<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Mireia Vehí]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/mireia_vehi/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Mireia Vehí]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/511811/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Fin de ciclo: fin del 15M]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/ciclo-15m_129_8481917.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5572ac2b-e122-4981-b735-41a845c20289_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Fin de ciclo: fin del 15M"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Crónica de la renovación del Tribunal Constitucional</p><p class="subtitle">El Congreso aprueba el polémico nombramiento de Enrique Arnaldo con once votos menos de los esperados</p></div><p class="article-text">
        Este jueves en el Congreso de los Diputados se ha votado la renovaci&oacute;n del Tribunal Constitucional, con los votos favorables del PSOE, PP y Podemos a una propuesta pactada en el despacho entre el PSOE y el PP.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y que el PSOE y el PP pacten los &oacute;rganos de la alta magistratura no es novedad. De hecho lo de hoy es antesala de la renovaci&oacute;n del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Y a pesar de que en las sesiones de control simulen ser gobierno y oposici&oacute;n para modificar las encuestas, cuando se trata del gobierno de los jueces todos van a una. Dos para ti y dos para m&iacute;. Y si uno est&aacute; vinculado a la FAES, a casos de corrupci&oacute;n varios, y a otra se la recusa en la G&uuml;rtel, yo tengo los m&iacute;os.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La novedad de hoy es Podemos. Y no porque sostengan una votaci&oacute;n complicada en la coalici&oacute;n &ndash;ha habido otras, como la inexistente subida de impuestos a las rentas altas o la bajada de impuestos a las el&eacute;ctricas. Hoy la noticia es que Podemos decide avalar un pacto de despachos en el Tribunal Constitucional. Hoy el fin del ciclo del 15M es una realidad tangible. La casta, la democracia secuestrada, y el gobierno de las togas han pasado a un plano discursivo. Ya no es condici&oacute;n necesaria para gobernar, ahora ya son discursos vagos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y es una mala noticia. Democr&aacute;tica. De izquierdas. E incluso independentista. Ya no queda nadie con m&aacute;s de 10 diputados en Espa&ntilde;a que est&eacute; por la democratizaci&oacute;n honesta de este Estado que vuelve a ser una mazmorra de derechos. Y da miedo. Mucho.&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La independencia se vuelve una cuesti&oacute;n de principio democr&aacute;tico, en un estado en el que se encarcela a gente por hacer refer&eacute;ndums y se salvan sistem&aacute;ticamente personajes de las altas esferas del estado de casos de corrupci&oacute;n, de malversaci&oacute;n de fondos, y que son devotos de la democracia militante de la extrema derecha.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Por qu&eacute; se avala un Tribunal Constitucional que hace d&eacute;cadas que torpedea cualquier atisbo de apertura democr&aacute;tica?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;En <a href="https://www.eldiario.es/politica/carlos-castresana-fiscal-derecho-viene-estrasburgo-bruselas_1_8449956.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una entrevista en elDiario.es</a> el Fiscal Carlos Castresana se preguntaba dos elementos claves para entender la tesis que expongo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;No podr&iacute;a el TC haber hecho una interpretaci&oacute;n garantista y de derechos de la ley de amnist&iacute;a del 1977 en vez de sellar las torturas del franquismo?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;No podr&iacute;a el TC haber hecho un puente constitucional entre la Constituci&oacute;n de 1931 y la de 1978?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En vez defender la doctrina de los derechos fundamentales, el Tribunal Constitucional se ha dedicado a anular leyes del Parlament de Catalunya de forma obsesiva, a dar por buena la ley mordaza y las devoluciones en caliente, o a permitir la prisi&oacute;n permanente revisable.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los discursos del PSOE en la c&aacute;mara han sido de responsabilidad de estado para la renovaci&oacute;n. Y los de Podemos de desbloquear la renovaci&oacute;n de los &oacute;rganos judiciales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iexcl;Ay del pa&iacute;s en el que la raz&oacute;n de estado es exclusivamente la del poder!&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iexcl;Ay del pa&iacute;s en el que los mandatos de orden se olvidan de los derechos fundamentales!&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ya lo dec&iacute;a Gil de Biedma: de todas las historias de la Historia la m&aacute;s triste es la de Espa&ntilde;a porque termina mal. Como si el hombre harto ya de luchar con sus demonios, quisiera terminar con esa historia de ese pa&iacute;s de todos los demonios.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y lo peor de todo, es que si este es el mejor gobierno posible para una Espa&ntilde;a de izquierdas, la extrema derecha tiene el camino despejado. La alternativa son ellos.&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Lamentablemente, hoy, el 15 M ha muerto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/ciclo-15m_129_8481917.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Nov 2021 08:50:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5572ac2b-e122-4981-b735-41a845c20289_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="5298162" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5572ac2b-e122-4981-b735-41a845c20289_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="5298162" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fin de ciclo: fin del 15M]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5572ac2b-e122-4981-b735-41a845c20289_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunal Constitucional,Congreso de los Diputados,CGPJ - Consejo General del Poder Judicial,Jueces,Enrique Arnaldo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Endesa, Foment del Treball y el diálogo con el gobierno español]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/endesa-foment-treball-dialogo-gobierno-espanol_129_8014801.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0cbe434c-1a6a-4b70-b11f-fc9f5967f138_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Endesa, Foment del Treball y el diálogo con el gobierno español"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es una telaraña de cargos, poder, beneficios y voluntades encontradas para mantener las cosas como están. Desde las territoriales hasta la distribución de la riqueza</p></div><p class="article-text">
        Mientras Pere Aragon&egrave;s y Pedro S&aacute;nchez se hacen una foto auspiciada por Foment del Treball y la Vanguardia, la factura de la luz vuelve a subir. Despu&eacute;s del &uacute;ltimo episodio en plena ola de fr&iacute;o &ndash; el pasado enero de temperaturas m&iacute;nimas la luz se encarec&iacute;a un 28% - ha entrado en vigor la nueva manera de calcular la factura. &iquest;Resultado? Ser&aacute; todav&iacute;a m&aacute;s cara.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y como con los indultos, que responden a la idea de que hace falta di&aacute;logo por las dos partes y van a acabar con la unilateralidad, aqu&iacute; las explicaciones oficiales sobre la factura de la luz: se modifica el precio por la descongesti&oacute;n de las l&iacute;neas y para favorecer el uso de horarios alternativos. La saturaci&oacute;n de uso de las l&iacute;neas se explica haciendo una comparativa con los atascos en carretera en las horas puntas y la necesidad de poder escalonar los viajes &ndash; &iexcl;como si la gente pudiera elegir a qu&eacute; hora salir de trabajar y coger el coche! -, y as&iacute; se evita tener que hacer obras en las l&iacute;neas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Conclusi&oacute;n, que la ciudadan&iacute;a vuelve a asumir los costes, a pesar que Endesa haya ganado beneficios por valor de m&aacute;s de 1.300 millones de euros &iexcl;en el 2020! Y a pesar de que organismos como la Comisi&oacute;n Nacional del Mercado de Valores y la Comisi&oacute;n Nacional del Mercado y la Competencia han sido fruto de la voluntad de generar control externo de los mercados energ&eacute;ticos y de los precios, la retah&iacute;la de nombres, empresas y cargos del mercado energ&eacute;tico forman la m&aacute;xima expresi&oacute;n del oligopolio y las puertas giratorias. Solo en el caso de ENDESA los nombres que han formado parte del Consejo de Administraci&oacute;n ilustran la ecuaci&oacute;n: Luis de Guindos (PP); Elena Salgado (PSOE); Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar (PP); Manuel Pizarro (PP); P&iacute;o Cabanillas Alonso (PP); Rodolfo Mart&iacute;n Villa (PP); David Mad&iacute; Cenizo (CDC); Miquel Roca (CDC).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Son los salones del poder, los mismos que han aplaudido la foto de S&aacute;nchez con Aragon&egrave;s y las declaraciones de Junqueras. Los mismos que en 2017 se pusieron del lado de los m&aacute;s fuertes. Y no os imagin&eacute;is un entramado conspiranoico. Es una telara&ntilde;a de cargos, poder, beneficios y voluntades encontradas para mantener las cosas como est&aacute;n. Desde las territoriales hasta la distribuci&oacute;n de la riqueza. De hecho, ENDESA se privatiza en los 80, a manos del gobierno de Felipe Gonz&aacute;lez y con el mantra de la eficiencia del sector privado. &Eacute;l acaba siendo consejero de Gas Natural hasta 2015, y la energ&iacute;a pasa a ser un bien de mercado que no controla ni el flamante Ministro de Consumo del Gobierno m&aacute;s progresista de la historia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En plena crisis clim&aacute;tica recuperar la propiedad p&uacute;blica de la energ&iacute;a es fundamental, por salud democr&aacute;tica. Y en plena crisis territorial, una pol&iacute;tica democr&aacute;tica tiene que traducirse en un refer&eacute;ndum de autodeterminaci&oacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El est&aacute;ndar democr&aacute;tico depende de la distribuci&oacute;n o la acumulaci&oacute;n de poder, as&iacute; como de la capacidad de colectivizar las decisiones. Sacarlas de los despachos y los palacios. Que hable la gente. De energ&iacute;a, de soberan&iacute;a nacional, de monarqu&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Y para eso har&aacute; falta forzar al gobierno espa&ntilde;ol con agenda propia, desbordarlo para que ceda a desenmara&ntilde;ar los privilegios de tantos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hay otra manera de vivir, y debe ser el motor de la construcci&oacute;n de un pa&iacute;s para su gente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/endesa-foment-treball-dialogo-gobierno-espanol_129_8014801.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 09 Jun 2021 04:00:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0cbe434c-1a6a-4b70-b11f-fc9f5967f138_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1531752" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0cbe434c-1a6a-4b70-b11f-fc9f5967f138_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1531752" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Endesa, Foment del Treball y el diálogo con el gobierno español]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0cbe434c-1a6a-4b70-b11f-fc9f5967f138_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las palabras de guerra no tapan la pobreza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/palabras-guerra-tapan-pobreza_129_1224218.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3e490246-2faf-4037-b60e-db9674091e41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las palabras de guerra no tapan la pobreza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"De todos los miedos, la peor pesadilla es que no seamos capaces de imaginarnos en comunidad y de conjugarnos en futuro", escribe la diputada de la CUP Mireia Vehí</p></div><p class="article-text">
        <strong>Acto primero: esto no es una guerra</strong>
    </p><p class="article-text">
        Escrib&iacute;a Montse Santolino en&nbsp;<a href="https://directa.cat/asimptomatica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Directa</a>&nbsp;&ldquo;ni esto es una guerra ni nosotros somos sus soldados&rdquo;, y nosotras, en el pleno del pasado mi&eacute;rcoles, nos declar&aacute;bamos insumisas a la l&oacute;gica del terror. Rebeldes al relato del miedo que escupen cada ma&ntilde;ana los televisores cuando aparecen los militares. Y es que si en vez de un virus, el COVID-19 es un enemigo, las personas que lo padecen son portadoras del mal. Y pasamos de verlas como cuerpos vulnerables a cuidar, a que formen parte de una rueda infinita de enemigos. De da&ntilde;os colaterales inevitables. Y de muerte, siempre mucha muerte, agraviada por recortes en sanidad que quedan ocultos tras el humo del combate.
    </p><p class="article-text">
        Pero afortunadamente esto no es una guerra, a pesar de que la batalla cotidiana contra el capital se haga cada d&iacute;a m&aacute;s &aacute;spera. Esto es un virus que se lleva vidas y, con esa sencillez que desprenden los momentos trascendentes de la existencia, pone al descubierto lo que desde 2008 era una evidencia para el sentido com&uacute;n del sur del Mediterr&aacute;neo: que las necesidades de las corporaciones no son las de la vida de las comunidades.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Acto segundo: el capital&nbsp;no cierra los domingos</strong><a href="https://rafaelpoch.com/2020/03/21/el-imperio-y-el-capital-no-cierran-en-domingo/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no cierra los domingos</a>
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;bado 28 de marzo. Horas despu&eacute;s del paseo militar matutino, el presidente anunciaba el cierre productivo. 15 d&iacute;as de parada de la actividad productiva no esencial, a pesar de que en la letra peque&ntilde;a no se haya querido ofender demasiado a los gigantes del Ibex, no sea que se molesten, y se obliga a la gente sencilla a devolver horas a posteriori, a continuar siendo despedida &ndash; los despidos por COVID-19 se consideran improcedentes, no nulos -, y a m&aacute;s noches en vela pensando en c&oacute;mo pagar el alquiler o las deudas con el banco.
    </p><p class="article-text">
        Y como si de una canci&oacute;n repetitiva se tratara, S&aacute;nchez volv&iacute;a a usar palabras de combate: sacrificio, resistencia y moral de victoria. 
    </p><p class="article-text">
        Como si con palabras de guerra se pudiera tapar la pobreza.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Acto tercero: los militares no nos van a salvar la vida</strong>
    </p><p class="article-text">
        Parece una evidencia, pero habr&aacute; que repetirlo hasta que los se&ntilde;ores dejen de pasearse por los televisores: los militares no nos van a salvar la vida, las armas no curan, y las guerras solo dejan v&iacute;ctimas. Y en las guerras de estos tiempos, pobreza, deuda y multas.
    </p><p class="article-text">
        Preguntamos tambi&eacute;n en el pasado pleno a Marlaska si de las m&aacute;s de 150.000 denuncias hechas p&uacute;blicas por el Ministerio del Interior, ten&iacute;an una proporci&oacute;n con relaci&oacute;n a las pruebas del COVID-19 hechas a la poblaci&oacute;n. No hubo respuesta, pero mientras la espera a las pruebas sigue, tambi&eacute;n se prolongan las multas y las escenas de uniformados. Igual se piensan que con estad&iacute;sticas de multas y detenciones se podr&aacute; tapar tanto dolor.
    </p><p class="article-text">
        Y en la genealog&iacute;a pol&iacute;tica de un estado sin memoria que ha hecho hist&oacute;ricamente del orden p&uacute;blico una mordaza de las libertades nos deber&iacute;a poner en alerta la ret&oacute;rica de guerra, las multas y las detenciones. Corremos el peligro de acostumbrarnos a una idea vac&iacute;a de unidad, que defiende una raz&oacute;n de estado carente de derechos. La pol&iacute;tica del terror s&oacute;lo alberga miedo, que se propaga a la misma velocidad que el virus, y que ahoga cualquier posibilidad de construir aquello que s&iacute; que nos va a salvar: el bien com&uacute;n, el apoyo mutuo, el sabernos pueblo(s).
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ep&iacute;logo: construir esperanza</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hannah Arendt reflexiona sobre el uso del miedo en los reg&iacute;menes totalitarios, y escribe sobre el peligro de la soledad organizada porque &ldquo;amenaza a asolar al mundo tal como nosotros lo conocemos &ndash; un mundo que en todas partes parece haber llegado a un final &ndash; antes de que un nuevo comienzo surja de ese final y tenga tiempo de afirmarse por s&iacute; mismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Y Rendueles, en el art&iacute;culo&nbsp;<a href="https://elpais.com/elpais/2020/03/27/opinion/1585301613_468266.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La tormenta perfecta para el autoritarismo</a> alerta que &ldquo;las inmensas conmociones econ&oacute;micas que va a desencadenar la pandemia del coronavirus son un escenario perfecto para una extrema derecha capaz de conjugar un programa econ&oacute;mico posneoliberal con una gesti&oacute;n inteligente del rencor social y el miedo colectivo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Y de todos los miedos, del miedo que emana del televisor cada vez que se pasean los uniformados, la peor pesadilla es que no seamos capaces de imaginarnos en comunidad y de conjugarnos en futuro. Y ante la incertidumbre de los d&iacute;as que vendr&aacute;n, y sin saber del cierto si los militares van a retirarse una vez acabe todo o ya se quedar&aacute;n por si hay huelgas y protestas, la &uacute;nica certeza es la que seamos capaces de construir: la esperanza del com&uacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La esperanza debe ser el eje central del mundo que estamos viendo cambiar y que habr&aacute; que sostener.
    </p><p class="article-text">
        Una esperanza que nos permita politizar el dolor; se&ntilde;alar responsables; conquistar libertades y derechos colectivos; defender la raz&oacute;n democr&aacute;tica de la econom&iacute;a como principio fundamental de la &eacute;tica del bien com&uacute;n; se&ntilde;alar a un estado que s&oacute;lo entiende de olvido forzado y de represi&oacute;n por medio del orden p&uacute;blico; y construir la alternativa democr&aacute;tica desde abajo y desde la izquierda, con la fuerza de sabernos pueblos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/palabras-guerra-tapan-pobreza_129_1224218.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2020 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3e490246-2faf-4037-b60e-db9674091e41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="691546" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3e490246-2faf-4037-b60e-db9674091e41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="691546" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las palabras de guerra no tapan la pobreza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3e490246-2faf-4037-b60e-db9674091e41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Algunos apuntes sobre la Renta Garantizada de Ciudadanía]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/apuntes-renta-garantizada-ciudadania_132_3380396.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Algunos apuntes sobre la Renta Garantizada de Ciudadanía"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Hay acuerdo, tenemos Renta Garantizada de Ciudadanía</p></div><p class="article-text">
        Escrib&iacute;a meses atr&aacute;s que la Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a es imprescindible. Y citando a Josep Manel Busqueta, la ubicaba en una l&oacute;gica de resistencia en nuestra geograf&iacute;a rota por la crisis. Pero ya entonces alertaba de la necesidad de construir mecanismos de redistribuci&oacute;n de la renta y de la justicia social que tengan la capacidad de revertir la miseria. Miseria de las de siempre, y riqueza del IBEX 35 que aumenta beneficios a ritmo mete&oacute;rico.
