José María Tomás Llavador parla a poc a poc, però amb una convicció que no deixa espai per a ambigüitats. Ja fa dècades que exerceix com a arquitecte i, des d’aquesta experiència, observa la crisi de l’habitatge no com un fenomen conjuntural, sinó com un problema estructural que ha deixat de ser únicament urbanístic i ha esdevingut —diu— “una urgència quasi democràtica”.

Ho fa, a més, en un moment en què ha decidit fer un pas al capdavant. Després de setmanes de converses amb col·legues, confirma que prepara la seua candidatura per a presidir el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, una decisió que vincula directament amb la falta de veu del col·lectiu en un dels debats centrals de la societat actual. “L’habitatge és la nostra funció principal com a arquitectes”, sosté. I, no obstant això, lamenta que el col·legi haja romàs absent. “No ha intervingut en cap proposta ni en el diàleg amb l’Administració. No sabem què pensa”.

Aquest silenci institucional és, per a ell, un dels motius que expliquen el seu salt a l’arena col·legial.

Tomás Llavador no defuig el diagnòstic. La falta d’accés a l’habitatge afecta tant la ciutadania com els mateixos professionals. L’arquitectura, recorda, té en l’habitatge el seu eix central, però el sistema actual no garanteix aquest dret bàsic. Davant això, planteja una mesura concreta i d’aplicació immediata: impulsar habitatge públic de lloguer a preus realment assequibles. “Ha de situar-se per davall d’un terç del salari mínim”, explica, fixant un llindar clar perquè la solució siga efectiva.

El problema, com tantes vegades, és el sòl. I ací introdueix la seua proposta clau: mobilitzar el sòl dotacional destinat a educació o altres usos sense utilitzar i que ja està en mans de l’Administració. “El sòl dotacional no utilitzat pot transformar-se en habitatge social de lloguer. És un procés relativament ràpid”, afirma.

A parer seu, no es tracta de substituir el mercat privat —que continuarà produint habitatge lliure—, sinó que l’Administració assumisca el seu paper com a promotora en l’àmbit social, siga mitjançant empreses públiques, consorcis o fórmules de col·laboració.

El pas avant: la candidatura “del canvi”

La crítica al col·legi no és retòrica. És el punt de partida del seu projecte. “En les pròximes setmanes anunciaré la meua candidatura a presidir el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València”, confirma. Parla d’un “canvi profund” en el paper de la institució, tant cap a dins —en defensa de la professió— com cap a fora —en la seua interlocució amb la societat i les administracions—. La candidatura, explica, està gestant-se juntament amb un grup d’arquitectes i arquitectes que comparteixen aquest diagnòstic.

La seua primera mesura, si ix elegit, seria precisament activar aquest diàleg que ara troba a faltar: convocar reunions per a plantejar propostes concretes sobre habitatge públic i obrir canals estables amb l’Administració.

Però l’habitatge no és l’únic front. Tomás Llavador dibuixa un panorama preocupant per a la professió, marcat per la precarietat i la degradació de les condicions laborals. Denuncia que l’actual política de contractació pública, centrada a fer prevaldre el preu, ha afonat els honoraris fins a nivells insostenibles. “Hi ha contractes per davall fins i tot dels convenis salarials”, adverteix.

Les conseqüències són directes: pèrdua de qualitat en els projectes, precarització dels estudis i una fugida constant de talent jove cap a altres països europeus, malgrat l’alt nivell de formació a les escoles valencianes. Per a revertir aquesta situació, reclama un compromís institucional clar: que les administracions garantisquen honoraris dignes en els concursos públics des del primer dia. “No es pot treballar a pèrdues”, resumeix, com, a parer seu, aboca la llei de contractes públics.

Arquitectes jubilats: pensions insuficients

Un dels punts més durs del seu diagnòstic apareix en parlar dels arquitectes jubilats. Descriu un sistema que, al seu judici, ha fallat en l’essencial. “Tenim pensions entre 400 i 900 euros”, assenyala, xifres que situen molts professionals per davall de la mitjana del sistema espanyol. L’origen del problema, explica, rau en una aplicació deficient del model de mutualitat. I, de nou, critica la falta de reacció del col·legi davant aquesta situació. La seua proposta implica obrir un procés d’escolta i diàleg amb els afectats per a construir solucions que garantisquen una jubilació digna.

Més enllà de l’habitatge i la professió, Tomás Llavador també es deté en l’evolució urbana de València. Considera que el procés de conversió en zona de vianants ha quedat a mig camí, especialment en el centre històric i en els antics nuclis de barri. Més que grans intervencions, defensa una transformació més profunda en la manera d’entendre l’espai públic: no sols com un lloc de trànsit, sinó com un espai de vida ciutadana.

El prolífic arquitecte de València, que té mig cor en el municipi de Bocairent, sap de què parla quan opina d’urbanisme. És l’autor del redisseny de la plaça de la Reina de València, que va passar de ser un pàrquing d’autobusos i taxis intransitables, a ser una de les places més concorregudes de la capital. Fa poc, també ha sigut l’autor de la rehabilitació del mític Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València.

José María Tomás Llavador habla despacio, pero con una convicción que no deja espacio para ambigüedades. Lleva décadas ejerciendo como arquitecto y, desde esa experiencia, observa la crisis de la vivienda no como un fenómeno coyuntural, sino como un problema estructural que ha dejado de ser únicamente urbanístico para convertirse —dice— en “una urgencia casi democrática”.

Lo hace, además, en un momento en el que ha decidido dar un paso al frente. Tras semanas de conversaciones con colegas, confirma que prepara su candidatura para presidir el Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia, una decisión que vincula directamente con la falta de voz del colectivo en uno de los debates centrales de la sociedad actual. “La vivienda es nuestra función principal como arquitectos”, sostiene. Y, sin embargo, lamenta que el colegio haya permanecido ausente. “No ha intervenido en ninguna propuesta ni en el diálogo con la administración. No sabemos qué piensa”.

Ese silencio institucional es, para él, uno de los motivos que explican su salto a la arena colegial.

Tomás Llavador no rehúye el diagnóstico. La falta de acceso a la vivienda afecta tanto a la ciudadanía como a los propios profesionales. La arquitectura, recuerda, tiene en la vivienda su eje central, pero el sistema actual no está garantizando ese derecho básico. Frente a ello, plantea una medida concreta y de aplicación inmediata: impulsar vivienda pública de alquiler a precios realmente asequibles. “Debe situarse por debajo de un tercio del salario mínimo”, explica, fijando un umbral claro para que la solución sea efectiva.

El problema, como tantas veces, es el suelo. Y ahí introduce su propuesta clave: movilizar el suelo dotacional destinado a educación u otros usos sin utilizar y que ya está en manos de la administración. “El suelo dotacional no utilizado puede transformarse en vivienda social de alquiler. Es un proceso relativamente rápido”, afirma.

A su juicio, no se trata de sustituir al mercado privado —que seguirá produciendo vivienda libre—, sino de que la administración asuma su papel como promotora en el ámbito social, ya sea mediante empresas públicas, consorcios o fórmulas de colaboración.

El paso adelante: la candidatura “del cambio”

La crítica al colegio no es retórica. Es el punto de partida de su proyecto. “En las próximas semanas anunciaré mi candidatura a presidir el Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia”, confirma. Habla de un “cambio profundo” en el papel de la institución, tanto hacia dentro —en defensa de la profesión— como hacia fuera —en su interlocución con la sociedad y las administraciones—. La candidatura, explica, se está gestando junto a un grupo de arquitectos y arquitectas que comparten ese diagnóstico.

Su primera medida, si resulta elegido, sería precisamente activar ese diálogo que ahora echa en falta: convocar reuniones para plantear propuestas concretas sobre vivienda pública y abrir canales estables con la administración.

Pero la vivienda no es el único frente. Tomás Llavador dibuja un panorama preocupante para la profesión, marcado por la precariedad y la degradación de las condiciones laborales. Denuncia que la actual política de contratación pública, centrada en primar el precio, ha hundido los honorarios hasta niveles insostenibles. “Hay contratos por debajo incluso de los convenios salariales”, advierte.

Las consecuencias son directas: pérdida de calidad en los proyectos, precarización de los estudios y una fuga constante de talento joven hacia otros países europeos, pese al alto nivel de formación en las escuelas valencianas. Para revertir esta situación, reclama un compromiso institucional claro: que las administraciones garanticen honorarios dignos en los concursos públicos desde el primer día. “No se puede trabajar a pérdidas”, resume, como a su parecer aboca la ley de contratos públicos.

Arquitectos jubilados: pensiones insuficientes

Uno de los puntos más duros de su diagnóstico aparece al hablar de los arquitectos jubilados. Describe un sistema que, a su juicio, ha fallado en lo esencial. “Tenemos pensiones de entre 400 y 900 euros”, señala, cifras que sitúan a muchos profesionales por debajo de la media del sistema español. El origen del problema, explica, está en una aplicación deficiente del modelo de mutualidad. Y, de nuevo, critica la falta de reacción del colegio ante esta situación. Su propuesta pasa por abrir un proceso de escucha y diálogo con los afectados para construir soluciones que garanticen una jubilación digna.

Más allá de la vivienda y la profesión, Tomás Llavador también se detiene en la evolución urbana de Valencia. Considera que el proceso de peatonalización ha quedado a medio camino, especialmente en el centro histórico y en los antiguos núcleos de barrio. Más que grandes intervenciones, defiende una transformación más profunda en la manera de entender el espacio público: no solo como un lugar de tránsito, sino como un espacio de vida ciudadana.

El prolífico arquitecto de València, que tiene medio corazón en el municipio de Bocairent, sabe de qué habla cuando opina de urbanismo. Es el autor del rediseño de la Plaza de la Reina de València, que pasó de ser un parking de autobuses y taxis intransitable, a ser una de las plazas más concurridas de la capital. Recientemente, también ha sido el autor de la rehabilitación del mítico colegio mayor Lluís Vives de la Universitat de València.

Los vecinos de València rechazan la nueva normativa de apartamentos turísticos que el consistorio aprobará el próximo martes y consideran que es una “oportunidad perdida para recuèrar vivienda” para uso residencial. La Federación de Asociaciones de Vecinos duda sobre los compromisos trasladados por el consistorio, que asegura que srá prácticamente imposible abrir más apartamentos y se blindarán el 98% de las viviendas con un sistema de topes. Justo este sábado, cientos de personas se han manifestado a través de una cadena humana contra una colmena de apartamentos turísticos proyectada en los patios interiores de una edificio en el corazón de Russafa.

La norma, que ya ha superado todos los trámites a falta del sí definitivo en el pleno municipal, fija que los pisos de uso turístico no podrán superar el 2% del parque total de viviendas de cada barrio y distrito y solo podrán ubicarse en bajos o primeras plantas en edificios de uso mixto, siempre y cuando en el mismo rellano no existan viviendas. Necesitarán un acceso independiente del resto del edificio.

La Federación de Asociaciones de Vecinos apunta que la nueva redacción “deja fuera de ordenación alquileres de corta estancia, propiciando la expulsión de los residentes de sus barrios”. Consideran que la regulación no es restrictiva al no concretar medios ni instrumentos para perseguir y sancionar los incumplimientos, y porque habilita el alquiler vacacional en todos los edificios sin posibilidad de queja o denuncia.

La agrupación de entidades vecinales valora que la norma recoja algunas de sus reivindicaciones y que, en esencia, pone límites al crecimiento turístico, “un problema que se ha hecho bien visible estas Fallas, donde ha habido momentos que ni turistas ni falleros han podido disfrutar con seguridad de las mismas”. Además, aplauden el marco teórico de la norma -los 'candados' que presentó el concejal Juan Giner, un sistema de filtros excluyentes-, que establece unos limites máximos por distrito, barrio o manzana: “Es algo que se estaba esperando desde hace mucho tiempo”.

Según detalló el edil de Urbanismo y Vivienda, “de las 117 alegaciones presentadas, el Ayuntamiento ha estimado o incorporado al texto definitivo las principales peticiones de la Federación de Asociaciones de Vecinos sobre las que dispone de plenas competencias: los ratios de saturación por barrios y distritos, el censo municipal público de alojamientos turísticos, el plan de inspecciones o los mecanismos de reversión de apartamentos a uso residencial, que ya estaban previstos o han quedado reforzados en la versión definitiva”.

Sin embargo, prosigue la entidad vecinal, la norma no resuelve el problema de fondo en la ciudad: los apartamentos irregulares. “Sigue habiendo más de 9.000 apartamentos turísticos fuera de la ley. La principal oferta de alojamiento turístico de la ciudad, casi el doble que el alojamiento en hoteles, se mueve en la ilegalidad. Y este es el problema que la propuesta que tenemos delante no resuelve y con la que no podemos estar de acuerdo”, critican.

Russafa, contra una isla de apartamentos

En paralelo, en Russafa se ha creado un movimiento vecinal contra una 'isla' de apartamentos turísticos que se proyecta en el barrio. Vecinos de las calles Puerto Rico, Pintor Gisbert y Filipinas rechazan la construcción de 34 pisos turísticos en un patio que une las citadas calles, en terrenos que antaño ocupaba una nave industrial. Cientos de vecinos se concentraron este sábado frente a los edificios para frenar su construcción.

Se trata de un complejo de una treintena de apartamentos y dos sótanos con capacidad para aparcar 66 vehículos, que el vecindario considera incompatible con la convivencia en sus comunidades. La empresa promotora defiende que no eliminan vivienda residencial y que cumplen con lo que marca la normativa. El equipo de Urbanismo se reunió con algunos representantes y les aseguró que buscarían la fórmula para frenar este proyecto.

Los asistentes a la cadena humana alertan de que con el fin de la moratoria para las licencias de apartamentos turísticos “está prevista la activación de 240 viviendas turísticas sobre el barrio de Russafa y unas 5.400 en toda València”.

Arribem a Paiporta dilluns a migdia. El sol brega per eixir, però els núvols no li ho posen fàcil. Donen pluges per a les dues, amb sort, ens donarà temps de parlar amb l’artista Lluci Juan i recórrer  i visitar amb ella els voltants de la nau on, fins al moment de la dana de 2024, tenia el seu magatzem i on treballava de tant en tant.

Trobar la nau de Lluci Juan en aquest paratge, en mig d’hortes on encara es visualitza la destrossa de la riuada, no és fàcil si no coneixes el terreny, per això, Lluci Juan ve a buscar-nos a un punt de referència amb el seu cotxe —un cotxe nou i gran que lloga per a desplaçar-se sovint entre Madrid, on viu part del temps, i Aielo, on té el seu taller. La seguim amb el taxi entre horts i carrers de terra estrets. A poc a poc el paisatge de Paiporta ha anat refent-se, però estem al cor de la zona zero, on la destrossa fou descomunal. 

Arribem a la nau. Entre 2023 i octubre del 2024 Lluci Juan, vivia entre Madrid, Aielo i Paiporta, on aquesta propietat familiar li servia de magatzem i on l’artista treballava ocasionalment. Coses de l’atzar –uns actes de vandalisme i un incendi en les proximitats de la zona– van fer que Juan traslladés l’obra que tenia a la nau al seu taller d’Aielo, tot just setmanes abans de la dana. Des d’aleshores, i a causa de les inundacions, les portes de la nau, que quedà coberta de fang i vegetació, estan bloquejades i encara no hi ha pogut entrar: “Va ser un miracle que l’aigua no s'ho enduguera tot per davant, si la construcció continua en peu és per palmeres que tenim ací davant [ens assenyala amb el dit i la mirada] elles van fer de barrera natural i va aturar l’aigua i el fang”. Lluci encara s’esborrona quan pensa que en determinats moments estigueren a punt de construir una vivenda en aquesta nau. Atzarosament, no van obtenir la llicència municipal d’obres, entre altres raons, perquè la van considerar una zona inundable. I ho era.

Lluci va viure la seua infantesa i joventut a Aielo, i es traslladà a València per a estudiar Belles Arts, on feu l’especialitat d’escultura. No se’n va anar d’Erasmus  ni en llicenciar-se va pensar en viatjar a l’estranger a provar sort, sinó que tornà al seu poble. “Tenia clar que el meu projecte artístic estava vinculat al territori i a la natura, i per això vaig crear el meu taller, El Taller d’Art, a una casa gran, al poble on havia nascut i viscut gran, envoltada de natura i en un context rural. Són 120 metres quadrats on guarde de tot, material, obra acumulada, projectes en els quals estic treballant, però ara que el gaste també com a magatzem, comença a quedar-se ja una mica menut” [diu mentre somriu].

L’experiència a Madrid 

Veient-la tan avesada a viure al camp, i sabent que ara passa gran part del seu temps a Madrid, li pregunte com és la vida Madrid a la gran ciutat, i com resultat obrir-se camí com a artista plàstica tan arrelada al territori en una gran ciutat. “La veritat és que tenia els meus dubtes, una ciutat nova, una altra llengua, però he tingut sort perquè ja estava en contacte amb gent de Madrid per les xarxes socials i m’hi he sentit de seguida molt ben acollida. Madrid m’ha sorprès per a bé, em feia més por del que realment ha estat”.

Amb tot, i sabent que el taller d’Aielo se li queda petit, m’intriga saber com s’ho fa per a treballar a Madrid, on es complica molt trobar espais grans accessibles: “Allà em toca treballar en una habitació, i en comparació [riu] encara és pitjor, però m’organitze i a Madrid faig el treball d’ordinador i la vida social, i me’n vinc a Aielo per crear obra i treballar en els projectes que duc entre mans”. Lluci obri el maleter del cotxe i ens el mostra: “és una mena de casa flotant, ja veieu com el duc, fet un croquis, ple fins al sostre”. Agafa unes caixes i les col·loca a terra per tal de mostrar-nos part del seu treball més recent, Paiporta, Memòria del fang. 

L’homenatge de Lluci Juan a les víctimes de la dana

De dins del maleter ixen les caixes de fusta on transporta la seua obra, tot va al mil·límetre, encaixat perquè res no es trenque: “Els escultors sempre hem d’invertir tant de temps i diners en l’embalatge i en el transport de l’obra com en l’obra mateixa” [comenta mentre riu]. I ens ensenya unes peces de fang extretes dels voltants de la seua nau amb les petjades dels gossos de rescat que buscaren les víctimes de la riuada: “Ha estat complicat coure-les —explica—perquè no és un fang per a fer peces d’art, sinó un fang ple de llim i es trencava molt fàcilment. Vaig haver d’agafar les mostres amb un encofrat i transportar-les amb molta cura. Ara, amb una ajuda que he rebut del Ministeri de Cultura, he pogut construir aquestes caixes on les puc dur amunt i avall, perquè són ben fràgils, però al principi era més complicat perquè era un projecte fet íntegrament amb els meus recursos”.

El passat mes d’octubre, i amb motiu del primer aniversari de la dana, LLuci Juan va presentar el seu treball Paiporta, Memòria del fang a la galeria Freijo de Madrid en homenatge a les víctimes de la dana: les peces de fang que recullen la memòria van ser acompanyades de testimonis reals llegits de manera col·lectiva. A la cita —un muntatge artístic que Lluci durà pròximament a Paiporta— van acudir també representats de “7291 Verda y Justicia”, entre altres col·lectius.

Després d’anys d’activisme i treball cultural arrelat al seu territori, l’obra de Lluci Juan comença a fer-se lloc en alguns espais de l’art contemporani: “Potser ara estic fent l’Erasmus que no vaig fer en el seu moment” [bromeja l’artista].  En tot cas, el seu treball ha trobat una bona acollida a Madrid. De fet, Lluci Juan va estar present en ARCO 25 amb una acció artística on va visualitzar la situació de precarietat en què es troben les artistes afectades per la dana amb una performance en què utilitzava el fang de la riuada. Artistes a qui l’associació valenciana d’Artistes Visuals, AVVAC, de la qual Lluci n’és membre, ha ajudat a refer-se de la desfeta causada per la riuada.

Treballar l’art de manera col·lectiva

Des de sempre, i ara combinant-ho amb la seua vida a Madrid, Lluci Juan ha optat per treballar l’art des d’un entorn rural, concretament arrelada a la seua comarca, la Vall d’Albaida, “on hi ha un moviment artístic i cultural interessant”, com explica. El Taller d’Art d’Aielo ha estat i és, de fet, un punt d’encontre amb altres artistes dels voltants i de més enllà, un espai de creació i de resistència. Al capdavall, Juan entén l’art com una eina de transformació i de rebel·lió, de resposta davant del malestar i de les injustícies socials.

En el Taller d’art, una casa antiga de poble, guarda obra i molts records: “Sempre he defensat l’art des del territori i la perifèria, les meues obres funcionen com actes de resistència, tracte de qüestionar estructures de poder, el patriarcat, i el model de vida a què ens mena el capitalisme, a més, sempre he treballat en col·laboració amb col·lectius socials i amb membres de la meua comunitat per crear peces tant col·lectives com personals”. 

Parlem del món del galerisme, el qual, apunta l’artista valenciana, viu encara una mica d’esquena a l’art no urbà: “són encara pocs els artistes que treballen aquest àmbit, però, a poc a poc l’art contemporani comença a mirar cap al món rural, i tu, com a artista, també has d’estar en contacte amb les galeries. De fet, estic fent col·laboracions puntuals amb algunes galeries, i presentant projectes a concursos i convocatòries que puguen ajudar a promoure la meua obra, perquè la venda és complicada”. 

Descriure la pràctica artística de Lluci Juan no és fàcil, diria que és un equilibri entre la reflexió conceptual i la sensibilitat estètica. El seu projecte artístic — proper a la idea dels drets culturals, entenent que no hi ha alta i baixa cultura i que tothom té dret a la cultura— està estretament vinculat a l’experiència personal i també social, col·lectiva, i part de la seua obra és el resultat de transformar experiències viscudes i materials diversos amb significat simbòlic en reflexions sobre la sostenibilitat i la justícia social.  

El resultat és un treball en constant moviment i experimentació, una obra artística amb arrels en les tradicions locals, però amb una visió crítica que la fa global, perquè la millor manera de ser universal és no girar l’esquena a allò que tenim més a prop.

Un espai carregat de memòria

Lluci Juan és una dona compromesa amb el que fa, apassionada, decidida a buscar un sentit a la vida a través de l’art i viceversa. Passegem al seu costat mentre ens mostra els voltants de la nau i ens explica com va sorgir el projecte Paiporta, Memòria del fang.

Em criden l’atenció les seues mans, grans i treballades, amb les ungles pintades de blanc i negre de manera alterna. Contrasten amb els camells delicats i el seu cos menut i prim. Són les mans d’una escultora que igual dibuixa que pinta, que treballa el fang o la fusta. Va vestida amb un pantaló texà i una samarreta negres que fan el seu cos encara més prim i es posa una camisa, també negra, per a eixir en els fotos. Té una femineïtat natural. 

Avui hi ha una llum especial, com si anunciés pluja, quin cosa, justament ací! El blau del cel, el verd de la vegetació, el negre de la seua roba i el roig dels seus llavis són, tot plegat, imatges amb força que Jesús fotografia amb atenció, sempre atent al gest inesperat.

