El ensayista Gustau Muñoz (València, 1951) ha reunido en Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura (Ediciones de la Universitat de Barcelona, 2023) sus columnas a modo de dietario de critica literaria. Colaborador de elDiario.es, Muñoz se ha convertido en uno de los principales reseñistas de la producción editorial valenciana, entre muchos otros asuntos de interés, en los últimos años con su espacio 'Notes de lectura'. Sin ir más lejos, su última columna repasa, con la erudición marca de la casa, la trayectoria del escritor Jorge Semprún en el centenario de su nacimiento.

El volumen, de reciente publicación, trata de responder a la pregunta que planteó George Steiner en 1972: “¿después del libro, qué? ”Todo el libro es una respuesta amplia porque, efectivamente, había muchos pronósticos sobre su futuro problemático después de una serie de transformaciones en la estructura comunicativa básicamente pero lo que encontramos es una industria editorial pujante y una oferta de libros poderosa“, responde el veterano ensayista, traductor y editor.

Muñoz alude a las observaciones de Umberto Eco: “El libro es un objeto tan útil como pueden ser la silla, el vaso o la botella”. “Todos aquellos objetos inventados hace mucho tiempo por el hombre que han sido rediseñados pero no han sido sustituidos porque son muy útiles y necesarios para la vida”, apostilla.

La obra, con especial énfasis en el ensayo, transmite el placer de la lectura y el reposo que ofrece el tacto del papel (“¿Qué es la verdad en tiempos mediáticos en los que importa lo que se dice de un libro públicamente, y no lo que hay dentro de un libro que se lee en privado, en el silencio de cada cual?”, se preguntaba el novelista Rafael Chirbes en el primer tomo de sus diarios). “La transmisión del saber puede tener muchos conductos pero el libro es un canal privilegiado y sólo hace falta ver la realidad de la industria editorial en el mundo”, afirma Gustau Muñoz.

El País Valenciano ha consolidado en los últimos años un sector editorial cada vez más potente aunque relegado sistemáticamente a un segundo plano. “El panorama editorial valenciano”, explica Muñoz, “es un proceso ascendente partiendo de una situación bastante negativa, que evoco en uno de los capítulos del libro y que era prácticamente lo que había entre los años cincuenta y sesenta en el País Valenciano”.

El autor alude a 1962 ( el año ineludible en que se publicó Nosaltres els valencians de Joan Fuster) como un “punto de ruptura importantísimo” en el cual “arranca la modernidad” en el País Valenciano.

¿Qué puede hacer un país y una cultura sin editoriales? “Con el paso del tiempo se ha producido un estallido de actividad editorial que tiene muchos retos por delante para consolidar grupos editoriales e iniciativas”, sostiene Muñoz, quien observa un “fraccionamiento excesivo” a modo de “síntoma de vitalidad”.

“La oferta editorial valenciana es amplísima y muy alentadora a pesar de que, efectivamente, uno de los problemas que tiene es la escasa visibilidad a través de la crítica literaria y de los medios de comunicación. Hay mucho camino que recorrer, también desde el punto de vista empresarial y de la difusión para llegar al público”, explica el ensayista.

La cartera autonómica de Cultura recayó en el extorero Vicente Barrera con la conformación del Ejecutivo valenciano de PP y Vox. ¿Una estocada a la cultura valenciana? “En principio, no debería afectar de ninguna de las maneras porque, entre otras cosas, el mundo editorial valenciano es una industria, son empresas, puestos de trabajo y creación de riqueza que generan valor añadido”.

“Atacarla”, sostiene Gustau Muñoz, sería un “desastre desde el punto de vista de la discriminación ideológica y un atentado contra la cultura, la economía y la vida civil”. “Contra la democracia, en definitiva”, apostilla.

“Podemos esperar cualquier cosa porque los síntomas que hemos visto, los avisos que hemos tenido (como en las corridas de toros, que hay tres avisos antes de llevar al toro al corral) nos ponen en guardia”, afirma. “Podría haber una gran discriminación ideológica pero estaremos en guardia y creo que debe haber una movilización social importante para evitar una barbaridad de estas magnitudes. El sectarismo ideológico no puede prevalecer”, concluye.

Aquesta dreta lamentable (ignara) no sap el més important i recomanable. En situacions complexes cal fer, una mica, com la rabosa o la guineu de la faula: furonejar, provar, temptejar, corregir-se, escoltar els experts i no fer demagògia ni traficar amb el patiment de la societat.

Però això seria massa demanar als qui porten gravat un ADN inequívoc, heretat dels qui començaren a conspirar contra el govern legítim ja l’abril de l’any 1931. Molt d’hora... Als qui només saben fer una cosa, que és envestir. Sí, certament, és una cosa important per a ells: anar contra el govern, quan no el controlen. Perquè creuen que Espanya els pertany. Son molt patriotes, en l’accepció patrimonial de la paraula. Però aquesta actitud tan acreditada fa mal la col·lectivitat, al conjunt de persones que constitueixen la pàtria que diuen voler defensar. Pura falòrnia, ja ho sabem fa molt de temps, retòrica buida.

La crisi sanitària, i la derivada econòmica i social, que començà cap al febrer de 2020 (amb antecedents a finals del 2019) i que tingué el seu origen a Wuhan avui ja ha mutat en crisi moral, d’idees, psicològica, de motivació.  Ho ha trastocat tot. Una primera reflexió: el paper de l’atzar en la història, la relativització de tot determinisme.

Què podem pensar a hores d’ara d’aquest procés? Quines ensenyances (provisionals) en podem traure? En principi, una cosa, però decisiva... Cal fer cas dels experts. Del doctor Trilla, cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, per exemple, que  va exposar amb una claredat aclaparadora l’estat de la qüestió en una memorable entrevista a TV3 el dimarts 12 de maig. La conclusió és clara. La prèvia és que ningú, tret dels veritables experts com Trilla, Simón o Fauci (als Estats Units), és digne de crèdit. Només els qui coneixen les dades i les claus científiques de la pandèmia, els seus orígens, estat actual i perspectives, poden fer llum en un cas com el que ens ocupa. La resta opina, expressa desitjos, i en el pitjor i molt sovintejat dels casos deforma i manipula.

I del que diuen els experts se’n desprèn una conclusió. La cosa va per a llarg. No per molt córrer (en “benefici” de l’economia) arribarem abans. Potser serà al contrari. Caldrà desenvolupar la vacuna i en això treballen contra rellotge uns cent equips científics a tot el món. No dubte que l’aconseguiran. Però després caldrà produir-la i distribuir-la. D’altra banda, s’han de millorar els tractaments actuals i la capacitat de fer tests -que depèn de la disponibilitat de laboratoris. Caldrà posar a punt els dispositius hospitalaris adequats, amb UCI no saturades i equipaments de tot tipus. Això demana temps, un temps que en bona part hem guanyat els darrers dos mesos de confinament.

La cosa està clara. Només interrompent la cadena de transmissió farem el que cal i convé. Per tant, distància física (2 metres) i mascaretes, higiene, rentat de mans, precaució, cautela, sentit comú, responsabilitat individual i col·lectiva. Evitar les reunions i els contactes... Molt dur, però imprescindible.

Perquè va per a llarg. La pandèmia no s’extingirà per si sola. Les precaucions hauran de ser duradores fins que arribe la vacuna, que arribarà, per a una “malaltia” que és més aviat una síndrome malèfica i discriminadora, un conjunt variable de símptomes que afecten de manera diversa segons edat, sexe i condicions físiques. I que de vegades -greu perill- és asimptomàtica.

Les dretes espanyoles -les preses de Casado, les invectives de l’ABC i El Mundo, les arengues de Vox, els missatges demencials a les xarxes-, ho saben, tot això? No. O sí que ho saben i els és exactament igual. Se’n foten de la música i de qui la toca...  La gestió del PP a Madrid ha estat un desastre sense pal·liatius que ha perjudicat no tan sols Madrid, sinó molt més enllà de l’M-30. Només els mouen dos instints bàsics: desgastar el govern de Sánchez i satisfer els lobbies econòmics més irresponsables. Però tant una cosa com l’altra són un error davant situacions complexes i dramàtiques.

Una simple ullada a les informacions disponibles traça el mapa de la trista realitat: l’epidemiòleg Fauci (assessor, sovint desautoritzat, del govern Trump) avisa del greu perill de les preses per reobrir l’economia i tornar a la vida normal. A Wuhan hi ha hagut un rebrot de l’epidèmia, igual com a Corea del Sud, tot i les dràstiques mesures aplicades. A Alemanya la relaxació ha produït també un rebrot local, que ha hagut de ser controlat. Rússia ja és el segon país del món en contagiats. El Regne Unit compta 40.000 morts, una barbaritat. França supera Espanya en nombre de víctimes, amb 26.991 morts. La dreta espanyola -social, mediàtica, política- insisteix en com s’ha fet de malament a Espanya (“¡que mal lo han hecho!”). No saben res, no aprenen res, no entenen res. O sí, saben una cosa. Com l’eriçó de la faula. Però és una cosa inútil i contraproduent.

I aquest és el marc en què hem de situar els petits i puntuals desacords entre administracions, el descoratjament d’alguns sectors socials altrament molt responsables o les mancances en la celeritat a l’hora de satisfer les ajudes i els subsidis compensatoris promesos. Un tema fonamental. Que els governs s’haurien de prendre com a tasca prioritària. Les ajudes promeses han d’arribar ja als destinataris. No es pot permetre que la tradicional lentitud burocràtica, ara a més telemàtica, frustre la política social urgent, mentre alhora es van cobrant impostos com l’IBI o l’IRPF, a gent que s’ha quedat sense ingressos... O es crearà una decepció enterbolidora i de difícil solució. Ningú s’ha de quedar penjat o abandonat. Aquesta és, ara, la gran prioritat, Sánchez, Iglesias, Puig, Oltra!

La relació amb la lectura és estranya. Per a uns és merament instrumental, un tràmit professional o un esbarjo, una dissipació. Per a uns altres no. Per a un contingent més o menys reduït de gent és un afer molt seriós.

Hi ha una tradició enciclopèdica que ha influït, en particular en aquells que han volgut aprofundir en el vast continent de la cultura, entesa com a correlat lògic d’una manera d’estar en el món que mou a mirar d’entendre’l -i de vegades a transformar-lo- i a no passar-hi com uns somnàmbuls. Calia saber moltes coses, en camps molt variats, no caure en la “barbàrie de l’especialització”... La visió global de la història, la societat i la cultura, incloent-hi l’art i la ciència, exigeix coneixements molt amplis i diferenciats.

Posem per cas Karl Marx, que tanta influència pòstuma va exercir. Una influència que es va perllongar, com a model i repte teòric, al compàs dels diversos reviscolaments del marxisme al llarg del segle XX, després de fases d’eclipsi o desdibuixament. Avui aquesta és una història ja més aviat oblidada, però pensem que “el marxisme” havia estat donat per cancel·lat ja a final del segle XIX i a principis del XX. La fórmula “crisi del marxisme” es va reiterar sovint. Rosa Luxemburg va escriure coses interessants al respecte, en polèmica amb el pare del reformisme socialdemòcrata, Eduard Bernstein. Tanmateix, els diversos moviments contraris a la guerra en temps de la Primera Guerra Mundial, les revoltes a Europa central i sobretot la revolució russa del 1917, que dugueren a terme marxistes convençuts i doctrinaris, va tornar a posar el marxisme de nou en circulació. Les decepcions que generà i la recuperació del capitalisme -i els èxits dels laboristes a la Gran Bretanya- en matisaren a bastament l’abast durant la dècada dels anys 20. Però la Gran Depressió dels anys 30 tornà a reviscolar el marxisme. La Segona Guerra Mundial i la victòria agònica de la URSS li reportaren un nou atractiu, reforçat arran de la revolució xinesa i la descolonització. Tanmateix, la Guerra Freda i els progressos de la socialdemocràcia i l’Estat del Benestar comportaren l’abandonament del marxisme per part del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) a Bad Godesberg, el 1958. Als anys 60, però, el marxisme havia tornat. Durant dues dècades -els anys 60 i 70- el marxisme fou un referent d’una gran capacitat magnètica per a diverses generacions d’estudiants i acadèmics, i activistes socials, a Occident. La data clau fou el Centenari de la publicació d’El Capital, l’any 1967.

Doncs bé, per a molts lectors que es varen fer adults en aquell temps l’exemple de Marx era imperatiu. Recordem la influència d’un Althusser, deguda a les seues prèdiques al voltant de l’estatus epistemològic d’El Capital, que considerava “ciència”, en abrupte contrast amb la menyspreable ideologia. Però és que, llegint Marx, i ausades que se’l va llegir llavors, hom s’adona que l’erudició de l’autor d’El Capital -que s’estimava la dita de Terenci: “Res d’humà m’és aliè” (Nihil humanum a me alienum puto)- era literalment aclaparadora. Dominava el grec i el llatí, l’anglès i el francès, la història antiga i moderna, la literatura de tots els temps (aquest llibre, Das Kapital, va ple de citacions i referències literàries), la història de les idees, el pensament social, tota la filosofia des dels grecs en avant, l’economia política per descomptat...

No es tractava, evidentment, d’aspirar a tant, però aquesta aproximació multi-disciplinar va marcar una època. Hi havia també altres referents a l’abast, molt influents, exemples propers i coetanis. Com ara el filòsof Manuel Sacristán, un pensador d’origen acadèmic, un intel·lectual crític i militant que va exercir un influx innegable, paradigmàtic, en els ambients crítics als anys seixanta i setanta. Sacristán dominava diversos idiomes, era especialista en lògica i filosofia de la ciència, havia fet una tesi sobre Heidegger, als anys de la revista Laie ja mostrava uns coneixements literaris remarcables, va escriure sobre Goethe i Heine, coneixia el marxisme a fons, va fer una antologia de Gramsci, va traduir llibres i llibres, alguns de tanta envergadura com la Història de l’anàlisi econòmica de Schumpeter (un llibre tècnic i alhora enciclopèdic), tenia coneixements sòlids d’història de la ciència, va dirigir col·leccions tan remarcables com Zetein, de l’editorial Ariel, començà a traduir les Obres de Marx i Engels, amb un equip que dirigia, i abans havia impulsat la traducció de les obres de György Lukács. La biografia intel·lectual de Sacristán remet a una voluntat evident de cultura enciclopèdica, modulada en el seu cas pel pensament lògic i una exigència de mètode indubtable, amb resultats d’una forta originalitat i rigor. En el darrer tram de la seua trajectòria, a més d’escriure una biografia de l’indi Geronimo, a la vista del que anomenava una crisi de civilització, va promoure amb arguments ben fonamentats una inflexió del marxisme en clau ecològica. No errava el tir...

En un altre terreny, més proper encara, Joan Fuster seria un bon exemple, amb els 20.000 llibres de la seua biblioteca (sortosament conservada i catalogada a l’Espai Joan Fuster de Sueca). Ho havia llegit gairebé tot, a partir de la seua formació jurídica i dels seus interessos poètics primerencs, de literatura i història, els clàssics (segons Castellet era un dels pocs que s’ho havia proposat seriosament), començant per Montaigne, la literatura catalana des del rector de Vallfogona a Salvador Espriu, Ausiàs March i tota la literatura valenciana del segle d’or i posterior, i la literatura universal. I coneixia de prop la cultura castellana, de la Generación del 98 a Unamuno i Ortega, Américo Castro, don Claudio Sánchez Albornoz i tota la resta. Lector d’André Gide i de Paul Valéry, de Malraux i de Camus, de Sartre i de Gramsci... Em fa gràcia, de vegades, que algú li haja retret que no conegués els clàssics de la sociologia o de la filosofia acadèmiques, o l’Escola de Frankfurt... Que no hagués llegit Wittgenstein o Adorno en alemany o Talcott Parsons en anglès... Quina manca de visió que tenen alguns!

