<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Pateras]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/pateras/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Pateras]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1000833/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un muerto tras el desembarco de una patera en una playa de Cabo de Gata]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/muerto-desembarco-patera-playa-cabo-gata_1_13124993.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c9f0c9ef-7fa2-4c16-8041-6e4ac7ace33e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un muerto tras el desembarco de una patera en una playa de Cabo de Gata"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Guardia Civil localiza el cuerpo tras el desembarco de una patera con un número indeterminado de personas en la Playa de la Fabriquilla</p></div><p class="article-text">
        La Guardia Civil ha localizado el cuerpo sin vida de un var&oacute;n en el marco del desembarco de una patera en la Playa de la Fabriquilla, situada en el Parque Natural de Cabo de Gata-N&iacute;jar (Almer&iacute;a).
    </p><p class="article-text">
        Fuentes del servicio unificado de emergencias 112 Andaluc&iacute;a han confirmado a Europa Press los avisos recibidos ante la llegada de una embarcaci&oacute;n neum&aacute;tica a la costa almeriense sobre las 14:45 horas. El n&uacute;mero de personas a bordo de la embarcaci&oacute;n se desconoce. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, se ha alertado a Guardia Civil, Cruz Roja y otros servicios de emergencias para atender a una cantidad indeterminada de personas que trataban de alcanzar la orilla por sus propios medios tras abandonar la patera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioand]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/muerto-desembarco-patera-playa-cabo-gata_1_13124993.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Apr 2026 16:00:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c9f0c9ef-7fa2-4c16-8041-6e4ac7ace33e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="271365" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c9f0c9ef-7fa2-4c16-8041-6e4ac7ace33e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="271365" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un muerto tras el desembarco de una patera en una playa de Cabo de Gata]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c9f0c9ef-7fa2-4c16-8041-6e4ac7ace33e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Almería,Pateras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Localizan tres cadáveres en el mar tras desembarcar una patera con 17 personas en la costa de Granada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/localizan-tres-cadaveres-mar-desembarcar-patera-17-personas-costa_1_13070347.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7bf8342a-b0f3-45b3-a68e-447092dbc396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Localizan tres cadáveres en el mar tras desembarcar una patera con 17 personas en la costa de Granada"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los cuerpos sin vida fueron localizados la madrugada del domingo en una playa de la localidad granadina de Gualchos</p><p class="subtitle">Rescatan a 17 personas migrantes de una patera en aguas de Alborán, en Granada
</p></div><p class="article-text">
        Tres cad&aacute;veres han sido localizados y rescatados en el mar durante la madrugada de este domingo, 15 de marzo, tras producirse el desembarco de una patera con 17 personas a bordo en una playa de la localidad granadina de Gualchos, seg&uacute;n ha adelantado el Ideal de Granada y han confirmado fuentes oficiales consultadas por Europa Press.
    </p><p class="article-text">
        Sobre estos hechos, las mismas fuentes han detallado que una persona advirti&oacute; de la presencia de lo que parec&iacute;a ser un cuerpo en el mar, pr&oacute;ximo al municipio granadino de Rubite. Hasta dicha ubicaci&oacute;n se moviliz&oacute; el Servicio Mar&iacute;timo de la Guardia Civil, que rescat&oacute; el cuerpo sin vida de un var&oacute;n. Posteriormente, el instituto armado rescat&oacute; otros dos cuerpos. Los tres cad&aacute;veres est&aacute;n pendientes de identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, fuentes del Servicio de Emergencias 112 Andaluc&iacute;a han informado a esta agencia que el tel&eacute;fono 112 recibi&oacute; un aviso sobre la llegada de una embarcaci&oacute;n a la playa de Gualchos (Granada), en torno a las 02:50 horas de la madrugada de este domingo. Tras ello, la sala coordinadora moviliz&oacute; a efectivos de la Guardia Civil, la Polic&iacute;a Nacional, Cruz Roja, Polic&iacute;a Local y servicios sanitarios del 061.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Cruz Roja indicaron al 112 que, el pasado jueves, un total de <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/granada/rescatan-17-personas-migrantes-patera-aguas-alboran-granada_1_13061495.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">17 varones &ndash;tres de ellos menores&ndash; fueron rescatados de una patera</a> a unas 40 millas n&aacute;uticas al oeste de la isla de Albor&aacute;n y trasladados al Puerto de Motril, en la costa de Granada. No obstante, las fuentes oficiales consultadas han precisado que a&uacute;n no se puede confirmar que los tres cad&aacute;veres hallados puedan corresponder a personas que viajaban en esa misma patera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioand]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/localizan-tres-cadaveres-mar-desembarcar-patera-17-personas-costa_1_13070347.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2026 09:29:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7bf8342a-b0f3-45b3-a68e-447092dbc396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="764731" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7bf8342a-b0f3-45b3-a68e-447092dbc396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="764731" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Localizan tres cadáveres en el mar tras desembarcar una patera con 17 personas en la costa de Granada]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7bf8342a-b0f3-45b3-a68e-447092dbc396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Granada,Migrantes,Pateras,Migraciones,Sucesos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rescatan a 17 personas migrantes de una patera en aguas de Alborán, en Granada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/granada/rescatan-17-personas-migrantes-patera-aguas-alboran-granada_1_13061495.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0bf50d23-5719-401e-a3f9-5bfdfd755f35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Rescatan a 17 personas migrantes de una patera en aguas de Alborán, en Granada"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los buques BBC Lima y NACC Indian dieron el aviso para que actuara Salvamento Marítimo, logrando trasladar a los varones que se encontraban en aparente buen estado de salud</p><p class="subtitle">En el centro de la patera: un informe desvela que las mujeres migrantes tienen el doble de posibilidades de morir en el mar
</p></div><p class="article-text">
        Un total de 17 varones han sido rescatados de una patera que ocupaban a unas 40 millas n&aacute;uticas al oeste de la isla de Albor&aacute;n cuando fueron avistados por un nav&iacute;o en la zona, que dio aviso a Salvamento Mar&iacute;timo, que se hizo cargo de su rescate y su traslado al Puerto de Motril, en la costa de Granada, donde han llegado sobre las 2.00 horas de este jueves en aparente buen estado de salud.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo han apuntado a Europa Press fuentes consultadas en Salvamento Mar&iacute;timo, que, a trav&eacute;s de sus redes sociales, ha dado las gracias por su colaboraci&oacute;n al buque BBC Lima, que dio el aviso, y NACC Indian, que tambi&eacute;n se encontraba en la zona y aport&oacute; indicaciones para la ubicaci&oacute;n de la neum&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        El operativo se ha dirigido desde el centro de coordinaci&oacute;n de Salvamento Mar&iacute;timo en Almer&iacute;a, que, tras el aviso, sobre las 17.20 horas de este pasado mi&eacute;rcoles, movilizaba a la Salvamar Gienah, cuya tripulaci&oacute;n procedi&oacute; al rescate, que estaba completo sobre las 22.30 horas, poniendo posteriormente rumbo a la d&aacute;rsena granadina, donde, como est&aacute; estipulado en estos casos, estas personas migrantes han recibido una primera atenci&oacute;n sanitaria antes de quedar a disposici&oacute;n de la Polic&iacute;a Nacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioand]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/granada/rescatan-17-personas-migrantes-patera-aguas-alboran-granada_1_13061495.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Mar 2026 09:45:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0bf50d23-5719-401e-a3f9-5bfdfd755f35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="276744" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0bf50d23-5719-401e-a3f9-5bfdfd755f35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="276744" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rescatan a 17 personas migrantes de una patera en aguas de Alborán, en Granada]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0bf50d23-5719-401e-a3f9-5bfdfd755f35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Granada,Pateras,Andalucía,Migraciones,Rescate,Salvamento Marítimo,Migrantes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una baralla entre 28 adolescents al centre de primera acollida d’Eivissa acaba amb una monitora ferida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/baralla-28-adolescents-centre-primera-acollida-d-eivissa-acaba-amb-monitora-ferida_1_13037563.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una baralla entre 28 adolescents al centre de primera acollida d’Eivissa acaba amb una monitora ferida"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La dona, que va intentar apaivagar la baralla entre els menors, es troba actualment sota seguiment mèdic. Actualment, les instal·lacions de Sa Coma acullen 109 persones, de les quals 60 són migrants no acompanyats</p><p class="subtitle">Dos nadons rescatats d'una pastera ingressen deshidratats a un hospital d'Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Una baralla en qu&egrave; s&rsquo;han vist implicats 28 adolescents al centre de primera acollida de menors de Sa Coma (Eivissa) i que va acabar aquest dilluns amb una monitora lleument ferida ha tornat a posar de manifest les difer&egrave;ncies entre els partits que governen les diferents institucions de l&rsquo;Estat. Uns i altres s&rsquo;han responsabilitzat de la gesti&oacute; en mat&egrave;ria migrat&ograve;ria que se&rsquo;n deriva. Els fets van comen&ccedil;ar amb una baralla entre els adolescents que va anar escalant fins al punt que va requerir la intervenci&oacute; de la Gu&agrave;rdia Civil, ha explicat aquest dimarts al mat&iacute;, durant una compareixen&ccedil;a urgent, Carolina Escandell (PP), la consellera de Benestar Social del Consell Insular, administraci&oacute; competent en mat&egrave;ria de guarda i tutela de menors.
    </p><p class="article-text">
        En un intent de desactivar la situaci&oacute; que s&rsquo;havia desencadenat, no al centre Pare Morey, sin&oacute; al centre de primera acollida ubicat a les mateixes instal&middot;lacions de Sa Coma, la monitora es va veure afectada. Tot i aix&ograve;, en cap moment es va tractar d&rsquo;una agressi&oacute; directa cap a ella, ha aclarit Escandell arran de les publicacions als mitjans de comunicaci&oacute;. Ara, la treballadora del centre es troba lleument ferida i sota seguiment m&egrave;dic, i ja s&rsquo;ha activat un protocol d&rsquo;actuaci&oacute; per l&rsquo;ocorregut, aix&iacute; com les den&uacute;ncies pertinents.
    </p><p class="article-text">
        El recurs de primera acollida es va posar en marxa el novembre de 2024 quan el Consell d&rsquo;Eivissa es va veure obligat a habilitar un nou espai al recinte de Sa Coma per allotjar quinze menors migrants, la seva arribada en menys de 48 hores va posar en perill de col&middot;lapse &mdash;en paraules de la instituci&oacute;&mdash; el centre Pare Morey, on abans convivien menors del circuit d&rsquo;atenci&oacute; social habitual i menors estrangers no acompanyats que, en arribar a les illes per via irregular, passaven directament a estar sota la tutela del Consell Insular.
    </p><p class="article-text">
        Des del Consell han lamentat que el succe&iuml;t a les 15 hores de dilluns al centre de primera acollida era &ldquo;alguna cosa que havia d&rsquo;acabar passant&rdquo; davant la tensi&oacute; acumulada a les instal&middot;lacions. En conjunt, als dos centres de Sa Coma hi ha actualment 109 menors, informa un portaveu de la instituci&oacute;: 60 d&rsquo;ells s&oacute;n menors migrants. Escandell ha insistit en la necessitat de diferenciar entre el circuit ordinari de protecci&oacute; de menors i el que s&rsquo;activa en contextos d&rsquo;arribada de menors migrants no acompanyats, en el que ha qualificat de crisi migrat&ograve;ria &ldquo;descontrolada&rdquo; davant la qual, sost&eacute;, el Consell no t&eacute; &ldquo;capacitat d&rsquo;actuaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Com a exemple, ha recordat que la setmana passada van arribar nou menors en nom&eacute;s 24 hores a bord de pasteres que van arribar a les Piti&uuml;ses, un territori molt limitat i amb mancances estructurals en l&rsquo;&agrave;mbit assistencial. L&rsquo;arribada es va produir en un context d&rsquo;augment sostingut d&rsquo;entrades per via mar&iacute;tima: nom&eacute;s el 24 de febrer van ser rescatats almenys 156 migrants en vuit embarcacions localitzades a Formentera i en una altra albirada prop de Cabrera. L&rsquo;endem&agrave; van arribar altres set embarcacions a les Balears amb 126 persones a bord.
    </p><p class="article-text">
        El passat dijous, tres embarcacions amb 81 persones a bord, entre elles deu dones i dos nadons, van desapar&egrave;ixer en la ruta algeriana amb l&rsquo;arxip&egrave;lag. Una d&rsquo;elles va ser detectada per Salvament Mar&iacute;tim, que va rescatar la pastera a 56 milles d&rsquo;Eivissa. Hi viatjaven els dos nadons, que continuen ingressats a l&rsquo;Hospital Can Misses amb quadres de deshidrataci&oacute; i hipot&egrave;rmia, segons han confirmat a elDiario.es fonts de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut piti&uuml;sa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El PSOE lamenta falta d&rsquo;inversi&oacute;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;oposici&oacute;, el grup socialista al Consell ha expressat en una altra convocat&ograve;ria urgent la seva &ldquo;m&agrave;xima preocupaci&oacute;&rdquo; per una situaci&oacute; que, asseguren, porten &ldquo;temps denunciant&rdquo;. La portaveu del PSOE, Elena L&oacute;pez, acusa el PP &ldquo;d&rsquo;esquivar&rdquo; les seves responsabilitats com a administraci&oacute; competent en la tutela de menors desvalguts, independentment de la seva edat o nacionalitat, ha matisat.
    </p><p class="article-text">
        Als ulls dels socialistes, l&rsquo;Executiu local no est&agrave; realitzant la inversi&oacute; necess&agrave;ria ni en infraestructures ni en personal, cosa que ha derivat en una saturaci&oacute; que precaritza l&rsquo;atenci&oacute; i que, sost&eacute;, s&rsquo;utilitza com a &ldquo;eina&rdquo; pol&iacute;tica per confrontar amb el Govern central. &ldquo;Si realment estiguessin preocupats, destinarien els recursos necessaris a atendre aquests menors en lloc de prioritzar altres partides com la promoci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;, ha valorat L&oacute;pez.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu tamb&eacute; ha subratllat que la compet&egrave;ncia en protecci&oacute; de menors &eacute;s &ldquo;exclusiva&rdquo; de la instituci&oacute; insular i ha q&uuml;estionat que, si realment falten fons, no se sol&middot;licitin al Govern balear. A m&eacute;s, ha criticat que, mentre el centre pateix manca de personal i equipament &ldquo;no dimensionat&rdquo; al nombre de menors, el Consell prioritzi partides com els deu milions anuals invertits en promoci&oacute; tur&iacute;stica. Els socialistes han anat m&eacute;s enll&agrave; i han sol&middot;licitat la dimissi&oacute; de la consellera Escandell, a qui acusen de no exercir la seva responsabilitat i d'estar supeditada a les directrius pol&iacute;tiques del president, Vicent Mar&iacute;, i del vicepresident i conseller de la instituci&oacute;, Mariano Juan.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un creixement &ldquo;sense precedents&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema d&rsquo;acollida residencial de menors ha experimentat un creixement &ldquo;sense precedents&rdquo; en els &uacute;ltims anys. Quan l&rsquo;actual equip de govern va accedir a la instituci&oacute;, el 2019, existien dos centres &ndash;Pare Morey, a Sa Coma, i Llar Mare del Remei, per a menors de 0 a 11 anys&ndash; que sumaven 22 treballadors. El mar&ccedil; de 2026, segons les dades facilitades pel Consell, la xarxa s&rsquo;ha ampliat fins a onze recursos. Els dos centres de gesti&oacute; directa del Consell &ndash;Pare Morey i Migjorn, ambd&oacute;s a Sa Coma&ndash; compten amb 47 professionals en plantilla estructural, als quals s&rsquo;han sumat 31 contractacions temporals des de desembre de 2023 per cobrir eventualitats. Els altres nou dispositius, gestionats per entitats del tercer sector mitjan&ccedil;ant contractes o concerts, reuneixen al voltant de 109 treballadors.
    </p><p class="article-text">
        El Consell ha assegurat, en ser preguntat per elDiario.es, que t&eacute; en preparaci&oacute; un nou contracte per 42 places de primera acollida que incorporar&agrave; altres 28 professionals. En termes globals, el Consell assegura haver passat de 22 treballadors dedicats a l&rsquo;atenci&oacute; residencial de menors el 2019 a 156 el 2026, xifra que augmentar&agrave; quan es formalitzi la nova licitaci&oacute;. L&rsquo;increment tamb&eacute; es reflecteix &mdash;continuen&mdash; en el pressupost, que segons afirmen passar&agrave; dels 2,57 milions d&rsquo;euros del govern anterior a superar els deu milions d&rsquo;euros el 2026.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular assegura haver passat de 22 treballadors dedicats a l’atenció residencial de menors el 2019 a 156 el 2026</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La deportaci&oacute; col&middot;lectiva de menors, il&middot;legal</strong></h2><p class="article-text">
        Les difer&egrave;ncies entre el PP &ndash;que governa totes les institucions de l&rsquo;illa&ndash; i el PSOE venen de lluny. El passat 27 d&rsquo;octubre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-organitzacions-humanitaries-adverteixen-deportacio-menors-algerians-planteja-pp-les-balears-il-legal_1_12752197.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Consell Insular va demanar a la Delegaci&oacute; del Govern a les Balears la repatriaci&oacute; de 77 menors algerians</a> que es troben sota la seva tutela. L&rsquo;argument del Govern local &eacute;s que la situaci&oacute; dels centres d&rsquo;acollida &eacute;s &ldquo;insostenible&rdquo; i que &eacute;s necess&agrave;ria una actuaci&oacute; &ldquo;immediata i coordinada&rdquo; amb el Govern per &ldquo;garantir una resposta justa i equilibrada entre territoris&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, la deportaci&oacute; col&middot;lectiva de menors &eacute;s il&middot;legal, <a href="https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Noticias-Judiciales/El-Tribunal-Supremo-confirma-que-la-devolucion-de-menores-desde-Ceuta-a-Marruecos-en-agosto-de-2021-fue-ilegal-al-no-seguir-el-procedimiento-previsto-en-la-Ley-de-Extranjeria" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons la jurisprud&egrave;ncia dictada pel Tribunal Suprem</a>, ja que cada cas s&rsquo;ha d&rsquo;analitzar particularment. Diversos requisits s&rsquo;han de complir: en primer lloc, que els pares o tutors legals reclamin el retorn del menor, per&ograve; en qualsevol cas sempre prima l&rsquo;inter&egrave;s superior del menor. &ldquo;La reagrupaci&oacute; familiar &eacute;s un dret del menor. El que passa &eacute;s que darrere pot haver-hi una expulsi&oacute;&rdquo;, va explicar a aquest diari Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comissi&oacute; Espanyola d&rsquo;Ajuda al Refugiat).