    </p><p class="article-text">
        Y por fin tenemos acuerdo. Celebrado con fuegos artificiales. Y nos alegramos. Y queremos felicitar a la Comisi&oacute;n promotora por su esfuerzo y paciencia. De hecho, desde el primer momento en que la Comisi&oacute;n Promotora de la ILP se puso a trabajar, hemos estado ah&iacute; y les hemos apoyado. Y no ser&aacute; distinto a partir de ahora. Apoyaremos la Renda Garantizada de Ciudadan&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de ello, es de responsabilidad pol&iacute;tica explicar la otra cara de un pacto aireado a los cuatro vientos con foto incluida. Y la primera evidencia, que no por obvia podemos evitar de mencionar, el actual acuerdo de RGC ni es el mejor de los acuerdos posibles, ni supondr&aacute; un cambio sustancial en la situaci&oacute;n de pobreza de tantas y tantas familias. Y no es una cr&iacute;tica desde la atalaya sino una lectura de la RGC desde la tenacidad &ndash; gen&eacute;tica desde la izquierda anticapitalista &ndash; de querer hacer pol&iacute;tica que resuelva las causas de la desigualdad y que no se centre en los s&iacute;ntomas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Luces y sombras</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si vamos al acuerdo y a la futura Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a en Catalunya, en primer lugar, ser&aacute; de base familiar. S&oacute;lo se podr&aacute; cobrar en los casos en que no hayan ingresos procedentes del mercado laboral &ndash; excepto en aquellas familias mono(p/m)arentales con hijos a cargo -. La matriz familiar puede parecer un tema t&eacute;cnico, pero refuerza la desigualdad de g&eacute;nero en el seno de la familia, en el sentido que no supone un mecanismo de empoderamiento de las much&iacute;simas mujeres porque no tiene en cuenta la construcci&oacute;n patriarcal de la mayor&iacute;a de familias. Seguramente muchos m&aacute;s hombres que mujeres ser&aacute;n los cobradores de la RGC y las mujeres administrar&aacute;n la prestaci&oacute;n. De gestionar el sueldo del breadwinner al de la prestaci&oacute;n de la RGC. Nada nuevo en el horizonte.
    </p><p class="article-text">
        En segundo lugar, ser&aacute; de condici&oacute;n subjetiva &ndash; no condicionada &ndash; i constar&aacute; de dos tramos, el segundo vinculado a la inserci&oacute;n laboral y de obligado cumplimiento. Se entiende este segundo tramo como prestaci&oacute;n complementaria -150&euro; - pero se computa como parte de la prestaci&oacute;n total. O sea, si no se cumple el plan de inserci&oacute;n con &eacute;xito &ndash; partiendo de un esquema ficticio de un mercado laboral con capacidad de ofrecer trabajo de calidad &ndash; se retirar&aacute;n los 150&euro;. Pero en el caso en que se siga el plan de inserci&oacute;n y se rechace una sola oferta de trabajo considerada <em>adecuada</em> se pierde la totalidad de la prestaci&oacute;n &ndash; aun cuando sea a tiempo parcial y suponga menos ingresos que la propia RGC -. Conociendo c&oacute;mo funciona el mercado laboral, y la diversidad de las ofertas de trabajo que me vienen a la mente bajo el adjetivo de <em>adecuadas</em>, parece m&aacute;s que nada una manera de recordar a las personas que si no tienen trabajo es por qu&eacute; no quieren.
    </p><p class="article-text">
        En tercer lugar, no ser&aacute; universal &ndash;s&oacute;lo ser&aacute; para aquellas familias sin ingresos &ndash; i funcionar&aacute; con el IRSC &ndash; Indicador de Renta de Suficiencia de Catalunya &ndash; como referente para el importe de la prestaci&oacute;n. Este indicador se cre&oacute; en el a&ntilde;o 2006 pero permanece congelado desde el a&ntilde;o 2010 en 664&euro; - &iquest;es que alguien cree que dicha cantidad es suficiente, tal y como est&aacute; el coste de la vida, como renta de suficiencia? -. De 664&euro; (al mes) para una sola persona, que se estira hasta un importe de 1.208&euro; (a partir del a&ntilde;o 2020) para aquellas familias con 5 miembros o m&aacute;s. Y aunque esta prestaci&oacute;n es superior a la ya moribunda Renda M&iacute;nima de Inserci&oacute;n, es de sentido com&uacute;n que la supervivencia de una familia con 5 miembros con 1.200&euro; al mes es complicada. Y esto se vincula con una de las inc&oacute;gnitas del acuerdo de la semana pasada, y es que no est&aacute; explicitada la complementariedad y la compactaci&oacute;n con las otras prestaciones de la Generalitat. Esperaremos.
    </p><p class="article-text">
        En cuarto lugar, se deber&aacute; acreditar, para aquellas familias migradas, una permanencia m&iacute;nima, continuada y efectiva de 24 meses de residencia legal en Catalunya. El acuerdo dice, literalmente, que en caso de que se haya producido un &ldquo;efecto llamada&rdquo; &ndash; que se deber&iacute;a constatar con un incremento m&iacute;nimo del 10% de nuevas solicitudes de RGC de recientes censados en Catalunya &ndash; se podr&aacute; ampliar el requisito de la residencia previa hasta un total de 36 meses. Este punto es escandaloso por qu&eacute; restringe, literalmente, el derecho de las personas de otros or&iacute;genes seg&uacute;n la vigente ley de extranjer&iacute;a, profundamente racista y clasista. Si buena parte de las personas m&aacute;s pobres de nuestro pa&iacute;s son de or&iacute;genes diversos, se deber&iacute;an realizar pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que asuman que cuando se trata de pobreza, el origen y la clase se cruzan, pero en ning&uacute;n caso se pueden restringir los pocos mecanismos existentes en la lucha contra la pobreza.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Cuando la centralidad pol&iacute;tica es liberal </strong>
    </p><p class="article-text">
        Ya lo ven, la RGC es mejor que la actual RMI, seguramente supondr&aacute; un respiro para las familias m&aacute;s asfixiadas por la pobreza, pero no supondr&aacute; ning&uacute;n cambio sustancial en la cartograf&iacute;a de las desigualdades.
    </p><p class="article-text">
        El tablero de juego es mucho m&aacute;s complejo. La centralidad pol&iacute;tica se ubica en un <em>frame</em> ideol&oacute;gico liberal, que parte de la base que la pobreza o es end&eacute;mica y es necesario alimentar-la con caridad &ndash; ya sea mediante prestaciones p&uacute;blicas o servicios de toda &iacute;ndole que cubran las necesidades b&aacute;sicas -, o que est&aacute; relacionada con la capacidad individual <em>de hacerse a uno mismo</em> &ndash; y se traduce, en el &aacute;mbito de las pol&iacute;ticas de ocupaci&oacute;n, en iniciativas fomentadas en la ocupabilidad -. Y toda aquella estrategia o propuesta que se salga del marco del liberalismo econ&oacute;mico, es ridiculizada y pocas veces considerada.
    </p><p class="article-text">
        Y en este mismo <em>frame</em> liberal es donde se reduce toda la actuaci&oacute;n de una prestaci&oacute;n como la RGC &ndash; en la l&oacute;gica de que la pobreza es end&eacute;mica y que los ciudadanos se hacen a s&iacute; mismos -. En un contexto como el actual, aparte de mecanismos de redistribuci&oacute;n fiscal, se hace imprescindible aumentar de manera sustancial el salario m&iacute;nimo y, teniendo en cuenta que vamos hacia un escenario donde no van a haber suficientes puestos de trabajo para todas, se deben implementar pol&iacute;ticas para avanzar hacia el reparto del trabajo mediante la reducci&oacute;n de la jornada laboral &ndash; u otras &ndash; que tambi&eacute;n permitan una mejora en la calidad de vida.
    </p><p class="article-text">
        Para la CUP-CC la RGC es una renta de m&iacute;nimos, pero es una medida que, si quiere tener alg&uacute;n tipo de impacto, tiene que ir acompa&ntilde;ada de otros cambios. Pol&iacute;ticas valientes, orientadas a la reproducci&oacute;n de la vida poniendo puertas al capital.
    </p><p class="article-text">
        Pol&iacute;ticas orientadas a la igualdad, la dignidad i el derecho a una vida digna de ser vivida, como objetivo pol&iacute;tico &ndash; aunque no de votos -. Para la CUP-CC la propuesta, en materia de renta, que mejor responde a estos valores es la Renta B&aacute;sica Universal, unipersonal y sin necesidad de estar vinculada a la inserci&oacute;n laboral.
    </p><p class="article-text">
        Nuestra lucha por el mundo que llevamos en nuestros corazones no cabe en los adoquines donde debajo se escond&iacute;a la playa. Pasa por hacer, paso a paso y a distancia corta, todo aquello que podamos para mejorar las condiciones materiales de las personas ahora y aqu&iacute;, pero sin olvidar la mirada larga, aquella que decididamente quiere construir contando con todas las personas que viven en nuestro peque&ntilde;o pa&iacute;s. Y siempre, desde la profunda convicci&oacute;n que la miseria mata sue&ntilde;os y vidas, y que ni es una fatalidad, ni es ajena a la gesti&oacute;n pol&iacute;tica. Se puede hacer distinto, y se puede hacer desde el camino que nos lleve a la igualdad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/apuntes-renta-garantizada-ciudadania_132_3380396.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 May 2017 06:35:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243424" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243424" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Algunos apuntes sobre la Renta Garantizada de Ciudadanía]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Renta Garantizada de Ciudadanía,Renta básica]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alguns apunts sobre la Renda Garantida de Ciutadania]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/renda-garantida-de-ciutadania_132_3380403.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Alguns apunts sobre la Renda Garantida de Ciutadania"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Hi ha acord, tenim Renda Garantida de Ciutadania</p></div><p class="article-text">
        Escrivia mesos enrere que la Renda Garantida de Ciutadania &eacute;s imprescindible. I citant a Josep Manel Busqueta, l&rsquo;ubicava en una l&ograve;gica de resist&egrave;ncia a la nostra geografia trencada per la crisi. Per&ograve; ja llavors alertava de la necessitat, per qu&egrave; ens hi va la vida, de construir mecanismes de redistribuci&oacute; de la renda i de just&iacute;cia social que tinguin la capacitat de capgirar la mis&egrave;ria. Mis&egrave;ria de les de sempre, i riquesa de l&rsquo;IBEX 35 que augmenta beneficis a ritmes mete&ograve;rics.
    </p><p class="article-text">
        I per fi hi ha hagut acord. Celebrat amb focs artificials. I ens n&rsquo;alegrem. I volem felicitar a la Comissi&oacute; Promotora per l&rsquo;esfor&ccedil; i la paci&egrave;ncia. De fet, des del primer moment en qu&egrave; la Comissi&oacute; Promotora de la ILP es va posar a treballar, hi hem sigut i els hi hem fet costat. I ara no ser&agrave; diferent. Donarem suport a la Renda Garantida de Ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, &eacute;s de responsabilitat pol&iacute;tica explicar l&rsquo;altra cara d&rsquo;un pacte esbombat als quatre vents amb foto inclosa. I la primera evid&egrave;ncia, que no per &ograve;bvia ha sigut esmentada, &eacute;s que l&rsquo;actual acord de la RGC ni &eacute;s el millor dels acords possibles, ni suposar&agrave; un canvi substancial en la situaci&oacute; de pobresa de tantes i tantes fam&iacute;lies a casa nostra. I no &eacute;s una cr&iacute;tica des de l&rsquo;atalaia sin&oacute; una lectura de la RGC des de la tenacitat &ndash; gen&egrave;tica de les esquerres anticapitalistes &ndash; de voler fer pol&iacute;tica que no sigui de s&iacute;mptomes sin&oacute; que resolgui les causes de la desigualtat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Llums i ombres </strong>
    </p><p class="article-text">
        Anem a l&rsquo;acord i a la futura Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya. En primer lloc la RGC ser&agrave; de base familiar. Nom&eacute;s podr&agrave; ser cobrada en aquells casos on no hi hagin ingressos provinents del mercat laboral - excepte aquelles fam&iacute;lies mono(p/m)arentals amb fills -. La matriu familiar pot semblar un tema t&egrave;cnic, per&ograve; refor&ccedil;a la desigualtat de g&egrave;nere en el s&iacute; de la fam&iacute;lia, en el sentit que no suposa un mecanisme d&rsquo;empoderament de les dones perqu&egrave; no t&eacute; en compte la construcci&oacute; patriarcal de la majoria fam&iacute;lies. Segurament, molts m&eacute;s homes que dones seran els cobradors de la RGC i les dones administraran la prestaci&oacute; en el s&iacute; de la fam&iacute;lia. De gestionar el sou del breadwinner al de la prestaci&oacute; de la RGC. Res nou a l&rsquo;horitz&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En segon lloc ser&agrave; de condici&oacute; subjectiva &ndash; no condicionada &ndash; i constar&agrave; de dos trams, el segon vinculat a la inserci&oacute; laboral i d&rsquo;obligat compliment. El segon tram se l&rsquo;ent&eacute;n com a prestaci&oacute; complement&agrave;ria &ndash; 150 &euro; - per&ograve; es compta com a part de la prestaci&oacute; total. &Eacute;s a dir, si no s&rsquo;acompleix el pla d&rsquo;inserci&oacute; amb &egrave;xit &ndash; partint d&rsquo;un esquema fictici d&rsquo;un mercat laboral amb capacitat d&rsquo;oferir feines de qualitat &ndash; es retiren els 150 &euro;. Per&ograve; en cas que se segueixi el pla d&rsquo;inserci&oacute; i es rebutgi una sola feina considerada adequada es perd la totalitat de la prestaci&oacute; - encara que sigui a temps parcial i que suposi menys ingressos que la mateixa RGC -. Sabent com funciona el mercat laboral, i la diversitat de feines que em venen al cap sota l&rsquo;adjectiu d&rsquo;adequades, sembla m&eacute;s aviat una manera de recordar a la gent que si no t&eacute; feina, &eacute;s perqu&egrave; no vol.
    </p><p class="article-text">
        En tercer lloc no ser&agrave; universal &ndash; obvi si nom&eacute;s ser&agrave; per aquelles fam&iacute;lies sense ingressos &ndash; i funcionar&agrave; amb l&rsquo;IRSC &ndash; l&rsquo;Indicador de Renda Sufici&egrave;ncia de Catalunya &ndash; com a referent per a la prestaci&oacute;. L&rsquo;indicador es crea el 2006 per&ograve; est&agrave; congelat des de l&rsquo;any 2010 a 664 &euro; - a alg&uacute; se li escapa que aquesta quantitat pot funcionar, tal com est&agrave; la vida com a quantitat de sufici&egrave;ncia? -. De 664 &euro; (al mes) per a una sola persona, s&rsquo;allarga fins a una prestaci&oacute; final de 1.208 &euro; (any 2020) per aquelles fam&iacute;lies amb 5 membres. I aquesta prestaci&oacute; &eacute;s superior a la ja moribunda Renda M&iacute;nima d&rsquo;Inserci&oacute;, per&ograve; &eacute;s de sentit com&uacute; que la superviv&egrave;ncia d&rsquo;una fam&iacute;lia de 5 persones amb 1.200 &euro; &eacute;s complicada. I aix&ograve; es vincula amb una de les inc&ograve;gnites de l&rsquo;acord de la setmana passada, i &eacute;s que no est&agrave; enllestida quina ser&agrave; la complementarietat i la compactaci&oacute; amb les altres prestacions de la Generalitat. Esperem.
