<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Andrea Pérez]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/andrea_perez/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Andrea Pérez]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/514363/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["Ojalá sea la última manifestación de la Diada, pero si hace falta seguiremos viniendo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/diada-2016-derecho-a-decidir-manifestacion_1_3836781.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Diada 2016 a Barcelona. Arc de Trionf"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los manifestantes independentistas vuelven a llenar las calles por quinto año consecutivo y esperan obtener resultados pronto</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Cada a&ntilde;o les decimos que es el &uacute;ltimo a&ntilde;o&rdquo; explica Josep Trepant, y dirige la mirada hacia su hijo, Pere, que ha encontrado un rinc&oacute;n donde sentarse y pasar el rato pintando la parte de atr&aacute;s de su cartulina en forma de punto, antes de que tenga lugar la acci&oacute;n de la manifestaci&oacute;n independentista convocada por la Asamblea Nacional Catalana (ANC) y &Ograve;mnium Cultural en medio de un paseo de Sant Joan y un paseo de Llu&iacute;s Companys atestados. Este a&ntilde;o, la respuesta de Pere a su padre ha sido: &ldquo;Esto ya me lo hab&iacute;as dicho el a&ntilde;o pasado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Trepant espera que esta sea la &uacute;ltima manifestaci&oacute;n masiva: &ldquo;Si fuera por m&iacute;, esto lo hubi&eacute;ramos terminado hace unos a&ntilde;os, pero hay gente que quiere probarlo todo&rdquo;, asegura. Y denuncia que las movilizaciones no son la f&oacute;rmula ideal para evaluar el apoyo al proceso de independencia: &ldquo;La &uacute;nica forma de contarnos no tendr&iacute;a que ser con manifestaciones, sino votando&rdquo;, afirma. Pero cree que cada cual tiene sus ritmos. Hoy se ha encontrado con nueve compa&ntilde;eros m&aacute;s de Barcelona para asistir a la movilizaci&oacute;n. Uno de ellos, Jordi Nadal, quien tambi&eacute;n considera que &ldquo;el problema es esta diversidad de ritmos y que todo acabe confluyendo en una cosa positiva y de futuro&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Barcelona, la &uacute;ltima al coger el relevo de las otras cuatro ciudades, ha esperado su turno envuelta de calor humano, clim&aacute;tico y textil en un acto que se ha llevado a cabo con el coraz&oacute;n en un pu&ntilde;o, quitando hierro al hecho que la estrenada descentralizaci&oacute;n pueda sesgar las lecturas sobre el apoyo a esta multitudinaria manifestaci&oacute;n repartida en hasta cinco puntos diferentes. Y es que a las 17:14h las campanas de la Seu Vella de Lleida han anunciado el inicio de la acci&oacute;n que ha tomado el relevo en Berga, Salt, Tarragona y, finalmente, en la capital para pedir una Rep&uacute;blica Catalana, una denominaci&oacute;n que, este a&ntilde;o m&aacute;s que nunca, quiere interpelar al mayor n&uacute;mero posible de actores pol&iacute;ticos y sociales para culminar &ldquo;r&aacute;pido y bien&rdquo; &ndash;tal como se hab&iacute;a referido Jordi S&agrave;nchez, presidente del ANC&ndash; un proceso que, aun as&iacute;,<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/actos-Diada-relatos-nacionales-disputa_0_557494558.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tiene su relato en disputa</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos gustar&iacute;a que fuera la &uacute;ltima, pero si tenemos que ir a una pr&oacute;xima, iremos&rdquo;, dice &Agrave;ngela Biscarri, del barrio barcelon&eacute;s de Horta. Josep Felip Manzano, que la acompa&ntilde;a, asegura que esta ser&aacute; la &uacute;ltima movilizaci&oacute;n: &ldquo;&iexcl;Si el presidente Puigdemont dice que esto ya est&aacute;, es que se ha acabado!&rdquo;. Manzano reflexiona que les parece bien cualquier fuerza pol&iacute;tica que posibilite la desconexi&oacute;n pol&iacute;tica con Espa&ntilde;a, que conf&iacute;a &ldquo;incluso en la CUP, que ya es confiar&rdquo;, dice en relaci&oacute;n a sus diferencias con los anticapitalistas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Despu&eacute;s del manifiesto le&iacute;do por el cineasta independiente y Cruz de Sant Jordi Pere Portabella, el inicio de una canci&oacute;n marcaba la hora de levantar los puntos de cartulina que la organizaci&oacute;n hab&iacute;a repartido previamente a los asistentes para simular el latido de un coraz&oacute;n. La acci&oacute;n fue precedida de algunas falsas alarmas por parte de los manifestantes que, apretujados, probaban de escuchar las indicaciones de los altavoces. Seguidamente, un cohete elevado simult&aacute;neamente en las cinco ciudades escogidas indicaba el inicio de la movilizaci&oacute;n conjunta. De nuevo, el latido de las arterias catalanas seleccionadas para una nueva demostraci&oacute;n de fuerza: el quinto cap&iacute;tulo de un ciclo pol&iacute;tico que se inici&oacute; el 2012 y que, de momento, todav&iacute;a no ha anunciado la &uacute;ltima emisi&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ariadna Isern, del Secretariado Nacional del ANC, explica que &ldquo;el mensaje est&aacute; claro indiferentemente de si hay actor al otro lado&rdquo;, y considera que la unilateralidad ser&aacute; la &uacute;nica v&iacute;a para conseguir que los ciudadanos de Catalu&ntilde;a ejerzan su derecho a la autodeterminaci&oacute;n: &ldquo;Es vivir en el mundo del 'tutifruti' pensar que habr&aacute; una v&iacute;a democr&aacute;tica para poder votar&rdquo;, reflexiona Isern, quien cree que el hecho de escoger una f&oacute;rmula descentralizada es una deuda con los diferentes territorios catalanes; visi&oacute;n que comparte Clara Dachs, regidora de la CUP en La Garriga: &ldquo;Catalu&ntilde;a somos todos los pueblos que la forman, no s&oacute;lo Barcelona o las capitales&rdquo;. Y remarca tambi&eacute;n una necesaria unilateralidad: &ldquo;Las relaciones con las estructuras de estado espa&ntilde;olas se tienen que acabar, tenemos que empezar a crear las nuestras&rdquo;, argumenta. Si esto se produjera, Miriam Gabusi,&nbsp;que viene cada a&ntilde;o desde Argentina porque cree que su abuela (catalana) &ldquo;hubiera estado aqu&iacute;&rdquo;, cree que Catalu&ntilde;a podr&iacute;a ser un &ldquo;buen modelo para el mundo&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Acabada la acci&oacute;n conjunta, en todo momento acompa&ntilde;ada por los pilares que los castellers iban levantando para simbolizar los pilares de la futura Rep&uacute;blica Catalana, los manifestantes han empezado a moverse en todas las direcciones posibles, generando un colapso que, entre las se&ntilde;ales que hac&iacute;an otros ciudadanos desde los balcones y la paciencia de los asistentes, se ha podido deshacer con alg&uacute;n mareo por el camino. Las colas se han parado t&iacute;midamente en el momento en que se ha producido la cantada conjunta del himno de los Segadores, un instante en que incluso las personas que segu&iacute;an avanzando en busca de una salida a la aglomeraci&oacute;n, intentaban hacerlo con la mano al pecho o acompasando el movimiento de los labios con la letra de la canci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez, Sandra Lázaro (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/diada-2016-derecho-a-decidir-manifestacion_1_3836781.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 11 Sep 2016 20:17:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243457" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243457" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["Ojalá sea la última manifestación de la Diada, pero si hace falta seguiremos viniendo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Manifestaciones,Diada,ANC - Assemblea Nacional Catalana,Omnium Cultural]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Tant de bo sigui l'última manifestació de la Diada, però si cal seguirem venint"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/tant-lultima-manifestacio-diada-seguirem_1_3836817.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Diada 2016 a Barcelona. Arc de Trionf"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els manifestants independentistes tornen a omplir el carrer per cinquè any consecutiu i esperen tenir resultats aviat</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Cada any els diem que &eacute;s l&rsquo;&uacute;ltim any&rdquo; explica Josep Trepant, i dirigeix la mirada cap al seu fill, en Pere, que ha trobat un rac&oacute; on seure i passar l&rsquo;estona pintant la part de darrere de la seva cartolina en forma de punt, abans que tingui lloc l&rsquo;acci&oacute; de la manifestaci&oacute; independentista convocada per l&rsquo;Assemblea Nacional Catalana (ANC) i &Ograve;mnium Cultural enmig d&rsquo;un passeig de Sant Joan i un passeig de Llu&iacute;s Companys plens de gom a gom. Enguany, la resposta d&rsquo;en Pere al seu pare ha estat: &ldquo;Aix&ograve; ja m&rsquo;ho havies dit l&rsquo;any passat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Trepant espera que aquesta sigui l'&uacute;ltima manifestaci&oacute; massiva: &ldquo;Si fos per mi, aix&ograve; ho hagu&eacute;ssim enllestit fa uns anys, per&ograve; hi ha gent que vol provar-ho tot&rdquo;, assegura. I denuncia que les mobilitzacions no s&oacute;n la f&oacute;rmula ideal per avaluar el suport al proc&eacute;s d'independ&egrave;ncia: &ldquo;L'&uacute;nica forma de comptar-nos no hauria de ser amb manifestacions, sin&oacute; votant&rdquo;, afirma. Per&ograve; creu que cadasc&uacute; t&eacute; els seus ritmes. Avui s'ha trobat amb nou companys m&eacute;s de Barcelona per assistir a la mobilitzaci&oacute;. Un d'ells, en Jordi Nadal, qui tamb&eacute; considera que &ldquo;el problema &eacute;s aquesta diversitat de ritmes i que tot plegat acabi confluint en una cosa positiva i de futur&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ee22190c-1c4e-446b-ad31-46631ceda448_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Barcelona, la darrera en agafar el relleu de les altres quatre ciutats, ha esperat el seu torn embolcallada de xafogor humana, clim&agrave;tica i t&egrave;xtil en un acte que s'ha dut a terme amb &ldquo;l'ai al cor&rdquo;, traient ferro al fet que l'estrenada descentralitzaci&oacute; pugui esbiaixar les lectures sobre el suport a aquesta multitudin&agrave;ria manifestaci&oacute; repartida en fins a cinc punts diferents. I &eacute;s que a les 17:14h les campanes de la Seu Vella de Lleida han anunciat l'inici de l'acci&oacute; que ha pres el relleu a Berga, Salt, Tarragona i, finalment, a la capital per demanar una Rep&uacute;blica Catalana, una denominaci&oacute; que, enguany m&eacute;s que mai, vol interpel&middot;lar el nombre m&eacute;s gran possible d'actors pol&iacute;tics i socials per a <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/manifestacio-Diada-demanara-independentista-culmini_0_552594982.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">culminar &ldquo;r&agrave;pid i b&eacute;&rdquo; &ndash;tal com s'hi havia referit Jordi S&agrave;nchez, president de l'ANC</a>&ndash; un proc&eacute;s que, tanmateix, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Cinc-Diada-relats-nacionals-disputa_0_557494590.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">t&eacute; un relat en disputa</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ens agradaria que fos l'&uacute;ltima, per&ograve; si hem d'anar a una pr&ograve;xima, hi anirem&rdquo;, diu &Agrave;ngela Biscarri, del barri barcelon&iacute; d'Horta. Josep Felip Manzano, que l'acompanya, confia que aquesta sigui la darrera mobilitzaci&oacute;: &ldquo;Si el president Puigdemont diu que aix&ograve; ja est&agrave;, &eacute;s que s'ha acabat!&rdquo;. Manzano reflexiona que els sembla b&eacute; qualsevol for&ccedil;a pol&iacute;tica que possibiliti la desconnexi&oacute; pol&iacute;tica amb Espanya, que confia &ldquo;fins i tot en la CUP, que ja &eacute;s confiar&rdquo;, diu en relaci&oacute; a les seves difer&egrave;ncies amb els anticapitalistes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1205e5f-19a0-4e51-8656-5c621d06bb6a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del manifest llegit pel cineasta independent i Creu de Sant Jordi Pere Portabella, l'inici d'una can&ccedil;&oacute; marcava l'hora d'aixecar els punts de cartolina que l'organitzaci&oacute; havia repartit pr&egrave;viament als assistents per simular el batec d'un cor. L'acci&oacute; va anar precedida d'algunes falses alarmes per part dels manifestants que, atape&iuml;ts, provaven de sentir les indicacions dels altaveus. Seguidament, un coet enlairat simult&agrave;niament a les cinc ciutats escollides indicava l'inici de la mobilitzaci&oacute; conjunta. De nou, el batec de les art&egrave;ries catalanes seleccionades per a una nova demostraci&oacute; de for&ccedil;a: el cinqu&egrave; cap&iacute;tol d'un cicle pol&iacute;tic que es va iniciar el 2012 i que, de moment, encara no ha anunciat la darrera emissi&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9bb2c8c6-3838-4f3c-9959-00e3e8b0161a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ariadna Isern, del Secretariat Nacional de l'ANC, explica que &ldquo;el missatge &eacute;s clar indiferentment de si hi ha actor a l'altra banda&rdquo;, i considera que la unilateralitat ser&agrave; l'&uacute;nica via per aconseguir que els ciutadans de Catalunya exerceixin el seu dret a l'autodeterminaci&oacute;: &ldquo;&Eacute;s viure en el m&oacute;n del 'tutifruti' pensar que hi haur&agrave; una via democr&agrave;tica per poder votar&rdquo;, reflexiona Isern, qui creu que el fet d'escollir una f&oacute;rmula descentralitzada &eacute;s un deute amb els diferents territoris catalans; visi&oacute; que comparteix Clara Dachs, regidora de la CUP a La Garriga: &ldquo;Catalunya som tots els pobles que la formen, no nom&eacute;s Barcelona o les capitals&rdquo;. I remarca tamb&eacute; una necess&agrave;ria unilateralitat: &ldquo;Les relacions amb les estructures d'estat espanyoles s'han de deixar de tenir i comen&ccedil;ar a crear les nostres&rdquo;, argumenta. Si aix&ograve; es produ&iacute;s, Miriam Gabusi creu que Catalunya podria esdevenir un &ldquo;bon model per al m&oacute;n&rdquo;. I &eacute;s que Gabusi, que ve cada any des de l'Argentina perqu&egrave; creu que la seva &agrave;via (catalana) &ldquo;hagu&eacute;s estat aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Acabada l'acci&oacute; conjunta, en tot moment acompanyada pels pilars que les colles castelleres anaven aixecant per simbolitzar els pilars de la futura Rep&uacute;blica Catalana, els manifestants han comen&ccedil;at a moure's en totes les direccions possibles, generant un col&middot;lapse que, entre els senyals que feien altres ciutadans des dels balcons i la paci&egrave;ncia dels assistents, s'ha pogut desfer amb algun mareig pel cam&iacute;. Les cues s'han aturat t&iacute;midament, per&ograve;, en el moment en qu&egrave; s'ha produ&iuml;t la cantada conjunta de l'himne dels Segadors, un moment en qu&egrave; fins i tot les persones que seguien avan&ccedil;ant a la recerca d'una sortida a l'aglomeraci&oacute;, provaven de fer-ho amb la m&agrave; al pit o compassant el moviment dels llavis amb la lletra de la can&ccedil;&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez, Sandra Lázaro (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/tant-lultima-manifestacio-diada-seguirem_1_3836817.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 11 Sep 2016 19:21:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243457" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243457" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["Tant de bo sigui l'última manifestació de la Diada, però si cal seguirem venint"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ccd101d8-5b55-4039-9aa3-509bdf648eae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Diada,Barcelona,ANC - Assemblea Nacional Catalana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Movilización ante el Consulado francés en defensa de los derechos de las mujeres musulmanas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-concentracion-unidad-contra-el-fascismo-y-el-racismo_1_3851037.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Movilización ante el Consulado francés en defensa de los derechos de las mujeres musulmanas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de cincuenta personas se han concentrado delante del Consulado francés en Barcelona para reclamar el "derecho a escoger" de las mujeres musulmanas</p><p class="subtitle">Fathia El Mouari, miembro de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, argumenta que el velo para ella es "reivindicar la libertad de la mujer frente a las imposiciones"</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;&iexcl;Solidaridad con las mujeres musulmanas!&rdquo;o &ldquo;&iexcl;Islamofobia, ni aqu&iacute; ni en ninguna parte!&rdquo; han sido las principales consignas que, entre aplausos, se han podido escuchar este jueves 1 de septiembre ante el Consulado franc&eacute;s en Barcelona, donde m&aacute;s de cincuenta personas se han concentrado para apoyar a las mujeres musulmanas en su derecho a escoger c&oacute;mo vestir por el espacio p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        El motivo del acto son las prohibiciones que han impuesto unos veinte municipios franceses contra el ba&ntilde;ador integral &mdash;popularmente llamado 'burkini'&mdash; actualmente suspendidas por el Consejo de Estado de Francia por vulnerar el derecho fundamental a la libertad religiosa.
    </p><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute;n ha sido convocada por <a href="http://www.unitatcontraelfeixisme.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Unidad Contra el Fascismo y el Racismo</a>, un movimiento social asambleario que lucha para impedir el avance de formaciones pol&iacute;ticas de ultraderecha. El colectivo ha le&iacute;do un manifiesto que <a href="https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2015/12/03/stopislamofobia/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se reafirma en su compromiso contra la islamofobia</a>, rechazando las prohibiciones del ba&ntilde;ador integral en Francia, as&iacute; como los posibles casos aislados que se hayan podido producir en Catalunya. Estas prohibiciones son, seg&uacute;n una de sus miembros, Fathia El Mouali, &ldquo;un ataque contra los derechos humanos&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El colectivo defiende que la pol&eacute;mica alrededor de esta prenda de ropa ha producido un &ldquo;peligroso rebrote de argumentos islam&oacute;fobos de todo tipo&rdquo;, que se ha extendido tambi&eacute;n en Catalunya, incluidos los espacios progresistas. David Karvala, uno de los portavoces de Unidad Contra el Fascismo y el Racismo, explica que dentro de la izquierda &ldquo;hay una confusi&oacute;n sobre el Islam&rdquo;, una falta de comprensi&oacute;n del laicismo que acaba present&aacute;ndose como un &ldquo;ate&iacute;smo impuesto&rdquo;, que va contra las libertades religiosas de los ciudadanos y ciudadanas.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n ha contado con la participaci&oacute;n de diversos representantes de los grupos pol&iacute;ticos catalanes, que tambi&eacute;n han expresado su apoyo a trav&eacute;s de la red social Twitter:
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771406137140862977?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771403402182070272?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771403550542983173?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771403374273126401?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771404317114920960?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/770938936436948992?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><h3 class="article-text"> </h3><h3 class="article-text">El debate m&aacute;s pol&eacute;mico: &iquest;Una decisi&oacute;n libre?</h3><p class="article-text">
        El rechazo por parte del feminismo hacia las pol&iacute;ticas islam&oacute;fobas, ilustrado por pancartas que han reivindicado que &ldquo;con racismo no hay feminismo&rdquo;, tambi&eacute;n ha sido uno de los protagonistas de la jornada. &ldquo;Yo creo que ninguna persona aceptar&iacute;a que alguien viniera de fuera a decirle c&oacute;mo debe pensar o vestir&rdquo;, argumenta El Mouali, en relaci&oacute;n a las cr&iacute;ticas a las creencias musulmanas por parte de algunos sectores del feminismo europeo.
    </p><p class="article-text">
        Karvala argumenta que desde Unidad contra el fascismo y el racismo son conscientes que dentro de la comunidad musulmana hay todo tipo de hombres: desde aquellos &ldquo;muy machistas, hasta hombres muy abiertos y progresistas, igual que entre la gente no musulmana&rdquo;. A&uacute;n as&iacute;, esto no justifica, seg&uacute;n Karvala, que se tomen medidas &ldquo;contra las mujeres musulmanas&rdquo;. De hecho, tal como ha explicado El Mouali, a veces la consecuencia de prohibir cualquier tipo de prenda que vistan las mujeres musulmanas, es &ldquo;hacernos volver a casa otra vez&rdquo;, es decir, evitar que estas personas se sientan libres de circularse por el espacio p&uacute;blico o, en el caso franc&eacute;s, de ba&ntilde;arse en la playa, entre otros ejemplos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, Karvala cuestiona que s&oacute;lo se cuestione si estas decisiones son libres en el caso de las mujeres musulmanas: &ldquo;Si de repente muchas mujeres llevan piercings, van con el ombligo al aire o usan talones, a pesar de que si son muy altos pueden ser peligrosos para la salud, es una decisi&oacute;n libre? No, tambi&eacute;n viene condicionada por la sociedad&rdquo;, argumenta.
    </p><p class="article-text">
        La soluci&oacute;n para erradicar el machismo presente dentro de las mismas comunidades musulmanas es, seg&uacute;n Karvala, apoyar a estas mujeres para que se sientan libres de tomar sus propias decisiones, pero siempre huyendo de imposiciones estatales. Por otro lado, el activista explica que <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Burkini-Islamofobia-Feminismo_0_549445624.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">muchas mujeres llevan el hiyab o el ba&ntilde;ador integral porque quieren.</a> &ldquo;Para m&iacute; el velo ha sido una manera de reivindicar la libertad de la mujer frente a las imposiciones&rdquo;, explica El Mouali, quien a&ntilde;ade que las prohibiciones de llevar el ba&ntilde;ador integral en municipios franceses favorecen, precisamente, a los sectores musulmanes m&aacute;s conservadores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-concentracion-unidad-contra-el-fascismo-y-el-racismo_1_3851037.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Sep 2016 06:50:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243349" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243349" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Movilización ante el Consulado francés en defensa de los derechos de las mujeres musulmanas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islamofobia,Manifestaciones,Burkini]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mobilització davant el Consolat francès en defensa dels drets de les dones musulmanes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-concentracio-unitat-contra-el-feixisme-i-el-racisme_1_3852168.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Mobilització davant el Consolat francès en defensa dels drets de les dones musulmanes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més d'una cinquantena de persones s'han conentrat davant el Consolat francès a Barcelona per a reclamar el "dret a escollir" de les dones musulmanes</p><p class="subtitle">Fathia El Mouari, membre d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme, argumenta que el vel per a ella és "reivindicar la llibertat de la dona davant les imposicions"</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Solidaritat amb les dones musulmanes!&rdquo; o &ldquo;Islamof&ograve;bia, ni aqu&iacute; ni enlloc!&rdquo; han estat les principals consignes que, entre aplaudiments, s'han pogut sentir aquest dijous 1 de setembre davant el Consolat franc&egrave;s a Barcelona, on m&eacute;s d'una cinquantena de persones s'han concentrat per donar suport a les dones musulmanes en el seu dret a escollir sobre com vestir per l'espai p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        El motiu de l'acte s&oacute;n les prohibicions que han imposat una vintena de municipis francesos contra el banyador de cos sencer &mdash;popularment anomenat 'burkini'&mdash; actualment suspeses pel Consell d'Estat de Fran&ccedil;a per vulnerar el dret fonamental a la llibertat religiosa.
    </p><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute; ha estat convocada per <a href="http://www.unitatcontraelfeixisme.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Unitat contra el feixisme i el racisme</a>, un moviment social assembleari que lluita per impedir l'aven&ccedil; de formacions pol&iacute;tiques d'ultradreta. El col&middot;lectiu ha llegit un manifest que es referma en <a href="https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2015/12/03/stopislamofobia/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el seu comprom&iacute;s contra la islamof&ograve;bia</a>, tot rebutjant les prohibicions del banyador integral a Fran&ccedil;a, aix&iacute; com els possibles casos a&iuml;llats que s'hagin pogut donar a Catalunya. Aquestes prohibicions s&oacute;n, a parer d'una dels seus membres, Fathia El Mouali, &ldquo;un atac contra els drets humans&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0c1f0480-87b9-4c27-9649-4837bc9f991b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L'organitzaci&oacute; defensa que la pol&egrave;mica al voltant d'aquesta pe&ccedil;a de roba ha produ&iuml;t un &ldquo;perill&oacute;s rebrot d'arguments islam&ograve;fobs de tota mena&rdquo;, que s'ha est&egrave;s tamb&eacute; a Catalunya, inclosos els espais progressistes. David Karvala, un dels portaveus d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme, explica que dins de l'esquerra &ldquo;hi ha una confusi&oacute; sobre l'Islam&rdquo;, una falta de comprensi&oacute; del la&iuml;cisme que acaba esdevenint un &ldquo;ateisme imposat&rdquo;, que va contra les llibertats religioses dels ciutadans i ciutadanes. 
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; ha comptat amb l'assist&egrave;ncia de diversos representants dels grups pol&iacute;tics catalans. Alguns d'ells tamb&eacute; han expressat el seu suport a trav&eacute;s de la xarxa social Twitter:
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771406137140862977?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771403402182070272?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771403550542983173?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771403374273126401?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/771404317114920960?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/770938936436948992?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><h3 class="article-text">El debat m&eacute;s pol&egrave;mic: Una decisi&oacute; 'lliure'?</h3><p class="article-text">
        El rebuig per part del feminisme cap a les pol&iacute;tiques islam&ograve;fobes, il&middot;lustrat per pancartes que han reivindicat que &ldquo;amb racisme no hi ha feminisme&rdquo;, tamb&eacute; ha estat un protagonista de la jornada. &ldquo;Jo crec que cap persona acceptaria que alg&uacute; vingui de fora a dir-li com ha de pensar o vestir&rdquo;, argumenta El Mouali, en relaci&oacute; a les cr&iacute;tiques a les creences musulmanes per part d'alguns sectors del feminisme europeu.
    </p><p class="article-text">
        Karvala explica que des d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme s&oacute;n conscients que dins de la comunitat musulmana hi ha tot tipus d'homes: des d'aquells &ldquo;molt masclistes, fins a homes molt oberts i progressistes, igual que entre la gent no musulmana&rdquo;. Tanmateix, aix&ograve; no justifica, al parer de Karvala, que es prenguin mesures &ldquo;contra les dones musulmanes&rdquo;. De fet, tal com ha explicat El Mouali, sovint la conseq&uuml;&egrave;ncia de prohibir qualsevol tipus de pe&ccedil;a de roba que vesteixin les dones musulmanes, &eacute;s &ldquo;fer-nos tornar a casa una altra vegada&rdquo;, &eacute;s a dir, evitar que aquestes persones se sentin lliures de circular per l'espai p&uacute;blic o, en el cas franc&egrave;s, de banyar-se a la platja, entre altres exemples.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9459e48-84a7-4604-abef-80d724d3b355_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A m&eacute;s a m&eacute;s, Karvala critica que nom&eacute;s es q&uuml;estioni si aquestes decisions s&oacute;n lliures en el cas de les dones musulmanes: &ldquo;Si de sobte moltes dones porten p&iacute;rcings, van amb el melic a l'aire o porten talons, tot i que si s&oacute;n molt alts poden ser perillosos per la salut, &eacute;s una decisi&oacute; lliure? No, tamb&eacute; ve condicionada per la societat&rdquo;, argumenta.