Però realment l’ambició enciclopèdica anava més enllà, ho amerava tot. Érem una mica com Gerald Brenan quan se n’anà a principi dels anys vint a Yegen (Las Alpujarras) amb 2000 llibres que no havia pogut llegir, perquè s’havia vist embolicat en la Primera Guerra Mundial, i que volia llegir un rere l’altre...  L’esperit del temps, als anys seixanta i setanta, i una mica als vuitanta, menava a aquesta visió generalista i enciclopèdica, que impregnava també les noves editorials, punta de llança d’una modernitat tant de temps negada i emmordassada, ajornada. Una ullada als catàlegs d’Alianza editorial i d’Edicions 62 -inspirades per Javier Pradera, Jaime Salinas, Josep Maria Castellet i Xavier Folch- seria il·lustrativa en aquest sentit. El Libro de bolsillo, els Llibres a l’abast, la col·lecció “Història, ciència, societat” i després Alianza Tres i Alianza Universidad, les editorials Taurus i Tecnos, Siglo XXI i Fondo de Cultura Económica, tot plegat movia a recuperar el temps perdut -dues o tres dècades!- i a proposar-nos un programa de lectures que, en una certa mesura, ens superava.

I la cosa no havia fet més que començar...

En comparació amb pandèmies del passat en què podia morir un 30 per cent de la població, o més, la humanitat està molt més preparada.  Compta amb més defenses, amb més recursos científics i amb un sistema sanitari sòlid i experimentat.

D’altra banda, la situació actual pot servir d’avís per a esmenar el rumb suïcida del supercapitalisme globalitzat, d’una manera de viure i produir incompatible amb la salut del planeta i de la societat humana.

Alguna cosa anava molt malament. Alguna cosa canviarà.

Però no sabem què ni com canviarà. No hi ha automatismes socials ni determinismes polítics. Tot depèn de la capacitat social per a metabolitzar els riscos associats a una dinàmica embogida i a un sistema autodestructiu. I de la capacitat per a traduir les conclusions en acció política. En una graduació diferent de les prioritats, en una actualització d’idearis i programes.

Per consegüent, cal malfiar-se de les improvisacions o de les fórmules precipitades, de les anàlisis superficials i voluntaristes, que només expressen les preferències de qui les elabora i proclama. No us precipiteu, primer penseu, que deia l’Ovidi.

Si una cosa ha demostrat el capitalisme -per emprar aquesta simplificació, perquè de capitalismes n’hi ha de moltes menes (Suècia i Panamà o Líbia són, tots tres, països capitalistes, i la diferència és considerable...)-, si una cosa ha demostrat aquest sistema omnipresent i determinant és la capacitat d’adaptació i de supervivència. És capaç de reorientar-se i de reinventar-se fins al límit. Tot i que plus ça change plus c’est la même chose...

Però després del que s’ha viscut, alguna cosa canviarà. La qüestió és que no sabem quina. I en qualsevol cas, tot dependrà de l’acció dels agents socials i de les decisions polítiques. Dels acords i dels desacords. De la consciència i l’activisme d’una ciutadania mobilitzada o de la desmoralització, la passivitat i la desmobilització dels ciutadans. Així de clar.

Però jo volia referir-me ara a un aspecte molt concret, a la cultura i específicament  al món de l’edició. La situació creada ha deixat fora de combat, en estat de xoc, diversos sectors econòmics: la restauració, el turisme, el petit comerç, els espectacles, els esports... I com que l’economia és un tot interrelacionat, molts altres en pateixen les conseqüències. La reducció d’ingressos es tradueix en una davallada dràstica de la demanda. Una cascada d’impagaments pot malmetre i desorganitzar l’economia. És el que està passant. I si no s’hi posa remei de manera urgent i eficaç, no cal dir el que podria arribar a passar. En aquest context, el sector editorial és un dels més durament castigats.

En una enquesta recent publicada a La Vanguardia, en vespra del Dia de Sant Jordi, alguns editors han manifestat una preocupació fonamentada. Jorge Herralde (Anagrama) posa el dit en la plaga de l’absència d’ajudes i de d’activisme per part d’un “catatònic ministre de Cultura” i expressa l’enveja que sent de França, que no ha dubtat a protegir amb eficàcia aquest bé fonamental que és la cultura. Joan Tarrida (Galaxia Gutenberg) lamenta l’actitud de la banca, que no és àgil, sinó tot el contrari, a l’hora d’atorgar els crèdits ICO Covid 19, perquè opera amb criteris restrictius i conservadors, anteriors a la situació d’excepció que es viu. Maria Bohigas (Club Editor) assenyala que els grans grups com Planeta i Penguin Random House compten amb recursos i capacitat logística fora de l’abast de les petites i mitjanes editorials, i apunta el perill que l’ecosistema de les petites i mitjanes editorials catalanes quede tan malmès per la suspensió d’activitat durant mesos que fins i tot podria desaparèixer...

I què podríem dir de l’ecosistema editorial valencià, tendre, fràgil i incipient? I de les llibreries? La preocupació per la seua supervivència és del tot fonamentada. Alguna cosa s’ha fet des de la Conselleria de Cultura, certament, però em tem que és del tot insuficient i que el problema va molt més enllà. L’Estat i la Unió Europea també hi haurien d’intervenir i finançar. O és que tenim totes les competències i el finançament corresponent, com si fórem un país independent? Per a segons quines coses, sembla que sí... i no ho sabíem!

Un d’aquests volums lleugerament insòlits que tinc a l’abast és El llibre de tothom 1965 (Editorial Alcides), el quart lliurament d’un recull que mirava d’oferir textos, temes i autors que havien restat en una llarga penombra durant la postguerra i que tot just començaven a alçar el cap tímidament.  És cert que ja d’ençà del 1962 s’havia “obert la mà”, però llavors tot era molt relatiu i la Censura franquista encara estava totalment vigent. Podia prohibir llibres, retirar-los de la circulació, imposar supressions als originals. Feia i desfeia.

 El llibre de tothom era una mena de miscel·lània, un garbuix de “poesies, contes, història, divulgació de coneixements, humor, anècdota”, a cura d’Albert Manent i Carme Vilaginés. Aquest tipus de llibre, o anuari tipus revista, tenia sentit en la seua època, com un tast, un mostrari de la cultura catalana després de dècades de proscripció pública.

 La nòmina d’autors era molt remarcable: Josep M. Espinàs, Josep Palau i Fabre, Joan Lluís Marfany, Robert Saladrigas, Joan Oliver, Domènec Guansé, Miquel Crusafont, Maurici Serrahima, Miquel Bauçà, Ferran Canyameres, Baltasar Porcel, Artur Bladé Desumvila, Pere Calders, Salvador Espriu, Heribert Barrera, Josep Maria Valverde, Josep M. Llompart, Rosa Maria Arquimbau, Joaquim Molas, Aurora Bertrana, Francesc Vallverdú i molts més, no tan coneguts, que escrivien sobre una gran varietat de temes: una fenomenal barreja generacional, ideològica i de situació personal. També geogràfica, perquè a més dels mallorquins Porcel, Llompart i Bauçà (i un eivissenc, el canonge Isidor Macabich), hi escrivien dos valencians: Josep Palàcios i Joan Fuster.

El primer amb un text titulat “Una visita a l’Albufera”, una visió del llac que s’aguanta molt bé, i el segon amb “La sort dels subalterns”, un comentari irònic sobre la persistència de la poemàtica i els tòpics jocfloralescos i els seus esforçats conreadors, que inclou també, estirant del fil, una reflexió sobre les realitats  d’un “poble de pagesos i de fabricants”, un “poble subaltern”, i sobre la història i les manipulacions corresponents: Fuster en estat pur, suspicaç i amb un pensament arran de terra. “Res de complexos... Un poble subaltern no és un poble inferior ni un poble liquidat: és, exactament, un poble que s’ha quedat en les seves dimensions precises de poble, i de poble a la mida de l’home.” Parlava d’hegemonies, dels Estats enormes, de les grans potències i dels pobles que “no els queda altra oportunitat que seguir vivint”. “Veurem si ens ho deixen fer”... Només pels textos de Palàcios i Fuster ja val la pena recuperar aquest volum tan remot.

Un llibret molt curiós -per diverses raons- que també pertany a la categoria dels rars és Ressonàcies de l’Alguer, de Ricard Santmartí (València, 1960). Francesc Soriano Bueso -un vell valencianista però en sintonia amb “la situación”- signava el pròleg a un recull de poemes originat per “les íntimes emocions” que li havia suscitat a l’autor el “patriòtic creuer del retrobament a l’Alguer”, quan una expedició valenciana visità aquella ciutat “que parla la nostra llengua” en coincidència amb expedicionaris procedents de Catalunya. Soriano es referia als “pobles de l’àrea catalana-valenciana-balear” i a l’autor, un poeta que considerava “destacadíssim servidor de la Pàtria”. Tot el llibre -els poemes de Santmartí i el pròleg- és un homenatge a la llengua catalana i a l’Alguer, a l’entesa entre els qui la parlen, a un sentit unitari de poble, de lligams profunds.... I això es va publicar a València el 1960. Inclou fins i tot una endreça a l’alcalde de València, que va batejar un carrer de la ciutat amb el nom de L’Alguer (es troba a l’anomenada ‘Illa Perduda’, ara ja molt acompanyada en l’avinguda de Blasco Ibáñez). La coberta del llibre exhibeix una senyera. De quatre barres. Certament, versos de circumstàncies -el mateix autor hi havia posat com a subtítol “Versos d’anar per casa”-, de tall ingenu, que no passarien cap sedàs crític, ni formaran part de cap cànon. Però que donen peu a certes reflexions de caire històric, si més no.

I per acabar -perquè tampoc no es tracta de fer tot el recompte (que no tindria cap sentit)- em referiré ara a un petit volum publicat el 1919 per la Residencia de Estudiantes de Madrid: Grandeza y servidumbre de la inteligencia, d’Eugenio D’Ors. Sembla que té l’origen en unes conferències impartides en aquella institució. La tesi de fons és que l’intel·lectual ha d’acomplir una funció que cap professió concreta està en condicions de fer: “la función de totalidad”, satisfer la “inagotable sed de totalidad” que alena en la humanitat. “El limitado a una profesión, esclavo es de su profesión. Sólo puede apagarle su deseo de ser completo, su sed de totalidad, la Inteligencia.”

En aquella conjuntura -després del desastre de la Primera Guerra Mundial, davant la Revolució russa i enmig del “trienni bolxevic”- Eugeni D’Ors pontificava a la Residencia de Estudiantes de Madrid al voltant del paper de l’intel·lectual. Era un moment en què contemplava amb angúnia tant “el món d’ahir” com “el món de demà”. I ho feia amb aquell estil seu, amb referències erudites i exemples històrics, trenant els arguments amb molta, potser massa, facilitat. No deixa de ser interessant com a baula en l’evolució d’un autor que passà d’intel·lectual orgànic del catalanisme a prohom del feixisme hispànic.

D’altra banda, el petit volum inclou el catàleg de les Publicacions de la Residencia de Estudiantes, que permet comprovar la importància que tenien. Autors com Blas Cabrera, Ramon Turró, Federico de Onís, José Ortega y Gasset, Azorín, Unamuno, Luis de Zulueta, Menéndez Pidal, Fernando de los Ríos, Eugenio D’Ors, Antonio Machado... i fins i tot una col·lecció de Biografies, amb traduccions d’obres de Romain Rolland (per Juan Ramon Jiménez) i de J.W. Goethe (Dichtung und Wahrheit, traduït com Ficción y realidad). La Residencia de Estudiantes de Madrid, en la “colina de los chopos”, sempre ha estat un mite de la cultura espanyola. Un mite amb fonament, cal dir-ho tot...

No, Trump és ja ben conegut i una presència acostumada, fa de manifasser de tot, en temes econòmics, militars i sanitaris, pontifica sense inhibicions a tort i dret, dona faltes i bones, insulta, destitueix (com al capità del portaavions nuclear Theodore Roosevelt,  Brett Crozier), fulmina qui el contradiu, fa negocis amb els amics i coneguts, col·loca el gendre, proposa solucions simplistes per a problemes extremadament complexos,  festeja líders autoritaris tan inquietants com Putin o Bolsonaro... Ha superat un impeachment i s’ha crescut. Mal símptoma. Ni que fos un dictador d’un país de tercera o quarta fila.

Però no és el cas, almenys no encara. Perquè els Estats Units d’Amèrica compten amb un sistema constitucional de contrapesos, equilibris i controls, sòlid i fiable. No és tan fàcil imposar una dictadura, un règim atrabiliari, o deixar fora de joc l’oposició i les veus discrepants als Estats Units. Però l’espectacle de Trump té literalment esmaperduts els demòcrates de mig món. Admetem-ho. Si segons Antonio Machado una de les dues Espanyes t’havia de gelar el cor, aquesta Amèrica de Trump en el glaça de totes passades.

Confiem que la cosa no arribarà massa lluny i que la democràcia americana es refarà, es recuperarà i tornarà a lluir. Confiem que aquesta confiança no serà vana...

Quina llàstima, quin mal averany, aquesta presidència de Trump -després d’un president tan honorable com Barack Obama- en el moment probablement més complicat de la humanitat d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Enmig d’una pandèmia que ell negava al principi, i que ridículament qualificava de ‘virus xinès’, amb un matís xenòfob inconfusible. I enmig d’una recomposició dels equilibris geo-estratègics, derivats de l’ascens de la Xina en termes econòmics i militars, que demanarien un lideratge intel·ligent i generós als Estats Units. Per a evitar mals majors. Intel·ligent, constructiu, de cooperació, mesurat, civilitzat, tranquil. Ferm en allò essencial i en el que cal ser-ho (la defensa dels drets humans), fins i tot molt ferm, però conscient dels grans dilemes de la humanitat i de la necessitat de cooperar per a fer front, com a espècie, a una eventual catàstrofe que deixaria pàl·lids exemples del passat.

I Trump no és res de tot això. Quina mala sort.

Per a aproximar-nos a la seua figura i significació comptem ja amb una bibliografia abundant.

Per exemple, El show de Trump. Perfil de un vendedor de humo, pròleg de David Remnick (Debate), de Mark Singer. El veterà col·laborador del New Yorker traça un perfil demolidor del gran megalòman, a partir dels seus inicis com a empresari de la construcció i promotor immobiliari a Nova York. Molt informat i, en qualsevol cas, inquietant.

Tenim també l’assaig d’Aaaron James Trump. Ensayo sobre la imbecilidad (Malpaso), un títol que ho diu tot. Aquest llibre és més teòric i històric, i s’interroga sobre un tema  que realment genera angoixa: com pot prosperar i arribar al cim de l’Estat la imbecil·litat més absoluta en una societat civilitzada? Els observadors més perspicaços es preguntaven el mateix a l’Alemanya que va contemplat l’ascens aparentment irresistible d’Adolf Hitler (Artur Ui, segons la peça de Brecht), considerat un no ningú, un xitxarel·lo extravagant, un outisder, que mai acceptarien les elits d’un país tan seriós com Alemanya. I ja veieu...

Finalment convé llegir, El síntoma Trump. Qué hacer ante la ola reaccionaria (Lengua de Trapo), edició a càrrec  d’Ignasi Gozalo Salellas, Héctor Muniente Sariñena i Alvaro Guzmán Bastida, que inclou entrevistes amb un conjunt d’analistes, escriptors i observadors tan significatius com David Harvey, Joseph Stiglitz, Adam Tooze, Susan Buck-Moors i Nancy Fraser, entre molts altres. Són aproximacions plurals, i ja amb una certa perspectiva, al gran interrogant, que rau per descomptat en les causes i les conseqüències de l’accés a la presidència del país (encara) més poderós de la terra d’un tipus imprevisible, autoritari, xenòfob, simplista, desinformat, un milionari histriònic i egocèntric, masclista, anti-immigrants, populista. Un personatge perillós, que disposa del botó nuclear, per si ens n’havíem oblidat. I que de vegades, com si fos un milhomes de taverna, amenaça amb una tempesta de foc que anorrearia països sencers.

Més enllà de l’embolcall anecdòtic, Trump és un avís. Un símptoma, un recordatori, una alarma.  Si la guerra és un tema massa seriós per a deixar-lo en mans dels militars, com diu la frase famosa, la presidència d’un país com Estats Units mai no hauria d’haver caigut en mans com les seues.