    </p><p class="article-text">
        En quart lloc caldr&agrave; acreditar, per aquelles fam&iacute;lies migrades, una perman&egrave;ncia m&iacute;nima, continuada i efectiva de 24 mesos de resid&egrave;ncia legal a Catalunya. Diu l&rsquo;acord, literalment, en cas que s&rsquo;hagi produ&iuml;t un &ldquo;efecte crida&rdquo; -que s'haur&agrave; de constatar amb un increment de com a m&iacute;nim un 10% de noves sol&middot;licituds de RGC de recents censats a Catalunya- es podr&agrave; ampliar el requisit de la resid&egrave;ncia pr&egrave;via fins a un total de 36 mesos. Aquest punt &eacute;s escandal&oacute;s perqu&egrave; restringeix, literalment, el dret a les persones d&rsquo;altres or&iacute;gens segons l&rsquo;acompliment de la Llei d&rsquo;estrangeria, profundament racista i classista. Si bona part de les persones m&eacute;s pobres del nostre pa&iacute;s s&oacute;n d&rsquo;or&iacute;gens diversos, caldr&agrave; elaborar pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que assumeixin que quan es tracta de pobresa l&rsquo;origen i la classe es creuen, per&ograve; en cap cas restringir els pocs mecanismes contra la pobresa que s&rsquo;administren a casa nostra.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quan la centralitat pol&iacute;tica &eacute;s liberal</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ja ho veuen, la RGC &eacute;s millor que l&rsquo;actual RMI, segurament suposar&agrave; respirs a fam&iacute;lies fins ara molt ofegades per la pobresa, per&ograve; no suposar&agrave; cap canvi substancial en la cartografia de les desigualtats.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat tot, aquesta no &eacute;s la m&uacute;sica que sona. La centralitat pol&iacute;tica s&rsquo;ubica en el frame ideol&ograve;gic liberal, que parteix de la base que la pobresa o b&eacute; &eacute;s end&egrave;mica i cal alimentar-la amb caritat &ndash; ja sigui via prestacions p&uacute;bliques o via serveis de tota &iacute;ndole que cobreixin necessitats -, o b&eacute; est&agrave; relacionada amb la capacitat individual de fer-se a un mateix/a &ndash; i es tradueix en el cas de les pol&iacute;tiques d&rsquo;ocupaci&oacute; en iniciatives fonamentades amb l'ocupabilitat -. I tot all&ograve; que se surti d&rsquo;estrat&egrave;gia possible en el s&iacute; del marc liberal, &eacute;s ridiculitzat i no considerat.
    </p><p class="article-text">
        I el mateix frame liberal &eacute;s el que redueix tota actuaci&oacute; a una prestaci&oacute; com la RGC &ndash; en la l&ograve;gica que la pobresa &eacute;s end&egrave;mica i que els ciutadans es fan a si mateixos -. En un context com l'actual, a part de mecanismes de redistribuci&oacute; fiscals, cal augmentar de manera substancial el salari m&iacute;nim i, tenint en compte que anem cap a una situaci&oacute; on no es generaran prou llocs de treball per a totes les treballadores, cal fer pol&iacute;tiques cap al repartiment de la feina mitjan&ccedil;ant la reducci&oacute; de la jornada laboral - o altres - que permetin tamb&eacute; una millora en la qualitat de vida.
    </p><p class="article-text">
        Per la CUP-CC la RGC &eacute;s de m&iacute;nims, per&ograve; &eacute;s una mesura que, si vol tenir algun tipus d&rsquo;impacte, ha d&rsquo;anar acompanyada de canvis en altres &agrave;mbits. Pol&iacute;tiques valentes, orientades a la reproducci&oacute; de la vida posant portes al capital.
    </p><p class="article-text">
        Pol&iacute;tiques orientades a la igualtat, la dignitat i el dret a la vida digne de ser viscuda, com a objectius pol&iacute;tics - encara que no sempre donin vots -. Per la CUP-CC la proposta, en mat&egrave;ria de renda, que millor respon a aquests valors &eacute;s la Renda B&agrave;sica Universal, unipersonal i sense necessitat d&rsquo;estar vinculada a la inserci&oacute; laboral.
    </p><p class="article-text">
        La nostra lluita pel m&oacute;n que portem al cor no hi cap a les llambordes on a sota s&rsquo;hi amagava la platja. Passa per a fer, pas a pas i a dist&agrave;ncia curta, tot all&ograve; que podem i tenim marge per a millorar les condicions materials de les persones ara i aqu&iacute;, per&ograve; sense oblidar la mirada llarga, aquella que decididament vol construir comptant amb totes les persones que viuen a casa nostra. I tot, des de la profunda convicci&oacute; que la mis&egrave;ria mata somnis i vides, i que ni &eacute;s una fatalitat, ni &eacute;s aliena a la gesti&oacute; pol&iacute;tica. Es pot fer diferent, i es pot fer des del cam&iacute; que porta a la igualtat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/renda-garantida-de-ciutadania_132_3380403.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 May 2017 06:29:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243424" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243424" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Alguns apunts sobre la Renda Garantida de Ciutadania]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Renda Garantida de Ciutadania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Renda Garantida de Ciutadania: criticar, resistir, construir]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/renda-ciutadana-garantida-criticar-construir_132_3512485.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Renda Garantida de Ciutadania: criticar, resistir, construir"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Renda Garantida de Ciutadania no soluciona la desigualtat, però suposa un pal·liatiu a les condicions materials d’existència de la gent a Catalunya</p></div><p class="article-text">
        Josep Manel Busqueta escriu a <em>L&rsquo;Hora dels Voltors</em> que per sortir de la crisi cal conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir.
    </p><p class="article-text">
        Criticar &eacute;s r&agrave;pid. Catalunya, quart trimestre del 2016, taxa d&rsquo;atur juvenil 32,28%.&nbsp; Darrer informe del S&iacute;ndic de Greuges sobre malnutrici&oacute; infantil d&rsquo;agost del 2016: 50.000 casos de malnutrici&oacute; i 750 casos de desnutrici&oacute;. Taxa de risc de pobresa en el treball de l&rsquo;any 2015: 11,2 %. Benefici de l&rsquo;Ibex35 l&rsquo;any 2016: 30.000 M&euro; (increment 68% envers 2015). Dibuix esfere&iuml;dor.
    </p><p class="article-text">
        Her&egrave;ncia de retallades que han acompanyat les pol&iacute;tiques d&rsquo;austeritat, conseq&uuml;&egrave;ncies d&rsquo;una economia afogada per deutes aliens, xifres d&rsquo;un model de societat on el mercat &eacute;s l&rsquo;amo i senyor de les vides de la gent. I la pobresa com a rostre d&rsquo;una societat trencada per la crisi. I un marc auton&ograve;mic que no permet subvertir topalls de d&egrave;ficit que marca una Troika vestida de negre, m&eacute;s preocupada pels beneficis de les corporacions que per la mis&egrave;ria. I no vols caldo? Doncs dues tasses: aprovaci&oacute; del CETA i encara menys sobirania popular i m&eacute;s marge pel capital financer.
    </p><p class="article-text">
        Resistir es complica m&eacute;s. Per&ograve; hi ha esperan&ccedil;a(es). La ILP de&nbsp;Renda Garantida de Ciutadania impulsada per 121.000 persones n&rsquo;&eacute;s una pista i aposta per la transfer&egrave;ncia redistributiva a favor dels sectors m&eacute;s empobrits. Tot i aix&ograve;, de la proposta inicial de la Comissi&oacute; Promotora al que s&rsquo;est&agrave; negociant actualment al Parlament hi ha un abisme.
    </p><p class="article-text">
        De la idea inicial d&rsquo;una renda incondicional per a totes les persones regularitzades que estiguin sota el llindar de la pobresa, de matriu individual i d&rsquo;aplicaci&oacute; immediata; a un model de dos trams vinculat a la inserci&oacute; laboral que penalitza si no es troba feina en una societat amb atur estructural; amb un per&iacute;ode de transitorietat d&rsquo;uns tres anys m&iacute;nim; de matriu familiar i amb un sistema de proporcionalitat per persones a c&agrave;rrec. I tot i la difer&egrave;ncia amb la proposta inicial, la tenacitat d&rsquo;una Comissi&oacute; Promotora que treballa incansablement per aconseguir algun resultat que pugui anomenar-se&nbsp;Renda Garantida de Ciutadania sota un esquema de precarietat i exclusi&oacute; cronificada.
    </p><p class="article-text">
        I en discussi&oacute; amb el govern dos esculls complexes per a un acord amb la Comissi&oacute; Promotora: la complementarietat amb les rendes del treball i la transitorietat en l&rsquo;aplicaci&oacute;. En clau de complementarietat, la tesi del govern &eacute;s que si la Renda &eacute;s complement&agrave;ria a les rendes del treball que estan per sota del llindar de la pobresa, l&rsquo;erari p&uacute;blic assumir&agrave; part del sou que hauria d&rsquo;anar a c&agrave;rrec de les empreses contribuint a la perpetuaci&oacute; de la precarietat laboral. En canvi, si no &eacute;s complement&agrave;ria, &eacute;s un mecanisme de defensa del treball digne i de millora de les condicions laborals.
    </p><p class="article-text">
        Un atzucac complexe. Per la Comissi&oacute; Promotora una Renda Garantida de Ciutadania sense complementarietat suposa que la gent haur&agrave; de rec&oacute;rrer a l&rsquo;economia informal per a poder cobrar la Renda &ndash;664 &euro; al mes&ndash; i sobreviure alhora.
    </p><p class="article-text">
        I la complementarietat &eacute;s, certament, una forma amagada de subvencionar el treball precari. Per&ograve; les taxes d&rsquo;atur, un mercat laboral altament precaritzat i l&rsquo;infinit ex&egrave;rcit de reserva de part del nostre pa&iacute;s petit &ndash;dones i joves al capdavant&ndash; fan que l&rsquo;equaci&oacute; no es pugui valorar de manera a&iuml;llada. CCOO presentava un estudi el setembre passat on alertava del fenomen de treballar per continuar sent pobre i posava rostre a l&rsquo;11,2% de taxa de pobresa en el treball: a Catalunya hi ha 343.500 persones que cobren un salari que no supera els 9.667 &euro; &ndash;xifra que exclou l&rsquo;ex&egrave;rcit d&rsquo;invisibles.
    </p><p class="article-text">
        Assumir la complementarietat de la Renda &eacute;s una proposta de m&iacute;nims. Per&ograve; la situaci&oacute; &eacute;s l&iacute;mit i la pobresa, tal com exposava un dels darrers estudis de la revista m&egrave;dica <em>The Lancet</em>, &eacute;s factor de morbiditat i de mortalitat prematura arreu del m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En clau de transitorietat la tesi del govern &eacute;s econ&ograve;mica: el govern no pot assumir la implementaci&oacute; de la&nbsp;Renda Garantida de Ciutadania amb tant poc temps ni (vol) comprometre pressupostos futurs. Per&ograve; la pobresa no pot esperar a que una economia endeutada, obsedida pel creixement il&middot;limitat i dinamitzada per la cultura de la cobd&iacute;cia, prioritzi a les persones.
    </p><p class="article-text">
        La&nbsp;Renda Garantida de Ciutadania no soluciona la desigualtat, per&ograve; suposa un pal&middot;liatiu a les condicions materials d&rsquo;exist&egrave;ncia de la gent a Catalunya. I per a plantar batalla a la desigualtat cal anar bastant m&eacute;s enll&agrave; de la complementarietat i ubicar-nos en un debat de model. Comencem a conjugar el verb construir.
    </p><p class="article-text">
        Renda B&agrave;sica de les Iguals. Socialitzaci&oacute; de la riquesa produ&iuml;da col&middot;lectivament i segrestada a mans d&rsquo;unes poques. La vella proclama de sostre, pa i treball dels zapatistes que torna en forma de marxes de la dignitat. I la dignitat &eacute;s motor de resist&egrave;ncia i ha de ser un element fonamental del projecte pol&iacute;tic a construir: la Rep&uacute;blica de les Iguals.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/renda-ciutadana-garantida-criticar-construir_132_3512485.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Mar 2017 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243424" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243424" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Renda Garantida de Ciutadania: criticar, resistir, construir]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Renda Garantida de Ciutadania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Renta Garantizada de Ciudadanía: criticar, resistir, construir]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/renda-ciudadana-garantizada-criticar-construir_132_3512476.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Renta Garantizada de Ciudadanía: criticar, resistir, construir"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Renta Garantizada de Ciudadanía no soluciona la desigualdad, pero supone un paliativo a las condiciones materiales de existencia de la gente en Catalunya</p></div><p class="article-text">
        Josep Manel Busqueta escribe en <em>L&rsquo;Hora dels Voltors</em> que para salir de la crisis hace falta conjugar tres verbos: criticar, resistir y construir.
    </p><p class="article-text">
        Criticar es r&aacute;pido. Catalunya, cuarto trimestre del 2016, tasa de paro juvenil: 32,28%. &Uacute;ltimo informe del S&iacute;ndic de Greuges sobre malnutrici&oacute;n infantil de agosto del 2016: 50.000 casos de malnutrici&oacute;n y 750 casos de desnutrici&oacute;n. Tasa de riesgo de pobreza en el trabajo del a&ntilde;o 2015: 11,2%. Beneficio del Ibex 35 del a&ntilde;o 2016: 30.000M&euro; (incremento del 68% en relaci&oacute;n al 2015). Dibujo aterrador.
    </p><p class="article-text">
        Herencia de los recortes que han acompa&ntilde;ado las pol&iacute;ticas de austeridad, consecuencias de una econom&iacute;a ahogada por deudas ajenas, cifras de un modelo de sociedad donde el mercado es el due&ntilde;o de las vidas de la gente. Y la pobreza como rostro de una sociedad rota por la crisis. Y un marco auton&oacute;mico que no permite subvertir l&iacute;mites de d&eacute;ficit que marca una Troika vestida de negro, m&aacute;s preocupada por los beneficios de las corporaciones que por la miseria. &iquest;Y no quieres caldo? Pues dos tazas: aprobaci&oacute;n del CETA y todav&iacute;a menos soberan&iacute;a popular y m&aacute;s margen a favor del capital financiero.
    </p><p class="article-text">
        Resistir se complica m&aacute;s. Pero hay esperanza(s). La ILP de la&nbsp;Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a impulsada por 121.000 personas es una pista en este sentido y apuesta por la transferencia redistributiva a favor de los sectores m&aacute;s empobrecidos. Pero de la propuesta inicial de la Comisi&oacute;n Promotora a la que se est&aacute; negociando actualmente en el Parlament hay un abismo.
    </p><p class="article-text">
        De la idea inicial de una renda incondicional para todas las personas regularizadas que est&eacute;n bajo el umbral de la pobreza, de matriz individual y de aplicaci&oacute;n inmediata; a un modelo de dos tramos vinculados a la inserci&oacute;n laboral que penaliza si no se encuentra trabajo en una sociedad con paro estructural, con un per&iacute;odo de transitoriedad de unos tres a&ntilde;os m&iacute;nimo, de matriz familiar y con un sistema de proporcionalidad seg&uacute;n personas a cargo. Y a pesar de la diferencia con la propuesta inicial, la tenacidad de una Comisi&oacute;n Promotora que trabaja incansablemente para conseguir alg&uacute;n resultado que pueda llamarse Renda Ciudadana Garantizada bajo un esquema de precariedad y exclusi&oacute;n cronificada.
    </p><p class="article-text">
        Y en discusi&oacute;n con el gobierno dos obst&aacute;culos complejos para un acuerdo con la Comisi&oacute;n Promotora: la complementariedad con las rentas del trabajo y la transitoriedad en la aplicaci&oacute;n. En clave de complementariedad, la tesis del gobierno es que si la Renta es complementaria a las rentas del trabajo que est&aacute;n por debajo del umbral de la pobreza, el erario p&uacute;blico asumir&aacute; parte del sueldo que deber&iacute;a ir a cargo de las empresas contribuyendo a la perpetuaci&oacute;n de la precariedad laboral. Por otro lado, si no es complementaria, es un mecanismo de defensa del trabajo digno y de mejora de las condiciones laborales.
    </p><p class="article-text">
        Un callej&oacute;n sin salida. Para la Comisi&oacute;n Promotora una Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a sin complementariedad supone que la gente deber&aacute; recorrer a la econom&iacute;a informal para poder cobrar la Renta &ndash;664 &euro; al mes&ndash; y sobrevivir a la vez. CCOO presentaba un estudio el setiembre pasado donde alertaba del fen&oacute;meno de trabajar para continuar siendo pobre y pon&iacute;a rostro al 11,2% de la tasa de pobreza en el trabajo: en Catalunya hay 343.500 personas que cobran un salario anual que no supera los 9.667&euro; &ndash;cifra que excluye el ej&eacute;rcito de invisibles.
    </p><p class="article-text">
        Y la complementariedad es, sin duda, una forma escondida de subvencionar el trabajo precario. Pero las tasas de paro, un mercado laboral altamente precarizado y el infinito ej&eacute;rcito de reserva de parte de nuestro peque&ntilde;o pa&iacute;s &ndash;mujeres y j&oacute;venes a la cabeza&ndash; hacen que la ecuaci&oacute;n no se pueda valorar de manera aislada.
    </p><p class="article-text">
        Asumir la complementariedad de la renta es una propuesta de m&iacute;nimos. Pero la situaci&oacute;n es l&iacute;mite y la pobreza, tal como expon&iacute;a uno de los &uacute;ltimos estudios de la revista m&eacute;dica <em>The Lancet, </em>es factor de morbilidad y mortalidad prematura en todo el mundo.
    </p><p class="article-text">
        En clave de transitoriedad la tesis del gobierno es econ&oacute;mica: el gobierno no puede (quiere) asumir la implementaci&oacute;n de la Renda Ciudadana Garantizada con tan poco tiempo y comprometer presupuestos futuros. Pero la pobreza no puede esperar en una econom&iacute;a endeudada, asediada por el crecimiento ilimitado y dinamitada por la cultura de la codicia, priorice a las personas.