    </p><p class="article-text">
        Almudena Escorial, responsable d&rsquo;Incid&egrave;ncia Pol&iacute;tica de la Plataforma de la Inf&agrave;ncia, va afirmar que cal &ldquo;analitzar l&rsquo;inter&egrave;s superior de cada nen&rdquo;, &eacute;s a dir, individualment. Ho va exemplificar aix&iacute;: si uns pares reclamen la seva filla, per&ograve; volguessin casar-la, caldria tenir en compte el seu benestar per sobre de la voluntat dels progenitors. &ldquo;Tot i que ho reclamin, si els drets d&rsquo;aquesta nena &ndash;o la seva vida&ndash; corren perill, en cap cas no s&rsquo;hauria de procedir a aquesta reagrupaci&oacute; familiar al seu pa&iacute;s d&rsquo;origen&rdquo;, va assegurar Escorial.
    </p><p class="article-text">
        La consellera Escandell, en canvi, va argumentar que l&rsquo;ocupaci&oacute; del centre de menors s&rsquo;havia multiplicat per quatre l&rsquo;&uacute;ltim any i reivindic&agrave; que la protecci&oacute; dels drets de la inf&agrave;ncia nom&eacute;s es pot garantir &ldquo;si es disposa d&rsquo;un finan&ccedil;ament estable, una planificaci&oacute; coordinada&rdquo; i m&eacute;s coordinaci&oacute; institucional. A Espanya, les compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria de protecci&oacute; de menors corresponen a les comunitats aut&ograve;nomes, tot i que al cas balear estan transferides als consells insulars de cada una de les quatre illes. El Govern central t&eacute; les compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria migrat&ograve;ria, &eacute;s a dir, fins a l&rsquo;arribada dels migrants a territori nacional. Al mateix temps, el Consell Insular va anunciar una inversi&oacute; d&rsquo;1,2 milions d&rsquo;euros amb l&rsquo;objectiu de garantir &ldquo;la cobertura immediata i adequada&rdquo; de l&rsquo;atenci&oacute; dels menors no acompanyats que arriben a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El repte que representa l&rsquo;augment en l&rsquo;arribada de migrants per a les administracions p&uacute;bliques &ndash;que necessiten m&eacute;s recursos per atendre les arribades a causa de la falta de planificaci&oacute; i recursos al sistema d&rsquo;acollida&ndash; no els eximeix de la seva responsabilitat legal amb els menors, tal com van recordar tres organitzacions especialitzades consultades per elDiario.es: CEAR, Plataforma de la Inf&agrave;ncia i Associaci&oacute; Pro Drets Humans d&rsquo;Andalusia.
    </p><p class="article-text">
        El Decret llei 2/2025, de 18 de mar&ccedil;, de mesures urgents per a la garantia de l&rsquo;inter&egrave;s superior de la inf&agrave;ncia i l&rsquo;adolesc&egrave;ncia davant situacions de conting&egrave;ncies migrat&ograve;ries extraordin&agrave;ries <a href="https://www.eldiario.es/politica/gobierno-junts-anuncian-acuerdo-reparto-inmigrantes-menores-no-acompanados_1_12141244.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&eacute;s la norma aprovada pel Govern per a la creaci&oacute; del sistema obligatori de repartiment de menors migrants</a> en situacions d&rsquo;emerg&egrave;ncia. El Govern conservador de Marga Prohens pret&eacute;n un canvi normatiu perqu&egrave; les Balears quedin &ldquo;excloses del repartiment de menors&rdquo; no acompanyats procedents de Can&agrave;ries, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tres-migrants-morir-intentant-arribar-espanya-optar-per-ruta-algeriana_1_12889650.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>. Com que no hi ha prou espais i recursos habilitats, el Govern balear, pressionat per Vox, ha prioritzat l&rsquo;enfocament de seguretat i de control de fronteres que reclama el Govern, en lloc d&rsquo;abordar la crisi des d&rsquo;una perspectiva de protecci&oacute; integral i de drets humans i de la inf&agrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes pol&iacute;tiques de seguretat i control de la frontera sud estan motivades, segons Valiente, director general de CEAR, per l&rsquo;&ldquo;obsessi&oacute;&rdquo; de detenir els fluxos migratoris. &ldquo;La sobreactuaci&oacute; de la UE est&agrave; motivada per l&rsquo;onada reaccion&agrave;ria que travessa el continent, una deriva que resulta rendible per a les forces d&rsquo;extrema dreta&rdquo;, argumenta el portaveu de CEAR. L&rsquo;expert creu que cal exigir &ldquo;molt m&eacute;s&rdquo; al Govern de Pedro S&aacute;nchez en aquesta mat&egrave;ria, perqu&egrave; &ldquo;s&rsquo;oposi amb claredat a aquesta tend&egrave;ncia&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/baralla-28-adolescents-centre-primera-acollida-d-eivissa-acaba-amb-monitora-ferida_1_13037563.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 17:37:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1288135" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1288135" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una baralla entre 28 adolescents al centre de primera acollida d’Eivissa acaba amb una monitora ferida]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Pateras,Ibiza,Migrantes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una pelea entre 28 adolescentes en el centro de primera acogida de Ibiza acaba con una monitora herida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pelea-28-adolescentes-centro-primera-acogida-ibiza-acaba-monitora-herida_1_13037494.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una pelea entre 28 adolescentes en el centro de primera acogida de Ibiza acaba con una monitora herida"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mujer, que intentó apaciguar la reyerta entre los menores, se encuentra bajo seguimiento médico. Actualmente, las instalaciones de sa Coma albergan 109 personas, de los cuales 60 son migrantes no acompañados</p><p class="subtitle">Dos bebés rescatadas de una patera ingresan deshidratadas en un hospital de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Una pelea en la que se han visto involucrados 28 adolescentes en el centro de primera acogida de menores de Sa Coma (Eivissa) y que termin&oacute; este lunes con una monitora herida leve ha vuelto a poner de relieve las diferencias entre los partidos que gobiernan las distintas instituciones del Estado. De la gesti&oacute;n en materia migratoria que se deriva se han responsabilizado unos y otros. Los hechos empezaron con una trifulca entre los adolescentes que fue escalando hasta el punto que requiri&oacute; de la intervenci&oacute;n de la Guardia Civil, ha explicado este martes por la ma&ntilde;ana durante una comparecencia de urgencia Carolina Escandell (PP), la consellera de Bienestar Social del Consell Insular, administraci&oacute;n competente en cuanto a la guarda y tutela de menores.
    </p><p class="article-text">
        En un intento de desactivar la situaci&oacute;n que se hab&iacute;a desatado, no en el centro Pare Morey, sino en el centro de primera acogida ubicado en las mismas instalaciones de sa Coma, la monitora se vio afectada. Sin embargo, en ning&uacute;n momento fue una agresi&oacute;n directa hacia ella, ha aclarado Escandell a ra&iacute;z de las publicaciones en medios de comunicaci&oacute;n. Ahora, la trabajadora del centro se encuentra herida leve y bajo seguimiento m&eacute;dico y ya se ha activado un protocolo de actuaci&oacute;n por lo sucedido, as&iacute; como las denuncias pertinentes.
    </p><p class="article-text">
        El recurso de primera acogida se puso en marcha en noviembre de 2024 cuando el Consell d&rsquo;Eivissa se vio obligado a habilitar un nuevo espacio en el recinto de Sa Coma para albergar a quince menores migrantes cuya llegada en menos de 48 horas puso en peligro de colapso &ndash;en palabras de la instituci&oacute;n&ndash; el centro Padre Morey, donde antes conviv&iacute;an menores del circuito de atenci&oacute;n social habitual y menores extranjeros no acompa&ntilde;ados que, al llegar a las islas por v&iacute;a irregular, pasaban directamente a estar bajo la tutela del Consell Insular.
    </p><p class="article-text">
        Desde el Consell han lamentado que lo ocurrido a las 15 horas del lunes en el centro de primera acogida era &ldquo;algo que ten&iacute;a que terminar pasando&rdquo; ante la tensi&oacute;n acumulada en las instalaciones. En conjunto, en los dos centros de sa Coma, hay actualmente 109 menores, informa un portavoz de la instituci&oacute;n: 60 de ellos son menores migrantes. Escandell ha insistido en la necesidad de diferenciar entre el circuito ordinario de protecci&oacute;n de menores y el que se activa en contextos de llegada de menores migrantes no acompa&ntilde;ados, en lo que ha calificado de crisis migratoria &ldquo;descontrolada&rdquo; frente a la que, sostiene, el Consell no tiene &ldquo;capacidad de actuaci&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Como ejemplo, ha recordado que la semana pasada llegaron nueve menores en apenas 24 horas a bordo de pateras que arribaron a las Piti&uuml;ses, un territorio muy limitado y con carencias estructurales en el &aacute;mbito asistencial. La llegada se produjo en un contexto de aumento sostenido de entradas por v&iacute;a mar&iacute;tima: solo el 24 de febrero fueron rescatados al menos 156 migrantes en ocho embarcaciones localizadas en Formentera y en otra avistada cerca de Cabrera. Al d&iacute;a siguiente arribaron otras siete pateras a Balears con 126 personas a bordo.
    </p><p class="article-text">
        El pasado jueves, tres embarcaciones con 81 personas a bordo, entre ellas diez mujeres y dos beb&eacute;s, desaparecieron en la ruta argelina con el archipi&eacute;lago. Una de ellas fue detectada por Salvamento Mar&iacute;timo que rescat&oacute; el cayuc&oacute; a 56 millas de Eivissa. En ella viajaban los dos beb&eacute;s, que permanecen ingresados en el Hospital Can Misses con cuadros de deshidrataci&oacute;n e hipotermia, seg&uacute;n han confirmado a elDiario.es fuentes del &Aacute;rea de Salud pitiusa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El PSOE lamenta falta de inversi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Desde la oposici&oacute;n, el grupo socialista en el Consell ha expresado en otra convocatoria de urgencia su &ldquo;m&aacute;xima preocupaci&oacute;n&rdquo; por una situaci&oacute;n que, aseguran, llevan &ldquo;tiempo denunciando&rdquo;. La portavoz del PSOE, Elena L&oacute;pez, acusa al PP de &ldquo;esquivar&rdquo; sus responsabilidades como administraci&oacute;n competente en la tutela de menores desamparados, independientemente de su edad o de su nacionalidad, ha matizado.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A ojos de los socialistas, el Ejecutivo local no est&aacute; realizando la inversi&oacute;n necesaria ni en infraestructuras ni en personal, lo que ha derivado en una saturaci&oacute;n que precariza la atenci&oacute;n y que, sostiene, se utiliza como &ldquo;herramienta&rdquo; pol&iacute;tica para confrontar con el Gobierno central. &ldquo;Si realmente estuvieran preocupados, destinar&iacute;an los recursos necesarios a atender a estos menores en lugar de priorizar otras partidas como la promoci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;, ha valorado L&oacute;pez.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz tambi&eacute;n ha subrayado que la competencia en protecci&oacute;n de menores es &ldquo;exclusiva&rdquo; de la instituci&oacute;n insular y ha cuestionado que, si realmente faltan fondos, no se soliciten al Govern balear. Adem&aacute;s, ha criticado que, mientras el centro sufre falta de personal y equipamiento &ldquo;no dimensionado&rdquo; al n&uacute;mero de menores, el Consell priorice partidas como los diez millones anuales invertidos en promoci&oacute;n tur&iacute;stica. Los socialistas han ido m&aacute;s all&aacute; y han solicitado la dimisi&oacute;n de la consellera Escandell, a la que acusan de no ejercer su responsabilidad y de estar supeditada a las directrices pol&iacute;ticas del presidente, Vicent Mar&iacute;, y el vicepresidente y conseller de la instituci&oacute;n, Mariano Juan.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un crecimiento &ldquo;sin precedentes&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema de acogida residencial de menores ha experimentado un crecimiento &ldquo;sin precedentes&rdquo; en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Cuando el actual equipo de gobierno accedi&oacute; a la instituci&oacute;n, en 2019, exist&iacute;an dos centros &ndash;Pare Morey, en Sa Coma y Llar Mare del Remei, para menores de 0 a 11 a&ntilde;os&ndash; que sumaban 22 trabajadores. En marzo de 2026, seg&uacute;n los datos facilitados por el Consell, la red se ha ampliado hasta once recursos. Los dos centros de gesti&oacute;n directa del Consell &ndash;Pare Morey y Migjorn, ambos en Sa Coma&ndash; cuentan con 47 profesionales en plantilla estructural, a los que se han sumado 31 contrataciones temporales desde diciembre de 2023 para cubrir eventualidades. Los otros nueve dispositivos, gestionados por entidades del tercer sector mediante contratos o conciertos, re&uacute;nen a alrededor de 109 trabajadores.
    </p><p class="article-text">
        El Consell ha asegurado, al ser preguntado por elDiario.es, que tiene en preparaci&oacute;n un nuevo contrato para 42 plazas de primera acogida que incorporar&aacute; a otros 28 profesionales. En t&eacute;rminos globales, el Consell asegura haber pasado de 22 trabajadores dedicados a la atenci&oacute;n residencial de menores en 2019 a 156 en 2026, cifra que aumentar&aacute; cuando se formalice la nueva licitaci&oacute;n, han a&ntilde;adido. El incremento tambi&eacute;n se refleja &ndash;contin&uacute;an&ndash; en el presupuesto, que seg&uacute;n afirman pasar&aacute; de los 2,57 millones de euros del anterior gobierno a superar los diez millones de euros en 2026.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular asegura haber pasado de 22 trabajadores dedicados a la atención residencial de menores en 2019 a 156 en 2026</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La deportaci&oacute;n colectiva de menores, ilegal</strong></h2><p class="article-text">
        Las diferencias entre el PP &ndash;que gobierna todas las instituciones de la isla&ndash; y el PSOE vienen de lejos. El pasado 27 de octubre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/organizaciones-humanitarias-advierten-deportacion-menores-argelinos-plantea-pp-balears-ilegal_1_12749190.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Consell Insular pidi&oacute; a la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears la repatriaci&oacute;n de 77 menores argelinos</a> que se encuentran bajo su tutela. El argumento del Gobierno local es que la situaci&oacute;n de los centros de acogida es &ldquo;insostenible&rdquo; y que es necesaria una actuaci&oacute;n &ldquo;inmediata y coordinada&rdquo; con el Gobierno para &ldquo;garantizar una respuesta justa y equilibrada entre territorios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, la deportaci&oacute;n colectiva de menores es ilegal, <a href="https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Noticias-Judiciales/El-Tribunal-Supremo-confirma-que-la-devolucion-de-menores-desde-Ceuta-a-Marruecos-en-agosto-de-2021-fue-ilegal-al-no-seguir-el-procedimiento-previsto-en-la-Ley-de-Extranjeria" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n la jurisprudencia dictada por el Tribunal Supremo</a>, ya que cada caso se tiene que analizar particularmente. Varios requisitos deben ser cumplidos: en primer lugar, que los padres o tutores legales reclamen la vuelta del menor, pero en cualquier caso siempre prima el inter&eacute;s superior del menor. &ldquo;La reagrupaci&oacute;n familiar es un derecho del menor. Lo que pasa es que detr&aacute;s puede haber una expulsi&oacute;n&rdquo;, explic&oacute; a este diario Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comisi&oacute;n Espa&ntilde;ola de Ayuda al Refugiado).
    </p><p class="article-text">
        Almudena Escorial, responsable de Incidencia Pol&iacute;tica de la Plataforma de la Infancia, afirm&oacute; que hay que &ldquo;analizar el inter&eacute;s superior de cada ni&ntilde;o&rdquo;, es decir, individualmente. Lo ejemplific&oacute; as&iacute;: si unos padres reclaman a su ni&ntilde;a, pero quisieran casarla, habr&iacute;a que tener en cuenta su bienestar por encima de la voluntad de sus progenitores. &ldquo;Aunque lo reclamen, si los derechos de esa ni&ntilde;a &mdash;o su vida&mdash; corren peligro, en ning&uacute;n caso se deber&iacute;a proceder a esa reagrupaci&oacute;n familiar a su pa&iacute;s de origen&rdquo;, asegur&oacute; Escorial.
    </p><p class="article-text">
        La consellera Escandell, en cambio, argument&oacute; que la ocupaci&oacute;n del centro de menores se hab&iacute;a multiplicado por cuatro en el &uacute;ltimo a&ntilde;o y reivindic&oacute; que la protecci&oacute;n de los derechos de la infancia solo se puede garantizar &ldquo;si se dispone de una financiaci&oacute;n estable, una planificaci&oacute;n coordinada&rdquo; y mayor coordinaci&oacute;n institucional. En Espa&ntilde;a, las competencias en materia de protecci&oacute;n de menores corresponden a las comunidades aut&oacute;nomas, aunque en el caso balear est&aacute;n transferidas a los consells insulares de cada una de las cuatro islas. El Gobierno central tiene las competencias en materia migratoria, es decir, hasta la llegada de los migrantes a territorio nacional. Al mismo tiempo, el Consell Insular anunci&oacute; una inversi&oacute;n de 1,2 millones de euros con el objetivo de garantizar &ldquo;la cobertura inmediata y adecuada&rdquo; de la atenci&oacute;n de los menores no acompa&ntilde;ados que llegan a Eivissa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El reto que representa el aumento en la llegada de migrantes para las administraciones p&uacute;blicas &mdash;que necesitan m&aacute;s recursos para atender las llegadas debido a la falta de planificaci&oacute;n y recursos en el sistema de acogida&mdash; no les exime de su responsabilidad legal con los menores, tal como recordaron tres organizaciones especializadas consultadas por elDiario.es: CEAR, Plataforma de la Infancia y Asociaci&oacute;n Pro Derechos Humanos de Andaluc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, el Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, de medidas urgentes para la garant&iacute;a del inter&eacute;s superior de la infancia y la adolescencia ante situaciones de contingencias migratorias extraordinarias es <a href="https://www.eldiario.es/politica/gobierno-junts-anuncian-acuerdo-reparto-inmigrantes-menores-no-acompanados_1_12141244.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la ley que aprob&oacute; el Gobierno para la creaci&oacute;n del sistema obligatorio de reparto de menores migrantes</a> en situaciones de emergencia. El Govern conservador de Marga Prohens pretende un cambio normativo para que Balears que &ldquo;excluida del reparto de menores&rdquo; no acompa&ntilde;ados procedentes de Canarias, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tres-migrantes-fallecieron-intentando-llegar-espana-optaron-ruta-argelina_1_12887903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. Como no hay suficientes espacios y recursos habilitados, el Govern balear, presionado por Vox, ha priorizado el enfoque securitario y de control de fronteras que reclama al Gobierno, en lugar de abordar la crisis desde una perspectiva de protecci&oacute;n integral y de derechos humanos y de la infancia.
