<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Mar Mediterráneo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/mar-mediterraneo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Mar Mediterráneo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1002606/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[L'Armada recupera la quilla del vaixell romà ocult des de fa 1.700 anys sota les aigües de la platja de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-armada-recupera-quilla-vaixell-roma-ocult-des-fa-1-700-anys-sota-les-aigues-platja-palma_1_13248912.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;Armada recupera la quilla del vaixell romà ocult des de fa 1.700 anys sota les aigües de la platja de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'extracció marca l'inici d'una nova fase de recuperació del jaciment descobert el 2019, quan un bussejador que freqüentava la zona s'hi va topar de forma fortuïta. La troballa incloïa gairebé 300 àmfores les inscripcions de les quals s'han convertit en un cas únic al Mediterrani</p><p class="subtitle">Anatomia d’un espoli arqueològic històric: d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà
</p></div><p class="article-text">
        L'Armada i el Consell de Mallorca han extret la quilla del jaciment rom&agrave; de Ses Fontanelles, una de les troballes arqueol&ograve;giques m&eacute;s valuoses fetes a les Balears. Es tracta d'una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rasgos-insolitos-barco-romano-sera-extraido-fondo-mar-balear-compendio-evolucion_1_11330504.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">nau mercant tardoromana del segle IV d. C</a>, les restes de la qual reposen a dos metres i mig de profunditat i a tot just 65 metres de la costa de la Platja de Palma.
    </p><p class="article-text">
        El rescat de la quilla marca l'inici d'una nova fase de recuperaci&oacute; del jaciment descobert el 2019, quan un bussejador que freq&uuml;entava la zona s'hi va topar de forma fortu&iuml;ta. Aquella troballa &mdash;que inclou gaireb&eacute; 300 &agrave;mfores amb inscripcions que s'han convertit en un cas &uacute;nic al Mediterrani&mdash; va revelar un dels tresors subaqu&agrave;tics m&eacute;s importants de la zona.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha informat el Ministeri de Defensa i recull Europa Press, un equip del Centre de Busseig de l'Armada ha participat en les tasques de rescat de la quilla, considerada una de les peces estructurals m&eacute;s rellevants de l'embarcaci&oacute; romana. La intervenci&oacute; es va dur a terme entre el 4 i el 15 de maig dins de la segona fase del projecte arqueol&ograve;gic.
    </p><p class="article-text">
        Els treballs van arrencar el mar&ccedil; amb una primera campanya de localitzaci&oacute; i condicionament del jaciment, que romania parcialment sepultat sota sorra i grans acumulacions de posid&ograve;nia des de l'&uacute;ltima intervenci&oacute; feta fa dos anys. Els bussos militars van fer tasques de neteja, retirada controlada de sediments i suport t&egrave;cnic permanent als arque&ograve;legs encarregats de la investigaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de completar l'extracci&oacute;, l'operatiu va procedir al desmuntatge del dispositiu instal&middot;lat a la zona, inclosa la retirada de la pontona, bombes i generadors utilitzats durant la intervenci&oacute;. A m&eacute;s, es van col&middot;locar sacs de sorra per protegir el jaciment dels futurs temporals mar&iacute;tims i evitar nous danys a l'estructura conservada sota l'aigua.
    </p><p class="article-text">
        El Ministeri de Defensa destaca que el jaciment de Ses Fontanelles constitueix un testimoni excepcional del tr&agrave;nsit mar&iacute;tim rom&agrave; a la Mediterr&agrave;nia occidental. La recuperaci&oacute; d'elements estructurals com la quilla permetr&agrave; aprofundir en l'estudi de les rutes comercials i de l'activitat naval que connectava les Balears amb altres territoris de l'Imperi rom&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Per als arque&ograve;legs que treballen en la intervenci&oacute;, suposa una oportunitat hist&ograve;rica d'aprofundir en les profundes transformacions que va experimentar l'Imperi rom&agrave; a l'Antiguitat tardana, a m&eacute;s de desentranyar com funcionaven les xarxes comercials del Mediterrani en l'oc&agrave;s de l'Imperi rom&agrave; i aprofundir en el paper clau que van jugar les Balears en la connectivitat d'aquells segles.
    </p><p class="article-text">
        El complex operatiu reuneix un equip cient&iacute;fic internacional que tracta de recuperar el casc i el seu carregament amb el m&agrave;xim rigor arqueol&ograve;gic. En aquesta primera fase, els esfor&ccedil;os de l'equip t&egrave;cnic se centren principalment a retirar la sorra que cobreix el peci, una tasca imprescindible per poder preparar la nau de cara a les seg&uuml;ents fases de l'extracci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, fa diverses setmanes es van completar els treballs preparatoris al Castell de Sant Carles, on s'ha habilitat un laboratori per acollir i tractar el material arqueol&ograve;gic quan s'hagi completat la recuperaci&oacute; del peci.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-armada-recupera-quilla-vaixell-roma-ocult-des-fa-1-700-anys-sota-les-aigues-platja-palma_1_13248912.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 25 May 2026 15:37:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="245159" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="245159" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'Armada recupera la quilla del vaixell romà ocult des de fa 1.700 anys sota les aigües de la platja de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arqueología,Arqueología romana,Yacimientos arqueológicos,Historia,Imperio Romano,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Armada recupera la quilla del barco romano oculto desde hace 1.700 años bajo las aguas de la playa de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/armada-recupera-quilla-barco-romano-oculto-1-700-anos-aguas-playa-palma_1_13248769.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Armada recupera la quilla del barco romano oculto desde hace 1.700 años bajo las aguas de la playa de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La extracción marca el inicio de una nueva fase de recuperación del yacimiento descubierto en 2019, cuando un buceador que frecuentaba la zona se topó de forma fortuita con él. El hallazgo incluía casi 300 ánforas cuyas inscripciones se han convertido en un caso único en el Mediterráneo</p><p class="subtitle">Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano
</p></div><p class="article-text">
        La Armada y el Consell de Mallorca han extra&iacute;do la quilla del pecio romano de Ses Fontanelles, uno de los hallazgos arqueol&oacute;gicos m&aacute;s valiosos efectuados en Balears. Se trata de una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rasgos-insolitos-barco-romano-sera-extraido-fondo-mar-balear-compendio-evolucion_1_11330504.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">nave mercante tardorromana del siglo IV d. C.&nbsp;</a>cuyos restos reposan a dos metros y medio de profundidad y a apenas 65 metros de la costa de la Platja de Palma.
    </p><p class="article-text">
        El rescate de la quilla marca el inicio de una nueva fase de recuperaci&oacute;n del yacimiento descubierto en 2019, cuando un buceador&nbsp;que frecuentaba la zona se top&oacute; de forma fortuita con &eacute;l. Aquel hallazgo -que incluye casi 300 &aacute;nforas cuyas inscripciones se han convertido en un caso &uacute;nico en el Mediterr&aacute;neo- revel&oacute; uno de los tesoros subacu&aacute;ticos m&aacute;s importantes de la zona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado el Ministerio de Defensa y recoge Europa Press, un equipo del Centro de Buceo de la Armada ha participado en las tareas de rescate de la quilla, considerada una de las piezas estructurales m&aacute;s relevantes de la embarcaci&oacute;n romana. La intervenci&oacute;n se llev&oacute; a cabo entre el 4 y el 15 de mayo dentro de la segunda fase del proyecto arqueol&oacute;gico.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desenterrando-1-700-anos-historia-comienza-extraccion-barco-romano-oculto-aguas-mar-balear_1_13058626.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arrancaron en marzo </a>con una primera campa&ntilde;a de localizaci&oacute;n y acondicionamiento del yacimiento, que permanec&iacute;a parcialmente sepultado bajo arena y grandes acumulaciones de posidonia desde la &uacute;ltima intervenci&oacute;n realizada hace dos a&ntilde;os. Los buzos militares efectuaron tareas de limpieza, retirada controlada de sedimentos y apoyo t&eacute;cnico permanente a los arque&oacute;logos encargados de la investigaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Tras completar la extracci&oacute;n, el operativo procedi&oacute; al desmontaje del dispositivo instalado en la zona, incluida la retirada de la pontona, bombas y generadores utilizados durante la intervenci&oacute;n. Adem&aacute;s, se colocaron sacos de arena para proteger el pecio frente a futuros temporales mar&iacute;timos y evitar nuevos da&ntilde;os en la estructura conservada bajo el agua.
    </p><p class="article-text">
        El Ministerio de Defensa destaca que el yacimiento de Ses Fontanelles constituye un testimonio excepcional del tr&aacute;fico mar&iacute;timo romano en el Mediterr&aacute;neo occidental. La recuperaci&oacute;n de elementos estructurales como la quilla permitir&aacute; profundizar en el estudio de las rutas comerciales y de la actividad naval que conectaba Balears con otros territorios del Imperio romano.
    </p><p class="article-text">
        Para los arque&oacute;logos que trabajan en la intervenci&oacute;n, supone una oportunidad hist&oacute;rica de ahondar en las profundas transformaciones que experiment&oacute; el Imperio Romano en la Antig&uuml;edad tard&iacute;a, adem&aacute;s de desentra&ntilde;ar c&oacute;mo funcionaban las redes comerciales del Mediterr&aacute;neo en el ocaso del Imperio romano y profundizar en el papel clave que jug&oacute; Balears en la conectividad de aquellos siglos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El complejo operativo re&uacute;ne a un equipo cient&iacute;fico internacional que trata de recuperar el casco y su cargamento con el m&aacute;ximo rigor arqueol&oacute;gico. En esta primera fase, los esfuerzos del equipo t&eacute;cnico se centran principalmente en retirar la arena que cubre el pecio, una tarea imprescindible para poder preparar la nave de cara a las siguientes fases de la extracci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, hace varias semanas se completaron los trabajos preparatorios en el Castell de Sant Carles, donde se ha habilitado un laboratorio para acoger y tratar el material arqueol&oacute;gico cuando se haya completado la recuperaci&oacute;n del pecio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/armada-recupera-quilla-barco-romano-oculto-1-700-anos-aguas-playa-palma_1_13248769.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 25 May 2026 15:12:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="245159" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="245159" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Armada recupera la quilla del barco romano oculto desde hace 1.700 años bajo las aguas de la playa de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c486776f-3a4d-4f26-b2bd-d873a4986e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arqueología,Arqueología romana,Yacimientos arqueológicos,Historia,Imperio Romano,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La botánica que descubrió la macroalga que causa estragos en el Mediterráneo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/ballenablanca/biodiversidad/botanica-descubrio-macroalga-causa-estragos-mediterraneo_1_13186460.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4fd36ae5-c759-4e7f-8b6a-f6b58103873c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La botánica que descubrió la macroalga que causa estragos en el Mediterráneo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un correo electrónico dio un vuelco a su carrera y al estado del Mediterráneo. Diez años después, la catedrática malagueña que identificó por primera vez la 'Rugulopteryx okamurae' lidera la respuesta científica para frenar la invasión de esta destructiva macroalga</p><p class="subtitle">Cádiz lanza un SOS ante la “catástrofe medioambiental” del alga asiática: 1,2 millones de kilos retirados en La Caleta
</p></div><p class="article-text">
        A unos diez kil&oacute;metros de M&aacute;laga, en una discreta playa, una treintena de personas con los pantalones remangados entran y salen del agua. Se agachan, recogen restos de una masa marr&oacute;n y se arremolinan en grupos para observarla al son de una misma pregunta: &iquest;Es <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/cadiz-lanza-sos-catastrofe-medioambiental-alga-asiatica-1-2-millones-kilos-retirados-caleta_1_12463554.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Rugulopteryx okamurae</em></a>? Las inquisitivas miradas se posan en Mar&iacute;a Altamirano Jeschke.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con los ojos cerrados, toca cada alga con una mano, ver&aacute;s c&oacute;mo son diferentes al tacto, no las confundes&rdquo;. Paciente y entusiasta, alternando ingl&eacute;s y espa&ntilde;ol, la investigadora motiva a las curiosas mentes que se acercan a encontrar la respuesta por s&iacute; mismas. Entre prop&aacute;gulos, &aacute;pices y talos, la escena parece una clase improvisada de bot&aacute;nica. En realidad, forma parte del primer encuentro internacional sobre la<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/sostenibilidad/rugulopteryx-okamurae-alga-invasora-llego-polizon-amenaza-mediterraneo_1_7397538.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> invasi&oacute;n de </a><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/sostenibilidad/rugulopteryx-okamurae-alga-invasora-llego-polizon-amenaza-mediterraneo_1_7397538.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Rugulopteryx okamurae</em></a> que reuni&oacute;, en mayo de 2025, a investigadores, administraciones y representantes del sector mar&iacute;timo de los pa&iacute;ses afectados. Altamirano llev&oacute; la batuta de la organizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Esta catedr&aacute;tica de Bot&aacute;nica de la Universidad de M&aacute;laga ostenta el privilegio profesional, y la tristeza personal, de ser quien identific&oacute; por primera vez la macroalga <em>Rugulopteryx okamurae</em> como especie invasora. Diez a&ntilde;os despu&eacute;s, esta alga asi&aacute;tica ha causado <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/especies-invasoras-estrecho-rugulopteryx-okamurae-medio-ambiente_1_1395620.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estragos ecol&oacute;gicos y econ&oacute;micos</a> en Espa&ntilde;a, Marruecos, Italia, Portugal, Francia y Argelia, adem&aacute;s de archipi&eacute;lagos como Canarias, Azores y Madeira. En 2022, a iniciativa del Gobierno espa&ntilde;ol y en base a las investigaciones de Altamirano, la &ldquo;Rugulo&rdquo;, como ella la llama cari&ntilde;osamente, se convirti&oacute; en la primera alga incluida en la Lista de Especies Ex&oacute;ticas Invasoras preocupantes para la Uni&oacute;n Europea.
    </p><h2 class="article-text">La indeseada noticia que marc&oacute; una d&eacute;cada</h2><p class="article-text">
        Cuando en mayo de 2016 Altamirano abri&oacute; el correo de su colega Javier Mart&iacute;nez, de la Agencia de Medio Ambiente de la Ciudad Aut&oacute;noma de Ceuta, no imaginaba que aquel mensaje marcar&iacute;a el inicio de una crisis ecol&oacute;gica sin precedentes y dar&iacute;a un vuelco a su carrera. Le ped&iacute;a analizar una macroalga reci&eacute;n llegada a sus costas. Como investigadora, llevaba una d&eacute;cada estudiando invasiones similares, pero este caso se intu&iacute;a de particular complejidad.
    </p><p class="article-text">
        En el laboratorio, las primeras pistas le llegaron con el examen morfoanat&oacute;mico. La confirmaci&oacute;n definitiva vino tras enviar muestras a su antiguo supervisor en Jap&oacute;n para un an&aacute;lisis gen&eacute;tico. El resultado fue concluyente: se trataba de una especie originaria de las costas del Pac&iacute;fico, incluyendo Jap&oacute;n, China, Taiw&aacute;n, Corea y Filipinas, donde vive en equilibrio con el ecosistema nativo. Aqu&iacute;, era invasora. &ldquo;Muy r&aacute;pidamente la especie dio el salto a la pen&iacute;nsula, a las costas del Estrecho, y a partir de ah&iacute; es la historia que ya sabemos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces, <em>Rugulopteryx okamurae</em> se ha extendido por buena parte del litoral espa&ntilde;ol, desde el Mediterr&aacute;neo hasta el Atl&aacute;ntico. Ha colonizado h&aacute;bitats rocosos y fondos marinos, ha desplazado comunidades nativas de algas y corales, y ha asfixiado praderas de faner&oacute;gamas marinas como Posidonia oce&aacute;nica en Andaluc&iacute;a, Murcia, Alicante, Catalunya, Galicia, Euskadi, Ceuta y Canarias. Lo m&aacute;s alarmante es su capacidad masiva de propagaci&oacute;n: en un solo metro cuadrado invadido puede generar millones de clones. &ldquo;Mira, F&aacute;tima, f&iacute;jate en cu&aacute;ntos<em> babies </em>tiene&rdquo;. Altamirano le pasa la lupa a una de las participantes de Marruecos para que observe los diminutos brotes que permiten a la especie clonarse: &ldquo;Cuando la planta se rompe, de las cicatrices empiezan a formarse nuevos individuos, no necesita entrar en reproducci&oacute;n sexual&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f8399e5-84cc-437c-a334-f068a0602660_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f8399e5-84cc-437c-a334-f068a0602660_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f8399e5-84cc-437c-a334-f068a0602660_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f8399e5-84cc-437c-a334-f068a0602660_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f8399e5-84cc-437c-a334-f068a0602660_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f8399e5-84cc-437c-a334-f068a0602660_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f8399e5-84cc-437c-a334-f068a0602660_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="María Altamirano es catedrática de Botánica en la Universidad de Málaga."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                María Altamirano es catedrática de Botánica en la Universidad de Málaga.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de esta playa de M&aacute;laga, Altamirano recorre el Mediterr&aacute;neo analizando los impactos en cadena que dejan estas peculiares caracter&iacute;sticas. Cuenta con aliados como Agostino Tomasello, otro de los asistentes del encuentro, profesor de bot&aacute;nica de la Universidad de Palermo y con quien ha publicado el primer estudio cient&iacute;fico sobre la presencia de <em>Rugulopteryx okamurae</em> en Italia. &ldquo;Esta especie est&aacute; determinando toda una serie de perturbaciones a nivel de ecosistemas, pero tambi&eacute;n desde el punto de vista econ&oacute;mico&rdquo;, apunta Tomasello.
    </p><p class="article-text">
        Ya sea en las costas de Tarifa o de Aspra, en Sicilia, ambos investigadores narran realidades paralelas: los pescadores culpan al alga asi&aacute;tica de arruinar un oficio ancestral. En infructuosos d&iacute;as de trabajo, llenan sus redes de algas con la esperanza de rescatar alg&uacute;n furtivo pez para, despu&eacute;s, pasar horas limpi&aacute;ndolas y devolver la pestilente invasora al mar. Las p&eacute;rdidas del sector pesquero en Tarifa ya superan los tres millones de euros al a&ntilde;o. A las administraciones, por su parte, les toca asumir el coste de limpiar las playas tras cada nueva marejada y plantear qu&eacute; hacer con las toneladas que recogen.
    </p><h2 class="article-text">Un viaje invisible con final infeliz</h2><p class="article-text">
        La llegada de <em>Rugulopteryx okamurae</em> al Mediterr&aacute;neo no es un caso aislado. Altamirano lo sabe. El tr&aacute;fico mar&iacute;timo internacional que atraviesa el Canal de Suez y, en menor medida, el Estrecho de Gibraltar, act&uacute;a como una autopista para especies ex&oacute;ticas. Aunque el Mediterr&aacute;neo representa menos del 1% de la superficie oce&aacute;nica mundial, acoge en torno a un tercio del tr&aacute;fico mar&iacute;timo global. Su c&aacute;lida temperatura representa un caldo de cultivo ideal para especies for&aacute;neas que viajan en las aguas de lastre de los cargueros y cruceros. &ldquo;Sospechamos que <em>Rugulopteryx okamurae</em> ha sido introducida no una vez, sino probablemente m&uacute;ltiples veces a trav&eacute;s de las aguas de lastre y, probablemente, contin&uacute;en haci&eacute;ndolo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para equilibrar su peso y mantener su flotabilidad durante la traves&iacute;a, los barcos mercantes cargan agua de lastre en los puertos de salida y la descargan en los puertos de llegada. En ese intercambio, a menudo depositan tambi&eacute;n esporas, prop&aacute;gulos, huevos o larvas que vienen del otro lado del mundo. Altamirano tambi&eacute;n conoce las trabas pol&iacute;ticas para frenar estas imprudencias. La Organizaci&oacute;n Mar&iacute;tima Internacional aprob&oacute; en 2004 un convenio para regular el agua de lastre, pero tard&oacute; trece a&ntilde;os en entrar en vigor. Desde septiembre de 2024, los buques que naveguen con bandera de un pa&iacute;s signatario o descarguen en sus puertos deben instalar sistemas de tratamiento que impidan la liberaci&oacute;n de part&iacute;culas mayores a diez micras. Sin embargo, las inspecciones rara vez son prioritarias frente a otras cuestiones portuarias. Y pa&iacute;ses mediterr&aacute;neos como Italia no han ratificado el convenio, lo que permite que buques extranjeros descarguen legalmente agua de lastre sin tratar.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de los retrasos y las dificultades, Altamirano defiende que la medida supone un paso adelante para la protecci&oacute;n del Mediterr&aacute;neo. O, al menos, eso desea. La apuesta de la catedr&aacute;tica reposa en que, a largo plazo, deber&iacute;a apreciarse una disminuci&oacute;n del <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/especies-invasoras-informe-ipbes-salud-humana_1_10485870.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">n&uacute;mero de especies introducidas</a>. &ldquo;Si reducimos los vectores potenciales de entrada y dispersi&oacute;n, reduciremos la fortaleza de <em>Rugulopteryx</em>&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">El futuro de una invasi&oacute;n: de la ciencia a la pol&iacute;tica</h2><p class="article-text">
        Altamirano cree en la ciencia al servicio de la ciudadan&iacute;a. Por eso, cuando el MITECO le propuso liderar un informe t&eacute;cnico para mostrar el impacto ecol&oacute;gico y socioecon&oacute;mico de <em>Rugulopteryx okamurae </em>no titube&oacute;. Ahora celebra que su minucioso estudio culminara en un documento decisivo para que el Gobierno incluyera la especie en el cat&aacute;logo nacional de especies ex&oacute;ticas invasoras.
    </p><p class="article-text">
        Ese informe situ&oacute; a Espa&ntilde;a en la vanguardia europea y facilit&oacute; que <em>Rugulopteryx okamurae</em> se convirtiera en la primera macroalga de la lista de Especies Ex&oacute;ticas Invasoras preocupantes para la Uni&oacute;n. En 2022, tras dos a&ntilde;os de deliberaciones en la Comisi&oacute;n Europea, la propuesta espa&ntilde;ola prosper&oacute;. Con sinceridad, Altamirano recuerda lo complejo que result&oacute; el proceso: no todos los Estados miembros consideran una prioridad la <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/ecologica/deben-gestionarse-especies-exoticas-invasoras-preservar-medio-ambiente_132_10140625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gesti&oacute;n</a> de una especie marina. &ldquo;Me gusta decir con orgullo que nuestro Ministerio fue capaz de argumentar de manera s&oacute;lida que las costas europeas eran muy susceptibles y estaban en riesgo&rdquo;. El tiempo le dio la raz&oacute;n: las zonas que los modelos se&ntilde;alaban como favorables para la especie, como las costas italianas, hoy est&aacute;n invadidas.
    </p><p class="article-text">
        El siguiente paso fue desarrollar la estrategia nacional de control de <em>Rugulopteryx okamurae</em>, tambi&eacute;n de la mano del MITECO. Pero Altamirano se enfrent&oacute; a un folio en blanco. &ldquo;Fue un reto enorme porque no hab&iacute;a ning&uacute;n referente en Espa&ntilde;a de una estrategia para una especie marina. Los &uacute;nicos referentes fueron estrategias para especies muy distintas, como <em>Caulerpa taxifolia</em> o <em>Undaria pinnatifida </em>en Australia, en un contexto administrativo y geogr&aacute;fico que no tiene nada que ver con el Mediterr&aacute;neo&rdquo;. Aun as&iacute;, el documento se convirti&oacute; en la referencia indiscutible para la gesti&oacute;n del alga asi&aacute;tica en Espa&ntilde;a.
    </p><h2 class="article-text">Entre la mejor intenci&oacute;n y el reproche</h2><p class="article-text">
        El &eacute;xito tambi&eacute;n conlleva cr&iacute;ticas y tanto ese documento como las posturas de Altamirano no est&aacute;n exentas de pol&eacute;mica. Las propiedades de <em>Rugulopteryx okamurae</em> plantean una paradoja: convertirla en un recurso para la producci&oacute;n de cosm&eacute;ticos, materiales aislantes, biopl&aacute;sticos o, incluso, como fuente de energ&iacute;a. Por ejemplo, en el encuentro organizado por la investigadora en M&aacute;laga, el Instituto Andaluz de Investigaci&oacute;n y Formaci&oacute;n en Agricultura y Pesca (IFAPA) present&oacute; un proyecto para usar el alga como bioestimulante en vi&ntilde;edos.
    </p><p class="article-text">
        Aunque el uso del alga se vislumbra como una manera de desatascar playas y redes de pesca, a la profesora de bot&aacute;nica le genera escepticismo e inquietud. Duda del <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/sostenibilidad/sacar-partido-alga-asiatica-plan-junta-andalucia-desata-criticas-pescadores_1_12530028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">beneficio socioecon&oacute;mico</a> de los posibles negocios mientras la administraci&oacute;n asume los costes de gesti&oacute;n del alga y los pescadores siguen sufriendo. Si una empresa quiere utilizar la biomasa, debe contribuir a compensar los gastos p&uacute;blicos y mejorar visiblemente la situaci&oacute;n. &ldquo;No estoy en contra de la valorizaci&oacute;n, pero s&iacute; de que se haga de manera desordenada y con el solo inter&eacute;s de lucro de entidades no impactadas&rdquo;. Por eso, respalda que tanto la normativa espa&ntilde;ola como la europea proh&iacute;ban su uso y comercializaci&oacute;n, salvo excepciones de investigaci&oacute;n, sanitarias o inter&eacute;s social.
    </p><p class="article-text">
        Dicha postura de cautela cient&iacute;fica no agrada a todo el mundo. &ldquo;Han salido muchos proyectos para darle uso que podr&iacute;an ser parte de la soluci&oacute;n, pero prefieren que se siga expandiendo&rdquo;, protesta Manuel Su&aacute;rez, patr&oacute;n mayor de la Cofrad&iacute;a de Pescadores de Tarifa. &Eacute;l condensa el malestar de una parte del sector pesquero: agotamiento y sensaci&oacute;n de abandono por parte de las autoridades desde hace una d&eacute;cada. Altamirano entiende la incomprensi&oacute;n, pero mantiene su caracter&iacute;stica firmeza: &ldquo;Precisamente para evitar la dispersi&oacute;n de la especie, el reglamento establece que no se puede hacer un uso comercial. Si no, nadie va a querer que el problema termine&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La frustraci&oacute;n de Su&aacute;rez se ahonda por el protocolo de limpieza que requieren las autoridades. Aunque se ide&oacute; para frenar el impacto de la invasi&oacute;n, en base al trabajo del MITECO y Altamirano, a los faenantes les resulta poco realista. &ldquo;El protocolo que existe es menos cre&iacute;ble que el cuento de los gnomos: quieren que limpiemos las algas y las guardemos, y desinfectemos el barco. O sea, vengo a trabajar para dedicarme a limpiar&rdquo;, ironiza el patr&oacute;n mientras, a pocos metros, sus compa&ntilde;eros de profesi&oacute;n se afanan en liberar de alga sus embarcaciones. Ante estos testimonios, la investigadora coincide en que en el papel todo es m&aacute;s limpio que en las ajadas cubiertas. Por eso, apela al trabajo en conjunto.