    </p><p class="article-text">
        La Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a no soluciona la desigualdad, pero supone un paliativo a las condiciones materiales de existencia de la gente en Catalunya. Y para plantar batalla a la desigualdad hace falta ir bastante m&aacute;s all&aacute; de la complementariedad y ubicarnos en un debate de modelo. Empecemos a conjugar el verbo construir.
    </p><p class="article-text">
        Renda B&aacute;sica de las Iguales. Socializaci&oacute;n de la riqueza producida colectivamente y secuestrada a manos de unas pocas. La vieja proclama de techo, pan y trabajo de los zapatistas que vuelve en forma de marchas de la dignidad. Y la dignidad es el motor de la resistencia y debe ser un elemento fundamental del proyecto pol&iacute;tico a construir: la Rep&uacute;blica de las iguales.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/renda-ciudadana-garantizada-criticar-construir_132_3512476.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Mar 2017 16:58:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243424" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243424" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Renta Garantizada de Ciudadanía: criticar, resistir, construir]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/66d55406-fd76-48fb-b1a5-aab66c50bbaf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Renta básica,Renta Garantizada de Ciudadanía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Circuit tancat: aïllament a presó]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/circuit-tancat-aillament-preso_132_3536772.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Circuit tancat: aïllament a presó"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’aïllament no pot ser un tractament. Tal com s’està donant a les presons catalanes no respecta els principis fonamentals del sistema penitenciari: garantia de drets humans i lògica de reinserció</p></div><p class="article-text">
        A la Circular 5/2001 que estableix el Programa marc de tractament als Departaments Especials de R&egrave;gim Tancat (DERT) de les presons catalanes, l&rsquo;a&iuml;llament s&rsquo;exposa com un tractament especialitzat que en cap cas pot ser aplicat com un c&agrave;stig.
    </p><p class="article-text">
        Des de principis d&rsquo;any al Parlament de Catalunya, i arran d&rsquo;una compareixen&ccedil;a de la Coordinadora Catalana per la Prevenci&oacute; de la Tortura a la Comissi&oacute; de Just&iacute;cia, s&rsquo;ha creat un grup de treball amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;analitzar a fons els Departaments Especials de R&egrave;gim Tancat a Catalunya. I la tesi que aflora amb for&ccedil;a sessi&oacute; rere sessi&oacute; &eacute;s l&rsquo;evid&egrave;ncia que l&rsquo;a&iuml;llament no pot ser considerat un tractament.
    </p><p class="article-text">
        Contradicci&oacute; servida.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Garanties de Drets Fonamentals: Sobre les regles Mandela i els tipus d&rsquo;a&iuml;llament</strong>
    </p><p class="article-text">
        Les Regles Mandela sostenen que l&rsquo;a&iuml;llament prolongat m&eacute;s enll&agrave; dels 15 dies pot suposar conseq&uuml;&egrave;ncies psicol&ograve;giques greus. &Eacute;s per aix&ograve; que aquests principis fonamentals de la garantia dels Drets Humans a pres&oacute; la consideren una pr&agrave;ctica que, quan excedeix un temps superior a les dues setmanes, pot ser cruel, inhumana i degradant.
    </p><p class="article-text">
        Remei Bona &ndash; jutgessa de vigil&agrave;ncia penitenci&agrave;ria acabada de jubilar &ndash; exposa al grup de treball les modalitats d&rsquo;a&iuml;llament que es donen a Catalunya: per un costat com a mesura de sanci&oacute; amb un m&agrave;xim de 42 dies revisable; per altre costat com a &ldquo;a&iuml;llament provisional&rdquo;, mesura que s&rsquo;aplica com a sanci&oacute; prolongada i que no compta amb un m&agrave;xim de dies establert &ndash; amb casos flagrants de mesos i mesos d&rsquo;a&iuml;llament -; i, finalment, com a tractament individualitzat de primer grau regit pels articles 93 i 94 del Reglament penitenciari - estades de tres a sis mesos, amb seguiment psicol&ograve;gic i algunes activitats, fins a 6 hores de pati i revisable cada 3 mesos -. Compareixen&ccedil;a compartida amb l<a href="http://diarisanitat.cat/els-interns-en-regim-daillament-es-queixen-de-la-manca-dassistencia-en-salut-mental/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a Doctora Olga Casado</a>. &Eacute;s un document clarificador del que s&oacute;n les realitats penitenci&agrave;ries nostrades.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s evident que cap de les modalitats contempla els 15 dies com a per&iacute;ode m&agrave;xim. I per a justificar-ho, els compareixents representants dels principals sindicats de funcionaris de presons argumenten que el principi de les Regles Mandela nom&eacute;s s&rsquo;hauria d&rsquo;aplicar a l&rsquo;a&iuml;llament ent&egrave;s com a sanci&oacute; per un comportament que contrav&eacute; el reglament. No es consideren la resta de modalitats que contempla el primer grau com a mesures d&rsquo;a&iuml;llament.
    </p><p class="article-text">
        Aquest argument s&rsquo;esfondra r&agrave;pidament. El psiquiatra Pau P&eacute;rez sost&eacute; en seu parlament&agrave;ria que la difer&egrave;ncia entre hores de pati o entre una activitat i una altra no modifica, a grans trets, les conseq&uuml;&egrave;ncies psicol&ograve;giques que pot patir la persona presa. Ho corrobora la Coordinadora Catalana per la Prevenci&oacute; de la Tortura. Entre dues i sis hores de pati, dues o quatre hores d&rsquo;activitat, o entre 22 hores, 18 o 16 a una cel&middot;la sol/a no suposen una difer&egrave;ncia substancial per a la salut mental.
    </p><p class="article-text">
        I aquesta no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica contradicci&oacute; severa amb la garantia de drets fonamentals. La mateixa magistrada Bona exposa que els DERT s&oacute;n, paradoxalment, aquells espais on &eacute;s m&eacute;s senzilla la vulneraci&oacute; de drets de les persones internes. Raons d&rsquo;opacitat, manca de c&agrave;meres, registres constants, &uacute;s de la for&ccedil;a per part dels funcionaris i dificultat del pres/a de denunciar-ho. Exposa la dist&agrave;ncia entre el reglament penitenciari i la realitat a les presons, i alerta de la poca capacitat que tenen els jutjats de vigil&agrave;ncia penitenci&agrave;ria de fiscalitzar la quotidianitat de la privaci&oacute; de llibertat i, especialment, de l&rsquo;a&iuml;llament.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Circuit tancat: salut mental</strong>
    </p><p class="article-text">
        El principi de les Regles Mandela, que assenyala l&rsquo;a&iuml;llament m&eacute;s enll&agrave; dels 15 dies com una pr&agrave;ctica cruel, inhumana i degradant, es basa en la tesi que &eacute;s una pr&agrave;ctica que despersonalitza, que pot fomentar quadres d&rsquo;angoixa, depressi&oacute;, d&rsquo;agressivitat i, fins i tot, de paranoia. Els dos metges que han comparegut al Grup de Treball ho han deixat clar. Els quadres es repeteixen persona rere persona i els efectes poden sorgir temps despr&eacute;s d&rsquo;haver patit l&rsquo;a&iuml;llament.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve; i malgrat la clarivid&egrave;ncia amb qu&egrave; P&eacute;rez exposa que no hi ha difer&egrave;ncia substancial entre l&rsquo;a&iuml;llament com a sanci&oacute; i el primer grau, per la legislaci&oacute; penitenci&agrave;ria el primer grau s&rsquo;ent&eacute;n com a tractament perqu&egrave; hi ha Programes Individualitzats de Tractament. Per&ograve; la realitat sempre supera la ficci&oacute;. No hi ha recursos suficients per a tots els DERT catalans, no hi ha prou psic&ograve;logues ni educadores. Ho exposen al grup de treball la Coordinadora Catalana per la prevenci&oacute; de la Tortura i la Magistrada Remei Bona, fartes de veure DERT sense intervenci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; encara hi ha m&eacute;s. La manca de recursos a les presons fa que moltes de les persones que acaben en r&egrave;gim d&rsquo;a&iuml;llament tinguin quadres de salut mental que requereixen de tractament psiqui&agrave;tric. I com que la majoria de trastorns no es detecten perqu&egrave; els ex&agrave;mens psicol&ograve;gics previs a l&rsquo;entrada a pres&oacute; no tenen en compte, per exemple, un dels quadres m&eacute;s freq&uuml;ents &ndash; sobretot entre les dones recluses - com el Trastorn L&iacute;mit de Personalitat (TLP), la majoria de casos que haurien de ser tractats com a temes de salut mental s&rsquo;aborden des d&rsquo;una l&ograve;gica disciplin&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Paradoxa. Una pr&agrave;ctica que fomenta quadres psicol&ograve;gics inestables &eacute;s el principal dest&iacute; de les persones amb m&eacute;s problemes de salut mental. Un circuit tancat que torna a contradir la tesi de l&rsquo;a&iuml;llament com a tractament per a la reinserci&oacute; social: l&rsquo;a&iuml;llament genera conflicte, no el desactiva.
    </p><p class="article-text">
        I tant la Magistrada Remei Bona com la Presidenta de la Secci&oacute; de Dret Penitenciari de l&rsquo;Il&middot;lustre Col&middot;legi d&rsquo;Advocats de Barcelona coincideixen en exposar que la majoria de persones que comencen la condemna amb primer grau, l&rsquo;acaben en aquesta mateixa classificaci&oacute;. I la ra&oacute; &eacute;s evident: el cicle del conflicte i de la viol&egrave;ncia es multiplica exponencialment en situaci&oacute; d&rsquo;a&iuml;llament.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Canviem l&rsquo;enfoc, canviem el debat</strong>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;evident frac&agrave;s de l&rsquo;a&iuml;llament com a tractament ens pot portar a enfocar el debat des d&rsquo;una perspectiva fatalista que es pregunti qu&egrave; es fa amb aquelles persones preses altament perilloses, i que no s&rsquo;adapten als r&egrave;gims de segon i tercer grau previstos per a la poblaci&oacute; reclusa general.
    </p><p class="article-text">
        A aquest argument, ja exposat al grup de treball i amb un rerefons evident de &ldquo;no hi ha alternatives&rdquo;, cal contraposar-hi la idea que les mancances del sistema penitenciari no poden justificar la utilitzaci&oacute; de m&egrave;todes que, tal com s&rsquo;apliquen, s&oacute;n considerats cruels, inhumans i degradants per la legislaci&oacute; internacional en mat&egrave;ria de drets humans.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s urgent abordar el debat que fa anys que sobrevola el sistema penitenciari a Catalunya. No s&rsquo;est&agrave; treballant en clau de desenvolupar un model integral basat en les solucions penals alternatives que rebaixin el nombre de persones preses. No s&rsquo;est&agrave; assumint com a horitz&oacute; un model de just&iacute;cia restaurativa que (re)enfoqui la gesti&oacute; col&middot;lectiva del delicte. No es projecten models basats en la reparaci&oacute; del dany. Hi ha massa c&agrave;stig en un model que es descriu a s&iacute; mateix en l&ograve;gica de reinserci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El debat pren aleshores uns altres matisos. &Eacute;s evident que el conflicte no &eacute;s si l&rsquo;a&iuml;llament &eacute;s v&agrave;lid com a tractament o no ho &eacute;s. Una pr&agrave;ctica que s&rsquo;evidencia com a vulneradora de drets no pot ser considerada un tractament. El debat &eacute;s com superem aspectes caducs i propis de models punitius per pensar en par&agrave;metres de just&iacute;cia restaurativa.
    </p><p class="article-text">
        Que caiguin els murs de totes les presons se sent de fons. Per&ograve; la realitat &eacute;s obstinadament complexa i la q&uuml;esti&oacute; t&eacute; molt&iacute;ssims punts de fuga. De moment, i sense gaires solucions, l&rsquo;evid&egrave;ncia sovint oblidada &eacute;s que les preses s&oacute;n persones amb drets fonamentals i que &eacute;s intolerable la seva vulneraci&oacute; constant. Des de l&rsquo;a&iuml;llament fins a la negativa del dret a sufragi.
    </p><p class="article-text">
        En el tema que avui ens ocupa &eacute;s la clarivid&egrave;ncia que l&rsquo;a&iuml;llament no pot ser un tractament. De moment, i com a soluci&oacute; de m&iacute;nims, que s&rsquo;acompleixin les Regles Mandela i que cap sanci&oacute; d&rsquo;a&iuml;llament pugui sobrepassar els 15 dies.
    </p><p class="article-text">
        Possibilisme contradictori. L&rsquo;evid&egrave;ncia d&rsquo;una societat que viu a ulls clucs de la realitat penitenci&agrave;ria. I acabar d&rsquo;escriure aquestes l&iacute;nies amb aquella sensaci&oacute; a l&rsquo;est&oacute;mac que d&rsquo;aqu&iacute; a uns anys mirarem enrere i ens en farem creus del que hem estat capaces de tolerar darrere els murs de les presons.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/circuit-tancat-aillament-preso_132_3536772.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Mar 2017 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243467" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243467" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Circuit tancat: aïllament a presó]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Parlament de Catalunya]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Circuito cerrado: aislamiento en prisión]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/circuito-cerrado-aislamiento-prision_132_3536757.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Circuito cerrado: aislamiento en prisión"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El aislamiento no puede ser un tratamiento. Tal y como se está dando en las cárceles catalanas no respeta los principios fundamentales del sistema penitenciario: garantía de derechos humanos y lógica de reinserción</p></div><p class="article-text">
        En la Circular 5/2001 que establece el Programa marco de tratamiento a los Departamentos Especiales de R&eacute;gimen Cerrado de las prisiones catalanas &ndash;conocido como DERT&ndash;, el aislamiento se expone como un tratamiento especializado que en ning&uacute;n caso puede ser aplicado como un castigo.
    </p><p class="article-text">
        Desde principios de a&ntilde;o en el Parlament de Catalunya, y a ra&iacute;z de una comparecencia de la Coordinadora Catalana para la Prevenci&oacute;n de la Tortura en la Comisi&oacute;n de Justicia, se ha creado un grupo de trabajo con el objetivo de analizar a fondo los Departamentos Especiales de R&eacute;gimen Cerrado en Catalunya. Y la tesis que aflora con fuerza sesi&oacute;n tras sesi&oacute;n es la evidencia de que el aislamiento no puede ser considerado un tratamiento.
    </p><p class="article-text">
        Contradicci&oacute;n servida.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Garant&iacute;as de Derechos Fundamentales: Sobre las reglas Mandela y los tipos de aislamiento</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las Reglas Mandela sostienen que el aislamiento prolongado m&aacute;s all&aacute; de los 15 d&iacute;as puede suponer consecuencias psicol&oacute;gicas graves. Es por ello que estos principios fundamentales de la garant&iacute;a de los Derechos Humanos en prisi&oacute;n la consideran una pr&aacute;ctica que, cuando excede un tiempo superior a las dos semanas, puede ser cruel, inhumana y degradante.
    </p><p class="article-text">
        Remei Bona - juez de vigilancia penitenciaria reci&eacute;n jubilada - expone al grupo de trabajo las modalidades de aislamiento que se dan en Catalunya: por un lado como medida de sanci&oacute;n con un m&aacute;ximo de 42 d&iacute;as revisables; por otro lado como &ldquo;aislamiento provisional&rdquo;, medida que se aplica como sanci&oacute;n prolongada y que no cuenta con un m&aacute;ximo de d&iacute;as establecido - con casos flagrantes de meses y meses de aislamiento -; y, finalmente, como tratamiento individualizado de primer grado regido por los art&iacute;culos 93 y 94 del Reglamento penitenciario - estancias de tres a seis meses, con seguimiento psicol&oacute;gico y algunas actividades, hasta 6 horas de patio y revisable cada 3 meses -. Comparecencia compartida con <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/internos-regimen-aislamiento-asistencia-mental_0_607190042.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Doctora Olga Casado</a>. Es un documento clarificador de lo que son las realidades penitenciarias en Catalunya. 
    </p><p class="article-text">
        Es evidente que ninguna de las modalidades contempla los 15 d&iacute;as como per&iacute;odo m&aacute;ximo. Y para justificarlo, los comparecientes representantes de los principales sindicatos de funcionarios de prisiones argumentan que el principio de las Reglas Mandela s&oacute;lo deber&iacute;a aplicarse al aislamiento entendido como sanci&oacute;n por un comportamiento que contraviene el reglamento. No se consideran el resto de modalidades que contempla el primer grado como medidas de aislamiento.
    </p><p class="article-text">
        Este argumento se derrumba r&aacute;pidamente. El psiquiatra Pau P&eacute;rez sostiene en sede parlamentaria que la diferencia entre horas de patio o entre una actividad y otra no modifica, a grandes rasgos, las consecuencias psicol&oacute;gicas que puede sufrir la persona presa. Lo corrobora la Coordinadora Catalana para la Prevenci&oacute;n de la Tortura. Entre dos y seis horas de patio, dos o cuatro horas de actividad, o entre 22 horas, 18 o 16 en una celda solo/a no suponen una diferencia sustancial para la salud mental.