Ens acomiadem de Lluci i anem a la recerca del taxi que ens durà de tornada a València. De camí passem per davant de l’antic camp de futbol, El Palleter, totalment arrasat des de la riuada. Continuem caminant i visualitzem uns matalassos amuntegats formant dues columnes grans en terra, com dues escultures de la memòria enmig del no res. És una imatge que impacta. Ens aturem per fer-ne unes fotos i li comente a Jesús un instant de la novel·la d’Elsa Morante La història, on descriu els matalassos que circulaven amunt i avall per la Roma devastada per l’ocupació nazi i la guerra, matalassos que corrien per damunt dels caps, duts al vol entre quatre mans.

No em trac la imatge del cap: matalassos pegant tombs per una ciutat en runes i afamada, matalassos en carros, símbols d’exili i èxode, matalassos enmig del no res, arrossegats per la força d’una riuada. Difícil venir a Paiporta i no sentir el calfred de la tragèdia. Les seues petjades no moriran mentre artistes com Lluci Juan els donen forma i veu en el paisatge de la memòria.

La història d´És naufragi (Drassana) comença quasi com acaba, amb les mans empastifades dins d’un pastís de llima: “La primera vegada que va esclafir en un plor descontrolat estava fent un pastís de llima [...] Plorava amb tot el ser, sense jutjar-se gens, mentre llevava pinyols i feia mesures.  El cervell i el cos dissociats. Un pensant, l’altre plorant amb una desesperació que li semblava aliena, amb un crit ofegat a la gola i les mans tremoloses, brutes d’oli i farina”. 

Magda Simó arrenca així una novel·la que vibra des del principi al final i on cada capítol és una mena de relat o escena “aïllada” que, a mesura que avança la història, encaixa en un engranatge literari en perpetu moviment. Tot plegat, al meu parer, ben susceptible de dur al cinema. Però qui és Madga Simó? Jesús Císcar i jo hem quedat amb ella davant de la Llotja de València, un dels escenaris de la novel·la, per tal de conèixer millor el seu batec literari.

És una vesprada de gener plena de reflexos daurats i el sol cau sobre els carrers com el caramel d’una crema catalana. La llum de València —que hauria de cotitzar en borsa— entapissa les parets del gòtic civil de la Llotja. A l’ombra fa fred, però quan arriben, els raigs de sol consolen de tota fredor.

Magda Simó arriba amb els llavis pintats de roig —comme d’habitude—, els ulls maquillats darrere d’unes ulleres negres grans de pasta i una boina negra posada de gaidó, com una partisana. En el fons ho és, és una partisana de la literatura i del periodisme. Vestida de roig i negre, jersei roig, falda curta de quadres blancs i negres, botes baixes i còmodes negres i mitges negres, camina esperitada pel mig del carrer. És menuda i prima i les ulleres ressalten en el seu rostre de complexió clara. Els seus cabells pèl rojos llargs i esponjosos, que es perceben des de lluny, sobresurten de la boina, lleugerament arrissats en les puntes i amb un serrell perfecte. Té una imatge inconfusible. 

Si em digués que acaba de passar per perruqueria i maquillatge, m’ho creuria: va impecable. Però resulta que s’ha passat tot el dia fent encàrrecs amunt i avall, i encara no acabat. Mira per on, no se li ha mogut ni un cabell de la cara. Això sí que és art! Així que Jesús li fa unes fotografies al voltant de la Llotja i de seguida se n’anem tots tres a la recerca d’una cafeteria tranquil·la —missió no sempre fàcil— on poder conversar una estona i poder fer més fotografies.

Magda Simó va nàixer a La Jana (Baix Maestrat), un poble de menys de 1.000 habitants, a prop de Morella i a mitja hora de Tortosa i va estudiar periodisme a Barcelona: “Quan me’n vaig anar a Barcelona a penes si havia estat a València, des de La Jana hem mirat sempre més cap al nord del país que cap al sud, de fet, de fet, la gent de La Jana naixia a Tortosa”. A Barcelona es feu periodista, estudià dos màsters, treballà i, tot plegat, s’hi va estar deu anys, de 1999 a 2009. “Fou una experiència molt enriquidora, però la vida es posava complicada”. Eren anys difícils, estàvem en plena crisi econòmica, i entre això, allò, i l’amor, Simó es traslladà a València. 

Ara viu a Alfafar, però conserva molts vincles amb el seu poble, sobretot amb la família, i un accent i una parla de terres d’interior del nord del país, territoris de transició dialectal, amb unes “r” relaxades al final, uns “v” i “g” suaus i el present d’infinitiu acabat amb o, entre altres trets. Assegura que “la manera de créixer a un poble, on tothom et coneix, et fa un caràcter diferent i tens una part d’arrelament. D’adolescent i de jove vols marxar, però després sempre hi vols tornar”.

Quan començà a escriure? “Sempre he escrit, molts relats, algun premi d’institut, i novel·les que començava i deixava a mitges, però no m’havia plantejat mai publicar, en canvi, la història d’És naufragi va sorgir com un rampell i pensava que tenia entitat, no volia que es quedara al calaix”. “Així que, esperonada per una amiga, m’hi vaig posar i vaig escriure la novel·la en un any, sense a penes revisar-la ni reescriure-la perquè no hi havia temps i, a més, quan escric ho he cogut tot molt abans al cap i surt com surt”. ¿Però la va acabar contrarellotge, veritat, perquè arribà la dana, també a casa seua, just quan estava al final de la novel·la? “La dana vingué quan em faltaven molts pocs capítols i només 10 dies de termini per a presentar-me al Premi Lletraferit i clar, en arribar l’aigua a casa, la novel·la va passar al darrer pla i ens vam posar tots a traure fang del garatge, però cinc dies després la vaig reprendre i la vaig acabar a temps”. Ben justeta? “I tant justeta, al darrer moment, però tenia clar el final, així que envoltada d’un escenari catastròfic i surrealista i amb el pati gens tranquil, amb els xiquets per casa i enmig d’aquell ambient tant trist i surrealista, vaig posar-li fi. Per sort, tinc una escriptura molt lineal i no li pego moltes voltes”. Potser part d’aquella tristesa i la incomprensió davant de com havia passat una bestiesa semblant, van amarar una mica el final de la història.

“No voldria ser una crítica literària, m’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los” 

Magda Simón és una comunicadora nata i una magnífica lectora i prescriptora. Li pregunte; ¿Si quan estem malalts anem al metge i ens recepta medicines, per què no acudir a una prescriptora literària quan no sabem què llegir o per on tirar? [i riu]: “Justament! M’agrada aquesta comparació perquè jo mateixa vaig escriure un article on parlava d’això, de la figura de la prescriptora literària, no voldria ser una crítica literària, no vull fer mal a ningú ni carregar-me cap llibre, quina necessitat tindria jo, em demano. M’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los”. 

De fet, entre 2021 i 2025, Magda Simó va conduir A cau de lletra, un espai quinzenal de llibres dins del magazine matinal d’À Punt Ràdio: “agafàvem un fil temàtic a propòsit d’un llibre i fèiem entrevistes i altres pinzellades, sèries, pel·lícules, vaig poder entrevistar escriptors molt interessants, fou bonic”. Però com totes les coses bones, aquesta també s’acabà: “em proposaren fer l’espai en el magazine A poqueta nit, entre les 10 a 11 i vaig dir que no, m’estimo ser a casa a aquestes hores”.

És més que comprensible, li dic. Com la protagonista anònima de la seua novel·la, Magda Simó també és mare i sap com de complicat és poder harmonitzar feina, maternitat, vida social, sex appeal i altres romanços. “I tant, jo he pogut escriure quan he deixat de ser autònoma i tindre una subsistència coberta i no haver de treballar 10 hores o més al dia. La cambra pròpia ja la tenim, ara necessitem el temps” [diu amb certa ironia]. 

Periodista de mena, col·labora amb Lletraferit i el diari Público, fa un temps va posar en marxa, “per amor a l’art”, un digital de divulgació literària amb Ricard Chulià, que duia per nom A Cau d’orella, com no! Actualment, i des de fa pocs anys, treballa en el departament de premsa i comunicació de l’Institut Valencià de Cultura, però fou periodista free lance i autònoma durant una dècada, així que té el terreny ben apamat. “Hi ha una sensibilitat que comparteixes entre el periodisme i la literatura, però són àmbits prou separats per a mi, de fet, he escrit en poder deixar de costat el frenesí laboral del periodisme per lliure”. Descarta, però, dedicar-se exclusivament a la literatura: “És ben complicat i, en tot cas, seria estar sota molta pressió, per publicar un llibre rere un altre, i no sé si es perdria part de la diversió i el plaer que em produeix escriure relaxadament”. Probablement ja va tenir prou pressió amb haver d’acabar És naufragi en cinc o sis dies. 

El vertigen d’una primera novel·la

Assegura que quan li van comunicar amb un àudio que havia guanyat el Premi Lletraferit, s’ho va haver d’escoltar diverses vegades: “no m’ho creia, i quan es va publicar ho vivia amb molta por, ja veuràs, ara em destrossaran, pensava, i no només no fou així, sinó que el llibre fou ben acollit, i encara està viu  i em dona sorpreses, comentaris bonics a les xarxes, entrevistes com aquesta. Amb tot el que es publica, és un miracle que algú trie el teu llibre per a llegir”. Potser no li falta raó, atesa la vida curta, quasi fulminant, que tenen els llibres darrerament i l’allau de novetats. 

Agraïda de mena, honesta, senzilla, aquesta escriptora emergent s’ha enfangat, mentre treia fang, en una història contada al revés, la d’una dona jove “bastant desficaciada” que, aparentment, no té motius per fer-ho petar tot, però que, cosa insòlita, de colp i volta se’n va i deixa la família, abandona el vaixell. Ho comentem i parlem d’alguens obres de la literatura universal al voltant del tema, com ara el conte La mare de Natalia Ginzburg i El despertar de Kate Chopin. És naufragi  és també una novel·la protagonitzada per dones: una sense nom i altres, que sí tenen nom i estan arrelades al poble de l’autora, darrere d’una història real.

 “La fugida de la protagonista de la novel·la no està planificada —explica Magda— és una dona que es troba al límit de les seues possibilitat mentals i emocionals i fuig per impuls. Que hi haja dones que també ho abandonen tot, és un fet que hauríem de normalitzar, al meu poble hi havia algunes històries d’aquestes i no se’n parlava, era tabú, secret total. Moltes més se n’haurien anat, però no ho feien pel pes tan fort de la responsabilitat i la culpa que les dones hem dut sempre a sobre.” I a vostè els secrets li atrauen? “Crec que són una matèria literària potent. Mai arribes a conèixer la gent, per molt que et penses que sí, tots tenim secrets, i tirar d’aquest fil és un gran incentiu per a escriure històries”. 

“Per a mi la literatura és com un riu que se me’n du”

Rafa Lahuerta em va dir que vostè havia recomanat en un dels seus programes Demon Copperhead, de Barbara Kingsolver, i em feu il·lusió, perquè Kingsolver és una de les autores nord-americanes que més m’agraden i m’acompanya des de fa trenta anys. “A mi aquesta novel·la em va fascinar, la trobo boníssima, no he llegit encara res més d’ella, però ho faré”. I ja què estem, què ens recomana llegir, què llegeix vostè? “M’agrada molt Maggie O’Farrel, Delphine de Vigan, Shirley Jackson, Donna Tart, El jilguero, Annie Ernaux, Laila Martínez, la seua novel·la Carmoma és molt bona”. I Ginzburg? També. I entre les clàssiques? Jane Eyre i Katherin Anne Porter, una autora nord-americana del sud dels anys vint que he llegit amb passió. 

Parlem també dels seus referents dins de la literatura catalana, i assegura que li fascina Irene Solà, “la manera com se te’n du, per a mi la literatura és com un riu que se me’n du i això em passa amb pocs autors, i em dona igual el que m’estiguen contant, la història no m’importa tant, com la manera com m’ho conten”. “També m’agraden molt i recomanaria Carlota Gurt, Raquel Ricart, Maria Climent, Núria Cadenes i Joan Lluís Lluís, ho he llegit pràcticament tot d’ell, em fasina com escriu”. Li esmente Els invisibles, un llibret on, aquest autor de la Catalunya Nord desgrana amb fermesa i sensibilitat els seus lligams i estima per la llengua catalana. 

Magda Simó assegura que li agraden els llibres breus: “jo era d’acabar un llibre encara que no m’agradés i em forçava fins al final, ara ja no ho faig, i per això  els llibres breus, trobo que són d’agrair, no fan tanta mandra i els dus a la motxilla [riu de nou]. ”Fixa’t –comenta amb un somriure mig “maliciós”–, les dones solem escriure llibres curts perquè tenim menys tendència a perdre el temps i anem al gra“. Em fa riure, hi estic d’acord. De fet, Simó acaba rapidet amb alguns dels tòpics al voltant de l’escriptura: l’escriptura necessita calma, un espai i una atmosfera adients per a la creació, i molta reescriptura. Els primers llibres solen necessitar molt de treball d’edició... Ella, però, ha anat com una fletxa, ha escrit una novel·la breu amb capítols curts molt ben entrelligats, i ha fet diana.

Repasse mentalment i amb una rapidesa, potser pròpia de dona, les lectures que Magda ha esmentat i de sobte em fixe que, tret de Joan Lluís Lluís, només hi ha escriptores. No desvetllaré cap secret ni faré cap descoberta: les escriptores avui llegim moltes més autores que autors, en general. Va com va, i potser ja era hora que anés així. Per alguna cosa serà... 

Li pregunte en què està treballant actualment, em comenta que du una novel·la entre les mans, però que ara la té aturada: “la tinc una mica al calaix, en un moment de crisi –diu dibuixant una ganyota divertida— ja ho reprendré, no tinc cap pressió ni pressa”.

Des de la seua òptica, com a periodista dins del circuit de la cultura i com a prescriptora literària professional, li demane que pose el termòmetre a la literatura escrita en català al País Valencià en els darrers deu anys: “Igual que ocorre en la música, en la literatura vivim un bon moment, amb una gran diversitat d’autors i gèneres: hi ha novel·la negra, romàntica, històrica, auto ficció, bona literatura juvenil, assaig, i en molts casos publicats per editorials valencians, i tot això demostra bona salut, però potser hi ha prou a millorar encara en qüestió de suport econòmic i social a la cultura”.  

Personalment, està contenta amb els seus editors de Drassana? “Molt perquè han sabut respectar el meu model de llengua, i fins i tot l’han millorat, alhora que m’han acompanyat i ajudat en el procés d’edició, i no sempre és fàcil trobar editors així”.

Eixim de l’hotel Vincci Mercat, al carrer de la Llanterna, cada vegada queden menys llocs on poder fer una entrevista amb tranquil·litat, sense ofegar-se amb la calefacció o quedar-se gelada amb l’aire condicionat, sense la música alta i impertinent de fons, amb bon cafè, bones butaques, i, sobretot, uns finestrals des d’on veus passar la vida. 

Fa pena anar-sen, la conversa és ben agradable, però Magda Simó ha d’anar a buscar el seu fill i potser pel camí maquinarà alguna història o personatge, perquè aquesta dona és una escriptora de raça, i ho ha demostrat amb una novel·la escrita a raig, però amb fermesa, una història amarada de de dolor i impuls, tocada per unes dosis d’humor magistrals.

El periodista y excorresponsal de La Vanguardia en Bruselas Salvador Enguix no escribió Las periferias mudas (Barlin Libros, 2026) como un gesto coyuntural ni como una reacción al “ruido político del momento”. El libro nace, según el autor, de una inquietud sostenida durante años, de la observación paciente de un país que, bajo la apariencia de un Estado descentralizado, ha ido reconstruyendo un centro cada vez más poderoso (Madrid DF) y unas periferias cada vez más débiles. “Las periferias del Estado están perdiendo cada vez más capacidad de tener voz en la mesa política nacional”, resume el periodista.

El punto de partida es claro: con la excepción de Catalunya y el País Vasco, amplios territorios —entre ellos la Comunitat Valenciana— han ido quedando al margen de las decisiones estratégicas del Estado. “La Comunitat Valenciana se está empobreciendo cada año más y perdiendo capacidad de influir en las políticas del Estado”, afirma. No se trata solo de una percepción política, sino de un proceso estructural que afecta al poder económico, a la capacidad institucional y, en última instancia, a la posibilidad misma de decidir.

Enguix sitúa uno de los problemas de fondo en el desarrollo incompleto del modelo territorial surgido de la Constitución de 1978. A su juicio, aquel diseño abría la puerta a una interlocución real entre el Estado y las autonomías, pero esa promesa nunca llegó a materializarse. “El modelo territorial de la Constitución del 78 se ha quedado incompleto y ha derivado en un sistema muy perverso”, sostiene. El ejemplo paradigmático es el Senado: “El Senado no se ha convertido en una verdadera cámara territorial; al final, todo pasa por los partidos políticos”. Lejos de ser un espacio de debate entre territorios, la cámara alta acabó convertida —dice— en un elemento decorativo, incapaz de corregir desequilibrios o de influir en políticas que afectan directamente a las comunidades.

En ese vacío institucional, los partidos han ocupado todo el espacio de interlocución. Pero lo han hecho, según Enguix, desde una lógica profundamente centralista. “Los partidos tienen una mentalidad jacobina y jerarquizada que impide la influencia real de las autonomías”, explica. Las decisiones clave, desde la elección de candidatos hasta la caída de presidentes autonómicos, se toman en las direcciones nacionales. Vease como ejemplo las decisiones de dimisión de Francisco Camps o Carlos Mazón, ambos presidentes de la Generalitat forzados a dejar el cargo por presidentes del partido a nivel nacional y líderes de la oposición. El resultado es un sistema en el que las periferias solo existen políticamente en la medida en que encajan en la estrategia del centro.

De ahí surge uno de los conceptos centrales del libro: el “Sistema Madrid”. Enguix insiste en que no se trata de una impugnación de la ciudad, sino de algo mucho más amplio. “No es Madrid el problema; el problema es el Sistema Madrid”. Un entramado de complicidades políticas, económicas, judiciales, mediáticas e institucionales que refuerza la centralización del poder y reproduce una determinada manera de entender el Estado. “Madrid es España, pero España no es solo Madrid”, subraya, marcando la diferencia entre capitalidad y hegemonía.

Ese sistema se alimenta de infraestructuras radiales, de la concentración de organismos públicos y de una toma de decisiones que fluye siempre en una sola dirección. Incluso la alta velocidad ferroviaria, presentada durante años como símbolo de modernidad, aparece en el libro como un instrumento ambivalente. “La alta velocidad ha sido un instrumento de potenciación del centralismo en España”, afirma. Sin una política paralela de reequilibrio territorial, el AVE ha funcionado más como aspiradora de recursos y talento que como motor de cohesión.

En este contexto, la Comunitat Valenciana ocupa un lugar especialmente vulnerable por la infrafinanciación sistémica. Enguix habla sin rodeos de una “periferia tutelada”. “La Comunitat Valenciana es hoy una economía tutelada”, dice, y va más allá: “Si no tienes capacidad de maniobra política, la autonomía no tiene sentido”. La infrafinanciación crónica y la deuda impagable con el Estado (más d 60.000 millones en el caso valenciano) ha reducido a los gobiernos autonómicos a una gestión permanente de la escasez, sin margen para desarrollar políticas propias de innovación, diversificación productiva o impulso económico.

A esta fragilidad financiera se suma un modelo productivo cada vez más dependiente del sector servicios y una fuga constante de talento. La paradoja es evidente: “Estamos financiando universidades públicas para que el talento acabe yéndose a Madrid o al extranjero”. Profesionales altamente cualificados, formados con recursos públicos, emigran porque no encuentran un ecosistema económico capaz de absorberlos. “La fuga de talento es uno de los grandes problemas estructurales de las periferias”, insiste. El resultado es una divergencia sostenida: “Cada año los valencianos son más pobres respecto a la media española y mucho más respecto a la europea. En lugar de converger con Europa, estamos divergiendo”.

El desequilibrio no es solo económico. También es simbólico y mediático. Enguix señala la concentración del relato como una de las grandes palancas del centralismo. “El 80 % del consumo televisivo en España procede de emisiones hechas desde Madrid”. Esa hegemonía informativa provoca que los problemas, debates y prioridades de territorios como Valencia, Murcia o Andalucía apenas tengan presencia en la agenda nacional. “Los grandes debates que interesan a Valencia o Murcia no entran en la agenda mediática nacional”, lamenta. La invisibilidad refuerza el círculo: lo que no se cuenta no existe, y lo que no existe no se decide.

Pese a este diagnóstico severo, Las periferias mudas no es un libro completamente derrotista. Enguix señala una excepción que rompe la lógica general: el corredor mediterráneo. “El único éxito colectivo del País Valenciano en los últimos 25 años ha sido el corredor mediterráneo”. Un proyecto que prosperó gracias a una alianza sostenida de la sociedad civil —empresarios, cámaras de comercio, sindicatos— capaz de tejer complicidades más allá del propio territorio. “El corredor mediterráneo demuestra que, cuando hay unidad y objetivos claros, se puede ganar”, afirma.

Ahí es donde el autor sitúa la posibilidad de cambio. No en gestos simbólicos ni en discursos identitarios, sino en la reconstrucción de una alianza fuerte entre sociedad civil y actores políticos valencianos. “Sin una sociedad civil fuerte y unida, no hay posibilidad de cambio”, advierte. Y concluye con una llamada que es, al mismo tiempo, diagnóstico y advertencia: “No podemos seguir sometidos al capricho de partidos con un modelo centralizado. Sin una alianza fuerte entre sociedad civil y partidos valencianos, no habrá ningún cambio”.

Las periferias, sugiere Enguix, no han perdido la voz por accidente. La han ido perdiendo porque el sistema está diseñado para que no se las escuche. Recuperarla exige algo más que quejas: exige unidad, estrategia y un proyecto compartido de país que hoy, admite, sigue sin existir.

El periodista i excorresponsal de La Vanguardia a Brussel·les Salvador Enguix no va escriure Las periferias mudas (Barlin Libros, 2026) com un gest conjuntural ni com una reacció al “soroll polític del moment”. El llibre naix, segons l'autor, d'una inquietud sostinguda durant anys, de l'observació pacient d'un país que, sota l'aparença d'un Estat descentralitzat, ha anat reconstruint un centre cada vegada més poderós (Madrid DF) i unes perifèries cada vegada més febles. “Les perifèries de l'Estat estan perdent la capacitat de tindre veu a la taula política nacional”, resumeix el periodista.

El punt de partida és clar: amb l'excepció de Catalunya i el País Basc, amplis territoris —entre ells la Comunitat Valenciana— han anat quedant al marge de les decisions estratègiques de l'Estat. “La Comunitat Valenciana s'està empobrint cada any més i perdent capacitat d'influir en les polítiques de l'Estat”, afirma. No es tracta només d'una percepció política, sinó d'un procés estructural que afecta el poder econòmic, la capacitat institucional i, en última instància, la possibilitat mateixa de decidir.