    </p><p class="article-text">
        La soluci&oacute; per eradicar el masclisme present dins de les mateixes comunitats musulmanes &eacute;s, segons Karvala, donar suport a aquestes dones perqu&egrave; se sentin lliures de prendre les seves pr&ograve;pies decisions, per&ograve; sempre fugint d'imposicions. D'altra banda, l'activista explica que <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Burkini-islamofobia-feminisme_0_549445683.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">moltes dones duen el hiyab o el banyador integral perqu&egrave; volen.</a> &ldquo;Per a mi el vel ha sigut una manera de reivindicar la llibertat de la dona contra les imposicions&rdquo;, explica El Mouali, qui afegeix que les prohibicions de dur el banyador integral als municipis francesos afavoreixen, precisament, els sectors musulmans m&eacute;s conservadors.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-concentracio-unitat-contra-el-feixisme-i-el-racisme_1_3852168.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 01 Sep 2016 19:23:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243349" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243349" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mobilització davant el Consolat francès en defensa dels drets de les dones musulmanes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/464d028b-a206-4478-881a-c0aeab81a7e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islamofobia,Manifestaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Por, agressions sexuals i pitjor salut mental: particularitats del sensellarisme femení]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sensellarisme-femeni-exclusio-social-prostitucio-encoberta-agressions-sexuals_1_3860004.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Por, agressions sexuals i pitjor salut mental: particularitats del sensellarisme femení"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les dones representen un 12% de les persones que dormen al carrer però s'estima que en exclusió residencial la proporció és més elevada</p><p class="subtitle">Núria Guasch, treballadora social, afirma que les dones en situació de carrer arriben als centres d'acollida amb una salut mental molt precària</p><p class="subtitle">El 40% de les dones sense llar han patit agressions i el 24% han estat víctimes d’agressions sexuals, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE)</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No ets una persona al carrer, ets una dona al carrer&rdquo;. Aquesta afirmaci&oacute; sintetitza les conclusions a qu&egrave; ha arribat N&uacute;ria Guasch despr&eacute;s de treballar durant sis anys en un centre obert nom&eacute;s per a dones que han estat en situaci&oacute; de carrer. Els informes que hi ha publicats i les viv&egrave;ncies de molts treballadors socials evidencien una situaci&oacute; de vulnerabilitat relacionada amb les agressions sexuals i els rols de g&egrave;nere apresos que resulta determinant per a l&rsquo;experi&egrave;ncia de la dona al carrer. &ldquo;El carrer &eacute;s un reflex negatiu de la pauta de concepci&oacute; d&rsquo;un lloc del m&oacute;n en termes de relaci&oacute; de g&egrave;nere&rdquo;, assegura Pedro Jos&eacute; Cabrera, soci&ograve;leg expert en exclusi&oacute; residencial i persones sense llar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons les dades obtingudes en&nbsp;el recompte que va realitzar la <a href="http://www.bcn.cat/sensellar/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Xarxa d&rsquo;Atenci&oacute; a Persones Sense Llar de Barcelona</a>&nbsp;(XAPSLL) durant la nit del 18 de maig d'aquest any, hi ha gaireb&eacute; un miler de persones&nbsp;dormint als carrers de Barcelona, de les quals&nbsp;prop d'un 12% s&oacute;n&nbsp;dones. D'altra banda&nbsp;el percentatge de dones contactades pel Servei d&rsquo;Inserci&oacute; Social de la mateixa entitat &ldquo;ha fluctuat entre el 9 i l&rsquo;11% del total&nbsp;de les sense llar ateses&rdquo; mentre que la proporci&oacute; femenina als equipaments residencials de la XAPSLL &ldquo;mai no ha superat el 30% de les persones usu&agrave;ries&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">La realitat darrere les&nbsp;xifres de&nbsp;sensellarisme&nbsp;femen&iacute;</h3><p class="article-text">
        Segons argumenta la Fundaci&oacute; Arrels, que acompanya&nbsp;les persones sense llar en el cam&iacute; cap a l'autonomia, un dels motius pels quals la incid&egrave;ncia del carrer &eacute;s menor en les dones &eacute;s el fet que &ldquo;acostumen a tenir m&eacute;s recursos que l&rsquo;home per demanar ajuda a familiars i amics&rdquo;. Aquesta major xarxa de contactes que pot evitar que la persona acabi dormint al carrer, t&eacute; a veure amb el fet que les dones, segons explica Albert Sales, responsable de l&rsquo;estudi de la XAPSLL, tenen atribu&iuml;da la funci&oacute; de cuidar la fam&iacute;lia a causa del seu rol de g&egrave;nere. Un rol que les identifica, segons explica Guasch, com a persones &ldquo;cuidadores i tamb&eacute; cuidades&rdquo; que, en conseq&uuml;&egrave;ncia, tenen menys vergonya a l&rsquo;hora de demanar ajuda. En canvi, &ldquo;l&rsquo;home restringeix la relaci&oacute; a les trobades f&iacute;siques&rdquo;, explica Sales, i es limita a cuidar l&rsquo;espai laboral. Quan aquest falla, l&rsquo;home perd la xarxa de relacions.
    </p><p class="article-text">
        David V&aacute;zquez, educador social en un centre d'acollida per a persones sense llar, destaca dos factors principals per explicar que les xifres de dones en situaci&oacute; de carrer no hagin superat el 12% durant els darrers anys. D'una banda, V&aacute;zquez considera que davant d'una mateixa situaci&oacute; de crisi, la dona t&eacute; m&eacute;s eines per sortir-se'n: &ldquo;Est&agrave; demostrat que la dona t&eacute; m&eacute;s recursos, habilitats i resist&egrave;ncies davant les adversitats. [...] En general s&oacute;n m&eacute;s fortes&rdquo;. Una altra ra&oacute; que l'educador social empra per explicar aquest fenomen &eacute;s que quan hi ha una separaci&oacute; o ruptura familiar, &eacute;s la dona qui acostuma a assumir la tutela dels fills: &ldquo;No hi ha cap norma ni llei escrita que ho digui, per&ograve; &eacute;s aix&iacute;&rdquo;. V&aacute;zquez explica que s&oacute;n molts els homes que atenen al seu centre d'acollida que &ldquo;per raons diverses han abandonat el domicili familiar i en la gran majoria de casos que coneixem, els fills queden al domicili amb la mare&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L'informe de&nbsp;la &nbsp;XAPSLL tamb&eacute; apunta, per&ograve;, que &ldquo;no &eacute;s cert que el sensellarisme i l'exclusi&oacute; residencial afectin en major mesura a homes que a dones&rdquo; perqu&egrave; en les categories d'exclusi&oacute; residencial m&eacute;s ocultes, de les quals no es t&eacute; informaci&oacute;, &ldquo;s&oacute;n en les que trobar&iacute;em un major nombre de representaci&oacute; femenina, en especial de dones migrants&rdquo;. D'altra banda, considerant les dades que recull l'informe sobre les diferents categories d'exclusi&oacute; residencial, la proporci&oacute; femenina augmenta a mesura que el recompte s'allunya del carrer.
    </p><p class="article-text">
        Cabrera explica que les dones, a causa de&nbsp;les capacitats que han desenvolupat a causa del seu rol de g&egrave;nere, producte d'unes pautes &ldquo;patriarcals i masclistes&rdquo;, tenen m&eacute;s facilitat per incorporar-se a altres domicilis o espais i treballar a canvi d'un sostre. Aix&iacute;, les dones que es troben en situaci&oacute; d'exclusi&oacute; social solen estar &ldquo;a les esquerdes del sistema d'allotjament&rdquo;, explica Cabrera. El soci&ograve;leg conclou que, paradoxalment, unes dades que semblen beneficiar el sexe femen&iacute;, &ldquo;s&oacute;n l'expressi&oacute; d'un proc&eacute;s d'invisibilitzaci&oacute;. [...] D'un patiment ocult que no es pot comptabilitzar&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Els perqu&egrave;s d'una major vulnerabilitat&nbsp;</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Una constant entre les persones que han passat per etapes de carrer &eacute;s la por. I la por &eacute;s molt m&eacute;s intensa en el cas de les dones&rdquo;, afirma Sales. Segons les <a href="http://www.arrelsfundacio.org/persones-sense-llar/problematica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dades p&uacute;bliques de la Fundaci&oacute; Arrels</a>, la meitat de les persones sense llar han patit alguna mena d&rsquo;agressi&oacute;. Tanmateix, si b&eacute; totes estan exposades a la viol&egrave;ncia f&iacute;sica i els robatoris, les agressions de tipus sexual en dones s&oacute;n una constant. Aix&iacute;, a banda de la inseguretat apresa, aquestes dones pateixen episodis continuats d&rsquo;assetjament, ofertes i xantatges sexuals. V&aacute;zquez apunta que ha conegut de forma directa casos de dones en situaci&oacute; de carrer que han estat agredides sexualment. De fet, explica que segons l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica (INE), el 40% de les dones sense llar han patit agressions, el 61% han patit robatoris i el 24% han estat v&iacute;ctimes d&rsquo;agressions sexuals. Guasch, per la seva banda, comparteix que la viol&egrave;ncia sexual est&agrave; molt present en les dones ateses als centres d&rsquo;acollida, i que &eacute;s tamb&eacute; una de les causes fonamentals de la por i la depend&egrave;ncia que desenvolupen respecte dels homes quan es troben en situaci&oacute; de carrer.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; d&rsquo;inseguretat que pateixen les dones que dormen al carrer sembla tenir un paral&middot;lelisme amb Anglaterra. <a href="https://www.theguardian.com/housing-network/2016/aug/22/sex-in-return-for-shelter-homeless-women-face-desperate-choices-government-theresa-may" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Segons informava The Guardian</a>, &ldquo;la vulnerabilitat de les dones sense llar ha estat subratllada per informes que alerten d&rsquo;almoines a canvi de sexe cap a aquestes persones&rdquo;. De fet, un vint-i-vuit per cent de les dones explicaven haver mantingut relacions sexuals no volgudes nom&eacute;s &ldquo;per tenir un sostre on dormir&rdquo;, segons explica el mitj&agrave;. Guasch explica que a Barcelona tamb&eacute; ha conegut molts casos de prostituci&oacute; encoberta i, sobretot, d&rsquo;assetjament sexual que en alguns casos pot acabar amb violaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A una tend&egrave;ncia superior a patir agressions de tipus sexual s&rsquo;afegeix un agreujant: el sensellarisme femen&iacute; t&eacute; unes dades de salut mental m&eacute;s alarmants que el mascul&iacute;. Mentre que a Anglaterra s&rsquo;han realitzats <a href="https://www.theguardian.com/society/2016/jul/16/homelessness-london-survey-evolve" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estudis que parlen d&rsquo;una edat mitjana de mortalitat molt inferior a la masculina (els 43 anys)</a>&nbsp;a causa d&rsquo;una major tend&egrave;ncia a patir malalties mentals i addiccions, entre altres patologies, a Catalunya tamb&eacute; s&rsquo;ha evidenciat, segons explica Sales, que en la vessant de salut mental les dones estan en una situaci&oacute; de&nbsp;m&eacute;s gravetat.
    </p><p class="article-text">
        El motiu m&eacute;s clar &eacute;s que, tal com explica Mar&iacute;a Virginia Matulic, diplomada en Treball Social, <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3655827" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al seu article Nous perfils de persones sense llar a la ciutat de Barcelona</a>, un dels factors clau que interv&eacute; en els processos de desvinculaci&oacute; de les persones sense llar &eacute;s la manca de xarxes socials. Aix&iacute;, s'ent&eacute;n que les dones &ldquo;han de trencar els vincles amb m&eacute;s intensitat&rdquo; per acabar al carrer. En la mateixa l&iacute;nia, V&aacute;zquez creu que, mentre que &ldquo;els homes es rendeixen abans&rdquo;, les dones acostumen a esgotar tots els recursos abans de quedar-se sense sostre, aix&ograve; fa que quan arriben a una situaci&oacute; de carrer ho facin en pitjors condicions mentals: &ldquo;Per aquesta ra&oacute; diem que &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil que una dona arribi al carrer que no pas un home, per&ograve; quan hi arriba li costa molt m&eacute;s sortir-se'n perqu&egrave; la seva problem&agrave;tica &eacute;s m&eacute;s greu&rdquo;, explica V&aacute;zquez.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, si a Anglaterra <a href="http://rebuildingshatteredlives.org/wp-content/uploads/2014/03/Rebuilding-Shattered-Lives_Final-Report.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una&nbsp;de&nbsp;cada tres&nbsp;dones afirmava trobar-se en situaci&oacute; de&nbsp;carrer degut a episodis de&nbsp;viol&egrave;ncia masclista f&iacute;sica</a>, Cabrera afirma que a Espanya hi ha casos semblants, i que moltes de&nbsp;les&nbsp;dones que es troben en situaci&oacute; d'exclusi&oacute; residencial han patit viol&egrave;ncia masclista i, a m&eacute;s a m&eacute;s, un trastorn mental, fet que les&nbsp;deixa al marge de&nbsp;les&nbsp;institucions socials que poden ajudar-les. En aquest sentit, V&aacute;zquez explica que &ldquo;el perfil m&eacute;s habitual at&egrave;s als centres de la xarxa d'atenci&oacute; a persones sense llar solen ser dones soles, sense c&agrave;rregues familiars, que no tenen cabuda a recursos per a fam&iacute;lies monoparentals amb fills o centres per a v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Segons explica Guasch mitjan&ccedil;ant les dades que van recollir al centre on treballava, les dones pateixen molts m&eacute;s trastorns mentals que els homes en situaci&oacute; de carrer i, a m&eacute;s, queden en una situaci&oacute; de molta m&eacute;s depend&egrave;ncia, incapacitades per a realitzar feines quotidianes &ldquo;sense supervisi&oacute;&rdquo;, argumenta. D'altra banda, les dones que han estat mares queden molt m&eacute;s afectades, a parer de Guasch, per la p&egrave;rdua dels fills, que no pas els seus companys masculins. Aix&ograve; implica que la recuperaci&oacute; de les dones que han estat en aquesta situaci&oacute; sigui m&eacute;s complicada, perqu&egrave; no es tracta de quelcom transitori.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/sensellarisme-femeni-exclusio-social-prostitucio-encoberta-agressions-sexuals_1_3860004.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="53065" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="53065" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Por, agressions sexuals i pitjor salut mental: particularitats del sensellarisme femení]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Exclusión social]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Miedo, agresiones sexuales y peor salud mental: particularidades del sinhogarismo femenino]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/miedo-agresiones-particularidades-sinhogarismo-femenino_1_3858918.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Miedo, agresiones sexuales y peor salud mental: particularidades del sinhogarismo femenino"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las mujeres representan un 12% de las personas que duermen en la calle pero se estima que en exclusión residencial la proporción es más elevada</p><p class="subtitle">Núria Guasch, trabajadora social, afirma que las mujeres en situación de calle llegan a los centros de acogida con una salud mental muy precaria</p><p class="subtitle">El 40% de las mujeres sin hogar han sufrido agresiones y un 24% han sido víctimas de agresiones sexuales, según el INE</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No eres una persona en la calle, eres una mujer en la calle&rdquo;. Esta afirmaci&oacute;n sintetiza las conclusiones a las que ha llegado N&uacute;ria Guasch despu&eacute;s de trabajar durante seis a&ntilde;os en un centro abierto s&oacute;lo para mujeres que han estado en situaci&oacute;n de calle. Los informes que hay publicados y las vivencias de muchos trabajadores sociales evidencian una situaci&oacute;n de vulnerabilidad relacionada con las agresiones sexuales y los roles de g&eacute;nero aprendidos que resulta determinante para la experiencia de la mujer a la calle. &ldquo;La calle es un reflejo negativo de la pauta de concepci&oacute;n de un lugar del mundo en t&eacute;rminos de relaci&oacute;n de g&eacute;nero&rdquo;, asegura Pedro Jos&eacute; Cabrera, soci&oacute;logo experto en exclusi&oacute;n residencial y personas sin hogar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/017e312f-1b7d-432b-9438-0557b9ee862d_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los datos obtenidos en el recuento que realiz&oacute; la <a href="http://www.bcn.cat/sensellar/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Red de Atenci&oacute;n a Personas Sin Hogar de Barcelona (XAPSLL)</a>&nbsp;durante la noche del 18 de mayo de este a&ntilde;o, hay casi un millar de personas durmiendo en las calles de Barcelona, de las cuales cerca de un 12% son mujeres. Por otro lado el porcentaje de mujeres contactadas por el Servicio de Inserci&oacute;n Social de la misma entidad &ldquo;ha fluctuado entre el 9 y el 11% del total de las sin hogar atendidas&rdquo; mientras que la proporci&oacute;n femenina en los equipamientos residenciales de la XAPSLL &ldquo;nunca ha superado el 30% de las personas usuarias&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">La realidad tras las cifras de sinhogarismo&nbsp;femenino</h3><p class="article-text">
        Seg&uacute;n argumenta la Fundaci&oacute; Arrels, que acompa&ntilde;a a las personas sin hogar en el camino hacia la autonom&iacute;a, uno de los motivos por los cuales la incidencia de la calle es menor en las mujeres es el hecho que &ldquo;acostumbran a tener m&aacute;s recursos que el hombre para pedir ayuda a familiares y amigos&rdquo;. Esta mayor red de contactos que puede evitar que la persona acabe durmiendo en la calle, tiene que ver con el hecho que las mujeres, seg&uacute;n explica Albert Sales, responsable del estudio de la XAPSLL, tienen atribuida la funci&oacute;n de cuidar la familia debido a su rol de g&eacute;nero. Un rol que las identifica, seg&uacute;n explica Guasch, como personas &ldquo;cuidadoras y tambi&eacute;n cuidadas&rdquo; que, en consecuencia, tienen menos verg&uuml;enza a la hora de pedir ayuda. En cambio, &ldquo;el hombre restringe la relaci&oacute;n a los encuentros f&iacute;sicos&rdquo;, explica Sales, y se limita a cuidar el espacio laboral. Cuando este falla, el hombre pierde la red de relaciones.
    </p><p class="article-text">
        David V&aacute;zquez, educador social en un centro de acogida para personas sin hogar, destaca dos factores principales para explicar que las cifras de mujeres en situaci&oacute;n de calle no hayan superado el 12% durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Por un lado, V&aacute;zquez considera que ante una misma situaci&oacute;n de crisis, la mujer tiene m&aacute;s herramientas para solventarla: &ldquo;Est&aacute; demostrado que la mujer tiene m&aacute;s recursos, habilidades y resistencias ante las adversidades. [...] En general son m&aacute;s fuertes&rdquo;. Otra raz&oacute;n que el educador social emplea para explicar este fen&oacute;meno es que cuando hay una separaci&oacute;n o ruptura familiar, es la mujer quien acostumbra a asumir la tutela de los hijos: &ldquo;No hay ninguna norma ni ley escrita que lo diga, pero es as&iacute;&rdquo;. V&aacute;zquez explica que son muchos los hombres que atienen en su centro de acogida que &ldquo;por razones diversas han abandonado el domicilio familiar y en la gran mayor&iacute;a de casos que conocemos, los hijos quedan en el domicilio con la madre&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5eacf4e-8dee-4d92-a72b-258bc4c6e22f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        No obstante, el informe de la XAPSLL tambi&eacute;n apunta que &ldquo;no es cierto que el sinhogarismo&nbsp;y la exclusi&oacute;n residencial afecten en mayor medida a hombres que a mujeres&rdquo; porque en las categor&iacute;as de exclusi&oacute;n residencial m&aacute;s ocultas, de las cuales no se tiene informaci&oacute;n, &ldquo;son en las que encontrar&iacute;amos un mayor n&uacute;mero de representaci&oacute;n femenina, en especial de mujeres migrantes&rdquo;. Por otro lado, considerando los datos que recoge el informe sobre las diferentes categor&iacute;as de exclusi&oacute;n residencial, la proporci&oacute;n femenina aumenta a medida que el recuento se aleja de la calle.
    </p><p class="article-text">
        Cabrera explica que las mujeres, debido a las capacidades que han desarrollado como consecuencia de&nbsp;su rol de g&eacute;nero, producto de unas pautas &ldquo;patriarcales y machistas&rdquo;, tienen m&aacute;s facilidad para incorporarse a otros domicilios o espacios y trabajar a cambio de un techo. As&iacute;, las mujeres que se encuentran en situaci&oacute;n de exclusi&oacute;n social suelen estar &ldquo;en las grietas del sistema de alojamiento&rdquo;, explica Cabrera. El soci&oacute;logo concluye que, parad&oacute;jicamente, unos datos que parecen beneficiar al sexo femenino, &ldquo;son la expresi&oacute;n de un proceso de invisibilizaci&oacute;n. [...] De un sufrimiento oculto que no se puede contabilizar&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Los porqu&eacute;s de una&nbsp;mayor vulnerabilidad</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Una constante entre las personas que han pasado por etapas de calle es el miedo. Y el miedo es mucho m&aacute;s intenso en el caso de las mujeres&rdquo;, afirma Sales. Seg&uacute;n los <a href="http://www.arrelsfundacio.org/persones-sense-llar/problematica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">datos p&uacute;blicos de la Fundaci&oacute; Arrels</a>, la mitad de las personas sin hogar han sufrido alg&uacute;n tipo de agresi&oacute;n. Sin embargo, si bien todas las personas est&aacute;n expuestas a la violencia f&iacute;sica y los robos, las agresiones de tipo sexual en mujeres son una constante. As&iacute;, adem&aacute;s de la inseguridad aprendida, estas mujeres sufren episodios continuados de acoso, ofertas y chantajes sexuales. V&aacute;zquez apunta que ha conocido de forma directa casos de mujeres en situaci&oacute;n de calle que han sido agredidas sexualmente. De hecho, explica que seg&uacute;n el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE), el 40% de las mujeres sin hogar han sufrido agresiones, el 61% han sufrido robos y el 24% han sido v&iacute;ctimas de agresiones sexuales. Guasch, por su parte, comparte que la violencia sexual est&aacute; muy presente en las mujeres atendidas en los centros de acogida, y que es tambi&eacute;n una de las causas fundamentales del miedo y la dependencia que desarrollan respecto de los hombres cuando se encuentran en situaci&oacute;n de calle.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n de inseguridad que sufren las mujeres que duermen en la calle parece tener un paralelismo con Inglaterra. <a href="https://www.theguardian.com/housing-network/2016/aug/22/sex-in-return-for-shelter-homeless-women-face-desperate-choices-government-theresa-may" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Seg&uacute;n informaba The Guardian</a>, &ldquo;la vulnerabilidad de las mujeres sin hogar ha sido subrayada por informes que alertan de limosnas a cambio de sexo hacia estas personas&rdquo;. De hecho, un veintiocho por ciento de las mujeres explicaban haber mantenido relaciones sexuales no deseadas&nbsp;s&oacute;lo &ldquo;para tener un techo donde dormir&rdquo;, seg&uacute;n explica el medio. Guasch cuenta&nbsp;que en Barcelona tambi&eacute;n ha conocido muchos casos de prostituci&oacute;n encubierta y, sobre todo, de acoso sexual que en algunos casos puede acabar con violaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A una tendencia superior a sufrir agresiones de tipo sexual se a&ntilde;ade un agravante: el sinhogarismo&nbsp;femenino tiene unos datos de salud mental m&aacute;s alarmantes que el masculino. Mientras que en Inglaterra se han realizados <a href="https://www.theguardian.com/society/2016/jul/16/homelessness-london-survey-evolve" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estudios que hablan de una edad media de mortalidad muy inferior a la masculina (los 43 a&ntilde;os)</a>&nbsp;debido a una mayor tendencia a sufrir enfermedades mentales y adicciones, entre otras patolog&iacute;as, en Catalunya tambi&eacute;n se ha evidenciado, seg&uacute;n explica Sales, que en la vertiente de salud mental las mujeres est&aacute;n en una situaci&oacute;n de m&aacute;s gravedad.
