Un de cada tres migrants que van morir intentant arribar a Espanya van optar per la ruta algeriana

Els conflictes armats, així com la inestabilitat política i la crisi humanitària que se’n deriven, continuen configurant la principal raó per la qual els migrants intenten assolir les costes de l’arxipèlag balear a través de la ruta del Mediterrani Occidental, més coneguda com a ruta algeriana. Aquesta travessia —una de les més perilloses per arribar a sòl europeu— s’ha consolidat com el pas migratori més transitat per arribar a Espanya, superant la ruta atlàntica cap a les Canàries, així com els trajectes des del nord del Marroc. La major part de les pasteres arriben a Formentera i Eivissa, mentre que Mallorca representa el principal punt de redistribució de migrants cap a la resta del territori espanyol.

L’any passat van morir 1.037 persones a través d’aquesta ruta, segons l’informe Derecho a la vida (2025) de l’organització Caminando Fronteras. És a dir, una de cada tres persones que van perdre la vida intentant arribar a territori espanyol ho van fer en travessar la ruta algeriana. Fins al 15 de desembre de 2025, un total de 3.090 migrants van morir després d’intentar arribar a Espanya, molts d’ells ofegats al mar. D’aquests, 437 eren menors i adolescents i 192 dones.

Només la ruta atlàntica, cap a les Canàries, va ser més mortífera que l’algeriana: 1.906 persones van morir a través d’aquesta via. L’estudi indica que hi ha hagut un descens del nombre d’arribades per aquesta ruta —que continua sent la que provoca més morts— a causa de la “intensificació dels mecanismes de control migratori i de l’externalització de fronteres cap a tercers països”, i no pas per millores en les condicions de vida de la ciutadania dels països emissors.

A diferència de l’arxipèlag canari, que ha experimentat un descens notable en l’arribada de pasteres, a les Balears hi ha hagut un increment del 24,5% el 2025, segons dades del Ministeri de l’Interior. Així, han arribat 7.321 migrants a través de la ruta algeriana en 401 embarcacions precàries, mentre que l’any anterior, el 2024, es van registrar 5.882 arribades. A més, es van recuperar 57 cossos sense vida en aigües properes a l’arxipèlag.

Mentre que a les Canàries hi ha hagut un descens notable en l’arribada de pasteres, a les Balears s’ha registrat un increment del 24,5% el 2025

Aquest dilluns, el director general d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament del Govern, Manuel Pavón (PP), ha aprofitat per tornar a criticar la política fronterera del Govern de Pedro Sánchez i, en especial, del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. “Comença el 2026 com va acabar el 2025, amb una nova onada d’immigració irregular”, ha dit Pavón, després de l’arribada de set embarcacions durant els primers dies de l’any, amb 147 persones a bord. El Govern de Marga Prohens (PP) qualifica d'“insostenible” la crisi d’acollida i ha demanat en diverses ocasions al Govern que les Balears siguin “excloses del repartiment de menors” no acompanyats procedents de les Canàries.

“Obsessionar-se amb el control de fronteres és un fracàs”

Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), creu que són evitables. “Són una conseqüència directa de la manca de canals migratoris normalitzats”, explica a elDiario.es i afegeix que les causes es troben en la proliferació de guerres i conflictes armats. Les dades evidencien, segons Valiente, que les polítiques “obsessionades” amb el “control de fronteres” per part d’Espanya i la UE han estat “un fracàs”.

Les morts al mar són una conseqüència directa de la manca de canals migratoris normalitzats. Les polítiques obsessionades amb el control de fronteres per part d’Espanya i la UE són un fracàs

Mauricio Valiente — Director general de CEAR

La ruta algeriana presenta característiques pròpies respecte a les altres rutes de la frontera occidental euroafricana. Principalment, pel perfil de procedència: hi ha un alt nombre de persones procedents de països del Corn d’Àfrica, principalment Somàlia, però també Sudan i Sudan del Sud. Somàlia és un estat fallit que viu una greu crisi humanitària. Des de 1991, el Govern somali manté un conflicte armat amb el grup gihadista Al Shabab i dues regions separatistes. Una d’elles és Somalilandia, que és important perquè dona accés al Mar Roig, un punt estratègic fonamental per al comerç global.

