<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Mar Mediterráneo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/mar-mediterraneo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Mar Mediterráneo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1002606/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cabrera-parc-nacional-amb-aigues-transparents-plenes-posidonia-pateix-manca-proteccio_1_13128640.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Oceana lamenta el retard de l'Executiu balear en la gestió per protegir els fons marins. “El pla actual permet activitats incompatibles amb la conservació del Mediterrani occidental”, afirma Michael Sealey, científic marí</p><p class="subtitle">El desafiament de mapejar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia</p></div><p class="article-text">
        A poc m&eacute;s d'una hora de navegaci&oacute; al sud de Mallorca, l'arxip&egrave;lag de Cabrera s'al&ccedil;a com un basti&oacute; de biodiversitat a la mar Mediterr&agrave;nia. Aquest conjunt d'illes, testimoni de la hist&ograve;ria de civilitzacions com fenicis, cartaginesos i romans, ha estat tant refugi com fortalesa. En temps de pirates barbarescos, el seu port natural es va convertir en un estrat&egrave;gic punt d'atac, fet que va portar a la construcci&oacute; d'un castell a l'entrada, un s&iacute;mbol de la lluita per la protecci&oacute; de les seves aig&uuml;es.
    </p><p class="article-text">
        Actualment, Cabrera &eacute;s un espai protegit, per&ograve; la seva rica hist&ograve;ria ressalta la paradoxa del seu present: malgrat el seu estatus de conservaci&oacute;, el seu entorn mar&iacute; s'enfronta a amenaces serioses. Amb m&eacute;s del 80% del parc cobert per aig&uuml;es transparents que allotgen praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica i una rica biodiversitat, la manca de protecci&oacute; efectiva esdev&eacute; una preocupaci&oacute; urgent, com adverteixen diverses organitzacions de conservaci&oacute; marina. Entre elles Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) &ldquo;hagi retardat l'actualitzaci&oacute; de la gesti&oacute; del Parc Nacional de Cabrera fins al 2027&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Trigar vuit anys a elaborar un pla de gesti&oacute; &eacute;s una irresponsabilitat i una vulneraci&oacute; de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missi&oacute; d'un espai que hauria de ser el referent de conservaci&oacute; del Mediterrani occidental&rdquo;, lamenta Michael Sealey, cient&iacute;fic mar&iacute; d'Oceana. D'altra banda, la Fundaci&oacute; Marilles ha presentat al&middot;legacions al projecte de l'Executiu auton&ograve;mic per fer-lo m&eacute;s ambici&oacute;s. &ldquo;Les paraules estan b&eacute;, per&ograve; falta pressupost i cal elevar el nivell d'ambici&oacute;. Els compromisos, a m&eacute;s de paraules, necessiten recursos per fer-se realitat. Si no, correm el risc que quedi en un manifest preelectoral&rdquo;, assenyala Aniol Esteban, bi&ograve;leg mar&iacute; i director de la fundaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Trigar vuit anys a elaborar un pla de gestió és una irresponsabilitat i una vulneració de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missió d&#039;un espai que hauria de ser el referent de conservació del Mediterrani occidental</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michael Sealey</span>
                                        <span>—</span> Científic marí d&#039;Oceana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El paisatge litoral de Cabrera tamb&eacute; acull importants col&ograve;nies d'aus marines, aix&iacute; com esp&egrave;cies end&egrave;miques, cosa que li ha valgut la declaraci&oacute; de Zona d'Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA), de Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC) i de Lloc d'Inter&egrave;s Comunitari (LIC), dins la Xarxa Natura 2000. A m&eacute;s, &eacute;s Zona Especialment Protegida d'Import&agrave;ncia per al Mediterrani (ZEPIM). De fet, m&eacute;s del 80% del parc &eacute;s mar i les seves aig&uuml;es transparents alberguen extenses praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica &mdash;clau per a la vida marina&mdash; a les seves profunditats, que s'entrellacen amb comunitats de corals i algues calc&agrave;ries, creant un h&agrave;bitat ideal per a centenars d'esp&egrave;cies de peixos, mol&middot;luscs i crustacis. Es tracta d'un ecosistema molt ric on coexisteixen meros, polps, morenes i d&eacute;ntols amb tortugues marines i dofins, formant un aut&egrave;ntic santuari natural que ha estat valorat durant d&egrave;cades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment de l&#039;alliberament d&#039;una tortuga marina al Parc Nacional de Cabrera. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment de l&#039;alliberament d&#039;una tortuga marina al Parc Nacional de Cabrera.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La riquesa dels seus fons marins no nom&eacute;s &eacute;s un tresor ecol&ograve;gic, sin&oacute; tamb&eacute; un s&iacute;mbol de la necessitat de protecci&oacute; i gesti&oacute; efectiva per assegurar-ne la conservaci&oacute; per a futures generacions. Aquesta joia de la biodiversitat es compon de 807 quil&ograve;metres quadrats de superf&iacute;cie marina incorporats el 2019 &mdash;una fita per a la conservaci&oacute; marina a Espanya&mdash; que, no obstant aix&ograve;, no estan recollits en el Pla Rector d'&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG) vigent, que nom&eacute;s cobreix una desena part del parc. Aix&iacute;, Oceana alerta que &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hoteleros-sector-pesquero-ecologistas-unidos-gran-pacto-reclamar-mar-balear-protegido_1_10416536.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">coralls, cetacis, tortugues, taurons i aus marines manquen de protecci&oacute; efectiva</a>&rdquo;. Aix&iacute; mateix, estudis cient&iacute;fics ja han comprovat &ldquo;la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-altas-temperaturas-amenazan-corales-habitat-20-especies-mediterraneo_1_10511618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disminuci&oacute; de la biodiversitat</a> en la passada d&egrave;cada&rdquo;, entre altres coses, a causa de la falta de protecci&oacute; efectiva.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural, sobre els retards en l&rsquo;actualitzaci&oacute; del Pla Rector d&rsquo;&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG) del Parc Nacional de Cabrera, assenyalen que quan es va produir l&rsquo;ampliaci&oacute; del parc el 2019 es va tardar &ldquo;gaireb&eacute; tres anys a iniciar el procediment de redacci&oacute; [del nou document]&rdquo;. Aquest expedient va caducar el 2023, ja que no era justificable la pr&ograve;rroga perqu&egrave; &ldquo;no s&rsquo;havien complert amb les obligacions de l&rsquo;article 6 ter de la Llei 5/2005&rdquo;, per a la conservaci&oacute; dels espais de rellev&agrave;ncia ambiental. Aquestes fonts subratllen que l&rsquo;abril de 2024 el Govern va iniciar el nou expedient de renovaci&oacute; del PRUG, incorporant finalment la zona ampliada actualment en exposici&oacute; p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, fins que no s&rsquo;aprovi el nou PRUG, la Conselleria recorda que s&rsquo;apliquen &ldquo;mesures transit&ograve;ries&rdquo; que regulen la pesca artesanal professional, limiten l&rsquo;activitat de palangre de superf&iacute;cie i estableixen condicions espec&iacute;fiques per protegir aus i tortugues marines. Tamb&eacute; assenyalen que la conservaci&oacute; de cetacis, tortugues, taurons i aus marines dep&egrave;n de compet&egrave;ncies estatals recollides a l&rsquo;article 6 de la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat. Segons la Conselleria, un cop aprovat, el PRUG incorporar&agrave; la zona ampliada de 2019 i crear&agrave; l&rsquo;&agrave;rea m&eacute;s gran de protecci&oacute; estricta del Mediterrani occidental, amb unes 60.000 hect&agrave;rees protegides, combinant la conservaci&oacute; d&rsquo;ecosistemes vulnerables amb la regulaci&oacute; de les activitats humanes al parc.
    </p><p class="article-text">
        Cal assenyalar que durant el per&iacute;ode 2019-2023 va tenir lloc la segona etapa del Govern progressista de Francina Armengol, mentre que va ser despr&eacute;s de les eleccions de maig de 2023 quan va comen&ccedil;ar l&rsquo;etapa del Partit Popular amb Marga Prohens en solitari, a trav&eacute;s d&rsquo;un acord de legislatura amb Vox que m&eacute;s endavant es va trencar per difer&egrave;ncies ideol&ograve;giques.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s protecci&oacute; urgent</strong></h2><p class="article-text">
        El passat 27 de novembre, el Govern va proposar crear l'&agrave;rea m&eacute;s gran de protecci&oacute; estricta del Mediterrani, aproximadament 600 quil&ograve;metres quadrats, on tota activitat extractiva estaria prohibida. Oceana recolza aquesta iniciativa, encara que va proposar modificar la superf&iacute;cie proposada d'&uacute;s restringit perqu&egrave;, a m&eacute;s, inclogui entorns de gran import&agrave;ncia, com l'escull coral&middot;ligen del Fort d&rsquo;en Moreu i part de l'escarpament d&rsquo;&Eacute;mile Baudot (una zona del fons mar&iacute; on el relleu canvia bruscament, formant pendents o parets submarines).
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'h&agrave;bitats profunds amb corals centenaris que &ldquo;han patit per <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arts de pesca</a> que contacten amb el fons&rdquo;, lamenta l'organitzaci&oacute; marina. &ldquo;Balears t&eacute; l'oportunitat de demostrar lideratge en conservaci&oacute; marina, per&ograve; per a aix&ograve; necessita passar dels compromisos a l'acci&oacute; efectiva&rdquo;, subratlla Sealey.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, la Fundaci&oacute; Marilles ha presentat al&middot;legacions al PRUG del Parc Nacional de Cabrera &ldquo;amb l'objectiu de refor&ccedil;ar l'efectivitat real de la protecci&oacute; del medi mar&iacute; i garantir la conservaci&oacute; dels h&agrave;bitats m&eacute;s valuosos&rdquo;. L'organitzaci&oacute; proposa ampliar la zona de protecci&oacute; estricta per incloure el Fort d&rsquo;en Moreu, un espai &ldquo;de gran valor ecol&ograve;gic que acull h&agrave;bitats vulnerables com els corals, les gorg&ograve;nies, els fons de ma&euml;rl (un tipus d'h&agrave;bitat mar&iacute; molt especial i fr&agrave;gil que es forma a partir d'algues roges calc&agrave;ries) i esp&egrave;cies de profunditat amb una capacitat de recuperaci&oacute; molt limitada&rdquo;. Afegeixen que aquesta zona es declari com a &ldquo;lliure de qualsevol activitat extractiva&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un virot en un dels cinc illots del Parc Nacional de Cabrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un virot en un dels cinc illots del Parc Nacional de Cabrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cabrera &eacute;s un dels espais marins m&eacute;s valuosos del Mediterrani, per&ograve; fins ara el nivell de protecci&oacute; aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s'han assolit els resultats esperats en la conservaci&oacute; de la biodiversitat&rdquo;, afirma N&uacute;ria Salmer&oacute;n, t&egrave;cnica d'espais marins protegits de la fundaci&oacute;. En aquest sentit, Marilles insisteix en la necessitat de refor&ccedil;ar els estudis sobre els h&agrave;bitats de m&eacute;s valor i vulnerabilitat, de manera que la zonificaci&oacute; es dissenyi pensant en funcions ecol&ograve;giques clau i en la recuperaci&oacute; d'esp&egrave;cies amb capacitat de regeneraci&oacute; limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cabrera és un dels espais marins més valuosos de la Mediterrània, però fins ara el nivell de protecció aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s&#039;han assolit els resultats esperats en la conservació de la biodiversitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Núria Salmerón</span>
                                        <span>—</span> Tècnica de la Fundació Marilles
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la superf&iacute;cie protegida, l'efic&agrave;cia d'aquestes mesures dependr&agrave; d'un refor&ccedil; real de la vigil&agrave;ncia i del seguiment cient&iacute;fic. La pesca furtiva continua sent un problema al parc i, sense control efectiu, qualsevol ampliaci&oacute; normativa pot resultar inefica&ccedil;, adverteixen les organitzacions. I insisteixen en la necessitat de millorar els programes de seguiment ecol&ograve;gic i biodiversitat marina, amb indicadors clars que permetin avaluar &ldquo;l'estat dels h&agrave;bitats i l'efic&agrave;cia de les mesures de gesti&oacute;&rdquo;, amb l'objectiu d'avan&ccedil;ar &ldquo;cap a una gesti&oacute; adaptativa dels espais marins protegits, especialment important en un context de canvi clim&agrave;tic tan incert&rdquo;, on onades de calor marines i canvis en la qu&iacute;mica de l'aigua amenacen els ecosistemes m&eacute;s sensibles.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, destaquen que &ldquo;no es tracta nom&eacute;s d'ampliar superf&iacute;cie, sin&oacute; de protegir millor all&agrave; on &eacute;s m&eacute;s necessari&rdquo;. &Eacute;s a dir, resulta necessari refor&ccedil;ar els estudis per identificar els h&agrave;bitats de valor ecol&ograve;gic m&eacute;s alt i assegurar &ldquo;una planificaci&oacute; basada en criteris cient&iacute;fics i ambientals&rdquo;. Per aix&ograve; &eacute;s important comptar amb &ldquo;una zonificaci&oacute; dissenyada pensant en els h&agrave;bitats i funcions ecol&ograve;giques i tamb&eacute; garantir la coher&egrave;ncia amb altres espais protegits del canal de Mallorca per assegurar la connectivitat ecol&ograve;gica&rdquo;, assegura Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Parc Nacional de Cabrera està compost en un 80% de mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Parc Nacional de Cabrera està compost en un 80% de mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Millores insuficients</strong></h2><p class="article-text">
        El pla, que dep&egrave;n de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, pret&eacute;n ser un pas endavant, analitza Marilles, amb compromisos com la creaci&oacute; de noves zones de protecci&oacute; estricta, el refor&ccedil; de la vigil&agrave;ncia, plans de conservaci&oacute; d'esp&egrave;cies i h&agrave;bitats vulnerables i l'extensi&oacute; de la cogesti&oacute; pesquera a tota la flota professional abans del 2030. No obstant aix&ograve;, l'organitzaci&oacute; marina adverteix que la majoria d'aquestes noves proteccions es concentren a Cabrera, on ja existeix un alt nivell de conservaci&oacute;, i que l'augment real fora d'aquest &agrave;mbit ser&agrave; limitat. &ldquo;Caldr&agrave; estar atents a com s'executa aquest pla i que es tinguin en compte els fons de m&eacute;s valor ecol&ograve;gic a l'hora d'ampliar la protecci&oacute;&rdquo;, matisa Esteban.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ram, Joan Simonet, defensa, en canvi, que la tramitaci&oacute; del nou PRUG &ldquo;&eacute;s un pas imprescindible per consolidar el futur de Cabrera&rdquo;. &ldquo;Parlem d'una eina de planificaci&oacute; que refor&ccedil;ar&agrave; la conservaci&oacute; del parc i que respon a la necessitat de comptar amb un marc actualitzat, rigor&oacute;s i coherent amb els reptes ambientals actuals&rdquo;. De la mateixa manera, considera que la creaci&oacute; d'una zona de protecci&oacute; estricta de gaireb&eacute; 60.000 hect&agrave;rees &ldquo;ens situar&agrave; com a referent al Mediterrani occidental&rdquo;. &ldquo;Cabrera &eacute;s un patrimoni natural &uacute;nic i aquesta ampliaci&oacute; suposa un comprom&iacute;s ferm amb la conservaci&oacute; del nostre entorn mar&iacute;&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Per a Marilles, la protecci&oacute; estricta &eacute;s l'eina m&eacute;s efica&ccedil; per regenerar ecosistemes, recuperar poblacions de peixos i generar beneficis socials i econ&ograve;mics, inclosos els vinculats al sector pesquer. La declaraci&oacute; de zones lliures de qualsevol activitat extractiva, juntament amb un seguiment cient&iacute;fic rigor&oacute;s, pot consolidar Cabrera com un referent internacional en conservaci&oacute; marina. No obstant aix&ograve;, adverteixen que l'&egrave;xit dependr&agrave; de la implicaci&oacute; dels sectors que viuen de la mar &ndash;pesca, n&agrave;utica i turisme&ndash; i de la col&middot;laboraci&oacute; amb les administracions estatals per a aquelles compet&egrave;ncies que no s&oacute;n auton&ograve;miques.
    </p><p class="article-text">
        Els investigadors recorden que Cabrera no &eacute;s nom&eacute;s un refugi de biodiversitat, sin&oacute; un ecosistema que pot guiar la gesti&oacute; d'espais marins a tot el Mediterrani occidental. &ldquo;Confiem que el proc&eacute;s d'aprovaci&oacute; del PRUG sigui una oportunitat per situar Cabrera com un referent internacional en protecci&oacute; marina efectiva, alineat amb els objectius europeus i globals de conservaci&oacute; de la biodiversitat&rdquo;, conclou Salmer&oacute;n. Per a aix&ograve;, emfatitzen, &eacute;s imprescindible que el Govern transformi els compromisos en accions concretes, amb pressupost i ambici&oacute; suficient perqu&egrave; l'entorn recuperi la seva funci&oacute; com a santuari de vida marina.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cabrera-parc-nacional-amb-aigues-transparents-plenes-posidonia-pateix-manca-proteccio_1_13128640.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 06:39:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" length="514278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="514278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cabrera,Parques naturales,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Oceana lamenta el retraso del Ejecutivo balear en la gestión para proteger los fondos marinos. “El plan actual permite actividades incompatibles con la conservación del Mediterráneo occidental”, afirma Michael Sealey, científico marino</p><p class="subtitle">El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia</p></div><p class="article-text">
        A poco m&aacute;s de una hora de navegaci&oacute;n al sur de Mallorca, el archipi&eacute;lago de Cabrera se alza como un basti&oacute;n de biodiversidad en el Mar Mediterr&aacute;neo. Este conjunto de islas, testigo de la historia de civilizaciones como fenicios, cartagineses y romanos, ha sido tanto refugio como fortaleza. En tiempos de piratas berberiscos, su puerto natural se convirti&oacute; en un estrat&eacute;gico punto de ataque, lo que llev&oacute; a la construcci&oacute;n de un castillo en su entrada, un s&iacute;mbolo de la lucha por la protecci&oacute;n de sus aguas.
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, Cabrera es un espacio protegido, pero su rica historia resalta la paradoja de su presente: a pesar de su estatus de conservaci&oacute;n, su entorno marino enfrenta serias amenazas. Con m&aacute;s del 80% del parque cubierto por aguas transparentes que albergan praderas de posidonia oce&aacute;nica y una rica biodiversidad, la falta de protecci&oacute;n efectiva se convierte en una preocupaci&oacute;n urgente, como advierten varias organizaciones de conservaci&oacute;n marina. Entre ellas Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) &ldquo;haya retrasado la actualizaci&oacute;n de la gesti&oacute;n del Parque Nacional de Cabrera hasta 2027&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tardar ocho a&ntilde;os en elaborar un plan de gesti&oacute;n es una irresponsabilidad y una vulneraci&oacute;n de la ley. El plan actual est&aacute; permitiendo actividades incompatibles con la misi&oacute;n de un espacio que deber&iacute;a ser el referente de conservaci&oacute;n del Mediterr&aacute;neo occidental&rdquo;, lamenta Michael Sealey, cient&iacute;fico marino de Oceana. Otra organizaci&oacute;n de conservaci&oacute;n marina, la Fundaci&oacute;n Marilles, ha presentado alegaciones al proyecto del Ejecutivo auton&oacute;mico para hacerlo m&aacute;s ambicioso. &ldquo;Las palabras est&aacute;n bien, pero falta presupuesto y hay que elevar el nivel de ambici&oacute;n. Los compromisos, adem&aacute;s de palabras, necesitan recursos para hacerse realidad. Si no, corremos el riesgo de que quede en un manifiesto preelectoral&rdquo;, se&ntilde;ala Aniol Esteban, bi&oacute;logo marino y director de la fundaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tardar ocho años en elaborar un plan de gestión es una irresponsabilidad y una vulneración de la ley. El plan actual está permitiendo actividades incompatibles con la misión de un espacio que debería ser el referente de conservación del Mediterráneo occidental</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michael Sealey</span>
                                        <span>—</span> Científico marino de Oceana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El paisaje litoral de Cabrera tambi&eacute;n acoge a importantes colonias de aves marinas, as&iacute; como especies end&eacute;micas, lo que le ha valido la declaraci&oacute;n de Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA), como Zona Especial de Conservaci&oacute;n (ZEC) y Lugar de Inter&eacute;s Comunitario (LIC), dentro de la Red Natura 2000. Adem&aacute;s, es Zona Especialmente Protegida de Importancia para el Mediterr&aacute;neo (ZEPIM). De hecho, m&aacute;s del 80% del parque es mar y sus aguas transparentes albergan extensas praderas de posidonia oce&aacute;nica &mdash;clave para la vida marina&mdash; en sus profundidades, que se entrelazan con comunidades de corales y algas calc&aacute;reas, creando un h&aacute;bitat ideal para cientos de especies de peces, moluscos y crust&aacute;ceos. Se trata de un ecosistema muy rico en el que coexisten meros, pulpos, morenas y dentones con tortugas marinas y delfines, formando un aut&eacute;ntico santuario natural que ha sido valorado durante d&eacute;cadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento de la puesta en libertad de una tortuga marina en el Parque Nacional de Cabrera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento de la puesta en libertad de una tortuga marina en el Parque Nacional de Cabrera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La riqueza de sus fondos marinos no solo es un tesoro ecol&oacute;gico, sino tambi&eacute;n un s&iacute;mbolo de la necesidad de protecci&oacute;n y gesti&oacute;n efectiva para asegurar su conservaci&oacute;n para futuras generaciones. Esta joya de la biodiversidad se compone de 807 kil&oacute;metros cuadrados de superficie marina incorporados en 2019 &mdash;un hito para la conservaci&oacute;n marina en Espa&ntilde;a&mdash; que, sin embargo, no est&aacute;n recogidos en el Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) vigente, que solo cubre una d&eacute;cima parte del parque. As&iacute;, Oceana alerta que &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hoteleros-sector-pesquero-ecologistas-unidos-gran-pacto-reclamar-mar-balear-protegido_1_10416536.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">corales, cet&aacute;ceos, tortugas, tiburones y aves marinas carecen de protecci&oacute;n efectiva</a>&rdquo;. Asimismo, estudios cient&iacute;ficos ya han comprobado &ldquo;la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-altas-temperaturas-amenazan-corales-habitat-20-especies-mediterraneo_1_10511618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disminuci&oacute;n de la biodiversidad</a> en la pasada d&eacute;cada&rdquo;, entre otras cosas, debido a la falta de protecci&oacute;n efectiva.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, sobre los retrasos en la actualizaci&oacute;n del Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera, se&ntilde;alan que cuando se produjo la ampliaci&oacute;n del parque en 2019 se tard&oacute; &ldquo;casi tres a&ntilde;os en iniciar el procedimiento de redacci&oacute;n [del nuevo documento]&rdquo;. Este expediente caduc&oacute; en 2023, ya que no era justificable la pr&oacute;rroga porque &ldquo;no se hab&iacute;an cumplido con las obligaciones del art&iacute;culo 6 ter de la Ley 5/2005&rdquo;, para la conservaci&oacute;n de los espacios de relevancia ambiental. Estas fuentes inciden en que en abril de 2024 el Govern inicia el nuevo expediente de renovaci&oacute;n del PRUG, incorporando finalmente la zona ampliada actualmente en exposici&oacute;n p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Mientras no se apruebe el nuevo PRUG, la Conselleria recuerda que se aplican &ldquo;medidas transitorias&rdquo; que regulan la pesca artesanal profesional, limitan la actividad de palangre de superficie y establecen condiciones espec&iacute;ficas para proteger aves y tortugas marinas. Se&ntilde;alan tambi&eacute;n que la conservaci&oacute;n de cet&aacute;ceos, tortugas, tiburones y aves marinas depende de competencias estatales recogidas en el art&iacute;culo 6 de la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural y Biodiversidad. Seg&uacute;n la Conselleria, una vez aprobado, el PRUG incorporar&aacute; la zona ampliada de 2019 y crear&aacute; la mayor &aacute;rea de protecci&oacute;n estricta del Mediterr&aacute;neo occidental, con unas 60.000 hect&aacute;reas protegidas, combinando la conservaci&oacute;n de ecosistemas vulnerables con la regulaci&oacute;n de actividades humanas en el parque.
    </p><p class="article-text">
        Cabe se&ntilde;alar que durante el periodo 2019-2023 tuvo lugar la segunda etapa del Govern progresista de Francina Armengol, mientras que fue tras las elecciones de mayo de 2023 cuando dio comienzo la etapa del Partido Popular con Marga Prohens en solitario, a trav&eacute;s de un acuerdo de legislatura con Vox que m&aacute;s tarde se rompi&oacute; por diferencias ideol&oacute;gicas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mayor protecci&oacute;n urgente</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado 27 de noviembre, el Govern propuso crear la mayor &aacute;rea de protecci&oacute;n estricta del Mediterr&aacute;neo, aproximadamente 600 kil&oacute;metros cuadrados, donde toda actividad extractiva estar&iacute;a prohibida. Oceana apoya esta iniciativa, aunque propuso modificar la superficie propuesta de uso restringido para que, adem&aacute;s, incluya entornos de gran importancia, como el arrecife coral&iacute;geno del Fort d&rsquo;en Moreu y parte del escarpe de &Eacute;mile Baudot (una zona del fondo marino donde el relieve cambia bruscamente, formando pendientes o paredes submarinas).
    </p><p class="article-text">
        Se trata de h&aacute;bitats profundos con corales centenarios que &ldquo;han sufrido por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">artes de pesca</a> que contactan con el fondo&rdquo;, lamenta la organizaci&oacute;n marina. &ldquo;Balears tiene la oportunidad de demostrar liderazgo en conservaci&oacute;n marina, pero para ello necesita pasar de los compromisos a la acci&oacute;n efectiva&rdquo;, subraya Sealey.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, la Fundaci&oacute;n Marilles ha presentado alegaciones al Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera &ldquo;con el objetivo de reforzar la efectividad real de la protecci&oacute;n del medio marino y garantizar la conservaci&oacute;n de los h&aacute;bitats m&aacute;s valiosos&rdquo;. La organizaci&oacute;n marina propone ampliar la zona de protecci&oacute;n estricta para incluir el Fort d&rsquo;en Moreu, un espacio &ldquo;de gran valor ecol&oacute;gico que acoge h&aacute;bitats vulnerables como los corales, las gorgonias, los fondos de ma&euml;rl (un tipo de h&aacute;bitat marino muy especial y fr&aacute;gil que se forma a partir de algas rojas calc&aacute;reas) y especies de profundidad con una capacidad de recuperaci&oacute;n muy limitada&rdquo;. A&ntilde;aden que esta zona se declare como &ldquo;libre de cualquier actividad extractiva&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un virot en uno de los cinco islotes del Parque Nacional de Cabrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un virot en uno de los cinco islotes del Parque Nacional de Cabrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cabrera es uno de los espacios marinos m&aacute;s valiosos del Mediterr&aacute;neo, pero hasta ahora el nivel de protecci&oacute;n aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservaci&oacute;n de la biodiversidad&rdquo;, afirma N&uacute;ria Salmer&oacute;n, t&eacute;cnica de espacios marinos protegidos de la fundaci&oacute;n. En este sentido, Marilles insiste en la necesidad de reforzar los estudios sobre los h&aacute;bitats de mayor valor y vulnerabilidad, de modo que la zonificaci&oacute;n se dise&ntilde;e pensando en funciones ecol&oacute;gicas clave y en la recuperaci&oacute;n de especies con capacidad de regeneraci&oacute;n limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cabrera es uno de los espacios marinos más valiosos del Mediterráneo, pero hasta ahora el nivel de protección aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservación de la biodiversidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Núria Salmerón</span>
                                        <span>—</span> Técnica de la Fundación Marilles
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la superficie protegida, la eficacia de estas medidas depender&aacute; de un refuerzo real de la vigilancia y del seguimiento cient&iacute;fico. La pesca furtiva sigue siendo un problema en el parque y, sin control efectivo, cualquier ampliaci&oacute;n normativa puede resultar ineficaz, advierten las organizaciones. E insisten en la necesidad de mejorar los programas de seguimiento ecol&oacute;gico y biodiversidad marina, con indicadores claros que permitan evaluar &ldquo;el estado de los h&aacute;bitats y la eficacia de las medidas de gesti&oacute;n&rdquo;, con el objetivo de avanzar &ldquo;hacia una gesti&oacute;n adaptativa de los espacios marinos protegidos, especialmente importante en un contexto de cambio clim&aacute;tico tan incierto&rdquo;, donde olas calor marinas y cambios en la qu&iacute;mica del agua amenazan los ecosistemas m&aacute;s sensibles.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, destacan que &ldquo;no se trata solo de ampliar superficie, sino de proteger mejor all&iacute; donde es m&aacute;s necesario&rdquo;. Es decir, resulta necesario reforzar los estudios para identificar los h&aacute;bitats de mayor valor ecol&oacute;gico y asegurar &ldquo;una planificaci&oacute;n basada en criterios cient&iacute;ficos y ambientales&rdquo;. Por ello es importante contar con &ldquo;una zonificaci&oacute;n dise&ntilde;ada pensando en los h&aacute;bitats y funciones ecol&oacute;gicas y tambi&eacute;n garantizar la coherencia con otros espacios protegidos del canal de Mallorca para asegurar la conectividad ecol&oacute;gica&rdquo;, asegura Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Parque Nacional de Cabrera está compuesto en un 80% de mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Parque Nacional de Cabrera está compuesto en un 80% de mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mejoras insuficientes</strong></h2><p class="article-text">
        El plan, que depende de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, pretende ser un paso adelante, analiza Marilles, con compromisos como la creaci&oacute;n de nuevas zonas de protecci&oacute;n estricta, el refuerzo de la vigilancia, planes de conservaci&oacute;n de especies y h&aacute;bitats vulnerables y la extensi&oacute;n de la cogesti&oacute;n pesquera a toda la flota profesional antes de 2030. Sin embargo, la organizaci&oacute;n marina advierte que la mayor&iacute;a de estas nuevas protecciones se concentran en Cabrera, donde ya existe un alto nivel de conservaci&oacute;n, y que el aumento real fuera de este &aacute;mbito ser&aacute; limitado. &ldquo;Habr&aacute; que estar atentos a c&oacute;mo se ejecuta este plan y a que se tengan en cuenta los fondos de mayor valor ecol&oacute;gico a la hora de ampliar la protecci&oacute;n&rdquo;, matiza Esteban.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ramo, Joan Simonet, defiende, en cambio, que la tramitaci&oacute;n del nuevo PRUG &ldquo;es un paso imprescindible para consolidar el futuro de Cabrera&rdquo;. &ldquo;Hablamos de una herramienta de planificaci&oacute;n que reforzar&aacute; la conservaci&oacute;n del parque y que responde a la necesidad de contar con un marco actualizado, riguroso y coherente con los retos ambientales actuales&rdquo;. Del mismo modo, considera que la creaci&oacute;n de una zona de protecci&oacute;n estricta de casi 60.000 hect&aacute;reas &ldquo;nos situar&aacute; como referente en el Mediterr&aacute;neo occidental&rdquo;. &ldquo;Cabrera es un patrimonio natural &uacute;nico y esta ampliaci&oacute;n supone un compromiso firme con la conservaci&oacute;n de nuestro entorno marino&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Para Marilles, la protecci&oacute;n estricta es la herramienta m&aacute;s eficaz para regenerar ecosistemas, recuperar poblaciones de peces y generar beneficios sociales y econ&oacute;micos, incluidos los vinculados al sector pesquero. La declaraci&oacute;n de zonas libres de cualquier actividad extractiva, junto con un seguimiento cient&iacute;fico riguroso, puede consolidar a Cabrera como un referente internacional en conservaci&oacute;n marina. No obstante, advierten de que el &eacute;xito depender&aacute; de la implicaci&oacute;n de los sectores que viven del mar &ndash;pesca, n&aacute;utica y turismo&ndash; y de la colaboraci&oacute;n con las administraciones estatales para aquellas competencias que no son auton&oacute;micas.
