Les generacions anteriors van ser testimonis, en nedar a la mar, d’una cosa que ara ja no es pot apreciar: cavallets de mar, de colors intensos, flotant per badies i llocs arrecerats de la costa de Mallorca, Menorca i les Pitiüses. Aquest peix marí és un dels habitants més singulars de la Mediterrània i un dels més vulnerables als canvis que està experimentant l’ecosistema marí en aquest racó del món. El singnàtid, amb importants funcions ecològiques, es troba en declivi a la regió mediterrània, incloses les Illes Balears.

Igual que abans era fàcil trobar-los en llocs amb aigües calmades, de poca profunditat i on hi ha praderies submarines, com la badia de Portocolom (Mallorca), Maó (Menorca), s’Estany des Peix (Formentera) o la badia de Talamanca (Eivissa); actualment és pràcticament impossible. La seva presència —cada vegada menor— està lligada a fons costaners amb vegetació marina, on es camuflen i passen la major part del temps.

Però en les darreres dècades les seves poblacions han caigut entre un 25 % i un 30 %, en un context a les illes marcat per la degradació dels seus hàbitats, la contaminació i altres impactes sobre el litoral, com la superpoblació d’embarcacions, l’elevada activitat humana derivada del turisme i els efectes del canvi climàtic.

A les aigües de l’arxipèlag viuen dues espècies autòctones: el cavallet de mar comú i el cavallet marí mediterrani, ambdues protegides. Es tracta de l’Hippocampus hippocampus i Hippocampus guttulatus, segons els seus noms científics. Ambdues estan protegides pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, que desenvolupa el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE).

Els cavallets de mar són indicadors de la salut dels ecosistemes marins i, alhora, una espècie especialment vulnerable als canvis que tenen lloc en el seu hàbitat natural: actualment, l’augment de temperatura provocat pel canvi climàtic i que afecta la mar Balear és un altre dels principals problemes no només per als cavallets, sinó també per a la supervivència d’altres animals i plantes marines com la posidònia oceànica.

Els cavallets de mar són indicadors de la salut dels ecosistemes marins i, alhora, una espècie molt vulnerable als canvis que tenen lloc en el seu hàbitat natural. L’augment de les temperatures per la crisi climàtica els afecta especialment

De fet, l’aigua s’ha escalfat +0,036 ºC a l’any des de 1982, amb anomalies rècord el 2022 i el 2023, segons un estudi realitzat el 2025 per investigadores de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB), que va analitzar com detectar les onades de calor marines a la Mediterrània, en una mar cada vegada més càlida.

L’organisme va apuntar que la Mediterrània occidental, i especialment la Mar Balear, travessa una de les etapes més càlides mai registrades. Un altre anàlisi d’un grup de científics va determinar que l’òxid nitrós ha assolit enguany el seu màxim a les illes, on les platges estan al límit del seu escalfament.

Un declivi “preocupant”

Aquest és un dels motius pels quals, en les darreres dècades, les poblacions del cavallet de mar comú a l’arxipèlag han patit un ràpid declivi, segons dades d’un projecte de conservació impulsat per Banca March i la Fundació Palma Aquarium i que ha aconseguit introduir en quatre anys un total de 1.517 exemplars en diferents àrees marines protegides i Llocs d’Interès Comunitari (LIC) de les Illes Balears.

L’objectiu és contribuir a la recuperació de les dues espècies autòctones presents a la Mediterrània a través d’una tasca de recuperació i investigació amb iniciatives destinades a augmentar el coneixement sobre el peix i la conservació de la biodiversitat marina. El procés comença amb la selecció i aclimatació de parelles adultes per afavorir la reproducció. Una vegada neixen les cries, comença la fase més delicada, amb exemplars que mesuren tot just un centímetre i necessiten unes condicions molt controlades per sobreviure.

La temperatura, la llum, la filtració i la circulació de l’aigua són alguns dels paràmetres que es vigilen durant aquesta etapa, en què, a més, se’ls proporciona aliment viu com ara artèmia, misis, microalgues, rotífers i copèpodes. Per produir-lo, s’utilitza un laboratori de plàncton i quan els cavallets arriben a una mida suficient per sobreviure en el medi natural, arriba el darrer pas, que és la seva reintroducció a la mar.

Dificultats per fer un cens

El cavallet de mar és un dels únics animals en què és el mascle —i no la femella— qui incuba els ous en una bossa situada a l’abdomen fins que neixen les cries. I pot arribar a alliberar-ne centenars en un sol part. Es manté estable mitjançant la cua, amb la qual s’agafa a la vegetació marina. Per contra, per desplaçar-se, utilitza les seves petites aletes. Per alimentar-se, aspira les seves petites preses, com ara crustacis, a través del seu musell, potser la seva part més característica.

Algunes espècies —entre elles, les dues que habiten a la mar Balear— fan rituals de festeig i formen vincles de parella durant una temporada reproductiva. Alguns d’aquests passos gairebé cerimonials consisteixen a reunir-se cada matí, canviar de color, nedar junts i entrellaçar les seves cues.

Algunes espècies fan rituals de festeig, com reunir-se cada matí, canviar de color, nedar juntes i entrellaçar les cues

Des de la Fundació assenyalen que els projectes de restauració activa, com la cria i alliberament de cavallets de mar o també els peixos agulla —que s’assemblen molt a la posidònia morta, amb la qual es confonen—, poden tenir un paper en la recuperació de les poblacions, sempre que comptin amb una base científica sòlida. Tanmateix, adverteixen que aquestes iniciatives són només una part de la solució i que la prioritat ha de ser conservar els ecosistemes i actuar sobre les causes que han provocat el declivi de les espècies.

Quant a l’alliberament de nous exemplars, expliquen que no serveix de gaire si l’hàbitat no manté unes condicions ambientals adequades o no s’han reduït les pressions que van portar l’espècie a disminuir. Al mateix temps, reconeixen que els projectes poden ajudar a acostar el problema a la ciutadania i generar suport per impulsar mesures de conservació més àmplies. Però el “repte real”, assenyalen, està a trobar l’equilibri entre restaurar i evitar que els ecosistemes arribin a necessitar-ho.

L’ésser humà, el seu principal depredador

Un dels principals problemes per a la conservació dels singnàtids —cavallets i peixos agulla— consisteix en el fet que és molt difícil obtenir informació sobre el seu estat. Són peixos molt modificats, amb un esquelet molt dur i amb pocs depredadors naturals, les poques habilitats dels quals per nedar han fet que evolucionin en l’art del camuflatge i siguin molt difícils de rastrejar sense utilitzar pràctiques invasives (com la pesca d’arrossegament). Això impossibilita pràcticament que existeixi un cens.

El fet de la seva desaparició no constitueix una evidència científica, però sí que s’ha constatat a través del testimoni social. Això permet, segons els experts, afirmar que aquesta decadència del singular peix marí s’està produint. D’altra banda, els espais marins en què habiten —tranquils, poc profunds i lluminosos— podrien ser ecosistemes complexos atractius perquè hi visquessin les espècies d’aquesta família.

Tanmateix, en ser molt fràgils i a causa de l’alta pressió al litoral balear, s’han anat deteriorant, cosa que ha provocat la pèrdua de la seva qualitat ambiental i l’afectació de la fauna marina, inclòs el cavallet de mar. Els llocs de refugi s’han convertit en les darreres dècades en entorns hostils amb una activitat humana i nàutica molt intensa, lamenten des de la Fundació Marilles.

En aquests punts —a més, altament turístics— s’ha edificat i se segueix edificant en gran mesura. N’és un exemple clar l’Arenal des Castell, a Menorca, el port de Sóller, a Mallorca, o Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. Enclavaments on s’han construït hotels, ports i diferents serveis per a l’activitat marítima a prop de nuclis poblacionals de la costa molt construïts i totalment entregats al turisme.

Las generaciones anteriores testificaron, al nadar en el mar, algo que ahora no se puede apreciar: caballitos de mar, de intensos colores, flotando por bahías y lugares recogidos de la costa de Mallorca, Menorca y las Pitiusas. Este pez marino es uno de los habitantes más singulares del Mediterráneo y uno de los más vulnerables a los cambios que está experimentando el ecosistema marino en este rincón del mundo. El signátido, con importantes funciones ecológicas, se encuentra en declive en la región mediterránea, incluidas las Illes Balears. 

Igual que antes era fácil encontrarlos en lugares con aguas calmadas, de poca profundidad y donde hay praderas submarinas, como la bahía de Portocolom (Mallorca), Maó (Menorca), s’Estany des Peix (Formentera) o la bahía de Talamanca (Eivissa); actualmente es prácticamente imposible. Su presencia –cada vez menor– está ligada a fondos costeros con vegetación marina, donde se camuflan y pasan la mayor parte del tiempo. 

Pero en las últimas décadas sus poblaciones han caído entre un 25% y un 30%, en un contexto en las islas marcado por la degradación de sus hábitats, la contaminación y otros impactos sobre el litoral, como la superpoblación de barcos, la elevada actividad humana derivada del turismo y los efectos del cambio climático.

En aguas del archipiélago viven dos especies autóctonas: el caballito de mar común y el caballito marino mediterráneo, ambas protegidas. Se trata del Hippocampus hippocampus y Hippocampus guttulatus, según sus nombres científicos. Ambos están protegidos por el Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, que desarrolla el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (LESRPE). 

Los caballitos de mar son indicadores de la salud de los ecosistemas marinos y a la vez, una especie muy vulnerable a los cambios que ocurren en su hábitat natural: en la actualidad, la subida de temperatura provocada por el cambio climático y que afecta al mar Balear es otro de los principales problemas no solo para los caballitos, sino también para la supervivencia de otros animales y plantas marinas como la posidonia oceánica.

Los caballitos de mar son indicadores de la salud de los ecosistemas marinos y a la vez, una especie muy vulnerable a los cambios que ocurren en su hábitat natural. La subida de temperaturas por la crisis climática les afecta especialmente

De hecho, el agua se ha calentado +0,036 ºC al año desde 1982, con anomalías récord en 2022 y 2023, según un estudio realizado en 2025 por investigadoras del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (Imedea, CSIC-UIB), que analizó cómo detectar las olas de calor marinas en el Mediterráneo, en un mar cada vez más cálido. 

El organismo apuntó que el Mediterráneo occidental, y en especial el Mar Balear, atraviesa una de las etapas más cálidas jamás registradas. Otro análisis de un grupo de científicos determinó que el óxido nitroso ha alcanzado este año su máximo en las islas, donde las playas están al límite de su calentamiento.