Sudan, que està immers en una guerra civil des de l’any 2023, viu una de les pitjors crisis humanitàries del món, amb més de 13 milions de desplaçats, segons Médicos Sin Fronteras. Una altra de les conseqüències ha estat el col·lapse del seu sistema sanitari, així com la devastació de les xarxes d’aigua, electricitat i sanejament. Al Sudan del Sud, l’acord de pau aconseguit després de la guerra civil (2013-2018) es troba en un estat fràgil a causa de les violacions sistemàtiques dels drets humans tant per part de les forces governamentals com dels grups de l’oposició, segons adverteix Amnistía Internacional.

A través de la ruta d’Algèria arriben també persones procedents de Somàlia, Sudan i Sudan del Sud, tres països amb greus condicions de vida

“Cal destacar la presència d’embarcacions compostes íntegrament per persones d’aquests països”, afirma l’informe de Caminando Fronteras, fent referència a aquests tres països. Tot i que la travessia ha estat utilitzada principalment per migrants algerians, la tendència dels últims anys ha convertit Algèria en un territori de trànsit per a persones que arriben procedents de l’Àfrica oriental i occidental, i del Sahel. Durant aquest trajecte és molt probable que pateixin vulneracions greus dels drets humans. En el cas del Sahel, es tracta d’un territori que travessa deu països i 3 milions de quilòmetres quadrats. Epicentre global del gihadisme, és una de les regions més inestables del planeta, on en els últims cinc anys han triomfat sis cops d'estat.

Tot i que bona part de les persones que arriben a Espanya des d’aquests territoris reuneixen els requisits per obtenir el reconeixement de l’estatus de refugiat, rarament passa. “És conseqüència de les polítiques migratòries”, argumenta Valiente. El portaveu de CEAR recorda que el 80% dels sol·licitants d’asil procedeixen d’Amèrica Llatina. “Les relacions que es mantenen amb alguns països llatinoamericans permeten que la immensa majoria puguin arribar per via aèria”, recorda.

Per tant, constitueixen una minoria les persones d’origen africà que sol·liciten asil a Espanya. “La percepció [contrària] té a veure amb l’impacte visual i mediàtic de les arribades, amb una repercussió molt més gran que la de qui arriba per via aeroportuària”, apunta Valiente. D’altra banda, existeix un manual de reassentament de persones refugiades, elaborat per ACNUR, que el Govern aplica fonamentalment a ciutadans procedents d’Amèrica Llatina i Síria, però no d’Àfrica, afirma l’expert.

Tot i que la travessia ha estat utilitzada principalment per migrants algerians, la tendència dels últims anys ha convertit Algèria en un territori de trànsit per a persones que arriben procedents de l’Àfrica oriental i occidental i del Sahel —epicentre global del gihadisme i una de les regions més inestables del planeta—

Irene Graíño, tècnica d’incidència política de la Plataforma d’Infància, explica a aquest diari que, en l’actual escenari, amb un augment dels fluxos migratoris procedents de Somàlia, Sudan i Sudan del Sud, és important reiterar que “gran part de les nenes, nens i adolescents no acompanyats són potencials sol·licitants de protecció internacional”. Graíño desglossa, entre les raons fonamentals d’aquest desplaçament forçós, les guerres i conflictes armats, la pobresa extrema o els desastres naturals. A més, lamenta que la infància migrada està sotmesa a “múltiples violències, entre elles, la violència de gènere”, en el cas de les nenes i adolescents.

