<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Enric Català (fotos)]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/enric_catala_fotos/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Enric Català (fotos)]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/510763/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La fam no descansa a l'estiu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/fam-descansa-lestiu_132_2512060.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Participants del programa a l&#039;hora de berenar al menjador de l’escola Àngela Bransuela que els hi ha cedit a la Creu Roja pel Casal / ENRIC CATALÀ "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A Catalunya, gairebé el 29% dels menors de 16 anys es troba per sota del llindar de risc de pobresa, segons dades de l'IDESCAT publicades el mes passat.</p><p class="subtitle">Durant l'any les beques menjador són un suport per a les famílies que viuen en risc de pobresa. Però què passa amb l'arribada de l'estiu?</p><p class="subtitle">Aquest estiu la Creu Roja de Catalunya ha ajudat a 4.539 menors amb les targetes prepagament, gairebé 2.000 més que el 2013</p></div><p class="article-text">
        Uns 50 nens s'asseuen&nbsp;en una taula de col&middot;legi esperant un got de suc i una torrada amb formatge. No &eacute;s curs escolar, &eacute;s agost, i els nens d'aquest casal d'estiu de la Creu Roja a Matar&oacute; no han tingut unes vacances convencionals. Acudeixen a aquest centre perqu&egrave; almenys tinguin l'esmorzar, el dinar i el berenar assegurats, a m&eacute;s d'altres activitats l&uacute;diques a les que no tenen acc&eacute;s. A Catalunya, gaireb&eacute; el 29% de menors de 16 anys es troba per sota del llindar de risc de pobresa, segons dades de l'IDESCAT publicades el mes passat. Pel que fa a la poblaci&oacute; general, cas&iacute; un 21% de catalans es troba en aquesta situaci&oacute; segons aquestes dades.&nbsp;Durant l'any, encara que no de forma totalment garantida, les beques menjador s&oacute;n un suport per a les fam&iacute;lies que viuen en risc de pobresa. Per&ograve; qu&egrave; passa amb l'arribada de l'estiu? Iniciatives com el Casal a Matar&oacute; de Creu Roja Catalunya o les targetes prepagament de la mateixa entitat s&oacute;n sovint l'&uacute;nica sortida per a les fam&iacute;lies en aquesta situaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les dades facilitades&nbsp;a aquest diari per la Creu Roja abans de finalitzar l'estiu evidencien, no nom&eacute;s que el problema de l'acc&eacute;s a l'alimentaci&oacute; no ha disminu&iuml;t, sin&oacute; que el 2015 ha seguit augmentant. Aquest estiu la Creu Roja de Catalunya ha ajudat a 4.539 nens a trav&eacute;s de les targetes prepagament, unes targetes amb les que les fam&iacute;lies amb fills en situaci&oacute; vulnerable poden anar a comprar en comer&ccedil;os de proximitat. El 2014 van repartir aquest ajut a 4.459 nens, un nombre que ja gaireb&eacute; doblava les ajudes donades&nbsp;el 2013. Carlota Bassols, responsable de projectes d'alimentaci&oacute; infantil de Creu Roja Catalunya explica&nbsp;a aquest diari que el problema quan arriba l'estiu &eacute;s que aquestes fam&iacute;lies es queden sense les ajudes p&uacute;bliques d'acc&eacute;s al menjar. &ldquo;Les targetes s'incrementen sobretot perqu&egrave; arriben a fam&iacute;lies que durant l'any tenen beques menjador&rdquo;, diu.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vacances sense menjar garantit</strong>
    </p><p class="article-text">
        <em>Mercedes: &ldquo;Jo faig sopa o arr&ograve;s a la cubana la majoria de dies, el m&eacute;s important &eacute;s el menjar pels nens, jo me'n surto amb qualsevol cosa&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Ver&oacute;nica: &ldquo;Doncs jo he arribat a anar a un supermercat a demanar menjar a l'encarregat&rdquo;.</em>
    </p><p class="article-text">
        Les que parlen s&oacute;n dues mares (noms ficticis) preocupades per l'alimentaci&oacute; dels seus fills. La seva situaci&oacute; econ&ograve;mica, la cronificaci&oacute; d'una pobresa a la que l'estat encara no ha posat remei, posa en risc la seva capacitat per oferir a la seva fam&iacute;lia una alimentaci&oacute; amb garanties.
    </p><p class="article-text">
        Darrere de cadascuna de les xifres de Creu Roja s'amaguen les hist&ograve;ries de dones com la Mercedes, la&nbsp;Cristina o la Ver&ograve;nica. Assegudes una al costat de l'altra en una taula del Casal de Matar&oacute; on porten els seus fills, es llancen mirades de complicitat i sense por van posant sobre la taula les seves preocupacions.
    </p><p class="article-text">
        La Mercedes t&eacute; dos fills de cinc i set anys, &eacute;s mare soltera, a causa d'un accident est&agrave; de baixa actualment i cobra &ldquo;300 i escaig euros&rdquo; cada 25 dies, explica. &ldquo;Porto tres mesos sense pagar el pis&rdquo;, lamenta a Catalunya Plural.
    </p><p class="article-text">
        La Cristina t&eacute; tres fills, dues nenes, de cinc i set anys i un nad&oacute;. No t&eacute; feina, la seva parella actual l'ajuda a sufragar les despeses d'electricitat, i per aix&ograve;, diu, la seva situaci&oacute; &eacute;s una mica millor que abans.
    </p><p class="article-text">
        La Ver&oacute;nica t&eacute; quatre fills, la m&eacute;s gran, de 18 anys viu amb la seva tieta, &ldquo;una boca menys per alimentar&rdquo;, expressa amb tristesa. La resta viu amb ella i la seva mare. No t&eacute; feina i rep tamb&eacute; ajuda de C&agrave;ritas.
    </p><p class="article-text">
        Els fills d'aquestes tres dones es troben dins de les nou de cada deu fam&iacute;lies amb nens ateses per Creu Roja Catalunya en risc d'exclusi&oacute; que pateixen inseguretat aliment&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Totes les fam&iacute;lies d'aquest Casal tenen dificultats per garantir l'alimentaci&oacute;, dificultats per garantir tots els &agrave;pats del dia, amb les ajudes que reben no &eacute;s possible&rdquo;, diu la Sandra S&aacute;nchez, directora del Casal de Matar&oacute;. Quan parla de les ajudes es refereix al menjar que les entitats donen, una aportaci&oacute; que sovint no &eacute;s suficient. I en qualsevol cas, es tracta d'aliments en conserva, no frescos.
    </p><p class="article-text">
        Com s&oacute;n, per exemple, els aliments que recapta el Banc d'Aliments durant la seva campanya &ldquo;La fam no fa vacances&rdquo; i que distribueix despr&eacute;s a trav&eacute;s d'altres entitats. Aquest any van aconseguir recol&middot;lectar 476.000 quilos. Una portaveu de l'entitat va expressar a Catalunya Plural que &ldquo;lamentablement ens movem en nivells semblants a l'any anterior&rdquo;. En el seu anunci demanaven aliments com ara arr&ograve;s, llegums secs o pasta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Menjar, menja la gent, el problema &eacute;s sobretot la qualitat del que mengen&rdquo;, expressa Carlota Bassols. &ldquo;El que ens falta &eacute;s el producte fresc, jo el que puc fer als meus fills &eacute;s arr&ograve;s o sopa, sobretot sopa&rdquo;, diu Mercedes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Les conseq&uuml;&egrave;ncies per a la salut d'una dieta pobra</strong>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els dilluns, despr&eacute;s del cap de setmana a casa, notem als nens m&eacute;s decaiguts&rdquo;, comenta la directora del centre. El cap de setmana &eacute;s quan les fam&iacute;lies s'han d'encarregar de preparar tant el sopar com els diferents &agrave;pats del dia que durant la setmana ofereix el casal. &ldquo;Fem pasta o arr&ograve;s, coses que ens donen&rdquo;, diu la Ver&oacute;nica. &ldquo;Llet &eacute;s el que m&eacute;s beuen els nens i no en tenim, &eacute;s el que millor ens va&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A llarg termini quines conseq&uuml;&egrave;ncies tindr&agrave; aquesta situaci&oacute;?&rdquo;, es pregunta Carlota Bassols. La Societat Espanyola de Salut P&uacute;blica i Administrativa Sanit&agrave;ria (SESPAS) va alertar en un manifest que el grau de pobresa infantil al que s'ha arribat a Espanya &ldquo;deixar&agrave; efectes indelebles en la salut dels nens a llarg termini&rdquo; i el seu president, Ildefons Hern&aacute;ndez, comentava a aquest diari ar<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Quan-pobresa-salut-dels-nens_6_394820556.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ran d'un altre article </a>que els efectes d'aquesta pobresa es comen&ccedil;aran a notar a la salut d'aquests nens quan arribin als 40 o 50 anys.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pobresa cronificada</strong>
    </p><p class="article-text">
        <em>Cristina: &ldquo;Jo tinc sort perqu&egrave; la meva mare i la meva &agrave;via m'ajuden i poden quedar-se amb els nens&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Mercedes: &ldquo;Doncs jo no tinc ning&uacute;, estic sola. Encara que avui un familiar m'ha comprat 20 euros de carn, i ja em serveixen per a tot el mes &rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Ver&oacute;nica: &ldquo;Jo vaig a C&agrave;ritas cada 15 dies per&ograve; ara estan de vacances, per aix&ograve; vaig anar a l'encarregat del supermercat, que no pot ajudar-me, per&ograve; m'ha donat menjar&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Cristina: &ldquo;S&iacute;, hi ha molta gent solid&agrave;ria&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        La solidaritat &eacute;s per a aquestes fam&iacute;lies l'&uacute;nica sortida a una situaci&oacute; desesperant. La seva conversa explica la situaci&oacute; en qu&egrave; es troben, que es contraposa amb les dades de millora de l'economia. &ldquo;Els n&uacute;meros expliquen una part de la realitat, la situaci&oacute; de les fam&iacute;lies que atenem no ha millorat, estan en una situaci&oacute; de pobresa cronificada&rdquo;, lamenta Joan Alberdi, t&egrave;cnic d'Intervenci&oacute; Social de Creu Roja Matar&oacute;. I afegeix: &ldquo;El que demanen quan arriben &eacute;s feina, perqu&egrave; la feina garanteix que puguis mantenir la teva fam&iacute;lia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Carlota Bassols explica a Catalunya Plural que moltes de les fam&iacute;lies que reben les ajudes de la Creu Roja s&oacute;n les mateixes que rebien ajuda el 2013. &ldquo;S&oacute;n fam&iacute;lies que estan dins d'un bucle del qual &eacute;s molt dif&iacute;cil sortir&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Donem&nbsp;menjar cada tres mesos, per&ograve; hi ha fam&iacute;lies que al mes i mig ens en demanen m&eacute;s perqu&egrave; no els arriba&rdquo;, explica Alberdi, que est&agrave; d'acord en que nom&eacute;s amb el que reben no &eacute;s suficient. &ldquo;Moltes mares ens diuen que es treuen menjar d'elles per donar-lo als seus fills, per&ograve; els pares tamb&eacute; han de menjar&rdquo;, reivindica aquest t&egrave;cnic. La directora del casal afegeix que quan sobra menjar hi ha nens que demanen endur-s'ho a casa per menjar-ho m&eacute;s tard o oferir-ho a un altre membre de la fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        Bassols recorda que algunes de les fam&iacute;lies a les que ajuda Creu Roja nom&eacute;s reben l'ajuda m&iacute;nima de 400 euros o fins i tot algunes no tenen cap ingr&eacute;s. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat d'aquesta entitat el 32% de les fam&iacute;lies ateses destina menys de 200 euros a l'alimentaci&oacute; familiar, mentre que l'Ag&egrave;ncia Catalana de Salut P&uacute;blica recomana gastar entre 520 i 600 euros mensuals en el cas de fam&iacute;lies de quatre membres.
    </p><p class="article-text">
        Arriba juny, les escoles tanquen per&ograve; la fam no descansa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/fam-descansa-lestiu_132_2512060.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Aug 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244355" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244355" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La fam no descansa a l'estiu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[FOTOGALERÍA | Así ha sido la manifestación independentista de la Diada 2015]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/fotogaleria-manifestacion-independentista-diada_1_2489631.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">La "Vía Lliure" ha discurrido a lo largo de 5,1 kilómetros por la avenida Meridiana de Barcelona y han vuelto a dejar imágenes que marcarán un día histórico</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/929bfe14-0ba3-4d35-ad94-198a785fc7fd_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/929bfe14-0ba3-4d35-ad94-198a785fc7fd_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/929bfe14-0ba3-4d35-ad94-198a785fc7fd_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/929bfe14-0ba3-4d35-ad94-198a785fc7fd_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/929bfe14-0ba3-4d35-ad94-198a785fc7fd_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/929bfe14-0ba3-4d35-ad94-198a785fc7fd_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/929bfe14-0ba3-4d35-ad94-198a785fc7fd_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8faf005e-96b0-448b-949d-4ce48af19d33_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8faf005e-96b0-448b-949d-4ce48af19d33_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8faf005e-96b0-448b-949d-4ce48af19d33_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8faf005e-96b0-448b-949d-4ce48af19d33_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8faf005e-96b0-448b-949d-4ce48af19d33_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8faf005e-96b0-448b-949d-4ce48af19d33_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8faf005e-96b0-448b-949d-4ce48af19d33_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b734972b-0bbf-4c9d-b1ce-f7163d724a59_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b734972b-0bbf-4c9d-b1ce-f7163d724a59_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b734972b-0bbf-4c9d-b1ce-f7163d724a59_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b734972b-0bbf-4c9d-b1ce-f7163d724a59_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b734972b-0bbf-4c9d-b1ce-f7163d724a59_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b734972b-0bbf-4c9d-b1ce-f7163d724a59_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b734972b-0bbf-4c9d-b1ce-f7163d724a59_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95abb879-2e09-49cb-ab52-edc45efe32d5_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95abb879-2e09-49cb-ab52-edc45efe32d5_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95abb879-2e09-49cb-ab52-edc45efe32d5_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95abb879-2e09-49cb-ab52-edc45efe32d5_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95abb879-2e09-49cb-ab52-edc45efe32d5_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95abb879-2e09-49cb-ab52-edc45efe32d5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/95abb879-2e09-49cb-ab52-edc45efe32d5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dcf8adad-b469-420d-805e-b6f94b95b227_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dcf8adad-b469-420d-805e-b6f94b95b227_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dcf8adad-b469-420d-805e-b6f94b95b227_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dcf8adad-b469-420d-805e-b6f94b95b227_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dcf8adad-b469-420d-805e-b6f94b95b227_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dcf8adad-b469-420d-805e-b6f94b95b227_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dcf8adad-b469-420d-805e-b6f94b95b227_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121ecf22-2c23-4106-b84b-40bc12e22563_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121ecf22-2c23-4106-b84b-40bc12e22563_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121ecf22-2c23-4106-b84b-40bc12e22563_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121ecf22-2c23-4106-b84b-40bc12e22563_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121ecf22-2c23-4106-b84b-40bc12e22563_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121ecf22-2c23-4106-b84b-40bc12e22563_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/121ecf22-2c23-4106-b84b-40bc12e22563_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c25f80a0-3646-45e6-a431-d056fe607143_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c25f80a0-3646-45e6-a431-d056fe607143_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c25f80a0-3646-45e6-a431-d056fe607143_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c25f80a0-3646-45e6-a431-d056fe607143_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c25f80a0-3646-45e6-a431-d056fe607143_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c25f80a0-3646-45e6-a431-d056fe607143_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c25f80a0-3646-45e6-a431-d056fe607143_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9256f9a-cb52-4412-9105-df3d095aaea3_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9256f9a-cb52-4412-9105-df3d095aaea3_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9256f9a-cb52-4412-9105-df3d095aaea3_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9256f9a-cb52-4412-9105-df3d095aaea3_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9256f9a-cb52-4412-9105-df3d095aaea3_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9256f9a-cb52-4412-9105-df3d095aaea3_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9256f9a-cb52-4412-9105-df3d095aaea3_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e33990f-1df1-47ef-8883-39f59fc15abd_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e33990f-1df1-47ef-8883-39f59fc15abd_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e33990f-1df1-47ef-8883-39f59fc15abd_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e33990f-1df1-47ef-8883-39f59fc15abd_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e33990f-1df1-47ef-8883-39f59fc15abd_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e33990f-1df1-47ef-8883-39f59fc15abd_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e33990f-1df1-47ef-8883-39f59fc15abd_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fe08d74-18b6-4acf-858a-437eea2005c6_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fe08d74-18b6-4acf-858a-437eea2005c6_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fe08d74-18b6-4acf-858a-437eea2005c6_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fe08d74-18b6-4acf-858a-437eea2005c6_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fe08d74-18b6-4acf-858a-437eea2005c6_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fe08d74-18b6-4acf-858a-437eea2005c6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7fe08d74-18b6-4acf-858a-437eea2005c6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f3ab98-bb4b-4599-ba81-b4a7490a32bd_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f3ab98-bb4b-4599-ba81-b4a7490a32bd_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f3ab98-bb4b-4599-ba81-b4a7490a32bd_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f3ab98-bb4b-4599-ba81-b4a7490a32bd_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f3ab98-bb4b-4599-ba81-b4a7490a32bd_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f3ab98-bb4b-4599-ba81-b4a7490a32bd_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/01f3ab98-bb4b-4599-ba81-b4a7490a32bd_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccaa36b-b739-4ce5-a868-70088f08a4b0_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccaa36b-b739-4ce5-a868-70088f08a4b0_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccaa36b-b739-4ce5-a868-70088f08a4b0_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccaa36b-b739-4ce5-a868-70088f08a4b0_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccaa36b-b739-4ce5-a868-70088f08a4b0_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccaa36b-b739-4ce5-a868-70088f08a4b0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ccaa36b-b739-4ce5-a868-70088f08a4b0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sandra Lázaro (fotos), Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/fotogaleria-manifestacion-independentista-diada_1_2489631.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Sep 2015 20:08:58 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[FOTOGALERÍA | Así ha sido la manifestación independentista de la Diada 2015]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El hambre no descansa en verano]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/hambre-descansa-verano_132_2512065.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Participantes del programa a la hora de la merienda en el comedor de la escuela Àngela Bransuela que ha cedido a la Cruz Roja para el casal / ENRIC CATALÀ  "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En Catalunya, casi el 29% de menores de 16 años se encuentra por debajo del umbral de riesgo de pobreza, según datos de IDESCAT publicados el mes pasado.</p><p class="subtitle">Durante el año las becas comedor son un apoyo para las familias que viven en riesgo de pobreza. ¿Pero qué pasa con la llegada del verano?</p><p class="subtitle">Este verano la Cruz Roja de Catalunya ha ayudado a 4.539 niños a través de las tarjetas prepago, casi 2.000 más que en 2013.</p></div><p class="article-text">
        Alrededor de 50 ni&ntilde;os est&aacute;n sentados en una mesa de colegio esperando un vaso de zumo y una tostada con queso. No es curso escolar, es agosto, y los ni&ntilde;os de este casal de verano de la Cruz Roja en Matar&oacute; no han tenido unas vacaciones convencionales. Acuden a este centro para que por lo menos tengan el desayuno, la comida y la merienda asegurados, adem&aacute;s de otras actividades l&uacute;dicas a las que no tienen acceso. En Catalunya, casi el 29% de menores de 16 a&ntilde;os se encuentra por debajo del umbral de riesgo de pobreza, seg&uacute;n datos de IDESCAT publicados el mes pasado. Por lo que refiere a la poblaci&oacute;n general, casi un 21% de catalanes se encuentra en esta situaci&oacute;n seg&uacute;n estos datos. Durante el a&ntilde;o, aunque no de forma totalmente garantizada, las becas comedor son un apoyo para las familias que viven en riesgo de pobreza. &iquest;Pero qu&eacute; pasa con la llegada del verano? Iniciativas como las casas de Cruz Roja Catalunya o las tarjetas prepago de la misma entidad son a menudo la &uacute;nica salida para las familias en esta situaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los datos ofrecidos a este diario por la Cruz Roja antes de finalizar el verano evidencian, no solo que el problema del acceso a la alimentaci&oacute;n no ha disminuido, sino que en 2015 ha seguido aumentando. Este verano la Cruz Roja de Catalunya ha ayudado a 4.539 ni&ntilde;os a trav&eacute;s de las tarjetas prepago, unas tarjetas con las que las familias con hijos en situaci&oacute;n vulnerable pueden ir a comprar en comercios de proximidad. En 2014 repartieron esta ayuda a 4.459 ni&ntilde;os, un n&uacute;mero que ya casi doblaba las ayudas ofrecidas en 2013. Carlota Bassols, responsable de proyectos de alimentaci&oacute;n infantil de Cruz Roja Catalunya cuenta a este diario que el problema cuando llega el verano es que estas familias se quedan sin las ayudas p&uacute;blicas de acceso a la comida. &ldquo;Las tarjetas se incrementan sobre todo porque llegan a familias que durante el a&ntilde;o tienen becas comedor&rdquo;, dice. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vacaciones sin comida garantizada</strong>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="inset pullquote-sk2">Mercedes: “Yo hago sopa o arroz a la cubana la mayoría de días, lo principal es la comida para los niños, yo me apaño con cualquier cosa”<br/><br/>Verónica: “Pues yo he llegado a ir a un supermercado a pedir comida al encargado”.<br/><br/></blockquote>
    </figure><p class="article-text">
        Las que hablan son dos madres (nombres ficticios) preocupadas por la alimentaci&oacute;n de sus hijos. Su situaci&oacute;n econ&oacute;mica y la cronificaci&oacute;n de la pobreza pone en riesgo su capacidad para ofrecer a su familia una alimentaci&oacute;n con garant&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Detr&aacute;s de cada una de las cifras de Cruz Roja se esconden las historias de mujeres como Mercedes, Cristina o Ver&oacute;nica. Sentadas una al lado de la otra en una mesa del Casal de Matar&oacute; donde llevan a sus hijos, se lanzan miradas de complicidad y sin miedo van poniendo sobre la mesa sus preocupaciones.
    </p><p class="article-text">
        Mercedes tiene dos hijos de cinco y siete a&ntilde;os, es madre soltera, debido a un accidente est&aacute; de baja actualmente y cobra &ldquo;300 y pico euros&rdquo; cada 25 d&iacute;as, cuenta. &ldquo;Llevo tres meses sin pagar el piso&rdquo;, lamenta a Catalunya Plural.
    </p><p class="article-text">
        Cristina tiene tres hijos, dos ni&ntilde;as, de cinco y siete a&ntilde;os y un beb&eacute;. No tiene trabajo, su pareja actual le ayuda a sufragar los gastos de electricidad, y por eso, dice, su situaci&oacute;n es un poco mejor que antes.
    </p><p class="article-text">
        Ver&oacute;nica tiene cuatro hijos, la mayor, de 18 a&ntilde;os vive con su t&iacute;a, &ldquo;una boca menos que alimentar&rdquo;, expresa con tristeza. El resto vive con ella y su madre. No tiene trabajo y recibe tambi&eacute;n ayuda de Caritas.
    </p><p class="article-text">
        Los hijos de estas tres mujeres se encuentran dentro de las nueve de cada diez familias con ni&ntilde;os atendidos por Cruz Roja Catalunya en riesgo de exclusi&oacute;n que sufren inseguridad alimentaria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d5e7b75-c25c-47b1-9f76-90a5b169def4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Todas las familias de este Casal tienen dificultades para garantizar la alimentaci&oacute;n, dificultados para garantizar todas las comidas del d&iacute;a, con las ayudas que reciben no es posible&rdquo;, dice Sandra S&aacute;nchez, directora del Casal de Matar&oacute;. Cuando habla de las ayudas se refiere a la comida que las entidades dan, una aportaci&oacute;n que a menudo no es suficiente. Y en cualquier caso, se trata de alimentos en conserva, no frescos.