    </p><p class="article-text">
        Estas pol&iacute;ticas securitarias y de control de la frontera sur est&aacute;n motivadas, seg&uacute;n Valiente, director general de CEAR, por la &ldquo;obsesi&oacute;n&rdquo; de detener los flujos migratorios. &ldquo;La sobreactuaci&oacute;n de la UE est&aacute; motivada por la ola reaccionaria que atraviesa el continente, una deriva que resulta rentable para las fuerzas de extrema derecha&rdquo;, argumenta el portavoz de CEAR. El experto cree que hay que exigir &ldquo;mucho m&aacute;s&rdquo; al Gobierno de Pedro S&aacute;nchez en esta materia, para que &ldquo;se oponga con claridad a esta tendencia&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pelea-28-adolescentes-centro-primera-acogida-ibiza-acaba-monitora-herida_1_13037494.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 17:00:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1288135" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1288135" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una pelea entre 28 adolescentes en el centro de primera acogida de Ibiza acaba con una monitora herida]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Pateras,Ibiza,Migrantes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos nadons rescatats d'una pastera ingressen deshidratats a un hospital d'Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nadons-rescatats-d-pastera-ingressen-deshidratats-hospital-d-eivissa_1_13035609.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dos nadons rescatats d&#039;una pastera ingressen deshidratats a un hospital d&#039;Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les nenes haurien viatjat a bord de la pastera que el dissabte va ser rescatada a l'illa amb 32 migrants subsaharians a bord i que era una de les tres de la desaparició de les quals es va alertar la setmana passada</p><p class="subtitle">Localitzen amb vida 22 dels migrants desapareguts després de salpar des d'Algèria a Balears</p></div><p class="article-text">
        Dos nadons, dues nenes de dos i 18 mesos, han ingressat a l'Hospital Can Misses d'Eivissa amb s&iacute;mptomes de deshidrataci&oacute; despr&eacute;s de ser rescatades en una pastera. Fonts de l'IbSalut han informat que les nenes estan ingressades a planta de pediatria i que la seva evoluci&oacute; &eacute;s favorable.
    </p><p class="article-text">
        Les nenes haurien viatjat a bord de la pastera que dissabte va ser rescatada a Eivissa amb 32 migrants subsaharians a bord i que era una de les tres de la qual es va alertar de la seva desaparici&oacute; la setmana passada, segons ha pogut confirmar l'ONG Caminando Fronteras.
    </p><p class="article-text">
        Respecte a aquesta embarcaci&oacute;, fonts de l'ONG van assegurar a Europa Press que hores despr&eacute;s de ser interceptades per Salvament Mar&iacute;tim els migrants es van posar en contacte amb els seus familiars que es troben als seus pa&iuml;sos d'origen.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta de l'embarcaci&oacute; que portava a bord tres dones i dos nadons, tots ells d'origen subsahari&agrave;, que va sortir de les costes d'Alg&egrave;ria el passat 22 de gener.
    </p><p class="article-text">
        Les fam&iacute;lies, pr&egrave;viament, havien alertat de la desaparici&oacute; als responsables de Caminando Fronteras, que els han ofert acompanyament. La informaci&oacute; inicial, en base als testimonis dels familiars de les potencials v&iacute;ctimes, parlava d'una pastera amb 30 migrants a bord, per&ograve; segons les fonts consultades no hi havia les dues menors.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat humanit&agrave;ria ha prestat acompanyament als familiars al llarg de la recerca i aquests, una vegada han pogut contactar amb ells, ho han posat en coneixement dels activistes.
    </p><p class="article-text">
        Es dona la circumst&agrave;ncia que la Delegaci&oacute; del Govern a Balears va informar divendres passat que la Marina Algeriana havia interceptat dues de les pasteres que havien estat reportades com a desaparegudes, encara que no va oferir informaci&oacute; que permet&eacute;s verificar que es tractava d'elles.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta mateixa tarda, la Gu&agrave;rdia Civil i Salvament Mar&iacute;tim van rescatar una embarcaci&oacute; amb 22 migrants a bord, entre ells set dones, al sud de Mallorca. Tant la Delegaci&oacute; del Govern com Caminando Fronteras van confirmar llavors que era una altra de les pasteres desaparegudes.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, les dues embarcacions suposadament localitzades per les autoritats algerianes havien de ser les que portaven a bord 30 -finalment 32- i 29 migrants a bord. Sempre segons Caminando Fronteras, almenys una d'elles no era una de les desaparegudes, at&egrave;s que va ser localitzada en aig&uuml;es d'Eivissa dissabte.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nadons-rescatats-d-pastera-ingressen-deshidratats-hospital-d-eivissa_1_13035609.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 10:56:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3244432" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3244432" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dos nadons rescatats d'una pastera ingressen deshidratats a un hospital d'Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Pateras,Migraciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos bebés rescatadas de una patera ingresan deshidratadas en un hospital de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bebes-rescatados-patera-ingresan-deshidratadas-hospital-ibiza_1_13035338.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dos bebés rescatadas de una patera ingresan deshidratadas en un hospital de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las niñas habrían viajado a bordo de la patera que el sábado fue rescatada en la isla con 32 migrantes subsaharianos a bordo y que era una de las tres de cuya desaparición se alertó la semana pasada</p><p class="subtitle">Localizan con vida a 22 de los migrantes desaparecidos estos días tras zarpar desde Argelia a Balears</p></div><p class="article-text">
        Dos beb&eacute;s, dos ni&ntilde;as de dos y 18 meses, han ingresado en el Hospital Can Misses de Eivissa con s&iacute;ntomas de deshidrataci&oacute;n tras ser rescatadas en una patera. Fuentes del IbSalut han informado de que las beb&eacute;s est&aacute;n ingresadas en planta de pediatr&iacute;a y que su evoluci&oacute;n es favorable.
    </p><p class="article-text">
        Las ni&ntilde;as habr&iacute;an viajado a bordo de la patera que el s&aacute;bado fue rescatada en Eivissa con 32 migrantes subsaharianos a bordo y que era una de las tres de cuya desaparici&oacute;n se alert&oacute; la semana pasada, seg&uacute;n ha podido confirmar la ONG Caminando Fronteras.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a esta embarcaci&oacute;n, fuentes de la ONG aseguraron a Europa Press que horas despu&eacute;s de ser interceptadas por Salvamento Mar&iacute;timo los migrantes se pusieron en contacto con sus familiares que se encuentran en sus pa&iacute;ses de origen.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de la embarcaci&oacute;n que llevaba a bordo tres mujeres y dos beb&eacute;s, todos ellos de origen subsahariano, que sali&oacute; de las costas de Argelia el pasado 22 de enero.
    </p><p class="article-text">
        Las familias, previamente, hab&iacute;an alertado de la desaparici&oacute;n a los responsables de Caminando Fronteras, quienes les han brindado acompa&ntilde;amiento. La informaci&oacute;n inicial, en base a los testimonios de los familiares de las potenciales v&iacute;ctimas, hablaba de una patera con 30 migrantes a bordo, pero seg&uacute;n las fuentes consultadas no contabilizaba a los dos menores.
    </p><p class="article-text">
        La entidad humanitaria ha prestado acompa&ntilde;amiento a los familiares a lo largo de la b&uacute;squeda y estos, una vez han podido contactar con ellos, lo han puesto en conocimiento de los activistas.
    </p><p class="article-text">
        Se da la circunstancia de que la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears inform&oacute; el pasado viernes de que la Marina Argelina hab&iacute;a interceptado a dos de las pateras que hab&iacute;an sido reportadas como desaparecidas, aunque no ofreci&oacute; informaci&oacute;n que permitiera verificar que se trataba de ellas.
    </p><p class="article-text">
        Esa misma tarde, la Guardia Civil y Salvamento Mar&iacute;timo rescataron una embarcaci&oacute;n con 22 migrantes a bordo, entre ellos siete mujeres, al sur de Mallorca. Tanto la Delegaci&oacute;n del Gobierno como Caminando Fronteras confirmaron entonces que era otra de las pateras desaparecidas.
    </p><p class="article-text">
        Por lo tanto, las dos embarcaciones supuestamente localizadas por las autoridades argelinas deb&iacute;an ser las que llevaban a bordo 30 -finalmente 32- y 29 migrantes a bordo. Siempre seg&uacute;n Caminando Fronteras, al menos una de ellas no era una de las desaparecidas, dado que fue localizada en aguas de Eivissa el s&aacute;bado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bebes-rescatados-patera-ingresan-deshidratadas-hospital-ibiza_1_13035338.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 10:30:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3244432" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3244432" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dos bebés rescatadas de una patera ingresan deshidratadas en un hospital de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6ab28003-2939-48a5-afc1-a099699080ec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Pateras,Migraciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Localitzen amb vida 22 dels migrants desapareguts després de salpar des d'Algèria a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-coordenades-senyal-continua-cerca-d-almenys-22-migrants-desapareguts-algeria-i-balears_1_13027809.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Localitzen amb vida 22 dels migrants desapareguts després de salpar des d&#039;Algèria a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Marina Algeriana assegura haver localitzat dues de les tres pasteres amb 81 persones a bord el rastre de les quals s'havia perdut en els últims dies, si bé l'ONG Caminando Fronteras assenyala que podrien no ser les barques reportades com a desaparegudes. Desenes de dones i dos nadons viatjaven en elles</p><p class="subtitle">Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: “A vegades són impossibles d'identificar”
</p></div><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil ha localitzat amb vida 22 migrants que van salpar en pastera dimarts passat des d'Alg&egrave;ria cap a&nbsp;Balears, tal com han confirmat fonts de l'Institut Armat a elDiario.es. El rescat, produ&iuml;t a 34 milles al sud de Mallorca, ha tingut lloc en el marc del dispositiu de cerca articulat aquests dies arran de la desaparici&oacute; de tres embarcacions amb 81 persones a bord, entre elles dos beb&egrave;s i una desena de dones, que van sortir des del litoral algeri&agrave;. Malgrat no disposar de coordenades precises que permetin delimitar l'&agrave;rea, un avi&oacute; de Frontex i un altre de la Benem&egrave;rita continuen rastrejant la zona.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, va transcendir que la Marina Algeriana havia localitzat dues pasteres en els &uacute;ltims dies. No obstant aix&ograve;, Caminando Fronteras ha advertit que aquestes embarcacions podrien no correspondre's amb les denunciades com a desaparegudes. La Gu&agrave;rdia Civil assegura, aix&iacute; mateix, no tenir const&agrave;ncia de la troballa de totes dues pasteres.
    </p><p class="article-text">
        L'alerta va ser traslladada la tarda d'aquest dijous per la pr&ograve;pia organitzaci&oacute; humanit&agrave;ria despr&eacute;s que familiars dels migrants que anaven a bord comuniquessin que portaven dies sense not&iacute;cies dels seus afins despr&eacute;s d'haver partit des d'Alg&egrave;ria rumb a l'arxip&egrave;lag balear.
    </p><p class="article-text">
        Al llarg d'aquest dijous, un avi&oacute; de Frontex ja va realitzar diverses batudes per a tractar de localitzar les pasteres mentre s'articulava l'operatiu, segons van informar des de la Delegaci&oacute; del Govern. La preocupaci&oacute; va cr&eacute;ixer amb el pas de les hores i la falta de contacte amb les embarcacions, especialment en el cas d'una llanxa que havia partit el dimarts amb 22 persones a bord, set d'elles dones, en la seva majoria de nacionalitat somali i una d'origen sudan&egrave;s. Segons l'organitzaci&oacute;, el tel&egrave;fon d'un dels ocupants facilitat per la fam&iacute;lia ja no donava senyal.
    </p><p class="article-text">
        L'ONG ha assenyalat a Europa Press que, despr&eacute;s de con&egrave;ixer aquesta informaci&oacute;, va sol&middot;licitar a Salvament Mar&iacute;tim col&middot;laboraci&oacute; per verificar si es tractava de les mateixes pasteres, per&ograve;, segons l'entitat, l'organisme els hauria dit que no podien realitzar aquestes gestions. M&eacute;s tard, l'organitzaci&oacute; s&iacute; que va poder constatar que no havien estat rescatades.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica la responsable de Caminando Fronteras, Helena Maleno, dues de les pasteres van sortir de les costes d'Alg&egrave;ria diumenge passat. Una d'elles portava 29 persones d'origen subsahari&agrave; a bord i la segona, a altres 30 subsaharians, entre ells tres dones i dos nadons. 
    </p><p class="article-text">
        Des de l'organitzaci&oacute; estan en contacte amb les fam&iacute;lies de les potencials v&iacute;ctimes, que s'han posat en contacte amb ells en no tenir not&iacute;cies del seu parador malgrat haver transcorregut ja uns dies des que van salpar d'Alg&egrave;ria, i oferint-los acompanyament. Tamb&eacute; han traslladat aquesta informaci&oacute; a Salvament Mar&iacute;tim perqu&egrave; eventualment puguin realitzar una recerca d'aquestes embarcacions. 
    </p><p class="article-text">
        La desaparici&oacute; es produeix en una setmana en la qual han arribat a Balears 410 migrants a bord de 23 pasteres. En el que va d'any han estat localitzades 40 embarcacions d'aquest tipus a les illes amb un total de 798 ocupants, d'acord al recompte d'EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegaci&oacute; del Govern.
    </p><p class="article-text">
        Segons l'informe anual <em>Monitoreo del Derecho a la Vida</em> de Caminando Fronteras, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-laboratorio-necrofrontera-travesia-migratoria-deja-1-000-muertos-desaparecidos-2025_1_12874680.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">almenys 1.037 persones van desapar&egrave;ixer el 2025 en la ruta algeriana</a>, que connecta el pa&iacute;s magrib&iacute; amb Balears i el llevant peninsular, considerada per l'organitzaci&oacute; com una de les m&eacute;s perilloses. Es tracta d'una dada que, a parer de la ONG, evidencia un patr&oacute; estructural de desprotecci&oacute; del dret a la vida al mar, agreujat per la demora sistem&agrave;tica o la no activaci&oacute; dels dispositius de recerca i rescat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest territori &eacute;s avui un laboratori: un espai on convergeixen la criminalitzaci&oacute;, la necropol&iacute;tica i l'erosi&oacute; progressiva del dret internacional, especialment en la protecci&oacute; del dret a la vida&rdquo;, asseveren des de l'entitat, qualificant fins i tot l'arxip&egrave;lag de &ldquo;laboratori de la necrofrontera&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una ruta &ldquo;negada i invisibilitzada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durant anys, tal com assevera l'informe, la ruta algeriana ha travessat m&uacute;ltiples transformacions, sent una ruta &ldquo;negada i invisibilitzada per les institucions que no la reconeixien com a tal&rdquo;. El passat mes de setembre, el Govern central va aprovar la declaraci&oacute; d'emerg&egrave;ncia migrat&ograve;ria a Balears en resposta a l'increment de persones migrants arribades a les costes de l'arxip&egrave;lag al llarg d'aquest any, acompanyada d'una inversi&oacute; de 6,75 milions d'euros per refor&ccedil;ar l'atenci&oacute; humanit&agrave;ria cap als nouvinguts.
    </p><p class="article-text">
        L'informe subratlla que Balears &eacute;s, a m&eacute;s, una de les zones amb major opacitat en relaci&oacute; amb les operacions de rescat desaparegudes al mar: persisteixen les cerques passives i la limitaci&oacute; dels operatius a les &agrave;rees properes al territori, juntament amb una escassa cooperaci&oacute; entre els pa&iuml;sos que comparteixen la protecci&oacute; de les zones SAR -espais mar&iacute;tims delimitats que estan a c&agrave;rrec d'un pa&iacute;s en el cas que hi hagi que procedir a un rescat o a ajudar una embarcaci&oacute;-.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-coordenades-senyal-continua-cerca-d-almenys-22-migrants-desapareguts-algeria-i-balears_1_13027809.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Feb 2026 17:27:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139259" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Localitzen amb vida 22 dels migrants desapareguts després de salpar des d'Algèria a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Pateras,Inmigración,Inmigrantes,Derechos Humanos,Desaparecidos,Islas Baleares,Cabrera,Argelia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Localizan con vida a 22 de los migrantes desaparecidos estos días tras zarpar desde Argelia a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/coordenadas-senal-continua-busqueda-22-migrantes-desaparecidos-argelia-balears_1_13027290.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Localizan con vida a 22 de los migrantes desaparecidos estos días tras zarpar desde Argelia a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Marina Argelina asegura haber interceptado otras dos pateras cuyo rastro se perdió en los últimos días, si bien la ONG Caminando Fronteras señala que podrían no ser las barcas reportadas como desaparecidas. Decenas de mujeres y dos bebes viajaban en ellas</p><p class="subtitle">Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”
</p></div><p class="article-text">
        La Guardia Civil ha localizado con vida a 22 migrantes que zarparon en patera el pasado martes desde Argelia hacia Balears, tal como han confirmado fuentes del Instituto Armado a elDiario.es. El rescate, producido a 34 millas al sur de Mallorca, ha tenido lugar en el marco del dispositivo de b&uacute;squeda articulado estos d&iacute;as a ra&iacute;z de la desaparici&oacute;n de tres embarcaciones con 81 personas a bordo, entre ellas dos beb&eacute;s y una decena de mujeres, que salieron desde el litoral argelino. Pese a no disponer de coordenadas precisas que permitan acotar el &aacute;rea, un avi&oacute;n de Frontex y otro de la Benem&eacute;rita contin&uacute;an rastreando la zona. 
    </p><p class="article-text">
        Se da la circunstancia de que la Marina Argelina inform&oacute; este jueves del rescate de dos de las embarcaciones, si bien la ONG Caminando Fronteras se&ntilde;ala que podr&iacute;an no ser las barcas cuyo paradero se desconoce. La Guardia Civil asegura, asimismo, no tener constancia del hallazgo de ambas pateras.  
    </p><p class="article-text">
        La alerta fue trasladada la tarde de este jueves por la propia organizaci&oacute;n humanitaria despu&eacute;s de que familiares de los migrantes que iban a bordo comunicaran que llevaban d&iacute;as sin noticias de sus allegados tras haber partido desde Argelia rumbo al archipi&eacute;lago balear.