Enguix situa un dels problemes de fons en el desenvolupament incomplert del model territorial sorgit de la Constitució de 1978. Al seu parer, aquell disseny obria la porta a una interlocució real entre l'Estat i les autonomies, però aquella promesa mai no va arribar a materialitzar-se. “El model territorial de la Constitució del 78 s'ha quedat incomplet i ha derivat en un sistema molt pervers”, sosté. L'exemple paradigmàtic és el Senat: “El Senat no s'ha convertit en una veritable cambra territorial; al final, tot passa pels partits polítics”. Lluny de ser un espai de debat entre territoris, la cambra alta va acabar convertida —diu— en un element decoratiu, incapaç de corregir desequilibris o d'influir en polítiques que afecten directament les autonomies.

En aquest buit institucional, els partits han ocupat tot l'espai d'interlocució. Però ho han fet, segons Enguix, des d'una lògica profundament centralista. “Els partits tenen una mentalitat jacobina i jerarquitzada que impedeix la influència real de les autonomies”, explica. Les decisions clau, des de l'elecció de candidats fins a la caiguda de presidents autonòmics, es prenen en les direccions nacionals. Vegem com a exemple les decisions de dimissió de Francisco Camps o Carlos Mazón, ambdós presidents de la Generalitat forçats a deixar el càrrec per presidents del partit a nivell nacional i líders de l'oposició. El resultat és un sistema en què les perifèries només existeixen políticament en la mesura que encaixen en l'estratègia del centre.

D'ací sorgeix un dels conceptes centrals del llibre: el “Sistema Madrid”. Enguix insisteix que no es tracta d'una impugnació de la ciutat, sinó d'alguna cosa molt més àmplia. “No és Madrid el problema; el problema és el Sistema Madrid”. Un entramat de complicitats polítiques, econòmiques, judicials, mediàtiques i institucionals que reforça la centralització del poder i reprodueix una determinada manera d'entendre l'Estat. “Madrid és Espanya, però Espanya no és només Madrid”, subratlla, marcant la diferència entre capitalitat i hegemonia.

Aquest sistema s'alimenta d'infraestructures radials, de la concentració d'organismes públics i d'una presa de decisions que flueix sempre en una sola direcció. Fins i tot l'alta velocitat ferroviària, presentada durant anys com a símbol de modernitat, apareix al llibre com un instrument ambivalent. “L'alta velocitat ha sigut un instrument de potenciació del centralisme a Espanya”, afirma. Sense una política paral·lela de reequilibri territorial, l'AVE ha funcionat més com a aspiradora de recursos i talent que com a motor de cohesió.

En aquest context, la Comunitat Valenciana ocupa un lloc especialment vulnerable per la infrafinançament sistèmic. Enguix parla d'una “perifèria tutelada”. “La Comunitat Valenciana és hui una economia tutelada”, diu, i va més enllà: “Si no tens capacitat de maniobra política, l'autonomia no té sentit”. L'infrafinançament crònic i el deute impagable amb l'Estat (més de 60.000 milions en el cas valencià) ha reduït els governs autonòmics a una gestió permanent de l'escassetat, sense marge per desenvolupar polítiques pròpies d'innovació, diversificació productiva o impuls econòmic.

A aquesta fragilitat financera se suma un model productiu cada vegada més dependent del sector serveis i una fuga constant de talent. La paradoxa és evident: “Estem finançant universitats públiques perquè el talent acabe anant-se'n a Madrid o a l'estranger”. Professionals altament qualificats, formats amb recursos públics, emigren perquè no troben un ecosistema econòmic capaç d'absorbir-los. “La fuga de talent és un dels grans problemes estructurals de les perifèries”, insisteix. El resultat és una divergència sostinguda: “Cada any els valencians són més pobres respecte a la mitjana espanyola i molt més respecte a l'europea. En lloc de convergir amb Europa, estem divergent”.

El desequilibri no és només econòmic. També és simbòlic i mediàtic. Enguix assenyala la concentració del relat com una de les grans palanques del centralisme. “El 80% del consum televisiu a Espanya procedeix d'emissions fetes des de Madrid”. Aquesta hegemonia informativa provoca que els problemes, debats i prioritats de territoris com València, Múrcia o Andalusia a penes tinguen presència en l'agenda nacional. “Els grans debats que interessen a València o Múrcia no entren en l'agenda mediàtica nacional”, lamenta. La invisibilitat reforça el cercle: el que no es conta no existeix, i el que no existeix no decideix.

A pesar d'aquest diagnòstic sever, Las periferias mudas no és un llibre completament derrotista. Enguix assenyala una excepció que trenca la lògica general: el corredor mediterrani. “L'únic èxit col·lectiu del País Valencià en els últims 25 anys ha estat el corredor mediterrani”. Un projecte que va prosperar gràcies a una aliança sostinguda de la societat civil —empresaris, cambres de comerç, sindicats— capaç de teixir complicitats més enllà del propi territori. “El corredor mediterrani demostra que, quan hi ha unitat i objectius clars, es pot guanyar”, afirma.

Ací és on l'autor situa la possibilitat de canvi. No en gestos simbòlics ni en discursos identitaris, sinó en la reconstrucció d'una aliança forta entre societat civil i actors polítics valencians. “Sense una societat civil forta i unida, no hi ha possibilitat de canvi”, adverteix. I conclou amb una crida que és, al mateix temps, diagnòstic i advertència: “No podem seguir sotmesos al caprici de partits amb un model centralitzat. Sense una aliança forta entre societat civil i partits valencians, no hi haurà cap canvi”.

Les perifèries, suggereix Enguix, no han perdut la veu per accident. L'han anat perdent perquè el sistema està dissenyat perquè no se les escolte. Recuperar-la exigeix alguna cosa més que queixes: exigeix unitat, estratègia i un projecte compartit de país que hui, admet, continua sense existir.

Pocos conocen el arquitecto que dio forma a valencia moderna de los principios del siglo XX, pero casi todos recorren a diario sus obras. Francisco Mora Berenguer fue responsable de gran parte del Ensanche, el barrio que consolidó la expansión urbana de la ciudad, y de numerosos edificios que hoy son símbolos del patrimonio valenciano. Su firma está en el Mercado de Colón, el Palacio de la Exposición, el Hospital de San Juan de Dios, en edificios en la Plaza del Ayuntamiento, viviendas modernistas de la calle de la Paz y otras pequeñas joyas residenciales. Pese a la presencia diaria de su obra, su nombre ha permanecido durante décadas en la sombra.

Con motivo del 150 aniversario de su nacimiento, el Ayuntamiento de València inaugura el próximo 12 de noviembre una exposición en la sala municipal de la calle Arzobispo Mayoral nº 1, que permanecerá hasta el 31 de mayo de 2026. La iniciativa, impulsada por la historiadora del arte Carmen Tarín, familiar política del arquitecto, está comisariada por el arquitecto Enrique Martínez Díaz, responsable de la rehabilitación del Mercado de Colón, y por David Sánchez, profesor del Departamento de Historia del Arte de la Universitat de València. El recorrido expositivo permitirá descubrir el impacto de Mora en la València de principios del siglo XX. Además de sus grandes obras públicas, se presentarán proyectos residenciales y privados, así como sus dibujos y acuarelas, que muestran la precisión técnica y la sensibilidad artística que aplicaba a cada encargo.

Cuando Mora recibió la responsabilidad del Ensanche en 1901, la ciudad se encontraba en plena expansión hacia el mar y las nuevas avenidas del Ensanche comenzaban a configurarse como símbolo del progreso. Desde su cargo como arquitecto municipal, Mora se convirtió en un actor muy importante de la transformación urbana. Mora proyectó manzanas, diseñó espacios públicos y definió la estética de buena parte del barrio que hoy conocemos como Ensanche.

Entre sus obras más emblemáticas se encuentra el Mercado de Colón (1914-1916), un icono del modernismo valenciano, con su estructura de hierro, vidrieras, cerámica y ladrillo que aún sorprende por su equilibrio entre funcionalidad y belleza que es, sin duda una de sus obras más espectaculares. También el Palacio de la Exposición (1909), construido para la Exposición Regional, un edificio monumental de estilo neogótico que refleja la ambición de la ciudad de mostrar su modernidad. Mora fue igualmente responsable del Hospital de San Juan de Dios, de dos edificios en la Plaza del Ayuntamiento, otros dos edificios modernistas en la calle de la Paz, y de otros proyectos residenciales en los Viveros y alrededor del Mercado Central, donde intervino con pequeños edificios que aún conservan su sello personal. Además, dejó proyectado el balcón principal del Ayuntamiento, una de sus aportaciones más simbólicas al espacio público.

Más allá de su labor técnica, Mora fue un dibujante y acuarelista excepcional. Sus proyectos se acompañaban de planos y representaciones pictóricas que mostraban su sensibilidad estética y su dominio del color y la luz. La exposición permitirá contemplar varias de estas acuarelas originales, incluyendo vistas de la fachada del Mercado de Colón, junto con maquetas, fotografías y documentos inéditos que ilustran su proceso creativo.

La exposición está diseñada para un público amplio y contará con un mapa interactivo que permitirá localizar sus edificios y recorrerlos, reconociendo la huella de Mora en cada esquina. “Todo el mundo conoce el Mercado de Colón, pero pocos saben quién lo diseñó”, explica Carmen Tarín. “Es una exposición que no solo es de interés de técnicos y arquitectos, sino para un público general donde vamos a contar la vida del arquitecto primero como persona y luego como personaje de arquitecto y urbanista. Queremos que los valencianos y la gente que vienen de fuera reconozcan la contribución de Mora al patrimonio urbano”. 

L’escriptor Martí Domínguez (Madrid, 1966) tanca la seua trilogia novel·lística sobre el feixisme amb Ingrata pàtria (publicada en castellà per Destino i en valencià per Proa), la crònica de les últimes hores amb vida del rector Joan Peset Aleixandre, afusellat pel règim franquista a Paterna el 24 de maig de 1941.

Domínguez, un gran escriptor europeu en una llengua minoritzada, ha investigat durant anys els sumaris dels que van compartir amb el doctor Peset les seues últimes hores amb vida: dos milicians i un alcalde els ossos del qual encara romanen en una fossa comuna. Fruit de les perquisicions, en alguns casos de tints detectivescos, la novel·la retrata el món carcerari de postguerra en què Joan Peset, un humanista de la burgesia republicana liberal, va ser tancat pel règim, a més dels companys universitaris que el van denunciar i que van aconseguir que fora finalment afusellat.

L’autor, responsable de la revista científica Mètode, propicia una àmplia galeria de personatges fascinants, com ara Máximo Cuervo, director general de Presons amb el lema carcerari de “la disciplina d’una caserna, la serietat d’un banc, la caritat d’un convent”; Ramón de Toledo, que va crear uns escacs vivents de reclusos, o el metge que va ser alumne de Peset i que va modificar el seu cognom perquè, fet i fet, ningú detectara la pista del seu paper en l’afusellament, sense preveure que l’escriptor seguiria el seu rastre en els arxius.

Mestre de diverses generacions de periodistes i afrancesat intel·lectual volterià, Martí Domínguez veu en Joan Peset un “símbol universal de la repressió i de l’actitud cívica”. En aquesta entrevista amb elDiario.es, esdevinguda –i tant!– en el Col·legi Major Rector Peset del barri del Carme, Domínguez reivindica el paper cívic d’aquella (massa breu) il·lustració republicana, a més d’una certa bonhomia del personatge principal de la seua novel·la que l’autor sempre fa seua en la realitat.

Aquesta novel·la, en quin cicle de la seua obra s’emmarca?

Realment és la tercera de la trilogia del feixisme. La primera és La sega, la segona és L’esperit del temps i, finalment, en aquesta també torne a treballar aspectes que m’interessen, com és la persecució de la intel·lectualitat, el silenciament de la barbàrie i tota aquesta actitud del franquisme d’anul·lar qualsevol veu dissident. D’alguna manera, Joan Peset representa la intel·lectualitat i el món universitari. El que a mi més em va xocar –i hi estic des del 2001, en què vaig llegir el sumaríssim de què es va fer una edició per part de la Universitat en facsímil– el que més em va impressionar va ser precisament que van ser els seus propis companys de la facultat els que van fer la primera denúncia i, quan el van condemnar a 30 anys de presó (que el president del tribunal considerava que ja era un bon castic) van ser precisament els companys els que de nou el van tornar a denunciar i van aconseguir que hi haguera un altre judici (cosa també sorprenent) i una altra condemna, que és a mort. Tot això el que produeix és aquest desig de posar fi a qualsevol possibilitat, qualsevol indici, en  un futur, d’un cert oberturisme progressista dins del món universitari i cultural valencià.

Tant el va sorprendre, sent vosté catedràtic universitari, la malvolença dels denunciants de Peset?

Realment, la Universitat produeix més morts que la mina. També el periodisme produeix molts morts, però en la Universitat hi ha moltes picabaralles i és natural que hi haja posicions a vegades molt encontrades, però no coneixia cap exemple semblant. Jo diria que fins i tot en el món pot haver-hi pocs exemples semblants que siguen els teus propis companys de facultat, amb qui moltes vegades has participat en les mateixes orles de promoció. Cal pensar que Peset no és que fora un professor més: era el rector durant molts bons anys, vicerector anteriorment, degà de la mateixa facultat; és a dir, algú que estava 20 anys en posicions oficials acadèmiques de primer nivell, a part de ser una persona condecorada per les seues pròpies accions cíviques en epidèmies, com la de la grip o la del tifus amb el doctor Ferran. És a dir, era un home molt assenyalat des del punt de vista del mèrit cívic i un gran reconeixement personal per part de la mateixa societat valenciana.

I els seus antagonistes?

Marco Merenciano és un home molt format, un gran escriptor, l’anomenen el Gregorio Marañón de dretes. Això és el que arma la novel·la. A mi no m’interessa reconstruir una cosa que ja sabem, encara que en la meua novel·la hi ha moltíssima informació nova. He obtingut els distints sumaríssims, les tres persones que l’acompanyen (i tot això és nou), però sí que hi ha un desig de fer literatura i d’entrar en la psicologia de cada personatge. Marco Merenciano si que va fer una col·laboració amb Vallejo-Nájera i va buscar el ‘gen roig’.

Ací hi ha una situació molt decebedora, de falta d’altura intel·lectual, perquè evidentment havien guanyat la guerra i, evidentment, havien patit una repressió aquestes persones conservadores: Fernando Rodríguez Fornos [rector entre el 1941 i el 1951] va haver d’exiliar-se. Al depurador de la universitat, José María Zumalacárregui, li maten el fill. En qualsevol cas, hi ha pèrdues personals i és comprensible que hi haja una polarització. Però d’ací a voler matar el teu oponent, el teu contrari, algú amb qui has conviscut tantes vegades, doncs, resulta quasi inaudit. Fixa’t que, durant la guerra, van matar dos rectors, el rector de Granada, que era un arabista molt important, i el d’Oviedo, que era el fill de Leopoldo Alas i catedràtic de dret. Però això són actes de guerra. De fet, i ho explique en la novel·la, durant el mateix procés i l’afusellament del rector d’Oviedo, un soldat de l’esquadró va reconéixer el seu mestre i es va negar a afusellar-lo i el van matar amb ell. Però ací parlem ja de l’any 41, quan està ja molt avançat tot el procés de depuració. Jo crec que Peset, malgrat tot, creia que se salvaria. Fins i tot, amb l’enterado, tenien (pel que he arribat a saber, encara que no he pogut precisar-ho) uns certs contactes importants per a poder parar l’execució.

Arran de les seues perquisicions, fins i tot novel·lant, aporta noves pistes sobre els últims moments amb vida de Peset.

En la meua novel·la, d’alguna manera suggerisc que es va avançar, es va anticipar, i que fins i tot va enxampar Peset, que acabava d’operar una hèrnia al matí, i el van afusellar amb la camisa del pijama posada, perquè descansava en la cel·la, s’havia canviat, ho va dir el director i hi va anar amb la camisa de pijama posada. Si saps que t’han d’afusellar, no vas amb la camisa de pijama posada, òbviament.

A diferència de L’esperit del temps, en què hi havia una certa admiració científica cap als seus protagonistes i darrere el descobriment d’una tremenda decepció ètica i moral, en Ingrata pàtria em fa la sensació que pinta aquests personatges que van denunciar a Peset com una cosa molt més tronada, sense ni tan sols un halo intel·lectual.

Sí, realment el nazisme té un component, des del punt de vista de canvi social, que és molt espectacular i això va arrossegar les masses. El franquisme és un feixisme d’anar per casa, a qui falta altura, fins i tot en els objectius mateixos. És una lluita de classes per a mantindre les classes, bàsicament. Així i tot, malgrat ser tronat, sí que creuen en una Espanya imperial, en una nova Espanya alineada amb l’Eix, i per això estan tan llançats. Quan cau París, fan una saca de 50 presoners condemnats i els maten per a celebrar la caiguda de París. És a dir, estan absolutament convençuts que estan en un nou temps. En un moment determinat, el mateix Ramón de Toledo [director de la presó Model de València] ho diu: lideraran ells aquests nous temps. Consideren que superen Hitler en molts aspectes, perquè ells parlen d’un nacionalcatolicisme que Hitler no té. Veuen el catolicisme com a eix vertebrador d’aquesta nova Espanya i d’aquest nou món també. L’admiració o l’enlluernament que pot produir el nazisme no el produeix el franquisme mai. Hi ha un desig d’un canvi absolut de la concepció de l’espècie humana i de l’ecosistema humà o l’urbanisme. Hi ha una transformació pròpia dels germànics, absolutament quadriculada. En el cas del franquisme, és una mica d’anar per casa.

Un altre component de pes de la seua novel·la és l’escenari carcerari.

Em resulta molt fascinant tot l’idioma carcerari, els usos d’aquest engranatge d’anihilació que posa el franquisme s’anar afusellant com més millor. Aquests judicis falsos, perquè en el fons són judicis falsos; tot això fa que tinga també un resultat molt enlluernador en el sentit que produeix una certa ansietat. Jo crec que la novel·la, en aquest sentit, és addictiva; m’ho han dit alguns lectors: que comences i que produeix aquesta necessitat, perquè cada capítol aporta coses noves i tot és terrible.

D’on naix aquesta fascinació per Peset?

Realment el facsímil del procés editat per la Universitat de València va ser el que em va obrir la porta a interessar-me per Peset. Ho tenia sempre ací en la rereguarda, per dir-ho així. Li he fet moltes voltes, perquè no és fàcil trobar el to. Sí que sabia què volia contar: la persecució de la intel·lectualitat, que és una cosa que m’interessa. He escrit un assaig que és El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament, ací parle des de Galileu fins a Darwin. Sempre m’ha interessat aquesta persecució del lliure pensament i, en aquest cas, Peset és un lliure pensador que abandona una mica els seus, entre cometes, i creu que la manera de protegir les classes populars és fent política amb l’Esquerra Republicana i amb el Front Popular després. La qüestió rau en el fet que, després, quan vaig començar a treballar, em vaig dir: realment necessite saber qui eren els que acompanyaven Peset, que curiosament ningú ho havia fet. Fins i tot els cognoms d’un d’ells estaven malament, al principi no el trobava. Per a fer-ho vaig haver d’anar a l’Arxiu Històric Militar de Madrid, perquè no hi hagué manera que m’ho enviaren. Al final, només em van enviar un dels expedients, deien que els altres estaven molt malament. Doncs, hi vaig anar i vaig fotografiar tot el que vaig poder amb unes restriccions molt fortes; per descomptat deixen traure quatre o cinc sumaríssims cada vegada.

Què buscava en aquesta documentació custodiada en l’Arxiu de Defensa?

A mi m’interessava saber qui eren cadascuna de les persones que figuren en el procés de Peset. I la sorpresa va ser que em vaig trobar que el que certifica la mort de Joan Peset, el metge militar, havia estudiat en la Universitat de València amb Peset, havia treballat com a professor en medicina legal. I, clar, aquesta és una de les sorpreses de la mateixa investigació, José Lloris.

És impressionant que aquest fet es desconeguera fins ara.

Com és possible que els haja passat per alt als historiadors? Doncs, perquè el segon cognom l’adultera. A partir d’aquest moment, necessites saber quantes vegades José Lloris, com a metge militar, havia participat en els processos de certificació de mort i per a fer-ho havia de llegir sumaríssims. Vaig començar a llegir sumaríssims de gent que coneixia i el que buscava era qui era el metge. Perquè, almenys en dos processos més, adultera el seu cognom, que és Ballarín, i posa o Ballarís o Vallarín, amb ve. De manera que, efectivament, si tu poses el nom complet, no t’apareix.

L’home va pensar molt en la posteritat, però no va preveure que un escriptor espavilat acabaria resolent la malifeta.

Crec que ell no volia estar unit a la mort d’aquestes persones. Ell mateix, pel que he entés, va estar amb els metges militars republicans a l’Hospital de Conca, tenia carnet de la CNT en aquest moment (està en l’Arxiu de Salamanca, per això tinc aquestes dades, la signatura és la mateixa). Tot això són fets que a mi m’han produït diversos moments de canvi de guió de la mateixa novel·la. Perquè, de sobte, el que era un personatge més es converteix en un personatge fonamental per a explicar moltes coses que s’esdevenen després. Era algú que coneixia els fills de Peset, que tenia accés a la família Peset. Jo crec que va fer un paper important en els últims moments de Peset. I tot això també produeix una necessitat de començar a buscar sumaríssims i intentar veure quan va començar aquest metge a certificar les morts dels condemnats. El primer és el de Peset. Jo m’imagine l’escena: aquest metge anant cap a aquesta situació; no ha estudiat medicina per a fer aquestes faenes, perquè, a més no era un feixista convençut, i el primer que es troba, en la primera saca, es troba el seu mestre. Ni tan sols inventant-m’ho s’ho haurien cregut. Tot això va armant una novel·la que, al principi, tens clar què vols fer, que és un homenatge a Peset, però hi ha uns secundaris brutals, com és el metge mateix o Don Ramón de Toledo, que també és un gran secundari.

El procés de documentació el va obligar a canviar l’enfocament d’aquesta novel·la alimentada amb fets reals?

Sempre he fet una literatura d’idees, basant-me en la realitat. Des del moment en què faig El retorn de Voltaire, també em base en fets, faig investigació i busque i tinc una biblioteca volteriana d’edicions contemporànies de Voltaire, m’interessa tindre els materials. Quan vaig a l’Arxiu Històric Militar, perquè es neguen a enviar-me els sumaríssims i, a més, són caríssims d’escanejar (cada sumaríssim et costa uns 70 euros), tarden moltíssim, la primera petició que vaig fer van tardar set mesos a enviar-me-la. Tot això retarda molt la novel·la i per això se m’ha allargat moltíssim en el temps. Hi ha poques ajudes, no diria que ens veuen amb antipatia, perquè seria exagerat, però tampoc ho faciliten. I la prova està en el fet que ara he demanat un altre sumaríssim per altres coses que estic escrivint i ni m’han contestat. Ni m’han contestat. Bé, doncs hauré de tornar-hi i agafar el telèfon i tornar a telefonar i concertar una visita per a poder tindre aquest sumaríssim.

Alguns personatges també li van donar sorpreses.