    </p><p class="article-text">
        Sin tapujos, empatiza con la dura situaci&oacute;n de los pescadores como principal sector socioecon&oacute;mico impactado. &ldquo;Un funcionario del ayuntamiento no va a dejar de cobrar su sueldo porque tenga toneladas en su playa, pero un pescador deja de recibir su jornal si tiene la mala suerte de coger una balsa de algas&rdquo;. Por otro lado, su profesionalidad la obliga a reconocer que las peque&ntilde;as embarcaciones de pesca contribuyen a la dispersi&oacute;n del alga asi&aacute;tica de manera no intencionada. &ldquo;Hay que conseguir que no limpien sus artes de pesca en el mar y facilitarles la desinfecci&oacute;n en puerto. Tenemos que trabajar con ellos en todos los pa&iacute;ses afectados&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Prevenir con ayuda de la ciudadan&iacute;a</h2><p class="article-text">
        Si hay algo que obsesiona a la malague&ntilde;a de origen alem&aacute;n es sumar los esfuerzos de todas las partes involucradas para boicotear el ansia viajera de la &ldquo;Rugulo&rdquo;. Y al elenco de representantes de los &aacute;mbitos cient&iacute;ficos, pol&iacute;ticos y econ&oacute;micos le faltaba un elemento: la sociedad civil. A trav&eacute;s de su participaci&oacute;n en proyectos como Observadores del Mar, una plataforma de ciencia ciudadana del CSIC, que moviliza a m&aacute;s de 5.000 voluntarios en Catalu&ntilde;a, Altamirano completa la &uacute;ltima pieza del puzle: &ldquo;El ciudadano tiene que ser consciente de que es parte del problema, pero tambi&eacute;n parte de la soluci&oacute;n&rdquo;. Mencionar las posibilidades de acci&oacute;n le genera fervor. &ldquo;La detecci&oacute;n temprana de la especie en un sitio permite una ventana de gesti&oacute;n que puede minimizar mucho los impactos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Involucrar a la gente permite que este tipo de plataformas funcionen. Aunque se nutren de las fotos de especies que suben los cient&iacute;ficos amateurs, es fundamental la revisi&oacute;n y aprobaci&oacute;n profesional. Eso es lo que motiva a seguir contribuyendo, por ejemplo, a Mery Alorda, directora del club de buceo SuperDive en Tossa de Mar y coordinadora de un grupo de observadores. &ldquo;Lo maravilloso de la plataforma es que despu&eacute;s el equipo cient&iacute;fico confirma tus datos&rdquo;, ensalza. &ldquo;Y si hay tant&iacute;simos ojos mirando lo mismo, empezaremos a tener m&aacute;s informaci&oacute;n de nuestro litoral&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, cuando la erradicaci&oacute;n ya no es posible, Altamirano cree que la clave es identificar los impactos y proteger lo que a&uacute;n se puede. &ldquo;Es como la medicina: el que cura se lleva la fama, pero el que previene salva vidas sin saber cu&aacute;ntas y queda en el anonimato. En pol&iacute;tica pasa lo mismo: no es rentable actuar en prevenci&oacute;n porque no es visible, pero a largo plazo es lo &uacute;nico que funciona&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Navegar en conjunto como bote salvavidas</h2><p class="article-text">
        En pocos a&ntilde;os, esta apasionada de las algas ha pasado de investigar temas poco interesantes para los titulares en un rinc&oacute;n del Mediterr&aacute;neo a convertirse en una figura clave en la gesti&oacute;n y concienciaci&oacute;n de una invasi&oacute;n transfronteriza. Eso s&iacute;, su impert&eacute;rrito compromiso no flaquea: &ldquo;No busco protagonismo. Quiero ser &uacute;til&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por eso no sorprende que cerca de 70 personas no dudaran en desplazarse desde sus diversos puntos del Mediterr&aacute;neo para acudir a su llamada en M&aacute;laga. Mientras el grupo fotograf&iacute;a las muestras reci&eacute;n recogidas en la orilla y anota cada matiz de sus explicaciones, Altamirano no pierde la oportunidad de recordar que la ciencia, por s&iacute; sola, no basta. &ldquo;Ya no podemos erradicar a <em>Rugulopteryx okamurae</em>, pero s&iacute; contenerla si trabajamos en conjunto&rdquo;. No dramatiza; al contrario, se&ntilde;ala el camino que queda por recorrer con la mezcla de rigor y calidez que la sostiene desde que un correo de 2016 alterara su destino y el del Mediterr&aacute;neo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tener escenarios negativos no debe ser una excusa para la inacci&oacute;n, siempre se puede hacer algo&rdquo;. Y ah&iacute;, en mitad de la playa, ataviada con sencillos escarpines y las manos desbordadas de muestras de algas, se vislumbra qui&eacute;n es Mar&iacute;a Altamirano Jeschke. Una cient&iacute;fica que ha observado en primera l&iacute;nea la devastaci&oacute;n bajo el agua, que carga con la frustraci&oacute;n de los pescadores y con la maquinaria lenta de la administraci&oacute;n, pero que no desiste en su empe&ntilde;o por proteger el patrimonio natural. A veces duele, reconoce. Pero merece la pena. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Irene Baños]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/ballenablanca/biodiversidad/botanica-descubrio-macroalga-causa-estragos-mediterraneo_1_13186460.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 May 2026 19:35:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4fd36ae5-c759-4e7f-8b6a-f6b58103873c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="87574" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4fd36ae5-c759-4e7f-8b6a-f6b58103873c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="87574" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La botánica que descubrió la macroalga que causa estragos en el Mediterráneo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4fd36ae5-c759-4e7f-8b6a-f6b58103873c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Mediterráneo,Algas,Especies invasoras,Mar Mediterráneo,Naturaleza,Pesca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L'equilibri és molt fràgil”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-recuperar-badies-arrasades-pel-fondeig-il-legal-i-els-residus-l-equilibri-molt-fragil_1_13167985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L&#039;equilibri és molt fràgil”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una fundació mediambiental implanta un model de verificació independent per a la restauració del mar balear i la seva observació directa en temps real</p><p class="subtitle">Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció</p></div><p class="article-text">
        L'amena&ccedil;a aguaita sobre el Mediterrani, on el desenvolupament del litoral, la contaminaci&oacute; i el canvi clim&agrave;tic destrueixen les prades submarines, crucials per a la salut del planeta. En Balears, el creixement de la poblaci&oacute; i la saturaci&oacute; tur&iacute;stica exerceixen pressi&oacute; sobre un territori insular incapa&ccedil; de suportar l'explotaci&oacute; de recursos naturals i l'ocupaci&oacute; mar&iacute;tima, i on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeig il&middot;legal de vaixells</a> agreuja el problema. &Eacute;s una valoraci&oacute; compartida per la Fundaci&oacute; Cleanwave, que, segons el seu director general, Ali Vahlhaus, lidera des de Mallorca la zona de restauraci&oacute; passiva i activa d'aig&uuml;es someres m&eacute;s gran d'Espanya. L'entitat, que reclama m&eacute;s inversi&oacute; privada, acaba d'implementar un model validat cient&iacute;fica i legalment per experts independents per a la recuperaci&oacute; de les 75 hect&agrave;rees de la badia de Portocolom, al sud-est de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        En 2022 van llan&ccedil;ar el projecte MedGardens amb tres iniciatives pilot en Sant Elm, Formentor i Portocolom per a avaluar diverses t&egrave;cniques de replantaci&oacute; de Posid&ograve;nia (seagrass) i Cystoseira (seaweed). En 2024 van ampliar l'actuaci&oacute; de Portocolom per a cobrir tota la badia. El seu repte &eacute;s recuperar un total de vuit badies balears fins a 2030, sumant una extensi&oacute; de mil hect&agrave;rees. Per&ograve; per a abordar-ho necessiten fons i per aix&ograve; han importat un sistema basat en cr&egrave;dits de biodiversitat. &ldquo;&Eacute;s un model que va posar en marxa en 2024 SeaTrees, una entitat sense &agrave;nim de lucre que ha col&middot;laborat amb nosaltres en les nostres actuacions a Mallorca&rdquo;, exposa Vahlhaus. L'organitzaci&oacute; va posar a la venda els seus primers blocs per a un projecte a Kenya. &ldquo;Els mercats de biodiversitat s&oacute;n tan recents que SeaTrees ha decidit retirar tots els blocs en nom dels compradors per a eliminar qualsevol mecanisme d'inversi&oacute; amb finalitats de lucre. Aix&ograve; converteix totes les compres en donacions ben&egrave;fiques&rdquo;, indiquen en la seva web.
    </p><p class="article-text">
        En el cas balear, es busca que els socis o patrocinadors aportin 3,5 euros per a la restauraci&oacute; de cada metre quadrat. &ldquo;La validaci&oacute; aborda un repte de suport continuat per a les empreses, especialment en el sector tur&iacute;stic, que han dubtat a finan&ccedil;ar projectes de conservaci&oacute; marina a causa de la falta de verificaci&oacute; per part de tercers, d'una governan&ccedil;a responsable i d'un impacte mesurable&rdquo;, agrega Line Hadsbjerg, cofundadora i presidenta de Cleanwave. &ldquo;El nostre model ha estat aprovat per un equip independent integrat per dos bi&ograve;legs marins i un jurista i &eacute;s extrapolable a l'actuaci&oacute; en tot el Mediterrani&rdquo;, apunta Vahlhaus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científic de Cleanwave fent recompte de posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científic de Cleanwave fent recompte de posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La posid&ograve;nia, el pulm&oacute; del Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        De moment, la Fundaci&oacute; ha abordat la recuperaci&oacute; activa amb la sembra de 1.600 metres quadrats amb alga Cystoseira, de la qual ha sobreviscut el 80%. Aquest organisme necessita una bona qualitat de l'aigua per a desenvolupar-se, aix&iacute; que la bona not&iacute;cia &eacute;s que la badia de Portocolom encara es troba en bones condicions mediambientals. Plantar posid&ograve;nia, aquesta planta aqu&agrave;tica end&egrave;mica famosa pel seu alt valor ecol&ograve;gic, &eacute;s menys rendible perqu&egrave; el seu desenvolupament &eacute;s molt lent. &ldquo;S'ha perdut un 30% de posid&ograve;nia en una d&egrave;cada i creix molt a poc a poc: entre dos i set cent&iacute;metres a l'any. &Eacute;s a dir, cada metre quadrat que arrossega un ancoratge, triga moltes d&egrave;cades a regenerar-se&rdquo;, explica el director. Aix&iacute; que &eacute;s millor protegir-la. &ldquo;Per aix&ograve; treballem tamb&eacute; la conscienciaci&oacute;&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S&#039;ha perdut un 30% de posidònia en una dècada i creix molt a poc a poc: entre dos i set mil·límetres a l&#039;any. És a dir, cada metre quadrat que arrossega un ancoratge, triga moltes dècades a regenerar-se</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ali Vahlhaus</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundació Cleanwave
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La posid&ograve;nia, amena&ccedil;ada, forma aut&egrave;ntics pilars ecol&ograve;gics: emmagatzema carboni en grans quantitats, serveix de refugi i zona d'alimentaci&oacute; a centenars d'esp&egrave;cies i esmorteeix l'erosi&oacute; costanera. Alguns estudis parlen de 12.000 quil&ograve;metres quadrats de posid&ograve;nia en aig&uuml;es someres al Mediterrani fa una d&egrave;cada, amb una p&egrave;rdua d'un 34% respecte a mig segle abans. La xifra augmentaria a uns 25.000 quil&ograve;metres quadrats en zones m&eacute;s profundes. L'arxip&egrave;lag balear t&eacute; una &agrave;rea ocupada per posid&ograve;nia de 592 quil&ograve;metres quadrats entre 0 i 35 metres de profunditat, segons <a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un estudi de 2023</a>, la gran majoria situats a Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científics i voluntaris fent monitoratge de Cystoseira en el projecte pilot de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científics i voluntaris fent monitoratge de Cystoseira en el projecte pilot de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grup de voluntaris preparant-se per a recompte de Posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grup de voluntaris preparant-se per a recompte de Posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute; del mar</strong></h2><p class="article-text">
        La credibilitat &eacute;s fonamental per a aconseguir suports. Per aix&ograve; Cleanwave ha treballat en col&middot;laboraci&oacute; amb l'empresa que ha creat Landler, una aplicaci&oacute; que es presenta com la primera plataforma que &ldquo;mesura, gestiona, monetitza i informa sobre el valor econ&ograve;mic de la naturalesa&rdquo;. Aix&iacute; s'ha desenvolupat un bess&oacute; digital de la zona submarina sotmesa a regeneraci&oacute; a Mallorca. &ldquo;El 8 de juny, coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans, llan&ccedil;arem aquesta iniciativa immersiva, que hem batejat com &lsquo;Window into the Sea&rsquo; (Finestra a la Mar) i que creiem fonamental per a la credibilitat perqu&egrave; permetr&agrave; a la comunitat submergir-se en els ecosistemes on actuem i observar a temps real la seva evoluci&oacute;&rdquo;, compte Vahlhaus.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La recuperaci&oacute; tamb&eacute; implica la conscienciaci&oacute; per a la reducci&oacute; del consum de pl&agrave;stics, que s'ha convertit en un greu problema mediambiental. &ldquo;S'estima que cada dia es consumeixen a Balears 1,5 milions d'ampolles de pl&agrave;stic i el 80% d'elles acaba al Mediterrani en forma de micropl&agrave;stics, que a la vegada entren en la cadena aliment&agrave;ria dels animals marins i dels &eacute;ssers humans&rdquo;, explica Elena Jaume, responsable de Solucions Sostenibles de Cleanwave. Per aix&ograve; una de les accions que realitzen, i que comparteixen altres organitzacions ecologistes de les illes, &eacute;s un programa educatiu amb escolars i la neteja de platges amb la participaci&oacute; de ciutadans, entre ells nens i joves.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científica coordinant la replantació de posidònia en el projecte pilot de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científica coordinant la replantació de posidònia en el projecte pilot de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; la Fundaci&oacute; Mallorca Preservation, que precisament va donar suport financer al projecte MedGarden en la seva fase de Formentor, s'ocupa de la recollida d'escombraries en la costa. Aquesta entitat ha publicat <a href="https://www.eldiario.es/_preview/eyJ0eXAiOiJKV1QiLCJhbGciOiJIUzUxMiJ9.eyJpYXQiOjE3NzY5MjcyNzAsImp0aSI6IlZzUnRPRFFCV1cralQ3MDYxZTFSUjMzZW9ZT3BvV042aEhteUwwTHRPVVk9IiwiaXNzIjoiYkN1YmUiLCJhdWQiOiJiQ3ViZSIsIm5iZiI6MTc3NjkyNzI3MCwiZXhwIjoxNzc2OTcwNDcwLCJwYXlsb2FkQ2xhc3MiOiJCaXRiYW5cXEJCTlhcXEJjdWJlQXBpXFxGcm9udFxcTW9kZWxzXFxQcmV2aWV3Snd0UGF5bG9hZCIsInBheWxvYWQiOiJ7XCJ0eXBlQWxpYXNcIjpcImFydGljbGVcIixcImlkXCI6MTMxNTQ2MDksXCJjaGFubmVsXCI6XCJtYXN0ZXJcIixcInN0YWZmSWRcIjo2NDE0MjB9In0.FqBGIWC5T4gNxMcD2QNQAiMz734Bafya6DcIYhk4U8ME2_gaQTSWZDPwWsPS6vxkaOMSMeZVlcJqN4RseL4z3A" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un informe detallat</a> a partir de mostreig de residus en tot l'arxip&egrave;lag balear, que per primera vegada quantifica les escombraries sota la mar. &ldquo;L'estudi s'ha centrat exclusivament en els residus que es troben dipositats en el fons mar&iacute;, &eacute;s a dir, aquells que han sedimentat. Aix&ograve; implica que no s'han tingut en compte els residus que romanen surant o en suspensi&oacute; en la columna d'aigua, amb major mobilitat en la massa d'aigua&rdquo;, explica Carla Alfonso, una de les coordinadores del projecte.
    </p><p class="article-text">
        Mallorca va registrar els valors de contaminaci&oacute; m&eacute;s alts, amb una densitat cr&iacute;tica de 2,59 objectes per cada 100 metres quadrats a la primavera. &ldquo;Quant al tipus de residus, en les quatre illes predominen clarament els pl&agrave;stics, sobretot objectes de fibra de vidre, fragments i articles de pl&agrave;stic dur&rdquo;, expliquen des de l'entitat. La recerca, desenvolupada al llarg de 2025, tamb&eacute; evidencia l'origen dels residus, que vincula majorit&agrave;riament amb la navegaci&oacute; (35,5%), i el turisme i l'hostaleria (32,2%). Greenpeace tamb&eacute; ha publicat <a href="https://es.greenpeace.org/es/wp-content/uploads/sites/3/2025/07/DTC2025comprimido.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un informe demolidor</a> sobre la destrucci&oacute; de la costa espanyola, destacant la construcci&oacute; desmesurada, molta lligada al turisme, i que Balears continua liderant les matriculacions d'embarcacions d'esbarjo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La conservaci&oacute; marina avui implica assumir que estem gestionant un equilibri molt fr&agrave;gil. Sabem quines s&oacute;n moltes de les pressions que afecten al mar, com pot veure's en l'estudi de residus marins, per&ograve; el veritable repte &eacute;s actuar a temps i, sobretot, sostenir aquestes decisions en el llarg termini&rdquo;, assenyala Ana Riera, directora de Mallorca Preservation. La urg&egrave;ncia existeix perqu&egrave; els mars i oceans no es converteixin en abocadors. Deixar la m&iacute;nima petjada &eacute;s la mesura m&eacute;s important: no danyar per a no haver de reparar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-recuperar-badies-arrasades-pel-fondeig-il-legal-i-els-residus-l-equilibri-molt-fragil_1_13167985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Apr 2026 04:30:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="33961770" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="33961770" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L'equilibri és molt fràgil”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Mallorca,Posidonia,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: "El equilibrio es muy frágil"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reto-recuperar-bahias-arrasadas-fondeo-ilegal-residuos-equilibrio-fragil_1_13154609.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: &quot;El equilibrio es muy frágil&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una fundación medioambiental implanta un modelo de verificación independiente para la restauración del mar balear y su observación directa en tiempo real</p><p class="subtitle">Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección</p></div><p class="article-text">
        La amenaza se cierne sobre el Mediterr&aacute;neo, donde el desarrollo del litoral, la contaminaci&oacute;n y el cambio clim&aacute;tico destruyen las praderas submarinas, cruciales para la salud del planeta. En Balears, el crecimiento de la poblaci&oacute;n y la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica ejercen presi&oacute;n sobre un territorio insular incapaz de soportar la explotaci&oacute;n de recursos naturales y la ocupaci&oacute;n mar&iacute;tima, y donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeo ilegal de barcos</a> agrava el problema. Es una valoraci&oacute;n compartida por la Fundaci&oacute;n Cleanwave, que, seg&uacute;n su director general, Ali Vahlhaus, lidera desde Mallorca la zona de restauraci&oacute;n pasiva y activa de aguas someras m&aacute;s grande de Espa&ntilde;a. La entidad, que reclama m&aacute;s inversi&oacute;n privada, acaba de implementar un modelo validado cient&iacute;fica y legalmente por expertos independientes para la recuperaci&oacute;n de las 75 hect&aacute;reas de la bah&iacute;a de Portocolom, al sureste de la isla.
    </p><p class="article-text">
        En 2022 lanzaron el proyecto&nbsp;MedGardens&nbsp;con tres iniciativas piloto en&nbsp;Sant Elm, Formentor y Portocolom para evaluar varias t&eacute;cnicas de replantaci&oacute;n de Posidonia (seagrass) y Cystoseira (seaweed). En 2024 ampliaron la actuaci&oacute;n de Portocolom para cubrir toda la bah&iacute;a. Su reto es recuperar un total de ocho bah&iacute;as baleares hasta 2030, sumando una extensi&oacute;n de mil hect&aacute;reas. Pero para abordarlo necesitan fondos y por eso han importado un sistema basado en cr&eacute;ditos de biodiversidad. &ldquo;Es un modelo que puso en marcha en 2024 SeaTrees, una entidad sin &aacute;nimo de lucro que ha colaborado con nosotros en nuestras actuaciones en Mallorca&rdquo;, expone Vahlhaus. La organizaci&oacute;n puso a la venta sus primeros bloques para un proyecto en Kenia. &ldquo;Los mercados de biodiversidad son tan recientes que SeaTrees ha decidido retirar todos los bloques en nombre de los compradores para eliminar cualquier mecanismo de inversi&oacute;n con fines de lucro. Esto convierte todas las compras en donaciones ben&eacute;ficas&rdquo;, indican en su web.
    </p><p class="article-text">
        En el caso balear, se busca que los socios o patrocinadores aporten 3,5 euros para la restauraci&oacute;n de cada metro cuadrado. &ldquo;La validaci&oacute;n aborda un reto de apoyo continuado para las empresas, especialmente en el sector tur&iacute;stico, que han dudado en financiar proyectos de conservaci&oacute;n marina debido a la falta de verificaci&oacute;n por parte de terceros, de una gobernanza responsable y de un impacto medible&rdquo;, agrega Line Hadsbjerg, cofundadora y presidenta de Cleanwave. &ldquo;Nuestro modelo ha sido aprobado por un equipo independiente integrado por dos bi&oacute;logos marinos y un jurista y es extrapolable a la actuaci&oacute;n en todo el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, apunta Vahlhaus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científico de Cleanwave haciendo recuento de posidonia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científico de Cleanwave haciendo recuento de posidonia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La posidonia, el pulm&oacute;n del Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        De momento, la Fundaci&oacute;n ha abordado la recuperaci&oacute;n activa con la siembra de 1.600 metros cuadrados con alga Cystoseira, de la que ha sobrevivido el 80%. Este organismo necesita una buena calidad del agua para desarrollarse, as&iacute; que la buena noticia es que la bah&iacute;a de Portocolom a&uacute;n se encuentra en buenas condiciones medioambientales. Plantar posidonia, esa planta acu&aacute;tica end&eacute;mica famosa por su alto valor ecol&oacute;gico, es menos rentable porque su desarrollo es muy lento. &ldquo;Se ha perdido un 30% de posidonia en una d&eacute;cada y crece muy despacio: entre dos y siete cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas d&eacute;cadas en regenerarse&rdquo;, explica el director. As&iacute; que es mejor protegerla. &ldquo;Por eso trabajamos tambi&eacute;n la concienciaci&oacute;n&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se ha perdido un 30% de posidonia en una década y crece muy despacio: entre dos y siete milímetros al año. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas décadas en regenerarse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ali Vahlhaus</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundación Cleanwave
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La posidonia, amenazada, forma aut&eacute;nticos pilares ecol&oacute;gicos: almacena carbono en grandes cantidades, sirve de refugio y zona de alimentaci&oacute;n a cientos de especies y amortigua la erosi&oacute;n costera. Algunos estudios hablan de 12.000 kil&oacute;metros cuadrados de posidonia en aguas someras en el Mediterr&aacute;neo hace una d&eacute;cada, con una p&eacute;rdida de un 34% respecto a medio siglo antes. La cifra aumentar&iacute;a a unos 25.000 kil&oacute;metros cuadrados en zonas m&aacute;s profundas.&nbsp;El archipi&eacute;lago balear tiene un &aacute;rea ocupada por posidonia de 592 kil&oacute;metros cuadrados entre 0 y 35 metros de profundidad, seg&uacute;n&nbsp;<a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>un estudio de 2023</strong></a>, la gran mayor&iacute;a ubicados en Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científicos y voluntarios haciendo monitoreo de Cystoseira en el proyecto piloto de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científicos y voluntarios haciendo monitoreo de Cystoseira en el proyecto piloto de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grupo de voluntarios preparándose para recuento de Posidonia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grupo de voluntarios preparándose para recuento de Posidonia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute;n del mar</strong></h2><p class="article-text">
        La credibilidad es fundamental para conseguir apoyos. Por ello Cleanwave ha trabajado en colaboraci&oacute;n con la empresa que ha creado Landler, una aplicaci&oacute;n que se presenta como la primera plataforma que &ldquo;mide, gestiona, monetiza e informa sobre el valor econ&oacute;mico de la naturaleza&rdquo;. As&iacute; se ha desarrollado un gemelo digital de la zona submarina sometida a regeneraci&oacute;n en Mallorca. &ldquo;El 8 de junio, coincidiendo con el<strong>&nbsp;</strong>D&iacute;a Mundial de los Oc&eacute;anos, lanzaremos esta iniciativa inmersiva, que hemos bautizado como &lsquo;Window into the&nbsp;Sea&rsquo; (Ventana al Mar) y que creemos fundamental para la credibilidad porque permitir&aacute; a la comunidad sumergirse en los ecosistemas donde actuamos y observar a tiempo real su evoluci&oacute;n&rdquo;, cuenta Vahlhaus.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La recuperaci&oacute;n tambi&eacute;n implica la concienciaci&oacute;n para la reducci&oacute;n del consumo de pl&aacute;sticos, que se ha convertido en un grave problema medioambiental. &ldquo;Se estima que cada d&iacute;a se consumen en Baleares 1,5 millones de botellas de pl&aacute;stico y el 80% de ellas acaba en el Mediterr&aacute;neo en forma de micropl&aacute;sticos, que a su vez entran en la cadena alimentaria de los animales marinos y de los seres humanos&rdquo;, explica Elena Jaume, responsable de Soluciones Sostenibles de Cleanwave. Por eso una de las acciones que realizan, y que comparten otras organizaciones ecologistas de las islas, es un programa educativo con escolares y la limpieza de playas con la participaci&oacute;n de ciudadanos, entre ellos ni&ntilde;os y j&oacute;venes.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científica coordinando la replantación de posidonia en el proyecto piloto de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científica coordinando la replantación de posidonia en el proyecto piloto de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n la Fundaci&oacute;n Mallorca Preservation, que precisamente dio apoyo financiero al proyecto MedGarden en su fase de Formentor, se ocupa de la recogida de basura en la costa. Esta entidad ha publicado <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">un informe detallado</a> a partir de muestreo de residuos en todo el archipi&eacute;lago balear, que por primera vez cuantifica la basura bajo el mar. &ldquo;El estudio se ha centrado exclusivamente en los residuos que se encuentran depositados en el fondo marino, es decir, aquellos que han sedimentado. Esto implica que no se han tenido en cuenta los residuos que permanecen flotando o en suspensi&oacute;n en la columna de agua, con mayor movilidad en la masa de agua&rdquo;, explica Carla Alfonso, una de las coordinadoras del proyecto. 
    </p><p class="article-text">
        Mallorca registr&oacute; los valores de contaminaci&oacute;n m&aacute;s altos, con una densidad cr&iacute;tica de 2,59 objetos por cada 100 metros cuadrados&nbsp;en primavera. &ldquo;En cuanto al tipo de residuos, en las cuatro islas predominan claramente los pl&aacute;sticos, sobre todo objetos de fibra de vidrio, fragmentos y art&iacute;culos de pl&aacute;stico duro&rdquo;, explican desde la entidad. La investigaci&oacute;n, desarrollada a lo largo de 2025, tambi&eacute;n evidencia el origen de los residuos, que vincula mayoritariamente con la navegaci&oacute;n (35,5%), el turismo y la hosteler&iacute;a (32,2%). Greenpeace tambi&eacute;n ha publicado un <a href="https://es.greenpeace.org/es/wp-content/uploads/sites/3/2025/07/DTC2025comprimido.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe demoledor</a> sobre la destrucci&oacute;n de la costa espa&ntilde;ola, destacando la construcci&oacute;n desmedida, mucha ligada al turismo, y que Balears contin&uacute;a liderando las matriculaciones de embarcaciones de recreo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La conservaci&oacute;n marina hoy implica asumir que estamos gestionando un equilibrio muy fr&aacute;gil. Sabemos cu&aacute;les son muchas de las presiones que afectan al mar, como puede verse en el estudio de residuos marinos, pero el verdadero reto est&aacute; en actuar a tiempo y, sobre todo, en sostener esas decisiones en el largo plazo&rdquo;, se&ntilde;ala Ana Riera, directora de Mallorca Preservation.&nbsp;La urgencia existe para que los mares y oc&eacute;anos no se conviertan en vertederos. Dejar la m&iacute;nima huella es la medida m&aacute;s importante: no da&ntilde;ar para no tener que reparar.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reto-recuperar-bahias-arrasadas-fondeo-ilegal-residuos-equilibrio-fragil_1_13154609.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2026 19:47:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="33961770" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="33961770" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: "El equilibrio es muy frágil"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Mallorca,Posidonia,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cabrera-parc-nacional-amb-aigues-transparents-plenes-posidonia-pateix-manca-proteccio_1_13128640.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Oceana lamenta el retard de l'Executiu balear en la gestió per protegir els fons marins. “El pla actual permet activitats incompatibles amb la conservació del Mediterrani occidental”, afirma Michael Sealey, científic marí</p><p class="subtitle">El desafiament de mapejar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia</p></div><p class="article-text">
        A poc m&eacute;s d'una hora de navegaci&oacute; al sud de Mallorca, l'arxip&egrave;lag de Cabrera s'al&ccedil;a com un basti&oacute; de biodiversitat a la mar Mediterr&agrave;nia. Aquest conjunt d'illes, testimoni de la hist&ograve;ria de civilitzacions com fenicis, cartaginesos i romans, ha estat tant refugi com fortalesa. En temps de pirates barbarescos, el seu port natural es va convertir en un estrat&egrave;gic punt d'atac, fet que va portar a la construcci&oacute; d'un castell a l'entrada, un s&iacute;mbol de la lluita per la protecci&oacute; de les seves aig&uuml;es.