En aquest sentit, l’experta adverteix que les devolucions col·lectives, com les que van tenir lloc a Ceuta el 2021, són “totalment contràries al dret”. I pel que fa a les reagrupacions familiars, “només s’hauran de realitzar sempre que siguin en el seu interès superior”. Per garantir la seva protecció, en la mateixa línia que Valiente, reclama ampliar i activar “les vies legals i segures per migrar, amb l’objectiu de garantir el seu dret a migrar en condicions segures i dignes”. Segons Graíño, la redirecció cap a aquestes polítiques “evitaria nombroses morts de nenes, nens i adolescents que, cada any, es veuen obligats a travessar fronteres molt perilloses”.

Finalment, reclama identificar el perfil de cada menor per conèixer si podrien ser potencials sol·licitants de protecció internacional, amb l’objectiu d’assegurar les seves “necessitats específiques”. Entre altres cobertures bàsiques que caldria garantir, considera urgent assegurar “un accés efectiu a l’atenció en salut mental” perquè “constitueix una dimensió central en el seu procés d’acollida i inclusió”.

Manca de voluntat política

L’informe de Caminando Fronteras es qüestiona si els naufragis al mar, que han posat fi a la vida de milers de persones, s’haurien pogut evitar. En la seva anàlisi, destaca que la ruta algeriana, especialment a la zona de les Balears, continua sent “una de les regions amb més opacitat pel que fa a les recerques de persones desaparegudes al mar”. Així, assenyala que els operatius de recerca es limiten a les àrees properes al territori i que existeix escassa cooperació entre els països que comparteixen les zones SAR, és a dir, de recerca i rescat.

Aquest és el motiu, segons l’informe, pel qual s’ha trobat un nombre tan elevat de persones mortes a les costes de l’arxipèlag balear, moltes de les quals “s’havien ofegat poc temps abans d’aparèixer a la platja”. La ruta algeriana travessa zones SAR amb responsabilitat compartida entre Algèria i Espanya, tot i que en alguns casos també podrien ser competència del Marroc o França.

L’estudi de Caminando Fronteras recull la situació del petit cementiri de Formentera, un espai ple de tombes sense nom, de persones que han perdut la vida sense que les seves famílies sàpiguen que aquest ha estat el seu destí final, com va informar aquest diari. A les làpides s’hi escriu la data de la troballa del cadàver de cada cos, com un acte de memòria per a les víctimes. Mentre que la pitiüsa del sud, així com Eivissa, representen els principals destins de les pasteres, Mallorca és el punt de redistribució cap a la península.

El cementiri de Formentera té un espai ple de tombes sense nom, de persones que han perdut la vida sense que les seves famílies sàpiguen que aquest ha estat el seu destí final

L’augment en l’arribada de migrants a les costes de l’arxipèlag balear també evidencia la manca de coordinació institucional per acollir els menors. Les competències en aquesta matèria són de les comunitats autònomes, que en el cas balear van ser delegades als consells insulars. Tot i això, no hi ha prou espais ni recursos habilitats, de manera que el Govern de Prohens (PP), pressionat per Vox, ha prioritzat l’enfocament basat en la seguretat i de control de fronteres que reclama al Govern de Pedro Sánchez, en lloc d’abordar la crisi des d’una perspectiva de protecció integral i de drets humans.

El Govern de Prohens (PP), pressionat per Vox, ha prioritzat l’enfocament de seguretat i de control de fronteres que reclama al Govern de Pedro Sánchez, en lloc d’abordar la crisi des d’una perspectiva de protecció integral i de drets humans

Així i tot, el Consell Insular d’Eivissa, on governa el PP amb majoria absoluta, va anunciar el 27 d’octubre de 2025 la inversió d’1,2 milions d’euros amb l’objectiu de garantir “la cobertura immediata i adequada” de l’atenció dels menors no acompanyats que arriben a Eivissa.

Paral·lelament, el Govern local va demanar a la Delegació del Govern a les Balears ampliar els tràmits de repatriació —iniciats per la Fiscalia per a set menors algerians— als 77 menors algerians que es troben sota la seva tutela, tot i que la repatriació col·lectiva és il·legal segons la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem.

Les institucions de l’arxipèlag balear demanen modificacions en el sistema de repartiment, que també ha estat motiu de conflicte i disputa en altres comunitats autònomes. En aquests moments, continua en vigor el Reial decret llei 2/2025, que és la normativa que va aprovar el Govern per a la creació del sistema obligatori de repartiment de menors migrants en situacions d’emergència.