    </p><p class="article-text">
        El motivo m&aacute;s claro es que, tal como explica Mar&iacute;a Virginia Matulic, diplomada en Trabajo Social, <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3655827" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en su art&iacute;culo Nuevos perfiles de personas sin hogar a la ciudad de Barcelona</a>, uno de los factores clave que interviene en los procesos de desvinculaci&oacute;n de las personas sin hogar es la carencia de redes sociales. As&iacute;, se entiende que las mujeres &ldquo;tienen que romper los v&iacute;nculos con m&aacute;s intensidad&rdquo; para acabar en la calle. En la misma l&iacute;nea, V&aacute;zquez cree que, mientras que &ldquo;los hombres se rinden antes&rdquo;, las mujeres acostumbran a agotar todos los recursos antes de quedarse sin techo, esto hace que cuando llegan a una situaci&oacute;n de calle lo hagan en peores condiciones mentales: &ldquo;Por esta raz&oacute;n decimos que es m&aacute;s dif&iacute;cil que una mujer llegue a la calle que no un hombre, pero cuando llega le cuesta mucho m&aacute;s salirse porque su problem&aacute;tica es m&aacute;s grave&rdquo;, explica V&aacute;zquez.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, si en Inglaterra <a href="http://rebuildingshatteredlives.org/wp-content/uploads/2014/03/Rebuilding-Shattered-Lives_Final-Report.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de cada tres mujeres afirmaba encontrarse en situaci&oacute;n de calle debida a episodios de violencia machista f&iacute;sica</a>, Cabrera afirma que en Espa&ntilde;a hay casos parecidos, y que muchas de las mujeres que se encuentran en situaci&oacute;n de exclusi&oacute;n residencial han sufrido violencia machista y, adem&aacute;s, un trastorno mental, hecho que las deja al margen de las instituciones sociales que pueden ayudarlas. En este sentido, V&aacute;zquez explica que &ldquo;el perfil m&aacute;s habitual atendido en los centros de la red de atenci&oacute;n a personas sin hogar suelen ser mujeres solas, sin cargas familiares, que no tienen acceso a recursos para familias monoparentales con hijos o centros para v&iacute;ctimas de violencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica Guasch mediante los datos que recogieron en el centro donde trabajaba, las mujeres sufren muchos m&aacute;s trastornos mentales que los hombres en situaci&oacute;n de calle y, adem&aacute;s, quedan en una situaci&oacute;n de mucha m&aacute;s dependencia, incapacitadas para realizar trabajos cotidianos &ldquo;sin supervisi&oacute;n&rdquo;, argumenta. Por otro lado, las mujeres que han sido madres quedan mucho m&aacute;s afectadas, a parecer de Guasch, por la p&eacute;rdida de los hijos, que no sus compa&ntilde;eros masculinos. Esto implica que la recuperaci&oacute;n de las mujeres que han estado en esta situaci&oacute;n sea m&aacute;s complicada, porque no se trata de algo transitorio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/miedo-agresiones-particularidades-sinhogarismo-femenino_1_3858918.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Aug 2016 17:48:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="53065" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="53065" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Miedo, agresiones sexuales y peor salud mental: particularidades del sinhogarismo femenino]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10de27c2-eb4d-4aad-84ff-bedd4c629158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones sexuales,Patriarcado,Salud mental]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Salarios bajos, externalizaciones y problemas de salud: las denuncias de las camareras de piso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/camareras-de-piso-hosteleria-hoteles_1_3864691.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Salarios bajos, externalizaciones y problemas de salud: las denuncias de las camareras de piso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El sector de las trabajadoras encargadas de limpiar y poner a punto las habitaciones representa el 30% de la plantilla de los hoteles y es uno de los más castigados por la reforma laboral y la precarización de las condiciones laborales</p><p class="subtitle">Una de sus mayores problemáticas es la externalización a través de empresas multiservicios, lo que conlleva un descenso del salario de las trabajadoras de un 40%</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No me paro. No como. No fumo. Apenas bebo agua durante seis horas de trabajo&rdquo;. Carolina Mart&iacute;n es camarera de piso en Sevilla y, antes de acabar de limpiar una&nbsp;habitaci&oacute;n, pone el cubo de la fregona en la puerta de la siguiente para reducir los segundos que tarda en pasar de una estancia a otra. No quiere &ldquo;regalar horas&rdquo; a su empresa. Ha hablado con compa&ntilde;eras que salen hasta 3 horas m&aacute;s tarde cada d&iacute;a, sin cobrar las horas extra, para poder acabar el n&uacute;mero de habitaciones que deben limpiar durante su jornada laboral: &ldquo;A esta gente no le importan las personas&rdquo;, dice&nbsp;en referencia a su empresa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El departamento de pisos &ndash;los trabajadores destinados a la limpieza&ndash; representa aproximadamente un 30% de la plantilla de los hoteles.&nbsp;Este sector, formado en su gran mayor&iacute;a por mujeres, sufre condiciones de precariedad que han sido denunciadas repetidamente. Las empleadas&nbsp;critican que sus salarios se han visto reducidos sustancialmente debido a la externalizaci&oacute;n de los servicios y afirman estar bajo unas condiciones laborales de una dureza que les provoca&nbsp;enfermedades &oacute;seas y musculares. Asimismo, consideran que las empresas ponen trabas a las que se organizan para reivindicar el cumplimiento de los convenios colectivos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todas tenemos alguna enfermedad, o bien de huesos, o bien de m&uacute;sculos. O ambas&rdquo;. Mart&iacute;n recuerda que tuvo un problema en la mano izquierda, fue a la mutua y la vendaron para que pudiera volver a trabajar. Quince d&iacute;as m&aacute;s tarde se hab&iacute;a destrozado el nervio mediano del t&uacute;nel carpiano por no haber descansado la extremidad. Gladys Medina, camarera de piso fija a tiempo completo en Tenerife, explica que en la isla han pedido que se realice un estudio epidemiol&oacute;gico acerca de las enfermedades que contraen estas trabajadoras como resultado de los movimientos fren&eacute;ticos y repetitivos que llevan a cabo. De igual modo, Eulalia Corralero, camarera de piso en Lloret de Mar, destaca que &ldquo;todas tienen problemas lumbares&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Corralero lleva diecis&eacute;is a&ntilde;os trabajando en la hosteler&iacute;a. Actualmente tiene un contrato de fija discontinua y una n&oacute;mina mileurista, pero ella misma explica que &ldquo;no es lo que se gana actualmente&rdquo;, sino que &ldquo;las que hemos aguantado estamos un poco blindadas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta situaci&oacute;n de precariedad se enmarca en un momento en el que, seg&uacute;n explica el investigador y comunicador social Ernest Ca&ntilde;ada, el sector tur&iacute;stico ha hecho &ldquo;una lectura muy a corto plazo de la crisis&rdquo; y ha optado por maximizar sus beneficios. Una de las v&iacute;as para hacerlo ha sido el ajuste de costes laborales, algo que ha repercutido no solo sobre las condiciones de los trabajadores, sino sobre &ldquo;la calidad del servicio que se presta al cliente&rdquo;, argumenta Ca&ntilde;ada.
    </p><h3 class="article-text">La externalizaci&oacute;n, origen de los bajos salarios</h3><p class="article-text">
        Una problem&aacute;tica con la que se encuentran muchas de las camareras de piso en Espa&ntilde;a es la externalizaci&oacute;n de servicios por parte de los hoteles. Esto es, tal como explica Ca&ntilde;ada, que las trabajadoras contratadas directamente por el hotel pasan a estar contratadas a trav&eacute;s de una empresa multiservicios, operaci&oacute;n que rebaja su sueldo en un 40% aproximadamente. Ello se explica porque pasan de pertenecer del convenio de hosteler&iacute;a al de limpieza, seg&uacute;n detalla Ca&ntilde;ada, autor del libro&nbsp;<em>Las que limpian los hoteles. </em>El origen de estas externalizaciones de departamentos centrales en los hoteles se encuentra, asegura Ca&ntilde;ada, en la entrada en vigor&nbsp;de la reforma laboral en 2012.
    </p><p class="article-text">
        La externalizaci&oacute;n de estos servicios, sin embargo, se extiende de forma desigual.&nbsp;Gladys Medina explica que el convenio colectivo de hosteler&iacute;a&nbsp;de las Islas Canarias, por ejemplo, no permite hacerlo: &ldquo;Aqu&iacute; no sufrimos tanto la externalizaci&oacute;n porque los sindicatos y quienes han negociado los convenios colectivos se han preocupado mucho de esto, y a&uacute;n sin saber los problemas que iba a ocasionar en el resto de Espa&ntilde;a&rdquo;. No obstante, Medina admite que las empresas &ldquo;se las ingenian&rdquo; para externalizar servicios igualmente o acaban contratando a trav&eacute;s de Empresas de Trabajo Temporal (ETT).
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;n, camarera de piso en Sevilla, demand&oacute; a su empresa porque la diferencia salarial que supon&iacute;a su externalizaci&oacute;n era de unos 10.000 euros.&nbsp;&ldquo;Las empresas multiservicios son la lacra de nuestra profesi&oacute;n&rdquo;, proclama.&nbsp;La trabajadora explica que en la actualidad hay empresas que est&aacute;n pagando menos de un euro y medio por habitaci&oacute;n: &ldquo;Para que una camarera gane 30 euros al d&iacute;a &iquest;Cu&aacute;ntas habitaciones tiene que hacer en seis horas?&rdquo;, se pregunta.
    </p><h3 class="article-text">Turismo de calidad</h3><p class="article-text">
        &ldquo;No hay una explicaci&oacute;n l&oacute;gica a lo que est&aacute; pasando&rdquo;, valora Medina. Se refiere a que sus condiciones han empeorado pese que el sector tur&iacute;stico sigue en plena forma. En su caso, las Islas Canarias es uno de los primeros destinos que mantiene su ocupaci&oacute;n de forma relativamente estable a lo largo del a&ntilde;o. As&iacute;, la &uacute;nica explicaci&oacute;n que encuentra a su situaci&oacute;n laboral es que &ldquo;el empresario quiere ganar cada vez m&aacute;s dinero y se pone objetivos cada vez m&aacute;s altos de recaudaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, las cuatro trabajadoras entrevistadas coinciden al&nbsp;afirmar que la precariedad tampoco&nbsp;guarda ning&uacute;n tipo de relaci&oacute;n con el cliente al que&nbsp;est&aacute; destinado el establecimiento. Es decir, independientemente de lo que pague la persona que disfruta la habitaci&oacute;n, la camarera de piso que la limpia trabaja en las mismas condiciones. Corralero argumenta que las condiciones no se deben, como se suele argumentar, al efecto del <em>l</em><em>ow cost </em>y lamenta que &ldquo;para los empresarios&nbsp; sinverg&uuml;enzas esto est&aacute; siendo una panacea consentida por todos&rdquo;. Medina a&ntilde;ade por su parte&nbsp;que las afectadas no son s&oacute;lo las camareras de piso, sino &ldquo;todos los compa&ntilde;eros de hosteler&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los interiores del &lsquo;turismo de calidad&rsquo; en Sevilla no son de calidad, son de explotaci&oacute;n y precariedad&rdquo;, afirma Mart&iacute;n, quien, a trav&eacute;s de la asociaci&oacute;n que preside, 'Camareras de pisos de Sevilla', busca conseguir una mayor &ldquo;dignidad&rdquo; para las personas del sector. La trabajadora cree que los empresarios &ldquo;se aprovechan de la necesidad&rdquo; y recuerda que el sector est&aacute; muy feminizado: &ldquo;La mayor&iacute;a somos mujeres, que tiramos para adelante nuestra casa solas porque nuestro marido est&aacute; en el paro&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        La feminizaci&oacute;n del sector ha conllevado, incluso, casos de discriminaci&oacute;n salarial por sexo. En Tenerife, por ejemplo, seg&uacute;n explica Medina, Comisiones Obreras detect&oacute; un plus de productividad que supon&iacute;a pagar un 90% menos a las camareras que a otros trabajadores de un puesto mayoritariamente masculino, que se situaban en un mismo nivel retributivo. Los datos concretos se sit&uacute;an en una diferencia de m&aacute;s de 350 euros. As&iacute;, se ha denunciado a 11 hoteles y se denunciar&aacute;n 41 empresas, algunas de las cuales &ldquo;ya han reconocido que hab&iacute;a discriminaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Entre la organizaci&oacute;n y el miedo</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Mis compa&ntilde;eras ya saben que si se acercan a m&iacute; van a tener problemas, as&iacute; que me hacen el vac&iacute;o&rdquo;. Medina explica que su contrato como delegada de personal impide que pueda ser despedida, pero&nbsp;a la vez&nbsp;afirma que desde su empresa le asignan &ldquo;los peores trabajos&rdquo; para evitar m&aacute;s denuncias.
    </p><p class="article-text">
        Las represalias tras plantar cara a las condiciones laborales actuales no parecen incidentes aislados. Mar&iacute;a Ramos (nombre falso de una camarera de piso en una localidad de la Costa Brava)&nbsp;recuerda el caso de una compa&ntilde;era&nbsp;en M&aacute;laga que, seg&uacute;n explica, fue despedida por unas declaraciones realizadas en Facebook, as&iacute; como por pedir la readmisi&oacute;n de trabajadores que hab&iacute;an sido substituidos por empleados de ETT: &ldquo;Sab&iacute;amos que la despedir&iacute;an buscando cualquier motivo porque era un incordio&rdquo;, aunque&nbsp;aclara que &ldquo;no es lo habitual&rdquo; que se den represalias por las protestas. Por su parte, Mart&iacute;n explica que la empresa en la que trabajaba han recibido 30 denuncias, y las &uacute;nicas tres personas que han quedado de todas las que denunciaron est&aacute;n siendo perjudicadas por la empresa: &ldquo;Les hacen la vida imposible para que ellas mismas se vayan&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        A pesar del miedo que existe entre las camareras de piso ante la posibilidad de perder su puesto de trabajo o de ser represaliadas con unas peores condiciones, Medina cree que la mentalidad del colectivo est&aacute; cambiando &ldquo;al ver el &eacute;xito que hemos tenido en algunos hoteles&rdquo;. La trabajadora explica que en el sur de Tenerife se han llevado a cabo asambleas a las que han asistido un centenar de personas y, por otra parte, hay una mayor predisposici&oacute;n a denunciar ante inspecci&oacute;n de trabajo: &ldquo;Llevo 13 a&ntilde;os trabajando en la hosteler&iacute;a y antes las camareras de piso no se atrev&iacute;an ni a hablar en los pasillos&rdquo;, recuerda.
    </p><p class="article-text">
        Corralero, que fund&oacute; el grupo de Facebook Las Kellys en Barcelona, explica que cuando se present&oacute; a las elecciones sindicales de Comisiones Obreras sufri&oacute; &ldquo;mucho acoso&rdquo; por parte de sus superiores: &ldquo;Siempre ten&iacute;a m&aacute;s trabajo que las dem&aacute;s, me mandaba al peor piso y sal&iacute;a reventada&rdquo;. Para ella, esta organizaci&oacute;n de camareras de piso es tambi&eacute;n un punto de apoyo a trav&eacute;s del cual se comparten experiencias entre las trabajadoras.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a la coordinaci&oacute;n con los sindicatos, si bien muchas camareras de piso est&aacute;n sindicadas, algunas creen que estas organizaciones de trabajadores son las culpables de haber firmado convenios colectivos que las perjudican e invisibilizan, mientras que otras consideran los sindicatos como la &uacute;nica v&iacute;a para ejercer denuncias vinculantes. Ramos cree que desde el sindicato &ldquo;tienes m&aacute;s armas para llegar ante inspecci&oacute;n de trabajo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, Mart&iacute;n explica que decidieron crear la Asociaci&oacute;n de Camareras de Piso de Sevilla para &ldquo;tener un poquito m&aacute;s de voz propia y no depender de sindicatos, aunque ellos nos han ayudado a denunciar&rdquo;. En su caso, recuerda que fueron a la Junta de Andaluc&iacute;a a pedir una propuesta de ley, pero critica que &nbsp;&ldquo;Susana D&iacute;az ni se dign&oacute; a levantar la cabeza del papel&rdquo;. Conseguir que las empresas que se denuncian lleguen a modificar las condiciones laborales de sus trabajadoras es un proceso lento. Mart&iacute;n explica que hay empresas declaradas culpables por el Tribunal Supremo que siguen vulnerando la ley porque van recurriendo las sentencias: &ldquo;Una amiga que denunci&oacute; conmigo tiene el juicio en 2018&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, ninguna de las cuatro trabajadoras consultadas considera que este a&ntilde;o haya pasado en vano. Medina cree que se trata de una demanda que, por haberse extendido en el tiempo, ha sumado a m&aacute;s gente. Hoy por hoy, el &uacute;nico enemigo declarado de estas empleadas, tal como reafirma Mart&iacute;n, es la desinformaci&oacute;n acerca de los derechos laborales que est&aacute;n en disposici&oacute;n de reclamar y, en segundo lugar, el temor que las lleva a no exigir su cumplimiento: &ldquo;Hay que luchar por lo tuyo. El miedo debe terminar&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/camareras-de-piso-hosteleria-hoteles_1_3864691.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243348" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Salarios bajos, externalizaciones y problemas de salud: las denuncias de las camareras de piso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Hoteles,Hostelería,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Salaris baixos, externalitzacions i problemes de salut: les denúncies de les cambreres de pis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/salaris-externalitzacions-problemes-denuncies-cambreres_1_3861232.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Salaris baixos, externalitzacions i problemes de salut: les denúncies de les cambreres de pis"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El sector de les treballadores encarregades de netejar i posar a punt les habitacions representa el 30% de la plantilla dels hotels i és un dels més castigats per la reforma laboral i la precarització</p><p class="subtitle">Una de les seves principals problemàtiques és l'externalització a través d'empreses multiserveis, el que comporta un descens del salari de les treballadores d'un 40%</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No paro. No menjo. No fumo. Quasi no bec aigua durant sis hores de treball&rdquo;. Carolina Mart&iacute;n &eacute;s cambrera de pis a Sevilla i, abans d'acabar de netejar una habitaci&oacute;, posa la galleda de la fregona a la porta de la seg&uuml;ent per reduir els segons que triga a passar d'una habitaci&oacute; a una altra. No vol &ldquo;regalar hores&rdquo; a la seva empresa. Ha parlat amb companyes que surten fins a 3 hores m&eacute;s tard cada dia, sense cobrar les hores extra, per poder acabar el nombre d'habitacions que han de netejar durant la seva jornada laboral: &ldquo;A aquesta gent no els importen les persones&rdquo;, diu en refer&egrave;ncia a la seva empresa. 
    </p><p class="article-text">
        El departament de pisos &ndash;els treballadors destinats a la neteja&ndash; representa aproximadament un 30% de la plantilla dels hotels. Aquest sector, integrat en bona mesura per dones, pateix condicions de precarietat que han estat denunciades repetidament. Les empleades critiquen que els seus salaris s'han vist redu&iuml;ts substancialment a causa de l'externalitzaci&oacute; dels serveis i afirmen estar sota unes condicions laborals d'una duresa que fins i tot els provoca malalties &ograve;ssies i musculars. Aix&iacute; mateix, consideren que les empreses posen traves a les que s'organitzen per exigir el compliment dels convenis col&middot;lectius.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Totes tenim alguna malaltia, o b&eacute; d'ossos, o b&eacute; de m&uacute;sculs. O totes ambdues&rdquo;. Mart&iacute;n recorda que va tenir un problema a la m&agrave; esquerra, va anar a la m&uacute;tua i li van embenar perqu&egrave; pogu&eacute;s tornar a treballar. Quinze dies m&eacute;s tard s'havia destrossat el nervi mitj&agrave; del t&uacute;nel carpi&agrave; per no haver fet prou rep&ograve;s. Gladys Medina, cambrera de pis fixa a temps complet a Tenerife, explica que han demanat que es faci un estudi epidemiol&ograve;gic sobre les malalties que contrauen aquestes treballadores com a resultat dels moviments fren&egrave;tics i repetitius que duen a terme. De la mateixa manera, Eul&agrave;lia Corralero, cambrera de pis a Lloret de Mar, destaca que &ldquo;totes tenen problemes lumbars&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Corralero porta setze anys treballant en l'hostaleria, actualment t&eacute; un contracte de fixa discont&iacute;nua i una n&ograve;mina mileurista, per&ograve; ella mateixa explica que &ldquo;no &eacute;s el que es guanya actualment&rdquo;, sin&oacute; que &ldquo;les que hem aguantat estem una mica blindades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta situaci&oacute; de precarietat s'emmarca en un moment en qu&egrave;, segons explica l'investigador i comunicador social Ernest Ca&ntilde;ada, el sector tur&iacute;stic ha fet &ldquo;una lectura molt a curt termini de la crisi&rdquo; i ha optat per maximitzar els seus beneficis. Una de les vies per fer-ho ha estat l'ajust de costos laborals, cosa que ha repercutit no nom&eacute;s sobre les condicions dels treballadors, sin&oacute; sobre &ldquo;la qualitat del servei que es presta al client&rdquo;, argumenta Ca&ntilde;ada.
    </p><h3 class="article-text">L'externalitzaci&oacute;, origen dels salaris baixos</h3><p class="article-text">
        Una problem&agrave;tica amb qu&egrave; es troben moltes de les cambreres de pis a Espanya &eacute;s l'externalitzaci&oacute; de serveis per part dels hotels. Aix&ograve; &eacute;s, tal com explica Ca&ntilde;ada, que les treballadores contractades directament per l'hotel passen a estar contractades a trav&eacute;s d'una empresa multiserveis, operaci&oacute; que rebaixa el seu sou en un 40% aproximadament. Aix&ograve; s'explica perqu&egrave; passen de pert&agrave;nyer del conveni d'hostaleria al de neteja, segons detalla Ca&ntilde;ada, autor del llibre <em>Las que limpian los hoteles.</em> L'origen d'aquestes externalitzacions de departaments centrals en els hotels es troba, assegura Ca&ntilde;ada, en l'entrada en vigor de la reforma laboral el 2012.
    </p><p class="article-text">
        L'externalitzaci&oacute; d'aquests serveis, per&ograve;, s'est&eacute;n de forma desigual. Gladys Medina explica que el conveni col&middot;lectiu d'hostaleria de les Illes Can&agrave;ries, per exemple, no permet fer-ho: &ldquo;Aqu&iacute; no patim tant l'externalitzaci&oacute; perqu&egrave; els sindicats i els qui han negociat els convenis col&middot;lectius s'han preocupat molt d'aix&ograve;, i encara sense saber els problemes que ocasionaria a la resta d'Espanya&rdquo;. No obstant aix&ograve;, Medina admet que les empreses &ldquo;se les empesquen&rdquo; per externalitzar serveis igualment o acaben contractant a trav&eacute;s d'Empreses de Treball Temporal (ETT).
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;n, cambrera de pis a Sevilla, va demandar la seva empresa perqu&egrave; la difer&egrave;ncia salarial que suposava la seva externalitzaci&oacute; era d'uns 10.000 euros. &ldquo;Les empreses multiserveis s&oacute;n la xacra de la nostra professi&oacute;&rdquo;, proclama. La treballadora explica que en l'actualitat hi ha empreses que estan pagant menys d'un euro i mig per habitaci&oacute;: &ldquo;Perqu&egrave; una cambrera guanyi 30 euros al dia, &iquest;quantes habitacions ha de fer en sis hores?&rdquo;, es pregunta.
    </p><h3 class="article-text">Turisme de qualitat</h3><p class="article-text">
        &ldquo;No hi ha una explicaci&oacute; l&ograve;gica al que est&agrave; passant&rdquo;, valora Medina. Es refereix al fet que les seves condicions han empitjorat malgrat que el sector tur&iacute;stic segueix en plena forma. En el seu cas, les Illes Can&agrave;ries &eacute;s un dels primers destins que mant&eacute; la seva ocupaci&oacute; de forma relativament estable al llarg de l'any. Aix&iacute;, l'&uacute;nica explicaci&oacute; que troba a la seva situaci&oacute; laboral &eacute;s que &ldquo;l'empresari vol guanyar cada vegada m&eacute;s diners i es posa objectius cada vegada m&eacute;s alts de recaptaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, les quatre treballadores entrevistades coincideixen en afirmar que la precarietat tampoc mant&eacute; cap tipus de relaci&oacute; amb el tipus client al qual est&agrave; destinat l'establiment. &Eacute;s a dir, independentment del que pagui la persona que gaudeix de l'habitaci&oacute;, o de les estrelles de l'hotel, la cambrera de pis que neteja treballa en les mateixes condicions. Corralero argumenta que les condicions no es deuen, com se sol argumentar, a l'efecte de <em>l</em><em>ow cost</em> i lamenta que &ldquo;per als empresaris pocavergonyes aix&ograve; est&agrave; sent una panacea consentida per tots&rdquo;. Medina afegeix per la seva part que les afectades no s&oacute;n nom&eacute;s les cambreres de pis, sin&oacute; &ldquo;tots els companys d'hostaleria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els interiors del 'turisme de qualitat' a Sevilla no s&oacute;n de qualitat, s&oacute;n d'explotaci&oacute; i precarietat&rdquo;, afirma Mart&iacute;n, que, a trav&eacute;s de l'associaci&oacute; que presideix, 'Cambreres de pisos de Sevilla', busca aconseguir una major &ldquo;dignitat &rdquo;per a les persones del sector. La treballadora creu que els empresaris &ldquo;s'aprofiten de la necessitat&rdquo; i recorda que el sector est&agrave; molt feminitzat: &ldquo;La majoria som dones que tirem endavant la nostra casa soles perqu&egrave; el nostre marit est&agrave; a l'atur&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        La feminitzaci&oacute; del sector ha comportat, fins i tot, casos de discriminaci&oacute; salarial per sexe. A Tenerife, per exemple, segons explica Medina, Comissions Obreres va detectar un plus de productivitat que suposava pagar un 90% menys a les cambreres que a altres treballadors d'un lloc majorit&agrave;riament mascul&iacute;, que se situaven en un mateix nivell retributiu. Les dades concretes se situen en una difer&egrave;ncia de m&eacute;s de 350. Aix&iacute;, s'han denunciat 11 hotels i es denunciaran 41 empreses, algunes de les quals &ldquo;ja han reconegut que hi havia discriminaci&oacute;&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Entre l'organitzaci&oacute; i la por</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Les meves companyes ja saben que si s'acosten a mi tindran problemes, aix&iacute; que em fan el buit&rdquo;. Medina explica que el seu contracte com a delegada de personal impedeix que pugui ser acomiadada, per&ograve; alhora afirma que des de l'empresa li assignen &ldquo;els pitjors treballs&rdquo; per evitar m&eacute;s den&uacute;ncies.
    </p><p class="article-text">
        Les repres&agrave;lies despr&eacute;s de plantar cara a les condicions laborals actuals no semblen incidents a&iuml;llats. Maria Ramos (nom fals d'una cambrera de pis en una localitat de la Costa Brava) recorda el cas d'una companya a M&agrave;laga que, segons explica, va ser acomiadada per unes declaracions realitzades a Facebook, aix&iacute; com per demanar la readmissi&oacute; de treballadors que havien estat substitu&iuml;ts per empleats d'ETT: &ldquo;Sab&iacute;em que l'acomiadarien buscant qualsevol motiu perqu&egrave; era una mol&egrave;stia&rdquo;, tot i que aclareix que &ldquo;no &eacute;s l'habitual&rdquo; que es donin repres&agrave;lies per les protestes. Per la seva banda, Mart&iacute;n explica que l'empresa en la qual treballava ha rebut 30 den&uacute;ncies, i les &uacute;niques tres persones que segueixen treballant de totes les que van denunciar estan sent perjudicades per l'empresa: &ldquo;Els fan la vida impossible perqu&egrave; elles mateixes se'n vagin&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Tot i la por que hi ha entre les cambreres de pis davant la possibilitat de perdre el seu lloc de treball o de ser represaliades amb unes condicions pitjors, Medina creu que la mentalitat del col&middot;lectiu est&agrave; canviant &ldquo;en veure l'&egrave;xit que hem tingut en alguns hotels&rdquo;. La treballadora explica que al sud de Tenerife s'han dut a terme assemblees a les quals han assistit un centenar de persones i, d'altra banda, hi ha una major predisposici&oacute; a denunciar a la inspecci&oacute; de treball: &ldquo;Porto 13 anys treballant en l'hostaleria i abans les cambreres de pis no s'atrevien ni a parlar als passadissos&rdquo;, recorda.