Un declive “preocupante”

Este es uno de los motivos de que, en las últimas décadas, las poblaciones del caballito de mar común en el archipiélago hayan sufrido un rápido declive, según datos de un proyecto de conservación impulsado por Banca March y la Fundación Palma Aquarium y que ha logrado introducir en cuatro años un total de 1.517 ejemplares en diferentes áreas marinas protegidas y Lugares de Interés Comunitario (LIC) de les Illes Balears. 

El objetivo es contribuir a la recuperación de las dos especies autóctonas presentes en el Mediterráneo a través de una labor de recuperación e investigación con iniciativas destinadas a aumentar el conocimiento sobre el pez y la conservación de la biodiversidad marina. El proceso comienza con la selección y aclimatación de parejas adultas para favorecer la reproducción. Una vez nacen las crías, empieza la fase más delicada, con ejemplares que miden apenas un centímetro y necesitan unas condiciones muy controladas para sobrevivir. 

La temperatura, la luz, la filtración y la circulación del agua son algunos de los parámetros que se vigilan durante esta etapa, en la que además se les proporciona alimento vivo como artemia, misis, microalgas, rotíferos y copépodos. Para producirlo, se utiliza un laboratorio de plancton y cuando los caballitos alcanzan un tamaño suficiente para sobrevivir en el medio natural, llega el último paso, que es su reintroducción en el mar.

Dificultades para hacer un censo

El caballito de mar es uno de los únicos animales en que es el macho -y no la hembra- quien incuba los huevos en una bolsa situada en su abdomen hasta que nacen las crías. Y puede llegar a liberar cientos de ellas en un solo parto. Se mantiene estable mediante la cola, con la que se agarra a la vegetación marina. Por el contrario, para desplazarse, utiliza sus pequeñas aletas. Para alimentarse, aspira a sus pequeñas presas, como crustáceos, a través de su hocico, quizá su parte más característica. 

Algunas especies –entre ellas, las dos que habitan en el mar Balear– realizan rituales de cortejo y forman vínculos de pareja durante una temporada reproductiva. Algunos de estos pasos casi ceremoniales consisten en reunirse cada mañana, cambiar de color, nadar juntos y entrelazar sus colas. 

Algunas especies realizan rituales de cortejo, como reunirse cada mañana, cambiar de color, nadar juntos y entrelazar colas

Desde la Fundación señalan que los proyectos de restauración activa, como la cría y liberación de caballitos de mar o también los peces pipa –que se asemejan mucho a la posidonia muerta, con la que se confunden–, pueden tener un papel en la recuperación de las poblaciones, siempre que cuenten con una base científica sólida. Sin embargo, advierten de que estas iniciativas son solo una parte de la solución y que la prioridad debe ser conservar los ecosistemas y actuar sobre las causas que han provocado el declive de las especies. 

En cuanto a la liberación de nuevos ejemplares, explican que no sirve de mucho si el hábitat no mantiene unas condiciones ambientales adecuadas o no se han reducido las presiones que llevaron a la especie a disminuir. Al mismo tiempo, reconocen que los proyectos pueden ayudar a acercar el problema a la ciudadanía y generar apoyo para impulsar medidas de conservación más amplias. Pero el “reto real”, señalan, está en encontrar el equilibrio entre restaurar y evitar que los ecosistemas lleguen a necesitarlo.

El ser humano, su principal depredador

Uno de los principales problemas para la conservación de los signátidos –caballitos y peces pipa– consiste en que es muy difícil obtener información sobre su estado. Son peces muy modificados, con un esqueleto muy duro y con pocos depredadores naturales, cuyas pocas habilidades para nadar han hecho que evolucionen en el arte del camuflaje y muy difíciles de rastrear sin utilizar prácticas invasivas (como la pesca de arrastre). Esto prácticamente imposibilita que exista un censo.

El hecho de su desaparición no constituye una evidencia científica, pero sí se ha constatado a través del testimonio social. Esto permite, según los expertos, afirmar que esta decadencia del singular pez marino se está produciendo. Por otro lado, los espacios marinos en los que habitan –tranquilos, poco profundos y luminosos–, podrían ser ecosistemas complejos atractivos para que las especies de esta familia vivieran. 

Sin embargo, al ser muy frágiles y debido a la alta presión en el litoral balear, se han ido deteriorando, lo que ha provocado la pérdida de su calidad ambiental y la afectación de la fauna marina, incluido el caballito de mar. Los lugares de refugio se han convertido en las últimas décadas en entornos hostiles con una actividad humana y náutica muy fuerte, lamentan desde la Fundación Marilles. 

En estos puntos –además altamente turísticos– se ha edificado y se sigue edificando en gran medida. Es el claro ejemplo del Arenal des Castell, en Menorca, el puerto de Sóller, en Mallorca, o Sant Antoni de Portmany, en Eivissa. Enclaves donde se han construido hoteles, puertos y diferentes servicios para la actividad marítima cerca de núcleos poblacionales de la costa muy construidos y totalmente entregados al turismo.

Hi ha un Mediterrani que no es veu des de la riba. Sota la superfície, entre les praderies de posidònia i els sediments del fons, bacteris i altres organismes intervenen en processos que determinen quins gasos queden atrapats a l’aigua i quins acaben a l’atmosfera. Un equip científic fa anys que segueix aquest intercanvi en diferents punts de la conca. I un dels registres més destacats va aparèixer a les aigües de Mallorca: la badia de Palma va assolir el gener de 2024 el valor més alt d’òxid nitrós de tota la campanya.

La dada, però, encara no permet afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani, segons explica Iris E. Hendriks, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i una de les científiques que ha participat en aquesta campanya juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el CSIC.

“No podem afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani perquè no hem mesurat tots els punts”, puntualitza. L’estudi ha permès comparar les concentracions d’òxid nitrós i metà en vuit estacions situades en diferents zones del Mediterrani, amb punts al Marroc, les Balears, Turquia i el Líban. Durant dotze mesos es van fer mesuraments per cobrir les diferents estacions de l’any i s’hi va afegir un mes més que permetés comprovar la variabilitat interanual.

No podem afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani perquè no hem mesurat tots els punts

Iris E. Hendriks — Investigadora de l'Imedea

La campanya ha tornat a posar de manifest la importància de la Posidonia oceanica, una planta marina que exerceix funcions essencials per al Mediterrani: oxigena el mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges davant l’erosió i acull centenars d’espècies. La seva conservació és essencial per a la biodiversitat i per a la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, la planta pateix danys a causa de diferents impactes, com ara les aigües deficientment depurades que s’aboquen al mar o els fondejos il·legals sobre les praderies.

En aquest sentit, el treball analitza el paper del Mediterrani com a font natural de gasos d’efecte hivernacle cap a l’atmosfera. No obstant això, Hendriks aclareix que mesurar les emissions del mar no equival a mesurar les emissions provocades directament per l’activitat humana. La investigadora explica que els gasos presents a l’atmosfera es poden dissoldre a l’aigua, ser reabsorbits o tornar posteriorment a l’atmosfera. En el cas del metà, a més, hi ha producció al fons marí que es pot desplaçar a través de la columna d’aigua.

Una praderia sota pressió

L’òxid nitrós té un comportament més complex perquè està relacionat amb el cicle del nitrogen i amb els processos que tenen lloc als sediments i als ecosistemes marins. A les praderies de posidònia, per exemple, els organismes associats a les plantes participen en el reciclatge del nitrogen.

La temperatura és un dels factors que poden alterar aquests processos. La posidònia comença a morir quan el mar supera els 28 graus. Aquest estiu, de fet, la temperatura del mar Mediterrani també ha assolit un rècord històric absolut, amb 33,02 °C a la boia de l’illa Dragonera (Mallorca). Aquesta mesura suposa el rècord nacional absolut de temperatura del mar a Espanya des que se’n tenen registres. La conca mediterrània és considerada per molts científics un dels anomenats “punts calents” climàtics del planeta, és a dir, una zona on els efectes del canvi climàtic es manifesten amb més intensitat.

El perill de les aigües deficientment depurades

Per tant, un augment de la temperatura pot estimular l’activitat bacteriana als sediments associats a les praderies i afavorir la producció de metà, afirma Hendriks. També hi poden influir les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris. Els investigadors de l’Imedea estan estudiant aquesta relació en un altre projecte, encara en fase d’anàlisi: com les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris afecten l’activitat bacteriana i les emissions de metà cap a l’atmosfera. És una altra de les assignatures pendents a les Balears: deixar d’abocar aigua, de vegades deficientment depurada, al mar i tancar el cicle de l’aigua.

Els investigadors de l’Imedea analitzen com les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris afecten l’activitat bacteriana i les emissions de metà cap a l’atmosfera. És una altra de les assignatures pendents a les Balears: deixar d’abocar aigua, de vegades deficientment depurada, al mar i tancar el cicle de l’aigua

D’altra banda, els investigadors mantenen que cal ser prudents respecte dels resultats, ja que caldria mantenir els mesuraments durant prou temps per detectar i establir tendències. Hendriks, així com l’equip d’investigadors amb què treballa, disposa de finançament per continuar recopilant dades fins a l’abril de 2027. Aleshores farà nou anys d’investigació. “Aquestes sèries temporals, perquè tinguin més valor, s’han de mantenir durant més de deu anys”, explica.

La investigadora assenyala un problema habitual en la ciència. Considera que hi ha una contradicció entre la necessitat d’investigar durant més d’una dècada un tema per establir resultats consistents –que vagin més enllà de les hipòtesis inicials– i el fet que, a vegades, els projectes de finançament científic siguin d’entre dos i quatre anys. “Hi ha una discrepància entre la visió a llarg termini i el finançament”, lamenta. Per a Hendriks és fonamental fer més estudis, en més llocs i durant més anys, per comprovar si els resultats obtinguts fins ara responen a una tendència en el temps.

Millorar la salut del mar

Mentre els científics reclamen més finançament per dur a terme més estudis i recopilar més dades, hi ha mesures que sí que es poden adoptar en l’àmbit local, estatal i global. Hendriks distingeix entre les accions necessàries per monitorar l’estat del mar i les que permetrien millorar-lo. Pel que fa al monitoratge, considera fonamentals l’estat de les praderies de posidònia, l’oxigen i la temperatura.