    </p><p class="article-text">
        Actualment, Cabrera &eacute;s un espai protegit, per&ograve; la seva rica hist&ograve;ria ressalta la paradoxa del seu present: malgrat el seu estatus de conservaci&oacute;, el seu entorn mar&iacute; s'enfronta a amenaces serioses. Amb m&eacute;s del 80% del parc cobert per aig&uuml;es transparents que allotgen praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica i una rica biodiversitat, la manca de protecci&oacute; efectiva esdev&eacute; una preocupaci&oacute; urgent, com adverteixen diverses organitzacions de conservaci&oacute; marina. Entre elles Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) &ldquo;hagi retardat l'actualitzaci&oacute; de la gesti&oacute; del Parc Nacional de Cabrera fins al 2027&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Trigar vuit anys a elaborar un pla de gesti&oacute; &eacute;s una irresponsabilitat i una vulneraci&oacute; de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missi&oacute; d'un espai que hauria de ser el referent de conservaci&oacute; del Mediterrani occidental&rdquo;, lamenta Michael Sealey, cient&iacute;fic mar&iacute; d'Oceana. D'altra banda, la Fundaci&oacute; Marilles ha presentat al&middot;legacions al projecte de l'Executiu auton&ograve;mic per fer-lo m&eacute;s ambici&oacute;s. &ldquo;Les paraules estan b&eacute;, per&ograve; falta pressupost i cal elevar el nivell d'ambici&oacute;. Els compromisos, a m&eacute;s de paraules, necessiten recursos per fer-se realitat. Si no, correm el risc que quedi en un manifest preelectoral&rdquo;, assenyala Aniol Esteban, bi&ograve;leg mar&iacute; i director de la fundaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Trigar vuit anys a elaborar un pla de gestió és una irresponsabilitat i una vulneració de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missió d&#039;un espai que hauria de ser el referent de conservació del Mediterrani occidental</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michael Sealey</span>
                                        <span>—</span> Científic marí d&#039;Oceana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El paisatge litoral de Cabrera tamb&eacute; acull importants col&ograve;nies d'aus marines, aix&iacute; com esp&egrave;cies end&egrave;miques, cosa que li ha valgut la declaraci&oacute; de Zona d'Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA), de Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC) i de Lloc d'Inter&egrave;s Comunitari (LIC), dins la Xarxa Natura 2000. A m&eacute;s, &eacute;s Zona Especialment Protegida d'Import&agrave;ncia per al Mediterrani (ZEPIM). De fet, m&eacute;s del 80% del parc &eacute;s mar i les seves aig&uuml;es transparents alberguen extenses praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica &mdash;clau per a la vida marina&mdash; a les seves profunditats, que s'entrellacen amb comunitats de corals i algues calc&agrave;ries, creant un h&agrave;bitat ideal per a centenars d'esp&egrave;cies de peixos, mol&middot;luscs i crustacis. Es tracta d'un ecosistema molt ric on coexisteixen meros, polps, morenes i d&eacute;ntols amb tortugues marines i dofins, formant un aut&egrave;ntic santuari natural que ha estat valorat durant d&egrave;cades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment de l&#039;alliberament d&#039;una tortuga marina al Parc Nacional de Cabrera. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment de l&#039;alliberament d&#039;una tortuga marina al Parc Nacional de Cabrera.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La riquesa dels seus fons marins no nom&eacute;s &eacute;s un tresor ecol&ograve;gic, sin&oacute; tamb&eacute; un s&iacute;mbol de la necessitat de protecci&oacute; i gesti&oacute; efectiva per assegurar-ne la conservaci&oacute; per a futures generacions. Aquesta joia de la biodiversitat es compon de 807 quil&ograve;metres quadrats de superf&iacute;cie marina incorporats el 2019 &mdash;una fita per a la conservaci&oacute; marina a Espanya&mdash; que, no obstant aix&ograve;, no estan recollits en el Pla Rector d'&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG) vigent, que nom&eacute;s cobreix una desena part del parc. Aix&iacute;, Oceana alerta que &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hoteleros-sector-pesquero-ecologistas-unidos-gran-pacto-reclamar-mar-balear-protegido_1_10416536.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">coralls, cetacis, tortugues, taurons i aus marines manquen de protecci&oacute; efectiva</a>&rdquo;. Aix&iacute; mateix, estudis cient&iacute;fics ja han comprovat &ldquo;la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-altas-temperaturas-amenazan-corales-habitat-20-especies-mediterraneo_1_10511618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disminuci&oacute; de la biodiversitat</a> en la passada d&egrave;cada&rdquo;, entre altres coses, a causa de la falta de protecci&oacute; efectiva.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural, sobre els retards en l&rsquo;actualitzaci&oacute; del Pla Rector d&rsquo;&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG) del Parc Nacional de Cabrera, assenyalen que quan es va produir l&rsquo;ampliaci&oacute; del parc el 2019 es va tardar &ldquo;gaireb&eacute; tres anys a iniciar el procediment de redacci&oacute; [del nou document]&rdquo;. Aquest expedient va caducar el 2023, ja que no era justificable la pr&ograve;rroga perqu&egrave; &ldquo;no s&rsquo;havien complert amb les obligacions de l&rsquo;article 6 ter de la Llei 5/2005&rdquo;, per a la conservaci&oacute; dels espais de rellev&agrave;ncia ambiental. Aquestes fonts subratllen que l&rsquo;abril de 2024 el Govern va iniciar el nou expedient de renovaci&oacute; del PRUG, incorporant finalment la zona ampliada actualment en exposici&oacute; p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, fins que no s&rsquo;aprovi el nou PRUG, la Conselleria recorda que s&rsquo;apliquen &ldquo;mesures transit&ograve;ries&rdquo; que regulen la pesca artesanal professional, limiten l&rsquo;activitat de palangre de superf&iacute;cie i estableixen condicions espec&iacute;fiques per protegir aus i tortugues marines. Tamb&eacute; assenyalen que la conservaci&oacute; de cetacis, tortugues, taurons i aus marines dep&egrave;n de compet&egrave;ncies estatals recollides a l&rsquo;article 6 de la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat. Segons la Conselleria, un cop aprovat, el PRUG incorporar&agrave; la zona ampliada de 2019 i crear&agrave; l&rsquo;&agrave;rea m&eacute;s gran de protecci&oacute; estricta del Mediterrani occidental, amb unes 60.000 hect&agrave;rees protegides, combinant la conservaci&oacute; d&rsquo;ecosistemes vulnerables amb la regulaci&oacute; de les activitats humanes al parc.
    </p><p class="article-text">
        Cal assenyalar que durant el per&iacute;ode 2019-2023 va tenir lloc la segona etapa del Govern progressista de Francina Armengol, mentre que va ser despr&eacute;s de les eleccions de maig de 2023 quan va comen&ccedil;ar l&rsquo;etapa del Partit Popular amb Marga Prohens en solitari, a trav&eacute;s d&rsquo;un acord de legislatura amb Vox que m&eacute;s endavant es va trencar per difer&egrave;ncies ideol&ograve;giques.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s protecci&oacute; urgent</strong></h2><p class="article-text">
        El passat 27 de novembre, el Govern va proposar crear l'&agrave;rea m&eacute;s gran de protecci&oacute; estricta del Mediterrani, aproximadament 600 quil&ograve;metres quadrats, on tota activitat extractiva estaria prohibida. Oceana recolza aquesta iniciativa, encara que va proposar modificar la superf&iacute;cie proposada d'&uacute;s restringit perqu&egrave;, a m&eacute;s, inclogui entorns de gran import&agrave;ncia, com l'escull coral&middot;ligen del Fort d&rsquo;en Moreu i part de l'escarpament d&rsquo;&Eacute;mile Baudot (una zona del fons mar&iacute; on el relleu canvia bruscament, formant pendents o parets submarines).
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'h&agrave;bitats profunds amb corals centenaris que &ldquo;han patit per <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arts de pesca</a> que contacten amb el fons&rdquo;, lamenta l'organitzaci&oacute; marina. &ldquo;Balears t&eacute; l'oportunitat de demostrar lideratge en conservaci&oacute; marina, per&ograve; per a aix&ograve; necessita passar dels compromisos a l'acci&oacute; efectiva&rdquo;, subratlla Sealey.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, la Fundaci&oacute; Marilles ha presentat al&middot;legacions al PRUG del Parc Nacional de Cabrera &ldquo;amb l'objectiu de refor&ccedil;ar l'efectivitat real de la protecci&oacute; del medi mar&iacute; i garantir la conservaci&oacute; dels h&agrave;bitats m&eacute;s valuosos&rdquo;. L'organitzaci&oacute; proposa ampliar la zona de protecci&oacute; estricta per incloure el Fort d&rsquo;en Moreu, un espai &ldquo;de gran valor ecol&ograve;gic que acull h&agrave;bitats vulnerables com els corals, les gorg&ograve;nies, els fons de ma&euml;rl (un tipus d'h&agrave;bitat mar&iacute; molt especial i fr&agrave;gil que es forma a partir d'algues roges calc&agrave;ries) i esp&egrave;cies de profunditat amb una capacitat de recuperaci&oacute; molt limitada&rdquo;. Afegeixen que aquesta zona es declari com a &ldquo;lliure de qualsevol activitat extractiva&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un virot en un dels cinc illots del Parc Nacional de Cabrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un virot en un dels cinc illots del Parc Nacional de Cabrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cabrera &eacute;s un dels espais marins m&eacute;s valuosos del Mediterrani, per&ograve; fins ara el nivell de protecci&oacute; aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s'han assolit els resultats esperats en la conservaci&oacute; de la biodiversitat&rdquo;, afirma N&uacute;ria Salmer&oacute;n, t&egrave;cnica d'espais marins protegits de la fundaci&oacute;. En aquest sentit, Marilles insisteix en la necessitat de refor&ccedil;ar els estudis sobre els h&agrave;bitats de m&eacute;s valor i vulnerabilitat, de manera que la zonificaci&oacute; es dissenyi pensant en funcions ecol&ograve;giques clau i en la recuperaci&oacute; d'esp&egrave;cies amb capacitat de regeneraci&oacute; limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cabrera és un dels espais marins més valuosos de la Mediterrània, però fins ara el nivell de protecció aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s&#039;han assolit els resultats esperats en la conservació de la biodiversitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Núria Salmerón</span>
                                        <span>—</span> Tècnica de la Fundació Marilles
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la superf&iacute;cie protegida, l'efic&agrave;cia d'aquestes mesures dependr&agrave; d'un refor&ccedil; real de la vigil&agrave;ncia i del seguiment cient&iacute;fic. La pesca furtiva continua sent un problema al parc i, sense control efectiu, qualsevol ampliaci&oacute; normativa pot resultar inefica&ccedil;, adverteixen les organitzacions. I insisteixen en la necessitat de millorar els programes de seguiment ecol&ograve;gic i biodiversitat marina, amb indicadors clars que permetin avaluar &ldquo;l'estat dels h&agrave;bitats i l'efic&agrave;cia de les mesures de gesti&oacute;&rdquo;, amb l'objectiu d'avan&ccedil;ar &ldquo;cap a una gesti&oacute; adaptativa dels espais marins protegits, especialment important en un context de canvi clim&agrave;tic tan incert&rdquo;, on onades de calor marines i canvis en la qu&iacute;mica de l'aigua amenacen els ecosistemes m&eacute;s sensibles.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, destaquen que &ldquo;no es tracta nom&eacute;s d'ampliar superf&iacute;cie, sin&oacute; de protegir millor all&agrave; on &eacute;s m&eacute;s necessari&rdquo;. &Eacute;s a dir, resulta necessari refor&ccedil;ar els estudis per identificar els h&agrave;bitats de valor ecol&ograve;gic m&eacute;s alt i assegurar &ldquo;una planificaci&oacute; basada en criteris cient&iacute;fics i ambientals&rdquo;. Per aix&ograve; &eacute;s important comptar amb &ldquo;una zonificaci&oacute; dissenyada pensant en els h&agrave;bitats i funcions ecol&ograve;giques i tamb&eacute; garantir la coher&egrave;ncia amb altres espais protegits del canal de Mallorca per assegurar la connectivitat ecol&ograve;gica&rdquo;, assegura Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Parc Nacional de Cabrera està compost en un 80% de mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Parc Nacional de Cabrera està compost en un 80% de mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Millores insuficients</strong></h2><p class="article-text">
        El pla, que dep&egrave;n de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, pret&eacute;n ser un pas endavant, analitza Marilles, amb compromisos com la creaci&oacute; de noves zones de protecci&oacute; estricta, el refor&ccedil; de la vigil&agrave;ncia, plans de conservaci&oacute; d'esp&egrave;cies i h&agrave;bitats vulnerables i l'extensi&oacute; de la cogesti&oacute; pesquera a tota la flota professional abans del 2030. No obstant aix&ograve;, l'organitzaci&oacute; marina adverteix que la majoria d'aquestes noves proteccions es concentren a Cabrera, on ja existeix un alt nivell de conservaci&oacute;, i que l'augment real fora d'aquest &agrave;mbit ser&agrave; limitat. &ldquo;Caldr&agrave; estar atents a com s'executa aquest pla i que es tinguin en compte els fons de m&eacute;s valor ecol&ograve;gic a l'hora d'ampliar la protecci&oacute;&rdquo;, matisa Esteban.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ram, Joan Simonet, defensa, en canvi, que la tramitaci&oacute; del nou PRUG &ldquo;&eacute;s un pas imprescindible per consolidar el futur de Cabrera&rdquo;. &ldquo;Parlem d'una eina de planificaci&oacute; que refor&ccedil;ar&agrave; la conservaci&oacute; del parc i que respon a la necessitat de comptar amb un marc actualitzat, rigor&oacute;s i coherent amb els reptes ambientals actuals&rdquo;. De la mateixa manera, considera que la creaci&oacute; d'una zona de protecci&oacute; estricta de gaireb&eacute; 60.000 hect&agrave;rees &ldquo;ens situar&agrave; com a referent al Mediterrani occidental&rdquo;. &ldquo;Cabrera &eacute;s un patrimoni natural &uacute;nic i aquesta ampliaci&oacute; suposa un comprom&iacute;s ferm amb la conservaci&oacute; del nostre entorn mar&iacute;&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Per a Marilles, la protecci&oacute; estricta &eacute;s l'eina m&eacute;s efica&ccedil; per regenerar ecosistemes, recuperar poblacions de peixos i generar beneficis socials i econ&ograve;mics, inclosos els vinculats al sector pesquer. La declaraci&oacute; de zones lliures de qualsevol activitat extractiva, juntament amb un seguiment cient&iacute;fic rigor&oacute;s, pot consolidar Cabrera com un referent internacional en conservaci&oacute; marina. No obstant aix&ograve;, adverteixen que l'&egrave;xit dependr&agrave; de la implicaci&oacute; dels sectors que viuen de la mar &ndash;pesca, n&agrave;utica i turisme&ndash; i de la col&middot;laboraci&oacute; amb les administracions estatals per a aquelles compet&egrave;ncies que no s&oacute;n auton&ograve;miques.
    </p><p class="article-text">
        Els investigadors recorden que Cabrera no &eacute;s nom&eacute;s un refugi de biodiversitat, sin&oacute; un ecosistema que pot guiar la gesti&oacute; d'espais marins a tot el Mediterrani occidental. &ldquo;Confiem que el proc&eacute;s d'aprovaci&oacute; del PRUG sigui una oportunitat per situar Cabrera com un referent internacional en protecci&oacute; marina efectiva, alineat amb els objectius europeus i globals de conservaci&oacute; de la biodiversitat&rdquo;, conclou Salmer&oacute;n. Per a aix&ograve;, emfatitzen, &eacute;s imprescindible que el Govern transformi els compromisos en accions concretes, amb pressupost i ambici&oacute; suficient perqu&egrave; l'entorn recuperi la seva funci&oacute; com a santuari de vida marina.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cabrera-parc-nacional-amb-aigues-transparents-plenes-posidonia-pateix-manca-proteccio_1_13128640.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 06:39:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" length="514278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="514278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cabrera,Parques naturales,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Oceana lamenta el retraso del Ejecutivo balear en la gestión para proteger los fondos marinos. “El plan actual permite actividades incompatibles con la conservación del Mediterráneo occidental”, afirma Michael Sealey, científico marino</p><p class="subtitle">El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia</p></div><p class="article-text">
        A poco m&aacute;s de una hora de navegaci&oacute;n al sur de Mallorca, el archipi&eacute;lago de Cabrera se alza como un basti&oacute;n de biodiversidad en el Mar Mediterr&aacute;neo. Este conjunto de islas, testigo de la historia de civilizaciones como fenicios, cartagineses y romanos, ha sido tanto refugio como fortaleza. En tiempos de piratas berberiscos, su puerto natural se convirti&oacute; en un estrat&eacute;gico punto de ataque, lo que llev&oacute; a la construcci&oacute;n de un castillo en su entrada, un s&iacute;mbolo de la lucha por la protecci&oacute;n de sus aguas.
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, Cabrera es un espacio protegido, pero su rica historia resalta la paradoja de su presente: a pesar de su estatus de conservaci&oacute;n, su entorno marino enfrenta serias amenazas. Con m&aacute;s del 80% del parque cubierto por aguas transparentes que albergan praderas de posidonia oce&aacute;nica y una rica biodiversidad, la falta de protecci&oacute;n efectiva se convierte en una preocupaci&oacute;n urgente, como advierten varias organizaciones de conservaci&oacute;n marina. Entre ellas Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) &ldquo;haya retrasado la actualizaci&oacute;n de la gesti&oacute;n del Parque Nacional de Cabrera hasta 2027&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tardar ocho a&ntilde;os en elaborar un plan de gesti&oacute;n es una irresponsabilidad y una vulneraci&oacute;n de la ley. El plan actual est&aacute; permitiendo actividades incompatibles con la misi&oacute;n de un espacio que deber&iacute;a ser el referente de conservaci&oacute;n del Mediterr&aacute;neo occidental&rdquo;, lamenta Michael Sealey, cient&iacute;fico marino de Oceana. Otra organizaci&oacute;n de conservaci&oacute;n marina, la Fundaci&oacute;n Marilles, ha presentado alegaciones al proyecto del Ejecutivo auton&oacute;mico para hacerlo m&aacute;s ambicioso. &ldquo;Las palabras est&aacute;n bien, pero falta presupuesto y hay que elevar el nivel de ambici&oacute;n. Los compromisos, adem&aacute;s de palabras, necesitan recursos para hacerse realidad. Si no, corremos el riesgo de que quede en un manifiesto preelectoral&rdquo;, se&ntilde;ala Aniol Esteban, bi&oacute;logo marino y director de la fundaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tardar ocho años en elaborar un plan de gestión es una irresponsabilidad y una vulneración de la ley. El plan actual está permitiendo actividades incompatibles con la misión de un espacio que debería ser el referente de conservación del Mediterráneo occidental</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michael Sealey</span>
                                        <span>—</span> Científico marino de Oceana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El paisaje litoral de Cabrera tambi&eacute;n acoge a importantes colonias de aves marinas, as&iacute; como especies end&eacute;micas, lo que le ha valido la declaraci&oacute;n de Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA), como Zona Especial de Conservaci&oacute;n (ZEC) y Lugar de Inter&eacute;s Comunitario (LIC), dentro de la Red Natura 2000. Adem&aacute;s, es Zona Especialmente Protegida de Importancia para el Mediterr&aacute;neo (ZEPIM). De hecho, m&aacute;s del 80% del parque es mar y sus aguas transparentes albergan extensas praderas de posidonia oce&aacute;nica &mdash;clave para la vida marina&mdash; en sus profundidades, que se entrelazan con comunidades de corales y algas calc&aacute;reas, creando un h&aacute;bitat ideal para cientos de especies de peces, moluscos y crust&aacute;ceos. Se trata de un ecosistema muy rico en el que coexisten meros, pulpos, morenas y dentones con tortugas marinas y delfines, formando un aut&eacute;ntico santuario natural que ha sido valorado durante d&eacute;cadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento de la puesta en libertad de una tortuga marina en el Parque Nacional de Cabrera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento de la puesta en libertad de una tortuga marina en el Parque Nacional de Cabrera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La riqueza de sus fondos marinos no solo es un tesoro ecol&oacute;gico, sino tambi&eacute;n un s&iacute;mbolo de la necesidad de protecci&oacute;n y gesti&oacute;n efectiva para asegurar su conservaci&oacute;n para futuras generaciones. Esta joya de la biodiversidad se compone de 807 kil&oacute;metros cuadrados de superficie marina incorporados en 2019 &mdash;un hito para la conservaci&oacute;n marina en Espa&ntilde;a&mdash; que, sin embargo, no est&aacute;n recogidos en el Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) vigente, que solo cubre una d&eacute;cima parte del parque. As&iacute;, Oceana alerta que &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hoteleros-sector-pesquero-ecologistas-unidos-gran-pacto-reclamar-mar-balear-protegido_1_10416536.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">corales, cet&aacute;ceos, tortugas, tiburones y aves marinas carecen de protecci&oacute;n efectiva</a>&rdquo;. Asimismo, estudios cient&iacute;ficos ya han comprobado &ldquo;la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-altas-temperaturas-amenazan-corales-habitat-20-especies-mediterraneo_1_10511618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disminuci&oacute;n de la biodiversidad</a> en la pasada d&eacute;cada&rdquo;, entre otras cosas, debido a la falta de protecci&oacute;n efectiva.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, sobre los retrasos en la actualizaci&oacute;n del Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera, se&ntilde;alan que cuando se produjo la ampliaci&oacute;n del parque en 2019 se tard&oacute; &ldquo;casi tres a&ntilde;os en iniciar el procedimiento de redacci&oacute;n [del nuevo documento]&rdquo;. Este expediente caduc&oacute; en 2023, ya que no era justificable la pr&oacute;rroga porque &ldquo;no se hab&iacute;an cumplido con las obligaciones del art&iacute;culo 6 ter de la Ley 5/2005&rdquo;, para la conservaci&oacute;n de los espacios de relevancia ambiental. Estas fuentes inciden en que en abril de 2024 el Govern inicia el nuevo expediente de renovaci&oacute;n del PRUG, incorporando finalmente la zona ampliada actualmente en exposici&oacute;n p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Mientras no se apruebe el nuevo PRUG, la Conselleria recuerda que se aplican &ldquo;medidas transitorias&rdquo; que regulan la pesca artesanal profesional, limitan la actividad de palangre de superficie y establecen condiciones espec&iacute;ficas para proteger aves y tortugas marinas. Se&ntilde;alan tambi&eacute;n que la conservaci&oacute;n de cet&aacute;ceos, tortugas, tiburones y aves marinas depende de competencias estatales recogidas en el art&iacute;culo 6 de la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural y Biodiversidad. Seg&uacute;n la Conselleria, una vez aprobado, el PRUG incorporar&aacute; la zona ampliada de 2019 y crear&aacute; la mayor &aacute;rea de protecci&oacute;n estricta del Mediterr&aacute;neo occidental, con unas 60.000 hect&aacute;reas protegidas, combinando la conservaci&oacute;n de ecosistemas vulnerables con la regulaci&oacute;n de actividades humanas en el parque.
    </p><p class="article-text">
        Cabe se&ntilde;alar que durante el periodo 2019-2023 tuvo lugar la segunda etapa del Govern progresista de Francina Armengol, mientras que fue tras las elecciones de mayo de 2023 cuando dio comienzo la etapa del Partido Popular con Marga Prohens en solitario, a trav&eacute;s de un acuerdo de legislatura con Vox que m&aacute;s tarde se rompi&oacute; por diferencias ideol&oacute;gicas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mayor protecci&oacute;n urgente</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado 27 de noviembre, el Govern propuso crear la mayor &aacute;rea de protecci&oacute;n estricta del Mediterr&aacute;neo, aproximadamente 600 kil&oacute;metros cuadrados, donde toda actividad extractiva estar&iacute;a prohibida. Oceana apoya esta iniciativa, aunque propuso modificar la superficie propuesta de uso restringido para que, adem&aacute;s, incluya entornos de gran importancia, como el arrecife coral&iacute;geno del Fort d&rsquo;en Moreu y parte del escarpe de &Eacute;mile Baudot (una zona del fondo marino donde el relieve cambia bruscamente, formando pendientes o paredes submarinas).
    </p><p class="article-text">
        Se trata de h&aacute;bitats profundos con corales centenarios que &ldquo;han sufrido por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">artes de pesca</a> que contactan con el fondo&rdquo;, lamenta la organizaci&oacute;n marina. &ldquo;Balears tiene la oportunidad de demostrar liderazgo en conservaci&oacute;n marina, pero para ello necesita pasar de los compromisos a la acci&oacute;n efectiva&rdquo;, subraya Sealey.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, la Fundaci&oacute;n Marilles ha presentado alegaciones al Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera &ldquo;con el objetivo de reforzar la efectividad real de la protecci&oacute;n del medio marino y garantizar la conservaci&oacute;n de los h&aacute;bitats m&aacute;s valiosos&rdquo;. La organizaci&oacute;n marina propone ampliar la zona de protecci&oacute;n estricta para incluir el Fort d&rsquo;en Moreu, un espacio &ldquo;de gran valor ecol&oacute;gico que acoge h&aacute;bitats vulnerables como los corales, las gorgonias, los fondos de ma&euml;rl (un tipo de h&aacute;bitat marino muy especial y fr&aacute;gil que se forma a partir de algas rojas calc&aacute;reas) y especies de profundidad con una capacidad de recuperaci&oacute;n muy limitada&rdquo;. A&ntilde;aden que esta zona se declare como &ldquo;libre de cualquier actividad extractiva&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un virot en uno de los cinco islotes del Parque Nacional de Cabrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un virot en uno de los cinco islotes del Parque Nacional de Cabrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cabrera es uno de los espacios marinos m&aacute;s valiosos del Mediterr&aacute;neo, pero hasta ahora el nivel de protecci&oacute;n aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservaci&oacute;n de la biodiversidad&rdquo;, afirma N&uacute;ria Salmer&oacute;n, t&eacute;cnica de espacios marinos protegidos de la fundaci&oacute;n. En este sentido, Marilles insiste en la necesidad de reforzar los estudios sobre los h&aacute;bitats de mayor valor y vulnerabilidad, de modo que la zonificaci&oacute;n se dise&ntilde;e pensando en funciones ecol&oacute;gicas clave y en la recuperaci&oacute;n de especies con capacidad de regeneraci&oacute;n limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cabrera es uno de los espacios marinos más valiosos del Mediterráneo, pero hasta ahora el nivel de protección aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservación de la biodiversidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Núria Salmerón</span>
                                        <span>—</span> Técnica de la Fundación Marilles
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la superficie protegida, la eficacia de estas medidas depender&aacute; de un refuerzo real de la vigilancia y del seguimiento cient&iacute;fico. La pesca furtiva sigue siendo un problema en el parque y, sin control efectivo, cualquier ampliaci&oacute;n normativa puede resultar ineficaz, advierten las organizaciones. E insisten en la necesidad de mejorar los programas de seguimiento ecol&oacute;gico y biodiversidad marina, con indicadores claros que permitan evaluar &ldquo;el estado de los h&aacute;bitats y la eficacia de las medidas de gesti&oacute;n&rdquo;, con el objetivo de avanzar &ldquo;hacia una gesti&oacute;n adaptativa de los espacios marinos protegidos, especialmente importante en un contexto de cambio clim&aacute;tico tan incierto&rdquo;, donde olas calor marinas y cambios en la qu&iacute;mica del agua amenazan los ecosistemas m&aacute;s sensibles.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, destacan que &ldquo;no se trata solo de ampliar superficie, sino de proteger mejor all&iacute; donde es m&aacute;s necesario&rdquo;. Es decir, resulta necesario reforzar los estudios para identificar los h&aacute;bitats de mayor valor ecol&oacute;gico y asegurar &ldquo;una planificaci&oacute;n basada en criterios cient&iacute;ficos y ambientales&rdquo;. Por ello es importante contar con &ldquo;una zonificaci&oacute;n dise&ntilde;ada pensando en los h&aacute;bitats y funciones ecol&oacute;gicas y tambi&eacute;n garantizar la coherencia con otros espacios protegidos del canal de Mallorca para asegurar la conectividad ecol&oacute;gica&rdquo;, asegura Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Parque Nacional de Cabrera está compuesto en un 80% de mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Parque Nacional de Cabrera está compuesto en un 80% de mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mejoras insuficientes</strong></h2><p class="article-text">
        El plan, que depende de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, pretende ser un paso adelante, analiza Marilles, con compromisos como la creaci&oacute;n de nuevas zonas de protecci&oacute;n estricta, el refuerzo de la vigilancia, planes de conservaci&oacute;n de especies y h&aacute;bitats vulnerables y la extensi&oacute;n de la cogesti&oacute;n pesquera a toda la flota profesional antes de 2030. Sin embargo, la organizaci&oacute;n marina advierte que la mayor&iacute;a de estas nuevas protecciones se concentran en Cabrera, donde ya existe un alto nivel de conservaci&oacute;n, y que el aumento real fuera de este &aacute;mbito ser&aacute; limitado. &ldquo;Habr&aacute; que estar atentos a c&oacute;mo se ejecuta este plan y a que se tengan en cuenta los fondos de mayor valor ecol&oacute;gico a la hora de ampliar la protecci&oacute;n&rdquo;, matiza Esteban.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ramo, Joan Simonet, defiende, en cambio, que la tramitaci&oacute;n del nuevo PRUG &ldquo;es un paso imprescindible para consolidar el futuro de Cabrera&rdquo;. &ldquo;Hablamos de una herramienta de planificaci&oacute;n que reforzar&aacute; la conservaci&oacute;n del parque y que responde a la necesidad de contar con un marco actualizado, riguroso y coherente con los retos ambientales actuales&rdquo;. Del mismo modo, considera que la creaci&oacute;n de una zona de protecci&oacute;n estricta de casi 60.000 hect&aacute;reas &ldquo;nos situar&aacute; como referente en el Mediterr&aacute;neo occidental&rdquo;. &ldquo;Cabrera es un patrimonio natural &uacute;nico y esta ampliaci&oacute;n supone un compromiso firme con la conservaci&oacute;n de nuestro entorno marino&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Para Marilles, la protecci&oacute;n estricta es la herramienta m&aacute;s eficaz para regenerar ecosistemas, recuperar poblaciones de peces y generar beneficios sociales y econ&oacute;micos, incluidos los vinculados al sector pesquero. La declaraci&oacute;n de zonas libres de cualquier actividad extractiva, junto con un seguimiento cient&iacute;fico riguroso, puede consolidar a Cabrera como un referente internacional en conservaci&oacute;n marina. No obstante, advierten de que el &eacute;xito depender&aacute; de la implicaci&oacute;n de los sectores que viven del mar &ndash;pesca, n&aacute;utica y turismo&ndash; y de la colaboraci&oacute;n con las administraciones estatales para aquellas competencias que no son auton&oacute;micas.