    </p><p class="article-text">
        Corralero, que va fundar el grup de Facebook Les Kellys a Barcelona, explica que quan es va presentar a les eleccions sindicals de Comissions Obreres va patir &ldquo;molta persecuci&oacute;&rdquo; per part dels seus superiors: &ldquo;Sempre tenia m&eacute;s feina que les altres, m'enviaven al pitjor pis i sortia rebentada&rdquo;. Per a ella, aquesta organitzaci&oacute; de cambreres de pis &eacute;s tamb&eacute; un punt de suport a trav&eacute;s del qual es comparteixen experi&egrave;ncies entre les treballadores.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a la coordinaci&oacute; amb els sindicats, si b&eacute; moltes cambreres de pis estan sindicades, algunes creuen que aquestes organitzacions de treballadors s&oacute;n les culpables d'haver signat convenis col&middot;lectius que les perjudiquen i fan invisibles, mentre que altres consideren els sindicats com l'&uacute;nica via per exercir den&uacute;ncies vinculants. Ramos creu que des del sindicat &ldquo;tens m&eacute;s armes per arribar davant inspecci&oacute; de treball&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, Mart&iacute;n explica que van decidir crear l'Associaci&oacute; de Cambreres de Pis de Sevilla per &ldquo;tenir una miqueta m&eacute;s de veu pr&ograve;pia i no dependre de sindicats, encara que ells ens han ajudat a denunciar&rdquo;. En el seu cas, recorda que van anar a la Junta d'Andalusia a demanar una proposici&oacute; de llei, per&ograve; critica que &ldquo;Susana D&iacute;az ni es va dignar a aixecar el cap dels papers&rdquo;. Aconseguir que les empreses que es denuncien arribin a modificar les condicions laborals de les seves treballadores &eacute;s un proc&eacute;s lent. Mart&iacute;n explica que hi ha empreses declarades culpables pel Tribunal Suprem que segueixen vulnerant la llei perqu&egrave; van recorrent les sent&egrave;ncies: &ldquo;Una amiga que va denunciar amb mi t&eacute; el judici el 2018&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, cap de les quatre treballadores consultades considera que aquest any hagi passat en va. Medina creu que es tracta d'una demanda que, per haver-se est&egrave;s en el temps, ha atret m&eacute;s gent. Ara per ara, l'&uacute;nic enemic declarat d'aquestes empleades, tal com reafirma Mart&iacute;n, &eacute;s la desinformaci&oacute; sobre els drets laborals que estan en disposici&oacute; de reclamar i, en segon lloc, la por que les porta a no exigir el seu compliment: &ldquo;Has de lluitar per all&ograve; que &eacute;s teu. La por s'ha d'acabar&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/salaris-externalitzacions-problemes-denuncies-cambreres_1_3861232.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243348" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Salaris baixos, externalitzacions i problemes de salut: les denúncies de les cambreres de pis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/879ba970-bc5c-4d71-b5fb-54736fc32a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando los barcos negreros salían del puerto de Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/esclavitud-colonialismo-barcelona-catalunya_1_4605022.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuando los barcos negreros salían del puerto de Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La cantidad de catalanes que se beneficiaron de la mano de obra esclava en las Américas es especialmente relevante, sobre todo en el campo del comercio</p><p class="subtitle">En Catalunya se podían encontrar muchos grupos de presión para evitar las reformas en Cuba que pretendían acabar con la esclavitud. Estos espacios reunieron a los empresarios más importantes del momento, como Joan Güell y Ferrer</p><p class="subtitle">Durante los treinta años de trata de esclavos legal (1790-1820) se ha podido establecer la presencia de 146 embarcaciones catalanas entradas en Cuba, que constituyen un 7,45% del total y un 24,7% de las españolas</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;A partir del 1865 el &uacute;nico pa&iacute;s europeo que tiene esclavitud es Espa&ntilde;a&rdquo;, explica Mart&iacute;n Rodrigo Alharilla, doctor en Econom&iacute;a por la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona. Josep Maria Fradera, catedr&aacute;tico por la Universitat Pompeu Fabra y experto en colonialismo, argumenta que las primeras que empezaron a abrir el debate sobre la legitimidad moral de esclavizar un ser humano fueron las sectas protestantes y la idea que hab&iacute;a que abolir esta instituci&oacute;n se hizo cada vez m&aacute;s presente en el mundo ingl&eacute;s y franc&eacute;s hacia finales del siglo XVIII. As&iacute;, en Inglaterra se suspende el tr&aacute;fico el 1807 y la esclavitud el 1833. En Francia, el 1848 y en Estados Unidos hacia la d&eacute;cada de 1860.
    </p><p class="article-text">
        Los pa&iacute;ses ib&eacute;ricos, sin embargo, tardaron bastante m&aacute;s, puesto que hab&iacute;an entrado en el negocio en el momento en que los brit&aacute;nicos se planteaban dejar de hacerlo: &ldquo;Esto es el que hace pat&eacute;tica la posici&oacute;n de los catalanes, los espa&ntilde;oles y los portugueses&rdquo;, afirma Fradera. Barcelona, con los personajes m&aacute;s importantes de la econom&iacute;a catalana del momento, fue uno de los principales n&uacute;cleos de la presi&oacute;n en defensa de la esclavitud dentro del Imperio espa&ntilde;ol. Y la capital catalana, uno de los puertos que vio salir m&uacute;ltiples barcos negreros.
    </p><p class="article-text">
        La cantidad de catalanes que se beneficiaron de la mano de obra esclava en las Am&eacute;ricas es evidente, especialmente en el &aacute;mbito del comercio. El papel que ten&iacute;an en la isla est&aacute; confirmado, seg&uacute;n argumenta Jordi Maluquer de Motes, catedr&aacute;tico de Historia e Instituciones Econ&oacute;micas por la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, por un ingl&eacute;s establecido como hacendado a la isla que dec&iacute;a, de los catalanes, que &ldquo;tienen en sus manos todo el comercio de Cuba y creo que tambi&eacute;n de Espa&ntilde;a&rdquo;. Consideraci&oacute;n que es corroborada tambi&eacute;n por el viajero norteamericano Wurdermann, quien explicaba que &ldquo;gran parte del comercio de la isla est&aacute; en sus manos, as&iacute; como una parte considerable de sus riquezas&rdquo;. Seg&uacute;n explica Alharilla, &ldquo;entre el 30% y el 40% de los comerciantes que hab&iacute;a a Cuba y en Puerto Rico en el siglo XIX eran catalanes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hablar de esclavitud y tr&aacute;fico implica recordar, no obstante, que el Imperio espa&ntilde;ol es, seg&uacute;n Fradera, un imperio erigido mucho m&aacute;s &ldquo;sobre indios&rdquo; que sobre esclavos. En este sentido, con la expresi&oacute;n &ldquo;Degrees of freedom&rdquo;, la historiograf&iacute;a anglosajona deja entrever que, durante la antig&uuml;edad, no hab&iacute;a un contraste n&iacute;tido entre las condiciones de &ldquo;libre&rdquo; y &ldquo;esclavo&rdquo;: &ldquo;La existencia de gente que trabajaba para alguien otro que lo compraba era considerada normal o, como m&iacute;nimo, habitual&rdquo;, explica Fradera. Cuando los imperios europeos se expanden por el Atl&aacute;ntico, esta instituci&oacute;n social llega a Am&eacute;rica.
    </p><p class="article-text">
        El pr&oacute;ximo martes 23 de agosto se celebra el D&iacute;a Internacional del Recuerdo de la Trata de Esclavos y de su Abolici&oacute;n, fecha que pone enel punto de mira las interacciones comerciales entre Europa, &Aacute;frica, las Am&eacute;ricas y el Caribe, y recuerda que son muchas las culturas que no restan exentas de un pasado esclavista. Este es el caso de Catalunya en el marco del Imperio espa&ntilde;ol.
    </p><h3 class="article-text">La participaci&oacute;n catalana en el tr&aacute;fico de esclavos</h3><p class="article-text">
        Averiguar el grado de participaci&oacute;n catalana en el tr&aacute;fico de esclavos es especialmente complicado. S&oacute;lo es posible saber con certeza que los negocios de algunas familias que se enriquecieron en las Am&eacute;ricas contaban con mano de obra esclava. Es el caso de la familia Sam&agrave;, de Vilanova i la Geltr&uacute;, que se sabe que ten&iacute;a un complejo donde se trabajaba el az&uacute;car, puesto que todo el mundo del az&uacute;car alrededor de La Habana tuvo esclavos hasta el 1886. Un caso parecido es el del empresario catal&aacute;n Joan G&uuml;ell, que us&oacute; mano de obra esclava durante un periodo corto de tiempo pero no se ha encontrado ning&uacute;n documento que lo implique directamente en el tr&aacute;fico de esclavos. En total, durante los treinta a&ntilde;os de tr&aacute;fico legal (1790-1820) se ha podido establecer la presencia de 146 embarcaciones catalanas entradas en Cuba, que constituyen un 7,45% del total y un 24,7% de las espa&ntilde;olas. Estas embarcaciones llegaron a transportar unos 30.696 esclavos.
    </p><p class="article-text">
        La manera m&aacute;s precisa de conocer con exactitud los nombres y apellidos de las personas que se dedicaron a la trata durante la &eacute;poca de clandestinidad es consultar las confiscaciones de barcos por parte de los brit&aacute;nicos a partir del momento en el cual organizaron un dispositivo para acabar con esta pr&aacute;ctica, pero evidentemente esta operaci&oacute;n antitrata no pod&iacute;a alcanzar, ni mucho menos, todas las transacciones de personas. As&iacute;, lo m&aacute;s evidente para los historiadores es identificar aquellos empresarios que usaban mano de obra esclava aunque no hubieran participado, forzosamente, en operaciones de trata de esclavos.
    </p><h3 class="article-text">Un enriquecimiento con mano de obra esclava</h3><p class="article-text">
        Jordi Maluquer de Motes explica en su art&iacute;culo <em>La burgues&iacute;a catalana y la esclavitud colonial: modos de producci&oacute;n y pr&aacute;ctica pol&iacute;tica</em> que, a pesar de que la intervenci&oacute;n de catalanes en las Antillas no hab&iacute;a sido muy notable en los tres primeros siglos de colonizaci&oacute;n, desde el final del siglo XVIII, &ldquo;se encuentran testigos en abundancia de la intervenci&oacute;n de catalanes en importantes actividades econ&oacute;micas cubanas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A comienzos del siglo XIX, por ejemplo, Segu&iacute; abri&oacute; la primera librer&iacute;a de La Habana, Josep Antoni Maestras la primera gran f&aacute;brica de chocolate a la isla y Joan Xifr&eacute; la primera tener&iacute;a. En el sector de las manufacturas tabaqueras, la participaci&oacute;n catalana tambi&eacute;n fue muy destacada: &ldquo;Bernad&iacute; Rencurrell cre&oacute; la primera f&aacute;brica de cigarrillos en 1810 y la comercializaci&oacute;n del tabaco de la zona oriental estuvo controlada durante muchas d&eacute;cadas por un grupo de catalanes establecidos en Santiago&rdquo;, ejemplifica Maluquer de Motes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El trato que se daba a los esclavos se enmarca en un amplio abanico de pr&aacute;cticas. Desde esclavos que acabaron siendo propietarios otros esclavos, indianos que ten&iacute;an hijos con sus esclavas o todo tipo de maltrato. As&iacute;, encontramos casos como el de Joan Gener y Batet, que levant&oacute; una gran f&aacute;brica tabaquera en Cuba, La Excepci&oacute;n. Despu&eacute;s de un incendio en los talleres que Gener ten&iacute;a en la Habana, escribe Maluquer de Motes: &ldquo;Se pudo comprobar que los aprendices que murieron quemados estaban&nbsp; atados con cadenas&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Pol&eacute;mica sobre el desarrollo catal&aacute;n</h3><p class="article-text">
        Con el paso del tiempo, se ha querido establecer una conexi&oacute;n entre la prosperidad catalana en el marco de la revoluci&oacute;n industrial o lo que se puede entender como el inicio del &ldquo;capitalismo catal&aacute;n&rdquo;. A&uacute;n as&iacute;, Fradera considera que &ldquo;no se puede decir de ninguna manera que la industrializaci&oacute;n catalana es el resultado de la prosperidad de la industria negrera&rdquo;. Alharilla tambi&eacute;n explica que, adem&aacute;s de la dificultad de demostrarlo, &ldquo;el capital que se pod&iacute;a generar a partir de la trata es relativamente peque&ntilde;o comparado con el crecimiento econ&oacute;mico de Catalunya&rdquo;. Sin embargo, el historiador matiza que s&iacute; que es cierto que el tr&aacute;fico de esclavos fue un elemento muy importante y necesario porque la econom&iacute;a cubana del siglo XIX pudiera crecer, y el marco de esta econom&iacute;a, &ldquo;hay todo un proceso de creaci&oacute;n de fortuna que tiene un efecto directo en Catalunya, y sobre todo en la ciudad de Barcelona&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La doctora en Historia Moderna &Agrave;ngels Sol&agrave;, a su art&iacute;culo <em>Los capitales americanos y la industrializaci&oacute;n de Barcelona en el siglo XIX</em>, evidencia que: &ldquo;La historia del desarrollo econ&oacute;mico de Barcelona [...] no se puede explicar si no se tienen en cuenta la aportaci&oacute;n de capital y el esp&iacute;ritu empresarial de los indianos&rdquo;. Capital vinculado a un &ldquo;movimiento de regreso&rdquo; en forma de inversi&oacute;n a lo largo del siglo XIX.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, a pesar de que la trata de esclavos no fuera una de las piezas fundamentales del crecimiento barcelon&eacute;s, s&iacute; que fue uno de los factores que permiti&oacute; el enriquecimiento de muchos catalanes en Cuba que despu&eacute;s invirtieron en Catalunya. Se trata de un circuito comercial &ldquo;que no se entiende sin la isla de Cuba y que permite el crecimiento del capital comercial en Catalunya&rdquo;, explica Alharilla, que despu&eacute;s fue importante para el capital industrial catal&aacute;n.
    </p><h3 class="article-text">Barcelona: protagonista del antiabolicionismo espa&ntilde;ol</h3><p class="article-text">
        En Catalunya se pod&iacute;an encontrar muchos grupos de presi&oacute;n para evitar las reformas en Cuba que pretend&iacute;an acabar con la esclavitud. Grupos que reunieron a los personajes m&aacute;s importantes de la econom&iacute;a catalana del momento, como es el caso de Joan G&uuml;ell y Ferrer, el Institut Agr&iacute;cola Catal&agrave; y toda una burgues&iacute;a barcelonesa que estaba &ldquo;impidiendo que hubiera una reforma del statu quo colonial&rdquo;, dice Alharilla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Todo este movimiento antiabolicionista que se aglutinaba, entre otras organizaciones, alrededor de los C&iacute;rculos Ultramarinos, estaba impregnado de un fuerte nacionalismo espa&ntilde;ol, &ldquo;sobre todo en Barcelona, que ten&iacute;a que ver con la dimensi&oacute;n imperialista espa&ntilde;ola&rdquo;, argumenta Alharilla: &ldquo;Los catalanes en el &uacute;ltimo tercio del siglo XIX eran los m&aacute;s espa&ntilde;olistas e inmovilistas de todos&rdquo;. Hay que considerar que Barcelona era el centro del negocio colonial tanto o m&aacute;s como pod&iacute;a serlo Madrid, en la ciudad condal se encontraban instituciones coloniales tan relevantes como el Banco Hispano-Colonial o la Compa&ntilde;&iacute;a Transatl&aacute;ntica Espa&ntilde;ola.
    </p><p class="article-text">
        A partir del 1898, cuando Espa&ntilde;a se percibe como un estado incapaz de asegurar el mercado cubano, sectores de la mano de Prat de la Riba plantearon la construcci&oacute;n de una Espa&ntilde;a donde el motor fuera Catalunya, es en este momento cuando, seg&uacute;n Alharilla: &ldquo;Hay una reinterpretaci&oacute;n de todo este pasado&rdquo;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/esclavitud-colonialismo-barcelona-catalunya_1_4605022.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 21 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242882" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242882" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando los barcos negreros salían del puerto de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Esclavitud,Colonialismo,Cataluña]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan els vaixells negrers sortien del port de Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/esclavitud-colonialisme-barcelona_1_3868503.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Quan els vaixells negrers sortien del port de Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La quantitat de catalans que es van beneficiar de la mà d’obra esclava a les Amèriques és especialment rellevant, sobretot en el camp del comerç</p><p class="subtitle">A  Catalunya s'hi podien trobar molts grups de pressió per evitar les reformes a Cuba que pretenien acabar amb l'esclavitud. Aquests espais van reunir els empresaris més importants del moment, com ara Joan Güell i Ferrer</p><p class="subtitle">Durant els trenta anys de tràfic d’esclaus legal (1790-1820) s’ha pogut establir la presència de 146 embarcacions catalanes entrades a Cuba, que constitueixen un 7,45% del total i un 24,7% de les espanyoles</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;A partir del 1865 l'&uacute;nic pa&iacute;s europeu que t&eacute; esclavitud &eacute;s Espanya&rdquo;, explica Mart&iacute;n Rodrigo Alharilla, doctor en Economia per la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona.&nbsp;Josep Maria Fradera, catedr&agrave;tic per la Universitat Pompeu Fabra i expert en colonialisme, argumenta que les primeres que van comen&ccedil;ar a obrir el debat sobre la legitimitat moral d'esclavitzar un &eacute;sser hum&agrave; van ser les sectes protestants i la idea que calia abolir aquesta instituci&oacute; va prendre volada al m&oacute;n angl&egrave;s i franc&egrave;s cap a finals del segle XVIII. Aix&iacute;, a Anglaterra s'aboleix el tr&agrave;fic el 1807 i l'esclavitud el 1833. A Fran&ccedil;a, el 1848 i als Estats Units cap a la d&egrave;cada de 1860.
    </p><p class="article-text">
        Els pa&iuml;sos ib&egrave;rics, per&ograve;, van trigar bastant m&eacute;s, ja que havien entrat al negoci en el moment en qu&egrave; els brit&agrave;nics es plantejaven deixar de fer-ho: &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s el que fa pat&egrave;tica la posici&oacute; dels catalans, els espanyols i els portuguesos&rdquo;, afirma Fradera. Barcelona, amb els personatges m&eacute;s importants de l'economia catalana del moment, va ser un dels principals nuclis de la pressi&oacute; en defensa de l'esclavitud dins de l'Imperi espanyol. I la capital catalana, un dels ports que va veure sortir m&uacute;ltiples vaixells negrers.
    </p><p class="article-text">
        La quantitat de catalans que es van beneficiar de la m&agrave; d&rsquo;obra esclava a les Am&egrave;riques &eacute;s evident, especialment en el camp del comer&ccedil;. El paper que hi tenien a l&rsquo;illa &eacute;s confirmat, segons argumenta Jordi Maluquer de Motes, catedr&agrave;tic d&rsquo;Hist&ograve;ria i Institucions Econ&ograve;miques a la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, per un angl&egrave;s establert com a hisendat a l&rsquo;illa que deia, dels catalans, que &ldquo;tenen en les seves mans tot el comer&ccedil; de Cuba i crec que tamb&eacute; d&rsquo;Espanya&rdquo;. Consideraci&oacute; que &eacute;s corroborada tamb&eacute; pel viatger nord-americ&agrave; Wurdermann, qui explicava que &ldquo;gran part del comer&ccedil; de l&rsquo;illa &eacute;s a les seves mans, aix&iacute; com una part considerable de les seves riqueses&rdquo;. Segons explica Alharilla, &ldquo;entre el 30% i el 40% dels comerciants que hi havia a Cuba i a Puerto Rico al segle XIX eren catalans&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Parlar d'esclavitud i tr&agrave;fic implica recordar, per&ograve;, que l&rsquo;Imperi espanyol &eacute;s, segons Fradera, un imperi erigit molt m&eacute;s &ldquo;sobre indis&rdquo; que sobre esclaus. En aquest sentit, amb l&rsquo;expressi&oacute; &ldquo;Degrees of freedom&rdquo;, la historiografia anglosaxona deixa entreveure que, a l&rsquo;antiguitat, no hi havia un contrast n&iacute;tid entre les condicions de &ldquo;lliure&rdquo; i &ldquo;esclau&rdquo;: &ldquo;L&rsquo;exist&egrave;ncia de gent que treballava per alg&uacute; altre que el comprava era considerada normal o, com a m&iacute;nim, habitual&rdquo;, explica Fradera. Quan els imperis europeus s&rsquo;expandeixen per l&rsquo;Atl&agrave;ntic, aquesta instituci&oacute; social arriba a Am&egrave;rica.
    </p><p class="article-text">
        El proper dimarts 23 d'agost se celebra el Dia Internacional del Record del Comer&ccedil; d'Esclaus i de la seva Abolici&oacute;, data que posa sobre el punt de mira les interaccions comercials entre Europa, &Agrave;frica, les Am&egrave;riques i el Carib, i recorda que s&oacute;n moltes les cultures que no resten exemptes d'un passat esclavista. Aquest &eacute;s el cas de Catalunya en el marc de l'Imperi espanyol.
    </p><h3 class="article-text">La participaci&oacute; catalana en el tr&agrave;fic d'esclaus</h3><p class="article-text">
        Esbrinar el grau de participaci&oacute; catalana en el tr&agrave;fic d&rsquo;esclaus &eacute;s especialment complicat. Nom&eacute;s &eacute;s possible saber amb certesa que els negocis d'algunes fam&iacute;lies que es van enriquir a les Am&egrave;riques comptaven amb m&agrave; d'obra esclava. &Eacute;s el cas de la fam&iacute;lia Sam&agrave;, de Vilanova i la Geltr&uacute;, que se sap que tenia un complex sucrer, i tot el m&oacute;n del sucre al voltant de l&rsquo;Havana va tenir esclaus fins al 1886. Un cas semblant &eacute;s el de l&rsquo;empresari catal&agrave; Joan G&uuml;ell, que va fer servir m&agrave; d'obra esclava durant un per&iacute;ode curt de temps per&ograve; no s'ha trobat cap document que l'impliqui directament en el tr&agrave;fic d'esclaus. En total, durant els trenta anys de tr&agrave;fic legal (1790-1820) s&rsquo;ha pogut establir la pres&egrave;ncia de 146 embarcacions catalanes entrades a Cuba, que constitueixen un 7,45% del total i un 24,7% de les espanyoles. Aquestes embarcacions van arribar a transportar uns 30.696 esclaus.
    </p><p class="article-text">
        La manera m&eacute;s precisa de con&egrave;ixer amb exactitud els noms i cognoms de les persones que es van dedicar al tr&agrave;fic durant l&rsquo;&egrave;poca de clandestinitat &eacute;s consultar les confiscacions de vaixells per part dels brit&agrave;nics un cop van organitzar un dispositiu per acabar amb aquesta pr&agrave;ctica, per&ograve; evidentment aquesta operaci&oacute; antitr&agrave;fic no podia abastar, ni de bon tros, totes les transaccions de persones. Aix&iacute;, el m&eacute;s evident per als historiadors &eacute;s identificar aquells empresaris que feien servir m&agrave; d&rsquo;obra esclava encara que no haguessin participat, for&ccedil;osament, en operacions de tr&agrave;fic d&rsquo;esclaus.
    </p><h3 class="article-text">Un enriquiment amb m&agrave; d'obra esclava</h3><p class="article-text">
        Jordi Maluquer de Motes explica al seu article <em>La burgesia catalana i l&rsquo;esclavitud colonial: modes de producci&oacute; i pr&agrave;ctica pol&iacute;tica</em> que, tot i que la intervenci&oacute; de catalans a les Antilles no havia estat gaire notable en els tres primers segles de colonitzaci&oacute;, des del final del segle XVIII, &ldquo;es troben testimonis en abund&agrave;ncia de la intervenci&oacute; de catalans en importants activitats econ&ograve;miques cubanes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Al comen&ccedil;ament del segle XIX, per exemple, Segu&iacute; va obrir la primera llibreria de L&rsquo;Havana, Josep Antoni Mestres la primera gran f&agrave;brica de xocolata a l&rsquo;illa i Joan Xifr&eacute; la primera adoberia. En el sector de les manufactures tabaqueres, la participaci&oacute; catalana tamb&eacute; va ser molt destacada: &ldquo;Bernad&iacute; Rencurrell cre&agrave; la primera f&agrave;brica de cigarretes l&rsquo;any 1810 i la comercialitzaci&oacute; del tabac de la zona oriental va &eacute;sser controlada durant moltes d&egrave;cades per un grup de catalans establerts a Santiago&rdquo;, exemplifica Maluquer de Motes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e604b46-c908-46a8-b0de-5e97c7c0cb01_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El tracte que es donava als esclaus s&rsquo;emmarca en un ampli ventall de pr&agrave;ctiques. Des d'esclaus que van acabar sent propietaris d'altres esclaus, indians que tenien fills amb les seves esclaves o tot tipus de maltractament. Aix&iacute;, trobem casos com el de Joan Gener i Batet, que va aixecar una gran f&agrave;brica tabaquera a Cuba, <em>La Excepci&oacute;n</em>. Despr&eacute;s d&rsquo;un incendi als tallers que Gener tenia a l&rsquo;Havana, escriu Maluquer de Motes: &ldquo;Es pogu&eacute; comprovar que els aprenents que hi van morir cremats estaven lligats amb cadenes&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Pol&egrave;mica sobre el desenvolupament catal&agrave;</h3><p class="article-text">
        Amb el pas del temps, s'ha volgut establir una connexi&oacute; entre la prosperitat catalana en el marc de la revoluci&oacute; industrial o el qu&egrave; es pot entendre com l'inici del &ldquo;capitalisme catal&agrave;&rdquo;. Tanmateix, Fradera considera que &ldquo;no es pot dir de cap manera que la industrialitzaci&oacute; catalana &eacute;s el resultat de la prosperitat de la industria negrera&rdquo;. Alharilla tamb&eacute; explica que, a banda de la dificultat de demostrar-ho, &ldquo;el capital que es podia generar a partir del tr&agrave;fic &eacute;s relativament petit comparat amb el creixement econ&ograve;mic de Catalunya&rdquo;. No obstant aix&ograve;, l'historiador matisa que s&iacute; que &eacute;s cert que el tr&agrave;fic d'esclaus va ser un element molt important i necessari perqu&egrave; l'economia cubana del segle XIX pogu&eacute;s cr&eacute;ixer, i el marc d'aquesta economia, &ldquo;hi ha tot un proc&eacute;s de creaci&oacute; de fortuna que t&eacute; un efecte directe a Catalunya, i sobretot a la ciutat de Barcelona&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La doctora en Hist&ograve;ria Moderna &Agrave;ngels Sol&agrave;, al seu article <em>Els capitals americans i la industrialitzaci&oacute; de Barcelona al segle XIX</em>, evidencia que: &ldquo;La hist&ograve;ria del desenvolupament econ&ograve;mic de Barcelona [...] no es pot explicar si no es tenen en compte l'aportaci&oacute; de capital i l'esperit empresarial dels indians&rdquo;. Capital vinculat a un &ldquo;moviment de retorn&rdquo; en forma d'inversi&oacute; al llarg del segle XIX.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, tot i que el tr&agrave;fic d&rsquo;esclaus no va ser de les peces fonamentals del creixement barcelon&iacute;, s&iacute; que va ser un dels factors que va permetre l&rsquo;enriquiment de molts catalans a Cuba que despr&eacute;s van invertir a Catalunya. Es tracta d&rsquo;un circuit comercial &ldquo;que no s&rsquo;ent&eacute;n sense l&rsquo;illa de Cuba i que permet el creixement del capital comercial a Catalunya&rdquo;, explica Alharilla, que despr&eacute;s va ser important pel capital industrial catal&agrave;.