El que resulta molt fascinant és quan estàs en aquest procés i ja tens la novel·la canalitzada i, de sobte, el personatge, en aquest cas el metge, agafa una dimensió superior quan veus que al primer acte d’execució que certificarà les morts està el seu rector i professor, i no sé si fins i tot van arribar a tindre alguna tutoria. Algú que ell coneixia i que evidentment podia reconéixer. Una de les coses que s’ha parlat és que va ser Leoncio Badía, l’enterrador [del cementeri de Paterna], el que va avisar la família Peset. A mi mai m’ha quadrat això. Em semblava absolutament extraordinari que un enterrador, primer, sabera que aquest és Peset i, segon, agafara el telèfon l’any 41 i telefonara la família Peset. I això com es fa? Crec que va ser el metge qui va avisar la família. Tampoc puc certificar-ho, per això entra dins de la ficció. I per això també vull fer novel·la, perquè em permet jugar amb altres elements.

La novel·la opta per dos escenaris principals –la presó i el cementeri–, mentre que la Universitat n’està absent. Per què?

Realment explique les tres últimes hores de Peset. L’última temporada, Peset és diputat, es dedica a la política i després ve la guerra. La Universitat es queda una mica lluny, sí que apareixen els companys que el denuncien. En el cas de la presó, tenim aquest document realment formidable, la memòria que va escriure Don Ramón de Toledo sobre la Model, on ell, amb moltes fotografies i amb moltíssima documentació, explica els seus mètodes penitenciaris. Explica, per exemple, que ha creat uns escacs vivents en què els diferents peons són presidiaris i que el cavall és també un presidiari que ha de saltar com un cavall. Crea uns escacs vivents, que els mateixos reclusos anomenen Espectacles Toledo. Té bons dibuixos també i estadístiques; l’home tenia un mètode científic. Després té el diari Redención, en què els reclusos escriuen, i que li costa al final la vida [al dibuixant] Bluf, per aquestes caricatures que fa en què veuen l’estrela de cinc puntes. Tot això és material molt novel·lable. El que passa és que, com que tots parlen en primera persona, tampoc la documentació ha d’excedir el motiu. Ací es corre el risc que et deixes enlluernar per tot aquest univers que és fantasmagòric i que, al final, siga un llibre d’història. No, jo vull que hi haja novel·la i que hi haja tensió narrativa en tot moment. Al final em deixe véncer per la temptació i explique la història de Bluf o la de Carceller, però eren prescindibles.

Hi ha personatges tremends: Ramón de Toledo o Máximo Cuervo...

Ramón de Toledo és un gran personatge, igual que Máximo Cuervo és un gran personatge, igual que Ángel Gaos... Quin paperot fa Ángel Gaos allí portant Cisneros, portant a les obres d’autors franquistes i ell sent un més l’engranatge repressiu per a salvar el coll, que és una cosa que tots entenem. Però clar, a Ángel Gaos el van picar, igual que la família Gaos la van picar i, quan va eixir de la presó, va salvar la vida, però ja no va ser persona, se’n va anar a Mèxic, es va exiliar, continuava en una gran presó quan va eixir de la presó. Tot això fa que siguen personatges que conformen un tot d’una gran violència molt faulknerià alhora. Sabem el final, encara que en la novel·la realment no coneixes el final, perquè és circular i hi ha un moment inesperat, però sí que és enlluernador i t’obliga a continuar llegint per aquesta acumulació d’infàmies. Infame i oblidat, perquè, curiosament, el superheroi s’ha oblidat en gran part.

Abans deia que el franquisme va ser una lluita de classes per a mantindre les classes. Peset, des d’aquest punt de vista, era algú dels seus.

Realment Peset és un dels seus, dels que han guanyat la guerra. Peset era riquíssim, tenia un laboratori d’anàlisis clíniques que era un doll de diners diaris. I després venia d’una família burgesa i de metges consagrats. Dins un liberalisme blasquista. Realment crec que era un home que tenia una percepció cívica del seu paper i volia exercir la seua acció per al progrés de la societat.

D’altra banda, un altre personatge amb un cert pes en la novel·la és l’exalcalde de Sagunt, també condemnat a mort juntament amb Peset. Qui va ser aquest home?

Antonio Agustín, que era l’alcalde de Sagunt i que abans dirigia la Casa del Poble i ensenyava a llegir i era una persona formada, ha caigut en l’oblit per complet. De fet, en el llistat d’alcaldes de Sagunt no figura el seu nom. Això ho veiem amb Manuel Girona, que em va ajudar molt en les perquisicions, perquè ningú sabia res d’Antonio Agustín. És una de les qüestions que voldríem reivindicar i recuperar. Jo he llegit el sumaríssim, el vaig passar als seus nets, que no el tenien, i va ser una gran sorpresa per a ells. I, a partir d’aquest moment, es converteix en un personatge que em permet un tu a tu amb Peset. Perquè els altres dos que acompanyen Peset en els últims moments són milicians i tenen poca formació, a pesar que també són personatges interessants. Un l’anomenen León, perquè és molt feroç, encara que el seu nom és Leopoldo. I un altre és Jacint Ferrús, que és un milicià que ha participat en sacas i sempre en un paper col·lateral, perquè ell, de fet, s’enfronta als que van matant i, al final, se’n va al front. És a dir, ell mateix està en contra d’aquestes sacas,però, béo, és un milicià. L’alcalde és un gran personatge en la novel·la, que em permet aquest joc que, en definitiva, també és fruit de la ficció. El camió tarda a arribar al punt d’execució del ‘terrer’ de Paterna, perquè als militars els avisen tard, els enxampen a contrapeu, llavors aquest lapse de temps em permet que ells estiguen ficats en el camió i que parlen entre ells. Perquè, a més, no són religiosos i són paios durs. Poser estan tots apocats pensant que els mataran; o potser no, potser xarren –que a mi m’interessa– aquestes tres últimes hores entre ells.

Peset també va ser un home molt moderat.

Era un home educat, que, a més, mai va creure en la violència com a forma d’expressió i d’actuar. Sí que és cert que la conferència dels annals [una de les proves principals en el procés contra Peset], que és tan famosa, cal llegir-la en profunditat. A vegades diuen: una conferència que era purament acadèmica. Bé, no. No és una conferència acadèmica, és una conferència en què ell increpa i fa una crida a la joventut per a defensar la República. I diu: resistirem i no ens deixarem véncer. Ell està ací en un paper polític de primera magnitud. Però ell era un home d’idees i de paraula. No utilitzava la violència. De fet, Ángel Gaos si que va arribar a anar amb revòlver. Peset mai va portar un revòlver. Ell era un metge i mai va utilitzar la violència. Tot això fa que, efectivament, encara coste més matar-lo.

Sobre el president del tribunal també he investigat molt, és un home que és sanguinari i és un dels presidents del tribunal que més sentències a mort signa. Els fets eren molt atenuants en el cas de Peset: els testimoniatges [favorables] de monges, de burgesos, de l’arquebisbe de València, que se la va jugar amb Peset… Prudencio Melo va ser imprudent [riu], i li van cridar l’atenció; va ser un crit d’atenció molt gros. Prudencio Melo se la va jugar per Peset (encara que no se la va jugar per Carceller, l’editor de La Traca). És a dir, els testimoniatges eren tan favorables a Peset que l’home va dir, doncs, 30 anys, i ja sabem que prompte hi haurà una amnistia i això es reconduirà. A més, ja n’havia passat de tots els colors, perquè està dos anys tancat. Primer a Albaterra, després a Portaceli. Volien fer desaparéixer qualsevol element que poguera d’alguna manera dirigir un possible renaixement del pensament més il·lustrat valencià.

Ha parlat amb els descendents de Joan Peset?

Vaig parlar amb alguns familiars i no sabien res dels últims moments de Peset. De fet, els altres tres segueixen en la fossa comuna, que és on hauria d’estar Peset. Joan Peset es va salvar de la fossa comuna i d’aquesta doble humiliació pels pèls i per una sèrie de caramboles. Crec que en aquestes qüestions hi ha, a vegades, molta tensió acumulada per part de les víctimes, perquè la memòria històrica 80 o 90 anys després continua molt viva i les ferides continua molt obertes. És important intentar buscar situar-se en l’altra part de l’espill, intentar adoptar una actitud de mirada al més científica possible dels fets i intentar no caure en postures maniquees i explicar-ho tot, perquè és l’única manera de posar-hi fi i de passar pàgina. Ja ho vaig intentar en La sega, en què la pèrdua patrimonial de moltes famílies va ser molt gran i, per tant, les ferides estan molt obertes encara. Hi ha famílies als pobles que no es parlen i ni es parlaran mai –perquè el teu avi o el teu besavi va denunciar, no s’han tancat les ferides– i en aquest cas passa una mica el mateix. Crec que és important intentar posar totes les cartes damunt la taula i explicar-ho tot. Evidentment, el capellà Don José, que és una de les mans armades del director de la presó que li serveix per a anar assenyalant els que trauran a les sacas, va veure com mataven totes les monges del seu convent. També cal contar aquestes coses. I ell està allí no per a exercir venjança, però per una ferida que també necessita compensar, perquè ell es va amagar. Totes aquestes qüestions són importants, el que més em molesta són els cartons pedra i els estereotips. Intentem parlar i obrir-ho tot. Fins i tot el metge mateix de la presó que està ací perquè vol, el doctor Luna, al final fa molta amistat amb Peset i en el segon procés atesta a favor seu. Cosa que a Don Ramón el molesta moltíssim. Diu: fins ací podem arribar, que els meus treballadors acaben atestant a favor dels presos.

Al final, la realitat sempre sol ser més complexa del que sembla a simple vista.

És molt important posar la complexitat i no caure en el tots són boníssims i tots són roïnissims. Intentem aprofundir en les ferides humanes. El mateix Peset va defensar la Mare de Déu dels Desemparats; es va posar davant la basílica i va aconseguir que un grup de milicians no la cremaren ni la desvalisaren. Això és un mèrit per a Peset, però també parla de les actituds dels milicians amb els religiosos, amb tot el patrimoni religiós, amb les cremes d’esglésies, la destrucció de llibres sagrats, tantes coses que avergonyeixen i cal explicar-ho. Perquè, si no, ací estarem a mitges tintes i la meua funció com a escriptor no és estar a mitges tintes.

Com va ser l’exhumació de les restes de Peset?

El que no sé és què va passar en aquell moment, sí que sé que va anar la família a buscar Peset, entrada la nit. Era una nit en què no hi havia lluna, perquè he buscat el cel d’aquest dia i, curiosament, tens tota aquesta informació: no hi havia lluna, era una nit molt tancada.

On ha buscat aquesta informació?

Hi ha registres astronòmics. Cerques l’any 1941, 24 de maig, i veus la lluna que hi havia. Era una nit tancada i m’imagine el cotxe arribant (no sé si era el seu Chrysler o ja estava decomissat), però, en qualsevol cas, un cotxe de la família i ficant-hi el cadàver del pare i eixint d’amagat. El van enterrar en el nínxol d’un germà seu que va morir a dos anys i ací estava el nom del germà, no estava el nom de Juan Bautista Peset. D’aquesta manera, doncs, va tindre tota una postguerra i uns quaranta anys de silenciament. Aquesta carta que escriu també és un dels elements que estructura la novel·la i que es va escrivint al llarg d’aquest període. És una carta plegada en quatre en què ell està convençut que el seu nom s’ha recuperat. Evidentment, culpa el franquisme que el maten innocentment. Dubte molt que un funcionari de la presó, llegint aquesta carta, permetera que arribara a la família. La meua opció és que va morir amb la carta posada, no es va arribar a lliurar i amb el cadàver va arribar la carta, que és també molt novel·lesc. I que, en un moment determinat, ja l’ha signada i ja ha posat la data i encara dedica unes últimes paraules a la seua dona, com dient: encara vull dir alguna cosa més. Aquesta carta la va escrivint a trompades des de capella fins i tot en el mateix camió, escriuen unes últimes lletres als seus éssers estimats.

Va haver-hi altres elements en l’acarnissament amb Peset?

Hi ha una situació una mica confusa, perquè en un documental sobre Peset es diu que els socis del laboratori es van aprofitar d’ell. Alguns d’aquests socis han contestat dient que no és cert. El que pot ser és que ací també hi haguera un interés per apoderar-se del patrimoni de Peset. Diguem que això ja queda en un segon pla, perquè ja no m’interessa tant. Evidentment, van passar moltes penúries i va afectar els estudis acadèmics dels dos fills. A son pare, Vicente Peset Cervera, en una situació molt dura, li van ocultar que el seu fill estava en la presó. Era un home ja molt major, però potser hauria pogut fer alguna cosa més. Tenia molts contactes, era molt conegut, el seu manual de medicina s’estudiava encara en la carrera, era una autoritat. Li ho van ocultar, perquè potser ells creien que se salvaria, que no calia dir-li: Papà, necessitem que salves el teu fill; no, no, li ho van ocultar. Imagine el dolor immens.

La seua dona, Ana Llorca, també és un personatge de la novel·la molt cridaner.

Ana Llorca era una persona molt important. És una dona molt formada, amb una enorme personalitat, que va anar amb Laín Entralgo (també es va jugar el tipus), van tocar a totes les portes que van poder. Era d’Acció Catòlica i al mateix temps amb moltíssim de poder en la burgesia valenciana. Per això, Prudencio Melo va cedir i va intercedir també per Peset.

Fins a quin punt les disputes purament acadèmiques van tindre a veure en l’actitud de Marco Merenciano?

Hi havia una rivalitat entre Marco Merenciano i Peset. Marco Merenciano tenia visió de la psiquiatria del moment, molt de Vallejo-Nájera. I Peset tenia una visió de la psiquiatria molt moderna. Tenien les carreres fetes, ací hi ha una rivalitat intel·lectual bàsicament. I després també se l’acusa que molts d’ells van haver de fugir. Per exemple, Rodríguez Fornos va haver de fugir [de la rereguarda republicana] de mala manera; Peset era el rector en aquell moment i, potser, podria haver fet alguna cosa més; això és del que se l’acusa. També crec que és injust, perquè ell va fer tot el que va poder i tampoc era fàcil fer alguna cosa més, perquè parlàvem que hi havia uns milicians molt violents i tu tampoc et podies singularitzar molt; potser et peguen un tir a tu, no era fàcil jugar amb el comissari de la txeca. No és fàcil, són temps molt sinistres. En el cas de Peset, va fer tot el que va poder. Coneixent Peset i coneixent una mica la qualitat humana de Peset, no es pot posar en dubte la seua probitat intel·lectual. Jo crec que era un home íntegre, que en algun moment poguera tindre por, també és possible. No ho sé, però aquestes acusacions em semblen injustes.

Ha obtingut el protagonista de la seua novel·la tot el reconeixement que mereix?

Crec que, per a començar, Peset és un gran desconegut. Pregunta a la societat valenciana, a veure què te’n poden dir. A Catalunya, on he estat presentant la novel·la, no en tenien ni idea; l’altre dia vaig fer la roda de la premsa i no sabien absolutament res. És un símbol universal de la repressió i de l’actitud cívica. Perquè ell pot anar-se’n i no se’n va; tres vegades té la possibilitat d’anar-se’n d’Espanya. Ell és molt íntegre i es manté en les seues obligacions fins a l’últim moment. Tot això és un símbol universal, per a mi és un gran personatge. És un Carles Rahola, que també és un home catòlic que maten, és un Afirma Pereira, un home ingenu que no es creu que li puga passar això. Per tant, és una figura que té una posteritat des del punt de vista de símbol que hauria d’anar molt més enllà del cap i casal. Peset és l’únic rector espanyol afusellat en la postguerra, primera cosa. I després és un home intel·lectualment molt important: és algú que va posar el braç per a les vacunes del doctor Ferran, amb medalles al mèrit cívic i que va estar en diverses epidèmies en primera fila. Un home valent, un gran coneixedor de la toxicologia i de la medicina legal, era un home important. Tot això podia donar lloc a una figura universal i ben coneguda en el món. En canvi, s’ha quedat en l’avinguda Peset o en aquest Col·legi Major del Rector Peset [on s’esdevé l’entrevista] o en un hospital, però ja poca cosa més.

Per què ha volgut reivindicar Peset?

És important reivindicar-lo i, sobretot, en aquests temps. Jo sempre intente en les meues novel·les tractar el present. El retorn de Voltaire és la persecució de l’intel·lectual, del lliure pensador. En el cas de Peset, també van per ací els tirs. Vivim un panorama amb una classe política cada vegada més antiil·lustrada, cada vegada més d’esquena al coneixement, amb un Donald Trump negacionista, però també amb una persecució a les universitats mateixes, afavorint universitats privades, no dotant de pressupost les universitats públiques, menystenint constantment l’opinió dels experts, menystenint, en definitiva, la ciència des de partits que tenen possibilitats de governar. Tot això fa que recorde molt aquells temps i que calga reaccionar. Crec que la Universitat ha de tindre una actitud més activa. I, també, diria el món intel·lectual, fins i tot el món literari. A vegades hi ha massa forma i poc de fons. Busquem una literatura més d’acció; ja sé que vols contar els teus grans traumes, però intentem millorar la nostra societat des del punt de vista d’una literatura més volteriana en el fons.

El escritor Martí Domínguez (Madrid, 1966) cierra su trilogía novelística sobre el fascismo con Ingrata patria mía (publicada en castellano por Destino y en valenciano por Proa), la crónica de las últimas horas con vida del rector Joan Peset Aleixandre, fusilado por el régimen franquista en Paterna el 24 de mayo de 1941.

Domínguez, un gran escritor europeo en una lengua minorizada, ha investigado durante años los sumarios de los que compartieron con el doctor Peset sus últimas horas con vida: dos milicianos y un alcalde cuyos huesos aún permanecen en una fosa común. Fruto de las pesquisas, en algunos casos de tintes detectivescos, la novela retrata el mundo carcelario de posguerra en el que Joan Peset, un humanista de la burguesía republicana liberal, fue encerrado por el régimen, amén de los compañeros universitarios que lo denunciaron y que lograron que fuera finalmente fusilado.

El autor, responsable de la revista científica Mètode, propicia una amplia galería de fascinantes personajes, tales como Máximo Cuervo, director general de Prisiones con el lema carcelario de “la disciplina de un cuartel, la seriedad de un banco, la caridad de un convento”; Ramón de Toledo, que creó un ajedrez viviente de reclusos, o el médico que fue alumno de Peset y que modificó su apellido para que, a la postre, nadie detectara la pista de su papel en el fusilamiento, sin prever que el escritor seguiría su rastro en los archivos.

Maestro de varias generaciones de periodistas y afrancesado intelectual volteriano, Martí Domínguez ve en Joan Peset un “símbolo universal de la represión y de la actitud cívica”. En esta entrevista con elDiario.es, celebrada —cómo no— en el Colegio Mayor Rector Peset del barrio del Carmen, Domínguez reivindica el papel cívico de aquella (demasiado breve) ilustración republicana, además de una cierta bonhomía del personaje principal de su novela que el autor siempre hace suya en la realidad.

Esta novela, ¿en qué ciclo de su obra se enmarca?

Realmente es la tercera de la trilogía del fascismo. La primera es La sega, la segunda es El espíritu del tiempo y, finalmente, en esta también vuelvo a trabajar aspectos que me interesan como es la persecución del intelectual, el silenciamiento de la barbarie y toda esta actitud del franquismo de anular a cualquier voz disidente. De alguna forma, Joan Peset representa la intelectualidad y el mundo universitario. Lo que a mí más me chocó —y llevo desde el 2001, que leí el sumarísimo que se hizo una edición por parte de la Universidad en facsímil lo que más me impresionó fue precisamente que fueron sus propios compañeros de la facultad los que hicieron la primera denuncia y, cuando lo condenaron a 30 años de prisión (que el presidente del tribunal consideraba que ya era un buen castigo) fueron precisamente los compañeros los que de nuevo lo volvieron a denunciar y consiguieron que hubiese un nuevo juicio (algo también sorprendente) y una nueva condena, que es a muerte. Todo eso lo que produce es ese deseo de acabar con cualquier posibilidad, cualquier atisbo de en un futuro, de un cierto aperturismo progresista dentro del mundo universitario y cultural valenciano.

¿Tanto le sorprendió, siendo usted catedrático universitario, la inquina de los denunciantes de Peset?

Realmente, la Universidad produce más muertos que la mina. También el periodismo produce muchos muertos, pero en la Universidad hay muchas rencillas y es natural que haya posiciones a veces muy encontradas, pero no conocía ningún ejemplo parecido. Yo diría que incluso en el mundo puede haber pocos ejemplos parecidos de que sean tus propios compañeros de facultad, con los que muchas veces has participado en las mismas orlas de promoción. Hay que pensar que Peset no es que fuese un profesor más: era el rector durante muchos buenos años, vicerrector anteriormente, decano de la misma facultad; es decir, alguien que llevaba 20 años en posiciones oficiales académicas de primerísimo nivel, aparte de ser una persona condecorada por sus propias acciones cívicas en epidemias, como la de la gripe o la del tifus con el doctor Ferrán. Es decir, era un hombre muy señalado desde el puntoá de vista de mérito cívico y un gran reconocimiento personal por parte de la propia sociedad valenciana.

¿Y sus antagonistas?

Marco Merenciano es un señor muy formado, un gran escritor, le llaman el Gregorio Marañón de derechas. Eso es lo que arma la novela. A mí no me interesa reconstruir algo que ya sabemos, aunque en mi novela hay muchísima información nueva. He obtenido los distintos sumarísimos, las tres personas que lo acompañan (y todo eso es nuevo), pero sí que hay un deseo de hacer literatura y de entrar en la psicología de cada personaje. Marco Merenciano sí que hizo una colaboración con Vallejo-Nájera y buscó el 'gen rojo'.

Ahí hay una situación muy decepcionante, de falta de altura intelectual, porque evidentemente habían ganado la guerra y, evidentemente, habían sufrido una represión estas personas conservadoras: Fernando Rodríguez Fornos [rector entre 1941 y 1951] tuvo que exiliarse. Al depurador de la universidad, José María Zumalacárregui, le matan a su hijo. En cualquier caso, hay pérdidas personales y es comprensible que haya una polarización. Pero de ahí a querer matar a tu oponente, a tu contrario, a alguien con quien has convivido tantas veces, pues resulta casi inaudito. Fíjate que, durante la guerra, mataron a dos rectores, al rector de Granada, que era un arabista muy importante, y al de Oviedo, que era el hijo de Leopoldo Alas y catedrático de Derecho. Pero eso son actos de guerra. De hecho, y lo explico en la novela, durante el propio proceso y el fusilamiento del rector de Oviedo, un soldado del escuadrón reconoció a su maestro y se negó a fusilarlo y lo mataron con él. Pero aquí hablamos ya del año 41, cuando está ya muy avanzado todo el proceso de depuración. Yo creo que Peset, a pesar de todo, creía que se iba a salvar. Incluso, con el 'enterado', tenían (por lo que he llegado a saber, aunque no he podido precisarlo) ciertos contactos importantes para poder parar la ejecución.

A raíz de sus pesquisas, aun novelando, aporta nuevas pistas sobre los últimos momentos con vida de Peset.