    </p><p class="article-text">
        Los investigadores recuerdan que Cabrera no es solo un refugio de biodiversidad, sino un ecosistema que puede guiar la gesti&oacute;n de espacios marinos en todo el Mediterr&aacute;neo occidental. &ldquo;Confiamos en que el proceso de aprobaci&oacute;n del PRUG sea una oportunidad para situar a Cabrera como un referente internacional en protecci&oacute;n marina efectiva, alineado con los objetivos europeos y globales de conservaci&oacute;n de la biodiversidad&rdquo;, concluye Salmer&oacute;n. Para ello, enfatizan, es imprescindible que el Govern transforme los compromisos en acciones concretas, con presupuesto y ambici&oacute;n suficiente para que el entorno recupere su funci&oacute;n como santuario de vida marina. Factores como las actividades extractivas no gestionadas, la gesti&oacute;n incompleta del parque y las presiones del cambio clim&aacute;tico plantean retos de conservaci&oacute;n que han sido se&ntilde;alados por cient&iacute;ficos y organizaciones ambientales, subrayando la necesidad de acciones de conservaci&oacute;n continuadas y mejoradas.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 20:59:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" length="514278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="514278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cabrera,Parques naturales,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desenterrant 1.700 anys d'història: comença l'extracció del vaixell romà ocult sota les aigües de la Mar Balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desenterrant-1-700-anys-d-historia-comenca-l-extraccio-vaixell-roma-ocult-sota-les-aigues-mar-balear_1_13060290.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066" alt="Desenterrant 1.700 anys d&#039;història: comença l&#039;extracció del vaixell romà ocult sota les aigües de la Mar Balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La intervenció, extremadament delicada, es prolongarà durant uns quatre mesos. Els investigadors veuen en aquest inèdit descobriment una oportunitat històrica d'aprofundir en les profundes transformacions que va experimentar l'Imperi Romà en el seu ocàs i desentranyar com funcionaven les xarxes comercials del Mediterrani</p><p class="subtitle">ENTREVISTA - Javier Rodríguez Pandozi, arqueòleg subaquàtic: “Les troballes que coneixem no són ni la punta de l'iceberg”</p></div><p class="article-text">
        Des d'aquest dimarts, diversos bussos treballen en silenci sota l'aigua mentre amb cura mil&middot;lim&egrave;trica retiren la sorra del fons, la que durant gaireb&eacute; 1.700 anys ha protegit un tresor arqueol&ograve;gic excepcional: una nau mercant&nbsp;tardorromana&nbsp;del segle IV d. C. les restes de la qual reposen a dos metres i mig de profunditat i a tot just 65 metres de la costa de la&nbsp;Platja&nbsp;de Palma, visitada cada any per milers de turistes. El conegut com a derelicte de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;-pel mareny en la qual descansa- va ser trobat en 2019, quan un bussejador que freq&uuml;entava la zona es va topar de manera fortu&iuml;ta amb ell. Aquell descobriment -que inclou gaireb&eacute; 300 &agrave;mfores les inscripcions de les quals s'han convertit en un cas &uacute;nic al Mediterrani- va revelar un de les troballes subaqu&agrave;tiques m&eacute;s importants de la zona. El rescat de les restes acaba de comen&ccedil;ar en una complexa operaci&oacute; arqueol&ograve;gica que es prolongar&agrave; durant els pr&ograve;xims quatre mesos.
    </p><p class="article-text">
        Els treballs d'extracci&oacute; suposen un pas decisiu en la preservaci&oacute; d'aquest jaciment, tal com subratlla el Consell de Mallorca, participant en el projecte&nbsp;Arqueomallornauta&nbsp;que permetr&agrave; recuperar i analitzar les restes. Per als arque&ograve;legs que treballen en la intervenci&oacute; suposa una oportunitat hist&ograve;rica d'aprofundir en les profundes transformacions que va experimentar l'Imperi Rom&agrave; en l'Antiguitat tardana, a m&eacute;s de desentranyar com funcionaven les xarxes comercials del Mediterrani en l'oc&agrave;s de l'Imperi rom&agrave; i aprofundir en el paper clau que va jugar&nbsp;Balears&nbsp;en la connectivitat d'aquells segles.
    </p><p class="article-text">
        El complex operatiu, que reuneix un equip cient&iacute;fic internacional que tractar&agrave; de recuperar el casc i el seu carregament amb el m&agrave;xim rigor arqueol&ograve;gic, es prolongar&agrave; durant uns quatre mesos, encara que la durada exacta dependr&agrave; de les condicions meteorol&ograve;giques i de la mar, que poden influir en el ritme dels treballs. En aquesta primera fase, els esfor&ccedil;os de l'equip t&egrave;cnic se centraran principalment a retirar la sorra que cobreix el derelicte, una tasca imprescindible per a poder preparar la nau de cara a les seg&uuml;ents fases de l'extracci&oacute;. A m&eacute;s, en les &uacute;ltimes setmanes s'han completat els treballs preparatoris al Castell de&nbsp;Sant&nbsp;Carles, on s'ha habilitat un laboratori per a acollir i tractar el material arqueol&ograve;gic quan s'hagi completat la recuperaci&oacute; del derelicte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de les àmfores trobades al naufragi de Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de les àmfores trobades al naufragi de Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una operaci&oacute; mil&middot;lim&egrave;trica</strong></h2><p class="article-text">
        Extreure un vaixell que porta segles sota la mar exigeix una intervenci&oacute; extremadament delicada: en aquesta primera fase, els arque&ograve;legs han comen&ccedil;at a retirar acuradament la sorra que cobreix l'estructura del casc. Nom&eacute;s despr&eacute;s podran comen&ccedil;ar a desmuntar el derelicte per parts. Cada fragment ser&agrave; documentat, embalat i traslladat al Castell de&nbsp;Sant&nbsp;Carles, on s'ha habilitat un laboratori especialitzat per a tractar el material arqueol&ograve;gic. All&iacute; comen&ccedil;ar&agrave; un llarg proc&eacute;s de dessalinitzaci&oacute; i conservaci&oacute; de les fustes, imprescindible per a evitar que es deteriorin despr&eacute;s de segles submergides.
    </p><p class="article-text">
        Per al Consell de Mallorca, l'operatiu suposa molt m&eacute;s que una excavaci&oacute; arqueol&ograve;gica: &eacute;s una oportunitat per a situar l'illa en l'epicentre internacional de la recerca sobre patrimoni subaqu&agrave;tic. Quan finalitzin els treballs, la instituci&oacute; preveu organitzar una exposici&oacute; en la&nbsp;Miseric&ograve;rdia&nbsp;per a mostrar els resultats del projecte i acostar a la ciutadania els secrets del vaixell.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La moneda que va revelar la dataci&oacute; del vaixell</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria del descobriment va arrencar en 2019, quan, oculta durant segles sota una gruixuda capa de sediments, la nau es va deixar veure per primera vegada despr&eacute;s que una forta tempesta remogu&eacute;s el fons mar&iacute;. Immediatament, el bussejador que es va topar amb el derelicte va donar av&iacute;s a les autoritats, que van procedir a una primera intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica d'urg&egrave;ncia. La conservaci&oacute; del vaixell, amb la seva arquitectura naval i el seu carregament intactes, va deixar sense al&egrave; als investigadors. No en va, la sorra que ho cobria ha actuat durant segles com un escut natural: l'ambient pobre en oxigen va permetre que la fusta i els materials org&agrave;nics es conservessin de manera extraordin&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        En 2024, una moneda de l'any 320 d. C. -col&middot;locada potser com a ofrena protectora- trobada en la&nbsp;carlinga&nbsp;de la nau va buidar qualsevol incertesa que pogu&eacute;s albergar-se sobre la dataci&oacute; del vaixell. &ldquo;El vaixell &eacute;s una esp&egrave;cie de compendi de l'evoluci&oacute; econ&ograve;mica, social i religiosa que en aquesta &egrave;poca estava a punt de produir-se en el conjunt del m&oacute;n rom&agrave;&rdquo;, va subratllar <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-trets-insolits-vaixell-roma-sera-extret-fons-d-platja-mallorca-compendi-l-evolucio_1_11336608.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en aquest reportatge</a> un dels codirectors del projecte&nbsp;Arqueomallornauta. L'investigador recorda com en el segle IV van comen&ccedil;ar a registrar-se &ldquo;enormes canvis ideol&ograve;gics i religiosos&rdquo;, transformacions de les quals el derelicte de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;&eacute;s una manifestaci&oacute; excepcional, aix&iacute; com el fet que entre les restes fossin trobats elements de simbologia pagana i altres relacionats amb la religi&oacute; cristiana.
    </p><p class="article-text">
        El fet que l'embarcaci&oacute;, de 12 metres d'eslora i sis de manga, aflor&eacute;s tan sols 65 metres de la costa de la platja m&eacute;s tur&iacute;stica de Palma &eacute;s un fet que tamb&eacute; va sorprendre als qui participen a desxifrar els secrets de la nau. Miguel &Aacute;ngel&nbsp;Cau, professor de recerca de la Instituci&oacute; Catalana de Recerca i Estudis Avan&ccedil;ats (ICREA), director de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona i un altre dels codirectors del projecte, assenyala que el canvi clim&agrave;tic est&agrave; propiciant que es desfermin tempestes &ldquo;molt m&eacute;s virulentes&rdquo; que abans i aflorin derelictes que &ldquo;es trobaven molt enterrats i ara surten a la llum&rdquo;. Aix&iacute; va succeir en l'estiu de 2019 enfront de la platja de Can Pastilla, en la Badia de Palma: &ldquo;La tempesta i la mar van acabar traient-lo del fons&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primer pla de diverses àmfores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primer pla de diverses àmfores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El naufragi de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;&eacute;s una c&agrave;psula del temps que permet aproximar-se al comer&ccedil; en els segles III i IV d. C., una &egrave;poca encara molt poc coneguda en el Mediterrani Occidental&rdquo;, apuntava en el mateix reportatge Dar&iacute;o Bernal, tamb&eacute; codirector de&nbsp;Arqueomallornauta. Com abunda el catedr&agrave;tic d'Arqueologia en la Universitat de Cadis, les &agrave;mfores trobades entre les restes -i que traslladaven salses de peix fermentat o&nbsp;garum, oli, vi i fruita conservada en abrigalli- &ldquo;tenen un potencial cient&iacute;fic incalculable com a document hist&ograve;ric, la qual cosa permetr&agrave; en els pr&ograve;xims anys situar Mallorca en un lloc privilegiat en els debats acad&egrave;mics i cient&iacute;fics sobre l'economia i el comer&ccedil; rom&agrave;&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&Agrave;mfores, aliments i secrets del comer&ccedil; rom&agrave;</strong></h2><p class="article-text">
        Entre altres aspectes destaquen les inscripcions (o&nbsp;<em>tituli&nbsp;picti</em>)&nbsp;que presenten les &agrave;mfores, en la seva majoria del tipus Almagro 51C &ndash;pr&ograve;pies de salaons i salses de peix&ndash;, en el que consideren una troballa excepcional donada el seu elevat n&uacute;mero i el tipus d'escriptura marcada en elles. Els arque&ograve;legs van comen&ccedil;ar a analitzar la paleografia dels atuells amb altres r&egrave;tols amf&ograve;rics i documents epigr&agrave;fics en general, associant-los al seu contingut, i van posar en relaci&oacute; les dades del carregament amb els d'altres derelictes imperials. &ldquo;En ser quantitativament el corpus d'epigrafia amf&ograve;rica pintada m&eacute;s important d'Hisp&agrave;nia, el derelicte es revela com una pe&ccedil;a clau per a poder comprendre amb major nitidesa la hist&ograve;ria socioecon&ograve;mica del segle IV d. C.&rdquo;, asseguren en el seu estudi.
    </p><p class="article-text">
        La resta d'&agrave;mfores servien per al transport d'oli (imitacions inspirades en les&nbsp;Dressel&nbsp;23 b&egrave;tiques, representatives del per&iacute;ode&nbsp;baiximperial)&nbsp;i, en menor mesura, de vi/vinagre o productes derivats del ra&iuml;m &mdash;mostos redu&iuml;ts t&egrave;rmicament, coneguts com&nbsp;defrutum&nbsp;o&nbsp;sapa&nbsp;en l'Antiguitat&mdash; i/o fruits conservats en aquests productes, envasats en &agrave;mfores de fons pla. En aquest aspecte, Hisp&agrave;nia va mantenir una agricultura intensiva sostinguda fonamentalment en dos recursos alimentosos b&agrave;sics: l'oli i el blat. Roma va potenciar les fases de producci&oacute; i distribuci&oacute; i va organitzar la seva comercialitzaci&oacute; a gran escala. L'oli, produ&iuml;t en la B&egrave;tica i controlat per l'emperador, es va exportar a Roma i a tota Europa, &Agrave;sia Menor i l'&Iacute;ndia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del naufragi romà reposant a Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del naufragi romà reposant a Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'arquitectura del vaixell el converteix en un aut&egrave;ntic compendi de l'evoluci&oacute; de la navegaci&oacute; romana, en un moment de transici&oacute; entre l'Antiguitat cl&agrave;ssica i la tardana, &egrave;poca en els quals van navegar vaixells dels quals es coneix molt poc en l'actualitat: a penes existeixen exemples ben conservats del segle IV, la qual cosa converteix el jaciment mallorqu&iacute; en una refer&egrave;ncia cient&iacute;fica internacional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'origen de la nau</strong></h2><p class="article-text">
        L'origen geogr&agrave;fic de la nau, de l'entorn de&nbsp;Carthago&nbsp;Spartaria&nbsp;(en l'actual Cartagena) la converteixen, a m&eacute;s, en el primer derelicte rom&agrave; conegut amb carregament d'aquesta regi&oacute; naufragat en aig&uuml;es del Mediterrani. &ldquo;Hav&iacute;em de situar el vaixell en el seu context hist&ograve;ric i les recerques ens han perm&egrave;s determinar que es tracta d'un element molt singular. &Eacute;s la primera vegada que es troba un vaixell amb tal carregament procedent de la zona de Cartagena i el seu entorn, i aix&ograve; aporta dades no tan sols al que &eacute;s pr&ograve;piament la hist&ograve;ria, sin&oacute; a tot el comer&ccedil; en general&rdquo;, va assenyalar a eldiario.es el cap del Servei d'Arqueologia del Consell de Mallorca, Jaume&nbsp;Cardell, qui incideix en qu&egrave; es tracta d'una &egrave;poca de la qual hi ha &ldquo;molt poques dades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, mentre el lloc des del qual va partir el vaixell ha pogut ser precisat, la incertesa plana sobre el seu dest&iacute;. &ldquo;Sabem que va recalar en la Badia de Palma, per&ograve; no si aquest carregament estava pendent de ser descarregat per a ser despr&eacute;s comercialitzat en la resta de ciutats de l'illa, o si el vaixell va realitzar escala per a avituallar-se d'aliments i d'aigua i aix&iacute; continuar una ruta cap a un altre dest&iacute;&rdquo;, explicava Garc&iacute;a&nbsp;Riaza&nbsp;a aquest peri&ograve;dic.
    </p><p class="article-text">
        En concret, el projecte est&agrave; coordinat per un equip d'especialistes liderat per Miquel &Agrave;ngel Cau-Ontiveros&nbsp;(Universitat de Barcelona), Dar&iacute;o Bernal-Cassola&nbsp;(Universitat de Cadis), Enrique Garc&iacute;a (Universitat de les Illes Balears) i Carlos de Juan (Universitat de Val&egrave;ncia). Compta amb el suport, entre altres institucions, de&nbsp;Ports&nbsp;de&nbsp;Balears, l'Ajuntament de Palma, l'Armada, la Gu&agrave;rdia Civil i la Brigada de Patrimoni Hist&ograve;ric del Consell de Mallorca. Si tot surt com esperen els arque&ograve;legs, el derelicte de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;no sols permetr&agrave; rescatar un vaixell rom&agrave; del fons de la mar: tamb&eacute; podria obrir una finestra in&egrave;dita a la vida econ&ograve;mica del Mediterrani quan l'Imperi Rom&agrave; s'acostava a la seva fi.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desenterrant-1-700-anys-d-historia-comenca-l-extraccio-vaixell-roma-ocult-sota-les-aigues-mar-balear_1_13060290.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Mar 2026 17:03:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" length="755682" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" type="image/jpeg" fileSize="755682" width="1895" height="1066"/>
      <media:title><![CDATA[Desenterrant 1.700 anys d'història: comença l'extracció del vaixell romà ocult sota les aigües de la Mar Balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Imperio Romano,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desenterrando 1.700 años de historia: comienza la extracción del barco romano oculto bajo las aguas del Mar Balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desenterrando-1-700-anos-historia-comienza-extraccion-barco-romano-oculto-aguas-mar-balear_1_13058626.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066" alt="Desenterrando 1.700 años de historia: comienza la extracción del barco romano oculto bajo las aguas del Mar Balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La intervención, extremadamente delicada, se prolongará durante unos cuatro meses. Los investigadores ven en este inédito descubrimiento una oportunidad histórica de ahondar en las profundas transformaciones que experimentó el Imperio Romano en su ocaso y desentrañar cómo funcionaban las redes comerciales del Mediterráneo </p><p class="subtitle">ENTREVISTA - Javier Rodríguez Pandozi, arqueólogo subacuático: “Los hallazgos que conocemos no son ni la punta del iceberg”
</p></div><p class="article-text">
        Desde este martes, varios buzos trabajan en silencio bajo el agua mientras con cuidado milim&eacute;trico retiran la arena del fondo, la que durante casi 1.700 a&ntilde;os ha protegido un tesoro arqueol&oacute;gico excepcional: una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rasgos-insolitos-barco-romano-sera-extraido-fondo-mar-balear-compendio-evolucion_1_11330504.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">nave mercante tardorromana del siglo IV d. C. </a>cuyos restos reposan a dos metros y medio de profundidad y a apenas 65 metros de la costa de la Platja de Palma, visitada cada a&ntilde;o por miles de turistas. El conocido como pecio de Ses Fontanelles -por la marisma en la que descansa- fue hallado en 2019, cuando un buceador&nbsp;que frecuentaba la zona se top&oacute; de forma fortuita con &eacute;l. Aquel descubrimiento -que incluye casi 300 &aacute;nforas cuyas inscripciones se han convertido en un caso &uacute;nico en el Mediterr&aacute;neo- revel&oacute; uno de los hallazgos subacu&aacute;ticos m&aacute;s importantes de la zona. El rescate de los restos acaba de comenzar en una compleja operaci&oacute;n arqueol&oacute;gica que se prolongar&aacute; durante los pr&oacute;ximos cuatro meses.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos de extracci&oacute;n suponen un paso decisivo en la preservaci&oacute;n de este yacimiento, tal como subraya el Consell de Mallorca, participante en el proyecto Arqueomallornauta que permitir&aacute; recuperar y analizar los restos. Para los arque&oacute;logos que trabajan en la intervenci&oacute;n, supone una oportunidad hist&oacute;rica de ahondar en las profundas transformaciones que experiment&oacute; el Imperio Romano en la Antig&uuml;edad tard&iacute;a, adem&aacute;s de desentra&ntilde;ar c&oacute;mo funcionaban las redes comerciales del Mediterr&aacute;neo en el ocaso del Imperio romano y profundizar en el papel clave que jug&oacute; Balears en la conectividad de aquellos siglos. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El complejo operativo, que re&uacute;ne a un equipo cient&iacute;fico internacional que tratar&aacute; de recuperar el casco y su cargamento con el m&aacute;ximo rigor arqueol&oacute;gico, se prolongar&aacute; durante unos cuatro meses, aunque la duraci&oacute;n exacta depender&aacute; de las condiciones meteorol&oacute;gicas y del mar, que pueden influir en el ritmo de los trabajos. En esta primera fase, los esfuerzos del equipo t&eacute;cnico se centrar&aacute;n principalmente en retirar la arena que cubre el pecio, una tarea imprescindible para poder preparar la nave de cara a las siguientes fases de la extracci&oacute;n. Adem&aacute;s, en las &uacute;ltimas semanas se han completado los trabajos preparatorios en el Castell de Sant Carles, donde se ha habilitado un laboratorio para acoger y tratar el material arqueol&oacute;gico cuando se haya completado la recuperaci&oacute;n del pecio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de las ánforas halladas en el pecio de Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de las ánforas halladas en el pecio de Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una operaci&oacute;n milim&eacute;trica</strong></h2><p class="article-text">
        Extraer un barco que lleva siglos bajo el mar exige una intervenci&oacute;n extremadamente delicada: en esta primera fase, los arque&oacute;logos han comenzado a retirar cuidadosamente la arena que cubre la estructura del casco. Solo despu&eacute;s podr&aacute;n comenzar a desmontar el pecio por partes. Cada fragmento ser&aacute; documentado, embalado y trasladado al Castell de Sant Carles, donde se ha habilitado un laboratorio especializado para tratar el material arqueol&oacute;gico. All&iacute; comenzar&aacute; un largo proceso de desalinizaci&oacute;n y conservaci&oacute;n de las maderas, imprescindible para evitar que se deterioren tras siglos sumergidas.
    </p><p class="article-text">
        Para el Consell de Mallorca, el operativo supone mucho m&aacute;s que una excavaci&oacute;n arqueol&oacute;gica: es una oportunidad para situar la isla en el epicentro internacional de la investigaci&oacute;n sobre patrimonio subacu&aacute;tico. Cuando finalicen los trabajos, la instituci&oacute;n prev&eacute; organizar una exposici&oacute;n en la Miseric&ograve;rdia para mostrar los resultados del proyecto y acercar a la ciudadan&iacute;a los secretos del barco. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>La moneda que revel&oacute; la dataci&oacute;n del barco</strong></h2><p class="article-text">
        La historia del descubrimiento arranc&oacute; en 2019, cuando, oculta durante siglos bajo una gruesa capa de sedimentos, la nave se dej&oacute; ver por primera vez despu&eacute;s de que una fuerte tormenta removiera el fondo marino. De inmediato, el buceador que se top&oacute; con el pecio dio aviso a las autoridades, que procedieron a una primera intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica de urgencia. La conservaci&oacute;n del buque, con su arquitectura naval y su cargamento intactos, dej&oacute; sin aliento a los investigadores. No en vano, la arena que lo cubr&iacute;a ha actuado durante siglos como un escudo natural: el ambiente pobre en ox&iacute;geno permiti&oacute; que la madera y los materiales org&aacute;nicos se conservaran de forma extraordinaria.
    </p><p class="article-text">
        En 2024, una moneda del a&ntilde;o 320 d. C. -colocada quiz&aacute;s como ofrenda protectora- hallada en la carlinga de la nave despej&oacute; cualquier incertidumbre que pudiera albergarse sobre la dataci&oacute;n del buque. &ldquo;El barco es una especie de compendio de la evoluci&oacute;n econ&oacute;mica, social y religiosa que en esa &eacute;poca estaba a punto de producirse en el conjunto del mundo romano&rdquo;, subray&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rasgos-insolitos-barco-romano-sera-extraido-fondo-mar-balear-compendio-evolucion_1_11330504.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en este reportaje </a>uno de los codirectores del proyecto Arqueomallornauta. El investigador recuerda c&oacute;mo en el siglo IV comenzaron a registrarse &ldquo;enormes cambios ideol&oacute;gicos y religiosos&rdquo;, transformaciones de las que el pecio de Ses Fontanelles es una manifestaci&oacute;n excepcional, as&iacute; como el hecho de que entre los restos fuesen hallados elementos de simbolog&iacute;a pagana y otros relacionados con la religi&oacute;n cristiana.
    </p><p class="article-text">
        El hecho de que la embarcaci&oacute;n, de 12 metros de eslora y seis de manga, aflorase tan solo 65 metros de la costa de la playa m&aacute;s tur&iacute;stica de Palma es un hecho que tambi&eacute;n asombr&oacute; a quienes participan en descifrar los secretos de la nave. Miguel &Aacute;ngel Cau, profesor de investigaci&oacute;n de la Instituci&oacute;n Catalana de Investigaci&oacute;n y Estudios Avanzados (ICREA), director del Instituto de Arqueolog&iacute;a de la Universidad de Barcelona y otro de los codirectores del proyecto, se&ntilde;ala que el cambio clim&aacute;tico est&aacute; propiciando que se desaten tormentas &ldquo;mucho m&aacute;s virulentas&rdquo; que antes y afloren pecios que &ldquo;se encontraban muy enterrados y ahora salen a la luz&rdquo;. As&iacute; sucedi&oacute; en el verano de 2019 frente a la playa de Can Pastilla, en la Bah&iacute;a de Palma: &ldquo;La tormenta y el mar acabaron sac&aacute;ndolo del fondo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primer plano de varias de las ánforas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primer plano de varias de las ánforas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El naufragio de Ses Fontanelles es una c&aacute;psula del tiempo que permite aproximarse al comercio en los siglos III y IV d. C., una &eacute;poca todav&iacute;a muy poco conocida en el Mediterr&aacute;neo Occidental&rdquo;, apuntaba en el mismo reportaje Dar&iacute;o Bernal, tambi&eacute;n codirector de Arqueomallornauta. Como abunda el catedr&aacute;tico de Arqueolog&iacute;a en la Universidad de C&aacute;diz, las &aacute;nforas halladas entre los restos -y que trasladaban salsas de pescado fermentado o&nbsp;<em>garum</em>, aceite, vino y fruta conservada en arrope- &ldquo;tienen un potencial cient&iacute;fico incalculable como documento hist&oacute;rico, lo que permitir&aacute; en los pr&oacute;ximos a&ntilde;os situar Mallorca&nbsp;en un lugar privilegiado en los debates acad&eacute;micos y cient&iacute;ficos sobre la econom&iacute;a y el comercio romano&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&Aacute;nforas, alimentos y secretos del comercio romano</strong></h2><p class="article-text">
        Entre otros aspectos destacan las inscripciones (o&nbsp;<em>tituli picti</em>) que presentan las &aacute;nforas, en su mayor&iacute;a del tipo Almagro&nbsp;51C &ndash;propias de salazones y salsas de pescado&ndash;, en lo que consideran un hallazgo excepcional dado su elevado n&uacute;mero y el tipo de escritura marcada en ellas. Los arque&oacute;logos comenzaron a analizar la paleograf&iacute;a de las vasijas con otros r&oacute;tulos anf&oacute;ricos y documentos epigr&aacute;ficos en general, asoci&aacute;ndolos a su contenido, y pusieron en relaci&oacute;n los datos del cargamento con los de otros pecios imperiales. &ldquo;Al ser cuantitativamente el corpus de epigraf&iacute;a anf&oacute;rica pintada m&aacute;s importante de Hispania, el pecio se revela como una pieza clave para poder comprender con mayor nitidez la historia socioecon&oacute;mica del siglo&nbsp;IV&nbsp;d. C.&rdquo;, aseguran en su estudio.
