El Parlament de les Illes Balears aprovà ahir, 14 de novembre, el nombrament d’Albert Salas com a nou director general d’IB3. No és cap sorpresa: la presència del PP o del PSOE en el Govern sol implicar, quasi sempre, un canvi en el nombrament d’aquesta figura. La radiotelevisió pública de les Illes Balears s’erigeix així com un dels temes de disputa dins la política illenca. Els fets dels últims mesos en són un exemple: el nou Govern, amb Margalida Prohens (PP) al capdavant, ha parlat d’una possible modificació de la llei amb l’objectiu, entre d’altres, de reduir de sis a quatre anys el mandat de la figura de director general; i el, fins ara, director general de l’Ens, Andreu Manresa, que fou reelegit el 2022, va dimitir dia 21 de setembre del 2023. És per això que l’elecció d’Albert Salas amb els vots a favor de MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i el vots en blanc del PSIB-PSOE sí que és una sorpresa. Per primera vegada, la direcció general s’ha decidit per consens. Però, quin temps fa que va començar la polèmica d'IB3 dins el Parlament, que ha dificultat més d'un cop arribar al consens? Com s’explica ara aquest canvi de paradigma?

El desacord polític al voltant de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) –abans Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears– existeix des d’abans de la seva constitució. Aquest fet ha marcat el seu marc legal, que ha anat canviant amb el pas dels anys i de les diferents legislatures, i, en conseqüència, l’organització i l’activitat. Margalida Blanquer recull part d’aquests canvis en la seva tesi ‘El model audiovisual públic de les Illes Balears: la seva configuració (1975-2015)’; i, en el present article, farem un recorregut des dels inicis. L’objectiu és per entendre i explicar com els debats parlamentaris i el desacord polític han influenciat el principal mitjà de comunicació públic propi de les Balears. 

Del paper a la pantalla: una cursa de fons

Constituir la companyia i materialitzar les primeres emissions va dur 20 anys de coa. La Llei 7/1985, de dia 22 de maig, de creació de la Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears va ser publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) dia 20 de juny del 1985, quan Gabriel Cañellas, del Partit Popular, era el president del Govern autonòmic. Però, tot i que aquesta vegada es va aprovar amb la benentesa de tots els grups polítics, no va ser fins l’any 2004 que es va arribar a constituir. 

El debat sobre quin model audiovisual havia d’haver-hi a les Balears obria moltes discrepàncies i la manca de pressupost per desenvolupar-lo frenava el procés. Durant el primer Pacte de Progrés (1999-2003), amb el socialista Francesc Antich a la presidència, es va fer un estudi per conèixer la viabilitat econòmica del projecte d’un canal de comunicació públic propi de les Illes, però el debat sobre l’audiovisual, i també pel que fa al model lingüístic, el continuava paralitzant. 

Els primers anys d’IB3: un canvi constant

IB3 es va constituir quan Jaume Matas (PP) era president del Govern (2003-2007). Per fer-ho, el novembre del 2003 es va modificar, a través de la la Llei d’Acompanyament de Pressupostos del 2004, la llei que regulava l’Ens. Aquesta estipulava que per a conformar l’òrgan, s’havien de constituir el Consell d’Administració i el Consell Assessor de la CRTVIB, els quals havien de ser escollits pel Parlament per una majoria de dos terços. L’objectiu d’aquesta reforma era que el Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola de les Illes Balears exercís les funcions i engegués el projecte. Aquest canvi es va interpretar com una mesura per evitar el conflicte polític amb els altres partits. 

IB3 es va constituir quan Jaume Matas (PP) era president del Govern (2003-2007). Per fer-ho, el novembre del 2003 es va modificar, a través de la la Llei d’Acompanyament de Pressupostos del 2004, la llei que regulava l’Ens

“La reforma de la llei permetia desbloquejar la possible resistència parlamentària que hi pogués haver en el tràmit legislatiu i s’aprofitava d’un Ens ja constituït, el Consell Assessor de RTVE, per començar a prendre les primeres decisions de la RTVIB, de manera pràcticament immediata”, analitzava el periodista Albert Travesset en el reportatge “El nou panorama públic de l'audiovisual a les Illes Balears” (Comunicació 21, 2004).