    </p><h3 class="article-text">Barcelona: protagonista de l'antiabolicionisme espanyol</h3><p class="article-text">
        A Catalunya s'hi podien trobar molts grups de pressi&oacute; per evitar les reformes a Cuba que pretenien acabar amb l'esclavitud. Grups que van aglutinar els personatges m&eacute;s importants de l'economia catalana del moment, com &eacute;s el cas de Joan G&uuml;ell i Ferrer, l'Institut Agr&iacute;cola Catal&agrave; i tota una burgesia barcelonina que estava &ldquo;impedint que hi hagu&eacute;s una reforma del&nbsp;<em>statu quo</em> colonial&rdquo;, diu Alharilla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/262c82ff-bbc0-4eda-bd2c-83d17e8d1b9e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot aquest moviment antiabolicionista que s&rsquo;aglutinava, entre altres organitzacions, als C&iacute;rculos Ultramarinos, estava impregnat d&rsquo;un fort nacionalisme espanyol, &ldquo;sobretot a Barcelona, que tenia a veure amb la dimensi&oacute; imperialista espanyola&rdquo;, argumenta Alharilla: &ldquo;Els catalans en l&rsquo;&uacute;ltim ter&ccedil; del segle XIX eren els m&eacute;s espanyolistes i immobilistes de tots&rdquo;. Cal considerar que Barcelona era el centre del negoci colonial tant o m&eacute;s com podia ser-ho Madrid, a la ciutat comtal s&rsquo;hi trobaven institucions colonials tan importants el Banco Hispano-Colonial o la Compa&ntilde;&iacute;a Transatl&aacute;ntica Espa&ntilde;ola.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A partir del 1898, quan Espanya es percep com un estat incapa&ccedil; d&rsquo;assegurar el mercat cub&agrave;, sectors de la m&agrave; de Prat de la Riba van plantejar la construcci&oacute; d'una Espanya on el motor fos Catalunya, &eacute;s en aquest moment quan, segons Alharilla: &ldquo;Hi ha una reinterpretaci&oacute; de tot aquest passat&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/esclavitud-colonialisme-barcelona_1_3868503.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 21 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242882" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242882" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Quan els vaixells negrers sortien del port de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3cfe0cc4-8b81-4918-887e-182ff5b3cb55_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Esclavitud]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La prohibició del 'burkini' xoca amb la crítica feminista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/burkini-islamofobia-feminisme_1_3866967.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La prohibició del &#039;burkini&#039; xoca amb la crítica feminista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Activistes feministes qualifiquen el recel cap a aquesta peça en parcs aquàtics catalans com un cas d'islamofòbia de gènere</p><p class="subtitle">La treballadora social i activista Hallar Abderrahaman s'oposa al terme 'burkini' i explica que és un vestit de bany normal, que no genera problemes de seguretat: “Utilitzo la mateixa marca que Mireia Belmonte”</p><p class="subtitle">Brigitte Vasallo, periodista i integrant del grup Red Musulmanas, considera que "no és que les musulmanes siguin submisses: és que són rebels com per reptar amb els seus cossos a l'Estat racista”</p></div><p class="article-text">
        Almenys tres parcs aqu&agrave;tics de Girona no permeten l'&uacute;s de l'anomenat 'burkini' o vestit de bany integral per &ldquo;motius de seguretat&rdquo; en instal&middot;lacions on les usu&agrave;ries es llisquen a gran velocitat, tamb&eacute; anomenades atraccions de <em>Body Slide</em>. Els cartells que assenyalen la prohibici&oacute; d'aquesta pe&ccedil;a, dels quals <a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/parques-acuaticos-catalunya-prohiben-burkini-toboganes-por-seguridad-5327508" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha informat El Peri&oacute;dico aquesta setmana</a>, se sumen a la pol&egrave;mica dels &uacute;ltims dies sobre l'&uacute;s del vestit de bany de cos sencer tant en aquests parcs com a les platges o piscines.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia ha reobert el debat sobre si l'&uacute;s d'aquesta pe&ccedil;a de roba representa un s&iacute;mptoma de l'opressi&oacute; de la dona musulmana o d'un exercici de llibertat individual i dret al propi cos. En aquest sentit, les aportacions del feminisme amb perspectiva musulmana trenquen amb els arguments est&agrave;ndards i q&uuml;estionen tant l'&uacute;s del terme &lsquo;burkini&rsquo; com la legitimitat de les prohibicions en honor de la seguretat als parcs.
    </p><p class="article-text">
        Juli&agrave; L&oacute;pez-Arenas, director de Water World, un d'aquests parcs, explica que en absolut es tracta d'un &ldquo;veto&rdquo; sin&oacute; que, simplement, i per motius de seguretat, es prohibeixen les peces que no estiguin completament arrapades al cos: &ldquo;Hem tingut molts m&eacute;s casos de persones que volien tirar-se pels tobogans amb peces folgades, com a samarretes de cot&oacute;&rdquo;, recorda.
    </p><h3 class="article-text">Un nom controvertit</h3><p class="article-text">
        Briggite Vasallo, periodista i integrant del grup Red Musulmanas, un col&middot;lectiu de dones que treballen per la difusi&oacute; del feminisme isl&agrave;mic, considera que el terme &lsquo;burkini&rsquo; &eacute;s tendenci&oacute;s, doncs &ldquo;fa una correlaci&oacute; mental f&agrave;cil i bastant estrafol&agrave;ria entre un vestit de bany, un burka i els talibans&rdquo;. Visi&oacute; que comparteix Hallar Abderrahaman, treballadora social i activista, que recorda que l'anomenat &lsquo;burkini&rsquo; &eacute;s un &ldquo;simple vestit de bany [...] que no &eacute;s utilitzat nom&eacute;s per les dones musulmanes&rdquo;. En el cas particular del vestit de bany integral, Abderrahaman explica que es tracta d'una tela pegada al cos que no genera cap problema de seguretat: &ldquo;Utilitzo la mateixa marca que Mireia Belmonte&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Ambdues activistes qualifiquen el recel cap a aquesta pe&ccedil;a com un clar cas d'islamof&ograve;bia de g&egrave;nere. Abderrahaman ent&eacute;n que es tracta d'un acte &ldquo;d'hipocresia, de racisme, d'odi i d'islamof&ograve;bia&rdquo;, d'una s&egrave;rie de mesures que propicien comportaments col&middot;lectius que &ldquo;van en contra de la visibilitat de la dona musulmana a Europa&rdquo;. Vasallo argumenta que la viol&egrave;ncia que pateixen les dones musulmanes a Europa &eacute;s racista i masclista simult&agrave;niament.
    </p><h3 class="article-text">Cobrir el cos: una decisi&oacute; individual</h3><p class="article-text">
        Les activistes critiquen que l'&uacute;s del vel, integral o no, s'entengui en moltes ocasions com una conseq&uuml;&egrave;ncia de l'opressi&oacute; que els homes musulmans exerceixen sobre aquestes dones: &ldquo;No puc parlar en nom de totes, per&ograve; jo crec que igual que hi ha gent que t&eacute; pudor en ensenyar una part del seu cos, tinc dret al fet que no se'm q&uuml;estioni per tapar el meu. Es tracta d'una elecci&oacute; pr&ograve;pia i, sin&oacute;, que preguntin a les monges&rdquo;, explica Abderrahaman. La treballadora social considera que la seva refer&egrave;ncia no &eacute;s l'home i, per tant, el fet que ell no vagi cobert no implica que ella no pugui prendre la decisi&oacute; oposada: &ldquo;Donen per fet que la meva llibertat &eacute;s que vagi nua&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahaman, que resideix des de fa poc a Barcelona i &eacute;s activa a les xarxes socials, explica que s'ha trobat amb tot tipus d'arguments que q&uuml;estionen l'&uacute;s del vel o el banyador integral com, per exemple, que no &eacute;s segur tapar-se excessivament a les platges perqu&egrave; sota de la roba podria amagar-se algun tipus d'arma. Vasallo recorda, en aquest sentit: &ldquo;Que les terroristes es dediquen a banyar-se a les platges vestides amb licra &eacute;s un argument digne de Monthy Pyton que solament cala en una societat molt ignorant o molt racista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La periodista utilitza el concepte &lsquo;purplewashing&rsquo; per referir-se a les opinions que, exercint-se des d'una &ograve;ptica presumptament feminista, critiquen que les dones musulmanes decideixin cobrir el seu cos de manera integral, argumentant que es tracta d'una pr&agrave;ctica masclista: &ldquo;Solament es tornen 'feministes' quan es tracta de llevar-los drets b&agrave;sics a les musulmanes&rdquo;, critica. Vasallo considera que &ldquo;hem de deixar de preguntar-nos hip&ograve;critament si s&oacute;n v&iacute;ctimes del dany que li fan uns altres i adonar-nos d'una vegada que les agressores som nosaltres&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Vestir a contracorrent com a acte de reivindicaci&oacute;</h3><p class="article-text">
        La visi&oacute; d'aquestes dues activistes ent&eacute;n l'&uacute;s del vel com un acte de rebel&middot;lia i reivindicaci&oacute;: &ldquo;El cos m&eacute;s molest &eacute;s el cos de les dones que decideixen vestir a contra corrent&rdquo;, argumenta Vasallo: &ldquo;No &eacute;s que les musulmanes siguin submisses: &eacute;s que s&oacute;n el bastant rebels com per reptar amb els seus cossos a l'Estat racista&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahaman lamenta no sentir-se recolzada per part del feminisme blanc, amb el qual, creu, haurien d'&ldquo;anar de la m&agrave;&rdquo;. En aquest sentit, Vasallo considera que el feminisme blanc &ldquo;&eacute;s un feminisme obsessionat amb el g&egrave;nere que no ha parat atenci&oacute; als altres eixos d'opressi&oacute; i que acaba dibuixant un m&oacute;n on les dones solament som blanques i les persones racializadas s&oacute;n totes homes&rdquo;, de manera que &ldquo;li costa acceptar que existeixen altres feminismes perqu&egrave; &eacute;s racista, aix&iacute; de simple i aix&iacute; de dram&agrave;tic&rdquo;, assegura. Aix&ograve; explica, per a Vasallo, que les prohibicions de portar vel no s'hagin viscut com un atac a la llibertat de la dona: &ldquo;Perqu&egrave; per al feminisme blanc, les musulmanes no s&oacute;n dones. Les blanques som els 'machirulos' de la ra&ccedil;a. I &eacute;s molt greu que les feministes no ens adonem d'aix&ograve;&rdquo;, es lamenta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/burkini-islamofobia-feminisme_1_3866967.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Aug 2016 10:18:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="62434" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="62434" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La prohibició del 'burkini' xoca amb la crítica feminista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Burkini,Islamofobia,Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La prohibición del 'burkini' choca con la crítica feminista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/burkini-islamofobia-feminismo_1_4611134.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La prohibición del &#039;burkini&#039; choca con la crítica feminista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Activistas feministas califican el recelo hacia esta prenda en parques acuáticos catalanes como un caso de islamofobia de género</p><p class="subtitle">La trabajadora social y activista Hallar Abderrahaman se opone al término 'burkini' y explica que es un bañador normal, que no genera problemas de seguridad: “Utilizo la misma marca que Mireia Belmonte”</p><p class="subtitle">Brigitte Vasallo, periodista e integrante del grupo Red Musulmanas, considera que "no es que las musulmanas sean sumisas: es que son lo bastante rebeldes como para retar con sus cuerpos al Estado racista”</p></div><p class="article-text">
        Al menos tres parques acu&aacute;ticos de Girona no permiten el uso del llamado 'burkini' o ba&ntilde;ador integral por &ldquo;motivos de seguridad&rdquo; en instalaciones donde las usuarias se deslizan a gran velocidad, tambi&eacute;n llamadas atracciones de <em>Body Slide</em>. Los carteles que se&ntilde;alan la prohibici&oacute;n de esta prenda, de los que <a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/parques-acuaticos-catalunya-prohiben-burkini-toboganes-por-seguridad-5327508" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha informado El Peri&oacute;dico esta semana</a>, se suman a la pol&eacute;mica de los &uacute;ltimos d&iacute;as sobre el uso del ba&ntilde;ador de cuerpo entero tanto en estos parques como en las playas o piscinas.
    </p><p class="article-text">
        La controversia ha reabierto el debate acerca de si el uso de esta pieza de ropa representa un s&iacute;ntoma de la opresi&oacute;n de la mujer musulmana o de un ejercicio de libertad individual y derecho al propio cuerpo. En este sentido, las aportaciones del feminismo con perspectiva musulmana rompen con los argumentos est&aacute;ndares y cuestionan tanto el uso del t&eacute;rmino &lsquo;burkini&rsquo; como la legitimidad de las prohibiciones en aras de la seguridad en los parques.
    </p><p class="article-text">
        Juli&agrave; L&oacute;pez-Arenas, director de Water World, uno de estos parques, explica que en absoluto se trata de un &ldquo;veto&rdquo; sino que, simplemente, y por motivos de seguridad, se proh&iacute;ben las prendas que no est&eacute;n completamente pegadas al cuerpo: &ldquo;Hemos tenido muchos m&aacute;s casos de personas que quer&iacute;an tirarse por los toboganes con prendas holgadas, como camisetas de algod&oacute;n&rdquo;, recuerda.
    </p><h3 class="article-text">Un nombre controvertido</h3><p class="article-text">
        Briggite Vasallo, periodista e integrante del grupo Red Musulmanas, un colectivo de mujeres que trabajan por la difusi&oacute;n del feminismo isl&aacute;mico, considera que el t&eacute;rmino &lsquo;burkini&rsquo; es tendencioso, pues &ldquo;hace una correlaci&oacute;n mental f&aacute;cil y bastante estrafalaria entre un ba&ntilde;ador, un burka y los talibanes&rdquo;. Visi&oacute;n que comparte Hallar Abderrahaman, trabajadora social y activista, que recuerda que el llamado &lsquo;burkini&rsquo; es un &ldquo;simple ba&ntilde;ador [...] que no es utilizado s&oacute;lo por las mujeres musulmanas&rdquo;. En el caso particular del ba&ntilde;ador integral, Abderrahaman explica que se trata de una tela pegada al cuerpo que no genera ning&uacute;n problema de seguridad: &ldquo;Utilizo la misma marca que Mireia Belmonte&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        Ambas activistas califican el recelo hacia esta prenda como un claro caso de islamofobia de g&eacute;nero. Abderrahaman entiende que se trata de un acto &ldquo;de hipocres&iacute;a, de racismo, de odio y de islamofobia&rdquo;, de una serie de medidas que propician comportamientos colectivos que &ldquo;van en contra de la visibilidad de la mujer musulmana en Europa&rdquo;. Vasallo argumenta que la violencia que sufren las mujeres musulmanas en Europa es racista y machista simult&aacute;neamente.
    </p><h3 class="article-text">Cubrir el cuerpo: una decisi&oacute;n individual</h3><p class="article-text">
        Las activistas critican que el uso del velo, integral o no, se entienda en muchas ocasiones como una consecuencia de la opresi&oacute;n que los hombres musulmanes ejercen sobre estas mujeres: &ldquo;No puedo hablar en nombre de todas, pero yo creo que al igual que hay gente a la que le da pudor ense&ntilde;ar una parte de su cuerpo, tengo derecho a que no se me cuestione por tapar el m&iacute;o. Se trata de una elecci&oacute;n propia y, sino, que pregunten a las monjas&rdquo;, explica Abderrahaman. La trabajadora social considera que su referencia no es el hombre y, por tanto, el hecho de que &eacute;l no vaya cubierto no implica que ella no pueda tomar la decisi&oacute;n opuesta: &ldquo;Dan por hecho que mi libertad es que vaya desnuda&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahaman, que reside desde hace poco en Barcelona y es activa en las redes sociales, explica que se ha encontrado con todo tipo de argumentos que cuestionan el uso del velo o el ba&ntilde;ador integral como, por ejemplo, que no es seguro taparse excesivamente en las playas porque tras la ropa podr&iacute;a esconderse alg&uacute;n tipo de arma. Vasallo recuerda, en este sentido: &ldquo;Que las terroristas se dedican a ba&ntilde;arse en las playas vestidas con licra es un argumento digno de Monthy Pyton que solo cala en una sociedad muy ignorante o muy racista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La periodista utiliza el concepto &lsquo;purplewashing&rsquo; para referirse a las opiniones que, ejerci&eacute;ndose desde una &oacute;ptica presuntamente feminista, critican que las mujeres musulmanas decidan cubrir su cuerpo de manera integral, argumentando que se trata de una pr&aacute;ctica machista: &ldquo;Solo se vuelven 'feministas' cuando se trata de quitarles derechos b&aacute;sicos a las musulmanas&rdquo;, critica. Vasallo considera que &ldquo;tenemos que dejar de preguntarnos hip&oacute;critamente si son v&iacute;ctimas del da&ntilde;o que le hacen otros y darnos cuenta de una vez que las agresoras somos nosotras&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Vestir a contracorriente como acto de reivindicaci&oacute;n</h3><p class="article-text">
        La visi&oacute;n de estas dos activistas entiende el uso del velo como un acto de rebeld&iacute;a y reivindicaci&oacute;n: &ldquo;El cuerpo m&aacute;s molesto es el cuerpo de las mujeres que deciden vestir a contracorriente&rdquo;, argumenta Vasallo: &ldquo;No es que las musulmanas sean sumisas: es que son lo bastante rebeldes como para retar con sus cuerpos al Estado racista&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahaman lamenta no sentirse apoyada por parte del feminismo blanco, con el que, cree, deber&iacute;an &ldquo;ir de la mano&rdquo;. En este sentido, Vasallo considera que el feminismo blanco &ldquo;es un feminismo obsesionado con el g&eacute;nero que no ha prestado atenci&oacute;n a los otros ejes de opresi&oacute;n y que acaba dibujando un mundo donde las mujeres solo somos blancas y las personas racializadas son todas hombres&rdquo;, de modo que &ldquo;le cuesta aceptar que existen otros feminismos porque es racista, as&iacute; de simple y as&iacute; de dram&aacute;tico&rdquo;, asegura. Esto explica, para Vasallo, que las prohibiciones de llevar velo no se hayan vivido como un ataque a la libertad de la mujer: &ldquo;Porque para el feminismo blanco, las musulmanas no son mujeres. Las blancas somos los 'machirulos' de la raza. Y es muy grave que las feministas no nos demos cuenta de ello&rdquo;, se lamenta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/burkini-islamofobia-feminismo_1_4611134.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Aug 2016 17:11:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="62434" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="62434" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La prohibición del 'burkini' choca con la crítica feminista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/55ca10e5-1f51-49bb-ad99-6d532bc85246_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Burkini,Islamofobia,Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[ERC pide una auditoría externa a TMB sobre los sueldos de los directivos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/tmb-auditoria-externa-erc-barcelona_1_3870810.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="ERC pide una auditoría externa a TMB sobre los sueldos de los directivos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El grupo municipal de los republicanos quiere comprobar "si la escala salarial y la organización de la dirección" es adecuada para la gestión de TMB</p><p class="subtitle">La CUP considera que hay un "exceso" de altos cargos en la empresa que "hay que eliminar"</p><p class="subtitle">La regidora Mercedes Vidal (BComú) afirma que se ha dado "un paso más en el cumplimiento de la ley de Transparencia de TMB"</p></div><p class="article-text">
        El grupo de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el Ayuntamiento de Barcelona solicitar&aacute; a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que encargue una auditor&iacute;a sobre su direcci&oacute;n. El objectivo de los republicanos, seg&uacute;n han indicado en un comunicado, es &ldquo;conocer si la escala salarial y la organizaci&oacute;n de la direcci&oacute;n es adecuada para la gesti&oacute;n de TMB o si como parece es excesiva y mal repartida&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/TMB-directivos-forzada-Comision-Transparencia_0_545946036.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La petici&oacute;n llega despu&eacute;s de que este lunes TMB hiciera p&uacute;blicos los sueldos de sus directivos. 19 de los 21 miembros del &oacute;rgano m&aacute;s alto de direcci&oacute;n de TMB ganan m&aacute;s de 100.000 euros al a&ntilde;o entre sueldo base y complementos. </a>Catalunya Plural llevaba reclamando este y otros datos des del mes de febrero. El pasado mes de julio, la Comisi&oacute;n de Garant&iacute;a de Acceso a la Informaci&oacute;n P&uacute;blica (GAIP) de la Generalitat dio la raz&oacute;n a este medio<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/Proteccion-Datos-TMB-nombres-directivos_0_523898224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> e inst&oacute; a la empresa p&uacute;blica de transportes de Barcelona a responder a la petici&oacute;n de Catalunya Plural</a>.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el presidente del grupo municipal de ERC en Barcelona, Alfred Bosch, ha recordado que &ldquo;la publicaci&oacute;n de los sueldos de los directivos proviene de la denuncia de Catalunya Plural a TMB ante la Comisi&oacute;n de Garant&iacute;a de Acceso a la Informaci&oacute;n para reclamar los sueldos de manera detallada&rdquo;. Por su parte, la regidora de movilidad de Barcelona y presidenta de TMB, Mercedes Vidal (BCom&uacute;), <a href="https://www.facebook.com/Mercedes-Vidal-1445578369076903/?fref=ts" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha indicado en un post en su Facebook</a> que este lunes &ldquo;dimos un paso m&aacute;s en el cumplimiento de la ley de Transparencia en TMB&rdquo;. Transparencia de TMB ha decidido hacer p&uacute;blicos estos datos antes de que se cumpliera el plazo obligatorio para entregarlas a este medio, que acababa el 15 de agosto.
    </p><p class="article-text">
        Bosch ha hecho &eacute;nfasis en la necesidad de &ldquo;clarificar <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Els-treballadors-conveni-TMB-milions_0_495900858.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la situaci&oacute;n de las personas fuera de convenio&rdquo;</a> porque, seg&uacute;n el republicano, hay que conocer las funciones y sueldos de todos los asesores y personas que cobran de TMB. &ldquo;No puede ser que la transparencia en TMB venga siempre a golpe de sentencia&rdquo;, ha a&ntilde;adido.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la CUP tambi&eacute;n ha criticado &ldquo;la opacidad&rdquo; sobre<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/trabajadores-convenio-TMB-cobran-millones_0_495901405.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> las casi 600 personas fuera de convenio de TMB que cobran m&aacute;s de 35 millones de euros al a&ntilde;o</a>. El regidor cupaire, Josep Gargant&eacute;, ha valorado que en TMB &ldquo;hay un exceso de cargos directivos&rdquo; que, a su juicio, &ldquo;hay que eliminar&rdquo;. Gargant&eacute; ha destacado, adem&aacute;s, que las condiciones laborales de los trabajadores fuera de convenio de la empresa de autobuses &ldquo;todav&iacute;a son m&aacute;s opacas&rdquo; que en el metro.
    </p><p class="article-text">
        Gargant&eacute; ha explicado que la CUP ha hecho varias peticiones de informaci&oacute;n en relaci&oacute;n a las condiciones de los trabajadores de TMB fuera de convenio pero que no ha obtenido respuesta por parte de la empresa. De hecho, ha recordado que registraron la primera pregunta al respecto en 2013, cuando todav&iacute;a no ten&iacute;an representaci&oacute;n en el consistorio.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la portavoz de Ciutadans en el consistorio barcelon&eacute;s, Carina Mej&iacute;as, ha apuntado en Twitter que &ldquo;la transparencia ha demostrado que los compromisos &eacute;ticos de austeridad en sueldos p&uacute;blicos eran s&oacute;lo una falacia&rdquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/762936074184384512?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        El l&iacute;der del PP en el Ayuntamiento, Alberto Fern&aacute;ndez D&iacute;az, ha instado a hablar de transparencia en el caso de las &ldquo;puertas giratorias de TMB y las personas que van de la administraci&oacute;n a la empresa p&uacute;blica, tanto del Ayuntamiento como entre personas vinculadas a la Generalitat&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/tmb-auditoria-externa-erc-barcelona_1_3870810.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Aug 2016 12:09:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="74948" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74948" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[ERC pide una auditoría externa a TMB sobre los sueldos de los directivos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[ERC - Esquerra Republicana de Catalunya,Ayuntamiento de Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[ERC demana una auditoria externa a TMB sobre els sous dels directius]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/erc-tmb-sous-alts-carrecs_1_3871156.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="ERC demana una auditoria externa a TMB sobre els sous dels directius"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El grup municipal dels republicans vol comprovar "si l'escala salarial i l'organització de la direcció" és adient per la gestió de TMB</p><p class="subtitle">La CUP considera que hi ha un "excés" d'alts càrrecs a l'empresa que "cal eliminar"</p><p class="subtitle">La regidora Mercedes Vidal (BComú) afirma que s'ha fet "un pas més en el compliment de la llei de Transparència a TMB"</p></div><p class="article-text">
        El grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Barcelona sol&middot;licitar&agrave; a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que encarregui una auditoria sobre la seva direcci&oacute;. L'objectiu dels republicans, segons han indicat en un comunicat, &eacute;s &ldquo;con&egrave;ixer si l'escala salarial i l'organitzaci&oacute; de la direcci&oacute; &eacute;s adient per a la gesti&oacute; de TMB o si com sembla &eacute;s excessiva i mal repartida&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La petici&oacute; dels republicans arriba despr&eacute;s que aquest dilluns TMB fes p&uacute;blic els sous dels seus directius. <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/TMB-publica-directius-Comissio-Transparencia_0_545946042.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">19 dels 21 membres de l'&ograve;rgan m&eacute;s alt de direcci&oacute; de TMB guanyen m&eacute;s de 100.000 euros a l'any entre sou base i complements</a>. Catalunya Plural portava reclamant aquesta i altres dades des del mes de febrer. El passat mes de juliol la Comissi&oacute; de Garantia d'Acc&eacute;s a la Informaci&oacute; P&uacute;blica (GAIP) de la Generalitat va donar la ra&oacute; a aquest mitj&agrave; i <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Proteccio-Dades-TMB-els-directius_0_523898514.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va instar l'empresa p&uacute;blica de transports de Barcelona a respondre la petici&oacute; de Catalunya Plural</a>.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el president del grup municipal d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha recordat que &ldquo;la publicaci&oacute; dels sous dels directius prov&eacute; de la den&uacute;ncia de Catalunya Plural a TMB davant la Comissi&oacute; de Garantia d'Acc&eacute;s a la Informaci&oacute; per reclamar els sous de manera detallada&rdquo;. Per la seva banda, la regidora de mobilitat de Barcelona i presidenta de TMB, Mercedes Vidal (BCom&uacute;) <a href="https://www.facebook.com/Mercedes-Vidal-1445578369076903/?fref=ts" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha indicat en un post al seu Facebook</a> que aquest dilluns &ldquo;vam fer un pas m&eacute;s en el compliment de la llei de Transpar&egrave;ncia a TMB&rdquo;. Transpar&egrave;ncia de TMB ha decidit fer p&uacute;bliques aquestes dades abans que es compl&iacute;s el termini obligatori per lliurar-les a aquest mitj&agrave;, que acabava el 15 d'agost.
    </p><p class="article-text">
        Bosch ha fet &egrave;mfasi en la necessitat de &ldquo;clarificar <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Els-treballadors-conveni-TMB-milions_0_495900858.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la situaci&oacute; de les persones fora de conveni&rdquo;</a> perqu&egrave;, segons el republic&agrave;, cal con&egrave;ixer les funcions i sous de tots els assessors i persones que cobren de TMB. &ldquo;No pot ser que la transpar&egrave;ncia a TMB vingui sempre a cop de sent&egrave;ncia&rdquo;, ha afegit. 