    </p><p class="article-text">
        El resto de &aacute;nforas serv&iacute;an para el transporte de aceite (imitaciones inspiradas en las Dressel&nbsp;23 b&eacute;ticas, representativas del periodo bajoimperial) y, en menor medida, de vino/vinagre o productos derivados de la uva &mdash;mostos reducidos t&eacute;rmicamente, conocidos como&nbsp;<em>defrutum&nbsp;</em>o sapa en la Antig&uuml;edad&mdash; y/o frutos conservados en estos productos, envasados en &aacute;nforas de fondo plano. En este aspecto, Hispania mantuvo una agricultura intensiva sostenida fundamentalmente en dos recursos alimenticios b&aacute;sicos: el aceite y el trigo. Roma potenci&oacute; las fases de producci&oacute;n y distribuci&oacute;n y organiz&oacute; su comercializaci&oacute;n a gran escala. El aceite, producido en la B&eacute;tica y controlado por el emperador, se export&oacute; a Roma y a toda Europa, Asia Menor y la India.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del pecio romano que reposa en Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del pecio romano que reposa en Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La arquitectura del barco lo convierte en un aut&eacute;ntico compendio de la evoluci&oacute;n de la navegaci&oacute;n romana, en un momento de transici&oacute;n entre la Antig&uuml;edad cl&aacute;sica y la tard&iacute;a, &eacute;poca en los que navegaron buques de los que se conoce muy poco en la actualidad: apenas existen ejemplos bien conservados del siglo IV, lo que convierte el yacimiento mallorqu&iacute;n en una referencia cient&iacute;fica internacional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El origen de la nave</strong></h2><p class="article-text">
        El origen geogr&aacute;fico de la nave, del entorno de Carthago Spartaria (en la actual Cartagena) la convierten, adem&aacute;s, en el primer pecio romano conocido con cargamento de esta regi&oacute;n naufragado en aguas del Mediterr&aacute;neo. &ldquo;Ten&iacute;amos que situar el barco en su contexto hist&oacute;rico y las investigaciones nos han permitido determinar que se trata de un elemento muy singular. Es la primera vez que se encuentra un barco con tal cargamento procedente de la zona de Cartagena y su entorno, y eso aporta datos no tan solo a lo que es propiamente la historia, sino a todo el comercio en general&rdquo;, se&ntilde;al&oacute; a elDiario.es el jefe del Servicio de Arqueolog&iacute;a del Consell de Mallorca, Jaume Cardell, quien incide en que se trata de una &eacute;poca de la que hay &ldquo;muy pocos datos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, mientras el lugar desde el que parti&oacute; el buque ha podido ser precisado, la incertidumbre se cierne sobre su destino. &ldquo;Sabemos que recal&oacute; en la Bah&iacute;a de Palma, pero no si ese cargamento estaba pendiente de ser descargado para ser despu&eacute;s comercializado en el resto de ciudades de la isla, o si el barco realiz&oacute; escala para avituallarse de alimentos y de agua y as&iacute; continuar una ruta hacia otro destino&rdquo;, explicaba Garc&iacute;a Riaza a este peri&oacute;dico.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, el proyecto est&aacute; coordinado por un equipo de especialistas liderado por Miquel &Agrave;ngel Cau-Ontiveros (Universitat de Barcelona), Dar&iacute;o Bernal-Cassola (Universidad de C&aacute;diz), Enrique Garc&iacute;a (Universitat de les Illes Balears) y Carlos de Juan (Universitat de Val&egrave;ncia). Cuenta con el apoyo, entre otras instituciones, de Ports de Balears, el Ayuntamiento de Palma, la Armada, la Guardia Civil y la Brigada de Patrimonio Hist&oacute;rico del Consell de Mallorca. Si todo sale como esperan los arque&oacute;logos, el pecio de Ses Fontanelles no solo permitir&aacute; rescatar un barco romano del fondo del mar: tambi&eacute;n podr&iacute;a abrir una ventana in&eacute;dita a la vida econ&oacute;mica del Mediterr&aacute;neo cuando el Imperio Romano se acercaba a su fin.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desenterrando-1-700-anos-historia-comienza-extraccion-barco-romano-oculto-aguas-mar-balear_1_13058626.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Mar 2026 13:48:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" length="755682" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" type="image/jpeg" fileSize="755682" width="1895" height="1066"/>
      <media:title><![CDATA[Desenterrando 1.700 años de historia: comienza la extracción del barco romano oculto bajo las aguas del Mar Balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Imperio Romano,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/praderas-marinas-barrera-maritima-cambio-climatico-andalucia-conserva-regenera-20-anos_1_12927941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La conservación de la posidonia, que actúa como una suerte de bosque bajo el mar, es uno de los hitos medioambientales que mayores éxitos está cosechando el Ejecutivo regional desde hace dos décadas al tratarse de un elemento esencial para el ecosistema</p><p class="subtitle">Las praderas marinas: el tesoro oculto de Andalucía
</p></div><p class="article-text">
        En un mundo en el que el medio natural parece degradarse a&ntilde;o a a&ntilde;o sin remedio fruto del cambio clim&aacute;tico y el extractivismo al que se ve sometido por las grandes industrias y la acci&oacute;n de la mano humana, hablar de &eacute;xitos en la <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/andalucia-salva-aguila-imperial-desaparicion-sextuplica-poblacion-apenas-cuatro-decadas_1_12688043.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conservaci&oacute;n</a> del ecosistema parece casi una excepci&oacute;n. Sin embargo, &eacute;xito es precisamente la palabra que mejor puede definir la conservaci&oacute;n que hace desde hace m&aacute;s de 20 a&ntilde;os la Junta de Andaluc&iacute;a sobre las conocidas como praderas marinas, que adem&aacute;s de ser esenciales para el medio mar&iacute;timo, se han erigido en aliadas contra el cambio clim&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        Estas praderas marinas ocupan una extensi&oacute;n de m&aacute;s de 117 kil&oacute;metros cuadrados del litoral andaluz, de los que m&aacute;s de un 60% son las posidonias oce&aacute;nicas, que es una planta end&eacute;mica del Mar Mediterr&aacute;neo y que, por su alto valor ecol&oacute;gico, desde la Uni&oacute;n Europea hasta el Gobierno andaluz se han comprometido en preservarla. De hecho, la Junta lleva a cabo desde 2004 un programa de seguimiento que ha arrojado &eacute;xitos que permiten, dos d&eacute;cadas despu&eacute;s, proteger un ecosistema muy vulnerable a la acci&oacute;n humana, pero tambi&eacute;n al cambio clim&aacute;tico al que, parad&oacute;jicamente, ayuda a frenar.
    </p><p class="article-text">
        Ese seguimiento continuado se apoya en una red de 33 estaciones fijas distribuidas a lo largo de toda el &aacute;rea de presencia de la posidonia en Andaluc&iacute;a, que permiten evaluar a&ntilde;o tras a&ntilde;o su estado de conservaci&oacute;n. Un trabajo t&eacute;cnico sostenido en el tiempo que explica por qu&eacute;, a diferencia de otros puntos del Mediterr&aacute;neo, las praderas marinas andaluzas mantienen en t&eacute;rminos generales una buena salud. No es un dato menor si se tiene en cuenta que se trata de un ecosistema extremadamente fr&aacute;gil. &ldquo;La posidonia tiene un crecimiento lent&iacute;simo, de apenas unos cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Cualquier da&ntilde;o puede tardar d&eacute;cadas en recuperarse&rdquo;, explica Soledad Vivas, coordinadora regional de Medio Marino en la <a href="https://www.juntadeandalucia.es/organismos/amaya.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Agencia de Medio Ambiente y Aguas de Andaluc&iacute;a (AMAyA)</a>.
    </p><h2 class="article-text">Bosques marinos</h2><p class="article-text">
        Lejos de ser simples manchas verdes bajo el agua, estas praderas funcionan como aut&eacute;nticos bosques marinos. &ldquo;No son algas, son plantas con ra&iacute;ces, flores y frutos, que volvieron al mar y que fijan el fondo marino formando estructuras muy complejas&rdquo;, se&ntilde;ala Vivas. Esa complejidad es la que convierte a la posidonia en uno de los h&aacute;bitats m&aacute;s ricos del Mediterr&aacute;neo, al ofrecer refugio y zonas de cr&iacute;a a peces, invertebrados y depredadores, muchos de ellos de inter&eacute;s pesquero.
    </p><p class="article-text">
        Ese valor ecol&oacute;gico se traduce tambi&eacute;n en un impacto econ&oacute;mico directo. Los estudios desarrollados en proyectos europeos de conservaci&oacute;n han demostrado que hasta un tercio del valor de la pesca en lonja de la provincia de Almer&iacute;a est&aacute; asociado a la existencia de praderas de posidonia, pese a que est&aacute; prohibido pescar sobre ellas. &ldquo;No se pesca encima de la posidonia, pero su presencia genera una franja de enorme productividad alrededor. Es ah&iacute; donde se sostiene buena parte de la pesca artesanal&rdquo;, explica la responsable de Medio Marino de AMAyA.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, si hay una funci&oacute;n que sit&uacute;a a la posidonia en el centro del debate clim&aacute;tico es su papel como sumidero de carbono azul. A trav&eacute;s de la fotos&iacute;ntesis, estas praderas capturan di&oacute;xido de carbono y lo almacenan bajo el mar durante miles de a&ntilde;os. &ldquo;Hemos encontrado dep&oacute;sitos de carbono de hasta 6.000 a&ntilde;os de antig&uuml;edad en los sedimentos de posidonia. Son aut&eacute;nticos b&uacute;nkeres de carbono&rdquo;, cuenta Vivas. La destrucci&oacute;n de estas praderas no s&oacute;lo implicar&iacute;a la p&eacute;rdida de biodiversidad, sino que supondr&iacute;a liberar a la atm&oacute;sfera carbono acumulado durante milenios, agravando el calentamiento global.
    </p><p class="article-text">
        A esta funci&oacute;n clim&aacute;tica se suma su papel en la protecci&oacute;n del litoral. Al situarse en la franja costera, las praderas amortiguan la fuerza de los temporales y fijan sedimentos, contribuyendo a frenar la erosi&oacute;n y la desaparici&oacute;n de playas. Incluso los restos de hojas que llegan a la orilla en oto&ntilde;o, los conocidos arribazones, cumplen una funci&oacute;n clave. &ldquo;Protegen la l&iacute;nea de costa. Compactan la arena y amortiguan el impacto del oleaje, aunque durante a&ntilde;os se hayan retirado por una cuesti&oacute;n est&eacute;tica&rdquo;, apunta la experta.
    </p><p class="article-text">
        El estado general de conservaci&oacute;n en Andaluc&iacute;a es bueno, pero no est&aacute; exento de amenazas. El cambio clim&aacute;tico supone un riesgo real a medio y largo plazo por el aumento de la temperatura del agua, aunque por ahora no se han detectado impactos generalizados. S&iacute; existen, en cambio, presiones muy localizadas, especialmente vinculadas al fondeo de embarcaciones recreativas en zonas sensibles como el Parque Natural de Cabo de Gata-N&iacute;jar. &ldquo;No tenemos los problemas de los grandes yates de Baleares, pero s&iacute; fondeos puntuales que causan da&ntilde;os importantes&rdquo;, reconoce Vivas.
    </p><h2 class="article-text">Un plan de restauraci&oacute;n</h2><p class="article-text">
        Para hacer frente a estas presiones, la estrategia andaluza prioriza lo que se conoce como restauraci&oacute;n pasiva, es decir, eliminar impactos para permitir que el ecosistema se recupere por s&iacute; mismo. Medidas como la instalaci&oacute;n de boyas ecol&oacute;gicas, que evitan el arrastre de anclas sobre la posidonia, o la regulaci&oacute;n de usos en espacios protegidos forman parte de esta hoja de ruta. &ldquo;Restaurar el mar no es como plantar &aacute;rboles. Es mucho m&aacute;s caro, m&aacute;s complejo y hay que hacerlo con much&iacute;simo criterio&rdquo;, advierte la coordinadora regional.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, Andaluc&iacute;a se ha situado como territorio pionero en el desarrollo de proyectos de carbono azul vinculados a la conservaci&oacute;n marina. A trav&eacute;s del <a href="https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal/web/cambio-climatico/indice/-/asset_publisher/hdxWUGtQGkX8/content/sistema-andaluz-de-compensaci-c3-b3n-de-emisiones-sace--1/20151" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sistema Andaluz de Compensaci&oacute;n de Emisiones</a>, se ha creado un est&aacute;ndar que permite a empresas compensar emisiones inevitables financiando proyectos de restauraci&oacute;n de ecosistemas marinos y costeros. &ldquo;No es la soluci&oacute;n al cambio clim&aacute;tico, pero s&iacute; un grano de arena que permite implicar al sector privado en la conservaci&oacute;n&rdquo;, matiza Vivas.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la t&eacute;cnica y la normativa, hay un reto de fondo que atraviesa todo el trabajo de conservaci&oacute;n: la invisibilidad del medio marino. &ldquo;No se protege lo que no se conoce, y durante d&eacute;cadas no hemos sabido qu&eacute; hab&iacute;a bajo el mar&rdquo;, lamenta. De ah&iacute; la importancia de la divulgaci&oacute;n y de mostrar que bajo la superficie existe un patrimonio natural del que depende la calidad del agua, la pesca, las playas y la capacidad de adaptaci&oacute;n frente al cambio clim&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        En un contexto marcado por la degradaci&oacute;n ambiental y la crisis clim&aacute;tica, la conservaci&oacute;n de las praderas marinas demuestra que el trabajo sostenido, basado en el conocimiento cient&iacute;fico, puede <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/quebrantahuesos-levanta-vuelo-andalucia-40-anos-despues-punto-desaparecer_1_12265670.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ofrecer resultados</a>. Bajo el mar, lejos del foco medi&aacute;tico, Andaluc&iacute;a lleva m&aacute;s de dos d&eacute;cadas reforzando una de sus barreras naturales m&aacute;s eficaces frente al cambio clim&aacute;tico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro López]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/praderas-marinas-barrera-maritima-cambio-climatico-andalucia-conserva-regenera-20-anos_1_12927941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Mar 2026 05:01:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2004586" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2004586" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ecosistemas,Mar Mediterráneo,Posidonia,Andalucía,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repte de mapar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-mapar-mon-ocult-ia-i-cientifics-s-alien-per-salvar-posidonia_1_12891577.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repte de mapar un món ocult: IA i científics s&#039;alien per salvar la posidònia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Investigadors desenvolupen un model per a registrar les prades a gran escala, un avanç clau per a protegir un dels majors magatzems de carboni i refugis de biodiversitat</p><p class="subtitle">Un dia amb els activistes del mar que lluiten per salvar el Mediterrani</p></div><p class="article-text">
        En les profunditats transparents de la mar Mediterr&agrave;nia, extenses prades submarines s'estenen sota l'aigua. Estan dominades per la <em>Posidonia oceanica,</em> planta aqu&agrave;tica end&egrave;mica que forma aut&egrave;ntics pilars ecol&ograve;gics: emmagatzema carboni en grans quantitats, serveix de refugi i zona d'alimentaci&oacute; a centenars d'esp&egrave;cies i frena l'erosi&oacute; costanera. Per&ograve; &eacute;s un h&agrave;bitat amena&ccedil;at i la seva desaparici&oacute; es produeix a un ritme alarmant a conseq&uuml;&egrave;ncia del desenvolupament del litoral, la contaminaci&oacute; i el canvi clim&agrave;tic. Un equip d'investigadors ha creat un sistema per a mapar aquests boscos a gran escala, un avan&ccedil; clau per a protegir-los abans de la seva degradaci&oacute; irreversible.
    </p><p class="article-text">
        El seguiment de les prades de posid&ograve;nia &eacute;s vital per a la seva conservaci&oacute;, per&ograve; els estudis de camp tradicionals han estat un repte cient&iacute;fic. S&oacute;n costosos i requereixen molt de temps. Exigeixen esfor&ccedil;os intensius de busseig, mesuraments a peu de camp i an&agrave;lisis localitzades, la qual cosa limita la freq&uuml;&egrave;ncia i l'escala de les avaluacions. De fet, no hi ha una xifra clara de l'extensi&oacute; de posid&ograve;nia. Alguns estudis parlen de 12.000 quil&ograve;metres quadrats en aig&uuml;es poc profundes al Mediterrani fa una d&egrave;cada, amb una p&egrave;rdua d'un 34% respecte a mig segle abans. La xifra augmentaria a uns 25.000 quil&ograve;metres quadrats en zones m&eacute;s profundes. L'arxip&egrave;lag balear t&eacute; una &agrave;rea ocupada per posid&ograve;nia de 592.82 quil&ograve;metres quadrats entre 0 i 35 metres de profunditat, segons un estudi de 2023, la gran majoria situats a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La dificultat de registre augmenta quan l'objectiu &eacute;s rastrejar grans extensions en diferents regions. Un equip d'investigadors de l'Institut de F&iacute;sica Interdisciplin&agrave;ria i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) i del Centre d'Estudis Avan&ccedil;ats de Blanes (CEAB-CSIC) ha desenvolupat un model de mesurament amb intel&middot;lig&egrave;ncia artificial i imatges per sat&egrave;l&middot;lit que suposa un important avan&ccedil; per a detectar i cartografiar autom&agrave;ticament les &agrave;rees de posid&ograve;nia. La combinaci&oacute; d'aquests mapes amb dades f&iacute;siques, qu&iacute;miques i biol&ograve;giques permetr&agrave; interpretar de forma integrada la salut de les pastures marines i establir decisions de conservaci&oacute; i pol&iacute;tiques p&uacute;bliques m&eacute;s eficaces.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;arxipèlag balear és una de les zones de l&#039;Estat espanyol que acumula més percentatge de praderies de Posidònia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;arxipèlag balear és una de les zones de l&#039;Estat espanyol que acumula més percentatge de praderies de Posidònia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El desafiament de mapar un m&oacute;n ocult</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema es basa en xarxes neuronals convolucionals, una forma avan&ccedil;ada d'aprenentatge profund. Per a entrenar el model, es van usar imatges satel&middot;lit&agrave;ries multiespectrals d'alta resoluci&oacute; de PlanetScope, una constel&middot;laci&oacute; de sat&egrave;l&middot;lits d'observaci&oacute; terrestre que proporciona cobertura global di&agrave;ria, combinades amb dades detallades sobre h&agrave;bitats facilitats pel Govern dels Illes Balears a partir de dos estudis realitzats entre 2001 i 2003 i 2017 i 2018. El conjunt cobreix al voltant de 2.500 quil&ograve;metres quadrats de litoral, incloent-hi Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Per a desenvolupar el model va ser necessari usar una unitat de computaci&oacute; d'alt rendiment durant tres mesos, equivalent a 120 anys de computaci&oacute; en un ordinador convencional.
    </p><p class="article-text">
        El resultat planteja un marc generalitzable, capa&ccedil; d'adaptar-se a diferents condicions ambientals i geogr&agrave;fiques, i que ofereix estimacions de confian&ccedil;a tant de la distribuci&oacute; com de l'extensi&oacute; d'aquests h&agrave;bitats submarins. &ldquo;Vam comen&ccedil;ar amb Mallorca i despr&eacute;s vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb s&ograve;ls i roques diferents, la qual cosa ens ofereix confian&ccedil;a per a extrapolar-lo a altres zones del Mediterrani, encara que la verificaci&oacute; dep&egrave;n de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes &agrave;rees&rdquo;, explica Manuel Mat&iacute;as, investigador principal de l'equip, integrat per &Aacute;lex Gim&eacute;nez-Romero, Tom&aacute;s Sintes, Dhafer Ferchichi i Pablo Moreno-Spiegelberg.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vam començar amb Mallorca i després vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb sòls i roques diferents, cosa que ens ofereix confiança per extrapolar-lo a altres zones de la Mediterrània, encara que la verificació depèn de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes àrees</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Matías</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Si confrontem l'estudi amb altres anteriors, aquests s'orienten a zones restringides (platges, badies) o fan una classificaci&oacute; bin&agrave;ria (posid&ograve;nia enfront d'una altra classe o tipologia), la qual cosa augmenta la taxa d'errada en ajuntar s&ograve;ls i roques amb algues i altres plantes marines. A m&eacute;s, nosaltres usem imatges amb alta resoluci&oacute; espacial de l'ordre de tres metres i vuit bandes, la qual cosa ofereix molta precisi&oacute;&rdquo;, assenyala el f&iacute;sic.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El que distingeix el nostre model &eacute;s la seva robustesa&rdquo;, afirma &Agrave;lex Gim&eacute;nez, investigador de l&rsquo;IFISC. &ldquo;Fins i tot exposat a condicions ambientals desconegudes, el sistema va generar mapes fiables de la cobertura de faner&ograve;games marines [plantes que cobreixen els fons marins il&middot;luminats i de poca profunditat] que concorden amb les observacions de camp&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        El model representa un salt tecnol&ograve;gic respecte als m&egrave;todes tradicionals, permetent mapes detallats que poden ser actualitzats amb regularitat i utilitzats per cient&iacute;fics, gestors ambientals i responsables de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques sostenibles. Amb l'avaluaci&oacute; comparativa es podran identificar zones m&eacute;s vulnerables detectant senyals d'alarma davant canvis primerencs en l'ecosistema o observar mesures de restauraci&oacute; on estan tenint efectes positius. La utilitat anticipat&ograve;ria d'aquest model, que a m&eacute;s &eacute;s d'acc&eacute;s obert, &eacute;s molt rellevant per a una gesti&oacute; m&eacute;s efectiva dels ecosistemes marins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gràcies a aquesta nova tècnica serà possible mapar aquests boscos blaus a gran escala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gràcies a aquesta nova tècnica serà possible mapar aquests boscos blaus a gran escala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pulm&oacute; del Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        Conservar les prades marines, entre elles la posid&ograve;nia, &eacute;s crucial per a la salut del planeta. Aquests boscos blaus poden emmagatzemar m&eacute;s carboni per unitat de superf&iacute;cie que els boscos tropicals, amb la retenci&oacute; de set tones cada any per hect&agrave;rea, segons un estudi publicat en la revista <em>Nature,</em> coordinat per l'investigador del CEAB-CSIC &Oacute;scar Serrano. L'equip de cient&iacute;fics ha elaborat el primer inventari mundial d'aquest element qu&iacute;mic retingut per les plantes submarines, que en la seva globalitat s&oacute;n capaces d'acumular fins a 40 milions de tones en el planeta. La posid&ograve;nia del Mediterrani, en concret, emmagatzema molt carboni sota el s&ograve;l mar&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Una de les principals amenaces en la zona balear &eacute;s el fondeig il&middot;legal de vaixells, apunta Ali Vahlhaus, director general de la Fundaci&oacute; Cleanwave, que integra el projecte MedGardens, dedicat a la restauraci&oacute; marina de badies poc profundes. &ldquo;El seu creixement &eacute;s molt lent, d'entre dos i set cent&iacute;metres a l'any. &Eacute;s a dir, cada metre quadrat que arrossega una &agrave;ncora, necessita moltes d&egrave;cades per regenerar-se&rdquo;, puntualitza.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat, segons el seu responsable, lidera des de Mallorca la zona de restauraci&oacute; marina passiva i activa m&eacute;s gran d'Espanya. En 2023 van llan&ccedil;ar el primer projecte a gran escala, que afecta 75 hect&agrave;rees a Portocolom, i actualment tenen dos plans pilot a Formentor i Sant Elm. El seu objectiu &eacute;s recuperar un total de vuit badies balears fins a 2030, sumant una extensi&oacute; de mil hect&agrave;rees. A la mar Mediterr&agrave;nia, cada hect&agrave;rea de posid&ograve;nia compta, no sols com a espai f&iacute;sic, sin&oacute; com a pulm&oacute; blau, banc de vida i arxiu d'hist&ograve;ries ecol&ograve;giques encara per desxifrar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-mapar-mon-ocult-ia-i-cientifics-s-alien-per-salvar-posidonia_1_12891577.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 05:30:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2170641" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2170641" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repte de mapar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia,Ciencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desafio-mapear-mundo-oculto-ia-cientificos-alian-salvar-posidonia_1_12886824.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Investigadores desarrollan un modelo para registrar las praderas a gran escala, un avance clave para proteger uno de los mayores sumideros de carbono y refugios de biodiversidad</p><p class="subtitle">Un día junto a los activistas del mar que luchan por salvar el Mediterráneo</p></div><p class="article-text">
        En las profundidades transparentes del mar Mediterr&aacute;neo, extensas praderas submarinas se extienden bajo el agua. Est&aacute;n dominadas por la <em>Posidonia oceanica, </em>planta acu&aacute;tica end&eacute;mica que forma aut&eacute;nticos pilares ecol&oacute;gicos: almacena carbono en grandes cantidades, sirve de refugio y zona de alimentaci&oacute;n a cientos de especies y amortigua la erosi&oacute;n costera. Pero es un h&aacute;bitat amenazado y su desaparici&oacute;n se produce a un ritmo alarmante como consecuencia del desarrollo del litoral, la contaminaci&oacute;n y el cambio clim&aacute;tico. Un equipo de investigadores ha desarrollado un sistema para mapear estos bosques a gran escala, un avance clave para protegerlos antes de su degradaci&oacute;n irreversible.
    </p><p class="article-text">
        El seguimiento de las praderas de posidonia es vital para su conservaci&oacute;n, pero los estudios de campo tradicionales han sido un reto cient&iacute;fico. Son costosos y requieren mucho tiempo. Exigen esfuerzos intensivos de buceo, mediciones a pie de campo y an&aacute;lisis localizados, lo que limita la frecuencia y la escala de las evaluaciones. De hecho, no hay una cifra clara de la extensi&oacute;n de posidonia. Algunos estudios hablan de 12.000 kil&oacute;metros cuadrados en aguas someras en el Mediterr&aacute;neo hace una d&eacute;cada, con una p&eacute;rdida de un 34% respecto a medio siglo antes. La cifra aumentar&iacute;a a unos 25.000 kil&oacute;metros cuadrados en zonas m&aacute;s profundas.&nbsp;El archipi&eacute;lago balear tiene un &aacute;rea ocupada por posidonia de 592.82 kil&oacute;metros cuadrados entre 0 y 35 metros de profundidad, seg&uacute;n <a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un estudio de 2023</a>, la gran mayor&iacute;a ubicados en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La dificultad de registro aumenta cuando el objetivo es rastrear grandes extensiones en diferentes regiones. Un equipo de investigadores del Instituto de F&iacute;sica Interdisciplinaria y Sistemas Complejos (IFISC, CSIC-UIB) y del Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) ha desarrollado <a href="https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2025.114349" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un modelo de medici&oacute;n con inteligencia artificial e im&aacute;genes por sat&eacute;lite</a> que supone un importante avance para detectar y cartografiar autom&aacute;ticamente las &aacute;reas de posidonia. La combinaci&oacute;n de estos mapas con datos f&iacute;sicos, qu&iacute;micos y biol&oacute;gicos permitir&aacute; interpretar de forma integrada la salud de los pastos marinos y establecer decisiones de conservaci&oacute;n y pol&iacute;ticas p&uacute;blicas m&aacute;s eficaces.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El archipiélago balear es una de las zonas del Estado español que acumula mayor porcentaje de praderas de Posidonia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El archipiélago balear es una de las zonas del Estado español que acumula mayor porcentaje de praderas de Posidonia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El desaf&iacute;o de mapear un mundo oculto</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema se basa en las llamadas 'redes neuronales convolucionales', una forma avanzada de aprendizaje profundo. Para entrenar el modelo, se usaron im&aacute;genes satelitales multiespectrales de alta resoluci&oacute;n de PlanetScope, una constelaci&oacute;n de sat&eacute;lites de observaci&oacute;n terrestre que proporciona cobertura global diaria, combinadas con datos detallados sobre h&aacute;bitats facilitados por el Govern de les Illes Balears a partir de dos estudios realizados entre 2001 y 2003 y 2017 y 2018. El conjunto cubre alrededor de 2.500 kil&oacute;metros cuadrados de litoral, incluyendo Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera. Para desarrollar el modelo fue necesario usar una unidad de computaci&oacute;n de alto rendimiento durante tres meses, equivalente a 120 a&ntilde;os de computaci&oacute;n en un ordenador convencional.
    </p><p class="article-text">
        El resultado plantea un marco generalizable, capaz de adaptarse a distintas condiciones ambientales y geogr&aacute;ficas, y que ofrece estimaciones confiables tanto de la distribuci&oacute;n como de la extensi&oacute;n de estos h&aacute;bitats submarinos. &ldquo;Empezamos con Mallorca y despu&eacute;s entrenamos el modelo con im&aacute;genes de las otras islas, con suelos y rocas diferentes, lo que nos ofrece confianza para extrapolarlo a otras zonas del Mediterr&aacute;neo, aunque la verificaci&oacute;n depende de la disponibilidad de cartograf&iacute;as fiables en estas &aacute;reas&rdquo;, explica Manuel Mat&iacute;as, investigador principal del equipo, integrado por &Aacute;lex Gim&eacute;nez-Romero, Tom&aacute;s Sintes, Dhafer Ferchichi y Pablo Moreno-Spiegelberg.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Empezamos con Mallorca y después entrenamos el modelo con imágenes de las otras islas, con suelos y rocas diferentes, lo que nos ofrece confianza para extrapolarlo a otras zonas del Mediterráneo, aunque la verificación depende de la disponibilidad de cartografías fiables en estas áreas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Matías</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Si confrontamos el estudio con otros anteriores, esos se orientan a zonas restringidas (playas, bah&iacute;as) o hacen una clasificaci&oacute;n binaria (posidonia frente a otra clase o tipolog&iacute;a), lo que aumenta la tasa de error al juntar suelos y rocas con algas y otras plantas marinas. Adem&aacute;s, nosotros usamos im&aacute;genes con alta resoluci&oacute;n espacial del orden de tres metros y ocho bandas, lo que ofrece mucha precisi&oacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala el f&iacute;sico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lo que distingue nuestro modelo es su robustez&rdquo;, afirma &Agrave;lex Gim&eacute;nez, investigador del IFISC. &ldquo;Incluso expuesto a condiciones ambientales desconocidas, el sistema gener&oacute; mapas fiables de la cobertura de faner&oacute;gamas marinas [plantas que cubren los fondos marinos iluminados y de poca profundidad] que concuerdan con las observaciones de campo&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        El modelo representa un salto tecnol&oacute;gico respecto a los m&eacute;todos tradicionales, permitiendo mapas detallados que pueden ser actualizados con regularidad y utilizados por cient&iacute;ficos, gestores ambientales y responsables de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas sostenibles. Con la evaluaci&oacute;n comparativa se podr&aacute;n identificar zonas m&aacute;s vulnerables detectando se&ntilde;ales de alarma ante cambios tempranos en el ecosistema u observar medidas de restauraci&oacute;n donde est&aacute;n teniendo efectos positivos. La utilidad anticipatoria de este modelo, que adem&aacute;s es de acceso abierto, es muy relevante para una gesti&oacute;n m&aacute;s efectiva de los ecosistemas marinos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gracias a esta nueva técnica será posible mapear estos bosques azules a gran escala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gracias a esta nueva técnica será posible mapear estos bosques azules a gran escala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pulm&oacute;n del Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        Conservar las praderas marinas, entre ellas la posidonia, es crucial para la salud del planeta. Estos bosques azules pueden almacenar m&aacute;s carbono por unidad de superficie que los bosques tropicales, con la retenci&oacute;n de siete toneladas cada a&ntilde;o por hect&aacute;rea, seg&uacute;n un estudio publicado en la revista <a href="https://www.nature.com/articles/s41467-025-64667-6" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Nature Communication</em></a>, coordinado por el investigador del CEAB-CSIC &Oacute;scar Serrano. El equipo de cient&iacute;ficos ha elaborado el primer inventario mundial de este elemento qu&iacute;mico retenido por las plantas submarinas, que en su globalidad son capaces de acumular hasta 40 millones de toneladas en el planeta. La posidonia del Mediterr&aacute;neo, en concreto, almacena mucho carbono bajo el suelo marino.