La millora, en canvi, depèn en gran manera de decisions polítiques. El canvi climàtic i l’increment de les temperatures del mar són amenaces per a les praderies de posidònia sobre les quals és difícil actuar únicament a escala local, ja que la crisi climàtica s’ha d’abordar en l’àmbit global, i això va més enllà de les polítiques que es puguin dur a terme a Madrid. O fins i tot a Brussel·les.

No obstant això, Hendriks creu que, dins de l’àmbit de competències de les administracions locals, autonòmiques i estatals, cal dissenyar polítiques de protecció millors per a les praderies de posidònia –a les quals caldria afegir més vigilància–, així com millores en els sistemes de depuració de les aigües residuals i dels emissaris.

Hay un Mediterráneo que no se ve desde la orilla. Bajo la superficie, entre las praderas de posidonia y los sedimentos del fondo, bacterias y otros organismos intervienen en procesos que determinan qué gases quedan atrapados en el agua y cuáles terminan en la atmósfera. Un equipo científico lleva años siguiendo ese intercambio en distintos puntos de la cuenca. Y uno de los registros más llamativos apareció en aguas de Mallorca: la bahía de Palma alcanzó en enero de 2024 el valor más alto de óxido nitroso de toda la campaña.

El dato, sin embargo, todavía no permite afirmar que el mar balear sea el que más óxido nitroso emite de todo el Mediterráneo, según explica Iris E. Hendriks, investigadora del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (Imedea) y una de las científicas que ha participado en esta campaña junto a la Universitat de les Illes Balears (UIB) y el CSIC.

“No podemos afirmar que el mar balear sea el que más óxido nitroso emite de todo el Mediterráneo porque no hemos medido todos los puntos”, puntualiza. El estudio ha permitido comparar las concentraciones de óxido nitroso y metano en ocho estaciones situadas en diferentes zonas del Mediterráneo, con puntos en Marruecos, Balears, Turquía y Líbano. Durante 12 meses se realizaron mediciones para cubrir las distintas estaciones del año y se sumó un mes adicional que permitiera comprobar la variabilidad interanual.

No podemos afirmar que el mar balear sea el que más óxido nitroso emite de todo el Mediterráneo porque no hemos medido todos los puntos

Iris E. Hendriks — Investigadora del Imedea

La campaña ha vuelto a poner de relieve la importancia de la Posidonia oceanica, una planta marina que realiza funciones esenciales para el Mediterráneo: oxigena el mar, captura grandes cantidades de dióxido de carbono, protege las playas frente a la erosión y alberga cientos de especies. Su conservación resulta esencial para la biodiversidad y para la lucha contra el cambio climático. Sin embargo, la planta está siendo dañada por diferentes impactos, como las aguas mal depuradas y que se vierten al mar o los fondeos ilegales sobre ella. 

En este sentido, el trabajo analiza el papel del Mediterráneo como fuente natural de gases de efecto invernadero hacia la atmósfera. Sin embargo, Hendriks aclara que medir las emisiones del mar no equivale a medir las emisiones provocadas directamente por la actividad humana. La investigadora explica que los gases presentes en la atmósfera pueden disolverse en el agua, ser reabsorbidos o volver posteriormente a la atmósfera. En el caso del metano, además, existe producción en el fondo marino que puede desplazarse a través de la columna de agua.

Una pradera bajo presión

El óxido nitroso tiene un comportamiento más complejo porque está relacionado con el ciclo del nitrógeno y con los procesos que tienen lugar en los sedimentos y en los ecosistemas marinos. En las praderas de posidonia, por ejemplo, los organismos asociados a las plantas participan en el reciclaje del nitrógeno.

La temperatura es uno de los factores que pueden alterar estos procesos. La posidonia empieza a morir cuando el mar está por encima de los 28 grados. Este verano, de hecho, la temperatura del mar Mediterráneo también ha alcanzado un récord histórico absoluto al registrar 33,02 °C en la boya de la isla Dragonera (Mallorca). Esta medición supone el récord nacional absoluto de temperatura del mar en España desde que se tienen registros. La cuenca mediterránea es considerada por muchos científicos como uno de los denominados “puntos calientes” climáticos del planeta, es decir, una zona donde los efectos del cambio climático se manifiestan con mayor intensidad.

El peligro de las aguas mal depuradas

Por tanto, un aumento de la temperatura puede estimular la actividad bacteriana en los sedimentos asociados a las praderas y favorecer la producción de metano, afirma Hendriks. También los aportes de materia orgánica procedentes de los emisarios pueden influir. Los investigadores del Imedea están estudiando esa relación en otro proyecto, todavía en fase de análisis: cómo los aportes de materia orgánica procedentes de los emisarios afectan a la actividad bacteriana y a las emisiones de metano hacia la atmósfera. Es otra de las asignaturas pendientes en Balears: dejar de tirar agua, en ocasiones mal depurada, al mar y cerrar el ciclo del agua.

Los investigadores del Imedea analizan cómo los aportes de materia orgánica procedentes de los emisarios afectan a la actividad bacteriana y a las emisiones de metano hacia la atmósfera. Es otra de las asignaturas pendientes en Balears: dejar de tirar agua, en ocasiones mal depurada, al mar y cerrar el ciclo del agua

Por otro lado, los investigadores mantienen que hay que ser prudentes respecto a los resultados, ya que habría que mantener las mediciones durante el tiempo suficiente como para detectar y establecer tendencias. Hendriks, así como el equipo de investigadores en el que trabaja, dispone de financiación para continuar recogiendo datos hasta abril de 2027. Para entonces se cumplirán nueve años de investigación. “Estas series temporales, para que tengan más valor, necesitan mantenerse durante más de diez años”, explica.

La investigadora apunta a un problema habitual en la ciencia. Considera que existe una contradicción entre la necesidad de investigar durante más de una década un tema para establecer resultados consistentes –que vayan más allá de las hipótesis iniciales–, mientras que en ocasiones los proyectos de financiación científica son de entre dos y cuatro años. “Hay una discrepancia entre la visión a largo plazo y la financiación”, lamenta.

Para Hendriks es fundamental realizar más estudios, en más lugares y durante más años, para comprobar si los resultados obtenidos hasta ahora responden a una tendencia en el tiempo.

Mejorar la salud del mar

Mientras los científicos reclaman más financiación para realizar más estudios y recopilar más datos, hay medidas que sí pueden adoptarse en el ámbito local, estatal y global. Hendriks distingue entre las acciones necesarias para monitorizar el estado del mar y las que permitirían mejorarlo. Para la monitorización considera fundamentales el estado de las praderas de posidonia, el oxígeno y la temperatura.

La mejora, en cambio, depende en buena medida de decisiones políticas. El cambio climático y el incremento de las temperaturas del mar son amenazas para las praderas de posidonia sobre las que resulta difícil actuar solamente a escala local, ya que la crisis climática debe abordarse en el ámbito global, y eso va más allá de las políticas que puedan llevarse a cabo en Madrid. O incluso en Bruselas.

No obstante, Hendriks cree que en el ámbito de las competencias de las administraciones locales, autonómicas y estatales, hay que diseñar mejores políticas de protección para las praderas de posidonia –a lo que habría que sumar más vigilancia–, así como mejoras en los sistemas de depuración de las aguas residuales y de los emisarios.

La temporada alta a Eivissa deixa imatges com aquesta a la zona turística d’oci de Platja d’en Bossa: l’escuma que creen grups de motos d’aigua molt a prop de la costa, on els banyistes observen les altes velocitats que assoleixen en un litoral cada vegada més saturat. Entre les activitats nàutiques que es desenvolupen a la platja, envoltada d’hotels i negocis turístics, n’hi ha de legals i d’altres que no ho són, fet que ha desfermat la polèmica aquest estiu.

Els negocis dedicats al lloguer de motos d’aigua i altres activitats recreatives d’aquesta zona del terme municipal de Sant Josep, entregada al turisme —on es troben les famoses discoteques Ushuaïa i Hï—, han advertit de la creixent saturació i de la manca de control sobre aquests operadors, fet que els fa témer un increment de la falta de seguretat marítima. Els propietaris d’aquestes empreses s’han adreçat a l’administració local per denunciar l’intrusisme en el sector per part de companyies que, tot i ser legals, no disposen de llicència per llogar aquest tipus de vehicles aquàtics.

Una d’aquestes operadores és SUN Supermercado Náutico, que ofereix a peu de platja excursions amb paddle surf o banana boat —per a les quals sí que té permís—, però també motos que amarra a boies properes a la vorera. Quan els periodistes s’hi acosten, un treballador s’apropa amb pressa per advertir que no es poden fotografiar els clients que utilitzen les motos, que generen trànsit massa a prop de l’espai delimitat per al bany. “Hem expressat la nostra preocupació a diversos agents —de la Guàrdia Civil— per les motos d’aigua que operen dins els nostres circuits autoritzats i que es lloguen en llocs que consideram il·legals”, explica un dels propietaris d’aquests negocis a elDiario.es, que assegura que ells sí que estan sotmesos periòdicament a inspeccions.

A més d’adreçar-se a l’Ajuntament per informar de la situació, s’han posat en contacte amb la Patrulla Fiscal i de Fronteres (Pafif) de la Guàrdia Civil i amb la Policia Local de Sant Josep. Tot i que l’institut armat explica que de moment no hi ha registrada cap denúncia per aquestes activitats, sí que en té constància. Per la seva banda, la companyia acusada de les irregularitats, amb la qual aquest diari s’ha posat en contacte per correu electrònic, no ha respost en el moment de publicar aquest reportatge.

El propietari d’aquesta mateixa empresa va consultar a les forces de seguretat el passat 1 d’agost si s’hi estaven fent inspeccions. Però, a dia d’avui, els operadors ‘pirata’ continuen actuant a Platja d’en Bossa, lamenta el propietari, d’origen belga, que va adquirir la companyia d’activitats aquàtiques a un eivissenc la temporada passada, el 2025.

Falta d'inspeccions

Continua, per tant, la “preocupació” a la zona per l’intrusisme en el sector, així com pels accidents nàutics que pot comportar la falta de supervisió sobre el lloguer de les motos d’aigua il·legals i sense assegurança.

Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los. “En pots dur una sense experiència”, explica un resident que fa un parell d’anys es va treure el permís i que sol llogar aquest tipus de vehicles per oci durant l’estiu. “El problema és que la gent no és conscient del perill que pot arribar a suposar”, afegeix.

Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los

L’eivissenc explica que una familiar propera va patir, durant la dècada dels 2000, un accident amb una moto d’aigua que la va atropellar mentre es banyava al Caló des Moro (Sant Antoni). Va quedar inconscient a la mar i va patir ferides greus en un dels braços, per la qual cosa va haver de ser traslladada en ambulància a l’hospital i sotmesa a una operació.

El Reial decret 259/2002, de 8 de març, que regula les mesures de seguretat i el lloguer de motos nàutiques, estableix que les empreses que lloguen motos per hores o fraccions han de disposar dels permisos administratius corresponents i de l’autorització de funcionament de la Capitania Marítima. A més, la norma estableix requisits concrets per a les empreses: instal·lacions adequades, mitjans per traslladar els arrendataris, zones autoritzades per al fondeig o plataformes, entre d’altres. Per exemple, especifica que les motos de lloguer no poden estar varades o estacionades a la platja.

A Balears existeix, a més, la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d’activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives), que estableix el règim sancionador per als centres de lloguer de motos nàutiques. La norma considera infracció que els centres de lloguer d’aquests vehicles aquàtics desenvolupin la seva activitat sense haver presentat la declaració responsable, la comunicació prèvia o sense disposar de l’autorització corresponent, quan aquesta sigui necessària. També contempla com a infraccions operar sense l’assegurança de responsabilitat civil exigida, treballar sense el responsable tècnic o incomplint els requisits de titulació, o llogar motos per dies a persones que no tenguin la titulació necessària per governar-les.

Des de l’Ajuntament de Sant Josep aclareixen que la competència municipal en l’àmbit marítim és limitada —depèn de Costes— i asseguren que ja han traslladat a les administracions competents els suposats casos detectats perquè duguin a terme les actuacions que corresponguin.

Falta de control general al litoral

Al llarg del mes d’agost, les motos d’aigua han generat queixes i indignació general per la pressió que exerceixen, juntament amb iots i embarcacions d’esbarjo, sobre el litoral pitiús. Especialment en zones turístiques molt populars, com Benirràs o es Vedrà, a Eivissa, o Cala Saona, a Formentera. Això implica moltes vegades fondejos sobre praderies protegides de posidònia.

A més, no són poques les ocasions en què les motos d’aigua —amb llicència per exercir la seva activitat o sense— naveguen a altes velocitats, reptant els patrons d’altres embarcacions i sense respectar la distància de seguretat amb la resta de navegants, fet que de vegades posa en perill les persones que es troben a la mar i a prop de la costa.

Les motos d'aigua han generat queixes pel seu possible impacte sobre les praderies de posidònia i les seves altes velocitats

La manca de control sobre el medi marí ha permès en els darrers anys que tot tipus d’intrusisme s’apoderi del litoral pitiús, així com una activitat frenètica en general que contamina els ecosistemes marins, ja molt castigats a l’arxipèlag. Entre altres coses, ha proliferat la impunitat amb què ‘bars flotants’ il·legals operen en alta mar oferint mojitos i caipirinyes durant tot l’estiu a turistes i residents que naveguen per punts com Platja d’en Bossa —atractiva per la seva posta de sol—.

Un d’aquests venedors, que opera principalment a la popular cala de Sant Josep —el municipi amb més quilòmetres de costa de l’illa—, ha estat albirat durant els darrers dos anys per cambrers i personal dels quiosquets de la costa. També pel Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, sense que hagin pogut fer res al respecte. Totes aquestes infraccions han fet que ciutadania i empreses de xàrter reclamin més vigilància i control, sobretot durant els mesos de més afluència de la temporada turística.

Neus Prats, portaveu del GEN-GOB Eivissa, assegura que, tot i que no saben específicament quines són aquestes empreses, des de l’entitat ecologista sí que han detectat organitzadors d’excursions en zones protegides de les illes on “costa creure” que s’hagi atorgat una autorització per a aquestes activitats. En concret, al voltant d’illots protegits com ses Margalides —als peus del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agnès)—, els illots de ponent o el famós mirador d’es Vedrà. “No entenc les autoritzacions que impliquen motos d’aigua al voltant de llocs tan sensibles, tenint en compte també les conductes perilloses lligades a aquests artefactes. És la sensació de sempre: a Eivissa, zero respecte i impunitat total”, protesta l’ecologista.

La temporada alta en Eivissa deja imágenes como esta en la zona turística de ocio de Platja d’en Bossa: la espuma que crean grupos de motos de agua muy cerca de la costa, donde bañistas observan las altas velocidades que alcanzan en un litoral cada vez más saturado. Entre las actividades náuticas que se desarrollan en la playa, rodeada de hoteles y negocios turísticos, hay algunas legales y otras que no lo son, lo que ha desatado la polémica este verano.

Negocios dedicados al alquiler de motos de agua y otras actividades recreativas de esta área del término municipal de Sant Josep entregada al turismo —donde se encuentran las famosas discotecas Ushuaïa y Hï— han advertido de la creciente saturación y de la carencia de control sobre estos operadores, lo que les hace temer un incremento en la falta de seguridad marítima. Propietarios de estas empresas se han remitido a la administración local para denunciar el intrusismo en el sector por parte de compañías que, a pesar de ser legales, no cuentan con licencia para alquilar este tipo de vehículos acuáticos.

Una de estas operadoras es SUN Supermercado Náutico, que ofrece a pie de playa excursiones en paddle surf o el banana boat —para las que sí tiene permiso—, pero además motos que amarra en boyas cercanas a la orilla. Al aproximarse los periodistas, un trabajador se acerca con premura para advertir que no se puede fotografiar a los clientes que están utilizando las motocicletas, creando tráfico demasiado cerca del espacio delimitado para el baño. “Hemos expresado nuestra preocupación a varios agentes —de la Guardia Civil— sobre las motos acuáticas que operan dentro de nuestros circuitos autorizados y que se alquilan en lugares que consideramos ilegales”, explica uno de los propietarios de estos negocios a elDiario.es, quien asegura que ellos sí están sometidos periódicamente a inspecciones.

Además de dirigirse al Consistorio para informar de la situación, se han comunicado con la Patrulla Fiscal y de Fronteras (Pafif) de la Guardia Civil y la Policía Local de Sant Josep. Aunque el instituto armado explica que de momento no hay registrada ninguna denuncia por estas actividades, sí tienen constancia de las mismas. Por su parte, la compañía acusada de las irregularidades, con la que se ha puesto en contacto este diario vía correo electrónico, no ha respondido en el momento en que se publica este reportaje.

El dueño de esta misma empresa consultó a las fuerzas de seguridad el pasado 1 de agosto si se estaban realizando inspecciones al respecto. Pero, a día de hoy, los operadores ‘pirata’ siguen actuando en Platja d’en Bossa, lamenta el propietario, de origen belga, quien adquirió la compañía de actividades acuáticas a un ibicenco la pasada temporada de 2025.

Falta de inspecciones

Continúa, por lo tanto, la “preocupación” en la zona por el intrusismo en el sector, así como los accidentes náuticos que puede involucrar la falta de supervisión sobre el arrendamiento de las motos acuáticas ilegales y sin seguro.

Para manejar estos vehículos solo se necesita el título —la licencia de navegación básica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo—, sin que se enseñe durante el curso para obtenerlo a manejarlas. “Puedes llevar una sin experiencia”, explica un residente que hace un par de años se sacó el permiso y suele alquilar este tipo de vehículos por ocio a lo largo del verano. “El problema es que la gente no es consciente de lo peligroso que puede llegar ser”, añade.

Para manejar estos vehículos solo se necesita el título -la licencia de navegación básica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo-, sin que se enseñe durante el curso para obtenerlo a manejarlas

El ibicenco cuenta que una familiar cercana sufrió, en la década de los 2000, un accidente con una moto acuática que la arrolló mientras se estaba bañando en Caló des Moro (Sant Antoni). Se quedó inconsciente en el mar y sufrió graves heridas en uno de los brazos, por lo que tuvo que ser trasladada en ambulancia al hospital y ser sometida a una operación.

El Real Decreto 259/2002, de 8 de marzo, que regula las medidas de seguridad y el alquiler de motos náuticas, establece que las empresas que alquilan motos por horas o fracciones deben disponer de los permisos administrativos correspondientes y de autorización de funcionamiento de la Capitanía Marítima. Además, la norma establece requisitos concretos para las empresas: instalaciones adecuadas, medios para trasladar a los arrendatarios, zonas autorizadas para fondeo o plataformas, entre otros. Por ejemplo, especifica que las motos de alquiler no pueden estar varadas o estacionadas en la playa.

En Balears existe además la Ley 2/2015, de 27 de febrero, de régimen sancionador en materia de actividades marítimas, náuticas y subacuáticas (deportivas y recreativas), que establece el régimen sancionador para los centros de arrendamiento de motos náuticas. La norma considera infracción que los centros de arrendamiento de estos vehículos acuáticos desarrollen su actividad sin haber presentado la declaración responsable, comunicación previa o sin disponer de la autorización correspondiente, cuando esta sea necesaria. También contempla como infracciones operar sin el seguro de responsabilidad civil exigido, trabajar sin el responsable técnico o incumpliendo los requisitos de titulación o alquilar motos por días a personas que no tengan la titulación necesaria para gobernarlas.

Desde el Ayuntamiento de Sant Josep aclaran que la competencia municipal en el ámbito marítimo es limitada —depende de Costas— y aseguran que ya han trasladado a las administraciones competentes los supuestos casos detectados para que lleven a cabo las actuaciones que correspondan.

Falta de control general en el litoral

A lo largo del mes de agosto, las motos de agua han generado quejas e indignación general por su presión, junto a yates y embarcaciones de recreo, sobre el litoral pitiuso. Especialmente en zonas turísticas muy popularizadas, como Benirràs o es Vedrà, en Eivissa, o Cala Saona, en Formentera. Esto involucra muchas veces fondeos sobre praderas protegidas de posidonia.

Además, no en pocas ocasiones las motos acuáticas —con licencia para ejercer su actividad y sin ella— navegan a altas velocidades, retando a patrones de otros barcos y sin respetar la distancia de seguridad con el resto de navegantes, poniendo a veces en peligro a las personas que se encuentran en el mar y cerca de la costa.

Las motos de agua han generado quejas por su posible impacto sobre las praderas de posidonia y sus altas velocidades

La falta de control sobre el medio marino ha permitido en los últimos años que todo tipo de intrusismo se apodere del litoral pitiuso, así como una ajetreada actividad en general que contamina los ecosistemas marinos, ya muy castigados en el archipiélago. Entre otras cosas, ha proliferado la impunidad con la que ‘bares flotantes’ ilegales operan en alta mar ofreciendo mojitos y caipirinhas durante todo el verano a turistas y residentes que navegan en puntos como Platja d’en Bossa, atractiva por su puesta de sol.