En mi novela, de alguna manera sugiero que se adelantó, se avanzó, y que incluso pilló a Peset, que acababa de operar una hernia por la mañana, y lo fusilaron con la camisa de pijama puesta, porque descansaba en la celda, se había cambiado, lo llamó el director y ahí fue con la camisa de pijama puesta. Si sabes que te van a fusilar, no vas con la camisa de pijama puesta, obviamente.

A diferencia de El espíritu del tiempo, en la que había una cierta admiración científica hacia sus protagonistas y luego el descubrimiento de una tremenda decepción ética y moral, en Ingrata patria mía me da la sensación de que pinta a estos personajes que denunciaron a Peset como algo mucho más cutre, sin ni siquiera un halo intelectual.

Sí, realmente el nazismo tiene una componente, desde el punto de vista de cambio social, que es muy espectacular y eso arrastró a las masas. El franquismo es un fascismo de ir por casa, que le falta altura, incluso en los propios objetivos. Es una lucha de clases para mantener las clases, básicamente. Aun así, a pesar de ser cutre, sí que creen en una España imperial, en una nueva España alineada con el Eje, y por eso están tan lanzados. Cuando cae París, hacen una saca de 50 prisioneros condenados y los matan para celebrar la caída de París. Es decir, están absolutamente convencidos de que están en un nuevo tiempo. En un momento determinado, el propio Ramón de Toledo [director de la cárcel Modelo de València] lo dice: van a liderar ellos esos nuevos tiempos. Consideran que superan a Hitler en muchos aspectos, porque ellos hablan de un nacionalcatolicismo que Hitler no tiene. Ven el catolicismo como eje vertebrador de esa nueva España y de ese nuevo mundo también. La admiración o el deslumbramiento que puede producir el nazismo no lo produce el franquismo nunca. Hay un deseo de un cambio absoluto de la concepción de la especie humana y del ecosistema humano o el urbanismo. Hay una transformación propia de los germánicos, absolutamente cuadriculada. En el caso del franquismo es un poco de ir por casa.

Otro componente de peso de su novela es el escenario carcelario.

Me resulta muy fascinante todo el idioma carcelario, los usos de ese engranaje de aniquilación que pone el franquismo en ir fusilando a cuantos más mejor. Esos juicios falsos, porque en el fondo son juicios falsos; todo eso hace que tenga también un resultado muy deslumbrante en el sentido de que produce cierta ansiedad. Yo creo que la novela, en ese sentido, es adictiva; me lo han dicho algunos lectores: que empiezas y que produce esa necesidad porque cada capítulo aporta nuevas cosas y todo es terrible.

Peset cree que la manera de proteger a las clases populares es haciendo política con la Izquierda Republicana y con el Frente Popular después

¿De dónde nace esa fascinación por Peset?

Realmente el facsímil del proceso editado por la Universitat de València fue lo que me abrió la puerta a interesarme por Peset. Lo tenía siempre ahí en la retaguardia, por decirlo así. Le he dado muchas vueltas, porque no es fácil encontrar el tono. Sí que sabía qué quería contar: la persecución de la intelectualidad, que es algo que me interesa. He escrito un ensayo que es El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament, ahí hablo desde Galileo hasta Darwin. Siempre me ha interesado esa persecución del libre pensamiento y, en este caso, Peset es un libre pensador que abandona un poco a los suyos, entre comillas, y cree que la manera de proteger a las clases populares es haciendo política con la Izquierda Republicana y con el Frente Popular después. La cuestión está en que después, cuando empecé a trabajar, me dije: realmente necesito saber quienes eran los que acompañaban a Peset, que curiosamente nadie lo había hecho. Incluso los apellidos de uno de ellos estaban mal, al principio no lo encontraba. Para ello tuve que ir al Archivo Histórico Militar de Madrid, porque no hubo manera de que me lo enviasen. Al final, solo me enviaron uno de los expedientes, decían que los demás estaban muy mal. Pues fui allí y fotografié todo lo que pude con unas restricciones muy fuertes; por supuesto dejan sacar cuatro o cinco sumarísimos cada vez.

¿Qué buscaba en esa documentación custodiada en el Archivo de Defensa?

A mí me interesaba saber quiénes eran cada una de las personas que figuran en el proceso de Peset. Y la sorpresa fue que me encontré que el que certifica la muerte de Joan Peset, el médico militar, había estudiado en la Universidad de Valencia con Peset, había trabajado como profesor en Medicina Legal. Y, claro, esa es una de las sorpresas de la propia investigación, José Lloris.

Es impresionante que ese hecho se desconociera hasta ahora.

¿Cómo es posible que se les haya pasado a los historiadores? Pues porque el segundo apellido lo adultera. A partir de ese momento necesitas saber cuántas veces José Lloris, como médico militar, había participado en los procesos de certificación de muerte y para eso tenía que leer sumarísimos. Empecé a leer sumarísimos de gente que conocía y lo que buscaba era quién era el médico. Pues, al menos en dos procesos más, adultera su apellido, que es Ballarín, y pone o Ballarís o Vallarín, con uve. De manera que, efectivamente, si tú pones el nombre completo no te aparece.

El hombre pensó mucho en la posteridad, pero no previó que un avispado escritor acabaría resolviendo el entuerto.

Creo que él no quería estar unido a la muerte de estas personas. Él mismo, por lo que he entendido, estuvo con los médicos militares republicanos en el Hospital de Cuenca, tenía carnet de la CNT en ese momento (está en el Archivo de Salamanca, por eso tengo estos datos, la firma es la misma). Todo eso son hechos que a mí me han producido diversos momentos de cambio de guion de la propia novela. Porque, de repente, el que era un personaje más se convierte en un personaje fundamental para explicar muchas cosas que ocurren después. Era alguien que conocía a los hijos de Peset, que tenía acceso a la familia Peset. Yo creo que jugó un papel importante en los últimos momentos de Peset. Y todo eso también produce una necesidad de empezar a buscar sumarísimos e intentar ver cuándo empezó este médico a certificar las muertes de los condenados. El primero es el de Peset. Yo me imagino la escena: este médico yendo hacia esa situación; no ha estudiado Medicina para hacer esos trabajos, porque además no era un fascista convencido, y el primero que se encuentra, en la primera saca, se encuentra a su maestro. Ni tan siquiera inventándomelo se lo hubiesen creído. Todo eso va armando una novela que, al principio, tienes claro qué quieres hacer, que es un homenaje a Peset, pero hay unos secundarios brutales, como es el propio médico o don Ramón de Toledo, que también es un gran secundario.

¿El proceso de documentación le obligó a cambiar el enfoque de esta novela alimentada con hechos reales?

Siempre he hecho una literatura de ideas, basándome en la realidad. Desde el momento en que hago El regreso de Voltaire, también me baso en hechos, hago investigación y busco y tengo una biblioteca volteriana de ediciones contemporáneas de Voltaire, me interesa tener los materiales. Cuando voy al Archivo Histórico Militar, porque se niegan a enviarme los sumarísimos y, aparte, son carísimos de escanear (cada sumarísimo te cuesta unos 70 euros), tardan muchísimo, la primera petición que hice tardaron siete meses en enviármela. Todo eso retrasa mucho la novela y por eso se me ha alargado muchísimo en el tiempo. Hay pocas ayudas, no diría que nos ven con antipatía, porque sería exagerado, pero tampoco lo facilitan. Y la prueba está en que ahora he pedido otro sumarísimo por otras cosas que estoy escribiendo y ni me han contestado. Ni me han contestado. Bueno, pues tendré que volver y coger el teléfono y volver a llamar y concertar una visita para poder tener ese sumarísimo.

Algunos personajes también le dieron sorpresas.

Lo que resulta muy fascinante es cuando estás en ese proceso y ya tienes la novela encauzada y, de repente, el personaje, en este caso el médico, coge una dimensión superior cuando ves que al primer acto de ejecución al que va a certificar las muertes está su rector y profesor, y no sé si incluso llegaron a tener alguna tutoría. Alguien que él conocía y que evidentemente podía reconocer. Una de las cosas que se ha hablado es que fue Leoncio Badía, el enterrador [del cementerio de Paterna], el que avisó a la familia Peset. A mí nunca me ha cuadrado eso. Me parecía absolutamente extraordinario que un enterrador primero supiese que ese es Peset y, segundo, cogiese el teléfono en el año 41 y llamase a la familia Peset. ¿Y eso cómo se hace? Creo que fue el médico el que avisó a la familia. Tampoco puedo certificarlo, por eso entra dentro de la ficción. Y por eso también quiero hacer novela, porque me permite jugar con otros elementos.

Don Ramón de Toledo crea un ajedrez viviente donde los distintos peones son presidiarios

La novela opta por dos escenarios principales —la cárcel y el cementerio— mientras que la Universidad está ausente. ¿Por qué?

Realmente explico las tres últimas horas de Peset. La última temporada, Peset es diputado, se dedica a la política y después viene la guerra. La Universidad se queda un poco lejos, sí que aparecen los compañeros que le denuncian. En el caso de la cárcel, tenemos ese documento realmente formidable, la memoria que escribió Don Ramón de Toledo sobre la Modelo, donde él, con muchas fotografías y con muchísima documentación, explica sus métodos penitenciarios. Explica, por ejemplo, que ha creado un ajedrez viviente donde los distintos peones son presidiarios y que el caballo es también un presidiario que ha de saltar como un caballo. Crea un ajedrez viviente, que los propios reclusos llaman Espectáculos Toledo. Tiene buenos dibujos también y estadísticas; el hombre tenía un método científico. Después tiene el diario Redención, en el cual los reclusos escriben, y que le cuesta al final la vida [al dibujante] Bluf, por esas caricaturas que hace en las que ven la estrella de cinco puntas. Todo eso es material muy novelable. Lo que ocurre es que, como todos hablan en primera persona, tampoco la documentación ha de exceder el motivo. Aquí se corre el riesgo de que te dejes deslumbrar por todo ese universo que es fantasmagórico y que, al final, sea un libro de historia. No, yo quiero que haya novela y que haya tensión narrativa en todo momento. Al final me dejo vencer por la tentación y explico la historia de Bluf o la de Carceller, pero eran prescindibles.

Hay personajes tremendos: Ramón de Toledo o Máximo Cuervo...

Ramón de Toledo es un gran personaje, igual que Máximo Cuervo es un gran personaje, igual que Ángel Gaos... Qué papelón hace Ángel Gaos allí llevando a Cisneros, llevando a las obras de autores franquistas y él siendo uno más el engranaje represivo para salvar el cuello, que es algo que todos entendemos. Pero claro, a Ángel Gaos lo machacaron, igual que a la familia Gaos la machacaron y, cuando salió de prisión, salvó la vida, pero ya no fue persona, se fue a México, se exilió, seguía en una gran prisión cuando salió de la cárcel. Todo eso hace que son personajes que conforman un todo de una gran violencia muy faulkneriano al mismo tiempo. Sabemos el final, aunque en la novela realmente no conoces el final, porque es circular y hay un momento inesperado, pero sí que es deslumbrante y te obliga a seguir leyendo por esta acumulación de infamias. Infame y olvidado, porque curiosamente el superhéroe se ha olvidado en gran parte.

Antes decía que el franquismo fue una lucha de clases para mantener las clases. Peset, desde ese punto de vista, era alguien de los suyos.

Realmente Peset es uno de los suyos, de los que han ganado la guerra. Peset era riquísimo, tenía un laboratorio de análisis clínico que era un chorro de dinero diario. Y después venía de una familia burguesa y de médicos consagrados. Dentro un liberalismo blasquista. Realmente creo que era un hombre que tenía una percepción cívica de su papel y deseaba ejercer su acción para el progreso de la sociedad.

Por otro lado, otro personaje con cierto peso en la novela es el exalcalde de Sagunt, también condenado a muerte junto con Peset. ¿Quién fue este hombre?

Antonio Agustín, que era el alcalde de Sagunt y que antes dirigía la Casa del Pueblo y enseñaba a leer y era una persona formada, ha caído en el olvido por completo. De hecho, en el listado de alcaldes de Sagunt no aparece su nombre. Esto lo estamos viendo con Manuel Girona, que me ayudó mucho en las pesquisas, porque nadie sabía nada de Antonio Agustín. Es una de las cuestiones que querríamos reivindicar y recuperar. Yo he leído el sumarísimo, se lo pasé a sus nietos, que no lo tenían, y fue una gran sorpresa para ellos. Y, a partir de ese momento, se convierte en un personaje que me permite un tú a tú con Peset. Porque los otros dos que acompañan a Peset en los últimos momentos son milicianos y tienen poca formación, a pesar de que también son personajes interesantes. A uno lo llaman León, por lo feroz que es, aunque su nombre es Leopoldo. Y otro es Jacint Ferrús, que es un miliciano que ha participado en sacas y siempre en un papel colateral, porque él, de hecho, se enfrenta a los que van matando y, al final, se va al frente. Es decir, él mismo está en contra de esas sacas, pero bueno, es un miliciano. El alcalde es un gran personaje en la novela, que me permite este juego que, en definitiva, también es fruto de la ficción. El camión tarda en llegar al punto de ejecución del 'terrer' de Paterna porque a los militares los avisan tarde, los pillan a contrapié, entonces ese lapso de tiempo me permite que ellos estén metidos en el camión y que hablen entre ellos. Porque, además, no son religiosos y son tíos duros. Igual están todos apocados pensando que los van a matar; o igual no, igual están charlando —que a mí me interesa— esas tres últimas horas entre ellos.

Peset también fue un hombre muy moderado.

Era un hombre educado, que además nunca creyó en la violencia como forma de expresión y de actuar. Sí que es cierto que la conferencia de los anales [una de las pruebas principales en el proceso contra Peset], que es tan famosa, hay que leerla en profundidad. A veces dicen: una conferencia que era puramente académica. Bueno, no. No es una conferencia académica, es una conferencia en la que él increpa y hace una llamada a la juventud para defender la República. Y dice: resistiremos y no nos dejaremos vencer. Él está ahí en un papel político de primera magnitud. Pero él era un hombre de ideas y de palabra. No utilizaba la violencia. De hecho, Ángel Gaos sí que llegó a ir con revólver. Nunca Peset llevó un revólver. Él era un médico y nunca utilizó la violencia. Todo eso hace que, efectivamente, aún cueste más matarlo.

Peset era un hombre de ideas y de palabra, no utilizaba la violencia. Todo eso hace que, efectivamente, aún cueste más matarlo

Sobre el presidente del tribunal también he investigado mucho, es un hombre que es sanguinario y es uno de los presidentes del tribunal que más sentencias a muerte firma. Los hechos eran muy atenuantes en el caso de Peset: los testimonios [favorables] de monjas, de burgueses, del arzobispo de Valencia, que se la jugó con Peset.... Prudencio Melo fue imprudente [ríe], y le llamaron la atención; fue una llamada de atención muy gorda. Prudencio Melo se la jugó por Peset (aunque no se la jugó por Carceller, el editor de La Traca). Es decir, los testimonios eran tan favorables a Peset que el hombre dijo, pues 30 años, y ya sabemos que pronto habrá una amnistía y esto se reconducirá. Además, ya las había pasado canutas, porque lleva dos años encerrado. Primero en Albatera, después en Portaceli. Querían acabar con cualquier elemento que pudiese de alguna manera dirigir un posible renacimiento del pensamiento más ilustrado valenciano.

¿Ha hablado con los descendientes de Joan Peset?

Hablé con algunos familiares y no sabían nada de los últimos momentos de Peset. De hecho, los otros tres siguen en la fosa común, que es donde debería estar Peset. Joan Peset se salvó de la fosa común y de esa doble humillación por los pelos y por una serie de carambolas. Creo que en estas cuestiones hay, a veces, mucha tensión acumulada por parte de las víctimas, porque la memoria histórica 80 o 90 años después sigue muy viva y las heridas siguen muy abiertas. Es importante intentar buscar situarse en la otra parte del espejo, intentar adoptar una actitud de mirada lo más científica posible de los hechos e intentar no caer en posturas maniqueas y contarlo todo, porque es la única manera de acabar con esto y de pasar página. Ya lo intenté en La sega, donde la pérdida patrimonial de muchas familias fue muy grande y, por lo tanto, las heridas están muy abiertas aún. Hay familias en los pueblos que no se hablan y ni se hablarán nunca —porque tu abuelo o tu bisabuelo denunció, no se han cerrado las heridas— y en este caso ocurre un poco lo mismo. Creo que es importante intentar poner todas las cartas sobre la mesa y explicarlo todo. Evidentemente, el cura don José, que es una de las manos armadas del director de la cárcel que le sirve para ir señalando a los que van a sacar a las sacas, vio cómo mataban a todas las monjas de su convento. También hay que contar esas cosas. Y él está allí para, no ejercer venganza, pero por una herida que tiene que también necesita compensar, porque él se escondió. Todas esas cuestiones son importantes, lo que más me molesta son los cartón-piedra y los estereotipos. Intentemos hablar y abrirlo todo. Incluso el propio médico de la prisión que está ahí porque quiere, el doctor Luna, al final hace mucha amistad con Peset y en el segundo proceso testifica a su favor. Algo que a don Ramón le molesta muchísimo. Dice: hasta aquí podemos llegar que mis trabajadores acaben testificando a favor de los presos.

Al final, la realidad siempre suele ser más compleja de lo que parece a simple vista.

Es muy importante poner la complejidad y no caer en el 'todos son buenísimos' y 'todos son malísimos'. Intentemos ahondar en las heridas humanas. El propio Peset defendió a la Virgen de los Desamparados; se puso ante la Basílica y consiguió que un grupo de milicianos no la quemase ni la desvalijase. Eso es un mérito para Peset, pero también habla de las actitudes de los milicianos con los religiosos, con todo el patrimonio religioso, con las quemas de Iglesia, la destrucción de libros sagrados, tantas cosas que avergüenzan y hay que contarlo. Porque si no, aquí estaremos a medias tintas y mi función como escritor no es estar a medias tintas.

Es muy importante poner la complejidad y no caer en el todos son buenísimos y todos son malísimos

¿Cómo fue la exhumación de los restos de Peset?

Lo que no sé es qué sucedió en aquel momento, sí que sé que fue la familia a buscar a Peset, entrada la noche. Era una noche que no había luna porque he buscado el cielo de ese día y, curiosamente, tienes toda esa información: no había luna, era una noche muy cerrada.

¿Dónde ha buscado esa información?

Hay registros astronómicos. Buscas el año 1941, 24 de mayo, y ves la luna que había. Era una noche cerrada y me imagino el coche llegando (no sé si era su Chrysler o ya estaba decomisado) pero en cualquier caso un coche de la familia y metiendo el cadáver del padre allí y saliendo a escondidas. Lo enterraron en el nicho de un hermano suyo que murió con dos años y ahí estaba el nombre del hermano, no estaba el nombre de Juan Bautista Peset. De este modo, pues tuvo toda una posguerra y unos cuarenta años de silenciamiento. Esa carta que escribe también es uno de los elementos que estructura la novela y que se va escribiendo a lo largo de ese periodo. Es una carta plegada en cuatro en la que él está convencido que su nombre se ha recuperado. Evidentemente, culpa al franquismo de que lo matan inocentemente. Dudo mucho que un funcionario de la prisión, leyendo esa carta, permitiese que llegase a la familia. Mi opción es que murió con la carta puesta, no se llegó a entregar y con el cadáver llegó la carta, que es también muy novelesco. Y que, en un momento determinado, ya la ha firmado y ya ha puesto la fecha y aún le dedica unas últimas palabras a su mujer, como diciendo: aún quiero decir algo más. Esa carta la va escribiendo a trompicones desde capilla hasta en el mismo camión, escriben unas últimas letras a sus seres queridos.

¿Hubo otros elementos en el ensañamiento con Peset?

Hay una situación un poco confusa, porque en un documental sobre Peset se dice que los socios del laboratorio se aprovecharon de él. Algunos de estos socios han contestado diciendo que no es cierto. Lo que puede ser es que ahí también hubiese un interés por hacerse con el patrimonio de Peset. Digamos que eso ya queda en un segundo plano, porque ya no me interesa tanto. Evidentemente, pasaron muchas penurias y afectó a los estudios académicos de los dos hijos. A su padre, Vicente Peset Cervera, en una situación muy dura, le ocultaron que su hijo estaba en la cárcel. Era un hombre ya muy mayor, pero quizá hubiese podido hacer algo más. Tenía muchos contactos, era muy conocido, su manual de Medicina se estudiaba aún en la carrera, era una autoridad. Se lo ocultaron porque quizá ellos creían que se iba a salvar, que no era necesario decirle: Papá, necesitamos que salves a tu hijo; no, no, se lo ocultaron. Imagino el dolor inmenso.

Su esposa, Ana Llorca, también es un personaje de la novela muy llamativo.

Ana Lloca era una persona muy importante. Es una mujer muy formada, con una enorme personalidad, que fue con Laín Entralgo (también se jugó el tipo), llamaron a todas las puertas que pudieron. Era de Acción Católica y al mismo tiempo con muchísimo poder en la burguesía valenciana. Por eso, Prudencio Melo cedió e intercedió también por Peset.

¿Hasta qué punto las disputas puramente académicas tuvieron que ver en la actitud de Marco Merenciano?

Había una rivalidad entre Marco Merenciano y Peset. Marco Merenciano tenía visión de la psiquiatría del momento, muy de Vallejo Nájera. Y Peset tenía una visión de la psiquiatría muy moderna. Tenían las carreras hechas, ahí hay una rivalidad intelectual básicamente. Y después también se le acusa de que muchos de ellos tuvieron que huir. Por ejemplo, Rodríguez Fornos tuvo que huir [de la retaguardia republicana] de mala manera; Peset era el rector en aquel momento y, quizá, podría haber hecho algo más; eso es lo que se le acusa. También creo que es injusto, porque él hizo todo lo que pudo y tampoco era fácil hacer algo más porque estábamos hablando de que había unos milicianos muy violentos y tú tampoco te podías singularizar mucho; igual te pegan un tiro a ti, no era fácil jugar con el comisario de la Checa. No es fácil, son tiempos muy siniestros. En el caso de Peset, hizo cuanto que pudo. Conociendo a Peset y conociendo un poco la calidad humana de Peset, no se puede poner en duda su probidad intelectual. Yo creo que era un hombre íntegro, que en algún momento pudiese tener miedo también es posible. No lo sé, pero esas acusaciones me parecen injustas.

¿Ha obtenido el protagonista de su novela todo el reconocimiento que merece?