Però, per què va passar? Doncs, pel cansament d’unes majories de perdedors de la globalització amb unes elits envanides i irresponsables. I pel sentiment de decadència imperial que envaeix els Estats Units, la vaga sensació -que de vegades voreja la histèria- d’haver perdut la batalla de l’hegemonia mundial. Però en comptes d’optar per una via sensata de redreç, l’opció ha estat pitjor que la malaltia, una recepta per a la desestabilització del món, amb efectes successius tan nefastos, fins ara, com el Brexit o l’enfortiment de l’extrema dreta a Europa, i l’afebliment de la Unió Europea.  Com l’ascens sense contrapès d’una nova gran potència, la Xina, que és eficient però no democràtica. I vet ací el drama.

Els dilemes del segle XXI ja s’han revelat: canvi climàtic, pandèmies, desgavell econòmic, onada populista i respostes autoritàries.  Necessitem més que mai líders sensats, enraonats, i profundament democràtics. I cada dia escassegen més.

Cuidem els que encara tenim!

L’errada –“ací, això, no passarà”- s’ha repetit, ampliada, a tot arreu. Només cal veure dels actituds inicials dels qui governen al Regne Unit, a Rússia o als Estats Units.

Subratlle això de la percepció social: la negativa a interrompre la normalitat en funció d’esdeveniments futurs que s’interpreten com a hipòtesis que a nosaltres no ens afectaran és un mecanisme mental i de conducta sembla que bastant universal. La catàstrofe s’ha de materialitzar perquè reaccionem. L’anunci de la catàstrofe no es pren seriosament. No passa això, en el fons, amb les actituds socials davant la crisi climàtica i ecològica?

És molt fàcil fer retrets a posteriori i carregar contra una gestió que ha volgut ser proporcionada i anar pas a pas, fent ús dels mitjans a l’abast, però que ha sigut bastant ferma en algunes situacions i eficaç en el seu conjunt. L’ensenyament que cal traure és que el sistema sanitari no s’havia preparat per a una pandèmia. Molt ben adaptat davant les patologies habituals i en termes d’atenció primària, ambulatòria, i amb una bona dotació hospitalària, s’ha vist desbordat davant una situació excepcional i no prevista, alhora que en algunes zones -com la regió de Madrid- ha acusat l’afebliment provocat per les privatitzacions. La sanitat privada ha demostrat que s’esvaeix davant situacions epidèmiques. Només una forta estructura pública pot protegir la població.

Però ara cal confiar que les mesures preses d’aïllament i distanciament social faran efecte. Cal esperar que la setmana pròxima, o l’altra, el nombre de nous casos es reduirà, per bé que si s’apliquen mesures més àmplies i precises de registre és possible que, aparentment, augmentaran. I així mateix, l’esforç titànic, immens, que s’està fent en atenció primària i als hospitals i amb l’ampliació accelerada de la capacitat d’atenció (hospitals annexos, hospitals de campanya) donarà fruits i reduirà el nombre de víctimes mortals d’un virus que ataca sobretot un 20% vulnerable, per raons d’edat, sistema immunitari pertorbat, patologies prèvies o complicacions diverses. Però la dinàmica pròpia de les epidèmies tendeix a l’autolimitació. A la fi la situació tan dramàtica que es viu -i es viurà- en el pic de la infecció anirà a la baixa.

En canvi, els efectes econòmics i socials nefastos podrien prolongar-se en el temps. En termes d’un desajust traumàtic del circuit econòmic amb conseqüències que ara com ara són imprevisibles. Per exemple, tota una indústria, que aporta una fracció gens negligible del PIB, el turisme, ha quedat fora de joc. I no és cas únic, moltes més activitats van reduint el ritme o fins i tot es paralitzen. L’economia és un tot interrelacionat: el que passa en un sector afecta necessàriament la resta. Però encara podria ser pitjor. L’aïllament total i absolut que alguns propugnen com a fórmula salvadora enfonsaria, encara més, l’activitat econòmica durant molt de temps. La cascada d’impagaments i la interrupció de la percepció d’ingressos en una gran varietat de categories socials -una emergència social, en molts casos-  augura situacions altament problemàtiques, si no s’actua de manera urgent i efectiva. Però la forta iniciativa que convé -la transferència massiva de renda des del sector públic a empreses i particulars- té limitacions: dispara el dèficit públic de manera inassumible si no hi ha un suport extern consistent. Pot haver-lo? Els desencontres en les institucions europees, l’actitud d’Alemanya i Holanda, no auguren res de bo. Això s’acabarà d’aclarir els pròxims dies o setmanes...

El primer ministre de Portugal, António Costa, trobava “repugnant” l’actitud dels qui negaven l’ajuda i el suport en un moment de drama social. Tendències centrífugues. Insolidaritat. Una actitud verament incomprensible que prioritza l’interès egoista a curt termini i que fa abstracció dels rèdits que trauen i han tret del mercat únic i de la moneda comuna. A la fi es dibuixa una situació en què, si s’aprofundeixen les tendències centrífugues, bé podríem veure Portugal eixir-se’n de la UE i arrenglerar-se, com ha fet històricament, mitjançant convenis de lliure comerç, amb l’economia i per consegüent amb la política de la Gran Bretanya. Una hipòtesi irreal? Ben mirat, no tant...

No és fàcil encertar en una situació tan complexa i dinàmica, en la qual les dades del problema han canviat en qüestió de dies i la percepció social ha evolucionat de manera dràstica. És molt més fàcil criticar i pensar que tens en la mà la solució salvadora i que els altres -sobretot els qui dediquen catorze o divuit hores diàries a fer front a les emergències- són uns incompetents... D’aquesta crisi en traurem moltes ensenyances. També pel que fa a actituds. D’uns i d’altres.

Quan el 1964 Juan Gil-Albert va publicar en aquella València tan grisa el llibre Concierto en ‘mi’ menor, un volum breu però substancial, i insòlitament elegant, se l’hi va posar una faixa amb la llegenda “Un libro exclusivamente para ser leído”. Aquell petit llibre, “Homenatge a Marcel Proust”, deia a tall de subtítol, havia estat imprès a la Tipografia Quiles “al cuidado del autor”...

La frase no va passar desapercebuda als badocs de l’època i en un “suelto” o gasetilla de la premsa local algú, en un exercici típic de l’estretor mental imperant, va retrucar amb pretensió sorneguera que era molt estrany, perquè “todos los libros son para ser leídos”. Ja se sap que l’esprit de finesse no era el fort dels comentaristes ultres i feixistes que escrivien a la premsa de llavors, ni a la d’ara, presoners d’un parèntesi inacabable en el qual la sorna i el chascarrillo provincians eren la marca i emblema d’una mandra i una pobresa intel·lectual depriments. Una època trista, aquella...

Perquè, certament, no tots els llibres són llegits. No tots són per a ser llegits... N’hi ha fins i tot que serveixen merament finalitats ornamentals o representatives i no està gens clar si algú arribarà mai a llegir-los, i que els qui els han perpetrat tinguen la finalitat de fer-se llegir... Grans volums, patracols, llibres de gran format, enciclopèdies, edicions de clàssics en versió original o traduïts, Obres Completes... poblen les prestatgeries de moltes estances amb efectes simbòlics, d’estatus, de devoció, de decoració, de prestigi, però no pas com a llibres viscuts i llegits, o a l’espera de ser llegits.... És un fet ben conegut.

Entre aquests productes de lletra impresa ocupen un lloc preeminent els anomenats Catàlegs d’exposicions. El que començà segurament sent un fullet on s’hi referenciaven les obres exposades (i els preus, potser) s’anà enriquint cada vegada més amb textos, estudis, cronologies, reproduccions a tot color. A hores d’ara és una indústria que funciona a tot drap. Alguns catàlegs són una pura meravella, dissenyats de manera admirable i amb textos fonamentals, bàsics per a entendre el contingut d’una exposició i el seu context. Altres, no són ben bé això...

A València, en qualsevol cas, hi ha tradició de catàlegs ben fets, fonamentats i de qualitat. Hi ha impremtes (com ara La Imprenta o Martin Impressors, Paper Plegat i Pentagraf) que excel·leixen en l’aspecte tipogràfic i també visual. Els catàlegs de l’IVAM son una referència inexcusable, d’una gran qualitat en l’àpoca del tàndem Manel Granell i Maria Casanova. Posteriorment quan, amb el PP del poc honorable Francisco Camps, Consuelo Ciscar es va fer amb el control de l’IVAM, i potser ja abans, amb l’espavilat Kosme de Barañano, la cosa va decaure molt, pel cantó de l’excés i la desmesura. Una desmesura corregida i augmentada al Consorci de Museus, dirigit per aquesta mateixa senyora, que va produir catàlegs a tort i dret, desenes, centenars, amb un cost astronòmic (pagat pel contribuent), que han anat a morir als magatzems terriblement atapeïts de la Conselleria. No saben què fer-ne, literalment. Uns catàlegs absurds, luxosos, caríssims, sovint clientelars, sempre -o quasi sempre- amb textos de la directora, on citava profusament -prodigiosa, inversemblant, erudició-  Schiller, Walter Benjamin, Panofsky, Abi Warburg, Bakhtin, qui fos. Quina plaga, i quantes complicitats ben remunerades, no aclarides encara!

Els catàlegs de l’IVAM de la bona època tanmateix eren, com dic, adequats i molt bons. Després han excel·lit també els catàlegs de la Universitat de València, de les exposicions organitzades a La Nau, seriosos i ben resolts. Darrerament són apreciables els catàlegs de gran qualitat de Bombas Gens. I alguns del Centre de Cultura Contemporània del Carme o del Centre Cultural Bancaixa.

Atenció als catàlegs! En conjunt constitueixen un panorama increïblement ric de la cultura -en el sentit més ampli del terme-  del nostre temps. Memòria històrica, arts, episodis representatius, retrospectives, aproximació a experiències culturals, a artistes i èpoques... tot hi cap. Depén de la cura, la intenció, el gust i la competència dels organitzadors de les exposicions, els anomenats comissaris (que és, curiosament, com s’anomenaven els ministres a l’URSS dels primers temps: ‘comissaris del poble’), també dits, de manera més fina, curators.

Tinc a la vista alguns d’aquests catàlegs, que es caracteritzen per la qualitat, la proporcionalitat i la contenció. Per la compenetració entre la part visual i la textual, que és del més gran interès i que convida a la lectura. En tinc molts més a la biblioteca de casa, però sense exagerar. Ben triats. Per exemple, aquest: Jean Dubuffet, un bàrbar a Europa (IVAM, 2019), corresponent a la gran exposició dedicada per l’IVAM a Dubuffet, en col·laboració amb  museus de Marsella i Ginebra. Llegint aquestes pàgines s’aprèn molt sobre Dubuffet -un dels artistes inspiradors del segle XX- , sobre la invenció de l’art brut, la seua experiència africana –“cansat de la cultura europea”, s’hi va traslladar una temporada després de la Segona Guerra Mundial-, la seua vessant etnològica i -com es diria ara- “orientalista”. És a dir, la complexitat o més aviat el caràcter contradictori i qüestionable de la mirada occidental sobre el món que havia quedat enrere... En aquest cas, l’obra d’un pintor revela més del que sembla: una cruïlla del pensament europeu, la relació amb l’Altre, la visió esbiaixada i objectivadora dels indígenes, les perplexitats de l’anomenat progrés, tot un món de fets i idees que convé conèixer.

Un altre catàleg, d’un signe bastant diferent, és Viatge a Corfú. Carlos Pérez, l’home-museu (Centre del Carme. Cultura Contemporània, 2020). Un seguit de textos de Francesc Pérez Moragón, Salvador Albiñana, Juan Manuel Bonet, Mercè Ibarz, Joan Llinares, Josep Monter i altres autors introdueixen el personatge i el seu món: Carlos Pérez, un activista cultural enyorat, que va fer un paper tan important en moments difícils, a l’IVAM o al MuVIM. Un valencià del segle XX i de la primeria del XXI, hereu d’una tradició estroncada però que ell, amb molts altres, va maldar per recuperar i actualitzar: la connexió europea, especialment francesa en el seu cas, la curiositat intel·lectual, la recerca sobre els fonaments de la modernitat, i la imaginació, una imaginació desbordant per a trobar en objectes, cartells, figures, espectacles, fullets, obres i artistes en aparença marginals nusos centrals d’una cultura resistent i rebel, d’una modernitat a contrapèl. L’amic de la Finca Roja, com va titular un llibre l’escriptora Mercè Ibarz -tan propera a Carlos Pérez- rep en aquestes pàgines l’homenatge que tant mereixia. I en passant, el lector hi fa veritables descobertes.

No només els centres públics produeixen exposicions i catàlegs. Però quasi. Des de fa poc a València funciona una proposta nascuda de la iniciativa privada, del mecenatge, del tot excepcional.  Bombas Gens és un espai inesperat i magnífic, com sap qualsevol que s’atanse a aquestes antigues naus industrials de l’avinguda de Burjassot de València. La restauració i adequació com a espai expositiu és ja, com a tal, un assoliment que bé mereix una visita. A més, s’hi poden veure exposicions valuoses, imaginatives, fins i tot apassionants, acompanyades de catàlegs molt ben fets, com si fos un centre públic de qualitat. Un exemple que m’ha semblat extraordinari n’és el volum Sheela Gowda. Making. Assajos i entrevistes (Fundació per l’Amor a l’Art, Bombas Gens Centre d’Art, 2019). Aquesta artista índia, nascuda el 1957, començà pintant a l’oli però a principi dels noranta encetà un canvi cap a una altra manera de fer art en què el treball sobre els materials, la desintegració, les instal·lacions i el reciclatge conformen un univers propi, ple de significats múltiples (incloent la dimensió sociopolítica) i amb una potència visual que et deixa esbalaït. Making, a cura de Núria Enguita i Lucia Aspesi, aplega aportacions diverses, entrevistes, imatges i textos, documentació, que  ens permeten fer-nos una idea bastant completa de l’obra, la trajectòria i el pensament de Sheela Gowda, una artista sorprenent, reflexiva i d’una creativitat fabulosa, capaç de construir una poètica dels materials, dels materials més simples, elementals i ordinaris (jute, ferro, tela, cautxú, fems). Però la seua reflexió, l’impacte de la seua obra, va molt més enllà. Forma i color són la matèria de l’art. La substància, em pense, són les idees que hi ha al darrere.

També és un catàleg remarcable el que acompanya l’exposició “Let’s bring blacks home! Imaginació colonial i formes d’aproximació gràfica dels negres d’Àfrica (1880-1968)”, comissariada per Nicolás Sánchez Durà i Hasan G. López Sanz, que es pot veure al Centre La Nau de la Universitat de València aquests dies (fins el 5 de maig).  Ací el qüestionament és molt radical, si es mira amb atenció: l’etnologia que cosifica els pobles indígenes; la mentalitat colonial que practica el paternalisme, l’explotació i la repressió; el franquisme que exalçava “la presencia generosa de España en África”; les exposicions colonials; la imatge exòtica que donaven de les poblacions africanes; la presumpta missió civilitzadora... L’univers mental del colonialisme descarnat i la realitat d’unes societats que patien l’impacte de la intrusió externa, desarticuladora i explotadora. Sense concessions, amb esperit històric i crític, rigorós, aquest catàleg és una aportació de primer nivell per a pensar una realitat i un corrent -l’antropologia crítica o la crítica de l’antropologia- que entre nosaltres no té tant de ressò com a França, per posar un exemple. Però que, pel que fa a mentalitat i pràctica colonial, també fou considerable, com ha posat de relleu Gustau Nerín, amb obres clau sobre l’empremta espanyola (i catalana) a l’Àfrica... El Sàhara Occidental, el Protectorat del Marroc, Guinea Equatorial, un passat colonial residual -abans hi havia hagut Amèrica i les Filipines- que tanmateix alimentava un imaginari espantosament ridícul, però real.

Per exemple, un senyor tan honorable com Julio Caro Baroja -nebot de don Pío- va fer els primers passos com a antropòleg estudiant, finançat pel règim, les tribus del Sàhara. Joan F. Mira viatjà a Guinea Equatorial com a membre d’un tribunal d’ensenyança mitja del Ministerio de Educación Nacional franquista, i en va quedar impressionat. Paco Roig (el germà de l’amo de Mercadona, i gran amic de Ferran Torrent) va fer negocis molt sucosos, i bruts, a Guinea, d’on va eixir per peus. Sense oblidar la història sinistra de l’anomenat “negre de Banyoles”, i el seu rerefons deshumanitzador.  Son tan sols exemples mínims , quasi marginals, però significatius en qualsevol cas, i propers. Res de tot això ens és aliè, ben mirat.