Uno de estos vendedores que opera principalmente en la popular cala de Sant Josep —el municipio con más kilómetros de costa de la isla— ha sido en el último par de años avistado por camareros y personal de los chiringuitos de la costa. También por el Grupo Especial de Actividades Subacuáticas (GEAS) de la Guardia Civil, sin que hayan podido hacer nada al respecto. Todas estas infracciones han conducido a que ciudadanía y empresas de chárter reclamen más vigilancia y control, sobre todo, durante los meses de mayor afluencia de la temporada turística.

Neus Prats, portavoz del GEN-GOB Eivissa, asegura que, a pesar de que no saben específicamente cuáles son estas empresas, desde la entidad ecologista sí han detectado organizadores de excursiones en zonas protegidas de las islas donde “cuesta creer” que se haya otorgado una autorización para estas actividades. En concreto, alrededor de islotes protegidos como ses Margalides —a los pies del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agnès)—, los islotes de poniente o el famoso mirador de es Vedrà. “No entiendo las autorizaciones que involucran motos de agua alrededor de lugares tan sensibles, teniendo en cuenta también las conductas peligrosas ligadas a estos artefactos. Es la sensación de siempre: en Ibiza cero respeto e impunidad total”, protesta la ecologista.

Una nova pastera amb 13 magribins a bord ha estat interceptada a Formentera aquest dilluns, segons ha informat la Delegació del Govern a les Balears.

La nau ha estat localitzada a les 07.40 hores al Pilar de la Mola i en l'operatiu hi han participat agents de la Guàrdia Civil de Formentera.

En les últimes hores, altres 76 migrants han estat rescatats a l'illa després d'arribar en cinc pasteres.

Segons la informació facilitada per la Delegació del Govern, aquest diumenge a les 16.36 hores va ser interceptada una pastera amb 16 migrants -11 subsaharians i cinc magribins- localitzats a 36 milles al sud-est de Formentera.

A les 16.37 hores, altres 16 migrants van ser trobats a 0,01 milles al nord d'Es Caló de Sant Agustí. A les 19.00 hores, 17 migrants més van ser interceptats en línia de costa al Pilar de la Mola. En aquests dos últims casos, tots els ocupants eren d'origen magribí.

Durant el matí de diumenge, també van ser localitzades a Formentera dues pasteres, una amb 15 persones a s'Estufador i una altra, a les 13.00 hores, interceptada amb 12 magribins a la zona del torrent de s'Algar.

Una nueva patera con 13 magrebíes a bordo ha sido interceptada en Formentera este lunes, según ha informado la Delegación del Gobierno en Balears.

La nave ha sido localizada a las 07.40 horas en el Pilar de la Mola y en el operativo han participado agentes de la Guardia Civil de Formentera.

En las últimas horas, otros 76 migrantes han sido rescatados en la isla después de llegar en cinco pateras.

Según la información facilitada por la Delegación del Gobierno, este domingo a las 16.36 horas fue interceptada una patera con 16 migrantes -11 subsaharianos y cinco magrebíes- localizados a 36 millas al sureste de Formentera.

A las 16.37 horas, otros 16 migrantes fueron encontrados a 0,01 millas al norte de Es Caló de Sant Agustí. A las 19.00 horas, 17 migrantes más fueron interceptados en línea de costa en el Pilar de la Mola. En estos dos últimos casos, todos los ocupantes eran de origen magrebí.

Durante la mañana del domingo, también fueron localizadas en Formentera dos pateras, una con 15 personas en s'Estufador y otra, a las 13.00 horas, interceptada con 12 magrebíes en la zona del torrente de s'Algar.

El vell Camí Verd no és tan verd com proposa el seu nom. Durant l'estiu de Menorca és un camí sinuós envoltat de camps i paret seca que connecta Maó i Sant Lluís per rutes alternatives, velles, carreteres de trànsit lent i calor sufocant. Cal recórrer-lo fins a la seva desembocadura a la zona alta del Port de Maó per arribar a la Pedrera de Robadones, una antiga pedrera de marès on s'emmagatzemen, des de fa gairebé tres dècades, desenes d'embarcacions històriques i típiques de Menorca: és el taller de l'Associació Amics de la Mar.

“L'associació es va fundar el 1997 per protegir el patrimoni i la cultura marinera de Menorca i amb la idea d'enfocar-nos en les embarcacions tradicionals, els oficis vinculats a la mar, les formes de navegar d'aquí, les formes de pescar i de relacionar-nos amb la mar”, explica Jose Mari Zardoya, integrant de la Junta Directiva, qui no oculta la seva preocupació pel futur de la navegació tradicional al Port de Maó. “Ara només es busquen barques ràpides, de motors enormes. Això no és navegar”, lamenta aquest navarrès establert a Menorca que manté les maneres –a un temps tossces i tendres– d'un vell professor de secundària ja jubilat.

“Atenció”, exigeix amb ímpetu als turistes que passegen despistats entre el centenar d'embarcacions que dormen, algunes semicobertes amb lones, a les entranyes subterrànies de la pedrera. Robadones és una caverna de 5.000 metres quadrats que s'enfonsa a la roca del llevant insular i que conserva, a més d'embarcacions, centenars d'eines, motors antics i tota mena d'elements vinculats als oficis tradicionals de la mar.

“No pretenem crear un museu convencional, sinó mantenir viu un patrimoni que, d'altra manera, es perdria. Quan l'actual junta va assumir la gestió ens vam trobar amb anys d'abandonament acumulat i vam haver de retirar tones de residus i runes per recuperar l'espai. Avui continuam sent poques persones actives, així que avancem a poc a poc, fent tot el que està a les nostres mans”, explica Zardoya. Afegeix que la pedrera deu el seu nom a una vella llegenda local segons la qual en el predio que envolta la pedrera vivia un lladre de joies i aixovar de dona.

Una temperatura perfecta

Les columnes de mares que funcionen com a bigues ciclòpies tenen les marques de velles perforacions mineres que van abastir de pedra els pobles confrontants de Maó i Es Castell. Emergeixen de la terra com a dits calcaris que arriben a mesurar fins a 12 metres d'alçada i es distribueixen irregularment per l'espai. Aquí i allà vells pescadors treballen la fusta, pinten, emblanquinen, cusen veles i expliquen que la pedrera té el seu propi microclima i roman a uns 15º, “sigui hivern o estiu”. Aquesta regulació natural permet l'excepcional estat de conservació en què es troben les embarcacions, que estan fetes, en la seva immensa majoria, de pi de Menorca, talat en un moment concret de l'any, calafatejat i muntat amb especial cura per mans expertes fa, en alguns casos, més d'un segle.

La pedrera té el seu propi microclima i roman a uns 15º. Aquesta regulació natural permet l'excepcional estat de conservació en què es troben les embarcacions, que estan fetes, en la seva immensa majoria, de pi de Menorca

“Tot el que hi ha a Robadones és el resultat de milers d'hores de treball voluntari. Tenim vaixells que fa dècades que són aquí i segueixen pràcticament igual que el primer dia. Si haguessin estat exposats al sol i a la intempèrie, molts ja haurien desaparegut”, continua Zardoya mentre repassa els noms de les embarcacions com qui passa llista a classe, enumerant els presents i els absents amb avís o sense.

Tot el que hi ha a Robadones és el resultat de milers d'hores de treball voluntari. Tenim vaixells que fa dècades que están aquí i segueixen pràcticament igual que el primer dia. Si haguessin estat exposats al sol i a la intempèrie, molts ja haurien desaparegut

Jose Mari Zardoya — Integrant de l'Associació Amics de la Mar

El protocol per recuperar embarcacions sempre comença amb una trucada. Algú, en algun punt de Menorca, es posa en contacte amb Amics de la Mar i ofereix un llaüt, un esquif o una barca de regata que, gairebé sempre, es podreix en algun solar oblidat o al garatge d'alguna casa d'estiueig familiar. “Ens truquen i nosaltres ens posem en marxa, busquem l'embarcació, n'avaluem l'estat, si és possible, la portem aquí i la restaurem, després escrivim la fitxa amb tota la informació disponible”, explica Paco Bosch, un dels membres fundadors d'Amics de la Mar i reconegut mariner gairebé centenari que, des de fa dècades, es dedica a recrear llaüts i embarcacions històriques en miniatura.

“Cada barca té un arbre genealògic. Per exemple aquesta, de nom Barlovent, és una barca de 20 pams feta a Maó el 1922 pel mestre de ribera Antoni Taltavull conegut com ”s'obercoc“. Abans del seu primer traspàs es va dir Marta Molière i la patrona era Clara Aguiló Valls que la va comprar per la quantitat de set-centes cinquanta pessetes i li va canviar el nom pel de Reina II i finalment va canviar al nom actual. Arbola vela llatina i copo”, exemplifica Zardoya detingut davant d'una barca restaurada situada a pocs metres d'una claraboia per on es filtra la llum solar i evidencia la fitxa de cada barca col·locada sobre la paret.

Un port sense veles llatines

En aquests dies el port de Maó viu una creixent tensió entre la seva funció econòmica i turística i el seu paper històric com a espai de convivència, treball i cultura marinera. Així ho resumeix Paco Bosch mentre continua assegut al seu taller de miniaturista assenyalant orgullós els detalls d'una rèplica a escala del navili de línia del segle XVIII San Juan Nepomuceno. “El Port no va ser sempre així. Va saber ser un espai de treball, de calafateig, de xarxes i pescadors. També d'oci i esbarjo per als habitants de la ciutat. Dona una mica de tristesa veure que ara només hi ha espai per a xàrters i mega iots”, relata Bosch.

El Port no va ser sempre així. Va saber ser un espai de treball, de calafateig, de xarxes i pescadors. També d'oci i esbarjo per als habitants de la ciutat. Dona una mica de tristesa veure que ara només hi ha espai per a xàrters i mega iots

Paco Bosch — Membre fundador d'Amics de la Mar

La manca d'amarratges és la principal limitació que les associacions de mariners i pescadors d'arts menors troben a l'hora d'accedir al Port. Amb tot, la rada de Maó manté actualment 598 amarratges de gestió pública, això és el 35% dels 1.674 amarratges totals. Així mateix, a principis de 2026 es va conèixer que la nova concessió de la Ribera Nord del port contempla la possibilitat de passar de 52 a 168 amarratges a la zona de l'Illa del Rei, la qual cosa ha generat esperances –i alguns dubtes– entre les associacions.