Creo que, para empezar, Peset es un gran desconocido. Pregunta a la sociedad valenciana, a ver qué te pueden decir. En Catalunya, donde he estado presentando la novela, no tenían ni idea; el otro día hice la rueda de la prensa y no sabían absolutamente nada. Es un símbolo universal de la represión y de la actitud cívica. Porque él puede irse y no se va; tres veces tiene la posibilidad de irse de España. Él es muy íntegro y se mantiene en sus obligaciones hasta el último momento. Todo eso es un símbolo universal, para mí es un gran personaje. Es un Carles Rahola, que también es un hombre católico que matan, es un Sostiene Pereira, un hombre ingenuo que no se cree que le pueda pasar eso. Por lo tanto, es una figura que tiene una posteridad desde el punto de vista de símbolo que tendría que ir mucho más allá del Cap-i-Casal. Peset es el único rector español fusilado en la posguerra, primera cosa. Y después es un hombre intelectualmente muy importante: es alguien que puso el brazo para las vacunas del doctor Ferrán, con medallas al mérito cívico y que estuvo en varias epidemias en primera fila. Un hombre valiente, un gran conocedor de la toxicología y de la Medicina Legal, era un hombre importante. Todo eso podía dar lugar a una figura universal y bien conocida en el mundo. En cambio, se ha quedado en la avenida Peset o en este Colegio Mayor del Rector Peset [donde se celebra la entrevista] o en un hospital, pero ya poca cosa más.

Creo que la Universidad debe tener una actitud más activa. Y, también, diría el mundo intelectual, incluso el mundo literario

¿Por qué reivindica hoy en día a Peset?

Es importante reivindicarlo y, sobre todo, en estos tiempos. Yo siempre intento en mis novelas tratar el presente. El regreso de Voltaire es la persecución del intelectual, del libre pensador. En el caso de Peset, también van por ahí los tiros. Vivimos un panorama con una clase política cada vez más antiilustrada, cada vez más de esquinas al conocimiento, con un Donald Trump negacionista, pero también con una persecución a las propias universidades, favoreciendo universidades privadas, no dotando de presupuesto a las universidades públicas, ninguneando constantemente la opinión de los expertos, ninguneando, en definitiva, la ciencia desde partidos que tienen posibilidades de gobernar. Todo eso hace que recuerde mucho a aquellos tiempos y que haya que reaccionar. Creo que la Universidad debe tener una actitud más activa. Y, también, diría el mundo intelectual, incluso el mundo literario. A veces hay demasiada forma y poco fondo. Busquemos una literatura más de acción; ya sé que quieres contar tus grandes traumas, pero intentemos mejorar nuestra sociedad desde el punto de vista de una literatura más volteriana en el fondo.

Que los veranos se hicieron para leer a Rafael Chirbes (1949-2015) lo sabemos todos. No solo a Chirbes, claro, pero es época de rendirse a los Chirbes. Del de Tavernes de la Valldigna (Valencia), en concreto, siempre hay algo que nos falta o que toca recuperar para comprender una realidad que él no llegó a ver, pero sí a intuir. Hay cosas que, muerto hoy hace diez años, ya las dejó negro sobre blanco, y van a seguir ahí hasta que nos extingamos. Fue como Los Simpson, pero de la maldad humana: él ya lo dijo. Llegó tan dentro del alma humana que solo dejó verdad y esa no caduca. La sociedad que conoció ha cambiado en lo superficial, pero en el fondo es más de lo mismo. Ni siquiera es algo lampedusiano, es que los chorizos tienen poca imaginación. Decía Tolstói que cada familia es infeliz a su manera; en lo que a ser corrupto se refiere, parece que solo hay una manera de ser y estar.

El paisaje ha cambiado, eso sí. Su muerte nos ha impedido ver a través de sus ojos y sus letras el ascenso de lo que el dibujante-filósofo Mauro Entrialgo ha bautizado como ‘el malismo’. No es el mal que uno lleva dentro y se autoengaña para no reconocer, y que en la mente del corrupto puede ser virtud o, a para perdonarse, este se escuda en la fuerza de unas circunstancias que, por lo visto, le obligaron a ser así. Jessica Rabbit no era mala, la habían dibujado así. Esa era la podredumbre moral que testimonió el autor de Crematorio (2007), una que, al menos, se disimulaba. Matías Bertomeu se pretendía un señor, pero se conocía de sobra. Al menos montó un emporio. Ahora ya da igual, no hacen falta ni méritos. No se finge, si acaso se miente. Con los currículos si es necesario, un alarde de fatua vanidad que probablemente —por cutre— Chirbes no incluyó en sus novelas. A lo mejor para un personaje secundario le podría haber servido, pero poco más.

Seguramente no pudo imaginar tanta mediocridad. En eso no podemos culparle porque no está solo. Mientras vivía y escribía, un repartidor de tónica que hubiera llegado a presidente del Senado llevaría a gala ese blasón; sería la escalera a la que subirse para mirar hacia abajo a los que tuvieron que pasar por la universidad para llegar lejos. Haber sido alcalde dieciocho años no se consigue en la facultad, no necesita título falso. Los corruptos de antes se hacían nazarenos o pagaban las fiestas del pueblo. Era su forma de decir que habían nacido pobres, pero que iban a morir ricos. Tocaba pasárselo a los demás por las narices. Triunfar —aunque fuera robando— era un mérito. Ahora hay que disfrazarse detrás de títulos truchos.

Lo que sí cabe preguntarse es cómo habría manejado hoy su bisturí de tinta, cuando la maldad se ha vuelto tan cutre que se puede operar con cuchillo jamonero sabiendo que es difícil empeorar la herida. La España de Vox es tan lamentable que parece que no hay explicación. Si un obrero quiere cobrar menos; si una pareja de jóvenes confía en que le subirán los precios de los alquileres; si a una mujer le parece que las leyes para protegerla han ido demasiado lejos; y si las listas de espera para la sanidad pública no son tan largas que hay quien apuesta porque, además, empeore la calidad; ¿tiene que venir a explicárnoslo la literatura o cabe preguntarle a la psiquiatría? A lo mejor esperamos demasiado de Chirbes, queremos que vuelva para darle sentido al día a día, y simplemente es que le han puesto algo al agua.

Chirbes se le recuerda como el pintor de la corrupción, como a Goya le acompañarán siempre Los desastres de la guerra, pero su testimonio va mucho más allá. Crematorio y En la orilla (2013) —sus dos obras más populares—, vienen gestándose desde La larga marcha (1996), en la que comienza su ajuste de cuentas con su generación, la que levantó los adoquines y, al ver la playa, se hipotecó para comprar un adosado. Luego llegarían La caída de Madrid (2000) y Los viejos amigos (2003). Es el parte de defunción de sus compañeros de camino que, como luciérnagas, se sintieron atraídos por el brillo de una época, la de Felipe Gónzález y Carlos Solchaga, en la que el entonces ministro de Hacienda aseguraba que en España era el lugar de Europa donde resultaba más fácil hacerse rico. Era el principio del fin.

Se le considera injustamente un relator de la corrupción del PP, pero tuvo para todos. A la parroquia socialista, En la lucha final (1991), le hizo un traje de la misma talla que los que le confeccionaba el Bigotes a Camps. No extraña, dicho sea de paso, que cuando Ximo Puig, entonces presidente de la Generalitat, destinó más de 3.500 euros a regalar obra del escritor, este título no se incluyera en el lote. Después de todo, la obra de Chirbes todos cocían habas, aunque no todos se las zamparan a dos carrillos.

Al alumbrar la pareja Crematorio y En la orilla, Chirbes se ganó a pulso como el escritor de la corrupción. Pero la etiqueta se queda pequeña. Son sus títulos más conocidos y leídos, pero como los genios que ven más lejos porque se alzan a hombros de gigantes, es precisamente el retrato de la Transición como cuento lo que les permitió llegar tan lejos. No son solo fotografías de la España de la corrupción, son la consecuencia de lógica del timo de la socialdemocracia cuyo derrumbe, pocos como él, supieron anticipar. Ninguno de los libros nace del momento, aunque retrate el momento cuando llegó. Entre los que de verdad habían corrido delante de los grises y mantenían sus ideales, y los que, en aquella época, supieron no celebrar una comunidad —un país— en el que la fiesta nunca se acababa, a duras penas se podría haber organizado un partido de fútbol. A él no le engañaron.

¿Todo Chirbes?

Tampoco hace falta exagerar. Pronto se relajará la presión para leerle y no volverá hasta que, en 2030, se recuerde el quince aniversario de su muerte. Pero no hay que volver a él por moda, sino por placer. Si la crítica ha reconocido unánimemente a Chirbes como uno de los mejores autores de las últimas décadas, eso no significa que haya que leerle todo por si toca presumir de erudición. Crematorio y En la orilla son, sin duda, obligatorios. No tanto por el nombre de su autor —hay quien los olvida—, sino por la cantidad de literatura que hay en sus páginas. Pero quedarse solo aquí y privarse de un placer lector. Se puede ser igual de feliz sin leerlos, pero no se puede entender del todo lo que nos ha traído hasta aquí —los alquileres inalcanzables, los sueldos congelados desde hace años, y del ‘el que pueda hacer, que haga’— sin pasar por sus páginas. Lo que no cuenta, lo anticipa o, como mínimo, lo intuye. Al morir joven, con 66 años, nos privó de testimoniar este presente sin futuro, ahora que la nostalgia nos recuerda que la esperanza fue lo último que perdimos.

Prolífico escritor, dejó diez novelas, cinco ensayos, y cuatro libros de memorias (uno, El año que nevó en Valencia, magníficamente maridado con los dibujos de Paula Bonet). No todo fueron grandes frescos históricos; tuvo tiempo para lo pequeño. De ahí nació La buena letra (1992), novela con quien mantuvo una relación de amor odio. También para ficcionarse a sí mismo en Mimoun (1988), basado en su experiencia en Marruecos —y la que le permitió consagrase desde su ópera prima—, o en su despedida como novelista, París-Austerlitz (2016). Que los que estemos hoy recordando estos últimos diez años sin él, y caminando por el filo de la navaja para que el lector crea que hemos leído toda su obra sin decirlo y evitar caer en un renuncio, no significa que todo vaya para examen. La suya era literatura de cuchara, que a veces apetece más y otras no tanto, pero nunca está de menos tener uno de sus libros en la mesita, por si algún día hay hueco para volver a él. Seguro que, ya puede pasar el tiempo con toda su mala baba, sigue de actualidad.

En un libro, lo importante no es quién lo firma, sino lo que se afirma. Y lo que él contó fue la disección de los últimos estertores de una socialdemocracia que, tras la crisis de la corrupción se tornó en económica, se arrastra como un muerto viviente devorando a sus hijos, los pocos que ya le van quedando. Sobrevivirá mientras haya expertos de alquiler en los medios, pero no mejorará de salud. En su caso, a diferencia del intelectual de plaza consolidada en la administración y salpimentada de trienios, la náusea no era impostada sino real: aceptó su segundo Premio Nacional de Narrativa en 2014 —quizás por obvio, le pertenecía— pero los 20.000 euros fueron a la Casa de la Caridad.

Pero que el Chirbes que metía los dedos en la llaga no nos haga olvidar el que se los chupaba. Por eso no deja de hacer gracia —ahí está la Wikipedia para dar fe— que entre 1984 y 2007 fuera (sucesivamente) colaborador, redactor, redactor jefe, asesor de dirección, director y, cabe suponer, artista invitado, de la revista Sobremesa, mucho antes de que lo ‘gastro’ lo impregnara todo. Una labor que recuperó en Mediterráneos (1997) y El viajero sedentario (2004). Quizás entonces ya se dio cuenta de que, en determinadas compañías, se impone contar la cubertería no vaya a ser que falte algo. Puede que por eso solía insistir que, en cuanto decidió dedicarse únicamente a la literatura, dejó de frecuentar según que ambientes para no contaminarse. Así, en su refugio de Beniarbeig (Alicante), parapetado por su biblioteca, fue donde el cáncer de pulmón acabó con él. Fiel a sí mismo hasta la sepultura, pocos fueron los invitados a su entierro. Era “una especie de ogro social” en palabras del también escritor Alfons Cervera con el que compartía amistad y visión del mundo. También en eso, prefirió evitar según qué compañías que ni muerto te dejan en paz. Lo más parecido a un político que se acercó fue la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, que acudió en calidad de persona, escritora y amiga, más que de alto cargo del gobierno del Botànic. Se murió, sí, pero queda Chirbes para rato.

Mary Rodríguez Vivancos no se separa des de fa mesos d’un cartell que diu: “Justícia per la meua filla Janine i la meua neta Escarlett”. El cartell, amb què arriba a una entrevista amb elDdiario.es i que l’acompanya cada mes en les manifestacions contra la gestió de la catàstrofe, inclou una ecografia del ventre de la seua filla, que va morir embarassada de huit mesos el 29 d’octubre passat, quan la DANA la va enxampar en la zona del polígon de Riba-roja intentant tornar a sa casa de Godelleta. L’alerta automàtica va sonar en el seu telèfon mòbil mentre tractava, desesperada, d’accedir al punt on Janine s’havia refugiat de la inundació: “Ens vam quedar ací, esperant-la a ella, per si responia, i en això va sonar l’alarma, eren les huit i onze. Tothom jo crec que ja estava mort a eixa hora”. Janine Mercadot Rodríguez, nascuda com sa mare a Santa Cruz (Bolívia) i treballadora del sector del transport, tenia 26 anys. “El dia 8 d’agost complirà 27 anys”, diu Mary. La vespra de la DANA s’havia agafat el dia lliure per a comprar el carret del bebé i el 30 tenia previst demanar la baixa mèdica. Mentrestant, aquell fatídic 29 d’octubre, va morir. Aquell dia mateix va començar una cerca que va durar unes quantes jornades: “Vam anar nosaltres a tots els hospitals i ningú ens donava resultats, clar, si la meua filla estava morta per ací”. L’altre fill de Mary, després de sobreviure ell també a la riuada, va fer una crida en xarxes socials a la comunitat boliviana per tractar de localitzar la seua germana desapareguda. “El 4 de novembre la vam trobar, a mi no em van deixar veure-la, jo solament la vaig veure una miqueta, la panxa”, relata la dona. “Per a mi va ser la cosa més dolorosas de la meua vida, m’han mort en vida”, diu entre llàgrimes en el despatx del seu advocat, Guillem Ribera, del bufet Brotsanbert.

El lletrat va sol·licitar a la jutgessa de la DANA, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que s’amplie l’informe de l’autòpsia de Janine per a acreditar que, el dia dels fets, estava embarassada de huit mesos. La instructora, en una resolució del 26 de juny passat, va acceptar la petició a l’Institut de Medicina Legal de València, perquè els familiars de la jove morta puguen obtindre el “reconeixement i la identificació oportuns” en el Registre Civil, segons explicava la instructora. Escarlett seria així la víctima 229 de la DANA. La magistrada, reconeguda per la seua empatia amb les víctimes, ha destacat en les seues últimes resolucions l’avançat estat de gestació de Janine. “L’objecte d’aquest procediment és l’anàlisi de la defunció de 228 persones, una d’elles embarassada de huit mesos, l’absència de decisions per a salvaguardar la població i la normativa aplicable al cas”, afirmava en una interlocutòria dictada el 16 de juny.

“Jo tinc l’esperança que la jutgessa fa bé les coses i que hi haurà justícia”, diu Mary. Diametralment oposada és la seua opinió sobre el “pocavergonya” i “cara dura” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que el matí del 29 d’octubre va empalmar diversos actes aliens a la DANA i després va estar desconnectat en un llarg dinar en el restaurant El Ventorro, malgrat l’alerta roja, que el seu Govern ja havia sol·licitat l’activació de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a Utiel i que la situació es descontrolava a mesura que rius i barrancs es desbordaven. “Em dona una impotència perquè, clar, ell no estava en el seu lloc, on havia d’estar i va passar el que va passar per això”, afirma Mary.

La dona va assistir la vespra de l’entrevista amb aquest diari a un intent per part de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O i dels Comités de Reconstrucció de lliurament en el Palau de la Generalitat d’una carta a Carlos Mazón, coincidint amb el segon aniversari de la seua arribada a la presidència autonòmica: “Nosaltres esperant-lo ací i ni tan sols ell va aparéixer ni res,’ va eixir per la porta de darrere. Però després va dient que ell constantment té contacte amb les víctimes, però mai s’ha acostat a nosaltres, mai ens ha dit res. Una de les del grup diu que li ha telefonat per a parlar amb ella, però no, no ho hem volgut acceptar, perquè és molt tard. Molt tard i no volem res”.

El president, a diferència de l’exconsellera Salomé Pradas i de l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, no figura com a investigat en la causa per la seua condició d’aforat, tal com ha reiterat la jutgessa. La instructora va oferir el 10 de març passat al cap del Consell la possibilitat que declarara voluntàriament, una opció que Mazón va declinar. “L’única cosa que demanem és la dimissió i que se’n vaja, que demane perdó i que vaja a la presó”, afirma la mare de Janine.

El dol: “Em sent molt sola”

Mary troba un cert consol en la mobilització de la ciutadania que acudeix cada mes a les manifestacions contra la gestió de la catàstrofe, a les quals ella sempre assisteix amb el seu cartell: “M’ajuda una mica, perquè ens sentim sostinguts, però no és prou”. També ha rebut ajuda d’una entitat jesuïta, que li ha proporcionat atenció psicològica. “Ara està veient-me una psicòloga especialitzada en dol que han sol·licitat ells mateixos, diuen que en paguen deu sessions, fa poc ja en van dues. Necessitava molta ajuda psicològica, perquè em sent molt sola també”, conta.

I la Generalitat? “Sempre ens han abandonat, mai han estat amb nosaltres”. “Ni aquell dia ni tan sols el del vetlatori de la meua filla ningú va aparéixer, ni tan sols va vindre un a dir-me: necessites ajuda o alguna cosa? No res”, lamenta la mare de la finada. Mary insisteix en les seues crítiques al cap del Consell: “Sempre anem per Mazón i Mazón sempre se’n va d’escapada, mai ve a mostrar la cara. Perquè és un pocavergonya, no té una mica de pena per les víctimes, pel que hem passat. I ell, molt tranquil, que riu i es riu de nosaltres. És un cara dura”.

Mary Rodríguez Vivancos no se separa desde hace meses de un cartel que reza: “Justicia por mi hija Janine y mi nieta Escarlett”. El cartel, con el que llega a una entrevista con elDiario.es y que la acompaña cada mes en las manifestaciones contra la gestión de la catástrofe, incluye una ecografía del vientre de su hija, que murió embarazada de ocho meses el pasado 29 de octubre, cuando la dana le pilló en la zona del polígono de Riba-roja intentando volver a su casa de Godelleta. La alerta automática sonó en su teléfono móvil mientras trataba, desesperada, de acceder al punto donde Janine se había refugiado de la inundación: “Nos quedamos ahí, esperándola a ella, por si respondía, y en eso sonó la alarma, eran las ocho y once. Todo el mundo yo creo que ya estaba muerto a esa hora”. Janine Mercado Rodríguez, nacida como su madre en Santa Cruz (Bolivia) y trabajadora del sector del transporte, tenía 26 años. “El día 8 de agosto va a cumplir 27 años”, dice Mary. La víspera de la dana se había tomado el día libre para comprar el carrito de la bebé y el 30 tenía previsto pedir la baja médica. Entretanto, aquel fatídico 29 de octubre, murió. Ese mismo día empezó una búsqueda que duró varias jornadas: “Fuimos nosotros a todos los hospitales y nadie nos daba resultados, claro, si mi hija estaba muerta por ahí”. El otro hijo de Mary, tras sobrevivir él también a la riada, hizo un llamamiento en redes sociales a la comunidad boliviana para tratar de localizar a su hermana desaparecida. “El 4 de noviembre la encontramos, a mí no me dejaron verla, yo solamente la vi un poquito, su barriga”, relata la mujer. “Para mí fue lo más doloroso de mi vida, me han matado en vida”, dice entre lágrimas en el despacho de su abogado, Guillem Ribera, del bufete Brotsanbert.

El letrado solicitó a la jueza de la dana, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que se amplíe el informe de la autopsia de Janine para acreditar que, el día de autos, estaba embarazada de ocho meses. La instructora, en una resolución del pasado 26 de junio, aceptó la petición al Instituto de Medicina Legal de València, para que los familiares de la joven fallecida puedan obtener el “oportuno reconocimiento e identificación” en el Registro Civil, según explicaba la jueza de Catarroja. Escarlett sería así la víctima 229 de la dana. La magistrada, reconocida por su empatía con las víctimas, ha destacado en sus últimas resoluciones el avanzado estado de gestación de Janine. “El objeto de este procedimiento es el análisis del fallecimiento de 228 personas, una de ellas embarazada de ocho meses, la ausencia de decisiones para salvaguardar a la población y la normativa aplicable al caso”, afirmaba en un auto dictado del 16 de junio.

“Yo tengo la esperanza de que la jueza está haciendo bien las cosas y que va a haber justicia”, dice Mary. Diametralmente opuesta es su opinión sobre el “sinvergüenza” y “cara dura” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que la mañana del 29 de octubre empalmó varios actos ajenos a la dana y luego estuvo desconectado en una larga comida en el restaurante El Ventorro a pesar de la alerta roja, de que su Gobierno ya había solicitado la activación de la Unidad Militar de Emergencias (UME) en Utiel y de que la situación se descontrolaba a medida que ríos y barrancos se desbordaban. “Me da una impotencia porque, claro, él no estaba en su puesto, donde tenía que estar y pasó lo que pasó por eso”, afirma Mary.

La mujer asistió la víspera de la entrevista con este diario a un intento por parte de la Asociación de Víctimas Mortales dana 29-O y de los Comités de Reconstrucción de entrega en el Palau de la Generalitat de una carta a Carlos Mazón, coincidiendo con el segundo aniversario de su llegada a la presidencia autonómica: “Nosotros esperándolo ahí y ni siquiera él se apareció ni nada, se salió por la puerta de detrás. Pero después anda diciendo que él constantemente tiene contacto con las víctimas, pero nunca se ha acercado a nosotros, nunca nos ha dicho nada. Una de las del grupo dice que le ha llamado para hablar con ella, pero no, no lo hemos querido aceptar porque es muy tarde. Muy tarde y no queremos nada”.

El president, a diferencia de la exconsellera Salomé Pradas y del exsecretario autonómico de Emergencias, Emilio Argüeso, no figura como investigado en la causa por su condición de aforado, tal como ha reiterado la jueza. La instructora ofreció el pasado 10 de marzo al jefe del Consell la posibilidad de que declarara voluntariamente, una opción que Mazón declinó. “Lo único que pedimos es la dimisión y que se vaya, que pida perdón y que se vaya a la cárcel”, afirma la madre de Janine.

El duelo: “Me siento muy sola”

Mary encuentra cierto consuelo en la movilización de la ciudadanía que acude cada mes a las manifestaciones contra la gestión de la catástrofe, a las que ella siempre asiste con su cartel: “Me ayuda un poco porque nos sentimos apoyados, pero no es suficiente”. También ha recibido ayuda de una entidad jesuita, que le ha proporcionado atención psicológica. “Ahora me está viendo una psicóloga especializada en duelo que han solicitado ellos mismos, dicen que están pagando diez sesiones, recién van dos. Necesitaba mucha ayuda psicológica porque me siento muy sola también”, cuenta.

¿Y la Generalitat? “Siempre nos han abandonado, nunca han estado con nosotros”. “Ni ese día siquiera del velorio de mi hija nadie se apareció, ni siquiera vino uno a decirme: ¿necesitas ayuda o algo? Nada”, lamenta la madre de la finada. Mary insiste en sus críticas al jefe del Consell: “Siempre vamos a por Mazón y Mazón siempre se va de escapada, nunca viene a mostrar la cara. Porque es un sinvergüenza, no tiene un poco de pena por las víctimas, por lo que hemos pasado. Y él muy tranquilo, que se ríe y se ríe de nosotros. Es un cara dura”.