Nico Sánchez Durà i Hasan López formen un equip molt compromès amb aquestes qüestions, tenen relació directa amb un centre tan influent i prestigiós com el Musée du Quai Branly de París, dedicat a les cultures extra-europees, fundat el 2006. Han organitzat una exposició i un Catàleg d’una gran utilitat i capacitat de denúncia i evocació, molt documentat, amb col·laboracions dels dos comissaris i de Juan Aranzadi, Luis Angel Sánchez Gómez i Inés Plasencia Camps.  La Nau hi posa l’espai, un espai ben aprofitat, dels de més rendiment de la ciutat, que suggereix moltes coses. Subversives, en general i en el bon sentit de la paraula, sota la mirada indulgent i un punt enigmàtica de Joan Lluís Vives. Un humanista jueu -tots som jueus, en algun sentit- que marxà de València als 17 anys i mai no en tornà. L’haurien cremat...

Hi ha molts més catàlegs amb textos sucosos, dignes d’esment. No acabaríem mai. Per referir-nos només a alguns de recents, i per a concloure, Sura com el desig i el destí de la memòria. Artur Heras, 55 anys de pintura (Ajuntament de Xàtiva, 2019), corresponent a la gran retrospectiva d’Artur Heras que es va fer en quatre espais de la seua ciutat l’any passat, un volum compacte i útil, amb textos de Toni Cucarella, Vicent Pla, Fina Cardona-Bosch i Anacleto Ferrer. O bé Fernand Léger y la vida moderna (IVAM, 2019), amb escrits de Laura Bruni i Rocío Robles Tardío, a més d’una selecció de textos del mateix Léger, que juntament amb les il·lustracions constitueix una aproximació del tot escaient a l’obra i la significació d’aquest pintor. Finalment, Alfons Roig. La devoció per l’art (IAM, 2020), que no és un catàleg però ho sembla, i que atesa la passió per l’art que sentia don Alfons, em plau d’esmentar ací. Un llibre a cura de Josep Monter, Artur Heras i Anacleto Ferrer que inclou escrits, correspondència, testimonis, cronologia, bibliografia, un apartat sobre l’Ermita de Llutxent, en fi, un volum molt complet i ben plantejat. Del qual em criden molt l’atenció els fragments del diari de don Alfons durant la guerra civil... Amb les fotografies i les il·lustracions, és una introducció meravellosa al món intel·lectual, i també personal, d’Alfons Roig. Un homenot  valencià fonamental, un capellà franquista (de jove) que esdevingué tot el contrari, per amor a l’art, a la cultura i al seu poble valencià. Com si fos un catàleg...

Unamuno viatja i contempla Espanya. Fa tota una teoria de les Espanyes. Però el que li exalta de veritat és Castella. On troba un paisatge i un tarannà, una vivència i una mística incomparables. Santa Teresa, El Escorial, Yuste, el Cristo yacente, Salamanca, Gredos...  Crec que una manera d’interpretar Unamuno -o un cert Unamuno, perquè n’hi hagué diversos- és des del punt de vista dels desnivells culturals o de civilització. És en certa mesura un antioccidentalista, a la manera com ho eren els russos eslavòfils o els turcs més reticents en el passat i encara avui (els ideòlegs de Putin i Erdogán, sense anar més lluny). O alguns alemanys völkisch d’arrel romàntica. Defensors d’essències pures i pròpies, que no tindrien res a veure amb la tècnica i la civilització maquinal dels comerciants i industrials de l’Europa Occidental i Nord-amèrica, que s’havien avançat tant en termes econòmics i científics que deixaven en mal lloc l’autoestima dels qui no n’havien seguit el ritme, però que somiaven encara amb glòries pretèrites. Per això Unamuno va enlluernar Cioran, quan Cioran era un feixista. Cosa que els seus admiradors, com Fernando Savater, amaguen tant com poden... Unamuno, entre tants estirabots, va dir-ne un de molt significatiu: “No hay que europeizar España, sinó españolizar Europa”. Si en vols més...

El cas és que Unamuno, un basco-espanyolista greu i místic, contradictori i angoixat, viatja a València, que segons va dir amb raó Manuel Vicent és “el territori més antimetafísic” d’Espanya. Ni místics ni grans capitans, ja ho sabeu. Ací, en l’Horta i les Riberes, a la vora del Mediterrani, de Vinarós a Guardamar, aquestes coses resulten molt estranyes. Ens deixen perplexos. Ens venen ganes de riure...

Però el truc és que amb aquest pretext de la mística sublim i la gravetat prestigiosa ens han entabanat històricament. Ara sona desplaçat i fora de lloc, tot ha canviat, però durant molt de temps fou així... Elevaven als cims una solemnitat retòrica, pretesament universal, i menyspreaven l’esforç quotidià per llaurar, fabricar, exportar. O per parlar i escriure en la llengua pròpia, històrica, autòctona, amb la major dignitat possible. Som uns fenicis. I a més, suspectes. Com a recialla folklòrica encara se’ns podria tolerar, però ull de voler elevar la cultura pròpia a l’estatus de normalitat i als criteris imperants al món civilitzat. Això mereix un correctiu. De moment verbal. Més endavant ja veurem...

Unamuno s’interessa, a València, pel tema de la llengua, que és la mare dels ous. Ha observat amb preocupació el renaixement literari i nacional que es viu a Catalunya. Es pregunta si els catalans, “imperialistas en cuanto al idioma” podran recuperar, com voldrien, per al català “los pueblos que está perdiendo o ha perdido ya. Entre ellos, el de Valencia.” Sap perfectament -Unamuno era un home de cultura- que valencià i català són el mateix. “En Valencia se habló antaño catalán lo mismo que en Barcelona.” Negar-ho “es una puerilidad”. Però la situació actual és distinta, quant a fonètica i lèxic -com és lògic i natural afegiria jo. La parla no és l’idioma, i això ho sap molt bé, però en el cas del castellà, idioma consolidat i reconegut, universal, no és problema. Sí que ho és -sembla- en el cas del català, i Unamuno mira com pot d’aprofundir en la ferida. No mostra cap comprensió envers les temptatives d’establir un idioma culte i literari unificat, única garantia de salvació d’una llengua que fraccionada i arraconada tindria els dies comptats. Es congratula que a València la llengua –“dialecto rural y de artesanos de la ciudad”- haja perdut prestigi i categoria literària. La prosa literària és la de les novel·les de Blasco Ibáñez i la poesia -en castellà- la de Vicent Wenceslau Querol. El teatre són els sainets graciosos, i de vegades bilingües, d’Escalante i la resta. Al llarg de tot l’article es percep la ira continguda davant el desvetllament cultural a Catalunya i l’esperança que no es propague a València, que ja està bé com està. Val la pena mirar-se aquest text unamunià, carregat d’ideologia lingüística i, de manera molt transparent, política. Té gràcia que acuse d’imperialisme lingüístic els catalans, assenyalant la palla en l’ull aliè sense veure la biga -l’enorme biga- en el propi.

El temps ha posat les coses al seu lloc. El dialecte rural i d’artesans ha avançat molt des d’aleshores. Ens cal visió històrica. Aquesta fotografia tan interessada d’un Unamuno energumènic, però culte, és de fa quatre dies, si parlem en termes històrics. Del 1919. Fa un segle just. El colp militar al qual donà suport al principi, fins que se n’adonà del seu immens error, instaurà durant quatre dècades una dictadura amarada, i armada, de nacionalisme espanyolista i d’imperialisme lingüístic castellà.

Ni així pogueren acabar amb el fet viu de la llengua i amb la cultura dels valencians, la que ve d’un passat esponerós, amb Ausiàs March, Martorell, Roís de Corella, Roig, Isabel de Villena i tants altres, la que passà un llarg període de prostració i fragmentació, la que renasqué a finals del segle XIX amb Teodor Llorente i superà contra tot pronòstic les ferides i les injúries d’una època fosca i difícil. La que finalment ha renascut, amb la baula fonamental dels homenots i donasses fidels a la llengua del seu poble, com Joan Fuster, Sanchis Guarner, Emili Gómez Nadal, Maria Ibars, Carmelina Sánchez-Cutillas, Vicent Andrés Estellés, Raimon, Joan Francesc Mira o els germans Sirera i tota la generació dels 60 i els 70, que prepararen el terreny per a l’espectacular florida de les nostres lletres en l’actualitat. Per a la presència viva de la llengua a les escoles, a les universitats, al món de la cultura. Per a un retrobament incipient i extraordinàriament resilient -perquè d’obstacles i atacs no n’hem anat mai curts- del poble amb la seua llengua i amb el seu llegat cultural. Unamuno es fregaria els ulls, davant aquest panorama. No donaria crèdit... I reblaria el clau: “Levantinos, sois como niños”...

Escassa tradició lectora i feble i precària organització escolar. Diguem que el sistema d’ensenyament organitzat per l’Estat liberal centralista espanyol a partir del segle XIX i els seus successors al segle XX no fou cap meravella. Res a veure amb l’École Française, ni amb els Gymnasiums, la Grundschule i la Hochschule de l’ensenyament alemany.

I menys encara en la nostra llengua, que només recentment ha pogut entrar decididament a les escoles. La història de la pugna per l’ensenyament del valencià (i en valencià) fins a 1939 la va explicar molt bé Joan Enric Pellicer en un llibre imprescindible: Història d’un desig insatisfet. L’ensenyament del valencià fins a 1939, publicat per Perifèric. Convé recordar-ho: les mancances del present, que ens desesperen, tenen arrels ben fondes. El valencià, la llengua del poble i del País, marginat i exclòs. I l’ensenyament, selectiu, en mans de l’Església. Tret d’uns establiments públics mal finançats, abandonats, rutinaris i sovint llòbrecs, dedicats a la plebs. Una situació denunciada ja en la seua època per la Institución Libre de Enseñanza i esmenada en part per intents com els de la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República. Al País Valencià la Renovació Escolar es gestaria amb pas ferm als anys seixanta i esclataria en la transició. Les coses començaren a canviar. Però el llast de la història és pesant.

Perifèric Edicions, en qualsevol cas, es projecta molt més enllà del món de l’ensenyament. Té també l’ambició d’esdevenir una editorial de referència en l’àmbit de l’assaig i de la literatura en general. I assoleix èxits en aquest terreny. Per exemple, ha publicat tres volums dels diaris de Feliu Formosa. Una veritable troballa, perquè Feliu Formosa -Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2005- és un autor molt important, un gran traductor, un home de teatre i de pensament. Aquests diaris, escrits des de la sinceritat més absoluta, sense impostures, expliquen la seua peripècia vital, la seua vivència del món, la seua mirada, a partir d’anotacions quotidianes exemptes de banalitat. La col·lecció “Escriptures”, on han aparegut aquests llibres de Feliu Formosa, ha publicat també obres d’autors com Antoni Gómez, Toni Mollà, Juli Capilla, Marta Pessarodona o Gerard Vergés. I va permetre la descoberta d’un dietarista tan interessant com Ramon Ramon, que es va estrenar amb Des del camp d’herba.

Així mateix cal parar atenció a la col·lecció de Poesia, dirigida per Ramon Guillem, amb encerts com els poemaris de Tomas Tranströmer (La plaça salvatge), l’únic publicat en català d’aquest autor abans que li donaren el Premi Nobel, de Mireia Calafell (Tantes mudes) o de Susanna Rafart (En el teu nom). Una col·lecció que ha inclòs algunes de les veus més destacades de la poesia en la nostra llengua: Jordi Pàmias, Vicenç Llorca, Antoni Ferrer, Lluís Calvo, Jaume Pérez Muntaner, Ramon Ramon, entre altres.

L’assaig -com la narrativa- també té cabuda a Perifèric. Esmentaria volums tan útils com El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés, de Jaume Pérez Muntaner, o Nosaltres els fusterians, edició a cura de Salvador Vendrell i Josep Lozano. Si el primer és una introducció instructiva i llegidora, intencionada i competent, a l’obra ingent i no del tot apamada de Vicent Andrés Estellés, el segon consta de peces breus en què un conjunt molt ampli d’autors i autores expliquen la seua relació, de vegades directa, amb Joan Fuster. Se’n deriva, és clar, un mosaic que permet un acostament tant a replecs més o menys coneguts de l’obra i la influència de Fuster, a la seua personalitat, com a l’actitud dels autors mateixos a l’hora d’encarar-se amb un personatge com aquell.

Perifèric, com apuntava, és una editorial interessant i dinàmica. Ja ha publicat uns 150 títols. Alguns bastant especials, com una versió del Tirant lo Blanch, a cura de Glòria Pellicer i Joan Enric Pellicer, en cerca de lectors. O com La cuina de l’Albufera (i les marjals), d’Emili Piera, una delícia de llibre, il·lustrat, amb receptes i la prosa antropològica-recreativa, sempre amena i amb fonament, del periodista i escriptor suecà. Vol dir-se que és una editorial versàtil i sense manies. Dirigida per Jesús Figuerola, la seua àrea bàsica de venda es troba al País Valencià, però col·loca un 15 % de la producció a Catalunya i les Illes.

La peripècia d’aquesta editorial que, juntament amb Afers, fa de Catarroja un pol editorial molt actiu en la perifèria sud de València, mou a pensar. És viable perquè té poca estructura i no estira més el braç que la màniga. Aporta llibres útils i necessaris. Però el ritme de producció és lent -10 títols a l’any- i la dimensió modesta. No és cas únic ni excepcional, ni de bon tros, en l’atapeït panorama de les editorials valencianes, que són amb poques excepcions microempreses. El repte immediat: guanyar dimensió, fer un plantejament empresarial rigorós i penetrar més en el mercat de tot l’àmbit lingüístic, guanyar lectors, competir, millorar les tècniques de confecció, disseny i producció. Potenciar una comercialització eficaç, la imatge corporativa, la política d’autor. Tots els aspectes pendents d’una indústria prometedora i, si es pensa una miqueta, estratègica. En termes tant de cultura com de mera economia. Allò que tant necessitem...

Passat el temps -i el temps corre molt de pressa- això tindrà cada vegada menys importància. Per què es va perdre la guerra? Vés a saber. Per uns i altres, però el fet és que es va perdre. I qui va patir la derrota fou la gran massa social, l’àmplia base social, que va sofrir humiliacions, privacions i maltractaments sense fi.

Em sembla que l’anàlisi d’estratègies de negociació és insuficient o fins i tot irrellevant. Uns pensaven que podien aconseguir més, altres que no havien de cedir tant, tots dos que es podrien endur l’adversari o el possible soci al seu terreny i exhibir davant la clientela el triomf aconseguit. Potser uns no volien negociar de debò, i altres volien negociar per damunt de les seues possibilitats...

Però això ja compta poc. Em sembla que el veritable joc -o negociació, si voleu- es ventilava en diversos taulers. En el tema social, els poders fàctics econòmics marquen límits estrictes. En els temes d’Estat els poders fàctics del que es coneix com a deep State, que no és exactament emanació de les urnes, també marquen límits estrictes (sobretot en la qüestió de Catalunya). Políticament i mediàticament, el risc a què s’esposava el Partit Socialista amb un pacte amb Podem que no es presentés com a única eixida perquè no n'hi havia altra, era molt alt. En termes de política internacional (que té una incidència extrema, cosa que s’oblida sovint, en la política interior) el panorama no és per tirar coets, i els límits que imposa la política europea general no es poden obviar, com si no existiren, quan tothom una mica informat sap que el marge de maniobra d’un Estat tan endeutat com l’espanyol és el que és.

La qüestió és interpretar el moment històric. Ací pot haver-hi errada o encert. I quin és el moment que ens toca viure ara? Doncs un de molt perillós. Vegem: Trump als EUA, Boris Johnson al Regne Unit, Salvini a Itàlia, Putin a Rússia, Bolsonaro al Brasil, Erdogán a Turquia, Orbán a Hongria, Duterte a Filipines, un seguit d’autòcrates i fonamentalistes imprevisibles arreu del món, des de l’Europa oriental al món islàmic, passant per variables independents que qualsevol dia l’encenen a Iran, a Corea del Nord... amb conflictes enquistats a Índia/Pakistan o amb l’expansionisme irredemptista de la Xina, que provoca espurnes a Hong Kong, a Taiwan o al Mar de la Xina, mentre és mostra intolerant amb la minoria iugur de creences musulmanes o governa amb mà de ferro el Tibet...