    </p><p class="article-text">
        A lo largo de este jueves, un avi&oacute;n de Frontex ya realiz&oacute; varias batidas para tratar de localizar las pateras mientras se articulaba el operativo, seg&uacute;n informaron desde la Delegaci&oacute;n del Gobierno. La preocupaci&oacute;n creci&oacute; con el paso de las horas y la falta de contacto con las embarcaciones, especialmente en el caso de una lancha que hab&iacute;a partido el martes con 22 personas a bordo, siete de ellas mujeres, en su mayor&iacute;a de nacionalidad somal&iacute; y una de origen sudan&eacute;s. Seg&uacute;n la organizaci&oacute;n, el tel&eacute;fono de uno de los ocupantes facilitado por la familia ya no daba se&ntilde;al.
    </p><p class="article-text">
        La ONG ha se&ntilde;alado a Europa Press que, tras conocer esa informaci&oacute;n, solicit&oacute; a Salvamento Mar&iacute;timo colaboraci&oacute;n para verificar si se trataba de las mismas pateras, pero, seg&uacute;n la entidad, el organismo les habr&iacute;a que no pod&iacute;an realizar esas gestiones. M&aacute;s tarde, la organizaci&oacute;n s&iacute; que pudo constatar que no hab&iacute;an sido rescatadas.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha explicado la responsable de Caminando Fronteras, Helena Maleno, en base a la informaci&oacute;n de la que disponen, dos de las pateras salieron de las costas de Argelia el pasado domingo. Una de ellas llevaba 29 personas de origen subsahariano a bordo y la segunda, a otros 30 subsaharianos, entre ellos tres mujeres y dos beb&eacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la organizaci&oacute;n est&aacute;n en contacto con las familias de las potenciales v&iacute;ctimas, que se han puesto en contacto con ellos al no tener noticias de su paradero pese haber transcurrido ya unos d&iacute;as desde que zarparon de Argelia, y ofreci&eacute;ndoles acompa&ntilde;amiento. Tambi&eacute;n han trasladado esta informaci&oacute;n a Salvamento Mar&iacute;timo para que eventualmente puedan realizar una b&uacute;squeda de estas embarcaciones. 
    </p><p class="article-text">
        La desaparici&oacute;n se produce en una semana en la que han llegado a Balears 410 migrantes a bordo de 23 pateras. En lo que va de a&ntilde;o han sido localizadas 40 embarcaciones de este tipo en las islas con un total de 798 ocupantes, de acuerdo al recuento de EFE a partir de los datos del Ministerio del Interior y la Delegaci&oacute;n del Gobierno.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el informe anual <em>Monitoreo del derecho a la vida</em> de Caminando Fronteras, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-laboratorio-necrofrontera-travesia-migratoria-deja-1-000-muertos-desaparecidos-2025_1_12874680.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al menos 1.037 personas desaparecieron en 2025 en la ruta argelina</a>, que conecta el pa&iacute;s magreb&iacute; con Baleares y el levante peninsular, considerada por la organizaci&oacute;n como una de las m&aacute;s peligrosas. Se trata de un dato que, a juicio de la organizaci&oacute;n, evidencia un patr&oacute;n estructural de desprotecci&oacute;n del derecho a la vida en el mar, agravado por la demora sistem&aacute;tica o la no activaci&oacute;n de los dispositivos de b&uacute;squeda y rescate.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este territorio es hoy un laboratorio: un espacio donde convergen la criminalizaci&oacute;n, la necropol&iacute;tica y la erosi&oacute;n progresiva del derecho internacional, especialmente en la protecci&oacute;n del derecho a la vida&rdquo;, aseveran desde la entidad, calificando incluso el archipi&eacute;lago de &ldquo;laboratorio de la necrofrontera&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una ruta &ldquo;negada e invisibilizada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, tal como asevera el informe, la ruta argelina ha atravesado m&uacute;ltiples transformaciones, siendo una ruta &ldquo;negada e invisibilizada por las instituciones que no la reconoc&iacute;an como tal&rdquo;. El pasado mes de septiembre, el Gobierno central aprob&oacute; la declaraci&oacute;n de emergencia migratoria en Balears en respuesta al incremento de personas migrantes llegadas a las costas del archipi&eacute;lago a lo largo de este a&ntilde;o, acompa&ntilde;ada de una inversi&oacute;n de 6,75 millones de euros para reforzar la atenci&oacute;n humanitaria hacia los reci&eacute;n llegados.
    </p><p class="article-text">
        El informe subraya que Balears es, adem&aacute;s, una de las zonas con mayor opacidad en relaci&oacute;n con las operaciones de rescate desaparecidas en el mar: persisten las b&uacute;squedas pasivas y la limitaci&oacute;n de los operativos a las &aacute;reas cercanas al territorio, junto con una escasa cooperaci&oacute;n entre los pa&iacute;ses que comparten la protecci&oacute;n de las zonas SAR -espacios mar&iacute;timos delimitados que est&aacute;n a cargo de un pa&iacute;s en el caso de que haya que proceder a un rescate o a ayudar a una embarcaci&oacute;n-.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/coordenadas-senal-continua-busqueda-22-migrantes-desaparecidos-argelia-balears_1_13027290.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Feb 2026 16:51:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139259" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Localizan con vida a 22 de los migrantes desaparecidos estos días tras zarpar desde Argelia a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d485a7f4-c1d7-4247-b3a3-05627f41b123_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Pateras,Inmigración,Inmigrantes,Derechos Humanos,Desaparecidos,Islas Baleares,Cabrera,Argelia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rescaten 57 persones migrants arribades en pastera les últimes hores a Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rescaten-57-persones-migrants-arribades-pastera-les-ultimes-hores-formentera_1_13012757.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Rescaten 57 persones migrants arribades en pastera les últimes hores a Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">De totes elles, 31 han estat localitzades després que la seva embarcació col·lidís contra una zona rocosa de l'illa</p><p class="subtitle">Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: “A vegades són impossibles d'identificar”
</p></div><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil ha rescatat un total de 57 persones arribades a Formentera en les &uacute;ltimes hores, 31 d'elles en una embarcaci&oacute; que ha col&middot;lidit contra una zona rocosa de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; s'ha produ&iuml;t sobre les 08.50 hores d'aquest dilluns, a uns 20 metres de la l&iacute;nia de costa despr&eacute;s que la pastera xoqu&eacute;s contra unes roques que sobresortien al mar, segons ha informat la Delegaci&oacute; del Govern central a Balears.
    </p><p class="article-text">
        Els ocupants de l'embarcaci&oacute;, tots ells d'origen subsahari&agrave;, s'han refugiat en aquestes formacions rocoses fins que han arribat els efectius de l'Institut Armat per traslladar-los fins al municipi de Formentera. Dos d'ells han estat atesos per hipot&egrave;rmia. Juntament amb la Gu&agrave;rdia Civil de Formentera ha actuat el Servei Mar&iacute;tim Provincial de la Benem&egrave;rita.
    </p><p class="article-text">
        Per un altre costat, a les 07.05 hores, l'Institut Armat ha interceptat 12 persones d'origen magrib&iacute; a la l&iacute;nia de costa a la zona de S'Estufador, a la mateixa illa. Hores abans, a les 03.50, han estat localitzades altres 14 persones d'origen magrib&iacute; a Es Ram, tamb&eacute; a la menor de les Piti&uuml;ses.
    </p><p class="article-text">
        En el que va d'any han estat localitzades 21 pasteres a Balears amb un total de 441 migrants a bord, d'acord al recompte realitzat per EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegaci&oacute; del Govern.
    </p><p class="article-text">
        L'any passat van arribar a l'arxip&egrave;lag 7.321 persones en 401 pasteres procedents d'Alg&egrave;ria, cosa que representa un augment del 24,5 % en el nombre de migrants i un increment de gaireb&eacute; el 15 % en el volum d'embarcacions en comparaci&oacute; amb 2024, segons l'&uacute;ltim informe quinzenal de 2025 d'Interior.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rescaten-57-persones-migrants-arribades-pastera-les-ultimes-hores-formentera_1_13012757.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Feb 2026 12:25:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="281471" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="281471" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rescaten 57 persones migrants arribades en pastera les últimes hores a Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Pateras,Inmigrantes,Inmigración,Migraciones,Guardia Civil,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rescatan a 76 personas migrantes llegadas en patera en las últimas horas a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rescatan-57-personas-migrantes-llegadas-patera-ultimas-horas-formentera_1_13012483.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Rescatan a 76 personas migrantes llegadas en patera en las últimas horas a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">De todas ellas, 31 han sido localizadas después de que su embarcación colisionara contra una zona rocosa de la isla</p><p class="subtitle">Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”
</p></div><p class="article-text">
        Un total de 19 migrantes han sido rescatados la tarde de este lunes cuando navegaban a bordo de una patera en aguas pr&oacute;ximas a la isla de Cabrera.
    </p><p class="article-text">
        Ha sido sobre las 19.40 horas cuando la embarcaci&oacute;n ha sido interceptada por la Guardia Civil y Salvamento Mar&iacute;timo a dos millas al este de la isla.
    </p><p class="article-text">
        A bordo iban 19 personas de origen argelino, seg&uacute;n la informaci&oacute;n facilitada por la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Baleares.
    </p><p class="article-text">
        Con esta son cuatro las pateras y 76 migrantes llegados a Balears en lo que va de lunes.
    </p><p class="article-text">
        Entre la madrugada y la ma&ntilde;ana han sido rescatadas 57 personas en Formentera. Un grupo de 31 ha quedado atrapado en una zona rocosa cercana a la costa y dos de ellos han tenido que ser atendidos por una hipotermia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rescatan-57-personas-migrantes-llegadas-patera-ultimas-horas-formentera_1_13012483.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Feb 2026 11:37:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="281471" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="281471" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Rescatan a 76 personas migrantes llegadas en patera en las últimas horas a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/403b7b92-21a8-4701-96b6-b6d8eb4afb48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Pateras,Inmigrantes,Inmigración,Migraciones,Guardia Civil,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un muerto y un herido en el desembarco de una patera en Carboneras]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/sucesos-fallecido-herido-desembarco-patera-playa-muertos-carboneras_1_12956412.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d4f104a1-183e-4763-b114-74bb044325f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un muerto y un herido en el desembarco de una patera en Carboneras"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Hasta la playa de Los Muertos se han desplazado efectivos de Guardia Civil, que han podido recuperar el cadáver de un varón y auxiliar a otro herido, con una lesión en una pierna</p></div><p class="article-text">
        Los servicios de emergencias han recuperado este lunes el cuerpo sin vida de un var&oacute;n en aguas de la playa de Los Muertos, en Carboneras (Almer&iacute;a), donde tambi&eacute;n se ha registro al menos un herido de consideraci&oacute;n durante el desembarco de una patera.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la investigaci&oacute;n han confirmado Europa Press que poco antes de las 12:45 horas se ha dado aviso por la llegada de una embarcaci&oacute;n r&aacute;pida que ha desembarcado frente al litoral carbonero a los ocupantes de la lancha, que han vuelto mar adentro.
    </p><p class="article-text">
        Hasta la zona se han desplazado efectivos de Guardia Civil, que han podido recuperar el cad&aacute;ver de un var&oacute;n y auxiliar a otro herido, con una lesi&oacute;n en una pierna. Igualmente, se ha rescatado a nueve varones en aparente buen estado de salud.
    </p><p class="article-text">
        Las autoridades trabajan en la zona ante la posible presencia de otras embarcaciones destinadas al tr&aacute;fico irregular de personas, toda vez que el cuerpo del fallecido ha sido trasladado al puerto de Carboneras.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioand]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/sucesos-fallecido-herido-desembarco-patera-playa-muertos-carboneras_1_12956412.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 14:17:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d4f104a1-183e-4763-b114-74bb044325f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="456083" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d4f104a1-183e-4763-b114-74bb044325f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="456083" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un muerto y un herido en el desembarco de una patera en Carboneras]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d4f104a1-183e-4763-b114-74bb044325f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Almería,Sucesos,Pateras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dar Etxea, un cobijo para jóvenes magrebíes en las frías noches de invierno en Pamplona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/dar-etxea-cobijo-jovenes-magrebies-frias-noches-invierno-pamplona_1_12928451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2719bdeb-4e78-47b5-8304-782c1bf9a115_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134883.jpg" width="2863" height="1611" alt="Dar Etxea, un cobijo para jóvenes magrebíes en las frías noches de invierno en Pamplona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desde el 4 de enero, Younes y otra quincena de personas duermen en la librería Katakrak apoyados por personas como Susana Cañete, que busca romper los prejuicios contra este colectivo</p><p class="subtitle">Las historias “de éxito” de Ndaye, Taha, Souffiane y Youssef: menores migrantes que se labran un futuro en Navarra
</p></div><p class="article-text">
        La madre de Younes Oulahri, de 29 a&ntilde;os y origen marroqu&iacute;, no sabe que su hijo vive en la calle. &Eacute;l no se lo ha contado porque &ldquo;no tiene sentido preocuparla&rdquo;. Por esta misma raz&oacute;n, cuando se despidi&oacute; de sus padres en 2019, tampoco les confes&oacute; que su plan era llegar a Canarias por &ldquo;la ruta del mar&rdquo;. Despu&eacute;s de vagar seis a&ntilde;os por distintas localidades de Espa&ntilde;a, lleg&oacute; a Pamplona solo con una mochila, que le robaron a los pocos d&iacute;as mientras dorm&iacute;a en la estaci&oacute;n de autobuses de la ciudad. Sin embargo, eso no le ha borrado la sonrisa y recibe a elDiario.es/Navarra con un caf&eacute; en la librer&iacute;a Katakrak, donde desde el 4 de enero pasa la noche junto a otros quince compa&ntilde;eros, y junto a Susana Ca&ntilde;ete, miembro de Dar Etxea, colectivo que impulsa la iniciativa. 
    </p><p class="article-text">
        La librer&iacute;a Katakrak acoge desde principios de a&ntilde;o a 16 j&oacute;venes de entre 18 y 30 a&ntilde;os, procedentes de Marruecos, Argelia y T&uacute;nez y que viv&iacute;an en la calle. Esta iniciativa forma parte de una campa&ntilde;a llamada 'Negu Gorriak/Derecho a Techo', impulsada por el colectivo Dar Etxea y la propia librer&iacute;a, que tiene como objetivo denunciar la situaci&oacute;n de sinhogarismo que afecta al colectivo magreb&iacute; e invitar a que otras entidades lo repliquen en otros locales y ciudades. 
    </p><p class="article-text">
        Los nuevos inquilinos, que est&aacute; previsto que se queden hasta el 31 de marzo, proceden de la antigua ikastola Jaso y el convento de las Agustinas de Aranzadi. En este &uacute;ltimo, seg&uacute;n relata Younes, que estuvo viviendo en el edificio dos meses, viven hacinadas sin luz ni agua hasta cien personas. 
    </p><p class="article-text">
        En el convento Aranzadi &ldquo;el olor es nauseabundo&rdquo;, porque &ldquo;parece un basurero&rdquo;, describe Susana Ca&ntilde;ete, profesora en un instituto y miembro de Dar Etxea. El nombre procede del significado de 'casa' en &aacute;rabe y en euskera. El colectivo gestiona,  adem&aacute;s, tres comedores solidarios en Pamplona. Fue en uno de esos comedores donde Susana y Younes se conocieron. &ldquo;Llevaba solo dos o tres semanas&rdquo; aqu&iacute; cuando ella le habl&oacute; de la iniciativa, relata Younes. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee199832-f6a0-4504-95a7-0781bfe441f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee199832-f6a0-4504-95a7-0781bfe441f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee199832-f6a0-4504-95a7-0781bfe441f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee199832-f6a0-4504-95a7-0781bfe441f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee199832-f6a0-4504-95a7-0781bfe441f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee199832-f6a0-4504-95a7-0781bfe441f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ee199832-f6a0-4504-95a7-0781bfe441f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Foto de Archivo - Convento de las Agustinas de San Pedro en Aranzadi (en estado de abandono)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Foto de Archivo - Convento de las Agustinas de San Pedro en Aranzadi (en estado de abandono)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El joven lleg&oacute; a Pamplona en octubre del a&ntilde;o pasado tras un largo periplo. Perdi&oacute; el brazo trabajando en su pa&iacute;s de origen, donde era ingeniero topogr&aacute;fico. &ldquo;Estaba agachado en el suelo y por detr&aacute;s iba a un compa&ntilde;ero, que no me vio. Pas&oacute; con la m&aacute;quina por al lado, se me enganch&oacute; a la ropa y me arranc&oacute; el brazo [izquierdo]&rdquo;, relata. A partir de ese momento, Younes sinti&oacute; que no ten&iacute;a futuro en el pa&iacute;s que le hab&iacute;a dado la vida y lleg&oacute; a Espa&ntilde;a en avi&oacute;n con un visado de turista, pero fue deportado cuatro meses m&aacute;s tarde. La segunda vez &ldquo;embarc&oacute; sin avisar a nadie&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s de un amigo que viv&iacute;a en Madrid, Younes supo que &ldquo;hab&iacute;a una ruta por Canarias&rdquo;, por lo que fue al S&aacute;hara Occidental, de donde es su madre, y &ldquo;empez&oacute; a preguntar&rdquo;. Estuvo &ldquo;dos meses o tres solo en el S&aacute;hara&rdquo;. La primera vez le &ldquo;timaron&rdquo;, pero se encontr&oacute; con unos conocidos que &ldquo;le hicieron el favor&rdquo; y pudo subir a la lancha hinchable &ldquo;sin pagar casi nada, muy barato&rdquo;. Recuerda que sali&oacute; el 14 de mayo de 2019 a las 6:00 de la ma&ntilde;ana. Estuvo &ldquo;un d&iacute;a y una noche en el mar, unas veinte horas&rdquo; en una &ldquo;barca peque&ntilde;a de pl&aacute;stico&rdquo;. Describe que en la patera iban junto a &eacute;l &ldquo;m&aacute;s de 50 personas, uno encima del otro&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4af31294-8df6-4fe1-8e3a-8fff3d837956_16-9-aspect-ratio_50p_1134860.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4af31294-8df6-4fe1-8e3a-8fff3d837956_16-9-aspect-ratio_50p_1134860.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4af31294-8df6-4fe1-8e3a-8fff3d837956_16-9-aspect-ratio_75p_1134860.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4af31294-8df6-4fe1-8e3a-8fff3d837956_16-9-aspect-ratio_75p_1134860.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4af31294-8df6-4fe1-8e3a-8fff3d837956_16-9-aspect-ratio_default_1134860.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4af31294-8df6-4fe1-8e3a-8fff3d837956_16-9-aspect-ratio_default_1134860.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4af31294-8df6-4fe1-8e3a-8fff3d837956_16-9-aspect-ratio_default_1134860.jpg"
                    alt="Cuatro de los jóvenes que duermen en Katakrak, que llegaron a España &quot;por la ruta del mar&quot; o Turquía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuatro de los jóvenes que duermen en Katakrak, que llegaron a España &quot;por la ruta del mar&quot; o Turquía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una vez pis&oacute; Gran Canaria, pas&oacute; all&iacute; semana y media para &ldquo;reponerse un poco&rdquo; y compr&oacute; un billete de avi&oacute;n a Madrid. Younes pudo embarcar &ldquo;solo con el billete, sin pasaporte y sin DNI. Solo con el QR...&rdquo;. Admite que tuvo suerte, ya que si lo paraban lo hubieran vuelto a deportar. 
