomás Llavador también se detiene en la evolución urbana de Valencia. Considera que el proceso de peatonalización ha quedado a medio camino, especialmente en el centro histórico y en los antiguos núcleos de barrio. Más que grandes intervenciones, defiende una transformación más profunda en la manera de entender el espacio público: no solo como un lugar de tránsito, sino como un espacio de vida ciudadana.

El prolífico arquitecto de València, que tiene medio corazón en el municipio de Bocairent, sabe de qué habla cuando opina de urbanismo. Es el autor del rediseño de la Plaza de la Reina de València, que pasó de ser un parking de autobuses y taxis intransitable, a ser una de las plazas más concurridas de la capital. Recientemente, también ha sido el autor de la rehabilitación del mítico colegio mayor Lluís Vives de la Universitat de València.

Los vecinos de València rechazan la nueva normativa de apartamentos turísticos que el consistorio aprobará el próximo martes y consideran que es una “oportunidad perdida para recuèrar vivienda” para uso residencial. La Federación de Asociaciones de Vecinos duda sobre los compromisos trasladados por el consistorio, que asegura que srá prácticamente imposible abrir más apartamentos y se blindarán el 98% de las viviendas con un sistema de topes. Justo este sábado, cientos de personas se han manifestado a través de una cadena humana contra una colmena de apartamentos turísticos proyectada en los patios interiores de una edificio en el corazón de Russafa.

La norma, que ya ha superado todos los trámites a falta del sí definitivo en el pleno municipal, fija que los pisos de uso turístico no podrán superar el 2% del parque total de viviendas de cada barrio y distrito y solo podrán ubicarse en bajos o primeras plantas en edificios de uso mixto, siempre y cuando en el mismo rellano no existan viviendas. Necesitarán un acceso independiente del resto del edificio.

La Federación de Asociaciones de Vecinos apunta que la nueva redacción “deja fuera de ordenación alquileres de corta estancia, propiciando la expulsión de los residentes de sus barrios”. Consideran que la regulación no es restrictiva al no concretar medios ni instrumentos para perseguir y sancionar los incumplimientos, y porque habilita el alquiler vacacional en todos los edificios sin posibilidad de queja o denuncia.

La agrupación de entidades vecinales valora que la norma recoja algunas de sus reivindicaciones y que, en esencia, pone límites al crecimiento turístico, “un problema que se ha hecho bien visible estas Fallas, donde ha habido momentos que ni turistas ni falleros han podido disfrutar con seguridad de las mismas”. Además, aplauden el marco teórico de la norma -los 'candados' que presentó el concejal Juan Giner, un sistema de filtros excluyentes-, que establece unos limites máximos por distrito, barrio o manzana: “Es algo que se estaba esperando desde hace mucho tiempo”.

Según detalló el edil de Urbanismo y Vivienda, “de las 117 alegaciones presentadas, el Ayuntamiento ha estimado o incorporado al texto definitivo las principales peticiones de la Federación de Asociaciones de Vecinos sobre las que dispone de plenas competencias: los ratios de saturación por barrios y distritos, el censo municipal público de alojamientos turísticos, el plan de inspecciones o los mecanismos de reversión de apartamentos a uso residencial, que ya estaban previstos o han quedado reforzados en la versión definitiva”.

Sin embargo, prosigue la entidad vecinal, la norma no resuelve el problema de fondo en la ciudad: los apartamentos irregulares. “Sigue habiendo más de 9.000 apartamentos turísticos fuera de la ley. La principal oferta de alojamiento turístico de la ciudad, casi el doble que el alojamiento en hoteles, se mueve en la ilegalidad. Y este es el problema que la propuesta que tenemos delante no resuelve y con la que no podemos estar de acuerdo”, critican.

Russafa, contra una isla de apartamentos

En paralelo, en Russafa se ha creado un movimiento vecinal contra una 'isla' de apartamentos turísticos que se proyecta en el barrio. Vecinos de las calles Puerto Rico, Pintor Gisbert y Filipinas rechazan la construcción de 34 pisos turísticos en un patio que une las citadas calles, en terrenos que antaño ocupaba una nave industrial. Cientos de vecinos se concentraron este sábado frente a los edificios para frenar su construcción.

Se trata de un complejo de una treintena de apartamentos y dos sótanos con capacidad para aparcar 66 vehículos, que el vecindario considera incompatible con la convivencia en sus comunidades. La empresa promotora defiende que no eliminan vivienda residencial y que cumplen con lo que marca la normativa. El equipo de Urbanismo se reunió con algunos representantes y les aseguró que buscarían la fórmula para frenar este proyecto.

Los asistentes a la cadena humana alertan de que con el fin de la moratoria para las licencias de apartamentos turísticos “está prevista la activación de 240 viviendas turísticas sobre el barrio de Russafa y unas 5.400 en toda València”.

Arribem a Paiporta dilluns a migdia. El sol brega per eixir, però els núvols no li ho posen fàcil. Donen pluges per a les dues, amb sort, ens donarà temps de parlar amb l’artista Lluci Juan i recórrer  i visitar amb ella els voltants de la nau on, fins al moment de la dana de 2024, tenia el seu magatzem i on treballava de tant en tant.

Trobar la nau de Lluci Juan en aquest paratge, en mig d’hortes on encara es visualitza la destrossa de la riuada, no és fàcil si no coneixes el terreny, per això, Lluci Juan ve a buscar-nos a un punt de referència amb el seu cotxe —un cotxe nou i gran que lloga per a desplaçar-se sovint entre Madrid, on viu part del temps, i Aielo, on té el seu taller. La seguim amb el taxi entre horts i carrers de terra estrets. A poc a poc el paisatge de Paiporta ha anat refent-se, però estem al cor de la zona zero, on la destrossa fou descomunal. 

Arribem a la nau. Entre 2023 i octubre del 2024 Lluci Juan, vivia entre Madrid, Aielo i Paiporta, on aquesta propietat familiar li servia de magatzem i on l’artista treballava ocasionalment. Coses de l’atzar –uns actes de vandalisme i un incendi en les proximitats de la zona– van fer que Juan traslladés l’obra que tenia a la nau al seu taller d’Aielo, tot just setmanes abans de la dana. Des d’aleshores, i a causa de les inundacions, les portes de la nau, que quedà coberta de fang i vegetació, estan bloquejades i encara no hi ha pogut entrar: “Va ser un miracle que l’aigua no s'ho enduguera tot per davant, si la construcció continua en peu és per palmeres que tenim ací davant [ens assenyala amb el dit i la mirada] elles van fer de barrera natural i va aturar l’aigua i el fang”. Lluci encara s’esborrona quan pensa que en determinats moments estigueren a punt de construir una vivenda en aquesta nau. Atzarosament, no van obtenir la llicència municipal d’obres, entre altres raons, perquè la van considerar una zona inundable. I ho era.

Lluci va viure la seua infantesa i joventut a Aielo, i es traslladà a València per a estudiar Belles Arts, on feu l’especialitat d’escultura. No se’n va anar d’Erasmus  ni en llicenciar-se va pensar en viatjar a l’estranger a provar sort, sinó que tornà al seu poble. “Tenia clar que el meu projecte artístic estava vinculat al territori i a la natura, i per això vaig crear el meu taller, El Taller d’Art, a una casa gran, al poble on havia nascut i viscut gran, envoltada de natura i en un context rural. Són 120 metres quadrats on guarde de tot, material, obra acumulada, projectes en els quals estic treballant, però ara que el gaste també com a magatzem, comença a quedar-se ja una mica menut” [diu mentre somriu].

L’experiència a Madrid 

Veient-la tan avesada a viure al camp, i sabent que ara passa gran part del seu temps a Madrid, li pregunte com és la vida Madrid a la gran ciutat, i com resultat obrir-se camí com a artista plàstica tan arrelada al territori en una gran ciutat. “La veritat és que tenia els meus dubtes, una ciutat nova, una altra llengua, però he tingut sort perquè ja estava en contacte amb gent de Madrid per les xarxes socials i m’hi he sentit de seguida molt ben acollida. Madrid m’ha sorprès per a bé, em feia més por del que realment ha estat”.

Amb tot, i sabent que el taller d’Aielo se li queda petit, m’intriga saber com s’ho fa per a treballar a Madrid, on es complica molt trobar espais grans accessibles: “Allà em toca treballar en una habitació, i en comparació [riu] encara és pitjor, però m’organitze i a Madrid faig el treball d’ordinador i la vida social, i me’n vinc a Aielo per crear obra i treballar en els projectes que duc entre mans”. Lluci obri el maleter del cotxe i ens el mostra: “és una mena de casa flotant, ja veieu com el duc, fet un croquis, ple fins al sostre”. Agafa unes caixes i les col·loca a terra per tal de mostrar-nos part del seu treball més recent, Paiporta, Memòria del fang. 

L’homenatge de Lluci Juan a les víctimes de la dana

De dins del maleter ixen les caixes de fusta on transporta la seua obra, tot va al mil·límetre, encaixat perquè res no es trenque: “Els escultors sempre hem d’invertir tant de temps i diners en l’embalatge i en el transport de l’obra com en l’obra mateixa” [comenta mentre riu]. I ens ensenya unes peces de fang extretes dels voltants de la seua nau amb les petjades dels gossos de rescat que buscaren les víctimes de la riuada: “Ha estat complicat coure-les —explica—perquè no és un fang per a fer peces d’art, sinó un fang ple de llim i es trencava molt fàcilment. Vaig haver d’agafar les mostres amb un encofrat i transportar-les amb molta cura. Ara, amb una ajuda que he rebut del Ministeri de Cultura, he pogut construir aquestes caixes on les puc dur amunt i avall, perquè són ben fràgils, però al principi era més complicat perquè era un projecte fet íntegrament amb els meus recursos”.

El passat mes d’octubre, i amb motiu del primer aniversari de la dana, LLuci Juan va presentar el seu treball Paiporta, Memòria del fang a la galeria Freijo de Madrid en homenatge a les víctimes de la dana: les peces de fang que recullen la memòria van ser acompanyades de testimonis reals llegits de manera col·lectiva. A la cita —un muntatge artístic que Lluci durà pròximament a Paiporta— van acudir també representats de “7291 Verda y Justicia”, entre altres col·lectius.

Després d’anys d’activisme i treball cultural arrelat al seu territori, l’obra de Lluci Juan comença a fer-se lloc en alguns espais de l’art contemporani: “Potser ara estic fent l’Erasmus que no vaig fer en el seu moment” [bromeja l’artista].  En tot cas, el seu treball ha trobat una bona acollida a Madrid. De fet, Lluci Juan va estar present en ARCO 25 amb una acció artística on va visualitzar la situació de precarietat en què es troben les artistes afectades per la dana amb una performance en què utilitzava el fang de la riuada. Artistes a qui l’associació valenciana d’Artistes Visuals, AVVAC, de la qual Lluci n’és membre, ha ajudat a refer-se de la desfeta causada per la riuada.

Treballar l’art de manera col·lectiva

Des de sempre, i ara combinant-ho amb la seua vida a Madrid, Lluci Juan ha optat per treballar l’art des d’un entorn rural, concretament arrelada a la seua comarca, la Vall d’Albaida, “on hi ha un moviment artístic i cultural interessant”, com explica. El Taller d’Art d’Aielo ha estat i és, de fet, un punt d’encontre amb altres artistes dels voltants i de més enllà, un espai de creació i de resistència. Al capdavall, Juan entén l’art com una eina de transformació i de rebel·lió, de resposta davant del malestar i de les injustícies socials.

En el Taller d’art, una casa antiga de poble, guarda obra i molts records: “Sempre he defensat l’art des del territori i la perifèria, les meues obres funcionen com actes de resistència, tracte de qüestionar estructures de poder, el patriarcat, i el model de vida a què ens mena el capitalisme, a més, sempre he treballat en col·laboració amb col·lectius socials i amb membres de la meua comunitat per crear peces tant col·lectives com personals”. 

Parlem del món del galerisme, el qual, apunta l’artista valenciana, viu encara una mica d’esquena a l’art no urbà: “són encara pocs els artistes que treballen aquest àmbit, però, a poc a poc l’art contemporani comença a mirar cap al món rural, i tu, com a artista, també has d’estar en contacte amb les galeries. De fet, estic fent col·laboracions puntuals amb algunes galeries, i presentant projectes a concursos i convocatòries que puguen ajudar a promoure la meua obra, perquè la venda és complicada”. 

Descriure la pràctica artística de Lluci Juan no és fàcil, diria que és un equilibri entre la reflexió conceptual i la sensibilitat estètica. El seu projecte artístic — proper a la idea dels drets culturals, entenent que no hi ha alta i baixa cultura i que tothom té dret a la cultura— està estretament vinculat a l’experiència personal i també social, col·lectiva, i part de la seua obra és el resultat de transformar experiències viscudes i materials diversos amb significat simbòlic en reflexions sobre la sostenibilitat i la justícia social.  

El resultat és un treball en constant moviment i experimentació, una obra artística amb arrels en les tradicions locals, però amb una visió crítica que la fa global, perquè la millor manera de ser universal és no girar l’esquena a allò que tenim més a prop.

Un espai carregat de memòria

Lluci Juan és una dona compromesa amb el que fa, apassionada, decidida a buscar un sentit a la vida a través de l’art i viceversa. Passegem al seu costat mentre ens mostra els voltants de la nau i ens explica com va sorgir el projecte Paiporta, Memòria del fang.

Em criden l’atenció les seues mans, grans i treballades, amb les ungles pintades de blanc i negre de manera alterna. Contrasten amb els camells delicats i el seu cos menut i prim. Són les mans d’una escultora que igual dibuixa que pinta, que treballa el fang o la fusta. Va vestida amb un pantaló texà i una samarreta negres que fan el seu cos encara més prim i es posa una camisa, també negra, per a eixir en els fotos. Té una femineïtat natural. 

Avui hi ha una llum especial, com si anunciés pluja, quin cosa, justament ací! El blau del cel, el verd de la vegetació, el negre de la seua roba i el roig dels seus llavis són, tot plegat, imatges amb força que Jesús fotografia amb atenció, sempre atent al gest inesperat.

Ens acomiadem de Lluci i anem a la recerca del taxi que ens durà de tornada a València. De camí passem per davant de l’antic camp de futbol, El Palleter, totalment arrasat des de la riuada. Continuem caminant i visualitzem uns matalassos amuntegats formant dues columnes grans en terra, com dues escultures de la memòria enmig del no res. És una imatge que impacta. Ens aturem per fer-ne unes fotos i li comente a Jesús un instant de la novel·la d’Elsa Morante La història, on descriu els matalassos que circulaven amunt i avall per la Roma devastada per l’ocupació nazi i la guerra, matalassos que corrien per damunt dels caps, duts al vol entre quatre mans.

No em trac la imatge del cap: matalassos pegant tombs per una ciutat en runes i afamada, matalassos en carros, símbols d’exili i èxode, matalassos enmig del no res, arrossegats per la força d’una riuada. Difícil venir a Paiporta i no sentir el calfred de la tragèdia. Les seues petjades no moriran mentre artistes com Lluci Juan els donen forma i veu en el paisatge de la memòria.

La història d´És naufragi (Drassana) comença quasi com acaba, amb les mans empastifades dins d’un pastís de llima: “La primera vegada que va esclafir en un plor descontrolat estava fent un pastís de llima [...] Plorava amb tot el ser, sense jutjar-se gens, mentre llevava pinyols i feia mesures.  El cervell i el cos dissociats. Un pensant, l’altre plorant amb una desesperació que li semblava aliena, amb un crit ofegat a la gola i les mans tremoloses, brutes d’oli i farina”. 

Magda Simó arrenca així una novel·la que vibra des del principi al final i on cada capítol és una mena de relat o escena “aïllada” que, a mesura que avança la història, encaixa en un engranatge literari en perpetu moviment. Tot plegat, al meu parer, ben susceptible de dur al cinema. Però qui és Madga Simó? Jesús Císcar i jo hem quedat amb ella davant de la Llotja de València, un dels escenaris de la novel·la, per tal de conèixer millor el seu batec literari.

És una vesprada de gener plena de reflexos daurats i el sol cau sobre els carrers com el caramel d’una crema catalana. La llum de València —que hauria de cotitzar en borsa— entapissa les parets del gòtic civil de la Llotja. A l’ombra fa fred, però quan arriben, els raigs de sol consolen de tota fredor.