Tot això no té res a veure amb el debat d’investidura? De veritat? Es pot pensar que són tan cecs per a no adonar-se que el context internacional és dur, complicat i difícil? Que Espanya -com a gran prioritat- podria i hauria de fer una aportació positiva a reconduir la Unió Europea, que és el dic de contenció de totes aquestes onades tan carregades de perill? I que per a fer-la, i de pas apaivagar tensions internes i enfortir la democràcia, cal comptar imperiosament amb un govern progressista d’àmplia base social disposat a recosir una societat estressada? Una societat que observa preocupada una perspectiva econòmica que no s’acaba d’aclarir, que tem pel futur de les pensions i l’envelliment de la població, que sofreix l’embat del poder excessiu dels oligopolis -en els rebuts de llum, aigua, gas, assegurances i telefonia-, que pateix una greu crisi d’habitatge, que no veu clar el futur laboral i de les remuneracions, que pateix la precarietat de moltes ocupacions... Que assisteix perplexa al rebrot de discursos d’extrema dreta que semblaven cosa del passat. I que en general observa amb preocupació tendències globals com el canvi climàtic, la desindustrialització, l’amortització de llocs de treball, l’espectacle dantesc de la pobresa i la misèria enmig de societats més opulentes que mai. Com és possible tot això? I que assisteix al drama de la immigració descontrolada, que voldria mitigar en un sentit humanitari, mentre es troba una alternativa global, europea, per regular uns fluxos que obeeixen a tendències socials i demogràfiques profundes, però que deixats al seu aire aporten munició a la demagògia més deshumanitzada.

Uns han confós assaltar el cel amb assaltar o esgarrapar ministeris. Altres han tingut massa por a la reacció, als poders econòmics i mediàtics que haurien demonitzat sense pietat una fórmula de govern de coalició d’esquerres amb suports explícits o implícits dels qui des de la dreta extrema -que avui és quasi tota la dreta espanyola-  consideren l’Antiespanya, com en un altre temps...

Poques veus sensates s’han escoltat, però n’hi ha hagut algunes. De polítics en actiu i d’analistes i observadors. Hi haurà una segona oportunitat en setembre? O en novembre? Difícil dir-ho. Ara la sensació de profunda decepció és inevitable... Però de la decepció i de la frustració n’ha de sorgir la resposta. Realista i a l’alçada dels greus problemes que estan damunt la taula. Una reflexió serena i sense concessions s’imposa. Sembla que a IU ja l’han fet, en un sentit de sobrietat i realisme.. L’haurien de fer també en altres entorns i escenaris, tant els partits com altres instàncies de poder.

Començant, evidentment, per qui més responsabilitat té, que és el partit més votat a les darreres eleccions generals, que hauria de fer valdre el mandat que va rebre dels votants, dels seus i dels de les altres forces amb les quals pot formar majoria.

Com no siga que a Espanya, finalment, les majories no isquen de les urnes, que tot podria ser...

Sense anar tan lluny, en absolut, perquè és del tot entenedor, m’ha sobtat un llibre que per atzar he trobat fa poc en una llibreria de vell. Es tracta de Prosa fugitiva. Entrevistas, d’Alejandro Gaos, publicat a l’Editorial Colenda, de Madrid, l’any 1955.

Els Gaos foren una nissaga influent a València i més enllà. Cinc membres d’aquesta família esdevingueren bastant -o molt- coneguts. Fills d’un notari gallec establert a València, els germans José, Alejandro, Angel, Vicente i Lola Gaos -nascuts entre 1900 (José), 1906 (Alejandro), 1908 (Angel), 1919 (Vicente) i 1921 (Lola)- deixaren petja.

José Gaos, catedràtic de Filosofia i rector de la Universitat de Madrid entre 1936 i 1939, va morir a l’exili, a Mèxic, el 1969. Fou un dels deixebles més destacats d’Ortega y Gasset, i un dels filòsofs espanyols fonamentals, juntament amb García Bacca, Zubiri, Xirau, Maria Zambrano i Eduardo Nicol. Gran traductor de la filosofia alemanya de la seua època (la fenomenologia, la filosofia existencial, Scheler, Heidegger, Husserl) va fer una gran aportació a la història de la filosofia i singularment al lligam acadèmic amb Mèxic. El llibre a cura de Sergio Sevilla Visiones sobre un transterrado. Afán de saber acerca de José Gaos (Vervuert, 2008) inclou informacions i avaluacions fonamentals sobre la seua obra i significació, amb textos de Neus Campillo, Manuel Vázquez i Josep Martínez Bisbal, entre altres. Un tret destacat n’és l’exploració de la recepció de la filosofia europea del seu temps i l’encaix en la perspectiva hispànica...

Per la seua banda, Angel Gaos -que va morir també a l’exili mexicà el 1990- fou un intel·lectual marxista, membre del Partit Comunista, col·laborador d’Hora de España, compromès amb la defensa de la República, condemnat a mort, i -commutada la pena per intercessió del capellà Manuel Mindán Manero, que havia estat deixeble del seu germà- va passar set anys a les presons franquistes, fins que aconseguí eixir d’Espanya.

Vicente Gaos fou sobretot poeta, també professor. Va morir a València el 1980. La Institució Alfons el Magnànim publicà el 1982 la seua Obra Poètica Completa en dos volums. Va treballar durant anys en una edició del Quixot, amb erudició i zel filològic. També és autor d’una influent antologia poètica de la Generació de 1927.

Lola Gaos fou una actriu molt coneguda, que va fallir el 1993 a Madrid. Dona molt d’esquerres, amb una carrera destacada en el teatre i el cinema, casada (entre 1945 i 1982) amb Gonçal Castelló -aquest singular personatge de vida complicada, comunista, valencianista, procurador dels tribunals a Madrid durant mig segle- , la veu rogallosa de Lola Gaos, la seua forta personalitat, és encara un record inconfusible, perquè fou una gran actriu.

Finalment, Alejandro -que va morir a València el 1958- fou catedràtic d’institut de llengua i literatura espanyola, poeta i literat. Durant la guerra civil va servir en l’Exèrcit Popular, on arribà al grau de capità, i després fou sotmès al procés corresponent, del qual pogué eixir ben parat gràcies als avals de personatges afectes que pogué reunir, un total de 23. El 1941 aconseguí la llibertat definitiva i va reprendre l’activitat docent ja el 1943 a l’Institut de Segon Ensenyament de Requena. Al·legà, en el judici, que no se li havien de retraure accions dels seus germans, coses que ell no havia fet... Havia començat a publicar llibres de poesia ja el 1931 i mantenia relacions estretes amb diversos ambients poètics i literaris. El llibre d’entrevistes que publicà el 1955 està dedicat a Wenceslao Fernández-Florez, “gran escritor y amigo”... i connotat escriptor pro-franquista, caldria afegir.

Aquest llibre és útil per a copsar un cert ambient literari i d’idees de mitjan dècada dels cinquanta, en ple franquisme. Una època molt dura. La crosta fou molt difícil de clivellar. Cadascú feia el que podia per a viure i sobreviure. Complicat jutjar -des de la comoditat (o la incomoditat relativa) del present- com eren i com es presentaven les coses en aquell temps. Al llibre hi apareix un conjunt ampli i divers -eclèctic fins i tot- d’escriptors i poetes, o de gent de la cultura, que configuraven l’escena literària castellano-espanyola del moment. Amb epicentre, com és lògic, a Madrid. Ni un català ni un valencià en tant que tals, per descomptat (hi apareixen el catedràtic d’institut Díaz Plaja, el pintor Jenaro Lahuerta, el llibreter Ambrosio Huici i el músic Manuel Palau). Amb naturalitat, Alejandro Gaos inclou alguns representants incipients del que els franquistes anomenaven “la cáscara amarga”, com Gabriel Celaya o Buero Vallejo; figures indiscutibles com Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Gregorio Marañón o Ramón Menéndez Pidal; amics i companys seus com Guillermo Díaz Plaja i José Manuel Blecua; i tot un estol de gent ben assentada en el règim franquista.

Sobta l’entrevista amb el director del diari Levante, Sabino Alonso Fueyo, que es refereix a “nuestra Cruzada”, opina que els diaris d’aleshores eren millors que els d’abans de la guerra, apunta que un tret bàsic del periodista és servir a la veritat (en ple franquisme!) i coses per l’estil. Alonso Fueyo, director del periòdic que era l’òrgan oficial del Movimiento (FET y de las JONS) a València, tenia aspiracions intel·lectuals, fins i tot filosòfiques. Interessant la seua actuació, cert que va donar accés a col·laboradors insòlits, però potser dir que dirigia el diari “con clara visión y entusiasmo admirable” era un excés retòric per a congraciar-se i obtenir algun tipus de placet. En tot cas, fer-ne un gra massa.

Per aquestes pàgines desfilen personatges com Camilo José Cela, Joaquin de Entrambasaguas, Melchor Fernández Almagro, Leopoldo Panero, i fins i tot Pedro Laín Entralgo i Julián Marías. També altres noms totalment oblidats. I encara altres que fan sospitar que calia pagar peatges extra per a publicar -sent qui era- segons quines coses, com ara Ernesto Giménez Caballero (pioner del feixisme a Espanya), a qui considera un amic, i Juan Fernández Figueroa (director de la revista Indice i confús falangista d’esquerres -oxímoron total, com ja se sap), de qui es creu, aparentment, tot el que li explica...

Una panoràmica d’una certa cultura de mitjan segle XX, sotmesa i desarborada, passatista, garcilasista, lliurada a la nostàlgia de les velles glòries i d’esquena al que funcionava al món exterior. Per bé que amatent al ressò que podia trobar al poder emergent i a les oportunitats (cursos, viatges, càtedres) que potser podien oferir les universitats nord-americanes... Un llibre de veritat interessant, si un es veu amb cor de retornar a vells fantasmes i d’endinsar-se en aquell ambient tenebrós en el qual la gent amb un passat havia de ser molt discreta i demanar perdó per existir.

La nissaga dels Gaos, d’origen gallec, trasplantats a València, considerats -en algun cas- “levantinos” i transterrados -mot que tant li agradava a José Gaos- en bona part a Mèxic... o confinats en un exili interior més devastador encara. Una nissaga avui una mica oblidada.

Només afegiré que els que li van riure les gràcies i el van introduir en societat, com ara el notari Carlos Pascual de Miguel, la directora de LP Maria Consuelo Reyna, l’autor de Un liberal para el cambio, el periodista Rafa Marí, i molts altres més, incloent alguns professors kantians, tenen la seua quota de responsabilitat. La que siga. Perquè aquell Zaplana no enganyava ningú. Tan prompte com arran del cas Palop ja s’havia descarat. I no importa que els jutges -sempre els jutges, el magnífic Poder Judicial heretat directament del franquisme-  desestimaren les proves...

També intervenia en la prolongació d’aquest període, per descomptat, l’emergència derivada de la crisi econòmica, que havia empobrit la societat valenciana, que l’havia fet aterrar brutalment en una realitat de declivi. S’havia perdut tot el sistema financer autòcton, bàsicament les Caixes d’Estalvis. Tancaven empreses, s’arruïnaven autònoms, augmentava l’atur. Un sector substancial de la joventut s’havia quedat sense perspectives, en l’atur o en la precarietat. O havia d’emigrar.

Però les generacions joves també es van polititzar ràpidament, en l’estela de la Primavera Valenciana, el 15 M i la sacsejada crítica amb el règim del 78. Passaren de la ruta del bakalao a ocupar les places. Un estrat social amplíssim -no sols de joves, també dels seus pares, que patien per i amb ells- va tindre clar que el PP era el pitjor que ens havia passat, un mix de corrupció, enriquiment de quatre privilegiats i poca-vergonyes, i destrossa econòmica, perquè havien fomentat i entronitzat un model sense futur.

Ara tot això ja ha passat. Aviat serà història. Molt prompte els ciutadans, els votants, la gent que més necessita la Política... els habitants d’Elx, Castelló, Alacant o Alzira, els del barri de Torrefiel, Marxalenes o el Cabanyal (València), els d’Alcoi, Gandia, Elda/Petrer i de totes les perifèries urbanes d’aquest país, miraran de fit a fit els qui manen, els qui creuen que són el Poder, i hi veuran els representants del Botànic 2: Ximo Puig, Monica Oltra i un nouvingut representant de Podemos, Rubén Martínez Dalmau. I no tindran pietat.

A hores d’ara el debat polític està situat en un altre terreny, ja ho sabem. La Investidura tan incerta -i els jocs malabars- de Pedro Sánchez. La difícil formació de govern a l’Estat. La hipòtesi de noves eleccions. Europa i els nous equilibris de poder. I per descomptat, el conflicte polític a Catalunya, herència de la nefasta i maldestra política del PP, amb Rajoy i Aznar (la FAES), que es carregaren l’Estatut votat el 2010, maniobrant amb el TC -no pararen fins que n’aconseguiren una composició favorable als seus interessos. I que varen encendre un foc que encara crema.

Però els valencians tenim agenda pròpia. Sempre subalterns i en un pla secundari respecte d’altres escenaris i protagonistes, o altres interessos, ara per fi tenim institucions autònomes i una política pròpia, en principi ajustada a la composició social i les aspiracions d’una societat diferenciada. O diferenciada fins a un cert punt.

Però ara s’han acabat les excuses. Ara és l’hora de governar. De deixar-se de retòriques i bones intencions, d’encarregar més estudis, de delegar, d’ajornar, de no prendre decisions. De procastinar. I no, en política no funciona allò de “qui dia passa, any empeny”. Els temps compten. I d’ací a pocs anys hi haurà noves eleccions. I ara la marca ja no és un PP en crisi, o no tan sols. La dreta s’ha diversificat: “canviar-ho tot perquè no canvie res”, sembla que és la seua divisa lampedusiana, que explicaria l’afegitó d’un Ciudadanos més aviat histèric i un Vox hermètic (però massa conegut, en realitat).

Amb aquest panorama resulta imperatiu actuar: governar amb ambició, entomar els grans reptes, identificar necessitats peremptòries i necessitats socials urgents, dirigir la societat, fer valdre l’hegemonia. Vetllar pel futur col·lectiu, pels interessos (legítims) de tots els valencians i valencianes. I tot això, com bé sabem, en un entorn d’insuficiència financera i amb una Administració probablement inadequada -per moltes raons. Però la grandesa dels polítics es mesura en relació a com fan front als reptes, per difícils que siguen en principi.

De temes pendents i urgents n’hi ha molts. Per exemple, la despoblació de l’interior, que demana alguna cosa més que mesures de curt abast -fum de canya- i encarregar nous estudis. La sanitat, amb un greu problema de recursos humans -fruit de la imprevisió dels governs anteriors del PP- i de degradació de la qualitat de l’assistència (llistes d’espera, accessibilitat), o almenys aquesta és la percepció que se’n té. La política social inclusiva -un camp on sí que s’han fet coses- però que ha d’afinar encara més, per exemple en salut mental -totalment abandonada. La cultura, que demana molta més ambició i la renovació d’equips i cares, per exemple a la Ciutat de les Ciències i en altres equipaments que no reten, ara com ara, la rendibilitat social que s’espera, i on està pendent encara l’impuls seriós a la indústria cultural. I a la normalitat i ús social de la llengua i cultura pròpies. La consolidació d’À Punt i la fi -o la neutralització- de les campanyes de desprestigi i de regateig de recursos. La modernització (ecològica) de l’agricultura. Una política econòmica amb empenta, deixar de parlar d’economia circular i avançar en competitivitat i sostenibilitat, energies renovables i sectors estratègics. Menys retòrica grandiloqüent i més fets. Implantar la taxa turística. Aprovar definitivament el requisit lingüístic. I així successivament...

De vegades sembla que el govern, fins i tot un govern tan prometedor com el Botànic, es troba presoner de les rutines, dels lobbis i dels interessos corporatius i empresarials -no dels innovadors, sinó dels parasitaris- que tenen veu, recursos i mitjans. La majoria social, en canvi, només té el seu vot.