    </p><p class="article-text">
        Los investigadores recuerdan que Cabrera no es solo un refugio de biodiversidad, sino un ecosistema que puede guiar la gesti&oacute;n de espacios marinos en todo el Mediterr&aacute;neo occidental. &ldquo;Confiamos en que el proceso de aprobaci&oacute;n del PRUG sea una oportunidad para situar a Cabrera como un referente internacional en protecci&oacute;n marina efectiva, alineado con los objetivos europeos y globales de conservaci&oacute;n de la biodiversidad&rdquo;, concluye Salmer&oacute;n. Para ello, enfatizan, es imprescindible que el Govern transforme los compromisos en acciones concretas, con presupuesto y ambici&oacute;n suficiente para que el entorno recupere su funci&oacute;n como santuario de vida marina. Factores como las actividades extractivas no gestionadas, la gesti&oacute;n incompleta del parque y las presiones del cambio clim&aacute;tico plantean retos de conservaci&oacute;n que han sido se&ntilde;alados por cient&iacute;ficos y organizaciones ambientales, subrayando la necesidad de acciones de conservaci&oacute;n continuadas y mejoradas.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 20:59:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" length="514278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="514278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cabrera,Parques naturales,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desenterrant 1.700 anys d'història: comença l'extracció del vaixell romà ocult sota les aigües de la Mar Balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desenterrant-1-700-anys-d-historia-comenca-l-extraccio-vaixell-roma-ocult-sota-les-aigues-mar-balear_1_13060290.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066" alt="Desenterrant 1.700 anys d&#039;història: comença l&#039;extracció del vaixell romà ocult sota les aigües de la Mar Balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La intervenció, extremadament delicada, es prolongarà durant uns quatre mesos. Els investigadors veuen en aquest inèdit descobriment una oportunitat històrica d'aprofundir en les profundes transformacions que va experimentar l'Imperi Romà en el seu ocàs i desentranyar com funcionaven les xarxes comercials del Mediterrani</p><p class="subtitle">ENTREVISTA - Javier Rodríguez Pandozi, arqueòleg subaquàtic: “Les troballes que coneixem no són ni la punta de l'iceberg”</p></div><p class="article-text">
        Des d'aquest dimarts, diversos bussos treballen en silenci sota l'aigua mentre amb cura mil&middot;lim&egrave;trica retiren la sorra del fons, la que durant gaireb&eacute; 1.700 anys ha protegit un tresor arqueol&ograve;gic excepcional: una nau mercant&nbsp;tardorromana&nbsp;del segle IV d. C. les restes de la qual reposen a dos metres i mig de profunditat i a tot just 65 metres de la costa de la&nbsp;Platja&nbsp;de Palma, visitada cada any per milers de turistes. El conegut com a derelicte de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;-pel mareny en la qual descansa- va ser trobat en 2019, quan un bussejador que freq&uuml;entava la zona es va topar de manera fortu&iuml;ta amb ell. Aquell descobriment -que inclou gaireb&eacute; 300 &agrave;mfores les inscripcions de les quals s'han convertit en un cas &uacute;nic al Mediterrani- va revelar un de les troballes subaqu&agrave;tiques m&eacute;s importants de la zona. El rescat de les restes acaba de comen&ccedil;ar en una complexa operaci&oacute; arqueol&ograve;gica que es prolongar&agrave; durant els pr&ograve;xims quatre mesos.
    </p><p class="article-text">
        Els treballs d'extracci&oacute; suposen un pas decisiu en la preservaci&oacute; d'aquest jaciment, tal com subratlla el Consell de Mallorca, participant en el projecte&nbsp;Arqueomallornauta&nbsp;que permetr&agrave; recuperar i analitzar les restes. Per als arque&ograve;legs que treballen en la intervenci&oacute; suposa una oportunitat hist&ograve;rica d'aprofundir en les profundes transformacions que va experimentar l'Imperi Rom&agrave; en l'Antiguitat tardana, a m&eacute;s de desentranyar com funcionaven les xarxes comercials del Mediterrani en l'oc&agrave;s de l'Imperi rom&agrave; i aprofundir en el paper clau que va jugar&nbsp;Balears&nbsp;en la connectivitat d'aquells segles.
    </p><p class="article-text">
        El complex operatiu, que reuneix un equip cient&iacute;fic internacional que tractar&agrave; de recuperar el casc i el seu carregament amb el m&agrave;xim rigor arqueol&ograve;gic, es prolongar&agrave; durant uns quatre mesos, encara que la durada exacta dependr&agrave; de les condicions meteorol&ograve;giques i de la mar, que poden influir en el ritme dels treballs. En aquesta primera fase, els esfor&ccedil;os de l'equip t&egrave;cnic se centraran principalment a retirar la sorra que cobreix el derelicte, una tasca imprescindible per a poder preparar la nau de cara a les seg&uuml;ents fases de l'extracci&oacute;. A m&eacute;s, en les &uacute;ltimes setmanes s'han completat els treballs preparatoris al Castell de&nbsp;Sant&nbsp;Carles, on s'ha habilitat un laboratori per a acollir i tractar el material arqueol&ograve;gic quan s'hagi completat la recuperaci&oacute; del derelicte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de les àmfores trobades al naufragi de Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de les àmfores trobades al naufragi de Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una operaci&oacute; mil&middot;lim&egrave;trica</strong></h2><p class="article-text">
        Extreure un vaixell que porta segles sota la mar exigeix una intervenci&oacute; extremadament delicada: en aquesta primera fase, els arque&ograve;legs han comen&ccedil;at a retirar acuradament la sorra que cobreix l'estructura del casc. Nom&eacute;s despr&eacute;s podran comen&ccedil;ar a desmuntar el derelicte per parts. Cada fragment ser&agrave; documentat, embalat i traslladat al Castell de&nbsp;Sant&nbsp;Carles, on s'ha habilitat un laboratori especialitzat per a tractar el material arqueol&ograve;gic. All&iacute; comen&ccedil;ar&agrave; un llarg proc&eacute;s de dessalinitzaci&oacute; i conservaci&oacute; de les fustes, imprescindible per a evitar que es deteriorin despr&eacute;s de segles submergides.
    </p><p class="article-text">
        Per al Consell de Mallorca, l'operatiu suposa molt m&eacute;s que una excavaci&oacute; arqueol&ograve;gica: &eacute;s una oportunitat per a situar l'illa en l'epicentre internacional de la recerca sobre patrimoni subaqu&agrave;tic. Quan finalitzin els treballs, la instituci&oacute; preveu organitzar una exposici&oacute; en la&nbsp;Miseric&ograve;rdia&nbsp;per a mostrar els resultats del projecte i acostar a la ciutadania els secrets del vaixell.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La moneda que va revelar la dataci&oacute; del vaixell</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria del descobriment va arrencar en 2019, quan, oculta durant segles sota una gruixuda capa de sediments, la nau es va deixar veure per primera vegada despr&eacute;s que una forta tempesta remogu&eacute;s el fons mar&iacute;. Immediatament, el bussejador que es va topar amb el derelicte va donar av&iacute;s a les autoritats, que van procedir a una primera intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica d'urg&egrave;ncia. La conservaci&oacute; del vaixell, amb la seva arquitectura naval i el seu carregament intactes, va deixar sense al&egrave; als investigadors. No en va, la sorra que ho cobria ha actuat durant segles com un escut natural: l'ambient pobre en oxigen va permetre que la fusta i els materials org&agrave;nics es conservessin de manera extraordin&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        En 2024, una moneda de l'any 320 d. C. -col&middot;locada potser com a ofrena protectora- trobada en la&nbsp;carlinga&nbsp;de la nau va buidar qualsevol incertesa que pogu&eacute;s albergar-se sobre la dataci&oacute; del vaixell. &ldquo;El vaixell &eacute;s una esp&egrave;cie de compendi de l'evoluci&oacute; econ&ograve;mica, social i religiosa que en aquesta &egrave;poca estava a punt de produir-se en el conjunt del m&oacute;n rom&agrave;&rdquo;, va subratllar <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-trets-insolits-vaixell-roma-sera-extret-fons-d-platja-mallorca-compendi-l-evolucio_1_11336608.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en aquest reportatge</a> un dels codirectors del projecte&nbsp;Arqueomallornauta. L'investigador recorda com en el segle IV van comen&ccedil;ar a registrar-se &ldquo;enormes canvis ideol&ograve;gics i religiosos&rdquo;, transformacions de les quals el derelicte de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;&eacute;s una manifestaci&oacute; excepcional, aix&iacute; com el fet que entre les restes fossin trobats elements de simbologia pagana i altres relacionats amb la religi&oacute; cristiana.
    </p><p class="article-text">
        El fet que l'embarcaci&oacute;, de 12 metres d'eslora i sis de manga, aflor&eacute;s tan sols 65 metres de la costa de la platja m&eacute;s tur&iacute;stica de Palma &eacute;s un fet que tamb&eacute; va sorprendre als qui participen a desxifrar els secrets de la nau. Miguel &Aacute;ngel&nbsp;Cau, professor de recerca de la Instituci&oacute; Catalana de Recerca i Estudis Avan&ccedil;ats (ICREA), director de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona i un altre dels codirectors del projecte, assenyala que el canvi clim&agrave;tic est&agrave; propiciant que es desfermin tempestes &ldquo;molt m&eacute;s virulentes&rdquo; que abans i aflorin derelictes que &ldquo;es trobaven molt enterrats i ara surten a la llum&rdquo;. Aix&iacute; va succeir en l'estiu de 2019 enfront de la platja de Can Pastilla, en la Badia de Palma: &ldquo;La tempesta i la mar van acabar traient-lo del fons&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primer pla de diverses àmfores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primer pla de diverses àmfores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El naufragi de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;&eacute;s una c&agrave;psula del temps que permet aproximar-se al comer&ccedil; en els segles III i IV d. C., una &egrave;poca encara molt poc coneguda en el Mediterrani Occidental&rdquo;, apuntava en el mateix reportatge Dar&iacute;o Bernal, tamb&eacute; codirector de&nbsp;Arqueomallornauta. Com abunda el catedr&agrave;tic d'Arqueologia en la Universitat de Cadis, les &agrave;mfores trobades entre les restes -i que traslladaven salses de peix fermentat o&nbsp;garum, oli, vi i fruita conservada en abrigalli- &ldquo;tenen un potencial cient&iacute;fic incalculable com a document hist&ograve;ric, la qual cosa permetr&agrave; en els pr&ograve;xims anys situar Mallorca en un lloc privilegiat en els debats acad&egrave;mics i cient&iacute;fics sobre l'economia i el comer&ccedil; rom&agrave;&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&Agrave;mfores, aliments i secrets del comer&ccedil; rom&agrave;</strong></h2><p class="article-text">
        Entre altres aspectes destaquen les inscripcions (o&nbsp;<em>tituli&nbsp;picti</em>)&nbsp;que presenten les &agrave;mfores, en la seva majoria del tipus Almagro 51C &ndash;pr&ograve;pies de salaons i salses de peix&ndash;, en el que consideren una troballa excepcional donada el seu elevat n&uacute;mero i el tipus d'escriptura marcada en elles. Els arque&ograve;legs van comen&ccedil;ar a analitzar la paleografia dels atuells amb altres r&egrave;tols amf&ograve;rics i documents epigr&agrave;fics en general, associant-los al seu contingut, i van posar en relaci&oacute; les dades del carregament amb els d'altres derelictes imperials. &ldquo;En ser quantitativament el corpus d'epigrafia amf&ograve;rica pintada m&eacute;s important d'Hisp&agrave;nia, el derelicte es revela com una pe&ccedil;a clau per a poder comprendre amb major nitidesa la hist&ograve;ria socioecon&ograve;mica del segle IV d. C.&rdquo;, asseguren en el seu estudi.
    </p><p class="article-text">
        La resta d'&agrave;mfores servien per al transport d'oli (imitacions inspirades en les&nbsp;Dressel&nbsp;23 b&egrave;tiques, representatives del per&iacute;ode&nbsp;baiximperial)&nbsp;i, en menor mesura, de vi/vinagre o productes derivats del ra&iuml;m &mdash;mostos redu&iuml;ts t&egrave;rmicament, coneguts com&nbsp;defrutum&nbsp;o&nbsp;sapa&nbsp;en l'Antiguitat&mdash; i/o fruits conservats en aquests productes, envasats en &agrave;mfores de fons pla. En aquest aspecte, Hisp&agrave;nia va mantenir una agricultura intensiva sostinguda fonamentalment en dos recursos alimentosos b&agrave;sics: l'oli i el blat. Roma va potenciar les fases de producci&oacute; i distribuci&oacute; i va organitzar la seva comercialitzaci&oacute; a gran escala. L'oli, produ&iuml;t en la B&egrave;tica i controlat per l'emperador, es va exportar a Roma i a tota Europa, &Agrave;sia Menor i l'&Iacute;ndia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del naufragi romà reposant a Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del naufragi romà reposant a Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'arquitectura del vaixell el converteix en un aut&egrave;ntic compendi de l'evoluci&oacute; de la navegaci&oacute; romana, en un moment de transici&oacute; entre l'Antiguitat cl&agrave;ssica i la tardana, &egrave;poca en els quals van navegar vaixells dels quals es coneix molt poc en l'actualitat: a penes existeixen exemples ben conservats del segle IV, la qual cosa converteix el jaciment mallorqu&iacute; en una refer&egrave;ncia cient&iacute;fica internacional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'origen de la nau</strong></h2><p class="article-text">
        L'origen geogr&agrave;fic de la nau, de l'entorn de&nbsp;Carthago&nbsp;Spartaria&nbsp;(en l'actual Cartagena) la converteixen, a m&eacute;s, en el primer derelicte rom&agrave; conegut amb carregament d'aquesta regi&oacute; naufragat en aig&uuml;es del Mediterrani. &ldquo;Hav&iacute;em de situar el vaixell en el seu context hist&ograve;ric i les recerques ens han perm&egrave;s determinar que es tracta d'un element molt singular. &Eacute;s la primera vegada que es troba un vaixell amb tal carregament procedent de la zona de Cartagena i el seu entorn, i aix&ograve; aporta dades no tan sols al que &eacute;s pr&ograve;piament la hist&ograve;ria, sin&oacute; a tot el comer&ccedil; en general&rdquo;, va assenyalar a eldiario.es el cap del Servei d'Arqueologia del Consell de Mallorca, Jaume&nbsp;Cardell, qui incideix en qu&egrave; es tracta d'una &egrave;poca de la qual hi ha &ldquo;molt poques dades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, mentre el lloc des del qual va partir el vaixell ha pogut ser precisat, la incertesa plana sobre el seu dest&iacute;. &ldquo;Sabem que va recalar en la Badia de Palma, per&ograve; no si aquest carregament estava pendent de ser descarregat per a ser despr&eacute;s comercialitzat en la resta de ciutats de l'illa, o si el vaixell va realitzar escala per a avituallar-se d'aliments i d'aigua i aix&iacute; continuar una ruta cap a un altre dest&iacute;&rdquo;, explicava Garc&iacute;a&nbsp;Riaza&nbsp;a aquest peri&ograve;dic.
    </p><p class="article-text">
        En concret, el projecte est&agrave; coordinat per un equip d'especialistes liderat per Miquel &Agrave;ngel Cau-Ontiveros&nbsp;(Universitat de Barcelona), Dar&iacute;o Bernal-Cassola&nbsp;(Universitat de Cadis), Enrique Garc&iacute;a (Universitat de les Illes Balears) i Carlos de Juan (Universitat de Val&egrave;ncia). Compta amb el suport, entre altres institucions, de&nbsp;Ports&nbsp;de&nbsp;Balears, l'Ajuntament de Palma, l'Armada, la Gu&agrave;rdia Civil i la Brigada de Patrimoni Hist&ograve;ric del Consell de Mallorca. Si tot surt com esperen els arque&ograve;legs, el derelicte de&nbsp;Ses&nbsp;Fontanelles&nbsp;no sols permetr&agrave; rescatar un vaixell rom&agrave; del fons de la mar: tamb&eacute; podria obrir una finestra in&egrave;dita a la vida econ&ograve;mica del Mediterrani quan l'Imperi Rom&agrave; s'acostava a la seva fi.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desenterrant-1-700-anys-d-historia-comenca-l-extraccio-vaixell-roma-ocult-sota-les-aigues-mar-balear_1_13060290.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Mar 2026 17:03:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" length="755682" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" type="image/jpeg" fileSize="755682" width="1895" height="1066"/>
      <media:title><![CDATA[Desenterrant 1.700 anys d'història: comença l'extracció del vaixell romà ocult sota les aigües de la Mar Balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Imperio Romano,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desenterrando 1.700 años de historia: comienza la extracción del barco romano oculto bajo las aguas del Mar Balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desenterrando-1-700-anos-historia-comienza-extraccion-barco-romano-oculto-aguas-mar-balear_1_13058626.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066" alt="Desenterrando 1.700 años de historia: comienza la extracción del barco romano oculto bajo las aguas del Mar Balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La intervención, extremadamente delicada, se prolongará durante unos cuatro meses. Los investigadores ven en este inédito descubrimiento una oportunidad histórica de ahondar en las profundas transformaciones que experimentó el Imperio Romano en su ocaso y desentrañar cómo funcionaban las redes comerciales del Mediterráneo </p><p class="subtitle">ENTREVISTA - Javier Rodríguez Pandozi, arqueólogo subacuático: “Los hallazgos que conocemos no son ni la punta del iceberg”
</p></div><p class="article-text">
        Desde este martes, varios buzos trabajan en silencio bajo el agua mientras con cuidado milim&eacute;trico retiran la arena del fondo, la que durante casi 1.700 a&ntilde;os ha protegido un tesoro arqueol&oacute;gico excepcional: una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rasgos-insolitos-barco-romano-sera-extraido-fondo-mar-balear-compendio-evolucion_1_11330504.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">nave mercante tardorromana del siglo IV d. C. </a>cuyos restos reposan a dos metros y medio de profundidad y a apenas 65 metros de la costa de la Platja de Palma, visitada cada a&ntilde;o por miles de turistas. El conocido como pecio de Ses Fontanelles -por la marisma en la que descansa- fue hallado en 2019, cuando un buceador&nbsp;que frecuentaba la zona se top&oacute; de forma fortuita con &eacute;l. Aquel descubrimiento -que incluye casi 300 &aacute;nforas cuyas inscripciones se han convertido en un caso &uacute;nico en el Mediterr&aacute;neo- revel&oacute; uno de los hallazgos subacu&aacute;ticos m&aacute;s importantes de la zona. El rescate de los restos acaba de comenzar en una compleja operaci&oacute;n arqueol&oacute;gica que se prolongar&aacute; durante los pr&oacute;ximos cuatro meses.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos de extracci&oacute;n suponen un paso decisivo en la preservaci&oacute;n de este yacimiento, tal como subraya el Consell de Mallorca, participante en el proyecto Arqueomallornauta que permitir&aacute; recuperar y analizar los restos. Para los arque&oacute;logos que trabajan en la intervenci&oacute;n, supone una oportunidad hist&oacute;rica de ahondar en las profundas transformaciones que experiment&oacute; el Imperio Romano en la Antig&uuml;edad tard&iacute;a, adem&aacute;s de desentra&ntilde;ar c&oacute;mo funcionaban las redes comerciales del Mediterr&aacute;neo en el ocaso del Imperio romano y profundizar en el papel clave que jug&oacute; Balears en la conectividad de aquellos siglos. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El complejo operativo, que re&uacute;ne a un equipo cient&iacute;fico internacional que tratar&aacute; de recuperar el casco y su cargamento con el m&aacute;ximo rigor arqueol&oacute;gico, se prolongar&aacute; durante unos cuatro meses, aunque la duraci&oacute;n exacta depender&aacute; de las condiciones meteorol&oacute;gicas y del mar, que pueden influir en el ritmo de los trabajos. En esta primera fase, los esfuerzos del equipo t&eacute;cnico se centrar&aacute;n principalmente en retirar la arena que cubre el pecio, una tarea imprescindible para poder preparar la nave de cara a las siguientes fases de la extracci&oacute;n. Adem&aacute;s, en las &uacute;ltimas semanas se han completado los trabajos preparatorios en el Castell de Sant Carles, donde se ha habilitado un laboratorio para acoger y tratar el material arqueol&oacute;gico cuando se haya completado la recuperaci&oacute;n del pecio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/70ec7c73-b6c3-454a-81f9-381c918a5fc5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de las ánforas halladas en el pecio de Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de las ánforas halladas en el pecio de Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una operaci&oacute;n milim&eacute;trica</strong></h2><p class="article-text">
        Extraer un barco que lleva siglos bajo el mar exige una intervenci&oacute;n extremadamente delicada: en esta primera fase, los arque&oacute;logos han comenzado a retirar cuidadosamente la arena que cubre la estructura del casco. Solo despu&eacute;s podr&aacute;n comenzar a desmontar el pecio por partes. Cada fragmento ser&aacute; documentado, embalado y trasladado al Castell de Sant Carles, donde se ha habilitado un laboratorio especializado para tratar el material arqueol&oacute;gico. All&iacute; comenzar&aacute; un largo proceso de desalinizaci&oacute;n y conservaci&oacute;n de las maderas, imprescindible para evitar que se deterioren tras siglos sumergidas.
    </p><p class="article-text">
        Para el Consell de Mallorca, el operativo supone mucho m&aacute;s que una excavaci&oacute;n arqueol&oacute;gica: es una oportunidad para situar la isla en el epicentro internacional de la investigaci&oacute;n sobre patrimonio subacu&aacute;tico. Cuando finalicen los trabajos, la instituci&oacute;n prev&eacute; organizar una exposici&oacute;n en la Miseric&ograve;rdia para mostrar los resultados del proyecto y acercar a la ciudadan&iacute;a los secretos del barco. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>La moneda que revel&oacute; la dataci&oacute;n del barco</strong></h2><p class="article-text">
        La historia del descubrimiento arranc&oacute; en 2019, cuando, oculta durante siglos bajo una gruesa capa de sedimentos, la nave se dej&oacute; ver por primera vez despu&eacute;s de que una fuerte tormenta removiera el fondo marino. De inmediato, el buceador que se top&oacute; con el pecio dio aviso a las autoridades, que procedieron a una primera intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica de urgencia. La conservaci&oacute;n del buque, con su arquitectura naval y su cargamento intactos, dej&oacute; sin aliento a los investigadores. No en vano, la arena que lo cubr&iacute;a ha actuado durante siglos como un escudo natural: el ambiente pobre en ox&iacute;geno permiti&oacute; que la madera y los materiales org&aacute;nicos se conservaran de forma extraordinaria.
    </p><p class="article-text">
        En 2024, una moneda del a&ntilde;o 320 d. C. -colocada quiz&aacute;s como ofrenda protectora- hallada en la carlinga de la nave despej&oacute; cualquier incertidumbre que pudiera albergarse sobre la dataci&oacute;n del buque. &ldquo;El barco es una especie de compendio de la evoluci&oacute;n econ&oacute;mica, social y religiosa que en esa &eacute;poca estaba a punto de producirse en el conjunto del mundo romano&rdquo;, subray&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rasgos-insolitos-barco-romano-sera-extraido-fondo-mar-balear-compendio-evolucion_1_11330504.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en este reportaje </a>uno de los codirectores del proyecto Arqueomallornauta. El investigador recuerda c&oacute;mo en el siglo IV comenzaron a registrarse &ldquo;enormes cambios ideol&oacute;gicos y religiosos&rdquo;, transformaciones de las que el pecio de Ses Fontanelles es una manifestaci&oacute;n excepcional, as&iacute; como el hecho de que entre los restos fuesen hallados elementos de simbolog&iacute;a pagana y otros relacionados con la religi&oacute;n cristiana.
    </p><p class="article-text">
        El hecho de que la embarcaci&oacute;n, de 12 metros de eslora y seis de manga, aflorase tan solo 65 metros de la costa de la playa m&aacute;s tur&iacute;stica de Palma es un hecho que tambi&eacute;n asombr&oacute; a quienes participan en descifrar los secretos de la nave. Miguel &Aacute;ngel Cau, profesor de investigaci&oacute;n de la Instituci&oacute;n Catalana de Investigaci&oacute;n y Estudios Avanzados (ICREA), director del Instituto de Arqueolog&iacute;a de la Universidad de Barcelona y otro de los codirectores del proyecto, se&ntilde;ala que el cambio clim&aacute;tico est&aacute; propiciando que se desaten tormentas &ldquo;mucho m&aacute;s virulentas&rdquo; que antes y afloren pecios que &ldquo;se encontraban muy enterrados y ahora salen a la luz&rdquo;. As&iacute; sucedi&oacute; en el verano de 2019 frente a la playa de Can Pastilla, en la Bah&iacute;a de Palma: &ldquo;La tormenta y el mar acabaron sac&aacute;ndolo del fondo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9e1cc0c0-55a7-4f41-9af9-9f198b29d1e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primer plano de varias de las ánforas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primer plano de varias de las ánforas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El naufragio de Ses Fontanelles es una c&aacute;psula del tiempo que permite aproximarse al comercio en los siglos III y IV d. C., una &eacute;poca todav&iacute;a muy poco conocida en el Mediterr&aacute;neo Occidental&rdquo;, apuntaba en el mismo reportaje Dar&iacute;o Bernal, tambi&eacute;n codirector de Arqueomallornauta. Como abunda el catedr&aacute;tico de Arqueolog&iacute;a en la Universidad de C&aacute;diz, las &aacute;nforas halladas entre los restos -y que trasladaban salsas de pescado fermentado o&nbsp;<em>garum</em>, aceite, vino y fruta conservada en arrope- &ldquo;tienen un potencial cient&iacute;fico incalculable como documento hist&oacute;rico, lo que permitir&aacute; en los pr&oacute;ximos a&ntilde;os situar Mallorca&nbsp;en un lugar privilegiado en los debates acad&eacute;micos y cient&iacute;ficos sobre la econom&iacute;a y el comercio romano&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&Aacute;nforas, alimentos y secretos del comercio romano</strong></h2><p class="article-text">
        Entre otros aspectos destacan las inscripciones (o&nbsp;<em>tituli picti</em>) que presentan las &aacute;nforas, en su mayor&iacute;a del tipo Almagro&nbsp;51C &ndash;propias de salazones y salsas de pescado&ndash;, en lo que consideran un hallazgo excepcional dado su elevado n&uacute;mero y el tipo de escritura marcada en ellas. Los arque&oacute;logos comenzaron a analizar la paleograf&iacute;a de las vasijas con otros r&oacute;tulos anf&oacute;ricos y documentos epigr&aacute;ficos en general, asoci&aacute;ndolos a su contenido, y pusieron en relaci&oacute;n los datos del cargamento con los de otros pecios imperiales. &ldquo;Al ser cuantitativamente el corpus de epigraf&iacute;a anf&oacute;rica pintada m&aacute;s importante de Hispania, el pecio se revela como una pieza clave para poder comprender con mayor nitidez la historia socioecon&oacute;mica del siglo&nbsp;IV&nbsp;d. C.&rdquo;, aseguran en su estudio.
    </p><p class="article-text">
        El resto de &aacute;nforas serv&iacute;an para el transporte de aceite (imitaciones inspiradas en las Dressel&nbsp;23 b&eacute;ticas, representativas del periodo bajoimperial) y, en menor medida, de vino/vinagre o productos derivados de la uva &mdash;mostos reducidos t&eacute;rmicamente, conocidos como&nbsp;<em>defrutum&nbsp;</em>o sapa en la Antig&uuml;edad&mdash; y/o frutos conservados en estos productos, envasados en &aacute;nforas de fondo plano. En este aspecto, Hispania mantuvo una agricultura intensiva sostenida fundamentalmente en dos recursos alimenticios b&aacute;sicos: el aceite y el trigo. Roma potenci&oacute; las fases de producci&oacute;n y distribuci&oacute;n y organiz&oacute; su comercializaci&oacute;n a gran escala. El aceite, producido en la B&eacute;tica y controlado por el emperador, se export&oacute; a Roma y a toda Europa, Asia Menor y la India.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/91404dff-3ae4-4523-b63e-5ca66adbb441_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del pecio romano que reposa en Ses Fontanelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del pecio romano que reposa en Ses Fontanelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La arquitectura del barco lo convierte en un aut&eacute;ntico compendio de la evoluci&oacute;n de la navegaci&oacute;n romana, en un momento de transici&oacute;n entre la Antig&uuml;edad cl&aacute;sica y la tard&iacute;a, &eacute;poca en los que navegaron buques de los que se conoce muy poco en la actualidad: apenas existen ejemplos bien conservados del siglo IV, lo que convierte el yacimiento mallorqu&iacute;n en una referencia cient&iacute;fica internacional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El origen de la nave</strong></h2><p class="article-text">
        El origen geogr&aacute;fico de la nave, del entorno de Carthago Spartaria (en la actual Cartagena) la convierten, adem&aacute;s, en el primer pecio romano conocido con cargamento de esta regi&oacute;n naufragado en aguas del Mediterr&aacute;neo. &ldquo;Ten&iacute;amos que situar el barco en su contexto hist&oacute;rico y las investigaciones nos han permitido determinar que se trata de un elemento muy singular. Es la primera vez que se encuentra un barco con tal cargamento procedente de la zona de Cartagena y su entorno, y eso aporta datos no tan solo a lo que es propiamente la historia, sino a todo el comercio en general&rdquo;, se&ntilde;al&oacute; a elDiario.es el jefe del Servicio de Arqueolog&iacute;a del Consell de Mallorca, Jaume Cardell, quien incide en que se trata de una &eacute;poca de la que hay &ldquo;muy pocos datos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, mientras el lugar desde el que parti&oacute; el buque ha podido ser precisado, la incertidumbre se cierne sobre su destino. &ldquo;Sabemos que recal&oacute; en la Bah&iacute;a de Palma, pero no si ese cargamento estaba pendiente de ser descargado para ser despu&eacute;s comercializado en el resto de ciudades de la isla, o si el barco realiz&oacute; escala para avituallarse de alimentos y de agua y as&iacute; continuar una ruta hacia otro destino&rdquo;, explicaba Garc&iacute;a Riaza a este peri&oacute;dico.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, el proyecto est&aacute; coordinado por un equipo de especialistas liderado por Miquel &Agrave;ngel Cau-Ontiveros (Universitat de Barcelona), Dar&iacute;o Bernal-Cassola (Universidad de C&aacute;diz), Enrique Garc&iacute;a (Universitat de les Illes Balears) y Carlos de Juan (Universitat de Val&egrave;ncia). Cuenta con el apoyo, entre otras instituciones, de Ports de Balears, el Ayuntamiento de Palma, la Armada, la Guardia Civil y la Brigada de Patrimonio Hist&oacute;rico del Consell de Mallorca. Si todo sale como esperan los arque&oacute;logos, el pecio de Ses Fontanelles no solo permitir&aacute; rescatar un barco romano del fondo del mar: tambi&eacute;n podr&iacute;a abrir una ventana in&eacute;dita a la vida econ&oacute;mica del Mediterr&aacute;neo cuando el Imperio Romano se acercaba a su fin.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desenterrando-1-700-anos-historia-comienza-extraccion-barco-romano-oculto-aguas-mar-balear_1_13058626.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Mar 2026 13:48:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" length="755682" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" type="image/jpeg" fileSize="755682" width="1895" height="1066"/>
      <media:title><![CDATA[Desenterrando 1.700 años de historia: comienza la extracción del barco romano oculto bajo las aguas del Mar Balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ad2ca9b9-7e6d-499f-8fef-cea1408c450b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138449.jpg" width="1895" height="1066"/>
      <media:keywords><![CDATA[Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Imperio Romano,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/praderas-marinas-barrera-maritima-cambio-climatico-andalucia-conserva-regenera-20-anos_1_12927941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La conservación de la posidonia, que actúa como una suerte de bosque bajo el mar, es uno de los hitos medioambientales que mayores éxitos está cosechando el Ejecutivo regional desde hace dos décadas al tratarse de un elemento esencial para el ecosistema</p><p class="subtitle">Las praderas marinas: el tesoro oculto de Andalucía
</p></div><p class="article-text">
        En un mundo en el que el medio natural parece degradarse a&ntilde;o a a&ntilde;o sin remedio fruto del cambio clim&aacute;tico y el extractivismo al que se ve sometido por las grandes industrias y la acci&oacute;n de la mano humana, hablar de &eacute;xitos en la <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/andalucia-salva-aguila-imperial-desaparicion-sextuplica-poblacion-apenas-cuatro-decadas_1_12688043.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conservaci&oacute;n</a> del ecosistema parece casi una excepci&oacute;n. Sin embargo, &eacute;xito es precisamente la palabra que mejor puede definir la conservaci&oacute;n que hace desde hace m&aacute;s de 20 a&ntilde;os la Junta de Andaluc&iacute;a sobre las conocidas como praderas marinas, que adem&aacute;s de ser esenciales para el medio mar&iacute;timo, se han erigido en aliadas contra el cambio clim&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        Estas praderas marinas ocupan una extensi&oacute;n de m&aacute;s de 117 kil&oacute;metros cuadrados del litoral andaluz, de los que m&aacute;s de un 60% son las posidonias oce&aacute;nicas, que es una planta end&eacute;mica del Mar Mediterr&aacute;neo y que, por su alto valor ecol&oacute;gico, desde la Uni&oacute;n Europea hasta el Gobierno andaluz se han comprometido en preservarla. De hecho, la Junta lleva a cabo desde 2004 un programa de seguimiento que ha arrojado &eacute;xitos que permiten, dos d&eacute;cadas despu&eacute;s, proteger un ecosistema muy vulnerable a la acci&oacute;n humana, pero tambi&eacute;n al cambio clim&aacute;tico al que, parad&oacute;jicamente, ayuda a frenar.