Magda Simó arriba amb els llavis pintats de roig —comme d’habitude—, els ulls maquillats darrere d’unes ulleres negres grans de pasta i una boina negra posada de gaidó, com una partisana. En el fons ho és, és una partisana de la literatura i del periodisme. Vestida de roig i negre, jersei roig, falda curta de quadres blancs i negres, botes baixes i còmodes negres i mitges negres, camina esperitada pel mig del carrer. És menuda i prima i les ulleres ressalten en el seu rostre de complexió clara. Els seus cabells pèl rojos llargs i esponjosos, que es perceben des de lluny, sobresurten de la boina, lleugerament arrissats en les puntes i amb un serrell perfecte. Té una imatge inconfusible. 

Si em digués que acaba de passar per perruqueria i maquillatge, m’ho creuria: va impecable. Però resulta que s’ha passat tot el dia fent encàrrecs amunt i avall, i encara no acabat. Mira per on, no se li ha mogut ni un cabell de la cara. Això sí que és art! Així que Jesús li fa unes fotografies al voltant de la Llotja i de seguida se n’anem tots tres a la recerca d’una cafeteria tranquil·la —missió no sempre fàcil— on poder conversar una estona i poder fer més fotografies.

Magda Simó va nàixer a La Jana (Baix Maestrat), un poble de menys de 1.000 habitants, a prop de Morella i a mitja hora de Tortosa i va estudiar periodisme a Barcelona: “Quan me’n vaig anar a Barcelona a penes si havia estat a València, des de La Jana hem mirat sempre més cap al nord del país que cap al sud, de fet, de fet, la gent de La Jana naixia a Tortosa”. A Barcelona es feu periodista, estudià dos màsters, treballà i, tot plegat, s’hi va estar deu anys, de 1999 a 2009. “Fou una experiència molt enriquidora, però la vida es posava complicada”. Eren anys difícils, estàvem en plena crisi econòmica, i entre això, allò, i l’amor, Simó es traslladà a València. 

Ara viu a Alfafar, però conserva molts vincles amb el seu poble, sobretot amb la família, i un accent i una parla de terres d’interior del nord del país, territoris de transició dialectal, amb unes “r” relaxades al final, uns “v” i “g” suaus i el present d’infinitiu acabat amb o, entre altres trets. Assegura que “la manera de créixer a un poble, on tothom et coneix, et fa un caràcter diferent i tens una part d’arrelament. D’adolescent i de jove vols marxar, però després sempre hi vols tornar”.

Quan començà a escriure? “Sempre he escrit, molts relats, algun premi d’institut, i novel·les que començava i deixava a mitges, però no m’havia plantejat mai publicar, en canvi, la història d’És naufragi va sorgir com un rampell i pensava que tenia entitat, no volia que es quedara al calaix”. “Així que, esperonada per una amiga, m’hi vaig posar i vaig escriure la novel·la en un any, sense a penes revisar-la ni reescriure-la perquè no hi havia temps i, a més, quan escric ho he cogut tot molt abans al cap i surt com surt”. ¿Però la va acabar contrarellotge, veritat, perquè arribà la dana, també a casa seua, just quan estava al final de la novel·la? “La dana vingué quan em faltaven molts pocs capítols i només 10 dies de termini per a presentar-me al Premi Lletraferit i clar, en arribar l’aigua a casa, la novel·la va passar al darrer pla i ens vam posar tots a traure fang del garatge, però cinc dies després la vaig reprendre i la vaig acabar a temps”. Ben justeta? “I tant justeta, al darrer moment, però tenia clar el final, així que envoltada d’un escenari catastròfic i surrealista i amb el pati gens tranquil, amb els xiquets per casa i enmig d’aquell ambient tant trist i surrealista, vaig posar-li fi. Per sort, tinc una escriptura molt lineal i no li pego moltes voltes”. Potser part d’aquella tristesa i la incomprensió davant de com havia passat una bestiesa semblant, van amarar una mica el final de la història.

“No voldria ser una crítica literària, m’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los” 

Magda Simón és una comunicadora nata i una magnífica lectora i prescriptora. Li pregunte; ¿Si quan estem malalts anem al metge i ens recepta medicines, per què no acudir a una prescriptora literària quan no sabem què llegir o per on tirar? [i riu]: “Justament! M’agrada aquesta comparació perquè jo mateixa vaig escriure un article on parlava d’això, de la figura de la prescriptora literària, no voldria ser una crítica literària, no vull fer mal a ningú ni carregar-me cap llibre, quina necessitat tindria jo, em demano. M’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los”. 

De fet, entre 2021 i 2025, Magda Simó va conduir A cau de lletra, un espai quinzenal de llibres dins del magazine matinal d’À Punt Ràdio: “agafàvem un fil temàtic a propòsit d’un llibre i fèiem entrevistes i altres pinzellades, sèries, pel·lícules, vaig poder entrevistar escriptors molt interessants, fou bonic”. Però com totes les coses bones, aquesta també s’acabà: “em proposaren fer l’espai en el magazine A poqueta nit, entre les 10 a 11 i vaig dir que no, m’estimo ser a casa a aquestes hores”.

És més que comprensible, li dic. Com la protagonista anònima de la seua novel·la, Magda Simó també és mare i sap com de complicat és poder harmonitzar feina, maternitat, vida social, sex appeal i altres romanços. “I tant, jo he pogut escriure quan he deixat de ser autònoma i tindre una subsistència coberta i no haver de treballar 10 hores o més al dia. La cambra pròpia ja la tenim, ara necessitem el temps” [diu amb certa ironia]. 

Periodista de mena, col·labora amb Lletraferit i el diari Público, fa un temps va posar en marxa, “per amor a l’art”, un digital de divulgació literària amb Ricard Chulià, que duia per nom A Cau d’orella, com no! Actualment, i des de fa pocs anys, treballa en el departament de premsa i comunicació de l’Institut Valencià de Cultura, però fou periodista free lance i autònoma durant una dècada, així que té el terreny ben apamat. “Hi ha una sensibilitat que comparteixes entre el periodisme i la literatura, però són àmbits prou separats per a mi, de fet, he escrit en poder deixar de costat el frenesí laboral del periodisme per lliure”. Descarta, però, dedicar-se exclusivament a la literatura: “És ben complicat i, en tot cas, seria estar sota molta pressió, per publicar un llibre rere un altre, i no sé si es perdria part de la diversió i el plaer que em produeix escriure relaxadament”. Probablement ja va tenir prou pressió amb haver d’acabar És naufragi en cinc o sis dies. 

El vertigen d’una primera novel·la

Assegura que quan li van comunicar amb un àudio que havia guanyat el Premi Lletraferit, s’ho va haver d’escoltar diverses vegades: “no m’ho creia, i quan es va publicar ho vivia amb molta por, ja veuràs, ara em destrossaran, pensava, i no només no fou així, sinó que el llibre fou ben acollit, i encara està viu  i em dona sorpreses, comentaris bonics a les xarxes, entrevistes com aquesta. Amb tot el que es publica, és un miracle que algú trie el teu llibre per a llegir”. Potser no li falta raó, atesa la vida curta, quasi fulminant, que tenen els llibres darrerament i l’allau de novetats. 

Agraïda de mena, honesta, senzilla, aquesta escriptora emergent s’ha enfangat, mentre treia fang, en una història contada al revés, la d’una dona jove “bastant desficaciada” que, aparentment, no té motius per fer-ho petar tot, però que, cosa insòlita, de colp i volta se’n va i deixa la família, abandona el vaixell. Ho comentem i parlem d’alguens obres de la literatura universal al voltant del tema, com ara el conte La mare de Natalia Ginzburg i El despertar de Kate Chopin. És naufragi  és també una novel·la protagonitzada per dones: una sense nom i altres, que sí tenen nom i estan arrelades al poble de l’autora, darrere d’una història real.

 “La fugida de la protagonista de la novel·la no està planificada —explica Magda— és una dona que es troba al límit de les seues possibilitat mentals i emocionals i fuig per impuls. Que hi haja dones que també ho abandonen tot, és un fet que hauríem de normalitzar, al meu poble hi havia algunes històries d’aquestes i no se’n parlava, era tabú, secret total. Moltes més se n’haurien anat, però no ho feien pel pes tan fort de la responsabilitat i la culpa que les dones hem dut sempre a sobre.” I a vostè els secrets li atrauen? “Crec que són una matèria literària potent. Mai arribes a conèixer la gent, per molt que et penses que sí, tots tenim secrets, i tirar d’aquest fil és un gran incentiu per a escriure històries”. 

“Per a mi la literatura és com un riu que se me’n du”

Rafa Lahuerta em va dir que vostè havia recomanat en un dels seus programes Demon Copperhead, de Barbara Kingsolver, i em feu il·lusió, perquè Kingsolver és una de les autores nord-americanes que més m’agraden i m’acompanya des de fa trenta anys. “A mi aquesta novel·la em va fascinar, la trobo boníssima, no he llegit encara res més d’ella, però ho faré”. I ja què estem, què ens recomana llegir, què llegeix vostè? “M’agrada molt Maggie O’Farrel, Delphine de Vigan, Shirley Jackson, Donna Tart, El jilguero, Annie Ernaux, Laila Martínez, la seua novel·la Carmoma és molt bona”. I Ginzburg? També. I entre les clàssiques? Jane Eyre i Katherin Anne Porter, una autora nord-americana del sud dels anys vint que he llegit amb passió. 

Parlem també dels seus referents dins de la literatura catalana, i assegura que li fascina Irene Solà, “la manera com se te’n du, per a mi la literatura és com un riu que se me’n du i això em passa amb pocs autors, i em dona igual el que m’estiguen contant, la història no m’importa tant, com la manera com m’ho conten”. “També m’agraden molt i recomanaria Carlota Gurt, Raquel Ricart, Maria Climent, Núria Cadenes i Joan Lluís Lluís, ho he llegit pràcticament tot d’ell, em fasina com escriu”. Li esmente Els invisibles, un llibret on, aquest autor de la Catalunya Nord desgrana amb fermesa i sensibilitat els seus lligams i estima per la llengua catalana. 

Magda Simó assegura que li agraden els llibres breus: “jo era d’acabar un llibre encara que no m’agradés i em forçava fins al final, ara ja no ho faig, i per això  els llibres breus, trobo que són d’agrair, no fan tanta mandra i els dus a la motxilla [riu de nou]. ”Fixa’t –comenta amb un somriure mig “maliciós”–, les dones solem escriure llibres curts perquè tenim menys tendència a perdre el temps i anem al gra“. Em fa riure, hi estic d’acord. De fet, Simó acaba rapidet amb alguns dels tòpics al voltant de l’escriptura: l’escriptura necessita calma, un espai i una atmosfera adients per a la creació, i molta reescriptura. Els primers llibres solen necessitar molt de treball d’edició... Ella, però, ha anat com una fletxa, ha escrit una novel·la breu amb capítols curts molt ben entrelligats, i ha fet diana.

Repasse mentalment i amb una rapidesa, potser pròpia de dona, les lectures que Magda ha esmentat i de sobte em fixe que, tret de Joan Lluís Lluís, només hi ha escriptores. No desvetllaré cap secret ni faré cap descoberta: les escriptores avui llegim moltes més autores que autors, en general. Va com va, i potser ja era hora que anés així. Per alguna cosa serà... 

Li pregunte en què està treballant actualment, em comenta que du una novel·la entre les mans, però que ara la té aturada: “la tinc una mica al calaix, en un moment de crisi –diu dibuixant una ganyota divertida— ja ho reprendré, no tinc cap pressió ni pressa”.

Des de la seua òptica, com a periodista dins del circuit de la cultura i com a prescriptora literària professional, li demane que pose el termòmetre a la literatura escrita en català al País Valencià en els darrers deu anys: “Igual que ocorre en la música, en la literatura vivim un bon moment, amb una gran diversitat d’autors i gèneres: hi ha novel·la negra, romàntica, històrica, auto ficció, bona literatura juvenil, assaig, i en molts casos publicats per editorials valencians, i tot això demostra bona salut, però potser hi ha prou a millorar encara en qüestió de suport econòmic i social a la cultura”.  

Personalment, està contenta amb els seus editors de Drassana? “Molt perquè han sabut respectar el meu model de llengua, i fins i tot l’han millorat, alhora que m’han acompanyat i ajudat en el procés d’edició, i no sempre és fàcil trobar editors així”.

Eixim de l’hotel Vincci Mercat, al carrer de la Llanterna, cada vegada queden menys llocs on poder fer una entrevista amb tranquil·litat, sense ofegar-se amb la calefacció o quedar-se gelada amb l’aire condicionat, sense la música alta i impertinent de fons, amb bon cafè, bones butaques, i, sobretot, uns finestrals des d’on veus passar la vida. 

Fa pena anar-sen, la conversa és ben agradable, però Magda Simó ha d’anar a buscar el seu fill i potser pel camí maquinarà alguna història o personatge, perquè aquesta dona és una escriptora de raça, i ho ha demostrat amb una novel·la escrita a raig, però amb fermesa, una història amarada de de dolor i impuls, tocada per unes dosis d’humor magistrals.

El periodista y excorresponsal de La Vanguardia en Bruselas Salvador Enguix no escribió Las periferias mudas (Barlin Libros, 2026) como un gesto coyuntural ni como una reacción al “ruido político del momento”. El libro nace, según el autor, de una inquietud sostenida durante años, de la observación paciente de un país que, bajo la apariencia de un Estado descentralizado, ha ido reconstruyendo un centro cada vez más poderoso (Madrid DF) y unas periferias cada vez más débiles. “Las periferias del Estado están perdiendo cada vez más capacidad de tener voz en la mesa política nacional”, resume el periodista.

El punto de partida es claro: con la excepción de Catalunya y el País Vasco, amplios territorios —entre ellos la Comunitat Valenciana— han ido quedando al margen de las decisiones estratégicas del Estado. “La Comunitat Valenciana se está empobreciendo cada año más y perdiendo capacidad de influir en las políticas del Estado”, afirma. No se trata solo de una percepción política, sino de un proceso estructural que afecta al poder económico, a la capacidad institucional y, en última instancia, a la posibilidad misma de decidir.

Enguix sitúa uno de los problemas de fondo en el desarrollo incompleto del modelo territorial surgido de la Constitución de 1978. A su juicio, aquel diseño abría la puerta a una interlocución real entre el Estado y las autonomías, pero esa promesa nunca llegó a materializarse. “El modelo territorial de la Constitución del 78 se ha quedado incompleto y ha derivado en un sistema muy perverso”, sostiene. El ejemplo paradigmático es el Senado: “El Senado no se ha convertido en una verdadera cámara territorial; al final, todo pasa por los partidos políticos”. Lejos de ser un espacio de debate entre territorios, la cámara alta acabó convertida —dice— en un elemento decorativo, incapaz de corregir desequilibrios o de influir en políticas que afectan directamente a las comunidades.

En ese vacío institucional, los partidos han ocupado todo el espacio de interlocución. Pero lo han hecho, según Enguix, desde una lógica profundamente centralista. “Los partidos tienen una mentalidad jacobina y jerarquizada que impide la influencia real de las autonomías”, explica. Las decisiones clave, desde la elección de candidatos hasta la caída de presidentes autonómicos, se toman en las direcciones nacionales. Vease como ejemplo las decisiones de dimisión de Francisco Camps o Carlos Mazón, ambos presidentes de la Generalitat forzados a dejar el cargo por presidentes del partido a nivel nacional y líderes de la oposición. El resultado es un sistema en el que las periferias solo existen políticamente en la medida en que encajan en la estrategia del centro.

De ahí surge uno de los conceptos centrales del libro: el “Sistema Madrid”. Enguix insiste en que no se trata de una impugnación de la ciudad, sino de algo mucho más amplio. “No es Madrid el problema; el problema es el Sistema Madrid”. Un entramado de complicidades políticas, económicas, judiciales, mediáticas e institucionales que refuerza la centralización del poder y reproduce una determinada manera de entender el Estado. “Madrid es España, pero España no es solo Madrid”, subraya, marcando la diferencia entre capitalidad y hegemonía.