    </p><p class="article-text">
        Una de las principales amenazas en la zona balear es <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeo ilegal de barcos</a>, apunta Ali Vahlhaus, director general de la Fundaci&oacute;n Cleanwave, que integra el proyecto MedGardens, dedicado a la restauraci&oacute;n marina de bah&iacute;as poco profundas. &ldquo;Su crecimiento es muy lento, de entre dos y siete cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas d&eacute;cadas en regenerarse&rdquo;, puntualiza. 
    </p><p class="article-text">
        La entidad, seg&uacute;n su responsable, lidera desde Mallorca la zona de restauraci&oacute;n marina pasiva y activa m&aacute;s grande de Espa&ntilde;a. En 2023 lanzaron el primer proyecto a gran escala, que afecta a 75 hect&aacute;reas en Portocolom, y actualmente tienen dos planes piloto en Formentor y Sant Elm. Su objetivo es recuperar un total de ocho bah&iacute;as baleares hasta 2030, sumando una extensi&oacute;n de mil hect&aacute;reas.
    </p><p class="article-text">
        En el mar Mediterr&aacute;neo, cada hect&aacute;rea de posidonia cuenta, no solo como espacio f&iacute;sico, sino como pulm&oacute;n azul, banco de vida y archivo de historias ecol&oacute;gicas a&uacute;n por descifrar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desafio-mapear-mundo-oculto-ia-cientificos-alian-salvar-posidonia_1_12886824.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 05:01:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2170641" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2170641" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia,Ciencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: "A vegades són impossibles d'identificar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-precs-flors-els-cossos-sense-nom-enterrats-despres-naufragar-patera-vegades-son-impossibles-d-identificar_1_12809641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: &quot;A vegades són impossibles d&#039;identificar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de ser recuperades del mar, les restes dels migrants que un dia van partir de les costes d'Algèria a la recerca d'oportunitats són sepultades al cementiri d'Eivissa en tombes anònimes. En elles figuren tan solament dues inscripcions: "Sense Identificar" i la data de la seva troballa</p><p class="subtitle">Els cadàvers i migrants sense nom proliferen a les platges més turístiques de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Fa gaireb&eacute; un any i mig que Ameynna no sap res de Mohammed, el seu germ&agrave; petit. Un any i mig d'angoixa, desesperaci&oacute; i desconeixement. Durant tot aquest temps, ha contactat amb diverses associacions i organitzacions sense &agrave;nim de lucre per a intentar trobar al jove, que tenia 22 anys quan la pastera en la qual viatjava va naufragar al Mediterrani de cam&iacute; a Balears. Avui, en ser preguntada per elDiario.es, assegura que encara no t&eacute; &ldquo;cap novetat&rdquo;. Al principi, hi havia rumors que el seu germ&agrave; havia ingressat a l'hospital d'Alacant. L'altra versi&oacute; &eacute;s que l&rsquo;havien detingut i estava a la pres&oacute;. Per&ograve; cap d'aquestes dues cares de la hist&ograve;ria van poder ser confirmades per Ameynna, que, des d'Alg&egrave;ria, s'ha mobilitzat al m&agrave;xim per a trobar a Mohammed.
    </p><p class="article-text">
        No viatjava nom&eacute;s, ho feia amb diversos amics seus i altres 12 persones m&eacute;s amb el mateix prop&ograve;sit. Van sortir de Tipaza, com la majoria de les embarcacions que busquen aconseguir per via irregular les costes espanyoles. Desconeixement, desesperaci&oacute;, angoixa. &Eacute;s el que va comen&ccedil;ar a sentir aquesta familiar gaireb&eacute; dues setmanes despr&eacute;s que el seu germ&agrave; menor hagu&eacute;s marxat i durant les quals no va tenir la m&eacute;s m&iacute;nima not&iacute;cia d'ell. Els seus sentiments s&oacute;n els mateixos que els de la resta de sers estimats d'aquells que decideixen abandonar la seva terra per a buscar una vida millor per a ells mateixos i les seves fam&iacute;lies. Per&ograve; aquest mal de molts no &eacute;s consol per a cap.
    </p><p class="article-text">
        Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les prec&agrave;ries barques que hagu&eacute;s arribat al llarg d'aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat a Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cementiri nou de Vila s&#039;han enterrat aquest any tres morts trobats en la mar sense identificar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cementiri nou de Vila s&#039;han enterrat aquest any tres morts trobats en la mar sense identificar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les precàries barques que hagués arribat al llarg d&#039;aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat al seu germà, Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>31 cossos sense vida en aig&uuml;es balears</strong></h2><p class="article-text">
        En el que va d'any,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/llegada-migrantes-patera-balears-bate-records-sistema-asilo-sigue-roto_1_12531744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fins a 365 pasteres han arribat a Balears</a>&nbsp;amb un total de 6.804 persones a bord, segons el recompte efectuat per EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegaci&oacute; del Govern a les illes. Una xifra molt m&eacute;s elevada que la de 2024, quan van arribar a l'arxip&egrave;lag 5.882 migrants, d'acord amb l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior. Enguany, entre gener i juny, les autoritats van trobar 31 cossos sense vida a aig&uuml;es i platges de Balears. Els primers 15 cossos van ser recuperats entre gener i mar&ccedil;, d'acord amb la informaci&oacute; de les forces de seguretat de l'Estat, i la resta van ser trobats entre meitat d'abril i principis de juny.
    </p><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil s'encarrega de rescatar els cossos sense vida, v&iacute;ctimes dels naufragis&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/victimas-mafia-trafico-personas-sufrimos-tormentas-habia-chalecos-salvavidas_1_12763860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derivats de les p&egrave;ssimes condicions del viatge</a>: sense aigua ni menjar, sense armilles salvavides i amb bidons de gasolina a bord perillosos per a la integritat f&iacute;sica dels ocupants. Les males condicions meteorol&ograve;giques que poden afectar la travessia i la incapacitat de nedar de la majoria d'ells fan que el resultat pugui ser nefast. La poca pot&egrave;ncia d'algunes barques per a realitzar el trajecte fa que aquest sigui encara m&eacute;s arriscat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos nínxols amb les seves ofrenes en un dels sectors al cementiri de Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos nínxols amb les seves ofrenes en un dels sectors al cementiri de Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La inscripció sobre el ciment, mancant làpida, en una de les tombes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La inscripció sobre el ciment, mancant làpida, en una de les tombes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A qualsevol cos trobat en la costa o en la mar, els agents li practiquen les mateixes dilig&egrave;ncies forenses: se li pren les empremtes dactilars -a vegades l'estat del cad&agrave;ver no ho permet- i l'extracci&oacute; de mostres d'ADN. Tota aquesta informaci&oacute; s'incorpora a la base estatal de persones desaparegudes, on es compara de manera sistem&agrave;tica amb les dades que aporten les fam&iacute;lies en les seves den&uacute;ncies, tal com detallen des de l'Institut Armat a elDiario.es. Quan no s'aconsegueix con&egrave;ixer la identitat de la v&iacute;ctima, el registre roman actiu de manera indefinida, a l'espera que en el futur pugui produir-se una coincid&egrave;ncia que permeti posar nom a aquests cossos que continuen sense identificar.
    </p><p class="article-text">
        En els darrers anys, la Mar Balear s'ha convertit en un lloc en el que milers de persones es debaten entre la vida i la mort. &Eacute;s la segona la que s'imposa. &Eacute;s llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu pa&iacute;s en dif&iacute;cils condicions i amb l'esperan&ccedil;a d'un futur millor perden la seva vida i el seu nom. El Jutjat de gu&agrave;rdia s'encarrega de fer l'aixecament del cad&agrave;ver i comen&ccedil;a llavors la recerca judicial per a esclarir els fets que han provocat la defunci&oacute;, com expliquen fonts judicials a aquest peri&ograve;dic. En el cas de no tenir hereus o familiars, o de no trobar-los -alguna cosa que succeeix en moltes ocasions-, la Llei preveu que sigui l'Ajuntament del terme municipal on ha aparegut el cos el que es faci c&agrave;rrec de la inhumaci&oacute;. Com en el cas d'altres&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mundo-derecho-duelo-precios-enterrar-seres-queridos-disparan-balears_1_12773181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciutadans que no disposen dels recursos econ&ograve;mics necessaris</a>&nbsp;per a dur a terme un enterrament, amb totes les garanties i drets.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En els darrers anys, la Mar Balear s&#039;ha convertit en un lloc en el qual milers de persones es debaten entre la vida i la mort. És la segona la que s&#039;imposa. És llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu país en difícils condicions i amb l&#039;esperança d&#039;un futur millor perden la seva vida i el seu nom</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inhumats sota un simple codi&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites l&agrave;pides amb vuit cognoms pitiusos, els n&iacute;nxols dels cossos sense identificar recuperats a la mar d'Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d'ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d'octubre. No va haver-hi resos ni plors. Salvament Mar&iacute;tim va recuperar les restes despr&eacute;s de rebre l'av&iacute;s de la troballa. Despr&eacute;s, el forense i els agents de la Policia Judicial de la Gu&agrave;rdia Civil es van fer c&agrave;rrec de l'aixecament del cad&agrave;ver, en estat avan&ccedil;at de descomposici&oacute;. No va ser possible, si m&eacute;s no, determinar si es tractava d'un home o d'una dona. Aix&ograve; i un arrap de cisell sobre el ciment: S-I (Sense Identitat), va ser tot. Una setmana despr&eacute;s, un capit&agrave; es va trobar amb una altra persona sense vida, a la deriva, enfront de Platja d'en Bossa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels passadissos del cementiri nou de Vila, on es fan els enterraments de beneficiència"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels passadissos del cementiri nou de Vila, on es fan els enterraments de beneficiència                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites làpides amb vuit cognoms pitiusos, els nínxols dels cossos sense identificar recuperats en la mar d&#039;Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d&#039;ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d&#039;octubre. No va haver-hi resos ni plor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En les austeres inscripcions, no apareix ni el nom ni la data de naixement, nom&eacute;s la del tr&agrave;gic descobriment. Una d'elles resa: 20-11-2025. Va ser l'&uacute;ltima persona sense identificar enterrada al cementiri, dijous passat. En 2024, un altre dels cad&agrave;vers trobats surant a Formentera va ser traslladat a les instal&middot;lacions de Vila, des d'on s'observa, des de l'altura de la muntanya, la mateixa mar -cruel, ara calma- del seu &uacute;ltim al&egrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El nínxol on descansa un cos sense vida trobat en la mar i soterrat dijous passat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El nínxol on descansa un cos sense vida trobat en la mar i soterrat dijous passat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La mateixa imatge cruel es va repetir, la setmana passada, a la necr&oacute;polis de Sant Francesc (Formentera), quan es va enterrar el cos d'un home sense identificar trobat dies abans en aig&uuml;es de l'illa. Tamb&eacute; la cama d'una altra possible v&iacute;ctima de les rutes migrat&ograve;ries entre Alg&egrave;ria i Espanya,&nbsp;<a href="https://www.diariodeibiza.es/formentera/2025/11/25/formentera-cementerio-cadaver-rescatan-restos-aguas-salvamento-maritimo-guardia-civil-patera-124077508.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        El primer mort, rescatat per Salvament Mar&iacute;tim amb signes de mutilaci&oacute;, va ser traslladat a Eivissa per a practicar-li l'aut&ograve;psia i despr&eacute;s sepultat en un n&iacute;nxol que ara indica &lsquo;Desconegut. Mort en la mar&rsquo;, al costat d'altres tres migrants localitzats en els &uacute;ltims mesos. Amb aquests dos enterraments, ja s&oacute;n 17 les persones sense identificar enterrades a la pitiusa menor, que comen&ccedil;a a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d'Alg&egrave;ria l'11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d'una d'elles van declarar que 18 companys es van perdre a la mar despr&eacute;s de m&eacute;s d'una setmana a la deriva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Formentera, són ja 17 les persones sense identificar enterrades en el seu cementiri, que comença a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d&#039;Algèria l&#039;11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d&#039;una d&#039;elles van declarar que 18 companys es van perdre en la mar després de més d&#039;una setmana a la deriva</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de la necròpoli, situada a la muntanya, es pot observar la mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de la necròpoli, situada a la muntanya, es pot observar la mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els cossos, descomposts</strong></h2><p class="article-text">
        A Santa Eul&agrave;ria, l'Ajuntament explica que els enterraments per benefic&egrave;ncia de persones sense identificar segueixen un procediment similar: s'assigna un n&iacute;nxol gratu&iuml;t a trav&eacute;s del Cadastre municipal. Es tracta, habitualment, de tombes a les quals han renunciat antics propietaris o espais buits situats entre la quarta i la cinquena planta del cementiri nou. La identificaci&oacute; es complica sovint perqu&egrave;, quan es troben els cad&agrave;vers, aquests solen estar en un estat molt avan&ccedil;at de descomposici&oacute;, tal com remarquen. El 7 de juliol, en el canal mar&iacute;tim entre Eivissa i Mallorca, el Grup Especial d'Activitats Subaqu&agrave;tiques (GEAS) va recuperar un altre cos irrecognoscible. No es va descartar, en cap moment, que pertany&eacute;s a un migrant naufragat, i encara que tampoc va poder assegurar-se, la hist&ograve;ria cada mes es repeteix.
    </p><p class="article-text">
        Honrar els cossos amb la sepultura desitjada &eacute;s gaireb&eacute; impossible. Tamb&eacute;, con&egrave;ixer les seves voluntats o les dels seus familiars. A aix&ograve; se suma que a Balears, igual que a altres comunitats aut&ograve;nomes, els musulmans es veuen obligats a repatriar els cossos per a poder enterrar-los com dicta l'Alcor&agrave;: sense f&egrave;retre perqu&egrave; el cos estigui en contacte amb la terra. L'&uacute;nic cementiri musulm&agrave; de la comunitat aut&ograve;noma, a Mallorca, est&agrave; saturat i no t&eacute; m&eacute;s capacitat, encara que es ve reclamant la seva ampliaci&oacute; des de fa anys. Encara aix&iacute;, continuaria sent inviable despr&eacute;s que la mar que anava a proporcionar-los una millor vida hagi esborrat la seva petjada per complet.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-precs-flors-els-cossos-sense-nom-enterrats-despres-naufragar-patera-vegades-son-impossibles-d-identificar_1_12809641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Dec 2025 09:28:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4655617" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4655617" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: "A vegades són impossibles d'identificar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigración,Migraciones,Inmigrantes,Pateras,Derechos Humanos,Muertes Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Ibiza,Formentera,Cementerios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras ser recuperados del mar, los restos de los migrantes que un día partieron de las costas de Argelia en busca de oportunidades, son sepultados en el cementerio de Ibiza en tumbas anónimas. En ellas figuran tan solo dos inscripciones: "Sin Identificar" y la fecha de su hallazgo</p><p class="subtitle">Los cadáveres y migrantes sin nombre proliferan en las playas más turísticas de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Hace casi un a&ntilde;o y medio que Ameynna no sabe nada de Mohammed, su hermano peque&ntilde;o. Un a&ntilde;o y medio de angustia, desesperaci&oacute;n y desconocimiento. Durante todo este tiempo, ha contactado con diversas asociaciones y organizaciones sin &aacute;nimo de lucro para intentar encontrar al joven, que ten&iacute;a 22 a&ntilde;os cuando la patera en la que viajaba naufrag&oacute; en el Mediterr&aacute;neo de camino a Balears. Hoy, al ser preguntada por&nbsp;elDiario.es, asegura que todav&iacute;a no tiene &ldquo;ninguna novedad&rdquo;. Al principio, hab&iacute;a rumores de que su hermano hab&iacute;a ingresado en el hospital de Alicante. La otra versi&oacute;n es que lo hab&iacute;an detenido y estaba en la c&aacute;rcel. Pero ninguna de estas dos caras de la historia pudieron ser confirmadas por Ameynna, que, desde Argelia, se ha movilizado al m&aacute;ximo para encontrar a Mohammed.
    </p><p class="article-text">
        No viajaba solo, lo hac&iacute;a con varios amigos suyos y otras 12 personas m&aacute;s con el mismo prop&oacute;sito. Salieron de Tipaza, como la mayor&iacute;a de las embarcaciones que buscan alcanzar por v&iacute;a irregular las costas espa&ntilde;olas. Desconocimiento, desesperaci&oacute;n, angustia. Es lo que empez&oacute; a sentir esta familiar casi dos semanas despu&eacute;s de que su hermano menor se hubiera marchado y durante las que no tuvo la m&aacute;s m&iacute;nima noticia de &eacute;l. Sus sentimientos son los mismos que los del resto de seres queridos de aquellos que deciden abandonar su tierra para buscar una vida mejor para ellos mismos y sus familias. Pero ese mal de muchos no es consuelo para ninguno.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ameynna se moviliz&oacute; durante meses, especulando con la posibilidad de que cualquiera de las precarias barcas que hubiera llegado a lo largo de esos d&iacute;as a la costa peninsular o a las islas era la que hab&iacute;a llevado a Mohammed. De momento, silencio: no ha conseguido saber su paradero.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cementerio nuevo de Vila se han enterrado este año tres muertos hallados en el mar sin identificar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cementerio nuevo de Vila se han enterrado este año tres muertos hallados en el mar sin identificar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
Ameynna se movilizó durante meses, especulando con la posibilidad de que cualquiera de las precarias barcas que hubiera llegado a lo largo de esos días a la costa peninsular o a las islas era la que había llevado a su hermano, Mohammed. De momento, silencio: no ha conseguido saber su paradero</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>31 cuerpos sin vida en aguas baleares</strong></h2><p class="article-text">
        En lo que va de a&ntilde;o, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/llegada-migrantes-patera-balears-bate-records-sistema-asilo-sigue-roto_1_12531744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta 365 pateras han llegado a Balears </a>con un total de 6.804 personas a bordo, seg&uacute;n el recuento efectuado por EFE a partir de los datos del Ministerio del Interior y la Delegaci&oacute;n del Gobierno en las islas. Una cifra mucho m&aacute;s elevada que la de 2024, cuando arribaron al archipi&eacute;lago 5.882 migrantes, de acuerdo con el Informe Anual de Seguridad Nacional del Ministerio del Interior. Este a&ntilde;o, entre enero y junio, las autoridades encontraron 31 cuerpos sin vida en aguas y playas de Balears. Los primeros 15 cuerpos fueron recuperados entre enero y marzo, de acuerdo a la informaci&oacute;n de las fuerzas de seguridad del Estado, y el resto fueron hallados entre mitad de abril y principios de junio.
    </p><p class="article-text">
        La Guardia Civil se encarga de rescatar los cuerpos sin vida, v&iacute;ctimas de los naufragios&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/victimas-mafia-trafico-personas-sufrimos-tormentas-habia-chalecos-salvavidas_1_12763860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derivados de las p&eacute;simas condiciones del viaje</a>: sin agua ni comida, sin chalecos salvavidas y con bidones de gasolina a bordo peligrosos para la integridad f&iacute;sica de los ocupantes. Las malas condiciones meteorol&oacute;gicas que pueden afectar a la traves&iacute;a y la incapacidad de nadar de la mayor&iacute;a de ellos hacen que el resultado pueda ser nefasto. La poca potencia de algunas barcas para realizar el trayecto hace que este sea a&uacute;n m&aacute;s arriesgado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios nichos con sus ofrendas en uno de los sectores del camposanto de Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios nichos con sus ofrendas en uno de los sectores del camposanto de Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La inscripción sobre el cemento, a falta de lápida, en una de las tumbas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La inscripción sobre el cemento, a falta de lápida, en una de las tumbas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A cualquier cuerpo hallado en la costa o en el mar, los agentes le practican las mismas diligencias forenses: se le toma las huellas dactilares -a veces el estado del cad&aacute;ver no lo permite- y la extracci&oacute;n de muestras de ADN. Toda esa informaci&oacute;n se incorpora a la base estatal de personas desaparecidas, donde se compara de forma sistem&aacute;tica con los datos que aportan las familias en sus denuncias, tal como detallan desde el Instituto Armado a elDiario.es. Cuando no se logra conocer la identidad de la v&iacute;ctima, el registro permanece activo de manera indefinida, a la espera de que en el futuro pueda producirse una coincidencia que permita poner nombre a esos cuerpos que contin&uacute;an sin identificar.
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el Mar Balear se ha convertido en un lugar en el que miles de personas se debaten entre la vida y la muerte. Es la segunda la que se impone. Es entonces cuando, por orden judicial, aquellas personas que part&iacute;an de su pa&iacute;s en dif&iacute;ciles condiciones y con la esperanza de un futuro mejor pierden su vida y su nombre. El Juzgado de guardia se encarga de hacer el levantamiento del cad&aacute;ver y comienza entonces la investigaci&oacute;n judicial para esclarecer los hechos que han provocado el fallecimiento, como explican fuentes judiciales a este peri&oacute;dico. En el caso de no tener herederos o familiares, o de no encontrarlos -algo que sucede en muchas de las ocasiones-, la Ley prev&eacute; que sea el Ayuntamiento del t&eacute;rmino municipal donde ha aparecido el cuerpo el que se haga cargo de la inhumaci&oacute;n. Como en el caso de otros&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mundo-derecho-duelo-precios-enterrar-seres-queridos-disparan-balears_1_12773181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciudadanos que no disponen de los recursos econ&oacute;micos necesarios para llevar a cabo un entierro</a>,&nbsp;con todas las garant&iacute;as y derechos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En los últimos años, el Mar Balear se ha convertido en un lugar en el que miles de personas se debaten entre la vida y la muerte. Es la segunda la que se impone. Es entonces cuando, por orden judicial, aquellas personas que partían de su país en difíciles condiciones y con la esperanza de un futuro mejor pierden su vida y su nombre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inhumados bajo un simple c&oacute;digo&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        El laberinto del Cementeri Nou de Vila esconde, entre infinitas l&aacute;pidas con ocho apellidos pitiusos, los nichos de los cuerpos sin identificar recuperados en el mar de Eivissa y Formentera. Sin nombre, sin flores, sin despedida por parte de los familiares. Durante 2025, han sido inhumados tres: uno de ellos, un migrante encontrado sin vida a dos millas de la bah&iacute;a de Talamanca un martes cualquiera de octubre. No hubo rezos ni llantos. Salvamento Mar&iacute;timo recuper&oacute; los restos tras recibir el aviso del hallazgo. Despu&eacute;s, el forense y los agentes de la Polic&iacute;a Judicial de la Guardia Civil se hicieron cargo del levantamiento del cad&aacute;ver, en avanzado estado de descomposici&oacute;n. No fue posible, siquiera, determinar si se trataba de un hombre o&nbsp;de una mujer. Eso y un rasgu&ntilde;o de cincel sobre el cemento: S-I (Sin Identidad), fue todo. Una semana despu&eacute;s, un capit&aacute;n se encontr&oacute; con otra persona sin vida, a la deriva, frente a Platja d'en Bossa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="5. Uno de los pasillos del cementerio nuevo de Vila, donde se hacen los entierros de beneficencia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                5. Uno de los pasillos del cementerio nuevo de Vila, donde se hacen los entierros de beneficencia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El laberinto del Cementeri Nou de Vila esconde, entre infinitas lápidas con ocho apellidos pitiusos, los nichos de los cuerpos sin identificar recuperados en el mar de Eivissa y Formentera. Sin nombre, sin flores, sin despedida por parte de los familiares. Durante 2025, han sido inhumados tres: uno de ellos, un migrante encontrado sin vida a dos millas de la bahía de Talamanca un martes cualquiera de octubre. No hubo rezos ni llanto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En las austeras inscripciones, no aparece ni el nombre ni la fecha de nacimiento, solo la del tr&aacute;gico descubrimiento. Una de ellas data: 20-11-2025. Fue la &uacute;ltima persona sin identificar enterrada en el camposanto, el pasado jueves. En 2024, otro de los cad&aacute;veres encontrados flotando en Formentera fue trasladado a las instalaciones de Vila, desde donde se observa, desde la altura de la monta&ntilde;a, el mismo mar -cruel, ahora calmo- de su &uacute;ltimo aliento.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El nicho donde descansa un cuerpo sin vida hallado en el mar y sepultado el pasado jueves"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El nicho donde descansa un cuerpo sin vida hallado en el mar y sepultado el pasado jueves                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La misma imagen cruel se repiti&oacute;, la semana pasada, en el cementerio de Sant Francesc (Formentera), cuando se enterr&oacute; el cuerpo de un hombre sin identificar encontrado d&iacute;as antes en aguas de la isla. Tambi&eacute;n la pierna de otra posible v&iacute;ctima de las rutas migratorias entre Argelia y Espa&ntilde;a,&nbsp;seg&uacute;n <a href="https://www.diariodeibiza.es/formentera/2025/11/25/formentera-cementerio-cadaver-rescatan-restos-aguas-salvamento-maritimo-guardia-civil-patera-124077508.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">public&oacute; Diario de Ibiza</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El primer fallecido, rescatado por Salvamento Mar&iacute;timo con signos de mutilaci&oacute;n, fue trasladado a Eivissa para practicarle la autopsia y despu&eacute;s sepultado en un nicho que ahora indica &lsquo;Desconocido. Muerto en el mar&rsquo;, junto a otros tres migrantes localizados en los &uacute;ltimos meses. Con estos dos entierros, ya son 17 las personas sin identificar enterradas en la pitiusa menor, que empieza a quedarse sin espacio mientras las desapariciones contin&uacute;an: dos pateras salidas de Argelia el 11 de noviembre siguen sin rastro y los cinco supervivientes de una de ellas declararon que 18 compa&ntilde;eros se perdieron en el mar tras m&aacute;s de una semana a la deriva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Formentera, son ya 17 las personas sin identificar enterradas en su cementerio, que empieza a quedarse sin espacio mientras las desapariciones continúan: dos pateras salidas de Argelia el 11 de noviembre siguen sin rastro y los cinco supervivientes de una de ellas declararon que 18 compañeros se perdieron en el mar tras más de una semana a la deriva</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde la necrópolis, ubicada en la montaña, se puede observar el mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde la necrópolis, ubicada en la montaña, se puede observar el mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los cuerpos, descompuestos</strong></h2><p class="article-text">
        En Santa Eul&agrave;ria, el Ayuntamiento explica que los entierros por beneficencia de personas sin identificar siguen un procedimiento similar: se asigna un nicho gratuito a trav&eacute;s del Catastro municipal. Se trata, habitualmente, de tumbas a las que han renunciado antiguos propietarios o espacios vac&iacute;os situados entre la cuarta y la quinta planta del cementerio nuevo. La identificaci&oacute;n se complica a menudo porque, cuando se encuentran los cad&aacute;veres, estos suelen estar en un estado muy avanzado de descomposici&oacute;n, tal como remarcan. El 7 de julio, en el canal mar&iacute;timo entre Eivissa y Mallorca, el Grupo Especial de Actividades Subacu&aacute;ticas (GEAS) recuper&oacute; otro cuerpo irreconocible. No se descart&oacute;, en ning&uacute;n momento, que perteneciera a un migrante naufragado, y aunque tampoco pudo asegurarse, la historia cada mes se repite.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Honrar los cuerpos con la sepultura deseada es casi imposible. Tambi&eacute;n, conocer sus voluntades o las de sus familiares. A ello se suma que en Balears, al igual que en otras comunidades aut&oacute;nomas, los musulmanes se ven obligados a repatriar los cuerpos para poder enterrarlos como dicta el Cor&aacute;n: sin f&eacute;retro para que el cuerpo est&eacute; en contacto con la tierra. El &uacute;nico cementerio musulm&aacute;n de la comunidad aut&oacute;noma, en Mallorca, est&aacute; saturado y no tiene m&aacute;s capacidad, aunque se viene reclamando su ampliaci&oacute;n desde hace a&ntilde;os. Aun as&iacute;, seguir&iacute;a siendo inviable despu&eacute;s de que el mar que iba a proporcionarles una mejor vida haya borrado su huella por completo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Nov 2025 21:21:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4655617" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4655617" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigración,Migraciones,Inmigrantes,Pateras,Derechos Humanos,Muertes Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Ibiza,Formentera,Cementerios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Gandia presenta el futuro Centro de Tecnología Marina del CSIC, referente europeo en innovación y protección del Mediterráneo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comarcas/gandia-presenta-futuro-centro-tecnologia-marina-csic-referente-europeo-innovacion-proteccion-mediterraneo_1_12757355.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" width="1226" height="689" alt="Gandia presenta el futuro Centro de Tecnología Marina del CSIC, referente europeo en innovación y protección del Mediterráneo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ministra Diana Morant y el alcalde José Manuel Prieto encabezan la presentación del proyecto, que contará con 18 millones de inversión y situará a Gandia en el mapa de la ciencia marina europea</p><p class="subtitle">Gandia será la sede de un nuevo centro del Instituto Español de Oceanografía</p></div><p class="article-text">
        La ministra de Ciencia, Innovaci&oacute;n y Universidades, Diana Morant, ha presentado este lunes en el Ayuntamiento de Gandia el <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comarcas/gandia-sera-sede-nuevo-centro-instituto-espanol-oceanografia_1_10573990.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proyecto del Centro de Investigaci&oacute;n en Tecnolog&iacute;a para las Ciencias del Mar (Tecmar)</a>, acompa&ntilde;ada por el alcalde Jos&eacute; Manuel Prieto y la presidenta del Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC), Elo&iacute;sa del Pino.