    </p><p class="article-text">
        Y esta no es la &uacute;nica contradicci&oacute;n severa con la garant&iacute;a de derechos fundamentales. La misma magistrada Bona expone que los DERT son, parad&oacute;jicamente, aquellos espacios donde es m&aacute;s sencilla la vulneraci&oacute;n de derechos de las personas internas. Razones de opacidad, falta de c&aacute;maras, registros constantes, uso de la fuerza por parte de los funcionarios y dificultad del preso/a de denunciarlo. Expone la distancia entre el reglamento penitenciario y la realidad en las c&aacute;rceles, y alerta de la poca capacidad que tienen los juzgados de vigilancia penitenciaria de fiscalizar la cotidianidad de la privaci&oacute;n de libertad y, especialmente, del aislamiento.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Circuito cerrado: salud mental</strong>
    </p><p class="article-text">
        El principio de las Reglas Mandela, que se&ntilde;ala el aislamiento m&aacute;s all&aacute; de los 15 d&iacute;as como una pr&aacute;ctica cruel, inhumana y degradante, se basa en la tesis de que es una pr&aacute;ctica que despersonaliza, que puede fomentar cuadros de angustia, depresi&oacute;n, de agresividad y, incluso, de paranoia. Los dos m&eacute;dicos que han comparecido en el Grupo de Trabajo lo han dejado claro. Los cuadros se repiten persona tras persona y los efectos pueden surgir tiempo despu&eacute;s de haber sufrido el aislamiento.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo y a pesar de la clarividencia con que P&eacute;rez expone que no hay diferencia sustancial entre el aislamiento como sanci&oacute;n y el primer grado, por la legislaci&oacute;n penitenciaria el primer grado se entiende como tratamiento porque hay Programas Individualizados de Tratamiento. Pero la realidad siempre supera la ficci&oacute;n. No hay recursos suficientes para todos los DERT catalanes, no hay suficientes psic&oacute;logas ni educadoras. Lo exponen al grupo de trabajo la Coordinadora Catalana para la prevenci&oacute;n de la Tortura y la Magistrada Remei Bona, hartas de ver DERT sin intervenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Pero a&uacute;n hay m&aacute;s. La falta de recursos en las prisiones hace que muchas de las personas que terminan en r&eacute;gimen de aislamiento tengan cuadros de salud mental que requieren de tratamiento psiqui&aacute;trico. Y como la mayor&iacute;a de trastornos no se detectan porque los ex&aacute;menes psicol&oacute;gicos previos a la entrada en prisi&oacute;n no tienen en cuenta, por ejemplo, uno de los cuadros m&aacute;s frecuentes &ndash;sobre todo entre las mujeres reclusas&ndash; como el Trastorno L&iacute;mite de Personalidad (TLP), la mayor&iacute;a de casos que deber&iacute;an ser tratados como temas de salud mental se abordan desde una l&oacute;gica disciplinaria.
    </p><p class="article-text">
        Paradoja. Una pr&aacute;ctica que fomenta cuadros psicol&oacute;gicos inestables es el principal destino de las personas con m&aacute;s problemas de salud mental. Un circuito cerrado que vuelve a contradecir la tesis del aislamiento como tratamiento para la reinserci&oacute;n social: el aislamiento genera conflicto, no lo desactiva.
    </p><p class="article-text">
        Y tanto la Magistrada Remei Bona como la Presidenta de la Secci&oacute;n de Derecho Penitenciario del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona coinciden en exponer que la mayor&iacute;a de personas que comienzan la condena con primer grado, la acaban en esta misma clasificaci&oacute;n. Y la raz&oacute;n es evidente: el ciclo del conflicto y de la violencia se multiplica exponencialmente en situaci&oacute;n de aislamiento.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Cambiemos el enfoque, cambiemos el debate</strong>
    </p><p class="article-text">
        El evidente fracaso del aislamiento como tratamiento nos puede llevar a enfocar el debate desde una perspectiva fatalista que se pregunte qu&eacute; se hace con aquellas personas presas altamente peligrosas, y que no se adaptan a los reg&iacute;menes de segundo y tercer grado previstos para la poblaci&oacute;n reclusa general.
    </p><p class="article-text">
        A este argumento, ya expuesto en el grupo de trabajo y con un trasfondo evidente de &ldquo;no hay alternativas&rdquo;, hay que contraponer la idea de que las carencias del sistema penitenciario no pueden justificar la utilizaci&oacute;n de m&eacute;todos que, tal como se aplican, son considerados crueles, inhumanos y degradantes por la legislaci&oacute;n internacional en materia de derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        Es urgente abordar el debate que hace a&ntilde;os que sobrevuela el sistema penitenciario en Catalunya. No se est&aacute; trabajando en clave de desarrollar un modelo integral basado en las soluciones penales alternativas que rebajen el n&uacute;mero de personas presas. No se est&aacute; asumiendo como horizonte un modelo de justicia restaurativa que (re)enfoque la gesti&oacute;n colectiva del delito. No se proyectan modelos basados en la reparaci&oacute;n del da&ntilde;o. Hay demasiado castigo en un modelo que se describe a s&iacute; mismo en l&oacute;gica de reinserci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El debate toma entonces otros matices. Es evidente que el conflicto no es si el aislamiento es v&aacute;lido como tratamiento o no lo es. Una pr&aacute;ctica que se evidencia como vulneradora de derechos no puede ser considerada un tratamiento. El debate es c&oacute;mo superamos aspectos caducos y propios de modelos punitivos para pensar en par&aacute;metros de justicia restaurativa.
    </p><p class="article-text">
        Que caigan los muros de todas las c&aacute;rceles se oye de fondo. Pero la realidad es obstinadamente compleja y la cuesti&oacute;n tiene much&iacute;simos puntos de fuga. De momento, y sin muchas soluciones, la evidencia a menudo olvidada es que las presas son personas con derechos fundamentales y que es intolerable su la vulneraci&oacute;n constante. Desde el aislamiento hasta la negativa del derecho a sufragio.
    </p><p class="article-text">
        En el tema que hoy nos ocupa es la clarividencia que el aislamiento no puede ser un tratamiento. De momento, y como soluci&oacute;n de m&iacute;nimos, que se cumplan las Reglas Mandela y que ninguna sanci&oacute;n de aislamiento pueda sobrepasar los 15 d&iacute;as. Posibilismo contradictorio. La evidencia de una sociedad que vive a ciegas de la realidad penitenciaria.
    </p><p class="article-text">
        Y terminar de escribir estas l&iacute;neas con esa sensaci&oacute;n en el est&oacute;mago que dentro de unos a&ntilde;os miraremos atr&aacute;s y no nos creeremos de lo que hemos sido capaces de tolerar tras los muros de las prisiones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/circuito-cerrado-aislamiento-prision_132_3536757.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Mar 2017 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243467" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243467" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Circuito cerrado: aislamiento en prisión]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eae78757-6b41-4c98-af8d-c49f79ae29b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Prisiones,Parlament de Catalunya,Trabajo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Posem-nos en la pell de les dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/posem-nos-pell-dones_132_3825264.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">"Patriarcat també és que es gosi qüestionar el relat de la Maria Rovira, tot i que es condemni l'agressió sexual que va patir", sosté la diputada de la CUP – Crida Constituent al Parlament, Mireia Vehí</p></div><p class="article-text">
        La companya Maria Rovira, regidora de la CUP &ndash; Capgirem Barcelona, va fer p&uacute;blic divendres passat <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/concejala-CUP-Barcelona-Maria-Rovira_0_559594136.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una agressi&oacute; sexual que va patir a la nit, al carrer, a la ciutat</a>. I les reaccions no s'han fet esperar. De suport per&ograve; tamb&eacute; de q&uuml;estionament. A les xarxes i als mitjans. Tertulianes. Pol&iacute;tics. Escriptores. Aquests, homes i dones, han estat la bandera de la posada en q&uuml;esti&oacute;. I no han posat en dubte ni l'agressi&oacute; ni la v&iacute;ctima, per&ograve; s&iacute; el nucli central del que denunciem.
    </p><p class="article-text">
        Que si no podem vincular una acci&oacute; d'un tarat amb el patriarcat. Que si els Mossos d'Esquadra faran nostra la nit. Que si aix&ograve; que si all&ograve;. Per&ograve; una altra vegada posant en dubte. Dubtant de l'agredida des del punt en qu&egrave; s'atreveixen a posar entre cometes l'agredida, el seu relat i les seves queixes.
    </p><p class="article-text">
        En primer lloc, la viol&egrave;ncia masclista ni &eacute;s casual ni &eacute;s cosa de bojos. Els agressors, tamb&eacute; els tarats, s&oacute;n els fills avantatjats del patriarcat, en la mesura en qu&egrave; posen en pr&agrave;ctica de manera exagerada el que sustenta el substrat cultural de l'heteropatriarcat. Que el cos de les dones &eacute;s un camp de batalla. Que som trossos de carn al servei del desig. Que podem ser mares, filles, treballadores sexuals, germanes. Que podem tenir un c&agrave;rrec si ens esforcem. Que podem tenir casa i cotxe, fins i tot opini&oacute; pol&iacute;tica. Per&ograve; mai, mai de la vida, podem posar en dubte el que, de fons, som: dones, amb un rol de g&egrave;nere associat que estableix desitjos, pr&agrave;ctiques i funcions.
    </p><p class="article-text">
        No hi ha tarats. Hi ha viol&egrave;ncies. Si no hi ha viol&egrave;ncies, si no hagu&eacute;s patriarcat no tindr&iacute;em expressions com &ldquo;la vaig matar perqu&egrave; era meva&rdquo;. Patriarcat tamb&eacute; &eacute;s posar en dubte tota aquesta complexitat. I patriarcat tamb&eacute; &eacute;s que es gosi q&uuml;estionar el relat de la Maria, tot i que es condemni l'agressi&oacute; sexual que va patir.
    </p><p class="article-text">
        En segon lloc, quan la Maria exposa que li venen ganes de tancar la porta quan apareix l'agent de policia i es respon que els Mossos &ldquo;tamb&eacute; faran nostra la nit&rdquo;, la Maria no est&agrave; q&uuml;estionant el cos de seguretat (que podria fer-ho, per m&uacute;ltiples raons). Est&agrave; q&uuml;estionant el tractament p&uacute;blic de les situacions d'agressions masclistes. Est&agrave; visibilitzant que ja &eacute;s prou complicat denunciar, c&oacute;rrer i tirar endavant com perqu&egrave;, quan es fa, el tracte rebut es faci de qualsevol manera.
    </p><p class="article-text">
        I aix&ograve; no &eacute;s nou. Les institucions catalanes han desenvolupat serveis brutals d'atenci&oacute; a les viol&egrave;ncies portats per dones potents i expertes en el tractament d'aquestes situacions. I la primera atenci&oacute;, el to, la forma i la persona s&oacute;n una de les claus. I d'aix&ograve; &eacute;s del que parlava la Maria.
    </p><p class="article-text">
        La Maria est&agrave; posant en q&uuml;esti&oacute; que no ens prenem seriosament les agressions quan el dispositiu que es posa en marxa no t&eacute; en compte aix&ograve;. La Maria est&agrave; visibilitzant que moltes agressions no es denuncien perqu&egrave; les dones no volen veure q&uuml;estionades, humiliades. No volen explicar davant gent que les mira inquisitivament que han estat agredides. Que tenen por. Que volen fer-se tan petites que ning&uacute; les vegi, per desapar&egrave;ixer, per esborrar el malson.
    </p><p class="article-text">
        En tercer lloc, vost&egrave;s, els tertulians, les pol&iacute;tiques, els escriptors, tenen una responsabilitat afegida en la configuraci&oacute; de l'opini&oacute; p&uacute;blica. I q&uuml;estionant la dimensi&oacute; patriarcal de l'agressi&oacute;, encara que no fossin conscients, estan (re) victimitzant i donant oxigen a la criminalitzaci&oacute; de les dones que denuncien agressions masclistes.
    </p><p class="article-text">
        Els demanem, si &eacute;s que podem demanar alguna cosa, que es posin en el lloc de la persona que denuncia, que pensin per un moment en la por i la vergonya quan arriba a casa un senyor uniformat, en les explicacions que ha de donar als seus ve&iuml;ns el dia seg&uuml;ent al mat&iacute;. I com que, en el cas concret de la Maria i un cop feta la den&uacute;ncia p&uacute;blica, es veu permanentment associada a una agressi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els demanem, si &eacute;s que podem demanar alguna cosa, que assumim col&middot;lectivament la responsabilitat d'acabar amb les viol&egrave;ncies, que passa tamb&eacute; per recon&egrave;ixer que queda molta feina per fer, tamb&eacute; en els serveis p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Els demanem, si &eacute;s que podem demanar alguna cosa, que utilitzin la seva posici&oacute; d'altaveu per condemnar i visibilitzar, per&ograve; no per q&uuml;estionar que el patriarcat est&agrave; molt arrelat en totes les estructures institucionals i que cal combatre'l sense que aix&ograve; suposi q&uuml;estionar-les.
    </p><p class="article-text">
        En quart lloc, &eacute;s de responsabilitat apuntar que en aquest pa&iacute;s portem molt&iacute;ssims feminicidis des de principis d'any, incomptables agressions, eternes situacions d'assetjament. &Eacute;s de responsabilitat assumir que necessitem un posicionament un&agrave;nime de condemna, sense ni una mica de dubte. &Eacute;s de responsabilitat entendre que Si ens Volem Vives, hem d'estar disposades a tallar d'arrel el patriarcat. Tamb&eacute; en els articles, tert&uacute;lies i opinions.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, i sense venir a compte per&ograve; aprofitant l'espai, senyor Sarri, dimiteixi. Gr&agrave;cies Maria per la valentia. Gr&agrave;cies companyes de Mallorca per entrar a l'esgl&eacute;sia a defensar el dret a l'avortament. Gr&agrave;cies companyes del Cas Bershka per denunciar la dictadura de les talles i la viol&egrave;ncia. Gr&agrave;cies companyes feministes per posar el cos, el cor i la vida en aquesta lluita quotidiana contra el patriarcat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/posem-nos-pell-dones_132_3825264.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Sep 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Posem-nos en la pell de les dones]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pongámonos en la piel de la mujer]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/pongamonos-piel-mujer_132_3825345.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">"Patriarcado también es que se ose cuestionar el relato de Maria Rovira aunque se condene la agresión sexual que sufrió", defiende Mireia Vehí, diputada de la CUP – Crida Constituent en el Parlament</p></div><p class="article-text">
        La compa&ntilde;era Maria Rovira, concejala de la CUP &ndash; Capgirem Barcelona, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/concejala-CUP-Barcelona-Maria-Rovira_0_559594136.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hizo p&uacute;blico el pasado viernes una agresi&oacute;n sexual que sufri&oacute; por la noche, en la calle, en la ciudad.</a>  Y las reacciones no se han hecho esperar. De apoyo pero tambi&eacute;n de cuestionamiento. En las redes y en los medios. Tertulianas. Pol&iacute;ticos. Escritoras. &Eacute;stos, hombres y mujeres, han sido la bandera de la puesta en cuesti&oacute;n. Y no han puesto en duda ni la agresi&oacute;n ni la v&iacute;ctima, pero s&iacute; el n&uacute;cleo central de lo que denunciamos.
    </p><p class="article-text">
        Que si no podemos vincular una acci&oacute;n de un tarado con el patriarcado. Que si los Mossos d&rsquo;Esquadra har&aacute;n nuestra la noche. Que si esto que si aquello. Pero otra vez poniendo en duda. Dudando de la agredida desde el punto en el que se atreven a poner entre comillas a la agredida, a su relato y a sus quejas.
    </p><p class="article-text">
        En primer lugar, la violencia machista ni es casual ni es cosa de locos. Los agresores, tambi&eacute;n los tarados, son los hijos aventajados del patriarcado, en la medida en la que ponen en pr&aacute;ctica de manera exagerada lo que sustenta el sustrato cultural del heteropatriarcado. Que el cuerpo de las mujeres es un campo de batalla. Que somos trozos de carne al servicio del deseo. Que podemos ser madres, hijas, trabajadoras sexuales, hermanas. Que podemos tener un cargo si nos esforzamos. Que podemos tener casa y coche, incluso opini&oacute;n pol&iacute;tica. Pero nunca, jam&aacute;s de los jamases, podemos poner en duda lo que, de fondo, somos: mujeres, con un rol de g&eacute;nero asociado que establece deseos, pr&aacute;cticas y funciones.