    </p><p class="article-text">
        Como son, por ejemplo, los alimentos que recauda el Banc d&rsquo;Aliments durante su campa&ntilde;a &ldquo;La fam no fa vacances&rdquo; (el hambre no hace vacaciones) y que distribuye luego a trav&eacute;s de otras entidades. Este a&ntilde;o consiguieron recolectar 476.000 quilos. Una portavoz de la entidad expres&oacute; a Catalunya Plural que &ldquo;lamentablemente nos movemos en niveles parecidos al a&ntilde;o anterior&rdquo;. En su anuncio ped&iacute;an alimentos tales como arroz, legumbres secas o pasta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Comer, come la gente, el problema es sobre todo la calidad de lo que comen&rdquo;, expresa Carlota Bassols. &ldquo;Lo que nos falta es el producto fresco, yo lo que puedo hacerles a mis hijos es arroz o sopa, sobre todo sopa&rdquo;, dice Mercedes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Las consecuencias para la salud de una dieta pobre</strong>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los lunes, tras el fin de semana en casa, notamos a los ni&ntilde;os m&aacute;s deca&iacute;dos&rdquo;, comenta la directora del centro. El fin de semana es cuando las familias deben encargarse de preparar tanto la cena como las distintas comidas del d&iacute;a que durante la semana ofrece el casal. &ldquo;Hacemos pasta o arroz, cosas que nos dan&rdquo;, dice Ver&oacute;nica. &ldquo;Leche es lo que m&aacute;s beben los ni&ntilde;os y no tenemos, es lo que mejor nos va&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;A largo plazo qu&eacute; consecuencias tendr&aacute; esta situaci&oacute;n?&rdquo; se pregunta Carlota Bassols. La Sociedad Espa&ntilde;ola de Salud P&uacute;blica y Administrativa Sanitaria (SESPAS) alert&oacute; en un manifiesto que el grado de pobreza infantil alcanzado en Espa&ntilde;a &ldquo;dejar&aacute; efectos indelebles en la salud de los ni&ntilde;os a largo plazo&rdquo; y su presidente, Ildefonso Hern&aacute;ndez, comentaba a este diario <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/pobreza-pone-riesgo-salud-ninos_6_394820553.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a ra&iacute;z de otro articulo</a> que los efectos de esta pobreza se empezar&aacute;n a notar en la salud de estos ni&ntilde;os cuando lleguen a los 40 o 50 a&ntilde;os.<strong> </strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pobreza cronificada</strong>
    </p><p class="article-text">
        <em>Cristina: &ldquo;Yo tengo suerte porque mi madre y mi abuela me ayudan y pueden quedarse con los ni&ntilde;os&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Mercedes: &ldquo;Pues yo no tengo a nadie, estoy sola. Aunque hoy un familiar me ha comprado 20 euros de carne, y ya me sirven para todo el mes&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Ver&oacute;nica: &ldquo;Yo voy a Caritas cada 15 d&iacute;as pero ahora est&aacute;n de vacaciones, por esto fui al encargado del supermercado, que no puede ayudarme, pero me ha dado comida&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Cristina: &ldquo;S&iacute;, hay mucha gente solidaria&rdquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        La solidaridad es para estas familias la &uacute;nica salida a una situaci&oacute;n desesperante. Su conversaci&oacute;n explica la situaci&oacute;n en la que se encuentran, que se contrapone con los datos de mejora de la econom&iacute;a. &ldquo;Los n&uacute;meros cuentan una parte de la realidad, la situaci&oacute;n de las familias que atendemos no ha mejorado, est&aacute;n en una situaci&oacute;n de pobreza cronificada&rdquo;, lamenta Joan Alberdi, t&eacute;cnico de Intervenci&oacute;n Social de Cruz Roja Matar&oacute;. Y a&ntilde;ade: &ldquo;Lo que piden cuando llegan es trabajo, porque el trabajo garantiza que puedas mantener a tu familia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Carlota Bassols explica a Catalunya Plural que muchas de las familias que reciben las ayudas de la Cruz Roja son las mismas que recib&iacute;an ayuda en 2013. &ldquo;Son familias que est&aacute;n dentro de un bucle del cual es muy dif&iacute;cil salir&rdquo;, lamenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a2384ae-67a1-468d-b58f-f25f4cb1f6af_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Entregamos comida cada tres meses, pero hay familias que al mes y medio nos piden m&aacute;s porque no les llega&rdquo;, cuenta Alberdi, quien est&aacute; de acuerdo en que solo con lo que reciben no es suficiente. &ldquo;Muchas madres nos dicen que se quitan comida de ellas para darla a sus hijos, pero los padres tambi&eacute;n tienen que comer&rdquo;, reivindica este t&eacute;cnico. La directora del casal a&ntilde;ade que cuando sobra comida hay ni&ntilde;os que piden llev&aacute;rsela a casa para comerla m&aacute;s tarde o ofrecerla a otro miembro de la familia.
    </p><p class="article-text">
        Bassols recuerda que algunas de las familias a las que ayuda Cruz Roja solo reciben la ayuda m&iacute;nima de 400 euros o incluso algunas no tiene ning&uacute;n ingreso. Seg&uacute;n el Observatorio de Vulnerabilitat de esta entidad el 32% de las familias atendidas destina menos de 200 euros a la alimentaci&oacute;n familiar, mientras que la Agencia Catalana de Salut P&uacute;blica recomienda gastar entre 520 y 600 euros mensuales en el caso de familias de cuatro miembros.
    </p><p class="article-text">
        Llega junio, los colegios cierran pero el hambre no descansa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/hambre-descansa-verano_132_2512065.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Aug 2015 17:14:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244355" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244355" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El hambre no descansa en verano]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61cbd1be-3324-438f-b495-a41f2af6363c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[«El sindicato ha de organizar a los trabajadores en cualquier escenario de futuro: independencia, federalismo, lo que sea»]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/trabajo/trabajadores-cualquier-escenario-independencia-federalismo_1_2538650.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8b9d9fad-1043-47fc-b21b-d4822827a3db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="«El sindicato ha de organizar a los trabajadores en cualquier escenario de futuro: independencia, federalismo, lo que sea»"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El secretario general de CCOO de Catalunya cree que se debe pasar de la fase de resistencia a la reforma laboral en una de ofensiva para conquistar más derechos laborales y de ciudadanía.</p></div><p class="article-text">
        Joan Carles Gallego i Herrera (61) es el secretario general de CCOO de Catalunya desde diciembre de 2008. Afiliado a CCOO desde 1976. Licenciado en econ&oacute;micas y durante muchos a&ntilde;os, docente: Desde septiembre de 1977 ha sido profesor, tutor, jefe de departamento, secretario y director en el IFP La Pineda, de Badalona, profesor en el Instituto de FP de Montoro (C&oacute;rdoba), y en el IES Badalona 7.
    </p><p class="article-text">
        <strong> Desde hace meses CCOO de Catalunya sale adelante la Asamblea Abierta. En septiembre habr&aacute; las conclusiones. &iquest;Pod&eacute;is hacer un primer balance?</strong>
    </p><p class="article-text">
         S&iacute;, ya hemos hecho el grueso de las asambleas. Planificamos 300. La mayor&iacute;a las hemos hecho con la afiliaci&oacute;n y en empresas donde hay trabajadores afiliados y no afiliados. Y tambi&eacute;n hemos hecho con aquellos sectores con los que tenemos proximidad: entidades, personas. As&iacute; pues, la valoraci&oacute;n es positiva para el sindicato y tambi&eacute;n para las personas que est&aacute;n participando. Ven que es un espacio donde CCOO escucha lo que la gente piensa dentro y fuera del sindicato. Y ahora hemos de ser capaces es de realizar el retorno de las cosas que han salido.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;les son las inquietudes que le expresan en las reuniones?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Est&aacute;n saliendo algunas ideas interesantes que nos ayudar&aacute;n a repensar algunas pr&aacute;cticas sindicales y mejorarlas. Adem&aacute;s, junto a las asambleas tenemos las encuestas: son cerca 4.000 que estamos vaciando y analizando, pero esperamos llegar a unas 5.000, lo que nos dar&iacute;a un volumen importante para saber la opini&oacute;n que de nosotros tienen trabajadores y afiliados.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Os ha cambiado la opini&oacute;n que ten&iacute;a del sindicato antes de hacer estas consultas?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Este es un mecanismo de participaci&oacute;n mucho m&aacute;s abierto, din&aacute;mico, &aacute;gil que un congreso. El congreso tiene un esquema a partir del cual la direcci&oacute;n dice y la gente se posiciona alrededor de lo que propone la direcci&oacute;n. Este otro esquema es mucho m&aacute;s horizontal. Nos reunimos y todos sit&uacute;an los elementos y esto nos permite ver las diferentes sensibilidades como la gente afrontar los diversos problemas. Salen cosas en torno a la participaci&oacute;n, de los contenidos de la negociaci&oacute;n, de la priorizaci&oacute;n de algunos temas, cuestiones que en septiembre u octubre tenemos que acabar de ligar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quiz&aacute;s a trav&eacute;s de los nuevos canales abiertos os ha llegado la idea de que la gente pide un sistema de participaci&oacute;n m&aacute;s &aacute;gil en el d&iacute;a a d&iacute;a.</strong>
    </p><p class="article-text">
         Claro, en el caso de la afiliaci&oacute;n est&aacute; apareciendo la inquietud de participar de una manera m&aacute;s directa en los procesos del sindicato, de negociaci&oacute;n, en los congresos, o de toma de decisi&oacute;n. Esto est&aacute; apareciendo de forma muy transversal. La gente quiere superar el sistema de decisi&oacute;n cl&aacute;sico, vertical que se puede superar con las nuevas tecnolog&iacute;as, pero tambi&eacute;n la gente quiere el debate, la asamblea, poder verse las caras.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Ser&iacute;a correcto decir que CCOO ya es un sindicato 2.0?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Trabajamos en ello: hemos aprovechado tambi&eacute;n para poner en marcha el carn&eacute; digital, que es una herramienta que te permite disponer del documento pero tambi&eacute;n tener notificaciones de las novedades que aparecen y obtener elementos de participaci&oacute;n, consultas, que cada persona pueda programar en funci&oacute;n de sus espacios de inter&eacute;s. Por ejemplo, alguien puede querer participar en temas relacionados con el convenio, o sociopol&iacute;ticos. Esto permite tambi&eacute;n una relaci&oacute;n m&aacute;s individualizada con la persona sin perder el car&aacute;cter colectivo de la organizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Han salido los datos del segundo trimestre de la EPA, con unos buenos resultados sobre el papel, pero CCOO sigue siendo cr&iacute;tica con la evoluci&oacute;n de la lucha contra el paro.</strong>
    </p><p class="article-text">
         La EPA evidencia que estamos en un proceso de recuperaci&oacute;n econ&oacute;mica, pero la calidad del empleo que se crea no es suficiente. Esto quiere decir que la recuperaci&oacute;n econ&oacute;mica tiene elementos de debilidad. Porque los empresarios no acaban de confiar en la solidez de esta recuperaci&oacute;n y por eso no estabilizan el empleo.
    </p><p class="article-text">
         El otro problema que vemos que la recuperaci&oacute;n se acompa&ntilde;a de trabajo de poca calidad, bajos salarios, etc&eacute;tera, significa que no hay redistribuci&oacute;n de la riqueza que se crea. Esto quiere decir que crece la econom&iacute;a, que hay m&aacute;s riqueza, pero que &eacute;sta no se est&aacute; redistribuyendo.
    </p><p class="article-text">
        Esto lo vemos en que no suben los salarios, tambi&eacute;n vemos que no se actualizan las pol&iacute;ticas de protecci&oacute;n social, la renta garantizada de ciudadan&iacute;a no acaba de aprobarse. Son cuestiones que deber&aacute;n marcar necesariamente la agenda de los pr&oacute;ximos meses.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;En qu&eacute; sentido?</strong>
    </p><p class="article-text">
         En los pr&oacute;ximos meses se deber&aacute; apostar por la calidad del empleo y por la redistribuci&oacute;n de la riqueza que se crea, especialmente en temas de protecci&oacute;n social. Porque aunque el paro est&eacute; bajando, los datos son escandalosos, sobre todo cuando el 50% o m&aacute;s de las personas paradas no tienen ning&uacute;n tipo de protecci&oacute;n. Aqu&iacute; tenemos un problema grave que si no la abordamos, la recuperaci&oacute;n econ&oacute;mica no garantizar&aacute; la mejora para el conjunto de la sociedad.
    </p><p class="article-text">
         Este a&ntilde;o se firmar&aacute;n un n&uacute;mero importante de acuerdos colectivos. &iquest;Se puede decir pues que se ha frenado la desregulaci&oacute;n de relaciones laborales que era ideolog&iacute;a profunda de la reforma laboral?.
    </p><p class="article-text">
         La reforma laboral sigue a&uacute;n viva en todos los aspectos regresivos y negativos que tiene y tambi&eacute;n las dificultades para poder mejorar el marco de relaciones laborales. Pasa, en cuanto a la negociaci&oacute;n colectiva, que desde el sindicato hemos sido capaces de situar de manera muy estrat&eacute;gica la importancia de mantener vivos los convenios. En una primera fase intentando prorrogarlos, en algunos casos. Pero ahora yo creo que estamos en una nueva fase en la que la negociaci&oacute;n colectiva comienza a situar mejoras en relaci&oacute;n con la situaci&oacute;n pasada. Comienzan a firmarse convenios con incrementos retributivos, rompiendo la l&oacute;gica de la devaluaci&oacute;n salarial. Son incrementos modestos, hablamos del 1%, pero que permiten ganar capacidad adquisitiva porque la inflaci&oacute;n est&aacute; muy baja, pero ese no es el camino para recuperar la situaci&oacute;n que ten&iacute;amos previamente. En la medida que hemos mantenido vivos los convenios colectivos, creo que tenemos los instrumentos adecuados para mantener las reivindicaciones de los trabajadores y empezar a situar las mejoras de las condiciones de trabajo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Pero todo no es tan sencillo?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Es que este es el espacio del convenio que mantenemos vivo, pero se mantienen los aspectos negativos de la reforma laboral, que sigue dando mucho poder al empresario: puede bloquear el convenio, o incumplir, o tal. Por lo tanto, tendremos que aplicar una doble estrategia. Una, garantizar la negociaci&oacute;n colectiva, situar las reivindicaciones, garantizar que los convenios sean vivos. En paralelo deberemos presionar las fuerzas pol&iacute;ticas para que en el pr&oacute;ximo ciclo electoral la reforma laboral sea derogada, en un doble sentido: revertir los aspectos regresivos y lograr la conquista de nuevos derechos laborales adecuando las relaciones de trabajo en el nuevo contexto que tenemos : no es suficiente echar atr&aacute;s la reforma sino que se han de construir nuevos derechos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;En qu&eacute; sentido deber&iacute;an ir las mejoras que afirm&aacute;is que se necesitan?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Hablo de nuevos derechos, que no pueden ser los que ten&iacute;amos antes: debemos ir adelante en algunas cuestiones como la participaci&oacute;n, informaci&oacute;n, mayor estabilidad laboral, causalidad de la contrataci&oacute;n, etc&eacute;tera, y aqu&iacute; debemos emplazar las fuerzas pol&iacute;ticas ante el pr&oacute;ximo ciclo electoral para que tomen compromisos claros que permitan que los trabajadores a la hora de votar sepamos que vamos a votar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Porque ahora parece que haya una subasta en el sentido de que muchos partidos prometen la derogaci&oacute;n de la reforma laboral, al menos en Catalunya.</strong>
    </p><p class="article-text">
         En cuanto a la derogaci&oacute;n de la reforma laboral, lo que queremos es que los partidos no s&oacute;lo lo pongan en el programa sino que se re&uacute;nan con nosotros para concretar lo que se extiende por derogaci&oacute;n, por nuevo estatuto de los trabajadores, por nuevos derechos, porque estamos un poco hartos de discursos vac&iacute;os si no se concretan en instrumentos que permitan que los trabajadores podamos tener una fuerza equilibrada frente a los empresarios a la hora de conseguir nuevos derechos.
    </p><p class="article-text">
         Tanto desde CCOO como de UGT se hizo una valoraci&oacute;n buena del Acuerdo (ANC), se dec&iacute;a que abr&iacute;a la puerta a mejorar condiciones de vida de los trabajadores, sobre todo los m&aacute;s castigados, se han empezado anotar algunos de estos efectos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por lo menos en Catalunya?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El ANC ha servido sobre todo para desbloquear la negociaci&oacute;n colectiva, gracias a la firma de este acuerdo general se ha podido, en los nuevos convenios que se ten&iacute;an que negociar, disponer de este referente que ha ayudado a desbloquear acuerdos, especialmente en aspectos como incrementos salariales: terminar la v&iacute;a de la devaluaci&oacute;n y abrir la v&iacute;a a la mejora de los salarios.
    </p><p class="article-text">
        En todo caso, con respecto a Catalunya hay pendiente todav&iacute;a la negociaci&oacute;n del Acuerdo Interconfederal de Catalunya (AIC), con Fomento del Trabajo y Pimec. Para nosotros es importante que el ANC disponga de su complemento en Catalunya, que permita profundizar en el marco catal&aacute;n de relaciones laborales.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La crisis en los momentos m&aacute;s duros ha desatado la cr&iacute;tica a los grandes sindicatos. &iquest;Cree que es justa esta cr&iacute;tica?, y si no lo es, &iquest;como cree que se puede revertir este estado de &aacute;nimo?</strong>
    </p><p class="article-text">
         La cr&iacute;tica a los grandes sindicatos forma parte de la cr&iacute;tica a la realidad institucional que ha generado la gesti&oacute;n de la crisis. Esta gesti&oacute;n por parte de los gobiernos ha hecho que la gente haya desconfiado de las instituciones porque estas no han sido capaces de dar respuesta a los problemas de la gente. Y en este papel aparece tambi&eacute;n la cr&iacute;tica al papel de los sindicatos.
    </p><p class="article-text">
         La realidad creo que es diferente en el &aacute;mbito micro, el sindicato ha estado en esta crisis en todo momento al lado de los trabajadores, gestionando sus problemas: ERE, confrontaci&oacute;n con las pol&iacute;ticas de recortes del gobierno, oponi&eacute;ndose a las reformas laborales que ha aplicado el gobierno. A lo largo de estos a&ntilde;os hemos convocado tres huelgas generales, que han sido importantes, pero que no han permitido cambiar las cosas, pero s&iacute; que han generado un estado de conciencia social que presiona tambi&eacute;n las pol&iacute;ticas del gobierno y limita tambi&eacute;n las actuaciones del gobierno que quiz&aacute;s quisiera ir m&aacute;s all&aacute;. Hemos estado en la gesti&oacute;n de los ERE, para evitar que los despidos se hagan en los t&eacute;rminos que planteaban los empresarios en un contexto donde la correlaci&oacute;n de fuerzas era favorable a los poderes econ&oacute;micos y los gobiernos.
    </p><p class="article-text">
         Por lo tanto, la actitud de los sindicatos ha sido muy resistencialista, intentando limitar los da&ntilde;os de la pol&iacute;tica que se hac&iacute;an pero no hemos podido abrir una v&iacute;a de consecuci&oacute;n de nuevos derechos.
    </p><p class="article-text">
         La cr&iacute;tica a la acci&oacute;n del sindicato, est&aacute; muy ubicada en la sensaci&oacute;n general seg&uacute;n la cual la gente se ha sentido desatendida por la gesti&oacute;n de la crisis, pero la realidad es que el sindicato ha estado al lado de la gente resistiendo en una situaci&oacute;n muy complicada.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y ahora, las cosas como las plantean?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Estamos en un momento en que las cosas cambian. No estamos ahora en momento de resistencia, creo que se est&aacute; abriendo una v&iacute;a de recuperaci&oacute;n de derechos y de consecuci&oacute;n de nuevos derechos. Y en la medida en que la recuperaci&oacute;n econ&oacute;mica avance, el sindicato debe reforzar su situaci&oacute;n no s&oacute;lo para recuperar parte de lo perdido sino para conquistar nuevos derechos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Esto se puede hacer en la situaci&oacute;n de precariedad que parece extenderse?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Aqu&iacute; buena parte de los retos que tenemos es c&oacute;mo organizar m&aacute;s y mejor a los trabajadores y trabajadoras, especialmente aquellos en situaci&oacute;n muy precaria, en empresas muy peque&ntilde;as, porque s&oacute;lo desde su organizaci&oacute;n tendremos la fuerza suficiente para cambiar las cosas. Nosotros si queremos ir a una estrategia de recuperaci&oacute;n, debemos reforzar la organizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Durante a&ntilde;os se cre&oacute; una cierta &eacute;pica del sindicalismo, que quiz&aacute; hizo que la gente tuviera expectativas muy elevadas cuando, como se ha visto en esta crisis, muchas veces sirve para minimizar el golpe o s&oacute;lo para salvar los muebles...</strong>
    </p><p class="article-text">
         Si vemos la acci&oacute;n del sindicato en una visi&oacute;n larga de la historia, su efecto es de construcci&oacute;n, de lucha por conseguir nuevos retos. Pero dentro de esta tendencia se suceden momentos de flujo y de reflujo, en los que la correlaci&oacute;n de fuerzas a veces es favorable y a veces no. En una crisis econ&oacute;mica brutal, como hemos vivido estos &uacute;ltimos a&ntilde;os, la clase trabajadora ha quedado muy debilitada, los niveles de desempleo que ten&iacute;a el pa&iacute;s han presionado a la baja la capacidad de movilizarse, porque este alto desempleo se utiliza para chantajear a la gente en sus condiciones de trabajo. Y aqu&iacute; es donde el sindicato tiene que saber en qu&eacute; momento estamos, para ver qu&eacute; podemos conseguir. En este contexto, la estrategia de resistencia ha sido la herramienta necesaria para evitar males mayores.
    </p><p class="article-text">
         Esto es dif&iacute;cil de explicar cuando la gente vive en el d&iacute;a a d&iacute;a en sus condiciones de trabajo, salarios, desempleo. Aunque en estas condiciones adversas, el sindicato ha arrancado algunas conquistas que no deber&iacute;an menospreciarse.