    </p><p class="article-text">
        El encuentro ha servido para dar a conocer los detalles t&eacute;cnicos y cient&iacute;ficos de este nuevo espacio de referencia internacional, que convertir&aacute; a Gandia en un polo de innovaci&oacute;n marina y sostenibilidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este centro ofrecer&aacute; la tecnolog&iacute;a necesaria para observar y anticipar los efectos del cambio clim&aacute;tico sobre nuestros mares&rdquo;, afirm&oacute; Morant, quien destac&oacute; que &ldquo;ser&aacute; un referente en Espa&ntilde;a y en Europa en la protecci&oacute;n del mar Mediterr&aacute;neo&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Una inversi&oacute;n de 18 millones</h2><p class="article-text">
        El Ministerio de Ciencia, Innovaci&oacute;n y Universidades, a trav&eacute;s del CSIC, invertir&aacute; cerca de 18 millones de euros en la construcci&oacute;n del Tecmar. El edificio, dise&ntilde;ado por Pe&ntilde;&iacute;n Arquitectos, contar&aacute; con m&aacute;s de 5.500 metros cuadrados y se levantar&aacute; frente al Varadero del puerto de Gandia, en unos terrenos cedidos por la Autoridad Portuaria de Valencia (APV).
    </p><p class="article-text">
        La licencia de obra ya ha sido concedida por el Ayuntamiento de Gandia, y la ejecuci&oacute;n tendr&aacute; una duraci&oacute;n aproximada de 18 meses. El centro dispondr&aacute; de laboratorios de rob&oacute;tica marina, espacios de calibraci&oacute;n para veh&iacute;culos submarinos y sensores inteligentes, y sistemas de inteligencia artificial aplicada al medio marino.
    </p><p class="article-text">
        Estas infraestructuras permitir&aacute;n automatizar el muestreo, mejorar la detecci&oacute;n de especies y ofrecer datos de alta precisi&oacute;n sobre el estado del Mediterr&aacute;neo.
    </p><h2 class="article-text">Gandia, nuevo epicentro de la investigaci&oacute;n marina en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        Durante el acto, el alcalde Jos&eacute; Manuel Prieto subray&oacute; que este proyecto &ldquo;sit&uacute;a Gandia en el epicentro de la investigaci&oacute;n marina nacional y refuerza su modelo de ciudad innovadora y sostenible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El centro acoger&aacute; a medio centenar de profesionales entre personal investigador, t&eacute;cnico y administrativo, generando empleo cualificado y atracci&oacute;n de talento. Adem&aacute;s, contribuir&aacute; a diversificar el modelo productivo local y fortalecer el tejido econ&oacute;mico vinculado al mar y la tecnolog&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Prieto destac&oacute; que la iniciativa forma parte del proceso de transformaci&oacute;n integral del puerto de Gandia, que ya acumula m&aacute;s de 30 millones de euros en inversiones p&uacute;blicas y privadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen virtual del proyecto de Centro de Investigación en Tecnologías para Ciencias del Mar de Gandia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen virtual del proyecto de Centro de Investigación en Tecnologías para Ciencias del Mar de Gandia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Sinergias con la UPV y el CSIC: ciencia e innovaci&oacute;n desde Gandia</h2><p class="article-text">
        El proyecto consolida la colaboraci&oacute;n entre el CSIC y la Universitat Polit&egrave;cnica de Val&egrave;ncia (UPV), cuya Unidad Mixta en Tecnolog&iacute;a para Estudios Marinos lleva m&aacute;s de una d&eacute;cada trabajando en la ciudad.
    </p><p class="article-text">
        Morant resalt&oacute; la importancia del Campus de Gandia en &aacute;reas como la sens&oacute;rica, la ac&uacute;stica y la ingenier&iacute;a marina, y afirm&oacute; que esta cooperaci&oacute;n &ldquo;demuestra la fortaleza del sistema p&uacute;blico de ciencia y conocimiento en Espa&ntilde;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Elo&iacute;sa del Pino destac&oacute; que el CSIC &ldquo;busca que Espa&ntilde;a no solo investigue, sino que tambi&eacute;n fabrique la tecnolog&iacute;a cient&iacute;fica que necesita&rdquo;. Seg&uacute;n explic&oacute;, el nuevo centro permitir&aacute; dise&ntilde;ar y probar prototipos que posteriormente ser&aacute;n desarrollados por la industria nacional.
    </p><h2 class="article-text">Un impulso a la ciencia, la sostenibilidad y la econom&iacute;a local</h2><p class="article-text">
        El Centro de Tecnolog&iacute;a Marina de Gandia se alinea con los objetivos de la Estrategia Espa&ntilde;ola de Ciencia e Innovaci&oacute;n y con las pol&iacute;ticas europeas de transici&oacute;n verde y digital.
    </p><p class="article-text">
        Morant concluy&oacute; que &ldquo;la ciencia debe guiar nuestras decisiones y proteger a las personas&rdquo;, destacando que este centro &ldquo;sit&uacute;a a Gandia y a la Comunitat Valenciana en la vanguardia europea de la investigaci&oacute;n marina y la innovaci&oacute;n tecnol&oacute;gica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Cuquerella]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comarcas/gandia-presenta-futuro-centro-tecnologia-marina-csic-referente-europeo-innovacion-proteccion-mediterraneo_1_12757355.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Nov 2025 09:02:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" length="405627" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" type="image/jpeg" fileSize="405627" width="1226" height="689"/>
      <media:title><![CDATA[Gandia presenta el futuro Centro de Tecnología Marina del CSIC, referente europeo en innovación y protección del Mediterráneo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" width="1226" height="689"/>
      <media:keywords><![CDATA[CSIC - Consejo Superior de Investigaciones Científicas,Gandia,Investigación,Oceanografía,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterrani, un mar enverinat: els gats alerten dels alts nivells de mercuri entre les seves aigües]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-mar-enverinat-els-gats-alerten-dels-alts-nivells-mercuri-les-seves-aigues_1_12590682.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508" alt="Pinta-roja o tauró gat, criat per l&#039;aquari d&#039;Almuñécar i posteriorment alliberat al mar juntament amb 13 exemplars més (juny de 2018)"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) avisen dels riscos sanitaris que pot implicar el consum d'aquesta espècie present a les costes mediterrània i cantàbrica
</p><p class="subtitle">Coneixes el gat? El tauró que torna a nedar a la costa de Barcelona gràcies a una associació
</p></div><p class="article-text">
        El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dia-activistas-mar-luchan-salvar-mediterraneo_1_9261501.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mar Mediterrani</a> &eacute;s un mar contaminat, principalment a causa de les activitats humanes, ja siguin <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/masificacion-mar-devora-ecosistemas-playas-hay-yates-espacio-impactos-fondeos_1_12492660.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tur&iacute;stiques</a>, industrials o vinculades al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&agrave;nsit mar&iacute;tim</a>. Es tracta d'un mar semitancat, cosa que a la pr&agrave;ctica suposa que la renovaci&oacute; de les aig&uuml;es sigui molt menor que la que hi ha als oceans. Les conseq&uuml;&egrave;ncies es tradueixen, sobretot, en l'acumulaci&oacute; de fems marins i materials contaminants. La Mar Mediterr&agrave;nia est&agrave; connectada amb l'oce&agrave; Atl&agrave;ntic a trav&eacute;s de l'estret de Gibraltar. <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/ciencia_y_medio_ambiente/alegranza-paraiso-natural-basura-global_1_8900948.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A l'illot deshabitat de l'Alegranza</a>, al nord de Lanzarote, s'acumulen centenars de quilos d'escombraries marines, sobretot pl&agrave;stic, en un entorn que forma part del parc natural de l'arxip&egrave;lag Chinijo.
    </p><p class="article-text">
        Una nova investigaci&oacute;, publicada a la revista <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0025326X25008331?via%3Dihub" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Marine Pollution Bulletin</em></a><em> </em>i liderada per l'Institut de Ci&egrave;ncies del Mar (ICM-CSIC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), ha trobat concentracions importants de mercuri al gat de mar (<em>Scyliorhinus canicula</em>), un petit taur&oacute; de la fam&iacute;lia dels elasmobranquis que viu en aig&uuml;es profundes del Mediterrani i de les costes cant&agrave;briques. T&eacute; un cos allargat d&rsquo;entre 40 i 50 cent&iacute;metres de longitud, que pot arribar a un m&agrave;xim de 100 cent&iacute;metres. Es considera una esp&egrave;cie sentinella, &eacute;s a dir, aquella que pot ser utilitzada per determinar els riscos que el seu consum t&eacute; per als &eacute;ssers humans, ja que &eacute;s capa&ccedil; d&rsquo;acumular contaminants als seus teixits.
    </p><p class="article-text">
        El resultat de l&rsquo;estudi mostra que les concentracions m&eacute;s elevades de mercuri es van trobar en els exemplars de m&eacute;s grand&agrave;ria, aix&iacute; com aquells que vivien a la costa catalana. Les conclusions coincideixen amb les d&rsquo;estudis anteriors, que indiquen que les concentracions de mercuri s&oacute;n m&eacute;s altes al Mediterrani que a l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;una solta de vint exemplars joves de gat criats a les instal·lacions de l&#039;Oceanogràfic de València"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;una solta de vint exemplars joves de gat criats a les instal·lacions de l&#039;Oceanogràfic de València                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una nova recerca, liderada pel Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC) i l&#039;Institut Espanyol d&#039;Oceanografia (IEO-CSIC), ha trobat importants concentracions de mercuri en el gat, un petit tauró que viu en aigües profundes del Mediterrani i la consta cantàbrica. Es tracta d&#039;una espècie sentinella, és a dir, aquella que pot ser utilitzada per a determinar els riscos que el seu consum té per als éssers humans
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'estudi, tal com destaca <a href="https://www.icm.csic.es/es/staff/elena-lloret-lloret-2180" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Elena Lloret</a>, investigadora postdoctoral de l'ICM-CSIC, alerta que el consum regular de gat &ldquo;podria implicar riscos sanitaris, especialment en determinades regions on el consum &eacute;s m&eacute;s habitual&rdquo;. El risc potencial per a la salut humana, segons aquesta investigaci&oacute;, mostra que varia en funci&oacute; dels nivells de consum. Els llindars de seguretat establerts per les autoritats sanit&agrave;ries se superen en escenaris de consum moderat a dalt.
    </p><p class="article-text">
        El document tamb&eacute; proporciona &ldquo;evid&egrave;ncies de com aquesta mena de taur&oacute; pot servir com a esp&egrave;cie bioindicadora de la pres&egrave;ncia de contaminants en ecosistemes marins de profunditat&rdquo;, tal com subratlla, per la seva banda, <a href="https://www.researchgate.net/profile/Joan-Gimenez-3" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Gim&eacute;nez</a>, investigador investigador del Centre Oceanogr&agrave;fic de M&agrave;laga de l'IEO-CSIC.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'amena&ccedil;a de la pesca d'arrossegament</strong></h2><p class="article-text">
        La pesca d'arrossegament &eacute;s la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">principal amena&ccedil;a</a> per als taurons i les ratlles. Biel Morey, bi&ograve;leg mar&iacute; i cofundador de Save the Med, afirma que constitueix un perill tant per a les esp&egrave;cies com per&ldquo;l'alteraci&oacute; o destrucci&oacute; de l'h&agrave;bitat&rdquo;. En el cas de la pesca ha suposat, de vegades, &ldquo;un impacte molt elevat&rdquo; per als fons marins.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pesca d&#039;arrossegament és la principal amenaça per als taurons i les ratlles. Biel Morey, biòleg marí i cofundador de Save the Med, afirma que constitueix un perill tant per a les espècies com per “l&#039;alteració o destrucció de l&#039;hàbitat”. En el cas de la pesca ha suposat, a vegades, “un impacte molt elevat” per als fons marins
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de diversos gats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de diversos gats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquests animals marins s&oacute;n molt sensibles als desenvolupaments urban&iacute;stics de la costa, a les instal&middot;lacions portu&agrave;ries i a determinats processos lligats al turisme, com la regeneraci&oacute; de platges. Segons Morey, les intervencions humanes al litoral i a la mar afecten els taurons i les rajades per l&rsquo;alteraci&oacute; dels seus h&agrave;bitats. De manera combinada es poden donar, a m&eacute;s, altres tipus d&rsquo;impactes, com les aig&uuml;es contaminades als ports.
    </p><p class="article-text">
        La pres&egrave;ncia de contaminants en aquests organismes t&eacute; efectes sobre les seves poblacions. Encara que no estiguin ben definits, en l'&agrave;mbit individual &eacute;s clar que afecta la seva fisiologia. &Eacute;s una contaminaci&oacute; que, a m&eacute;s, es transmet de mares a cries, i que pot afectar els humans que els consumeixen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els taurons i les ratlles són molt sensibles als desenvolupaments urbanístics de la costa, a les instal·lacions portuaris i a determinats processos lligats al turisme, com la regeneració de platges
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per tant, parlam d&rsquo;esp&egrave;cies que presenten unes caracter&iacute;stiques biol&ograve;giques que les fan <a href="https://marilles.org/es/post/el-informe-mar-balear-recomienda-que-el-quelvacho-entre" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especialment vulnerables a les activitats antropog&egrave;niques</a>, &eacute;s a dir, aquelles produ&iuml;des o causades pels &eacute;ssers humans. La pesca &eacute;s la problem&agrave;tica principal. Les conseq&uuml;&egrave;ncies s&oacute;n que 39 de les 73 esp&egrave;cies de taurons i rajades al Mediterrani estan amena&ccedil;ades. En el cas de les aig&uuml;es del mar balear s'han citat 59 esp&egrave;cies, de les quals 30 estan amena&ccedil;ades i sis es consideren extintes localment: els peixos serra (<em>Pristis pectinata </em>i <em>Pristis pristis</em>), l'agullat ver (<em>squalus acanthias</em>) i tres esp&egrave;cies de taur&oacute; &agrave;ngel (<em>Squatina spp</em>).
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;<a href="https://www.informemarbalear.org/es/pesca/imb-elasmobranquios-esp_2024.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Informe Mar Balear, elaborado por la Fundaci&oacute; Marilles</a>, mostra l&rsquo;estat de fragilitat de dues esp&egrave;cies: la musola (<em>Mustelus mustelus</em>) i el gatvaire (<em>Scyliorhinus stellaris</em>). En el cas de la primera, es considera que es troba en un estat molt vulnerable perqu&egrave; la majoria dels exemplars capturats a la llotja de Palma s&oacute;n immadurs, mentre que les captures de les poblacions d&rsquo;gatvaire s&rsquo;han redu&iuml;t un 37% en els darrers vuit anys. A aquestes esp&egrave;cies en perill s&rsquo;hi ha d&rsquo;afegir la del quelvacho, que fins ara no ho estava, les captures del qual s&rsquo;han redu&iuml;t un 77% entre 2009 i 2020. Aquesta tend&egrave;ncia mostra, segons els investigadors, que aquesta esp&egrave;cie es troba &ldquo;en perill d&rsquo;extinci&oacute;&rdquo; a les aig&uuml;es de Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exemplar de musola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exemplar de musola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Informe Mar Balear, elaborat per la Fundació Marilles, mostra l&#039;estat de fragilitat de dues espècies: la musola i el alitán. En el cas de la primera, es considera que es troba en un estat molt vulnerable perquè la majoria dels exemplars capturats en la llotja de Palma són immadurs, mentre que les captures de les poblacions de alitán s&#039;han reduït un 37% en els últims vuit anys
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els taurons i les ratlles, en declivi</strong></h2><p class="article-text">
        Les mateixes caracter&iacute;stiques dels <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-llanca-pla-pioner-per-conservacio-taurons-i-ratlles_1_12504069.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">taurons i les ratlles</a> s&oacute;n raons del seu declivi. &Eacute;s a dir, fecunditat baixa, creixement lent, maduresa sexual tardana, elevada longevitat i alta taxa de superviv&egrave;ncia de totes les franges d&rsquo;edat. El resultat &eacute;s un baix potencial reproductiu, cosa que redunda en &ldquo;una baixa capacitat per incrementar les poblacions&rdquo;, assenyalen els investigadors. Per aix&ograve; la meitat d&rsquo;aquestes esp&egrave;cies de la mar balear estan amena&ccedil;ades i s&oacute;n altament vulnerables a les activitats pesqueres.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, es proposa augmentar la protecci&oacute; amb &ldquo;plans de gesti&oacute; espec&iacute;fics&rdquo; per a les esp&egrave;cies que presentin &ldquo;un estat de conservaci&oacute; preocupant&rdquo;. Aix&iacute;, tant els plans de gesti&oacute; pesquera com els associats a la gesti&oacute; de la Xarxa Natura 2000 han d&rsquo;incloure, segons els investigadors de la Fundaci&oacute; Marilles, mesures de &ldquo;llibertat de taurons i rajades per part dels pescadors&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="n grup de taurons sota un caiac a les aigües poc profundes a prop del corrent d&#039;aigua calenta de la central elèctrica d&#039;Orot Rabin al mar Mediterrani"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                n grup de taurons sota un caiac a les aigües poc profundes a prop del corrent d&#039;aigua calenta de la central elèctrica d&#039;Orot Rabin al mar Mediterrani                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre les fam&iacute;lies d'elasmobranquis legalment protegides que habiten les aig&uuml;es de l'arxip&egrave;lag balear, i que estan incloses al Cat&agrave;leg espanyol d'esp&egrave;cies amena&ccedil;ades, cal assenyalar el taur&oacute; guineu; el taur&oacute; martell; el taur&oacute; &agrave;ngel; el taur&oacute; blanc; el marraix; el&nbsp;tigre de mar; el taur&oacute; pelegr&iacute;; el carall&oacute;; la caputxa; la manta; el porc mar&iacute;; la rajada blanca; els rinob&agrave;tids i els pristis pectinata.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, <a href="https://www.caib.es/sites/reservesmarines/es/normativa_general_en_las_reservas_marinas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el decret balear pel qual es regulen les activitats d'extracci&oacute; de flora o fauna marina i les activitats subaqu&agrave;tiques a les reserves marines</a>, tamb&eacute; protegeix, entre d'altres, l'alit&agrave;, l'escur&ccedil;ana, la tintorella, la milana, la vaca comuna i les mussoles, amb la qual cosa est&agrave; prohibida &ldquo;qualsevol actuaci&oacute; amb la intenci&oacute; de matar-los, capturar-los, perseguir-los o molestar-los&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un exemplar del tauró guineu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un exemplar del tauró guineu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La influ&egrave;ncia de la crisi clim&agrave;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Encara no hi ha estudis concloents a les Balears sobre la influ&egrave;ncia que pugui tenir el canvi clim&agrave;tic en algunes d&rsquo;aquestes esp&egrave;cies. Tanmateix, l&rsquo;augment de la temperatura del Mediterrani produeix &ldquo;escalfament, acidificaci&oacute; i desoxigenaci&oacute; de les mars i oceans, canviant els h&agrave;bitats i la seva biogeoqu&iacute;mica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://marilles.org/es/post/raquel-vaquersunyer-coordinadora-informe-mar-balear" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Raquel Sunyer</a>, doctora en Ci&egrave;ncies del Mar i coordinadora de l&rsquo;<em>Informe Mar Balear</em>, creu que els taurons que es podrien veure m&eacute;s afectats per l&rsquo;escalfament &ldquo;s&oacute;n els que viuen i es reprodueixen en zones m&eacute;s costaneres&rdquo;. Aquells que viuen a l&rsquo;oce&agrave; obert, per altra banda, &ldquo;podrien estar modificant la seva distribuci&oacute; per despla&ccedil;ar-se a aig&uuml;es m&eacute;s profundes i menys c&agrave;lides&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-mar-enverinat-els-gats-alerten-dels-alts-nivells-mercuri-les-seves-aigues_1_12590682.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Sep 2025 05:31:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" length="566900" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" type="image/jpeg" fileSize="566900" width="902" height="508"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterrani, un mar enverinat: els gats alerten dels alts nivells de mercuri entre les seves aigües]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tiburones,Biodiversidad,Medio ambiente,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Ecologismo,Salud,Contaminación,Pesca,Islas Baleares,CSIC - Consejo Superior de Investigaciones Científicas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterráneo, un mar envenenado: los tiburones pintarroja alertan de los altos niveles de mercurio entre sus aguas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-mar-envenenado-tiburones-pintarroja-alertan-altos-niveles-mercurio-aguas_1_12589790.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508" alt="Pintarroja o tiburón gato, criado por el acuario de Almuñécar y posteriormente liberado en el mar junto a otros 13 ejemplares (junio de 2018)"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los investigadores del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y el Instituto Español de Oceanografía (IEO-CSIC) alertan de los riesgos sanitarios que puede implicar el consumo de esta especie presente en las costas mediterránea y cantábrica
</p><p class="subtitle">¿Conoces a la pintarroja? El tiburón que vuelve a nadar en la costa de Barcelona gracias a una asociación
</p></div><p class="article-text">
        El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dia-activistas-mar-luchan-salvar-mediterraneo_1_9261501.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mar Mediterr&aacute;neo</a> es un mar contaminado, principalmente debido a las actividades humanas, ya sean <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/masificacion-mar-devora-ecosistemas-playas-hay-yates-espacio-impactos-fondeos_1_12492660.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tur&iacute;sticas</a>, industriales o vinculadas al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&aacute;fico mar&iacute;timo</a>. Se trata de un mar semicerrado, lo que en la pr&aacute;ctica supone que la renovaci&oacute;n de las aguas sea mucho menor que la que hay en los oc&eacute;anos. Las consecuencias se traducen, sobre todo, en la acumulaci&oacute;n de basuras marinas y materiales contaminantes. El Mar Mediterr&aacute;neo est&aacute; conectado con el oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico a trav&eacute;s del estrecho de Gibraltar. <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/ciencia_y_medio_ambiente/alegranza-paraiso-natural-basura-global_1_8900948.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En el islote deshabitado de la Alegranza</a>, al norte de Lanzarote, se acumulan centenares de kilos de basura marina, sobre todo pl&aacute;stico, en un entorno que forma parte del parque natural del Archipi&eacute;lago Chinijo.
    </p><p class="article-text">
        Una nueva investigaci&oacute;n, publicada en la revista <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0025326X25008331?via%3Dihub" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Marine Pollution Bulletin</em></a><em> </em>y liderada por el Institut de Ci&egrave;ncies del Mar (ICM-CSIC) y el Instituto Espa&ntilde;ol de Oceanograf&iacute;a (IEO-CSIC), ha hallado importantes concentraciones de mercurio en la pintarroja (<em>Scyliorhinus canicula</em>), un peque&ntilde;o tibur&oacute;n de la familia de los elasmobranquios que vive en aguas profundas del Mediterr&aacute;neo y de las costas cant&aacute;bricas. Posee un cuerpo alargado de entre 40 y 50 cent&iacute;metros de longitud, pudiendo alcanzar un m&aacute;ximo de 100 cent&iacute;metros. Se considera una especie centinela, es decir, aquella que puede ser utilizada para determinar los riesgos que su consumo tiene para los seres humanos debido a que es capaz de acumular contaminantes en sus tejidos.
    </p><p class="article-text">
        El resultado del estudio muestra que las concentraciones m&aacute;s elevadas de mercurio se encontraron en los ejemplares de mayor tama&ntilde;o, as&iacute; como en aquellos que habitaban en las proximidades de la costa catalana. Las conclusiones coinciden con las que se han hecho de estudios anteriores, que indican que las concentraciones de mercurio son m&aacute;s elevadas en el Mediterr&aacute;neo que en el oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de una suelta de veinte ejemplares jóvenes de tiburón pintarroja criados en las instalaciones del Oceanogràfic de València"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de una suelta de veinte ejemplares jóvenes de tiburón pintarroja criados en las instalaciones del Oceanogràfic de València                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una nueva investigación, liderada por el Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y el Instituto Español de Oceanografía (IEO-CSIC), ha hallado importantes concentraciones de mercurio en la pintarroja, un pequeño tiburón que vive en aguas profundas del Mediterráneo y la consta cantábrica. Se trata de una especie centinela, es decir, aquella que puede ser utilizada para determinar los riesgos que su consumo tiene para los seres humanos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El estudio, tal como destaca <a href="https://www.icm.csic.es/es/staff/elena-lloret-lloret-2180" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Elena Lloret</a>, investigadora postdoctoral del ICM-CSIC, alerta de que el consumo regular de pintarroja &ldquo;podr&iacute;a implicar riesgos sanitarios, especialmente en determinadas regiones donde su consumo es m&aacute;s habitual&rdquo;. El riesgo potencial para la salud humana, seg&uacute;n esta investigaci&oacute;n, muestra que var&iacute;a en funci&oacute;n de los niveles de consumo. Los umbrales de seguridad establecidos por las autoridades sanitarias se superan en escenarios de consumo moderado a alto.
    </p><p class="article-text">
        El documento tambi&eacute;n proporciona &ldquo;evidencias de c&oacute;mo esta especie de tibur&oacute;n puede servir como especie bioindicadora de la presencia de contaminantes en ecosistemas marinos de profundidad&rdquo;, tal como subraya, por su parte, <a href="https://www.researchgate.net/profile/Joan-Gimenez-3" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Gim&eacute;nez</a>, investigador investigador del Centro Oceanogr&aacute;fico de M&aacute;laga del IEO-CSIC.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La amenaza de la pesca de arrastre</strong></h2><p class="article-text">
        La pesca de arrastre es la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">principal amenaza</a> para los tiburones y las rayas. Biel Morey, bi&oacute;logo marino y cofundador de Save the Med, afirma que constituye un peligro tanto para las especies como por &ldquo;la alteraci&oacute;n o destrucci&oacute;n del h&aacute;bitat&rdquo;. En el caso de la pesca ha supuesto, en ocasiones, &ldquo;un impacto muy elevado&rdquo; para los fondos marinos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pesca de arrastre es la principal amenaza para los tiburones y las rayas. Biel Morey, biólogo marino y cofundador de Save the Med, afirma que constituye un peligro tanto para las especies como por “la alteración o destrucción del hábitat”. En el caso de la pesca ha supuesto, en ocasiones, “un impacto muy elevado” para los fondos marinos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de varias pintarrojas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de varias pintarrojas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Estos animales marinos son muy sensibles a los desarrollos urban&iacute;sticos de la costa, a las instalaciones portuarios y a determinados procesos ligados al turismo, como la regeneraci&oacute;n de playas. Seg&uacute;n Morey, las intervenciones humanas en el litoral y el mar afectan a tiburones y rayas por la alteraci&oacute;n de sus h&aacute;bitats&ldquo;. De manera combinada se pueden dar, adem&aacute;s, otro tipo de impactos, como las aguas contaminadas en los puertos.
    </p><p class="article-text">
        La presencia de contaminantes en estos organismos tiene efectos sobre sus poblaciones. Aunque todav&iacute;a no est&eacute;n bien definidos, a nivel individual est&aacute; claro que afecta a su fisiolog&iacute;a. Es una contaminaci&oacute;n que, adem&aacute;s, se transmite de madres a cr&iacute;as, y que puede afectar a los humanos que los consumen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las pintarrojas son muy sensibles a los desarrollos urbanísticos de la costa, a las instalaciones portuarios y a determinados procesos ligados al turismo, como la regeneración de playas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por tanto, se trata de especies que presentan unas caracter&iacute;sticas biol&oacute;gicas que las hacen <a href="https://marilles.org/es/post/el-informe-mar-balear-recomienda-que-el-quelvacho-entre" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especialmente vulnerables a las actividades antropog&eacute;nicas</a>, que son aquellas que est&aacute;n producidas o causadas por los seres humanos. La pesca es la problem&aacute;tica principal. Las consecuencias son que 39 de las 73 especies de tiburones y rayas en el Mediterr&aacute;neo est&aacute;n amenazadas. En el caso de las aguas del mar balear se han citado 59 especies, de las cuales 30 est&aacute;n amenazadas y seis se consideran extintas localmente: los pescados sierra (<em>Pristis pectinata </em>y <em>Pristis pristis</em>), la mielga (<em>squalus acanthias</em>) y tres especies de tibur&oacute;n &aacute;ngel (<em>Squatina spp</em>).