Ese sistema se alimenta de infraestructuras radiales, de la concentración de organismos públicos y de una toma de decisiones que fluye siempre en una sola dirección. Incluso la alta velocidad ferroviaria, presentada durante años como símbolo de modernidad, aparece en el libro como un instrumento ambivalente. “La alta velocidad ha sido un instrumento de potenciación del centralismo en España”, afirma. Sin una política paralela de reequilibrio territorial, el AVE ha funcionado más como aspiradora de recursos y talento que como motor de cohesión.

En este contexto, la Comunitat Valenciana ocupa un lugar especialmente vulnerable por la infrafinanciación sistémica. Enguix habla sin rodeos de una “periferia tutelada”. “La Comunitat Valenciana es hoy una economía tutelada”, dice, y va más allá: “Si no tienes capacidad de maniobra política, la autonomía no tiene sentido”. La infrafinanciación crónica y la deuda impagable con el Estado (más d 60.000 millones en el caso valenciano) ha reducido a los gobiernos autonómicos a una gestión permanente de la escasez, sin margen para desarrollar políticas propias de innovación, diversificación productiva o impulso económico.

A esta fragilidad financiera se suma un modelo productivo cada vez más dependiente del sector servicios y una fuga constante de talento. La paradoja es evidente: “Estamos financiando universidades públicas para que el talento acabe yéndose a Madrid o al extranjero”. Profesionales altamente cualificados, formados con recursos públicos, emigran porque no encuentran un ecosistema económico capaz de absorberlos. “La fuga de talento es uno de los grandes problemas estructurales de las periferias”, insiste. El resultado es una divergencia sostenida: “Cada año los valencianos son más pobres respecto a la media española y mucho más respecto a la europea. En lugar de converger con Europa, estamos divergiendo”.

El desequilibrio no es solo económico. También es simbólico y mediático. Enguix señala la concentración del relato como una de las grandes palancas del centralismo. “El 80 % del consumo televisivo en España procede de emisiones hechas desde Madrid”. Esa hegemonía informativa provoca que los problemas, debates y prioridades de territorios como Valencia, Murcia o Andalucía apenas tengan presencia en la agenda nacional. “Los grandes debates que interesan a Valencia o Murcia no entran en la agenda mediática nacional”, lamenta. La invisibilidad refuerza el círculo: lo que no se cuenta no existe, y lo que no existe no se decide.

Pese a este diagnóstico severo, Las periferias mudas no es un libro completamente derrotista. Enguix señala una excepción que rompe la lógica general: el corredor mediterráneo. “El único éxito colectivo del País Valenciano en los últimos 25 años ha sido el corredor mediterráneo”. Un proyecto que prosperó gracias a una alianza sostenida de la sociedad civil —empresarios, cámaras de comercio, sindicatos— capaz de tejer complicidades más allá del propio territorio. “El corredor mediterráneo demuestra que, cuando hay unidad y objetivos claros, se puede ganar”, afirma.

Ahí es donde el autor sitúa la posibilidad de cambio. No en gestos simbólicos ni en discursos identitarios, sino en la reconstrucción de una alianza fuerte entre sociedad civil y actores políticos valencianos. “Sin una sociedad civil fuerte y unida, no hay posibilidad de cambio”, advierte. Y concluye con una llamada que es, al mismo tiempo, diagnóstico y advertencia: “No podemos seguir sometidos al capricho de partidos con un modelo centralizado. Sin una alianza fuerte entre sociedad civil y partidos valencianos, no habrá ningún cambio”.

Las periferias, sugiere Enguix, no han perdido la voz por accidente. La han ido perdiendo porque el sistema está diseñado para que no se las escuche. Recuperarla exige algo más que quejas: exige unidad, estrategia y un proyecto compartido de país que hoy, admite, sigue sin existir.

El periodista i excorresponsal de La Vanguardia a Brussel·les Salvador Enguix no va escriure Las periferias mudas (Barlin Libros, 2026) com un gest conjuntural ni com una reacció al “soroll polític del moment”. El llibre naix, segons l'autor, d'una inquietud sostinguda durant anys, de l'observació pacient d'un país que, sota l'aparença d'un Estat descentralitzat, ha anat reconstruint un centre cada vegada més poderós (Madrid DF) i unes perifèries cada vegada més febles. “Les perifèries de l'Estat estan perdent la capacitat de tindre veu a la taula política nacional”, resumeix el periodista.

El punt de partida és clar: amb l'excepció de Catalunya i el País Basc, amplis territoris —entre ells la Comunitat Valenciana— han anat quedant al marge de les decisions estratègiques de l'Estat. “La Comunitat Valenciana s'està empobrint cada any més i perdent capacitat d'influir en les polítiques de l'Estat”, afirma. No es tracta només d'una percepció política, sinó d'un procés estructural que afecta el poder econòmic, la capacitat institucional i, en última instància, la possibilitat mateixa de decidir.

Enguix situa un dels problemes de fons en el desenvolupament incomplert del model territorial sorgit de la Constitució de 1978. Al seu parer, aquell disseny obria la porta a una interlocució real entre l'Estat i les autonomies, però aquella promesa mai no va arribar a materialitzar-se. “El model territorial de la Constitució del 78 s'ha quedat incomplet i ha derivat en un sistema molt pervers”, sosté. L'exemple paradigmàtic és el Senat: “El Senat no s'ha convertit en una veritable cambra territorial; al final, tot passa pels partits polítics”. Lluny de ser un espai de debat entre territoris, la cambra alta va acabar convertida —diu— en un element decoratiu, incapaç de corregir desequilibris o d'influir en polítiques que afecten directament les autonomies.

En aquest buit institucional, els partits han ocupat tot l'espai d'interlocució. Però ho han fet, segons Enguix, des d'una lògica profundament centralista. “Els partits tenen una mentalitat jacobina i jerarquitzada que impedeix la influència real de les autonomies”, explica. Les decisions clau, des de l'elecció de candidats fins a la caiguda de presidents autonòmics, es prenen en les direccions nacionals. Vegem com a exemple les decisions de dimissió de Francisco Camps o Carlos Mazón, ambdós presidents de la Generalitat forçats a deixar el càrrec per presidents del partit a nivell nacional i líders de l'oposició. El resultat és un sistema en què les perifèries només existeixen políticament en la mesura que encaixen en l'estratègia del centre.

D'ací sorgeix un dels conceptes centrals del llibre: el “Sistema Madrid”. Enguix insisteix que no es tracta d'una impugnació de la ciutat, sinó d'alguna cosa molt més àmplia. “No és Madrid el problema; el problema és el Sistema Madrid”. Un entramat de complicitats polítiques, econòmiques, judicials, mediàtiques i institucionals que reforça la centralització del poder i reprodueix una determinada manera d'entendre l'Estat. “Madrid és Espanya, però Espanya no és només Madrid”, subratlla, marcant la diferència entre capitalitat i hegemonia.

Aquest sistema s'alimenta d'infraestructures radials, de la concentració d'organismes públics i d'una presa de decisions que flueix sempre en una sola direcció. Fins i tot l'alta velocitat ferroviària, presentada durant anys com a símbol de modernitat, apareix al llibre com un instrument ambivalent. “L'alta velocitat ha sigut un instrument de potenciació del centralisme a Espanya”, afirma. Sense una política paral·lela de reequilibri territorial, l'AVE ha funcionat més com a aspiradora de recursos i talent que com a motor de cohesió.

En aquest context, la Comunitat Valenciana ocupa un lloc especialment vulnerable per la infrafinançament sistèmic. Enguix parla d'una “perifèria tutelada”. “La Comunitat Valenciana és hui una economia tutelada”, diu, i va més enllà: “Si no tens capacitat de maniobra política, l'autonomia no té sentit”. L'infrafinançament crònic i el deute impagable amb l'Estat (més de 60.000 milions en el cas valencià) ha reduït els governs autonòmics a una gestió permanent de l'escassetat, sense marge per desenvolupar polítiques pròpies d'innovació, diversificació productiva o impuls econòmic.

A aquesta fragilitat financera se suma un model productiu cada vegada més dependent del sector serveis i una fuga constant de talent. La paradoxa és evident: “Estem finançant universitats públiques perquè el talent acabe anant-se'n a Madrid o a l'estranger”. Professionals altament qualificats, formats amb recursos públics, emigren perquè no troben un ecosistema econòmic capaç d'absorbir-los. “La fuga de talent és un dels grans problemes estructurals de les perifèries”, insisteix. El resultat és una divergència sostinguda: “Cada any els valencians són més pobres respecte a la mitjana espanyola i molt més respecte a l'europea. En lloc de convergir amb Europa, estem divergent”.

El desequilibri no és només econòmic. També és simbòlic i mediàtic. Enguix assenyala la concentració del relat com una de les grans palanques del centralisme. “El 80% del consum televisiu a Espanya procedeix d'emissions fetes des de Madrid”. Aquesta hegemonia informativa provoca que els problemes, debats i prioritats de territoris com València, Múrcia o Andalusia a penes tinguen presència en l'agenda nacional. “Els grans debats que interessen a València o Múrcia no entren en l'agenda mediàtica nacional”, lamenta. La invisibilitat reforça el cercle: el que no es conta no existeix, i el que no existeix no decideix.

A pesar d'aquest diagnòstic sever, Las periferias mudas no és un llibre completament derrotista. Enguix assenyala una excepció que trenca la lògica general: el corredor mediterrani. “L'únic èxit col·lectiu del País Valencià en els últims 25 anys ha estat el corredor mediterrani”. Un projecte que va prosperar gràcies a una aliança sostinguda de la societat civil —empresaris, cambres de comerç, sindicats— capaç de teixir complicitats més enllà del propi territori. “El corredor mediterrani demostra que, quan hi ha unitat i objectius clars, es pot guanyar”, afirma.

Ací és on l'autor situa la possibilitat de canvi. No en gestos simbòlics ni en discursos identitaris, sinó en la reconstrucció d'una aliança forta entre societat civil i actors polítics valencians. “Sense una societat civil forta i unida, no hi ha possibilitat de canvi”, adverteix. I conclou amb una crida que és, al mateix temps, diagnòstic i advertència: “No podem seguir sotmesos al caprici de partits amb un model centralitzat. Sense una aliança forta entre societat civil i partits valencians, no hi haurà cap canvi”.

Les perifèries, suggereix Enguix, no han perdut la veu per accident. L'han anat perdent perquè el sistema està dissenyat perquè no se les escolte. Recuperar-la exigeix alguna cosa més que queixes: exigeix unitat, estratègia i un projecte compartit de país que hui, admet, continua sense existir.

Pocos conocen el arquitecto que dio forma a valencia moderna de los principios del siglo XX, pero casi todos recorren a diario sus obras. Francisco Mora Berenguer fue responsable de gran parte del Ensanche, el barrio que consolidó la expansión urbana de la ciudad, y de numerosos edificios que hoy son símbolos del patrimonio valenciano. Su firma está en el Mercado de Colón, el Palacio de la Exposición, el Hospital de San Juan de Dios, en edificios en la Plaza del Ayuntamiento, viviendas modernistas de la calle de la Paz y otras pequeñas joyas residenciales. Pese a la presencia diaria de su obra, su nombre ha permanecido durante décadas en la sombra.

Con motivo del 150 aniversario de su nacimiento, el Ayuntamiento de València inaugura el próximo 12 de noviembre una exposición en la sala municipal de la calle Arzobispo Mayoral nº 1, que permanecerá hasta el 31 de mayo de 2026. La iniciativa, impulsada por la historiadora del arte Carmen Tarín, familiar política del arquitecto, está comisariada por el arquitecto Enrique Martínez Díaz, responsable de la rehabilitación del Mercado de Colón, y por David Sánchez, profesor del Departamento de Historia del Arte de la Universitat de València. El recorrido expositivo permitirá descubrir el impacto de Mora en la València de principios del siglo XX. Además de sus grandes obras públicas, se presentarán proyectos residenciales y privados, así como sus dibujos y acuarelas, que muestran la precisión técnica y la sensibilidad artística que aplicaba a cada encargo.

Cuando Mora recibió la responsabilidad del Ensanche en 1901, la ciudad se encontraba en plena expansión hacia el mar y las nuevas avenidas del Ensanche comenzaban a configurarse como símbolo del progreso. Desde su cargo como arquitecto municipal, Mora se convirtió en un actor muy importante de la transformación urbana. Mora proyectó manzanas, diseñó espacios públicos y definió la estética de buena parte del barrio que hoy conocemos como Ensanche.

Entre sus obras más emblemáticas se encuentra el Mercado de Colón (1914-1916), un icono del modernismo valenciano, con su estructura de hierro, vidrieras, cerámica y ladrillo que aún sorprende por su equilibrio entre funcionalidad y belleza que es, sin duda una de sus obras más espectaculares. También el Palacio de la Exposición (1909), construido para la Exposición Regional, un edificio monumental de estilo neogótico que refleja la ambición de la ciudad de mostrar su modernidad. Mora fue igualmente responsable del Hospital de San Juan de Dios, de dos edificios en la Plaza del Ayuntamiento, otros dos edificios modernistas en la calle de la Paz, y de otros proyectos residenciales en los Viveros y alrededor del Mercado Central, donde intervino con pequeños edificios que aún conservan su sello personal. Además, dejó proyectado el balcón principal del Ayuntamiento, una de sus aportaciones más simbólicas al espacio público.

Más allá de su labor técnica, Mora fue un dibujante y acuarelista excepcional. Sus proyectos se acompañaban de planos y representaciones pictóricas que mostraban su sensibilidad estética y su dominio del color y la luz. La exposición permitirá contemplar varias de estas acuarelas originales, incluyendo vistas de la fachada del Mercado de Colón, junto con maquetas, fotografías y documentos inéditos que ilustran su proceso creativo.

La exposición está diseñada para un público amplio y contará con un mapa interactivo que permitirá localizar sus edificios y recorrerlos, reconociendo la huella de Mora en cada esquina. “Todo el mundo conoce el Mercado de Colón, pero pocos saben quién lo diseñó”, explica Carmen Tarín. “Es una exposición que no solo es de interés de técnicos y arquitectos, sino para un público general donde vamos a contar la vida del arquitecto primero como persona y luego como personaje de arquitecto y urbanista. Queremos que los valencianos y la gente que vienen de fuera reconozcan la contribución de Mora al patrimonio urbano”. 

L’escriptor Martí Domínguez (Madrid, 1966) tanca la seua trilogia novel·lística sobre el feixisme amb Ingrata pàtria (publicada en castellà per Destino i en valencià per Proa), la crònica de les últimes hores amb vida del rector Joan Peset Aleixandre, afusellat pel règim franquista a Paterna el 24 de maig de 1941.

Domínguez, un gran escriptor europeu en una llengua minoritzada, ha investigat durant anys els sumaris dels que van compartir amb el doctor Peset les seues últimes hores amb vida: dos milicians i un alcalde els ossos del qual encara romanen en una fossa comuna. Fruit de les perquisicions, en alguns casos de tints detectivescos, la novel·la retrata el món carcerari de postguerra en què Joan Peset, un humanista de la burgesia republicana liberal, va ser tancat pel règim, a més dels companys universitaris que el van denunciar i que van aconseguir que fora finalment afusellat.

L’autor, responsable de la revista científica Mètode, propicia una àmplia galeria de personatges fascinants, com ara Máximo Cuervo, director general de Presons amb el lema carcerari de “la disciplina d’una caserna, la serietat d’un banc, la caritat d’un convent”; Ramón de Toledo, que va crear uns escacs vivents de reclusos, o el metge que va ser alumne de Peset i que va modificar el seu cognom perquè, fet i fet, ningú detectara la pista del seu paper en l’afusellament, sense preveure que l’escriptor seguiria el seu rastre en els arxius.

Mestre de diverses generacions de periodistes i afrancesat intel·lectual volterià, Martí Domínguez veu en Joan Peset un “símbol universal de la repressió i de l’actitud cívica”. En aquesta entrevista amb elDiario.es, esdevinguda –i tant!– en el Col·legi Major Rector Peset del barri del Carme, Domínguez reivindica el paper cívic d’aquella (massa breu) il·lustració republicana, a més d’una certa bonhomia del personatge principal de la seua novel·la que l’autor sempre fa seua en la realitat.

Aquesta novel·la, en quin cicle de la seua obra s’emmarca?