    </p><p class="article-text">
        Permaneci&oacute; un tiempo en Madrid, luego fue Valladolid y acab&oacute; en Soria. All&iacute; &ldquo;una amiga&rdquo; le recomend&oacute; solicitar &ldquo;los papeles de protecci&oacute;n internacional&rdquo;, ya que, tendr&iacute;a derecho a acogida, asistencia sanitaria, jur&iacute;dica y a trabajar mientras la petici&oacute;n estuviera en tr&aacute;mite. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un proceso que puede prolongar en el tiempo, como fue el caso de Younes, que durante cuatro a&ntilde;os pudo hacer pr&aacute;cticas al finalizar un curso de Administraci&oacute;n y vender cupones de la ONCE. Sin embargo, al ser denegada la solicitud el a&ntilde;o pasado, fue considerado &ldquo;irregular&rdquo; y perdi&oacute; el trabajo. &ldquo;Ten&iacute;a donde dormir, ten&iacute;a un coche peque&ntilde;o... y perd&iacute; todo&rdquo;: relataba Younes con frustraci&oacute;n. En Pamplona <a href="https://www.eldiario.es/navarra/cerca-200-personas-viven-calle-pamplona-mayoria-migrantes-quieren-trabajar-ley-extranjeria-impide_1_12868951.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cerca de 200 personas viven en la calle, de las que la gran mayor&iacute;a migrantes. Distintos colectivos sociales denuncian que se trata de personas que &ldquo;quieren trabajar, pero que la ley de Extranjer&iacute;a se lo impide&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        Susana Ca&ntilde;ete, que conoce a muchos j&oacute;venes inmigrantes en la situaci&oacute;n de Younes, explica que &ldquo;con el nuevo reglamento empiezan de cero&rdquo;. &ldquo;Antes, cuando te lo denegaban, al menos contaban el tiempo de estancia&rdquo;, explica. Sin embargo, en la actualidad, &ldquo;aunque lleves aqu&iacute; seis a&ntilde;os viviendo y trabajando, no te cuenta nada&rdquo;. Adem&aacute;s, &ldquo;para pedir el arraigo de formaci&oacute;n o laboral hay que esperar dos a&ntilde;os, y la respuesta puede tardar un tercero&rdquo;. En el caso de Younes &ldquo;el proceso serian nueve a&ntilde;os&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Con este panorama, Younes cogi&oacute; el primer autob&uacute;s que encontr&oacute; en la estaci&oacute;n de Soria, sin saber el rumbo, y &ldquo;acab&oacute; en el norte&rdquo;. Lleg&oacute; a Pamplona el pasado octubre y estuvo pernoctando en la estaci&oacute;n de autobuses. Fue all&iacute; donde una noche le robaron la mochila con sus pertenencias. &ldquo;Ten&iacute;a toda mi vida, tambi&eacute;n los t&iacute;tulos homologados de Marruecos, como el bachillerato&rdquo;, cuenta el joven resignado. Adem&aacute;s, la Polic&iacute;a lo despertaba &ldquo;muchas madrugadas&rdquo; para que no durmiera en el recinto. Intentando resguardarse del fr&iacute;o conoci&oacute; a m&aacute;s j&oacute;venes en su situaci&oacute;n y le hablaron del convento de Aranzadi, que se convirti&oacute; en su refugio hasta que pudo entrar a comienzos del mes en Katakrak. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e126573-fe56-4e8e-a116-b50755640e84_16-9-aspect-ratio_50p_1134851.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e126573-fe56-4e8e-a116-b50755640e84_16-9-aspect-ratio_50p_1134851.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e126573-fe56-4e8e-a116-b50755640e84_16-9-aspect-ratio_75p_1134851.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e126573-fe56-4e8e-a116-b50755640e84_16-9-aspect-ratio_75p_1134851.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e126573-fe56-4e8e-a116-b50755640e84_16-9-aspect-ratio_default_1134851.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e126573-fe56-4e8e-a116-b50755640e84_16-9-aspect-ratio_default_1134851.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5e126573-fe56-4e8e-a116-b50755640e84_16-9-aspect-ratio_default_1134851.jpg"
                    alt="Susana y Younes charlando frente a la librería Katakrak"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Susana y Younes charlando frente a la librería Katakrak                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 7 de enero, en plena ola de fr&iacute;o con temperaturas que rozaban de noche los cinco grados bajo cero en Pamplona, el<a href="https://www.eldiario.es/navarra/pamplona-aumenta-plazas-personas-hogar-recursos-municipales-durante-ola-frio_1_12890136.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Ayuntamiento, que est&aacute; gobernado por EH Bildu en coalici&oacute;n con Geroa Bai y Contigo/Zurekin, anunci&oacute; un aumento de los recursos municipales para las personas sin hogar</a>. El concejal delegado de Acci&oacute;n Social, Txema Maule&oacute;n, anunci&oacute; que el Consistorio dispon&iacute;a de 205 plazas repartidas entre el albergue de Trinitarios y viviendas municipales &mdash;seg&uacute;n a&ntilde;adi&oacute;, el &ldquo;triple&rdquo; de las que se ten&iacute;an hace dos a&ntilde;os&mdash;. Frente a las cr&iacute;ticas de los colectivos sociales, defendi&oacute; que se estaba &ldquo;haciendo un esfuerzo muy importante&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, los miembros de los colectivos lo consideran insuficiente y denuncian que &ldquo;no han obtenido una respuesta&rdquo; real por parte de las instituciones, a pesar de que, seg&uacute;n ellos, &ldquo;llevan dialogando a&ntilde;os con el Ayuntamiento&rdquo;, explica Susana Ca&ntilde;ete. &ldquo;Desde los gobiernos regionales y locales solo se aplican pol&iacute;ticas de expulsi&oacute;n, aqu&iacute; y en el resto de Espa&ntilde;a, sean de izquierdas o de derechas&rdquo;, opina. Protestan, sobre todo, con las dificultades para &ldquo;dotarles de padr&oacute;n&rdquo;, al que &ldquo;tienen derecho&rdquo; porque &ldquo;son seres humanos y vecinos de la ciudad&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Dar Etxea<em>,</em> un proyecto pol&iacute;tico m&aacute;s all&aacute; que caritativo</h2><p class="article-text">
        Desde Dar Etxea confiesan que &ldquo;ha sido muy dif&iacute;cil seleccionar a las personas&rdquo; a las que acoger en el local cultural. &ldquo;Uno de los criterios ha sido que ellos tuvieran implicaci&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo;, explica Susana. &ldquo;Para nosotros no es un proyecto meramente asistencial, sino de solidaridad frente a una desigualdad social&rdquo;, indican.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa 'Negu Gorriak/Derecho<em> </em>a Techo' realmente surgi&oacute; el a&ntilde;o pasado, siendo &eacute;sta su segunda edici&oacute;n, aunque esta campa&ntilde;a &ldquo;ha sido m&aacute;s conocida y medi&aacute;tica&rdquo;. Su impulsora, el colectivo Dar Etxea, surgi&oacute; el a&ntilde;o pasado &ldquo;cuando un grupo de afinidad (personas cercanas y concienciadas con la problem&aacute;tica) decidi&oacute; organizarse y dar respuesta a la situaci&oacute;n de personas migrantes que estaban durmiendo en la calle&rdquo;, describe Susana, una de sus miembros. 
    </p><p class="article-text">
        En ese primer momento, consiguieron locales cedidos (como 'Bakearen Etxea' o la sede de CGT) que pudieron dar cobijo a 22 personas. Despu&eacute;s se uni&oacute; Katakrak, que les ofreci&oacute; sus instalaciones mes y medio. Este a&ntilde;o &ldquo;se han juntado Dar Etxea<em> </em>y Katakrak y participan personas de otros colectivos, como CGT y Haritu, dando lugar a esta campa&ntilde;a &rdquo;m&aacute;s p&uacute;blica y visible&ldquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5d202fb-8cbe-4662-afcc-f18edd6c5d4c_16-9-aspect-ratio_50p_1134859.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5d202fb-8cbe-4662-afcc-f18edd6c5d4c_16-9-aspect-ratio_50p_1134859.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5d202fb-8cbe-4662-afcc-f18edd6c5d4c_16-9-aspect-ratio_75p_1134859.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5d202fb-8cbe-4662-afcc-f18edd6c5d4c_16-9-aspect-ratio_75p_1134859.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5d202fb-8cbe-4662-afcc-f18edd6c5d4c_16-9-aspect-ratio_default_1134859.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5d202fb-8cbe-4662-afcc-f18edd6c5d4c_16-9-aspect-ratio_default_1134859.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5d202fb-8cbe-4662-afcc-f18edd6c5d4c_16-9-aspect-ratio_default_1134859.jpg"
                    alt="Los 16 jóvenes que pernoctan en Katakrak habilitando el salón de actos para colocar los colchones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los 16 jóvenes que pernoctan en Katakrak habilitando el salón de actos para colocar los colchones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, estos tres colectivos gestionan tres comedores sociales, en los que participan como voluntarios algunos de los &ldquo;chicos y chicas que estuvieron en el proyecto el a&ntilde;o pasado&rdquo;. Por ello, Susana incide en que el poyecto &uacute;ltimo de Dar Etxea es alcanzar una &ldquo;sociedad justa&rdquo; en los que todos colaboren como &ldquo;agentes pol&iacute;ticos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Younes, a lo largo del d&iacute;a, ayuda a otros j&oacute;venes magreb&iacute;es a aprender castellano y los acompa&ntilde;a al Ayuntamiento o el centro m&eacute;dico para intentar regularizar su situaci&oacute;n. Susana insiste que &ldquo;el fin &uacute;ltimo del proyecto es que, las 16 personas que pasan aqu&iacute; las noches, salgan iniciando los circuitos de ciudadan&iacute;a&rdquo;, consiguiendo que todos ellos &ldquo;sean parte del proyecto y sigan constuyendo el proyecto pol&iacute;tico&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da84fea-1b12-4288-bfcb-a91ae35567e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da84fea-1b12-4288-bfcb-a91ae35567e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da84fea-1b12-4288-bfcb-a91ae35567e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da84fea-1b12-4288-bfcb-a91ae35567e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da84fea-1b12-4288-bfcb-a91ae35567e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da84fea-1b12-4288-bfcb-a91ae35567e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1da84fea-1b12-4288-bfcb-a91ae35567e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos inmigrantes que colaboran en el proyecto Dar Etxea preparando la mesa en Matalaz, uno de los comedores que gestiona el colectivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos inmigrantes que colaboran en el proyecto Dar Etxea preparando la mesa en Matalaz, uno de los comedores que gestiona el colectivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Hay una implicaci&oacute;n pol&iacute;tica en el comedor porque entre todos&rdquo; colaboran para cambiar y dar soluci&oacute;n a los problemas &ldquo;derivados de la marginalidad&rdquo;, fruto, seg&uacute;n colectivo, de &ldquo;pol&iacute;ticas racistas&rdquo;. &ldquo;Nuestro proyecto busca redistribuir la riqueza para que todas las personas puedan vivir con dignidad e igualdad de condiciones&rdquo;, reitera Susana. 
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Tenerlos en casa ha sido una experiencia maravillosa&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Susana ha tardado en desvelar que ha acogido en distintas temporadas a tres magreb&iacute;es en su propia casa, a los que considera &ldquo;miembros de su familia&rdquo;. &ldquo;Me da miedo decirlo por si se creen que estoy loca&rdquo;, desliza la mujer t&iacute;midamente. Algunos miembros de Dar Etxea &ldquo;abrieron sus casas el a&ntilde;o pasado&rdquo;. Susana lo describe como &ldquo;una experiencia maravillosa&rdquo;, pues &ldquo;le han ayudado en todo&rdquo;, adem&aacute;s de &ldquo;ser un regalo para sus hijos [de 9 y 4 a&ntilde;os], que han podido conocer a personas de otras culturas y aprendido de ellos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Susana asegura que,&ldquo;lejos de los prejuicios racistas y de inseguridad&rdquo;, ve personas que &ldquo;luchan por su proyecto vital y que est&aacute;n sufriendo&rdquo;. Recuerda que en su casa vivi&oacute; durante ocho meses un joven que lleg&oacute; a Espa&ntilde;a por &ldquo;la ruta turca&rdquo; y, &ldquo;en la frontera de Serbia, los antidisturbios le soltaron los perros&rdquo;. &ldquo;Estuvo a punto de perder la mano&rdquo;, dice. A este mismo joven, &ldquo;le abrieron la cabeza con la culata de un rifle&rdquo;, contin&uacute;a Susana, aunque no recuerda si este &uacute;ltimo episodio ocurri&oacute; en la frontera de Bulgaria o en Hungr&iacute;a, un pa&iacute;s muy hostil con la inmigraci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la miembro de Dar Etxea ha recalcado que &ldquo;la calle genera problemas de salud mental&rdquo; y que ve d&iacute;a a d&iacute;a &ldquo;c&oacute;mo la gente se deteriora&rdquo; tras una temporada viviendo a la intemperie. &ldquo;Tuve un chico en casa que se despertaba a las noches gritando&rdquo;, asegura Susana, e incide que, &ldquo;si se quiere seguridad&rdquo;, lo verdaderamente importante es &ldquo;dar las condiciones para una vida digna&rdquo;, ya que &ldquo;entonces nadie tendr&iacute;a que delinquir&rdquo; para buscarse la vida. &ldquo;No existe el gen del robo, es la pobreza&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56ab690b-0f47-4887-b4c1-6cb063197c2d_16-9-aspect-ratio_50p_1134869.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56ab690b-0f47-4887-b4c1-6cb063197c2d_16-9-aspect-ratio_50p_1134869.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56ab690b-0f47-4887-b4c1-6cb063197c2d_16-9-aspect-ratio_75p_1134869.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56ab690b-0f47-4887-b4c1-6cb063197c2d_16-9-aspect-ratio_75p_1134869.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56ab690b-0f47-4887-b4c1-6cb063197c2d_16-9-aspect-ratio_default_1134869.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56ab690b-0f47-4887-b4c1-6cb063197c2d_16-9-aspect-ratio_default_1134869.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56ab690b-0f47-4887-b4c1-6cb063197c2d_16-9-aspect-ratio_default_1134869.jpg"
                    alt="Susana y Younes en Matalaz, uno de los comedores sociales que gestiona Dar Etxea, junto a otros inmigrantes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Susana y Younes en Matalaz, uno de los comedores sociales que gestiona Dar Etxea, junto a otros inmigrantes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Susana tambi&eacute;n &ldquo;vivi&oacute; unos a&ntilde;os en Marruecos&rdquo;, una experiencia que ha marcado su lucha contra &ldquo;los prejuicios que sufre la poblaci&oacute;n magreb&iacute;&rdquo; y que le permite ayudarles, adem&aacute;s, &ldquo;con sus peque&ntilde;os conocimientos de &aacute;rabe&rdquo;. &ldquo;Intento devolver a la vida lo que yo tambi&eacute;n recib&iacute; de Marruecos&rdquo;, se&ntilde;ala.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n cuenta, muchos de los j&oacute;venes que llegan del Magreb &ldquo;tienen una obsesi&oacute;n con los cursos&rdquo;. &ldquo;Hay chicos en la calle que se despiertan a las siete de la ma&ntilde;ana y van sin desayunar&rdquo; a centros como el Jos&eacute; Mar&iacute;a Iribarren (Centro P&uacute;blico de Educaci&oacute;n de Personas Adultas) o la UNED. Tambi&eacute;n Younes conoce a &ldquo;muchos chavales que vienen con carreras y m&aacute;steres&rdquo;, y que&ldquo;buscan [en Espa&ntilde;a] un futuro mejor&rdquo;. &ldquo;Nadie ha venido aqu&iacute; o a cobrar ayudas, sino a mejorar nuestra vida&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Fushan Equiza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/navarra/dar-etxea-cobijo-jovenes-magrebies-frias-noches-invierno-pamplona_1_12928451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 25 Jan 2026 20:46:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2719bdeb-4e78-47b5-8304-782c1bf9a115_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134883.jpg" length="2858816" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2719bdeb-4e78-47b5-8304-782c1bf9a115_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134883.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2858816" width="2863" height="1611"/>
      <media:title><![CDATA[Dar Etxea, un cobijo para jóvenes magrebíes en las frías noches de invierno en Pamplona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2719bdeb-4e78-47b5-8304-782c1bf9a115_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134883.jpg" width="2863" height="1611"/>
      <media:keywords><![CDATA[Inmigrantes,Testimonios,Navarra,Racismo,Pamplona,Pateras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La caída de las llegadas irregulares de migrantes a España y Europa desmonta el discurso alarmista de PP y Vox]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/desalambre/caida-llegadas-irregulares-migrantes-espana-europa-desmonta-discurso-alarmista-pp-vox_1_12932225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e4de8b66-bf01-446b-8692-9be59614bd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La caída de las llegadas irregulares de migrantes a España y Europa desmonta el discurso alarmista de PP y Vox"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las entradas clandestinas a España, aquellas en las que suele poner el foco el discurso antimigratorio de PP y Vox han caído más de un 40% en 2025. En Europa han bajado un 27%</p><p class="subtitle">Radiografía del aumento histórico de trabajadores extranjeros en España: “Frente a los bulos, el efecto es positivo”</p></div><p class="article-text">
        El mismo a&ntilde;o en que el discurso antimigratorio viv&iacute;a un nuevo avance en Espa&ntilde;a, las llegadas irregulares de migrantes, aquellas colocadas por la derecha en el centro de su rechazo a la inmigraci&oacute;n, se desplomaban. Mientras las intervenciones de l&iacute;deres de PP y Vox criticaban una supuesta pol&iacute;tica espa&ntilde;ola de <a href="https://www.eldiario.es/politica/feijoo-presenta-plan-inmigracion-no-convertir-barrios-enteros-lugares-irreconocibles_1_12681927.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;fronteras abiertas&rdquo;</a>, la realidad en el terreno evidenciaba un cambio de tendencia que los datos oficiales acabaron por confirmar: el n&uacute;mero de entradas clandestinas a suelo espa&ntilde;ol ha ca&iacute;do en 2025 hasta su nivel m&aacute;s bajo desde 2022, seg&uacute;n los datos del Ministerio del Interior.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El mayor descenso de las entradas irregulares hacia Europa se ha registrado en Espa&ntilde;a, especialmente en la ruta hacia Canarias. Las llegadas clandestinas a suelo espa&ntilde;ol han disminuido un 42,6% en 2025 con respecto al a&ntilde;o anterior, alcanzando su cifra m&aacute;s baja desde 2019, seg&uacute;n los datos del Ministerio del Interior. En el conjunto de la UE la tendencia tambi&eacute;n ha sido a la baja, con una ca&iacute;da del 26% en comparaci&oacute;n con 2024, sostienen los datos de Frontex.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="2024, el año con más llegadas a la costa en dos décadas" aria-label="Gráfico de columnas" id="datawrapper-chart-j7vFq" src="https://datawrapper.dwcdn.net/j7vFq/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="650" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        La traves&iacute;a hacia el archipi&eacute;lago canario, una de las m&aacute;s peligrosas para llegar a Europa y convertida durante el &uacute;ltimo lustro en la principal v&iacute;a de entrada irregular a Espa&ntilde;a, ha experimentado una brusca reducci&oacute;n en 2025. Si en 2024 alcanzaron las costas canarias en inestables embarcaciones 46.843 personas, el a&ntilde;o pasado lo hicieron 17.788, <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/migraciones/caen-63-llegadas-migrantes-patera-cayucos-canarias-2025_1_12777169.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un 62% menos.</a>&nbsp;La ca&iacute;da en el flujo hacia suelo espa&ntilde;ol es muy superior a la disminuci&oacute;n del 1% detectado en Italia, cuyas duras pol&iacute;ticas han sido mencionadas como ejemplo en repetidas ocasiones por parte de Alberto N&uacute;&ntilde;ez Feij&oacute;o. 