Uns grups de pressió forts, però molt arcaics, d’una altra època, sovint hereus de l’acumulació de capital en temps foscos, dels contractes amanyats, dels tractes de favor, de la concertació sistemàtica i incondicional. Que es permeten vetar consellers, com els empresaris del turisme, que no volien un conseller de Compromís en aquest ram. Empresaris que obtenen prebendes de la proximitat amb el poder, alhora que el soscaven i l’assetgen.

Sobretot, el Govern del Botànic 2 hauria d’identificar el gran repte que té la societat valenciana avui: no quedar-se enrere en la lluita contra el canvi climàtic, no quedar marginada de la nova revolució industrial (digitalització, automatització, noves tecnologies, nous materials, energies netes), no perdre competitivitat, sinó guanyar-ne. Recuperar posicions en renda per habitant. La societat valenciana és i ha estat històricament dinàmica i s’ha tret tota sola les castanyes del foc. Ara venen mal dades. La marginació del Corredor Mediterrani, l’espoli fiscal i el dèficit d’inversions estatals, exigeixen alçar la veu. Fer política a Espanya i a Europa.

Però s’ha de començar per baix, per casa. Els temps del “canvi amable” ja s’han acabat. Ara l’aliança imperativa -el pacte- és i ha de ser amb la majoria social no privilegiada que espera molt del govern Botànic -encara que sovint no en sap, de les seues limitacions. Un govern gravat, sí, per les reserves competencials de l’Estat central i per la important quantitat d’atribucions derivades a Europa. Un govern amb poques competències reals, amb escassos recursos econòmics i amb una administració inadequada. Però amb una enorme autoritat moral. Perquè és el govern dels valencians i les valencianes, hereu d’una institució secular, d’un autogovern que mai ha desaparegut de les expectatives i aspiracions -sovint escassament conscients- del nostre poble. Per tant, una gran responsabilitat. Proporcional a l’autoritat moral que li reconeixem.

Però en general, al País Valencià, la concentració humana a la franja litoral és aclaparadora. L’interior resta despoblat, en molts casos. Hi ha una descompensació evident, que té costos socials i ecològics, i en tindrà més en el futur. La població que resta a les zones en procés d’abandonament es veu marginada en molts sentits. Més encara, s’hi difon una sensació de fi de món, de manca d’objecte, de tancament de possibilitats vitals. Més avall d’un determinat llindar, quan es clouen escoles, quan fallen els serveis bàsics, quan els joves marxen, quan només en resta gent gran, el problema esdevé dramàtic, i sembla irreversible.

La qüestió és situar bé l’origen de tot plegat. I considerar amb realisme les possibilitats de pal·liar en la mesura possible un procés que és, a hores d’ara, d’una gravetat creixent. La problemàtica no és només local, d’ací, sinó general. A tot Europa hi ha regions amb un clar sentiment d’abandonament (a la mateixa França, per exemple), tot i que en general el model territorial hi és més equilibrat. A Espanya és on es registra amb més intensitat, per l’efecte d’aspiració implacable de la megalòpolis madrilenya, i com va posar de manifest un llibre d’èxit de Sergio del Molino, que no per casualitat va captar l’atenció de molts lectors. Em referesc a La España vacía. Alguns, per mimetisme, sembla que se n’assabenten ara. Però la problemàtica de la despoblació de l’interior valencià havia estat tractada, i denunciada, molt abans entre nosaltres.

Per què passa? Per què marxen els joves dels pobles? Per què no s’hi constitueixen noves famílies que puguen donar continuïtat als pobles? Per què veiem les cases tancades, els pobles en silenci, la desaparició del tràfec i l’enrenou que hi havia, temps era temps, en tants nuclis de població? Per una raó molt senzilla. Perquè no hi ha llocs de treball remuneradors, ni feines de les quals es puga viure dignament. L’agricultura tradicional ja no aporta rendiments assumibles. I l’activitat agro-ramadera comercial té limitacions evidents. A més, el turisme rural i la resta és una activitat bàsicament complementària. I sobretot, els poders públics no inverteixen en la creació de xarxes de sosteniment i protecció mediambiental amb la intensitat suficient per crear llocs de treball en la quantitat exigida. Miren d’estalviar tant com poden en aquest capítol.

El procés econòmic -deixat al seu aire- té tendència a la concentració espacial. Després, diu la teoria, ja es difon com una taca d’oli. És el que passa i ha passat al País Valencià: concentració i difusió, però en la zona costanera. Les àrees metropolitanes atrauen població. La indústria, els serveis, el turisme de masses, la construcció, tot això es troba a la franja litoral. On emigren els pocs que encara n’han restat a les zones interiors. En aquestes comarques interiors perviuen alguns nuclis de la xarxa històrica de ciutats mitjanes -la gran riquesa, el gran recurs espacial del País- i es creen noves centralitats, però sempre amenaçades i insuficients. Cal un canvi de paradigma.

Hi ha una conspiració contra les comarques interiors? Una política deliberada de despoblació? Seria tot qüestió de ressituar les comunicacions i vies de transport?

Em sembla que no. Per començar, les vies de comunicació són importants però no decisives. Alcoi tenia comunicacions infames i va ser -i és- un nucli industrial important, amb dinàmica demogràfica pròpia. Igual com, fins fa poc, Vilafranca, a la comarca d’Els Ports. Seria tot millor amb un traçat de l’autovia A7 al mig de la província de Castelló? Deixant de banda l’absurd d’aquesta idea, que hauria fet travessar -amb un cost astronòmic- els contraforts del massís del Penyagolosa o la Serra d’Espadà, no sembla que siga aquesta la qüestió.

Hi ha moltes paradoxes. Un institut de Secundària en una capçalera de comarca serveix sobretot perquè els joves que hi acudeixen marxen després a estudiar fora i opten per oficis i professions no representades, en la proporció suficient, al seu poble o a la seua comarca d’origen. Han de buscar-se la vida -una vida que creuen millor- fora, normalment a les ciutats litorals. La millora de les vies de comunicació serveix sovint per accelerar la fugida. Quan s’han millorat escoles i s’han obert agències de lectura, en alguns pobles han hagut de tancar poc després, per manca de quòrum...

Així com la intervenció pública a través de les regulacions estatals de tota mena i de l’Estat del benestar matisa, compensa i capgira les tendències naturals del capitalisme a l’explotació i la submissió d’una mà d’obra inerme, així també les instàncies públiques haurien de matisar, compensar i capgirar la tendència espontània del procés econòmic a la concentració espacial.

Fins on es puga, que podria ser bastant si s’actua amb decisió i amb coneixement de causa. Cal situar bé els problemes per mirar de resoldre’ls. No hi ha cap conspiració, però si un procés que deixat a l’espontaneïtat dels interessos primaris i dominants redunda en l’abandonament de dues terceres parts del territori, en el tancament de pobles, en el sentiment d’orfenesa i marginació de la població que n’ha restat. Això, si es reflexiona una mica, té i tindrà conseqüències molt negatives i un gran cost social i ecològic que s’hauria de prevenir.

Sobretot caldria posar mans a l’obra. Per favor, no més “comissions d’estudi”, ni congressos sobre el tema, que ja sabem per a què serveixen. Ni més ocurrències com situar la direcció general corresponent en una àrea despoblada. No, cal situar-la al centre de les decisions, i amb força.

Un caso muy claro en este sentido, ya en clave de presente histórico, es el debate sobre la transición democrática, que no se ha agotado ni mucho menos. Está más vivo que nunca. ¿Hubo un “pacto de silencio”? ¿Se cerró en falso? ¿Fallaron las fuerzas políticas de la oposición aceptando demasiado de prisa los imponderables -las rémoras, las imposiciones- de los herederos del franquismo? ¿Vendieron a un precio demasiado bajo la cuota de legitimación democrática que podían ofrecer, aceptando la continuidad de los aparatos de Estado, de la judicatura, de la policía, así como la forma de Estado monárquica? ¿Por qué no hubo referéndum sobre monarquía/república? ¿Por qué no se estableció un sistema federal o no se garantizó el derecho a la autodeterminación?

Son muchos los interrogantes abiertos y por eso las obras sobre la transición -que además fue escenario, en el País Valencià, de un conflicto virulento en torno a los temas identitarios- despiertan un gran interés. Y orientan la investigación de toda una pléyade de jóvenes investigadores e investigadoras. Así, se han ido publicando varios libros sobre la transición y los partidos que influyeron. Recientemente, libros sobre el PSPV, el PCPV y la UDPV. Anteriormente, había habido aportaciones tan relevantes como Roig i blau, la transició política valenciana, de Alfons Cucó, o La cara secreta de la política valenciana, de Jesús Sanz, reeditado en 2019 por la Institució Alfons el Magnànim, que también ha recuperado las crónicas coetáneas -muy valiosas- del periodista Jaime Millás.

Todos son libros no solo interesantes, sino imprescindibles, a los que habría que añadir también los volúmenes centrados en aspectos tan lamentables del proceso político de los años setenta y posteriores como la llamada Batalla de Valencia y el anticatalanismo o blaverismo. Libros como por ejemplo Ofrenar noves glòries, de Vicent Flor, o No mos fareu catalans, de Francesc Viadel. Sobre el PCPV y la cuestión nacional la historiadora Vega Rodríguez-Flores ha publicado un libro capital, que abrirá caminos, Fer País. Comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982), que profundiza en un momento clave de la evolución, ascenso y crisis del partido comunista en el País Valencià. Los años setenta fueron un tiempo de grandes expectativas y también de frustraciones. El arco temporal que cubre el libro de Vega Rodríguez-Flores -al que dediqué atención recientemente en este mismo medio- está claramente delimitado: 1970-1982, y se centra especialmente en la problemática nacional, es decir, la manera como el comunismo valenciano enfrentó el hecho nacional y el proceso autonómico. Se aprenden muchas cosas en las páginas de esta aportación historiográfica sobria y rigurosa, que nos da también una lección de método.

Aun así, la lectura de este libro de Vega Rodríguez-Flores sugiere interrogantes. Más bien, estimula la curiosidad y el interés por la etapa anterior a su relato, al arco temporal que delimita su estudio. Porque antes de Palomares hubo vida en el comunismo valenciano.

Antonio Palomares Vinuesa (1930-2007) es uno de los protagonistas del libro de Vega Rodríguez, y es lógico que sea así porque fue secretario general del PCPV y cabeza visible de una de las tendencias de este partido. Nacido en Albacete y exiliado muy joven junto a su padre en Francia, había llegado a Valencia en 1967, enviado clandestino de la dirección del PCE para hacerse cargo y reorganizar el partido, diezmado por caídas sucesivas. Hacia finales de 1968 él mismo fue detenido y torturado salvajemente por la policía franquista en la Jefatura de Ferran el Catòlic. Aguantó con una firmeza impresionante. Miembro del Comité Central del PCE y discípulo de Santiago Carrillo, a partir de entonces se convirtió en el referente organizativo del partido comunista en València, y como tal tuvo un papel destacado en la época de la transición, en la negociación del Estatuto de Autonomía y en la representación parlamentaria (fue dos veces diputado al Congreso).

Se puede decir, en general, que la época anterior a Palomares ha caído en el olvido. Como si no hubiera existido. De hecho, Palomares fue una especie de punto y aparte, o al menos así se le ha visto. No se recuperaron, con escasas excepciones, los antiguos militantes activos antes de su llegada. Una de estas excepciones fue sin duda Doro Balaguer, el otro referente del PC en València, por su peso específico y trayectoria. Pero además de Balaguer y de Emèrit Bono -piezas clave del partido durante la transición, o de Pilar Soler- había habido muchos más. Los diferentes equipos y militantes que mantuvieron la llama durante los años cincuenta y primeros sesenta. Gente, por ejemplo, como Enric Blanes, Antonio Conca, Emeterio Monzón, Garcia Esteve, Molina, Esenciales, Llinares en Alcoi o Miquel Lluch en Sagunt, y tantos más. En cierta medida, el difuminado de los antiguos miembros activos del partido era lógico, dado el rejuvenecimiento muy marcado de la base militante. Al partido se incorporaban las nuevas hornadas de obreros, estudiantes e intelectuales formados en el antifranquismo. Como fue el caso de Antonio Montalbán -joven obrero venido de Córdoba- o de Ernest Garcia -joven intelectual procedente de Alicante. Los militantes que habían sufrido la represión, que se habían tenido que exiliar y habían retornado (caso de Blanes), quienes habían permanecido durante muchos años en prisión (Conca, unos 24 años), algunos afectados por la decepción o la desconexión respecto de la organización, tenían un encaje difícil en la nueva situación. Palomares, por otro lado, tenía claro que mandaba y se apoyó en gente como Pedro Zamora o Pepe Galán. A la vez, no paraba los pies a los ortodoxos que miraban de reojo al nuevo movimiento obrero, a la autonomía de acción de Comisiones Obreras y sus líderes, a los que querían controlar de cerca, y que además blandían un obrerismo falso, de fachada, contra las nuevas incorporaciones de profesionales o intelectuales al PCPV, atraídas por el dinamismo y la efectividad del partido y la política de puertas abiertas (la alianza de las fuerzas del trabajo y la cultura).

Entre unos y otros no se hizo ningún esfuerzo para reconstruir un tejido de partido anterior y para reconocer y destacar la aportación, a menudo heroica, en la guerrilla primero, y después en las difíciles condiciones de los años 50 y 60, de tantas personas sacrificadas que mantuvieron la presencia y la actividad del partido comunista en tierras valencianas.

Alguien tendría que hacer un estudio detallado de esta historia anterior, para captar más a fondo las claves de la evolución del PCPV, su desarrollo y la crisis posterior. Raíces demasiadas escuálidas, seguramente, que no pudieron resistir al huracán que se venía encima y que acabó abatiendo un árbol que había sido frondoso. Al menos durante un breve, pero decisivo, momento histórico.

Un cas molt clar en aquest sentit, ja en clau de present històric, és el debat sobre la transició democràtica, que no s’ha esgotat ni de bon tros. Està més viu que mai. ¿Hi hagué “pacte de silenci”? ¿Es tancà en fals? ¿Fallaren les forces polítiques de l’oposició acceptant massa de presa els imponderables -les rèmores, les imposicions- dels hereus del franquisme? ¿Vengueren a un preu massa baix la quota de legitimació democràtica que podien oferir, acceptant la continuïtat dels aparells d’Estat, de la judicatura, de la policia, així com la forma d’Estat monàrquica? ¿Per què no hi hagué referèndum sobre monarquia/república? ¿Per què no es va establir un sistema federal o no es va garantir el dret a l’autodeterminació?

Són molts els interrogants oberts i per això les obres sobre la transició -que a més fou escenari, a València, d’un conflicte virulent al voltant dels temes identitaris- desperten un gran interès. I orienten la recerca d’un bon grup de joves investigadors i investigadores.

Així, s’han anat publicant diversos llibres sobre la transició i els partits que hi varen influir. Recentment, llibres sobre el PSPV, el PCPV i la UDPV. Anteriorment, hi havia hagut aportacions tan rellevants com Roig i blau, la transició política valenciana, d’Alfons Cucó, o La cara secreta de la política valenciana, de Jesús Sanz, reeditat el 2019 per la IAM, que també ha recuperat les cròniques coetànies -molt valuoses- del periodista Jaime Millás.

Tots són llibres no només interessants, sinó imprescindibles, als qual caldria afegir també els volums centrats en aspectes tan lamentables del procés polític dels anys setanta i posteriors com l’anomenada Batalla de València i l’anticatalanisme o blaverisme. Llibres com ara Ofrenar noves glòries, de Vicent Flor, o No mos fareu catalans, de Francesc Viadel.

Sobre el PCPV i la qüestió nacional la historiadora Vega Rodríguez-Flores ha publicat un llibre cabdal, que obrirà camins, Fer País. Comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982), que s’endinsa en un moment clau de l’evolució, ascens i crisi del partit comunista al País Valencià. Els anys setanta foren un temps de grans expectatives i també de frustracions. L’arc temporal que cobreix el llibre de Vega Rodríguez -al qual vaig dedicar atenció recentment en aquesta mateix mitjà- està clarament delimitat: 1970-1982, i se centra especialment en la problemàtica nacional, és a dir, la manera com el comunisme valencià va enfrontar el fet nacional i el procés autonòmic. S’aprenen moltes coses en les pàgines d’aquesta aportació historiogràfica sòbria i rigorosa, que dona també una lliçó de mètode.