    </p><p class="article-text">
        Ese seguimiento continuado se apoya en una red de 33 estaciones fijas distribuidas a lo largo de toda el &aacute;rea de presencia de la posidonia en Andaluc&iacute;a, que permiten evaluar a&ntilde;o tras a&ntilde;o su estado de conservaci&oacute;n. Un trabajo t&eacute;cnico sostenido en el tiempo que explica por qu&eacute;, a diferencia de otros puntos del Mediterr&aacute;neo, las praderas marinas andaluzas mantienen en t&eacute;rminos generales una buena salud. No es un dato menor si se tiene en cuenta que se trata de un ecosistema extremadamente fr&aacute;gil. &ldquo;La posidonia tiene un crecimiento lent&iacute;simo, de apenas unos cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Cualquier da&ntilde;o puede tardar d&eacute;cadas en recuperarse&rdquo;, explica Soledad Vivas, coordinadora regional de Medio Marino en la <a href="https://www.juntadeandalucia.es/organismos/amaya.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Agencia de Medio Ambiente y Aguas de Andaluc&iacute;a (AMAyA)</a>.
    </p><h2 class="article-text">Bosques marinos</h2><p class="article-text">
        Lejos de ser simples manchas verdes bajo el agua, estas praderas funcionan como aut&eacute;nticos bosques marinos. &ldquo;No son algas, son plantas con ra&iacute;ces, flores y frutos, que volvieron al mar y que fijan el fondo marino formando estructuras muy complejas&rdquo;, se&ntilde;ala Vivas. Esa complejidad es la que convierte a la posidonia en uno de los h&aacute;bitats m&aacute;s ricos del Mediterr&aacute;neo, al ofrecer refugio y zonas de cr&iacute;a a peces, invertebrados y depredadores, muchos de ellos de inter&eacute;s pesquero.
    </p><p class="article-text">
        Ese valor ecol&oacute;gico se traduce tambi&eacute;n en un impacto econ&oacute;mico directo. Los estudios desarrollados en proyectos europeos de conservaci&oacute;n han demostrado que hasta un tercio del valor de la pesca en lonja de la provincia de Almer&iacute;a est&aacute; asociado a la existencia de praderas de posidonia, pese a que est&aacute; prohibido pescar sobre ellas. &ldquo;No se pesca encima de la posidonia, pero su presencia genera una franja de enorme productividad alrededor. Es ah&iacute; donde se sostiene buena parte de la pesca artesanal&rdquo;, explica la responsable de Medio Marino de AMAyA.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, si hay una funci&oacute;n que sit&uacute;a a la posidonia en el centro del debate clim&aacute;tico es su papel como sumidero de carbono azul. A trav&eacute;s de la fotos&iacute;ntesis, estas praderas capturan di&oacute;xido de carbono y lo almacenan bajo el mar durante miles de a&ntilde;os. &ldquo;Hemos encontrado dep&oacute;sitos de carbono de hasta 6.000 a&ntilde;os de antig&uuml;edad en los sedimentos de posidonia. Son aut&eacute;nticos b&uacute;nkeres de carbono&rdquo;, cuenta Vivas. La destrucci&oacute;n de estas praderas no s&oacute;lo implicar&iacute;a la p&eacute;rdida de biodiversidad, sino que supondr&iacute;a liberar a la atm&oacute;sfera carbono acumulado durante milenios, agravando el calentamiento global.
    </p><p class="article-text">
        A esta funci&oacute;n clim&aacute;tica se suma su papel en la protecci&oacute;n del litoral. Al situarse en la franja costera, las praderas amortiguan la fuerza de los temporales y fijan sedimentos, contribuyendo a frenar la erosi&oacute;n y la desaparici&oacute;n de playas. Incluso los restos de hojas que llegan a la orilla en oto&ntilde;o, los conocidos arribazones, cumplen una funci&oacute;n clave. &ldquo;Protegen la l&iacute;nea de costa. Compactan la arena y amortiguan el impacto del oleaje, aunque durante a&ntilde;os se hayan retirado por una cuesti&oacute;n est&eacute;tica&rdquo;, apunta la experta.
    </p><p class="article-text">
        El estado general de conservaci&oacute;n en Andaluc&iacute;a es bueno, pero no est&aacute; exento de amenazas. El cambio clim&aacute;tico supone un riesgo real a medio y largo plazo por el aumento de la temperatura del agua, aunque por ahora no se han detectado impactos generalizados. S&iacute; existen, en cambio, presiones muy localizadas, especialmente vinculadas al fondeo de embarcaciones recreativas en zonas sensibles como el Parque Natural de Cabo de Gata-N&iacute;jar. &ldquo;No tenemos los problemas de los grandes yates de Baleares, pero s&iacute; fondeos puntuales que causan da&ntilde;os importantes&rdquo;, reconoce Vivas.
    </p><h2 class="article-text">Un plan de restauraci&oacute;n</h2><p class="article-text">
        Para hacer frente a estas presiones, la estrategia andaluza prioriza lo que se conoce como restauraci&oacute;n pasiva, es decir, eliminar impactos para permitir que el ecosistema se recupere por s&iacute; mismo. Medidas como la instalaci&oacute;n de boyas ecol&oacute;gicas, que evitan el arrastre de anclas sobre la posidonia, o la regulaci&oacute;n de usos en espacios protegidos forman parte de esta hoja de ruta. &ldquo;Restaurar el mar no es como plantar &aacute;rboles. Es mucho m&aacute;s caro, m&aacute;s complejo y hay que hacerlo con much&iacute;simo criterio&rdquo;, advierte la coordinadora regional.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, Andaluc&iacute;a se ha situado como territorio pionero en el desarrollo de proyectos de carbono azul vinculados a la conservaci&oacute;n marina. A trav&eacute;s del <a href="https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal/web/cambio-climatico/indice/-/asset_publisher/hdxWUGtQGkX8/content/sistema-andaluz-de-compensaci-c3-b3n-de-emisiones-sace--1/20151" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sistema Andaluz de Compensaci&oacute;n de Emisiones</a>, se ha creado un est&aacute;ndar que permite a empresas compensar emisiones inevitables financiando proyectos de restauraci&oacute;n de ecosistemas marinos y costeros. &ldquo;No es la soluci&oacute;n al cambio clim&aacute;tico, pero s&iacute; un grano de arena que permite implicar al sector privado en la conservaci&oacute;n&rdquo;, matiza Vivas.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la t&eacute;cnica y la normativa, hay un reto de fondo que atraviesa todo el trabajo de conservaci&oacute;n: la invisibilidad del medio marino. &ldquo;No se protege lo que no se conoce, y durante d&eacute;cadas no hemos sabido qu&eacute; hab&iacute;a bajo el mar&rdquo;, lamenta. De ah&iacute; la importancia de la divulgaci&oacute;n y de mostrar que bajo la superficie existe un patrimonio natural del que depende la calidad del agua, la pesca, las playas y la capacidad de adaptaci&oacute;n frente al cambio clim&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        En un contexto marcado por la degradaci&oacute;n ambiental y la crisis clim&aacute;tica, la conservaci&oacute;n de las praderas marinas demuestra que el trabajo sostenido, basado en el conocimiento cient&iacute;fico, puede <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/quebrantahuesos-levanta-vuelo-andalucia-40-anos-despues-punto-desaparecer_1_12265670.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ofrecer resultados</a>. Bajo el mar, lejos del foco medi&aacute;tico, Andaluc&iacute;a lleva m&aacute;s de dos d&eacute;cadas reforzando una de sus barreras naturales m&aacute;s eficaces frente al cambio clim&aacute;tico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro López]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/praderas-marinas-barrera-maritima-cambio-climatico-andalucia-conserva-regenera-20-anos_1_12927941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Mar 2026 05:01:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2004586" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2004586" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ecosistemas,Mar Mediterráneo,Posidonia,Andalucía,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repte de mapar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-mapar-mon-ocult-ia-i-cientifics-s-alien-per-salvar-posidonia_1_12891577.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repte de mapar un món ocult: IA i científics s&#039;alien per salvar la posidònia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Investigadors desenvolupen un model per a registrar les prades a gran escala, un avanç clau per a protegir un dels majors magatzems de carboni i refugis de biodiversitat</p><p class="subtitle">Un dia amb els activistes del mar que lluiten per salvar el Mediterrani</p></div><p class="article-text">
        En les profunditats transparents de la mar Mediterr&agrave;nia, extenses prades submarines s'estenen sota l'aigua. Estan dominades per la <em>Posidonia oceanica,</em> planta aqu&agrave;tica end&egrave;mica que forma aut&egrave;ntics pilars ecol&ograve;gics: emmagatzema carboni en grans quantitats, serveix de refugi i zona d'alimentaci&oacute; a centenars d'esp&egrave;cies i frena l'erosi&oacute; costanera. Per&ograve; &eacute;s un h&agrave;bitat amena&ccedil;at i la seva desaparici&oacute; es produeix a un ritme alarmant a conseq&uuml;&egrave;ncia del desenvolupament del litoral, la contaminaci&oacute; i el canvi clim&agrave;tic. Un equip d'investigadors ha creat un sistema per a mapar aquests boscos a gran escala, un avan&ccedil; clau per a protegir-los abans de la seva degradaci&oacute; irreversible.
    </p><p class="article-text">
        El seguiment de les prades de posid&ograve;nia &eacute;s vital per a la seva conservaci&oacute;, per&ograve; els estudis de camp tradicionals han estat un repte cient&iacute;fic. S&oacute;n costosos i requereixen molt de temps. Exigeixen esfor&ccedil;os intensius de busseig, mesuraments a peu de camp i an&agrave;lisis localitzades, la qual cosa limita la freq&uuml;&egrave;ncia i l'escala de les avaluacions. De fet, no hi ha una xifra clara de l'extensi&oacute; de posid&ograve;nia. Alguns estudis parlen de 12.000 quil&ograve;metres quadrats en aig&uuml;es poc profundes al Mediterrani fa una d&egrave;cada, amb una p&egrave;rdua d'un 34% respecte a mig segle abans. La xifra augmentaria a uns 25.000 quil&ograve;metres quadrats en zones m&eacute;s profundes. L'arxip&egrave;lag balear t&eacute; una &agrave;rea ocupada per posid&ograve;nia de 592.82 quil&ograve;metres quadrats entre 0 i 35 metres de profunditat, segons un estudi de 2023, la gran majoria situats a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La dificultat de registre augmenta quan l'objectiu &eacute;s rastrejar grans extensions en diferents regions. Un equip d'investigadors de l'Institut de F&iacute;sica Interdisciplin&agrave;ria i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) i del Centre d'Estudis Avan&ccedil;ats de Blanes (CEAB-CSIC) ha desenvolupat un model de mesurament amb intel&middot;lig&egrave;ncia artificial i imatges per sat&egrave;l&middot;lit que suposa un important avan&ccedil; per a detectar i cartografiar autom&agrave;ticament les &agrave;rees de posid&ograve;nia. La combinaci&oacute; d'aquests mapes amb dades f&iacute;siques, qu&iacute;miques i biol&ograve;giques permetr&agrave; interpretar de forma integrada la salut de les pastures marines i establir decisions de conservaci&oacute; i pol&iacute;tiques p&uacute;bliques m&eacute;s eficaces.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;arxipèlag balear és una de les zones de l&#039;Estat espanyol que acumula més percentatge de praderies de Posidònia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;arxipèlag balear és una de les zones de l&#039;Estat espanyol que acumula més percentatge de praderies de Posidònia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El desafiament de mapar un m&oacute;n ocult</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema es basa en xarxes neuronals convolucionals, una forma avan&ccedil;ada d'aprenentatge profund. Per a entrenar el model, es van usar imatges satel&middot;lit&agrave;ries multiespectrals d'alta resoluci&oacute; de PlanetScope, una constel&middot;laci&oacute; de sat&egrave;l&middot;lits d'observaci&oacute; terrestre que proporciona cobertura global di&agrave;ria, combinades amb dades detallades sobre h&agrave;bitats facilitats pel Govern dels Illes Balears a partir de dos estudis realitzats entre 2001 i 2003 i 2017 i 2018. El conjunt cobreix al voltant de 2.500 quil&ograve;metres quadrats de litoral, incloent-hi Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Per a desenvolupar el model va ser necessari usar una unitat de computaci&oacute; d'alt rendiment durant tres mesos, equivalent a 120 anys de computaci&oacute; en un ordinador convencional.
    </p><p class="article-text">
        El resultat planteja un marc generalitzable, capa&ccedil; d'adaptar-se a diferents condicions ambientals i geogr&agrave;fiques, i que ofereix estimacions de confian&ccedil;a tant de la distribuci&oacute; com de l'extensi&oacute; d'aquests h&agrave;bitats submarins. &ldquo;Vam comen&ccedil;ar amb Mallorca i despr&eacute;s vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb s&ograve;ls i roques diferents, la qual cosa ens ofereix confian&ccedil;a per a extrapolar-lo a altres zones del Mediterrani, encara que la verificaci&oacute; dep&egrave;n de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes &agrave;rees&rdquo;, explica Manuel Mat&iacute;as, investigador principal de l'equip, integrat per &Aacute;lex Gim&eacute;nez-Romero, Tom&aacute;s Sintes, Dhafer Ferchichi i Pablo Moreno-Spiegelberg.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vam començar amb Mallorca i després vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb sòls i roques diferents, cosa que ens ofereix confiança per extrapolar-lo a altres zones de la Mediterrània, encara que la verificació depèn de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes àrees</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Matías</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Si confrontem l'estudi amb altres anteriors, aquests s'orienten a zones restringides (platges, badies) o fan una classificaci&oacute; bin&agrave;ria (posid&ograve;nia enfront d'una altra classe o tipologia), la qual cosa augmenta la taxa d'errada en ajuntar s&ograve;ls i roques amb algues i altres plantes marines. A m&eacute;s, nosaltres usem imatges amb alta resoluci&oacute; espacial de l'ordre de tres metres i vuit bandes, la qual cosa ofereix molta precisi&oacute;&rdquo;, assenyala el f&iacute;sic.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El que distingeix el nostre model &eacute;s la seva robustesa&rdquo;, afirma &Agrave;lex Gim&eacute;nez, investigador de l&rsquo;IFISC. &ldquo;Fins i tot exposat a condicions ambientals desconegudes, el sistema va generar mapes fiables de la cobertura de faner&ograve;games marines [plantes que cobreixen els fons marins il&middot;luminats i de poca profunditat] que concorden amb les observacions de camp&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        El model representa un salt tecnol&ograve;gic respecte als m&egrave;todes tradicionals, permetent mapes detallats que poden ser actualitzats amb regularitat i utilitzats per cient&iacute;fics, gestors ambientals i responsables de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques sostenibles. Amb l'avaluaci&oacute; comparativa es podran identificar zones m&eacute;s vulnerables detectant senyals d'alarma davant canvis primerencs en l'ecosistema o observar mesures de restauraci&oacute; on estan tenint efectes positius. La utilitat anticipat&ograve;ria d'aquest model, que a m&eacute;s &eacute;s d'acc&eacute;s obert, &eacute;s molt rellevant per a una gesti&oacute; m&eacute;s efectiva dels ecosistemes marins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gràcies a aquesta nova tècnica serà possible mapar aquests boscos blaus a gran escala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gràcies a aquesta nova tècnica serà possible mapar aquests boscos blaus a gran escala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pulm&oacute; del Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        Conservar les prades marines, entre elles la posid&ograve;nia, &eacute;s crucial per a la salut del planeta. Aquests boscos blaus poden emmagatzemar m&eacute;s carboni per unitat de superf&iacute;cie que els boscos tropicals, amb la retenci&oacute; de set tones cada any per hect&agrave;rea, segons un estudi publicat en la revista <em>Nature,</em> coordinat per l'investigador del CEAB-CSIC &Oacute;scar Serrano. L'equip de cient&iacute;fics ha elaborat el primer inventari mundial d'aquest element qu&iacute;mic retingut per les plantes submarines, que en la seva globalitat s&oacute;n capaces d'acumular fins a 40 milions de tones en el planeta. La posid&ograve;nia del Mediterrani, en concret, emmagatzema molt carboni sota el s&ograve;l mar&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Una de les principals amenaces en la zona balear &eacute;s el fondeig il&middot;legal de vaixells, apunta Ali Vahlhaus, director general de la Fundaci&oacute; Cleanwave, que integra el projecte MedGardens, dedicat a la restauraci&oacute; marina de badies poc profundes. &ldquo;El seu creixement &eacute;s molt lent, d'entre dos i set mil&middot;l&iacute;metres a l'any. &Eacute;s a dir, cada metre quadrat que arrossega una &agrave;ncora, necessita moltes d&egrave;cades per regenerar-se&rdquo;, puntualitza.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat, segons el seu responsable, lidera des de Mallorca la zona de restauraci&oacute; marina passiva i activa m&eacute;s gran d'Espanya. En 2023 van llan&ccedil;ar el primer projecte a gran escala, que afecta 75 hect&agrave;rees a Portocolom, i actualment tenen dos plans pilot a Formentor i Sant Elm. El seu objectiu &eacute;s recuperar un total de vuit badies balears fins a 2030, sumant una extensi&oacute; de mil hect&agrave;rees. A la mar Mediterr&agrave;nia, cada hect&agrave;rea de posid&ograve;nia compta, no sols com a espai f&iacute;sic, sin&oacute; com a pulm&oacute; blau, banc de vida i arxiu d'hist&ograve;ries ecol&ograve;giques encara per desxifrar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-mapar-mon-ocult-ia-i-cientifics-s-alien-per-salvar-posidonia_1_12891577.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 05:30:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2170641" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2170641" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repte de mapar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia,Ciencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desafio-mapear-mundo-oculto-ia-cientificos-alian-salvar-posidonia_1_12886824.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Investigadores desarrollan un modelo para registrar las praderas a gran escala, un avance clave para proteger uno de los mayores sumideros de carbono y refugios de biodiversidad</p><p class="subtitle">Un día junto a los activistas del mar que luchan por salvar el Mediterráneo</p></div><p class="article-text">
        En las profundidades transparentes del mar Mediterr&aacute;neo, extensas praderas submarinas se extienden bajo el agua. Est&aacute;n dominadas por la <em>Posidonia oceanica, </em>planta acu&aacute;tica end&eacute;mica que forma aut&eacute;nticos pilares ecol&oacute;gicos: almacena carbono en grandes cantidades, sirve de refugio y zona de alimentaci&oacute;n a cientos de especies y amortigua la erosi&oacute;n costera. Pero es un h&aacute;bitat amenazado y su desaparici&oacute;n se produce a un ritmo alarmante como consecuencia del desarrollo del litoral, la contaminaci&oacute;n y el cambio clim&aacute;tico. Un equipo de investigadores ha desarrollado un sistema para mapear estos bosques a gran escala, un avance clave para protegerlos antes de su degradaci&oacute;n irreversible.
    </p><p class="article-text">
        El seguimiento de las praderas de posidonia es vital para su conservaci&oacute;n, pero los estudios de campo tradicionales han sido un reto cient&iacute;fico. Son costosos y requieren mucho tiempo. Exigen esfuerzos intensivos de buceo, mediciones a pie de campo y an&aacute;lisis localizados, lo que limita la frecuencia y la escala de las evaluaciones. De hecho, no hay una cifra clara de la extensi&oacute;n de posidonia. Algunos estudios hablan de 12.000 kil&oacute;metros cuadrados en aguas someras en el Mediterr&aacute;neo hace una d&eacute;cada, con una p&eacute;rdida de un 34% respecto a medio siglo antes. La cifra aumentar&iacute;a a unos 25.000 kil&oacute;metros cuadrados en zonas m&aacute;s profundas.&nbsp;El archipi&eacute;lago balear tiene un &aacute;rea ocupada por posidonia de 592.82 kil&oacute;metros cuadrados entre 0 y 35 metros de profundidad, seg&uacute;n <a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un estudio de 2023</a>, la gran mayor&iacute;a ubicados en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La dificultad de registro aumenta cuando el objetivo es rastrear grandes extensiones en diferentes regiones. Un equipo de investigadores del Instituto de F&iacute;sica Interdisciplinaria y Sistemas Complejos (IFISC, CSIC-UIB) y del Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) ha desarrollado <a href="https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2025.114349" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un modelo de medici&oacute;n con inteligencia artificial e im&aacute;genes por sat&eacute;lite</a> que supone un importante avance para detectar y cartografiar autom&aacute;ticamente las &aacute;reas de posidonia. La combinaci&oacute;n de estos mapas con datos f&iacute;sicos, qu&iacute;micos y biol&oacute;gicos permitir&aacute; interpretar de forma integrada la salud de los pastos marinos y establecer decisiones de conservaci&oacute;n y pol&iacute;ticas p&uacute;blicas m&aacute;s eficaces.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El archipiélago balear es una de las zonas del Estado español que acumula mayor porcentaje de praderas de Posidonia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El archipiélago balear es una de las zonas del Estado español que acumula mayor porcentaje de praderas de Posidonia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El desaf&iacute;o de mapear un mundo oculto</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema se basa en las llamadas 'redes neuronales convolucionales', una forma avanzada de aprendizaje profundo. Para entrenar el modelo, se usaron im&aacute;genes satelitales multiespectrales de alta resoluci&oacute;n de PlanetScope, una constelaci&oacute;n de sat&eacute;lites de observaci&oacute;n terrestre que proporciona cobertura global diaria, combinadas con datos detallados sobre h&aacute;bitats facilitados por el Govern de les Illes Balears a partir de dos estudios realizados entre 2001 y 2003 y 2017 y 2018. El conjunto cubre alrededor de 2.500 kil&oacute;metros cuadrados de litoral, incluyendo Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera. Para desarrollar el modelo fue necesario usar una unidad de computaci&oacute;n de alto rendimiento durante tres meses, equivalente a 120 a&ntilde;os de computaci&oacute;n en un ordenador convencional.
    </p><p class="article-text">
        El resultado plantea un marco generalizable, capaz de adaptarse a distintas condiciones ambientales y geogr&aacute;ficas, y que ofrece estimaciones confiables tanto de la distribuci&oacute;n como de la extensi&oacute;n de estos h&aacute;bitats submarinos. &ldquo;Empezamos con Mallorca y despu&eacute;s entrenamos el modelo con im&aacute;genes de las otras islas, con suelos y rocas diferentes, lo que nos ofrece confianza para extrapolarlo a otras zonas del Mediterr&aacute;neo, aunque la verificaci&oacute;n depende de la disponibilidad de cartograf&iacute;as fiables en estas &aacute;reas&rdquo;, explica Manuel Mat&iacute;as, investigador principal del equipo, integrado por &Aacute;lex Gim&eacute;nez-Romero, Tom&aacute;s Sintes, Dhafer Ferchichi y Pablo Moreno-Spiegelberg.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Empezamos con Mallorca y después entrenamos el modelo con imágenes de las otras islas, con suelos y rocas diferentes, lo que nos ofrece confianza para extrapolarlo a otras zonas del Mediterráneo, aunque la verificación depende de la disponibilidad de cartografías fiables en estas áreas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Matías</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Si confrontamos el estudio con otros anteriores, esos se orientan a zonas restringidas (playas, bah&iacute;as) o hacen una clasificaci&oacute;n binaria (posidonia frente a otra clase o tipolog&iacute;a), lo que aumenta la tasa de error al juntar suelos y rocas con algas y otras plantas marinas. Adem&aacute;s, nosotros usamos im&aacute;genes con alta resoluci&oacute;n espacial del orden de tres metros y ocho bandas, lo que ofrece mucha precisi&oacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala el f&iacute;sico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lo que distingue nuestro modelo es su robustez&rdquo;, afirma &Agrave;lex Gim&eacute;nez, investigador del IFISC. &ldquo;Incluso expuesto a condiciones ambientales desconocidas, el sistema gener&oacute; mapas fiables de la cobertura de faner&oacute;gamas marinas [plantas que cubren los fondos marinos iluminados y de poca profundidad] que concuerdan con las observaciones de campo&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        El modelo representa un salto tecnol&oacute;gico respecto a los m&eacute;todos tradicionales, permitiendo mapas detallados que pueden ser actualizados con regularidad y utilizados por cient&iacute;ficos, gestores ambientales y responsables de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas sostenibles. Con la evaluaci&oacute;n comparativa se podr&aacute;n identificar zonas m&aacute;s vulnerables detectando se&ntilde;ales de alarma ante cambios tempranos en el ecosistema u observar medidas de restauraci&oacute;n donde est&aacute;n teniendo efectos positivos. La utilidad anticipatoria de este modelo, que adem&aacute;s es de acceso abierto, es muy relevante para una gesti&oacute;n m&aacute;s efectiva de los ecosistemas marinos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gracias a esta nueva técnica será posible mapear estos bosques azules a gran escala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gracias a esta nueva técnica será posible mapear estos bosques azules a gran escala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pulm&oacute;n del Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        Conservar las praderas marinas, entre ellas la posidonia, es crucial para la salud del planeta. Estos bosques azules pueden almacenar m&aacute;s carbono por unidad de superficie que los bosques tropicales, con la retenci&oacute;n de siete toneladas cada a&ntilde;o por hect&aacute;rea, seg&uacute;n un estudio publicado en la revista <a href="https://www.nature.com/articles/s41467-025-64667-6" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Nature Communication</em></a>, coordinado por el investigador del CEAB-CSIC &Oacute;scar Serrano. El equipo de cient&iacute;ficos ha elaborado el primer inventario mundial de este elemento qu&iacute;mico retenido por las plantas submarinas, que en su globalidad son capaces de acumular hasta 40 millones de toneladas en el planeta. La posidonia del Mediterr&aacute;neo, en concreto, almacena mucho carbono bajo el suelo marino.
    </p><p class="article-text">
        Una de las principales amenazas en la zona balear es <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeo ilegal de barcos</a>, apunta Ali Vahlhaus, director general de la Fundaci&oacute;n Cleanwave, que integra el proyecto MedGardens, dedicado a la restauraci&oacute;n marina de bah&iacute;as poco profundas. &ldquo;Su crecimiento es muy lento, de entre dos y siete mil&iacute;metros al a&ntilde;o. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas d&eacute;cadas en regenerarse&rdquo;, puntualiza. 
    </p><p class="article-text">
        La entidad, seg&uacute;n su responsable, lidera desde Mallorca la zona de restauraci&oacute;n marina pasiva y activa m&aacute;s grande de Espa&ntilde;a. En 2023 lanzaron el primer proyecto a gran escala, que afecta a 75 hect&aacute;reas en Portocolom, y actualmente tienen dos planes piloto en Formentor y Sant Elm. Su objetivo es recuperar un total de ocho bah&iacute;as baleares hasta 2030, sumando una extensi&oacute;n de mil hect&aacute;reas.
    </p><p class="article-text">
        En el mar Mediterr&aacute;neo, cada hect&aacute;rea de posidonia cuenta, no solo como espacio f&iacute;sico, sino como pulm&oacute;n azul, banco de vida y archivo de historias ecol&oacute;gicas a&uacute;n por descifrar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desafio-mapear-mundo-oculto-ia-cientificos-alian-salvar-posidonia_1_12886824.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 05:01:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2170641" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2170641" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia,Ciencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: "A vegades són impossibles d'identificar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-precs-flors-els-cossos-sense-nom-enterrats-despres-naufragar-patera-vegades-son-impossibles-d-identificar_1_12809641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: &quot;A vegades són impossibles d&#039;identificar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de ser recuperades del mar, les restes dels migrants que un dia van partir de les costes d'Algèria a la recerca d'oportunitats són sepultades al cementiri d'Eivissa en tombes anònimes. En elles figuren tan solament dues inscripcions: "Sense Identificar" i la data de la seva troballa</p><p class="subtitle">Els cadàvers i migrants sense nom proliferen a les platges més turístiques de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Fa gaireb&eacute; un any i mig que Ameynna no sap res de Mohammed, el seu germ&agrave; petit. Un any i mig d'angoixa, desesperaci&oacute; i desconeixement. Durant tot aquest temps, ha contactat amb diverses associacions i organitzacions sense &agrave;nim de lucre per a intentar trobar al jove, que tenia 22 anys quan la pastera en la qual viatjava va naufragar al Mediterrani de cam&iacute; a Balears. Avui, en ser preguntada per elDiario.es, assegura que encara no t&eacute; &ldquo;cap novetat&rdquo;. Al principi, hi havia rumors que el seu germ&agrave; havia ingressat a l'hospital d'Alacant. L'altra versi&oacute; &eacute;s que l&rsquo;havien detingut i estava a la pres&oacute;. Per&ograve; cap d'aquestes dues cares de la hist&ograve;ria van poder ser confirmades per Ameynna, que, des d'Alg&egrave;ria, s'ha mobilitzat al m&agrave;xim per a trobar a Mohammed.