    </p><p class="article-text">
        No hay tarados. Hay violencias. Si no hubiera violencias, si no hubiera patriarcado no tendr&iacute;amos expresiones como &ldquo;la mat&eacute; porque era m&iacute;a&rdquo;. Patriarcado tambi&eacute;n es poner en duda toda esta complejidad. Y patriarcado tambi&eacute;n es que se ose cuestionar el relato de Maria, aunque se condene la agresi&oacute;n sexual que sufri&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En segundo lugar, cuando Maria expone que le dan ganas de cerrar la puerta cuando aparece el agente de polic&iacute;a y se responde que los Mossos &ldquo;tambi&eacute;n har&aacute;n nuestra la noche&rdquo;, Maria no est&aacute; cuestionando el cuerpo de seguridad (que podr&iacute;a hacerlo, por m&uacute;ltiples razones). Est&aacute; cuestionando el tratamiento p&uacute;blico de las situaciones de agresiones machistas. Est&aacute; visibilizando que ya es bastante complicado denunciar, correr y salir adelante como para que, cuando se hace, el trato recibido se haga de cualquier forma.
    </p><p class="article-text">
        Y esto no es nuevo. Las instituciones catalanas han desarrollado servicios brutales de atenci&oacute;n a las violencias llevados por mujeres potentes y expertas en el tratamiento de estas situaciones. Y la primera atenci&oacute;n, el tono, la forma y la persona son una de las claves. Y de eso es de lo que hablaba Maria.
    </p><p class="article-text">
        Maria est&aacute; poniendo en cuesti&oacute;n que no nos tomamos en serio las agresiones cuando el dispositivo que se pone en marcha no tiene en cuenta esto. Maria est&aacute; visibilizando que muchas agresiones no se denuncian porque las mujeres no quieren verse cuestionadas, humilladas. No quieren explicar ante gente que las mira inquisitivamente que han sido agredidas. Que tienen miedo. Que quieren hacerse tan peque&ntilde;as que nadie las vea, para desaparecer, para borrar la pesadilla.
    </p><p class="article-text">
        En tercer lugar, ustedes, los tertulianos, las pol&iacute;ticas, los escritores, tienen una responsabilidad a&ntilde;adida en la configuraci&oacute;n de la opini&oacute;n p&uacute;blica. Y cuestionando la dimensi&oacute;n patriarcal de la agresi&oacute;n, incluso si no fueran conscientes, est&aacute;n (re) victimizando y dando ox&iacute;geno a la criminalizaci&oacute;n de las mujeres que denuncian agresiones machistas.
    </p><p class="article-text">
        Les pedimos, si es que podemos pedir algo, que se pongan en el lugar de la persona que denuncia, que piensen por un momento en el miedo y la verg&uuml;enza cuando llega a casa un se&ntilde;or uniformado, en las explicaciones que deber&aacute; dar a sus vecinos el d&iacute;a siguiente por la ma&ntilde;ana. Y como, en el caso concreto de Maria y una vez hecha la denuncia p&uacute;blica, se ve permanentemente asociada a una agresi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Les pedimos, si es que podemos algo, que asumamos colectivamente la responsabilidad de acabar con las violencias, que pasa tambi&eacute;n por reconocer que queda mucho trabajo por hacer, tambi&eacute;n en los servicios p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        Les pedimos, si es que podemos algo, que utilicen su posici&oacute;n de altavoz para condenar y visibilizar, pero no para cuestionar que el patriarcado est&aacute; muy enraizado en todas las estructuras institucionales y que hay que combatirlo sin que ello suponga cuestionarlas.
    </p><p class="article-text">
        En cuarto lugar, es de responsabilidad apuntar que en este pa&iacute;s llevamos much&iacute;simos feminicidios desde principios de a&ntilde;o, incontables agresiones, eternas situaciones de acoso. Es de responsabilidad asumir que necesitamos un posicionamiento un&aacute;nime de condena, sin un &aacute;pice de duda. Es de responsabilidad entender que Si nos Queremos Vivas, debemos estar dispuestas a cortar de ra&iacute;z el patriarcado. Tambi&eacute;n en los art&iacute;culos, tertulias y opiniones.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, y sin venir a cuenta pero aprovechando el espacio, se&ntilde;or Sarri, dimita. Gracias Maria por la valent&iacute;a. Gracias compa&ntilde;eras de Mallorca para entrar en la iglesia a defender el derecho al aborto.  Gracias compa&ntilde;eras del Caso Bershka para denunciar la dictadura de las tallas y la violencia. Gracias compa&ntilde;eras feministas para poner el cuerpo, el coraz&oacute;n y la vida en esta lucha cotidiana contra el patriarcado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/pongamonos-piel-mujer_132_3825345.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 19 Sep 2016 17:35:56 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pongámonos en la piel de la mujer]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No anem soles, estem juntes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/anem-soles-estem-juntes_132_4101658.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="No anem soles, estem juntes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"La nit com a perill per les dones individualitza la responsabilitat del risc envers elles, i no assumeix socialment el conflicte polític del patriarcat", asseguren les diputades de la CUP-Crida Constituent</p></div><p class="article-text">
        La setmana passada el community manager del twitter dels Mossos <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Els-Mossos-aconsellen-evitar-posar-se_0_492051714.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va piular</a>:
    </p><p class="article-text">
        La reacci&oacute; des del feminisme va ser contundent, la resposta d&rsquo;aquells que volen treure ferro a l&rsquo;afirmaci&oacute; -per banalitzar la viol&egrave;ncia masclista- tamb&eacute;. Sumem-hi els insults d&rsquo;aquells que, fent bandera de la nostra exageraci&oacute;, delaten el seu masclisme i la seva voluntat de continuar en una societat patriarcal, on els rols suposadament assignats i el llenguatge utilitzat no fan m&eacute;s que reproduir el model que humilment, per&ograve; rotundament, volem canviar.
    </p><p class="article-text">
        I ens diuen que el community manager va utilitzar el gen&egrave;ric femen&iacute; per parlar com nosaltres, les dones de la CUP-Crida Constituent. I &eacute;s el primer cop que ho veiem. I ho dubtem. Tenim la certesa que el consell nom&eacute;s anava dirigit al 50% de la poblaci&oacute;, la d&egrave;bil, l&rsquo;agredida, la que no pot anar sola de nit.
    </p><p class="article-text">
        I ens diuen que tenim la pell fina, que &eacute;s un consell per tothom. Exagerades. Per&ograve; nosaltres voldr&iacute;em desmuntar <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/nit-encara-nostra_0_455655456.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la idea de l&rsquo;agressor desconegut que ataca de nit i a carrers foscos</a>. La majoria d&rsquo;assassinats per viol&egrave;ncia masclista es donen a mans de les parelles de les dones agredides, i la major part d&rsquo;agressions a mans de familiars i/o amics d&rsquo;aquestes. Per&ograve; d'aix&ograve; no se&rsquo;n parla, del que passa a dins de casa. La vella reclama que all&ograve; personal &eacute;s pol&iacute;tic. Ens podeu dir pesades, s&iacute;, volem acabar amb un xacra social, amb els feminicidis que, precisament, no s&oacute;n dels que adverteix el community manager dels mossos.
    </p><p class="article-text">
        I ens diuen feminazis, que en fem un gra massa amb aix&ograve; del masclisme. I ni en fem un gra massa -de fet, qui decideix qu&egrave; &eacute;s massa o poc?- ni ens sembla acceptable homologar el feminisme al nazisme; no calen explicacions per entendre-ho. I nosaltres seguim denunciant, assassinada rere assassinada que no, que els terroristes s&oacute;n altres, els maltractadors. I repetim que la viol&egrave;ncia i les agressions s&oacute;n la cara m&eacute;s extrema d&rsquo;un model assumit i reprodu&iuml;t: el patriarcat. I que per aix&ograve; tamb&eacute; ens manifestem de nit, el 8 de mar&ccedil;. I que no volem haver de recordar a ning&uacute; que la nit &eacute;s nostra. I que volem ser lliures, i que criticar-nos &eacute;s impedir que trenquem les cadenes.
    </p><p class="article-text">
        I ens diuen que &eacute;s un consell que tothom i totdona d&oacute;na a les seves filles quan surten de nit. I nosaltres contestem que&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/nit-encara-nostra_0_455655456.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la nit com a perill per les dones</a> individualitza la responsabilitat del risc envers elles, i no assumeix socialment el conflicte pol&iacute;tic del patriarcat.
    </p><p class="article-text">
        I ens diuen que no anem soles. I nosaltres els diem que en tot cas anem juntes, i que no volem passar por, que potser no imaginen quina &eacute;s la sensaci&oacute; que ens inoculen des de petites, i com sabem i sentim qu&egrave; pot ser la foscor. Per&ograve; que en tot cas, sortirem si ens d&oacute;na la gana, i on m&eacute;s ens vingui de gust, que la llibertat &eacute;s aix&ograve; i que treballem perqu&egrave; la llibertat sigui completa, i per aix&ograve; han de treballar els poders p&uacute;blics, per prevenir i combatre les agressions, i aix&ograve; &eacute;s, incorporant l&rsquo;agenda feminista a les seves pol&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        I ens diuen que els Mossos fan una gran tasca i que van detenir al violador del c&uacute;ter el mateix dia. I els hi donem la ra&oacute;. Per&ograve; tamb&eacute; recordem <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/pressupost-catala-politiques-dones-anys_0_455655518.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les retallades que hi ha hagut en temes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere</a>. I sabem que no &eacute;s responsabilitat dels agents, per&ograve; s&iacute; dels responsables pol&iacute;tics.
    </p><p class="article-text">
        I ens diuen que una diputada hauria de mesurar les seves paraules i contestar havent reflexionat. I els hi diem que 140 car&agrave;cters no s&oacute;n suficients i que per aix&ograve; contestem totes. I els hi diem que el cos p&uacute;blic hauria de mesurar tamb&eacute; les seves paraules, i actualitzar els seus coneixements abans de piular, que per aix&ograve; &eacute;s un treballador p&uacute;blic i que t&eacute; una responsabilitat cabdal en un tema tan seri&oacute;s com la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere i les agressions a nosaltres, les dones. I els diem que els mitjans de comunicaci&oacute; s&oacute;n tamb&eacute; responsables de reproduir i perpetuar certs estereotips. I que potser tenen un pacte no escrit per no parlar m&eacute;s del tema, no vagi a ser que la societat se n'adoni de la magnitud del problema i el community manager hagi de tuitejar parlant dels agressors, del patriarcat, dels seus privilegis i de totes les complicitats que el fan possible, i no de les dones v&iacute;ctimes, i no de nosaltres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Boya Busquet, Pilar Castillejo, Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Gabriela Serra, Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/anem-soles-estem-juntes_132_4101658.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Mar 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="496513" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="496513" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[No anem soles, estem juntes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No vamos solas, estamos juntas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/vamos-solas-juntas_132_4101603.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="No vamos solas, estamos juntas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"La noche como peligro para las mujeres individualiza la responsabilidad del riesgo hacia ellas y no asume socialmente el conflicto político del patriarcado", aseguran las diputadas de la CUP-Crida Constituent</p></div><p class="article-text">
        La semana pasada el community manager del twitter de los Mossos <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Mossos-aconsejan-mujeres-ponerse-motivo_0_492051724.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tuite&oacute;</a>:
    </p><p class="article-text">
        La reacci&oacute;n desde el feminismo fue contundente, la respuesta de aquellos que quieren quitar hierro a la afirmaci&oacute;n -por banalizar la violencia machista- tambi&eacute;n. Hay que sumar tambi&eacute;n los insultos de aquellos que, haciendo bandera de nuestra exageraci&oacute;n, delatan su machismo y su voluntad de continuar en una sociedad patriarcal, donde los roles supuestamente asignados y el lenguaje utilizado no hacen m&aacute;s que reproducir el modelo que humildemente, pero rotundamente, queremos cambiar.
    </p><p class="article-text">
        Y nos dicen que el community manager utiliz&oacute; el gen&eacute;rico femenino para hablar como nosotras, las mujeres de la CUP-Crida Constituent. Y es la primera vez que lo vemos. Y dudamos. Tenemos la certeza de que el consejo s&oacute;lo iba dirigido al 50% de la poblaci&oacute;n, la d&eacute;bil, la agredida, la que no puede ir sola de noche.
    </p><p class="article-text">
        Y nos dicen que tenemos la piel fina, que es un consejo para todas. Exageradas. Pero nosotras queremos desmontar&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/calle-noche-todavia-nuestra_0_455655201.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la idea del agresor desconocido que ataca de noche</a> y en las calles oscuras. La mayor&iacute;a de asesinatos por violencia machista se dan a manos de las parejas de las mujeres agredidas, y la mayor parte de agresiones a manos de familiares y/o amigos de las mismas. Pero de eso no se habla, de lo que pasa dentro de casa. La vieja reclama que lo personal es pol&iacute;tico. Nos pueden decir pesadas, s&iacute;, queremos acabar con un lacra social, con los feminicidios que, precisamente, no son del tipo que advierte el community manager de los mossos.
    </p><p class="article-text">
        Y nos dicen <em>feminazis</em>, que exageramos con eso del machismo. Y ni exageramos -de hecho, &iquest;qui&eacute;n decide qu&eacute; es demasiado o poco?- ni nos parece aceptable homologar el feminismo al nazismo; no hacen falta explicaciones para entenderlo. Y nosotras seguimos denunciando, asesinada tras asesinada que no, que los terroristas son otros, los maltratadores. Y repetimos que la violencia y las agresiones son la cara m&aacute;s extrema de un modelo asumido y reproducido: el patriarcado. Y que por eso tambi&eacute;n nos manifestamos de noche, el 8 de marzo. Y que no queremos tener que recordar a nadie que la noche es nuestra. Y que queremos ser libres, y que criticarnos es impedir que rompamos las cadenas.
    </p><p class="article-text">
        Y nos dicen que es un consejo que todos y todas dan a sus hijas cuando salen de noche. Y nosotras contestamos que&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/calle-noche-todavia-nuestra_0_455655201.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la noche como peligro para las mujeres</a> individualiza la responsabilidad del riesgo hacia ellas y no asume socialmente el conflicto pol&iacute;tico del patriarcado.
    </p><p class="article-text">
        Y nos dicen que no vayamos solas. Y nosotras les decimos que en todo caso vamos juntas, y que no queremos pasar miedo, que quiz&aacute;s no imaginan cu&aacute;l es la sensaci&oacute;n que nos inoculan desde peque&ntilde;as, y como sabemos y sentimos qu&eacute; puede ser la oscuridad. Pero que en todo caso, saldremos si nos da la gana, y donde m&aacute;s nos apetezca, que la libertad es eso y que trabajamos para que la libertad sea completa, y para esto deben trabajar los poderes p&uacute;blicos, para prevenir y combatir las agresiones, y esto es, incorporando la agenda feminista en sus pol&iacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Y nos dicen que los Mossos hacen una gran labor y que detuvieron al violador del c&uacute;ter el mismo d&iacute;a. Y les damos la raz&oacute;n. Pero ta<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/presupuesto-catalan-politicas-mujeres-anos_0_455655507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mbi&eacute;n recordamos los recortes que ha habido en temas de violencia de g&eacute;nero</a>. Y sabemos que no es responsabilidad de los agentes, pero s&iacute; de los responsables pol&iacute;ticos.
    </p><p class="article-text">
        Y nos dicen que una diputada deber&iacute;a medir sus palabras y contestar habiendo reflexionado. Y les decimos que 140 caracteres no son suficientes y que por ello contestamos todas. Y les decimos que el cuerpo p&uacute;blico deber&iacute;a medir tambi&eacute;n sus palabras, y actualizar sus conocimientos antes de tuitear, que para eso es un trabajador p&uacute;blico y tiene una responsabilidad primordial en un tema tan serio como la violencia de g&eacute;nero y las agresiones a nosotras, las mujeres. Y les decimos que los medios de comunicaci&oacute;n son tambi&eacute;n responsables de reproducir y perpetuar ciertos estereotipos. Y que quiz&aacute;s tienen un pacto no escrito para no hablar m&aacute;s del tema, no vaya a ser que la sociedad se d&eacute; cuenta de la magnitud del problema y el community manager tenga que tuitear hablando de los agresores, del patriarcado, de sus privilegios y de todas las complicidades que lo hacen posible, y no de las mujeres v&iacute;ctimas, y no de nosotras.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Boya Busquet, Pilar Castillejo, Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Gabriela Serra, Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/vamos-solas-juntas_132_4101603.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Mar 2016 23:15:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="496513" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="496513" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[No vamos solas, estamos juntas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/495c8624-f878-4658-945d-d1e3c945f8ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Seguim entre la Verge Maria, la Maria Magdalena i l'Eva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/seguim-verge-maria-magdalena-leva_132_4253150.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Seguim entre la Verge Maria, la Maria Magdalena i l&#039;Eva"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Allò que desferma les ires dels fills perfectes del patriarcat és que les dones de la CUP estan sent la cara visible d'un projecte polític crític, potent i que camina sense deutes ni favors a l'esquena</p></div><p class="article-text">
        Gorda, vella, puta, lletja. Que abans de tenir relacions sexuals passa per assemblea. Cabells de guarra. Idiota. Mala puta, tra&iuml;dora, esperrucada. Sense atractiu. Filla de puta amargada.
    </p><p class="article-text">
        Aquests dies s'han succe&iuml;t els insults masclistes a les dones de la CUP que estan a primera l&iacute;nia de la pol&iacute;tica institucional. De tot. Constantment. Valoracions sobre el f&iacute;sic, la sexualitat, la l&iacute;bido, l'aspecte, la roba, l'edat, la professi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ni sobre la praxis pol&iacute;tica. Ni sobre la qualitat discursiva.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; no nom&eacute;s en negatiu.