Aquesta maniobra es va considerar com una falta de transparència del Govern per part de les forces polítiques de l’oposició. El parlamentari d’EU-Verds, Miquel Ramon, la caracteritzava com “una modificació de la llei feta per la porta falsa, de la llei d'acompanyament dels pressuposts i trencant el consens que hi havia hagut en el seu moment, de cara a la constitució de la ràdio i televisió pública” (Ramon, 2005).

La següent legislatura (2007-2010) es va produir un canvi de govern i Francesc Antich (PSIB-PSOE) va passar a ser el president del Govern gràcies al II Pacte de Progrés, format pel PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca —coalició entre el PSM, Esquerra Unida de Mallorca, Els Verds de Mallorca i ciutadans independents—, UM, Eivissa pel Canvi i el PSM-Els Verds de Menorca. Amb ells, també va canviar la normativa que regulava la radiotelevisió. El 2010 va entrar en vigor la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que substituïa per complet l’anterior. 

La nova llei perseguia modernitzar el mitjà i incloure en la norma les innovacions de l’era digital, com eren els continguts multimèdia o la televisió digital terrestre (TDT). Igualment, també es varen modificar apartats que ja existien. Per exemple, el Consell d’Administració, que era l’òrgan que s’encarregava de l’activitat diària, juntament al Director General, passava a anomenar-se Consell de Direcció. El que sobta, però, és que en lloc de mantenir únicament que el director general seria elegit pel Parlament per una majoria de dos terços, es va afegir que “si aquesta majoria no pot ser assolida en el termini de sis mesos comptadors a partir de la primera votació o del moment en què pertoqui cada renovació parcial d’acord amb el que preveu aquesta llei, serà suficient per a l’elecció la majoria absoluta”. El PP va esmenar el projecte de llei, presentat pel Pacte, perquè defensava que si les votacions es feien per majoria, s’aconseguirien resultats millors, es facilitaria el procés de presa de decisions i s’evitaria el bloqueig de l’oposició.

La disputa en relació a IB3 i la inestabilitat que envoltava la nova norma eren innegables. En el mateix debat parlamentari, la integrant del Grup Mixt, en representació d’Eivissa pel canvi, Esperança Marí, va emfatitzar en què la nova llei “ha de perdurar i que no ha d’anar canviant segons el color polític de qui estigui el Govern” (Marí, 2010).

La segona etapa: un calc de l’anterior

Poc després d’entrar en vigor, la nova llei va ser modificada. José Ramón Bauzá (PP) havia entrat a presidir el Govern autonòmic el juny de l’any 2011, moment en què la persona que ocupava el càrrec de director general era un substitut provisional. Per això, el nou Govern va aprovar, el juliol del 2011, el Decret Llei de modificació, per tal de retocar la normativa en relació amb la constitució dels òrgans interns de l’Ens i incloure que: 

En cas de produir-se una “vacant en la Direcció General de l’antic Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mentre no es constitueixi el Consell de Direcció, les seves funcions seran assumides, per raó del seu càrrec i de manera transitòria, pel titular de la conselleria a la qual s’adscriu l’Ens”. 

Així és com, Antonio Gómez (PP), en aquell moment conseller de Presidència, passava a ocupar el càrrec de director general, sense tenir en compte que la figura al capdavant del mitjà hauria d’actuar, segons la llei, amb independència del Govern i l’Administració.

Amb José Ramón Bauzà (PP), Antonio Gómez, en aquell moment conseller de Presidència, passava a ocupar el càrrec de director general, sense tenir en compte que la figura al capdavant del mitjà hauria d’actuar amb independència del Govern i l’Administració

El model lingüístic també havia estat un tema polèmic, i aquesta legislatura no quedà enrere. Per exemple, darrera l’aprovació del Mandat Marc de l’Ens (un dels instruments de control parlamentari que s’incloïen en la nova llei) l’any 2014, el qual establia els objectius pels següents sis anys)  trobam dues esmenes que va fer el PP per tal que es fes servir l’article salat als informatius d’IB3. 