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, la CUP tamb&eacute; ha criticat &ldquo;l'opacitat&rdquo;de les gaireb&eacute; 600 persones fora de conveni de TMB que cobren m&eacute;s de 35 milions d'euros a l'any. El regidor cupaire, Josep Gargant&eacute;, ha valorat que a TMB &ldquo;hi ha un exc&eacute;s de c&agrave;rrecs directius&rdquo; que, al seu parer, &ldquo;cal eliminar&rdquo;. Gargant&eacute; ha destacat, a m&eacute;s, que les condicions laborals dels treballadors fora de conveni de l'empresa d'autobusos &ldquo;encara s&oacute;n m&eacute;s opaques&rdquo; que al metro.
    </p><p class="article-text">
        Gargant&eacute; ha explicat que la CUP ha fet diverses peticions d'informaci&oacute; pel que fa a les condicions dels treballadors de TMB fora de conveni per&ograve; que no ha obtingut resposta per part de l'empresa. De fet, ha recordat que van registrar la primera pregunta al respecte al 2013, quan encara no tenien representaci&oacute; al consistori.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans al consistori barcelon&iacute;, Carina Mej&iacute;as, ha apuntat al seu Twitter que &ldquo;la transpar&egrave;ncia ha demostrat que els compromisos &egrave;tics d'austeritat en sous p&uacute;blics s&oacute;n una fal&middot;l&agrave;cia&rdquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/762936074184384512?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        El l&iacute;der del PP a l'Ajuntament, Alberto Fern&aacute;ndez D&iacute;az, ha instat a parlar de transpar&egrave;ncia en el cas de &ldquo;les portes girat&ograve;ries de TMB i les persones que van de l'administraci&oacute; a l'empresa p&uacute;blica, tant de l'Ajuntament com entre persones vinculades a la Generalitat&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/erc-tmb-sous-alts-carrecs_1_3871156.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Aug 2016 11:40:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="74948" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74948" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[ERC demana una auditoria externa a TMB sobre els sous dels directius]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/559b97cc-b596-421c-9d57-164f69535f6b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[ERC - Esquerra Republicana de Catalunya,Transparencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["L'economia feminista va més enllà de la igualtat entre homes i dones"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cristina-carrasco-igualtat-capitalisme-economia-feminista_128_3875009.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;L&#039;economia feminista va més enllà de la igualtat entre homes i dones&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cristina Carrasco Bengoa, investigadora en Economia Feminista, defensa que "l'economia només considera el temps dedicat al treball de mercat" i ignora el treball de cures, realitzat tradicionalment per les dones</p><p class="subtitle">L'economista proposa un canvi radical de sistema, cap a un altre model "humà, que estigui primer per la vida, que cuidi a la seva població" i que no plantegi desigualtats per cap dels eixos que existeixen</p></div><p class="article-text">
        Creu que l'economia &eacute;s la disciplina menys oberta a tots els canvis. Cristina Carrasco Bengoa es retira de la doc&egrave;ncia, per&ograve; el seu treball com a professora de Teoria Econ&ograve;mica de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB) ha deixat importants publicacions i un gran treball de recerca en economia feminista. La seva facultat, a part d'una assignatura optativa sobre Dones, treball i societat, participa en el m&agrave;ster d'Estudis de G&egrave;nere i ha aconseguit recentment un Doctorat en el mateix camp. Aix&iacute; mateix, s'estan plantejant canvis des d'alguns departaments per ensenyar economia sobre la base de perspectives alternatives al capitalisme.
    </p><p class="article-text">
        <strong>L'economia feminista persegueix la igualtat entre homes i dones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El que anomenem economia de g&egrave;nere &eacute;s la cerca d'igualtat, per&ograve; ho diferenciem d'economia feminista, amb la qual anem m&eacute;s enll&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La cerca de la igualtat no &eacute;s desitjable en economia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s que la igualtat... Qu&egrave; vol dir &ldquo;la igualtat&rdquo;? Igualtat no implica necess&agrave;riament un canvi de sistema. A m&eacute;s, quan es parla d'igualtat, encara que no es digui, s'est&agrave; plantejant que les dones ens igualem als homes al mercat laboral. Mira els indicadors, sempre s&oacute;n: quantes dones ara participen al mercat laboral, la bretxa salarial, quantes dones diputades, quantes dones t&egrave;cniques de no s&eacute; qu&egrave;, directives... Jo mai he vist indicadors d'igualtat que diguin quants homes planxen les bruses de les seves dones o quants homes cuiden a la seva &agrave;via que t&eacute; alzheimer. Aquests no apareixen com a indicadors d'igualtat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Que les dones es &ldquo;igualem&rdquo; als homes, per&ograve; no a l'inrev&eacute;s.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si ens arrib&eacute;ssim a igualar, imaginem-ho aix&iacute;, a mi el sistema em segueix semblant expoliador, explotador, etc. I de vegades hi ha igualtat per a baix. Per exemple, antigament les noies joves feien molt treball a casa i els nois no feien res, avui crec que cap en fa gens. S'han igualat. I surten al mercat laboral i tots s&oacute;n precaris. Elles i ells. Ah! Iguals! Iguals per on? Per a baix, la igualtat no em serveix. Penso que cal canviar la perspectiva del m&oacute;n i fer un altre m&oacute;n molt m&eacute;s equitatiu per a homes i dones per&ograve; des d'una perspectiva diferent, no pot ser dins d'aquest mateix model.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I aix&ograve; sense considerar la interseccionalitat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha molts eixos de desigualtat. Imaginem-nos que homes i dones fem les mateixes activitats amb el mateix valor, que aix&ograve; ja seria molt dif&iacute;cil en un sistema capitalista, per&ograve; els nivells de classes socials o de renda seguirien existint. &Eacute;s l'ess&egrave;ncia del sistema capitalista: uns han d'explotar a uns altres... Al m&oacute;n que tenim &eacute;s impossible fer-se ric si no t'has aprofitat del treball d'alg&uacute;. Tu amb el teu propi treball pots subsistir, et far&agrave;s ric si et toca la loteria, per&ograve; si no vol dir que est&agrave;s explotant a alg&uacute;, directa o indirectament. Aquestes desigualtats no es poden eliminar perqu&egrave; s'eliminaria el sistema.
    </p><p class="article-text">
        <strong>L'economia feminista nega que les estad&iacute;stiques econ&ograve;miques siguin fidels a la realitat.</strong>
    </p><p class="article-text">
        L'economia nom&eacute;s considera el temps dedicat al treball de mercat i que es quantifica per hores des de la industrialitzaci&oacute;. Aix&ograve; &eacute;s el que es recull en les estad&iacute;stiques i tota la resta, que est&agrave; fora del mercat, per a l'economia no existeix. I per tant, si no existeix no es mesura o recull.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com el treball de cures. Es tracta d'una s&egrave;rie de relacions emocionals rec&iacute;proques?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En general, no &eacute;s que existeixin persones cuidades i persones cuidadores. Per descomptat que hi ha moments en la vida, sobretot l'inici i el final, on les persones s&oacute;n molt depenents de cures. Per&ograve; al llarg de la vida tots som interdependents i requerim cures: de vegades m&eacute;s biol&ograve;giques, de vegades m&eacute;s emocionals. Tot aix&ograve; que &eacute;s fonamental directament per a la vida de les persones no es considera mai.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&Eacute;s possible mesurar aquest tipus de treball?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Del treball de cures s&iacute; que hi ha una part que pot ser mesurable, per&ograve; hi ha una gran part que s&oacute;n aspectes subjectius, de relaci&oacute;, d'emocions, d'afecte... No tot t&eacute; una traducci&oacute; en nombres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per aix&ograve; l'economia feminista demana ampliar la visi&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha economies heterodoxes, cr&iacute;tiques,&nbsp; m&eacute;s marxistes o m&eacute;s keynesianes que no s&oacute;n l'economia dominant, que treballen altres temes com la pobresa o la desigualtat de la renda, per&ograve; que es mantenen en els marges del mercat. L'&uacute;nica economia que trenca els marges del mercat &eacute;s l'economia ecol&ograve;gica, que incorpora tota la naturalesa. I, d'altra banda, l'economia feminista, que incorpora tots els treballs que cauen fora del mercat. Aquesta &eacute;s una visi&oacute; molt m&eacute;s realista.
    </p><p class="article-text">
        <strong>M&eacute;s enll&agrave; de l'homo economicus racional.</strong><em>homo economicus</em>
    </p><p class="article-text">
        Per descomptat. L'objectiu de l'<em>homo economicu</em>s &eacute;s l'obtenci&oacute; de benefici. L'economia est&agrave; pensada perqu&egrave; funcionem m&eacute;s r&agrave;pid: m&eacute;s velocitat, m&eacute;s productius, m&eacute;s diners, m&eacute;s beneficis...no? Jo sempre dic que si jo vaig a rentar els plats amb el meu fill i aprofitem per tenir una bona conversa, qu&egrave; vol dir ser m&eacute;s productiu? L'objectiu era la conversa, no era rentar els plats m&eacute;s r&agrave;pid.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Trobar-nos davant aquestes q&uuml;estions menys quantificables ens obre un problema clar a l'hora de buscar formes de mesurament que serveixin per comprendre aquests aspectes de forma rigorosa. Existeixen indicadors per a aquest tipus de treball?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En una societat tan racional com aquesta tot el que no es pugui convertir en nombre sembla que no tingu&eacute;s valor o rigor, la qual cosa &eacute;s falsa. Nosaltres podem tenir alguns indicadors m&eacute;s quantificables que s&oacute;n discutibles. Per exemple, les enquestes de l'&uacute;s del temps que ens donen el temps que dediquem a la llar. No obstant aix&ograve;, seguim treballant amb nombres abstractes i anem despla&ccedil;ant i intercanviant temps que no s&oacute;n iguals. Sempre dic que un indicador interessant, encara que m&eacute;s qualitatiu, per comparar pa&iuml;sos seria mesurar com el pa&iacute;s cuida a la seva poblaci&oacute;. Ens donaria elements de m&eacute;s humanitat que el Producte Interior Brut (PIB).
    </p><p class="article-text">
        <strong>Indicador que vost&egrave; qualifica d'androc&egrave;ntric. Per quin motiu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan parlem d'androc&egrave;ntric ens referim al fet que estan centrats en les activitats assignades a la poblaci&oacute; masculina. El m&oacute;n del mercat laboral, del treball pagat, va ser assignat a la poblaci&oacute; masculina. I segueix sent-ho, perqu&egrave; el fet que les dones haguem fet un esfor&ccedil; per integrar-nos al mercat laboral no vol dir que la poblaci&oacute; masculina i la societat en el seu conjunt ho tinguin assimilat. Si nosaltres prenem indicadors del treball de mercat, els podem anomenar indicadors androc&egrave;ntrics perqu&egrave; il&middot;lustren l'activitat assignada per excel&middot;l&egrave;ncia als homes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En els plantejaments de l'Economia Feminista, el binomi treball-temps t&eacute; un paper fonamental. Qu&egrave; implica que les pautes socioculturals en l'actualitat entenguin el temps en forma d'hores de rendibilitat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquest temps quantificable es d&oacute;na a partir de la industrialitzaci&oacute;. Abans, a l'&agrave;rea rural o camperola, no funcionava aix&iacute;, funcionava molt m&eacute;s regit pels temps de la naturalesa. Quan comen&ccedil;a la industrialitzaci&oacute;, comen&ccedil;a el temps rellotge: &ldquo;cron&ograve;metre&rdquo;, &ldquo;quantificar&rdquo;, &ldquo;temps-diners&rdquo;, &ldquo;el temps no es pot perdre&rdquo;, &ldquo;el temps &eacute;s or&rdquo;... etc.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I s'associa el temps al benefici econ&ograve;mic?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquest temps, cada vegada que l'empresa pot, l'explota m&eacute;s i en treu un benefici important. Un altre benefici el treu perqu&egrave; espolia el temps de les dones que treballem a casa, i perqu&egrave; hi ha una part important d'aquesta feina que va a reproduir la for&ccedil;a de treball que despr&eacute;s es va a l'empresa a un preu molt barat. Tamb&eacute; hi ha un espoli de la naturalesa, perqu&egrave; l'empresa no respecta els temps de reproducci&oacute; dels recursos renovables. Aquesta economia capitalista est&agrave; organitzant i controlant els diferents temps.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; implicaria canviar aquesta organitzaci&oacute; dels temps?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Primer que cal canviar les formes de produir, les formes de consumir, no cal produir per al benefici. No vol dir que no vagis a obtenir cap benefici perqu&egrave; has de viure, per&ograve; has d'obtenir-ho respectant els temps de la naturalesa. Per tant ja no podem usar tota l'energia que fem servir. I tamb&eacute; cal respectar els temps de cures. Els temps s&oacute;n un element clau avui perqu&egrave; modificar-los ja &eacute;s modificar tota una estructura des de la base.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&Eacute;s a dir, que el sistema capitalista interv&eacute; tant en l'esfera laboral, com en la p&uacute;blica i privada, ja que repercuteix en tots els temps.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Clar, &eacute;s que jo fins i tot no diria que interv&eacute;, sin&oacute; que n'&eacute;s part. La producci&oacute; capitalista no podria viure si no tingu&eacute;s recursos naturals perqu&egrave;, en el fons, i per aix&ograve; els ecologistes no volen usar la paraula producci&oacute;, no produ&iuml;m res, l'&uacute;nica cosa que fem &eacute;s transformar la natura, i en aquesta transformaci&oacute; destru&iuml;m. Amb la qual cosa produir no produ&iuml;m res. B&eacute;ns, em refereixo. Coneixement o afecte val, per&ograve; coses tangibles no. Per tant, sense recursos naturals l'empresa no pot funcionar i sense for&ccedil;a de treball tampoc. I la for&ccedil;a de treball es reprodueix des de les llars. Es tracta d'un sistema que utilitza la for&ccedil;a de treball i els recursos naturals per als seus beneficis per&ograve; mant&eacute; invisibles aquests pilars per ocultar d'on procedeixen els guanys.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Comentava que l'economia ecol&ograve;gica &eacute;s l'&uacute;nica que, juntament amb la feminista, se surt dels marges del mercat. Qu&egrave; tenen en com&uacute; i en qu&egrave; es diferencien ambdues perspectives?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Trenquen les fronteres i incorporen elements que no passen pel mercat. Elements que no s&oacute;n quantificables com els temps de cura, que no tenen preu ni volem que el tinguin. En l'economia ecol&ograve;gica els preus s&oacute;n pol&iacute;tics: el petroli es mou per interessos, en part pel cost d'extracci&oacute;, perqu&egrave; el petroli no es produeix, est&agrave; produ&iuml;t. &Eacute;s a dir, l'empresa capitalista vol anar cada vegada m&eacute;s r&agrave;pid per&ograve; els temps de la natura s&oacute;n els que s&oacute;n. Tenim molts punts en com&uacute; i a m&eacute;s som els dos grans fonaments, els pilars del sistema capitalista. Per aix&ograve; parlem de l'economia de l'Iceberg, s&oacute;n com els pilars ocults, a dalt apareix el mercat i el sistema financer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Malgrat ser els dos grans pilars del sistema, no van de la m&agrave;...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els punts de desacord s&oacute;n, crec, la poca sensibilitat masculina encara a tot el que podr&iacute;em anomenar l'economia de la cura. Jo crec que dins d'algun sector de l'ecologia ja est&agrave; bastant assumit i sensibilitzat per&ograve; hi ha sectors que normalment encara no ho consideren, ho consideren secundari, &ldquo;primer &eacute;s el planeta&rdquo; i totes aquestes coses. I b&eacute;, aqu&iacute; estem intentant els di&agrave;legs. Perqu&egrave; el que &eacute;s clar &eacute;s que o ens posem tots d'acord els que estem &ldquo;contra&rdquo;&hellip;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Els de a baix de l'iceberg.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els de a baix de l'iceberg. Fins i tot totes aquestes noves formes, tot el que s&oacute;n moviments cooperatius o economia social i solid&agrave;ria... Per&ograve; per exemple molts d'ells no tenen en compte els temps de cura. Tot aix&ograve; requereix debat, experi&egrave;ncies, i no s&oacute;n f&agrave;cils, no?
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Comenta que &eacute;s molt complicat que un canvi de model es dugui a terme des de les institucions, perqu&egrave; aquestes no legislarien per autodestruir-se. Per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s complex que la mobilitzaci&oacute; ciutadana aconsegueixi canvis profunds a llarg termini que vagin m&eacute;s enll&agrave; de protestes puntuals que m&eacute;s tard absorbeixin i modifiquin les mateixes institucions. Ens trobem davant un altre problema de compatibilitzar diferents temps?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que el tema &eacute;s tan complex... perqu&egrave; clar, es tracta de canviar el sistema. Crec que cada generaci&oacute; va fent el que pot. Sempre penso que hem de tenir clar cap a on anem i buscar petites accions que ens encaminin cap a all&agrave;. Sabent que el cam&iacute; mai se sap quin &eacute;s, perqu&egrave; de vegades els moviments agafen unes din&agrave;miques que no t'esperes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quins serien els elements necessaris per dur a terme aquests petits passos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Una societat organitzada. Si realment tenim assimilat i interioritzat el que planteja l'economia feminista, aix&ograve; ens far&agrave; actuar all&agrave; on estiguem d'una manera diferent. En la facultat, per exemple, hem aconseguit alguna assignatura. O quan fem classe, no &eacute;s que fiquem un cap&iacute;tol sobre economia feminista, sin&oacute; que intentem donar-li una altra perspectiva a l'economia que anem a impartir. La instituci&oacute; educativa t&eacute; tamb&eacute; un paper fonamental. Si realment podem anar canviant la nostra concepci&oacute; del m&oacute;n, aix&ograve; despr&eacute;s encara que sigui sense voler ho vas transmetent i aquesta &eacute;s una labor important.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Arribarem a alguna part a for&ccedil;a d'aquests petits canvis?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de la humanitat &eacute;s molt complicada i el sistema que tenim &eacute;s molt poder&oacute;s. D'altra banda com est&agrave; espoliant tant la naturalesa est&agrave; cavant la seva pr&ograve;pia tomba, no? No s&eacute; fins a on anem o si arribar&agrave; un moment en el qual ens esclavitzin a tots i nom&eacute;s consumeixin uns pocs perqu&egrave; si no les energies no duraran. Jo crec que tampoc ens hem d'atabalar ni deprimir-nos tots junts.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A quin sistema haur&iacute;em d'anar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que aix&ograve; s&iacute; que &eacute;s una tasca de tots i totes. Puc plantejar alguns principis: un sistema hum&agrave;, que estigui primer per la vida, que cuidi a la seva poblaci&oacute;, que no plantegi difer&egrave;ncies ni desigualtats per cap dels eixos que existeixen, sistema de reciprocitats, d'afectes... Com s'organitza? Aix&ograve; hem d'anar veient-ho. Cal anar fent i aprenent per&ograve; clar, amb una s&egrave;rie de principis sobre la taula.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cristina-carrasco-igualtat-capitalisme-economia-feminista_128_3875009.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243348" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["L'economia feminista va més enllà de la igualtat entre homes i dones"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Economía feminista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["La economía feminista va más allá de la igualdad entre hombres y mujeres"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/economia/cristina-carrasco-igualdad-capitalismo-economia-feminista_128_3884252.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;La economía feminista va más allá de la igualdad entre hombres y mujeres&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cristina Carrasco Bengoa, investigadora en Economía Feminista, defiende que "la economía sólo considera el tiempo dedicado al trabajo de mercado" e ignora el trabajo de cuidados, realizado tradicionalmente por las mujeres</p><p class="subtitle">La economista propone un cambio radical de sistema, hacia un modelo "humano, que esté primero por la vida, que cuide a su población" y que no plantee desigualdades por ninguno de los ejes que existen</p></div><p class="article-text">
        Cree que la econom&iacute;a es la disciplina m&aacute;s reacia a todos los cambios. Cristina Carrasco Bengoa se retira de la docencia, pero su trabajo como profesora de Teor&iacute;a Econ&oacute;mica de la Facultad de Econom&iacute;a y Empresa de la Universidad de Barcelona (UB) ha dejado importantes publicaciones y un gran trabajo de investigaci&oacute;n en econom&iacute;a feminista. Su facultad, aparte de una asignatura optativa sobre <em>Mujeres, trabajo y sociedad</em>, participa en el m&aacute;ster de Estudios de G&eacute;nero y ha conseguido recientemente un Doctorado en el mismo campo. Asimismo, se est&aacute;n planteando cambios desde algunos departamentos para ense&ntilde;ar econom&iacute;a en base a perspectivas alternativas al capitalismo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La econom&iacute;a feminista persigue la igualdad entre hombres y mujeres?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo que llamamos econom&iacute;a del g&eacute;nero es la b&uacute;squeda de igualdad, pero lo diferenciamos de econom&iacute;a feminista, con la que vamos m&aacute;s all&aacute;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La b&uacute;squeda de la igualdad no es deseable en econom&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es que la igualdad... &iquest;Qu&eacute; quiere decir la igualdad? La igualdad no implica necesariamente un cambio de sistema. Adem&aacute;s, cuando se habla de igualdad, aunque no se diga, se est&aacute; planteando que las mujeres nos igualemos a los hombres en el mercado laboral. Mira los indicadores, siempre son: cuantas mujeres ahora participan en el mercado laboral, la brecha salarial, cuantas mujeres diputadas, cuantas mujeres t&eacute;cnicas de no s&eacute; qu&eacute;, directivas... Yo nunca he visto indicadores de igualdad que digan cuantos hombres planchan las blusas de sus mujeres o cuantos hombres cuidan a su abuela que tiene alzh&eacute;imer. Estos no aparecen como indicadores de igualdad. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Que las mujeres se igualen a los hombres, pero no al rev&eacute;s.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si nos lleg&aacute;ramos a igualar, imagin&eacute;moslo as&iacute;, a m&iacute; el sistema me sigue pareciendo expoliador, explotador, etc. Y a veces hay igualdad por abajo. Por ejemplo, antiguamente las chicas j&oacute;venes hac&iacute;an mucho trabajo en casa y los chicos no hac&iacute;an nada, hoy creo que ninguno hace nada. Se han igualado. Y salen al mercado laboral y todos son precarios. Ellas y ellos. &iexcl;Ah! &iexcl;Iguales! &iquest;Iguales por d&oacute;nde? Por abajo, la igualdad no me sirve. Pienso que hay que cambiar la perspectiva del mundo y hacer otro mundo mucho m&aacute;s equitativo para hombres y mujeres pero desde una perspectiva distinta, no puede ser dentro de este mismo modelo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Y eso sin considerar la interseccionalidad. </strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay muchos ejes de desigualdad. Imagin&eacute;monos que hombres y mujeres hagamos las mismas actividades con el mismo valor, que esto ya ser&iacute;a muy dif&iacute;cil en un sistema capitalista, pero que los niveles de clases sociales o de renta van a seguir existiendo. Es la esencia del sistema capitalista: unos tienen que explotar a otros... En el mundo que tenemos es imposible hacerse rico si no te has aprovechado del trabajo de alguien. T&uacute; con tu propio trabajo puedes subsistir, te har&aacute;s rico si te toca la loter&iacute;a, pero si no quiere decir que est&aacute;s explotando a alguien, directa o indirectamente. Esas desigualdades no se pueden eliminar porque se eliminar&iacute;a el sistema. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>La econom&iacute;a feminista niega que las estad&iacute;sticas econ&oacute;micas sean fieles a la realidad.</strong>
    </p><p class="article-text">
        La econom&iacute;a s&oacute;lo considera el tiempo dedicado al trabajo de mercado y que se cuantifica por horas desde la industrializaci&oacute;n. Esto es lo que se recoge en las estad&iacute;sticas y todo lo dem&aacute;s, lo que est&aacute; fuera del mercado, para la econom&iacute;a no existe. Y por tanto, si no existe no se mide o recoge. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Como el trabajo de cuidados. &iquest;Se trata de una serie de relaciones emocionales rec&iacute;procas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En general, no es que hayan personas cuidadas y personas cuidadoras. Por supuesto que hay momentos en la vida, sobre todo el inicio y el final, donde las personas son muy dependientes de cuidados. Pero a lo largo de la vida todos somos interdependientes y requerimos cuidados: a veces m&aacute;s biol&oacute;gicos, a veces m&aacute;s emocionales. Todo esto que es fundamental directamente para la vida de las personas no se considera nunca.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Es posible medir este tipo de trabajo? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Del trabajo de cuidados s&iacute; que hay una parte que puede ser medible, pero hay una gran parte que son aspectos subjetivos, de relaci&oacute;n, de emociones, de afecto... No todo tiene una traducci&oacute;n en n&uacute;meros. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por ello la econom&iacute;a feminista pide ampliar la visi&oacute;n? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay econom&iacute;as heterodoxas, cr&iacute;ticas, ll&aacute;malas m&aacute;s marxistas o m&aacute;s keynesianas que no son la econom&iacute;a dominante, que trabajan otros temas como la pobreza o la desigualdad de la renta, pero que se mantienen en los m&aacute;rgenes del mercado. La &uacute;nica econom&iacute;a que rompe los m&aacute;rgenes del mercado es la econom&iacute;a ecol&oacute;gica, que incorpora toda la naturaleza. Y, por otra parte, la econom&iacute;a feminista, que incorpora todos los trabajos que caen fuera del mercado. Esta es una visi&oacute;n mucho m&aacute;s realista.