    </p><p class="article-text">
        Calladeta est&agrave; m&eacute;s guapa. Est&agrave; bon&iacute;ssima. Musa.
    </p><p class="article-text">
        Ni nom&eacute;s &eacute;s un tema contra les dones de la CUP.
    </p><p class="article-text">
        Barriguita. Piv&oacute;n. Hist&egrave;rica.
    </p><p class="article-text">
        N'hi ha per a totes.
    </p><p class="article-text">
        I perqu&egrave; s&oacute;n tant alarmants tots aquests insults m&eacute;s enll&agrave; de les discrep&agrave;ncies pol&iacute;tiques?
    </p><p class="article-text">
        En primer lloc perqu&egrave; els insults s&oacute;n una forma d'agressi&oacute;. I les agressions contra les dones i/o totes les persones que no s'identifiquen com a homes; les agressions que fan refer&egrave;ncia a aptituds suposadament de g&egrave;nere &ndash; bellesa, satisfacci&oacute; sexual, objecte sexual, etc -; les agressions que es donen en el marc de relacions de poder basades en l'estructura cognitiva i objectiva patriarcal: s&oacute;n agressions masclistes. Agressions que, tot i ser verbals, justifiquen i legitimen que a les dones se les pugui insultar, vexar, menysprear. Agressions que aguanten el que les expertes anomenen l'espiral de la viol&egrave;ncia. Agressions que en altres casos s'han convertit, seguint l'anomenada espiral, en assassinats. Agressions que conviuen amb un 2016 que ja s'ha cobrat 6 vides de dones. Greu. Legitimador. Impune. Assumim-ho, la viol&egrave;ncia no &eacute;s cosa de tarats, la viol&egrave;ncia &eacute;s portar a l'extrem les pr&agrave;ctiques i rols patriarcals. Qui practica la viol&egrave;ncia no &eacute;s boig, &eacute;s l'alumne eficient i una mica massa obsessionat del patriarcat.
    </p><p class="article-text">
        En segon lloc perqu&egrave; la situaci&oacute; pol&iacute;tica &eacute;s complexa, moguda, expectant. I aquestes dones en s&oacute;n les protagonistes. I no les &uacute;niques. Per&ograve; s&iacute; en s&oacute;n actrius principals. I no se les reconeix com a tals. Nom&eacute;s s&oacute;n en tant que guarres, putes o altres qualificacions de g&egrave;nere femen&iacute; menyspreat. Per&ograve; no en tant que enemigues, pol&iacute;tiques, estrategues, valentes, lluitadores. Quan s&oacute;n capaces de plantar cara, sempre &eacute;s perqu&egrave; tenen homes, equips i altres referents masculins al seu voltant. Mai soles. Mai per elles. Tampoc mai per equips i treballs col&middot;lectius. Al fons de tot sempre hi ha aquell cervell brillant i estratega que, tot i ser tant humil que no vol ensenyar ni l'ombra, &eacute;s el vertader ide&ograve;leg. Aix&iacute; es descriu a Arrimadas. Ella &eacute;s l'ombra de Rivera. I aix&iacute; ho parodiava <em>Pol&ograve;nia</em>.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, quan les coses no es fan b&eacute;, llavors es recuperen tots els desqualificatius rancis i carrinclons per a les dones de segles en&ccedil;&agrave;. Aquells que parlen de bruixes dolentes; de dones que encanten amb pomes i pocions; de sirenes que fan estavellar vaixells; de senyores de mala vida que porten a la perdici&oacute; a qualsevol Adam sense personalitat.
    </p><p class="article-text">
        Com ja anunciava el text sagrat de la B&iacute;blia: o putes, o mares, o dolentes. Per&ograve; mai putes dignes, mares dolentes, o dolentes rebels. Seguim entre la Verge Maria, la Maria Magdalena i l'Eva.
    </p><p class="article-text">
        I all&ograve; m&eacute;s greu, per&ograve; alhora m&eacute;s potent, all&ograve; que desferma les ires dels fills perfectes del patriarcat &eacute;s que les dones de la CUP estan sent la cara visible d'un projecte pol&iacute;tic cr&iacute;tic, potent i que camina sense deutes ni favors a l'esquena. I no ho han fet soles, hi tenien molts companys al voltant, per&ograve; a aquests se'ls ha q&uuml;estionat per la decisi&oacute; pol&iacute;tica, i no per la talla de pantalons o per la forma del serrell.
    </p><p class="article-text">
        A nosaltres, se'ns desqualifica, se'ns ridiculitza, se'ns insulta. Perqu&egrave; q&uuml;estionem a la pol&iacute;tica de partit cl&agrave;ssic. Perqu&egrave; q&uuml;estionem a la vella gu&agrave;rdia acostumada a manar des d'un despatx. Perqu&egrave; q&uuml;estionem a la dreta vestida de progre que ha aconseguit l'hegemonia al voltant d'una independ&egrave;ncia buida de contingut.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; nosaltres responem juntes. Les mares, les verges, les putes, les Eves. Perqu&egrave; som les filles de les bruixes que no van poder cremar. Perqu&egrave; som, alegres i rebels, les de les aliances feministes amb les companyes d'arreu. Perqu&egrave; entre la classe, l'origen i la p&agrave;tria, tenim clar que, m&eacute;s enll&agrave; de les estrat&egrave;gies pol&iacute;tiques per arribar all&agrave; on volem, haurem de plantar cara al patriarcat. I ho farem juntes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/seguim-verge-maria-magdalena-leva_132_4253150.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 Jan 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="651584" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="651584" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Seguim entre la Verge Maria, la Maria Magdalena i l'Eva]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Seguimos entre la Virgen María, María Magdalena y Eva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/seguimos-virgen-maria-madalena-eva_132_4253134.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Seguimos entre la Virgen María, María Magdalena y Eva"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Lo que desata la iras de los hijos perfectos del patriarcado es que las mujeres de la CUP están siendo la cara visible de un proyecto político crítico, potente y que camina sin deudas ni favores a la espalda</p></div><p class="article-text">
        Gorda, vieja, puta, fea. Que antes de mantener relaciones sexuales pasa por asamblea. Pelos de guarra. Idiota. Mala puta, traidora, despeinada. Sin atractivo. Hija de puta amargada.
    </p><p class="article-text">
        Estos d&iacute;as se han sucedido los insultos machistas a las mujeres de la CUP que est&aacute;n en primera l&iacute;nea de la pol&iacute;tica institucional. De todo. Constantemente. Valoraciones sobre el f&iacute;sico, la sexualidad, la libido, el aspecto, la ropa, la edad, la profesi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Ni sobre la praxis pol&iacute;tica. Ni sobre la calidad discursiva.
    </p><p class="article-text">
        Pero no s&oacute;lo en negativo.
    </p><p class="article-text">
        Calladita est&aacute;s m&aacute;s guapa. Est&aacute; buen&iacute;sima. Musa.
    </p><p class="article-text">
        Ni s&oacute;lo es un tema contra las mujeres de la CUP.
    </p><p class="article-text">
        Barriguita. Piv&oacute;n. Hist&eacute;rica.
    </p><p class="article-text">
        Hay para todas.
    </p><p class="article-text">
        Y &iquest;por qu&eacute; son tan alarmantes todos estos insultos m&aacute;s all&aacute; de las discrepancias pol&iacute;ticas?
    </p><p class="article-text">
        En primer lugar porqu&eacute; los insultos son una forma de agresi&oacute;n. Y las agresiones contra las mujeres y/o todas las personas que no se identifican como hombres; las agresiones que hacen referencia a aptitudes supuestamente de g&eacute;nero &ndash;belleza, satisfacci&oacute;n sexual, objeto sexual, etc&ndash;; las agresiones que se dan en el marco de las relaciones de poder basadas en la estructura cognitiva y objetiva patriarcal: son agresiones machistas. Agresiones que, incluso siendo verbales, justifican y legitiman que a las mujeres se las pueda insultar, vejar, menospreciar. Agresiones que aguantan lo que las expertas llaman la espiral de la violencia. Agresiones que en otros casos se han convertido, siguiendo la llamada espiral, en asesinatos. Agresiones que conviven con un 2016 que ya se ha cobrado 6 vidas de mujeres. Grave. Legitimador. Impune. Hay que asumir que la violencia no es cosa de tarados, la violencia es llevar al extremo las pr&aacute;cticas y roles patriarcales. Quien practica la violencia no est&aacute; loco, es el alumno eficiente y un poco demasiado obsesionado del patriarcado.
    </p><p class="article-text">
        En segundo lugar porque la situaci&oacute;n pol&iacute;tica es compleja, movida, expectante. Y estas mujeres son las protagonistas. No las &uacute;nicas. Pero s&iacute; las actrices principales. Y no se las reconoce como tales. S&oacute;lo en condici&oacute;n de guarras, putas o otras calificaciones de g&eacute;nero masculino desvalorizado. Pero no como enemigas, pol&iacute;ticas, estrategas, valientes, luchadoras. Cuando son capaces de plantar cara, siempre es porque tienen hombres, equipos y trabajos colectivos. Al fondo de todo siempre hay aqu&eacute;l cerebro brillante y estratega que, a pesar de ser tan humilde que no quiere ense&ntilde;ar ni la sombra, es el verdadero ide&oacute;logo. As&iacute; se describe a Arrimadas. Ella es la sombra de Rivera. Y as&iacute; lo parodiaba <em>Pol&ograve;nia</em>.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, cuando las cosas no van bien, se recuperan todos los descalificativos rancios y carrinclones para las mujeres de siglos atr&aacute;s. Esos que hablan de brujas malas; de mujeres que encantan con manzanas y pociones; de sirenas que hacen estrellar barcos; de se&ntilde;oras de mala vida que llevan a la perdici&oacute;n a cualquier Ad&aacute;n sin personalidad.
    </p><p class="article-text">
        Como ya anunciaba el texto sagrado de la B&iacute;blia: o putas, o madres, o malas. Pero nunca putas dignas, madres malas, o malas rebeldes. Seguimos entre la Virgen Mar&iacute;a, Mar&iacute;a Magdalena y Eva.
    </p><p class="article-text">
        Y aquello m&aacute;s grave, pero a la vez m&aacute;s potente, aquello que desata la iras de los hijos perfectos del patriarcado es que las mujeres de la CUP est&aacute;n siendo la cara visible de un proyecto pol&iacute;tico cr&iacute;tico, potente y que camina sin deudas ni favores a la espalda. Y no lo han hecho solas, tienen muchos compa&ntilde;eros alrededor, pero a ellos se les ha cuestionado por la decisi&oacute;n pol&iacute;tica, y no por la talla de pantalones o por la forma del flequillo.
    </p><p class="article-text">
        A nosotras se nos descalifica, se nos ridiculiza, se nos insulta. Porque cuestionamos a la pol&iacute;tica de partido cl&aacute;sico. Porque cuestionamos a la vieja guardia acostumbrada a mandar desde un despacho. Porque cuestionamos a la derecha vestida de progre que ha conseguido la hegemon&iacute;a alrededor de una independencia vac&iacute;a de contenido.
    </p><p class="article-text">
        Pero nosotras respondemos juntas. Las madres, las v&iacute;rgenes, las putas, las Evas. Porque somos hijas de las brujas que no pudisteis quemar. Porque somos, alegres y rebeldes, las de las alianzas feministas. Porque entre la clase, el origen y la patria, tenemos claro que, m&aacute;s all&aacute; de las estrategias pol&iacute;ticas para llegar all&iacute; donde queremos, tendremos que plantar cara al patriarcado. Y lo haremos juntas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/seguimos-virgen-maria-madalena-eva_132_4253134.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 Jan 2016 19:09:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="651584" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="651584" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Seguimos entre la Virgen María, María Magdalena y Eva]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1af1a295-5988-4fb4-acce-58b7b23ac68d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Violencia machista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pensar la seguridad con #EfecteCanVies]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/pensar-seguridad-efectecanvies_132_4850747.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Pensar la seguridad con #EfecteCanVies"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La solución debe pasar por reconocer que hay mucho más en juego que noches sin ruido de helicóptero y que contenedores lleguen hasta el amanecer, debe pasar por que el consistorio ceda en algunas cuestiones y asuma responsabilidades políticas.</p></div><p class="article-text">
        Durante los &uacute;ltimos d&iacute;as la actualidad pol&iacute;tica catalana ha estado muy pendiente del #EfecteCanVies. Se suceden las portadas, las tertulias y las columnas de opini&oacute;n sobre el desalojo del Centro Social Autogestionado Can Vies en el barrio del barrio de Sants (Barcelona), y parece ser que el denominador com&uacute;n de los discursos es el concepto de conflicto. Cuando hablamos de Can Vies, efectivamente, hay que hablar de conflicto, pero &eacute;ste no puede reducirse a las destrozas y los altercados: son necesarios an&aacute;lisis que superen el eterno debate sobre los contenedores.
    </p><p class="article-text">
        La gesti&oacute;n del Ayuntamiento de Barcelona est&aacute; siendo nefasta: el desalojo de un espacio clave de los movimientos sociales del barrio de Sants y de la ciudad, la ruptura de las negociaciones alegando presiones por parte de TMB -las cuales, al parecer, se  retomaron esta misma noche-; el despliegue desproporcionado de un operativo del cuerpo de Mossos d&rsquo;Esquadra, al que se suman unas pr&aacute;cticas policiales exageradamente contundentes en el marco de la manifestaci&oacute;n de protesta; y como colof&oacute;n, el derribo del edificio del Centro Social.
    </p><p class="article-text">
        Pero no se acaba aqu&iacute;: el Alcalde Trias, con un discurso que abre la posibilidad de dialogar, repite hasta la saciedad que no negociar&aacute; mientras haya altercados; el regidor del Distrito Jordi Mart&iacute;, del cual hace d&iacute;as que se pide la dimisi&oacute;n, recorre los plat&oacute;s de las televisiones p&uacute;blicas condenando la violencia y, cuando baja el nivel de tensi&oacute;n, aprovecha para anunciar el Plan Paral&middot;lel y la iluminaci&oacute;n modo &ldquo;smart city&rdquo; que pondr&aacute; en la avenida y que costar&aacute; a la ciudadan&iacute;a m&aacute;s dinero que todos los contenedores quemados en la &uacute;ltima d&eacute;cada en Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        En este marco, y todav&iacute;a con la resaca de la ya popularmente llamada &ldquo;fiesta de la democracia&rdquo;, quiero aportar algunos apuntes sobre seguridad y orden p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        Por un lado, el ya famoso #EfecteCanVies no es s&oacute;lo una respuesta por la p&eacute;rdida de un espacio simb&oacute;lico: es el cuestionamiento de un modelo de ciudad que no tiene sitio para los movimientos sociales, ni para los espacios liberados. Barcelona es una ciudad que alberga muchas ciudades invisibles hechas de personas, historias, sue&ntilde;os y realidades; pero el modelo Barcelona s&oacute;lo responde a una determinada parte de estos mundos. La Barcelona bonita es la de la gente con poder adquisitivo, de la gente que viene de vacaciones y de la gente que se lucrar&aacute; con los casinos y la econom&iacute;a de la mafia en el Barcelona World. Esta contradicci&oacute;n es cada vez m&aacute;s feroz, pues cada d&iacute;a son menos los pasajeros que pueden comprar el billete de tren de la Marca Barcelona, del Paseo de Gracia y de las &oacute;peras del Liceu. La Barcelona del 99% hace equilibrios para llegar a fin de mes, no puede pagar el transporte p&uacute;blico, est&aacute; en el paro o con trabajos temporales e intermitentes  y ve c&oacute;mo la vivienda hace lustros que ha dejado de ser un derecho para convertirse en un martirio.