    </p><h2 class="article-text">Principal raz&oacute;n: acuerdo con Mauritania </h2><p class="article-text">
        El principal factor que explica la reducci&oacute;n del flujo migratorio hacia Espa&ntilde;a se encuentra a cientos de kil&oacute;metros de suelo espa&ntilde;ol: el aumento del control migratorio por parte de Mauritania tras distintos acuerdos firmados con la Uni&oacute;n Europea y el Gobierno espa&ntilde;ol para frenar las salidas de migrantes desde su territorio a cambio de cientos de millones de euros.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el pa&iacute;s africano pas&oacute; a ser uno de los principales puntos de salida de cayucos, desde donde se embarcaron la mayor&iacute;a de migrantes llegados a Canarias en 2024, buena parte solicitantes de asilo malienses empujados por el conflicto en su pa&iacute;s. En marzo de ese mismo a&ntilde;o, la UE sell&oacute; con Mauritania un pacto de cooperaci&oacute;n en materia migratoria para frenar las salidas de cayucos hacia las islas a cambio de una financiaci&oacute;n de 210 millones de euros, una pol&iacute;tica de &ldquo;cooperaci&oacute;n fronteriza&rdquo; defendida por las autoridades espa&ntilde;olas y europeas, pero muy criticada por organizaciones de defensa de la poblaci&oacute;n migrante ante la falta de mecanismos de control en materia de derechos humanos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Un a&ntilde;o y medio despu&eacute;s, las llegadas a Canarias ca&iacute;an al mismo tiempo que aumentaban las redadas, abusos y detenciones arbitrarias contra la poblaci&oacute;n migrante residente en Mauritania, seg&uacute;n han documentado organizaciones como Human Rights Watch.&nbsp;La ONG document&oacute; el pasado agosto los abusos cometidos por la polic&iacute;a, guardia costera, marina, gendarmer&iacute;a y el Ej&eacute;rcito de Mauritania en operativos fronterizos y de control migratorio. &ldquo;Estos incluyen tortura, violaci&oacute;n y otras formas de violencia; acoso sexual; detenciones y arrestos arbitrarios; condiciones inhumanas de detenci&oacute;n; tratos racistas; extorsi&oacute;n y robos; y expulsiones sumarias y colectivas&rdquo;, recoge la investigaci&oacute;n. &ldquo;Las represiones y violaciones se vieron agravadas por el respaldo continuo de la Uni&oacute;n Europea y Espa&ntilde;a a la externalizaci&oacute;n del control migratorio en Mauritania, mediante a&ntilde;os de apoyo a las autoridades fronterizas y de migraci&oacute;n del pa&iacute;s&rdquo;, concluy&oacute; el informe. 
    </p><p class="article-text">
        No es una estrategia nueva. &ldquo;Hist&oacute;ricamente, el n&uacute;mero de llegadas irregulares desciende o va en aumento no tanto por un cambio en los pa&iacute;ses de or&iacute;genes, sino por el estado de la cuesti&oacute;n de las relaciones bilaterales con los pa&iacute;ses que acaban conteniendo las salidas de migrantes&rdquo;, resume Blanca Garc&eacute;s, investigadora senior del &Aacute;rea de Migraciones del CIDOB (Barcelona Centre for Internacional Affairs). &ldquo;No se debe tanto a cambios de fondo de los cambios estructurales de los pa&iacute;ses de origen, sino si los pa&iacute;ses terceros, como Marruecos o Mauritania, est&aacute;n ejerciendo ese papel de guardianes desde fuera&rdquo;, a&ntilde;ade.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text">Medida &ldquo;a corto plazo&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Pese a que dichos acuerdos pueden detener los flujos por un tiempo, su impacto suele ser temporal. No es, recalca, una medida con efectos estables. &ldquo;Aunque esa pol&iacute;tica s&iacute; suele reducir las llegadas por esas rutas, lo hace solo en el corto plazo&rdquo;, analiza la experta de CIDOB, que se&ntilde;ala las consecuencias negativas de la llamada &ldquo;cooperaci&oacute;n fronteriza&rdquo;: &ldquo;Es una estrategia con muchos costes. Tiene costes en derechos humanos, porque se delega un control migratorio bajo nuestra financiaci&oacute;n pero sin vigilancia; pero tambi&eacute;n coste econ&oacute;mico y pol&iacute;tico, porque siempre se hace a cambio de algo&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero cuando una ruta migratoria se cierra, pronto acaba abri&eacute;ndose otra, sostienen los expertos. &ldquo;Cuando los factores que empujan a emigrar siguen estando, al final se encuentran otras rutas, m&aacute;s peligrosas&rdquo;, recuerda Garc&eacute;s, que recuerda el ejemplo de Marruecos. El pa&iacute;s magreb&iacute;, tras sendos acuerdos con Espa&ntilde;a y la UE, en el que se inclu&iacute;a el cambio de posici&oacute;n espa&ntilde;ola con respecto al S&aacute;hara Occidental, las autoridades alau&iacute;es aumentaron su vigilancia fronteriza y la represi&oacute;n contra los migrantes en tr&aacute;nsito. &ldquo;Marruecos empez&oacute; a aumentar el control y el flujo se fue desplazando hacia el sur hasta que Mauritania pas&oacute; a ser el principal punto de salida, lo que daba lugar a rutas m&aacute;s largas y peligrosas&rdquo;, a&ntilde;ade. &ldquo;Son vasos comunicantes&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, todav&iacute;a no se ha percibido que se haya abierto de forma clara una nueva ruta con un volumen de migrantes considerable desde Mauritania. En el caso de los trayectos con destino a Espa&ntilde;a, las traves&iacute;as desde Argelia hasta Baleares han subido un 24,5%. Sin embargo, los perfiles de quienes suelen utilizar este camino no corresponden por el momento a los que sol&iacute;an atravesar el Atl&aacute;ntico rumbo a Canarias, apunta la investigadora Helena Maleno, fundadora de la ONG Caminando Fronteras. &ldquo;La mayor&iacute;a son argelinos, aunque desde hace dos a&ntilde;os hay cada vez m&aacute;s presencia de subsaharianos, como somal&iacute;es o sudaneses que estaban en T&uacute;nez o Libia&rdquo;, sostiene. Es decir, algunos de quienes trabajaban en ambos pa&iacute;ses a la espera de embarcarse a Italia, se han desplazado a Argelia para tratar de llegar a Europa pasando por Baleares.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El descenso de llegadas irregulares a Espa&ntilde;a no ha acabado con las muertes en el trayecto. Seg&uacute;n el &uacute;ltimo balance de Caminando Fronteras, organizaci&oacute;n en contacto directo con familias de los migrantes desaparecidos y fallecidos, 3.090 personas perdieron la vida en las fronteras espa&ntilde;olas entre el 1 de enero y el 15 de diciembre. Entre ellos 192 mujeres y 437 menores de edad. &ldquo;El Gobierno espa&ntilde;ol quiere vender como un &eacute;xito la reducci&oacute;n de llegadas, pero no es ning&uacute;n triunfo porque no se ha protegido la vida de estas personas: las tragedias contin&uacute;an y, en comparaci&oacute;n con el a&ntilde;o pasado, el porcentaje de muertes sigue aumentando&rdquo;, cuestiona Maleno.&nbsp;Sus datos evidencian que, aunque los cruces han bajado, las condiciones extremas y los riesgos mortales en rutas como la argelina y canaria contin&uacute;an atrapando a miles de personas migrantes en el mar.
    </p><h2 class="article-text">M&aacute;s inmigraci&oacute;n, pero la que PP y Vox no critica</h2><p class="article-text">
        Que hayan bajado las llegadas irregulares no quiere decir que haya descendido la llegada de inmigrantes en Espa&ntilde;a. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os el n&uacute;mero de personas extranjeras residentes en Espa&ntilde;a contin&uacute;a en aumento, en lo que los soci&oacute;logos denominan ya como el &uacute;ltimo boom migratorio. Pero la mayor&iacute;a no llega de manera clandestina por mar ni tierra, sino que aterriza en suelo espa&ntilde;ol en avi&oacute;n con sus documentos en regla.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="Así ha evolucionado la llegada de extranjeros a España" aria-label="Líneas" id="datawrapper-chart-noIkq" src="https://datawrapper.dwcdn.net/noIkq/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="576" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        Mientras el discurso sobre inmigraci&oacute;n de PP y Vox suele poner el foco en las entradas clandestinas de poblaci&oacute;n africana, la mayor&iacute;a de inmigrantes llegan a Espa&ntilde;a a trav&eacute;s de los aeropuertos y proceden de Latinoam&eacute;rica. Aunque entran por un paso oficial con un visado de turista, buena parte de ellos acaban permaneciendo irregularmente cuando caduca su permiso de estancia. &ldquo;8 de cada diez inmigrantes en situaci&oacute;n irregular proceden de aeropuertos. Hay una singularidad muy particular: la irregularidad no va asociada a las llegadas irregulares. La mayor&iacute;a llegan de forma regular&rdquo;, dice la investigadora senior de CIDOB.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El discurso antiinmigraci&oacute;n, sin embargo, no suele reflejar esa dimensi&oacute;n de los flujos migratorios. &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/nuevo-enfoque-feijoo-inmigracion-latinos-si-negros-arabes-veremos_129_12641841.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los migrantes deseados por la derecha suelen ser los latinoamericanos</a>, que constituyen la mayor parte de la situaci&oacute;n irregular. Mientras que los que son problematizados suponen una &iacute;nfima parte de las personas sin papeles en Espa&ntilde;a y la mayor&iacute;a se encuentran de forma regular e incluso tienen la nacionalidad&rdquo;, analiza Garc&eacute;s, unas circunstancias que apuntan al racismo o la islamofobia vinculados a los mensajes imperantes en la extrema derecha. 
    </p><p class="article-text">
        <em>Gr&aacute;ficos: Ainhoa D&iacute;ez Ruiz. </em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gabriela Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/desalambre/caida-llegadas-irregulares-migrantes-espana-europa-desmonta-discurso-alarmista-pp-vox_1_12932225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 24 Jan 2026 21:22:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e4de8b66-bf01-446b-8692-9be59614bd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="403599" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e4de8b66-bf01-446b-8692-9be59614bd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="403599" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La caída de las llegadas irregulares de migrantes a España y Europa desmonta el discurso alarmista de PP y Vox]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e4de8b66-bf01-446b-8692-9be59614bd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migraciones,Pateras,Canarias,Baleares,Extrema derecha,Inmigrantes,Mauritania,Marruecos,Frontex,Ministerio del Interior,Argelia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rescatats 16 migrants a 60 milles al sud de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rescatats-16-migrants-60-milles-sud-formentera_1_12885557.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" width="1568" height="882" alt="Rescatats 16 migrants a 60 milles al sud de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Són persones d'origen magrebí</p></div><p class="article-text">
        Un total de 16 persones migrants han estat rescatades despr&eacute;s d'haver estat interceptades aquest diumenge a 60 milles al sud de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha informat la Delegaci&oacute; del Govern a les Balears, el rescat d'aquestes 16 persones, d'origen magreb&iacute;, s'ha produ&iuml;t aquesta jornada a les 02.28 hores, a 60 milles al sud de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        En l'operatiu hi ha participat la Gu&agrave;rdia Civil de Sant Josep de Sa Talaia i Salvament Mar&iacute;tim.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rescatats-16-migrants-60-milles-sud-formentera_1_12885557.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 04 Jan 2026 19:52:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" length="565106" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" type="image/jpeg" fileSize="565106" width="1568" height="882"/>
      <media:title><![CDATA[Rescatats 16 migrants a 60 milles al sud de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" width="1568" height="882"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Migrantes,Pateras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rescatados 16 migrantes a 60 millas al sur de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rescatados-16-migrantes-60-millas-sur-formentera_1_12885552.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" width="1568" height="882" alt="Rescatados 16 migrantes a 60 millas al sur de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Son personas de origen magrebí</p></div><p class="article-text">
        Un total de 16 personas migrantes han sido rescatadas despu&eacute;s de haber sido interceptadas este domingo a 60 millas al sur de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears, el rescate de estas 16 personas, de origen magreb&iacute;, se ha producido esta jornada a las 02.28 horas, a 60 millas al sur de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        En el operativo ha participado la Guardia Civil del Puesto Sant Josep de Sa Talaia y Salvamento Mar&iacute;timo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rescatados-16-migrantes-60-millas-sur-formentera_1_12885552.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 04 Jan 2026 19:49:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" length="565106" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" type="image/jpeg" fileSize="565106" width="1568" height="882"/>
      <media:title><![CDATA[Rescatados 16 migrantes a 60 millas al sur de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/de1cc241-9ef0-4a8a-91ab-731142bb938e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133687.jpg" width="1568" height="882"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Migrantes,Pateras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears, "laboratori de la necrofrontera": la travessia migratòria deixa més de 1.000 morts i desapareguts el 2025]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-laboratori-necrofrontera-travessia-migratoria-deixa-mes-1-000-morts-i-desapareguts-2025_1_12875086.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Balears, &quot;laboratori de la necrOfrontera&quot;: la travessia migratòria deixa més de 1.000 morts i desapareguts el 2025"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe de Caminando Fronteras assenyala que l'arxipèlag és "l'exemple de l'adaptació política a les narratives de por, control, criminalització i desprotecció de drets" i denuncia que la política regional ha prioritzat "un enfocament centrat en la seguretat" en detriment de la protecció integral dels migrants</p><p class="subtitle">Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: “A vegades són impossibles d'identificar”</p></div><p class="article-text">
        Les Balears s'han consolidat el 2025 com el tram m&eacute;s perill&oacute;s de la ruta migrat&ograve;ria argelina cap a l'Estat espanyol. En total, 1.037 persones han mort o desaparegut a la travessia cap a Eivissa i Formentera durant l'&uacute;ltim any, d'acord amb l'informe <em>Monitoreo Derecho a la Vida 2025</em>, elaborat per l'ONG Caminando Fronteras, que alerta que 47 de les 70 embarcacions desaparegudes el 2025 corresponen a la ruta argelina, la majoria d'elles amb destinaci&oacute; a l'arxip&egrave;lag. 
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'una dada que, segons l'organitzaci&oacute;, evidencia un patr&oacute; estructural de desprotecci&oacute; del dret a la vida al mar, agreujat per la demora sistem&agrave;tica o la no activaci&oacute; dels dispositius de cerca i rescat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest territori &eacute;s avui un laboratori: un espai on convergeixen la criminalitzaci&oacute;, la necropol&iacute;tica i l'erosi&oacute; progressiva del dret internacional, especialment en la protecci&oacute; del dret a la vida&rdquo;, asseveren des de Caminando Fronteras, que arriben a qualificar l'arxip&egrave;lag de &ldquo;laboratori de la necrofrontera&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat recrimina que la lluita per les compet&egrave;ncies entre administracions i el &ldquo;discurs polaritzat&rdquo; s&oacute;n &ldquo;una oportunitat per a les administracions de generar una frontera basada en la gesti&oacute; del patiment i la normalitzaci&oacute; de la mort&rdquo;. En concret, les illes d'Eivissa i Formentera concentren una gran part de les arribades, mentre que Mallorca actua com a punt de redistribuci&oacute; principal de persones cap a la pen&iacute;nsula. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest conjunt de mesures revela la falta estructural de coordinaci&oacute; i de mitjans, aix&iacute; com una preocupant normalitzaci&oacute; de la vulneraci&oacute; de drets humans com a part de la gesti&oacute; migrat&ograve;ria&rdquo;, abunda l'informe, que recrimina que la pol&iacute;tica regional ha prioritzat &ldquo;un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-nombra-policia-vincula-violencia-llegada-pateras-responsable-inmigracion-balears_1_12465021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">enfocament centrat en la seguretat</a> en detriment de les perspectives de drets humans i de protecci&oacute; integral&rdquo;, el que reflecteix, incideix, la tensi&oacute; existent entre pol&iacute;tica d'acollida i la de contenci&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        El document tamb&eacute; apunta a una &ldquo;preocupant reducci&oacute; d'espais de di&agrave;leg&rdquo; amb les organitzacions socials i entitats locals, que s'ha substitu&iuml;t amb acords entre grups parlamentaris regionals en els quals s'insta a la persecuci&oacute; de la solidaritat. &ldquo;Les Balears s&oacute;n l'exemple de l'adaptaci&oacute; pol&iacute;tica a les narratives de por, control, criminalitzaci&oacute; i desprotecci&oacute; de drets com a eines de gesti&oacute; de la frontera&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una ruta &ldquo;negada i invisibilitzada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durant anys, tal com assevera l'informe, la ruta argelina ha travessat m&uacute;ltiples transformacions, sent una ruta &ldquo;negada i invisibilitzada per les institucions que no la reconeixien com a tal&rdquo;. El passat mes de setembre, el Govern central va aprovar la declaraci&oacute; d'emerg&egrave;ncia migrat&ograve;ria a les Balears en resposta a l'increment de persones migrants arribades a les costes de l'arxip&egrave;lag al llarg d'aquest any, acompanyada d'una inversi&oacute; de 6,75 milions d'euros per refor&ccedil;ar l'atenci&oacute; humanit&agrave;ria cap als nouvinguts. 