    </p><p class="article-text">
        <strong> !Aproveche y expliquelas!</strong>
    </p><p class="article-text">
         Cuando se logr&oacute; el plan Prepara para las personas en paro sin ninguna protecci&oacute;n social; cuando se alarg&oacute; despu&eacute;s de que se agotara el subsidio la posibilidad de una ayuda, cuando hemos forzado planes de empleo espec&iacute;ficos a trav&eacute;s de las administraciones locales para aquellas personas en situaciones peores. Hemos conseguido algunos peque&ntilde;as victorias, pero en un marco muy, muy negativo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66dd7c11-0bc2-4c2b-81d0-885a5abc515d_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66dd7c11-0bc2-4c2b-81d0-885a5abc515d_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66dd7c11-0bc2-4c2b-81d0-885a5abc515d_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66dd7c11-0bc2-4c2b-81d0-885a5abc515d_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66dd7c11-0bc2-4c2b-81d0-885a5abc515d_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66dd7c11-0bc2-4c2b-81d0-885a5abc515d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66dd7c11-0bc2-4c2b-81d0-885a5abc515d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Otro elemento que durante la crisis ha aparecido es la percepci&oacute;n de la corrupci&oacute;n en los sindicatos?</strong>
    </p><p class="article-text">
         El fen&oacute;meno de la corrupci&oacute;n se ha evidenciado que atraviesa toda la sociedad y llega a las instituciones. Esto hace que hayan podido aparecer algunos casos donde hay dudas sobre la actuaci&oacute;n de algunas organizaciones sindicales en relaci&oacute;n con la gesti&oacute;n de los recursos p&uacute;blicos. CCOO no hemos aparecido en este tema, pero s&iacute; han salido personas concretas de CCOO en algunos casos que, desde el punto de vista &eacute;tico son enormemente perjudiciales para la imagen que una organizaci&oacute;n como CCOO debe proyectar. Nosotros cuando hemos detectado alguna actuaci&oacute;n personal no &eacute;tica que puede contaminar la imagen del sindicato hemos actuado de manera r&aacute;pida y contundente, separando la persona de la organizaci&oacute;n y por otro lado reforzando los mecanismos de funcionamiento interno, con m&aacute;s controles y transparencia para evitar reproducciones de casos del tipo que me dec&iacute;a. Esto nos ha hecho aprobar un c&oacute;digo &eacute;tico muy completo. En este c&oacute;digo hay elementos de funcionamiento interno, como la renovaci&oacute;n de cargos, declaraci&oacute;n de bienes, pero tambi&eacute;n trata de transparencia, de presentaci&oacute;n de las cuentas p&uacute;blicas, auditor&iacute;as, etc&eacute;tera, cosas que aqu&iacute; hac&iacute;amos desde 2005 y que se han adoptado en el conjunto del Estado. Estas cosas son importantes. El comportamiento &eacute;tico de las personas es necesario, pero esto debe ir acompa&ntilde;ado por un c&oacute;digo que evite actuaciones incorrectas y que permita tambi&eacute;n actuar en caso de que haya sucedido alg&uacute;n comportamiento personal determinado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En este punto de la crisis se me ocurre preguntarle si la poblaci&oacute;n le ha visto como compa&ntilde;eros de movimientos emergentes como la PAH, &iquest; o ha quedado su colaboraci&oacute;n en segundo plano?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Nosotros decidimos ya hace un tiempo que ten&iacute;amos que establecer alianzas con los movimientos sociales con los que compart&iacute;amos objetivos de defensa de modelo social, evidentemente desde nuestra posici&oacute;n en el mundo del trabajo, pero tambi&eacute;n preocupados por la defensa de la salud, de la educaci&oacute;n, del derecho a la vivienda ...
    </p><p class="article-text">
         Desde el primer momento hemos estado participando e impulsando con otras organizaciones la plataforma bastante recortes, y despu&eacute;s hemos colaborado y participado con movimientos como la PAH, u otros. El caso de la PAH se produce que la recogida de firmas de la ILP la hicimos de forma conjunta en una comisi&oacute;n de la que forman parte al mismo nivel que la propia PAH, hasta el punto de que fuimos personalmente al congreso de los diputados a llevar las firmas, o que hay PAH locales que se re&uacute;nen en los locales de CCOO y no pasa nada, porque un elemento distintivo de la gente de CCOO es que muchos de sus miembros son tambi&eacute;n activos de 'Yayoflautas', o de la PAH o de otras entidades. Pero se ha proyectado una visi&oacute;n como si CCOO fuera algo aislado, al margen y a veces con elementos de confrontaci&oacute;n con estos movimientos sociales cuando la realidad es que siempre hemos trabajado de manera conjunta compartiendo objetivos y movilizaciones. Tambi&eacute;n es cierto que nuestra gente cuando participa en otras plataformas no hace alarde de su pertenencia a CCOO.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sobre el derecho a decidir, tanto CCOO como UGT ha evitado que el debate divide las organizaciones, pero de cara a futuro la sensaci&oacute;n es que el debate se puede radicalizar, &iquest; hab&eacute;is pensado en eso?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Nosotros intentaremos evitar que este debate pueda fracturar el sindicato. Somos conscientes de que la gente que tenemos representa un poco el conjunto de la sociedad catalana, y muchos &aacute;mbitos: de g&eacute;nero, y tambi&eacute;n, por ejemplo pol&iacute;ticos. Es cierto que el conflicto nacional en Catalunya es vivo, lo es por una relaci&oacute;n Catalunya - Espa&ntilde;a no exitosa y que requiere una soluci&oacute;n pol&iacute;tica en la cual el derecho a decidir juega un papel fundamental.
    </p><p class="article-text">
         Ahora el debate se puede situar en otra tesitura: independencia si, independencia no. Aqu&iacute; el sindicato debe ser cuidadoso para entender que en su interior pueden convivir varias posiciones. Nosotros somos partidarios que estas posiciones, que son muy variadas, desde un extremo al otro, puedan hablar y convivir desde la tolerancia y el respeto. Debemos ofrecer elementos de debate e informaci&oacute;n, precisamente para evitar que esto se polarice en posiciones pol&iacute;ticas cerradas y excluyentes. El sindicato no tiene por qu&eacute; tener una posici&oacute;n concreta sobre este aspecto porque la funci&oacute;n del sindicato es organizar a los trabajadores en cualquier escenario de futuro: sea independencia, federalismo, lo que sea.
    </p><p class="article-text">
         Respecto a la pol&iacute;tica nosotros no somos indiferentes, pero como organizaci&oacute;n tenemos una posici&oacute;n construida aut&oacute;nomamente para intentar solucionar los problemas de los trabajadores. Y en este sentido hoy creemos que hay un marco de relaciones laborales muy restrictivo, que ha desequilibrado la balanza a favor de los empresarios. Estos son los principales problemas que tiene la clase trabajadora y que son los que tenemos que confrontar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0de250f-acbc-4569-b458-58888a174e3c_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0de250f-acbc-4569-b458-58888a174e3c_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0de250f-acbc-4569-b458-58888a174e3c_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0de250f-acbc-4569-b458-58888a174e3c_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0de250f-acbc-4569-b458-58888a174e3c_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0de250f-acbc-4569-b458-58888a174e3c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e0de250f-acbc-4569-b458-58888a174e3c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; le parece que se convoquen elecciones y el gobierno saliente parece que no hace un balance de su actuaci&oacute;n, especialmente en el &aacute;mbito social?</strong>
    </p><p class="article-text">
         Nosotros siempre en un periodo electoral, lo primero que hacemos es llamar a los trabajadores a participar. Pero, despu&eacute;s pensamos que se debe hacer un balance de lo que han sido las pol&iacute;ticas laborales en los &uacute;ltimos a&ntilde;os sobre las que construir las nuevas propuestas de futuro. Dif&iacute;cilmente se puede ir a un proceso electoral sin poder hacer un balance de gesti&oacute;n de que ha pasado. Estamos como estamos porque se han hecho unas pol&iacute;ticas determinadas que son las que queremos cambiar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pero parece que el gobierno saliente de eso hace un juego de manos y no habla...</strong>
    </p><p class="article-text">
         Las elecciones deben permitir a la gente elegir la papeleta de voto con plena conciencia. Esto significa que se debe saber que esta papeleta tiene detr&aacute;s una gesti&oacute;n determinada y en frente unas propuestas tambi&eacute;n determinadas. Dif&iacute;cilmente se puede ir a una votaci&oacute;n sin saber porque estamos como estamos, porque queremos cambiar como estamos! Este pa&iacute;s no se puede permitir mantener una pol&iacute;tica de austeridad y de recortes como la que hemos sufrido.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Tomeu Ferrer, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/trabajo/trabajadores-cualquier-escenario-independencia-federalismo_1_2538650.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Aug 2015 22:00:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8b9d9fad-1043-47fc-b21b-d4822827a3db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="485915" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8b9d9fad-1043-47fc-b21b-d4822827a3db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="485915" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[«El sindicato ha de organizar a los trabajadores en cualquier escenario de futuro: independencia, federalismo, lo que sea»]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8b9d9fad-1043-47fc-b21b-d4822827a3db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un hospital conegut com "l'aeroport"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/hospital-conegut-com-laeroport_132_4269509.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Al setembre farà 5 anys que es va inaugurar el Sant Joan de Reus. La llum que domina els passadissos de l'hospital contrasta amb les ombres que planegen sobre la seva construcció. Alguns elements s'estan investigant dins del cas Innova.</p><p class="subtitle">L'hospital, que va costar 170 milions d'euros, encara deu als bancs prop de 50 milions del crèdit sol·licitat per construir-lo. Part de l'aval d'aquest crèdit era el que rebia del CatSalut.</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric Català (fotos), Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/hospital-conegut-com-laeroport_132_4269509.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Aug 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Un hospital conegut com "l'aeroport"]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Hospitales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un hospital conocido como "el aeropuerto"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/hospital-conocido-aeropuerto_132_4269508.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">En septiembre hará 5 años que se inauguró el Sant Joan de Reus. La luz que domina los pasillos del hospital contrasta con las sombras que planean sobre su construcción. Algunos elementos están siendo investigados dentro del caso Innova.</p><p class="subtitle">El hospital, que costó 170 millones de euros, aún debe a los bancos cerca de 50 millones del crédito solicitado por construirlo. Parte del aval de este crédito era lo que recibía del CatSalut.</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/275293b5-0e15-470f-ad74-0ed1e9938175_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/aef71978-f168-4283-b5c1-787457090316_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f954adf0-2c32-4c0a-83cf-ea3ec61de55b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9852fd9c-3fc6-465e-a739-63a0efa710a5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/13a8071b-6907-4238-b486-2f4527130c7a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2ca7f330-d064-45b2-990b-ea7d9833e0a9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric Català (fotos), Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/hospital-conocido-aeropuerto_132_4269508.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Aug 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Un hospital conocido como "el aeropuerto"]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Hospitales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Concentració a Barcelona per rebutjar la persecució contra els manters]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/concentracio-barcelona-rebutjar-persecucio-manters_1_2532301.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Concentració a Barcelona per rebutjar la persecució contra els manters"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Centenars de persones s'han manifestat per Les Rambles en repulsa per la mort d'un home senegalès en el transcurs d'una operació dels Mossos a Salou</p></div><p class="article-text">
        Dos centenars de persones han marxat aquest dimarts a la tarda al llarg de la Rambla de Barcelona per denunciar &ldquo;la persecuci&oacute; racista i classista que pateixen els venedors ambulants&rdquo;, i en rebuig de la mort de Mor, el senegal&egrave;s mort a Salou durant una batuda dels Mossos al seu domicili.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Els manifestants, molts d'ells d'origen afric&agrave;, han exhibit pancartes pel centre de la ciutat recordant els seus drets, rebutjant el racisme institucional i protestant contra la pressi&oacute; policial que pateix el col&middot;lectiu dels venedors ambulants. Un dels portaveus de la manifestaci&oacute;, Ibrahima Seydi, ha reivindicat el seu dret a &ldquo;guanyar-se la vida com a treballadors&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A la marxa ha assistit la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que ha indicat que la mort del venedor ambulant de Salou &ldquo;&eacute;s un fet que ens interpel&middot;la a tots&rdquo; i ha considerat que &ldquo;&eacute;s el moment de donar una resposta social i laboral &rdquo;a les reivindicacions del col&middot;lectiu. No &eacute;s l'&uacute;nica regidora de Barcelona en com&uacute; que s'ha pronunciat sobre aquest fet. El tinent d'alcalde, Jaume Asens, s'ha referit a l'senegal&egrave;s mort en un missatge de twitter com una &ldquo;v&iacute;ctima de la criminalitzaci&oacute; de la pobresa&rdquo;. La CUP ha em&egrave;s un comunicat en termes similars, assenyalant que &ldquo;la repressi&oacute; i la persecuci&oacute; no pot ser la resposta de les institucions p&uacute;bliques davant les dificultats econ&ograve;miques que travessen les persones que es dediquen a la venda ambulant&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric Català (fotos), Arturo Puente]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/concentracio-barcelona-rebutjar-persecucio-manters_1_2532301.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2015 22:19:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244282" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244282" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Concentració a Barcelona per rebutjar la persecució contra els manters]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Concentración en Barcelona para rechazar la persecución contra los manteros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/concentracion-barcelona-rechazar-persecucion-manteros_1_2529265.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Concentración en Barcelona para rechazar la persecución contra los manteros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cientos de personas se han concentrado en Barcelona en repulsa por la muerte de un hombre senegalés en el transcurso de una operación de los Mossos en Salou</p></div><p class="article-text">
        Dos centenares de personas han marchado este martes por la tarde a lo largo de Las Ramblas de Barcelona para denunciar &ldquo;la persecuci&oacute;n racista y clasista que sufren los vendedores ambulantes&rdquo;, y en rechazo de <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Sombras-Mor-senegales-Salou-Mossos_0_418908717.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la muerte de Mor, el&nbsp;senegal&eacute;s fallecido en Salou</a>&nbsp;durante una redada de los Mossos en su domicilio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d1eb1eb-c7b2-46bd-a0f5-9ba213e558f6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Los manifestantes, muchos de ellos de origen africano, han exhibido pancartas&nbsp;por el centro de la ciudad recordando sus derechos, rechazando el racismo institucional y protestando contra la presi&oacute;n policial que sufre el colectivo de los vendedores ambulantes. Uno de los portavoces de la manifestaci&oacute;n, Ibrahima Seydi, ha reivindicado&nbsp;su derecho a &ldquo;ganarse la vida como trabajadores&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36011cd9-c546-4e5d-9967-e14aa2e229fb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A la marcha&nbsp;ha asistido&nbsp;la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, quien ha&nbsp;indicado que el fallecimiento del vendedor ambulante de Salou &ldquo;es un hecho que nos interpela a todos&rdquo; y ha considerado que &ldquo;es el momento de dar una respuesta social y laboral&rdquo; a las reivindicaciones del colectivo. No es la &uacute;nica concejala de Barcelona en Com&uacute; que se ha pronunciado sobre este hecho. El teniente de alcalde, Jaume Asens, se ha referido al senegal&eacute;s fallecido en un mensaje de twitter como una&nbsp;&ldquo;v&iacute;ctima de la criminalizaci&oacute;n de la pobreza&rdquo;. La CUP ha emitido un comunicado en t&eacute;rminos similares, se&ntilde;alando que &ldquo;la&nbsp;represi&oacute;n y la persecuci&oacute;n no puede ser la respuesta de las instituciones p&uacute;blicas ante las dificultades econ&oacute;micas que atraviesan las personas que se dedican a la venta ambulante&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric Català (fotos), Arturo Puente]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/concentracion-barcelona-rechazar-persecucion-manteros_1_2529265.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2015 21:13:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244282" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244282" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Concentración en Barcelona para rechazar la persecución contra los manteros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/22476950-05e3-46f6-bc26-b83de26167a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salou]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Agustí Colom: "El dia que el centre de Barcelona estigui ple d'hotels haurà perdut tot el seu atractiu"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/tractarem-sagrada-familia-interlocutor-privilegiat_128_2544507.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Agustí Colom és també regidor del districte de l&#039;Eixample a Barcelona / ENRIC CATALÀ "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrevista a Agustí Colom, professor de teoria econòmica de la UB i ara regidor del districte de l'Eixample, que defensa que cal "un espai de tranquil·litat per debatre sobre el turisme, i això és el que busca la moratòria de llicències"</p><p class="subtitle">"No tractarem el temple de la Sagrada Família com un interlocutor privilegiat"</p><p class="subtitle">“La nostra prioritat més immediata és desencallar tots els projectes d’equipaments del districte de l’Eixample que estaven mig aturats”</p><p class="subtitle">“Volem crear un Observatori del Turisme de Barcelona que ens permeti conèixer la realitat i que ens ajudi en la part de gestió i organització”</p></div><p class="article-text">
        Agust&iacute; Colom &eacute;s el nou regidor del districte de l&rsquo;Eixample. Lluny de sentir-se com un extraterrestre que aterra en un altre planeta, Colom se sent com a casa o, com diu ell mateix, com el regidor del seu poble. Coneix de primer m&agrave; els problemes del districte m&eacute;s gran de Barcelona perqu&egrave; viu en un dels seus barris i del primer tema que parla &eacute;s, naturalment, de la falta d&rsquo;equipaments.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De professor de teoria econ&ograve;mica i exmembre de la Sindicatura de Comptes a responsable d&rsquo;ocupaci&oacute;, empresa i turisme, i regidor de l&rsquo;Eixample. Com porta aix&ograve; de fer-se c&agrave;rrec del districte m&eacute;s gran de Barcelona i, juntament amb el de Ciutat Vella, el m&eacute;s complex?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un canvi volgut. A m&eacute;s, ser regidor de l&rsquo;Eixample &eacute;s una gran satisfacci&oacute; perqu&egrave; jo hi visc i &eacute;s com ser el regidor del meu poble. Conec de primera m&agrave; els problemes del districte: desnonaments, pobresa, falta d&rsquo;equipaments...i aix&ograve; ajuda.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A nivell de districte, un dels seus problemes end&egrave;mics &eacute;s la falta d&rsquo;equipaments. Quines s&oacute;n les prioritats d&rsquo;aquest mandat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La prioritat m&eacute;s immediata que ens hem marcat des del punt de vista d&rsquo;equipaments i, en general de tot, &eacute;s desencallar tots els projectes que estaven mig aturats. Donarem continu&iuml;tat als processos que ja s&rsquo;havien iniciat en l&rsquo;anterior mandat municipal com &eacute;s el cas del projecte per convertir l&rsquo;antic edifici de l&rsquo;ONCE en depend&egrave;ncies municipals, una escola d&rsquo;adults, un centre de normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica i espais per a entitats. Calia que s&rsquo;acab&eacute;s de desencallar un contracte de gesti&oacute; i ho hem fet amb la idea de complir els terminis previstos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I quines s&oacute;n les mesures m&eacute;s urgents?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tenim entre mans el cas de Germanetes, de l&rsquo;institut del carrer Viladomat i de les obres del Mercat de Sant Antoni, molt endarrerides per la troballa de jaciments. Cal donar-li una embranzida. Hem entomat el tema Transformadors i la Casa Groga, per exemple, i tamb&eacute; tenim en ment buscar una soluci&oacute; per al cine Niza del barri de Sagrada Fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el cas del cine Niza, els ve&iuml;ns proposen que l&rsquo;Ajuntament compri el terreny. Ho veu com una opci&oacute; viable?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquesta soluci&oacute; &eacute;s q&uuml;estionable. Hem de pensar tamb&eacute; en l&rsquo;erari p&uacute;blic i hem d&rsquo;estudiar quina &eacute;s la millor opci&oacute;. Encara no ens hem posat en aquest tema, per&ograve; el que vull destacar &eacute;s que fins el maig passat no hi havia cap soluci&oacute; perqu&egrave; no hi havia di&agrave;leg. Ara buscarem la millor soluci&oacute; despr&eacute;s d&rsquo;atendre i estudiar les demandes del barri. S&oacute;n situacions complexes perqu&egrave; han de satisfer els ve&iuml;ns i evitar que tinguin un cost elevat per a la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Abans ha esmentat la sala Transformadors. CiU va presentar un pol&egrave;mic projecte que convertia aquest equipament de joves en un espai destinat b&agrave;sicament a serveis per a la gent gran. Haurien d&rsquo;haver comen&ccedil;at les obres per tirar l&rsquo;edifici a terra i, de moment, continua dempeus.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No han comen&ccedil;at les obres perqu&egrave; nosaltres hem aturat la fase del projecte executiu aprovat per CiU. En el nostre programa electoral hav&iacute;em defensat que aquest espai fos per a joves, per aix&ograve; el primer que hem fet &eacute;s no licitar el projecte executiu de Transformadors tal com estava fet. La idea &eacute;s revisar-lo i fer-ho amb la participaci&oacute; dels ve&iuml;ns i de les entitats juvenils del barri del Fort Pienc.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ara est&agrave; ocupat per un grup de joves anarquistes</strong>.