    </p><p class="article-text">
        En lo que se refiere a la seguridad ciudadana y al orden p&uacute;blico, que es el asunto que parece que m&aacute;s preocupa estos d&iacute;as en las tertulias y en los despachos, la dicotom&iacute;a eternamente enfrentada cada d&iacute;a toma m&aacute;s fuerza, abriendo una brecha que no para de crecer y que mina la cohesi&oacute;n y la posibilidad de vivir en una ciudad com&uacute;n. La seguridad, como muchas otras dimensiones de la vida p&uacute;blica de las ciudades y de las sociedades, emana de un pacto social que ha de incluir a todas las personas y grupos que conviven en un territorio y, en Barcelona, el pacto hace tiempo que tiene goteras.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, este pacto social no s&oacute;lo est&aacute; roto, sino que se han dinamitado la mayor&iacute;a de v&iacute;nculos sociales que lo articulaban. Los movimientos sociales, el tejido vecinal y las organizaciones de la ciudad de Barcelona, hace d&eacute;cadas que trabajan para construir puentes, justicias y soluciones colectivas a las desigualdades, a los conflictos y a las necesidades. A pesar de ello, el consistorio no da respuesta a las demandas y, por lo tanto, en f&aacute;cticamente no reconoce este tejido como agente pol&iacute;tico leg&iacute;timo &ndash; hay que ver c&oacute;mo se suceder&aacute;n las reci&eacute;n retomadas negociaciones sobre el espacio de Can Vies.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, los v&iacute;nculos est&aacute;n rotos en la medida en la que los mecanismos pol&iacute;ticos de participaci&oacute;n ni son eficientes, ni son bidireccionales. El Ayuntamiento act&uacute;a, los movimientos protestan, el Ayuntamiento contin&uacute;a actuando, los movimientos contin&uacute;an respondiendo. Esta l&oacute;gica desgastante, absurda, que s&oacute;lo consigue cambios miserables despu&eacute;s de procesos largu&iacute;simos y farragosos, no s&oacute;lo mina la confianza en un Ayuntamiento que ofrece di&aacute;logo cuando ya ha tirado Can Vies al suelo, sino que rompe todo horizonte de consenso o de acuerdo. Es en este punto, en el que la respuesta organizada con pr&aacute;cticas de desobediencia se convierte en forma obligada de di&aacute;logo pol&iacute;tico, una v&iacute;a que, impuesta por la ignorancia y la falta de voluntad del equipo de gobierno, se presenta como la &uacute;nica forma de hacer que se escuchen las voces de los que no importan. As&iacute;, volviendo al concepto de seguridad, la respuesta policial a un fen&oacute;meno social tan dram&aacute;tico, s&oacute;lo agudiza el conflicto y la brecha pol&iacute;tica. Hoy es el barrio de Sants, pero ma&ntilde;ana ser&aacute; Sabadell si se hace efectivo el desalojo de las 146 personas que viven en el bloque de la Obra Social de la PAH.
    </p><p class="article-text">
        La seguridad es un concepto integral que hace referencia a la garant&iacute;a de los derechos fundamentales y a la gesti&oacute;n de los conflictos con la finalidad de potenciar el bienestar colectivo. Limitar la seguridad a una cuesti&oacute;n de orden p&uacute;blico implica, por un lado, priorizar el mobiliario urbano y la seguridad vial a la garant&iacute;a de derechos. Por otro lado, tambi&eacute;n supone entender la seguridad como represi&oacute;n de la disidencia, en la medida en la que en vez de abordar los conflictos incorporando las necesidades y demandas de todas las partes, se utilizan los cuerpos de seguridad p&uacute;blica para abordarlos  a golpes.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, hace falta analizar tambi&eacute;n el #EfecteCanVies con una mirada que incorpore la crisis de r&eacute;gimen que se vive desde hace tiempo que y que, volviendo a los movimientos sociales, se manifest&oacute; y expuso desde m&uacute;ltiples perspectivas en la primavera del 2011, cuando las plazas de todas las ciudades y pueblos del Estado Espa&ntilde;ol se llenaron de tiendas de campa&ntilde;a y de personas indignadas en uno de los movimientos de desobediencia civil pac&iacute;fica que m&aacute;s propuestas ha formulado en los &uacute;ltimos ciclos pol&iacute;ticos y que menos repercusi&oacute;n formal ha tenido en las instituciones. Se ha de entender que el 15M, entre muchas otras cosas, populariz&oacute; una palanca pol&iacute;tica que explica muchos de los movimientos que se hicieron fuertes a posteriori: cuando la ley es injusta, es leg&iacute;timo desobedecer. En este sentido, se da una reconfiguraci&oacute;n del concepto de seguridad en torno a la capacidad que tienen los colectivos y organizaciones de responder y garantizar las necesidades de las personas: la PAH con la vivienda; Tanquem els CIEs con la defensa de los Derechos Humanos en los Centros de Internamiento; los Centros Sociales como Can Vies con la funi&oacute;n de articular y potenciar proyectos de barrio; etc.
    </p><p class="article-text">
        Por lo tanto, la seguridad entendida como garant&iacute;a de derechos y alejada de los golpes de porra de los cuerpos de seguridad p&uacute;blica, pasa hoy por la capacidad que tienen los y las ciudadanas autoorganizadas de responder con la construcci&oacute;n de proyectos y movilizaciones que dibujen horizontes de solidaridad y apoyo mutuo frente al miedo de la miseria.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; hace falta hacer ahora? Y, desde un enfoque desde la seguridad ciudadana, &iquest;c&oacute;mo se responde a las noches de fuego y cacerolas?
    </p><p class="article-text">
        La respuesta ni es sencilla, ni es r&aacute;pida, tampoco est&aacute; encima de la mesa, pero seguro que no es policial: se empieza a dilucidar con las negociaciones retomadas y el anuncio de reconstruir Can Vies por parte de la Asamblea del CSA. Lo que se debe considerar es que la soluci&oacute;n debe pasar por reconocer que hay mucho m&aacute;s en juego que noches sin ruido de helic&oacute;ptero y que contenedores lleguen hasta el amanecer. La soluci&oacute;n debe pasar por que el consistorio ceda en algunas cuestiones y asuma responsabilidades pol&iacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Y, sin duda, la soluci&oacute;n debe pasar por reconocer que en Sants ha estallado la lucha por el derecho a la ciudad cuando las orejas del pastor son sordas; la lucha por la dignidad de la calle cuando la especulaci&oacute;n ahoga los espacios de vida; la lucha de las cuentas pendientes, cuando la mafia anda tranquila por los pasillos del Palau de la M&uacute;sica mientras la miseria se amontona en los cajeros autom&aacute;ticos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/pensar-seguridad-efectecanvies_132_4850747.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 May 2014 02:13:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="70894" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="70894" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Pensar la seguridad con #EfecteCanVies]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pensar la seguretat amb #EfecteCanVies]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/pensar-seguretat-amb-efectecanvies_132_4851123.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Pensar la seguretat amb #EfecteCanVies"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La solució ha de passar per reconèixer que hi ha en joc molt més que nits sense soroll d’helicòpter i contenidors que arribin a l’alba, ha de passar perquè el consistori cedeixi en algunes qüestions i assumeixi responsabilitats polítiques.</p></div><p class="article-text">
        Els darrers dos dies l&rsquo;actualitat pol&iacute;tica catalana ha estat molt pendent de l&rsquo;#EfecteCanVies. Se succeeixen les portades, les tert&uacute;lies i les columnes d&rsquo;opini&oacute; sobre el desallotjament del Centre Social Okupat de Can Vies al barri de Sants de Barcelona i sembla ser que un dels &uacute;nics denominadors comuns dels discursos &eacute;s el concepte de conflicte. Sobre Can Vies cal parlar de conflicte per&ograve; els seus termes no es poden reduir a les destrosses i als aldarulls, sin&oacute; que calen an&agrave;lisis que superin l&rsquo;etern debat sobre els contenidors.
    </p><p class="article-text">
        En primer lloc la gesti&oacute; de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona est&agrave; essent nefasta: desallotjar un espai clau dels moviments socials del barri de Sants i de la ciutat, trencant les negociacions que feia temps que estaven donant-se i al&middot;legar pressions per part de TMB i que sembla que aquesta mateixa nit han sigut represes; desplegar un operatiu del cos de Mossos d&rsquo;Esquadra desproporcionat i amb pr&agrave;ctiques policials exageradament contundents en el marc de la manifestaci&oacute; de protesta; i finalment, enderrocar l&rsquo;edifici del Centre Social. 
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;alcalde Trias, amb un discurs que obre la possibilitat del di&agrave;leg, repeteix fins a la sacietat que no negociar&agrave; mentre hi hagi aldarulls; el regidor del Districte Jordi Mart&iacute;, de qui fa dies que es demana la dimissi&oacute;, recorre els platons de televisi&oacute; condemnant la viol&egrave;ncia i, quan baixa el nivell de tensi&oacute;, aprofita per anunciar el Pla Paral&middot;lel i l&rsquo;enllumenat mode &ldquo;smart city&rdquo; que posar&agrave; a l&rsquo;avinguda i que costar&agrave; a la ciutadania m&eacute;s diners que tots els contenidors cremats en la darrera d&egrave;cada a Barcelona. 
    </p><p class="article-text">
        En aquest marc, i encara amb la ressaca de la ja anomenada popularment com a &ldquo;festa de la democr&agrave;cia&rdquo;, voldria aportar alguns apunts sobre seguretat i ordre p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        Per una banda el ja fam&oacute;s #EfecteCanVies no &eacute;s nom&eacute;s una resposta per la p&egrave;rdua d&rsquo;un espai simb&ograve;lic, sin&oacute; que &eacute;s el q&uuml;estionament d&rsquo;un model de ciutat que no t&eacute; lloc pels moviments socials ni pels espais alliberats. Barcelona &eacute;s una ciutat que alberga moltes ciutats invisibles fetes de persones, hist&ograve;ries, somnis i realitats per&ograve; el model Barcelona nom&eacute;s respon a una determinada part d&rsquo;aquests mons. La Barcelona maca &eacute;s la de la gent amb poder adquisitiu, de la gent que ve de vacances i de la gent que es lucrar&agrave; amb els casinos i l&rsquo;economia de la m&agrave;fia al Barcelona World. Aquesta contradicci&oacute; &eacute;s cada cop m&eacute;s ferotge, ja que cada dia s&oacute;n menys els passatgers que poden comprar el bitllet de tren de la Marca Barcelona, del Passeig de Gr&agrave;cia i de les &ograve;peres al Liceu. La Barcelona del 99% fa equilibris per arribar a final de mes, no pot pagar el transport p&uacute;blic, est&agrave; a l&rsquo;atur o amb feines temporals intermitents i veu com l&rsquo;habitatge fa llustres que ha deixat de ser un dret per esdevenir un martiri. 
    </p><p class="article-text">
        En termes de seguretat ciutadana i d&rsquo;ordre p&uacute;blic, que &eacute;s l&rsquo;assumpte que sembla que m&eacute;s preocupa aquests dies a les tert&uacute;lies i als despatxos, la dicotomia eternament enfrontada cada dia pren m&eacute;s for&ccedil;a, obrint una escletxa que no para de cr&eacute;ixer i que mina la cohesi&oacute; i la possibilitat de viure en una ciutat comuna. La seguretat, com moltes altres dimensions de la vida p&uacute;blica de les ciutats i de les societats, emana d&rsquo;un pacte social que ha d&rsquo;incloure a totes les persones i grups que conviuen en un territori i, a Barcelona, el pacte fa temps que t&eacute; goteres.
    </p><p class="article-text">
        Per altra banda, aquest pacte social no nom&eacute;s est&agrave; trencat, sin&oacute; que s&rsquo;han dinamitat la majoria dels vincles socials que l&rsquo;articulaven. Els moviments socials, el teixit ve&iuml;nal i les organitzacions de la ciutat de Barcelona, fa d&egrave;cades que treballen per a construir ponts, just&iacute;cies i solucions col&middot;lectives a les desigualtats, als conflictes i a les necessitats. Tot i aix&ograve;, el consistori no d&oacute;na resposta a les demandes i, per tant, en termes f&agrave;ctics no reconeix aquest teixit com agent pol&iacute;tic leg&iacute;tim &ndash;s&rsquo;ha de veure com es desenvolupen les negociacions acabades de recuperar amb Can Vie. En aquest sentit, els vincles estan trencats en la mesura en la que els mecanismes pol&iacute;tics de participaci&oacute; ni s&oacute;n eficients, ni s&oacute;n d&rsquo;entrada i retorn. L&rsquo;Ajuntament actua, els moviments protesten, l&rsquo;Ajuntament continua actuant, els moviments continuen protestant. Aquesta l&ograve;gica desgastant, absurda i que tan sols aconsegueix canvis miserables despr&eacute;s de processos llargu&iacute;ssims i feixucs, no nom&eacute;s desgasta la confian&ccedil;a en un Ajuntament que ofereix di&agrave;leg quan ja ha tirat Can Vies a terra, sin&oacute; que trenca tot horitz&oacute; de consens o d&rsquo;acord. &Eacute;s en aquest punt, en el que la resposta organitzada amb pr&agrave;ctiques de desobedi&egrave;ncia esdev&eacute; una forma obligada de di&agrave;leg pol&iacute;tic, una via que, imposada per la ignor&agrave;ncia i la falta de voluntat de l&rsquo;equip de govern, esdev&eacute; l&rsquo;&uacute;nica manera de fer sentir les veus dels que no importen. Aix&iacute;, tornant al concepte de seguretat, la resposta policial a un fenomen social tant dram&agrave;tic, nom&eacute;s aguditza el conflicte i l&rsquo;esquerda pol&iacute;tica. Avui &eacute;s el barri de Sants, per&ograve; dem&agrave; ser&agrave; Sabadell si es fa efectiu el desallotjament de les 146 persones que viuen al bloc de l&rsquo;Obra Social de la PAH.
    </p><p class="article-text">
        La seguretat &eacute;s un concepte integral que fa refer&egrave;ncia a la garantia dels drets fonamentals i a la gesti&oacute; dels conflictes amb la finalitat de potenciar el benestar col&middot;lectiu. Limitar la seguretat a una q&uuml;esti&oacute; d&rsquo;ordre p&uacute;blic implica, per un costat, prioritzar el mobiliari urb&agrave; i la seguretat vial a la garantia de drets. D&rsquo;altra banda, tamb&eacute; suposa entendre la seguretat com a repressi&oacute; de la dissid&egrave;ncia, en la mesura en qu&egrave; enlloc d&rsquo;abordar els conflictes incorporant les necessitats i demandes de totes les parts, s&rsquo;utilitzen els cossos de seguretat p&uacute;blics per abordar-los a cops de pal. 
    </p><p class="article-text">
        Finalment, cal analitzar tamb&eacute; l&rsquo;#EfecteCanVies amb una mirada que incorpori la crisi de r&egrave;gim que fa temps que s&rsquo;est&agrave; vivint a casa nostra i que, tornant als moviments socials, es va manifestar i exposar des de m&uacute;ltiples perspectives a la primavera del 2011, quan les places de totes les ciutats i pobles de l&rsquo;Estat Espanyol es van omplir de tendes de campanya i de persones indignades en un dels moviments de desobedi&egrave;ncia civil pac&iacute;fica que m&eacute;s propostes ha formulat en els darrers cicles pol&iacute;tics i que menys repercussi&oacute; formal ha tingut a les institucions. S&rsquo;ha d&rsquo;entendre que el 15M, entre moltes d&rsquo;altres coses, va popularitzar una palanca pol&iacute;tica que explica molts dels moviments que s&rsquo;han fet forts a partir de llavors: quan la llei no &eacute;s justa, &eacute;s leg&iacute;tim desobeir.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el concepte de seguretat es reconfigura cap a la capacitat que tenen els col&middot;lectius i organitzacions de respondre i garantir les necessitats de les persones: la PAH amb l&rsquo;habitatge; Tanquem els CIEs amb la defensa dels Drets Humans dels Interns dels Centres d&rsquo;Internament d&rsquo;Estrangers; els Centres Socials com Can Vies amb la funci&oacute; d&rsquo;articular i potenciar projectes de barri; etc. Per tant, la seguretat entesa com a garantia de drets i allunyada dels cops de porra dels cossos de seguretat p&uacute;blica, avui passa per la capacitat que tenen els i les ciutadanes autoorganitzades de respondre amb la construcci&oacute; de projectes i mobilitzacions que dibuixin horitzons de solidaritat i de suport mutu en front de la por de la mis&egrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; cal fer a partir d&rsquo;ara? I, en termes de seguretat ciutadana, com es respon als vespres de focs i casseroles?
    </p><p class="article-text">
        La resposta ni &eacute;s senzilla, ni &eacute;s r&agrave;pida, ni est&agrave; sobre la taula, per&ograve; de ben segur que no &eacute;s policial i que es comen&ccedil;a a dilucidar a partir de l&rsquo;anunci de la nova etapa de negociacions i de la reconstrucci&oacute; de Can Vies per part de l&rsquo;Assemblea del CSA. El que s&rsquo;ha de considerar &eacute;s que la soluci&oacute; ha de passar per recon&egrave;ixer que hi ha en joc molt m&eacute;s que nits sense soroll d&rsquo;helic&ograve;pter i contenidors que arribin a l&rsquo;alba. Que la soluci&oacute; ha de passar perqu&egrave; el consistori cedeixi en algunes q&uuml;estions i assumeixi responsabilitats pol&iacute;tiques. 
    </p><p class="article-text">
        I, sense dubte, la soluci&oacute; ha de passar per recon&egrave;ixer que a Sants ha esclatat la lluita pel dret a la ciutat quan les orelles del pastor s&oacute;n sordes; la lluita per la dignitat del carrer quan l&rsquo;especulaci&oacute; afoga els espais de vida; la lluita dels comptes pendents quan la m&agrave;fia campa tranquil&middot;la pels passadissos del Palau de la M&uacute;sica mentre la mis&egrave;ria s&rsquo;amuntega als caixers autom&agrave;tics.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Vehí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/pensar-seguretat-amb-efectecanvies_132_4851123.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 May 2014 02:07:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="70894" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="70894" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Pensar la seguretat amb #EfecteCanVies]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a3091e6-0a3a-4063-b27a-ff8a58a930ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