    </p><p class="article-text">
        L'informe subratlla que les Balears &eacute;s, a m&eacute;s, una de les zones amb major opacitat en relaci&oacute; amb les operacions de rescat desaparegudes al mar: persisteixen les cerques passives i la limitaci&oacute; dels operatius a les &agrave;rees properes al territori, juntament amb una escassa cooperaci&oacute; entre els pa&iuml;sos que comparteixen la protecci&oacute; de les zones SAR -espais mar&iacute;tims delimitats que estan a c&agrave;rrec d'un pa&iacute;s en el cas que hi hagi que procedir a un rescat o a ajudar a una embarcaci&oacute;-.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l'organitzaci&oacute; assevera que la demora en l'activaci&oacute; dels serveis de cerca i rescat segueix sent significativa, a m&eacute;s de l'&uacute;s de m&egrave;todes passius de cerca, quan, precisa, &ldquo;es necessitarien operatius proactius&rdquo;. Un exemple de la necessitat d'abordar la situaci&oacute; dels protocols de serveis de rescat &eacute;s, subratllen des de Caminando Fronteras, l'alt nombre de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cadaveres-lampedusa-balear_1_12381258.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cad&agrave;vers que han arribat durant el 2025 a les costes de les Balears</a>: &ldquo;Molts d'ells s'havien ofegat poc temps abans d'apar&egrave;ixer a la platja&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Panteons sense nom</strong></h2><p class="article-text">
        La conseq&uuml;&egrave;ncia m&eacute;s visible d'aquesta frontera letal &eacute;s l'acumulaci&oacute; de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tombes sense identificar als cementiris de les Balears</a>, especialment a Formentera, on desenes de persones han estat enterrades sense nom, sense cerim&ograve;nia i sense que les seves fam&iacute;lies tinguin confirmaci&oacute; oficial de la seva mort.
    </p><p class="article-text">
        L'informe denuncia tamb&eacute; les traves administratives per denunciar desaparicions, aix&iacute; com la falta d'investigacions independents que determinin responsabilitats pol&iacute;tiques o t&egrave;cniques en els naufragis. Aquesta impunitat, assenyala l'organitzaci&oacute;, &eacute;s part central del model de gesti&oacute; migrat&ograve;ria actual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-laboratori-necrofrontera-travessia-migratoria-deixa-mes-1-000-morts-i-desapareguts-2025_1_12875086.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Dec 2025 12:23:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="82514" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="82514" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Balears, "laboratori de la necrofrontera": la travessia migratòria deixa més de 1.000 morts i desapareguts el 2025]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migraciones,Inmigración,Migrantes,Pateras,Derechos Humanos,Caminando Fronteras,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera,Argelia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears, "laboratorio de la necrofrontera": la travesía migratoria deja más de 1.000 muertos y desaparecidos en 2025]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-laboratorio-necrofrontera-travesia-migratoria-deja-1-000-muertos-desaparecidos-2025_1_12874680.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Balears, &quot;laboratorio de la necrofrontera&quot;: la travesía migratoria deja más de 1.000 muertos y desaparecidos en 2025"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe de Caminando Fronteras señala que el archipiélago es "el ejemplo de la adaptación política a las narrativas de miedo, control, criminalización y desprotección de derechos" y denuncia que la política regional ha priorizado "un enfoque centrado en la seguridad" en detrimento de la protección integral de los migrantes</p><p class="subtitle">Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”
</p></div><p class="article-text">
        Balears se ha consolidado en 2025 como el tramo m&aacute;s peligroso de la ruta migratoria argelina hacia el Estado espa&ntilde;ol. En total, 1.037 personas han muerto o desaparecido en la traves&iacute;a hacia Eivissa y Formentera durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o, de acuerdo al informe <em>Monitoreo Derecho a la Vida 2025</em>, elaborado por la ONG Caminando Fronteras, que alerta de que 47 de las 70 embarcaciones desaparecidas en 2025 corresponden a la ruta argelina, la mayor&iacute;a de ellas con destino al archipi&eacute;lago. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un dato que, seg&uacute;n la organizaci&oacute;n, evidencia un patr&oacute;n estructural de desprotecci&oacute;n del derecho a la vida en el mar, agravado por la demora sistem&aacute;tica o la no activaci&oacute;n de los dispositivos de b&uacute;squeda y rescate. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este territorio es hoy un laboratorio: un espacio donde convergen la criminalizaci&oacute;n, la necropol&iacute;tica y la erosi&oacute;n progresiva del derecho internacional, especialmente en la protecci&oacute;n del derecho a la vida&rdquo;, aseveran desde Caminando Fronteras, quienes llegan a calificar el archipi&eacute;lago de &ldquo;laboratorio de la necrofrontera&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La entidad recrimina que la lucha por las competencias entre administraciones y el &ldquo;discurso polarizado&rdquo; son &ldquo;una oportunidad para las administraciones de generar una frontera basada en la gesti&oacute;n del sufrimiento y la normalizaci&oacute;n de la muerte&rdquo;. En concreto, las islas de Eivissa y Formentera concentran una gran parte de las llegadas, mientras que Mallorca act&uacute;a como punto de redistribuci&oacute;n principal de personas hacia la pen&iacute;nsula. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este conjunto de medidas revela la falta estructural de coordinaci&oacute;n y de medios, as&iacute; como una preocupante normalizaci&oacute;n de la vulneraci&oacute;n de derechos humanos como parte de la gesti&oacute;n migratoria&rdquo;, abunda el informe, que recrimina que la pol&iacute;tica regional ha priorizado &ldquo;un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-nombra-policia-vincula-violencia-llegada-pateras-responsable-inmigracion-balears_1_12465021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">enfoque centrado en la seguridad </a>en detrimento de las perspectivas de derechos humanos y de protecci&oacute;n integral&rdquo;, lo que refleja, incide, la tensi&oacute;n existente entre pol&iacute;tica de acogida y la de contenci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El documento tambi&eacute;n apunta a una &ldquo;preocupante reducci&oacute;n de espacios de di&aacute;logo&rdquo; con las organizaciones sociales y entidades locales, que se ha sustituido con acuerdos entre grupos parlamentarios regionales en los que se insta a la persecuci&oacute;n de la solidaridad. &ldquo;Balears es el ejemplo de la adaptaci&oacute;n pol&iacute;tica a las narrativas de miedo, control, criminalizaci&oacute;n y desprotecci&oacute;n de derechos como herramientas de gesti&oacute;n de la frontera&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una ruta &ldquo;negada e invisibilizada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, tal como asevera el informe, la ruta argelina ha atravesado m&uacute;ltiples transformaciones, siendo una ruta &ldquo;negada e invisibilizada por las instituciones que no la reconoc&iacute;an como tal&rdquo;. El pasado mes de septiembre, el Gobierno central aprob&oacute; la declaraci&oacute;n de emergencia migratoria en Balears en respuesta al incremento de personas migrantes llegadas a las costas del archipi&eacute;lago a lo largo de este a&ntilde;o, acompa&ntilde;ada de una inversi&oacute;n de 6,75 millones de euros para reforzar la atenci&oacute;n humanitaria hacia los reci&eacute;n llegados. 
    </p><p class="article-text">
        El informe subraya que Balears es, adem&aacute;s, una de las zonas con mayor opacidad en relaci&oacute;n con las operaciones de rescate desaparecidas en el mar: persisten las b&uacute;squedas pasivas y la limitaci&oacute;n de los operativos a las &aacute;reas cercanas al territorio, junto con una escasa cooperaci&oacute;n entre los pa&iacute;ses que comparten la protecci&oacute;n de las zonas SAR -espacios mar&iacute;timos delimitados que est&aacute;n a cargo de un pa&iacute;s en el caso de que haya que proceder a un rescate o a ayudar a una embarcaci&oacute;n-.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, la organizaci&oacute;n asevera que la demora en la activaci&oacute;n de los servicios de b&uacute;squeda y rescate sigue siendo significativa, adem&aacute;s del uso de m&eacute;todos pasivos de b&uacute;squeda, cuando, precisa, &ldquo;se necesitar&iacute;an operativos proactivos&rdquo;. Un ejemplo de la necesidad de abordar la situaci&oacute;n de los protocolos de servicios de rescate es, subrayan desde Caminando Fronteras, el alto n&uacute;mero de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cadaveres-lampedusa-balear_1_12381258.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cad&aacute;veres que han llegado durante 2025 a las costas de Balears</a>: &ldquo;Muchos de ellos se hab&iacute;an ahogado poco tiempo antes de aparecer en la playa&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al resto de rutas migratorias, los cruces a nado hacia Ceuta contin&uacute;an siendo una de las formas de tr&aacute;nsito m&aacute;s peligrosas, y en 2025 se ha constatado tambi&eacute;n un aumento de los intentos de llegada de nadadores a Melilla. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cementerios sin nombre</strong></h2><p class="article-text">
        La consecuencia m&aacute;s visible de esta frontera letal es la acumulaci&oacute;n de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tumbas sin identificar en los cementerios de Balears</a>, especialmente en Formentera, donde decenas de personas han sido enterradas sin nombre, sin ceremonia y sin que sus familias tengan confirmaci&oacute;n oficial de su muerte.
    </p><p class="article-text">
        El informe denuncia tambi&eacute;n las trabas administrativas para denunciar desapariciones, as&iacute; como la falta de investigaciones independientes que determinen responsabilidades pol&iacute;ticas o t&eacute;cnicas en los naufragios. Esta impunidad, se&ntilde;ala la organizaci&oacute;n, es parte central del modelo de gesti&oacute;n migratoria actual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-laboratorio-necrofrontera-travesia-migratoria-deja-1-000-muertos-desaparecidos-2025_1_12874680.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Dec 2025 11:48:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="82514" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="82514" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Balears, "laboratorio de la necrofrontera": la travesía migratoria deja más de 1.000 muertos y desaparecidos en 2025]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9c733786-257a-47d0-98d1-896db0a334d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migraciones,Inmigración,Migrantes,Pateras,Derechos Humanos,Caminando Fronteras,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera,Argelia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: "A vegades són impossibles d'identificar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-precs-flors-els-cossos-sense-nom-enterrats-despres-naufragar-patera-vegades-son-impossibles-d-identificar_1_12809641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: &quot;A vegades són impossibles d&#039;identificar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de ser recuperades del mar, les restes dels migrants que un dia van partir de les costes d'Algèria a la recerca d'oportunitats són sepultades al cementiri d'Eivissa en tombes anònimes. En elles figuren tan solament dues inscripcions: "Sense Identificar" i la data de la seva troballa</p><p class="subtitle">Els cadàvers i migrants sense nom proliferen a les platges més turístiques de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Fa gaireb&eacute; un any i mig que Ameynna no sap res de Mohammed, el seu germ&agrave; petit. Un any i mig d'angoixa, desesperaci&oacute; i desconeixement. Durant tot aquest temps, ha contactat amb diverses associacions i organitzacions sense &agrave;nim de lucre per a intentar trobar al jove, que tenia 22 anys quan la pastera en la qual viatjava va naufragar al Mediterrani de cam&iacute; a Balears. Avui, en ser preguntada per elDiario.es, assegura que encara no t&eacute; &ldquo;cap novetat&rdquo;. Al principi, hi havia rumors que el seu germ&agrave; havia ingressat a l'hospital d'Alacant. L'altra versi&oacute; &eacute;s que l&rsquo;havien detingut i estava a la pres&oacute;. Per&ograve; cap d'aquestes dues cares de la hist&ograve;ria van poder ser confirmades per Ameynna, que, des d'Alg&egrave;ria, s'ha mobilitzat al m&agrave;xim per a trobar a Mohammed.
    </p><p class="article-text">
        No viatjava nom&eacute;s, ho feia amb diversos amics seus i altres 12 persones m&eacute;s amb el mateix prop&ograve;sit. Van sortir de Tipaza, com la majoria de les embarcacions que busquen aconseguir per via irregular les costes espanyoles. Desconeixement, desesperaci&oacute;, angoixa. &Eacute;s el que va comen&ccedil;ar a sentir aquesta familiar gaireb&eacute; dues setmanes despr&eacute;s que el seu germ&agrave; menor hagu&eacute;s marxat i durant les quals no va tenir la m&eacute;s m&iacute;nima not&iacute;cia d'ell. Els seus sentiments s&oacute;n els mateixos que els de la resta de sers estimats d'aquells que decideixen abandonar la seva terra per a buscar una vida millor per a ells mateixos i les seves fam&iacute;lies. Per&ograve; aquest mal de molts no &eacute;s consol per a cap.
    </p><p class="article-text">
        Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les prec&agrave;ries barques que hagu&eacute;s arribat al llarg d'aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat a Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cementiri nou de Vila s&#039;han enterrat aquest any tres morts trobats en la mar sense identificar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cementiri nou de Vila s&#039;han enterrat aquest any tres morts trobats en la mar sense identificar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les precàries barques que hagués arribat al llarg d&#039;aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat al seu germà, Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>31 cossos sense vida en aig&uuml;es balears</strong></h2><p class="article-text">
        En el que va d'any,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/llegada-migrantes-patera-balears-bate-records-sistema-asilo-sigue-roto_1_12531744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fins a 365 pasteres han arribat a Balears</a>&nbsp;amb un total de 6.804 persones a bord, segons el recompte efectuat per EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegaci&oacute; del Govern a les illes. Una xifra molt m&eacute;s elevada que la de 2024, quan van arribar a l'arxip&egrave;lag 5.882 migrants, d'acord amb l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior. Enguany, entre gener i juny, les autoritats van trobar 31 cossos sense vida a aig&uuml;es i platges de Balears. Els primers 15 cossos van ser recuperats entre gener i mar&ccedil;, d'acord amb la informaci&oacute; de les forces de seguretat de l'Estat, i la resta van ser trobats entre meitat d'abril i principis de juny.
    </p><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil s'encarrega de rescatar els cossos sense vida, v&iacute;ctimes dels naufragis&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/victimas-mafia-trafico-personas-sufrimos-tormentas-habia-chalecos-salvavidas_1_12763860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derivats de les p&egrave;ssimes condicions del viatge</a>: sense aigua ni menjar, sense armilles salvavides i amb bidons de gasolina a bord perillosos per a la integritat f&iacute;sica dels ocupants. Les males condicions meteorol&ograve;giques que poden afectar la travessia i la incapacitat de nedar de la majoria d'ells fan que el resultat pugui ser nefast. La poca pot&egrave;ncia d'algunes barques per a realitzar el trajecte fa que aquest sigui encara m&eacute;s arriscat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos nínxols amb les seves ofrenes en un dels sectors al cementiri de Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos nínxols amb les seves ofrenes en un dels sectors al cementiri de Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La inscripció sobre el ciment, mancant làpida, en una de les tombes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La inscripció sobre el ciment, mancant làpida, en una de les tombes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A qualsevol cos trobat en la costa o en la mar, els agents li practiquen les mateixes dilig&egrave;ncies forenses: se li pren les empremtes dactilars -a vegades l'estat del cad&agrave;ver no ho permet- i l'extracci&oacute; de mostres d'ADN. Tota aquesta informaci&oacute; s'incorpora a la base estatal de persones desaparegudes, on es compara de manera sistem&agrave;tica amb les dades que aporten les fam&iacute;lies en les seves den&uacute;ncies, tal com detallen des de l'Institut Armat a elDiario.es. Quan no s'aconsegueix con&egrave;ixer la identitat de la v&iacute;ctima, el registre roman actiu de manera indefinida, a l'espera que en el futur pugui produir-se una coincid&egrave;ncia que permeti posar nom a aquests cossos que continuen sense identificar.