Realment és la tercera de la trilogia del feixisme. La primera és La sega, la segona és L’esperit del temps i, finalment, en aquesta també torne a treballar aspectes que m’interessen, com és la persecució de la intel·lectualitat, el silenciament de la barbàrie i tota aquesta actitud del franquisme d’anul·lar qualsevol veu dissident. D’alguna manera, Joan Peset representa la intel·lectualitat i el món universitari. El que a mi més em va xocar –i hi estic des del 2001, en què vaig llegir el sumaríssim de què es va fer una edició per part de la Universitat en facsímil– el que més em va impressionar va ser precisament que van ser els seus propis companys de la facultat els que van fer la primera denúncia i, quan el van condemnar a 30 anys de presó (que el president del tribunal considerava que ja era un bon castic) van ser precisament els companys els que de nou el van tornar a denunciar i van aconseguir que hi haguera un altre judici (cosa també sorprenent) i una altra condemna, que és a mort. Tot això el que produeix és aquest desig de posar fi a qualsevol possibilitat, qualsevol indici, en  un futur, d’un cert oberturisme progressista dins del món universitari i cultural valencià.

Tant el va sorprendre, sent vosté catedràtic universitari, la malvolença dels denunciants de Peset?

Realment, la Universitat produeix més morts que la mina. També el periodisme produeix molts morts, però en la Universitat hi ha moltes picabaralles i és natural que hi haja posicions a vegades molt encontrades, però no coneixia cap exemple semblant. Jo diria que fins i tot en el món pot haver-hi pocs exemples semblants que siguen els teus propis companys de facultat, amb qui moltes vegades has participat en les mateixes orles de promoció. Cal pensar que Peset no és que fora un professor més: era el rector durant molts bons anys, vicerector anteriorment, degà de la mateixa facultat; és a dir, algú que estava 20 anys en posicions oficials acadèmiques de primer nivell, a part de ser una persona condecorada per les seues pròpies accions cíviques en epidèmies, com la de la grip o la del tifus amb el doctor Ferran. És a dir, era un home molt assenyalat des del punt de vista del mèrit cívic i un gran reconeixement personal per part de la mateixa societat valenciana.

I els seus antagonistes?

Marco Merenciano és un home molt format, un gran escriptor, l’anomenen el Gregorio Marañón de dretes. Això és el que arma la novel·la. A mi no m’interessa reconstruir una cosa que ja sabem, encara que en la meua novel·la hi ha moltíssima informació nova. He obtingut els distints sumaríssims, les tres persones que l’acompanyen (i tot això és nou), però sí que hi ha un desig de fer literatura i d’entrar en la psicologia de cada personatge. Marco Merenciano si que va fer una col·laboració amb Vallejo-Nájera i va buscar el ‘gen roig’.

Ací hi ha una situació molt decebedora, de falta d’altura intel·lectual, perquè evidentment havien guanyat la guerra i, evidentment, havien patit una repressió aquestes persones conservadores: Fernando Rodríguez Fornos [rector entre el 1941 i el 1951] va haver d’exiliar-se. Al depurador de la universitat, José María Zumalacárregui, li maten el fill. En qualsevol cas, hi ha pèrdues personals i és comprensible que hi haja una polarització. Però d’ací a voler matar el teu oponent, el teu contrari, algú amb qui has conviscut tantes vegades, doncs, resulta quasi inaudit. Fixa’t que, durant la guerra, van matar dos rectors, el rector de Granada, que era un arabista molt important, i el d’Oviedo, que era el fill de Leopoldo Alas i catedràtic de dret. Però això són actes de guerra. De fet, i ho explique en la novel·la, durant el mateix procés i l’afusellament del rector d’Oviedo, un soldat de l’esquadró va reconéixer el seu mestre i es va negar a afusellar-lo i el van matar amb ell. Però ací parlem ja de l’any 41, quan està ja molt avançat tot el procés de depuració. Jo crec que Peset, malgrat tot, creia que se salvaria. Fins i tot, amb l’enterado, tenien (pel que he arribat a saber, encara que no he pogut precisar-ho) uns certs contactes importants per a poder parar l’execució.

Arran de les seues perquisicions, fins i tot novel·lant, aporta noves pistes sobre els últims moments amb vida de Peset.

En la meua novel·la, d’alguna manera suggerisc que es va avançar, es va anticipar, i que fins i tot va enxampar Peset, que acabava d’operar una hèrnia al matí, i el van afusellar amb la camisa del pijama posada, perquè descansava en la cel·la, s’havia canviat, ho va dir el director i hi va anar amb la camisa de pijama posada. Si saps que t’han d’afusellar, no vas amb la camisa de pijama posada, òbviament.

A diferència de L’esperit del temps, en què hi havia una certa admiració científica cap als seus protagonistes i darrere el descobriment d’una tremenda decepció ètica i moral, en Ingrata pàtria em fa la sensació que pinta aquests personatges que van denunciar a Peset com una cosa molt més tronada, sense ni tan sols un halo intel·lectual.

Sí, realment el nazisme té un component, des del punt de vista de canvi social, que és molt espectacular i això va arrossegar les masses. El franquisme és un feixisme d’anar per casa, a qui falta altura, fins i tot en els objectius mateixos. És una lluita de classes per a mantindre les classes, bàsicament. Així i tot, malgrat ser tronat, sí que creuen en una Espanya imperial, en una nova Espanya alineada amb l’Eix, i per això estan tan llançats. Quan cau París, fan una saca de 50 presoners condemnats i els maten per a celebrar la caiguda de París. És a dir, estan absolutament convençuts que estan en un nou temps. En un moment determinat, el mateix Ramón de Toledo [director de la presó Model de València] ho diu: lideraran ells aquests nous temps. Consideren que superen Hitler en molts aspectes, perquè ells parlen d’un nacionalcatolicisme que Hitler no té. Veuen el catolicisme com a eix vertebrador d’aquesta nova Espanya i d’aquest nou món també. L’admiració o l’enlluernament que pot produir el nazisme no el produeix el franquisme mai. Hi ha un desig d’un canvi absolut de la concepció de l’espècie humana i de l’ecosistema humà o l’urbanisme. Hi ha una transformació pròpia dels germànics, absolutament quadriculada. En el cas del franquisme, és una mica d’anar per casa.

Un altre component de pes de la seua novel·la és l’escenari carcerari.

Em resulta molt fascinant tot l’idioma carcerari, els usos d’aquest engranatge d’anihilació que posa el franquisme s’anar afusellant com més millor. Aquests judicis falsos, perquè en el fons són judicis falsos; tot això fa que tinga també un resultat molt enlluernador en el sentit que produeix una certa ansietat. Jo crec que la novel·la, en aquest sentit, és addictiva; m’ho han dit alguns lectors: que comences i que produeix aquesta necessitat, perquè cada capítol aporta coses noves i tot és terrible.

D’on naix aquesta fascinació per Peset?

Realment el facsímil del procés editat per la Universitat de València va ser el que em va obrir la porta a interessar-me per Peset. Ho tenia sempre ací en la rereguarda, per dir-ho així. Li he fet moltes voltes, perquè no és fàcil trobar el to. Sí que sabia què volia contar: la persecució de la intel·lectualitat, que és una cosa que m’interessa. He escrit un assaig que és El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament, ací parle des de Galileu fins a Darwin. Sempre m’ha interessat aquesta persecució del lliure pensament i, en aquest cas, Peset és un lliure pensador que abandona una mica els seus, entre cometes, i creu que la manera de protegir les classes populars és fent política amb l’Esquerra Republicana i amb el Front Popular després. La qüestió rau en el fet que, després, quan vaig començar a treballar, em vaig dir: realment necessite saber qui eren els que acompanyaven Peset, que curiosament ningú ho havia fet. Fins i tot els cognoms d’un d’ells estaven malament, al principi no el trobava. Per a fer-ho vaig haver d’anar a l’Arxiu Històric Militar de Madrid, perquè no hi hagué manera que m’ho enviaren. Al final, només em van enviar un dels expedients, deien que els altres estaven molt malament. Doncs, hi vaig anar i vaig fotografiar tot el que vaig poder amb unes restriccions molt fortes; per descomptat deixen traure quatre o cinc sumaríssims cada vegada.

Què buscava en aquesta documentació custodiada en l’Arxiu de Defensa?

A mi m’interessava saber qui eren cadascuna de les persones que figuren en el procés de Peset. I la sorpresa va ser que em vaig trobar que el que certifica la mort de Joan Peset, el metge militar, havia estudiat en la Universitat de València amb Peset, havia treballat com a professor en medicina legal. I, clar, aquesta és una de les sorpreses de la mateixa investigació, José Lloris.

És impressionant que aquest fet es desconeguera fins ara.

Com és possible que els haja passat per alt als historiadors? Doncs, perquè el segon cognom l’adultera. A partir d’aquest moment, necessites saber quantes vegades José Lloris, com a metge militar, havia participat en els processos de certificació de mort i per a fer-ho havia de llegir sumaríssims. Vaig començar a llegir sumaríssims de gent que coneixia i el que buscava era qui era el metge. Perquè, almenys en dos processos més, adultera el seu cognom, que és Ballarín, i posa o Ballarís o Vallarín, amb ve. De manera que, efectivament, si tu poses el nom complet, no t’apareix.

L’home va pensar molt en la posteritat, però no va preveure que un escriptor espavilat acabaria resolent la malifeta.

Crec que ell no volia estar unit a la mort d’aquestes persones. Ell mateix, pel que he entés, va estar amb els metges militars republicans a l’Hospital de Conca, tenia carnet de la CNT en aquest moment (està en l’Arxiu de Salamanca, per això tinc aquestes dades, la signatura és la mateixa). Tot això són fets que a mi m’han produït diversos moments de canvi de guió de la mateixa novel·la. Perquè, de sobte, el que era un personatge més es converteix en un personatge fonamental per a explicar moltes coses que s’esdevenen després. Era algú que coneixia els fills de Peset, que tenia accés a la família Peset. Jo crec que va fer un paper important en els últims moments de Peset. I tot això també produeix una necessitat de començar a buscar sumaríssims i intentar veure quan va començar aquest metge a certificar les morts dels condemnats. El primer és el de Peset. Jo m’imagine l’escena: aquest metge anant cap a aquesta situació; no ha estudiat medicina per a fer aquestes faenes, perquè, a més no era un feixista convençut, i el primer que es troba, en la primera saca, es troba el seu mestre. Ni tan sols inventant-m’ho s’ho haurien cregut. Tot això va armant una novel·la que, al principi, tens clar què vols fer, que és un homenatge a Peset, però hi ha uns secundaris brutals, com és el metge mateix o Don Ramón de Toledo, que també és un gran secundari.

El procés de documentació el va obligar a canviar l’enfocament d’aquesta novel·la alimentada amb fets reals?

Sempre he fet una literatura d’idees, basant-me en la realitat. Des del moment en què faig El retorn de Voltaire, també em base en fets, faig investigació i busque i tinc una biblioteca volteriana d’edicions contemporànies de Voltaire, m’interessa tindre els materials. Quan vaig a l’Arxiu Històric Militar, perquè es neguen a enviar-me els sumaríssims i, a més, són caríssims d’escanejar (cada sumaríssim et costa uns 70 euros), tarden moltíssim, la primera petició que vaig fer van tardar set mesos a enviar-me-la. Tot això retarda molt la novel·la i per això se m’ha allargat moltíssim en el temps. Hi ha poques ajudes, no diria que ens veuen amb antipatia, perquè seria exagerat, però tampoc ho faciliten. I la prova està en el fet que ara he demanat un altre sumaríssim per altres coses que estic escrivint i ni m’han contestat. Ni m’han contestat. Bé, doncs hauré de tornar-hi i agafar el telèfon i tornar a telefonar i concertar una visita per a poder tindre aquest sumaríssim.

Alguns personatges també li van donar sorpreses.

El que resulta molt fascinant és quan estàs en aquest procés i ja tens la novel·la canalitzada i, de sobte, el personatge, en aquest cas el metge, agafa una dimensió superior quan veus que al primer acte d’execució que certificarà les morts està el seu rector i professor, i no sé si fins i tot van arribar a tindre alguna tutoria. Algú que ell coneixia i que evidentment podia reconéixer. Una de les coses que s’ha parlat és que va ser Leoncio Badía, l’enterrador [del cementeri de Paterna], el que va avisar la família Peset. A mi mai m’ha quadrat això. Em semblava absolutament extraordinari que un enterrador, primer, sabera que aquest és Peset i, segon, agafara el telèfon l’any 41 i telefonara la família Peset. I això com es fa? Crec que va ser el metge qui va avisar la família. Tampoc puc certificar-ho, per això entra dins de la ficció. I per això també vull fer novel·la, perquè em permet jugar amb altres elements.

La novel·la opta per dos escenaris principals –la presó i el cementeri–, mentre que la Universitat n’està absent. Per què?

Realment explique les tres últimes hores de Peset. L’última temporada, Peset és diputat, es dedica a la política i després ve la guerra. La Universitat es queda una mica lluny, sí que apareixen els companys que el denuncien. En el cas de la presó, tenim aquest document realment formidable, la memòria que va escriure Don Ramón de Toledo sobre la Model, on ell, amb moltes fotografies i amb moltíssima documentació, explica els seus mètodes penitenciaris. Explica, per exemple, que ha creat uns escacs vivents en què els diferents peons són presidiaris i que el cavall és també un presidiari que ha de saltar com un cavall. Crea uns escacs vivents, que els mateixos reclusos anomenen Espectacles Toledo. Té bons dibuixos també i estadístiques; l’home tenia un mètode científic. Després té el diari Redención, en què els reclusos escriuen, i que li costa al final la vida [al dibuixant] Bluf, per aquestes caricatures que fa en què veuen l’estrela de cinc puntes. Tot això és material molt novel·lable. El que passa és que, com que tots parlen en primera persona, tampoc la documentació ha d’excedir el motiu. Ací es corre el risc que et deixes enlluernar per tot aquest univers que és fantasmagòric i que, al final, siga un llibre d’història. No, jo vull que hi haja novel·la i que hi haja tensió narrativa en tot moment. Al final em deixe véncer per la temptació i explique la història de Bluf o la de Carceller, però eren prescindibles.

Hi ha personatges tremends: Ramón de Toledo o Máximo Cuervo...

Ramón de Toledo és un gran personatge, igual que Máximo Cuervo és un gran personatge, igual que Ángel Gaos... Quin paperot fa Ángel Gaos allí portant Cisneros, portant a les obres d’autors franquistes i ell sent un més l’engranatge repressiu per a salvar el coll, que és una cosa que tots entenem. Però clar, a Ángel Gaos el van picar, igual que la família Gaos la van picar i, quan va eixir de la presó, va salvar la vida, però ja no va ser persona, se’n va anar a Mèxic, es va exiliar, continuava en una gran presó quan va eixir de la presó. Tot això fa que siguen personatges que conformen un tot d’una gran violència molt faulknerià alhora. Sabem el final, encara que en la novel·la realment no coneixes el final, perquè és circular i hi ha un moment inesperat, però sí que és enlluernador i t’obliga a continuar llegint per aquesta acumulació d’infàmies. Infame i oblidat, perquè, curiosament, el superheroi s’ha oblidat en gran part.

Abans deia que el franquisme va ser una lluita de classes per a mantindre les classes. Peset, des d’aquest punt de vista, era algú dels seus.

Realment Peset és un dels seus, dels que han guanyat la guerra. Peset era riquíssim, tenia un laboratori d’anàlisis clíniques que era un doll de diners diaris. I després venia d’una família burgesa i de metges consagrats. Dins un liberalisme blasquista. Realment crec que era un home que tenia una percepció cívica del seu paper i volia exercir la seua acció per al progrés de la societat.

D’altra banda, un altre personatge amb un cert pes en la novel·la és l’exalcalde de Sagunt, també condemnat a mort juntament amb Peset. Qui va ser aquest home?