    </p><p class="article-text">
        No viatjava nom&eacute;s, ho feia amb diversos amics seus i altres 12 persones m&eacute;s amb el mateix prop&ograve;sit. Van sortir de Tipaza, com la majoria de les embarcacions que busquen aconseguir per via irregular les costes espanyoles. Desconeixement, desesperaci&oacute;, angoixa. &Eacute;s el que va comen&ccedil;ar a sentir aquesta familiar gaireb&eacute; dues setmanes despr&eacute;s que el seu germ&agrave; menor hagu&eacute;s marxat i durant les quals no va tenir la m&eacute;s m&iacute;nima not&iacute;cia d'ell. Els seus sentiments s&oacute;n els mateixos que els de la resta de sers estimats d'aquells que decideixen abandonar la seva terra per a buscar una vida millor per a ells mateixos i les seves fam&iacute;lies. Per&ograve; aquest mal de molts no &eacute;s consol per a cap.
    </p><p class="article-text">
        Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les prec&agrave;ries barques que hagu&eacute;s arribat al llarg d'aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat a Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cementiri nou de Vila s&#039;han enterrat aquest any tres morts trobats en la mar sense identificar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cementiri nou de Vila s&#039;han enterrat aquest any tres morts trobats en la mar sense identificar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les precàries barques que hagués arribat al llarg d&#039;aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat al seu germà, Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>31 cossos sense vida en aig&uuml;es balears</strong></h2><p class="article-text">
        En el que va d'any,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/llegada-migrantes-patera-balears-bate-records-sistema-asilo-sigue-roto_1_12531744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fins a 365 pasteres han arribat a Balears</a>&nbsp;amb un total de 6.804 persones a bord, segons el recompte efectuat per EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegaci&oacute; del Govern a les illes. Una xifra molt m&eacute;s elevada que la de 2024, quan van arribar a l'arxip&egrave;lag 5.882 migrants, d'acord amb l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior. Enguany, entre gener i juny, les autoritats van trobar 31 cossos sense vida a aig&uuml;es i platges de Balears. Els primers 15 cossos van ser recuperats entre gener i mar&ccedil;, d'acord amb la informaci&oacute; de les forces de seguretat de l'Estat, i la resta van ser trobats entre meitat d'abril i principis de juny.
    </p><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil s'encarrega de rescatar els cossos sense vida, v&iacute;ctimes dels naufragis&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/victimas-mafia-trafico-personas-sufrimos-tormentas-habia-chalecos-salvavidas_1_12763860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derivats de les p&egrave;ssimes condicions del viatge</a>: sense aigua ni menjar, sense armilles salvavides i amb bidons de gasolina a bord perillosos per a la integritat f&iacute;sica dels ocupants. Les males condicions meteorol&ograve;giques que poden afectar la travessia i la incapacitat de nedar de la majoria d'ells fan que el resultat pugui ser nefast. La poca pot&egrave;ncia d'algunes barques per a realitzar el trajecte fa que aquest sigui encara m&eacute;s arriscat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos nínxols amb les seves ofrenes en un dels sectors al cementiri de Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos nínxols amb les seves ofrenes en un dels sectors al cementiri de Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La inscripció sobre el ciment, mancant làpida, en una de les tombes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La inscripció sobre el ciment, mancant làpida, en una de les tombes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A qualsevol cos trobat en la costa o en la mar, els agents li practiquen les mateixes dilig&egrave;ncies forenses: se li pren les empremtes dactilars -a vegades l'estat del cad&agrave;ver no ho permet- i l'extracci&oacute; de mostres d'ADN. Tota aquesta informaci&oacute; s'incorpora a la base estatal de persones desaparegudes, on es compara de manera sistem&agrave;tica amb les dades que aporten les fam&iacute;lies en les seves den&uacute;ncies, tal com detallen des de l'Institut Armat a elDiario.es. Quan no s'aconsegueix con&egrave;ixer la identitat de la v&iacute;ctima, el registre roman actiu de manera indefinida, a l'espera que en el futur pugui produir-se una coincid&egrave;ncia que permeti posar nom a aquests cossos que continuen sense identificar.
    </p><p class="article-text">
        En els darrers anys, la Mar Balear s'ha convertit en un lloc en el que milers de persones es debaten entre la vida i la mort. &Eacute;s la segona la que s'imposa. &Eacute;s llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu pa&iacute;s en dif&iacute;cils condicions i amb l'esperan&ccedil;a d'un futur millor perden la seva vida i el seu nom. El Jutjat de gu&agrave;rdia s'encarrega de fer l'aixecament del cad&agrave;ver i comen&ccedil;a llavors la recerca judicial per a esclarir els fets que han provocat la defunci&oacute;, com expliquen fonts judicials a aquest peri&ograve;dic. En el cas de no tenir hereus o familiars, o de no trobar-los -alguna cosa que succeeix en moltes ocasions-, la Llei preveu que sigui l'Ajuntament del terme municipal on ha aparegut el cos el que es faci c&agrave;rrec de la inhumaci&oacute;. Com en el cas d'altres&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mundo-derecho-duelo-precios-enterrar-seres-queridos-disparan-balears_1_12773181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciutadans que no disposen dels recursos econ&ograve;mics necessaris</a>&nbsp;per a dur a terme un enterrament, amb totes les garanties i drets.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En els darrers anys, la Mar Balear s&#039;ha convertit en un lloc en el qual milers de persones es debaten entre la vida i la mort. És la segona la que s&#039;imposa. És llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu país en difícils condicions i amb l&#039;esperança d&#039;un futur millor perden la seva vida i el seu nom</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inhumats sota un simple codi&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites l&agrave;pides amb vuit cognoms pitiusos, els n&iacute;nxols dels cossos sense identificar recuperats a la mar d'Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d'ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d'octubre. No va haver-hi resos ni plors. Salvament Mar&iacute;tim va recuperar les restes despr&eacute;s de rebre l'av&iacute;s de la troballa. Despr&eacute;s, el forense i els agents de la Policia Judicial de la Gu&agrave;rdia Civil es van fer c&agrave;rrec de l'aixecament del cad&agrave;ver, en estat avan&ccedil;at de descomposici&oacute;. No va ser possible, si m&eacute;s no, determinar si es tractava d'un home o d'una dona. Aix&ograve; i un arrap de cisell sobre el ciment: S-I (Sense Identitat), va ser tot. Una setmana despr&eacute;s, un capit&agrave; es va trobar amb una altra persona sense vida, a la deriva, enfront de Platja d'en Bossa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels passadissos del cementiri nou de Vila, on es fan els enterraments de beneficiència"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels passadissos del cementiri nou de Vila, on es fan els enterraments de beneficiència                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites làpides amb vuit cognoms pitiusos, els nínxols dels cossos sense identificar recuperats en la mar d&#039;Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d&#039;ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d&#039;octubre. No va haver-hi resos ni plor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En les austeres inscripcions, no apareix ni el nom ni la data de naixement, nom&eacute;s la del tr&agrave;gic descobriment. Una d'elles resa: 20-11-2025. Va ser l'&uacute;ltima persona sense identificar enterrada al cementiri, dijous passat. En 2024, un altre dels cad&agrave;vers trobats surant a Formentera va ser traslladat a les instal&middot;lacions de Vila, des d'on s'observa, des de l'altura de la muntanya, la mateixa mar -cruel, ara calma- del seu &uacute;ltim al&egrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El nínxol on descansa un cos sense vida trobat en la mar i soterrat dijous passat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El nínxol on descansa un cos sense vida trobat en la mar i soterrat dijous passat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La mateixa imatge cruel es va repetir, la setmana passada, a la necr&oacute;polis de Sant Francesc (Formentera), quan es va enterrar el cos d'un home sense identificar trobat dies abans en aig&uuml;es de l'illa. Tamb&eacute; la cama d'una altra possible v&iacute;ctima de les rutes migrat&ograve;ries entre Alg&egrave;ria i Espanya,&nbsp;<a href="https://www.diariodeibiza.es/formentera/2025/11/25/formentera-cementerio-cadaver-rescatan-restos-aguas-salvamento-maritimo-guardia-civil-patera-124077508.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        El primer mort, rescatat per Salvament Mar&iacute;tim amb signes de mutilaci&oacute;, va ser traslladat a Eivissa per a practicar-li l'aut&ograve;psia i despr&eacute;s sepultat en un n&iacute;nxol que ara indica &lsquo;Desconegut. Mort en la mar&rsquo;, al costat d'altres tres migrants localitzats en els &uacute;ltims mesos. Amb aquests dos enterraments, ja s&oacute;n 17 les persones sense identificar enterrades a la pitiusa menor, que comen&ccedil;a a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d'Alg&egrave;ria l'11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d'una d'elles van declarar que 18 companys es van perdre a la mar despr&eacute;s de m&eacute;s d'una setmana a la deriva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Formentera, són ja 17 les persones sense identificar enterrades en el seu cementiri, que comença a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d&#039;Algèria l&#039;11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d&#039;una d&#039;elles van declarar que 18 companys es van perdre en la mar després de més d&#039;una setmana a la deriva</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de la necròpoli, situada a la muntanya, es pot observar la mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de la necròpoli, situada a la muntanya, es pot observar la mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els cossos, descomposts</strong></h2><p class="article-text">
        A Santa Eul&agrave;ria, l'Ajuntament explica que els enterraments per benefic&egrave;ncia de persones sense identificar segueixen un procediment similar: s'assigna un n&iacute;nxol gratu&iuml;t a trav&eacute;s del Cadastre municipal. Es tracta, habitualment, de tombes a les quals han renunciat antics propietaris o espais buits situats entre la quarta i la cinquena planta del cementiri nou. La identificaci&oacute; es complica sovint perqu&egrave;, quan es troben els cad&agrave;vers, aquests solen estar en un estat molt avan&ccedil;at de descomposici&oacute;, tal com remarquen. El 7 de juliol, en el canal mar&iacute;tim entre Eivissa i Mallorca, el Grup Especial d'Activitats Subaqu&agrave;tiques (GEAS) va recuperar un altre cos irrecognoscible. No es va descartar, en cap moment, que pertany&eacute;s a un migrant naufragat, i encara que tampoc va poder assegurar-se, la hist&ograve;ria cada mes es repeteix.
    </p><p class="article-text">
        Honrar els cossos amb la sepultura desitjada &eacute;s gaireb&eacute; impossible. Tamb&eacute;, con&egrave;ixer les seves voluntats o les dels seus familiars. A aix&ograve; se suma que a Balears, igual que a altres comunitats aut&ograve;nomes, els musulmans es veuen obligats a repatriar els cossos per a poder enterrar-los com dicta l'Alcor&agrave;: sense f&egrave;retre perqu&egrave; el cos estigui en contacte amb la terra. L'&uacute;nic cementiri musulm&agrave; de la comunitat aut&ograve;noma, a Mallorca, est&agrave; saturat i no t&eacute; m&eacute;s capacitat, encara que es ve reclamant la seva ampliaci&oacute; des de fa anys. Encara aix&iacute;, continuaria sent inviable despr&eacute;s que la mar que anava a proporcionar-los una millor vida hagi esborrat la seva petjada per complet.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-precs-flors-els-cossos-sense-nom-enterrats-despres-naufragar-patera-vegades-son-impossibles-d-identificar_1_12809641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Dec 2025 09:28:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4655617" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4655617" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: "A vegades són impossibles d'identificar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigración,Migraciones,Inmigrantes,Pateras,Derechos Humanos,Muertes Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Ibiza,Formentera,Cementerios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras ser recuperados del mar, los restos de los migrantes que un día partieron de las costas de Argelia en busca de oportunidades, son sepultados en el cementerio de Ibiza en tumbas anónimas. En ellas figuran tan solo dos inscripciones: "Sin Identificar" y la fecha de su hallazgo</p><p class="subtitle">Los cadáveres y migrantes sin nombre proliferan en las playas más turísticas de Formentera
</p></div><p class="article-text">
        Hace casi un a&ntilde;o y medio que Ameynna no sabe nada de Mohammed, su hermano peque&ntilde;o. Un a&ntilde;o y medio de angustia, desesperaci&oacute;n y desconocimiento. Durante todo este tiempo, ha contactado con diversas asociaciones y organizaciones sin &aacute;nimo de lucro para intentar encontrar al joven, que ten&iacute;a 22 a&ntilde;os cuando la patera en la que viajaba naufrag&oacute; en el Mediterr&aacute;neo de camino a Balears. Hoy, al ser preguntada por&nbsp;elDiario.es, asegura que todav&iacute;a no tiene &ldquo;ninguna novedad&rdquo;. Al principio, hab&iacute;a rumores de que su hermano hab&iacute;a ingresado en el hospital de Alicante. La otra versi&oacute;n es que lo hab&iacute;an detenido y estaba en la c&aacute;rcel. Pero ninguna de estas dos caras de la historia pudieron ser confirmadas por Ameynna, que, desde Argelia, se ha movilizado al m&aacute;ximo para encontrar a Mohammed.
    </p><p class="article-text">
        No viajaba solo, lo hac&iacute;a con varios amigos suyos y otras 12 personas m&aacute;s con el mismo prop&oacute;sito. Salieron de Tipaza, como la mayor&iacute;a de las embarcaciones que buscan alcanzar por v&iacute;a irregular las costas espa&ntilde;olas. Desconocimiento, desesperaci&oacute;n, angustia. Es lo que empez&oacute; a sentir esta familiar casi dos semanas despu&eacute;s de que su hermano menor se hubiera marchado y durante las que no tuvo la m&aacute;s m&iacute;nima noticia de &eacute;l. Sus sentimientos son los mismos que los del resto de seres queridos de aquellos que deciden abandonar su tierra para buscar una vida mejor para ellos mismos y sus familias. Pero ese mal de muchos no es consuelo para ninguno.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ameynna se moviliz&oacute; durante meses, especulando con la posibilidad de que cualquiera de las precarias barcas que hubiera llegado a lo largo de esos d&iacute;as a la costa peninsular o a las islas era la que hab&iacute;a llevado a Mohammed. De momento, silencio: no ha conseguido saber su paradero.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/075ca647-23bc-4f0f-81eb-c2621494f13c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cementerio nuevo de Vila se han enterrado este año tres muertos hallados en el mar sin identificar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cementerio nuevo de Vila se han enterrado este año tres muertos hallados en el mar sin identificar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
Ameynna se movilizó durante meses, especulando con la posibilidad de que cualquiera de las precarias barcas que hubiera llegado a lo largo de esos días a la costa peninsular o a las islas era la que había llevado a su hermano, Mohammed. De momento, silencio: no ha conseguido saber su paradero</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>31 cuerpos sin vida en aguas baleares</strong></h2><p class="article-text">
        En lo que va de a&ntilde;o, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/llegada-migrantes-patera-balears-bate-records-sistema-asilo-sigue-roto_1_12531744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta 365 pateras han llegado a Balears </a>con un total de 6.804 personas a bordo, seg&uacute;n el recuento efectuado por EFE a partir de los datos del Ministerio del Interior y la Delegaci&oacute;n del Gobierno en las islas. Una cifra mucho m&aacute;s elevada que la de 2024, cuando arribaron al archipi&eacute;lago 5.882 migrantes, de acuerdo con el Informe Anual de Seguridad Nacional del Ministerio del Interior. Este a&ntilde;o, entre enero y junio, las autoridades encontraron 31 cuerpos sin vida en aguas y playas de Balears. Los primeros 15 cuerpos fueron recuperados entre enero y marzo, de acuerdo a la informaci&oacute;n de las fuerzas de seguridad del Estado, y el resto fueron hallados entre mitad de abril y principios de junio.
    </p><p class="article-text">
        La Guardia Civil se encarga de rescatar los cuerpos sin vida, v&iacute;ctimas de los naufragios&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/victimas-mafia-trafico-personas-sufrimos-tormentas-habia-chalecos-salvavidas_1_12763860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derivados de las p&eacute;simas condiciones del viaje</a>: sin agua ni comida, sin chalecos salvavidas y con bidones de gasolina a bordo peligrosos para la integridad f&iacute;sica de los ocupantes. Las malas condiciones meteorol&oacute;gicas que pueden afectar a la traves&iacute;a y la incapacidad de nadar de la mayor&iacute;a de ellos hacen que el resultado pueda ser nefasto. La poca potencia de algunas barcas para realizar el trayecto hace que este sea a&uacute;n m&aacute;s arriesgado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/73759de0-c1dc-4c75-a079-1173206757bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios nichos con sus ofrendas en uno de los sectores del camposanto de Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios nichos con sus ofrendas en uno de los sectores del camposanto de Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65439a40-4ff2-4266-bdbd-5391944b264b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La inscripción sobre el cemento, a falta de lápida, en una de las tumbas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La inscripción sobre el cemento, a falta de lápida, en una de las tumbas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A cualquier cuerpo hallado en la costa o en el mar, los agentes le practican las mismas diligencias forenses: se le toma las huellas dactilares -a veces el estado del cad&aacute;ver no lo permite- y la extracci&oacute;n de muestras de ADN. Toda esa informaci&oacute;n se incorpora a la base estatal de personas desaparecidas, donde se compara de forma sistem&aacute;tica con los datos que aportan las familias en sus denuncias, tal como detallan desde el Instituto Armado a elDiario.es. Cuando no se logra conocer la identidad de la v&iacute;ctima, el registro permanece activo de manera indefinida, a la espera de que en el futuro pueda producirse una coincidencia que permita poner nombre a esos cuerpos que contin&uacute;an sin identificar.
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el Mar Balear se ha convertido en un lugar en el que miles de personas se debaten entre la vida y la muerte. Es la segunda la que se impone. Es entonces cuando, por orden judicial, aquellas personas que part&iacute;an de su pa&iacute;s en dif&iacute;ciles condiciones y con la esperanza de un futuro mejor pierden su vida y su nombre. El Juzgado de guardia se encarga de hacer el levantamiento del cad&aacute;ver y comienza entonces la investigaci&oacute;n judicial para esclarecer los hechos que han provocado el fallecimiento, como explican fuentes judiciales a este peri&oacute;dico. En el caso de no tener herederos o familiares, o de no encontrarlos -algo que sucede en muchas de las ocasiones-, la Ley prev&eacute; que sea el Ayuntamiento del t&eacute;rmino municipal donde ha aparecido el cuerpo el que se haga cargo de la inhumaci&oacute;n. Como en el caso de otros&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mundo-derecho-duelo-precios-enterrar-seres-queridos-disparan-balears_1_12773181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciudadanos que no disponen de los recursos econ&oacute;micos necesarios para llevar a cabo un entierro</a>,&nbsp;con todas las garant&iacute;as y derechos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En los últimos años, el Mar Balear se ha convertido en un lugar en el que miles de personas se debaten entre la vida y la muerte. Es la segunda la que se impone. Es entonces cuando, por orden judicial, aquellas personas que partían de su país en difíciles condiciones y con la esperanza de un futuro mejor pierden su vida y su nombre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inhumados bajo un simple c&oacute;digo&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        El laberinto del Cementeri Nou de Vila esconde, entre infinitas l&aacute;pidas con ocho apellidos pitiusos, los nichos de los cuerpos sin identificar recuperados en el mar de Eivissa y Formentera. Sin nombre, sin flores, sin despedida por parte de los familiares. Durante 2025, han sido inhumados tres: uno de ellos, un migrante encontrado sin vida a dos millas de la bah&iacute;a de Talamanca un martes cualquiera de octubre. No hubo rezos ni llantos. Salvamento Mar&iacute;timo recuper&oacute; los restos tras recibir el aviso del hallazgo. Despu&eacute;s, el forense y los agentes de la Polic&iacute;a Judicial de la Guardia Civil se hicieron cargo del levantamiento del cad&aacute;ver, en avanzado estado de descomposici&oacute;n. No fue posible, siquiera, determinar si se trataba de un hombre o&nbsp;de una mujer. Eso y un rasgu&ntilde;o de cincel sobre el cemento: S-I (Sin Identidad), fue todo. Una semana despu&eacute;s, un capit&aacute;n se encontr&oacute; con otra persona sin vida, a la deriva, frente a Platja d'en Bossa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56859c47-e741-4358-9f2f-eff2733f4101_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="5. Uno de los pasillos del cementerio nuevo de Vila, donde se hacen los entierros de beneficencia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                5. Uno de los pasillos del cementerio nuevo de Vila, donde se hacen los entierros de beneficencia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El laberinto del Cementeri Nou de Vila esconde, entre infinitas lápidas con ocho apellidos pitiusos, los nichos de los cuerpos sin identificar recuperados en el mar de Eivissa y Formentera. Sin nombre, sin flores, sin despedida por parte de los familiares. Durante 2025, han sido inhumados tres: uno de ellos, un migrante encontrado sin vida a dos millas de la bahía de Talamanca un martes cualquiera de octubre. No hubo rezos ni llanto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En las austeras inscripciones, no aparece ni el nombre ni la fecha de nacimiento, solo la del tr&aacute;gico descubrimiento. Una de ellas data: 20-11-2025. Fue la &uacute;ltima persona sin identificar enterrada en el camposanto, el pasado jueves. En 2024, otro de los cad&aacute;veres encontrados flotando en Formentera fue trasladado a las instalaciones de Vila, desde donde se observa, desde la altura de la monta&ntilde;a, el mismo mar -cruel, ahora calmo- de su &uacute;ltimo aliento.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b2d6733-734c-4802-a95a-72c460f45fa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El nicho donde descansa un cuerpo sin vida hallado en el mar y sepultado el pasado jueves"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El nicho donde descansa un cuerpo sin vida hallado en el mar y sepultado el pasado jueves                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La misma imagen cruel se repiti&oacute;, la semana pasada, en el cementerio de Sant Francesc (Formentera), cuando se enterr&oacute; el cuerpo de un hombre sin identificar encontrado d&iacute;as antes en aguas de la isla. Tambi&eacute;n la pierna de otra posible v&iacute;ctima de las rutas migratorias entre Argelia y Espa&ntilde;a,&nbsp;seg&uacute;n <a href="https://www.diariodeibiza.es/formentera/2025/11/25/formentera-cementerio-cadaver-rescatan-restos-aguas-salvamento-maritimo-guardia-civil-patera-124077508.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">public&oacute; Diario de Ibiza</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El primer fallecido, rescatado por Salvamento Mar&iacute;timo con signos de mutilaci&oacute;n, fue trasladado a Eivissa para practicarle la autopsia y despu&eacute;s sepultado en un nicho que ahora indica &lsquo;Desconocido. Muerto en el mar&rsquo;, junto a otros tres migrantes localizados en los &uacute;ltimos meses. Con estos dos entierros, ya son 17 las personas sin identificar enterradas en la pitiusa menor, que empieza a quedarse sin espacio mientras las desapariciones contin&uacute;an: dos pateras salidas de Argelia el 11 de noviembre siguen sin rastro y los cinco supervivientes de una de ellas declararon que 18 compa&ntilde;eros se perdieron en el mar tras m&aacute;s de una semana a la deriva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Formentera, son ya 17 las personas sin identificar enterradas en su cementerio, que empieza a quedarse sin espacio mientras las desapariciones continúan: dos pateras salidas de Argelia el 11 de noviembre siguen sin rastro y los cinco supervivientes de una de ellas declararon que 18 compañeros se perdieron en el mar tras más de una semana a la deriva</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf49c38e-99d0-4ad3-981e-a4a23fa6e4c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde la necrópolis, ubicada en la montaña, se puede observar el mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde la necrópolis, ubicada en la montaña, se puede observar el mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los cuerpos, descompuestos</strong></h2><p class="article-text">
        En Santa Eul&agrave;ria, el Ayuntamiento explica que los entierros por beneficencia de personas sin identificar siguen un procedimiento similar: se asigna un nicho gratuito a trav&eacute;s del Catastro municipal. Se trata, habitualmente, de tumbas a las que han renunciado antiguos propietarios o espacios vac&iacute;os situados entre la cuarta y la quinta planta del cementerio nuevo. La identificaci&oacute;n se complica a menudo porque, cuando se encuentran los cad&aacute;veres, estos suelen estar en un estado muy avanzado de descomposici&oacute;n, tal como remarcan. El 7 de julio, en el canal mar&iacute;timo entre Eivissa y Mallorca, el Grupo Especial de Actividades Subacu&aacute;ticas (GEAS) recuper&oacute; otro cuerpo irreconocible. No se descart&oacute;, en ning&uacute;n momento, que perteneciera a un migrante naufragado, y aunque tampoco pudo asegurarse, la historia cada mes se repite.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Honrar los cuerpos con la sepultura deseada es casi imposible. Tambi&eacute;n, conocer sus voluntades o las de sus familiares. A ello se suma que en Balears, al igual que en otras comunidades aut&oacute;nomas, los musulmanes se ven obligados a repatriar los cuerpos para poder enterrarlos como dicta el Cor&aacute;n: sin f&eacute;retro para que el cuerpo est&eacute; en contacto con la tierra. El &uacute;nico cementerio musulm&aacute;n de la comunidad aut&oacute;noma, en Mallorca, est&aacute; saturado y no tiene m&aacute;s capacidad, aunque se viene reclamando su ampliaci&oacute;n desde hace a&ntilde;os. Aun as&iacute;, seguir&iacute;a siendo inviable despu&eacute;s de que el mar que iba a proporcionarles una mejor vida haya borrado su huella por completo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/rezos-flores-cuerpos-nombre-enterrados-naufragar-patera-veces-son-imposibles-identificar_1_12805042.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Nov 2025 21:21:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4655617" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4655617" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sin rezos ni flores, los cuerpos sin nombre enterrados tras naufragar en patera: “A veces son imposibles de identificar”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285306c3-5a13-45fb-926b-990b570bf401_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Inmigración,Migraciones,Inmigrantes,Pateras,Derechos Humanos,Muertes Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Islas Baleares,Ibiza,Formentera,Cementerios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Gandia presenta el futuro Centro de Tecnología Marina del CSIC, referente europeo en innovación y protección del Mediterráneo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comarcas/gandia-presenta-futuro-centro-tecnologia-marina-csic-referente-europeo-innovacion-proteccion-mediterraneo_1_12757355.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" width="1226" height="689" alt="Gandia presenta el futuro Centro de Tecnología Marina del CSIC, referente europeo en innovación y protección del Mediterráneo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ministra Diana Morant y el alcalde José Manuel Prieto encabezan la presentación del proyecto, que contará con 18 millones de inversión y situará a Gandia en el mapa de la ciencia marina europea</p><p class="subtitle">Gandia será la sede de un nuevo centro del Instituto Español de Oceanografía</p></div><p class="article-text">
        La ministra de Ciencia, Innovaci&oacute;n y Universidades, Diana Morant, ha presentado este lunes en el Ayuntamiento de Gandia el <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comarcas/gandia-sera-sede-nuevo-centro-instituto-espanol-oceanografia_1_10573990.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proyecto del Centro de Investigaci&oacute;n en Tecnolog&iacute;a para las Ciencias del Mar (Tecmar)</a>, acompa&ntilde;ada por el alcalde Jos&eacute; Manuel Prieto y la presidenta del Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC), Elo&iacute;sa del Pino.
    </p><p class="article-text">
        El encuentro ha servido para dar a conocer los detalles t&eacute;cnicos y cient&iacute;ficos de este nuevo espacio de referencia internacional, que convertir&aacute; a Gandia en un polo de innovaci&oacute;n marina y sostenibilidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este centro ofrecer&aacute; la tecnolog&iacute;a necesaria para observar y anticipar los efectos del cambio clim&aacute;tico sobre nuestros mares&rdquo;, afirm&oacute; Morant, quien destac&oacute; que &ldquo;ser&aacute; un referente en Espa&ntilde;a y en Europa en la protecci&oacute;n del mar Mediterr&aacute;neo&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Una inversi&oacute;n de 18 millones</h2><p class="article-text">
        El Ministerio de Ciencia, Innovaci&oacute;n y Universidades, a trav&eacute;s del CSIC, invertir&aacute; cerca de 18 millones de euros en la construcci&oacute;n del Tecmar. El edificio, dise&ntilde;ado por Pe&ntilde;&iacute;n Arquitectos, contar&aacute; con m&aacute;s de 5.500 metros cuadrados y se levantar&aacute; frente al Varadero del puerto de Gandia, en unos terrenos cedidos por la Autoridad Portuaria de Valencia (APV).
    </p><p class="article-text">
        La licencia de obra ya ha sido concedida por el Ayuntamiento de Gandia, y la ejecuci&oacute;n tendr&aacute; una duraci&oacute;n aproximada de 18 meses. El centro dispondr&aacute; de laboratorios de rob&oacute;tica marina, espacios de calibraci&oacute;n para veh&iacute;culos submarinos y sensores inteligentes, y sistemas de inteligencia artificial aplicada al medio marino.
    </p><p class="article-text">
        Estas infraestructuras permitir&aacute;n automatizar el muestreo, mejorar la detecci&oacute;n de especies y ofrecer datos de alta precisi&oacute;n sobre el estado del Mediterr&aacute;neo.
    </p><h2 class="article-text">Gandia, nuevo epicentro de la investigaci&oacute;n marina en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        Durante el acto, el alcalde Jos&eacute; Manuel Prieto subray&oacute; que este proyecto &ldquo;sit&uacute;a Gandia en el epicentro de la investigaci&oacute;n marina nacional y refuerza su modelo de ciudad innovadora y sostenible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El centro acoger&aacute; a medio centenar de profesionales entre personal investigador, t&eacute;cnico y administrativo, generando empleo cualificado y atracci&oacute;n de talento. Adem&aacute;s, contribuir&aacute; a diversificar el modelo productivo local y fortalecer el tejido econ&oacute;mico vinculado al mar y la tecnolog&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Prieto destac&oacute; que la iniciativa forma parte del proceso de transformaci&oacute;n integral del puerto de Gandia, que ya acumula m&aacute;s de 30 millones de euros en inversiones p&uacute;blicas y privadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c35551f0-7f4a-473a-9dd5-929df02fca6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen virtual del proyecto de Centro de Investigación en Tecnologías para Ciencias del Mar de Gandia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen virtual del proyecto de Centro de Investigación en Tecnologías para Ciencias del Mar de Gandia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Sinergias con la UPV y el CSIC: ciencia e innovaci&oacute;n desde Gandia</h2><p class="article-text">
        El proyecto consolida la colaboraci&oacute;n entre el CSIC y la Universitat Polit&egrave;cnica de Val&egrave;ncia (UPV), cuya Unidad Mixta en Tecnolog&iacute;a para Estudios Marinos lleva m&aacute;s de una d&eacute;cada trabajando en la ciudad.