“Fa dècades que reclamem espais al port per poder posar a l'aigua les embarcacions que restaurem. Sense molls, gran part d'aquest patrimoni queda condemnat a romandre a terra. És cert que l'administració sempre manté el diàleg obert, hem tingut reunions i els hem plantejat les nostres necessitats, però la realitat és que les prioritats finalment solen dirigir-se cap a activitats més rendibles econòmicament. Nosaltres no necessitem grans infraestructures; necessitem que es reconegui que aquestes embarcacions també formen part de la vida del port i que mereixen un espai”, reflexiona Zardoya.

Des d'Amics de la Mar expliquen que moltes de les embarcacions qu eCustodien són peces úniques, algunes amb més d'un segle d'antiguitat, vinculades a formes de navegació tradicionals com la vela llatina. Consideren que aquests vaixells constitueixen molt més que un patrimoni material, ja que conserven la memòria dels pescadors, fusters de ribera i mariners que van donar forma a la identitat marítima de Menorca. Per això, adverteixen que cada vegada que desapareix una d'aquestes embarcacions no només es perd un objecte històric, sinó també una part de la memòria col·lectiva de l'illa.

“Durant anys hem recuperat embarcacions que estaven abandonades en coves, finques o magatzems, moltes vegades gràcies a l'avís de familiars que no sabien què fer amb elles. De vegades arribem just a temps per evitar que fossin destruïdes. Recordo especialment el cas d'una embarcació tradicional el propietari de la qual es va veure obligat a tallar-la amb una motoserra per complir amb una política que exigia inutilitzar els vaixells retirats de l'activitat pesquera. Són històries que mostren fins a quin punt el patrimoni marítim pot desaparèixer si ningú el protegeix”, conclou Zardoya.

Durant anys hem recuperat embarcacions que estaven abandonades en coves, finques o magatzems, moltes vegades gràcies a l'avís de familiars que no sabien què fer amb elles. De vegades arribem just a temps per evitar que fossin destruïdes. Recordo especialment el cas d'una embarcació tradicional el propietari de la qual es va veure obligat a tallar-la amb una motoserra

José Mari Zardoya — Integrant de l'Associació Amics de la Mar

Per a diversos d'aquests mariners una barca tradicional no és una peça decorativa. És una forma de relacionar-se amb el mar, un conjunt de coneixements, oficis i experiències transmesos entre generacions. Diversos d'ells lamenten que a la joventut menorquina ja no li interessi sortir a navegar en un d'aquests llaüts.

“No estem fent una recreació històrica; estem mantenint viva una cultura que ha format part de Menorca durant segles. Per això defensem que la conservació del patrimoni marítim i l'existència d'amarratges socials són dues qüestions inseparables. Si les embarcacions tradicionals no poden estar a l'aigua i si la gent d'aquí perd l'accés al port, la cultura marinera acaba convertint-se en un record”, insisteix Bosch en el seu reclau de mar i de memòria.

El viejo Camí Verd no es tan verde como propone su nombre. Durante el verano de Menorca es un camino sinuoso rodeado de campos y pared seca que conecta Maó y Sant Lluís por rutas alternativas, viejas, carreteras de tránsito lento y calor sofocante. Es necesario recorrerlo hasta su desembocadura en la zona alta del Puerto de Maó para llegar a la Pedrera de Robadones, una antigua cantera de marés donde se almacenan, desde hace casi tres décadas, decenas de embarcaciones históricas y típicas de Menorca: es el taller de la Associació Amics de la Mar.

“La asociación se fundó en 1997 para proteger el patrimonio y la cultura marinera de Menorca y con la idea de enfocarnos en las embarcaciones tradicionales, los oficios vinculados al mar, las formas de navegar de aquí, las formas de pescar y de relacionarnos con el mar”, explica Jose Mari Zardoya, integrante de la Junta Directiva, quien no oculta su preocupación por el futuro de la navegación tradicional en el Puerto de Maó. “Ahora sólo se buscan barcas rápidas, de motores enormes. Eso no es navegar”, lamenta este navarro afincado en Menorca que mantiene las maneras –a un tiempo toscas y tiernas– de un viejo profesor de secundaria ya jubilado.

“Atiende”, exige con ímpetu a los turistas que pasean despistados entre el centenar de embarcaciones que duermen, algunas semi cubiertas con lonas, en las entrañas subterráneas de la cantera. Robadones es una caverna de 5.000 metros cuadrados que se hunde en la roca del levante insular y que conserva, además de embarcaciones, cientos de herramientas, motores antiguos y todo tipo de elementos vinculados a los oficios tradicionales del mar.

“No pretendemos crear un museo convencional, sino mantener vivo un patrimonio que, de otro modo, se perdería. Cuando la actual junta asumió la gestión nos encontramos con años de abandono acumulado y tuvimos que retirar toneladas de residuos y escombros para recuperar el espacio. Hoy seguimos siendo pocas personas activas, así que avanzamos poco a poco, haciendo todo lo que está en nuestras manos”, cuenta Zardoya. Añade que la pedrera debe su nombre a una vieja leyenda local según la cual en el predio que rodea la cantera vivía un ladrón de joyas y ajuares de mujer.

Una temperatura perfecta

Las columnas de marés que funcionan como vigas ciclópeas tienen las marcas de viejas perforaciones mineras que abastecieron de piedra a los pueblos colindantes de Maó y Es Castell. Emergen de la tierra como dedos calcáreos que llegan a medir hasta 12 metros de altura y se distribuyen irregularmente por el espacio. Aquí y allá viejos pescadores trabajan la madera, pintan, encalan, cosen velas y cuentan que la cantera tiene su propio microclima y permanece a unos 15º, “sea invierno o verano”. Esta regulación natural permite el excepcional estado de conservación en que están las embarcaciones, que están hechas, en su inmensa mayoría, de pino de Menorca, talado en un momento concreto del año, calafateado y montado con especial cuidado por manos expertas hace, en algunos casos, más de un siglo.

La cantera tiene su propio microclima y permanece a unos 15º. Esta regulación natural permite el excepcional estado de conservación en que están las embarcaciones, que están hechas, en su inmensa mayoría, de pino de Menorca

“Todo lo que hay en Robadones es el resultado de miles de horas de trabajo voluntario. Tenemos barcos que llevan décadas aquí y siguen prácticamente igual que el primer día. Si hubieran estado expuestos al sol y a la intemperie, muchos ya habrían desaparecido”, continúa Zardoya mientras repasa los nombres de las embarcaciones como quien pasa lista en clase, enumerando a los presentes y a los ausentes con o sin aviso.

Todo lo que hay en Robadones es el resultado de miles de horas de trabajo voluntario. Tenemos barcos que llevan décadas aquí y siguen prácticamente igual que el primer día. Si hubieran estado expuestos al sol y a la intemperie, muchos ya habrían desaparecido

Jose Mari Zardoya — Integrante de la Asociación Amics de la Mar

El protocolo para recuperar embarcaciones siempre comienza con una llamada. Alguien, en algún punto de Menorca, se pone en contacto con Amics de la Mar y ofrece un llaüt, un esquife o un bote de regata que, casi siempre, se pudre en algún predio olvidado o en el garaje de alguna casa de veraneo familiar. “Nos llaman y nosotros nos ponemos en marcha, buscamos la embarcación, evaluamos el estado, si es posible, lo traemos aquí y lo restauramos, luego escribimos la ficha con toda la información disponible”, cuenta Paco Bosch, uno de los miembros fundadores de Amics de la Mar y reconocido marinero casi centenario que, desde hace décadas, se dedica a recrear llaüts y embarcaciones históricas en miniatura.

“Cada barco tiene un árbol genealógico. Por ejemplo este, de nombre Barlovent, es un bote de 20 palmos hecho en Maó en 1922 por el maestro de ribera Antoni Taltavull conocido como ”s'obercoc“. Antes de su primer traspaso se llamó Marta Molière y la patrona era Clara Aguiló Valls que lo compró por la cantidad de setecientas cincuenta pesetas y le cambió el nombre por el de Reina II y finalmente cambió al nombre actual. Arbola vela latina y copo”, ejemplifica Zardoya detenido frente a una barca restaurada situada a pocos metros de una claraboya por donde se filtra la luz solar y evidencia la ficha de cada barca colocada sobre la pared.

Un puerto sin velas latinas

En estos días el puerto de Maó vive una creciente tensión entre su función económica y turística y su papel histórico como espacio de convivencia, trabajo y cultura marinera. Así lo resume Paco Bosch mientras continúa sentado en su taller de miniaturista señalando orgulloso los detalles de una réplica a escala del navío de línea del siglo XVIII San Juan Nepomuceno. “El Puerto no fue siempre así. Supo ser un espacio de trabajo, de calafateo, de redes y pescadores. También de ocio y esbarjo para los habitantes de la ciudad. Da un poco de tristeza ver que ahora sólo hay espacio para charters y mega yates”, relata Bosch.

El Puerto no fue siempre así. Supo ser un espacio de trabajo, de calafateo, de redes y pescadores. También de ocio y esbarjo para los habitantes de la ciudad. Da un poco de tristeza ver que ahora sólo hay espacio para charters y mega yates

Paco Bosch — Miembro fundador de Amics de la Mar

La falta de amarres es la principal limitación que las asociaciones de marineros y pescadores de artes menores encuentran a la hora de acceder al Puerto. Con todo, la rada de Maó mantiene actualmente 598 amarres de gestión pública, esto es el 35% de los 1.674 amarres totales. Asimismo, a principios de 2026 se conoció que la nueva concesión de la Ribera Norte del puerto contempla la posibilidad de pasar de 52 a 168 amarres en la zona de la Illa del Rei, lo cual ha generado esperanzas –y algunas dudas– entre las asociaciones.

“Llevamos décadas reclamando espacios en el puerto para poder poner en el agua las embarcaciones que restauramos. Sin amarres, gran parte de este patrimonio queda condenado a permanecer en tierra. Es cierto que la administración siempre mantiene el diálogo abierto, hemos tenido reuniones y les hemos planteado nuestras necesidades, pero la realidad es que las prioridades finalmente suelen dirigirse hacia actividades más rentables económicamente. Nosotros no necesitamos grandes infraestructuras; necesitamos que se reconozca que estas embarcaciones también forman parte de la vida del puerto y que merecen un espacio”, reflexiona Zardoya.