    </p><p class="article-text">
        Ho sabem. Tanmateix, nosaltres dialogarem amb les entitats implicades que s&oacute;n del barri. Quan tinguem dissenyat el projecte funcional definitiu, comen&ccedil;arem la seva execuci&oacute;. En paral&middot;lel parlarem amb els ocupes per fer-los entendre que all&ograve; &eacute;s un espai municipal i que les entitats del barri volen que sigui un equipament gestionat per l&rsquo;Ajuntament de Barcelona.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La pressi&oacute; tur&iacute;stica &eacute;s un gran repte per a la ciutat i tamb&eacute; preocupa al districte. Tenim damunt la taula una morat&ograve;ria de llic&egrave;ncies tur&iacute;stiques i un Consell de Turisme en marxa. Com a responsable municipal en aquesta &agrave;rea veu alguna soluci&oacute; a curt termini?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Barcelona &eacute;s un pol d&rsquo;atracci&oacute; tur&iacute;stica indiscutible i el que ha passat &eacute;s que&nbsp; fins ara s&rsquo;ha fet deixadesa del seu govern. Totes les ciutats que s&rsquo;han trobat en la mateixa situaci&oacute; del turisme de masses han anat prenent decisions per governar-lo, ordenar-lo. Nosaltres tamb&eacute; ho hem fet. El turisme t&eacute; un gran impacte sobre el territori i aquest impacte &eacute;s molt desigual, concentrat sobretot en Ciutat Vella i una part de l&rsquo;Eixample. Una de les formes d&rsquo;intentar redistribuir aquest desequilibri &eacute;s tenir un c&agrave;lcul de les c&agrave;rregues en allotjaments que suporten els barris i determinar de forma objectiva quins d&rsquo;ells estan saturats i quins tenen encara una certa capacitat. Volem distribuir els nous allotjaments tur&iacute;stics nous en funci&oacute; d&rsquo;aquest criteri. Aix&ograve; &eacute;s el que pretenem fer amb la morat&ograve;ria i per fer aquest c&agrave;lcul necessitem no tenir la pressi&oacute; de les llic&egrave;ncies. El per&iacute;ode &eacute;s d&rsquo;un any, per&ograve; tenim el comprom&iacute;s de fer-ho el m&eacute;s r&agrave;pid possible perqu&egrave; a l&rsquo;abril de l&rsquo;any que ve ven&ccedil; la morat&ograve;ria parcial que pesava sobre la Vila de Gr&agrave;cia i calculem que en aquestes dates ja tindrem el pla especial. Tamb&eacute; volem fer un proc&eacute;s de debat perqu&egrave; cal una certa coresponsabilitat dels ve&iuml;ns i dels operadors econ&ograve;mics, per aix&ograve; crearem un ens de participaci&oacute; per discutir el pla.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quant comen&ccedil;aran els treballs del Consell del Turisme?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A partir del setembre elaborarem el reglament i crec que a mitjans del trimestre que ve ja estar&agrave; enllestit. La proposta de reglament que farem nosaltres aposta per tenir una representaci&oacute; equilibrada d&rsquo;interlocutors i contemplem quatre grans grups: els professionals i agents econ&ograve;mics, el moviment ve&iuml;nal i ecologista, representants dels moviments culturals i socials, i, finalment, un grup d&rsquo;experts. El Consell de Turisme de la ciutat tindr&agrave; dues funcions principals: situar el debat i les decisions vinculades al Pla Especial d&rsquo;Allotjaments Tur&iacute;stics, i de forma paral&middot;lela i immediata l'actualitzaci&oacute; del Pla Estrat&egrave;gic de Turisme 2010-2015 perqu&egrave; ens ajudar&agrave; a encertar en la diagnosi. A m&eacute;s de tot aix&ograve;, tamb&eacute; volem crear un Observatori del Turisme de Barcelona que ens permeti con&egrave;ixer la realitat i que ens ajudi en la part de gesti&oacute; i organitzaci&oacute;. Necessitem tenir la capacitat de governar el turisme i ens calen eines pr&ograve;pies i aquest observatori ens ajudar&agrave; molt.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Es parla del model veneci&agrave; com a exemple del que no hauria de fer Barcelona. Hi ha en aquest moment alguna ciutat que hagi estat capa&ccedil; de gestionar de forma efica&ccedil; el turisme massiu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tenim alguns exemples. Londres va prendre mesures en temes de mobilitat, per exemple, i Par&iacute;s tamb&eacute; les est&agrave; estudiant. M&eacute;s que veure com volem ser, que ja ho sabem, perqu&egrave; volem una ciutat confortable per als ve&iuml;ns i amable per als turistes, el que hem de fer &eacute;s buscar solucions per minimitzar els efectes negatius actuals que el turisme de masses t&eacute; sobre la ciutat. El turisme &eacute;s una font de riquesa molt important per a Barcelona i si no se sent ben tractat, acaba fugint. Ara s&rsquo;estan posant algunes propostes damunt la taula per intentar respondre al turisme de masses: taxes tur&iacute;stiques, suspensions temporals de llic&egrave;ncies, regulaci&oacute; de fluxos, redistribuci&oacute; de les visites al llarg de l&rsquo;any, descentralitzaci&oacute; de l&rsquo;oferta d&rsquo;allotjaments...S&rsquo;han d&rsquo;estudiar. L&rsquo;Hospitalet de Llobregat ha ofert els seus hotels, per exemple.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per&ograve; no es pot obligar un turista que vol visitar Barcelona a allotjar-se a L&rsquo;Hospitalet de Llobregat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave; tan lluny L&rsquo;Hospitalet com Pedralbes o Nou Barris del centre de Barcelona. El que determina l&rsquo;elecci&oacute; d&rsquo;un allotjament &eacute;s tenir una parada de metro o d&rsquo;autob&uacute;s al costat. Hi ha molts turistes que busquen la singularitat i fugen de les visites t&iacute;piques. Per aix&ograve; hem de ser capa&ccedil;os de crear espais atractius a la ciutat on la gent es vulgui perdre i Barcelona t&eacute; atractius de sobres per oferir aquesta possibilitat. Ara tenim un gruix important de turistes que ens visiten un dia i que s&rsquo;allotgen a la Costa Daurada o la Costa Brava. Hi ha gent que prefereix dormir fora de Barcelona i aix&ograve; ho hem d&rsquo;aprofitar. Qui vol fer una inversi&oacute; d&rsquo;un hotel al centre de la ciutat, evidentment ho justificar&agrave; dient que el turista busca el centre, per&ograve; el tema &eacute;s que el dia que el centre de Barcelona estigui ple d&rsquo;hotels haur&agrave; perdut tot el seu atractiu perqu&egrave; ning&uacute; va a una zona que estigui nom&eacute;s plena d&rsquo;hotels. Hem d&rsquo;evitar que el turisme mori d&rsquo;&egrave;xit i seguirem buscant solucions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La morat&ograve;ria ha estat molt criticada i se&rsquo;ls ha retret la falta de di&agrave;leg i la poca idone&iuml;tat de la mesura. Perdrem ocupaci&oacute; i projecci&oacute; internacional, com diu l&rsquo;oposici&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Si tu vols fer una morat&ograve;ria que sigui efica&ccedil; has de prendre la decisi&oacute; en silenci i s&rsquo;ha de fer d&rsquo;un dia per a l&rsquo;altre. Si hagu&eacute;ssim anunciat que en una setmana suspen&iacute;em les llic&egrave;ncies, haur&iacute;em tingut un allau de peticions. Si l&rsquo;anuncies pr&egrave;viament &eacute;s que no vols que sigui factible. La gent que ho havia de saber ho sabia, per tant ning&uacute; ens pot acusar de falta de di&agrave;leg ni de tics autoritaris. Jo he parlat amb els principals operadors tur&iacute;stics per explicar-los la mesura i tots l&rsquo;entenen i, fins i tot, n&rsquo;hi ha que la defensen. Hem d&rsquo;intentar governar el turisme i per poder-ho fer cal tenir un espai de tranquil&middot;litat on fer aquest debat, i aix&ograve; &eacute;s el que busca la morat&ograve;ria. Sempre que hi ha un canvi de govern es genera una certa expectativa, per&ograve; el nostre tarann&agrave; &eacute;s de di&agrave;leg perqu&egrave; volem fer una ciutat din&agrave;mica i equitativa per a tothom.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Un dels molts projectes que s&rsquo;ha quedat en el tinter per la morat&ograve;ria &eacute;s el de la transformaci&oacute; de la Torre Agbar en un hotel.</strong>
    </p><p class="article-text">
        De moment no s&rsquo;ha quedat en el tinter perqu&egrave; no havia presentat cap llic&egrave;ncia d&rsquo;obres i no sabem quan l&rsquo;anaven a presentar. Potser d&rsquo;aqu&iacute; a dos dies o d&rsquo;aqu&iacute; a tres anys. De totes les llic&egrave;ncies suspeses per la morat&ograve;ria, a la primavera que ve ens trobarem que moltes no es veuran afectades, sobretot les que estiguin en zones poc concorregudes. Veient on est&agrave; el projecte d&rsquo;allotjament tur&iacute;stic es podr&agrave; intuir f&agrave;cilment si estar&agrave; afectat o no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I qu&egrave; passar&agrave; amb les llic&egrave;ncies afectades?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Farem una an&agrave;lisi. Igual &eacute;s nom&eacute;s un problema d&rsquo;ubicaci&oacute; o de redimensionament del projecte. Ja veurem.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un dels barris de l&rsquo;Eixample m&eacute;s afectats per la massificaci&oacute; tur&iacute;stica &eacute;s el de Sagrada Fam&iacute;lia. Una de les principals queixes de l&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns i d&rsquo;altres entitats ha estat la falta de di&agrave;leg amb l&rsquo;anterior regidor. &Eacute;s conscient de les expectatives que ha generat la seva arribada al districte?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El primer que he fet com a regidor ha estat reunir-me amb totes les associacions ve&iuml;nals per con&egrave;ixer de primera m&agrave; les seves demandes. Amb la de Sagrada Fam&iacute;lia, un dels temes que es va plantejar era el Pla d&rsquo;Acci&oacute; del barri que estava aturat. Per aix&ograve; l&rsquo;hem reactivat i una de les propostes que hem desencallat &eacute;s el nou circuit dels busos tur&iacute;stics que es comen&ccedil;ar&agrave; a aplicar els pr&ograve;xims dies. Tamb&eacute; estem estudiant alliberar voreres perqu&egrave; hi hagi m&eacute;s espai per als vianants.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aix&iacute; que tamb&eacute; veu factible aquesta proposta ve&iuml;nal?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. El tros del carrer Marina m&eacute;s a tocar de la Sagrada Fam&iacute;lia ser&agrave; peatonal els caps de setmana. Ser&agrave; un estudi pilot que ens ajudar&agrave; a pensar en futures mesures i en actuacions a mig i llarg termini.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aposta per mantenir la figura de l&rsquo;agent c&iacute;vic malgrat les cr&iacute;tiques?</strong>
    </p><p class="article-text">
        De moment s&iacute;. Crec que el problema del barri &eacute;s que el volum de turistes &eacute;s tal que desborda tothom. Entenc els ve&iuml;ns quan critiquen la falta de resultats de la feina dels agents c&iacute;vics, per&ograve; &eacute;s que la situaci&oacute; est&agrave; tan desbordada que una persona sola no pot fer res davant milers de turistes. Per aix&ograve;, refor&ccedil;arem aquest servei. Hem d&rsquo;anar introduint millores per fer menys insuportable la vida dels ve&iuml;ns del barri durant aquests mesos d&rsquo;estiu. Tanmateix, el tema de fons &eacute;s la reordenaci&oacute; de l&rsquo;espai de Sagrada Fam&iacute;lia. &Eacute;s un problema de ciutat, no nom&eacute;s de districte.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un dels lemes de la campanya d&rsquo;Ada Colau va ser &ldquo;fem fora els lobbies de la ciutat&rdquo;. El temple de la Sagrada Fam&iacute;lia ha mantingut sempre una relaci&oacute; privilegiada amb tots els governs de Barcelona i hi ha qui diu que les obres no tenen llic&egrave;ncia. S&rsquo;atrevir&agrave; vost&egrave; amb la Sagrada Fam&iacute;lia?</strong><em>lobbies</em>
    </p><p class="article-text">
        T&eacute; una llic&egrave;ncia d&rsquo;obres de l&rsquo;any 1901. El temple ha demanat sempre perm&iacute;s quan ha hagut de fer una ocupaci&oacute; de l&rsquo;espai p&uacute;blic. &Eacute;s cert que no t&eacute; una llic&egrave;ncia d&rsquo;obres adaptada als temps moderns, per&ograve; no est&agrave; fent cap actuaci&oacute; impune, potser singular. Ara b&eacute;, nosaltres no estem aqu&iacute; perqu&egrave; ning&uacute; gaudeixi de privilegis. Per tant, no tractarem la Sagrada Fam&iacute;lia com un interlocutor privilegiat respecte a la resta d&rsquo;entitats. Encara no m&rsquo;he reunit amb la direcci&oacute; del temple i espero que la relaci&oacute; ser&agrave; fluida i amable. Quan parlo de reordenar l&rsquo;espai al voltant de la Sagrada Fam&iacute;lia, aix&ograve; s&rsquo;ha de fer des del lideratge de l&rsquo;Ajuntament, no de la Junta del temple. Per aix&ograve;, igual que als ve&iuml;ns els demanem que tinguin capacitat d&rsquo;entomar la situaci&oacute; i als operadors econ&ograve;mics que garanteixin la conviv&egrave;ncia, al temple tamb&eacute; li haurem de demanar que posi m&eacute;s de la seva part. Igual que t&eacute; uns guanys econ&ograve;mics a partir de les visites, haur&iacute;em d&rsquo;estudiar de quina forma hauria de donar part d&rsquo;aquest retorn a la ciutat, sobretot al seu entorn m&eacute;s pr&ograve;xim perqu&egrave; &eacute;s on genera molts m&eacute;s problemes. S&rsquo;haur&agrave; d&rsquo;estudiar com col&middot;labora per minimitzar els efectes negatius que la seva activitat t&eacute; al seu entorn m&eacute;s pr&ograve;xim.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El veig optimista</strong>.
    </p><p class="article-text">
        Evidentment.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Palomar, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/tractarem-sagrada-familia-interlocutor-privilegiat_128_2544507.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 03 Aug 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244358" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244358" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Agustí Colom: "El dia que el centre de Barcelona estigui ple d'hotels haurà perdut tot el seu atractiu"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dotze hores a la platja del Bogatell per denunciar la crueltat de les ‘Fronteres invisibles’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dotze-bogatell-denunciar-fronteres-invisibles_1_2539227.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dotze hores a la platja del Bogatell per denunciar la crueltat de les ‘Fronteres invisibles’"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'acció, promoguda per entitats com 'Tanquem els Cies', 'Stop Mare Mortum' o 'Espacio del Inmigrante', ha coincidit amb la mort de quatre subsaharians ofegats quan intentaven arribar a Ceuta</p></div><p class="article-text">
        Activistas de varias asociaciones de defensa de los derechos humanos y de los inmigrantes han organizado, este domingo, la acci&oacute;n 'Fronteras invisibles', en la playa del Bogatell, en Barcelona, compartiendo espacio con las numerosas personas que han ido a ba&ntilde;arse y a pasar el d&iacute;a. La acci&oacute;n ha consistido en conferencias y actividades l&uacute;dicas para dar visibilidad a una realidad que, seg&uacute;n los organizadores, &ldquo;raramente aparece en los medios de comunicaci&oacute;n: Los miles de muertes y desapariciones producidas durante los procesos migratorios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Estas actividades se han hecho en un tramo de la playa, donde han colocado carteles y pancartas con informaci&oacute;n de inmigrantes que han perdido la vida en su camino hacia Europa. Precisamente, coincidiendo con la acci&oacute;n, este domingo, cuatro subsaharianos han muerto cuando intentaban llegar a nado a Ceuta desde la costa marroqu&iacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Muchos ba&ntilde;istas se han interesado por la instalaci&oacute;n y las actividades que se han hecho, que se han concentrado en la tarde, cuando la intensidad del sol y el bochorno se han suavizado. Adem&aacute;s de la denuncia de las &ldquo;personas muertas y desaparecidas en las fronteras, en los CIE, durante las deportaciones, en el mar, o al saltar las vallas&rdquo;, tambi&eacute;n se ha hablado, en la acci&oacute;n de 'Fronteras invisibles' de las condiciones en las que viven en Catalunya muchos inmigrantes. &ldquo;Viven mal, comen mal, duermen mal y mueren mal&rdquo;, ha dicho Ibrahima, en una de las &uacute;ltimas intervenciones de la jornada de denuncia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En la organizaci&oacute;n de la acci&oacute;n han participado las asociaciones 'Stop Madre Mortum', 'Cerremos los C&iacute;es', 'Espacio del Inmigrante', 'Watchthemed' y 'Simbiosis Kolective', entre otras.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Siscu Baiges, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dotze-bogatell-denunciar-fronteres-invisibles_1_2539227.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Aug 2015 20:46:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244277" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244277" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dotze hores a la platja del Bogatell per denunciar la crueltat de les ‘Fronteres invisibles’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Inmigración,Frontex,Fronteras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Doce horas en la playa del Bogatell para denunciar la crueldad de las 'Fronteras invisibles']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/doce-bogatell-denunciar-fronteras-invisibles_1_2539217.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Doce horas en la playa del Bogatell para denunciar la crueldad de las &#039;Fronteras invisibles&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La acción, promovida por entidades como Tanquem els CIEs, Stop Mare Mortum o Espacio del Inmigrante, ha coincidido con la muerte de cuatro subsaharianos ahogados cuando intentaban llegar arribar a Ceuta</p></div><p class="article-text">
        Activistas de varias asociaciones de defensa de los derechos humanos y de los inmigrantes han organizado, este domingo, la acci&oacute;n 'Fronteras invisibles', en la playa del Bogatell, en Barcelona, compartiendo espacio con las numerosas personas que han ido a ba&ntilde;arse y a pasar el d&iacute;a. La acci&oacute;n ha consistido en conferencias y actividades l&uacute;dicas para dar visibilidad a una realidad que, seg&uacute;n los organizadores, &ldquo;raramente aparece en los medios de comunicaci&oacute;n: Los miles de muertes y desapariciones producidas durante los procesos migratorios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Estas actividades se han hecho en un tramo de la playa, donde han colocado carteles y pancartas con informaci&oacute;n de inmigrantes que han perdido la vida en su camino hacia Europa. Precisamente, coincidiendo con la acci&oacute;n, este domingo, cuatro subsaharianos han muerto cuando intentaban llegar a nado a Ceuta desde la costa marroqu&iacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc3dd12-2b78-4229-866a-58e092a6a355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Muchos ba&ntilde;istas se han interesado por la instalaci&oacute;n y las actividades que se han hecho, que se han concentrado en la tarde, cuando la intensidad del sol y el bochorno se han suavizado. Adem&aacute;s de la denuncia de las &ldquo;personas muertas y desaparecidas en las fronteras, en los CIE, durante las deportaciones, en el mar, o al saltar las vallas&rdquo;, tambi&eacute;n se ha hablado, en la acci&oacute;n de 'Fronteras invisibles' de las condiciones en las que viven en Catalu&ntilde;a muchos inmigrantes. &ldquo;Viven mal, comen mal, duermen mal y mueren mal&rdquo;, ha dicho Ibrahima, en una de las &uacute;ltimas intervenciones de la jornada de denuncia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7a3294d1-8dec-4518-ad0f-15786f0e7bbe_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En la organizaci&oacute;n de la acci&oacute;n han participado las asociaciones 'Stop Madre Mortum', 'Cerremos los C&iacute;es', 'Espacio del Inmigrante', 'Watchthemed' y 'Simbiosis Kolective', entre otras.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ad0ea53b-da83-4fbd-a3a8-55646b5ecb48_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Siscu Baiges, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/doce-bogatell-denunciar-fronteras-invisibles_1_2539217.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Aug 2015 20:28:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244277" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244277" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Doce horas en la playa del Bogatell para denunciar la crueldad de las 'Fronteras invisibles']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/299c8433-8134-4b05-87d3-36472d7d8693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Inmigración,Frontex]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Agustí Colom: "El día que el centro de Barcelona esté lleno de hoteles habrá perdido todo su atractivo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/trataremos-sagrada-familia-interlocutor-privilegiado_128_2544477.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Agustí Colom és també regidor del districte de l&#039;Eixample a Barcelona / ENRIC CATALÀ "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrevista a Agustí Colom, profesor de teoría económica de la UB y ahora concejal del distrito del Eixample, que defiende que hace falta "un espacio de tranquilidad para debatir sobre el turismo, y eso es lo que busca la moratoria de licencias"</p><p class="subtitle">"No trataremos el templo de la Sagrada Familia como un interlocutor privilegiado"</p><p class="subtitle">“Nuestra prioridad más inmediata es desencallar todos los proyectos de equipamientos del distrito del Eixample que estaban medio parados”</p><p class="subtitle">“Queremos crear un Observatorio del Turismo de Barcelona que nos permita conocer la realidad y que nos ayude en la parte de gestión y organización”</p></div><p class="article-text">
        Agust&iacute; Colom es el nuevo regidor del distrito del Eixample. Lejos de sentirse un extraterrestre que aterriza en otro planeta, Colom se siente como en casa o, como &eacute;l dice, como el regidor de su pueblo. Conoce de primera mano los problemas del distrito m&aacute;s grande de Barcelona porque vive en uno de sus barrios y del primer tema que habla es, naturalmente, de la falta de equipamientos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De profesor de teor&iacute;a econ&oacute;mica y exmiembro de la Sindicatura de Cuentas a responsable de ocupaci&oacute;n, empresa y turismo, y regidor del Eixample. &iquest;C&oacute;mo lleva hacerse cargo del distrito m&aacute;s grande de Barcelona y, juntamente con el de Ciutat Vella, el m&aacute;s complejo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es un cambio buscado. Adem&aacute;s, ser regidor del Eixample es una gran satisfacci&oacute;n porque yo vivo en el distrito y es como ser el regidor de mi pueblo. Conozco de primera mano los problemas del distrito: desahucios, pobreza, falta de equipamientos&hellip;y eso ayuda.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A nivel de distrito, uno de sus problemas end&eacute;micos es la falta de equipamientos. &iquest;Cu&aacute;les son las prioridades de este mandato?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La prioridad m&aacute;s inmediata que nos hemos marcado desde el punto de pista de equipamientos y, en general de todo, es desencallar todos los proyectos que estaban medio parados. Daremos continuidad a los procesos que ya se hab&iacute;an iniciado en el anterior mandato municipal como es el caso del proyecto para convertir el antiguo edificio de la ONCE en dependencias municipales, una escuela de adultos, un centro de normalizaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica y espacio para entidades. Se ten&iacute;a que desencallar un contrato de gesti&oacute;n y lo hemos hecho con la idea de cumplir los plazos previstos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y cu&aacute;les son las medidas m&aacute;s urgentes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tenemos entre manos el caso de Germanetes, del Instituto de la calle Viladomat y de las obras del Mercado de Sant Antoni, muy atrasadas por los descubrimientos de yacimientos. Hace falta darle un empuj&oacute;n. Hemos afrontado el tema de Transformadors y de la Casa Groga, por ejemplo, y tambi&eacute;n tenemos en mente buscar una soluci&oacute;n para el cine Niza del barrio de Sagrada Familia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el caso del cine Niza, los vecinos proponen que el Ayuntamiento compre el terreno. &iquest;Lo ve como una opci&oacute;n viable?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Esta soluci&oacute;n es cuestionable. Tenemos que pensar tambi&eacute;n en el erario p&uacute;blico y hemos de estudiar cu&aacute;l es la mejor opci&oacute;n. Todav&iacute;a no nos hemos puesto en este tema, pero quiero destacar que hasta el mes de mayo pasado no hab&iacute;a ninguna soluci&oacute;n porque no hab&iacute;a dialogo. Ahora buscaremos la mejor soluci&oacute;n despu&eacute;s de atender y estudiar las demandes del barrio. Son situaciones complejas porque han de satisfacer a los vecinos y evitar que tengan un coste elevado para la ciudad.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Antes ha nombrado la sala Transformadors. CiU present&oacute; un pol&eacute;mico proyecto que convert&iacute;a este equipamiento de j&oacute;venes en un espacio destinado b&aacute;sicamente a servicios para gente mayor. Tendr&iacute;an que haber empezado las obras para tirar abajo el edificio y, de momento, sigue en pie.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No han comenzado las obras porque nosotros hemos parado la fase del proyecto ejecutivo aprobado por CiU. En nuestro programa electoral hab&iacute;amos defendido que este espacio fuera para los j&oacute;venes, por eso lo primero que hemos hecho es no licitar el proyecto ejecutivo de Transformadors tal y como estaba hecho. La idea es revisarlo y hacerlo con la participaci&oacute;n de los vecinos y de las entidades juveniles del barrio del Fort Pienc.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ahora est&aacute; ocupado por un grupo de j&oacute;venes anarquistas.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo sabemos. Sin embargo, nosotros dialogaremos con las entidades implicadas que son del barrio. Cuando tengamos dise&ntilde;ado el proyecto funcional definitivo, comenzaremos su ejecuci&oacute;n. En paralelo hablaremos con los ocupas para hacerles entender que es un espacio municipal y que las entidades del barrio quieren que sea un equipamiento gestionado por el Ayuntamiento de Barcelona.