    </p><p class="article-text">
        Morant resalt&oacute; la importancia del Campus de Gandia en &aacute;reas como la sens&oacute;rica, la ac&uacute;stica y la ingenier&iacute;a marina, y afirm&oacute; que esta cooperaci&oacute;n &ldquo;demuestra la fortaleza del sistema p&uacute;blico de ciencia y conocimiento en Espa&ntilde;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Elo&iacute;sa del Pino destac&oacute; que el CSIC &ldquo;busca que Espa&ntilde;a no solo investigue, sino que tambi&eacute;n fabrique la tecnolog&iacute;a cient&iacute;fica que necesita&rdquo;. Seg&uacute;n explic&oacute;, el nuevo centro permitir&aacute; dise&ntilde;ar y probar prototipos que posteriormente ser&aacute;n desarrollados por la industria nacional.
    </p><h2 class="article-text">Un impulso a la ciencia, la sostenibilidad y la econom&iacute;a local</h2><p class="article-text">
        El Centro de Tecnolog&iacute;a Marina de Gandia se alinea con los objetivos de la Estrategia Espa&ntilde;ola de Ciencia e Innovaci&oacute;n y con las pol&iacute;ticas europeas de transici&oacute;n verde y digital.
    </p><p class="article-text">
        Morant concluy&oacute; que &ldquo;la ciencia debe guiar nuestras decisiones y proteger a las personas&rdquo;, destacando que este centro &ldquo;sit&uacute;a a Gandia y a la Comunitat Valenciana en la vanguardia europea de la investigaci&oacute;n marina y la innovaci&oacute;n tecnol&oacute;gica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Cuquerella]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comarcas/gandia-presenta-futuro-centro-tecnologia-marina-csic-referente-europeo-innovacion-proteccion-mediterraneo_1_12757355.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Nov 2025 09:02:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" length="405627" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" type="image/jpeg" fileSize="405627" width="1226" height="689"/>
      <media:title><![CDATA[Gandia presenta el futuro Centro de Tecnología Marina del CSIC, referente europeo en innovación y protección del Mediterráneo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b17b3-efa8-46ae-b203-060191e7cd46_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130100.jpg" width="1226" height="689"/>
      <media:keywords><![CDATA[CSIC - Consejo Superior de Investigaciones Científicas,Gandia,Investigación,Oceanografía,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterrani, un mar enverinat: els gats alerten dels alts nivells de mercuri entre les seves aigües]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-mar-enverinat-els-gats-alerten-dels-alts-nivells-mercuri-les-seves-aigues_1_12590682.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508" alt="Pinta-roja o tauró gat, criat per l&#039;aquari d&#039;Almuñécar i posteriorment alliberat al mar juntament amb 13 exemplars més (juny de 2018)"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) avisen dels riscos sanitaris que pot implicar el consum d'aquesta espècie present a les costes mediterrània i cantàbrica
</p><p class="subtitle">Coneixes el gat? El tauró que torna a nedar a la costa de Barcelona gràcies a una associació
</p></div><p class="article-text">
        El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dia-activistas-mar-luchan-salvar-mediterraneo_1_9261501.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mar Mediterrani</a> &eacute;s un mar contaminat, principalment a causa de les activitats humanes, ja siguin <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/masificacion-mar-devora-ecosistemas-playas-hay-yates-espacio-impactos-fondeos_1_12492660.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tur&iacute;stiques</a>, industrials o vinculades al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&agrave;nsit mar&iacute;tim</a>. Es tracta d'un mar semitancat, cosa que a la pr&agrave;ctica suposa que la renovaci&oacute; de les aig&uuml;es sigui molt menor que la que hi ha als oceans. Les conseq&uuml;&egrave;ncies es tradueixen, sobretot, en l'acumulaci&oacute; de fems marins i materials contaminants. La Mar Mediterr&agrave;nia est&agrave; connectada amb l'oce&agrave; Atl&agrave;ntic a trav&eacute;s de l'estret de Gibraltar. <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/ciencia_y_medio_ambiente/alegranza-paraiso-natural-basura-global_1_8900948.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A l'illot deshabitat de l'Alegranza</a>, al nord de Lanzarote, s'acumulen centenars de quilos d'escombraries marines, sobretot pl&agrave;stic, en un entorn que forma part del parc natural de l'arxip&egrave;lag Chinijo.
    </p><p class="article-text">
        Una nova investigaci&oacute;, publicada a la revista <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0025326X25008331?via%3Dihub" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Marine Pollution Bulletin</em></a><em> </em>i liderada per l'Institut de Ci&egrave;ncies del Mar (ICM-CSIC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), ha trobat concentracions importants de mercuri al gat de mar (<em>Scyliorhinus canicula</em>), un petit taur&oacute; de la fam&iacute;lia dels elasmobranquis que viu en aig&uuml;es profundes del Mediterrani i de les costes cant&agrave;briques. T&eacute; un cos allargat d&rsquo;entre 40 i 50 cent&iacute;metres de longitud, que pot arribar a un m&agrave;xim de 100 cent&iacute;metres. Es considera una esp&egrave;cie sentinella, &eacute;s a dir, aquella que pot ser utilitzada per determinar els riscos que el seu consum t&eacute; per als &eacute;ssers humans, ja que &eacute;s capa&ccedil; d&rsquo;acumular contaminants als seus teixits.
    </p><p class="article-text">
        El resultat de l&rsquo;estudi mostra que les concentracions m&eacute;s elevades de mercuri es van trobar en els exemplars de m&eacute;s grand&agrave;ria, aix&iacute; com aquells que vivien a la costa catalana. Les conclusions coincideixen amb les d&rsquo;estudis anteriors, que indiquen que les concentracions de mercuri s&oacute;n m&eacute;s altes al Mediterrani que a l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;una solta de vint exemplars joves de gat criats a les instal·lacions de l&#039;Oceanogràfic de València"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;una solta de vint exemplars joves de gat criats a les instal·lacions de l&#039;Oceanogràfic de València                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una nova recerca, liderada pel Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC) i l&#039;Institut Espanyol d&#039;Oceanografia (IEO-CSIC), ha trobat importants concentracions de mercuri en el gat, un petit tauró que viu en aigües profundes del Mediterrani i la consta cantàbrica. Es tracta d&#039;una espècie sentinella, és a dir, aquella que pot ser utilitzada per a determinar els riscos que el seu consum té per als éssers humans
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'estudi, tal com destaca <a href="https://www.icm.csic.es/es/staff/elena-lloret-lloret-2180" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Elena Lloret</a>, investigadora postdoctoral de l'ICM-CSIC, alerta que el consum regular de gat &ldquo;podria implicar riscos sanitaris, especialment en determinades regions on el consum &eacute;s m&eacute;s habitual&rdquo;. El risc potencial per a la salut humana, segons aquesta investigaci&oacute;, mostra que varia en funci&oacute; dels nivells de consum. Els llindars de seguretat establerts per les autoritats sanit&agrave;ries se superen en escenaris de consum moderat a dalt.
    </p><p class="article-text">
        El document tamb&eacute; proporciona &ldquo;evid&egrave;ncies de com aquesta mena de taur&oacute; pot servir com a esp&egrave;cie bioindicadora de la pres&egrave;ncia de contaminants en ecosistemes marins de profunditat&rdquo;, tal com subratlla, per la seva banda, <a href="https://www.researchgate.net/profile/Joan-Gimenez-3" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Gim&eacute;nez</a>, investigador investigador del Centre Oceanogr&agrave;fic de M&agrave;laga de l'IEO-CSIC.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'amena&ccedil;a de la pesca d'arrossegament</strong></h2><p class="article-text">
        La pesca d'arrossegament &eacute;s la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">principal amena&ccedil;a</a> per als taurons i les ratlles. Biel Morey, bi&ograve;leg mar&iacute; i cofundador de Save the Med, afirma que constitueix un perill tant per a les esp&egrave;cies com per&ldquo;l'alteraci&oacute; o destrucci&oacute; de l'h&agrave;bitat&rdquo;. En el cas de la pesca ha suposat, de vegades, &ldquo;un impacte molt elevat&rdquo; per als fons marins.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pesca d&#039;arrossegament és la principal amenaça per als taurons i les ratlles. Biel Morey, biòleg marí i cofundador de Save the Med, afirma que constitueix un perill tant per a les espècies com per “l&#039;alteració o destrucció de l&#039;hàbitat”. En el cas de la pesca ha suposat, a vegades, “un impacte molt elevat” per als fons marins
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de diversos gats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de diversos gats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquests animals marins s&oacute;n molt sensibles als desenvolupaments urban&iacute;stics de la costa, a les instal&middot;lacions portu&agrave;ries i a determinats processos lligats al turisme, com la regeneraci&oacute; de platges. Segons Morey, les intervencions humanes al litoral i a la mar afecten els taurons i les rajades per l&rsquo;alteraci&oacute; dels seus h&agrave;bitats. De manera combinada es poden donar, a m&eacute;s, altres tipus d&rsquo;impactes, com les aig&uuml;es contaminades als ports.
    </p><p class="article-text">
        La pres&egrave;ncia de contaminants en aquests organismes t&eacute; efectes sobre les seves poblacions. Encara que no estiguin ben definits, en l'&agrave;mbit individual &eacute;s clar que afecta la seva fisiologia. &Eacute;s una contaminaci&oacute; que, a m&eacute;s, es transmet de mares a cries, i que pot afectar els humans que els consumeixen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els taurons i les ratlles són molt sensibles als desenvolupaments urbanístics de la costa, a les instal·lacions portuaris i a determinats processos lligats al turisme, com la regeneració de platges
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per tant, parlam d&rsquo;esp&egrave;cies que presenten unes caracter&iacute;stiques biol&ograve;giques que les fan <a href="https://marilles.org/es/post/el-informe-mar-balear-recomienda-que-el-quelvacho-entre" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especialment vulnerables a les activitats antropog&egrave;niques</a>, &eacute;s a dir, aquelles produ&iuml;des o causades pels &eacute;ssers humans. La pesca &eacute;s la problem&agrave;tica principal. Les conseq&uuml;&egrave;ncies s&oacute;n que 39 de les 73 esp&egrave;cies de taurons i rajades al Mediterrani estan amena&ccedil;ades. En el cas de les aig&uuml;es del mar balear s'han citat 59 esp&egrave;cies, de les quals 30 estan amena&ccedil;ades i sis es consideren extintes localment: els peixos serra (<em>Pristis pectinata </em>i <em>Pristis pristis</em>), l'agullat ver (<em>squalus acanthias</em>) i tres esp&egrave;cies de taur&oacute; &agrave;ngel (<em>Squatina spp</em>).
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;<a href="https://www.informemarbalear.org/es/pesca/imb-elasmobranquios-esp_2024.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Informe Mar Balear, elaborado por la Fundaci&oacute; Marilles</a>, mostra l&rsquo;estat de fragilitat de dues esp&egrave;cies: la musola (<em>Mustelus mustelus</em>) i el gatvaire (<em>Scyliorhinus stellaris</em>). En el cas de la primera, es considera que es troba en un estat molt vulnerable perqu&egrave; la majoria dels exemplars capturats a la llotja de Palma s&oacute;n immadurs, mentre que les captures de les poblacions d&rsquo;gatvaire s&rsquo;han redu&iuml;t un 37% en els darrers vuit anys. A aquestes esp&egrave;cies en perill s&rsquo;hi ha d&rsquo;afegir la del quelvacho, que fins ara no ho estava, les captures del qual s&rsquo;han redu&iuml;t un 77% entre 2009 i 2020. Aquesta tend&egrave;ncia mostra, segons els investigadors, que aquesta esp&egrave;cie es troba &ldquo;en perill d&rsquo;extinci&oacute;&rdquo; a les aig&uuml;es de Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exemplar de musola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exemplar de musola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Informe Mar Balear, elaborat per la Fundació Marilles, mostra l&#039;estat de fragilitat de dues espècies: la musola i el alitán. En el cas de la primera, es considera que es troba en un estat molt vulnerable perquè la majoria dels exemplars capturats en la llotja de Palma són immadurs, mentre que les captures de les poblacions de alitán s&#039;han reduït un 37% en els últims vuit anys
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els taurons i les ratlles, en declivi</strong></h2><p class="article-text">
        Les mateixes caracter&iacute;stiques dels <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-llanca-pla-pioner-per-conservacio-taurons-i-ratlles_1_12504069.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">taurons i les ratlles</a> s&oacute;n raons del seu declivi. &Eacute;s a dir, fecunditat baixa, creixement lent, maduresa sexual tardana, elevada longevitat i alta taxa de superviv&egrave;ncia de totes les franges d&rsquo;edat. El resultat &eacute;s un baix potencial reproductiu, cosa que redunda en &ldquo;una baixa capacitat per incrementar les poblacions&rdquo;, assenyalen els investigadors. Per aix&ograve; la meitat d&rsquo;aquestes esp&egrave;cies de la mar balear estan amena&ccedil;ades i s&oacute;n altament vulnerables a les activitats pesqueres.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, es proposa augmentar la protecci&oacute; amb &ldquo;plans de gesti&oacute; espec&iacute;fics&rdquo; per a les esp&egrave;cies que presentin &ldquo;un estat de conservaci&oacute; preocupant&rdquo;. Aix&iacute;, tant els plans de gesti&oacute; pesquera com els associats a la gesti&oacute; de la Xarxa Natura 2000 han d&rsquo;incloure, segons els investigadors de la Fundaci&oacute; Marilles, mesures de &ldquo;llibertat de taurons i rajades per part dels pescadors&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="n grup de taurons sota un caiac a les aigües poc profundes a prop del corrent d&#039;aigua calenta de la central elèctrica d&#039;Orot Rabin al mar Mediterrani"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                n grup de taurons sota un caiac a les aigües poc profundes a prop del corrent d&#039;aigua calenta de la central elèctrica d&#039;Orot Rabin al mar Mediterrani                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre les fam&iacute;lies d'elasmobranquis legalment protegides que habiten les aig&uuml;es de l'arxip&egrave;lag balear, i que estan incloses al Cat&agrave;leg espanyol d'esp&egrave;cies amena&ccedil;ades, cal assenyalar el taur&oacute; guineu; el taur&oacute; martell; el taur&oacute; &agrave;ngel; el taur&oacute; blanc; el marraix; el&nbsp;tigre de mar; el taur&oacute; pelegr&iacute;; el carall&oacute;; la caputxa; la manta; el porc mar&iacute;; la rajada blanca; els rinob&agrave;tids i els pristis pectinata.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, <a href="https://www.caib.es/sites/reservesmarines/es/normativa_general_en_las_reservas_marinas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el decret balear pel qual es regulen les activitats d'extracci&oacute; de flora o fauna marina i les activitats subaqu&agrave;tiques a les reserves marines</a>, tamb&eacute; protegeix, entre d'altres, l'alit&agrave;, l'escur&ccedil;ana, la tintorella, la milana, la vaca comuna i les mussoles, amb la qual cosa est&agrave; prohibida &ldquo;qualsevol actuaci&oacute; amb la intenci&oacute; de matar-los, capturar-los, perseguir-los o molestar-los&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un exemplar del tauró guineu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un exemplar del tauró guineu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La influ&egrave;ncia de la crisi clim&agrave;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Encara no hi ha estudis concloents a les Balears sobre la influ&egrave;ncia que pugui tenir el canvi clim&agrave;tic en algunes d&rsquo;aquestes esp&egrave;cies. Tanmateix, l&rsquo;augment de la temperatura del Mediterrani produeix &ldquo;escalfament, acidificaci&oacute; i desoxigenaci&oacute; de les mars i oceans, canviant els h&agrave;bitats i la seva biogeoqu&iacute;mica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://marilles.org/es/post/raquel-vaquersunyer-coordinadora-informe-mar-balear" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Raquel Sunyer</a>, doctora en Ci&egrave;ncies del Mar i coordinadora de l&rsquo;<em>Informe Mar Balear</em>, creu que els taurons que es podrien veure m&eacute;s afectats per l&rsquo;escalfament &ldquo;s&oacute;n els que viuen i es reprodueixen en zones m&eacute;s costaneres&rdquo;. Aquells que viuen a l&rsquo;oce&agrave; obert, per altra banda, &ldquo;podrien estar modificant la seva distribuci&oacute; per despla&ccedil;ar-se a aig&uuml;es m&eacute;s profundes i menys c&agrave;lides&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mediterrani-mar-enverinat-els-gats-alerten-dels-alts-nivells-mercuri-les-seves-aigues_1_12590682.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Sep 2025 05:31:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" length="566900" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" type="image/jpeg" fileSize="566900" width="902" height="508"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterrani, un mar enverinat: els gats alerten dels alts nivells de mercuri entre les seves aigües]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tiburones,Biodiversidad,Medio ambiente,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Ecologismo,Salud,Contaminación,Pesca,Islas Baleares,CSIC - Consejo Superior de Investigaciones Científicas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterráneo, un mar envenenado: los tiburones pintarroja alertan de los altos niveles de mercurio entre sus aguas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-mar-envenenado-tiburones-pintarroja-alertan-altos-niveles-mercurio-aguas_1_12589790.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508" alt="Pintarroja o tiburón gato, criado por el acuario de Almuñécar y posteriormente liberado en el mar junto a otros 13 ejemplares (junio de 2018)"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los investigadores del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y el Instituto Español de Oceanografía (IEO-CSIC) alertan de los riesgos sanitarios que puede implicar el consumo de esta especie presente en las costas mediterránea y cantábrica
</p><p class="subtitle">¿Conoces a la pintarroja? El tiburón que vuelve a nadar en la costa de Barcelona gracias a una asociación
</p></div><p class="article-text">
        El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dia-activistas-mar-luchan-salvar-mediterraneo_1_9261501.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mar Mediterr&aacute;neo</a> es un mar contaminado, principalmente debido a las actividades humanas, ya sean <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/masificacion-mar-devora-ecosistemas-playas-hay-yates-espacio-impactos-fondeos_1_12492660.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tur&iacute;sticas</a>, industriales o vinculadas al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&aacute;fico mar&iacute;timo</a>. Se trata de un mar semicerrado, lo que en la pr&aacute;ctica supone que la renovaci&oacute;n de las aguas sea mucho menor que la que hay en los oc&eacute;anos. Las consecuencias se traducen, sobre todo, en la acumulaci&oacute;n de basuras marinas y materiales contaminantes. El Mar Mediterr&aacute;neo est&aacute; conectado con el oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico a trav&eacute;s del estrecho de Gibraltar. <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/ciencia_y_medio_ambiente/alegranza-paraiso-natural-basura-global_1_8900948.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En el islote deshabitado de la Alegranza</a>, al norte de Lanzarote, se acumulan centenares de kilos de basura marina, sobre todo pl&aacute;stico, en un entorno que forma parte del parque natural del Archipi&eacute;lago Chinijo.
    </p><p class="article-text">
        Una nueva investigaci&oacute;n, publicada en la revista <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0025326X25008331?via%3Dihub" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Marine Pollution Bulletin</em></a><em> </em>y liderada por el Institut de Ci&egrave;ncies del Mar (ICM-CSIC) y el Instituto Espa&ntilde;ol de Oceanograf&iacute;a (IEO-CSIC), ha hallado importantes concentraciones de mercurio en la pintarroja (<em>Scyliorhinus canicula</em>), un peque&ntilde;o tibur&oacute;n de la familia de los elasmobranquios que vive en aguas profundas del Mediterr&aacute;neo y de las costas cant&aacute;bricas. Posee un cuerpo alargado de entre 40 y 50 cent&iacute;metros de longitud, pudiendo alcanzar un m&aacute;ximo de 100 cent&iacute;metros. Se considera una especie centinela, es decir, aquella que puede ser utilizada para determinar los riesgos que su consumo tiene para los seres humanos debido a que es capaz de acumular contaminantes en sus tejidos.
    </p><p class="article-text">
        El resultado del estudio muestra que las concentraciones m&aacute;s elevadas de mercurio se encontraron en los ejemplares de mayor tama&ntilde;o, as&iacute; como en aquellos que habitaban en las proximidades de la costa catalana. Las conclusiones coinciden con las que se han hecho de estudios anteriores, que indican que las concentraciones de mercurio son m&aacute;s elevadas en el Mediterr&aacute;neo que en el oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2afc6b09-e534-4c7d-a22a-0038fedc1ab8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de una suelta de veinte ejemplares jóvenes de tiburón pintarroja criados en las instalaciones del Oceanogràfic de València"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de una suelta de veinte ejemplares jóvenes de tiburón pintarroja criados en las instalaciones del Oceanogràfic de València                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una nueva investigación, liderada por el Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y el Instituto Español de Oceanografía (IEO-CSIC), ha hallado importantes concentraciones de mercurio en la pintarroja, un pequeño tiburón que vive en aguas profundas del Mediterráneo y la consta cantábrica. Se trata de una especie centinela, es decir, aquella que puede ser utilizada para determinar los riesgos que su consumo tiene para los seres humanos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El estudio, tal como destaca <a href="https://www.icm.csic.es/es/staff/elena-lloret-lloret-2180" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Elena Lloret</a>, investigadora postdoctoral del ICM-CSIC, alerta de que el consumo regular de pintarroja &ldquo;podr&iacute;a implicar riesgos sanitarios, especialmente en determinadas regiones donde su consumo es m&aacute;s habitual&rdquo;. El riesgo potencial para la salud humana, seg&uacute;n esta investigaci&oacute;n, muestra que var&iacute;a en funci&oacute;n de los niveles de consumo. Los umbrales de seguridad establecidos por las autoridades sanitarias se superan en escenarios de consumo moderado a alto.
    </p><p class="article-text">
        El documento tambi&eacute;n proporciona &ldquo;evidencias de c&oacute;mo esta especie de tibur&oacute;n puede servir como especie bioindicadora de la presencia de contaminantes en ecosistemas marinos de profundidad&rdquo;, tal como subraya, por su parte, <a href="https://www.researchgate.net/profile/Joan-Gimenez-3" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Gim&eacute;nez</a>, investigador investigador del Centro Oceanogr&aacute;fico de M&aacute;laga del IEO-CSIC.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La amenaza de la pesca de arrastre</strong></h2><p class="article-text">
        La pesca de arrastre es la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">principal amenaza</a> para los tiburones y las rayas. Biel Morey, bi&oacute;logo marino y cofundador de Save the Med, afirma que constituye un peligro tanto para las especies como por &ldquo;la alteraci&oacute;n o destrucci&oacute;n del h&aacute;bitat&rdquo;. En el caso de la pesca ha supuesto, en ocasiones, &ldquo;un impacto muy elevado&rdquo; para los fondos marinos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La pesca de arrastre es la principal amenaza para los tiburones y las rayas. Biel Morey, biólogo marino y cofundador de Save the Med, afirma que constituye un peligro tanto para las especies como por “la alteración o destrucción del hábitat”. En el caso de la pesca ha supuesto, en ocasiones, “un impacto muy elevado” para los fondos marinos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8f2184e-2ae4-493d-80c9-fce74bca9c60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de varias pintarrojas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de varias pintarrojas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Estos animales marinos son muy sensibles a los desarrollos urban&iacute;sticos de la costa, a las instalaciones portuarios y a determinados procesos ligados al turismo, como la regeneraci&oacute;n de playas. Seg&uacute;n Morey, las intervenciones humanas en el litoral y el mar afectan a tiburones y rayas por la alteraci&oacute;n de sus h&aacute;bitats&ldquo;. De manera combinada se pueden dar, adem&aacute;s, otro tipo de impactos, como las aguas contaminadas en los puertos.
    </p><p class="article-text">
        La presencia de contaminantes en estos organismos tiene efectos sobre sus poblaciones. Aunque todav&iacute;a no est&eacute;n bien definidos, a nivel individual est&aacute; claro que afecta a su fisiolog&iacute;a. Es una contaminaci&oacute;n que, adem&aacute;s, se transmite de madres a cr&iacute;as, y que puede afectar a los humanos que los consumen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las pintarrojas son muy sensibles a los desarrollos urbanísticos de la costa, a las instalaciones portuarios y a determinados procesos ligados al turismo, como la regeneración de playas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por tanto, se trata de especies que presentan unas caracter&iacute;sticas biol&oacute;gicas que las hacen <a href="https://marilles.org/es/post/el-informe-mar-balear-recomienda-que-el-quelvacho-entre" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especialmente vulnerables a las actividades antropog&eacute;nicas</a>, que son aquellas que est&aacute;n producidas o causadas por los seres humanos. La pesca es la problem&aacute;tica principal. Las consecuencias son que 39 de las 73 especies de tiburones y rayas en el Mediterr&aacute;neo est&aacute;n amenazadas. En el caso de las aguas del mar balear se han citado 59 especies, de las cuales 30 est&aacute;n amenazadas y seis se consideran extintas localmente: los pescados sierra (<em>Pristis pectinata </em>y <em>Pristis pristis</em>), la mielga (<em>squalus acanthias</em>) y tres especies de tibur&oacute;n &aacute;ngel (<em>Squatina spp</em>).
    </p><p class="article-text">
        El <a href="https://www.informemarbalear.org/es/pesca/imb-elasmobranquios-esp_2024.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Informe Mar Balear, elaborado por la Fundaci&oacute; Marilles</a>, muestra el estado de fragilidad de dos especies: la musola (<em>Mustelus mustelus</em>) y el alit&aacute;n (<em>Scyliorhinus stellaris</em>). En el caso de la primera, se considera que se encuentra en un estado muy vulnerable porque la mayor&iacute;a de los ejemplares capturados en la lonja de Palma son inmaduros, mientras que las capturas de las poblaciones de alit&aacute;n se han reducido un 37% en los &uacute;ltimos ocho a&ntilde;os. A estas especies en peligro hay que a&ntilde;adir la del quelvacho, que hasta ahora no lo estaba, cuyas capturas se han reducido un 77% entre 2009 y 2020. Esta tendencia muestra, seg&uacute;n los investigadores, que esta especie se encuentra &ldquo;en peligro de extinci&oacute;n&rdquo; en las aguas de Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cd1ca2b0-0999-4b39-bb62-533a06830c7e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ejemplar de musola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ejemplar de musola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Informe Mar Balear, elaborado por la Fundació Marilles, muestra el estado de fragilidad de dos especies: la musola y el alitán. En el caso de la primera, se considera que se encuentra en un estado muy vulnerable porque la mayoría de los ejemplares capturados en la lonja de Palma son inmaduros, mientras que las capturas de las poblaciones de alitán se han reducido un 37% en los últimos ocho años</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los tiburones y las rayas, en declive</strong></h2><p class="article-text">
        Las propias caracter&iacute;sticas de los tiburones y las rayas son razones de su declive. Es decir, fecundidad baja, crecimiento lento, madurez sexual tard&iacute;a, elevada longevidad y alta tasa de supervivencia de todas las franjas de edad. El resultado es un bajo potencial reproductivo, lo cual redunda en &ldquo;una baja capacidad para incrementar las poblaciones&rdquo;, se&ntilde;alan los investigadores. Por eso la mitad de estas especies del mar balear est&aacute;n amenazadas y son altamente vulnerables a las actividades pesqueras.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, se propone aumentar la protecci&oacute;n con &ldquo;planes de gesti&oacute;n espec&iacute;ficos&rdquo; para las especies que presenten &ldquo;un estado de conservaci&oacute;n preocupante&rdquo;. As&iacute;, tanto los planes de gesti&oacute;n pesquera como los asociados a la gesti&oacute;n de la Red Natura 2000 deben incluir, seg&uacute;n los investigadores de la Fundaci&oacute; Marilles, medidas de &ldquo;liberaci&oacute;n de tiburones y rayas por parte de los pescadores&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a8a05a7-1755-4dd7-9030-987194351158_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="n grupo de tiburones debajo de un kayak en las aguas poco profundas cerca de la corriente de agua caliente de la central eléctrica de Orot Rabin en el mar Mediterráneo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                n grupo de tiburones debajo de un kayak en las aguas poco profundas cerca de la corriente de agua caliente de la central eléctrica de Orot Rabin en el mar Mediterráneo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre las familias de elasmobranquios legalmente protegidas que habitan las aguas del archipi&eacute;lago balear, y que est&aacute;n incluidas en el Cat&aacute;logo espa&ntilde;ol de especies amenazadas, cabe se&ntilde;alar el tibur&oacute;n zorro; el tibur&oacute;n martillo; el tibur&oacute;n &aacute;ngel; el tibur&oacute;n blanco; el marrajo; el tibur&oacute;n cail&oacute;n; el tibur&oacute;n peregrino; el caz&oacute;n; la noriega -tambi&eacute;n conocido como raya noruega-; la raya falsa vela; la mantelina; la manta; el tibur&oacute;n cerdo; la raya bramante; los peces guitarra y los peces sierra.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, <a href="https://www.caib.es/sites/reservesmarines/es/normativa_general_en_las_reservas_marinas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el decreto balear por el cual se regulan las actividades de extracci&oacute;n de flora o fauna marina y las actividades subacu&aacute;ticas en las reservas marinas</a>, tambi&eacute;n protege al alit&aacute;n, la pastinaca, la raya l&aacute;tigo, la tintorera, el &aacute;guila marina, el pez obispo, la tremielga y las musolas, con lo cual, est&aacute; prohibida &ldquo;cualquier actuaci&oacute;n con la intenci&oacute;n de matarlos, capturarlos, perseguirlos o molestarlos&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1f02e59-3efa-427f-9eb9-15fa09d346b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ejemplar del tiburón zorro"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ejemplar del tiburón zorro                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La influencia de la crisis clim&aacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Todav&iacute;a no hay estudios concluyentes en Balears sobre la influencia que pueda tener el cambio clim&aacute;tico en algunas de estas especies. Sin embargo, el aumento de la temperatura del Mediterr&aacute;neo produce &ldquo;calentamiento, acidificaci&oacute;n y desoxigenaci&oacute;n de los mares y oc&eacute;anos, cambiando los h&aacute;bitats y su biogeoqu&iacute;mica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://marilles.org/es/post/raquel-vaquersunyer-coordinadora-informe-mar-balear" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Raquel Sunyer</a>, doctora en Ciencias del Mar y coordinadora del Informe Mar Balear, cree que los tiburones que se podr&iacute;an ver m&aacute;s afectados por el calentamiento &ldquo;son los que viven y se reproducen en zonas m&aacute;s costeras&rdquo;. Aquellos que viven en oc&eacute;ano abierto, por otro lado, &ldquo;podr&iacute;an estar modificando su distribuci&oacute;n para desplazarse a aguas m&aacute;s profundas y menos c&aacute;lidas&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mediterraneo-mar-envenenado-tiburones-pintarroja-alertan-altos-niveles-mercurio-aguas_1_12589790.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Sep 2025 20:43:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" length="566900" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" type="image/jpeg" fileSize="566900" width="902" height="508"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterráneo, un mar envenenado: los tiburones pintarroja alertan de los altos niveles de mercurio entre sus aguas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8fe2d062-6746-449b-8ea0-66821db7c669_16-9-discover-aspect-ratio_default_1125429.jpg" width="902" height="508"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tiburones,Biodiversidad,Medio ambiente,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Ecologismo,Salud,Contaminación,Pesca,Islas Baleares,CSIC - Consejo Superior de Investigaciones Científicas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Estas son las 10 mejores playas de la Comunitat Valenciana en 2025]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/sol-arena-mediterraneo-son-10-mejores-playas-valencia-2025_1_12462225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Estas son las 10 mejores playas de la Comunitat Valenciana en 2025"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Esta diversidad de playas convierte a la Comunitat Valenciana en un verdadero paraíso para los amantes del mar y la costa</p><p class="subtitle">Arena dorada, aguas cristalinas y acantilados de ensueño: las 10 mejores playas de Murcia</p></div><p class="article-text">
        La Comunitat Valenciana destaca como uno de los destinos costeros m&aacute;s atractivos de Espa&ntilde;a, gracias a sus m&aacute;s de 500 kil&oacute;metros de costa junto al mar Mediterr&aacute;neo. Esta regi&oacute;n no solo presume de un clima privilegiado con m&aacute;s de 300 d&iacute;as de sol al a&ntilde;o, sino tambi&eacute;n de una gran variedad de playas que van desde extensos arenales urbanos hasta calas v&iacute;rgenes de aguas cristalinas. La combinaci&oacute;n de sol, mar y naturaleza crea un escenario ideal para todo tipo de viajeros, ya sea en busca de relajaci&oacute;n, aventura o cultura.