Desde Amics de la Mar explican que muchas de las embarcaciones que custodian son piezas únicas, algunas con más de un siglo de antigüedad, vinculadas a formas de navegación tradicionales como la vela latina. Consideran que estos barcos constituyen mucho más que un patrimonio material, ya que conservan la memoria de los pescadores, carpinteros de ribera y marineros que dieron forma a la identidad marítima de Menorca. Por ello, advierten de que cada vez que desaparece una de estas embarcaciones no sólo se pierde un objeto histórico, sino también una parte de la memoria colectiva de la isla.

“Durante años hemos recuperado embarcaciones que estaban abandonadas en cuevas, fincas o almacenes, muchas veces gracias al aviso de familiares que no sabían qué hacer con ellas. En ocasiones llegamos justo a tiempo para evitar que fueran destruidas. Recuerdo especialmente el caso de una embarcación tradicional cuyo propietario se vio obligado a cortarla con una motosierra para cumplir con una política que exigía inutilizar los barcos retirados de la actividad pesquera. Son historias que muestran hasta qué punto el patrimonio marítimo puede desaparecer si nadie lo protege”, concluye Zardoya.

Durante años hemos recuperado embarcaciones que estaban abandonadas en cuevas, fincas o almacenes, muchas veces gracias al aviso de familiares que no sabían qué hacer con ellas. En ocasiones llegamos justo a tiempo para evitar que fueran destruidas. Recuerdo especialmente el caso de una embarcación tradicional cuyo propietario se vio obligado a cortarla con una motosierra

José Mari Zardoya — Integrante de la Asociación Amics de la Mar

Para varios de estos marineros una barca tradicional no es una pieza decorativa. Es una forma de relacionarse con el mar, un conjunto de conocimientos, oficios y experiencias transmitidos entre generaciones. Varios de ellos lamentan que a la juventud menorquina ya no le interese salir a navegar en uno de estos llaüts.

“No estamos haciendo una recreación histórica; estamos manteniendo viva una cultura que ha formado parte de Menorca durante siglos. Por eso defendemos que la conservación del patrimonio marítimo y la existencia de amarres sociales son dos cuestiones inseparables. Si las embarcaciones tradicionales no pueden estar en el agua y si la gente de aquí pierde el acceso al puerto, la cultura marinera acaba convirtiéndose en un recuerdo”, insiste Bosch en su reclamo de mar y de memoria.

La Guàrdia Civil ha detingut un home de 52 anys per suposadament robar un vaixell de més d'un milió d'euros al port de Sóller (Mallorca) després d'una perillosa persecució per via marítima i aèria i durant la qual l'ara detingut va tractar d'atropellar els guàrdies civils.

Segons ha informat l'Institut Armat en un comunicat, els fets es van iniciar durant el matí d'aquest diumenge, quan el Servei d'Emergències 112 va comunicar el robatori de l'embarcació d'una empresa de xàrter.

La col·laboració de l'empresa propietària va permetre conèixer la posició de l'embarcació, que es trobava navegant amb un home i una dona a bord.

L'helicòpter del Servei Aeri de la Guàrdia Civil va ser activat, com també dues embarcacions del Servei Marítim Provincial amb l'objectiu de localitzar-la i interceptar-la.

L'embarcació va ser finalment albirada als voltants de l'illa Tagomago, ja a la rodalia d'Eivissa. Un cop localitzada, els agents van realitzar sense èxit diversos requisits al patró perquè detingués els motors.

Durant la intervenció, l'home va tractar d'atropellar les embarcacions de la Guàrdia Civil. La persecució per via aèria i marítima es va perllongar durant aproximadament mitja hora.

Finalment, el patró va dipòsit la seva actitud i l'embarcació va poder ser interceptada. L'home, originari d'Europa de l'Est, va ser arrestat com a presumpte autor d'un delicte de furt d'embarcació, atemptat contra agent de l'autoritat i delicte de desobediència.

La Guardia Civil ha detenido a un hombre de 52 años por supuestamente robar un barco de más de un millón de euros en el puerto de Sóller (Mallorca) tras una peligrosa persecución por vía marítima y aérea y durante la cual el ahora detenido trató de embestir a los guardias civiles.

Según ha informado el Instituto Armado en un comunicado, los hechos se iniciaron durante la mañana de este domingo, cuando el Servicio de Emergencias 112 comunicó el robo de la embarcación de una empresa de chárter.

La colaboración de la empresa propietaria permitió conocer la posición de la embarcación, que se encontraba navegando con un hombre y una mujer a bordo.

El helicóptero del Servicio Aéreo de la Guardia Civil fue activado, así como dos embarcaciones del Servicio Marítimo Provincial con el objetivo de localizarla e interceptarla.

La embarcación fue finalmente avistada en las inmediaciones de la isla Tagomago, ya en las inmediaciones de Eivissa. Una vez localizada, los agentes realizaron sin éxito varios requerimientos al patrón para que detuviera los motores.

Durante la intervención, el hombre trató de embestir a las embarcaciones de la Guardia Civil. La persecución por vía aérea y marítima se prolongó durante aproximadamente media hora.

Finalmente, el patrón depuso su actitud y la embarcación pudo ser interceptada. El hombre, originario de Europa del Este, fue arrestado como presunto autor de un delito de hurto de embarcación, atentado contra agente de la autoridad y delito de desobediencia.

La fundació Ibiza & Formentera Preservation ha denunciat que el passat any només van aixecar 18 actes a les Pitiüses per infraccions relacionades amb el fondeig il·legal sobre posidònia. Del total, 15 expedients es van tramitar a Eivissa i tres a Formentera.

L'entitat ha explicat en un comunicat que el Servei de Vigilància de Posidònia de la Conselleria de Medi Ambient i Territori va detectar durant el 2025 un total de 4.813 embarcacions fondejades sobre posidònia a les dues illes.

És a dir, a penes es va obrir una acta per cada 270 embarcacions infractores (el 0,37 per cent del total), segons dades de la Direcció General de Medi Natural analitzades per l'Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa & Formentera Preservation.

El fet que el 2025 s'obrís acta a menys d'una vintena d'embarcacions posa de manifest, segons la fundació, la necessitat de reforçar a les Pitiüses el cos d'agents de Medi Ambient del Govern.

“També seria recomanable incrementar a Eivissa els mitjans destinats al Servei de Vigilància de Posidònia, el cos responsable de la detecció dels fondejos, i de sol·licitar-ne el desplaçament quan constata que es troben sobre aquest hàbitat protegit”, ha considerat.

Ibiza & Formentera Preservation ha lamentat que, després de set anys, continuen produint-se males pràctiques de forma habitual. Així, ha afirmat que l'increment dels fondejos irregulars detectats no ha vingut acompanyat d'un augment dels mitjans destinats a la seva vigilància i sanció.

Així, Eivissa va mantenir el 2025 el mateix nombre d'embarcacions del Servei de Vigilància de Posidònia que en anys anteriors, mentre que la dotació d'agents “és totalment insuficient en vista de les xifres registrades”.

Més fondejos il·legals

A Eivissa, el Servei de Vigilància va comptar durant el 2025 amb quatre embarcacions de les 19 dedicades al conjunt de Balears realitzant un total de 20.528 actuacions, un 8,8 per cent menys que el 2024, segons ha advertit l'entitat.

D'aquestes, 2.711 actuacions van ser informatives, 1.532 d'assessorament i 16.285 de comprovació per revisar la posició de l'àncora i de les cadenes. De les embarcacions comprovades, 3.468 van haver de ser desplaçades per trobar-se sobre posidònia, enfront de les 1.719 del 2024.

Segons han pogut conèixer a l'Observatori de Sostenibilitat, el motiu de l'increment va ser la inspecció de noves zones d'alta afluència.

Segons l'informe del Servei de Vigilància, les embarcacions desplaçades representen el 21,3 per cent de les comprovades a Eivissa, el percentatge més elevat de Balears.

A Formentera, l'activitat del servei va augmentar considerablement durant l'últim any en passar de 46.785 actuacions el 2024 a 61.400 el 2025. Al mateix temps, el percentatge d'embarcacions desplaçades respecte a les comprovades va passar de l'1 al 2 per cent.

Malgrat l'increment de les tasques de vigilància, des de l'Observatori de Sostenibilitat han considerat que les dades posen de manifest la “necessitat d'avançar en l'aplicació efectiva de les mesures de protecció de les praderies de posidònia i d'acompanyar les tasques d'informació i prevenció amb un major control i desenvolupament d'infraccions als responsables dels fondejos sobre pradera”.

La pressió dels fondejos es produeix, a més, sobre unes praderies que mostren signes de deteriorament, ha conclòs la fundació.

La fundación Ibiza & Formentera Preservation ha denunciado que el pasado año sólo levantaron 18 actas en las Pitiusas por infracciones relacionadas con el fondeo ilegal sobre posidonia. Del total, 15 expedientes se tramitaron en Eivissa y tres en Formentera.

La entidad ha explicado en un comunicado que el Servicio de Vigilancia de Posidonia de la Conselleria de Medio Ambiente y Territorio detectó durante en 2025 un total de 4.813 embarcaciones fondeadas sobre posidonia en ambas islas.

Es decir, apenas se abrió un acta por cada 270 embarcaciones infractoras (el 0,37 por ciento del total), según datos de la Dirección General de Medio Natural analizados por el Observatorio de Sostenibilidad de Ibiza & Formentera Preservation.

El hecho de que en 2025 se abriera acta a menos de una veintena de embarcaciones pone de manifiesto, según la fundación, la necesidad de reforzar en las Pitiusas el cuerpo de agentes de Medio Ambiente del Govern.

“También sería recomendable incrementar en Eivissa los medios destinados al Servicio de Vigilancia de Posidonia, el cuerpo responsable de la detección de los fondeos, y de solicitar su desplazamiento cuando constata que se encuentran sobre este hábitat protegido”, ha considerado.

Ibiza & Formentera Preservation ha lamentado que, tras siete años, siguen produciéndose malas prácticas de forma habitual. Así, ha afirmado que el incremento de los fondeos irregulares detectados no ha venido acompañado de un aumento de los medios destinados a su vigilancia y sanción.

Así, Eivissa mantuvo en 2025 el mismo número de embarcaciones del Servicio de Vigilancia de Posidonia que en años anteriores, mientras que la dotación de agentes “es totalmente insuficiente en vista de las cifras registradas”.