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/30da58eb-347f-4f38-a9f0-da7141d18e6c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La presi&oacute;n tur&iacute;stica es un gran reto para la ciudad y tambi&eacute;n preocupa en el distrito. Tenemos encima de la mesa una moratoria de licencias tur&iacute;sticas y un Consejo de Turismo en marcha. Como responsable municipal en esta &aacute;rea, &iquest;ve alguna soluci&oacute;n a corto plazo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Barcelona es un polo de atracci&oacute;n tur&iacute;stica indiscutible y lo que ha pasado es que hasta ahora se ha hecho dejadez de su gobierno. Todas las ciudades que se han encontrado en la misma situaci&oacute;n del turismo de masas han ido tomando decisiones para gobernarlo, para ordenarlo. Nosotros tambi&eacute;n lo hemos hecho. El turismo tienen un gran impacto sobre el territorio y este impacto es muy desigual, concentrado sobre todo en Ciutat Vella y una parte del Eixample. Una de las formas de intentar redistribuir este desequilibrio es tener un c&aacute;lculo de las cargas en alojamientos que soportan los barrios y determinar de forma objetiva cu&aacute;les est&aacute;n saturados y cu&aacute;les tienen todav&iacute;a una cierta capacidad. Queremos distribuir los nuevos alojamientos tur&iacute;sticos en funci&oacute;n de este criterio. Eso es lo que pretendemos hacer con la moratoria y para hacer este c&aacute;lculo necesitamos no tener la presi&oacute;n de las licencias. El periodo es de un a&ntilde;o, pero tenemos el compromiso de hacerlo lo m&aacute;s r&aacute;pido posible porque en abril del a&ntilde;o que viene vence la moratoria parcial que pesaba sobre la Vila de Gr&agrave;cia y calculamos que en estas fechas ya tendremos el plan especial. Tambi&eacute;n queremos hacer un proceso de debate porque hace falta una cierta corresponsabilidad de los vecinos y de los operadores econ&oacute;micos, por eso crearemos un ente de participaci&oacute;n para discutir el plan.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;ndo empezar&aacute;n los trabajos del Consell de Turisme?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A partir de septiembre elaboraremos el reglamento y creo que para mediados del trimestre que viene ya estar&aacute; listo. La propuesta de reglamento que haremos nosotros apuesta por tener una representaci&oacute;n equilibrada de interlocutores y contemplamos cuatro grandes grupos: los profesionales y agentes econ&oacute;micos, el movimiento vecinal y ecologista, representantes de movimientos culturales y sociales, y, finalmente, un grupo de expertos. El Consell de Turisme de la ciudad tendr&aacute; dos funciones principales: situar el debate y las decisiones vinculadas en el Plan Especial de Alojamientos Tur&iacute;sticos, y de forma paralela e inmediata la actualizaci&oacute;n del Plan Estrat&eacute;gico de Turismo 2010-2015 porque nos ayudar&aacute; a acertar en el diagn&oacute;stico. Adem&aacute;s de todo esto, tambi&eacute;n queremos crear un Observatorio del Turismo de Barcelona que nos permita conocer la realidad y que nos ayude en la parte de gesti&oacute;n y organizaci&oacute;n. Necesitamos tener capacidad de gobernar el turismo y necesitamos herramientas propias y este observatorio nos ayudar&aacute; mucho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Se habla del modelo veneciano como ejemplo de lo que no tendr&iacute;a que ser Barcelona. &iquest;Hay en este momento alguna ciudad que haya sido capaz de gestionar de forma eficaz el turismo masivo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tenemos algunos ejemplos. Londres tom&oacute; medidas en temas de movilidad, por ejemplo, y Par&iacute;s tambi&eacute;n las est&aacute; estudiando. M&aacute;s que ver c&oacute;mo queremos ser, que ya lo sabemos porque queremos una ciudad confortable para los vecinos y amable para los turistas, lo que hemos de hacer es buscar soluciones para minimizar los efectos negativos actuales que el turismo de masas tiene sobre la ciudad. El turismo es una fuente de ingresos muy importante para Barcelona y si no se siente bien tratado, acaba huyendo. Ahora se est&aacute;n poniendo algunas propuestas sobre la mesa para responder al turismo de masas: tasas tur&iacute;sticas, suspensiones temporales de licencias, regulaci&oacute;n de flujos, redistribuci&oacute;n de las visitas a lo largo del a&ntilde;o, descentralizaci&oacute;n de la oferta de alojamientos... Se han de estudiar. L&rsquo;Hospitalet de Llobregat ha ofrecido sus alojamientos, por ejemplo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pero no se puede obligar a un turista que quiere visitar Barcelona a alojarse en L&rsquo;Hospitalet de Llobregat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; tan lejos L&rsquo;Hospitalet como Pedralbes o Nou Barris del centro de Barcelona. Lo que determina la elecci&oacute;n de un alojamiento es tener una parada de metro o de autob&uacute;s al lado. Hay muchos turistas que buscan la singularidad y huyen de las visitas t&iacute;picas. Por eso hemos de ser capaces de crear espacios atractivos en la ciudad d&oacute;nde la gente se quiera perder y Barcelona tiene atractivos de sobras para ofrecer esta posibilidad. Ahora tenemos un grupo importante de turistas que nos visitan un d&iacute;a y que se alojan en la Costa Dorada o en la Costa Brava. Hay gente que prefiere dormir fuera de Barcelona y eso lo tenemos que aprovechar. Quien quiere hacer una inversi&oacute;n de un hotel en el centro de la ciudad, evidentemente lo justificar&aacute; diciendo que el turista busca el centro, pero el tema es que el d&iacute;a que el centro de Barcelona est&eacute; lleno de hoteles habr&aacute; perdido todo su atractivo porque nadie va a una zona que est&eacute; s&oacute;lo llena de hoteles. Tenemos que evitar que el turismo muera de &eacute;xito y seguiremos buscando soluciones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La moratoria ha sido muy criticada y se les ha echado en cara la falta de di&aacute;logo y la poca idoneidad de la medida. &iquest;Perderemos ocupaci&oacute;n y proyecci&oacute;n internacional, como dice la oposici&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Si t&uacute; quieres hacer una moratoria que sea eficaz, has de tomar la decisi&oacute;n en silencio y se ha de hacer de un d&iacute;a para otro. Si hubi&eacute;semos anunciado que en una semana suspender&iacute;amos las licencias, habr&iacute;amos tenido un alud de peticiones. Si lo anuncias previamente es que no quieres que sea factible. La gente que lo ten&iacute;a que saber ya lo sab&iacute;a, por tanto nadie nos puede acusar de falta de di&aacute;logo ni de tics autoritarios. Yo he hablado con los principales operadores tur&iacute;sticos para explicarles la medida y todos la entienden e, incluso, hay algunos que la defienden. Hemos de intentar gobernar el turismo y para poderlo hacer hay que tener un espacio de tranquilidad donde hacer este debate, y esto es lo que busca la moratoria. Siempre que hay un cambio de gobierno se genera una cierta expectativa, pero nuestro talante es de di&aacute;logo porque queremos hacer una ciudad din&aacute;mica y equitativa para todo el mundo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb86cc14-3e69-44b9-9a49-036a2e1fa971_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Uno de los muchos proyectos que se han quedado en el tintero por la moratoria es el de la transformaci&oacute;n de la Torre Agbar en un hotel.</strong>
    </p><p class="article-text">
        De momento no se ha quedado en el tintero porque no hab&iacute;a presentado ninguna licencia de obras y no sabemos cu&aacute;ndo lo iba a hacer. Quiz&aacute;s de aqu&iacute; a dos d&iacute;as o de aqu&iacute; a tres a&ntilde;os. De todas las licencias suspendidas por la moratoria, en la primavera que viene nos encontraremos que muchas no se ver&aacute;n afectadas, sobre todo las que est&aacute;n en zonas poco concurridas. Viendo d&oacute;nde est&aacute; el proyecto de alojamiento tur&iacute;stico se podr&aacute; intuir f&aacute;cilmente si estar&aacute; afectado o no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y qu&eacute; pasar&aacute; con las licencias afectadas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Haremos un an&aacute;lisis. Igual es s&oacute;lo un problema de ubicaci&oacute;n o de redimensi&oacute;n del proyecto. Ya veremos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Uno de los barrios del Eixample m&aacute;s afectados por la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica es el de Sagrada Familia. Una de las principales quejas de la Asociaci&oacute;n de Vecinos y de otras entidades ha sido la falta de di&aacute;logo con el anterior regidor. &iquest;Es consciente de las expectativas que ha generado su llegada al distrito?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo primero que he hecho como regidor ha sido reunirme con todas las asociaciones vecinales para conocer de primera mano sus demandas. Con la de Sagrada Familia, uno de los temas que se plante&oacute; fue el Plan de Acci&oacute;n del barrio que estaba paralizado. Por eso lo hemos reactivado y una de las propuestas que hemos desencallado es el nuevo circuito de los buses tur&iacute;sticos que se comenzar&aacute; a aplicar en los pr&oacute;ximos d&iacute;as. Tambi&eacute;n estamos estudiando liberar aceras para que haya m&aacute;s espacio para los peatones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;As&iacute; que tambi&eacute;n ve factible esta propuesta vecinal?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Por eso el trozo de la calle Marina m&aacute;s cercana a la Sagrada Familia ser&aacute; peatonal los fines de semana. Ser&aacute; un estudio piloto que nos ayudar&aacute; a pensar en futuras medidas y actuaciones a medio y largo plazo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Apuesta por mantener la figura del agente c&iacute;vico a pesar de las cr&iacute;ticas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        De momento, s&iacute;. Creo que el problema del barrio es que el volumen de turistas es tal que desborda a todo el mundo. Entiendo a los vecinos cuando critican la falta de resultados del trabajo de los agentes c&iacute;vicos, pero es que la situaci&oacute;n est&aacute; tan desbordada que una persona sola no puede hacer nada frente a miles de turistas. Por eso, reforzaremos este servicio. Hemos de ir introduciendo mejoras para hacer menos insoportable la vida de los vecinos del barrio durante estos meses de verano. Sin embargo, el tema de fondo es la reordenaci&oacute;n del espacio de Sagrada Familia. Es un problema de ciudad, no s&oacute;lo de distrito.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Uno de los lemas de la campa&ntilde;a de Ada Colau fue &ldquo;echemos a los lobbies de la ciudad&rdquo;. El templo de la Sagrada Familia ha mantenido siempre una relaci&oacute;n privilegiada con todos los gobiernos de Barcelona y hay qui&eacute;n dice que las obras no tienen licencia. &iquest;Se atrever&aacute; usted con la Sagrada Familia?</strong><em>lobbies</em>
    </p><p class="article-text">
        Tiene una licencia de obras del a&ntilde;o 1901. El templo ha pedido siempre permiso cuando ha tenido que hacer una ocupaci&oacute;n del espacio p&uacute;blico. Es cierto que no tiene una licencia de obras adaptada a los tiempos modernos, pero no est&aacute; cometiendo ninguna actuaci&oacute;n impune, quiz&aacute;s singular. Ahora bien, no estamos aqu&iacute; para que nadie disfrute de privilegios. Por tanto, no trataremos a la Sagrada Familia como a un interlocutor privilegiado respecto al resto de entidades. Todav&iacute;a no me he reunido con la direcci&oacute;n del templo y espero que la relaci&oacute;n sea fluida y amable. Cuando hablo de reordenar el espacio alrededor de la Sagrada Familia, esto se ha de hacer desde el liderazgo del Ayuntamiento, no de la Junta del templo. Por eso, igual que a los vecinos les pedimos que tengan la capacidad de encajar la situaci&oacute;n y a los operadores econ&oacute;micos que garanticen la convivencia, al templo tambi&eacute;n le tendremos que pedir que ponga m&aacute;s de su parte. Igual que tiene unas ganancias econ&oacute;micas a partir de las visitas, tendr&iacute;amos que estudiar de qu&eacute; manera tendr&iacute;a que dar parte de este retorno a la ciudad, sobre todo a su entorno m&aacute;s pr&oacute;ximo porque es d&oacute;nde genera m&aacute;s problemas. Se tendr&aacute; que estudiar c&oacute;mo colabora para minimizar los efectos negativos que su actividad tiene en su entorno m&aacute;s pr&oacute;ximo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Le veo optimista.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Evidentemente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Palomar, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/trataremos-sagrada-familia-interlocutor-privilegiado_128_2544477.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Aug 2015 18:55:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244358" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244358" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Agustí Colom: "El día que el centro de Barcelona esté lleno de hoteles habrá perdido todo su atractivo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/28712622-0e1a-401a-908f-cb1e0507e019_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[FOTOGALERIA | Victòria de la PAH amb la nova llei contra els desnonaments]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/fotogaleria-victoria-pah-llei-desnonaments_1_2557781.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/92a05fc2-2b9f-4086-b724-0e6b9e282069_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="FOTOGALERIA | Victòria de la PAH amb la nova llei contra els desnonaments"></p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>El Parlament aprova per unanimitat&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Catalunya-desnonaments-energetica-promoguda-PAH_0_412259645.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">una llei per combatre els desnonaments i la pobresa energ&egrave;tica</a></li>
                                    <li><a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/pot-canviar-lleis-des-carrer_0_412258826.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia"><strong>AN&Agrave;LISI | S&iacute; que es pot canviar la llei des del carrer</strong></a></li>
                            </ul>
            </div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a004f040-dbab-4178-b0d1-63d2bd5ba895_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a004f040-dbab-4178-b0d1-63d2bd5ba895_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a004f040-dbab-4178-b0d1-63d2bd5ba895_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a004f040-dbab-4178-b0d1-63d2bd5ba895_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a004f040-dbab-4178-b0d1-63d2bd5ba895_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a004f040-dbab-4178-b0d1-63d2bd5ba895_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a004f040-dbab-4178-b0d1-63d2bd5ba895_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/863e7f5c-90c7-44c9-8241-b544e9b84e71_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/863e7f5c-90c7-44c9-8241-b544e9b84e71_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/863e7f5c-90c7-44c9-8241-b544e9b84e71_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/863e7f5c-90c7-44c9-8241-b544e9b84e71_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/863e7f5c-90c7-44c9-8241-b544e9b84e71_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/863e7f5c-90c7-44c9-8241-b544e9b84e71_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/863e7f5c-90c7-44c9-8241-b544e9b84e71_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/057aa364-8aea-46c5-9117-39dedae7ea56_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/057aa364-8aea-46c5-9117-39dedae7ea56_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/057aa364-8aea-46c5-9117-39dedae7ea56_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/057aa364-8aea-46c5-9117-39dedae7ea56_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/057aa364-8aea-46c5-9117-39dedae7ea56_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/057aa364-8aea-46c5-9117-39dedae7ea56_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/057aa364-8aea-46c5-9117-39dedae7ea56_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33d35f81-c35b-4eed-afbf-20b4e0a3a07b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33d35f81-c35b-4eed-afbf-20b4e0a3a07b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33d35f81-c35b-4eed-afbf-20b4e0a3a07b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33d35f81-c35b-4eed-afbf-20b4e0a3a07b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/33d35f81-c35b-4eed-afbf-20b4e0a3a07b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/33d35f81-c35b-4eed-afbf-20b4e0a3a07b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/33d35f81-c35b-4eed-afbf-20b4e0a3a07b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa4ae63-6842-4cf1-9281-c45c25754e15_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa4ae63-6842-4cf1-9281-c45c25754e15_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa4ae63-6842-4cf1-9281-c45c25754e15_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa4ae63-6842-4cf1-9281-c45c25754e15_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa4ae63-6842-4cf1-9281-c45c25754e15_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa4ae63-6842-4cf1-9281-c45c25754e15_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/caa4ae63-6842-4cf1-9281-c45c25754e15_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f791ecb4-e12f-45ce-b9e6-c99a01033052_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f791ecb4-e12f-45ce-b9e6-c99a01033052_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f791ecb4-e12f-45ce-b9e6-c99a01033052_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f791ecb4-e12f-45ce-b9e6-c99a01033052_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f791ecb4-e12f-45ce-b9e6-c99a01033052_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f791ecb4-e12f-45ce-b9e6-c99a01033052_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f791ecb4-e12f-45ce-b9e6-c99a01033052_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80ef59aa-e36c-477a-84f2-0334f9590148_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80ef59aa-e36c-477a-84f2-0334f9590148_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80ef59aa-e36c-477a-84f2-0334f9590148_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80ef59aa-e36c-477a-84f2-0334f9590148_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80ef59aa-e36c-477a-84f2-0334f9590148_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80ef59aa-e36c-477a-84f2-0334f9590148_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80ef59aa-e36c-477a-84f2-0334f9590148_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/fotogaleria-victoria-pah-llei-desnonaments_1_2557781.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2015 08:32:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/92a05fc2-2b9f-4086-b724-0e6b9e282069_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244215" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/92a05fc2-2b9f-4086-b724-0e6b9e282069_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244215" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[FOTOGALERIA | Victòria de la PAH amb la nova llei contra els desnonaments]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/92a05fc2-2b9f-4086-b724-0e6b9e282069_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Tothom hauria de tenir uns mínims econòmics per no haver de fer cua perquè li donin arròs o oli"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/independencia-catalunya-sola-garantia-resolgui_128_2578904.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Tothom hauria de tenir uns mínims econòmics per no haver de fer cua perquè li donin arròs o oli&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de sis anys de presidir la Taula del Tercer Sector Social, que representa unes 3.000 entitats, Àngels Guiteras tem que la recuperació econòmica no comporti directament millores en la qualitat de vida de les persones</p></div><p class="article-text">
        &Agrave;ngels Guiteras deixa la presid&egrave;ncia de la Taula d&rsquo;Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya el proper 16 de juliol. Ha ocupat el c&agrave;rrec els darrers sis anys (dos mandats de tres anys) coincidint amb un per&iacute;ode on la crisi econ&ograve;mica ha marcat la nostra societat i, especialment, l&rsquo;atenci&oacute; i els serveis socials. Ha combinat la gesti&oacute; de la Taula i la ger&egrave;ncia de l&rsquo;Associaci&oacute; Benestar i Desenvolupament, dedicada a ajudar les persones i comunitats en situaci&oacute; de vulnerabilitat. Nascuda el 2003, la Taula del Tercer Sector Social representa unes 3.000 associacions, fundacions, cooperatives i empreses d&rsquo;inserci&oacute; social.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sis anys al front de la Taula. Quin balan&ccedil; en fa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha dos nivells. El nivell feina i el nivell personal. La meva valoraci&oacute; &eacute;s molt positiva. Ha estat un moment de crisi social que encara continua i s&rsquo;est&agrave; incrementant. Va comen&ccedil;ar fa set anys i, tot i que els indicadors econ&ograve;mics diuen que la crisi econ&ograve;mica s&rsquo;est&agrave; remuntant des de l&rsquo;any passat i que el 2015 hi haur&agrave; un creixement superior al 3%, la crisi social continua. Hem de veure si aix&ograve; &eacute;s aix&iacute; per&ograve; no ens tranquil&middot;litza perqu&egrave; s&rsquo;ha comprovat moltes vegades que el creixement econ&ograve;mic no t&eacute; perqu&egrave; anar lligat necess&agrave;riament a millors condicions de les persones.
    </p><p class="article-text">
        Sis anys de plena crisi social, econ&ograve;mica i financera que han estat dif&iacute;cils per&ograve; engrescadors perqu&egrave; ens hi hem hagut de posar m&eacute;s que mai. Les entitats socials, a l&rsquo;inrev&eacute;s que d&rsquo;altres organitzacions, en comptes de tenir menys feina n&rsquo;hem tingut molta m&eacute;s i en pitjors condicions. L&rsquo;atenci&oacute; a les persones s&rsquo;ha multiplicat i hem hagut de pensar com fer-ho per donar servei a la gent amb menys recursos.
    </p><p class="article-text">
        Fa 12 anys que ens vam organitzar com a Taula per defensar millor els drets socials com a drets humans. I aix&ograve; ha agafat m&eacute;s rellev&agrave;ncia aquests darrers anys. Ha estat l&rsquo;oportunitat de posar en valor la tasca de les entitats socials, el capital social que aporta la societat civil organitzada. El tercer sector social &eacute;s anterior a la crisi i ser&agrave; posterior a ella. Hem hagut d&rsquo;estar molt pendents de les dificultats de les persones, de les entitats, dels seus problemes de finan&ccedil;ament, d&rsquo;arribar als pol&iacute;tics per fer front a aquesta situaci&oacute;...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; &eacute;s una mala jugada arribar a la presid&egrave;ncia de la Taula just quan la crisi colpejava amb m&eacute;s duresa les entitats que en formen part.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La crisi venia d&rsquo;abans, de finals de 2008. Treballo en una entitat de base i &eacute;rem conscients del que estava passant. No esper&agrave;vem, per&ograve;, que fos tan llarga, tan forta, amb tanta factura social. No s&rsquo;havia viscut en molts anys una crisi de tanta durada. El 2010, alguns ja veien &lsquo;brots verds&rsquo;. Nosaltres, per&ograve;, ho v&egrave;iem tot molt &agrave;rid.
    </p><p class="article-text">
        Que la crisi fos tan llarga ha fet que el sector s&rsquo;enfort&iacute;s, en veure la necessitat de crear eines com &lsquo;Finan3&rsquo;, una cooperativa que ajuda el finan&ccedil;ament de les entitats, o &lsquo;H&agrave;bitat3&rsquo;, la fundaci&oacute; que hem creat per potenciar l&rsquo;habitatge social.
    </p><p class="article-text">
        Nosaltres parl&agrave;vem sempre de &lsquo;prevenci&oacute;&rsquo; i &lsquo;inclusi&oacute;&rsquo;. Aleshores estava molt mal vist parlar de pobresa. I el 2009 vam decidir dir a les coses del seu nom. Hi havia pobresa i pobresa severa. La Taula va ser la primera organitzaci&oacute; que va dir que un de cada cinc catalans era pobre. I un de cada quatre nens.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Una paraula &ndash;&lsquo;pobresa&rsquo;- que molesta molt als governants.</strong>
    </p><p class="article-text">
        En aquell moment governava el Tripartit i no els agradava, no. &Eacute;s un gran error. Com pots dirigir les teves pol&iacute;tiques adequadament si no poses sobre la taula el que est&agrave; passant i comparteixes el diagn&ograve;stic? Com a presidenta he fet incid&egrave;ncia pol&iacute;tica exigint que no s&rsquo;ocult&eacute;s res i s&rsquo;ha assumit bastant la realitat.
    </p><p class="article-text">
        Ara veig que estem, una altra vegada, en un moment en qu&egrave; es vol dissimular una mica. Potser &eacute;s perqu&egrave; hi ha eleccions i interessa destacar els indicadors positius. Per&ograve; la pobresa s&rsquo;ha cronificat, els &iacute;ndexs de pobresa adulta i infantil s&oacute;n molt alts. Passaran molts anys abans no veiem una altra cara d&rsquo;aquesta realitat tant dura.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Creu Roja acaba d&rsquo;anunciar que repartir&agrave; 2 milions de quilos d&rsquo;aliments a 120.000 persones aquest estiu, a Catalunya.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Als governants no els agrada que es parli d&rsquo;aquestes q&uuml;estions. I a les entitats no ens agrada repartir menjar. Volem que la gent tingui diners per comprar-lo. S&rsquo;ha reconegut que la protecci&oacute; social no t&eacute; la cobertura necess&agrave;ria per&ograve; sense aquesta protecci&oacute; enlloc d&rsquo;estar en un 20% d&rsquo;&iacute;ndex de pobresa estar&iacute;em en un 44%. Hi ha moltes mancances per&ograve; les entitats no volen repartir aliments sin&oacute; donar una tarja aliment&agrave;ria perqu&egrave; la gent tri&iuml;. &Eacute;s molt dur fer cua perqu&egrave; et donin arr&ograve;s o oli.
    </p><p class="article-text">
        La gent hauria de tenir uns m&iacute;nims econ&ograve;mics perqu&egrave; aix&ograve; no passi.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La Renda M&iacute;nima d&rsquo;Inserci&oacute; s&rsquo;ha demostrat insuficient</strong>
    </p><p class="article-text">
        Han caigut drets. La Renda M&iacute;nima d&rsquo;Inserci&oacute; era per tothom que ho necessitava. Va funcionar uns anys per&ograve; quan va augmentar molt la gent que se&rsquo;n podia beneficiar va deixar de ser un dret subjectiu i va passar a dependre de si hi havia pressupost suficient o no. El 2011 va venir la reforma del conseller Francesc Xavier Mena en el primer govern d&rsquo;Artur Mas, que va fer molt mal, juntament amb la poca delicadesa d&rsquo;acusar alguns beneficiaris d&rsquo;enganyar l&rsquo;Administraci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Va ser una reforma molt dura. Ara tenim la promesa d&rsquo;una reforma pendent. Aquest any s&rsquo;ha incrementat la Renda M&iacute;nima per&ograve; no arriba a tothom qui la necessita.
    </p><p class="article-text">
        Hem fet una estimaci&oacute; que hi ha 34.000 fam&iacute;lies amb fills al seu c&agrave;rrec que no tenen cap tipus d&rsquo;ingr&eacute;s. Tant ens fa si es diu Renda M&iacute;nima o d&rsquo;una altra manera, per&ograve; aix&ograve; no pot passar. &Eacute;s una situaci&oacute; d&rsquo;emerg&egrave;ncia social que cal prioritzar.
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave; pendent la reforma d&rsquo;aquesta protecci&oacute; social. Hauria de posar d&rsquo;acord totes les entitats i partits pol&iacute;tics, per&ograve; no es far&agrave; en aquest mandat.