Antonio Agustín, que era l’alcalde de Sagunt i que abans dirigia la Casa del Poble i ensenyava a llegir i era una persona formada, ha caigut en l’oblit per complet. De fet, en el llistat d’alcaldes de Sagunt no figura el seu nom. Això ho veiem amb Manuel Girona, que em va ajudar molt en les perquisicions, perquè ningú sabia res d’Antonio Agustín. És una de les qüestions que voldríem reivindicar i recuperar. Jo he llegit el sumaríssim, el vaig passar als seus nets, que no el tenien, i va ser una gran sorpresa per a ells. I, a partir d’aquest moment, es converteix en un personatge que em permet un tu a tu amb Peset. Perquè els altres dos que acompanyen Peset en els últims moments són milicians i tenen poca formació, a pesar que també són personatges interessants. Un l’anomenen León, perquè és molt feroç, encara que el seu nom és Leopoldo. I un altre és Jacint Ferrús, que és un milicià que ha participat en sacas i sempre en un paper col·lateral, perquè ell, de fet, s’enfronta als que van matant i, al final, se’n va al front. És a dir, ell mateix està en contra d’aquestes sacas,però, béo, és un milicià. L’alcalde és un gran personatge en la novel·la, que em permet aquest joc que, en definitiva, també és fruit de la ficció. El camió tarda a arribar al punt d’execució del ‘terrer’ de Paterna, perquè als militars els avisen tard, els enxampen a contrapeu, llavors aquest lapse de temps em permet que ells estiguen ficats en el camió i que parlen entre ells. Perquè, a més, no són religiosos i són paios durs. Poser estan tots apocats pensant que els mataran; o potser no, potser xarren –que a mi m’interessa– aquestes tres últimes hores entre ells.

Peset també va ser un home molt moderat.

Era un home educat, que, a més, mai va creure en la violència com a forma d’expressió i d’actuar. Sí que és cert que la conferència dels annals [una de les proves principals en el procés contra Peset], que és tan famosa, cal llegir-la en profunditat. A vegades diuen: una conferència que era purament acadèmica. Bé, no. No és una conferència acadèmica, és una conferència en què ell increpa i fa una crida a la joventut per a defensar la República. I diu: resistirem i no ens deixarem véncer. Ell està ací en un paper polític de primera magnitud. Però ell era un home d’idees i de paraula. No utilitzava la violència. De fet, Ángel Gaos si que va arribar a anar amb revòlver. Peset mai va portar un revòlver. Ell era un metge i mai va utilitzar la violència. Tot això fa que, efectivament, encara coste més matar-lo.

Sobre el president del tribunal també he investigat molt, és un home que és sanguinari i és un dels presidents del tribunal que més sentències a mort signa. Els fets eren molt atenuants en el cas de Peset: els testimoniatges [favorables] de monges, de burgesos, de l’arquebisbe de València, que se la va jugar amb Peset… Prudencio Melo va ser imprudent [riu], i li van cridar l’atenció; va ser un crit d’atenció molt gros. Prudencio Melo se la va jugar per Peset (encara que no se la va jugar per Carceller, l’editor de La Traca). És a dir, els testimoniatges eren tan favorables a Peset que l’home va dir, doncs, 30 anys, i ja sabem que prompte hi haurà una amnistia i això es reconduirà. A més, ja n’havia passat de tots els colors, perquè està dos anys tancat. Primer a Albaterra, després a Portaceli. Volien fer desaparéixer qualsevol element que poguera d’alguna manera dirigir un possible renaixement del pensament més il·lustrat valencià.

Ha parlat amb els descendents de Joan Peset?

Vaig parlar amb alguns familiars i no sabien res dels últims moments de Peset. De fet, els altres tres segueixen en la fossa comuna, que és on hauria d’estar Peset. Joan Peset es va salvar de la fossa comuna i d’aquesta doble humiliació pels pèls i per una sèrie de caramboles. Crec que en aquestes qüestions hi ha, a vegades, molta tensió acumulada per part de les víctimes, perquè la memòria històrica 80 o 90 anys després continua molt viva i les ferides continua molt obertes. És important intentar buscar situar-se en l’altra part de l’espill, intentar adoptar una actitud de mirada al més científica possible dels fets i intentar no caure en postures maniquees i explicar-ho tot, perquè és l’única manera de posar-hi fi i de passar pàgina. Ja ho vaig intentar en La sega, en què la pèrdua patrimonial de moltes famílies va ser molt gran i, per tant, les ferides estan molt obertes encara. Hi ha famílies als pobles que no es parlen i ni es parlaran mai –perquè el teu avi o el teu besavi va denunciar, no s’han tancat les ferides– i en aquest cas passa una mica el mateix. Crec que és important intentar posar totes les cartes damunt la taula i explicar-ho tot. Evidentment, el capellà Don José, que és una de les mans armades del director de la presó que li serveix per a anar assenyalant els que trauran a les sacas, va veure com mataven totes les monges del seu convent. També cal contar aquestes coses. I ell està allí no per a exercir venjança, però per una ferida que també necessita compensar, perquè ell es va amagar. Totes aquestes qüestions són importants, el que més em molesta són els cartons pedra i els estereotips. Intentem parlar i obrir-ho tot. Fins i tot el metge mateix de la presó que està ací perquè vol, el doctor Luna, al final fa molta amistat amb Peset i en el segon procés atesta a favor seu. Cosa que a Don Ramón el molesta moltíssim. Diu: fins ací podem arribar, que els meus treballadors acaben atestant a favor dels presos.

Al final, la realitat sempre sol ser més complexa del que sembla a simple vista.

És molt important posar la complexitat i no caure en el tots són boníssims i tots són roïnissims. Intentem aprofundir en les ferides humanes. El mateix Peset va defensar la Mare de Déu dels Desemparats; es va posar davant la basílica i va aconseguir que un grup de milicians no la cremaren ni la desvalisaren. Això és un mèrit per a Peset, però també parla de les actituds dels milicians amb els religiosos, amb tot el patrimoni religiós, amb les cremes d’esglésies, la destrucció de llibres sagrats, tantes coses que avergonyeixen i cal explicar-ho. Perquè, si no, ací estarem a mitges tintes i la meua funció com a escriptor no és estar a mitges tintes.

Com va ser l’exhumació de les restes de Peset?

El que no sé és què va passar en aquell moment, sí que sé que va anar la família a buscar Peset, entrada la nit. Era una nit en què no hi havia lluna, perquè he buscat el cel d’aquest dia i, curiosament, tens tota aquesta informació: no hi havia lluna, era una nit molt tancada.

On ha buscat aquesta informació?

Hi ha registres astronòmics. Cerques l’any 1941, 24 de maig, i veus la lluna que hi havia. Era una nit tancada i m’imagine el cotxe arribant (no sé si era el seu Chrysler o ja estava decomissat), però, en qualsevol cas, un cotxe de la família i ficant-hi el cadàver del pare i eixint d’amagat. El van enterrar en el nínxol d’un germà seu que va morir a dos anys i ací estava el nom del germà, no estava el nom de Juan Bautista Peset. D’aquesta manera, doncs, va tindre tota una postguerra i uns quaranta anys de silenciament. Aquesta carta que escriu també és un dels elements que estructura la novel·la i que es va escrivint al llarg d’aquest període. És una carta plegada en quatre en què ell està convençut que el seu nom s’ha recuperat. Evidentment, culpa el franquisme que el maten innocentment. Dubte molt que un funcionari de la presó, llegint aquesta carta, permetera que arribara a la família. La meua opció és que va morir amb la carta posada, no es va arribar a lliurar i amb el cadàver va arribar la carta, que és també molt novel·lesc. I que, en un moment determinat, ja l’ha signada i ja ha posat la data i encara dedica unes últimes paraules a la seua dona, com dient: encara vull dir alguna cosa més. Aquesta carta la va escrivint a trompades des de capella fins i tot en el mateix camió, escriuen unes últimes lletres als seus éssers estimats.

Va haver-hi altres elements en l’acarnissament amb Peset?

Hi ha una situació una mica confusa, perquè en un documental sobre Peset es diu que els socis del laboratori es van aprofitar d’ell. Alguns d’aquests socis han contestat dient que no és cert. El que pot ser és que ací també hi haguera un interés per apoderar-se del patrimoni de Peset. Diguem que això ja queda en un segon pla, perquè ja no m’interessa tant. Evidentment, van passar moltes penúries i va afectar els estudis acadèmics dels dos fills. A son pare, Vicente Peset Cervera, en una situació molt dura, li van ocultar que el seu fill estava en la presó. Era un home ja molt major, però potser hauria pogut fer alguna cosa més. Tenia molts contactes, era molt conegut, el seu manual de medicina s’estudiava encara en la carrera, era una autoritat. Li ho van ocultar, perquè potser ells creien que se salvaria, que no calia dir-li: Papà, necessitem que salves el teu fill; no, no, li ho van ocultar. Imagine el dolor immens.

La seua dona, Ana Llorca, també és un personatge de la novel·la molt cridaner.

Ana Llorca era una persona molt important. És una dona molt formada, amb una enorme personalitat, que va anar amb Laín Entralgo (també es va jugar el tipus), van tocar a totes les portes que van poder. Era d’Acció Catòlica i al mateix temps amb moltíssim de poder en la burgesia valenciana. Per això, Prudencio Melo va cedir i va intercedir també per Peset.

Fins a quin punt les disputes purament acadèmiques van tindre a veure en l’actitud de Marco Merenciano?

Hi havia una rivalitat entre Marco Merenciano i Peset. Marco Merenciano tenia visió de la psiquiatria del moment, molt de Vallejo-Nájera. I Peset tenia una visió de la psiquiatria molt moderna. Tenien les carreres fetes, ací hi ha una rivalitat intel·lectual bàsicament. I després també se l’acusa que molts d’ells van haver de fugir. Per exemple, Rodríguez Fornos va haver de fugir [de la rereguarda republicana] de mala manera; Peset era el rector en aquell moment i, potser, podria haver fet alguna cosa més; això és del que se l’acusa. També crec que és injust, perquè ell va fer tot el que va poder i tampoc era fàcil fer alguna cosa més, perquè parlàvem que hi havia uns milicians molt violents i tu tampoc et podies singularitzar molt; potser et peguen un tir a tu, no era fàcil jugar amb el comissari de la txeca. No és fàcil, són temps molt sinistres. En el cas de Peset, va fer tot el que va poder. Coneixent Peset i coneixent una mica la qualitat humana de Peset, no es pot posar en dubte la seua probitat intel·lectual. Jo crec que era un home íntegre, que en algun moment poguera tindre por, també és possible. No ho sé, però aquestes acusacions em semblen injustes.

Ha obtingut el protagonista de la seua novel·la tot el reconeixement que mereix?

Crec que, per a començar, Peset és un gran desconegut. Pregunta a la societat valenciana, a veure què te’n poden dir. A Catalunya, on he estat presentant la novel·la, no en tenien ni idea; l’altre dia vaig fer la roda de la premsa i no sabien absolutament res. És un símbol universal de la repressió i de l’actitud cívica. Perquè ell pot anar-se’n i no se’n va; tres vegades té la possibilitat d’anar-se’n d’Espanya. Ell és molt íntegre i es manté en les seues obligacions fins a l’últim moment. Tot això és un símbol universal, per a mi és un gran personatge. És un Carles Rahola, que també és un home catòlic que maten, és un Afirma Pereira, un home ingenu que no es creu que li puga passar això. Per tant, és una figura que té una posteritat des del punt de vista de símbol que hauria d’anar molt més enllà del cap i casal. Peset és l’únic rector espanyol afusellat en la postguerra, primera cosa. I després és un home intel·lectualment molt important: és algú que va posar el braç per a les vacunes del doctor Ferran, amb medalles al mèrit cívic i que va estar en diverses epidèmies en primera fila. Un home valent, un gran coneixedor de la toxicologia i de la medicina legal, era un home important. Tot això podia donar lloc a una figura universal i ben coneguda en el món. En canvi, s’ha quedat en l’avinguda Peset o en aquest Col·legi Major del Rector Peset [on s’esdevé l’entrevista] o en un hospital, però ja poca cosa més.

Per què ha volgut reivindicar Peset?

És important reivindicar-lo i, sobretot, en aquests temps. Jo sempre intente en les meues novel·les tractar el present. El retorn de Voltaire és la persecució de l’intel·lectual, del lliure pensador. En el cas de Peset, també van per ací els tirs. Vivim un panorama amb una classe política cada vegada més antiil·lustrada, cada vegada més d’esquena al coneixement, amb un Donald Trump negacionista, però també amb una persecució a les universitats mateixes, afavorint universitats privades, no dotant de pressupost les universitats públiques, menystenint constantment l’opinió dels experts, menystenint, en definitiva, la ciència des de partits que tenen possibilitats de governar. Tot això fa que recorde molt aquells temps i que calga reaccionar. Crec que la Universitat ha de tindre una actitud més activa. I, també, diria el món intel·lectual, fins i tot el món literari. A vegades hi ha massa forma i poc de fons. Busquem una literatura més d’acció; ja sé que vols contar els teus grans traumes, però intentem millorar la nostra societat des del punt de vista d’una literatura més volteriana en el fons.

El escritor Martí Domínguez (Madrid, 1966) cierra su trilogía novelística sobre el fascismo con Ingrata patria mía (publicada en castellano por Destino y en valenciano por Proa), la crónica de las últimas horas con vida del rector Joan Peset Aleixandre, fusilado por el régimen franquista en Paterna el 24 de mayo de 1941.

Domínguez, un gran escritor europeo en una lengua minorizada, ha investigado durante años los sumarios de los que compartieron con el doctor Peset sus últimas horas con vida: dos milicianos y un alcalde cuyos huesos aún permanecen en una fosa común. Fruto de las pesquisas, en algunos casos de tintes detectivescos, la novela retrata el mundo carcelario de posguerra en el que Joan Peset, un humanista de la burguesía republicana liberal, fue encerrado por el régimen, amén de los compañeros universitarios que lo denunciaron y que lograron que fuera finalmente fusilado.

El autor, responsable de la revista científica Mètode, propicia una amplia galería de fascinantes personajes, tales como Máximo Cuervo, director general de Prisiones con el lema carcelario de “la disciplina de un cuartel, la seriedad de un banco, la caridad de un convento”; Ramón de Toledo, que creó un ajedrez viviente de reclusos, o el médico que fue alumno de Peset y que modificó su apellido para que, a la postre, nadie detectara la pista de su papel en el fusilamiento, sin prever que el escritor seguiría su rastro en los archivos.

Maestro de varias generaciones de periodistas y afrancesado intelectual volteriano, Martí Domínguez ve en Joan Peset un “símbolo universal de la represión y de la actitud cívica”. En esta entrevista con elDiario.es, celebrada —cómo no— en el Colegio Mayor Rector Peset del barrio del Carmen, Domínguez reivindica el papel cívico de aquella (demasiado breve) ilustración republicana, además de una cierta bonhomía del personaje principal de su novela que el autor siempre hace suya en la realidad.

Esta novela, ¿en qué ciclo de su obra se enmarca?

Realmente es la tercera de la trilogía del fascismo. La primera es La sega, la segunda es El espíritu del tiempo y, finalmente, en esta también vuelvo a trabajar aspectos que me interesan como es la persecución del intelectual, el silenciamiento de la barbarie y toda esta actitud del franquismo de anular a cualquier voz disidente. De alguna forma, Joan Peset representa la intelectualidad y el mundo universitario. Lo que a mí más me chocó —y llevo desde el 2001, que leí el sumarísimo que se hizo una edición por parte de la Universidad en facsímil lo que más me impresionó fue precisamente que fueron sus propios compañeros de la facultad los que hicieron la primera denuncia y, cuando lo condenaron a 30 años de prisión (que el presidente del tribunal consideraba que ya era un buen castigo) fueron precisamente los compañeros los que de nuevo lo volvieron a denunciar y consiguieron que hubiese un nuevo juicio (algo también sorprendente) y una nueva condena, que es a muerte. Todo eso lo que produce es ese deseo de acabar con cualquier posibilidad, cualquier atisbo de en un futuro, de un cierto aperturismo progresista dentro del mundo universitario y cultural valenciano.

¿Tanto le sorprendió, siendo usted catedrático universitario, la inquina de los denunciantes de Peset?

Realmente, la Universidad produce más muertos que la mina. También el periodismo produce muchos muertos, pero en la Universidad hay muchas rencillas y es natural que haya posiciones a veces muy encontradas, pero no conocía ningún ejemplo parecido. Yo diría que incluso en el mundo puede haber pocos ejemplos parecidos de que sean tus propios compañeros de facultad, con los que muchas veces has participado en las mismas orlas de promoción. Hay que pensar que Peset no es que fuese un profesor más: era el rector durante muchos buenos años, vicerrector anteriormente, decano de la misma facultad; es decir, alguien que llevaba 20 años en posiciones oficiales académicas de primerísimo nivel, aparte de ser una persona condecorada por sus propias acciones cívicas en epidemias, como la de la gripe o la del tifus con el doctor Ferrán. Es decir, era un hombre muy señalado desde el puntoá de vista de mérito cívico y un gran reconocimiento personal por parte de la propia sociedad valenciana.