Qui en surt beneficiat

L’informe assenyala que la política de control migratori —també coneguda com a externalització de fronteres— genera un negoci de centenars de milions d’euros. Aquest finançament a tercers països, que té com a objectiu frenar els fluxos migratoris, també beneficia moltes altres empreses, entre elles el sector armamentístic global.

Al Senegal existeix un model d’externalització basat en l’increment d’intercepcions marítimes, reforç de la vigilància costanera i cooperació amb Frontex (Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes). A l’interior del país es produeixen detencions de senegalesos amb el pretext de ser “potencials migrants”, sense que es respectin els seus drets civils.

El 2024, la UE va destinar 30 milions d’euros a polítiques contra la migració irregular, addicionals a la resta de pressupostos, i s’han projectat altres 5,75 milions, per part de la Comissió Europea, per al reforç de les forces de seguretat senegaleses en matèria de control migratori. A més, hi ha una partida de la UE de 115 milions en diferents matèries, per als anys 2025-2027, de la qual no hi ha desglossament.

Al Marroc, els controls fronterers s’intensifiquen sobretot a Ceuta, Melilla i la ruta atlàntica cap a les Canàries. Hi ha campanyes específiques de detenció de migrants subsaharians, així com deportacions internes, i s’intercepten embarcacions que comporten la deportació dels migrants. Les autoritats espanyoles i de la UE, a través de Frontex, cooperen amb el règim marroquí.

Amb l’objectiu de reforçar patrulles i sistemes de vigilància, existeix un paquet de 500 milions (2021-2027), més altres 80 milions addicionals anunciats per Espanya el 2024. A la cooperació policial, el Govern ha destinat 30 milions d’euros, cosa que inclou la donació de vehicles. En anys anteriors (2021-2023) es van gastar 193 milions d’euros per a la “gestió migratòria, retorns voluntaris al Marroc i control migratori” en aquest període.

A Algèria, el sistema es basa en batudes en barris de migrants, detencions massives i expulsions “en cadena” cap al Níger (amb abandonament al desert d’Assamaka), sense garanties legals ni accés a l’asil. No existeix finançament directe per part de la UE que sigui significatiu, tot i que el país participa en iniciatives que es desenvolupen a través de diferents organitzacions, programes i projectes de cooperació regional finançats per la UE. Part d’aquesta cooperació es canalitza a través de l’instrument europeu NDICI, especialment en l’àmbit de la cooperació policial, implementada per Interpol.

Aquestes polítiques de “seguretat” i de control de la frontera sud estan motivades, segons Valiente, per l’“obsessió” de frenar els fluxos migratoris. “La sobreactuació de la UE està motivada per l’onada reaccionària que travessa el continent, una deriva que resulta rendible per a les forces d’extrema dreta”, argumenta el portaveu de CEAR. L’expert creu que cal exigir “molt més” al Govern de Pedro Sánchez en aquesta matèria, perquè ‘s’oposi amb claredat a aquesta tendència.

“Hem estat molt crítics amb la posició que ha mantingut el Govern respecte al Pacte Europeu de Migració i Asil, tot i que el seu suport s’hagi expressat de forma matisada”, indica, i adverteix que el principal beneficiari d’aquesta “sobreactuació” és l’extrema dreta. “Té resultats molt poc pràctics, fins i tot per als objectius que diu perseguir”, assegura.

“No són eficaces”, insisteix, i posa com a exemple el Govern ultradretà de Giorgia Meloni a Itàlia. “La creació de centres de detenció a Albània és una mesura que ha estat un autèntic ridícul per la seva inoperabilitat, però que serveix per construir una imatge de fermesa davant el seu electorat”, argumenta. El portaveu de CEAR lamenta que siguin polítiques que es tradueixen en “retallades de drets i llibertats”, que pateixen els migrants tant als seus països d’origen com quan emigren.