Un any més tard, el maig del 2015, Francina Armengol (PSIB-PSOE) va passar a ser la presidenta del Govern, i l’elecció del director general reobre els conflictes. Cada partit va fer una proposta diferent i no arribaven a un acord. Per aquest motiu, es va modificar de nou la Llei 15/2010, a través de la Llei 9/2015. Concretament, es va reduir el percentatge de vot que es necessitava: l’elecció del director general deixava de ser presa per la majoria de dos terços del Parlament, a sols necessitar tres cinquenes parts. La mateixa exposició de motius evidencia que era una maniobra per “facilitar el procés d'elecció dels membres del Consell de Direcció i del director o directora general”, desbloquejant la falta de consens polític. 

Amb Francina Armengol (PSOE) es va reduir el percentatge de vot que es necessitava: l’elecció del director general deixava de ser presa per la majoria de dos terços del Parlament, a sols necessitar tres cinquenes parts

IB3 a la carta (del Govern)

La figura del director general sempre ha estat un tema polèmic i cada un dels que han exercit el càrrec han estat ben lligats al color polític, indiferentment del que diu la llei; la infinitat de modificacions de la llei que s’han fet en relació a l’elecció d’aquesta en són una mostra ben clara. Els canvis han estat constants: sols en els primers deu anys, n’hi va haver set; en canvi, el vuitè hi ha estat vuit anys. Margalida Mateu repassa els noms de les diferents persones que han ocupat la direcció de l’Ens en la seva tesi ‘Les iniciatives radiofòniques del Govern de les Illes Balears i dels Consells Insulars (1983 - 2015)’.

La figura del director general sempre ha estat un tema polèmic i cada un dels que han exercit el càrrec han estat ben lligats al color polític, indiferentment del que diu la llei

La primera directora general fou Maria Umbert (2005-2007), a proposta de Jaume Matas, del qual havia estat cap de gabinet. La precedí Antoni Martorell (2007-2010), qui havia estat director insular de Comunicació del Consell de Mallorca amb Maria Antònia Munar (Unió Mallorquina) entre el 2006 i el 2007. Martorell, però, va dimitir el juny del 2010, i el Parlament va nomenar Pere Terrassa com nou director de l’Ens (2010-2011); els darrers anys havia estat molt lligat al Real Club Esportiu Mallorca. Un any més tard, també va dimitir, i va ocupar el seu lloc el Conseller de Presidència Antonio Gómez, a través de la modificació de llei feta l'any 2011. 

El mateix any, es va nomenar Jacobo Palazón (2011-2012), qui ja era el director tècnic i d’explotació de IB3; però abans que fos oficial, va presentar la seva dimissió. Així, el va substituir José Manuel Ruiz (2012-2014), el qual va dimitir l'any 2014 per encapçalar la llista del Partit Popular de Calvià.  El va precedir Josep Maria Codony (2014-2015).

Tot seguit, va tornar el desacord polític per decidir qui havia d’ocupar el càrrec. I així fou com, a partir de la modificació de la llei l’any 2015, Manresa va entrar a ocupar el càrrec; qui l’ha ocupat durant les dues legislatures encapçalades per Armengol. Un dels darrers fets que han creat malestar en relació amb Manresa fou la seva decisió en relació amb l’ordre d’intervenció en el debat electoral: els partits havien decidit sortejar els torns, però Manresa havia acceptat la proposta del PSIB de fer-ho en funció dels vots; la decisió finalment fou anulada per la junta electoral.