    </p><p class="article-text">
        En els darrers anys, la Mar Balear s'ha convertit en un lloc en el que milers de persones es debaten entre la vida i la mort. &Eacute;s la segona la que s'imposa. &Eacute;s llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu pa&iacute;s en dif&iacute;cils condicions i amb l'esperan&ccedil;a d'un futur millor perden la seva vida i el seu nom. El Jutjat de gu&agrave;rdia s'encarrega de fer l'aixecament del cad&agrave;ver i comen&ccedil;a llavors la recerca judicial per a esclarir els fets que han provocat la defunci&oacute;, com expliquen fonts judicials a aquest peri&ograve;dic. En el cas de no tenir hereus o familiars, o de no trobar-los -alguna cosa que succeeix en moltes ocasions-, la Llei preveu que sigui l'Ajuntament del terme municipal on ha aparegut el cos el que es faci c&agrave;rrec de la inhumaci&oacute;. Com en el cas d'altres&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mundo-derecho-duelo-precios-enterrar-seres-queridos-disparan-balears_1_12773181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciutadans que no disposen dels recursos econ&ograve;mics necessaris</a>&nbsp;per a dur a terme un enterrament, amb totes les garanties i drets.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En els darrers anys, la Mar Balear s&#039;ha convertit en un lloc en el qual milers de persones es debaten entre la vida i la mort. És la segona la que s&#039;imposa. És llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu país en difícils condicions i amb l&#039;esperança d&#039;un futur millor perden la seva vida i el seu nom</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inhumats sota un simple codi&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites l&agrave;pides amb vuit cognoms pitiusos, els n&iacute;nxols dels cossos sense identificar recuperats a la mar d'Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d'ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d'octubre. No va haver-hi resos ni plors. Salvament Mar&iacute;tim va recuperar les restes despr&eacute;s de rebre l'av&iacute;s de la troballa. Despr&eacute;s, el forense i els agents de la Policia Judicial de la Gu&agrave;rdia Civil es van fer c&agrave;rrec de l'aixecament del cad&agrave;ver, en estat avan&ccedil;at de descomposici&oacute;. No va ser possible, si m&eacute;s no, determinar si es tractava d'un home o d'una dona. Aix&ograve; i un arrap de cisell sobre el ciment: S-I (Sense Identitat), va ser tot. Una setmana despr&eacute;s, un capit&agrave; es va trobar amb una altra persona sense vida, a la deriva, enfront de Platja d'en Bossa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels passadissos del cementiri nou de Vila, on es fan els enterraments de beneficiència"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels passadissos del cementiri nou de Vila, on es fan els enterraments de beneficiència                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites làpides amb vuit cognoms pitiusos, els nínxols dels cossos sense identificar recuperats en la mar d&#039;Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d&#039;ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d&#039;octubre. No va haver-hi resos ni plor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En les austeres inscripcions, no apareix ni el nom ni la data de naixement, nom&eacute;s la del tr&agrave;gic descobriment. Una d'elles resa: 20-11-2025. Va ser l'&uacute;ltima persona sense identificar enterrada al cementiri, dijous passat. En 2024, un altre dels cad&agrave;vers trobats surant a Formentera va ser traslladat a les instal&middot;lacions de Vila, des d'on s'observa, des de l'altura de la muntanya, la mateixa mar -cruel, ara calma- del seu &uacute;ltim al&egrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El nínxol on descansa un cos sense vida trobat en la mar i soterrat dijous passat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El nínxol on descansa un cos sense vida trobat en la mar i soterrat dijous passat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La mateixa imatge cruel es va repetir, la setmana passada, a la necr&oacute;polis de Sant Francesc (Formentera), quan es va enterrar el cos d'un home sense identificar trobat dies abans en aig&uuml;es de l'illa. Tamb&eacute; la cama d'una altra possible v&iacute;ctima de les rutes migrat&ograve;ries entre Alg&egrave;ria i Espanya,&nbsp;<a href="https://www.diariodeibiza.es/formentera/2025/11/25/formentera-cementerio-cadaver-rescatan-restos-aguas-salvamento-maritimo-guardia-civil-patera-124077508.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        El primer mort, rescatat per Salvament Mar&iacute;tim amb signes de mutilaci&oacute;, va ser traslladat a Eivissa per a practicar-li l'aut&ograve;psia i despr&eacute;s sepultat en un n&iacute;nxol que ara indica &lsquo;Desconegut. Mort en la mar&rsquo;, al costat d'altres tres migrants localitzats en els &uacute;ltims mesos. Amb aquests dos enterraments, ja s&oacute;n 17 les persones sense identificar enterrades a la pitiusa menor, que comen&ccedil;a a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d'Alg&egrave;ria l'11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d'una d'elles van declarar que 18 companys es van perdre a la mar despr&eacute;s de m&eacute;s d'una setmana a la deriva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Formentera, són ja 17 les persones sense identificar enterrades en el seu cementiri, que comença a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d&#039;Algèria l&#039;11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d&#039;una d&#039;elles van declarar que 18 companys es van perdre en la mar després de més d&#039;una setmana a la deriva</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de la necròpoli, situada a la muntanya, es pot observar la mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de la necròpoli, situada a la muntanya, es pot observar la mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els cossos, descomposts</strong></h2><p class="article-text">
        A Santa Eul&agrave;ria, l'Ajuntament explica que els enterraments per benefic&egrave;ncia de persones sense identificar segueixen un procediment similar: s'assigna un n&iacute;nxol gratu&iuml;t a trav&eacute;s del Cadastre municipal. Es tracta, habitualment, de tombes a les quals han renunciat antics propietaris o espais buits situats entre la quarta i la cinquena planta del cementiri nou. La identificaci&oacute; es complica sovint perqu&egrave;, quan es troben els cad&agrave;vers, aquests solen estar en un estat molt avan&ccedil;at de descomposici&oacute;, tal com remarquen. El 7 de juliol, en el canal mar&iacute;tim entre Eivissa i Mallorca, el Grup Especial d'Activitats Subaqu&agrave;tiques (GEAS) va recuperar un altre cos irrecognoscible. No es va descartar, en cap moment, que pertany&eacute;s a un migrant naufragat, i encara que tampoc va poder assegurar-se, la hist&ograve;ria cada mes es repeteix.
    </p><p class="article-text">
        Honrar els cossos amb la sepultura desitjada &eacute;s gaireb&eacute; impossible. Tamb&eacute;, con&egrave;ixer les seves voluntats o les dels seus familiars. A aix&ograve; se suma que a Balears, igual que a altres comunitats aut&ograve;nomes, els musulmans es veuen obligats a repatriar els cossos per a poder enterrar-los com dicta l'Alcor&agrave;: sense f&egrave;retre perqu&egrave; el cos estigui en contacte amb la terra. L'&uacute;nic cementiri musulm&agrave; de la comunitat aut&ograve;noma, a Mallorca, est&agrave; saturat i no t&eacute; m&eacute;s capacitat, encara que es ve reclamant la seva ampliaci&oacute; des de fa anys. Encara aix&iacute;, continuaria sent inviable despr&eacute;s que la mar que anava a proporcionar-los una millor vida hagi esborrat la seva petjada per complet.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-precs-flors-els-cossos-sense-nom-enterrats-despres-naufragar-patera-vegades-son-impossibles-d-identificar_1_12809641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Dec 2025 09:28:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4655617" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4655617" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: "A vegades són impossibles d'identificar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigración,Migraciones,Inmigrantes,Pateras,Derechos Humanos,Muertes Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Ibiza,Formentera,Cementerios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras ser recuperados del mar, los restos de los migrantes que un día partieron de las costas de Argelia en busca de oportunidades, son sepultados en el cementerio de Ibiza en tumbas anónimas. En ellas figuran tan solo dos inscripciones: "Sin Identificar" y la fecha de su hallazgo</p><p class="subtitle">Los cadáveres y migrantes sin nombre proliferan en las playas más turísticas de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Hace casi un a&ntilde;o y medio que Ameynna no sabe nada de Mohammed, su hermano peque&ntilde;o. Un a&ntilde;o y medio de angustia, desesperaci&oacute;n y desconocimiento. Durante todo este tiempo, ha contactado con diversas asociaciones y organizaciones sin &aacute;nimo de lucro para intentar encontrar al joven, que ten&iacute;a 22 a&ntilde;os cuando la patera en la que viajaba naufrag&oacute; en el Mediterr&aacute;neo de camino a Balears. Hoy, al ser preguntada por&nbsp;elDiario.es, asegura que todav&iacute;a no tiene &ldquo;ninguna novedad&rdquo;. Al principio, hab&iacute;a rumores de que su hermano hab&iacute;a ingresado en el hospital de Alicante. La otra versi&oacute;n es que lo hab&iacute;an detenido y estaba en la c&aacute;rcel. Pero ninguna de estas dos caras de la historia pudieron ser confirmadas por Ameynna, que, desde Argelia, se ha movilizado al m&aacute;ximo para encontrar a Mohammed.
    </p><p class="article-text">
        No viajaba solo, lo hac&iacute;a con varios amigos suyos y otras 12 personas m&aacute;s con el mismo prop&oacute;sito. Salieron de Tipaza, como la mayor&iacute;a de las embarcaciones que buscan alcanzar por v&iacute;a irregular las costas espa&ntilde;olas. Desconocimiento, desesperaci&oacute;n, angustia. Es lo que empez&oacute; a sentir esta familiar casi dos semanas despu&eacute;s de que su hermano menor se hubiera marchado y durante las que no tuvo la m&aacute;s m&iacute;nima noticia de &eacute;l. Sus sentimientos son los mismos que los del resto de seres queridos de aquellos que deciden abandonar su tierra para buscar una vida mejor para ellos mismos y sus familias. Pero ese mal de muchos no es consuelo para ninguno.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ameynna se moviliz&oacute; durante meses, especulando con la posibilidad de que cualquiera de las precarias barcas que hubiera llegado a lo largo de esos d&iacute;as a la costa peninsular o a las islas era la que hab&iacute;a llevado a Mohammed. De momento, silencio: no ha conseguido saber su paradero.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cementerio nuevo de Vila se han enterrado este año tres muertos hallados en el mar sin identificar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cementerio nuevo de Vila se han enterrado este año tres muertos hallados en el mar sin identificar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
Ameynna se movilizó durante meses, especulando con la posibilidad de que cualquiera de las precarias barcas que hubiera llegado a lo largo de esos días a la costa peninsular o a las islas era la que había llevado a su hermano, Mohammed. De momento, silencio: no ha conseguido saber su paradero</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>31 cuerpos sin vida en aguas baleares</strong></h2><p class="article-text">
        En lo que va de a&ntilde;o, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/llegada-migrantes-patera-balears-bate-records-sistema-asilo-sigue-roto_1_12531744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta 365 pateras han llegado a Balears </a>con un total de 6.804 personas a bordo, seg&uacute;n el recuento efectuado por EFE a partir de los datos del Ministerio del Interior y la Delegaci&oacute;n del Gobierno en las islas. Una cifra mucho m&aacute;s elevada que la de 2024, cuando arribaron al archipi&eacute;lago 5.882 migrantes, de acuerdo con el Informe Anual de Seguridad Nacional del Ministerio del Interior. Este a&ntilde;o, entre enero y junio, las autoridades encontraron 31 cuerpos sin vida en aguas y playas de Balears. Los primeros 15 cuerpos fueron recuperados entre enero y marzo, de acuerdo a la informaci&oacute;n de las fuerzas de seguridad del Estado, y el resto fueron hallados entre mitad de abril y principios de junio.
    </p><p class="article-text">
        La Guardia Civil se encarga de rescatar los cuerpos sin vida, v&iacute;ctimas de los naufragios&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/victimas-mafia-trafico-personas-sufrimos-tormentas-habia-chalecos-salvavidas_1_12763860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derivados de las p&eacute;simas condiciones del viaje</a>: sin agua ni comida, sin chalecos salvavidas y con bidones de gasolina a bordo peligrosos para la integridad f&iacute;sica de los ocupantes. Las malas condiciones meteorol&oacute;gicas que pueden afectar a la traves&iacute;a y la incapacidad de nadar de la mayor&iacute;a de ellos hacen que el resultado pueda ser nefasto. La poca potencia de algunas barcas para realizar el trayecto hace que este sea a&uacute;n m&aacute;s arriesgado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios nichos con sus ofrendas en uno de los sectores del camposanto de Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios nichos con sus ofrendas en uno de los sectores del camposanto de Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La inscripción sobre el cemento, a falta de lápida, en una de las tumbas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La inscripción sobre el cemento, a falta de lápida, en una de las tumbas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A cualquier cuerpo hallado en la costa o en el mar, los agentes le practican las mismas diligencias forenses: se le toma las huellas dactilares -a veces el estado del cad&aacute;ver no lo permite- y la extracci&oacute;n de muestras de ADN. Toda esa informaci&oacute;n se incorpora a la base estatal de personas desaparecidas, donde se compara de forma sistem&aacute;tica con los datos que aportan las familias en sus denuncias, tal como detallan desde el Instituto Armado a elDiario.es. Cuando no se logra conocer la identidad de la v&iacute;ctima, el registro permanece activo de manera indefinida, a la espera de que en el futuro pueda producirse una coincidencia que permita poner nombre a esos cuerpos que contin&uacute;an sin identificar.
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el Mar Balear se ha convertido en un lugar en el que miles de personas se debaten entre la vida y la muerte. Es la segunda la que se impone. Es entonces cuando, por orden judicial, aquellas personas que part&iacute;an de su pa&iacute;s en dif&iacute;ciles condiciones y con la esperanza de un futuro mejor pierden su vida y su nombre. El Juzgado de guardia se encarga de hacer el levantamiento del cad&aacute;ver y comienza entonces la investigaci&oacute;n judicial para esclarecer los hechos que han provocado el fallecimiento, como explican fuentes judiciales a este peri&oacute;dico. En el caso de no tener herederos o familiares, o de no encontrarlos -algo que sucede en muchas de las ocasiones-, la Ley prev&eacute; que sea el Ayuntamiento del t&eacute;rmino municipal donde ha aparecido el cuerpo el que se haga cargo de la inhumaci&oacute;n. Como en el caso de otros&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mundo-derecho-duelo-precios-enterrar-seres-queridos-disparan-balears_1_12773181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciudadanos que no disponen de los recursos econ&oacute;micos necesarios para llevar a cabo un entierro</a>,&nbsp;con todas las garant&iacute;as y derechos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En los últimos años, el Mar Balear se ha convertido en un lugar en el que miles de personas se debaten entre la vida y la muerte. Es la segunda la que se impone. Es entonces cuando, por orden judicial, aquellas personas que partían de su país en difíciles condiciones y con la esperanza de un futuro mejor pierden su vida y su nombre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inhumados bajo un simple c&oacute;digo&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        El laberinto del Cementeri Nou de Vila esconde, entre infinitas l&aacute;pidas con ocho apellidos pitiusos, los nichos de los cuerpos sin identificar recuperados en el mar de Eivissa y Formentera. Sin nombre, sin flores, sin despedida por parte de los familiares. Durante 2025, han sido inhumados tres: uno de ellos, un migrante encontrado sin vida a dos millas de la bah&iacute;a de Talamanca un martes cualquiera de octubre. No hubo rezos ni llantos. Salvamento Mar&iacute;timo recuper&oacute; los restos tras recibir el aviso del hallazgo. Despu&eacute;s, el forense y los agentes de la Polic&iacute;a Judicial de la Guardia Civil se hicieron cargo del levantamiento del cad&aacute;ver, en avanzado estado de descomposici&oacute;n. No fue posible, siquiera, determinar si se trataba de un hombre o&nbsp;de una mujer. Eso y un rasgu&ntilde;o de cincel sobre el cemento: S-I (Sin Identidad), fue todo. Una semana despu&eacute;s, un capit&aacute;n se encontr&oacute; con otra persona sin vida, a la deriva, frente a Platja d'en Bossa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="5. Uno de los pasillos del cementerio nuevo de Vila, donde se hacen los entierros de beneficencia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                5. Uno de los pasillos del cementerio nuevo de Vila, donde se hacen los entierros de beneficencia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El laberinto del Cementeri Nou de Vila esconde, entre infinitas lápidas con ocho apellidos pitiusos, los nichos de los cuerpos sin identificar recuperados en el mar de Eivissa y Formentera. Sin nombre, sin flores, sin despedida por parte de los familiares. Durante 2025, han sido inhumados tres: uno de ellos, un migrante encontrado sin vida a dos millas de la bahía de Talamanca un martes cualquiera de octubre. No hubo rezos ni llanto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En las austeras inscripciones, no aparece ni el nombre ni la fecha de nacimiento, solo la del tr&aacute;gico descubrimiento. Una de ellas data: 20-11-2025. Fue la &uacute;ltima persona sin identificar enterrada en el camposanto, el pasado jueves. En 2024, otro de los cad&aacute;veres encontrados flotando en Formentera fue trasladado a las instalaciones de Vila, desde donde se observa, desde la altura de la monta&ntilde;a, el mismo mar -cruel, ahora calmo- de su &uacute;ltimo aliento.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El nicho donde descansa un cuerpo sin vida hallado en el mar y sepultado el pasado jueves"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El nicho donde descansa un cuerpo sin vida hallado en el mar y sepultado el pasado jueves                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La misma imagen cruel se repiti&oacute;, la semana pasada, en el cementerio de Sant Francesc (Formentera), cuando se enterr&oacute; el cuerpo de un hombre sin identificar encontrado d&iacute;as antes en aguas de la isla. Tambi&eacute;n la pierna de otra posible v&iacute;ctima de las rutas migratorias entre Argelia y Espa&ntilde;a,&nbsp;seg&uacute;n <a href="https://www.diariodeibiza.es/formentera/2025/11/25/formentera-cementerio-cadaver-rescatan-restos-aguas-salvamento-maritimo-guardia-civil-patera-124077508.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">public&oacute; Diario de Ibiza</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El primer fallecido, rescatado por Salvamento Mar&iacute;timo con signos de mutilaci&oacute;n, fue trasladado a Eivissa para practicarle la autopsia y despu&eacute;s sepultado en un nicho que ahora indica &lsquo;Desconocido. Muerto en el mar&rsquo;, junto a otros tres migrantes localizados en los &uacute;ltimos meses. Con estos dos entierros, ya son 17 las personas sin identificar enterradas en la pitiusa menor, que empieza a quedarse sin espacio mientras las desapariciones contin&uacute;an: dos pateras salidas de Argelia el 11 de noviembre siguen sin rastro y los cinco supervivientes de una de ellas declararon que 18 compa&ntilde;eros se perdieron en el mar tras m&aacute;s de una semana a la deriva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Formentera, son ya 17 las personas sin identificar enterradas en su cementerio, que empieza a quedarse sin espacio mientras las desapariciones continúan: dos pateras salidas de Argelia el 11 de noviembre siguen sin rastro y los cinco supervivientes de una de ellas declararon que 18 compañeros se perdieron en el mar tras más de una semana a la deriva</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde la necrópolis, ubicada en la montaña, se puede observar el mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde la necrópolis, ubicada en la montaña, se puede observar el mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los cuerpos, descompuestos</strong></h2><p class="article-text">
        En Santa Eul&agrave;ria, el Ayuntamiento explica que los entierros por beneficencia de personas sin identificar siguen un procedimiento similar: se asigna un nicho gratuito a trav&eacute;s del Catastro municipal. Se trata, habitualmente, de tumbas a las que han renunciado antiguos propietarios o espacios vac&iacute;os situados entre la cuarta y la quinta planta del cementerio nuevo. La identificaci&oacute;n se complica a menudo porque, cuando se encuentran los cad&aacute;veres, estos suelen estar en un estado muy avanzado de descomposici&oacute;n, tal como remarcan. El 7 de julio, en el canal mar&iacute;timo entre Eivissa y Mallorca, el Grupo Especial de Actividades Subacu&aacute;ticas (GEAS) recuper&oacute; otro cuerpo irreconocible. No se descart&oacute;, en ning&uacute;n momento, que perteneciera a un migrante naufragado, y aunque tampoco pudo asegurarse, la historia cada mes se repite.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Honrar los cuerpos con la sepultura deseada es casi imposible. Tambi&eacute;n, conocer sus voluntades o las de sus familiares. A ello se suma que en Balears, al igual que en otras comunidades aut&oacute;nomas, los musulmanes se ven obligados a repatriar los cuerpos para poder enterrarlos como dicta el Cor&aacute;n: sin f&eacute;retro para que el cuerpo est&eacute; en contacto con la tierra. El &uacute;nico cementerio musulm&aacute;n de la comunidad aut&oacute;noma, en Mallorca, est&aacute; saturado y no tiene m&aacute;s capacidad, aunque se viene reclamando su ampliaci&oacute;n desde hace a&ntilde;os. Aun as&iacute;, seguir&iacute;a siendo inviable despu&eacute;s de que el mar que iba a proporcionarles una mejor vida haya borrado su huella por completo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Nov 2025 21:21:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4655617" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4655617" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigración,Migraciones,Inmigrantes,Pateras,Derechos Humanos,Muertes Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Ibiza,Formentera,Cementerios]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