    </p><p class="article-text">
        <strong>M&aacute;s all&aacute; del homo economicus racional.</strong><em>homo economicus</em>
    </p><p class="article-text">
        Por supuesto. El objetivo del <em>homo economicus</em> es la obtenci&oacute;n de beneficio. La econom&iacute;a est&aacute; pensada para que funcionemos m&aacute;s r&aacute;pido: m&aacute;s velocidad, m&aacute;s productivos, m&aacute;s dinero, m&aacute;s beneficios &iquest;no? Yo siempre digo que si yo voy a lavar los platos con mi hijo y aprovechamos para tener una buena conversaci&oacute;n &iquest;qu&eacute; quiere decir ser m&aacute;s productivo? El objetivo era la conversaci&oacute;n, no era lavar los platos m&aacute;s r&aacute;pido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d594668-3e7a-4127-9f7c-596185adf951_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Hallarnos ante estas cuestiones menos cuantificables nos abre un problema claro a la hora de buscar formas de medici&oacute;n que sirvan para comprender estos aspectos de forma rigurosa. &iquest;Existen indicadores para este tipo de trabajo? </strong>
    </p><p class="article-text">
        En una sociedad tan racional como la que tenemos todo lo que no se pueda convertir en n&uacute;mero parece que no tuviera valor o rigor, lo cual es falso. Nosotros podemos tener algunos indicadores m&aacute;s cuantificables que son discutibles. Por ejemplo, las encuestas del uso del tiempo que nos dan el tiempo que dedicamos al hogar. Sin embargo, seguimos trabajando con n&uacute;meros abstractos y vamos desplazando e intercambiando tiempos que no son iguales. Siempre digo que un indicador interesante, aunque m&aacute;s cualitativo, para comparar pa&iacute;ses ser&iacute;a interesante medir c&oacute;mo el pa&iacute;s cuida a su poblaci&oacute;n. Nos dar&iacute;a elementos de m&aacute;s humanidad que el Producto Interior Bruto (PIB). 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Indicador que usted califica de androc&eacute;ntrico. &iquest;Por qu&eacute; motivo? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando hablamos de androc&eacute;ntrico nos referimos a que est&aacute;n centrados en las actividades asignadas a la poblaci&oacute;n masculina. El mundo del mercado laboral, del trabajo pagado, fue asignado a la poblaci&oacute;n masculina. Y sigue si&eacute;ndolo, porque el hecho de que las mujeres hayamos hecho un esfuerzo por integrarnos al mercado laboral no quiere decir que la poblaci&oacute;n masculina y la sociedad en su conjunto lo tengan asimilado. Si nosotros tomamos indicadores del trabajo de mercado, los podemos llamar indicadores androc&eacute;ntricos porque ilustran la actividad asignada por excelencia a los hombres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En los planteamientos de la Econom&iacute;a Feminista, el binomio trabajo-tiempo tiene un papel fundamental. &iquest;Qu&eacute; implica que las pautas socioculturales en la actualidad entiendan el tiempo en forma de horas de rentabilidad? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Este tiempo cuantificable se da a partir de la industrializaci&oacute;n. Antes, en el &aacute;rea rural o campesina, no funcionaba as&iacute;, funcionaba mucho m&aacute;s regido por los tiempos de la naturaleza. Cuando empieza la industrializaci&oacute;n, empieza el tiempo reloj: &ldquo;cron&oacute;metro&rdquo;, &ldquo;cuantificar&rdquo;, &ldquo;tiempo-dinero&rdquo;, &ldquo;el tiempo no se puede perder&rdquo;, &ldquo;el tiempo es oro&rdquo;... etc.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y se asocia el tiempo al beneficio econ&oacute;mico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Este tiempo, cada vez que la empresa puede, lo va exprimiendo m&aacute;s y saca de ah&iacute; un beneficio importante. Otro beneficio lo saca porque expolia el tiempo de las mujeres que trabajamos en casa, que en parte va a reproducir la fuerza de trabajo que despu&eacute;s se va a la empresa a un precio muy barato. Tambi&eacute;n hay un expolio de la naturaleza, porque la empresa no respeta los tiempos de reproducci&oacute;n de los recursos renovables. Esta econom&iacute;a capitalista est&aacute; organizando y controlando los distintos tiempos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; implicar&iacute;a cambiar esta organizaci&oacute;n de los tiempos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Primero que hay que cambiar las formas de producir, las formas de consumir, no hay que producir para el beneficio. No quiere decir que no vayas a obtener nada de beneficio porque tienes que vivir, pero has de obtenerlo respetando los tiempos de la naturaleza. Por tanto ya no podemos usar toda la energ&iacute;a que usamos. Y tambi&eacute;n hay que respetar los tiempos de cuidados. Los tiempos son un elemento clave hoy porque modificarlos ya es modificarlo toda una estructura desde la base.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be20b10c-9ff7-4f67-ad32-af357a62448b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Es decir, que el sistema capitalista interviene tanto en la esfera laboral, como en la p&uacute;blica y privada, por cuanto repercute en todos los tiempos.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claro, es que yo incluso no dir&iacute;a que interviene, sino que es parte. La producci&oacute;n capitalista no podr&iacute;a vivir si no tuviera recursos naturales porque, en el fondo, y por eso los ecologistas no quieren usar la palabra producci&oacute;n, no producimos nada, lo &uacute;nico que hacemos es transformar la naturaleza, y en esa transformaci&oacute;n destruimos. Con lo cual producir no producimos nada. Bienes, me refiero. Conocimiento o afecto vale, pero cosas tangibles no. Por tanto, sin recursos naturales la empresa no puede funcionar y sin fuerza de trabajo tampoco. Y la fuerza de trabajo se reproduce desde los hogares. Se trata de un sistema que utiliza la fuerza de trabajo y los recursos naturales para sus beneficios pero mantiene invisibles estos pilares para ocultar de d&oacute;nde proceden las ganancias. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Comentaba que la econom&iacute;a ecol&oacute;gica es la &uacute;nica que, junto con la feminista, se sale de los m&aacute;rgenes del mercado. &iquest;Qu&eacute; tienen en com&uacute;n y en qu&eacute; se diferencian ambas perspectivas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Rompen las fronteras e incorporan elementos que no pasan por el mercado. Elementos que no son cuantificables como los tiempos de cuidado, que no tienen precio ni queremos que lo tengan. En la econom&iacute;a ecol&oacute;gica los precios son pol&iacute;ticos: el petr&oacute;leo se mueve seg&uacute;n se decide, en parte por el coste de extracci&oacute;n, porque el petr&oacute;leo no se produce, est&aacute; producido. Es decir, la empresa capitalista quiere ir cada vez m&aacute;s r&aacute;pido pero los tiempos de la naturaleza son los que son. Tenemos muchos puntos en com&uacute;n y adem&aacute;s somos los dos grandes fundamentos, los pilares del sistema capitalista. Por eso hablamos de la econom&iacute;a del Iceberg, son como los pilares ocultos, arriba aparece el mercado y el sistema financiero.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A pesar de ser los dos grandes pilares del sistema, no van de la mano...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los puntos de desencuentro son, creo, la poca sensibilidad masculina todav&iacute;a a todo lo que podr&iacute;amos llamar la econom&iacute;a del cuidado. Yo creo que dentro de alg&uacute;n sector de la ecolog&iacute;a ya est&aacute; bastante asumido y sensibilizado pero hay sectores que normalmente todav&iacute;a no lo consideran, lo consideran secundario, &ldquo;primero es el planeta&rdquo; y todas estas cosas. Y bueno, ah&iacute; estamos intentando los di&aacute;logos. Porque lo que est&aacute; claro es que o nos ponemos todos de acuerdo los que estamos &ldquo;contra&rdquo;&hellip;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Los de abajo del iceberg.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los de abajo del iceberg. Incluso todas estas nuevas formas, todo lo que son movimientos cooperativos o econom&iacute;a social y solidaria... Pero por ejemplo muchos de ellos no tienen en cuenta los tiempos de cuidado. Todo esto requiere debate, experiencias, y no son f&aacute;ciles, &iquest;no?
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44f7f1d3-2707-4349-9214-b61b3502d04a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Comenta que es muy complicado que un cambio de modelo se lleve a cabo desde las instituciones, porque estas no legislar&iacute;an para autodestruirse. Pero tambi&eacute;n es complejo que la movilizaci&oacute;n ciudadana logre cambios profundos a largo plazo que vayan m&aacute;s all&aacute; de protestas puntuales que m&aacute;s tarde absorban y modifiquen las mismas instituciones. &iquest;Nos hallamos ante otro problema de compatibilizar distintos tiempos? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que el tema es tan complejo... porque claro, se trata de cambiar el sistema. Creo que cada generaci&oacute;n va haciendo lo que puede. Siempre pienso que tenemos que tener claro hacia d&oacute;nde vamos y buscar peque&ntilde;as acciones que nos encaminen hacia all&iacute;. Sabiendo que el camino nunca se sabe cu&aacute;l es, porque a veces los movimientos cogen unas din&aacute;micas que no te esperas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;les ser&iacute;an los elementos necesarios para llevar a cabo estos peque&ntilde;os pasos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Una sociedad organizada. Si realmente tenemos asimilado e interiorizado lo que plantea la econom&iacute;a feminista, esto nos har&aacute; actuar ah&iacute; donde estemos de una manera diferente. En la facultad, por ejemplo, hemos conseguido alguna asignatura. O cuando damos clase, no es que metamos un cap&iacute;tulo sobre econom&iacute;a feminista, sino que intentamos darle otra perspectiva a la econom&iacute;a que vamos a dar. La instituci&oacute;n educativa tiene tambi&eacute;n un papel fundamental. Si realmente podemos ir cambiando nuestra concepci&oacute;n del mundo, esto despu&eacute;s aunque sea sin querer lo vas transmitiendo y esta es una labor importante.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Llegaremos a alguna parte a base de estos peque&ntilde;os cambios?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La historia de la humanidad es muy complicada y el sistema que tenemos es muy poderoso. Por otra parte como est&aacute; expoliando tanto la naturaleza est&aacute; cavando su propia tumba, &iquest;no? No s&eacute; hasta d&oacute;nde vamos a llegar o si llegar&aacute; un momento en el que nos esclavicen a todos y s&oacute;lo consuman unos pocos porque si no las energ&iacute;as no van a durar. Yo creo que tampoco nos tenemos que agobiar ni deprimirnos todos juntos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;A qu&eacute; sistema deber&iacute;amos ir?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que esto s&iacute; que es una tarea de todos y todas. Puedo plantear algunos principios: un sistema humano, que est&eacute; primero por la vida, que cuide a su poblaci&oacute;n, que no plantee diferencias ni desigualdades por ninguno de los ejes que existen, sistema de reciprocidades, de afectos... &iquest;C&oacute;mo se organiza? Esto lo tenemos que ir viendo. Hay que ir haciendo y aprendiendo pero claro, con una serie de principios sobre la mesa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/economia/cristina-carrasco-igualdad-capitalismo-economia-feminista_128_3884252.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Aug 2016 16:09:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243348" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["La economía feminista va más allá de la igualdad entre hombres y mujeres"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7abef95f-5703-43c2-be9f-c351b95cb42d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Economía feminista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un estudio sobre islamofobia encargado por el Ayuntamiento de Barcelona recomienda abrir una gran mezquita]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-ayuntamiento-de-barcelona-lola-lopez_1_3881145.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un estudio sobre islamofobia encargado por el Ayuntamiento de Barcelona recomienda abrir una gran mezquita"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El informe, que no es vinculante, es el primer paso del Ayuntamiento de Barcelona en la creación de un plan municipal sobre islamofobia antes de que termine el 2016</p><p class="subtitle">López Bargados, autor del estudio encargado por el ayuntamiento, explica que lo único que se pide es "que se cumpla escrupulosamente la ley que ampara las comunidades musulmanas"</p><p class="subtitle">Sobre la construcción de la mezquita, la comisionada de Inmigración Lola López asegura que esto "no está sobre la mesa"</p></div><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Barcelona quiere implantar a partir de diciembre un plan municipal para luchar contra la islamofobia dentro del programa marco <em>Barcelona Ciutat de Drets&nbsp;</em>(Barcelona, ciudad de derechos). Para hacerlo, el consistorio ha encargado un estudio, presentado este mi&eacute;rcoles a la librer&iacute;a Espai Contrabandos, que eval&uacute;a la relaci&oacute;n de la comunidad musulmana con las administraciones p&uacute;blicas, fundamentalmente la municipal. El informe, que no es vinculante, recomienda &ldquo;dignificar&rdquo; los oratorios musulmanes, construir una gran mezquita en la ciudad y respetar el men&uacute; <em>halal</em> y el <em>burkini</em> en las escuelas.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n es obra de Alberto L&oacute;pez Bargados, Martin Lundsteen y Ariadna Sol&eacute; Arrar&agrave;s, miembros de una unidad de investigaci&oacute;n que comparte el Departamento de Antropolog&iacute;a Social de la UB con Stop Als&nbsp;Fen&ograve;mens Islam&ograve;fobs (SAFI), un grupo&nbsp;del que la&nbsp;actual comisionada de Inmigraci&oacute;n del ayuntamiento, Lola L&oacute;pez, es miembro fundador. &ldquo;Este es el primer paso para que&nbsp;en la ciudad de Barcelona dise&ntilde;emos un plan de lucha contra la islamofobia&rdquo;, el principal factor de &ldquo;discriminaci&oacute;n&rdquo; actualmente en Europa, seg&uacute;n ha valorado L&oacute;pez. El plan se pone en marcha en un momento en que&nbsp;la sospecha hacia el islam se ha acentuado gravemente a causa a la oleada de atentados que han sacudido Europa Occidental desde el 2015.
    </p><p class="article-text">
        En la relaci&oacute;n de las comunidades musulmanas con el resto de la ciudadan&iacute;a, L&oacute;pez Bargados explica que las personas de confesi&oacute;n musulmana tienen la sensaci&oacute;n de que &ldquo;est&aacute;n viviendo en una sociedad que o bien les ignora, o bien les desprecia, o bien les tiene miedo&rdquo;. Seg&uacute;n este antrop&oacute;logo, las demandas de estas comunidades se hacen cada vez m&aacute;s en &ldquo;un clima dominado por un miedo irracional a la expresi&oacute;n de la religi&oacute;n musulmana en el&nbsp;espacio p&uacute;blico&rdquo;, pero tambi&eacute;n en el&nbsp;tejido mismo de la ciudad. L&oacute;pez Bargados concluye que lo&nbsp;&uacute;nico que pide el informe es &ldquo;que se cumpla escrupulosamente&nbsp;la ley que ampara las comunidades musulmanas&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Dignificar los oratorios y tener una gran mezquita</h3><p class="article-text">
        Las condiciones de &ldquo;precariedad y falta de medios&rdquo; que acompa&ntilde;an los oratorios (<em>musalla</em>), como centros de reproducci&oacute;n de los valores colectivos musulmanes, seg&uacute;n el informe, restan dignidad al culto y &ldquo;condenan a los feligreses a cierta clandestinidad&rdquo;. En este sentido, y a pesar de que las comunidades musulmanas valoran muy positivamente la proximidad del centro de culto, el estudio defiende que la construcci&oacute;n de una gran mezquita podr&iacute;a constituir &ldquo;una de las expresiones m&aacute;s contundentes de la voluntad del consistorio de defender el 'derecho a la ciudad' de los barceloneses musulmanes y musulmanas&rdquo; y ser&iacute;a una manera de &ldquo;dar visibilidad a&nbsp;la pluralidad religiosa de la ciudad&rdquo;. L&oacute;pez Bargados ha explicado que la ciudad de Barcelona &ldquo;es una anomal&iacute;a incluso dentro del Estado espa&ntilde;ol&rdquo; en cuanto a la tenencia de una gran mezquita.
    </p><p class="article-text">
        A&uacute;n as&iacute;, esta demanda que existe desde el 1988 y que el antrop&oacute;logo duda que se pueda hacer realidad a corto plazo &ldquo;sin controversias&rdquo;, no es la prioridad de los musulmanes barceloneses, que desean, por encima de todo, &ldquo;la dignificaci&oacute;n de los oratorios&rdquo;. En este sentido, la comisionada de Inmigraci&oacute;n ha explicado que la construcci&oacute;n de una gran mezquita &ldquo;no est&aacute; sobre la mesa&rdquo;, pero s&iacute; que hay una l&iacute;nea de subvenciones para adaptar las condiciones de los oratorios de acuerdo con la ley.
    </p><h3 class="article-text">El papel central de la escuela</h3><p class="article-text">
        La otra gran instituci&oacute;n que est&aacute; &ldquo;sujeta a demandas sistem&aacute;ticas por parte de la comunidad musulmana&rdquo;, seg&uacute;n L&oacute;pez Bargados, es la escuela. La investigaci&oacute;n recomienda medidas como por ejemplo la habilitaci&oacute;n de un men&uacute; <em>halal</em>&nbsp; &ldquo;cuando la demanda de las comunidades educativas as&iacute; lo justifique&rdquo;, estimular la participaci&oacute;n de las familias musulmanas en el AMPA o pedir por avanzado el justificante de ausencia de los d&iacute;as de las festividades de esta confesi&oacute;n para poder programar y adaptar la actividad docente.
    </p><p class="article-text">
        Se pide, tambi&eacute;n, una respuesta unitaria al <em>hijab</em> en las aulas por parte del Consorcio de Educaci&oacute;n, dado que limitar la posibilidad de llevarlo en la escuela contraviene el derecho fundamental a la libertad religiosa. Una propuesta que va en la l&iacute;nea del respeto hacia vestimentas como por ejemplo el <em>burkini</em> a la hora de realizar&nbsp;actividades f&iacute;sicas. Estas cuestiones en concreto, seg&uacute;n la antrop&oacute;loga Sol&eacute; Arrabar&agrave;s, preocupan sobre todo&nbsp;a las mujeres musulmanas que, seg&uacute;n la investigaci&oacute;n, sufren una mayor discriminaci&oacute;n en el espacio p&uacute;blico y en el &aacute;mbito laboral.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la acci&oacute;n del consistorio, la Comisionada explica que desde la Oficina de Asuntos Religiosos &ldquo;ya se hacen formaciones&rdquo; a los profesionales de las administraciones p&uacute;blicas en diversidad religiosa y recuerda que el ayuntamiento tiene pocas competencias en materia educativa, pero cree que es necesario abrir todos estos debates para que se respete el derecho fundamental a la libertad religiosa de estas comunidades.
    </p><p class="article-text">
        El mismo informe admite que es &ldquo;ingenuo&rdquo; creer que la acci&oacute;n coordinada de un consistorio puede por s&iacute; sola acabar con los desprecios cotidianos que sufren las y los musulmanes barceloneses, a&uacute;n as&iacute;, considera que &ldquo;es una muestra de cinismo llegar a la conclusi&oacute;n que no hay nada a hacer&rdquo;. En el terreno pol&iacute;tico, si bien con PSC, ERC, CUP y CiU se espera llegar a consensos, el gobierno no conf&iacute;a en el posible apoyo de Ciutadans y PP al plan, a pesar de que los invitar&aacute; a participar. Por otro lado, a pesar de que la prevenci&oacute;n y lucha contra discursos del odio y la discriminaci&oacute;n es una de las prioridades tem&aacute;ticas del programa marco <em>Barcelona Ciutat de Drets,</em> desde el consistorio se advierte que el Plan tendr&aacute; menos dotaci&oacute;n presupuestaria de la deseada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-ayuntamiento-de-barcelona-lola-lopez_1_3881145.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 Jul 2016 21:19:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244356" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244356" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un estudio sobre islamofobia encargado por el Ayuntamiento de Barcelona recomienda abrir una gran mezquita]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islamofobia,Ayuntamiento de Barcelona,Lola López]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un estudi sobre islamofòbia encarregat per l'Ajuntament de Barcelona recomana l'obertura d'una gran mesquita]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-ajuntament-de-barcelona-lola-lopez_1_3881314.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un estudi sobre islamofòbia encarregat per l&#039;Ajuntament de Barcelona recomana l&#039;obertura d&#039;una gran mesquita"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'informe, que no és vinculant, és el primer pas de l'Ajuntament de Barcelona en la creació d'un pla municipal sobre islamofòbia abans que acabi el 2016</p><p class="subtitle">López Bargados, autor de l'estudi encarregat per l'ajuntament, explica que l’únic que es demana és “que es compleixi escrupulosament la llei que empara les comunitats musulmanes”</p><p class="subtitle">Sobre la construcció de la mesquita, la comissionada d'Immigració Lola López assegura que això "no està sobre la taula"</p></div><p class="article-text">
        L'Ajuntament de Barcelona vol implantar&nbsp;a partir de desembre un pla municipal per lluitar contra la islamof&ograve;bia dins del programa marc <em>Barcelona Ciutat de Drets</em>. Per fer-ho, el consistori&nbsp;ha encarregat un estudi, presentat aquest dimecres a la llibreria Espai Contrabandos, que avalua la relaci&oacute; de la comunitat musulmana amb les administracions p&uacute;bliques, fonamentalment la municipal. L'informe, que no &eacute;s vinculant, recomana &ldquo;dignificar&rdquo; els oratoris musulmans, construir una gran mesquita a la ciutat i respectar el men&uacute; <em>halal&nbsp;</em>i el&nbsp;<em>burkini&nbsp;</em>a les escoles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La recerca &eacute;s obra&nbsp;d'Alberto L&oacute;pez Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Sol&eacute; Arrar&agrave;s, tots tres membres d'una unitat d'investigaci&oacute; que comparteix el Departament d'Antropologia Social de la UB&nbsp;amb Stop als Fen&ograve;mens Islam&ograve;fobs (SAFI), un grup multidisciplinari del qual l'actual Comissionada d'Immigraci&oacute; de l'ajuntament, Lola L&oacute;pez, n'&eacute;s membre fundadora. &ldquo;Aquest &eacute;s el primer pas perqu&egrave; a la ciutat de Barcelona dissenyem un pla de lluita contra la islamof&ograve;bia&rdquo;, el principal factor de&nbsp;&ldquo;discriminaci&oacute;&rdquo; actualment a Europa, segons ha valorat L&oacute;pez. Tot plegat&nbsp;quan&nbsp;la sospita cap a l'islam s'ha accentuat greument a causa&nbsp;a l'onada d'atemptats que han sacsejat l'Europa Occidental des del 2015.
    </p><p class="article-text">
        En la relaci&oacute; de les comunitats musulmanes amb la resta de la ciutadania, L&oacute;pez Bargados&nbsp;explica&nbsp;que les persones de confessi&oacute; musulmana tenen la sensaci&oacute; que&nbsp;&ldquo;estan vivint en una societat que o b&eacute; els ignora, o b&eacute; les&nbsp;menysprea, o b&eacute; les&nbsp;t&eacute; por&rdquo;. Segons aquest antrop&ograve;leg, les demandes d&rsquo;aquestes comunitats es fan en cada cop m&eacute;s en &ldquo;un clima dominat per una por irracional a l&rsquo;expressi&oacute; de la religi&oacute; musulmana a l&rsquo;espai p&uacute;blic&rdquo;, per&ograve; tamb&eacute; al teixit mateix de la ciutat. L&oacute;pez&nbsp;Bargados&nbsp;conclou que l&rsquo;&uacute;nic que demana l&rsquo;informe &eacute;s &ldquo;que es compleixi escrupulosament la llei que empara les comunitats musulmanes&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Dignificar els oratoris i tenir una gran mesquita</h3><p class="article-text">
        Les condicions de &ldquo;precarietat i falta de mitjans&rdquo; que acompanyen els oratoris (<em>musalla</em>), com a centres de reproducci&oacute; dels valors col&middot;lectius musulmans, segons l'informe, resten dignitat al culte i &ldquo;condemnen els feligresos a certa clandestinitat&rdquo;. En aquest sentit, i malgrat que les comunitats musulmanes valoren molt positivament la proximitat del centre de culte, l'estudi defensa que la construcci&oacute; d'una gran mesquita podria constituir &ldquo;una de les expressions m&eacute;s contundents de la voluntat del consistori de defensar el 'dret a la ciutat' dels barcelonins musulmans i musulmanes&rdquo; i seria una manera de &ldquo;visibilitzar la pluralitat religiosa de la ciutat&rdquo;. L&oacute;pez Bargados ha explicat que la ciutat de Barcelona &ldquo;&eacute;s una anomalia fins i tot dins de l'Estat espanyol&rdquo; pel que fa a la tinen&ccedil;a d'una gran mesquita.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquesta demanda que existeix des del 1988 i que l'antrop&ograve;leg dubta que es pugui fer realitat a curt termini &ldquo;sense controv&egrave;rsies&rdquo;, no &eacute;s la prioritat dels musulmans barcelonins, que&nbsp;desitgen, per sobre de tot, &ldquo;la dignificaci&oacute; dels oratoris&rdquo;. En aquest sentit, la comissionada d'Immigraci&oacute;&nbsp;ha explicat que la construcci&oacute; d'una gran mesquita &ldquo;no est&agrave; sobre la taula&rdquo;, per&ograve; s&iacute; que hi ha una l&iacute;nia de subvencions per adaptar les condicions dels oratoris d'acord amb la llei.
    </p><h3 class="article-text">El paper central de l'escola</h3><p class="article-text">
        L'altra gran instituci&oacute; que est&agrave; &ldquo;subjecte a demandes sistem&agrave;tiques per part de la comunitat musulmana&rdquo;, segons L&oacute;pez Bargados, &eacute;s l'escola. La recerca recomana mesures com ara l'habilitaci&oacute; d'un men&uacute; <em>halal</em> &ldquo;quan la demanda de les comunitats educatives aix&iacute; ho justifiqui&rdquo;, estimular la participaci&oacute; de les fam&iacute;lies musulmanes a l'AMPA o demanar per avan&ccedil;at el justificant d'abs&egrave;ncia dels dies de les festivitats d'aquesta confessi&oacute; per poder programar i adaptar l'activitat docent. 
    </p><p class="article-text">
        Es demana, tamb&eacute;, una resposta unit&agrave;ria al <em>hijab</em> a les aules per part del Consorci d'Educaci&oacute;, at&egrave;s que&nbsp;limitar la possibilitat de dur-lo a l'escola contrav&eacute; el dret fonamental a la llibertat religiosa. Una proposta que va en la l&iacute;nia del respecte cap a vestimentes com ara el <em>burkini</em> a l'hora de dur a terme activitats f&iacute;siques. Aquestes q&uuml;estions en concret, segons l'antrop&ograve;loga&nbsp;Sol&eacute; Arrabar&agrave;s, preocupen&nbsp;sobretot&nbsp;a les dones musulmanes, les quals, segons la investigaci&oacute;, pateixen&nbsp;una major discriminaci&oacute; a l'espai p&uacute;blic i en l'&agrave;mbit laboral. 
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a l'acci&oacute; del consistori, la Comissionada explica que des de l'Oficina d'Afers Religiosos &ldquo;ja es fan formacions&rdquo; als professionals de les administracions p&uacute;bliques en diversitat religiosa i recorda que l'ajuntament t&eacute; poques compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria educativa, per&ograve; creu que &eacute;s necessari obrir tots aquests debats per tal que es respecti el dret fonamental a la llibertat religiosa d'aquestes comunitats.