Després de la seva dimissió, el PP va proposar el passat mes de setembre Albert Salas, director de comunicació del Real Club Deportiu Mallorca, per ocupar aquest lloc. En la primera votació no va aconseguir el suport necessari de tres cinquenes part del Parlament –32 vots a favor i 25 en blanc– i, per tant, Jordi Bayona, membre del Consell de Direcció i qui fou director general de Comunicació del Govern durant el primer mandat d’Antich, ha fet de director interí a l’espera la segona votació, celebrada aquest passat dimarts.  

Finalment, el ple del Parlament, amb 40 vots a favor i 19 en blanc, ha nomenat Salas nou director general d’IB3. Els vots de MÉS per Mallorca i Més per Menorca, units als de PP i VOX, han estat claus, tot i ser un “vot crític de confiança”, han definit. Els ecosobiranistes han pres la decisió motivats pel compromís que el nou director els va transmetre durant les reunions que va mantenir amb els grups parlamentaris. 

Salas ha assegurat que la seva línia no serà rupturista i que el model lingüístic no experimentarà canvis, el català continuarà sent la llengua vehicular d’IB3. Així mateix, un dels primers objectius és acabar el procés d’internalització de la plantilla d’informatius, seguit de conformar un equip independent i apartidista, iniciar una transició cap a la transmèdia i apostar per les productores locals. 

Salas ha assegurat que la seva línia no serà rupturista i que el model lingüístic no experimentarà canvis, el català continuarà sent la llengua vehicular d’IB3

IB3, una institució clau lluny de la despolitització 

Després de repassar les diferents etapes d’IB3, hem pogut observar que la quantitat elevada de canvis que s’han fet en tots i cada un dels Governs, els quals són independents dels colors polítics. És a dir, governi el PP o governi el PSOE en coalició, la modificació de la llei per nombrar director general o la politització de l’Ens estan assegurats en certa mesura. Encara que des de la redacció de la primera norma el Parlament té el paper de prendre les decisions per mitjà de votacions, els Governs han modificat les lleis per mitjà d’altres per obtenir uns resultats concrets, els quals s’han acabat aplicant. Tot i ser un mitjà de comunicació de servei públic, que s’hauria de regir pels valors de pluralitat, objectivitat, imparcialitat, entre d’altres, l’actuació de l’executiu ha condicionat durant anys la seva activitat; i, per tant, la informació. 

No obstant això, el recent nomenament d'Albert Salas, que ha comptat amb el suport tant de PP i VOX, com de Més per Mallorca i Més per Menorca, pot suposar un punt d'inflexió. La dreta i l'esquerra ecosobiranista han duit el consens al Parlament, per primera vegada en relació amb el director general. I Salas ha estat valorat per tenir un perfil independent i tècnic. A diferència d'alguns dels altres directius, el seu historial és més periodístic que polític: no destaca per haver integrat una llista electoral o per haver estat cap de gabinet, sinó per la seva trajectòria, primer, dins IB3 com a redactor d'esports (2005-2016) i cap de la secció (2016-2017); segon, com a director de comunicació del RCD Mallorca (2017-2023). Sense voler ser ingenus, la nova circumstància podria convertir-se en una època de bonança per a la radiotelevisió pública de les Illes Balears.

Referències

Blanquer Genovart, M. [Margalida]. El model audiovisual públic de les Illes Balears: la seva configuració (1975-2015). Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2017.

Mateu i Sampol, M. [Margalida]. Les iniciatives radiofòniques del Govern de les Illes Balears i dels Consells insulars (1983-2015). Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2015.

Illes Balears. Llei 7/1985, de dia 22 de maig, de creació de la companyia de ràdio i televisió de les Illes Balears. (BOCAIB, núm. 17, 20-06-1985, pàg. 226-232).

Illes Balears. Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. (BOIB, núm. 2, 04/01/2011, pàg. 5-13).

Arxius del Parlament de les Illes Balears:

Diari de Sessions del Ple (2005).

Diari de Sessions del Ple: Debat del Dictamen de la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Projecte de llei RGE núm. 3446/10, de l'ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. (Núm. 123, 21/12/2010, pàg. 5360-5371).

Diari de la Comissió de Control Parlamentari sobre la radiotelevisió de les Illes Balears (2005).