    </p><p class="article-text">
        Cada provincia, <a href="https://www.eldiario.es/viajes/10-mejores-playas-alicante-2025_1_12489184.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Alicante</a>, <a href="https://www.eldiario.es/viajes/10-mejores-playas-castellon-2025_1_12499115.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Castell&oacute;n</a> y <a href="https://www.eldiario.es/viajes/10-mejores-playas-valencia-2025_1_12505459.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Valencia</a>, ofrece su propia personalidad y encanto en sus playas, adapt&aacute;ndose a diferentes gustos y necesidades. Algunas cuentan con servicios completos, paseos mar&iacute;timos y opciones gastron&oacute;micas, mientras que otras conservan su esencia m&aacute;s natural y tranquila, ideales para quienes buscan desconectar y conectar con el entorno.
    </p><h2 class="article-text">Playa de la Malvarrosa (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2df4b721-9afb-4305-92bb-1df6e75e4a41_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Paseo marítimo de la playa de la Malvarrosa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Paseo marítimo de la playa de la Malvarrosa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Malvarrosa es la playa urbana m&aacute;s conocida de Valencia, ubicada al norte de la ciudad y con casi un kil&oacute;metro de largo. Esta playa destaca por ser accesible para todos, con rampas para personas con movilidad reducida, pasarelas y plataformas flotantes para facilitar el ba&ntilde;o. Cuenta con socorristas, ba&ntilde;os p&uacute;blicos, lavapi&eacute;s y zonas para deportes. Adem&aacute;s, en el paseo mar&iacute;timo hay restaurantes y chiringuitos donde se puede probar la comida t&iacute;pica valenciana. 
    </p><p class="article-text">
        La Malvarrosa tambi&eacute;n ofrece facilidades como aparcamiento cercano, parada de taxi y acceso en tren. Est&aacute; reconocida con la Bandera Azul, que asegura la calidad del agua y la limpieza de la playa. Es una opci&oacute;n perfecta para quienes quieren disfrutar de la naturaleza y la comodidad en Valencia.
    </p><h2 class="article-text">Playa de la Patacona (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d6d14741-c66a-43c6-9eeb-af3261ed2e33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa de la Patacona"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa de la Patacona                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa de la Patacona est&aacute; al sur de Alboraya y conecta con la playa de la Malvarrosa en Val&eacute;ncia. Tiene m&aacute;s de un kil&oacute;metro de largo y es un lugar amplio para disfrutar del sol y el mar. Su paseo mar&iacute;timo est&aacute; lleno de restaurantes y lugares para pasar un buen rato, sobre todo en verano, cuando los chiringuitos est&aacute;n muy animados. Tambi&eacute;n es com&uacute;n ver a personas paseando a caballo por la orilla al amanecer o al atardecer.
    </p><p class="article-text">
        La playa es accesible para personas con movilidad reducida y ofrece un servicio gratuito de ayuda para ba&ntilde;arse con sillas especiales. Adem&aacute;s, se puede llegar f&aacute;cilmente en autob&uacute;s y est&aacute; cerca de la huerta valenciana, ideal para disfrutar de la naturaleza y la buena comida.
    </p><h2 class="article-text">Playa de El Saler (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07fa07e0-e4a2-43c5-80db-54fba62f8cee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa de El Saler"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa de El Saler                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa de El Saler, situada al sur de Valencia, es un destino ideal para quienes buscan un ba&ntilde;o refrescante en un entorno natural. Se extiende a lo largo de 2.700 metros y tiene una anchura media de 35 metros, con arena fina y dorada que invita a relajarse bajo el sol.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa forma parte del Parque Natural de la Albufera, rodeada de dunas y pinares que la mantienen tranquila y salvaje, aunque en verano suele estar concurrida. Adem&aacute;s, ofrece servicios como accesos para personas con movilidad reducida, socorristas y puestos de salud. 
    </p><h2 class="article-text">Playa de La Devesa (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/89aa5e9e-f0c6-4ffc-a0fe-1a02e9a7d6f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa la Devesa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa la Devesa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa de La Devesa se extiende casi cinco kil&oacute;metros, ofreciendo una amplia franja de arena fina y dorada que invita a disfrutar del mar. Su principal atractivo radica en el entorno natural que la rodea, situado en el borde del Parque Natural de La Albufera.
    </p><p class="article-text">
        Este espacio protegido alberga un ecosistema muy diverso, donde lagunas y depresiones interdunares, conocidas como malladas, se combinan con una abundante vegetaci&oacute;n compuesta por pinos, palmitos, coscojas, lentiscos y madreselvas. Esta riqueza natural convierte a La Devesa en un refugio para numerosas especies y un lugar ideal para los amantes de la naturaleza.
    </p><h2 class="article-text">Playa Port Saplaya Norte (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd01313e-3d74-4ff1-80c2-c4b27dd33f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa Port Saplaya Norte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa Port Saplaya Norte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa Port Saplaya Norte tiene 400 metros de largo y 100 de ancho, con aguas tranquilas y arena fina. Est&aacute; en una zona urbana rodeada por las bonitas casas marineras de Port Saplaya, que le dan un encanto especial.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa cuenta con vigilancia, socorristas, limpieza diaria y servicios como ba&ntilde;os, quioscos y alquiler de sombrillas y hamacas. Tambi&eacute;n es accesible para personas con movilidad reducida, con pasarelas y duchas adaptadas. Se puede llegar f&aacute;cilmente a pie, en coche por la carretera V-21 o en autob&uacute;s desde las localidades cercanas. Adem&aacute;s, cerca est&aacute;n las playas de Port Santaplaya Sur y la Patacona, ideales para seguir disfrutando del mar.
    </p><h2 class="article-text">Playa Rac&oacute; de la Mar, Canet de Berenguer (Valencia)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7196ea43-7581-465f-9f87-9702073f62b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa Racó de la Mar, Canet de Berenguer"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa Racó de la Mar, Canet de Berenguer                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa Rac&oacute; de Mar, en Canet d'En Berenguer, mide unos 1.350 metros de largo con una anchura de aproximadamente 80 metros y tiene arena fina y aguas muy claras. Est&aacute; rodeada de dunas y vegetaci&oacute;n, lo que le da un toque natural muy agradable.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa cuenta con buenos servicios como socorristas, puesto sanitario y un puerto cercano donde se pueden hacer deportes como kayak y windsurf. Tambi&eacute;n es accesible para personas con movilidad reducida, con duchas, vestuarios y sillas especiales para el ba&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        El paseo mar&iacute;timo que bordea la playa ofrece una animada oferta de restaurantes, hoteles, zonas deportivas, &aacute;reas de juegos infantiles y aparcamientos, as&iacute; como un mercadillo en verano. 
    </p><h2 class="article-text">Playa del Nord de Pe&ntilde;&iacute;scola (Castell&oacute;n)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9613baa0-b1cc-4aea-b411-ba43cdbafb67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa del Nord de Peñíscola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa del Nord de Peñíscola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa del Nord en Pe&ntilde;&iacute;scola es la m&aacute;s popular y visitada de la zona, con una extensi&oacute;n de cinco kil&oacute;metros y un ancho promedio de 44 metros. Su arena fina domina la mayor parte de la playa, aunque en los extremos m&aacute;s alejados de la ciudad se encuentran con bolos.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa est&aacute; justo al lado del centro urbano y ofrece vistas espectaculares del Castillo del Papa Luna, uno de los s&iacute;mbolos m&aacute;s emblem&aacute;ticos de Pe&ntilde;&iacute;scola. Su ubicaci&oacute;n privilegiada la convierte en un punto clave para quienes buscan combinar sol y playa con cultura y ocio.
    </p><h2 class="article-text">Playa del Carregador, Alcossebre (Castell&oacute;n)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ecbb6253-7132-4277-b40d-77b521aff034_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa del Carregador, Alcossebre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa del Carregador, Alcossebre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa del Carregador, ubicada en el coraz&oacute;n de Alcossebre, es una de las playas de arena m&aacute;s amplias y cuidadas de la zona. Con casi un kil&oacute;metro de extensi&oacute;n, ofrece un espacio perfecto para disfrutar del sol y el mar en un entorno urbano pero tranquilo.
    </p><p class="article-text">
        En el extremo sur de la playa, se encuentran unas impresionantes dunas de arena fina que destacan por su gran diversidad de flora, especialmente por una colonia de azucena marina que aporta un toque &uacute;nico y natural al paisaje.
    </p><p class="article-text">
        Esta playa combina belleza natural y comodidad, ya que est&aacute; equipada para personas con movilidad reducida, asegurando que todos puedan disfrutar de sus encantos. La playa del Carregador es un claro ejemplo de la calidad y variedad que ofrece la Costa de Azahar en Castell&oacute;n. 
    </p><h2 class="article-text">Cala Granadella, J&aacute;vea (Alicante)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/65d783aa-6bf5-48ad-8a00-877d9f43360e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Granadella, Jávea"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Granadella, Jávea                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Cala Granadella, en el sur de J&aacute;vea, es una peque&ntilde;a playa de 160 metros rodeada de naturaleza y aguas muy claras, perfectas para el snorkel y el submarinismo. Su paisaje de rocas, grava y vegetaci&oacute;n la hace &uacute;nica y muy especial.
    </p><p class="article-text">
        Para llegar, se toma la carretera de la Granadella, que tambi&eacute;n lleva a un mirador y a una ruta de senderismo hacia el Castillo de Granadella. Aunque el acceso no es muy f&aacute;cil, la playa es muy popular entre turistas y locales.
    </p><p class="article-text">
        La cala cuenta con vigilancia y servicios durante el verano para que los visitantes est&eacute;n seguros. Tambi&eacute;n es un buen lugar para practicar deportes acu&aacute;ticos como kayak o esqu&iacute; n&aacute;utico. En verano, el acceso en coche se restringe para evitar aglomeraciones, as&iacute; que lo mejor es llegar temprano.
    </p><h2 class="article-text">Playa El Portet, Teulada-Moraira (Alicante)</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2555d091-4d2a-43c7-a989-5d103f346005_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Playa El Portet, Teulada-Moraira"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Playa El Portet, Teulada-Moraira                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La playa del Portet, en Teulada-Moraira, es una peque&ntilde;a cala con mucho encanto. Tiene unos 300 metros de largo, agua cristalina y est&aacute; rodeada de monta&ntilde;as que la protegen, d&aacute;ndole forma de concha.
    </p><p class="article-text">
        Es perfecta para ba&ntilde;arse con tranquilidad, hacer kayak o practicar snorkel. Desde all&iacute; tambi&eacute;n parten rutas de senderismo que llevan a la torre del Cap d'Or y a los miradores de la costa. Es un lugar muy especial tanto para relajarse como para explorar. 
    </p><p class="article-text">
        En verano cuenta con socorristas, aparcamiento, acceso para embarcaciones peque&ntilde;as y varios restaurantes junto al mar donde se pueden probar platos t&iacute;picos. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sofía Alcahud]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/sol-arena-mediterraneo-son-10-mejores-playas-valencia-2025_1_12462225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Jul 2025 09:26:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="481310" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="481310" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Estas son las 10 mejores playas de la Comunitat Valenciana en 2025]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9b264dce-1dc1-433b-82b7-86ab1d57f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[verano,Playas,Costas,Mar Mediterráneo,Comunidad Valenciana,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La llaman las “islas Seychelles” de España: esta playa mediterránea es un paraíso de aguas turquesas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/llaman-islas-seychelles-espana-playa-mediterranea-paraiso-aguas-turquesas_1_12437985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La llaman las “islas Seychelles” de España: esta playa mediterránea es un paraíso de aguas turquesas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entre acantilados bajos, caminos sin urbanizar y una costa con presencia discreta de servicios, este enclave menor de Formentera reúne paisaje litoral, calma y accesibilidad controlada</p><p class="subtitle">La playa de Cantabria donde podrás caminar sobre el agua hasta un islote y disfrutar de una cascada sobre la arena</p></div><p class="article-text">
        Cala Saona es playa ubicada en la costa occidental de Formentera, a poca distancia del n&uacute;cleo urbano de Sant Francesc Xavier. Se trata de una playa de dimensiones reducidas, con aproximadamente 140 metros de longitud, rodeada por peque&ntilde;os acantilados de piedra rojiza y una franja central de arena clara. Sus aguas, de tonalidades azul turquesa, y la tranquilidad que ofrece han contribuido a su creciente notoriedad como destino de costa dentro del archipi&eacute;lago balear.
    </p><p class="article-text">
        Esta cala se encuentra en una bah&iacute;a semicerrada que proporciona resguardo frente al viento y las corrientes. Su acceso es sencillo tanto en veh&iacute;culo como en bicicleta o a pie, a trav&eacute;s de una ruta se&ntilde;alizada desde el puerto de La Savina o desde la carretera que conecta con Sant Francesc. La playa dispone de servicios b&aacute;sicos como hamacas y vigilancia en temporada alta, y est&aacute; adaptada para personas con movilidad reducida. El entorno inmediato est&aacute; compuesto por un pinar y algunas construcciones tradicionales vinculadas a la actividad pesquera local.
    </p><p class="article-text">
        El espacio presenta un grado bajo de urbanizaci&oacute;n. En el &aacute;rea m&aacute;s pr&oacute;xima se encuentra un hotel y varias casetas de pescadores, conocidas como varaderos, utilizadas desde hace generaciones para proteger embarcaciones ligeras. Estas construcciones de madera aportan un elemento distintivo al paisaje, junto con los lla&uuml;ts &mdash;embarcaciones tradicionales de la zona&mdash; que pueden observarse en la costa. La playa ha sido reconocida por su calidad ambiental y forma parte de las zonas costeras protegidas.
    </p><h2 class="article-text">Cala Saona y su entorno inmediato</h2><p class="article-text">
        Cala Saona es conocida por la transparencia de sus aguas y la calma de su mar. Su fondo arenoso facilita el ba&ntilde;o y permite el uso recreativo del espacio sin grandes riesgos. Por su orientaci&oacute;n, est&aacute; parcialmente resguardada de las corrientes, lo que genera condiciones adecuadas para actividades como el snorkel, el kayak o el <em>paddle </em>surf.
    </p><p class="article-text">
        La playa cuenta con un entorno natural poco alterado. La zona boscosa que la rodea est&aacute; compuesta por pinares y sabinas. Esta vegetaci&oacute;n ofrece sombra y contribuye a la preservaci&oacute;n de la biodiversidad local. Desde el pinar, parten varios caminos rurales que conectan con otras rutas interiores. En temporada tur&iacute;stica, el acceso est&aacute; regulado para evitar congesti&oacute;n de veh&iacute;culos, y se promueve el uso de transporte no motorizado.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los principales atractivos es su ubicaci&oacute;n frente al oeste. Esta caracter&iacute;stica la convierte en uno de los lugares m&aacute;s frecuentados de Formentera para observar el atardecer. El sol se oculta en l&iacute;nea recta sobre el mar, lo que genera una visibilidad total del horizonte desde la arena. Esta circunstancia ha contribuido a consolidar la playa como punto de reuni&oacute;n al final del d&iacute;a para residentes y visitantes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/69954443-5af4-4a1a-bc67-f27aac93391c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Saona está rodeada por rocas de tono rojizo que bordean la playa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Saona está rodeada por rocas de tono rojizo que bordean la playa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Qu&eacute; visitar en los alrededores</h2><p class="article-text">
        Muy pr&oacute;xima a Cala Saona se encuentra Cal&oacute; d&rsquo;en Trull, una cala de peque&ntilde;as dimensiones situada en una zona de antiguas construcciones pesqueras. El tramo costero est&aacute; formado por un fondo arenoso combinado con tramos de acantilado de color rojizo. La playa, que no supera los 40 metros de longitud, es frecuentada por quienes buscan espacios poco transitados y de car&aacute;cter &iacute;ntimo. En algunos tramos se practica el nudismo y el acceso se realiza por la carretera, pero no dispone de aparcamiento habilitado, por lo que es habitual llegar caminando desde puntos pr&oacute;ximos.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n en los alrededores se encuentra Cal&oacute; de s&rsquo;Oli, un entrante de costa de aspecto agreste, con predominancia de roca y arena combinadas. Su forma en media luna y su orientaci&oacute;n al norte permiten disfrutar de vistas hacia la isla de Ibiza en d&iacute;as claros. La cala est&aacute; rodeada de vegetaci&oacute;n baja, dunas y fragmentos rocosos que se alternan con zonas de arena, lo que le confiere una apariencia natural y sin modificaciones visibles. No cuenta con servicios, se&ntilde;alizaci&oacute;n ni infraestructura tur&iacute;stica, y su bajo nivel de ocupaci&oacute;n la convierte en una alternativa para quienes prefieren entornos tranquilos.
    </p><p class="article-text">
        Desde su extensi&oacute;n limitada pero bien conservada, Cala Saona representa una muestra del equilibrio entre accesibilidad tur&iacute;stica y preservaci&oacute;n ambiental en Formentera. Su entorno inmediato, junto con las calas vecinas, conforma un itinerario de baja intervenci&oacute;n urbana y riqueza paisaj&iacute;stica, accesible en distancias cortas y compatible con un modelo de visita sostenible. La zona mantiene su atractivo gracias a una gesti&oacute;n que prioriza la conservaci&oacute;n del litoral, consolid&aacute;ndola como un destino propicio para quienes buscan conocer una faceta m&aacute;s serena del Mediterr&aacute;neo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Edu Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/llaman-islas-seychelles-espana-playa-mediterranea-paraiso-aguas-turquesas_1_12437985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Jul 2025 09:37:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="230470" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="230470" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La llaman las “islas Seychelles” de España: esta playa mediterránea es un paraíso de aguas turquesas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d3e3d976-bd0e-4b0e-9fef-16d5ba67fafb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[España,Formentera,Islas Baleares,Playas,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ni Huelva ni Cádiz: esta playa es una de las más largas de España, mide 9 kilómetros y está en el Mediterráneo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/huelva-cadiz-playa-largas-espana-mide-9-kilometros-mediterraneo_1_12434736.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ni Huelva ni Cádiz: esta playa es una de las más largas de España, mide 9 kilómetros y está en el Mediterráneo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En el corazón del Maresme, esta playa destaca por su considerable longitud y proximidad al núcleo urbano, lo que facilita su uso para diversas actividades al aire libre y el ocio durante el verano</p><p class="subtitle">Ni Canarias ni Andalucía: la revista National Geographic ha elegido esta playa de Cantabria como la más bonita de España</p></div><p class="article-text">
        Ubicada en el municipio de Vilassar de Mar, la Playa del Astillero destaca como una de las playas m&aacute;s largas de la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica y la de mayor extensi&oacute;n en toda Catalunya. Con cerca de 9 kil&oacute;metros de longitud, este arenal se extiende en paralelo al litoral del Mediterr&aacute;neo y supera en tama&ntilde;o a otras playas emblem&aacute;ticas del territorio catal&aacute;n, cuya extensi&oacute;n no alcanza los 6,5 kil&oacute;metros. 
    </p><p class="article-text">
        La playa presenta una anchura suficiente para el uso recreativo y deportivo. Durante la temporada estival, es habitual la pr&aacute;ctica de actividades como v&oacute;ley-playa o palas, adem&aacute;s de deportes acu&aacute;ticos no motorizados como el kayak, el <em>paddle</em> surf o el snorkel. Las condiciones del agua, con oleaje suave y pendiente gradual, facilitan un ba&ntilde;o tranquilo y seguro. Aunque su ubicaci&oacute;n es pr&oacute;xima al centro urbano, mantiene una afluencia moderada incluso en los meses de mayor afluencia, lo que permite su uso en grupos familiares o entre visitantes que buscan espacios amplios sin aglomeraciones.
    </p><p class="article-text">
        Gracias a su longitud y condiciones geogr&aacute;ficas, el espacio permite tambi&eacute;n paseos por la orilla, descanso al aire libre y pr&aacute;cticas deportivas individuales. La playa cuenta con equipamientos b&aacute;sicos y accesos adaptados, y est&aacute; conectada con otros tramos del litoral mediante caminos peatonales. Todo ello configura un espacio accesible desde el &aacute;rea metropolitana de Barcelona, bien comunicado por carretera y tren, que puede ser utilizado tanto por residentes como por personas que visitan la zona de forma puntual.
    </p><h2 class="article-text">Un litoral urbano con perfil polivalente</h2><p class="article-text">
        La Playa del Astillero presenta un perfil funcional que responde tanto al uso local como al inter&eacute;s creciente por parte de visitantes que se desplazan desde otros puntos de la comarca del Maresme o desde el &aacute;rea metropolitana de Barcelona. La proximidad a la estaci&oacute;n de tren de Vilassar de Mar, ubicada a pocos minutos a pie, facilita el acceso mediante transporte p&uacute;blico, lo que la convierte en una opci&oacute;n viable para escapadas de un solo d&iacute;a. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d0b8bec2-ceb5-4e4e-8b11-a88b845c0b8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la Playa del Astillero en Vilassar de Mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la Playa del Astillero en Vilassar de Mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A diferencia de otros destinos costeros m&aacute;s masificados, la Playa del Astillero mantiene una ocupaci&oacute;n media durante los meses de verano. Esta circunstancia se explica en parte por su gran longitud, que facilita la distribuci&oacute;n del p&uacute;blico a lo largo del litoral. Las zonas m&aacute;s pr&oacute;ximas al paseo mar&iacute;timo concentran servicios como duchas, papeleras y acceso adaptado, mientras que los tramos intermedios suelen ser elegidos por quienes buscan una experiencia m&aacute;s tranquila, alejada de los puntos de mayor tr&aacute;nsito.
    </p><h2 class="article-text">Otras playas de gran extensi&oacute;n en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        La Playa de Do&ntilde;ana, situada en la provincia de Huelva, es actualmente el arenal m&aacute;s largo de Espa&ntilde;a, con cerca de 28 kil&oacute;metros de longitud. Est&aacute; ubicada dentro del Parque Nacional de Do&ntilde;ana, declarado Reserva de la Biosfera por la UNESCO, lo que refuerza su valor ecol&oacute;gico y nivel de protecci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        La Playa de Castilla, tambi&eacute;n perteneciente al municipio de Almonte, se extiende unos 17 kil&oacute;metros entre la Playa de Do&ntilde;ana y Mazag&oacute;n. Es una playa virgen, sin edificaciones ni servicios permanentes, que conserva su aspecto natural. Su dif&iacute;cil acceso en algunos puntos contribuye a que mantenga una baja ocupaci&oacute;n, y algunos tramos permiten la pr&aacute;ctica del nudismo. 
    </p><p class="article-text">
        La Playa de Mazag&oacute;n, por su parte, suma alrededor de 9 kil&oacute;metros y se reparte entre los t&eacute;rminos municipales de Moguer y Palos de la Frontera. A diferencia de las anteriores, combina zonas urbanas con sectores naturales pr&oacute;ximos al parque de Do&ntilde;ana. Su entorno, marcado por dunas y pinares, hace de esta playa una opci&oacute;n frecuente entre residentes y turistas durante los meses de verano.
    </p><p class="article-text">
        La Playa del Astillero destaca dentro del panorama costero peninsular por su longitud, accesibilidad y ubicaci&oacute;n dentro de un entorno urbano consolidado. Su condici&oacute;n de playa extensa en el litoral catal&aacute;n, junto con una ocupaci&oacute;n moderada y una oferta de servicios b&aacute;sicos, la convierten en un espacio singular dentro del conjunto de playas mediterr&aacute;neas. Sin grandes infraestructuras ni intervenci&oacute;n intensiva, mantiene un equilibrio entre el uso p&uacute;blico y la conservaci&oacute;n del entorno, lo que refuerza su papel como recurso litoral de uso diario tanto para residentes como para visitantes ocasionales.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Edu Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/huelva-cadiz-playa-largas-espana-mide-9-kilometros-mediterraneo_1_12434736.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Jul 2025 12:32:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="628322" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="628322" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ni Huelva ni Cádiz: esta playa es una de las más largas de España, mide 9 kilómetros y está en el Mediterráneo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10328afb-5613-4f72-afd5-dac41f4e9578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Playas,Mar Mediterráneo,Cataluña,Naturaleza,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un mar, un Futuro]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/mar-futuro_129_12360327.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cf4a90c9-7940-43ac-92d4-42dd87e6c2ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un mar, un Futuro"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Nos gustaría ver avances no solo en la declaración de nueva superficie marina protegida, sino también fomentando la participación de la sociedad civil en la conservación del mar Balear, en la elaboración de los planes de gestión, en la conservación de hábitats y especies y en financiación</p><p class="subtitle">Opinión - Proteger a nuestros “Moby Dick”
</p></div><p class="article-text">
        Este mes de junio el futuro del oc&eacute;ano se juega en Niza. La pr&oacute;xima semana, del 9 al 13, se celebra la Conferencia de Naciones Unidas sobre el Oc&eacute;ano (UNOC3). En ella, los m&aacute;ximos responsables pol&iacute;ticos se dan cita para avanzar (o pararse o retroceder) en sus compromisos hacia la conservaci&oacute;n del oc&eacute;ano. Esta conferencia es lo m&aacute;s parecido que tenemos a las famosas &ldquo;COP&rdquo; del clima o de biodiversidad, ya que no existen las COP del oc&eacute;ano. Esto no le resta importancia: cualquier persona, instituci&oacute;n, etc. que se preocupe de verdad por la conservaci&oacute;n marina deber&iacute;a estar presente y ser parte activa de esta Conferencia. En esta l&iacute;nea, &iquest;qu&eacute; nos gustar&iacute;a ver a las personas que participaremos?
    </p><p class="article-text">
        A nivel balear, no conocemos si habr&aacute; alg&uacute;n compromiso relevante por parte del Govern de les Illes Balears. Nos gustar&iacute;a ver avances en compromisos de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/biodiversidad-marina-desafios-soluciones_132_11863821.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protecci&oacute;n y conservaci&oacute;n de la biodiversidad</a>. Sin embargo, seg&uacute;n lo visto tras dos a&ntilde;os de legislatura en la que no se ha avanzado en superficie marina protegida en aguas las aguas de Illes Balears e incluso se ha retrocedido; uno podr&iacute;a deducir que de momento hay poco inter&eacute;s en avanzar en esta l&iacute;nea y eso hace que las expectativas sean muy bajas. 
    </p><p class="article-text">
        Pero decimos &ldquo;de momento&rdquo; porque quedando dos a&ntilde;os m&aacute;s de legislatura por delante, y aun con bajas expectativas, nos gustar&iacute;a pensar que a&uacute;n puede haber un cambio de rumbo. As&iacute;, nos gustar&iacute;a ver avances no solo en declaraci&oacute;n de nueva superficie marina protegida (tenemos identificadas muchas <a href="https://marilles.org/es/project/avanzando-hacia-la-proteccion-estricta-del-mar-balear" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">zonas candidatas a proteger</a>), sino tambi&eacute;n fomentando y facilitando la participaci&oacute;n de la sociedad civil en la conservaci&oacute;n del mar Balear en la elaboraci&oacute;n de los planes de gesti&oacute;n; la <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2025/05/26/2395133/fundacion-marilles-entrega-govern-propuestas-para-conservar-mar-balear.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conservaci&oacute;n de h&aacute;bitats y especies</a> y sobre todo aportando m&aacute;s financiaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A nivel estatal, nos gustar&iacute;a ver que el Gobierno de Espa&ntilde;a avanza en la implementaci&oacute;n del Tratado Internacional de los Oc&eacute;anos. La aplicaci&oacute;n de este tratado es fundamental para la protecci&oacute;n marina. Tambi&eacute;n queremos ver avances en la aprobaci&oacute;n de planes de gesti&oacute;n de algunas de las &Aacute;reas Marinas Protegidas (AMP) de la Red Natura 2000. Gestionar y dotar de recursos a las AMP es esencial para lograr los compromisos del objetivo 30x30 (incluyendo medidas para alcanzar una protecci&oacute;n estricta del 10% de la superficie marina nacional, especialmente en el Mediterr&aacute;neo, antes de 2030).. Asimismo, nos gustar&iacute;a ver avances en la declaraci&oacute;n de una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/proteger-moby-dick_132_12174217.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">nueva AMP al norte de Menorca, dada su importancia para los cachalotes</a>, y la inclusi&oacute;n de <a href="https://www.lavanguardia.com/natural/fauna-flora/20240605/9683230/reducir-velocidad-salvar-ballenas.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&iacute;mites obligatorios de velocidad para embarcaciones</a> en el Corredor de Cet&aacute;ceos del Mediterr&aacute;neo o que el rorcual com&uacute;n y el cachalote sean declaradas especies &ldquo;en peligro de extinci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A nivel internacional, esperamos compromisos m&aacute;s serios con el Tratado Internacional de los Oc&eacute;anos y con los objetivos 30x30 (proteger el 30% del oc&eacute;ano antes de 2030). Por ejemplo, protegiendo zonas donde es necesario y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/promesas-accion_132_11782090.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">evitando que las nuevas zonas protegidas est&eacute;n &uacute;nicamente ubicadas lejos de zonas altamente impactadas por las actividades humanas</a>. Por otro lado, se presentar&aacute; oficialmente el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/promesas-accion_132_11782090.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Principio de Protecci&oacute;n:</a> hacer de la protecci&oacute;n en el mar la regla y no la excepci&oacute;n. Tambi&eacute;n esperamos que pronto Naciones Unidas establezca una &ldquo;COP&rdquo; para los oc&eacute;anos, una tarea pendiente, como coment&aacute;bamos al principio. Adem&aacute;s, las entidades de la sociedad civil presentaremos una declaraci&oacute;n (&ldquo;Mediterr&aacute;neo: Un mar, Un futuro&rdquo;) en la que haremos un llamado a proteger y restaurar el mar Mediterr&aacute;neo mediante un compromiso firme, basado en la ciencia, los saberes tradicionales y la justicia social. 