    </p><p class="article-text">
        <strong> </strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>La Renda Garantida de Ciutadania que es debat ara al Parlament arran d&rsquo;una iniciativa legislativa popular &iquest;&eacute;s possible econ&ograve;micament? Des del govern es diu que &eacute;s demanar la lluna.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave; a l&rsquo;Estatut. En algun moment es va pensar que era perfectament viable. No estem parlant d&rsquo;una renda b&agrave;sica sin&oacute; d&rsquo;uns m&iacute;nims per les persones que no tenen cap tipus d&rsquo;ingr&eacute;s. Hem d&rsquo;anar cap aqu&iacute;. A la Taula del Tercer Sector Social estem dient que, sense renunciar a aquest objectiu, prioritzem una renda m&iacute;nima d&rsquo;inserci&oacute; que cobreixi tothom que tingui una situaci&oacute; de vulnerabilitat.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta de redistribuir. No pot ser que hi hagi una part de la poblaci&oacute; que tingui molt i una altra part, molt m&eacute;s gran, que no tingui res. Les pol&iacute;tiques s&rsquo;han de fer d&rsquo;una altra manera i sense assistencialisme.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com han viscut les entitats aquests anys de crisi, de reducci&oacute; d&rsquo;ingressos, de subvencions que no es paguen? Han hagut de tancar les portes moltes d&rsquo;aquestes entitats?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Per diferents motius, han resistit prou b&eacute;. Per&ograve; n&rsquo;hem perdut tamb&eacute;. No totes les entitats tenien diversificades les seves fonts d&rsquo;ingressos. Entitats que depenien d&rsquo;una subvenci&oacute;, treballaven en un sol &agrave;mbit i amb una sola administraci&oacute; han desaparegut. Hi ha subvencions que es deuen des del 2010. Si est&agrave;s en una organitzaci&oacute; que nom&eacute;s ingressa els diners d&rsquo;una subvenci&oacute; per donar una contraprestaci&oacute; i no la cobres, no te&rsquo;n pots sortir.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha hagut molts problemes de finan&ccedil;ament. Els cr&egrave;dits s&rsquo;han aturat. Abans treballar per l&rsquo;administraci&oacute; p&uacute;blica era una garantia pels bancs. Ara no &eacute;s cap aval. Hi havia entitats amb poca solv&egrave;ncia econ&ograve;mica. Per aix&ograve; n&rsquo;hem perdut algunes.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; n&rsquo;hem recuperat d&rsquo;altres. Es van perdre entitats d&rsquo;inserci&oacute; de presos perqu&egrave; van treure totes les subvencions. Vam aconseguir, al cap d&rsquo;un temps, que tornessin les subvencions i algunes d&rsquo;aquestes entitats tornen a funcionar.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha hagut molts problemes de liquidesa, d&rsquo;impagaments. Ha calgut canviar les maneres de gestionar les entitats. Necessitem eines pr&ograve;pies. Al sector tenim entitats petites, mitjanes i grans. Una entitat que tenia un problema de liquidesa de 15.000 euros que un banc no els hi deixava potser aconseguia que els hi deix&eacute;s una altra entitat del sector. Per aix&ograve; hem creat &lsquo;Finan3&rsquo;, que d&oacute;na avals propis.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Que les entitats socials no reparteixin guanys deu pesar en aquesta problem&agrave;tica</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s una q&uuml;esti&oacute; positiva. Aquesta expectativa no existeix. S&oacute;n entitats que sorgeixen del no res, amb la voluntat de donar resposta a una realitat determinada, a qualsevol sector: nens, viol&egrave;ncia de g&egrave;nere, discapacitat, drogodepend&egrave;ncia,... S&rsquo;hi posa gent sense recursos per&ograve; amb ganes d&rsquo;ajudar i moltes de les seves accions acaben sent assumides per les administracions en la seva cartera de serveis.
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; facilita que, en temps de crisi, es resisteixi millor perqu&egrave; est&agrave; dins l&rsquo;ADN dels que s&rsquo;hi dediquen. Hi ha un teixit associatiu amb molta part de voluntariat, donacions,...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hi ha dos discursos actualment. Un diu que les retallades i limitacions es deuen a un finan&ccedil;ament injust des del govern espanyol i aposta perqu&egrave; la independ&egrave;ncia resolgui totes aquestes mancances i un altre que responsabilitza el govern de la Generalitat d&rsquo;aplicar les reformes per motius ideol&ograve;gics. De quin dels dos discursos se sent m&eacute;s a prop?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La independ&egrave;ncia, per ella sola, no &eacute;s garantia que resolgui res. S&rsquo;ha de veure amb quin programa fiscal, si es prioritzen o no les pol&iacute;tiques socials i contra la pobresa. Cal veure m&eacute;s coses per saber si la independ&egrave;ncia resoldria la situaci&oacute; que tenim ara de pobresa i desigualtat tan grans.
    </p><p class="article-text">
        Quant a la relaci&oacute; amb Espanya &eacute;s molt millorable en molts temes. Avui per avui estem en un Estat de les autonomies. I hi ha q&uuml;estions que grinyolen molt en compet&egrave;ncies transferides a les comunitats aut&ograve;nomes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una de les vostres queixes cl&agrave;ssiques &eacute;s el repartiment dels diners 0,7% de la casella de l&rsquo;IRPF. Creieu que les entitats socials catalanes en surten perjudicades.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No ho hem aconseguit posar a debat ni amb governs del PSOE ni amb governs del PP i repercuteix molt negativament a Catalunya. Passa el mateix amb l&rsquo;aplicaci&oacute; de la Llei de Promoci&oacute; de l&rsquo;Autonomia i de la Depend&egrave;ncia. &Eacute;s una llei molt necess&agrave;ria, que neix en un moment de &lsquo;bonan&ccedil;a&rsquo; per&ograve; que sempre hem dit que no estava ben lligada pressupost&agrave;riament. S&rsquo;hauria d&rsquo;haver incl&ograve;s a la Seguretat Social, a 25 o 30 anys vista. Semblen molts anys per&ograve; els drets de la salut no s&rsquo;han desenvolupat en dos o tres dies.
    </p><p class="article-text">
        Quan vaig comen&ccedil;ar a atendre drogodependents hi havia persones que no es podien fer an&agrave;lisis de sang. Hav&iacute;em de buscar la manera per aconseguir-ho. I aix&ograve; s&rsquo;ha anat corregint amb el temps.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s de calaix que la Llei de Promoci&oacute; de l&rsquo;Autonomia i la Depend&egrave;ncia s&rsquo;ha de dotar pressupost&agrave;riament i aix&ograve; &eacute;s una prioritat. S&rsquo;ha de fer un bon pla perqu&egrave; no caiguin els drets. Aprovem un dret avui i dem&agrave; el traiem. Es va haver de canviar la Llei perqu&egrave; el comprom&iacute;s d&rsquo;atendre les persones amb depend&egrave;ncia moderada no es podia complir. D&rsquo;altra banda, &eacute;s cert que Espanya no compleix els seus compromisos de despesa a Catalunya. En aquesta &egrave;poca de crisi s&rsquo;ha anat retallant per complir les exig&egrave;ncies de les pol&iacute;tiques europees, dels bancs i dels mercats i aix&ograve; ha afectat els drets socials.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quin dels sectors que tracteu a la Taula reclama una atenci&oacute; m&eacute;s urgent?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tots. La pobresa infantil &eacute;s molt greu. Est&agrave; quasi en un 25%. Darrera la pobresa infantil hi ha la de les fam&iacute;lies. La mirada al tercer sector &eacute;s molt diversa. No pot ser que hi hagi una sola persona discapacitada que a m&eacute;s tingui problemes de salut mental i que no estigui coberta del tot. O &eacute;s que hem d&rsquo;esperar que ho pateixi el fill d&rsquo;un governant? En un pa&iacute;s com el nostre, si no volem que sigui &lsquo;un pobre pa&iacute;s&rsquo;, hi ha un seguit de situacions que han d&rsquo;estar cobertes. Viure &eacute;s dif&iacute;cil per tothom per&ograve; per algunes persones ho &eacute;s encara m&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Els joves s&oacute;n el futur. Hem d&rsquo;invertir m&eacute;s en educaci&oacute;, en capacitaci&oacute;, per&ograve; els aturats de llarga durada em fan patir molt. Aquests set anys ha caigut molta gent que no recuperarem. Est&agrave; desnonada. Alguns han anat a casa dels seus pares, perqu&egrave; tenen la hipoteca pagada i cobren pensi&oacute;. Aquesta gent, de 45 o 50 anys, sense ingressos, quan arribi a la jubilaci&oacute; no tindr&agrave; pis ni la pensi&oacute; adequada.
    </p><p class="article-text">
        He vist gent molt desesperada. Quan les coses comencen a caure, la gent pateix molt. Tens 45 o 50 anys i els teus fills veuen que no pots fer res, que cada dia vas a menys. S&rsquo;amaguen sota el sof&agrave;, com dic jo, i hi ha molta gent en aquesta situaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I on hem de buscar l&rsquo;esperan&ccedil;a en qu&egrave; aquesta situaci&oacute; es capgiri? En la millora de la situaci&oacute; econ&ograve;mica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No m&rsquo;ho sembla. Hem d&rsquo;emp&egrave;nyer tots perqu&egrave; s&rsquo;apliquin pol&iacute;tiques socials i de lluita contra la pobresa que ens ajudin a recuperar l&rsquo;economia, per&ograve; no l&rsquo;economia que millora l&rsquo;exportaci&oacute; o la venda d&rsquo;habitatges de segona m&agrave;. Hem de fer m&eacute;s pol&iacute;tiques d&rsquo;inversi&oacute; social, d&rsquo;ocupaci&oacute;, de capacitaci&oacute;, d&rsquo;inversi&oacute; en educaci&oacute; perqu&egrave; tot aix&ograve; ens ajudar&agrave; a millorar l&rsquo;economia per&ograve; sobretot ens ajudar&agrave; a tenir menys desigualtat. El creixement econ&ograve;mic sol no ens assegura res.
    </p><p class="article-text">
        Si es posa en marxa la Renda Garantida de Ciutadania, la persona que se&rsquo;n benefici&iuml; sortir&agrave; de sota el sof&agrave; i s&rsquo;asseur&agrave; en una cadira, es gastar&agrave; els diners que li donin, consumir&agrave;. Si dones 500 euros a una persona, no els guarden enlloc, no els estalvien. Se&rsquo;ls gasten. I tornen a entrar al circu&iuml;t econ&ograve;mic.
    </p><p class="article-text">
        Hem d&rsquo;exigir que els pressupostos vagin en aquesta l&iacute;nia. Ser valents en aix&ograve;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hi ha alguna ra&oacute; per creure que els pol&iacute;tics faran ara el que no han fet abans, o no ho han fet prou?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Em diuen si estic contenta amb el nou Ajuntament de Barcelona. Ho hem de veure. Si compten amb el tercer sector social, treballant de forma m&eacute;s col&middot;laborativa, amb un model m&eacute;s comprom&egrave;s amb les persones, perfecte. Si no va per aqu&iacute;, ho direm, clar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quin consell li donar&agrave; al nou president de la Taula, Oriol Illa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Li recomanar&eacute; que hi posi molta il&middot;lusi&oacute; i passi&oacute; i que vetlli perqu&egrave; el tercer sector social continu&iuml; avan&ccedil;ant unit. La nostra for&ccedil;a &eacute;s la unitat, sumar-sumar, la nostra pluralitat. Els reptes que tenim s&oacute;n molts: el finan&ccedil;ament, treballar col&middot;laborant al m&agrave;xim amb les administracions, tenir una actitud pro-activa,...
    </p><p class="article-text">
        <strong>I &Agrave;ngels Guiteras qu&egrave; far&agrave;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Agrave;ngels Guiteras treballa. Ho ha fet sempre i continuar&agrave; fent-ho en una entitat social. Ajudar&eacute; en all&ograve; que pugui contribuir. Tinc la intenci&oacute; d&rsquo;organitzar l&rsquo;experi&egrave;ncia d&rsquo;aquests sis anys i deixar escrita la part discursiva del tercer sector social. Aprofitar&eacute; que el tel&egrave;fon sonar&agrave; menys per escriure una mica; un llibre, potser. He d&rsquo;escoltar, saber on puc continuar sent &uacute;til, en temes que m&rsquo;engresquin.
    </p><p class="article-text">
        Som persones que ajudem a persones i aix&ograve; fa que en realitat no vagis a treballar. &Eacute;s dur per&ograve; recompensa molt. Aquests sis anys he seguit treballant a ABD per&ograve; no feia visites personals. Ara les podr&eacute; tornar a fer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Es posar&agrave; en pol&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Faig pol&iacute;tica apartidista cada dia. Puc fer alguna actuaci&oacute; en l&rsquo;&agrave;mbit p&uacute;blic per&ograve; mai en un partit pol&iacute;tic. La meva opci&oacute; sempre ha estat el tercer sector social, un sector que fa pol&iacute;tica di&agrave;riament perqu&egrave; les entitats volen transformar la societat. Aix&ograve; &eacute;s una manera de fer pol&iacute;tica. No tota la pol&iacute;tica la fan els partits. No hem d&rsquo;esperar que ens ho facin tot. Hem de recuperar la idea que fer pol&iacute;tica plegats &eacute;s positiu. I m&rsquo;ha agradat molt fer pol&iacute;tica des de la Taula.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Siscu Baiges, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/independencia-catalunya-sola-garantia-resolgui_128_2578904.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244409" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244409" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Tothom hauria de tenir uns mínims econòmics per no haver de fer cua perquè li donin arròs o oli"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Todo el mundo debería tener unos mínimos económicos y no hacer cola para que le den arroz o aceite"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/angels-guiteras-deberia-minimos-economicos-arroz-aceite_128_2578792.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Todo el mundo debería tener unos mínimos económicos y no hacer cola para que le den arroz o aceite&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras seis años presidiendo la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que representa a unas 3.000 entidades, Àngels Guiteras considera que el crecimiento económico no va necesariamente ligado a la mejora de las condiciones de vida de las personas</p></div><p class="article-text">
        &Agrave;ngels Guiteras deja la presidencia de la Taula d&rsquo;Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Ha ocupado el cargo durante los &uacute;ltimos seis a&ntilde;os (dos mandatos de tres a&ntilde;os) coincidiendo con un per&iacute;odo en el que la crisis econ&oacute;mica ha marcado nuestra sociedad y, especialmente, la atenci&oacute;n y los servicios sociales. Ha combinado la gesti&oacute;n de la Taula y la gerencia de la Asociaci&oacute;n Bienestar y Desarrollo (ABD), dedicada a ayudar a las personas y comunidades en situaci&oacute;n de vulnerabilidad. Nacida en 2003, la Taula del Tercer Sector Social representa a unas 3.000 asociaciones, fundaciones, cooperativas y empresas de inserci&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Seis a&ntilde;os al frente de la Taula. &iquest;Cu&aacute;l es su balance?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay dos niveles. El nivel del trabajo y el nivel personal. Mi valoraci&oacute;n es muy positiva. Ha sido un momento de crisis social que a&uacute;n contin&uacute;a y se est&aacute; incrementando. Comenz&oacute; hace siete a&ntilde;os y, a pesar de que los indicadores econ&oacute;micos dicen que la crisis econ&oacute;mica se est&aacute; remontando desde el a&ntilde;o pasado y que en 2015 habr&aacute; un crecimiento superior al 3%, la crisis social contin&uacute;a. Tenemos que ver si esto es as&iacute; pero no nos tranquiliza porque se ha comprobado muchas veces que el crecimiento econ&oacute;mico no tiene porque ir ligado necesariamente a mejores condiciones en la vida de las personas.
    </p><p class="article-text">
        Seis a&ntilde;os de plena crisis social, econ&oacute;mica y financiera que han sido dif&iacute;ciles pero alentadores porque nos hemos tenido que implicar m&aacute;s que nunca. Las entidades sociales, contrariamente a otras organizaciones, en vez de tener menos trabajo hemos tenido mucho m&aacute;s y en peores condiciones. La atenci&oacute;n a las personas se ha multiplicado y hemos tenido que pensar c&oacute;mo hacerlo para dar servicio a la gente con menos recursos.
    </p><p class="article-text">
        Hace 12 a&ntilde;os que nos constituimos como <em>Taula</em> para defender mejor los derechos sociales como derechos humanos. Y eso ha cogido m&aacute;s relevancia en estos &uacute;ltimos a&ntilde;os. Ha sido la oportunidad de poner en valor la tarea de las entidades sociales, el capital social que aporta la sociedad civil organizada. El tercer sector social es anterior a la crisis y ser&aacute; posterior a ella. Hemos tenido que estar muy pendientes de las dificultades de las personas, de las entidades, de sus problemas de financiaci&oacute;n, de llegar a los pol&iacute;ticos para hacer frente a esta situaci&oacute;n...
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n es una mala suerte llegar a la presidencia de la Taula justo cuando la crisis golpeaba con m&aacute;s dureza a las entidades que la formaban.</strong><em>Taula</em>
    </p><p class="article-text">
        La crisis ven&iacute;a de antes, de finales de 2008. Trabajo en una entidad de base y &eacute;ramos conscientes de lo que estaba pasando. No esper&aacute;bamos, sin embargo, que fuera tan larga, tan fuerte, con tanta factura social. No se hab&iacute;a vivido en muchos a&ntilde;os una crisis de tanta duraci&oacute;n. En 2010, algunos ya ve&iacute;an 'brotes verdes'. Nosotros, sin embargo, lo ve&iacute;amos todo muy &aacute;rido.
    </p><p class="article-text">
        Que la crisis fuera tan larga ha hecho que el sector se fortaleciera, al ver la necesidad de crear herramientas como 'Finan3', una cooperativa que ayuda a la financiaci&oacute;n de las entidades, o 'H&agrave;bitat3', la fundaci&oacute;n que hemos creado para potenciar la vivienda social.
    </p><p class="article-text">
        Nosotros habl&aacute;bamos siempre de 'prevenci&oacute;n' e 'inclusi&oacute;n'. Entonces estaba muy mal visto hablar de pobreza. Y en 2009 decidimos llamar a las cosas de su nombre. Hab&iacute;a pobreza y pobreza severa. La <em>Taula</em> fue la primera organizaci&oacute;n que dijo que uno de cada cinco catalanes era pobre. Y uno de cada cuatro ni&ntilde;os.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf1e4637-1792-4ccd-a762-4a4fcac7126a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Una palabra -'pobreza'- que molesta mucho a los gobernantes.</strong>
    </p><p class="article-text">
        En ese momento gobernaba el Tripartito y no les gustaba, no. Es un gran error. &iquest;C&oacute;mo puedes dirigir tus pol&iacute;ticas adecuadamente si no pones sobre la mesa lo que est&aacute; pasando y compartes el diagn&oacute;stico? Como presidenta he hecho incidencia pol&iacute;tica exigiendo que no se ocultara nada y se ha asumido bastante la realidad.
    </p><p class="article-text">
        Ahora veo que estamos, otra vez, en un momento en que se quiere disimular un poco. Quiz&aacute;s es porque hay elecciones e interesa destacar los indicadores positivos. Pero la pobreza se ha cronificado, los &iacute;ndices de pobreza adulta e infantil son muy altos. Pasar&aacute;n muchos a&ntilde;os antes de que veamos otra cara de esta realidad tan dura.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Cruz Roja acaba de anunciar que repartir&aacute; 2 millones de kilos de alimentos a 120.000 personas este verano, en Catalunya.</strong>
    </p><p class="article-text">
        A los gobernantes no les gusta que se hable de estas cuestiones. Y a las entidades no nos gusta repartir comida. Queremos que la gente tenga dinero para comprarla. Se ha reconocido que la protecci&oacute;n social no tiene la cobertura necesaria pero sin esta protecci&oacute;n en lugar de estar en un 20% de &iacute;ndice de pobreza estar&iacute;amos en un 44%. Hay muchas necesidades pero las entidades no quieren repartir alimentos sino dar una tarjeta alimentaria para que la gente elija. Es muy duro hacer cola para que te den arroz o aceite.
    </p><p class="article-text">
        La gente deber&iacute;a tener unos m&iacute;nimos econ&oacute;micos para que eso no ocurra.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>La Renta M&iacute;nima de Inserci&oacute;n se ha mostrado insuficiente</strong>
    </p><p class="article-text">
        Han ca&iacute;do derechos. La Renta M&iacute;nima de Inserci&oacute;n era para todo aquel que la necesitaba. Funcion&oacute; unos a&ntilde;os pero cuando aument&oacute; mucho la gente que se pod&iacute;a beneficiar de ella dej&oacute; de ser un derecho subjetivo y pas&oacute; a depender de si hab&iacute;a presupuesto suficiente o no. En 2011 vino la reforma del consejero Francesc Xavier Mena en el primer gobierno de Artur Mas, que hizo mucho da&ntilde;o, junto con la poca delicadeza de acusar a algunos beneficiarios de enga&ntilde;ar a la Administraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Fue una reforma muy dura. Ahora tenemos la promesa de una reforma pendiente. Este a&ntilde;o se ha incrementado la Renta M&iacute;nima pero no alcanza a todo el mundo a quien tiene que llegar.
    </p><p class="article-text">
        Hemos hecho una estimaci&oacute;n de que hay 34.000 familias con hijos a su cargo que no tienen ning&uacute;n tipo de ingreso. Tanto nos da si se llama Renta M&iacute;nima o de otra manera, pero esto no puede pasar. Es una situaci&oacute;n de emergencia social que hay que priorizar.
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; pendiente la reforma de esta protecci&oacute;n social. Deber&iacute;an ponerse de acuerdo todas las entidades y partidos pol&iacute;ticos, pero no se har&aacute; en este mandato.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>La Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a que se debate ahora en el Parlamento a ra&iacute;z de una iniciativa legislativa popular &iquest;es posible econ&oacute;micamente? Desde el gobierno se dice que es pedir la luna.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; en el Estatuto. En alg&uacute;n momento se pens&oacute; que era perfectamente viable. No estamos hablando de una renta b&aacute;sica sino de unos m&iacute;nimos para las personas que no tienen ning&uacute;n tipo de ingreso. Debemos ir hacia ah&iacute;. En la <em>Taula</em> del Tercer Sector Social estamos diciendo que, sin renunciar a este objetivo, prioricemos una renta m&iacute;nima de inserci&oacute;n que cubra a todo el mundo que tenga una situaci&oacute;n de vulnerabilidad.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de redistribuir. No puede ser que haya una parte de la poblaci&oacute;n que tenga mucho y otra parte, mucho m&aacute;s grande, que no tenga nada. Las pol&iacute;ticas se deben hacer de otra manera y sin asistencialismo.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo han vivido las entidades estos a&ntilde;os de crisis, de reducci&oacute;n de ingresos, de subvenciones que no se pagan? Han tenido que cerrar la puerta muchas de estas entidades?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Por diferentes motivos, han resistido bastante bien. Pero hemos perdido algunas tambi&eacute;n. No todas las entidades ten&iacute;an diversificadas sus fuentes de ingresos. Entidades que depend&iacute;an de una subvenci&oacute;n, trabajaban en un solo &aacute;mbito y con una sola administraci&oacute;n han desaparecido. Hay subvenciones que se deben desde el 2010. Si est&aacute;s en una organizaci&oacute;n que no tiene otros ingresos que una subvenci&oacute;n para dar una contraprestaci&oacute;n y no la cobras, no tienes salida.
    </p><p class="article-text">
        Ha habido muchos problemas de financiaci&oacute;n. Los cr&eacute;ditos se han parado. Antes trabajar para la administraci&oacute;n p&uacute;blica era una garant&iacute;a por los bancos. Ahora no es ning&uacute;n aval. Hab&iacute;a entidades con poca solvencia econ&oacute;mica. Por eso hemos perdido algunas de ellas.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hemos recuperado otras. Se perdieron entidades de inserci&oacute;n de presos porque quitaron todas las subvenciones. Conseguimos, al cabo de un tiempo, que volvieran las subvenciones y algunas de estas entidades vuelven a funcionar.