    </p><p class="article-text">
        El <a href="https://www.informemarbalear.org/es/pesca/imb-elasmobranquios-esp_2024.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Informe Mar Balear, elaborado por la Fundaci&oacute; Marilles</a>, muestra el estado de fragilidad de dos especies: la musola (<em>Mustelus mustelus</em>) y el alit&aacute;n (<em>Scyliorhinus stellaris</em>). En el caso de la primera, se considera que se encuentra en un estado muy vulnerable porque la mayor&iacute;a de los ejemplares capturados en la lonja de Palma son inmaduros, mientras que las capturas de las poblaciones de alit&aacute;n se han reducido un 37% en los &uacute;ltimos ocho a&ntilde;os. A estas especies en peligro hay que a&ntilde;adir la del quelvacho, que hasta ahora no lo estaba, cuyas capturas se han reducido un 77% entre 2009 y 2020. Esta tendencia muestra, seg&uacute;n los investigadores, que esta especie se encuentra &ldquo;en peligro de extinci&oacute;n&rdquo; en las aguas de Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ejemplar de musola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ejemplar de musola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Informe Mar Balear, elaborado por la Fundació Marilles, muestra el estado de fragilidad de dos especies: la musola y el alitán. En el caso de la primera, se considera que se encuentra en un estado muy vulnerable porque la mayoría de los ejemplares capturados en la lonja de Palma son inmaduros, mientras que las capturas de las poblaciones de alitán se han reducido un 37% en los últimos ocho años</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los tiburones y las rayas, en declive</strong></h2><p class="article-text">
        Las propias caracter&iacute;sticas de los tiburones y las rayas son razones de su declive. Es decir, fecundidad baja, crecimiento lento, madurez sexual tard&iacute;a, elevada longevidad y alta tasa de supervivencia de todas las franjas de edad. El resultado es un bajo potencial reproductivo, lo cual redunda en &ldquo;una baja capacidad para incrementar las poblaciones&rdquo;, se&ntilde;alan los investigadores. Por eso la mitad de estas especies del mar balear est&aacute;n amenazadas y son altamente vulnerables a las actividades pesqueras.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, se propone aumentar la protecci&oacute;n con &ldquo;planes de gesti&oacute;n espec&iacute;ficos&rdquo; para las especies que presenten &ldquo;un estado de conservaci&oacute;n preocupante&rdquo;. As&iacute;, tanto los planes de gesti&oacute;n pesquera como los asociados a la gesti&oacute;n de la Red Natura 2000 deben incluir, seg&uacute;n los investigadores de la Fundaci&oacute; Marilles, medidas de &ldquo;liberaci&oacute;n de tiburones y rayas por parte de los pescadores&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="n grupo de tiburones debajo de un kayak en las aguas poco profundas cerca de la corriente de agua caliente de la central eléctrica de Orot Rabin en el mar Mediterráneo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                n grupo de tiburones debajo de un kayak en las aguas poco profundas cerca de la corriente de agua caliente de la central eléctrica de Orot Rabin en el mar Mediterráneo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre las familias de elasmobranquios legalmente protegidas que habitan las aguas del archipi&eacute;lago balear, y que est&aacute;n incluidas en el Cat&aacute;logo espa&ntilde;ol de especies amenazadas, cabe se&ntilde;alar el tibur&oacute;n zorro; el tibur&oacute;n martillo; el tibur&oacute;n &aacute;ngel; el tibur&oacute;n blanco; el marrajo; el tibur&oacute;n cail&oacute;n; el tibur&oacute;n peregrino; el caz&oacute;n; la noriega -tambi&eacute;n conocido como raya noruega-; la raya falsa vela; la mantelina; la manta; el tibur&oacute;n cerdo; la raya bramante; los peces guitarra y los peces sierra.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, <a href="https://www.caib.es/sites/reservesmarines/es/normativa_general_en_las_reservas_marinas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el decreto balear por el cual se regulan las actividades de extracci&oacute;n de flora o fauna marina y las actividades subacu&aacute;ticas en las reservas marinas</a>, tambi&eacute;n protege al alit&aacute;n, la pastinaca, la raya l&aacute;tigo, la tintorera, el &aacute;guila marina, el pez obispo, la tremielga y las musolas, con lo cual, est&aacute; prohibida &ldquo;cualquier actuaci&oacute;n con la intenci&oacute;n de matarlos, capturarlos, perseguirlos o molestarlos&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ejemplar del tiburón zorro"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ejemplar del tiburón zorro                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La influencia de la crisis clim&aacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Todav&iacute;a no hay estudios concluyentes en Balears sobre la influencia que pueda tener el cambio clim&aacute;tico en algunas de estas especies. Sin embargo, el aumento de la temperatura del Mediterr&aacute;neo produce &ldquo;calentamiento, acidificaci&oacute;n y desoxigenaci&oacute;n de los mares y oc&eacute;anos, cambiando los h&aacute;bitats y su biogeoqu&iacute;mica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://marilles.org/es/post/raquel-vaquersunyer-coordinadora-informe-mar-balear" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Raquel Sunyer</a>, doctora en Ciencias del Mar y coordinadora del Informe Mar Balear, cree que los tiburones que se podr&iacute;an ver m&aacute;s afectados por el calentamiento &ldquo;son los que viven y se reproducen en zonas m&aacute;s costeras&rdquo;. Aquellos que viven en oc&eacute;ano abierto, por otro lado, &ldquo;podr&iacute;an estar modificando su distribuci&oacute;n para desplazarse a aguas m&aacute;s profundas y menos c&aacute;lidas&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-mar-envenenado-tiburones-pintarroja-alertan-altos-niveles-mercurio-aguas_1_12589790.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Sep 2025 20:43:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" length="566900" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" type="image/jpeg" fileSize="566900" width="902" height="508"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterráneo, un mar envenenado: los tiburones pintarroja alertan de los altos niveles de mercurio entre sus aguas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tiburones,Biodiversidad,Medio ambiente,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Ecologismo,Salud,Contaminación,Pesca,Islas Baleares,CSIC - Consejo Superior de Investigaciones Científicas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Estas son las 10 mejores playas de la Comunitat Valenciana en 2025]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/sol-arena-mediterraneo-son-10-mejores-playas-valencia-2025_1_12462225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Estas son las 10 mejores playas de la Comunitat Valenciana en 2025"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Esta diversidad de playas convierte a la Comunitat Valenciana en un verdadero paraíso para los amantes del mar y la costa</p><p class="subtitle">Arena dorada, aguas cristalinas y acantilados de ensueño: las 10 mejores playas de Murcia</p></div><p class="article-text">
        La Comunitat Valenciana destaca como uno de los destinos costeros m&aacute;s atractivos de Espa&ntilde;a, gracias a sus m&aacute;s de 500 kil&oacute;metros de costa junto al mar Mediterr&aacute;neo. Esta regi&oacute;n no solo presume de un clima privilegiado con m&aacute;s de 300 d&iacute;as de sol al a&ntilde;o, sino tambi&eacute;n de una gran variedad de playas que van desde extensos arenales urbanos hasta calas v&iacute;rgenes de aguas cristalinas. La combinaci&oacute;n de sol, mar y naturaleza crea un escenario ideal para todo tipo de viajeros, ya sea en busca de relajaci&oacute;n, aventura o cultura.
    </p><p class="article-text">
        Cada provincia, <a href="https://www.eldiario.es/viajes/10-mejores-playas-alicante-2025_1_12489184.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Alicante</a>, <a href="https://www.eldiario.es/viajes/10-mejores-playas-castellon-2025_1_12499115.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Castell&oacute;n</a> y <a href="https://www.eldiario.es/viajes/10-mejores-playas-valencia-2025_1_12505459.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Valencia</a>, ofrece su propia personalidad y encanto en sus playas, adapt&aacute;ndose a diferentes gustos y necesidades. Algunas cuentan con servicios completos, paseos mar&iacute;timos y opciones gastron&oacute;micas, mientras que otras conservan su esencia m&aacute;s natural y tranquila, ideales para quienes buscan desconectar y conectar con el entorno.
    </p><h2 class="article-text">Playa de la Malvarrosa (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Paseo marítimo de la playa de la Malvarrosa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Paseo marítimo de la playa de la Malvarrosa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Malvarrosa es la playa urbana m&aacute;s conocida de Valencia, ubicada al norte de la ciudad y con casi un kil&oacute;metro de largo. Esta playa destaca por ser accesible para todos, con rampas para personas con movilidad reducida, pasarelas y plataformas flotantes para facilitar el ba&ntilde;o. Cuenta con socorristas, ba&ntilde;os p&uacute;blicos, lavapi&eacute;s y zonas para deportes. Adem&aacute;s, en el paseo mar&iacute;timo hay restaurantes y chiringuitos donde se puede probar la comida t&iacute;pica valenciana. 
    </p><p class="article-text">
        La Malvarrosa tambi&eacute;n ofrece facilidades como aparcamiento cercano, parada de taxi y acceso en tren. Est&aacute; reconocida con la Bandera Azul, que asegura la calidad del agua y la limpieza de la playa. Es una opci&oacute;n perfecta para quienes quieren disfrutar de la naturaleza y la comodidad en Valencia.
    </p><h2 class="article-text">Playa de la Patacona (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa de la Patacona"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa de la Patacona                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa de la Patacona est&aacute; al sur de Alboraya y conecta con la playa de la Malvarrosa en Val&eacute;ncia. Tiene m&aacute;s de un kil&oacute;metro de largo y es un lugar amplio para disfrutar del sol y el mar. Su paseo mar&iacute;timo est&aacute; lleno de restaurantes y lugares para pasar un buen rato, sobre todo en verano, cuando los chiringuitos est&aacute;n muy animados. Tambi&eacute;n es com&uacute;n ver a personas paseando a caballo por la orilla al amanecer o al atardecer.
    </p><p class="article-text">
        La playa es accesible para personas con movilidad reducida y ofrece un servicio gratuito de ayuda para ba&ntilde;arse con sillas especiales. Adem&aacute;s, se puede llegar f&aacute;cilmente en autob&uacute;s y est&aacute; cerca de la huerta valenciana, ideal para disfrutar de la naturaleza y la buena comida.
    </p><h2 class="article-text">Playa de El Saler (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa de El Saler"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa de El Saler                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa de El Saler, situada al sur de Valencia, es un destino ideal para quienes buscan un ba&ntilde;o refrescante en un entorno natural. Se extiende a lo largo de 2.700 metros y tiene una anchura media de 35 metros, con arena fina y dorada que invita a relajarse bajo el sol.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa forma parte del Parque Natural de la Albufera, rodeada de dunas y pinares que la mantienen tranquila y salvaje, aunque en verano suele estar concurrida. Adem&aacute;s, ofrece servicios como accesos para personas con movilidad reducida, socorristas y puestos de salud. 
    </p><h2 class="article-text">Playa de La Devesa (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa la Devesa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa la Devesa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa de La Devesa se extiende casi cinco kil&oacute;metros, ofreciendo una amplia franja de arena fina y dorada que invita a disfrutar del mar. Su principal atractivo radica en el entorno natural que la rodea, situado en el borde del Parque Natural de La Albufera.
    </p><p class="article-text">
        Este espacio protegido alberga un ecosistema muy diverso, donde lagunas y depresiones interdunares, conocidas como malladas, se combinan con una abundante vegetaci&oacute;n compuesta por pinos, palmitos, coscojas, lentiscos y madreselvas. Esta riqueza natural convierte a La Devesa en un refugio para numerosas especies y un lugar ideal para los amantes de la naturaleza.
    </p><h2 class="article-text">Playa Port Saplaya Norte (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa Port Saplaya Norte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa Port Saplaya Norte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa Port Saplaya Norte tiene 400 metros de largo y 100 de ancho, con aguas tranquilas y arena fina. Est&aacute; en una zona urbana rodeada por las bonitas casas marineras de Port Saplaya, que le dan un encanto especial.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa cuenta con vigilancia, socorristas, limpieza diaria y servicios como ba&ntilde;os, quioscos y alquiler de sombrillas y hamacas. Tambi&eacute;n es accesible para personas con movilidad reducida, con pasarelas y duchas adaptadas. Se puede llegar f&aacute;cilmente a pie, en coche por la carretera V-21 o en autob&uacute;s desde las localidades cercanas. Adem&aacute;s, cerca est&aacute;n las playas de Port Santaplaya Sur y la Patacona, ideales para seguir disfrutando del mar.
    </p><h2 class="article-text">Playa Rac&oacute; de la Mar, Canet de Berenguer (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa Racó de la Mar, Canet de Berenguer"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa Racó de la Mar, Canet de Berenguer                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa Rac&oacute; de Mar, en Canet d'En Berenguer, mide unos 1.350 metros de largo con una anchura de aproximadamente 80 metros y tiene arena fina y aguas muy claras. Est&aacute; rodeada de dunas y vegetaci&oacute;n, lo que le da un toque natural muy agradable.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa cuenta con buenos servicios como socorristas, puesto sanitario y un puerto cercano donde se pueden hacer deportes como kayak y windsurf. Tambi&eacute;n es accesible para personas con movilidad reducida, con duchas, vestuarios y sillas especiales para el ba&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        El paseo mar&iacute;timo que bordea la playa ofrece una animada oferta de restaurantes, hoteles, zonas deportivas, &aacute;reas de juegos infantiles y aparcamientos, as&iacute; como un mercadillo en verano. 
    </p><h2 class="article-text">Playa del Nord de Pe&ntilde;&iacute;scola (Castell&oacute;n)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa del Nord de Peñíscola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa del Nord de Peñíscola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa del Nord en Pe&ntilde;&iacute;scola es la m&aacute;s popular y visitada de la zona, con una extensi&oacute;n de cinco kil&oacute;metros y un ancho promedio de 44 metros. Su arena fina domina la mayor parte de la playa, aunque en los extremos m&aacute;s alejados de la ciudad se encuentran con bolos.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa est&aacute; justo al lado del centro urbano y ofrece vistas espectaculares del Castillo del Papa Luna, uno de los s&iacute;mbolos m&aacute;s emblem&aacute;ticos de Pe&ntilde;&iacute;scola. Su ubicaci&oacute;n privilegiada la convierte en un punto clave para quienes buscan combinar sol y playa con cultura y ocio.
    </p><h2 class="article-text">Playa del Carregador, Alcossebre (Castell&oacute;n)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa del Carregador, Alcossebre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa del Carregador, Alcossebre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa del Carregador, ubicada en el coraz&oacute;n de Alcossebre, es una de las playas de arena m&aacute;s amplias y cuidadas de la zona. Con casi un kil&oacute;metro de extensi&oacute;n, ofrece un espacio perfecto para disfrutar del sol y el mar en un entorno urbano pero tranquilo.
    </p><p class="article-text">
        En el extremo sur de la playa, se encuentran unas impresionantes dunas de arena fina que destacan por su gran diversidad de flora, especialmente por una colonia de azucena marina que aporta un toque &uacute;nico y natural al paisaje.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa combina belleza natural y comodidad, ya que est&aacute; equipada para personas con movilidad reducida, asegurando que todos puedan disfrutar de sus encantos. La playa del Carregador es un claro ejemplo de la calidad y variedad que ofrece la Costa de Azahar en Castell&oacute;n. 
    </p><h2 class="article-text">Cala Granadella, J&aacute;vea (Alicante)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Granadella, Jávea"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Granadella, Jávea                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Cala Granadella, en el sur de J&aacute;vea, es una peque&ntilde;a playa de 160 metros rodeada de naturaleza y aguas muy claras, perfectas para el snorkel y el submarinismo. Su paisaje de rocas, grava y vegetaci&oacute;n la hace &uacute;nica y muy especial.
    </p><p class="article-text">
        Para llegar, se toma la carretera de la Granadella, que tambi&eacute;n lleva a un mirador y a una ruta de senderismo hacia el Castillo de Granadella. Aunque el acceso no es muy f&aacute;cil, la playa es muy popular entre turistas y locales.
    </p><p class="article-text">
        La cala cuenta con vigilancia y servicios durante el verano para que los visitantes est&eacute;n seguros. Tambi&eacute;n es un buen lugar para practicar deportes acu&aacute;ticos como kayak o esqu&iacute; n&aacute;utico. En verano, el acceso en coche se restringe para evitar aglomeraciones, as&iacute; que lo mejor es llegar temprano.
    </p><h2 class="article-text">Playa El Portet, Teulada-Moraira (Alicante)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa El Portet, Teulada-Moraira"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa El Portet, Teulada-Moraira                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa del Portet, en Teulada-Moraira, es una peque&ntilde;a cala con mucho encanto. Tiene unos 300 metros de largo, agua cristalina y est&aacute; rodeada de monta&ntilde;as que la protegen, d&aacute;ndole forma de concha.
    </p><p class="article-text">
        Es perfecta para ba&ntilde;arse con tranquilidad, hacer kayak o practicar snorkel. Desde all&iacute; tambi&eacute;n parten rutas de senderismo que llevan a la torre del Cap d'Or y a los miradores de la costa. Es un lugar muy especial tanto para relajarse como para explorar. 
    </p><p class="article-text">
        En verano cuenta con socorristas, aparcamiento, acceso para embarcaciones peque&ntilde;as y varios restaurantes junto al mar donde se pueden probar platos t&iacute;picos. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sofía Alcahud]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/sol-arena-mediterraneo-son-10-mejores-playas-valencia-2025_1_12462225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Jul 2025 09:26:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="481310" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="481310" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Estas son las 10 mejores playas de la Comunitat Valenciana en 2025]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[verano,Playas,Costas,Mar Mediterráneo,Comunidad Valenciana,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La llaman las “islas Seychelles” de España: esta playa mediterránea es un paraíso de aguas turquesas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/llaman-islas-seychelles-espana-playa-mediterranea-paraiso-aguas-turquesas_1_12437985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La llaman las “islas Seychelles” de España: esta playa mediterránea es un paraíso de aguas turquesas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entre acantilados bajos, caminos sin urbanizar y una costa con presencia discreta de servicios, este enclave menor de Formentera reúne paisaje litoral, calma y accesibilidad controlada</p><p class="subtitle">La playa de Cantabria donde podrás caminar sobre el agua hasta un islote y disfrutar de una cascada sobre la arena</p></div><p class="article-text">
        Cala Saona es playa ubicada en la costa occidental de Formentera, a poca distancia del n&uacute;cleo urbano de Sant Francesc Xavier. Se trata de una playa de dimensiones reducidas, con aproximadamente 140 metros de longitud, rodeada por peque&ntilde;os acantilados de piedra rojiza y una franja central de arena clara. Sus aguas, de tonalidades azul turquesa, y la tranquilidad que ofrece han contribuido a su creciente notoriedad como destino de costa dentro del archipi&eacute;lago balear.
    </p><p class="article-text">
        Esta cala se encuentra en una bah&iacute;a semicerrada que proporciona resguardo frente al viento y las corrientes. Su acceso es sencillo tanto en veh&iacute;culo como en bicicleta o a pie, a trav&eacute;s de una ruta se&ntilde;alizada desde el puerto de La Savina o desde la carretera que conecta con Sant Francesc. La playa dispone de servicios b&aacute;sicos como hamacas y vigilancia en temporada alta, y est&aacute; adaptada para personas con movilidad reducida. El entorno inmediato est&aacute; compuesto por un pinar y algunas construcciones tradicionales vinculadas a la actividad pesquera local.
    </p><p class="article-text">
        El espacio presenta un grado bajo de urbanizaci&oacute;n. En el &aacute;rea m&aacute;s pr&oacute;xima se encuentra un hotel y varias casetas de pescadores, conocidas como varaderos, utilizadas desde hace generaciones para proteger embarcaciones ligeras. Estas construcciones de madera aportan un elemento distintivo al paisaje, junto con los lla&uuml;ts &mdash;embarcaciones tradicionales de la zona&mdash; que pueden observarse en la costa. La playa ha sido reconocida por su calidad ambiental y forma parte de las zonas costeras protegidas.
    </p><h2 class="article-text">Cala Saona y su entorno inmediato</h2><p class="article-text">
        Cala Saona es conocida por la transparencia de sus aguas y la calma de su mar. Su fondo arenoso facilita el ba&ntilde;o y permite el uso recreativo del espacio sin grandes riesgos. Por su orientaci&oacute;n, est&aacute; parcialmente resguardada de las corrientes, lo que genera condiciones adecuadas para actividades como el snorkel, el kayak o el <em>paddle </em>surf.
    </p><p class="article-text">
        La playa cuenta con un entorno natural poco alterado. La zona boscosa que la rodea est&aacute; compuesta por pinares y sabinas. Esta vegetaci&oacute;n ofrece sombra y contribuye a la preservaci&oacute;n de la biodiversidad local. Desde el pinar, parten varios caminos rurales que conectan con otras rutas interiores. En temporada tur&iacute;stica, el acceso est&aacute; regulado para evitar congesti&oacute;n de veh&iacute;culos, y se promueve el uso de transporte no motorizado.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los principales atractivos es su ubicaci&oacute;n frente al oeste. Esta caracter&iacute;stica la convierte en uno de los lugares m&aacute;s frecuentados de Formentera para observar el atardecer. El sol se oculta en l&iacute;nea recta sobre el mar, lo que genera una visibilidad total del horizonte desde la arena. Esta circunstancia ha contribuido a consolidar la playa como punto de reuni&oacute;n al final del d&iacute;a para residentes y visitantes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Saona está rodeada por rocas de tono rojizo que bordean la playa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Saona está rodeada por rocas de tono rojizo que bordean la playa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Qu&eacute; visitar en los alrededores</h2><p class="article-text">
        Muy pr&oacute;xima a Cala Saona se encuentra Cal&oacute; d&rsquo;en Trull, una cala de peque&ntilde;as dimensiones situada en una zona de antiguas construcciones pesqueras. El tramo costero est&aacute; formado por un fondo arenoso combinado con tramos de acantilado de color rojizo. La playa, que no supera los 40 metros de longitud, es frecuentada por quienes buscan espacios poco transitados y de car&aacute;cter &iacute;ntimo. En algunos tramos se practica el nudismo y el acceso se realiza por la carretera, pero no dispone de aparcamiento habilitado, por lo que es habitual llegar caminando desde puntos pr&oacute;ximos.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n en los alrededores se encuentra Cal&oacute; de s&rsquo;Oli, un entrante de costa de aspecto agreste, con predominancia de roca y arena combinadas. Su forma en media luna y su orientaci&oacute;n al norte permiten disfrutar de vistas hacia la isla de Ibiza en d&iacute;as claros. La cala est&aacute; rodeada de vegetaci&oacute;n baja, dunas y fragmentos rocosos que se alternan con zonas de arena, lo que le confiere una apariencia natural y sin modificaciones visibles. No cuenta con servicios, se&ntilde;alizaci&oacute;n ni infraestructura tur&iacute;stica, y su bajo nivel de ocupaci&oacute;n la convierte en una alternativa para quienes prefieren entornos tranquilos.
    </p><p class="article-text">
        Desde su extensi&oacute;n limitada pero bien conservada, Cala Saona representa una muestra del equilibrio entre accesibilidad tur&iacute;stica y preservaci&oacute;n ambiental en Formentera. Su entorno inmediato, junto con las calas vecinas, conforma un itinerario de baja intervenci&oacute;n urbana y riqueza paisaj&iacute;stica, accesible en distancias cortas y compatible con un modelo de visita sostenible. La zona mantiene su atractivo gracias a una gesti&oacute;n que prioriza la conservaci&oacute;n del litoral, consolid&aacute;ndola como un destino propicio para quienes buscan conocer una faceta m&aacute;s serena del Mediterr&aacute;neo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Edu Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/llaman-islas-seychelles-espana-playa-mediterranea-paraiso-aguas-turquesas_1_12437985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Jul 2025 09:37:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="230470" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="230470" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La llaman las “islas Seychelles” de España: esta playa mediterránea es un paraíso de aguas turquesas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[España,Formentera,Islas Baleares,Playas,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ni Huelva ni Cádiz: esta playa es una de las más largas de España, mide 9 kilómetros y está en el Mediterráneo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/huelva-cadiz-playa-largas-espana-mide-9-kilometros-mediterraneo_1_12434736.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ni Huelva ni Cádiz: esta playa es una de las más largas de España, mide 9 kilómetros y está en el Mediterráneo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En el corazón del Maresme, esta playa destaca por su considerable longitud y proximidad al núcleo urbano, lo que facilita su uso para diversas actividades al aire libre y el ocio durante el verano</p><p class="subtitle">Ni Canarias ni Andalucía: la revista National Geographic ha elegido esta playa de Cantabria como la más bonita de España</p></div><p class="article-text">
        Ubicada en el municipio de Vilassar de Mar, la Playa del Astillero destaca como una de las playas m&aacute;s largas de la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica y la de mayor extensi&oacute;n en toda Catalunya. Con cerca de 9 kil&oacute;metros de longitud, este arenal se extiende en paralelo al litoral del Mediterr&aacute;neo y supera en tama&ntilde;o a otras playas emblem&aacute;ticas del territorio catal&aacute;n, cuya extensi&oacute;n no alcanza los 6,5 kil&oacute;metros. 
    </p><p class="article-text">
        La playa presenta una anchura suficiente para el uso recreativo y deportivo. Durante la temporada estival, es habitual la pr&aacute;ctica de actividades como v&oacute;ley-playa o palas, adem&aacute;s de deportes acu&aacute;ticos no motorizados como el kayak, el <em>paddle</em> surf o el snorkel. Las condiciones del agua, con oleaje suave y pendiente gradual, facilitan un ba&ntilde;o tranquilo y seguro. Aunque su ubicaci&oacute;n es pr&oacute;xima al centro urbano, mantiene una afluencia moderada incluso en los meses de mayor afluencia, lo que permite su uso en grupos familiares o entre visitantes que buscan espacios amplios sin aglomeraciones.
    </p><p class="article-text">
        Gracias a su longitud y condiciones geogr&aacute;ficas, el espacio permite tambi&eacute;n paseos por la orilla, descanso al aire libre y pr&aacute;cticas deportivas individuales. La playa cuenta con equipamientos b&aacute;sicos y accesos adaptados, y est&aacute; conectada con otros tramos del litoral mediante caminos peatonales. Todo ello configura un espacio accesible desde el &aacute;rea metropolitana de Barcelona, bien comunicado por carretera y tren, que puede ser utilizado tanto por residentes como por personas que visitan la zona de forma puntual.
    </p><h2 class="article-text">Un litoral urbano con perfil polivalente</h2><p class="article-text">
        La Playa del Astillero presenta un perfil funcional que responde tanto al uso local como al inter&eacute;s creciente por parte de visitantes que se desplazan desde otros puntos de la comarca del Maresme o desde el &aacute;rea metropolitana de Barcelona. La proximidad a la estaci&oacute;n de tren de Vilassar de Mar, ubicada a pocos minutos a pie, facilita el acceso mediante transporte p&uacute;blico, lo que la convierte en una opci&oacute;n viable para escapadas de un solo d&iacute;a. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la Playa del Astillero en Vilassar de Mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la Playa del Astillero en Vilassar de Mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A diferencia de otros destinos costeros m&aacute;s masificados, la Playa del Astillero mantiene una ocupaci&oacute;n media durante los meses de verano. Esta circunstancia se explica en parte por su gran longitud, que facilita la distribuci&oacute;n del p&uacute;blico a lo largo del litoral. Las zonas m&aacute;s pr&oacute;ximas al paseo mar&iacute;timo concentran servicios como duchas, papeleras y acceso adaptado, mientras que los tramos intermedios suelen ser elegidos por quienes buscan una experiencia m&aacute;s tranquila, alejada de los puntos de mayor tr&aacute;nsito.
    </p><h2 class="article-text">Otras playas de gran extensi&oacute;n en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        La Playa de Do&ntilde;ana, situada en la provincia de Huelva, es actualmente el arenal m&aacute;s largo de Espa&ntilde;a, con cerca de 28 kil&oacute;metros de longitud. Est&aacute; ubicada dentro del Parque Nacional de Do&ntilde;ana, declarado Reserva de la Biosfera por la UNESCO, lo que refuerza su valor ecol&oacute;gico y nivel de protecci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        La Playa de Castilla, tambi&eacute;n perteneciente al municipio de Almonte, se extiende unos 17 kil&oacute;metros entre la Playa de Do&ntilde;ana y Mazag&oacute;n. Es una playa virgen, sin edificaciones ni servicios permanentes, que conserva su aspecto natural. Su dif&iacute;cil acceso en algunos puntos contribuye a que mantenga una baja ocupaci&oacute;n, y algunos tramos permiten la pr&aacute;ctica del nudismo. 
    </p><p class="article-text">
        La Playa de Mazag&oacute;n, por su parte, suma alrededor de 9 kil&oacute;metros y se reparte entre los t&eacute;rminos municipales de Moguer y Palos de la Frontera. A diferencia de las anteriores, combina zonas urbanas con sectores naturales pr&oacute;ximos al parque de Do&ntilde;ana. Su entorno, marcado por dunas y pinares, hace de esta playa una opci&oacute;n frecuente entre residentes y turistas durante los meses de verano.
    </p><p class="article-text">
        La Playa del Astillero destaca dentro del panorama costero peninsular por su longitud, accesibilidad y ubicaci&oacute;n dentro de un entorno urbano consolidado. Su condici&oacute;n de playa extensa en el litoral catal&aacute;n, junto con una ocupaci&oacute;n moderada y una oferta de servicios b&aacute;sicos, la convierten en un espacio singular dentro del conjunto de playas mediterr&aacute;neas. Sin grandes infraestructuras ni intervenci&oacute;n intensiva, mantiene un equilibrio entre el uso p&uacute;blico y la conservaci&oacute;n del entorno, lo que refuerza su papel como recurso litoral de uso diario tanto para residentes como para visitantes ocasionales.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Edu Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/huelva-cadiz-playa-largas-espana-mide-9-kilometros-mediterraneo_1_12434736.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Jul 2025 12:32:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="628322" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="628322" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ni Huelva ni Cádiz: esta playa es una de las más largas de España, mide 9 kilómetros y está en el Mediterráneo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Playas,Mar Mediterráneo,Cataluña,Naturaleza,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