Periodista, divulgador escèptic i expert en conspiracions, Javier Cavanilles (València, 1969) aborda en el seu últim llibre –Satanismo. La historia del culto al mal (Almuzara, 2024)– l’evolució de la idea del maligne al llarg dels segles, i com ha anat modulant-se en funció dels contextos polítics, socials i culturals de cada època. Allunyant-se de la idea del satanisme de togues negres, ciris i orgies, l’autor el presenta com un corrent dins del cristianisme, l’analitza com una religió més i repassa fins a quin punt ha influït en la nostra visió del món. El resultat és una panoràmica totalment distinta –exhaustivament documentada i plena d’anècdotes divertides– sobre aquesta creença que, diu, està tan present tant hui com en el passat.

Cavanilles és membre de The Satanic Temple i, des de la seua fundació, de l’associació Satanistes d’Espanya. “Ni fem misses negres –encara que no estaria malament organitzar-ne una de tant en tant– ni fem orgies, que exigeixen molt d’esforç, ni tampoc sacrificis humans”, adverteix l’autor en aquesta entrevista amb elDiario.es.

El dimoni no és una cosa de l’edat mitjana?

Gens. L’últim premi nacional del còmic, El cuerpo de Cristo, tracta d’una dona que creu que està posseïda; fa pox els Legionaris de Cristo van estrenar en cinemes Líbranos del mal, un documental sobre els exorcismes; fa tres setmanes, davant del Capitoli, milers de persones de tots els EUA es van reunir a Washington davant del monument de Lincoln per a fer un exorcisme massiu amb vista a les eleccions; fa uns mesos l’ínclit Enrique de Diego va publicar un llibre en què deia que la reina Letizia ret culte al diable… Satanàs està molt més present del que ens imaginem, però no és el de l’edat mitjana o no sols és el de l’edat mitjana. A vegades està totalment dessacralitzat i només és un símbol i altres, una realitat incontestable. Enmig, tens una àmplia gamma de ‘satans’ per a cada tipus de consumidor.

Existeixen les sectes satàniques més enllà de la llegenda negra? Són perilloses?

Hui dia, mai s’ha pogut trobar una secta satànica. El primer estudi seriós el va fer l’FBI del final dels anys 90, quan el ‘Pànic Satànic’ als EUA estava en el punt més alt, i la conclusió és que no n’hi havia. Des de llavors hi ha hagut investigacions bastant serioses a Anglaterra, el Canadà, França, Bèlgica, Itàlia, els Països Baixos… i la conclusió és sempre la mateixa: no existeixen. Es pot mirar en les pàgines d’Interpol i no hi ha res. De l’Església catòlica, per cert, no es pot dir el mateix, per això els agrada tant aquesta faula: és un mite de projecció. El que passa és que és una amenaça molt mediàtica i, quan quatre xavals, fins a les orelles de calimotxo, salten la tanca del cementeri del seu poble per a pintar un 666, els diaris ja tenen titular.

El que sí que és perillós és la ultradreta, com va demostrar l’assalt al Capitoli. D’on ve el moviment de QAnon i quanta gent hi creu? Qui va crear l’invent?

QAnon, com a tal, ja no existeix, va desaparéixer fa quatre anys, quan es va descobrir que darrere de tot això estaven Ron i Jim Watkins, fundadors de la pàgina 4Chan, i van haver de tancar el negoci. Però la idea que una elit liberal domina el món i que són satanistes, pedòfils i es beuen l’adrenocrom que trauen de la sang de xiquets, ha romàs. Era un Satanàs més dessacralitzat i polític, un moviment en què no tots creien en el maligne com una realitat, però sí que pensaven que hi havia unes sectes satàniques molt poderoses. QAnon va ser un aggiornamento del que contava en els 90 Cathy 0’Brien en el seu llibre Trance-formation of Amèrica, però llavors se la veia com una friki i hui, com una visionària. És gent molt radical, que viu en una realitat paral·lela i que feia costat a Trump. De fet, les banderes de Q es veien en els seus mítings i en l’assalt al Capitoli.

I pot tornar QAnon?

Ho dubte, el seu cicle ha passat, i l’obsessió amb Satanàs ha mutat, ha tornat als orígens de la ultradreta religiosa i el nacionalisme blanc cristià, que està més fort que mai i és molt més perillós: són milions de persones i creuen que Trump és el messies literalment, no com a metàfora. Si guanya, deurà molt a aquesta gent obsessionada amb Satanàs, que no són satanistes, sinó adoradors del Satanàs, que és una altra cosa. El que passa és que ningú vol veure les eleccions americanes com el que són, almenys en part: una guerra religiosa. El que vol aquesta gent és una teocràcia i no ho amaguen. I per a la ultradreta econòmica americana, aquesta gent és or molt: si creuen que la Terra té 6.000 anys i que els dinosaures no van existir, es creuen qualsevol cosa si els dius que està en la Bíblia. No es fien del Govern federal, que veuen com a ateu i que els vol llevar les ànimes, així que és el votant que agrada més al neoliberalisme més extrem, són les seues camises marrons.

El moviment teocràtic està molt ben finançat, només cal veure qui apadrina l’anomenat Projecte 2025, una mena de programa electoral no oficial de Trump i, sobretot, del seu vicepresident Vance.

Com és possible que extremistes religiosos, tan conservadors, adoren un individu que s’ha casat tres vegades, que estiga condemnat més de 30 vegades per gitar.se amb una estrela del porno, que arrossega una dotzena d’acusacions d’assetjament sexual, frau…?

Aquesta gent cita molt la Bíblia, però o no la llig o no l’entén, potser les dues coses. Per a ells la seua referència són els escriptors Tim LaHaye i Jerry B. Jenkins i la seua sèrie de llibres titulada Left Behind, que deu haver venut prop de 100 milions d’exemplars. Creuen que la lluita final contra el bé i el mal és imminent: i que, primer, la gent pura ascendirà al cel. En la Terra quedaran els roïns, al servei de Satanàs, i els que, sense ser tan roïns, no són prou bons per a anar al paradís sense lluitar. El seu líder, el de les novel·les, és Rayford Steele, un paio que ha sigut un pecador i s’ha redimit, és un cristià renascut. Aquesta és la imatge que tenen de Trump i per això li ho perdonen tot. Si ho diu un llibre que van comprar en el supermercat i després en van fer unes quantes pel·lícules, ha de ser veritat.

Quan Trump diu que usaria a l’exèrcit contra l’‘enemic interior’, siga la seua intenció o no, aquesta gent el veu com una lluita contra els dimonis que quedaran a la Terra. En realitat, compra el discurs del Moviment de la Nova Reforma Apostòlica, que creu que els EUA haurien de ser una teocràcia i que van organitzar un exorcisme massiu davant l’estàtua d’Abraham Lincoln, a Washington, dies abans de les eleccions. Per descomptat, no tots els MAGA [Make America Great Again] hi creuen, però tots els que hi creuen sí que són MAGA. Sense aquests adoradors de Satanàs, que són uns quants milions, Trump no hauria guanyat ni una rifa.

El llibre inclou, entre les figures amb una certa obsessió pel satanisme patri, personatges tan diversos com Enrique de Diego, Rafa Pal i Lucía Etxeberría: com acaben els tres en la mateixa llista?

De Lucía Etxeberría no es pot esperar molt, però tampoc és el cas més extrem. Es veu que va llegir un article en Internet sobre les elits satàniques i es va fer experta en la matèria, però tampoc és un tema a què done una importància excessiva. Rafa Pal, famós pel seu periodisme per a ments còsmiques, fa bo l’acudit aquell de Pantomima Full, que hi ha gent que s’ho creu tot menys la veritat i ell està així des d’abans de l’11S. El seu Satanàs és religiós, però és una versió una mica dessacralitzada que, com tot el que fa, ho ha retallat i apegat de webs americanes. Don Enrique de Diego és una altra cosa, està convençut que la reina Letizia és satànica, perquè una vegada es va comprar un llibre d’Alan Moore i va conéixer l’artista Marina Abramović, molt influïda per l’esoterisme, que va rebre el Princesa d’Astúries el 2021. Però el cas de De Diego, millor que jo, te l’hauria d’explicar un psiquiatre.

També es remunta als grans conspiranoics de la ultradreta espanyola que van alimentar mites del franquisme, com ara l’obsessió amb la maçoneria i amb el satanisme. L’ha sorprés la seua coentor o eren mers traductors a l’espanyol del que es coïa a Europa i els Estats Units?

No, la seua era una deriva del nacionalcatolicisme, tenia la seua originalitat o, almenys, estava adaptat a la sociologia espanyola de l’època. És veritat que aquestes idees, en aquella època, s’havien gestat en els sectors més ultramontans francesos, però ací això de la maçoneria no era obsessió, era pur odi. Realment creien que era una organització satànica.

D’una banda, pels problemes que algunes obediències maçòniques, les més progressistes, havien tingut amb el Vaticà. Però, de l’altra, afegien obsessions pròpies. Això de qualificar els maçons de satànics li anava molt bé al règim, perquè era una acusació difícil de rebatre, ja que se suposava que eren una organització semisecreta. Així que, si volies matar el mestre de l’escola, l’alcalde o el teu veí per a robar-li les terres, l’acusaves de pertànyer a una lògia i ja es podia donar per mort.

Vist el que s’ha vist, com és en realitat formar part de The Satanic Temple o de l’associació Satanistes d’Espanya?

Doncs, tampoc és una activitat que ocupe molt de temps. Jo entre de tant en tant en la web del Satanic Temple i, quan tinga duros, potser em faré algun dels seus cursos, que són bastant interessants. Satanistes d’Espanya és diferent; som un muntó de gent a qui ens agrada el tema, encara que no tots el veiem igual. A més, els membres solen ser bastant interessants i a tots ens agrada el cinema, la història, la ciència-ficció, els còmics… Quasi parlem més d’això que de Satanàs. A vegades ens reunim i ens ho passem d’allò més bé.

Al començament de desembre hem organitzat una fira a Madrid, però ni fem misses negres –encara que no estaria malament organitzar-ne una de tant en tant– ni fem orgies, que exigeixen molt d’esforç, ni tampoc sacrificis humans. Alguns fins i tot no anem tatuats ni ens agrada el black metall o, com va dir Iker Jiménez de mi, tenim cara “de no haver trencat un llapis”. Som un grup molt heterogeni i fem el que podem, però tampoc estem per a dominar el món… De moment, hem organitzat la Primera Fira Sinistra a Madrid, l’1 de desembre passat. Més endavant, buscarem objectius més ambiciosos.

Periodista, divulgador escéptico y experto en conspiraciones, Javier Cavanilles (Valencia, 1969) aborda en su último libro —Satanismo. La historia del culto al mal (Almuzara, 2024)— la evolución de la idea del maligno a lo largo de los siglos, y cómo se ha ido modulando en función de los contextos políticos, sociales y culturales de cada época. Alejándose de la idea del satanismo de togas negras, velas y orgías, el autor lo presenta como una corriente dentro del cristianismo, lo analiza como una religión más y repasa hasta qué punto ha influido en nuestra visión del mundo. El resultado es una panorámica totalmente distinta —exhaustivamente documentada y repleta de divertidas anécdotas— sobre esta creencia que, dice, está tan presente tanto hoy como en el pasado.

Cavanilles es miembro de The Satanic Temple y, desde su fundación, de la asociación Satanistas de España. “Ni hacemos misas negras —aunque no estaría mal organizar una de vez en cuando— ni hacemos orgías, que exigen mucho esfuerzo, ni tampoco sacrificios humanos”, advierte el autor en esta entrevista con elDiario.es.

¿El demonio no es algo de la Edad Media?

Para nada. El último premio nacional del cómic, El cuerpo de Cristo, trata sobre una mujer que cree que está poseída; recientemente los Legionarios de Cristo estrenaron en cines Libranos del mal, un documental sobre los exorcismos; hace tres semanas, frente al Capitolio, miles de personas de todo EEUU se reunieron en Washington frente al monumento de Lincoln para hacer un exorcismo masivo de cara a las elecciones; hace unos meses el ínclito Enrique de Diego publicó un libro diciendo que la reina Letizia rinde culto al diablo… Satán está mucho más presente de lo que nos imaginamos, pero no es el de la Edad Media o no solo es el de la Edad Media. A veces está totalmente desacralizado y solo es un símbolo y otras, una realidad incontestable. En medio, tienes una amplia gama de 'satanes' para cada tipo de consumidor.

¿Existen las sectas satánicas más allá de la leyenda negra? ¿Son peligrosas?

A día de hoy, jamás se ha podido encontrar una secta satánica. El primer estudio serio lo hizo el FBI de finales de los años 90, cuando el 'Pánico Satánico' en EEUU estaba en su punto más alto, y la conclusión es que no existían. Desde entonces ha habido investigaciones bastante serias en Inglaterra, Canadá, Francia, Bélgica, Italia, Países Bajos… y la conclusión es siempre la misma: no existen. Se puede mirar en las páginas de Interpol y no hay nada. De la Iglesia Católica, por cierto, no se puede decir lo mismo, por eso les gusta tanto este bulo: es un mito de proyección. Lo que pasa es que es una amenaza muy mediática y cuando cuatro chavales, hasta las orejas de 'calimocho', saltan la valla del cementerio de su pueblo para pintar un ‘666’, los periódicos ya tienen titular.

Lo que sí que es peligroso es la ultraderecha, como demostró el asalto al Capitolio. ¿De dónde viene el movimiento de QAnon y cuánta gente cree en él? ¿Quién creó el invento?

QAnon, como tal, ya no existe, desapareció hace cuatro años, cuando se descubrió que detrás de todo eso estaban Ron y Jim Watkins, fundadores de la página 4Chan, y tuvieron que cerrar el negocio. Pero la idea de que una élite liberal domina el mundo y que son satanistas, pedófilos y beben el adrenocromo que sacan de la sangre de niños, ha permanecido. Era un satán más desacralizado y político, un movimiento en el que no todos creían en el maligno como una realidad, pero sí pensaban que existían unas sectas satánicas muy poderosas. QAnon fue un aggiornamento de lo que contaba en los 90 Cathy 0’Brien en su libro Trance-formation of América, pero entonces se la veía como a un 'friki' y hoy, como una visionaria. Es gente muy radical, que vive en una realidad paralela y que apoyaba a Trump. De hecho, las banderas de Q se veían en sus mítines y en el asalto al Capitolio.

La obsesión con Satán ha mutado, ha vuelto a sus orígenes de la ultraderecha religiosa y el nacionalismo blanco cristiano, que está más fuerte que nunca y es mucho más peligroso

¿Y puede volver QAnon?

Lo dudo, su ciclo ha pasado, y la obsesión con Satán ha mutado, ha vuelto a sus orígenes de la ultraderecha religiosa y el nacionalismo blanco cristiano, que está más fuerte que nunca y es mucho más peligroso: son millones de personas y creen que Trump es el mesías literalmente, no como metáfora. Si gana, le deberá mucho a esta gente obsesionada con Satán, que no son satanistas, sino adoradores del Satán, que es otra cosa. Lo que pasa, es que nadie quiere ver las elecciones americanas como lo que son, al menos en parte: una guerra religiosa. Lo que quiere esta gente es una teocracia y no lo ocultan. Y para la ultraderecha económica americana, esta gente es oro molido: si creen que la Tierra tiene 6.000 años y que los dinosaurios no existieron, se creen cualquier cosa si les dices que está en la Biblia. No se fían del Gobierno federal, que ven como ateo y que les quiere quitar las almas, así que es el votante que más le gusta al neoliberalismo más extremo, son sus camisas pardas.

Nadie quiere ver las elecciones americanas como lo que son, al menos en parte: una guerra religiosa

El movimiento teocrático está muy bien financiado, solo hay que ver quién apadrina el llamado Proyecto 2025, una especie de programa electoral no oficial de Trump y, sobre todo, de su vicepresidente Vance. 

¿Cómo es posible que extremistas religiosos, tan conservadores, adoren a un tipo que se ha casado tres veces, que esté condenado más de 30 veces por acostarse con una estrella del porno, que arrastra una docena de acusaciones de acoso sexual, fraude…?

Esta gente cita mucho la Biblia, pero o no la lee o no la entiende, quizás las dos cosas. Para ellos su referencia son los escritores Tim LaHaye y Jerry B. Jenkins y su serie de libros titulada Left Behind, que habrá vendido cerca de 100 millones de ejemplares. Creen que la lucha final contra el bien y el mal es inminente: y que, primero, la gente pura ascenderá al cielo. En la tierra quedarán los malos, al servicio de Satán, y los que, sin ser tan malos, no son lo suficientemente buenos para ir al paraíso sin luchar. Su líder, el de las novelas, es Rayford Steele, un tipo que ha sido un pecador y se ha redimido, es un cristiano renacido. Esa es la imagen que tienen de Trump y por eso le perdonan todo. Si lo dice un libro que compraron en el supermercado y luego hicieron varias películas, tiene que ser verdad.

Sin estos adoradores de Satán, que son varios millones, Trump no hubiera ganado ni una rifa

Cuando Trump dice que usaría al Ejército contra el ‘enemigo interior’, sea o no su intención, esta gente lo ve como una lucha contra los demonios que quedarán en la Tierra. En realidad, está comprando el discurso del Movimiento de la Nueva Reforma Apostólica, que cree que EEUU debería ser una teocracia y que organizaron un exorcismo masivo ante la estatua de Abraham Lincoln, en Washington, días antes de las elecciones. Por supuesto, no todos los MAGA [Make America Great Again] creen en esto, pero todos los que creen en esto sí son MAGA. Sin estos adoradores de Satán, que son varios millones, Trump no hubiera ganado ni una rifa.

El libro incluye entre las figuras con cierta obsesión por el satanismo patrio a personajes tan diversos como Enrique de Diego, Rafa Pal y Lucía Etxeberría: ¿cómo acaban los tres en la misma lista?

De Lucía Etxeberría no se puede esperar mucho, pero tampoco es el caso más extremo. Se ve que leyó un artículo en Internet sobre las élites satánicas y se hizo experta en la materia, pero tampoco es un tema al que le dé excesiva importancia. Rafa Pal, famoso por su periodismo para mentes cósmicas, hace bueno el chiste ese de Pantomima Full, de que hay gente que se cree todo menos la verdad y él lleva así desde antes del 11-S. Su Satán es religioso, pero es una versión un tanto desacralizada que, como todo lo que hace, lo ha cortapegado de webs americanas. Don Enrique de Diego es otra cosa, está convencido de que la reina Letizia es satánica porque una vez se compró un libro de Alan Moore y conoció a la artista Marina Abramović, muy influida por el esoterismo, que recibió el Princesa de Asturias en 2021. Pero el caso de De Diego, mejor que yo, te lo tendría que explicar un psiquiatra.

Don Enrique de Diego está convencido de que la reina Letizia es satánica porque una vez se compró un libro de Alan Moore

También se remonta a los grandes conspiranoicos de la ultraderecha española que alimentaron mitos del franquismo, tales como la obsesión con la masonería y con el satanismo. ¿Le ha sorprendido su cutrez o eran meros traductores al español de lo que se cocía en Europa y Estados Unidos?

No, lo suyo era una deriva del nacionalcatolicismo, tenía su originalidad o, al menos, estaba adaptado a la sociología española de la época. Es verdad que estas ideas, en aquella época, se habían gestado en los sectores más ultramontanos franceses, pero aquí lo de la masonería no era obsesión, era puro odio. Realmente creían que era una organización satánica.

En la España franquista lo de la masonería no era obsesión, era puro odio

Por un lado, por los problemas que algunas obediencias masónicas, las más progresistas, habían tenido con el Vaticano. Pero, por otro, añadían obsesiones propias. Lo de calificar a los masones de satánicos le venía muy bien al régimen, porque era una acusación difícil de rebatir, ya que se suponía que eran una organización semisecreta. Así que, si querías matar al maestro de la escuela, al alcalde o a tu vecino para robarle las tierras, le acusabas de pertenecer a una logia y ya se podía dar por muerto.

Visto lo visto, ¿cómo es en realidad formar parte de The Satanic Temple o de la asociación Satanistas de España?

Pues tampoco es una actividad que ocupe mucho tiempo. Yo, entro de vez en cuando en la web del Satanic Temple y, cuando tenga pasta, igual me hago alguno de sus cursos, que son bastante interesante. Satanistas de España es distinto; somos un montón de gente a los que nos gusta el tema, aunque no todos lo vemos igual. Además, los miembros suelen ser bastante interesantes y a todos nos gusta el cine, la historia, la ciencia ficción, los cómics… Casi hablamos más de eso que de Satán. A veces nos reunimos y nos lo pasamos pipa.

Satanistas de España somos un grupo muy heterogéneo pero tampoco estamos por dominar el mundo…

A principios de diciembre hemos organizado una feria en Madrid, pero ni hacemos misas negras —aunque no estaría mal organizar una de vez en cuando— ni hacemos orgías, que exigen mucho esfuerzo, ni tampoco sacrificios humanos.  Algunos incluso no vamos tatuados ni nos gusta el 'black metal' o, como dijo Iker Jiménez de mí, tenemos cara “de no haber roto un lápiz”. Somos un grupo muy heterogéneo y hacemos lo que podemos, pero tampoco estamos por dominar el mundo… De momento, hemos organizado la Primerísima Feria Siniestra en Madrid, el pasado 1 de diciembre. Más adelante, buscaremos objetivos más ambiciosos.

L’obra de Josep Manaut d’abans de la Guerra Civil és prou anodina. Però la persecució pel govern franquista, per maçó i comunista, descobreix un altre Manaut: el Manaut empresonat, el dibuixant de la soledat i de la por, de la reclusió, de l’esgotament, de la desesperança. Els seus dibuixos de la presó són esborronadors, d’una qualitat que no té precedents en la nostra pintura. Tots els pintors socials valencians, des d’Antoni Fillol a Benedito, han explicat els drames populars des de la distància de l’observador compromés, però, en canvi, Manaut ens parla en primera persona. L’oli Vista general de la galeria, que al·ludeix a la sala de la presó de Porlier, antic convent rehabilitat en presó, ens mostra una gernació de reclusos a l’espera, uns dormint, altres esmaperduts en els pensaments: no hi ha ni un bri d’alegria, de conversa, d’intercanvi d’impressions, tan sols l’espera, amerada d’un corprenedor silenci. Alguns esperen que es confirme la condemna, altres saber si seran lliures, altres fins i tot temen per la vida; en aquella galeria s’hi reuneixen dotzenes de vides trencades. Algunes d’elles a un pas del paredó o del “garrote vil”.