    </p><p class="article-text">
        Es urgente reforzar la cooperaci&oacute;n regional y avanzar hacia una gesti&oacute;n conjunta y efectiva que supere la fragmentaci&oacute;n actual. Reclamaremos una protecci&oacute;n ambiciosa, con al menos el 30% del mar Mediterr&aacute;neo protegido para 2030 y un 10% del mar Mediterr&aacute;neo bajo protecci&oacute;n estricta, con medidas reales, inclusivas y bien financiadas. Incidiremos en que la pesca debe gestionarse de forma sostenible y justa, respetando los l&iacute;mites del mar. Para todo ello, exigiremos la participaci&oacute;n de comunidades costeras, sociedad civil, mujeres y j&oacute;venes. En l&iacute;neas generales, intentaremos recordar a los presentes en Niza que proteger el Mediterr&aacute;neo es tambi&eacute;n apostar por la paz, el di&aacute;logo y la cooperaci&oacute;n en la regi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de estas cuestiones, pese a que puedan parecer una carta a los Reyes Magos, son en realidad propuestas acordes a la legalidad y compromisos vigentes. No son cuestiones rompedoras, muy ambiciosas o, ni mucho menos, &ldquo;radicales&rdquo;. No querer avanzar en los mismos solo ser&iacute;a una muestra de pasividad en un contexto en el que no podemos desaprovechar ninguna oportunidad para avanzar en la protecci&oacute;n del oc&eacute;ano y sus formas de vida. Proteger el oc&eacute;ano, y los mares, se hace a nivel local, regional e internacional. Es algo obvio, pues si hay algo tan inmenso y conectado, eso es el oc&eacute;ano. Ninguna administraci&oacute;n ni ning&uacute;n gobierno puede eximirse de su responsabilidad, ni de no aceptar lo que se hace o dice en otros niveles. La estulticia es lo &uacute;ltimo que necesita este planeta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Rodríguez Ros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/mar-futuro_129_12360327.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Jun 2025 15:04:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cf4a90c9-7940-43ac-92d4-42dd87e6c2ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="437082" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cf4a90c9-7940-43ac-92d4-42dd87e6c2ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="437082" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un mar, un Futuro]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cf4a90c9-7940-43ac-92d4-42dd87e6c2ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Medio ambiente,Biodiversidad,Océanos,Mediterráneo,Mar Mediterráneo,Ecologismo,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una selva color porpra, iots incendiats i un 'polp arqueòleg': els secrets de la Mar Balear, en imatges]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/selva-color-porpra-iots-incendiats-i-polp-arqueoleg-els-secrets-mar-balear-imatges_1_12357588.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" width="1919" height="1079" alt="Una selva color porpra, iots incendiats i un &#039;polp arqueòleg&#039;: els secrets de la Mar Balear, en imatges"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les fotografies guanyadores del certamen MARE 2024 mostren sense filtres la vulnerabilitat de les aigües davant la crisi climàtica i la pressió humana. “Observant aquests oasis podem contemplar tot el que abans (de la massificació) va ser la nostra Mar Balear”, comenta el fotògraf Pedro Riera
</p><p class="subtitle">La 'llar d'infants' de balenes del Mediterrani que espera protecció davant la nàutica i les escombraries</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La DANA va destrossar part de l'illa. No vam ser conscients d'on ens hav&iacute;em ficat fins a passat una estona. Realment vam tenir sort que no ens caigu&eacute;s un llamp damunt. De tot cal treure la part bona i, en aquest cas, &eacute;s aquesta fotografia&rdquo;. La imatge, titulada &lsquo;Euf&ograve;ria&rsquo;, mostra a un jove a la meitat del Mediterrani durant la tempesta, amb una llanterna frontal al capdavant, les faccions contretes per la por i la boca oberta en senyal de crit. Mut, en el cas de la foto. Darrere, dos vaixells. El receptor pot sentir l'angoixa i el fred que augmenta a mesura que s'accelera el ritme en el qual cauen les gotes de pluja.
    </p><p class="article-text">
        Darrere de l'objectiu estava el fot&ograve;graf Manuel Robert Lora, vivint aquest mateix moment la &ldquo;part bona&rdquo; que s'ha materialitzat en un acc&egrave;ssit en l'apartat MARE Sapiens del certamen de 2024. La DANA que va arrasar l'agost passat amb l'illa de Menorca es va encebar sobretot amb es Mercadal, declarada pel Govern central zona catastr&ograve;fica despr&eacute;s de les inundacions a inst&agrave;ncies de les institucions insulars.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_50p_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_50p_1119202.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_75p_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_75p_1119202.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.jpg"
                    alt="Un jove crida a la meitat del mar de Menorca en plena DANA l&#039;agost del 2024, que va sacsejar sobretot la zona des Mercadal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un jove crida a la meitat del mar de Menorca en plena DANA l&#039;agost del 2024, que va sacsejar sobretot la zona des Mercadal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En total, el fenomen va descarregar m&eacute;s de 200 litres per metre quadrat, aix&ograve; va obligar a despla&ccedil;ar als cossos d'emerg&egrave;ncies i, m&eacute;s tard, a reconstruir importants infraestructures del municipi. El balan&ccedil; de danys va ascendir a <a href="https://www.menorca.info/menorca/local/2024/10/03/2252363/mas-millones-solo-mercadal-balance-danos-deja-subir.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&eacute;s de 27 milions d'euros sol as Mercadal</a>, com va publicar el peri&ograve;dic local menorqu&iacute; <a href="http://menorca.info" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca.info</a>.
    </p><p class="article-text">
        El mateix estiu va deixar una altra imatge impactant en les costes, aquest cas, de l'illa d'Eivissa. Una columna negra i densa de fum tenyeix els colors del vesprejar, molt prop dels illots d'&eacute;s Vedr&agrave; i &eacute;s Vedranell, les siluetes de les quals es retallen en l'horitz&oacute; mentre un home i dues nenes l'observen des de la costa de Formentera. &Eacute;s tan sols un dels accidents n&agrave;utics que succeeixen al llarg de la temporada tur&iacute;stica en la costa balear.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; massiva d'embarcacions impregna les aig&uuml;es de les illes cada estiu i perjudiquen una de les seves joies end&egrave;miques marines: les prades de posid&ograve;nia oce&agrave;nica. &lsquo;Vistes a Eivissa&rsquo;, es titula la imatge, d'una forma gaireb&eacute; metaf&ograve;rica. &ldquo;Lamentablement, presenciar incendis i naufragis s'ha convertit en una cosa habitual, amb el desastre ambiental que ocasionen aquestes neglig&egrave;ncies humanes en la vida marina i la seva harmonia&rdquo;, valora la fot&ograve;grafa, Ainhoa Ezkurra, guanyadora del primer premi de MARE Denuntiare en la categoria &lsquo;Adults Experts&rsquo;. Els guardons es van lliurar aquest dimarts en la seu de l'Autoritat Portu&agrave;ria Balear (APB) en un esdeveniment en el qual tamb&eacute; es va presentar MARE 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un home i dues nenes observen des de la costa de Formentera l&#039;incendi en una embarcació a prop de la reserva natural des Vedrà i es Vedranell, a Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un home i dues nenes observen des de la costa de Formentera l&#039;incendi en una embarcació a prop de la reserva natural des Vedrà i es Vedranell, a Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sota el lema &lsquo;De l'objectiu a l'acci&oacute;&rsquo;, la iniciativa redobla enguany la seva aposta pel poder transformador de la imatge i, com a novetat, incorpora un certamen de reels d'Instagram dirigit al p&uacute;blic jove. El coordinador t&egrave;cnic Abraham Calero ha detallat, a m&eacute;s, que s'afegeix un esment especial per a les badies succintes, &eacute;s a dir, badies de poca profunditat, per a valorar la seva import&agrave;ncia ecol&ograve;gica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La protecci&oacute; de la mar</strong></h2><p class="article-text">
        El mateix nivell de den&uacute;ncia existeix despr&eacute;s de la fotografia de N&uacute;ria Bufort, &lsquo;Deadly Ghost Nets&rsquo; (&lsquo;Xarxes fantasma mortals&rsquo;), amb la qual recorda que el Mediterrani, malgrat la seva riquesa, es troba en un &ldquo;delicat equilibri f&agrave;cilment perturbable&rdquo;. &Eacute;s una anomenada a la col&middot;laboraci&oacute; per a continuar mantenint-ho &ldquo;prist&iacute; i sa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La baixa protecci&oacute; de les aig&uuml;es de Balears (tan sols un 0,07% compten amb un nivell de protecci&oacute; elevada) ha estat denunciada recentment per organitzacions mediambientals com la Fundaci&oacute; Marilles, que les ha considerat com &ldquo;zones obertes a activitats destructives&rdquo;. Entre elles, el negoci de lloguer de charters n&agrave;utics que cada any operen amb impunitat i el llan&ccedil;ament de tot tipus de residus. Accions que afecten per exemple la &lsquo;guarderia&rsquo; de balenes situada al nord de Menorca -l'&uacute;nica del Mediterrani- i que espera ser declarada &Agrave;rea Mar&iacute;tima Protegida, com ja va publicar elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un peix, atrapat en una xarxa al fons del mar balear sense poder-se alliberar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un peix, atrapat en una xarxa al fons del mar balear sense poder-se alliberar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Mar Balear &eacute;s la protagonista de les fotografies candidates en un certamen que celebra enguany la seva sisena edici&oacute;, consolidant-se com un referent en la divulgaci&oacute; i sensibilitzaci&oacute; sobre el medi mar&iacute; de Balears. Encara que altres racons mediterranis tamb&eacute; han rebut reconeixements en la categoria Mare Nostrum. Dos bussos suren en les profunditats de la mar que envolta l'illa italiana de Linosa, a 42 quil&ograve;metres de Lampedusa. Un territori insular amb una vasta crisi migrat&ograve;ria que, malgrat allunyar-se molt de la qual sofreix Formentera (&eacute;s el primer punt d'arribades per via irregular del Mediterrani Central), no deixa d'assemblar-se: en la pitiusa ja han aparegut en el que va d'any set cossos sense vida de presumptes migrants naufragats en pasteres.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos bussos recullen l&#039;escotilla que ha perdut un vaixell de passatgers sobre una praderia de posidònia mentre navegava per l&#039;illa italiana de Linosa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos bussos recullen l&#039;escotilla que ha perdut un vaixell de passatgers sobre una praderia de posidònia mentre navegava per l&#039;illa italiana de Linosa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La bellesa amagada</strong></h2><p class="article-text">
        Una semblan&ccedil;a m&eacute;s bella &eacute;s la de les prades de posid&ograve;nia, damunt de les que suren els dos bussos de la foto de Claudio Palmisano per a recollir l'escotilla que ha perdut un vaixell de passatgers que navegava les aig&uuml;es de Linosa. D'altra banda, en el fons mar&iacute; no &eacute;s nom&eacute;s posid&ograve;nia, sin&oacute; que en les profunditats de la Mar Balear es troben altres joies amb explosions de color i vida que ha sabut capturar el fot&ograve;graf submar&iacute; Pedro Riera Llompart.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Observant aquests oasis podem contemplar tot el que abans (de la massificaci&oacute;) va ser la nostra Mar Balear&rdquo;, ha explicat l'expert en refer&egrave;ncia als corals de la seva fotografia, una selva marina color porpra, despr&eacute;s dels quals s'amaga una estrella de mar. &ldquo;Cal protegir-ho de xarxes, pesques accidentals, contaminacions, escalfament global i tot el que la pugui afectar&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un mini oasi de corals porpres que serveix de llar a estrelles de mar i altres espècies del Mediterrani."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mini oasi de corals porpres que serveix de llar a estrelles de mar i altres espècies del Mediterrani.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 2022, el fot&ograve;graf va immortalitzar el majestu&oacute;s rescat d'un cetaci de grans dimensions que s'havia quedat atrapat en aig&uuml;es de Porto Cristo, a Mallorca. Diversos professionals de busseig van aconseguir alliberar la balena d'unes xarxes de deriva que malgrat estar prohibides per la normativa de la Uni&oacute; Europea (UE) des de l'any 2002, continuaven instal&middot;lades, <a href="https://www.cronicabalear.es/mallorca/2022-05-22/rescatan-una-ballena-atrapada-en-redes-de-pesca-en-portocristo-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va informar el peri&ograve;dic Cr&oacute;nica Balear</a>.
    </p><p class="article-text">
        Riera, a m&eacute;s, ha estat mereixedor d'un primer premi del certamen de MARE per la seva fotografia d'un polp &ldquo;curi&oacute;s&rdquo; que observa detingudament les tasques d'excavaci&oacute; dels arque&ograve;legs del IBEAM (Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Mar&iacute;tima) en el derelicte de ses Llumetes, tamb&eacute; en la zona de Porto Cristo. &ldquo;Ens va ajudar a traslladar tots els materials que trobava d'un lloc a un altre, s'enganxava als nostres bra&ccedil;os mentre treball&agrave;vem i, a m&eacute;s de model, tamb&eacute; tenia molt d'inter&egrave;s en la c&agrave;mera. Un bon ajudant mar&iacute; que ens va alegrar els dies de treball arqueol&ograve;gic&rdquo;, fa broma el fot&ograve;graf, de qui es diu que va aprendre a nedar abans sota l'aigua que per sobre de la superf&iacute;cie. Ho van batejar -al polp- com &lsquo;el guardi&agrave;&rsquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El polp ens va ajudar a traslladar tots els materials que trobava d&#039;un lloc a un altre, s&#039;enganxava als nostres braços mentre treballàvem i, a més de model, també tenia molt d&#039;interès en la càmera. Un bon ajudant marí que ens va alegrar els dies de treball arqueològic</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pedro Riera Llompart</span>
                                        <span>—</span> Fotògraf submarí
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En les mateixes profunditats marines hi ha tamb&eacute; altres &eacute;ssers vius, una mica m&eacute;s desconeguts malgrat tenir els seus an&agrave;legs en el mitj&agrave; terrestre, com la Margalida de Mar. Camps d'aquesta esp&egrave;cie s'estenen sota els iots i altres n&agrave;utiques recreatives que solquen la costa. La seva aparent delicadesa enganya: &eacute;s una flora marina &ldquo;totalment adaptada a la duresa del litoral&rdquo;, com explica Nestor Carda, guanyador de la categoria MARE bot&agrave;nica. &ldquo;Durant l'&egrave;poca de floraci&oacute; crea uns bells tapissos de color all&iacute; on la vida es fa molt dif&iacute;cil&rdquo;, assenyala.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una prada de Margalides de Mar, que en època de floració creen diferents tapissos de color."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una prada de Margalides de Mar, que en època de floració creen diferents tapissos de color.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tradicions que es perden</strong></h2><p class="article-text">
        A la fi d'estiu de 2024, el mallorqu&iacute; Miguel Gomila va capturar una escena que va decidir titular aix&iacute;: &lsquo;Finals d'estiu&rsquo;. Una medusa ou (Cotylorhiza tuberculata) flota en les aig&uuml;es de la Serra de Tramuntana (Mallorca), presagiant la fi de l'&egrave;poca estival. Un esdeveniment amb el qual molts fot&ograve;grafs esperen poder donar cada any. Gomila considera que, encara que les meduses tenen mala fama, &ldquo;s&oacute;n part de la riquesa de les nostres mars i aliment de nombroses esp&egrave;cies, moltes d'elles amena&ccedil;ades&rdquo;. Entre elles, 34 peixos, 27 ocells marins i 22 tipus d'algues, entre la qual destaca la posid&ograve;nia oce&agrave;nica, segons dades de la Fundaci&oacute; Marilles. Observadors de la Mar revela que nom&eacute;s es fa seguiment d'un 13% del total d'esp&egrave;cies marines amena&ccedil;ades de les Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una medusa ou flota davant de la costa de la serra de Tramuntana (Mallorca) a finals d&#039;estiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una medusa ou flota davant de la costa de la serra de Tramuntana (Mallorca) a finals d&#039;estiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La contaminaci&oacute; de la Mar Balear que les posa en perill acaba en cada rac&oacute; del Mediterrani, per&ograve; comen&ccedil;a en la costa. Encara que a vegades succeeix al rev&eacute;s: la mar tamb&eacute; escup tot el que li fa malament i rebutja. &ldquo;El corrent va arrossegar gran quantitat d'escombraries a la platja. A l'interior d'una garrafa gran hi havia cirr&iacute;pedes&rdquo;, &eacute;s la descripci&oacute; de la fotografia de Lluna Mas, que va rebre el primer premi de la categoria Juvenil. La troballa es va produir quan la jove estava en l'&agrave;rea protegida d'&eacute;s Freus, entre Eivissa i Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_50p_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_50p_1119204.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_75p_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_75p_1119204.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.jpg"
                    alt="Cirrípedes rescatats de l&#039;interior d&#039;una garrafa de plàstic que va arrossegar el mar fins a la vora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cirrípedes rescatats de l&#039;interior d&#039;una garrafa de plàstic que va arrossegar el mar fins a la vora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'altra banda, el maltractament de la mar no sols es limita a les esp&egrave;cies, sin&oacute; que s'est&eacute;n als costums mariners. Fernando Estalleras ha retratat unes mans adobades d'un artes&agrave; de &lsquo;nanses&rsquo;, utilitzades al llarg de la tradici&oacute; tant per a la pesca de peix com per a la de llagostes: &ldquo;Una tradici&oacute; -com moltes altres tantes- en via d'extingir-se&rdquo;, comenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un artesà de &#039;nanses&#039; durant la seva tasca, que a mesura que passa el temps corre perill d&#039;extingir-se."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un artesà de &#039;nanses&#039; durant la seva tasca, que a mesura que passa el temps corre perill d&#039;extingir-se.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/selva-color-porpra-iots-incendiats-i-polp-arqueoleg-els-secrets-mar-balear-imatges_1_12357588.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Jun 2025 18:17:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" length="2830732" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2830732" width="1919" height="1079"/>
      <media:title><![CDATA[Una selva color porpra, iots incendiats i un 'polp arqueòleg': els secrets de la Mar Balear, en imatges]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" width="1919" height="1079"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una selva color púrpura, yates incendiados y un 'pulpo arqueólogo': los secretos del Mar Balear, en imágenes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/selva-color-purpura-yates-incendiados-pulpo-curioso-secretos-mar-balear-imagenes_1_12356862.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" width="1919" height="1079" alt="Una selva color púrpura, yates incendiados y un &#039;pulpo arqueólogo&#039;: los secretos del Mar Balear, en imágenes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las fotografías ganadoras del certamen MARE 2024 muestran sin filtros la vulnerabilidad de las aguas ante la crisis climática y la presión humana. "Observando estos oasis podemos contemplar todo lo que antes (de la masificación) fue nuestro Mar Balear", comenta el fotógrafo Pedro Riera</p><p class="subtitle">La 'guardería' de ballenas del Mediterráneo que espera protección ante la náutica y la basura</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La DANA destroz&oacute; parte de la isla. No fuimos conscientes de donde nos hab&iacute;amos metido hasta pasado un rato. Realmente tuvimos suerte de que no nos cayera un rayo encima. De todo hay que sacar la parte buena y, en este caso, es esta fotograf&iacute;a&rdquo;. La imagen, titulada &lsquo;Euforia&rsquo;, muestra a un joven en mitad del Mediterr&aacute;neo durante la tormenta, con una linterna frontal a la cabeza, las facciones contra&iacute;das por el miedo y la boca abierta en se&ntilde;al de grito. Mudo, en el caso de la foto. Detr&aacute;s, dos barcos. El receptor puede sentir la angustia y el fr&iacute;o que aumenta a medida que se acelera el ritmo en el que caen las gotas de lluvia. 
    </p><p class="article-text">
        Detr&aacute;s del objetivo estaba el fot&oacute;grafo Manuel Robert Lora, viviendo ese mismo momento cuya &ldquo;parte buena&rdquo; se ha materializado en un acc&eacute;sit en el apartado MARE Sapiens del certamen de 2024. La DANA que arras&oacute; el agosto pasado con la isla de Menorca se ceb&oacute; sobre todo con es Mercadal, declarada por el Gobierno zona catastr&oacute;fica tras las inundaciones a instancias de las instituciones insulares.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_50p_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_50p_1119202.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_75p_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_75p_1119202.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.jpg"
                    alt="Un joven grita en mitad del mar de Menorca en plena DANA en agosto de 2024, que sacudió sobre todo la zona de es Mercadal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un joven grita en mitad del mar de Menorca en plena DANA en agosto de 2024, que sacudió sobre todo la zona de es Mercadal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En total, el fen&oacute;meno descarg&oacute; m&aacute;s de 200 litros por metro cuadrado, lo que oblig&oacute; a desplazar a los cuerpos de emergencias y, m&aacute;s tarde, a reconstruir importantes infraestructuras del municipio. El balance de da&ntilde;os ascendi&oacute; a <a href="https://www.menorca.info/menorca/local/2024/10/03/2252363/mas-millones-solo-mercadal-balance-danos-deja-subir.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&aacute;s de 27 millones de euros solo en es Mercadal</a>, como public&oacute; el peri&oacute;dico local menorqu&iacute;n Menorca.info. 
    </p><p class="article-text">
        El mismo verano dej&oacute; otra imagen impactante en las costas, este caso, de la isla de Eivissa. Una columna negra y densa de humo ti&ntilde;e los colores del atardecer, muy cerca de los islotes de es Vedr&agrave; i es Vedranell, cuyas siluetas se recortan en el horizonte mientras un hombre y dos ni&ntilde;as lo observan desde la costa de Formentera. Es tan solo uno de los accidentes n&aacute;uticos que suceden a lo largo de la temporada tur&iacute;stica en la costa balear.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n masiva de embarcaciones impregna las aguas de las islas cada verano y perjudican una de sus joyas end&eacute;micas marinas: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-destroza-praderas-posidonia-planta-marina-genera-aguas-turquesas_1_10175148.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las praderas de posidonia oce&aacute;nica</a>.  &lsquo;Vistas a Eivissa&rsquo;, se titula la imagen, de una forma casi metaf&oacute;rica. &ldquo;Lamentablemente, presenciar incendios y naufragios se ha convertido en algo habitual, con el desastre ambiental que ocasionan estas negligencias humanas en la vida marina y su armon&iacute;a&rdquo;, valora la fot&oacute;grafa, Ainhoa Ezkurra, ganadora del primer premio de MARE Denuntiare en la categor&iacute;a &lsquo;Adultos Expertos&rsquo;. Los galardones se entregaron este martes en la sede de la Autoridad Portuaria Balear (APB) en un evento en el que tambi&eacute;n se present&oacute; MARE 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un hombre y dos niñas observan desde la costa de Formentera el incendio en una embarcación cerca de la reserva natural de es Vedrà i es Vedranell, en Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un hombre y dos niñas observan desde la costa de Formentera el incendio en una embarcación cerca de la reserva natural de es Vedrà i es Vedranell, en Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Bajo el lema &lsquo;Del objetivo a la acci&oacute;n&rsquo;, la iniciativa redobla este a&ntilde;o su apuesta por el poder transformador de la imagen y, como novedad, incorpora un certamen de reels de Instagram dirigido al p&uacute;blico joven. El coordinador t&eacute;cnico Abraham Calero ha detallado, adem&aacute;s, que se a&ntilde;ade una menci&oacute;n especial para las bah&iacute;as someras, es decir, bah&iacute;as de poca profundidad, para valorar su importancia ecol&oacute;gica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La protecci&oacute;n del mar</strong></h2><p class="article-text">
        El mismo nivel de denuncia existe tras la fotograf&iacute;a de Nuria Bufort, &lsquo;Deadly Ghost Nets&rsquo; (&lsquo;Redes fantasma mortales&rsquo;), con la que recuerda que el Mediterr&aacute;neo, a pesar de su riqueza, se encuentra en un &ldquo;delicado equilibrio f&aacute;cilmente perturbable&rdquo;. Es una llamada a la colaboraci&oacute;n para continuar manteni&eacute;ndolo &ldquo;pr&iacute;stino y sano&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La baja protecci&oacute;n de las aguas de Balears (tan solo un 0,07% cuentan con un nivel de protecci&oacute;n elevada) ha sido denunciada recientemente por organizaciones medioambientales como la Fundaci&oacute;n Marilles, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/organizaciones-marinas-lamentan-baja-proteccion-mar-balear-son-zonas-abiertas-actividades-destructivas_1_12237634.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">asegur&oacute; que &ldquo;son zonas abiertas a actividades destructivas&rdquo;</a>. Entre ellas, el negocio de alquiler de charters n&aacute;uticos que cada a&ntilde;o operan con impunidad y el lanzamiento de todo tipo de residuos. Acciones que afectan por ejemplo a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guarderia-ballenas-mediterraneo-espera-proteccion-nautica-basura_1_12244875.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la &lsquo;guarder&iacute;a&rsquo; de ballenas situada al norte de Menorca  -la &uacute;nica del Mediterr&aacute;neo- y que espera ser declarada &Aacute;rea Mar&iacute;tima Protegida</a>, como ya public&oacute; elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un pez, atrapado en una red en el fondo del mar balear sin poder liberarse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un pez, atrapado en una red en el fondo del mar balear sin poder liberarse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Mar Balear es el protagonista de las fotograf&iacute;as candidatas en un certamen que celebra este a&ntilde;o su sexta edici&oacute;n, consolid&aacute;ndose como un referente en la divulgaci&oacute;n y sensibilizaci&oacute;n sobre el medio marino de Balears. Aunque otros recovecos mediterr&aacute;neos tambi&eacute;n han recibido reconocimientos en la categor&iacute;a Mare Nostrum. Dos buzos flotan en las profundidades del mar que rodea la isla italiana de Linosa, a 42 kil&oacute;metros de Lampedusa. Un territorio insular con una vasta crisis migratoria que, a pesar de alejarse mucho de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-turistas-convertido-tumba-miles-migrantes-triste-historia-ruta-argelia-formentera_1_11934178.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la que sufre Formentera (es el primer punto de llegadas por v&iacute;a irregular del Mediterr&aacute;neo Central)</a>, no deja de asemejarse: en la pitiusa ya han aparecido en lo que va de a&ntilde;o siete cuerpos sin vida de presuntos migrantes naufragados en pateras.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos buzos recogen la escotilla que ha perdido un buque de pasajeros sobre una pradera de posidonia mientras navegaba por la isla italiana de Linosa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos buzos recogen la escotilla que ha perdido un buque de pasajeros sobre una pradera de posidonia mientras navegaba por la isla italiana de Linosa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La belleza escondida</strong></h2><p class="article-text">
        Una semejanza m&aacute;s bella es la de las praderas de posidonia, encima de las que flotan los dos buzos de la foto de Claudio Palmisano para recoger la escotilla que ha perdido un buque de pasajeros que navegaba las aguas de Linosa. Por otro lado, en el fondo marino no es solo posidonia, sino que en las profundidades del Mar Balear se encuentran otras joyas con explosiones de color y vida que ha sabido capturar el fot&oacute;grafo submarino Pedro Riera Llompart.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Observando estos oasis podemos contemplar todo lo que antes (de la masificaci&oacute;n) fue nuestro Mar Balear&rdquo;, ha explicado el experto en referencia a los corales de su fotograf&iacute;a, una selva marina color p&uacute;rpura, tras los que se esconde una estrella de mar. &ldquo;Hay que protegerlo de redes, pescas accidentales, contaminaciones, calentamiento global y todo lo que la pueda afectar&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un mini oasis de corales púrpuras que sirve de hogar a estrellas de mar y otras especies del Mediterráneo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mini oasis de corales púrpuras que sirve de hogar a estrellas de mar y otras especies del Mediterráneo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 2022, el fot&oacute;grafo inmortaliz&oacute; el majestuoso rescate de un cet&aacute;ceo de grandes dimensiones que se hab&iacute;a quedado atrapado en aguas de Porto Cristo, en Mallorca. Varios profesionales de buceo consiguieron liberar a la ballena de unas redes de deriva que a pesar de estar prohibidas por la normativa de la Uni&oacute;n Europea (UE) desde el a&ntilde;o 2002, continuaban instaladas, <a href="https://www.cronicabalear.es/mallorca/2022-05-22/rescatan-una-ballena-atrapada-en-redes-de-pesca-en-portocristo-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">inform&oacute; el peri&oacute;dico Cr&oacute;nica Balear</a>.
    </p><p class="article-text">
        Riera, adem&aacute;s, ha sido merecedor de un primer premio del certamen de MARE por su fotograf&iacute;a de un pulpo &ldquo;curioso&rdquo; que observa detenidamente las tareas de excavaci&oacute;n de los arque&oacute;logos del IBEAM (Instituto Balear de Estudios en Arqueolog&iacute;a Mar&iacute;tima) en el pecio de ses Llumetes, tambi&eacute;n en la zona de Porto Cristo. &ldquo;Nos ayud&oacute; a trasladar todos los materiales que encontraba de un lugar a otro, se enganchaba en nuestros brazos mientras trabaj&aacute;bamos y, adem&aacute;s de modelo, tambi&eacute;n ten&iacute;a mucho inter&eacute;s en la c&aacute;mara. Un buen ayudante marino que nos alegr&oacute; los d&iacute;as de trabajo arqueol&oacute;gico&rdquo;, bromea el fot&oacute;grafo, de quien se dice que aprendi&oacute; a nadar antes bajo el agua que por encima de la superficie. Lo bautizaron -al pulpo- como &lsquo;el guardi&aacute;n&rsquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pulpo nos ayudó a trasladar todos los materiales que encontraba de un lugar a otro, se enganchaba en nuestros brazos mientras trabajábamos y, además de modelo, también tenía mucho interés en la cámara. Un buen ayudante marino que nos alegró los días de trabajo arqueológico</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pedro Riera Llompart</span>
                                        <span>—</span> Fotógrafo submarino 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En las mismas profundidades marinas hay tambi&eacute;n otros seres vivos, un poco m&aacute;s desconocidos a pesar de tener sus an&aacute;logos en el medio terrestre, como la Margalida de Mar. Campos de esta especie se extienden bajo los yates y otras n&aacute;uticas recreativas que surcan la costa. Su aparente delicadeza enga&ntilde;a: es una flora marina &ldquo;totalmente adaptada a la dureza del litoral&rdquo;, como explica Nestor Carda, ganador de la categor&iacute;a MARE bot&aacute;nica. &ldquo;Durante la &eacute;poca de floraci&oacute;n crea unos bellos tapices de color all&iacute; donde la vida se hace muy dif&iacute;cil&rdquo;, se&ntilde;ala.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una pradera de Margalides de Mar, que en época de floración crean distintos tapices de color."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una pradera de Margalides de Mar, que en época de floración crean distintos tapices de color.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tradiciones que se pierden</strong></h2><p class="article-text">
        A finales de verano de 2024, el mallorqu&iacute;n Miguel Gomila captur&oacute; una escena que decidi&oacute; titular as&iacute;: &lsquo;Finales de verano&rsquo;. Una medusa huevo (<em>Cotylorhiza tuberculata</em>) flota en las aguas de la Serra de Tramuntana (Mallorca), presagiando el fin de la &eacute;poca estival. Un acontecimiento con el que muchos fot&oacute;grafos esperan poder dar cada a&ntilde;o. Gomila considera que, aunque las medusas tienen mala fama, &ldquo;son parte de la riqueza de nuestros mares y alimento de numerosas especies, muchas de ellas amenazadas&rdquo;. Entre ellas, 34 peces, 27 aves marinas y 22 tipos de algas, entre la que destaca la posidonia oce&aacute;nica, seg&uacute;n datos de la Fundaci&oacute;n Marilles. Observadores del Mar revela que solo se hace seguimiento de un 13% del total de especies marinas amenazadas de las Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una medusa huevo flota frente en la costa de la serra de Tramuntana (Mallorca) a finales de verano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una medusa huevo flota frente en la costa de la serra de Tramuntana (Mallorca) a finales de verano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La contaminaci&oacute;n del Mar Balear que las pone en peligro termina en cada rinc&oacute;n del Mediterr&aacute;neo, pero empieza en la costa. A veces sucede a la inversa: el mar tambi&eacute;n escupe todo lo que le hace mal y rechaza. &ldquo;La corriente arrastr&oacute; gran cantidad de basura a la playa. En el interior de una garrafa grande hab&iacute;a cirr&iacute;pedos&rdquo;, es la descripci&oacute;n de la fotograf&iacute;a de Lluna Mas, que recibi&oacute; el primer premio de la categor&iacute;a Juvenil. El hallazgo se produjo cuando la joven estaba en el &aacute;rea protegida de es Freus, entre Eivissa y Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_50p_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_50p_1119204.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_75p_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_75p_1119204.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.jpg"
                    alt="Cirrípedos rescatados del interior de una garrafa de plástico que arrastró el mar hasta la orilla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cirrípedos rescatados del interior de una garrafa de plástico que arrastró el mar hasta la orilla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, el maltrato del mar no solo se limita a las especies, sino que se extiende a las costumbres marineras. Fernando Estalleras ha retratado unas manos curtidas de un artesano de &lsquo;nanses&rsquo;, utilizadas a lo largo de la tradici&oacute;n tanto para la pesca de pescado como para la de langostas: &ldquo;Una tradici&oacute;n -como muchas otras tantas- en v&iacute;a de extinguirse&rdquo;, comenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un artesano de &#039;nanses&#039; durante su labor, que a medida que pasa el tiempo corre peligro de extinguirse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un artesano de &#039;nanses&#039; durante su labor, que a medida que pasa el tiempo corre peligro de extinguirse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/selva-color-purpura-yates-incendiados-pulpo-curioso-secretos-mar-balear-imagenes_1_12356862.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Jun 2025 15:46:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" length="2830732" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2830732" width="1919" height="1079"/>
      <media:title><![CDATA[Una selva color púrpura, yates incendiados y un 'pulpo arqueólogo': los secretos del Mar Balear, en imágenes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" width="1919" height="1079"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El invernadero acaba en el fondo del mar: cómo la agricultura intensiva 'alimenta' la montaña de basura de plástico]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/invernadero-acaba-fondo-mar-agricultura-intensiva-alimenta-montana-basura-plastico_1_12352189.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fddf3453-444c-4a88-acba-2c27844236ff_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El invernadero acaba en el fondo del mar: cómo la agricultura intensiva &#039;alimenta&#039; la montaña de basura de plástico"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los residuos del plástico utilizado en las explotaciones y acumulados en ramblas secas de áreas costeras acaban arrastrados por las lluvias torrenciales hasta llegar al mar donde se adentran decenas de kilómetros, según ha certificado un equipo de la Universidad de Cádiz</p><p class="subtitle">El Gobierno obligará a los fabricantes a pagar la limpieza de los 'monstruos de toallitas' en las alcantarillas</p></div><p class="article-text">
        Los residuos del pl&aacute;stico utilizado en la agricultura intensiva viajan desapercibidos hasta 100 kil&oacute;metros mar adentro transformados en contaminaci&oacute;n. Mantillos, redes, acolchados o trozos de invernadero llegan desde las zonas de cultivo al fondo oce&aacute;nico para engrosar la basura marina. Una fuente de poluci&oacute;n &ldquo;olvidada&rdquo;, seg&uacute;n ha evidenciado un reciente estudio de la Universidad de C&aacute;diz (UCA) <a href="https://www.cell.com/iscience/fulltext/S2589-0042(25)00962-9#fig4" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">publicada en la revista </a><a href="https://www.cell.com/iscience/fulltext/S2589-0042(25)00962-9#fig4" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>iScience</em></a>.