Tanmateix, la lectura d’aquest llibre de Vega Rodríguez-Flores suggereix interrogants. Més aviat, estimula la curiositat i l’interès per l’etapa anterior al seu relat, a l’arc temporal que delimita el seu estudi. Perquè abans de Palomares hi hagué vida en el comunisme valencià.

Antonio Palomares Vinuesa (1930-2007) és un dels protagonistes del llibre de Vega Rodríguez, i és lògic perquè fou secretari general del PCPV i capdavanter d’una de les tendències d’aquest partit. Nascut a Albacete i exiliat de molt jove a França, havia arribat a València el 1967, enviat clandestí de la direcció del PCE per a fer-se càrrec i reorganitzar el partit, delmat per caigudes successives. Cap a final del 1968 ell mateix fou detingut i torturat salvatgement per la policia franquista. Aguantà amb una fermesa impressionant. Membre del Comitè Central del PCE i deixeble de Santiago Carrillo, a partir de llavors esdevingué el referent organitzatiu del partit comunista a València, i com a tal tingué un paper destacat en l’època de la transició, en la negociació de l’Estatut d’Autonomia i en la representació parlamentària (fou dues vegades diputat al Congrés).

Es pot dir, en general, que l’època anterior a Palomares ha caigut en l’oblit. Com si no haguera existit. De fet, Palomares fou una mena de punt i a banda, o almenys així se l’ha vist. No es van recuperar, amb escasses excepcions, els antics militants actius abans de la seua arribada. Una d’aquestes excepcions fou sens dubte Doro Balaguer, l’altre referent del PC a València, pel seu pes específic i trajectòria. Però a banda de Balaguer i d’Emèrit Bono -peces clau del partit durant la transició, o de Pilar Soler,- n’hi havia hagut molts més. Els diferents equips i militants que sostingueren la flama durant els anys cinquanta i primers seixanta. Gent, posem per cas, com Enric Blanes, Antonio Conca, Emeterio Monzón, Garcia Esteve, Molina, Esenciales, Llinares a Alcoi o Miquel Lluch a Sagunt, i tants més.

En certa mesura, el difuminat dels antics membres actius del partit era lògic, atès el rejoveniment molt marcat de la base militant. Al partit s’hi incorporaven les noves fornades d’obrers, estudiants i intel·lectuals formats en l’antifranquisme. Com fou el cas d’Antonio Montalbán -jove obrer vingut de Còrdova- o d’Ernest Garcia -jove intel·lectual procedent d’Alacant. Els militants que havien patit la repressió, que s’havien hagut d’exiliar i havien retornat (cas de Blanes), els qui havien romàs tancats durant molts anys a la presó (Conca, uns 24 anys), alguns tocats per la decepció o la desconnexió respecte de l’organització, tenien un encaix difícil en la nova situació. Palomares, d’altra banda, tenia clar que manava i es va recolzar en gent com Pedro Zamora o Pepe Galán. Alhora, no parava els peus als ortodoxos que miraven de reüll el nou moviment obrer, l’autonomia d’acció de Comissions Obreres i els seus líders, als quals volien controlar de prop, i que brandaven un obrerisme fals, de façana, contra les noves incorporacions de professionals o intel·lectuals al PCPV, atretes pel dinamisme i l’efectivitat política del partit i la política de portes obertes (l’aliança de les forces del treball i de la cultura).

Entre uns i altres no es va fer cap esforç per reconstruir un teixit de partit anterior i per reconèixer i destacar l’aportació, sovint heroica, en la guerrilla primer, i després en les difícils condicions dels anys 50 i 60, de tantes persones sacrificades que mantingueren la presència i l’activitat del partit comunista en terres valencianes.

Algú hauria de fer un estudi detallat d’aquesta història anterior, per a copsar més a fons les claus de l’evolució del PCPV, el seu desenvolupament i la crisi posterior. Arrels massa primes, segurament, que no pogueren resistir la forta ventada que es venia damunt i que acabà amb l’ensorrament d’un arbre que havia estat esponerós. Almenys durant un breu, però decisiu, moment històric.

Però no cal ser infants per a parar l’orella. La lectura de contes, relats o llibres en viu pot ser una ocasió plaent. Un goig i alhora un enriquiment. Amb el suport dels estris tecnològics actuals, les possibilitats se’n multipliquen.

Recorde ara una pel·lícula, d’altra banda inquietant, que es titulava El lector (The Reader, 2008, dirigida per Stephen Daldry), amb Kate Winslet en un paper protagonista. Una història d’amor, amb gran diferència d’edat inclosa, en la qual la lectura de llibres a una dona que se n’avergonyia, però que mai no ho confessava, de no saber llegir, hi tenia una gran importància. La pel·lícula en realitat plantejava temes molt de fons, la participació inconscient en els moments més tèrbols i brutals de la història d’Alemanya (l’Holocaust), el crim i el càstig ajornat, la culpa i el perdó, el remordiment, la comprensió i la lectura -primer en viu, gravada en cassets- al llarg de tota una vida. Una història metafòrica i pertorbadora.

Aquells cassets de la pel·lícula han passat tecnològicament a la història. A hores d’ara hi ha suports molt més sofisticats i còmodes. Però quan es tracta de llibres, hi ha un producte molt definit i comercialitzat com a tal que és l’audiollibre. No massa corrent ni estès encara entre nosaltres, però molt comú en altres latituds.

I jo em pregunte, per què no explorar aquesta opció a casa nostra? Tenim índexs baixos de lectura. Potser l’audiollibre seria una opció. La qüestió és transmetre l’emoció de la bona literatura, el gust estètic, el gaudi de la familiaritat amb la cultura, que pot aportar molt a fer la vida més agradable, interessant i intensa. No fa tant de temps les lectures per la ràdio aconseguien grans audiències. Era, certament, una altra època, anterior al boom audiovisual. I a més, no es pot dir que, en general, la fórmula fos precisament vehicle d’alta literatura. Però no deixa de ser una dada significativa.

La fórmula de l’audiollibre permet una gran llibertat d’elecció, permet triar l’obra concreta que pot interessar en un moment i circumstància donats, i ofereix flexibilitat i versatilitat. Podria ser una opció a explorar per les nostres editorials. Un mercat que se’ls podria obrir.

D’altra banda, des del punt de vista de la llengua, estic convençut que aquesta opció de l’audiollibre seria un gran exercici de difusió cultural i de plaer per als sentits. Un retorn a l’oralitat. I en el nostre cas, a més, comptem amb un planter excel·lent de veus que podrien enriquir els nostres registres sonors amb la seua fonètica i riquesa de matisos. Pense en professionals com Reis Juan, Isabel Garcia Canet o Maria Josep Poquet, i en tants periodistes, actrius o actors que saben pronunciar amb ductilitat i mestria els mots de la nostra llengua. Seria un goig escoltar en la seua veu la gran quantitat d’obres literàries que podrien traslladar-se a aquest format de l’audiollibre. Reis Juan, per exemple, va fer recentment una lectura d’uns fragments del llibre de Simona Skrabec Torno del bosc amb les mans tenyides (L’Avenç) i crec que ningú em desmentirà si dic que va deixar el públic que assistia a aquella presentació bocabadat i amb ganes d’escoltar més estona la seua veu melodiosa.

En un article recent (“Llibres sonors”, a l’Ara del 22 de juny), sobre aquest mateix tema, Jordi Llovet -sempre enyoradís dels bons temps passats-, defensava un punt de vista completament oposat. Creu que els llibres sonors -així en diu- s’han fet “per desplaçar l’invent de Gutenberg”, el llibre imprès. Pensa que ningú tindrà paciència d’escoltar -anant en metro o en avió- Tirant lo Blanc o El Quixot, sobretot ara que les noves tecnologies han induït com mai en la vida de la gent l’acceleració sistemàtica i la immediatesa. I rebla el clau dient que el llibre de Gutenberg “encara és molt viu” i que “aquests nous e-books sense lletra no arribaran lluny”. Ajudaran els cecs, però “no els escoltaran els homes de negocis, sempre adelerats”. Supose que voldrà dir aqueferats o accelerats...

La temptació passatista i la veneració per allò establert o tradicional el fan incórrer, em sembla, en un greu desenfocament. En una fal·làcia. Que comença per veure contraposicions on no n’hi ha. O no hauria d’haver-n’hi, perquè es tracta de respondre a necessitats específiques i diferenciades. I és estrany que un home tan culte com Jordi Llovet no sàpiga que l’audiollibre -o llibre sonor- gaudeix d’una gran tradició i presència precisament a la pàtria de Johannes Gutenberg i que cada any, a la Fira del Llibre de Frankfurt, a la Frankfurter Buchmesse, s’hi fan grans exposicions i presentacions d’audiollibres, que mouen importants xifres de negoci.

L’invent de Gutenberg, certament, té una enorme salut. No podran amb ell els nous estris tecnològics digitalitzats, fins on podem albirar, perquè és còmode, pràctic i versàtil, com el got, la cadira o la forquilla. Però si anem a cercar-li enemics, que en té, per descomptat, no els trobaríem -de cap manera!- en el modest audiollibre, que és un bon invent i que no conspira, ni de bon tros, contra el llibre imprès. Més aviat hi ha raons per a pensar que seria justament al contrari...

Les negociacions de formació del nou Govern no han estat fàcils. Han mostrat amb transparència les insuficiències d’uns i altres quant a assentar un model de pacte i de relacions a tres. El context espanyol, tan volàtil, no ajuda. La pluralitat a tres costa de gestionar, més que abans, quan es limitava a dos. Però no hi ha hagut obstacles insalvables. Com es podia preveure, s’ha imposat la responsabilitat.

Els arbres d’una negociació complexa no poden amagar el bosc d’un resultat satisfactori que ja veurem quin joc dona. Esperem que el sentit de la responsabilitat acompanyarà el nou Govern, el nou Consell de la Generalitat, perquè els reptes de tot tipus -econòmics en primer terme, però de seguida també socials i culturals, i polítics en el sentit més genuí de la paraula- són d’una dimensió aclaparadora.

Però ara voldria referir-me a un altre aspecte del panorama polític. Avesats com estem -o com hem estat al llarg de més de vint anys- a parlar i a fer taules redones sobre la “crisi de l’esquerra”, una crisi alhora teòrica i pràctica, sobre la fi del comunisme i les incògnites de la socialdemocràcia, sobre la hipòtesi d’una nova esquerra i la variable ecologista, se’ns podria escapar -pel costum tan arrelat- una realitat cridanera i transcendent. La crisi de la dreta. I concretament, de la dreta valenciana.

Ja en la campanya electoral es va poder observar un greu desenfocament. Tant en el discurs com en determinades incorporacions a les llistes electorals la dreta multiforme i tripartida va centrar-se en un espectre del passat. Va centrar el seu discurs en l’anticatalanisme. Com si estiguérem encara als anys 70/80, com si els Països Catalans foren una realitat imminent que vindria de la mà de Ximo Puig i Monica Oltra. En aquest sentit, recordaven el candidat d’AP de les eleccions del 15 de juny 1977, Giner Boira, que va omplir València de pamflets on, apocalíptic, afirmava: “valencià, el 16 de juny ja no seràs valencià, seràs català”, si triomfaven el PSPV i el PCPV.

Varen triomfar, sí, per a espant de la dreta, que organitzà llavors la famosa “Batalla” de València que tant va afeblir-nos col·lectivament, però els valencians continuaren sent valencians. No han après res.

Quina dèria. En el fons, ja ho sabem, no són els Països Catalans. Són els tímids avanços en la promoció i institucionalització de la llengua, del valencià, el que cou. Avesats a la imposició -del castellà- entenen que qualsevol recuperació del valencià és una imposició. No són els Països Catalans, per descomptat, sinó la consolidació de la consciència de poble valencià i d’una autonomia cada vegada més forta que és vista amb enorme recel i suspicàcia des de Madrid, des del centralisme estatal, s’entén, perquè pensen que tot el que guanyem nosaltres, entre Morella i Elx, és terreny que ells perden (en termes econòmics i culturals, fins i tot sentimentals, perquè no entenen el nostre país sinó com a terra subordinada).

A la sessió de les Corts Valencianes en què es va votar de nou Ximo Puig com a president de la Generalitat, el 13 de juny, la dreta valenciana estigué representada per dos sopranos i un tenor. Isabel Bonig (PP), Ana Vega (Vox) i Toni Cantó (Ciudadanos). Anticatalanisme, barbaritats, estirabots, histrionisme a cabassos, una agressivitat estranya i extemporània. I un discurs anti-immigració hieràtic i barroer, xenòfob i inhumà, que deixà glaçada la Cambra a càrrec de la representant de Vox, que es va mostrar anticonstitucional perquè digué que vol acabar amb les autonomies, que formen part del bloc constitucional. Amb aquesta gent pacten el PP i Ciutadans. Fins ací han arribat.

Crec que es pot parlar d’una crisi orgànica de la dreta. De la dreta valenciana. En la mesura que no té projecte de País ni de Comunitat, que no aborda els problemes reals dels ciutadans, de l’economia i la societat. I que substitueix el treball coherent i seriós sobre les qüestions que vertaderament són importants per una artilleria grossa de desqualificacions: que si nacionalisme, que si populisme, que si Bildu, que si els seus amics els independentistes, que si no ha esmentat ETA en al·ludir a Ernest Lluch, que si comunistes, que si allunye’s vostè de Pedro Sánchez i torne al PSOE de la Transició... politiqueria de la pitjor espècie i qualitat, manca total d’altura, de projecte, de nivell.

No saben que posen així les coses molt fàcils a l’esquerra, que s’ocupa de temes -d’altra banda complicats i que demanen esforç col·lectiu- com la cohesió social, les ajudes als dependents, la correcció de les enormes desigualtats, el model productiu, el finançament, la potenciació de la investigació i el desenvolupament, la millora del sistema educatiu i del model universitari, la recuperació de posicions en termes de renda per habitant, la promoció de la llengua i la cultura, el canvi climàtic, la reindustrialització, l’envelliment de la població, el futur de les pensions, la precarietat, la reconducció del turisme, la mobilitat sostenible, la competitivitat de la nostra economia, la modernització de l’agricultura, el paper dels valencians a Espanya i a Europa, etcètera.

¿Algú ha sentit alguna cosa sensata per part de la dreta sobre aquestes qüestions? No, cap ni una. Tot insults, barroeria, atacs, desqualificacions, escopinades. Garrotades. Ens trobem davant d’una crisi orgànica de la dreta, amb una representació en mans d’extremistes i demagogs, de gent fora de la Constitució, de gent sense altura ni cultura política democràtica. O sense cultura tout court.

La dreta valenciana tingué in illo tempore representants qualificats. Als anys trenta Lluís Lúcia (condemnat a mort per Franco i per la República), Joaquim Reig, Ignasi Villalonga. Aquests tenien nivell. Comparats amb Bonig i Cantó, eren uns gegants. En la darrera etapa del franquisme i la transició, els Maldonado, Noguera, Domínguez Barberà, Muñoz Peirats, Burguera, fins i tot Broseta Pont, eren una altra cosa. Posteriorment començà la davallada, amb Pedro Agramunt (gendre d’un industrial i apartat per corrupció del Consell d’Europa), Zaplana (el gran corrupte), Barberà (que permeté el cas Taula), Olivas i Camps (tots sospitosos i processats)... Una davallada als inferns, que ha deixat molt tocat al PP valencià. Que ara està en mans de dues ànimes en pena que no s’acaben de trobar, com Maria José Català i Isabel Bonig. Fora de lloc, inadequades, illetrades, sense les connexions socials, la formació, les idees i el projecte que una societat complexa com la valenciana exigeix.

I què dir de l’histriònic Toni Cantó? Que es creu que ha de representar una obra de colps i bastonades, d’espadatxins a sou, que no se sap mai si parla seriosament o sobreactua, si pensa el que diu o diu el que pensa. La distància amb els antics capdavanters de la dreta valenciana és astronòmica. Obscena.