El crític d’art Francisco Agramunt escriu que Manaut fou un creador marginal, amb prou mala sort, que es va trobar al bell mig d’un conflicte incivil i d’una postguerra igualment tràgica que va acabar amb les seues il·lusions, projectes i esperances. I aquest clima torturat i eixarreït, prim, erm d’alegria, es veu en aquests dibuixos i llenços de la presó, i per això tenen un excepcional interès. Si alguns pintors com Genaro Lahuerta o Stolz Viciano es resignaren als nous temps, i abandonaren moltes de les esperances com a pintors (per no mencionar Josep Segrelles, que fou el primer a pintar un retrat de Francisco Franco, després d’haver pintat els de Marx i Stalin), Manaut va ser en aquest aspecte un dels artistes valencians més malparats, i va passar dos anys empresonat, com ben narra en el seu diari, titulat Años de esclavitud: “Enero de 1943: aquella pobre y enteca libertad desaparece. Calabozos policíacos, cárcel de Porlier, cárcel de Carabanchel: miseria y desesperación; horas muertas entre los forzados... 1943-1944”.

Quan per fi abandona Porlier, pel camí de Carabanchel, escriu unes línies dramàtiques, amb un estil torturat, emfàtic, jeremíac: “Te perdiste en el pasado: ya eres Historia, ¡edificio monótono y sombrío, galerías inmundas, patios inhóspitos! Almacén de hombres doloridos, depósito rebosante de carne humana, morada del garrote vil. La Muerte, tu amiga, habitó durante muchos años tus muros clericales, construidos para envenenar mentes juveniles. Ahora la legión de los excelsos parias, de los forzados, te abandona. Tu recinto hablará al mundo de infinitas torturas: aunque vuelvan las negras sotanas a habitarte; aunque los grajos aniden otra vez con su revoloteo duro y pesado, y suenen sus graznidos siniestros, aunque revoquen, pinten o modifiquen, en tanto que tus muros sigan en pie, continuarán rezumando sangre, y el eco de los ayes de dolor y los suspiros de angustia, se escucharán siempre”.

Pobre Manaut! Va morir el 7 de gener de 1971, i va ser soterrat en una fossa comuna, sense discursos ni cerimònia religiosa. Al soterrament anaren uns pocs familiars i amics. Ens va deixar la seua obra molt diversa, que mai no sabrem si és la que volia pintar: d’alguna manera, els anys d’esclavitud es varen allargar a tota la seua vida. Comptat i debatut, mai no va tindre llibertat per a pintar plenament el que volia. Siga com siga, els quadres de la presó atresoren una estranya i insòlita potència. Ell volia oblidar aquells dies, però és potser per aquells moments tan infeliços que el recordarem. Així de complicades són les coses de l’art. Franciso Agramunt, amb la seua clarividència habitual, escrivia posant el dit en la nafra: “El peso de haber nacido con una mala estrella siempre lo llevó consigo y su muerte en soledad y su posterior entierro en una fosa común corroboraban esa idea que siempre acompañó su existència”.

A València, hi ha un museu-fundació, menudet i entranyable, regentat pels familiars, sols visitable amb cita prèvia. Es troba en l’entresol d’una finca anodina, prop del museu de Belles Arts. La seua filla Stella manté com pot el record de son pare, i parla d’ell amb una comprensible admiració, explicant el reguitzell de penalitats que fou la seua vida. Un bonic retrat d’ella, de quan era una xiqueta, il·lumina aquella sala, junt amb un altre espectacular de sa mare. Sens dubte, Manaut era un excepcional retratista. I com poden, mantenen viu el record de l’ésser estimat, d’aquell lluitador que es va llançar a perdre. En la publicitat del museu adverteixen, com a reclam: “deixeble de Sorolla”. Potser haurien d’haver escrit “el pintor de la presó”. Però, és clar, això cada vegada en ven menys: ja no queden revolucionaris.

Joan Francesc Mira escrivia que a València es produeix la curiosa circumstància que els monuments als prohoms que s’alcen a les places poques vegades coincideixen amb el nom de l’indret. I posava, entre altres exemples, la plaça del poeta Teodor Llorente que acull l’escultura del pintor José Ribera, obra de Marià Benlliure. En canvi, l’escultura de Llorente (vegeu El teuladí de Llorente) es troba a la Gran Via del Marquès del Túria, que curiosament alberga, a l’inici de l’avinguda, l’escultura del marquès de Campo. Sovint pense en aquestes paraules de Joan Francesc Mira, i com al darrere hi ha una mena d’incúria municipal, incapaç d’establir cap mena de relació causal entre art i toponímia urbana. Per exemple, el carrer de Cervantes no acull l’escultura de l’escriptor, sinó que aquesta es troba en l’avinguda Guillem de Castro, en una de les zones ajardinades. Cal dir que aquesta altra obra de Marià Benlliure és ben lletja, amb un hidalgo que porta al muscle el cap de l’escriptor, com si l’hagueren acabat de decapitar, i que res del que l’envolta, ni aquella font, ni el pedestal de pedra sobre el qual s’encimbella el cavaller, ajuden a millorar el conjunt. València podrà ser cervantina, però tenen allà arraconat el seu homenatge.

Tant se val. Dins d’aquesta consubstancial casuística nomenclatorial, plena a vessar d’incongruències, potser l’element més cridaner és el de l’Estació del Nord, que com tothom pot comprovar es troba al sud de la ciutat. Tanmateix, la raó en aquest cas no es pot atribuir a cap mena de desconcert d’algun funcionari municipal, sinó que el nom al·ludeix al fet que aquella estació pertanyia a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, és a dir, la línia de tren que unia la ciutat del Túria amb el nord peninsular. A París, la Gare du Nord, que també acollia els trens de la Companyia de Ferrocarrils del Nord, va tenir millor fortuna, i es troba, en efecte, al nord de la ciutat. A València no vàrem tenir tanta sort.

Siga com siga, aquesta estació, obra d’un jove Demetri Ribes, sempre m’ha encisat, pel seu modernisme vienès, jocund de taronges i elements hortícoles, de trencadissos i altres filigranes, amb les quatre barres roges sobre fons d’or de l’escut heràldic de la ciutat. Demetri Ribes tenia certa tendència a l’excés, i l’estació mostra tota mena de mosaics, d’allò més ostentosos. Els de Josep Mongrell són particularment bonics, malgrat la visió estereotipada de València, amb les llauradores i els paisatges albuferencs. I entre aquests mosaics destaca una sèrie que desitja bon viatge als passavolants, i que apareixen escrits en diversos idiomes, com ara el grec (Kalon Taxidion), el xinés, l’àrab, el rus o l’alemany (i no en francès, ni és clar, en valencià). Amb la recent restauració de l’edifici, potser podrien haver introduït algun retolat en la nostra llengua, d’una manera discreta, però fent valdre que bona part dels viatgers parlen valencià.

També resulta cridaner l’emblema de la companyia ferroviària, una estrella de cinc puntes vermella, ben presents en la façana, com si apel·laren a alguna mena de reivindicació leninista. Evidentment, res més lluny de la realitat: la companyia va construir la seua seu al carrer de Sorni, una aparatosa obra modernista de l’arquitecte José Manuel Cortina, acompanyada per tota mena de dracs. La Casa dels Dracs, com així és coneguda popularment, és una obra fantasmagòrica i excessiva, res a veure amb la sòlida elegància de la casa Ferrer (vegeu El meu cor estima una casa), però que fa les delícies dels vianants i en especial dels xiquets, bocabadats al davant d’aquella exhibició d’animals fantàstics. I, és clar, al xamfrà hi ha un homenatge al ferrocarril, amb una locomotora amb l’estrella distintiva de la companyia.

D’aquesta manera, l’estació dels Ferrocarrils del Nord ens parla d’altres temps, quan aquesta mena de transport conqueria el món i canviava la nostra visió de les coses. Quan alterava les distàncies, i quan connectava llocs abans quasi inaccessibles per a la gent corrent. I per això, al damunt de l’edifici de l’estació, sobre una bola del món, s’alça l’escultura d’una àguila, símbol preclar de la velocitat d’aquells trens. Quan passe al davant amb la bicicleta, cap el treball, m’agrada saludar-la, i consolar-la una mica. Ara ningú no entén ben bé què significa, que hi fa allà aquell pardalot, què predica aquella àguila alçant el vol. Això pense jo, mentre pedalege, xino xano, i els patinets m’avancen per tots els costats, rabiüts com vespes. Aquella àguila que ningú no veu i que una vegada fou l’enveja de tots.

Camine per la pedania de Pinedo buscant un bar allunyat de la platja. Els xiringuitos vora mar són a vessar de gent, i necessite refrescar-me. He arribat amb la bicicleta i el dia és xafogós, apegalós, extraordinàriament dens. Sempre que passe per la platja de Pinedo m’admira el seu bonic peiró. Algunes vegades l’he fotografiat, amb la platja immensa i la ratlla de blau intens, que reverbera amb intensitat, com un miratge. Però ara m’he endinsat pel nucli urbà: són quatre carrers, amb molta construcció de nova planta. De colp arribe al carrer del pintor Manuel Sigüenza: tristot i sense ànima. M’ature i faig una fotografia al cartell: pobre Sigüenza, pense. Mira ons has anat a parar, li dic. Al cap i casal no té cap carrer, i aquest de Pinedo fa pena.

Manuel Sigüenza era una persona entranyable. Amic de tots, servicial, atent, sempre prest a oferir la seua ajuda. A més d’un mestre pacient, professor d’una bona nòmina de grans artistes. La història de l’art proporciona grapats d’exemples semblants, d’artistes que fan de la seua tasca una mena d’obra conjunta, i que si passen a la posteritat (siga quin siga aquest nivell de posteritat, però a la posteritat, al capdavall) no és per la seua pintura sinó per la seua constant presència, ací i allà. Sigüenza pertany a aquesta tropa de professors i directors d’acadèmies, que mitjançaven moltes vegades entre els grans artistes. Els seus olis tenen sens dubte una bona tècnica, fins i tot afegiríem que molts d’ells són bonics (en especial els paisatges d’Altura i Montán, amb el Penyagolosa al fons), però no resulten particularment interessants, són en excés irregulars, i per molt que alguns historiadors de l’art han volgut veure en ell un pintor homologable a Peris Brell o a Salvador Tuset, la realitat és molt més implacable.

Comptat i debatut, tan sols la seua última etapa té una certa personalitat, quan l’artista octogenari es va recloure en el seu xalet de Burjassot i va pintar compulsivament el seu jardí. Però d’una manera tan cridanera que, ai!, si bé atalaiem una certa originalitat en el resultat, malauradament, aquest no ens agrada massa. Així són les coses, i el món és ple de creadors que, per molt que disparen, mai no aconsegueixen fer cap diana. Sigüenza mai no va aconseguir trobar el seu camí, i va viure més de noranta anys.

I, tanmateix, Manuel Sigüenza –o Sigüenza a soles, com ell mateix es denominava– ha deixat un bon grapat de cartes, que a hores d’ara resulten, si més no, més importants que els seus quadres. En aquesta correspondència hi ha un testimoni de primera mà d’una època especialment brillant de la pintura valenciana, amb noms com Agrassot, Mongrell, Pinazo Martínez o Josep Benlliure. També amb referències a nous pintors, com ara Porcar, del qual Mongrell li escriu el que segueix: “Es un valenciano muy catalanista (según dicen) pero hay muchos así que, todo lo más, son más valencianistas que valencianos. Instinto español de hacerse y hacer la puñeta”. També resulta eloqüent la manera amb què Sigüenza es dirigeix a Sorolla (“Gran maestro queridísimo”) o a Josep Benlliure (“Ilustre maestro y queridísimo amigo”). Hi ha en totes aquestes missives una actitud una mica subalterna; s’hi veu un home xicotet, esventat, aclaparat al davant dels grans homenots del seu segle. Tot i això, hi és present en tots els homenatges, quan no és ell l’entusiasta i dedicadíssim promotor de la iniciativa. Els homenatjats li escriuen amb afecte, però també amb una certa autoritat, com ara la carta de Josep Pinazo Martínez, parlant de l’homenatge a son pare, arran del monument que s’anava a instal·lar a la placeta (veure El Pinazo de Pinazo): “Respecto a la ida de Mariano Benlliure te diré sinceramente que no me interesa nada. Que me da lo mismo que vaya, que no; completmente lo mismo (...). Ya sabes mi opinión respecto a que asistan los caciques, a la inauguración. Ni a mi padre le interesaron nunca bajo este aspecto... éste ni el otro. Los juzgó tan malos artistas como malas personas”.

La rivalitat entre la família Benlliure i Pinazo queda exposada en aquestes cartes amb total evidència. Sigüenza va fer tots els esforços per a no involucrar-se en la batussa, per a mantenir-se servicialment neutral. Uns dies després li escrivia al “Gran maestro queridísimo”: “¿Nos completará V. la alegría que nos proporcionaría nuestro Ilustre Mariano y otros distinguidos artistas que nos honrarán?”. Sigüenza volia quedar bé amb tothom. I ausades que ho aconseguí, fins copsar un bri d’immortalitat.

I així, a la pedania de Pinedo, que depèn de la circumscripció de València, té un carrerot, sense cap mena de gràcia. Sigüenza es mereixeria una mica més de reconeixement al Cap i Casal. I també a Burjassot. Un carrer que mirara cap a les hortes, que tant es va estimar. I que al fons es retallara, amb fons blaus inconsútils, la silueta de les muntanyes de la Calderona i Espadà, que tantes vegades va pintar. Perquè, malgrat tot, li tinc estima a aquest pintor, reflex d’un temps perdut per sempre. Un home que sempre va intentar estar bé amb tots, la qual cosa, ho convindreu, és molt d’agrair.

El meu cor estima una casa. Es troba en el número 29 del carrer de Ciril Amorós, i és senzilla i alhora elegant, discreta i al mateix, quan t’hi fixes, ja mai més la veuràs igual. Cada any planten al seu davant una falla, sense suc ni bruc, i cada any patisc per ella, per la casa, tant em té el cor robat. És clar que a València hi ha altres edificis modernistes molt més cridaners, i que, fins i tot, si voleu, el superen en presència. Com el de Francesc Mora al carrer de Gregori Mayans, tan aparatós, tan desgavellat, tan desproporcionat per a l’espai que l’acull. O alguns bells edificis del carrer de la Pau, com ara el de l’arquitecte Enric Sagnier, en el número 31. O aquella filigrana de la plaça de l’Almoina, repolida i distingida, obra de l’arquitecte Peris Ferrando. Per això, quan passe per la Gran Via de les Corts Valencianes, i veig aquells edificis aparatosos i sense gràcia, vertaders colomers humans, monstruositats creades amb l’única finalitat d’enriquir promotors immobiliaris, pense que durant un temps no massa llunyà va ser possible reunir l’avanç urbanístic amb el desig de crear bellesa.

El meu cor estima una casa. Passe ben sovint per davant d’ella, i la fotografie, amb el sol del matí quan esclata sobre la seua façana, o quan la lluna besa la seua corona de roses, o durant un contrasol impossible, que retalla el seu perfil ondulat. Sempre projecta una solemne majestuositat, dolça i plàcida. En la façana es projecten motius vegetals, i està coronada per una bella garlanda de flors, i un espectacular ramell de roses, inspirat en els dissenyats per Josef Hoffmann per decorar el vestíbul del Palau Stoclet de Brussel·les. Tot en aquest edifici és únic i innovador per a l’arquitectura valenciana.

Aquella casa és obra de l’arquitecte Vicent Ferrer, i fou construïda en 1908. Aquest va nàixer a Xàtiva, en 1874, i és una de les seues primeres obres, si no la primera, ja que va obtenir la carrera d’Arquitectura l’any 1902, a Barcelona. A la ciutat comtal es va amerar del modernisme vienès de la Sezession i de l’italià de l’Exposició de Torí de 1902, i d’allí va traure la inspiració per al seu primer treball important. Tres anys després, també dissenyaria l’edifici dels Cinematògrafs Caro, del qual sols es conserva la seua bonica façana modernista. I sort que es va salvar, perquè a punt va estar de ser demolida per complet. Com tants altres edificis singulars i emblemàtics de València.

I, pel que siga, la seua obra arquitectònica es va aturar en sec. Es diu que no va acabar de quallar en l’ambient arquitectònic valencià. La historiadora de l’art Maria Mestre, en un interessant article publicat a la revista Ars longa, reivindica la seua figura i reconeix que la seua obra fou incompresa tant pels seus contemporanis com pels posteriors investigadors. Se’l va acusar d’extravagant, i també com “un tardío intento de ligar la arquitectura valenciana a los avatares internacionales”. Els seus companys el menystingueren, el criticaren, el posaren verd, com s’acostuma a dir. Fet i fet, no el comprengueren.

El meu cor estima una casa. Aquella casa, la Casa Ferrer. La bella escala, les belles portes i finestres, els detalls decoratius, tot m’encisa. Fou la residència familiar de la família Ferrer, i l’encàrrec vingué de son pare, que deixà fer el fill. I, tanmateix, Vicent Ferrer poc després va abandonar l’ofici, i es va dedicar al cadastre, com a arquitecte en cap. Quanta intel·ligència balafiada, pense sovint, mentre contemple la Casa Ferrer. Aquell renovador valencià va preferir deixar-ho tot i consagrar-se a la vida fàcil i reposada del funcionariat. Perquè, com diu Maria Mestre, malgrat la seua influència austríaca, aquella casa estava pensada des de i per a València, “i seria molt difícil trobar fora de l’àrea mediterrània la festiva i, fins i tot, barroca coronació de la seua façana”.

El meu cor estima una casa. Caldria protegir-la més (a hores d'ara la façana necessita una urgent restauració i es troba mig oculta per xarxes de protecció), caldria buscar un altre emplaçament per a la falla, caldria posar un cartell que explicara que aquell edifici és únic a València, i una peça fidedigna de bellesa. La Casa Ferrer, la casa d’aquell arquitecte que va poder ser tant, i que es va retirar per no sentir els rucs dels seus companys. Potser va fer bé, i va viure feliç, i sense enveges. Però, ai!, quina llàstima!

Molt abans que les gernacions de turistes ho hagueren capitalitzat tot, la catedral de València era un ullal de pau. M’agradava entrar-hi una estona, amerant-me d’aquell doll de llum i espiritualitat. Claude Monet va fer una sèrie sencera d’olis ben expressius tractant de copsar aquella pau seràfica que emana d’aquests temples. Les catedrals són monuments dirigits a la part més pregona de l’individu, especialment construïts per crear sobre ells aquest embadaliment interior, i, és clar, en cas de ser possible, despertar o refermar la fe. També el pintor Pepe Sanleón va fer una sèrie d’obres ben expressives en aquest sentit, on amb un poti-poti de traços tractava de fixar la sensació d’èxtasi que sentia quan s’endinsava en una d’aquestes catedrals: aquella atmosfera subtil que t’amera com una bona tamborinada.

Recorde que entrava a la catedral per la porta dels Ferros, i que m’agradava recollir-me en la capella del sant Calze. Allí admirava les gruixudes cadenes que pengen de les parets, testimoni i trofeu de la conquesta del port de Marsella per la flota d’Alfons el Magnànim. Em divertia que, junt al sant Calze, s’exposaren aquelles proves fefaents de la victòria militar, en una mena de contrasentit (o potser no) entre allò que predica l’Evangeli i els fets militars consumats. Perquè aquells cinquanta metres de cadenes també parlaven del conseqüent saqueig i incendi devastador de la ciutat Marsella, i del pànic i de la matança dels seus habitants desprotegits.

Després m’endinsava en la Seu: encara no havien destapat els frescs de Paolo di San Leocadio, i el conjunt no despertava massa interès. Però, de seguida, i d’una manera inesperada, en la girola, apareixia la relíquia del braç de sant Vicent, amoixamat i retort. Un avant-braç més aviat menut, conservat en una urna, i il·luminat d’una manera escadussera. Allò corprenia la meua imaginació adolescent, i mostrava l’efectivitat del miracle: si sant Vicent Ferrer era el sant dels miracles domèstics (el del mocadoret o el del xiquet cuinat a una casa de Morella), el Màrtir se’m presentava en canvi molt més espectacular. Intentava imaginar el seu suplici, torturat, rostit en un graella, i després abandonat a l’abocador, on les animàlies el varen preservar. I, finalment, llançat al mar dins d’un sac, lligat amb una roda de molí, cosa que no li va impedir regressar poc després miraculosament a la platja. Aquell braç de Sant Vicent de la Roda era, si fa no fa, el millor testimoni d’uns fets màgics i incontestables.

Després, m’agradava fer la volta a l’absis, i eixir per la porta de l’Almoina. Però abans m’aturava en la tomba solemne d’Ausiàs March, l’únic escriptor soterrat a la catedral. Bona part dels feligresos ja no el llegien, ni tan sols el comprenien, però aquell fet en tot cas em parlava a cau d’orella de com la nostra llengua fou estimada i valorada, fins al punt de soterrar el nostrat poeta en tal lloc tan eminent, tan distingit. I amb l’ànima estovada per aquests pensaments, mirava poc després pel finestró enreixat a dins de la basílica, i saludava la Geperudeta, barrocament enjoiada i coronada.

Fa uns dies vaig regressar a la catedral i vaig rememorar aquests sentiments. I vaig pensar que d’igual manera que havien tret a la llum la bellesa dels olis de Leocadio, retirant la volta barroca, pot ser ho haurien de fer amb els hàbits que recobreixen la imatge de la Marededéu. Ens trobaríem amb una bella escultura gòtica, d’estil francès, originalment jacent, feta per a la confraria de la Casa dels Folls i Innocents, l’any 1414, que s’encarregava de soterrar els cadàvers abandonats o dels ajusticiats, cossos “desemparats” no reclamats per ningú. Damunt del taüt d’aquests desgraciats, era situada aquesta Marededéu, com acollint-los al seu si.

Ja l’any 1972, Manuel Sanchis Guarner advertia que “la repristinació de la imatge no és tasca fàcil, però caldrà intentar-la algun dia”. I afegia: “un temps la Mare de Déu de Montserrat també estigué barrocament embolcallada entre broderies, randes i corones”. Sanchis Guarner era partidari de retirar “els deplorables additaments triomfalistes que la desfiguren”, i reconduir-la al seu aspecte inicial, llevant-li els sumptuosos escapularis i mants brodats, la corona de pedreria, “la deplorable perruca postissa” de cabells naturals, el pedestal barroc de plata... Al capdavall, tanta intervenció al llarg dels segles ha acabat per adulterar i deformar greument una bella talla gòtica, que sense tant d’afegitó lluiria amb la seua pulcra i natural puresa. Fins i tot el Xiquet que actualment reposa sobre el braç esquerre, és una obra recent de l’escultor Carmelo Vicent, realitzada l’any 1964 (vegeu “El llaurador de Carmelo Vicent”), sense cap interès artístic.

Cal dir que les multituds turístiques passen per davant de tot açò sense capir gran cosa, mirant tot allò amb respectuosa indiferència. És natural: veuen cadenes, el braç de sant Vicent de la Roda, el sant Calze, la devoció dels valencians per la Geperudeta, sense aprofundir gens ni mica. En quant a la tomba de March, no la mira ningú. Jo soc aquell que em dic Ausiàs March, proclamava orgullós el poeta... Però, qui és aquell, per a tota aquella gent? Fins i tot, qui és aquell per a nosaltres, el poble valencià?