    </p><p class="article-text">
        Ha habido muchos problemas de liquidez, de impagos. Ha sido necesario cambiar los modos de gestionar las entidades. Necesitamos herramientas propias. En el sector tenemos entidades peque&ntilde;as, medianas y grandes. Una entidad que ten&iacute;a un problema de liquidez de 15.000 euros que un banco no les dejaba quiz&aacute;s consegu&iacute;a que se los dejara otra entidad del sector. Por eso hemos creado &lsquo;Finan3&rsquo;, que da avales propios.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6c43746-2231-43db-8f08-46377a25421e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Que las entidades sociales no repartan ganancias debe influir en esta problem&aacute;tica</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es una cuesti&oacute;n positiva. Esta expectativa no existe. Son entidades que surgen de la nada, con la voluntad de dar respuesta a una realidad determinada, en cualquier sector: ni&ntilde;os, violencia de g&eacute;nero, discapacidad, drogodependencia,... Se pone a ello gente sin recursos pero con ganas de ayudar y muchas de sus acciones acaban siendo asumidas por las administraciones en su cartera de servicios.
    </p><p class="article-text">
        Esto facilita que, en tiempos de crisis, se resista mejor porque se lleva en el ADN de los que se dedican a esto. Hay un tejido asociativo con gran peso del voluntariado, las donaciones,...
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hay dos discursos actualmente. Uno dice que los recortes y limitaciones se deben a una financiaci&oacute;n injusta desde el gobierno espa&ntilde;ol y apuesta por que la independencia resuelva todas estas carencias y otro que acusa al gobierno de la Generalitat de aplicar esas reformas por motivos ideol&oacute;gicos. &iquest;De cu&aacute;l de los dos discursos se siente m&aacute;s cerca?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La independencia, por s&iacute; sola, no es garant&iacute;a de que resuelva nada. Hay que ver con qu&eacute; programa fiscal, si se priorizan o no las pol&iacute;ticas sociales y contra la pobreza. Hay que ver m&aacute;s cosas si queremos saber si la independencia resolver&iacute;a la situaci&oacute;n que tenemos ahora de pobreza y desigualdad tan grandes.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la relaci&oacute;n con Espa&ntilde;a es muy mejorable en muchos temas. Hoy por hoy estamos en un Estado de las autonom&iacute;as. Y hay cuestiones que chirr&iacute;an mucho en competencias transferidas a las comunidades aut&oacute;nomas.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una de sus quejas cl&aacute;sicas es el reparto del dinero de 0,7% de la casilla del IRPF. Cree que las entidades sociales catalanas salen perjudicadas en ese reparto.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No hemos conseguido ponerlo a debate ni con gobiernos del PSOE ni con gobiernos del PP y repercute muy negativamente en Catalunya. Pasa lo mismo con la aplicaci&oacute;n de la Ley de Promoci&oacute;n de la Autonom&iacute;a y de la Dependencia. Es una ley muy necesaria, que nace en un momento de 'bonanza' pero que siempre hemos dicho que no estaba bien ligada presupuestariamente. Tendr&iacute;a que haberse incluido en la Seguridad Social, a 25 o 30 a&ntilde;os vista. Parecen muchos a&ntilde;os pero los derechos de la salud no se han desarrollado en dos o tres d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Cuando empec&eacute; a atender drogodependientes hab&iacute;a personas que no se pod&iacute;an hacer an&aacute;lisis de sangre. Ten&iacute;amos que buscar la forma para conseguirlo. Y esto se ha ido corrigiendo con el paso del tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Es evidente que la Ley de Promoci&oacute;n de la Autonom&iacute;a y la Dependencia se debe dotar presupuestariamente y eso es una prioridad. Hay que hacer un buen plan para que no decaigan los derechos. Aprobamos un derecho hoy y ma&ntilde;ana lo quitamos. Se tuvo que cambiar la Ley porque el compromiso de atender a las personas con dependencia moderada no se pod&iacute;a cumplir. Por otra parte, es cierto que Espa&ntilde;a no cumple sus compromisos de gasto en Catalunya. En esta &eacute;poca de crisis se ha ido recortando para cumplir las exigencias de las pol&iacute;ticas europeas, los bancos y los mercados y esto ha afectado a los derechos sociales.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l de los sectores que tratan en la Taula reclama una atenci&oacute;n m&aacute;s urgente?</strong><em>Taula</em>
    </p><p class="article-text">
        Todos. La pobreza infantil es muy grave. Est&aacute; casi en un 25%. Detr&aacute;s de la pobreza infantil est&aacute; la de las familias. La mirada en el tercer sector es muy diversa. No puede ser que haya una sola persona discapacitada que adem&aacute;s tenga problemas de salud mental y que no est&eacute; cubierta por completo. &iquest;O es que hay que esperar a que lo sufra el hijo de un gobernante? En un pa&iacute;s como el nuestro, si no queremos que sea un &lsquo;pobre pa&iacute;s', hay una serie de situaciones que deben estar cubiertas. Vivir es dif&iacute;cil para todos pero para algunas personas lo es a&uacute;n m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Los j&oacute;venes son el futuro. Tenemos que invertir m&aacute;s en educaci&oacute;n, en capacitaci&oacute;n, pero los parados de larga duraci&oacute;n me hacen sufrir mucho. En estos siete a&ntilde;os ha ca&iacute;do mucha gente que no recuperaremos. Est&aacute; desahuciada. Algunos han ido a casa de sus padres, porque tienen la hipoteca pagada y cobran pensi&oacute;n. Esta gente, de 45 o 50 a&ntilde;os, sin ingresos, cuando llegue a la jubilaci&oacute;n no tendr&aacute; ni piso ni la pensi&oacute;n adecuada.
    </p><p class="article-text">
        He visto gente muy desesperada. Cuando las cosas empiezan a caer, la gente sufre mucho. Tienes 45 o 50 a&ntilde;os y tus hijos ven que no puedes hacer nada, que cada d&iacute;a vas a menos. Se esconden bajo el sof&aacute;, como digo yo. Hay mucha gente en esta situaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff8ac8aa-02ab-451f-b057-b01101a9a2e9_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y donde hay que buscar la esperanza en que esta situaci&oacute;n se d&eacute; la vuelta? &iquest;En la mejora de la situaci&oacute;n econ&oacute;mica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No me lo parece. Debemos empujar todos para que se apliquen pol&iacute;ticas sociales y de lucha contra la pobreza que nos ayuden a recuperar la econom&iacute;a, pero no la econom&iacute;a que mejora la exportaci&oacute;n o la venta de viviendas de segunda mano. Debemos hacer m&aacute;s pol&iacute;ticas de inversi&oacute;n social, de empleo, de capacitaci&oacute;n, de inversi&oacute;n en educaci&oacute;n porque todo esto nos ayudar&aacute; a mejorar la econom&iacute;a pero sobre todo nos ayudar&aacute; a tener menos desigualdad. El crecimiento econ&oacute;mico solo no nos asegura nada.
    </p><p class="article-text">
        Si se pone en marcha la Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a, la persona que se beneficie de ella saldr&aacute; de debajo del sof&aacute; y se sentar&aacute; en una silla, se gastar&aacute; el dinero que le den, consumir&aacute;. Si das 500 euros a una persona, no se los guardan en ninguna parte, no les ahorran. Se los gastan. Y vuelven a entrar en el circuito econ&oacute;mico.
    </p><p class="article-text">
        Debemos exigir que los presupuestos vayan en esta l&iacute;nea. Ser valientes.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Hay alguna raz&oacute;n para creer que los pol&iacute;ticos har&aacute;n ahora lo que no han hecho antes, o no lo han hecho suficientemente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me preguntan si estoy contenta con el nuevo Ayuntamiento de Barcelona. Habr&aacute; que verlo. Si cuentan con el tercer sector social, trabajando de forma m&aacute;s colaborativa, con un modelo m&aacute;s comprometido con las personas, perfecto. Si no va por ah&iacute;, lo diremos, claro.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; consejo le dar&aacute; al nuevo presidente de la Mesa, Oriol Illa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Le recomendar&eacute; que ponga mucha ilusi&oacute;n y pasi&oacute;n y que vele por que el tercer sector social contin&uacute;e avanzando unido. Nuestra fuerza es la unidad, sumar-sumar, nuestra pluralidad. Los retos que tenemos son muchos: la financiaci&oacute;n, trabajar colaborando al m&aacute;ximo con las administraciones, tener una actitud pro-activa, ...
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y &Agrave;ngels Guiteras qu&eacute; har&aacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Agrave;ngels Guiteras trabaja. Lo ha hecho siempre y continuar&aacute; haci&eacute;ndolo en una entidad social. Ayudar&eacute; en lo que pueda contribuir. Tengo la intenci&oacute;n de organizar la experiencia de estos seis a&ntilde;os y dejar escrita la parte discursiva del tercer sector social. Aprovechar&eacute; que el tel&eacute;fono sonar&aacute; menos para escribir un poco; un libro, tal vez. Tengo que escuchar, saber d&oacute;nde puedo seguir siendo &uacute;til, en temas que me atraigan.
    </p><p class="article-text">
        Somos personas que ayudamos a personas y eso hace que en realidad no vayas a trabajar. Es duro pero recompensa mucho. Estos seis a&ntilde;os he seguido trabajando en ABD pero no hac&iacute;a visitas personales. Ahora podr&eacute; volver a hacerlas.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Se meter&aacute; en pol&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hago pol&iacute;tica apartidista cada d&iacute;a. Puedo hacer alguna actuaci&oacute;n en el &aacute;mbito p&uacute;blico pero nunca en un partido pol&iacute;tico. Mi opci&oacute;n siempre ha sido el tercer sector social, un sector que hace pol&iacute;tica diariamente porque las entidades quieren transformar la sociedad. Esto es una manera de hacer pol&iacute;tica. No toda la pol&iacute;tica la hacen los partidos. No debemos esperar que nos lo hagan todo. Tenemos que recuperar la idea de que hacer pol&iacute;tica juntos es positivo. Y me ha gustado mucho hacer pol&iacute;tica desde la <em>Taula</em>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Siscu Baiges, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/angels-guiteras-deberia-minimos-economicos-arroz-aceite_128_2578792.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Jul 2015 18:07:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244409" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244409" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Todo el mundo debería tener unos mínimos económicos y no hacer cola para que le den arroz o aceite"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d691f724-8bc2-4ca7-81c1-3920b92b5512_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pobreza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La PAH reivindica un edifici que es resisteix a quedar-se buit]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pah-reivindica-edifici-conforma-buit_1_2583299.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Façana del bloc de l&#039;Obra Social de la PAH a La Bordeta / ENRIC CATALÀ"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Set famílies s'afronten a una ordre de desallotjament en un edifici de l'Obra Social de la PAH a Barcelona, que havia estat ocupat pel 15-M el 2011</p><p class="subtitle">La Sareb no assumeix la titularitat de l'edifici, en mans d'una promotora que li deu 5 milions d'euros</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Nom&eacute;s volem les cases que ens prenen els bancs, no &eacute;s ocupaci&oacute;, &eacute;s reciclar&rdquo;, diu una pintada en una porta a la tercera planta del bloc ocupat per la PAH al barri de La Bordeta en el marc de la seva campanya d'Obra Social per donar un sostre a fam&iacute;lies que no tenen altra alternativa. &ldquo;Ja estava aqu&iacute; quan vam entrar, per&ograve; ens anava perfecte&rdquo;, apunta la Llum, una de les habitants de l'edifici que ara pateixen per una ordre de desallotjament. I &eacute;s que aquest edifici porta 8 anys buit, per&ograve; la PAH no &eacute;s la primera que s'esfor&ccedil;a en donar-li vida.
    </p><p class="article-text">
        Tot apunta que la inscripci&oacute; amb retolador &eacute;s del 2011. El novembre d'aquell any es va ocupar el mateix edifici en el marc de les protestes del 15-M. Durant una setmana de &ldquo;alliberaments generals&rdquo; van ocupar edificis buits d'entitats banc&agrave;ries per tota la ciutat, en el cas de La Bordeta tamb&eacute; per allotjar fam&iacute;lies. &ldquo;Jo hi era el dia que van entrar&rdquo;, recorda la Llum, activista en molts moviments de la ciutat. Anys m&eacute;s tard ha tornat a l'edifici per habitar-lo. Va aconseguir la daci&oacute; en pagament del seu pis, per&ograve; no un lloguer social. Des de llavors havia ocupat en un altre edifici, sense la PAH. &ldquo;Com que no tens ingressos, l'administraci&oacute; no et d&oacute;na una alternativa&rdquo;, critica.
    </p><p class="article-text">
        El 2011 l'ocupaci&oacute; va acabar en&nbsp;<a href="https://directa.cat/indignades-de-sants-asseguren-que-desallotjament-de-ledifici-18-n-no-aturar%C3%A0-lluita-lhabitatge" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un desallotjament de matinada per part d'un enorme dispositiu policial.</a> Ara pesa sobre els ocupants una ordre de desallotjament que podria fer-se efectiva en els propers dies, per&ograve; que esperen que aquest cop tingui un final feli&ccedil;. Carlos Mac&iacute;as, portaveu de la PAH de Barcelona, explica que la propietat va demanar un desallotjament cautelar, que s'hauria d'haver decretat en pocs dies per&ograve; s'ordena quatre mesos m&eacute;s tard. A partir d'ara podrien rebre qualsevol dia una visita dels Mossos requerint-los abandonar l'edifici en set dies. A partir de llavors podrien desallotjar en qualsevol moment. La PAH confia, per&ograve;, en el suport popular i la intervenci&oacute; que puguin fer l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat davant els propietaris.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La Carmen, de 61 anys, ha arribat fa pocs dies al bloc i l'espanta la idea que la policia la tregui de casa. El seu marit, Rub&eacute;n, de 64 porta un mes habilitant el seu nou pis i els ve&iuml;ns ja diuen que &eacute;s el m&eacute;s &ldquo;apanyat&rdquo; de l'edifici. Quan va entrar la PAH, ja no hi quedaven ni cuines, ni aixetes, ni tasses de v&agrave;ter, i fins i tot alguna finestra s'havien emportat en els 8 anys que porta buit. &ldquo;Les tasses de v&agrave;ter les hem anat recollint del carrer&rdquo;, apunten els ve&iuml;ns, i el Rub&eacute;n s'ha passat el cap de setmana tallant l'aig&uuml;era m&eacute;s barata que va trobar per fer-la cabre al lloc que li pertoca. I no s&oacute;n les &uacute;niques dificultats. Durant els dos primers mesos les fam&iacute;lies al bloc no disposaven ni de llum ni d'aigua. &ldquo;Vam demanar a l'Ajuntament que intervingu&eacute;s per&ograve; no hi va haver manera&rdquo;, apunta Mac&iacute;as.
    </p><h3 class="article-text">Un cr&egrave;dit en mans de la Sareb</h3><p class="article-text">
        El portaveu de la PAH explica que la titularitat de l'edifici &eacute;s de la promotora Nyala 2006 SL, de la fam&iacute;lia Riera-Mars&agrave;, tot i que el cr&egrave;dit hipotecari de l'immoble, que puja als 5 milions d'euros, est&agrave; en mans de la Sareb &ndash;l'anomenat &ldquo;banc dolent&rdquo;&ndash;, que es quedaria el bloc en cas que volgu&eacute;s executar el cr&egrave;dit. &ldquo;La Sareb no executa el cr&egrave;dit per tenir una pantalla que la protegeixi&rdquo;, considera Mac&iacute;as, que afegeix que la promotora &ldquo;gaudeix d'uns beneficis que no estan a disposici&oacute; de les fam&iacute;lies&rdquo;. Si la Sareb fos la titular de l'edifici l'Administraci&oacute; li podria reclamar la cessi&oacute; d'aquests habitatges per a &uacute;s social, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Sareb-cedira-Generalitat-PAH-Sabadell_0_301320586.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com ja va passar a un bloc ocupat a Sabadell.</a>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Demanem a l'Ajuntament i a la Generalitat que negoci&iuml;n amb la Sareb, i de la Sareb no tenim resposta&rdquo;, explica Mac&iacute;as, que afegeix que quan la Sareb comunica que no &eacute;s la titular de l'edifici tampoc tenen m&eacute;s resposta de la Generalitat. El nou consistori de Barcelona ha demanat als jutjats un apla&ccedil;ament de dos mesos del desallotjament per tal que els serveis socials puguin buscar una soluci&oacute; per a les fam&iacute;lies.
    </p><p class="article-text">
        Al bloc hi viuen un total de set fam&iacute;lies, moltes d'elles amb menors. Algunes provenen de diversos desnonaments, altres ja havien estat ocupant despr&eacute;s de quedar-se al carrer. En el cas de la Carmen i el seu marit, provenien d'un edifici ocupat per l'Obra Social de la PAH a Ripollet. Durant dos anys la propiet&agrave;ria del pis a on vivien quan el seu marit es va quedar sense feina els va deixar viure sense pagar lloguer, per&ograve; finalment van haver d'abandonar-lo. Amb els 500 euros al mes que pot arribar a guanyar el seu marit no veuen una alternativa. &ldquo;Si al menys pogu&eacute;s treballar, per&ograve; tinc dues h&egrave;rnies de disc i dues vertebres aixafades&rdquo;, lamenta la Carmen als 61 anys. Al bloc de La Bordeta viu a la primera planta, per no haver d'afrontar gaire escales. Diu que s'adapta a qualsevol lloc, per&ograve; l'&uacute;ltim que vol &eacute;s veure's arrossegada fora de casa per la policia i la Llum s'encarrega de tranquil&middot;litzar-la.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[João França, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pah-reivindica-edifici-conforma-buit_1_2583299.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244210" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La PAH reivindica un edifici que es resisteix a quedar-se buit]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La PAH reivindica un edificio que se resiste a quedarse vacío]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pah-reivindica-edificio-resiste-quedarse_1_2582467.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Fachada del bloque de la Obra Social de la PAH en La Bordeta / ENRIC CATALÀ"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Siete familias afrontan una orden de desalojo en un edificio de la Obra Social de la PAH en Barcelona, que había sido ocupado por el 15-M en 2011</p><p class="subtitle">La Sareb no asume la titularidad del edificio, en manos de una promotora que le debe 5 millones de euros</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;S&oacute;lo queremos las casas que nos toman los bancos, no es ocupaci&oacute;n, es reciclar&rdquo;, dice una pintada en una puerta en la tercera planta del bloque ocupado por la PAH en el barrio de La Bordeta en el marco de su campa&ntilde;a de Obra Social para dar un techo a familias que no tienen otra alternativa. &ldquo;Ya estaba aqu&iacute; cuando entramos, pero nos iba perfecta&rdquo;, apunta Llum, una de las habitantes del edificio que ahora se preocupan por una orden de desalojo. Y es que este edificio lleva 8 a&ntilde;os vac&iacute;o, pero la PAH no es la primera que se esfuerza en darle vida.
    </p><p class="article-text">
        Todo apunta a que la inscripci&oacute;n con rotulador es de 2011. En noviembre de ese a&ntilde;o se ocup&oacute; el mismo edificio en el marco de las protestas del 15-M. Durante una semana de &ldquo;liberaciones generales&rdquo; ocuparon edificios vac&iacute;os de entidades bancarias por toda la ciudad, en el caso de La Bordeta tambi&eacute;n para alojar familias. &ldquo;Yo estaba el d&iacute;a que entraron&rdquo;, recuerda Llum, activista en muchos movimientos de la ciudad. A&ntilde;os m&aacute;s tarde volvi&oacute; al edificio para habitarlo. Consigui&oacute; la daci&oacute;n en pago de su piso, pero no un alquiler social. Desde entonces hab&iacute;a ocupado en otro edificio, sin la PAH. &ldquo;Como no tienes ingresos, la administraci&oacute;n no te da una alternativa&rdquo;, critica.
    </p><p class="article-text">
        En 2011 la ocupaci&oacute;n termin&oacute; en&nbsp;<a href="https://directa.cat/indignades-de-sants-asseguren-que-desallotjament-de-ledifici-18-n-no-aturar%C3%A0-lluita-lhabitatge" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un desalojo de madrugada por parte de un enorme dispositivo policial.</a> Ahora pesa sobre los ocupantes una orden de desalojo que podr&iacute;a hacerse efectiva en los pr&oacute;ximos d&iacute;as, pero que esperan que esta vez tenga un final feliz. Carlos Mac&iacute;as, portavoz de la PAH de Barcelona, explica que la propiedad pidi&oacute; un desalojo cautelar, que tendr&iacute;a que haberse decretado en pocos d&iacute;as pero se ordena cuatro meses m&aacute;s tarde. A partir de ahora podr&iacute;an recibir cualquier d&iacute;a una visita de los Mossos requiri&eacute;ndoles abandonar el edificio en siete d&iacute;as. A partir de entonces podr&iacute;an desalojar en cualquier momento. La PAH conf&iacute;a, sin embargo, en el apoyo popular y la intervenci&oacute;n que puedan hacer el Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat ante los propietarios.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b4c279a-e0a1-49b5-b4b4-1a6d4066f8a7_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Carmen, de 61 a&ntilde;os, ha llegado hace pocos d&iacute;as al bloque y le asusta la idea de que la polic&iacute;a la saque de casa. Su marido, Rub&eacute;n, de 64, lleva un mes habilitando su nuevo piso y los vecinos ya dicen que es el m&aacute;s &ldquo;apa&ntilde;ado&rdquo; del edificio. Cuando entr&oacute; la PAH, ya no quedaban ni cocinas, ni grifos, ni tazas de inodoro, e incluso se hab&iacute;an llevado&nbsp;alguna ventana en los 8 a&ntilde;os que lleva vac&iacute;o. &ldquo;Las tazas de inodoro las hemos ido recogiendo de la calle&rdquo;, apuntan los vecinos, y Rub&eacute;n ha pasado el fin de semana cortando el fregadero m&aacute;s barato que ha encontrado para hacerlo caber en el lugar que le corresponde. Y no son las &uacute;nicas dificultades. Durante los dos primeros meses las familias en el bloque no dispon&iacute;an ni de luz ni de agua. &ldquo;Pedimos al Ayuntamiento que interviniera pero no hubo manera&rdquo;, apunta Mac&iacute;as.
    </p><h3 class="article-text">Un cr&eacute;dito en manos de la Sareb</h3><p class="article-text">
        El portavoz de la PAH explica que la titularidad del edificio es de la promotora Nyala 2006 SL, de la familia Riera-Mars&aacute;, aunque el cr&eacute;dito hipotecario del inmueble, que asciende a 5 millones de euros, est&aacute; en manos de la Sareb -el llamado &ldquo;banco malo&rdquo;-, que se quedar&iacute;a el bloque en caso de que quisiera ejecutar el cr&eacute;dito. &ldquo;La Sareb no ejecuta el cr&eacute;dito para tener una pantalla que la proteja&rdquo;, considera Mac&iacute;as, que a&ntilde;ade que la promotora &ldquo;disfruta de unos beneficios que no est&aacute;n a disposici&oacute;n de las familias&rdquo;. Si la Sareb fuera la titular del edificio la Administraci&oacute;n le podr&iacute;a reclamar la cesi&oacute;n de estas viviendas para uso social, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Sareb-Generalitat-ocupados-PAH-Sabadell_0_301320650.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ya pas&oacute; en un bloque ocupado en Sabadell.</a>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98cacd52-ae0c-4700-a7f7-5a537791a253_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Pedimos al Ayuntamiento y a la Generalitat que negocien con la Sareb, y de la Sareb no tenemos respuesta&rdquo;, explica Mac&iacute;as, que a&ntilde;ade que cuando la Sareb comunica que no es la titular del edificio tampoco tienen m&aacute;s respuesta de la Generalitat. El nuevo consistorio de Barcelona ha pedido a los juzgados un aplazamiento de dos meses del desalojo para que los servicios sociales puedan buscar una soluci&oacute;n para las familias.