    </p><p class="article-text">
        Lo que han probado los investigadores es c&oacute;mo estos desechos se acumulan en los cauces secos de r&iacute;os (ramblas y rieras) hasta que un episodio de lluvia torrencial libera masivamente esa basura y la transporta al mar. &ldquo;Act&uacute;an como trampas de residuos&rdquo;, cuenta la investigadora <a href="https://produccioncientifica.uca.es/investigadores/113030/detalle" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carmen Morales Caselles</a>. Luego, cuando llegan las tormentas, &ldquo;esos cauces hacen las veces de drenaje de la basura desde los campos de cultivo al mar&rdquo;, especifica esta experta en contaminaci&oacute;n marina. Han comprobado un incremento en la proporci&oacute;n de desechos pl&aacute;sticos agr&iacute;colas en la basura marina recogida por pescadores tras episodios de tormentas.
    </p><p class="article-text">
        Morales Caselles prosigue: &ldquo;Nos dimos cuenta, y eso nos llam&oacute; la atenci&oacute;n, de que los pescadores del proyecto Ecopuertos (en Motril, Granada) &ndash;que separan la basura que encuentran al faenar para que la clasifiquemos&ndash;recog&iacute;an del fondo una gran cantidad de basura relacionada con la agricultura. Y sobre todo despu&eacute;s de episodios de tormentas fuertes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A partir de ah&iacute;, el equipo observ&oacute; las ramblas antes y despu&eacute;s de esas precipitaciones torrenciales. &ldquo;Tambi&eacute;n caracterizamos la basura que estaba depositada en ese cauce y comprobamos que hab&iacute;a mucho de origen agr&iacute;cola&rdquo;, explica la cient&iacute;fica. Lo siguiente fue certificar &ldquo;lo adentro que se introduce esa basura en el mar porque, en muchas ocasiones, cuando se detecta una red se asume que es de pesca y en no pocas ocasiones se trata de redes aplicadas en cultivos&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3e3348-51c5-4a70-9488-6f189a7656d6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3e3348-51c5-4a70-9488-6f189a7656d6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3e3348-51c5-4a70-9488-6f189a7656d6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3e3348-51c5-4a70-9488-6f189a7656d6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3e3348-51c5-4a70-9488-6f189a7656d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7a3e3348-51c5-4a70-9488-6f189a7656d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7a3e3348-51c5-4a70-9488-6f189a7656d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una rambla con desechos plásticos de origen agrícola."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una rambla con desechos plásticos de origen agrícola.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        As&iacute; que los investigadores ya ten&iacute;an trazado el circuito: pl&aacute;sticos descartados que no llegan al reciclaje y se acumulan en las ramblas hasta, a veces, conformar estratos dentro del cauce. El cauce se convierte en una especie de vertedero. Al producirse las precipitaciones torrenciales, el agua que recupera su camino arrastra la basura y desemboca en el mar cargada de los residuos pl&aacute;sticos. Una vez all&iacute;, la basura no se limita a los primeros metros, sino que se extiende muchos kil&oacute;metros.
    </p><h2 class="article-text">Gran parte del litoral dedicado a los cultivos</h2><p class="article-text">
        La utilizaci&oacute;n de pl&aacute;sticos en la producci&oacute;n agr&iacute;cola, &ndash;la plasticultura&ndash; ha convertido al <a href="https://anaip.es/wp-content/uploads/2016/04/Catlogo-La-Plasticultura-en-Espaa-ANAIP-3-Mb.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sector primario en uno de los principales consumidores mundiales</a> de esta materia. &ldquo;Una revoluci&oacute;n en el mundo agrario&rdquo;, lo define la Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Industriales de Pl&aacute;sticos (ANAIP) a la hora de conseguir &ldquo;productividad, eficiencia y sostenibilidad&rdquo;. En Europa se utilizan m&aacute;s de 700.000 toneladas de estos pl&aacute;sticos al a&ntilde;o &ndash;y Espa&ntilde;a es &ldquo;la l&iacute;der en fabricaci&oacute;n y consumo&rdquo;, seg&uacute;n la patronal ANAIP&ndash;. Una muestra ilustra la potencia espa&ntilde;ola: &ldquo;El famoso mar de pl&aacute;stico de Almer&iacute;a es la mayor concentraci&oacute;n de invernaderos del mundo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El 40% de los pl&aacute;sticos en Espa&ntilde;a se aplican para invernaderos, t&uacute;neles y acolchados. Otro tercio para las infraestructuras de riego.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- Generated by ai2html v0.110.0 - 2025-06-03 13:01 -->
<!-- ai file: mapa_tierras costeras cultivadas.ai -->
<style media="screen,print">
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box ,
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box .g-artboard {
		margin:0 auto;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box p {
		margin:0;
		font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box .g-aiAbs {
		position:absolute;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box .g-aiImg {
		position:absolute;
		top:0;
		display:block;
		width:100% !important;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box .g-aiSymbol {
		position: absolute;
		box-sizing: border-box;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box .g-aiPointText p { white-space: nowrap; }
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D {
		position:relative;
		overflow:hidden;
		display:none!important;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D p {
		font-weight:700;
		line-height:24px;
		height:auto;
		opacity:1;
		letter-spacing:-0.01em;
		font-size:20px;
		text-align:left;
		color:rgb(0,0,0);
		text-transform:none;
		padding-bottom:0;
		padding-top:0;
		mix-blend-mode:normal;
		font-style:normal;
		position:static;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D .g-pstyle0 {
		height:24px;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D .g-pstyle1 {
		line-height:16px;
		height:16px;
		font-size:13px;
		text-align:center;
		color:rgb(102,102,102);
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D .g-pstyle2 {
		font-weight:500;
		line-height:14px;
		height:14px;
		font-size:12px;
		text-align:center;
		color:rgb(102,102,102);
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D .g-pstyle3 {
		font-weight:500;
		line-height:13px;
		height:13px;
		font-size:11px;
		text-align:center;
		color:rgb(102,102,102);
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D .g-pstyle4 {
		font-weight:500;
		line-height:12px;
		height:12px;
		font-size:10px;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M {
		position:relative;
		overflow:hidden;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M p {
		font-weight:700;
		line-height:22px;
		height:auto;
		opacity:1;
		letter-spacing:-0.014em;
		font-size:18px;
		text-align:left;
		color:rgb(0,0,0);
		text-transform:none;
		padding-bottom:0;
		padding-top:0;
		mix-blend-mode:normal;
		font-style:normal;
		position:static;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M .g-pstyle0 {
		height:22px;
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M .g-pstyle1 {
		line-height:15px;
		height:15px;
		letter-spacing:-0.01em;
		font-size:12px;
		text-align:center;
		color:rgb(102,102,102);
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M .g-pstyle2 {
		font-weight:500;
		line-height:13px;
		height:13px;
		letter-spacing:-0.01em;
		font-size:11px;
		text-align:center;
		color:rgb(102,102,102);
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M .g-pstyle3 {
		font-weight:500;
		line-height:12px;
		height:12px;
		letter-spacing:-0.01em;
		font-size:10px;
		text-align:center;
		color:rgb(102,102,102);
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M .g-pstyle4 {
		line-height:14px;
		height:14px;
		letter-spacing:-0.01em;
		font-size:12px;
		text-align:center;
		color:rgb(102,102,102);
	}
	#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M .g-pstyle5 {
		font-weight:500;
		line-height:12px;
		height:12px;
		letter-spacing:-0.01em;
		font-size:10px;
	}
	
		@media screen and (min-width:500px){

		#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D{

		display:block!important;
		}

		#g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M{


		display:none!important;
		}

	}

</style>

<div id="g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-box" class="ai2html">

	<!-- Artboard: D -->
	<div id="g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D" class="g-artboard" style="width:640px; height:679.989010989011px;" data-aspect-ratio="0.941" data-min-width="640">
<div style=""></div>
		<img id="g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D-img" class="g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-D-img g-aiImg" alt="" src="https://static.eldiario.es/clip/6a37fd84-0fc4-4a87-8d3f-0cf8d62dd412_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
		<div id="g-ai0-1" class="g-cosas_comunes g-aiAbs g-aiPointText" style="top:9.706%;margin-top:-25px;left:0%;width:565px;">
			<p class="g-pstyle0">Tierras costeras cultivadas en la cuenca del Mediterráneo: </p>
			<p class="g-pstyle0">focos de basura plástica</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-2" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:77.6093%;margin-top:-15.7px;left:19.3948%;margin-left:-80.5px;width:161px;">
			<p class="g-pstyle1">Tierras agrícolas </p>
			<p class="g-pstyle2">(% de la superficie costera)</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-3" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:77.6093%;margin-top:-15.7px;left:76.1099%;margin-left:-80px;width:160px;">
			<p class="g-pstyle1">Precipitaciones anuales</p>
			<p class="g-pstyle2">(en mm)</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-4" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:85.0088%;margin-top:-7.1px;left:8.3823%;margin-left:-14.5px;width:29px;">
			<p class="g-pstyle3">0</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-5" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:85.0088%;margin-top:-7.1px;left:30.4012%;margin-left:-20px;width:40px;">
			<p class="g-pstyle3">100</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-6" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:85.0088%;margin-top:-7.1px;left:65.121%;margin-left:-14.5px;width:29px;">
			<p class="g-pstyle3">0</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-7" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:85.0088%;margin-top:-7.1px;left:76.2845%;margin-left:-22px;width:44px;">
			<p class="g-pstyle3">1250</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-8" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:85.0088%;margin-top:-7.1px;left:87.0683%;margin-left:-23px;width:46px;">
			<p class="g-pstyle3">2500</p>
		</div>
		<div id="g-ai0-9" class="g-cosas_comunes g-aiAbs g-aiPointText" style="top:96.3986%;margin-top:-12.5px;left:0%;width:278px;">
			<p class="g-pstyle4">FUENTE: CARMEN MORALES-CASELLES ET AL. / ISCIENCE</p>
		</div>
	</div>

	<!-- Artboard: M -->
	<div id="g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M" class="g-artboard" style="max-width: 360px;max-height: 587px" data-aspect-ratio="0.614" data-min-width="0" data-max-width="639">
<div style="padding: 0 0 162.9518% 0;"></div>
		<img id="g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M-img" class="g-mapa_tierras-costeras-cultivadas-M-img g-aiImg" alt="" src="https://static.eldiario.es/clip/6e3b3b5f-e857-4e5d-afbb-4cc80956e7b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
		<div id="g-ai1-1" class="g-cosas_comunes g-aiAbs g-aiPointText" style="top:11.0291%;margin-top:-22.7px;left:0%;width:374px;">
			<p class="g-pstyle0">Tierras costeras cultivadas en la cuenca </p>
			<p class="g-pstyle0">del Mediterráneo: focos de basura plástica</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-2" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:21.6056%;margin-top:-14.7px;left:49.3083%;margin-left:-75.5px;width:151px;">
			<p class="g-pstyle1">Tierras agrícolas </p>
			<p class="g-pstyle2">(% de la superficie costera)</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-3" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:27.5523%;margin-top:-6.6px;left:31.0669%;margin-left:-14px;width:28px;">
			<p class="g-pstyle3">0</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-4" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:27.5523%;margin-top:-6.6px;left:67.4555%;margin-left:-19px;width:38px;">
			<p class="g-pstyle3">100</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-5" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:75.1901%;margin-top:-14.1px;left:48.8403%;margin-left:-74.5px;width:149px;">
			<p class="g-pstyle4">Precipitaciones anuales</p>
			<p class="g-pstyle2">(en mm)</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-6" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:81.2272%;margin-top:-6.5px;left:29.3061%;margin-left:-14px;width:28px;">
			<p class="g-pstyle3">0</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-7" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:81.2272%;margin-top:-6.5px;left:49.1995%;margin-left:-21px;width:42px;">
			<p class="g-pstyle3">1250</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-8" class="g-Capa_17 g-aiAbs g-aiPointText" style="top:81.2272%;margin-top:-6.5px;left:68.4066%;margin-left:-22px;width:44px;">
			<p class="g-pstyle3">2500</p>
		</div>
		<div id="g-ai1-9" class="g-cosas_comunes g-aiAbs g-aiPointText" style="top:95.0349%;margin-top:-12.5px;left:-0.3166%;width:278px;">
			<p class="g-pstyle5">FUENTE: CARMEN MORALES-CASELLES ET AL. / ISCIENCE</p>
		</div>
	</div>

</div>

<!-- End ai2html - 2025-06-03 13:01 -->
    </figure><p class="article-text">
        Las zonas costeras a menudo ofrecen condiciones &oacute;ptimas de suelo y clima para la agricultura as&iacute; que esta actividad ocupa un gran porcentaje de la superficie litoral en el mundo en general y en la cuenca del Mediterr&aacute;neo en particular, donde hasta el 38% de la costa &ndash;dos millones de kil&oacute;metros cuadrados&ndash; se dedican a esta actividad, seg&uacute;n recuenta el estudio de la UCA. Algunos estados dedican m&aacute;s de la mitad, como Italia (64%), T&uacute;nez (57%), Eslovenia (67%) o Espa&ntilde;a, que llega al 54%.
    </p><p class="article-text">
        Esta alta densidad de zonas de cultivo hace que &ldquo;las consideremos &aacute;reas de alto riesgo para el vertido de basura pl&aacute;stica proveniente de la agricultura desde la tierra al mar&rdquo;, concluye la investigaci&oacute;n. El Ministerio de Agricultura admite que si bien el uso de los pl&aacute;sticos en la agricultura &ldquo;es fundamental&rdquo;, existe el <a href="https://www.mapa.gob.es/gl/ganaderia/formacion/3sesioncaminoarroyo_tcm37-504745.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;problema de los residuos tras su vida &uacute;til&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        En las leyes de residuos anteriores a la norma de 2022 no hab&iacute;a referencia espec&iacute;fica para los pl&aacute;sticos de uso agr&iacute;cola as&iacute; que son las entidades locales o diputaciones forales las encargadas de gestionar la recogida, transporte y tratamiento, seg&uacute;n las disposiciones auton&oacute;micas. Los agricultores y ganaderos tienen as&iacute; que contactar con un gestor autorizado por la administraci&oacute;n para la gesti&oacute;n de estos residuos.
    </p><p class="article-text">
        La legislaci&oacute;n actual sobre residuos y suelos contaminados <a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-5809" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s&iacute; tiene una disposici&oacute;n concreta acerca de estos desechos.</a> La ley indica que debe desarrollarse un reglamento espec&iacute;fico para instaurar un r&eacute;gimen de responsabilidad ampliada del productor para, entre otros materiales, los pl&aacute;sticos de uso agrario que no son envases. Esto implica que los productores creen sistemas de dep&oacute;sito &ldquo;que garanticen la devoluci&oacute;n&rdquo; y &ldquo;responsabilizarse total o parcialmente de la organizaci&oacute;n de la gesti&oacute;n de los residuos&rdquo;. Algo similar al contenedor amarillo para envases. 
    </p><p class="article-text">
        Esta norma establece para tener este reglamento &ldquo;un plazo m&aacute;ximo de tres a&ntilde;os desde la entrada en vigor de esta ley&rdquo; pero todav&iacute;a no existe, a pesar de que ese plazo expir&oacute; el pasado 10 de abril.
    </p><p class="article-text">
        La patronal Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Industriales de Pl&aacute;sticos intent&oacute; activar un sistema de recogida y gesti&oacute;n mediante la iniciativa MAPLA antes de que fuera obligatorio por ley, pero fracas&oacute; a pesar de ser<a href="https://anaip.es/comunicacion/noticias/mapla-inicia-sus-operaciones-el-1-de-diciembre/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> anunciado incluso con fecha de arranque</a>: el 1 de diciembre de 2023. Sin embargo, el 7 de ese mes se inform&oacute; de la paralizaci&oacute;n &ldquo;<a href="https://anaip.es/comunicacion/noticias/paralizado-el-sistema-de-recogida-de-plasticos-agrarios-mapla/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ante la posici&oacute;n en contra de algunos fabricantes y gestores de residuos</a>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nuestros resultados demuestran que la basura procedente de la agricultura puede convertirse en un foco importante de contaminaci&oacute;n marina&rdquo;, remata la investigaci&oacute;n de la Universidad de C&aacute;diz. Morales Canelles explica que, aunque Espa&ntilde;a est&aacute; reconocida entre los pa&iacute;ses europeos con un sistema &ldquo;adecuado&rdquo; para la gesti&oacute;n de pl&aacute;sticos residuales &ldquo;salta a la vista que hay fallos en ese sistema y eso es lo que habr&iacute;a que investigar&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Raúl Rejón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/invernadero-acaba-fondo-mar-agricultura-intensiva-alimenta-montana-basura-plastico_1_12352189.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Jun 2025 19:53:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fddf3453-444c-4a88-acba-2c27844236ff_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="34261867" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fddf3453-444c-4a88-acba-2c27844236ff_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="34261867" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El invernadero acaba en el fondo del mar: cómo la agricultura intensiva 'alimenta' la montaña de basura de plástico]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fddf3453-444c-4a88-acba-2c27844236ff_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Medio ambiente,Plásticos,Mar Mediterráneo,Océanos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un año de temperaturas récord en el agua está destruyendo la vida en el Mediterráneo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/ano-temperaturas-record-agua-destruyendo-vida-mediterraneo_1_12343100.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e70ab4ca-857a-46c0-aa53-bca34ce80531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un año de temperaturas récord en el agua está destruyendo la vida en el Mediterráneo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las aguas están desde mayo de 2024 más de 2ºC por encima de la media y llevan todo 2025 con temperaturas superiores a las de los picos: "No es es solo en verano, es ya durante todo el año"  </p><p class="subtitle">Las aguas de Balears y Alicante tienen los niveles más bajos de oxígeno de todo el Mediterráneo</p></div><p class="article-text">
        El Mediterr&aacute;neo espa&ntilde;ol est&aacute; al cierre del mes de mayo <a href="https://apps.socib.es/subregmed-marine-heatwaves/daily_bulletin.htm" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bastante m&aacute;s de dos grados por encima</a> de la temperatura normal. No se trata de un pico puntual, sino que el mar lleva meses encadenando una ola de calor marino tras otra, es decir, superando el umbral de temperaturas que <a href="https://www.icm.csic.es/en/news/mass-mortality-events-linked-marine-heatwaves-could-become-new-norm-mediterranean-sea#:~:text=The%20climate%20crisis%20is%20severely,increased%20frequency%2C%20intensity%20and%20extent." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dispara las mortandades masivas de especies</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando miramos desde hace tres o cuatro a&ntilde;os parece que estamos en una ola permanente&rdquo;, explica la investigadora del Sistema de Observaci&oacute;n Costero de las Illes Balears (SOCIB), M&eacute;lanie Juza. &ldquo;Desde aquel a&ntilde;o de r&eacute;cords en 2022, hemos tenido una situaci&oacute;n similar en 2023 y 2024. Seguimos con un patr&oacute;n muy caliente. De hecho, en el mar Balear podr&iacute;a decirse que la ola de calor est&aacute; instalada casi desde noviembre pasado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aunque el recuerdo de un mes de <a href="https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/mensuales/2025/res_mens_clim_2025_03.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">marzo &ldquo;muy fr&iacute;o&rdquo;</a> pueda distorsionar la impresi&oacute;n de c&oacute;mo est&aacute; comport&aacute;ndose el term&oacute;metro en 2025, lo cierto es que los datos de la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a indican que el<a href="https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2024/Est_invierno_24_25.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> invierno fue &ldquo;muy c&aacute;lido&rdquo;</a> en la pen&iacute;nsula y Baleares; lo mismo que el <a href="https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/mensuales/2025/res_mens_clim_2025_04.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pasado mes de abril</a> &ndash;con m&aacute;s de 1&ordm;C por encima de la media&ndash;. Mayo est&aacute; acabando con un &ldquo;episodio c&aacute;lido&rdquo; que deja temperaturas propias de un mes de julio.
    </p><p class="article-text">
        Todo esto se deja sentir en las aguas del Mediterr&aacute;neo que, por sus caracter&iacute;sticas, se recalienta el doble que el resto del planeta. Es un mar casi cerrado donde las anomal&iacute;as t&eacute;rmicas duran m&aacute;s tiempo &ndash;le cuesta m&aacute;s renovarse con agua m&aacute;s fresca del Atl&aacute;ntico porque solo tiene la v&iacute;a del estrecho de Gibraltar&ndash;. Adem&aacute;s, la cuenca est&aacute; en una zona de persistentes altas presiones subtropicales lo que a&ntilde;ade m&aacute;s radiaci&oacute;n solar al agua.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El mar tiene mucha inercia por lo que tarda m&aacute;s que el aire en calentarse, pero tambi&eacute;n m&aacute;s en enfriarse&rdquo;, aclara Juza. Eso quiere decir que, con el calor extra que ha recibido durante meses ya acumulado, &ldquo;va a ser dif&iacute;cil que se refresque en los meses pr&oacute;ximos&rdquo;, argumenta la cient&iacute;fica. De hecho, &ldquo;ya no solo observamos olas de calor en verano, es que ya es todo el a&ntilde;o&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cb279fd-432b-4cd6-b9ea-aed59e03f9d1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cb279fd-432b-4cd6-b9ea-aed59e03f9d1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cb279fd-432b-4cd6-b9ea-aed59e03f9d1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cb279fd-432b-4cd6-b9ea-aed59e03f9d1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cb279fd-432b-4cd6-b9ea-aed59e03f9d1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cb279fd-432b-4cd6-b9ea-aed59e03f9d1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1cb279fd-432b-4cd6-b9ea-aed59e03f9d1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mapa de olas de calor marino al cierre de mayo de 2025"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mapa de olas de calor marino al cierre de mayo de 2025                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los mapas de temperatura del SOCIB muestran c&oacute;mo la ola de calor en estos momentos se concentra especialmente en el Mediterr&aacute;neo occidental y m&aacute;s agudamente en varias &aacute;reas de la costa espa&ntilde;ola como el mar de Albor&aacute;n, en mar del Levante y el Balear.
    </p><h2 class="article-text">Muy caliente, muchos d&iacute;as, mucho tiempo</h2><p class="article-text">
        Un mar con la temperatura disparada, adem&aacute;s de ser un indicador evidente de c&oacute;mo el planeta est&aacute; tragando calor extra retenido en la atm&oacute;sfera por la costra de gases de efecto invernadero inyectados por los humanos, es un desastre para la flora y fauna marinas. Tambi&eacute;n para las actividades econ&oacute;micas asociadas al mar. A eso se le <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/calentamiento-global-eleva-mar-nivel-alto-hay-registros_1_12143654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a&ntilde;ade la subida del nivel que se come la costa.</a> 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los efectos de la subida de la temperatura del agua se notan mucho cuando est&aacute;s a pie de mar&rdquo;, cuenta el director de expediciones de Oceana, Ricardo Aguilar. El investigador atiende a elDiario.es a bordo del catamar&aacute;n Oceana Ranger rumbo, precisamente, al Mediterr&aacute;neo: &ldquo;Vemos mortandades masivas de especies que no pueden desplazarse para huir del calor extremo como las esponjas o las gorgonias&rdquo;. Tambi&eacute;n &ldquo;c&oacute;mo algunas algas se decoloran por la temperatura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La sucesi&oacute;n de olas de calor en este mar est&aacute; detr&aacute;s de ese tipo de mortandades masivas que <a href="https://www.icm.csic.es/en/news/mass-mortality-events-linked-marine-heatwaves-could-become-new-norm-mediterranean-sea#:~:text=The%20climate%20crisis%20is%20severely,increased%20frequency%2C%20intensity%20and%20extent." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han afectado a m&aacute;s de 50 especie</a>s a lo largo de miles de kil&oacute;metros de la cuenca, desde el mar de Albor&aacute;n al Mediterr&aacute;neo oriental, seg&uacute;n ha expuesto un estudio del Instituto de Ciencias del Mar. En ese grupo se han hallado algas y esponjas, pero tambi&eacute;n especies cruciales &ldquo;para el mantenimiento de la mayor&iacute;a de los h&aacute;bitats marinos como son la posidonia y los corales&rdquo;, advert&iacute;a el trabajo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vemos mortandades masivas de especies que no pueden desplazarse para huir del calor extremo como las esponjas o las gorgonias. También cómo algunas algas se decoloran por la temperatura</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ricardo Aguilar</span>
                                        <span>—</span> Director de expediciones de Oceana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/blindar-praderas-submarinas-anclas-redes-evitara-escape-monstruo-climatico_1_10573618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">praderas de </a><a href="https://www.eldiario.es/sociedad/blindar-praderas-submarinas-anclas-redes-evitara-escape-monstruo-climatico_1_10573618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Posidonia oceanica</em></a><a href="https://www.eldiario.es/sociedad/blindar-praderas-submarinas-anclas-redes-evitara-escape-monstruo-climatico_1_10573618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> occidentales han deca&iacute;do</a> entre un 13% un 38% en el &uacute;ltimo medio siglo, seg&uacute;n los estudios del CSIC. Y un 50% en el resto de la cuenca. Algunas poblaciones de <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-prolonga-proteccion-coral-rojo-colapsa-cocido-aguas-recalentadas-mediterraneo_1_8814395.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">corales han ca&iacute;do entre un 80% y un 90%,</a> seg&uacute;n calcularon investigadores del Instituto de Ciencias de Mar del CSIC y la Universitat de Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        Ricardo Aguilar ampl&iacute;a el cat&aacute;logo de impactos. &ldquo;Detectamos cada vez m&aacute;s llegadas de especies tropicales. Especies propias, por ejemplo, del golfo de Guinea que entran en el sur del Mediterr&aacute;neo&rdquo;. Tambi&eacute;n observa, explica, &ldquo;que cuando llega el verano se forma un muc&iacute;lago sobre las praderas de posidonia, una capa de microalgas y bacterias favorecida por las altas temperaturas y la gran cantidad de nutrientes que llegan con los vertidos del turismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Otro aspecto que est&aacute; siendo estudiado es c&oacute;mo el calor est&aacute; empujando a las piscifactor&iacute;as del litoral a sumergir cada vez m&aacute;s sus <em>corrales</em> para poder funcionar. &ldquo;Tienen que hundirse hasta 20 metros en verano para prevenir el calor extremo&rdquo;,<a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0044848624003788" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> explica este reciente trabajo de las Universidades de Alicante y Miguel Hern&aacute;ndez (Elche)</a>. El ritmo est&aacute; de 4,3 metros extra cada d&eacute;cada, calcularon. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tambi&eacute;n las especies marinas mediterr&aacute;neas est&aacute;n emigrando por el calor&rdquo;, a&ntilde;ade Ricardo Aguilar. Especies que &ldquo;solo ve&iacute;amos en el Mediterr&aacute;neo y el sur de la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica y ahora se hallan en el golfo de Bizkaia&rdquo;. Algunas buscadas por los pescadores, como el salmonete, comenta. Otras variedades est&aacute;n rastreando un lugar donde poder sobrevivir como las <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/tortuga-boba-busca-piso-mediterraneo-espana-le-toca-casera_1_10028526.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tortugas bobas que comienzan a anidar en las playas espa&ntilde;olas (algo muy inusual hasta hace poco)</a>.
    </p><p class="article-text">
        De vuelta a la situaci&oacute;n actual, M&eacute;lanie Juza resume que &ldquo;en lo que llevamos de a&ntilde;o, el mar ha estado muy caliente muchos d&iacute;as, mucho tiempo&rdquo;. Y Aguilar, desde el catamar&aacute;n de Oceana, remata: &ldquo;Se est&aacute; notando mucho, cada a&ntilde;o. Y todos los a&ntilde;os&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Raúl Rejón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/ano-temperaturas-record-agua-destruyendo-vida-mediterraneo_1_12343100.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 May 2025 20:37:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e70ab4ca-857a-46c0-aa53-bca34ce80531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3640801" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e70ab4ca-857a-46c0-aa53-bca34ce80531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3640801" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un año de temperaturas récord en el agua está destruyendo la vida en el Mediterráneo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e70ab4ca-857a-46c0-aa53-bca34ce80531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Medio ambiente,Calentamiento global,Mar Mediterráneo,Ola de calor]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