Crisi de la dreta, per tant. Òrfena d’idees i de plantejaments seriosos. L’únic que li queda com a subministrador d’ideologia i arguments, a més del diari Las Provincias i la Universitat Catòlica, ja una mica gastats, és la connexió directa amb Madrid, d’on procedeix la ventada d’agressivitat grotesca, al compàs dels pactes amb Vox a Andalusia i Madrid. O més lluny encara, la gesticulació vinculada a l’agressivitat ridícula, però altament perillosa, que emana de l’administració Trump. Una presidència entestada a abordar problemes complexos amb el simplisme d’un adolescent en crisi. Talment Cantó o Bonig i els seus arravataments. El risc en el primer cas és portar el món a situacions de greu perill, a la vora de l’abisme. En el segon cas la cosa no és tan greu i perillosa: només fan el ridícul. Un ridícul enorme i sense pal·liatius.

Cantó, Bonig i Vox: una dreta en crisi que no està a l’alçada del que una bona part l’electorat conservador -però no sempre reaccionari ni deshonrat, ni tan inculte- podria legítimament demanar. Allunyada del que els interessos valencians conservadors (propietaris, empresaris, etc.) podrien demanar, en la mesura que saben que dirigir una societat significa fer-se càrrec dels seus problemes i de la complexitat, i no tan sols disparar a tort i a dret.

Per aquest cantó, doncs, els reajustaments en la dreta estan cantats, són previsibles ja ara, seran inevitables, perquè amb aquests components no anirà massa lluny.

I de retruc -i crec que ens n’hem de felicitar- la llarga vida del Botànic, tot i les dificultats d’una relació a tres, està assegurada. Si predomina la sensatesa, per molt de temps.

Es tracta d’una recerca modèlica d’una historiadora jove (nascuda a Castelló, el 1984) amb totes les credencials acadèmiques. És investigadora a la Universitat de València i doctora en Història Contemporània amb una tesi sobre el PSOE, la nació espanyola i l’Estat autonòmic entre 1974 i 1982. Val a dir que l’ofici es nota, i és benvingut. Vega Rodríguez-Flores és una historiadora rigorosa. S’ha capbussat en una massa ingent de documentació d’arxiu, de textos d’època, de publicacions de tota mena, clandestines o legals, de missatges confidencials, que ha trobat i ha buscat amb professionalitat i constància. També ha anat a trobar testimonis vius i no ha perdut de vista, en cap moment, la història general del període -i les obres clau al respecte- ben coneguda per ella.

Per tant, estem davant d’un llibre d’història amb tots els ets i uts. No de memòria històrica. Que està molt bé, però que és una altra cosa. La història tal com la practica Vega Rodríguez-Flores, i en general els historiadors rigorosos, compara, comprova, contrasta, trena un fil narratiu, però beu de moltes fonts, és multifocal, apunta versions dispars i contradictòries dels mateixos fets i a la fi en trau l’aigua clara. Amb discerniment i capacitat analítica. Amb la sobrietat d’una visió objectiva, o d’aspiració objectiva en tot cas, que no “es creu” la versió de ningú, sinó que les integra en un quadre de conjunt. Per tant, en primer terme, una lliçó d’història, de mètode, de procediment, de mirada.

Però el fons, el contingut, és allò important. ¿Com es va plantejar el Partit Comunista la qüestió nacional valenciana? ¿Com va encarar el repte autonòmic? És ben sabut que el Partit Comunista era una organització nodrida i molt vital a l’alçada dels anys 70. Va entomar molts reptes amb esperit constructiu i creatiu, en sintonia amb la iniciativa política del PCE de Santiago Carrillo. El Pacte per la Llibertat, l’Aliança de les forces del treball i la cultura, l’assumpció del feminisme, l’acceptació dels cristians al Partit, l’enfocament creatiu del problema nacional, el socialisme en democràcia, el rebuig a la intervenció soviètica a Txecoslovàquia el 1968, les iniciatives unitàries... tot plegat acompanyava i potenciava el compromís bàsic amb el moviment obrer -amb Comissions Obreres- i veïnal, amb les mobilitzacions obreres, populars i estudiantils que corcaven un règim encara fortament repressiu.

Per un moment, el PC va ser l’avantguarda. Al final de 1976 es va transformar en PCPV. i va encarar la legalització i les eleccions del 1977 amb gran optimisme. Editava la revista Cal Dir i va organitzar una Conferència Cultural amb una enorme participació d’intel·lectuals i artistes. Tenia les idees molt clares, fins on es poden tenir davant una realitat en mutació accelerada.

Perquè el País Valencià va viure entre els anys 60 i 70 una eclosió identitària, cultural i nacional, de gran abast. Pense que l’embranzida industrialitzadora de la segona meitat dels seixanta va fer trontollar algunes estructures de fons de la societat valenciana i, com en altres latituds, va induir una presa de consciència nacional profunda. Que es prolonga fins avui mateix. Les societats agràries estantisses no plantegen problemes nacionals. Les societats que pateixen la dislocació industrial, sí.

El PCPV es va trobar al centre de totes les contradiccions. Subordinat al PCE i obligat per tant a seguir-ne les directrius. Presoner d’una cultura política amb data de caducitat. Escindit entre un sector tradicional i oficialista -l’aparell- que brandava un obrerisme de façana i un sector “nacionalista” i renovador on es fonien base popular autòctona, obrers immigrats amb voluntat innovadora i professionals i intel·lectuals que no estaven per ortodòxies desfasades i que apostaven per la construcció d’un País Valencià alliberat d’hipoteques, d’un País que havia de superar les cotilles de la ideologia tradicional de la classe dominant. Com ja va dir Marx, la ideologia dominant és la de la classe dominant, i això es va demostrat fins i tot a l’interior del PC, on alguns sectors eren víctimes d’aquesta ideologia dominant.

El conflicte estava servit. I fou dur, molt dur, especialment entre el 1977 i el 1980. Varen guanyar els oficialistes, l’aparell, Palomares, Galán, Zamora i companyia, els qui plantejaven tota mena de reticències davant el desplegament d’una posició nacional ferma, que es feren amb el Partit després de la victòria pírrica del sector nacionalista/renovador en el I Congrés del PCPV que elegí Ernest Garcia com a secretari general. Al final, a còpia de pressions i maltracte, l’obligaren a dimitir. Però en el pecat dugueren la penitència, perquè des d’aleshores el PCPV passà a la irrellevància més absoluta. Propiciaren una gran desbandada. Molts -militants i votants- acabaren al PSPV. Altres a la UPV, el germen de l’actual Compromís, que finalment -després de diversos avatars- ha traduït en política efectiva algunes de les idees seminals que es posaren en joc en aquella època.

Aquesta història és molt més complexa, per descomptat, i té moltes més variables, generals i particulars, incloent els resultats electorals insatisfactoris del 1977 i del 1979, i no diguem ja del 1982. Incloent també la crisi general del PCE, la topada entre renovadors i aparell. A més, s’emmarca en un període històric decisiu marcat pel procés autonòmic i per la presa de consciència nacional a nivell de masses o, si més no, pel plantejament, com mai abans, de la pregunta sobre què som i què podem ser els valencians en una conjuntura històrica de reformulació constitucional i política d’Espanya.

L’anomenada “Batalla” de València, l’anticatalanisme, la violència, les respostes que calia donar, la pregunta sobre si el Partit havia d’apostar o no per la identitat valenciana, si s’havia de mantenir passiu -perquè el podia desgastar- o si havia de lliurar-se a la batalla per l’hegemonia social i per tant si havia de prendre partit de manera conseqüent per una visió progressista del tema nacional a repèl de les forces dominants, que conreaven la ideologia tradicional... tot això planava en aquell temps, i plana sobre aquest llibre tan suggeridor.

Vega Rodríguez-Flores ha aconseguit una narrativa fluïda i integradora de les moltes facetes d’un  procés difícil de copsar i de reconduir o de plasmar en una interpretació de conjunt coherent. D’ací el mèrit del seu treball. Ens recorda un episodi concret de la història recent, un moment de crisi i de configuració. Val la pena tindre’l present. Fins i tot diria que és de lectura obligada per a qui vulga fer-se una idea més completa de la nostra història immediata.

La transició valenciana fou un fracàs. No es va aconseguir un pes decisiu en l’Estat ni es va dur terme a través de l’article 151, conforme a la voluntat majoritària d’aleshores, que aspirava a una autonomia de màxims, com les nacionalitats dites històriques. Els interessos dels partits estatals i de la política estatal -que volien “racionalitzar” el procés“, i que només admeteren l’excepció andalusa- varen prevaldre tothora . Una gran lliçó de cara al futur. Es va confirmar una vegada més la vulnerabilitat valenciana, agreujada per un absurd conflicte intern -artificial en el seu desplegament, tot i que no mancat d’una base preexistent- atiat des de fora, amb grans complicitats mediàtiques (el diari Las Provincias, la seua directora i col·laboradors estrets) i polítiques (AP, UCD), així com una dosi molt considerable de violència mai esclarida (el GAV, les bombes a llibreries i a casa d’intel·lectuals com Fuster o Sanchis Guarner).

Finalment es varen assumir en exclusiva els referents simbòlics del regionalisme i un nom tan anodí i absurd com el de Comunitat Valenciana, que no és gens inspirador. Es podríem preguntar fins a quin punt una bona part dels problemes  actuals -el nul pes a l’Estat i al Govern d’Espanya, l’infrafinançament, el declivi econòmic, la no realització del corredor mediterrani, i fins i tot el fet que durant 20 anys haja governat un partit corrupte- no deriven d’aquell fracàs. Em sembla que alguna cosa hi tenen a veure, com també el rumb mediocre i dubitatiu del govern socialista als anys 80. Però la dialèctica de la història no s’atura i molts contenciosos oberts als anys 70 van trobant, un rere l’altre, replantejaments a hores d’ara. Els ritmes històrics de vegades són molt més lents del que els coetanis s’esperaven. Però a la fi les preguntes troben resposta. O respostes.

Tot això, i molt més, es planteja arran de la lectura d’aquest llibre, que es centra en un microcosmos molt intens i vital en un període de gran dinamisme i en canvi accelerat. D’alguna manera aquest llibre complementa el clàssic d’Alfons Cucó Roig i blau. La transició democràtica valenciana (Tàndem, 2002), que analitza el període centrant-se en el PSPV i la seua trajectòria. L’enyorat Alfons Cucó va expressar -en sóc testimoni- el seu desig que algú fes, un dia, una investigació històrica semblant, sobre el mateix període, però centrada en els avatars del PCPV. Vega Rodríguez-Flores ha complert a la fi aquesta comesa. I li ho hem d’agrair.

Aquesta senyora, que fou alcaldessa de la Vall d’Uixó, i que sembla que és d’una família amb antecedents d’esquerres -que ella remarca sempre, perquè li dona pedigrí-, és desconcertant. Exhibeix tothora un estil agressiu, primari, tret de titulars de la premsa més malèvola i intoxicadora. Se la coneixia com “la Thatcher de la Vall”, perquè un dels seus temes era l’atac a allò públic i la dèria de la privatització de tot el que es movia. Coincidia en això amb la pràctica sistemàtica de tants confrares del Partit Popular (PP), el partit que encapçala ella ara en terres valencianes, dedicats en cos i ànima, amb deler, a la privatització, però cap a les seues butxaques, dels recursos públics. Un partit que ostenta marques de record en corrupció sistèmica, que no ha demanat perdó de manera creïble, que es reivindica tothora en les pràctiques que han arruïnat el crèdit i el futur del País Valencià. Que no ha fet la catarsi exigible.

Tot això és cosa ben sabuda, i es ventila a hores d’ara, a càmera lenta, als tribunals. Però per si de cas la memòria falla, recomane encaridament la lectura detinguda del magistral llibre de Francesc Arabí Ciudadano Zaplana. La construcción de un régimen corrupto, que ve a sumar-se a Yonquis del dinero, de Sergi Castillo, i altres volums sobre el tema, que ja van formant una petita biblioteca. Una gran aportació a la borgiana “història universal de la infàmia”.

La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa amb una certa tradició industrial. S’hi feien espardenyes, es treballava el cànem. En la postguerra hi va funcionar l’empresa de sabates Sagarra, que subministrava calçat a l’Exèrcit espanyol, en règim d’exclusiva. Un negoci autàrquic i se suposa que ben sucós, segons els cànons de l’època. La fàbrica donà feina a centenars de treballadors, amb un empresari paternalista. Un empresari “model” del règim franquista, que seguia el patró d’uns altres, com Gregorio Molina, l’amo de la Paperera de Xàtiva. Crec que serien un bon cas d’estudi, que explicaria moltes coses sobre l’evolució de les societats locals respectives.  La Vall, tot i el rerefons conservador, era un nucli obrer d’esquerres on el PCE tenia l’únic bastió una mica considerable en tota la província de Castelló, que havia estat arrasada pel franquisme i la repressió i que, escassament industrialitzada, o no gens, era una mena de “zona blanca” on l’antifranquisme era més aviat latent o molt migrat. La Vall tingué alcalde comunista, Vicente Zaragoza, i després socialista. Fins que el filó s’esgotà. El municipi passà a mans del PP. La senyora Bonig podria ser representativa d’aquest canvi sociològic, mental, de perspectives. Caldria esbrinar-ne les causes. Probablement esgotament d’una tradició, manca de relleu, limitacions culturals, enfrontaments interns. Una esquerra gens brillant i endogàmica que no estigué a l’alçada del repte de governar i modernitzar, de transformar la realitat i de donar sentit a una política. D’enllaçar amb les generacions ascendents...

Tot molt relacionat, sens dubte, amb textures socials profundes i amb l’escassa entitat d’unes forces polítiques sovint més retòriques que efectives, dominades pel sucursalisme mental, que es veieren arrossegades per les pulsions de l’autodestrucció o de la instal·lació passiva i autocomplaent en el poder.

 I que cap al 1995 havien arribat esgotades, en el terreny polític i de les idees. El desenllaç és ben conegut: vint anys de PP anorreador. El 2015 es produí la inflexió, que ara ha estat confirmada per les urnes, amb un nou panorama polític en el qual forces com Compromís i ara Podem han assolit la responsabilitat de governar conjuntament amb el Partit Socialista. Uns i altres farien bé de no oblidar les lliçons de la història. L’electorat d’esquerres, que és majoritari, no tolera bé la passivitat, l’acomodació o la pèrdua de perspectiva. No és fàcil, però la comesa és governar el present amb decisió -amb convicció- per transformar-lo, enmig de pressions de tota mena i de les limitacions que imposen un repartiment altament desigual del poder real i les hipoteques del passat.

Cal confiar que reeixiran. Tant el president Ximo Puig com la vicepresidenta Monica Oltra, i el nou Podem, han donat mostres de sagacitat política. Enfront tenen una dreta ignara. Si Isabel Bonig és una illetrada que amaga la seua lamentable buidor amb una agressivitat absurda, l’altre, l’actor Toni Cantó, no té ni la més mínima idea de què és i què necessita un País que no està per a bromes i que encara reptes d’una envergadura colossal.

Vet ací una mostra breu d’aquests reptes. Enfortir l’economia, modular el model productiu, guanyar competitivitat, apostar per la recerca i la innovació, l’ensenyament públic de qualitat, les universitats, la formació professional, la sanitat pública. Defensar la cohesió, millorar la protecció social, atendre els col·lectius desafavorits. Aportar el nostre esforç a la lluita contra el canvi climàtic. Contrapesar la despoblació de l’interior. Evitar el monocultiu turístic. Aconseguir un finançament just.

Potenciar la llengua i la cultura dels valencians. Lluitar contra la precarietat. Recuperar talent jove. Modernitzar la societat en el seu conjunt, garantir una mobilitat sostenible. Recuperar posicions en renda per habitant. Combinar creixement amb sostenibilitat, criteris socials i estàndards ecològics.

Quan un sent els brams o les rucades d’una dreta ignara i pensa en el que hi ha en joc, es queda esbalaït, es du les mans al cap. Crec que és el que ha fet, en el fons, l’electorat valencià. Fins i tot una franja moderada o de dretes. Perquè amb aquest panorama, la conclusió és clara: Llarga vida al Botànic!