    </p><p class="article-text">
        En el bloque viven un total de siete familias, muchas de ellas con menores. Algunas provienen de varios desahucios, otras ya hab&iacute;an estado ocupando despu&eacute;s de quedarse en la calle. En el caso de Carmen y su marido, proven&iacute;an de un edificio ocupado por la Obra Social de la PAH en Ripollet. Durante dos a&ntilde;os la propietaria del piso donde viv&iacute;an cuando su marido se qued&oacute; sin trabajo les dej&oacute; vivir sin pagar alquiler, pero finalmente tuvieron que abandonarlo. Con los 500 euros al mes que puede llegar a ganar su marido no ven una alternativa. &ldquo;Si al menos pudiera trabajar, pero tengo dos hernias de disco y dos v&eacute;rtebras aplastadas&rdquo;, lamenta Carmen a los 61 a&ntilde;os. En el bloque de La Bordeta vive en la primera planta, para no tener que afrontar mucho escaleras. Dice que se adapta a cualquier lugar, pero lo &uacute;ltimo que quiere es verse arrastrada fuera de casa por la polic&iacute;a y Llum se encarga de tranquilizarla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/600358d2-91bf-4217-9028-1bf2934866bf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[João França, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pah-reivindica-edificio-resiste-quedarse_1_2582467.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2015 19:20:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244210" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La PAH reivindica un edificio que se resiste a quedarse vacío]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c280b20e-6850-4979-9f52-3ca8763fc2c8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El nuevo aire municipal impregna la concentración contra el CIE de Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/municipal-impregna-concentracion-cie-barcelona_1_2607959.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El nuevo aire municipal impregna la concentración contra el CIE de Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La manifestación por el cierre del CIE de la Zona Franca de Barcelona ha atraído dos millares de personas de diversas organizaciones políticas, vecinales y sociales</p><p class="subtitle">Medio equipo de gobierno barcelonés, encabezado por la alcaldesa Ada Colau, se ha mezclado con los manifestantes que reclaman que se cierre el centro de detención de extranjeros</p></div><p class="article-text">
        Unas dos mil personas han asistido a la concentraci&oacute;n para reclamar el cierre del Centro de Internamiento de Extranjeros de Barcelona que se ha realizado esta tarde frente al recinto, en la Zona Franca. La movilizaci&oacute;n se ha hecho en un tono festivo, ante la mirada de los mozos de escuadra desplegados en la entrada del CIE, pero sin presencia de polic&iacute;as municipales.
    </p><p class="article-text">
        El gobierno municipal, en cambio, ha sido ampliamente representado por la propia alcaldesa, Ada Colau, el primer teniente de alcalde, Gerardo Pisarelo, y varios concejales y miembros de Barcelona en Com&uacute;n. Tambi&eacute;n han participado diputados del Parlament de Catalunya como Oriol Amor&oacute;s (ERC), David Companyon (EUiA) o Isabel Vallet (CUP), la senadora Ester Capella (ERC), el eurodiputado de ICV Ernest Urtasun o el dirigente de Proceso Constituyente Arcadi Oliveres.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La alcaldesa, que se ha mezclado entre los manifestantes y no ha tomado la palabra en el acto p&uacute;blico, ha coincidido, en sus declaraciones a los periodistas, con los planteamientos de los convocantes: <em>Tanquem Els Cies</em>, Sos Racismo Catalunya y Migrastudium. Adem&aacute;s, se ha comprometido a hacer todo lo que est&eacute; en sus manos &ldquo;para que Barcelona sea una ciudad libre de Cie&rdquo; y que, mientras esto no sea posible, ofrecer&aacute; ayuda y apoyo jur&iacute;dico a los afectados y a sus familias.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n de esta tarde ha sido una mezcla de acto festivo y de denuncia. Lo ha presentado el periodista Carles Sol&agrave; y ha ido alternando parlamentos reivindicativos y actuaciones musicales. Han intervenido representantes de las tres entidades convocantes, de Stop Mare Mortum, Papeles para Todos, de asociaciones que han reclamado que se haga frente a la crisis humanitaria que se vive en Siria o a la represi&oacute;n en Egipto e inmigrantes que han sufrido los efectos de detenciones injustas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Merc&egrave; Duch, en nombre de la <em>Tanquem Els Cies</em> ha exigido que &ldquo;el Parlamento de Catalu&ntilde;a apruebe una resoluci&oacute;n pidiendo el cierre del de Barcelona antes de que acabe el mes de julio&rdquo;. Duch ha reclamado que &ldquo;ninguna persona est&eacute; por debajo de otra&rdquo; y ha acabado gritando uno de los lemas m&aacute;s escuchados esta tarde: &ldquo;Por verg&uuml;enza, por justicia, por dignidad, ya hemos abierto los ojos! Cerraremos el Cie&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El n&uacute;mero de personas detenidas en el recinto var&iacute;a en funci&oacute;n del ritmo de las deportaciones. Tiene capacidad para unos 220 internos y suele haber entre 40 y 80 diariamente. En 2013 pasaron por el Cie casi 1.400 inmigrantes. El a&ntilde;o pasado, esta cifra se redujo a 1.100. Las condiciones de vida en su interior han mejorado, gracias a la presi&oacute;n de las asociaciones de defensa de los derechos humanos, que ahora quieren dar un paso m&aacute;s all&aacute; y conseguir su cierre.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.eldiario.es/desalambre/Manifestacion-cierre-CIE-humano-ilegal_0_400710292.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En Madrid tambi&eacute;n se ha celebrado hoy un acto contra los centros de internamiento de extranjeros</a>&nbsp;que ha reunido a unas trescientas personas, que han marchado desde la plaza de Legan&eacute;s hasta la Puerta del Sol.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Siscu Baiges, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/municipal-impregna-concentracion-cie-barcelona_1_2607959.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2015 20:58:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244373" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244373" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El nuevo aire municipal impregna la concentración contra el CIE de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona,Inmigrantes,Derechos Humanos,Detenciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El nou aire municipal impregna la concentració contra el CIE de Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/municipal-impregna-concentracio-cie-barcelona_1_2607965.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El nou aire municipal impregna la concentració contra el CIE de Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La manifestació pel tancament del CIE de la Zona Franca de Barcelona ha atret dos milers de persones de diverses organitzacions polítiques, veïnals i socials</p><p class="subtitle">Mig equip de govern barceloní, encapçalat per l'alcaldessa Ada Colau, s'ha barrejat amb els manifestants que reclamen que es tanqui el centre de detenció d'estrangers</p></div><p class="article-text">
        Uns dos milers de persones han assistit a la concentraci&oacute; per reclamar el tancament del Centre d&rsquo;Internament d&rsquo;Estrangers de Barcelona que s&rsquo;ha realitzat aquesta tarda davant del recinte, a la Zona Franca. La mobilitzaci&oacute; s&rsquo;ha fet en un to festiu, davant la mirada dels mossos d&rsquo;esquadra desplegats a l&rsquo;entrada del CIE, per&ograve; sense cap pres&egrave;ncia de policies municipals.
    </p><p class="article-text">
        El govern municipal, en canvi, ha estat representat &agrave;mpliament amb la pres&egrave;ncia de la pr&ograve;pia alcaldessa, Ada Colau, el primer tinent d&rsquo;alcalde, Gerardo Pisarelo, i diversos regidors i membres de Barcelona en Com&uacute;. Tamb&eacute; hi ha participat diputats del Parlament de Catalunya com Oriol Amor&oacute;s (ERC), David Companyon (EUiA) o Isabel Vallet (CUP), la senadora Ester Capella (ERC), l&rsquo;eurodiputat d&rsquo;ICV Ernest Urtasun o el dirigent de Proc&eacute;s Constituent Arcadi Oliveres.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/163aafb6-a67c-4453-9ed3-99117f8f369c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;alcaldessa, que s&rsquo;ha barrejat entre els manifestants i no ha pres la paraula en l&rsquo;acte p&uacute;blic, ha coincidit, en les seves declaracions als periodistes, amb els plantejaments dels convocants: Tanquem Els Cies, Sos Racisme Catalunya i Migrastudium. A m&eacute;s, s&rsquo;ha comprom&egrave;s a fer tot el que estigui en les seves mans &ldquo;perqu&egrave; Barcelona sigui una ciutat lliure de Cie&rdquo; i que, mentre aix&ograve; no sigui possible, oferir&agrave; ajut i suport jur&iacute;dic als afectats i les seves fam&iacute;lies.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; d&rsquo;aquesta tarda ha estat una barreja d&rsquo;acte festiu i de den&uacute;ncia. L&rsquo;ha presentat el periodista Carles Sol&agrave; i ha anat alternant parlaments reivindicatius i actuacions musicals. Han intervingut representants de les tres entitats convocants, de Stop Mare Mortum, Papers per Tothom, d&rsquo;associacions que han demanat que es faci front a la crisi humanit&agrave;ria que es viu a S&iacute;ria o a la repressi&oacute; a l&rsquo;Egipte i immigrants que han patit els efectes de detencions injustes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b543a815-03c5-4fe4-8d4c-b0cfa4e1f096_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Merc&egrave; Duch, en nom de la plataforma Tanquem El Cies ha exigit que &ldquo;el Parlament de Catalunya aprovi una resoluci&oacute; demanant el tancament del de Barcelona abans que acabi el mes de juliol&rdquo;. Duch ha reclamat que &ldquo;cap persona estigui per sota de cap altra&rdquo; i ha acabat cridant un dels lemes m&eacute;s escoltats aquest vespre: &ldquo;Per vergonya, per just&iacute;cia, per dignitat, ja hem obert els ulls! Tancarem el Cie!&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El nombre de persones detingudes dins el recinte varia en funci&oacute; de les deportacions. T&eacute; capacitat per uns 220 interns i sol haver-n&rsquo;hi entre 40 i 80 di&agrave;riament. El 2013 van passar pel Cie quasi 1.400 immigrants. L&rsquo;any passat, aquesta xifra es va reduir a 1.100. Les condicions de vida al seu interior han millorat, gr&agrave;cies a la pressi&oacute; de les associacions de defensa dels drets humans, que ara volen fer un pas mes enll&agrave; i aconseguir el seu tancament.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.eldiario.es/desalambre/Manifestacion-cierre-CIE-humano-ilegal_0_400710292.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A Madrid tamb&eacute; s&rsquo;ha celebrat avui un acte contra els centres d&rsquo;internament d&rsquo;estrangers</a> que ha aplegat unes tres-centes persones, que han marxat des de la pla&ccedil;a de Legan&eacute;s fins la Puerta del Sol.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Siscu Baiges, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/municipal-impregna-concentracio-cie-barcelona_1_2607965.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2015 20:46:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244373" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244373" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El nou aire municipal impregna la concentració contra el CIE de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/164a2a25-1e80-4816-acf4-63953dafb446_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ada Colau,Barcelona,Immigració,Drets humans]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El drama de la vivienda arrastra problemas de salud a los hogares de centenares de familias]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/vivienda-conlleva-graves-peligros-salud_132_2610202.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f874edde-81b2-4a74-a0b6-c9bd320116ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El drama de la vivienda arrastra problemas de salud a los hogares de centenares de familias"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) y el Observatorio DESC han presentado el informe Emergencia Habitacional a Catalunya que alerta de los problemas de salud que conlleva una situación de crisis de vivienda.</p><p class="subtitle">"El 90% de las personas que no pueden hacer frente a su hipoteca están en riesgo de sufrir una trastorno mental".</p><p class="subtitle">"He llegado a pensar en el suicidio, pero miro a mis hijas y pienso: '¿dónde vas? ¿cómo dejarlas así?'"</p></div><p class="article-text">
        Paqu&iacute;ta Rivas es una vecina de 64 a&ntilde;os de Nou Barris que, sin haberlo imaginado, un d&iacute;a se encuentra que el banco le amenaza con echarla de su casa, un peque&ntilde;o piso de 50m2 donde vive desde muy joven. Su piso constaba como aval para la hipoteca que pidi&oacute; una de sus hijas, cuando con 35 a&ntilde;os decidi&oacute; emanciparse. Compr&oacute; un peque&ntilde;o apartamento, era fisioterapeuta y pod&iacute;a asumir sin problemas este coste. Cuando las cosas empeoraron por la crisis, acab&oacute; perdiendo el trabajo y se vio obligada a vender el piso y volver a casa de su madre. &ldquo;Pens&eacute; que era solo avalista, pero no, me hipotecaron el piso &iacute;ntegro, el afectado era este, mi piso&rdquo;, cuenta con frustraci&oacute;n Paquita Rivas a Catalunya Plural, que desde aquel momento, y fruto de esta situaci&oacute;n, sufre problemas de ansiedad, angustia e insomnio, y ha empeorado la depresi&oacute;n cr&oacute;nica que ya sufr&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Esta semana la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) y el Observatorio DESC han presentado el informe <em>Emergencia habitacional en Catalunya</em> que alerta de los problemas de salud que conlleva una situaci&oacute;n de crisis de vivienda. &ldquo;Dif&iacute;cilmente se podr&aacute; disfrutar de una vida saludable si existen problemas de humedad en casa o si la persona no puede afrontar el pago de la vivienda&rdquo;, esta es un de las primeras conclusiones de este estudio, que como explica a este diario Laia Pal&egrave;ncia, de la Agencia de Salut P&uacute;blica de Barcelona (ASPB) y responsable del informe, &ldquo;la salud no es una cosa individual, est&aacute; totalmente determinada por el entorno y la vivienda es un punto clave de este entorno&rdquo;. &ldquo;El 90% de las personas que no pueden hacer frente a su hipoteca est&aacute;n en riesgo de sufrir una trastorno mental&rdquo;, especifica. El informe tambi&eacute;n advierte de que las personas que viven en barrios especialmente afectados por los procesos de ejecuci&oacute;n hipotecaria, como es el caso de Nou Barris, presentan mayores tasas de hipertensi&oacute;n y enfermedades cardiacas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;He llegado a pensar en el suicidio, pero miro a mis hijas y pienso: '&iquest;d&oacute;nde vas? &iquest;c&oacute;mo dejarlas as&iacute;?'&rdquo; La que habla es <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/educacion/peso-llevar-pobreza-mochila_0_358365156.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yolanda Yeste, una vecina de Nou Barris,</a> madre de dos gemelas de 15 a&ntilde;os y una trabajadora nata. Era vigilante de seguridad en un hospital, hac&iacute;a jornadas de 12 horas nocturnas, y en 2008 decidi&oacute; comprar un piso. &ldquo;Cobraba m&aacute;s de 2.400 euros y pagaba 700 de alquiler, pens&eacute; que por 800 al mes pod&iacute;a comprar una casa&rdquo;. Pero fueron recort&aacute;ndole las horas y el sueldo y cada vez ten&iacute;a m&aacute;s dificultades para pagar la hipoteca a UCI, la entidad del grupo Santander con quien ten&iacute;a el pr&eacute;stamo. &ldquo;La deuda aument&oacute; en 2010 a 360.00 euros&rdquo;, explica a Catalunya Plural con mucha entereza. &ldquo;No me asust&eacute; por mi casa, no ten&iacute;a miedo por esto, sino por perder la casa de mis padres&rdquo;, que era la que hab&iacute;an puesto como aval. Vendi&oacute; la propiedad en 2010 y se mudaron a casa de sus padres. &ldquo;Vivimos en un infierno&rdquo;, cuenta, en un espacio de 50m2 con solo dos habitaciones y su madre en silla de ruedas. Ella duerme en la cama grande con su madre, sus dos hijas en una litera en una habitaci&oacute;n peque&ntilde;a y el padre de ella en una cama plegable en el comedor. Fruto de su situaci&oacute;n empez&oacute; a tener problemas psicol&oacute;gicos, que se manifestaron en el trabajo, cay&oacute; enferma y la acabaron echando en 2013, despu&eacute;s de 15 a&ntilde;os trabajando en la misma empresa. &ldquo;Me hicieron firmar la baja voluntaria, eso si, me arreglaron el paro&rdquo;, explica a este diario. &ldquo;He sufrido depresi&oacute;n, angustia, ansiedad&rdquo;, dice, y no solo ella, tambi&eacute;n sus hijas. Las profesoras la han avisado alguna vez de los ataques de ansiedad que sufren en el colegio, donde por surte, reciben ayuda del psicopedagogo del centro. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b75cbee-280d-4c1e-a9fd-378a0e77f7e7_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b75cbee-280d-4c1e-a9fd-378a0e77f7e7_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b75cbee-280d-4c1e-a9fd-378a0e77f7e7_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b75cbee-280d-4c1e-a9fd-378a0e77f7e7_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b75cbee-280d-4c1e-a9fd-378a0e77f7e7_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b75cbee-280d-4c1e-a9fd-378a0e77f7e7_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b75cbee-280d-4c1e-a9fd-378a0e77f7e7_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El incremento de ejecuciones hipotecarias va asociado a una disminuci&oacute;n de la salud mental y a un aumento de la frecuencia de suicidio&rdquo;. Es otra de las conclusiones del informe que explica la situaci&oacute;n de mujeres como Yolanda, o como Paquita. &ldquo;Tengo una minusval&iacute;a cr&oacute;nica por depresi&oacute;n y intentos de suicidio&rdquo; explica Paquita sin poder retener las l&aacute;grimas. Cuenta que su hija sufre repetidos ataques de ansiedad y las dos viven con mucha angustia e insomnio. &ldquo;Siempre pendiente del buz&oacute;n y pensando: 'Dios m&iacute;o que no me lleve la sorpresa'&rdquo;, dice. 
    </p><p class="article-text">
        Era 2013 cuando los burofax empezaron a llegar a casa de la familia Rivas anunciando que la deuda con Catalunya Caixa ascend&iacute;a a 153.000 euros. Su hija vendi&oacute; el piso por 65.000 euros, menos de lo que costaba cuando lo compr&oacute;, los ofreci&oacute; al banco, pero la entidad bancaria no estaba satisfecha. Rebajaron la deuda a 30.000 euros despu&eacute;s de que Paquita Rivas y la PAH negociaran y se quejaran d&iacute;a tras d&iacute;a. Eso si, 30.000 euros pero con un alquiler vitalicio, es decir, Paquita deber&iacute;a pagar un alquiler cada mes por vivir en su piso de toda la vida, ellas, Paquita y su hija, no aceptaron. Esta fue la oferta que le hizo Blackstone, el fondo buitre que se qued&oacute; con su deuda. Paquita Rivas, con 1.200 euros de pensi&oacute;n, 35 a&ntilde;os trabajados y con solo 50m2 de propiedad, teniendo que mantener a su hija mayor y a la mediana, que esta en el paro tambi&eacute;n, cuando el banco le dijo que era pagar la deuda o irse de su piso, contest&oacute;: &ldquo;&iquest;digame usted c&oacute;mo se lo pago?&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19c8e1d2-f5a0-4c3f-b1db-3b5d59a7fb43_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19c8e1d2-f5a0-4c3f-b1db-3b5d59a7fb43_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19c8e1d2-f5a0-4c3f-b1db-3b5d59a7fb43_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19c8e1d2-f5a0-4c3f-b1db-3b5d59a7fb43_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19c8e1d2-f5a0-4c3f-b1db-3b5d59a7fb43_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19c8e1d2-f5a0-4c3f-b1db-3b5d59a7fb43_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19c8e1d2-f5a0-4c3f-b1db-3b5d59a7fb43_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El informe se&ntilde;ala como principales problemas mentales fruto de esta emergencia habitacional la ansiedad, la depresi&oacute;n, el insomnio, los sentimientos paranoicos, la disfunci&oacute;n social, el miedo, el sentimiento de frustraci&oacute;n, la verg&uuml;enza o el sentimiento de fracaso. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el Observatori de Vulnerabilitat Social de Catalunya de Creu Roja un 68% de la personas atendidas confirm&oacute; que su situaci&oacute;n le provoca trastornos emocionales como tristeza o cansancio y un 20% afirm&oacute; que as&iacute; &ldquo;no vale la pena vivir&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Un an&aacute;lisis del Instituto Municipal de Investigaci&oacute;n M&eacute;dica de Barcelona y la Fundaci&oacute; Sant Joan de Deu establece que desde el 2007, con el inicio de la crisis, s&oacute;lo la mitad de los pacientes con trastornos como la depresi&oacute;n y, menos de un tercio de los que sufren ansiedad, han ido a los servicios sanitarios y de estos un 30% no ha recibido ning&uacute;n tipo de tratamiento. El resto, mayoritariamente, son tratados con medicaci&oacute;n en lugar de con terapias psicoterap&eacute;uticas o apoyo psicosocial, seg&uacute;n este estudio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Los datos</strong>
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) entre 2008 y 2014 en Catalunya se han realizado 54.520 desahucios, una cantidad muy por encima de otras comunidades, solo superada por la valenciana. Entre estos a&ntilde;os tambi&eacute;n hubo 115.000 procedimientos de ejecuci&oacute;n, muchos negociados y parados gracias a campa&ntilde;as como las que hace la PAH, y en las que Yolanda y Paquita participan ahora, yendo ellas mismas a parar desahucios o a acompa&ntilde;ar otros vecinos a negociar con el banco. 
    </p><p class="article-text">
        El informe tambi&eacute;n pone de contexto que el 60% de estos desahucios se ha llevado a cabo con personas en r&eacute;gimen de alquiler. Este informe denuncia que con un salario m&iacute;nimo de 650&euro; el precio medio del alquiler se encuentre en 600&euro;, un precio en muchos casos inasumible. Con todo, la balanza no cuadra, en Catalunya en 2011 seg&uacute;n el Institut Nacional d'Estad&iacute;stica, hab&iacute;a<strong> </strong>448.356 pisos vac&iacute;os, 100.000 en manos de entidades financieras, 80.000 de nueva construcci&oacute;n perdidos por la burbuja inmobiliaria y 270.000 de propiedades particulares.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ec8cf58-1db7-49a0-9798-43f7db5a3637_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ec8cf58-1db7-49a0-9798-43f7db5a3637_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ec8cf58-1db7-49a0-9798-43f7db5a3637_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ec8cf58-1db7-49a0-9798-43f7db5a3637_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ec8cf58-1db7-49a0-9798-43f7db5a3637_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ec8cf58-1db7-49a0-9798-43f7db5a3637_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ec8cf58-1db7-49a0-9798-43f7db5a3637_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;He formado un equipo con mis hijas, son ellas las que me dan la fuerza&rdquo;, explica Yolanda a Catalunya Plural, despu&eacute;s de a&ntilde;os de lucha. Gracias a esta fuerza Yolanda pele&oacute; junto con los compa&ntilde;eros de la PAH, que ahora considera parte de su familia, y consigui&oacute; un piso de alquiler social por 50 euros al mes, de la misma entidad, y pagar a plazos de 50 euros mensuales los 30.00 euros que quedan de deuda. Por su parte, Paquita, a pesar de todo, se muestra esperanzada: &ldquo;tengo mucha confianza en la plataforma, menos mal de ellos, conf&iacute;o en que peleando y peleando nos dejen tranquilos&rdquo;, a&ntilde;ade. Dos a&ntilde;os de luchas, con &ldquo;esta espada de Damocles encima&rdquo;, lo nombra ella. Dos ejemplos de como el drama de la vivienda afecta a la salud, pero dos ejemplos tambi&eacute;n de persistencia y lucha frente a la adversidad. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/vivienda-conlleva-graves-peligros-salud_132_2610202.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2015 18:33:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f874edde-81b2-4a74-a0b6-c9bd320116ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244211" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f874edde-81b2-4a74-a0b6-c9bd320116ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244211" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El drama de la vivienda arrastra problemas de salud a los hogares de centenares de familias]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f874edde-81b2-4a74-a0b6-c9bd320116ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