    </p><p class="article-text">
        El mateix informe admet que &eacute;s &ldquo;ingenu&rdquo; creure que l'acci&oacute; coordinada d'un consistori pot per si sola acabar amb els menyspreus quotidians que pateixen les i els musulmans barcelonins, tanmateix, considera que &ldquo;&eacute;s una mostra de cinisme arribar a la conclusi&oacute; que no hi ha res a fer&rdquo;. En el terreny pol&iacute;tic, si b&eacute; amb PSC, ERC, CUP i&nbsp;CiU&nbsp;s'espera arribar a&nbsp;consensos, el govern no confia en el possible suport de Ciutadans i PP al pla, tot i que els&nbsp;convidar&agrave; a participar-hi. D'altra banda, malgrat que la prevenci&oacute; i lluita contra discursos de l'odi i la discriminaci&oacute; &eacute;s una de les prioritats tem&agrave;tiques del programa marc <em>Barcelona Ciutat de Drets</em>, des del consistori s'adverteix que el Pla tindr&agrave; menys dotaci&oacute; pressupost&agrave;ria de la desitjada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/islamofobia-ajuntament-de-barcelona-lola-lopez_1_3881314.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 Jul 2016 20:51:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244356" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244356" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un estudi sobre islamofòbia encarregat per l'Ajuntament de Barcelona recomana l'obertura d'una gran mesquita]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c7b4b287-d507-4c4f-9dce-f6bd3c76ac88_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islamofobia,Ajuntament de Barcelona,Universitat de Barcelona,Lola López]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Volem donar eines a les bases per fiscalitzar constantment la direcció de Podem"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/podem-catalunya-albano-dante-fachin-primaries_128_3896497.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Volem donar eines a les bases per fiscalitzar constantment la direcció de Podem&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrevista a Albano Dante Fachin, diputat de CSQP al Parlament de Catalunya i aspirant a la secretaria general de Podem Catalunya</p><p class="subtitle">“No podem tornar a tenir un Consell Ciutadà aliè a la realitat territorial, que actuï al marge de l’organització", afirma</p><p class="subtitle">El diputat insta a "buscar noves maneres d’empènyer per fer realitat la capacitat del poble de Catalunya per decidir el seu destí de manera sobirana"</p></div><p class="article-text">
        Albano Dante Fachin (Bah&iacute;a Blanca, Argentina, 1976), va compaginar durant molts anys l'activisme per la sanitat p&uacute;blica amb el periodisme. Des del 27 de setembre del 2015 &eacute;s diputat de Catalunya S&iacute; Que es Pot (CSQP) al Parlament de Catalunya. Va ser el primer a anunciar la seva intenci&oacute; de convertir-se en el nou secretari general de Podem Catalunya. Finalment, competir&agrave; amb <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Qui-qui-primaries-Podem-Catalunya_0_537197043.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quatre candidats m&eacute;s en les prim&agrave;ries que la formaci&oacute; morada celebrar&agrave; aquest cap de setmana</a>. La seva candidatura, &ldquo;Ho Podem Tot&rdquo;, que tamb&eacute; rep el suport d'un altre diputat al Parlament, Joan Giner, vol diferenciar-se per garantir m&eacute;s eines de participaci&oacute; dins de la mateixa organitzaci&oacute;. A m&eacute;s, presumeix d'estar arrelada al llarg del territori catal&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Va ser el primer a anunciar la seva candidatura a la direcci&oacute; de Podem. Estava molt conven&ccedil;ut de la necessitat d'un canvi?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Feia falta que ens pos&eacute;ssim a treballar. La pol&iacute;tica catalana feia les seves passes per&ograve; Podem Catalunya no tenia cap estructura per fer debat pol&iacute;tic des de les bases i no hi havia cap mena de direcci&oacute;. Est&agrave;vem perdent una oportunitat per traslladar a la societat les nostres propostes. Cada formaci&oacute; anava responent a l'actualitat i als problemes de la gent i nosaltres, com a organitzaci&oacute;, no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per quin motiu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan Gemma Ubasart [<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/Gema-Ubasart-dimite-Podemos-Catalunya_0_439906085.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exsecret&agrave;ria general de Podem Catalunya] va dimitir</a>, el partit es va quedar sense capacitat de reacci&oacute; i de proposta. Els que venim del 15M d&egrave;iem que democr&agrave;cia no &eacute;s votar cada quatre anys, per tant, en una organitzaci&oacute; com aquesta no pot ser que el debat estigui circumscrit a una campanya electoral.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El candidat Raimundo Viejo, entre altres veus, ha criticat que present&eacute;s la seva candidatura sense haver-se convocat prim&agrave;ries.</strong><a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/candidat-cap-faccio-Podem-familia_0_538946773.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Raimundo Viejo, entre altres veus, ha criticat que present&eacute;s la seva candidatura sense haver-se convocat prim&agrave;ries.</a>
    </p><p class="article-text">
        Que es critiqui aix&ograve; en una organitzaci&oacute; on les bases estan demanant eines i espais on debatre crec que &eacute;s anar contra l'esperit de Podem. &Eacute;s m&eacute;s, haur&iacute;em d'haver-ho fet abans. Nosaltres hem elaborat un document pol&iacute;tic i un organitzatiu en el qual hi han participat m&eacute;s de 400 persones. Uns prometen participaci&oacute;. Nosaltres l'exercim.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Abans no s'exercia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El que no pot tornar a passar &eacute;s que tinguem un Consell Ciutad&agrave; ali&egrave; a la realitat territorial, que actu&iuml; al marge de&nbsp;l'organitzaci&oacute;. O que directament no actu&iuml;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aquesta desconnexi&oacute;, al seu parer, &eacute;s fruit d'una falta d'organitzaci&oacute; o d'una abs&egrave;ncia de voluntat pol&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El fet que Podem sigui un partit jove i les eleccions constants s&oacute;n factors determinants. Per&ograve; nom&eacute;s aix&ograve; no explica la situaci&oacute; de l'organitzaci&oacute;. Gent que est&agrave; a la nostra candidatura vam comen&ccedil;ar a construir coses de participaci&oacute; reals fa ja gaireb&eacute; un any mentre el Consell Ciutad&agrave; no feia res. Per exemple el Parlament Obert. I amb limitacions, perqu&egrave; hem tingut l'oposici&oacute; de gent que deia que era una estructura paral&middot;lela. Perqu&egrave; hi hagi una estructura paral&middot;lela hi ha d'haver una estructura. Avui gent que est&agrave; a altres candidatures ha fet servir durant tots aquests mesos una eina que vam crear nosaltres. Aix&ograve; demostra que quan es construeix des de baix i sense sectarismes, serveix per tothom.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I aix&iacute; sorgeixen propostes com el Consell de Cent.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Al Consell Ciutad&agrave; es trien persones amb noms i cognoms que ocuparan el seu c&agrave;rrec des que comenci fins que acabi el seu mandat. Per contra, cada vegada que es reuneixi el Consell de Cent, cada territori triar&agrave; qui hi anir&agrave;. Amb aix&ograve; evitem que es cre&iuml;n m&eacute;s c&agrave;rrecs i el perill que alg&uacute; que accedeix a un c&agrave;rrec se separi d'aquells que l'han escollit.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quines capacitats t&eacute; aquest Consell?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Pot autoconvocar-se i si aconsegueix majories, demanar compareixences del secretari general o qualsevol alliberat, o demanar que algun c&agrave;rrec dimiteixi. Tindr&agrave; un poder vinculant.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per tant no &eacute;s una eina nom&eacute;s organitzativa.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; &eacute;s una eina pol&iacute;tica. Els estatuts de Podem marquen una s&egrave;rie d'atribucions que se li atorguen al secretari general i al Consell Ciutad&agrave;, per&ograve; tamb&eacute; recullen maneres a trav&eacute;s de les quals la base pot controlar aix&ograve;. Nosaltres creiem que cal anar molt m&eacute;s enll&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La participaci&oacute; de les bases regulada als estatuts de Podem &eacute;s insuficient?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s molt limitada i, a vegades, impossible de fer. Davant d'aquestes limitacions, no passa res si nosaltres ens comprometem a donar m&eacute;s eines a l'organitzaci&oacute; per exercir el seu poder.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Per exemple, &eacute;s una atribuci&oacute; del secretari general nomenar o destituir el secretari d'organitzaci&oacute;. Entenem que una figura tan important no pot dependre nom&eacute;s d'una persona. Ens comprometem a delegar-ho en el Consell de Cent. O, per exemple, ara triarem un secretari general i un Consell Ciutad&agrave; que tindr&agrave; un mandat de tres anys. Nosaltres diem que, un cop passat l'any prescriptiu, la majoria del Consell de Cent pot decidir que ha de dimitir el secretari general i que s'han de convocar eleccions. Volem donar eines a les bases per poder fiscalitzar contantment la direcci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quina relaci&oacute; hauria de tenir Podem Catalunya amb Podemos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pol&iacute;tica catalana &eacute;s de les m&eacute;s singulars de l'Estat espanyol. Aix&ograve; exigeix que la manera d'afrontar els debats sigui aut&ograve;noma i, fins i tot, que ens creiem que les l&iacute;nies pol&iacute;tiques ja no les marca un Consell Ciutad&agrave; sin&oacute; la gent que &eacute;s aut&ograve;noma i que viu a Catalunya. Aquesta &eacute;s l'&uacute;nica sobirania pol&iacute;tica que entenem que ha de tenir Podem Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com es concreta aix&ograve;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Formem part d'una organitzaci&oacute; estatal per&ograve; creiem que Podemos haur&agrave; de fer passes. Ning&uacute; dubta ja que la realitat pol&iacute;tica exigeix que el partit aprofundeixi en uns valors. Quan arribi el moment haurem de portar la proposta jur&iacute;dica que faci realitat el fonament pol&iacute;tic de la cosa. Si es diu &ldquo;federal&rdquo;, &ldquo;confederal&rdquo;... aix&ograve; ho haurem de plantejar en aquesta assemblea. Tenim una sort: nosaltres quan mirem els companys de la resta de l'estat en comptes de trobar-nos a Susana D&iacute;az en Andalusia, tenim a Teresa Rodr&iacute;guez. Dins de la nostra organitzaci&oacute; a la resta de l'estat est&agrave; totalment interioritzada la singularitat que representa Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com assumir&agrave; si guanya les prim&agrave;ries de Podem el partit catal&agrave; que vol fer Ada Colau?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Partim de que hi ha una oportunitat hist&ograve;rica i que Podem no pot girar-hi l'esquena, &eacute;s a m&eacute;s, ha d'anar a totes. Per&ograve; ser&agrave; hist&ograve;rica en la mesura en que sigui capa&ccedil; d'integrar totes les coses que cadasc&uacute; t&eacute; per aportar. Si podem fer el Podem que nosaltres volem, pot aportar el m&uacute;scul territorial i una manera de fer molt democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hi haur&agrave; prou espai perqu&egrave; Podem sigui una entitat diferenciada d'aquest nou partit?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que ning&uacute; sap qu&egrave; passar&agrave; d'aqu&iacute; a tres anys. El Podem que nosaltres imaginem t&eacute; coses que altres organitzacions no tenen. Ara mateix, la millor manera d'enriquir un espai com&uacute; no &eacute;s dissoldre sin&oacute; aprofundir en aquelles coses pr&ograve;pies de Podem per posar-les a disposici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La candidatura de Raimundo Viejo s'ha llegit com l'intent de Madrid de fer front a candidatures m&eacute;s &ldquo;cr&iacute;tiques&rdquo; com la seva. Ho comparteix?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A mi m'agrada molt que m'hagin posat l'etiqueta de cr&iacute;tic perqu&egrave; el dia que a Podem alg&uacute; no sigui cr&iacute;tic, ja no ser&agrave; Podem. El fet de fer un debat quan no hi ha eleccions vol dir haver-se cregut el qu&egrave; Podem diu que &eacute;s. En tot el temps que porto a Podem mai m'han trucat de Madrid per dir-me qu&egrave; he de fer. Abans Echenique era el cr&iacute;tic i ara &eacute;s el secretari d'organitzaci&oacute;. Aix&ograve; vol dir que l'organitzaci&oacute; &eacute;s permeable a cr&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pel que fa a les mesures feministes, tenen una proposta com a candidatura que vagi m&eacute;s enll&agrave; de quotes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan nosaltres parlem de com integrar el feminisme en una manera de fer pol&iacute;tica, per comen&ccedil;ar, s&oacute;n propostes que es fan des del territori, v&eacute;nen d'una participaci&oacute; transversal. Tenim una persona en la nostra candidatura, la Maria &Agrave;ngels Castells, que era feminista quan ser-ho et podia portar a la pres&oacute;. O la No&egrave;lia Bali, que ha treballat en el cercle de Feminismes, que ha tingut molt impacte. Jo crec que cap candidatura pot no ser feminista si &eacute;s de Podem. Tot i que hi ha algunes candidatures que fins i tot estan negant les quotes, quan era un debat bastant superat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Catalunya S&iacute; Que es Pot parla de &ldquo;processos constituents no subordinats i coordinats&rdquo;. Com es tradueix aix&ograve; en relaci&oacute; amb les propostes d'unilateralitat per part de la CUP o ERC?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha un relat instal&middot;lat: &ldquo;Espanya no canviar&agrave; mai&rdquo;. Quan veiem certa esquerra independentista negant-se, com ERC, a obrir les portes per fer que hi hagi alg&uacute; que defensa el dret d'autodeterminaci&oacute; de Catalunya a la mesa del Congr&eacute;s, vol dir que ells ajuden a fer que no canvi&iuml;. I tenim un problema, perqu&egrave; quan est&agrave; passant aix&ograve; aqu&iacute; es parla d'unilateralitat. La unilateralitat no &eacute;s el mateix que la no subordinaci&oacute;. Entre altres coses perqu&egrave; des del 27S hem conegut la incapacitat d'aquesta unilateralitat que es presentava gaireb&eacute; com un &ldquo;si guanyem nosaltres serem&nbsp;independents l'endem&agrave;&rdquo;. Portem mesos i no hem avan&ccedil;at ni un mil&middot;l&iacute;metre.&nbsp;Tanmateix entenem que portar a terme un proc&eacute;s constituent i un refer&egrave;ndum &eacute;s una cosa molt complexa, i m&eacute;s despr&eacute;s dels resultats del 26J.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Resultats que s'han emprat per defensar que l'Estat espanyol &eacute;s irreformable.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nosaltres admetem que el que volem fer &eacute;s molt dif&iacute;cil. Per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s molt dif&iacute;cil acabar amb la corrupci&oacute; a la sanitat catalana i Toni Com&iacute;n ha hagut de compar&egrave;ixer per parlar de l'&uacute;ltim cas escandal&oacute;s. Entenem que hem de buscar noves maneres d'emp&egrave;nyer per fer realitat la capacitat del poble de Catalunya per decidir el seu dest&iacute; de manera sobirana. Potser tots plegats haur&iacute;em de tenir la humilitat suficient per no donar lli&ccedil;ons a l'altre.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/podem-catalunya-albano-dante-fachin-primaries_128_3896497.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Jul 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243348" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Volem donar eines a les bases per fiscalitzar constantment la direcció de Podem"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Albano Dante Fachin,En Comú Podem,Catalunya Sí Que Es Pot,Podem]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Queremos dar herramientas a las bases para fiscalizar constantemente a la dirección de Podem"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/podem-catalunya-albano-dante-fachin-primarias_128_3895901.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Queremos dar herramientas a las bases para fiscalizar constantemente a la dirección de Podem&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrevista a Albano Dante Fachin, diputado de CSQP en el Parlament de Catalunya y aspirante a la secretaría general de Podem Catalunya</p><p class="subtitle">"No podemos volver a tener un Consejo Ciudadano catalán ajeno a la realidad territorial, que actúe al margen de la organización", afirma</p><p class="subtitle">El diputado insta a "buscar nuevas maneras de empujar para hacer realidad la capacidad del pueblo de Catalunya para decidir su destino de manera soberana"</p></div><p class="article-text">
        Albano Dante Fachin (Bah&iacute;a Blanca, Argentina, 1976), compagin&oacute; durante muchos a&ntilde;os el activismo por la sanidad p&uacute;blica con el periodismo. Desde el 27 de septiembre de 2015 es diputado de Catalunya S&iacute; que es Pot (CSQP) en el Parlament de Catalunya. Fue el primero en anunciar su intenci&oacute;n de convertirse en el nuevo secretario general de Podem Catalunya. Finalmente, competir&aacute; con otros <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/primarias-Podem-Catalunya_0_536847022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cuatro candidatos en las primarias que la formaci&oacute;n morada celebrar&aacute; este fin de semana</a>. Su candidatura, &ldquo;Ho Podem Tot&rdquo;, que tambi&eacute;n recibe el apoyo de otro diputado en el Parlament, Joan Giner, quiere diferenciarse garantizando m&aacute;s herramientas de participaci&oacute;n dentro de la misma organizaci&oacute;n. Adem&aacute;s, presume de estar arraigada a lo largo del territorio catal&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Fue el primero en anunciar su candidatura a la direcci&oacute;n de Podem. &iquest;Estaba muy convencido de la necesidad de un cambio?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hac&iacute;a falta que nos pusi&eacute;ramos a trabajar. La pol&iacute;tica catalana daba sus pasos pero Podem Catalunya no ten&iacute;a estructura para hacer debate pol&iacute;tico desde las bases y no hab&iacute;a ning&uacute;n tipo de direcci&oacute;n. Est&aacute;bamos perdiendo una oportunidad para trasladar a la sociedad nuestras propuestas. Cada formaci&oacute;n iba respondiendo a la actualidad y a los problemas de la gente y nosotros, como organizaci&oacute;n, no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; motivo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando Gemma Ubasart <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/Gema-Ubasart-dimite-Podemos-Catalunya_0_439906085.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">[ex secretaria general de Podemos Catalu&ntilde;a] dimiti&oacute;</a>, el partido se qued&oacute; sin capacidad de reacci&oacute;n y de propuesta. Los que venimos del 15M dec&iacute;amos que democracia no es votar cada cuatro a&ntilde;os, por lo tanto, en una organizaci&oacute;n como esta no puede ser que el debate est&eacute; circunscrito a una campa&ntilde;a electoral.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/candidat-cap-faccio-Podem-familia_0_538946773.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>El candidato Raimundo Viejo, entre otras voces, ha criticado que presentara su candidatura sin haberse convocado primarias.</strong></a>
    </p><p class="article-text">
        Que se critique esto en una organizaci&oacute;n donde las bases est&aacute;n pidiendo herramientas y espacios donde debatir creo que es ir en contra del esp&iacute;ritu de Podem. Es m&aacute;s, deber&iacute;amos haberlo hecho antes. Nosotros hemos elaborado un documento pol&iacute;tico y uno organizativo en el que han participado m&aacute;s de 400 personas. Unos prometen participaci&oacute;n. Nosotros la ejercemos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Antes no se ejerc&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo que no puede volver a pasar es que tengamos un Consejo Ciudadano catal&aacute;n ajeno a la realidad territorial, que act&uacute;e al margen de la organizaci&oacute;n. O que directamente no act&uacute;e.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Esta desconexi&oacute;n, a su juicio, es fruto de una falta de organizaci&oacute;n o de una ausencia de voluntad pol&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El hecho de que Podem sea un partido joven y las elecciones constantes son factores determinantes. Pero s&oacute;lo eso no explica la situaci&oacute;n de la organizaci&oacute;n. Gente que est&aacute; en nuestra candidatura empez&oacute; a construir cosas de participaci&oacute;n reales hace ya casi un a&ntilde;o mientras el Consejo Ciudadano no hac&iacute;a nada. Por ejemplo el Parlament Obert. Y con limitaciones, porque hemos tenido la oposici&oacute;n de gente que dec&iacute;a que era una estructura paralela. Para que haya una estructura paralela debe haber una estructura. Hoy gente que est&aacute; en otras candidaturas ha utilizado durante todos estos meses una herramienta que creamos nosotros. Esto demuestra que cuando se construye desde abajo y sin sectarismos, sirve para todos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Y as&iacute; surgen propuestas como el Consell de Cent.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Para el Consejo Ciudadano se eligen personas con nombres y apellidos que desempe&ntilde;ar&aacute;n su cargo desde que empiece hasta que termine su mandato. Por el contrario, cada vez que se re&uacute;na el Consell de Cent, cada territorio elegir&aacute; qui&eacute;n ir&aacute;. Con ello evitamos que se creen m&aacute;s cargos y el peligro de que alguien que accede a un cargo se separe de aquellos que lo han elegido.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; capacidades tiene este Consell?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Puede autoconvocarse y si consigue mayor&iacute;as, pedir comparecencias del secretario general o de cualquier liberado, o pedir que alg&uacute;n cargo dimita. Tendr&aacute; un poder vinculante.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Por lo tanto no es una herramienta s&oacute;lo organizativa.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n es una herramienta pol&iacute;tica. Los estatutos de Podem bmarcan una serie de atribuciones que se le otorgan al secretario general y al Consejo Ciudadano, pero tambi&eacute;n recogen maneras a trav&eacute;s de las cuales la base puede controlar esto. Nosotros creemos que hay que ir mucho m&aacute;s all&aacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La participaci&oacute;n de las bases regulada en los estatutos de Podem es insuficiente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es muy limitada y, a veces, imposible de llevar a cabo. Ante estas limitaciones, no pasa nada si nosotros nos comprometemos a dar m&aacute;s herramientas a la organizaci&oacute;n para ejercer su poder.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por ejemplo? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Por ejemplo, es una atribuci&oacute;n del secretario general nombrar o destituir al secretario de organizaci&oacute;n. Entendemos que una figura tan importante no puede depender s&oacute;lo de una persona. Nos comprometemos a delegarlo en el Consell de Cent. O, por ejemplo, ahora elegiremos a un secretario general y a un Consejo Ciudadano que tendr&aacute; un mandato de tres a&ntilde;os. Nosotros decimos que, una vez pasado el a&ntilde;o prescriptivo, la mayor&iacute;a del Consell de Cent puede decidir que debe dimitir el secretario general y que deben convocarse elecciones. Queremos dar herramientas a las bases para poder fiscalizar constantemente a la direcci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; relaci&oacute;n deber&iacute;a tener Podem Catalunya con Podemos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pol&iacute;tica catalana es de las m&aacute;s singulares de Espa&ntilde;a. Esto exige que la manera de afrontar los debates sea aut&oacute;noma e incluso que nos creamos que las l&iacute;neas pol&iacute;ticas ya no las marca un Consejo Ciudadano sino la gente que es aut&oacute;noma y que vive en Catalunya. Esta es la &uacute;nica soberan&iacute;a pol&iacute;tica que entendemos que debe tener Podem Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo se concreta esto?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Formamos parte de una organizaci&oacute;n estatal pero creemos que Podemos deber&aacute; dar pasos. Nadie duda ya de que la realidad pol&iacute;tica exige que el partido profundice en unos valores. Cuando llegue el momento tendremos que llevar la propuesta jur&iacute;dica que haga realidad el fundamento pol&iacute;tico de la cosa. Si se llama &ldquo;federal&rdquo;, &ldquo;confederal&rdquo;... eso lo tendremos que plantear en esta asamblea. Tenemos una suerte: nosotros cuando miramos a los compa&ntilde;eros del resto del estado en vez de encontrarnos a Susana D&iacute;az en Andaluc&iacute;a, tenemos a Teresa Rodr&iacute;guez. Dentro de nuestra organizaci&oacute;n en el resto del estado est&aacute; totalmente interiorizada la singularidad que representa Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo asumir&aacute; si gana las primarias de Podem el partido catal&aacute;n que quiere hacer Ada Colau?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Partimos de que hay una oportunidad hist&oacute;rica a la que Podem no puede dar la espalda, es m&aacute;s, tiene que ir a por todas. Pero ser&aacute; hist&oacute;rica en la medida en que sea capaz de integrar a todas las cosas que cada uno tiene que aportar. Si podemos hacer el Podem que nosotros queremos, puede aportar el m&uacute;sculo territorial y una manera de hacer muy democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Habr&aacute; suficiente espacio para que Podem sea una entidad diferenciada de este nuevo partido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que nadie sabe qu&eacute; pasar&aacute; dentro de tres a&ntilde;os. El Podem que nosotros imaginamos tiene cosas que otras organizaciones no tienen. Ahora mismo, la mejor manera de enriquecer un espacio com&uacute;n no es disolver sino profundizar en aquellas cosas propias de Podem para ponerlas a disposici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La candidatura de Raimundo Viejo se ha le&iacute;do como el intento de Madrid de hacer frente a candidaturas m&aacute;s &ldquo;cr&iacute;ticas&rdquo; como la suya. &iquest;Lo comparte?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A m&iacute; me gusta mucho que me hayan puesto la etiqueta de cr&iacute;tico porque el d&iacute;a que en Podem alguien no sea cr&iacute;tico, ya no ser&aacute; Podem. El hecho de hacer un debate cuando no hay elecciones significa haberse cre&iacute;do lo que Podem dice que es. En todo el tiempo que llevo en Podem nunca me han llamado de Madrid para decirme qu&eacute; debo hacer. Antes Echenique era el cr&iacute;tico y ahora es el secretario de organizaci&oacute;n. Esto quiere decir que la organizaci&oacute;n es permeable a cr&iacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En cuanto a las medidas feministas, &iquest;tienen una propuesta como candidatura que vaya m&aacute;s all&aacute; de cuotas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando nosotros hablamos de c&oacute;mo integrar el feminismo en una manera de hacer pol&iacute;tica, para empezar, son propuestas que se hacen desde el territorio, vienen de una participaci&oacute;n transversal. Tenemos una persona en nuestra candidatura, Mar&iacute;a &Agrave;ngels Castells, que era feminista cuando serlo te pod&iacute;a llevar a la c&aacute;rcel. O Noelia Bali, que ha trabajado en el c&iacute;rculo de Feminismos, que ha tenido mucho impacto. Yo creo que ninguna candidatura puede no ser feminista si es de Podem. Aunque hay algunas candidaturas que incluso est&aacute;n negando las cuotas, cuando era un debate bastante superado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Catalunya S&iacute; que es Pot habla de &ldquo;procesos constituyentes no subordinados y coordinados&rdquo;. &iquest;C&oacute;mo se traduce esto en relaci&oacute;n con las propuestas de unilateralidad por parte de la CUP o ERC?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay un relato instalado: &ldquo;Espa&ntilde;a no cambiar&aacute; nunca&rdquo;. Cuando vemos cierta izquierda independentista neg&aacute;ndose, como ERC, a abrir las puertas para que haya alguien que defiende el derecho de autodeterminaci&oacute;n de Catalunya en la mesa del Congreso, quiere decir que ellos ayudan a que no cambie. Y tenemos un problema, porque cuando est&aacute; pasando esto aqu&iacute; se habla de unilateralidad. La unilateralidad no es lo mismo que la no subordinaci&oacute;n. Entre otras cosas porque desde el 27S hemos conocido la incapacidad de esta unilateralidad que se presentaba casi como un &ldquo;si ganamos nosotros seremos independientes al d&iacute;a siguiente&rdquo;. Llevamos meses y no hemos avanzado ni un mil&iacute;metro. Asimismo entendemos que llevar a cabo un proceso constituyente y un refer&eacute;ndum es algo muy complejo, y m&aacute;s despu&eacute;s de los resultados del 26J.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Resultados que se han empleado para defender que el Estado espa&ntilde;ol es irreformable.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nosotros admitimos que lo que queremos hacer es muy dif&iacute;cil. Pero tambi&eacute;n es muy dif&iacute;cil acabar con la corrupci&oacute;n en la sanidad catalana y Toni Com&iacute;n ha tenido que comparecer para hablar del &uacute;ltimo caso escandaloso. Entendemos que debemos buscar nuevas maneras de empujar para hacer realidad la capacidad del pueblo de Catalunya para decidir su destino de manera soberana. Quiz&aacute; todos deber&iacute;amos tener la humildad suficiente para no dar lecciones al otro.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/podem-catalunya-albano-dante-fachin-primarias_128_3895901.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Jul 2016 16:22:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243348" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Queremos dar herramientas a las bases para fiscalizar constantemente a la dirección de Podem"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c2f8d2f0-8ab5-4dc0-9b8d-5fe2c37b7e21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Albano Dante Fachin,En Comú Podem,Catalunya Sí Que Es Pot,Podem]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