¿Y sus antagonistas?

Marco Merenciano es un señor muy formado, un gran escritor, le llaman el Gregorio Marañón de derechas. Eso es lo que arma la novela. A mí no me interesa reconstruir algo que ya sabemos, aunque en mi novela hay muchísima información nueva. He obtenido los distintos sumarísimos, las tres personas que lo acompañan (y todo eso es nuevo), pero sí que hay un deseo de hacer literatura y de entrar en la psicología de cada personaje. Marco Merenciano sí que hizo una colaboración con Vallejo-Nájera y buscó el 'gen rojo'.

Ahí hay una situación muy decepcionante, de falta de altura intelectual, porque evidentemente habían ganado la guerra y, evidentemente, habían sufrido una represión estas personas conservadoras: Fernando Rodríguez Fornos [rector entre 1941 y 1951] tuvo que exiliarse. Al depurador de la universidad, José María Zumalacárregui, le matan a su hijo. En cualquier caso, hay pérdidas personales y es comprensible que haya una polarización. Pero de ahí a querer matar a tu oponente, a tu contrario, a alguien con quien has convivido tantas veces, pues resulta casi inaudito. Fíjate que, durante la guerra, mataron a dos rectores, al rector de Granada, que era un arabista muy importante, y al de Oviedo, que era el hijo de Leopoldo Alas y catedrático de Derecho. Pero eso son actos de guerra. De hecho, y lo explico en la novela, durante el propio proceso y el fusilamiento del rector de Oviedo, un soldado del escuadrón reconoció a su maestro y se negó a fusilarlo y lo mataron con él. Pero aquí hablamos ya del año 41, cuando está ya muy avanzado todo el proceso de depuración. Yo creo que Peset, a pesar de todo, creía que se iba a salvar. Incluso, con el 'enterado', tenían (por lo que he llegado a saber, aunque no he podido precisarlo) ciertos contactos importantes para poder parar la ejecución.

A raíz de sus pesquisas, aun novelando, aporta nuevas pistas sobre los últimos momentos con vida de Peset.

En mi novela, de alguna manera sugiero que se adelantó, se avanzó, y que incluso pilló a Peset, que acababa de operar una hernia por la mañana, y lo fusilaron con la camisa de pijama puesta, porque descansaba en la celda, se había cambiado, lo llamó el director y ahí fue con la camisa de pijama puesta. Si sabes que te van a fusilar, no vas con la camisa de pijama puesta, obviamente.

A diferencia de El espíritu del tiempo, en la que había una cierta admiración científica hacia sus protagonistas y luego el descubrimiento de una tremenda decepción ética y moral, en Ingrata patria mía me da la sensación de que pinta a estos personajes que denunciaron a Peset como algo mucho más cutre, sin ni siquiera un halo intelectual.

Sí, realmente el nazismo tiene una componente, desde el punto de vista de cambio social, que es muy espectacular y eso arrastró a las masas. El franquismo es un fascismo de ir por casa, que le falta altura, incluso en los propios objetivos. Es una lucha de clases para mantener las clases, básicamente. Aun así, a pesar de ser cutre, sí que creen en una España imperial, en una nueva España alineada con el Eje, y por eso están tan lanzados. Cuando cae París, hacen una saca de 50 prisioneros condenados y los matan para celebrar la caída de París. Es decir, están absolutamente convencidos de que están en un nuevo tiempo. En un momento determinado, el propio Ramón de Toledo [director de la cárcel Modelo de València] lo dice: van a liderar ellos esos nuevos tiempos. Consideran que superan a Hitler en muchos aspectos, porque ellos hablan de un nacionalcatolicismo que Hitler no tiene. Ven el catolicismo como eje vertebrador de esa nueva España y de ese nuevo mundo también. La admiración o el deslumbramiento que puede producir el nazismo no lo produce el franquismo nunca. Hay un deseo de un cambio absoluto de la concepción de la especie humana y del ecosistema humano o el urbanismo. Hay una transformación propia de los germánicos, absolutamente cuadriculada. En el caso del franquismo es un poco de ir por casa.

Otro componente de peso de su novela es el escenario carcelario.

Me resulta muy fascinante todo el idioma carcelario, los usos de ese engranaje de aniquilación que pone el franquismo en ir fusilando a cuantos más mejor. Esos juicios falsos, porque en el fondo son juicios falsos; todo eso hace que tenga también un resultado muy deslumbrante en el sentido de que produce cierta ansiedad. Yo creo que la novela, en ese sentido, es adictiva; me lo han dicho algunos lectores: que empiezas y que produce esa necesidad porque cada capítulo aporta nuevas cosas y todo es terrible.

Peset cree que la manera de proteger a las clases populares es haciendo política con la Izquierda Republicana y con el Frente Popular después

¿De dónde nace esa fascinación por Peset?

Realmente el facsímil del proceso editado por la Universitat de València fue lo que me abrió la puerta a interesarme por Peset. Lo tenía siempre ahí en la retaguardia, por decirlo así. Le he dado muchas vueltas, porque no es fácil encontrar el tono. Sí que sabía qué quería contar: la persecución de la intelectualidad, que es algo que me interesa. He escrito un ensayo que es El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament, ahí hablo desde Galileo hasta Darwin. Siempre me ha interesado esa persecución del libre pensamiento y, en este caso, Peset es un libre pensador que abandona un poco a los suyos, entre comillas, y cree que la manera de proteger a las clases populares es haciendo política con la Izquierda Republicana y con el Frente Popular después. La cuestión está en que después, cuando empecé a trabajar, me dije: realmente necesito saber quienes eran los que acompañaban a Peset, que curiosamente nadie lo había hecho. Incluso los apellidos de uno de ellos estaban mal, al principio no lo encontraba. Para ello tuve que ir al Archivo Histórico Militar de Madrid, porque no hubo manera de que me lo enviasen. Al final, solo me enviaron uno de los expedientes, decían que los demás estaban muy mal. Pues fui allí y fotografié todo lo que pude con unas restricciones muy fuertes; por supuesto dejan sacar cuatro o cinco sumarísimos cada vez.

¿Qué buscaba en esa documentación custodiada en el Archivo de Defensa?

A mí me interesaba saber quiénes eran cada una de las personas que figuran en el proceso de Peset. Y la sorpresa fue que me encontré que el que certifica la muerte de Joan Peset, el médico militar, había estudiado en la Universidad de Valencia con Peset, había trabajado como profesor en Medicina Legal. Y, claro, esa es una de las sorpresas de la propia investigación, José Lloris.

Es impresionante que ese hecho se desconociera hasta ahora.

¿Cómo es posible que se les haya pasado a los historiadores? Pues porque el segundo apellido lo adultera. A partir de ese momento necesitas saber cuántas veces José Lloris, como médico militar, había participado en los procesos de certificación de muerte y para eso tenía que leer sumarísimos. Empecé a leer sumarísimos de gente que conocía y lo que buscaba era quién era el médico. Pues, al menos en dos procesos más, adultera su apellido, que es Ballarín, y pone o Ballarís o Vallarín, con uve. De manera que, efectivamente, si tú pones el nombre completo no te aparece.

El hombre pensó mucho en la posteridad, pero no previó que un avispado escritor acabaría resolviendo el entuerto.

Creo que él no quería estar unido a la muerte de estas personas. Él mismo, por lo que he entendido, estuvo con los médicos militares republicanos en el Hospital de Cuenca, tenía carnet de la CNT en ese momento (está en el Archivo de Salamanca, por eso tengo estos datos, la firma es la misma). Todo eso son hechos que a mí me han producido diversos momentos de cambio de guion de la propia novela. Porque, de repente, el que era un personaje más se convierte en un personaje fundamental para explicar muchas cosas que ocurren después. Era alguien que conocía a los hijos de Peset, que tenía acceso a la familia Peset. Yo creo que jugó un papel importante en los últimos momentos de Peset. Y todo eso también produce una necesidad de empezar a buscar sumarísimos e intentar ver cuándo empezó este médico a certificar las muertes de los condenados. El primero es el de Peset. Yo me imagino la escena: este médico yendo hacia esa situación; no ha estudiado Medicina para hacer esos trabajos, porque además no era un fascista convencido, y el primero que se encuentra, en la primera saca, se encuentra a su maestro. Ni tan siquiera inventándomelo se lo hubiesen creído. Todo eso va armando una novela que, al principio, tienes claro qué quieres hacer, que es un homenaje a Peset, pero hay unos secundarios brutales, como es el propio médico o don Ramón de Toledo, que también es un gran secundario.

¿El proceso de documentación le obligó a cambiar el enfoque de esta novela alimentada con hechos reales?

Siempre he hecho una literatura de ideas, basándome en la realidad. Desde el momento en que hago El regreso de Voltaire, también me baso en hechos, hago investigación y busco y tengo una biblioteca volteriana de ediciones contemporáneas de Voltaire, me interesa tener los materiales. Cuando voy al Archivo Histórico Militar, porque se niegan a enviarme los sumarísimos y, aparte, son carísimos de escanear (cada sumarísimo te cuesta unos 70 euros), tardan muchísimo, la primera petición que hice tardaron siete meses en enviármela. Todo eso retrasa mucho la novela y por eso se me ha alargado muchísimo en el tiempo. Hay pocas ayudas, no diría que nos ven con antipatía, porque sería exagerado, pero tampoco lo facilitan. Y la prueba está en que ahora he pedido otro sumarísimo por otras cosas que estoy escribiendo y ni me han contestado. Ni me han contestado. Bueno, pues tendré que volver y coger el teléfono y volver a llamar y concertar una visita para poder tener ese sumarísimo.

Algunos personajes también le dieron sorpresas.

Lo que resulta muy fascinante es cuando estás en ese proceso y ya tienes la novela encauzada y, de repente, el personaje, en este caso el médico, coge una dimensión superior cuando ves que al primer acto de ejecución al que va a certificar las muertes está su rector y profesor, y no sé si incluso llegaron a tener alguna tutoría. Alguien que él conocía y que evidentemente podía reconocer. Una de las cosas que se ha hablado es que fue Leoncio Badía, el enterrador [del cementerio de Paterna], el que avisó a la familia Peset. A mí nunca me ha cuadrado eso. Me parecía absolutamente extraordinario que un enterrador primero supiese que ese es Peset y, segundo, cogiese el teléfono en el año 41 y llamase a la familia Peset. ¿Y eso cómo se hace? Creo que fue el médico el que avisó a la familia. Tampoco puedo certificarlo, por eso entra dentro de la ficción. Y por eso también quiero hacer novela, porque me permite jugar con otros elementos.

Don Ramón de Toledo crea un ajedrez viviente donde los distintos peones son presidiarios

La novela opta por dos escenarios principales —la cárcel y el cementerio— mientras que la Universidad está ausente. ¿Por qué?

Realmente explico las tres últimas horas de Peset. La última temporada, Peset es diputado, se dedica a la política y después viene la guerra. La Universidad se queda un poco lejos, sí que aparecen los compañeros que le denuncian. En el caso de la cárcel, tenemos ese documento realmente formidable, la memoria que escribió Don Ramón de Toledo sobre la Modelo, donde él, con muchas fotografías y con muchísima documentación, explica sus métodos penitenciarios. Explica, por ejemplo, que ha creado un ajedrez viviente donde los distintos peones son presidiarios y que el caballo es también un presidiario que ha de saltar como un caballo. Crea un ajedrez viviente, que los propios reclusos llaman Espectáculos Toledo. Tiene buenos dibujos también y estadísticas; el hombre tenía un método científico. Después tiene el diario Redención, en el cual los reclusos escriben, y que le cuesta al final la vida [al dibujante] Bluf, por esas caricaturas que hace en las que ven la estrella de cinco puntas. Todo eso es material muy novelable. Lo que ocurre es que, como todos hablan en primera persona, tampoco la documentación ha de exceder el motivo. Aquí se corre el riesgo de que te dejes deslumbrar por todo ese universo que es fantasmagórico y que, al final, sea un libro de historia. No, yo quiero que haya novela y que haya tensión narrativa en todo momento. Al final me dejo vencer por la tentación y explico la historia de Bluf o la de Carceller, pero eran prescindibles.

Hay personajes tremendos: Ramón de Toledo o Máximo Cuervo...

Ramón de Toledo es un gran personaje, igual que Máximo Cuervo es un gran personaje, igual que Ángel Gaos... Qué papelón hace Ángel Gaos allí llevando a Cisneros, llevando a las obras de autores franquistas y él siendo uno más el engranaje represivo para salvar el cuello, que es algo que todos entendemos. Pero claro, a Ángel Gaos lo machacaron, igual que a la familia Gaos la machacaron y, cuando salió de prisión, salvó la vida, pero ya no fue persona, se fue a México, se exilió, seguía en una gran prisión cuando salió de la cárcel. Todo eso hace que son personajes que conforman un todo de una gran violencia muy faulkneriano al mismo tiempo. Sabemos el final, aunque en la novela realmente no conoces el final, porque es circular y hay un momento inesperado, pero sí que es deslumbrante y te obliga a seguir leyendo por esta acumulación de infamias. Infame y olvidado, porque curiosamente el superhéroe se ha olvidado en gran parte.

Antes decía que el franquismo fue una lucha de clases para mantener las clases. Peset, desde ese punto de vista, era alguien de los suyos.

Realmente Peset es uno de los suyos, de los que han ganado la guerra. Peset era riquísimo, tenía un laboratorio de análisis clínico que era un chorro de dinero diario. Y después venía de una familia burguesa y de médicos consagrados. Dentro un liberalismo blasquista. Realmente creo que era un hombre que tenía una percepción cívica de su papel y deseaba ejercer su acción para el progreso de la sociedad.

Por otro lado, otro personaje con cierto peso en la novela es el exalcalde de Sagunt, también condenado a muerte junto con Peset. ¿Quién fue este hombre?

Antonio Agustín, que era el alcalde de Sagunt y que antes dirigía la Casa del Pueblo y enseñaba a leer y era una persona formada, ha caído en el olvido por completo. De hecho, en el listado de alcaldes de Sagunt no aparece su nombre. Esto lo estamos viendo con Manuel Girona, que me ayudó mucho en las pesquisas, porque nadie sabía nada de Antonio Agustín. Es una de las cuestiones que querríamos reivindicar y recuperar. Yo he leído el sumarísimo, se lo pasé a sus nietos, que no lo tenían, y fue una gran sorpresa para ellos. Y, a partir de ese momento, se convierte en un personaje que me permite un tú a tú con Peset. Porque los otros dos que acompañan a Peset en los últimos momentos son milicianos y tienen poca formación, a pesar de que también son personajes interesantes. A uno lo llaman León, por lo feroz que es, aunque su nombre es Leopoldo. Y otro es Jacint Ferrús, que es un miliciano que ha participado en sacas y siempre en un papel colateral, porque él, de hecho, se enfrenta a los que van matando y, al final, se va al frente. Es decir, él mismo está en contra de esas sacas, pero bueno, es un miliciano. El alcalde es un gran personaje en la novela, que me permite este juego que, en definitiva, también es fruto de la ficción. El camión tarda en llegar al punto de ejecución del 'terrer' de Paterna porque a los militares los avisan tarde, los pillan a contrapié, entonces ese lapso de tiempo me permite que ellos estén metidos en el camión y que hablen entre ellos. Porque, además, no son religiosos y son tíos duros. Igual están todos apocados pensando que los van a matar; o igual no, igual están charlando —que a mí me interesa— esas tres últimas horas entre ellos.

Peset también fue un hombre muy moderado.

Era un hombre educado, que además nunca creyó en la violencia como forma de expresión y de actuar. Sí que es cierto que la conferencia de los anales [una de las pruebas principales en el proceso contra Peset], que es tan famosa, hay que leerla en profundidad. A veces dicen: una conferencia que era puramente académica. Bueno, no. No es una conferencia académica, es una conferencia en la que él increpa y hace una llamada a la juventud para defender la República. Y dice: resistiremos y no nos dejaremos vencer. Él está ahí en un papel político de primera magnitud. Pero él era un hombre de ideas y de palabra. No utilizaba la violencia. De hecho, Ángel Gaos sí que llegó a ir con revólver. Nunca Peset llevó un revólver. Él era un médico y nunca utilizó la violencia. Todo eso hace que, efectivamente, aún cueste más matarlo.

Peset era un hombre de ideas y de palabra, no utilizaba la violencia. Todo eso hace que, efectivamente, aún cueste más matarlo

Sobre el presidente del tribunal también he investigado mucho, es un hombre que es sanguinario y es uno de los presidentes del tribunal que más sentencias a muerte firma. Los hechos eran muy atenuantes en el caso de Peset: los testimonios [favorables] de monjas, de burgueses, del arzobispo de Valencia, que se la jugó con Peset.... Prudencio Melo fue imprudente [ríe], y le llamaron la atención; fue una llamada de atención muy gorda. Prudencio Melo se la jugó por Peset (aunque no se la jugó por Carceller, el editor de La Traca). Es decir, los testimonios eran tan favorables a Peset que el hombre dijo, pues 30 años, y ya sabemos que pronto habrá una amnistía y esto se reconducirá. Además, ya las había pasado canutas, porque lleva dos años encerrado. Primero en Albatera, después en Portaceli. Querían acabar con cualquier elemento que pudiese de alguna manera dirigir un posible renacimiento del pensamiento más ilustrado valenciano.

¿Ha hablado con los descendientes de Joan Peset?

Hablé con algunos familiares y no sabían nada de los últimos momentos de Peset. De hecho, los otros tres siguen en la fosa común, que es donde debería estar Peset. Joan Peset se salvó de la fosa común y de esa doble humillación por los pelos y por una serie de carambolas. Creo que en estas cuestiones hay, a veces, mucha tensión acumulada por parte de las víctimas, porque la memoria histórica 80 o 90 años después sigue muy viva y las heridas siguen muy abiertas. Es importante intentar buscar situarse en la otra parte del espejo, intentar adoptar una actitud de mirada lo más científica posible de los hechos e intentar no caer en posturas maniqueas y contarlo todo, porque es la única manera de acabar con esto y de pasar página. Ya lo intenté en La sega, donde la pérdida patrimonial de muchas familias fue muy grande y, por lo tanto, las heridas están muy abiertas aún. Hay familias en los pueblos que no se hablan y ni se hablarán nunca —porque tu abuelo o tu bisabuelo denunció, no se han cerrado las heridas— y en este caso ocurre un poco lo mismo. Creo que es importante intentar poner todas las cartas sobre la mesa y explicarlo todo. Evidentemente, el cura don José, que es una de las manos armadas del director de la cárcel que le sirve para ir señalando a los que van a sacar a las sacas, vio cómo mataban a todas las monjas de su convento. También hay que contar esas cosas. Y él está allí para, no ejercer venganza, pero por una herida que tiene que también necesita compensar, porque él se escondió. Todas esas cuestiones son importantes, lo que más me molesta son los cartón-piedra y los estereotipos. Intentemos hablar y abrirlo todo. Incluso el propio médico de la prisión que está ahí porque quiere, el doctor Luna, al final hace mucha amistad con Peset y en el segundo proceso testifica a su favor. Algo que a don Ramón le molesta muchísimo. Dice: hasta aquí podemos llegar que mis trabajadores acaben testificando a favor de los presos.

Al final, la realidad siempre suele ser más compleja de lo que parece a simple vista.

Es muy importante poner la complejidad y no caer en el 'todos son buenísimos' y 'todos son malísimos'. Intentemos ahondar en las heridas humanas. El propio Peset defendió a la Virgen de los Desamparados; se puso ante la Basílica y consiguió que un grupo de milicianos no la quemase ni la desvalijase. Eso es un mérito para Peset, pero también habla de las actitudes de los milicianos con los religiosos, con todo el patrimonio religioso, con las quemas de Iglesia, la destrucción de libros sagrados, tantas cosas que avergüenzan y hay que contarlo. Porque si no, aquí estaremos a medias tintas y mi función como escritor no es estar a medias tintas.

Es muy importante poner la complejidad y no caer en el todos son buenísimos y todos son malísimos

¿Cómo fue la exhumación de los restos de Peset?

Lo que no sé es qué sucedió en aquel momento, sí que sé que fue la familia a buscar a Peset, entrada la noche. Era una noche que no había luna porque he buscado el cielo de ese día y, curiosamente, tienes toda esa información: no había luna, era una noche muy cerrada.

¿Dónde ha buscado esa información?

Hay registros astronómicos. Buscas el año 1941, 24 de mayo, y ves la luna que había. Era una noche cerrada y me imagino el coche llegando (no sé si era su Chrysler o ya estaba decomisado) pero en cualquier caso un coche de la familia y metiendo el cadáver del padre allí y saliendo a escondidas. Lo enterraron en el nicho de un hermano suyo que murió con dos años y ahí estaba el nombre del hermano, no estaba el nombre de Juan Bautista Peset. De este modo, pues tuvo toda una posguerra y unos cuarenta años de silenciamiento. Esa carta que escribe también es uno de los elementos que estructura la novela y que se va escribiendo a lo largo de ese periodo. Es una carta plegada en cuatro en la que él está convencido que su nombre se ha recuperado. Evidentemente, culpa al franquismo de que lo matan inocentemente. Dudo mucho que un funcionario de la prisión, leyendo esa carta, permitiese que llegase a la familia. Mi opción es que murió con la carta puesta, no se llegó a entregar y con el cadáver llegó la carta, que es también muy novelesco. Y que, en un momento determinado, ya la ha firmado y ya ha puesto la fecha y aún le dedica unas últimas palabras a su mujer, como diciendo: aún quiero decir algo más. Esa carta la va escribiendo a trompicones desde capilla hasta en el mismo camión, escriben unas últimas letras a sus seres queridos.

¿Hubo otros elementos en el ensañamiento con Peset?

Hay una situación un poco confusa, porque en un documental sobre Peset se dice que los socios del laboratorio se aprovecharon de él. Algunos de estos socios han contestado diciendo que no es cierto. Lo que puede ser es que ahí también hubiese un interés por hacerse con el patrimonio de Peset. Digamos que eso ya queda en un segundo plano, porque ya no me interesa tanto. Evidentemente, pasaron muchas penurias y afectó a los estudios académicos de los dos hijos. A su padre, Vicente Peset Cervera, en una situación muy dura, le ocultaron que su hijo estaba en la cárcel. Era un hombre ya muy mayor, pero quizá hubiese podido hacer algo más. Tenía muchos contactos, era muy conocido, su manual de Medicina se estudiaba aún en la carrera, era una autoridad. Se lo ocultaron porque quizá ellos creían que se iba a salvar, que no era necesario decirle: Papá, necesitamos que salves a tu hijo; no, no, se lo ocultaron. Imagino el dolor inmenso.

Su esposa, Ana Llorca, también es un personaje de la novela muy llamativo.

Ana Lloca era una persona muy importante. Es una mujer muy formada, con una enorme personalidad, que fue con Laín Entralgo (también se jugó el tipo), llamaron a todas las puertas que pudieron. Era de Acción Católica y al mismo tiempo con muchísimo poder en la burguesía valenciana. Por eso, Prudencio Melo cedió e intercedió también por Peset.

¿Hasta qué punto las disputas puramente académicas tuvieron que ver en la actitud de Marco Merenciano?

Había una rivalidad entre Marco Merenciano y Peset. Marco Merenciano tenía visión de la psiquiatría del momento, muy de Vallejo Nájera. Y Peset tenía una visión de la psiquiatría muy moderna. Tenían las carreras hechas, ahí hay una rivalidad intelectual básicamente. Y después también se le acusa de que muchos de ellos tuvieron que huir. Por ejemplo, Rodríguez Fornos tuvo que huir [de la retaguardia republicana] de mala manera; Peset era el rector en aquel momento y, quizá, podría haber hecho algo más; eso es lo que se le acusa. También creo que es injusto, porque él hizo todo lo que pudo y tampoco era fácil hacer algo más porque estábamos hablando de que había unos milicianos muy violentos y tú tampoco te podías singularizar mucho; igual te pegan un tiro a ti, no era fácil jugar con el comisario de la Checa. No es fácil, son tiempos muy siniestros. En el caso de Peset, hizo cuanto que pudo. Conociendo a Peset y conociendo un poco la calidad humana de Peset, no se puede poner en duda su probidad intelectual. Yo creo que era un hombre íntegro, que en algún momento pudiese tener miedo también es posible. No lo sé, pero esas acusaciones me parecen injustas.

¿Ha obtenido el protagonista de su novela todo el reconocimiento que merece?

Creo que, para empezar, Peset es un gran desconocido. Pregunta a la sociedad valenciana, a ver qué te pueden decir. En Catalunya, donde he estado presentando la novela, no tenían ni idea; el otro día hice la rueda de la prensa y no sabían absolutamente nada. Es un símbolo universal de la represión y de la actitud cívica. Porque él puede irse y no se va; tres veces tiene la posibilidad de irse de España. Él es muy íntegro y se mantiene en sus obligaciones hasta el último momento. Todo eso es un símbolo universal, para mí es un gran personaje. Es un Carles Rahola, que también es un hombre católico que matan, es un Sostiene Pereira, un hombre ingenuo que no se cree que le pueda pasar eso. Por lo tanto, es una figura que tiene una posteridad desde el punto de vista de símbolo que tendría que ir mucho más allá del Cap-i-Casal. Peset es el único rector español fusilado en la posguerra, primera cosa. Y después es un hombre intelectualmente muy importante: es alguien que puso el brazo para las vacunas del doctor Ferrán, con medallas al mérito cívico y que estuvo en varias epidemias en primera fila. Un hombre valiente, un gran conocedor de la toxicología y de la Medicina Legal, era un hombre importante. Todo eso podía dar lugar a una figura universal y bien conocida en el mundo. En cambio, se ha quedado en la avenida Peset o en este Colegio Mayor del Rector Peset [donde se celebra la entrevista] o en un hospital, pero ya poca cosa más.

Creo que la Universidad debe tener una actitud más activa. Y, también, diría el mundo intelectual, incluso el mundo literario

¿Por qué reivindica hoy en día a Peset?

Es importante reivindicarlo y, sobre todo, en estos tiempos. Yo siempre intento en mis novelas tratar el presente. El regreso de Voltaire es la persecución del intelectual, del libre pensador. En el caso de Peset, también van por ahí los tiros. Vivimos un panorama con una clase política cada vez más antiilustrada, cada vez más de esquinas al conocimiento, con un Donald Trump negacionista, pero también con una persecución a las propias universidades, favoreciendo universidades privadas, no dotando de presupuesto a las universidades públicas, ninguneando constantemente la opinión de los expertos, ninguneando, en definitiva, la ciencia desde partidos que tienen posibilidades de gobernar. Todo eso hace que recuerde mucho a aquellos tiempos y que haya que reaccionar. Creo que la Universidad debe tener una actitud más activa. Y, también, diría el mundo intelectual, incluso el mundo literario. A veces hay demasiada forma y poco fondo. Busquemos una literatura más de acción; ya sé que quieres contar tus grandes traumas, pero intentemos mejorar nuestra sociedad desde el punto de vista de una literatura más volteriana en el fondo.

Que los veranos se hicieron para leer a Rafael Chirbes (1949-2015) lo sabemos todos. No solo a Chirbes, claro, pero es época de rendirse a los Chirbes. Del de Tavernes de la Valldigna (Valencia), en concreto, siempre hay algo que nos falta o que toca recuperar para comprender una realidad que él no llegó a ver, pero sí a intuir. Hay cosas que, muerto hoy hace diez años, ya las dejó negro sobre blanco, y van a seguir ahí hasta que nos extingamos. Fue como Los Simpson, pero de la maldad humana: él ya lo dijo. Llegó tan dentro del alma humana que solo dejó verdad y esa no caduca. La sociedad que conoció ha cambiado en lo superficial, pero en el fondo es más de lo mismo. Ni siquiera es algo lampedusiano, es que los chorizos tienen poca imaginación. Decía Tolstói que cada familia es infeliz a su manera; en lo que a ser corrupto se refiere, parece que solo hay una manera de ser y estar.

El paisaje ha cambiado, eso sí. Su muerte nos ha impedido ver a través de sus ojos y sus letras el ascenso de lo que el dibujante-filósofo Mauro Entrialgo ha bautizado como ‘el malismo’. No es el mal que uno lleva dentro y se autoengaña para no reconocer, y que en la mente del corrupto puede ser virtud o, a para perdonarse, este se escuda en la fuerza de unas circunstancias que, por lo visto, le obligaron a ser así. Jessica Rabbit no era mala, la habían dibujado así. Esa era la podredumbre moral que testimonió el autor de Crematorio (2007), una que, al menos, se disimulaba. Matías Bertomeu se pretendía un señor, pero se conocía de sobra. Al menos montó un emporio. Ahora ya da igual, no hacen falta ni méritos. No se finge, si acaso se miente. Con los currículos si es necesario, un alarde de fatua vanidad que probablemente —por cutre— Chirbes no incluyó en sus novelas. A lo mejor para un personaje secundario le podría haber servido, pero poco más.

Seguramente no pudo imaginar tanta mediocridad. En eso no podemos culparle porque no está solo. Mientras vivía y escribía, un repartidor de tónica que hubiera llegado a presidente del Senado llevaría a gala ese blasón; sería la escalera a la que subirse para mirar hacia abajo a los que tuvieron que pasar por la universidad para llegar lejos. Haber sido alcalde dieciocho años no se consigue en la facultad, no necesita título falso. Los corruptos de antes se hacían nazarenos o pagaban las fiestas del pueblo. Era su forma de decir que habían nacido pobres, pero que iban a morir ricos. Tocaba pasárselo a los demás por las narices. Triunfar —aunque fuera robando— era un mérito. Ahora hay que disfrazarse detrás de títulos truchos.

Lo que sí cabe preguntarse es cómo habría manejado hoy su bisturí de tinta, cuando la maldad se ha vuelto tan cutre que se puede operar con cuchillo jamonero sabiendo que es difícil empeorar la herida. La España de Vox es tan lamentable que parece que no hay explicación. Si un obrero quiere cobrar menos; si una pareja de jóvenes confía en que le subirán los precios de los alquileres; si a una mujer le parece que las leyes para protegerla han ido demasiado lejos; y si las listas de espera para la sanidad pública no son tan largas que hay quien apuesta porque, además, empeore la calidad; ¿tiene que venir a explicárnoslo la literatura o cabe preguntarle a la psiquiatría? A lo mejor esperamos demasiado de Chirbes, queremos que vuelva para darle sentido al día a día, y simplemente es que le han puesto algo al agua.

Chirbes se le recuerda como el pintor de la corrupción, como a Goya le acompañarán siempre Los desastres de la guerra, pero su testimonio va mucho más allá. Crematorio y En la orilla (2013) —sus dos obras más populares—, vienen gestándose desde La larga marcha (1996), en la que comienza su ajuste de cuentas con su generación, la que levantó los adoquines y, al ver la playa, se hipotecó para comprar un adosado. Luego llegarían La caída de Madrid (2000) y Los viejos amigos (2003). Es el parte de defunción de sus compañeros de camino que, como luciérnagas, se sintieron atraídos por el brillo de una época, la de Felipe Gónzález y Carlos Solchaga, en la que el entonces ministro de Hacienda aseguraba que en España era el lugar de Europa donde resultaba más fácil hacerse rico. Era el principio del fin.

Se le considera injustamente un relator de la corrupción del PP, pero tuvo para todos. A la parroquia socialista, En la lucha final (1991), le hizo un traje de la misma talla que los que le confeccionaba el Bigotes a Camps. No extraña, dicho sea de paso, que cuando Ximo Puig, entonces presidente de la Generalitat, destinó más de 3.500 euros a regalar obra del escritor, este título no se incluyera en el lote. Después de todo, la obra de Chirbes todos cocían habas, aunque no todos se las zamparan a dos carrillos.

Al alumbrar la pareja Crematorio y En la orilla, Chirbes se ganó a pulso como el escritor de la corrupción. Pero la etiqueta se queda pequeña. Son sus títulos más conocidos y leídos, pero como los genios que ven más lejos porque se alzan a hombros de gigantes, es precisamente el retrato de la Transición como cuento lo que les permitió llegar tan lejos. No son solo fotografías de la España de la corrupción, son la consecuencia de lógica del timo de la socialdemocracia cuyo derrumbe, pocos como él, supieron anticipar. Ninguno de los libros nace del momento, aunque retrate el momento cuando llegó. Entre los que de verdad habían corrido delante de los grises y mantenían sus ideales, y los que, en aquella época, supieron no celebrar una comunidad —un país— en el que la fiesta nunca se acababa, a duras penas se podría haber organizado un partido de fútbol. A él no le engañaron.

¿Todo Chirbes?

Tampoco hace falta exagerar. Pronto se relajará la presión para leerle y no volverá hasta que, en 2030, se recuerde el quince aniversario de su muerte. Pero no hay que volver a él por moda, sino por placer. Si la crítica ha reconocido unánimemente a Chirbes como uno de los mejores autores de las últimas décadas, eso no significa que haya que leerle todo por si toca presumir de erudición. Crematorio y En la orilla son, sin duda, obligatorios. No tanto por el nombre de su autor —hay quien los olvida—, sino por la cantidad de literatura que hay en sus páginas. Pero quedarse solo aquí y privarse de un placer lector. Se puede ser igual de feliz sin leerlos, pero no se puede entender del todo lo que nos ha traído hasta aquí —los alquileres inalcanzables, los sueldos congelados desde hace años, y del ‘el que pueda hacer, que haga’— sin pasar por sus páginas. Lo que no cuenta, lo anticipa o, como mínimo, lo intuye. Al morir joven, con 66 años, nos privó de testimoniar este presente sin futuro, ahora que la nostalgia nos recuerda que la esperanza fue lo último que perdimos.

Prolífico escritor, dejó diez novelas, cinco ensayos, y cuatro libros de memorias (uno, El año que nevó en Valencia, magníficamente maridado con los dibujos de Paula Bonet). No todo fueron grandes frescos históricos; tuvo tiempo para lo pequeño. De ahí nació La buena letra (1992), novela con quien mantuvo una relación de amor odio. También para ficcionarse a sí mismo en Mimoun (1988), basado en su experiencia en Marruecos —y la que le permitió consagrase desde su ópera prima—, o en su despedida como novelista, París-Austerlitz (2016). Que los que estemos hoy recordando estos últimos diez años sin él, y caminando por el filo de la navaja para que el lector crea que hemos leído toda su obra sin decirlo y evitar caer en un renuncio, no significa que todo vaya para examen. La suya era literatura de cuchara, que a veces apetece más y otras no tanto, pero nunca está de menos tener uno de sus libros en la mesita, por si algún día hay hueco para volver a él. Seguro que, ya puede pasar el tiempo con toda su mala baba, sigue de actualidad.

En un libro, lo importante no es quién lo firma, sino lo que se afirma. Y lo que él contó fue la disección de los últimos estertores de una socialdemocracia que, tras la crisis de la corrupción se tornó en económica, se arrastra como un muerto viviente devorando a sus hijos, los pocos que ya le van quedando. Sobrevivirá mientras haya expertos de alquiler en los medios, pero no mejorará de salud. En su caso, a diferencia del intelectual de plaza consolidada en la administración y salpimentada de trienios, la náusea no era impostada sino real: aceptó su segundo Premio Nacional de Narrativa en 2014 —quizás por obvio, le pertenecía— pero los 20.000 euros fueron a la Casa de la Caridad.

Pero que el Chirbes que metía los dedos en la llaga no nos haga olvidar el que se los chupaba. Por eso no deja de hacer gracia —ahí está la Wikipedia para dar fe— que entre 1984 y 2007 fuera (sucesivamente) colaborador, redactor, redactor jefe, asesor de dirección, director y, cabe suponer, artista invitado, de la revista Sobremesa, mucho antes de que lo ‘gastro’ lo impregnara todo. Una labor que recuperó en Mediterráneos (1997) y El viajero sedentario (2004). Quizás entonces ya se dio cuenta de que, en determinadas compañías, se impone contar la cubertería no vaya a ser que falte algo. Puede que por eso solía insistir que, en cuanto decidió dedicarse únicamente a la literatura, dejó de frecuentar según que ambientes para no contaminarse. Así, en su refugio de Beniarbeig (Alicante), parapetado por su biblioteca, fue donde el cáncer de pulmón acabó con él. Fiel a sí mismo hasta la sepultura, pocos fueron los invitados a su entierro. Era “una especie de ogro social” en palabras del también escritor Alfons Cervera con el que compartía amistad y visión del mundo. También en eso, prefirió evitar según qué compañías que ni muerto te dejan en paz. Lo más parecido a un político que se acercó fue la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, que acudió en calidad de persona, escritora y amiga, más que de alto cargo del gobierno del Botànic. Se murió, sí, pero queda Chirbes para rato.

Mary Rodríguez Vivancos no se separa des de fa mesos d’un cartell que diu: “Justícia per la meua filla Janine i la meua neta Escarlett”. El cartell, amb què arriba a una entrevista amb elDdiario.es i que l’acompanya cada mes en les manifestacions contra la gestió de la catàstrofe, inclou una ecografia del ventre de la seua filla, que va morir embarassada de huit mesos el 29 d’octubre passat, quan la DANA la va enxampar en la zona del polígon de Riba-roja intentant tornar a sa casa de Godelleta. L’alerta automàtica va sonar en el seu telèfon mòbil mentre tractava, desesperada, d’accedir al punt on Janine s’havia refugiat de la inundació: “Ens vam quedar ací, esperant-la a ella, per si responia, i en això va sonar l’alarma, eren les huit i onze. Tothom jo crec que ja estava mort a eixa hora”. Janine Mercadot Rodríguez, nascuda com sa mare a Santa Cruz (Bolívia) i treballadora del sector del transport, tenia 26 anys. “El dia 8 d’agost complirà 27 anys”, diu Mary. La vespra de la DANA s’havia agafat el dia lliure per a comprar el carret del bebé i el 30 tenia previst demanar la baixa mèdica. Mentrestant, aquell fatídic 29 d’octubre, va morir. Aquell dia mateix va començar una cerca que va durar unes quantes jornades: “Vam anar nosaltres a tots els hospitals i ningú ens donava resultats, clar, si la meua filla estava morta per ací”. L’altre fill de Mary, després de sobreviure ell també a la riuada, va fer una crida en xarxes socials a la comunitat boliviana per tractar de localitzar la seua germana desapareguda. “El 4 de novembre la vam trobar, a mi no em van deixar veure-la, jo solament la vaig veure una miqueta, la panxa”, relata la dona. “Per a mi va ser la cosa més dolorosas de la meua vida, m’han mort en vida”, diu entre llàgrimes en el despatx del seu advocat, Guillem Ribera, del bufet Brotsanbert.

El lletrat va sol·licitar a la jutgessa de la DANA, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que s’amplie l’informe de l’autòpsia de Janine per a acreditar que, el dia dels fets, estava embarassada de huit mesos. La instructora, en una resolució del 26 de juny passat, va acceptar la petició a l’Institut de Medicina Legal de València, perquè els familiars de la jove morta puguen obtindre el “reconeixement i la identificació oportuns” en el Registre Civil, segons explicava la instructora. Escarlett seria així la víctima 229 de la DANA. La magistrada, reconeguda per la seua empatia amb les víctimes, ha destacat en les seues últimes resolucions l’avançat estat de gestació de Janine. “L’objecte d’aquest procediment és l’anàlisi de la defunció de 228 persones, una d’elles embarassada de huit mesos, l’absència de decisions per a salvaguardar la població i la normativa aplicable al cas”, afirmava en una interlocutòria dictada el 16 de juny.

“Jo tinc l’esperança que la jutgessa fa bé les coses i que hi haurà justícia”, diu Mary. Diametralment oposada és la seua opinió sobre el “pocavergonya” i “cara dura” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que el matí del 29 d’octubre va empalmar diversos actes aliens a la DANA i després va estar desconnectat en un llarg dinar en el restaurant El Ventorro, malgrat l’alerta roja, que el seu Govern ja havia sol·licitat l’activació de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a Utiel i que la situació es descontrolava a mesura que rius i barrancs es desbordaven. “Em dona una impotència perquè, clar, ell no estava en el seu lloc, on havia d’estar i va passar el que va passar per això”, afirma Mary.

La dona va assistir la vespra de l’entrevista amb aquest diari a un intent per part de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O i dels Comités de Reconstrucció de lliurament en el Palau de la Generalitat d’una carta a Carlos Mazón, coincidint amb el segon aniversari de la seua arribada a la presidència autonòmica: “Nosaltres esperant-lo ací i ni tan sols ell va aparéixer ni res,’ va eixir per la porta de darrere. Però després va dient que ell constantment té contacte amb les víctimes, però mai s’ha acostat a nosaltres, mai ens ha dit res. Una de les del grup diu que li ha telefonat per a parlar amb ella, però no, no ho hem volgut acceptar, perquè és molt tard. Molt tard i no volem res”.

El president, a diferència de l’exconsellera Salomé Pradas i de l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, no figura com a investigat en la causa per la seua condició d’aforat, tal com ha reiterat la jutgessa. La instructora va oferir el 10 de març passat al cap del Consell la possibilitat que declarara voluntàriament, una opció que Mazón va declinar. “L’única cosa que demanem és la dimissió i que se’n vaja, que demane perdó i que vaja a la presó”, afirma la mare de Janine.

El dol: “Em sent molt sola”

Mary troba un cert consol en la mobilització de la ciutadania que acudeix cada mes a les manifestacions contra la gestió de la catàstrofe, a les quals ella sempre assisteix amb el seu cartell: “M’ajuda una mica, perquè ens sentim sostinguts, però no és prou”. També ha rebut ajuda d’una entitat jesuïta, que li ha proporcionat atenció psicològica. “Ara està veient-me una psicòloga especialitzada en dol que han sol·licitat ells mateixos, diuen que en paguen deu sessions, fa poc ja en van dues. Necessitava molta ajuda psicològica, perquè em sent molt sola també”, conta.

I la Generalitat? “Sempre ens han abandonat, mai han estat amb nosaltres”. “Ni aquell dia ni tan sols el del vetlatori de la meua filla ningú va aparéixer, ni tan sols va vindre un a dir-me: necessites ajuda o alguna cosa? No res”, lamenta la mare de la finada. Mary insisteix en les seues crítiques al cap del Consell: “Sempre anem per Mazón i Mazón sempre se’n va d’escapada, mai ve a mostrar la cara. Perquè és un pocavergonya, no té una mica de pena per les víctimes, pel que hem passat. I ell, molt tranquil, que riu i es riu de nosaltres. És un cara dura”.

Mary Rodríguez Vivancos no se separa desde hace meses de un cartel que reza: “Justicia por mi hija Janine y mi nieta Escarlett”. El cartel, con el que llega a una entrevista con elDiario.es y que la acompaña cada mes en las manifestaciones contra la gestión de la catástrofe, incluye una ecografía del vientre de su hija, que murió embarazada de ocho meses el pasado 29 de octubre, cuando la dana le pilló en la zona del polígono de Riba-roja intentando volver a su casa de Godelleta. La alerta automática sonó en su teléfono móvil mientras trataba, desesperada, de acceder al punto donde Janine se había refugiado de la inundación: “Nos quedamos ahí, esperándola a ella, por si respondía, y en eso sonó la alarma, eran las ocho y once. Todo el mundo yo creo que ya estaba muerto a esa hora”. Janine Mercado Rodríguez, nacida como su madre en Santa Cruz (Bolivia) y trabajadora del sector del transporte, tenía 26 años. “El día 8 de agosto va a cumplir 27 años”, dice Mary. La víspera de la dana se había tomado el día libre para comprar el carrito de la bebé y el 30 tenía previsto pedir la baja médica. Entretanto, aquel fatídico 29 de octubre, murió. Ese mismo día empezó una búsqueda que duró varias jornadas: “Fuimos nosotros a todos los hospitales y nadie nos daba resultados, claro, si mi hija estaba muerta por ahí”. El otro hijo de Mary, tras sobrevivir él también a la riada, hizo un llamamiento en redes sociales a la comunidad boliviana para tratar de localizar a su hermana desaparecida. “El 4 de noviembre la encontramos, a mí no me dejaron verla, yo solamente la vi un poquito, su barriga”, relata la mujer. “Para mí fue lo más doloroso de mi vida, me han matado en vida”, dice entre lágrimas en el despacho de su abogado, Guillem Ribera, del bufete Brotsanbert.

El letrado solicitó a la jueza de la dana, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que se amplíe el informe de la autopsia de Janine para acreditar que, el día de autos, estaba embarazada de ocho meses. La instructora, en una resolución del pasado 26 de junio, aceptó la petición al Instituto de Medicina Legal de València, para que los familiares de la joven fallecida puedan obtener el “oportuno reconocimiento e identificación” en el Registro Civil, según explicaba la jueza de Catarroja. Escarlett sería así la víctima 229 de la dana. La magistrada, reconocida por su empatía con las víctimas, ha destacado en sus últimas resoluciones el avanzado estado de gestación de Janine. “El objeto de este procedimiento es el análisis del fallecimiento de 228 personas, una de ellas embarazada de ocho meses, la ausencia de decisiones para salvaguardar a la población y la normativa aplicable al caso”, afirmaba en un auto dictado del 16 de junio.

“Yo tengo la esperanza de que la jueza está haciendo bien las cosas y que va a haber justicia”, dice Mary. Diametralmente opuesta es su opinión sobre el “sinvergüenza” y “cara dura” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que la mañana del 29 de octubre empalmó varios actos ajenos a la dana y luego estuvo desconectado en una larga comida en el restaurante El Ventorro a pesar de la alerta roja, de que su Gobierno ya había solicitado la activación de la Unidad Militar de Emergencias (UME) en Utiel y de que la situación se descontrolaba a medida que ríos y barrancos se desbordaban. “Me da una impotencia porque, claro, él no estaba en su puesto, donde tenía que estar y pasó lo que pasó por eso”, afirma Mary.

La mujer asistió la víspera de la entrevista con este diario a un intento por parte de la Asociación de Víctimas Mortales dana 29-O y de los Comités de Reconstrucción de entrega en el Palau de la Generalitat de una carta a Carlos Mazón, coincidiendo con el segundo aniversario de su llegada a la presidencia autonómica: “Nosotros esperándolo ahí y ni siquiera él se apareció ni nada, se salió por la puerta de detrás. Pero después anda diciendo que él constantemente tiene contacto con las víctimas, pero nunca se ha acercado a nosotros, nunca nos ha dicho nada. Una de las del grupo dice que le ha llamado para hablar con ella, pero no, no lo hemos querido aceptar porque es muy tarde. Muy tarde y no queremos nada”.

El president, a diferencia de la exconsellera Salomé Pradas y del exsecretario autonómico de Emergencias, Emilio Argüeso, no figura como investigado en la causa por su condición de aforado, tal como ha reiterado la jueza. La instructora ofreció el pasado 10 de marzo al jefe del Consell la posibilidad de que declarara voluntariamente, una opción que Mazón declinó. “Lo único que pedimos es la dimisión y que se vaya, que pida perdón y que se vaya a la cárcel”, afirma la madre de Janine.

El duelo: “Me siento muy sola”

Mary encuentra cierto consuelo en la movilización de la ciudadanía que acude cada mes a las manifestaciones contra la gestión de la catástrofe, a las que ella siempre asiste con su cartel: “Me ayuda un poco porque nos sentimos apoyados, pero no es suficiente”. También ha recibido ayuda de una entidad jesuita, que le ha proporcionado atención psicológica. “Ahora me está viendo una psicóloga especializada en duelo que han solicitado ellos mismos, dicen que están pagando diez sesiones, recién van dos. Necesitaba mucha ayuda psicológica porque me siento muy sola también”, cuenta.

¿Y la Generalitat? “Siempre nos han abandonado, nunca han estado con nosotros”. “Ni ese día siquiera del velorio de mi hija nadie se apareció, ni siquiera vino uno a decirme: ¿necesitas ayuda o algo? Nada”, lamenta la madre de la finada. Mary insiste en sus críticas al jefe del Consell: “Siempre vamos a por Mazón y Mazón siempre se va de escapada, nunca viene a mostrar la cara. Porque es un sinvergüenza, no tiene un poco de pena por las víctimas, por lo que hemos pasado. Y él muy tranquilo, que se ríe y se ríe de nosotros. Es un cara dura”.