Más fondeos ilegales

En Eivissa, el Servicio de Vigilancia contó durante 2025 con cuatro embarcaciones de las 19 dedicadas al conjunto de Balears realizando un total de 20.528 actuaciones, un 8,8 por ciento menos que en 2024, según ha advertido la entidad.

De ellas, 2.711 actuaciones fueron informativas, 1.532 de asesoramiento y 16.285 de comprobación para revisar la posición del ancla y de las cadenas. De las embarcaciones comprobadas, 3.468 tuvieron que ser desplazadas por encontrarse sobre posidonia, frente a las 1.719 de 2024.

Según han podido conocer en el Observatorio de Sostenibilidad, el motivo del incremento fue la inspección de nuevas zonas de alta afluencia.

Según el informe del Servicio de Vigilancia, las embarcaciones desplazadas representan el 21,3 por ciento de las comprobadas en Eivissa, el porcentaje más elevado de Balears.

En Formentera, la actividad del servicio aumentó considerablemente durante el último año al pasar de 46.785 actuaciones en 2024 a 61.400 en 2025. Al mismo tiempo, el porcentaje de embarcaciones desplazadas respecto a las comprobadas pasó del 1 al 2 por ciento.

Pese al incremento de las labores de vigilancia, desde el Observatorio de Sostenibilidad han considerado que los datos ponen de manifiesto la “necesidad de avanzar en la aplicación efectiva de las medidas de protección de las praderas de posidonia y de acompañar las labores de información y prevención con un mayor control y desarrollo de infracciones a los responsables de los fondeos sobre pradera”.

La presión de los fondeos se produce, además, sobre unas praderas que muestran signos de deterioro, ha concluido la fundación.

La tripulació de l'embarcació Dragonera ha rescatat aquest dimarts una tortuga marina amb una malla enredada en una de les seves aletes i que ha estat traslladada a les instal·lacions de Marina Port Andratx.

Una vegada rebut l'avís, l'equip de Marina Port Andratx ha contactat immediatament amb el servei d'Emergències 112 per activar el protocol corresponent, segons ha informat en un comunicat.

Posteriorment, dues col·laboradores de la Fundació Palma Aquarium s'han desplaçat fins a la marina per recollir l'animal i fer-se càrrec de la seva atenció.

La Fundació és l'encarregada d'assistir els encallaments de fauna marina que es produeixen a les Illes, una tasca que desenvolupa en el marc del projecte Ocemib, centrat en la conservació i protecció d'espècies marines amenaçades a Balears, com tortugues marines, cetacis i taurons.

Amenaces de les tortugues a Balears

Les tortugues marines s'enfronten a diferents amenaces en aigües de les Illes, entre les quals es troben els enmallaments en xarxes fantasma, les col·lisions amb embarcacions, la pesca accidental i la ingestió de residus marins.

En aquest tipus de situacions, la Fundació recomana no retirar xarxes, fils o cordes i esperar les indicacions i l'arribada dels professionals especialitzats.

La tripulación de la embarcación Dragonera ha rescatado este martes a una tortuga marina con una malla enredada en una de sus aletas y que ha sido trasladada a las instalaciones de Marina Port Andratx.

Una vez recibido el aviso, el equipo de Marina Port Andratx ha contactado inmediatamente con el servicio de Emergencias 112 para activar el protocolo correspondiente, según ha informado en un comunicado.

Posteriormente, dos colaboradoras de la Fundación Palma Aquarium se han desplazado hasta la marina para recoger al animal y hacerse cargo de su atención.

La Fundación es la encargada de asistir los varamientos de fauna marina que se producen en las Islas, una labor que desarrolla en el marco del proyecto Ocemib, centrado en la conservación y protección de especies marinas amenazadas en Balears, como tortugas marinas, cetáceos y tiburones.

Amenazas de las tortugas en Balears

Las tortugas marinas se enfrentan a distintas amenazas en aguas de las Islas, entre las que se encuentran los enmallamientos en redes fantasma, las colisiones con embarcaciones, la pesca accidental y la ingestión de residuos marinos.

En este tipo de situaciones, la Fundación recomienda no retirar redes, hilos o cuerdas y esperar las indicaciones y la llegada de los profesionales especializados.

Emergències 112 ha activat l'alerta groga per tempestes, pluges, fort vent i fenòmens costaners a tot Balears.

A més, segons ha informat el servei d'emergències en el seu compte de la xarxa social X, Menorca també estarà en alerta groga per rissagues.

Per a aquest dimecres, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) només manté actiu l'avís groc per altes temperatures en bona part de Mallorca i a les Pitïuses, on es podran assolir màximes de 37 graus centígrads (ºC).

Per a dijous, però, als avisos per altes temperatures, de fins a 38ºC, se li sumaran altres per tempestes “fortes o molt fortes”, ratxes de vent de fins a 80 quilòmetres per hora (km/h) i fenòmens costaners. A Menorca, la rissaga podrà deixar oscil·lacions del nivell de la mar de 0,7 metres.

L'únic avís taronja, per calor, es donarà al nord i al nord-est de Mallorca, on les tempestes i el vent aniran acompanyades de temperatures màximes de 39ºC.

Divendres, sempre d'acord amb la previsió de l'Aemet, es desactivaran els avisos per fenòmens costaners, ratxes de vent i altes temperatures, però contunuaran actius per tempestes, pluges i rissagues.

Recomanacions d'emergències

Davant el vent, Emergències recomanen evitar murs de pedra, tanques publicitàries, pals de llum i torres d'alta tensió; tancar les portes i les finestres de les cases; retirar testos o qualsevol objecte que pugui caure al carrer; i no transitar per parcs o avingudes arbrades.

Davant els fenòmens costaners, es recomana no accedir a punts del litoral afectats per onatge ni als passejos marítims, espigons o penya-segats; no practicar esports nàutics; assegurar l'amarrament de les embarcacions; i alertar al 112 en el cas que alguna persona caigui a l'aigua.

En cas de pluges i tempestes, es recomana adoptar mesures per impedir l'entrada d'aigua a les cases, assegurant portes i finestres, i no deixar fora objectes o mobles que l'aigua pugui arrossegar.

També aconsellen no baixar a les zones inundables dels domicilis, com soterranis o garatges, i quedar-se a les zones altes, així com tancar l'interruptor general de l'electricitat si s'inunda la casa. A la carretera, la recomanació és moderar la velocitat, mantenir la distància de seguretat i circular per rutes principals.

Davant altes temperatures, el 112 aconsella buscar l'ombra, cobrir-se el cap, vestir roba lleugera, beure molta aigua, menjar lleuger, tancar les persianes i finestres durant les hores de més calor i posar-se sempre protecció solar.

També recomana evitar l'exercici físic durant les hores de màxima insolació (entre les 12.00 i les 16.00 hores), evitar les begudes alcohòliques i la cafeïna, com també no deixar menors, persones grans ni animals dins del cotxe amb les finestres tancades.

Emergencias 112 ha activado la alerta amarilla por tormentas, lluvias, fuerte viento y fenómenos costeros en todo Balears.

Además, según ha informado el servicio de emergencias en su cuenta de la red social X, Menorca también estará en alerta amarilla por rissagas.

Para este miércoles, la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) solo mantiene activo el aviso amarillo por altas temperaturas en buena parte de Mallorca y en las Pitiusas, donde se podrán alcanzar máximas de 37 grados centígrados (ºC).

Para el jueves, sin embargo, a los avisos por altas temperaturas, de hasta 38ºC, se le sumarán otros por tormentas “fuertes o muy fuertes”, rachas de viento de hasta 80 kilómetros por hora (km/h) y fenómenos costeros. En Menorca, la rissaga podrá dejar oscilaciones del nivel del mar de 0,7 metros.

El único aviso naranja, por calor, se dará en el norte y el nordeste de Mallorca, donde las tormentas y el viento irán acompañadas de temperaturas máximas de 39ºC.

El viernes, siempre de acuerdo con la previsión de la Aemet, se desactivarán los avisos por fenómenos costeros, rachas de viento y altas temperaturas, pero seguirán activos por tormentas, lluvias y rissagas.

Recomendaciones de emergencias

Ante el viento, Emergencias recomiendan evitar muros de piedra, vallas publicitarias, postes de luz y torres de alta tensión; cerrar las puertas y ventanas de las casas; retirar macetas o cualquier objeto que pueda caer a la calle; y no transitar por parques o avenidas arboladas.

Frente a los fenómenos costeros, se recomienda no acceder a puntos del litoral afectados por oleaje ni a los paseos marítimos, espigones o acantilados; no practicar deportes náuticos; asegurar el amarre de las embarcaciones; y alertar al 112 en el caso de que alguna persona caiga al agua.

En caso de lluvias y tormentas, se recomienda adoptar medidas para impedir la entrada de agua en las casas, asegurando puertas y ventanas, y no dejar fuera objetos o muebles que el agua pueda arrastrar.

También aconsejan no bajar a las zonas inundables de los domicilios, como sótanos o garajes, y quedarse en las zonas altas, así como cerrar el interruptor general de la electricidad si se inunda la casa. En la carretera, la recomendación es moderar la velocidad, mantener la distancia de seguridad y circular por rutas principales.

Ante altas temperaturas, el 112 aconseja buscar la sombra, cubrirse la cabeza, vestir ropa ligera, beber mucha agua, comer ligero, cerrar las persianas y ventanas durante las horas de más calor y ponerse siempre protección solar.

También recomienda evitar el ejercicio físico durante las horas de máxima insolación (entre las 12.00 y las 16.00 horas), evitar las bebidas alcohólicas y la cafeína, así como no dejar menores, personas mayores ni animales dentro del coche con las ventanas cerradas.

Una campanya científica ha constatat l'absència de grans taurons i rajades al mar balear, evidenciant la urgència de més mesures de protecció.

Es tracta d'un estudi de Shark Med i de la Fundació Save the Med dut a terme el 2024 i 2025 en aigües de l'arxipèlag de Cabrera i de la muntanya submarina d'Emile Baudot, segons han informat ambdues entitats en un comunicat.

Els resultats posen de manifest l'escassa o la total absència de rastres genètics de taurons que històricament van habitar o haurien freqüentat la zona, com el tauró mako ('Isurus oxyrinchus'), el tauró caçó ('Lamna nasus') o els taurons martell.

Aquesta “preocupant realitat”, han explicat els investigadors, confirma els “pitjors temors” de la comunitat científica pel que fa als reptes de conservació d'aquestes espècies, considerades ja en greu perill d'extinció.

Eric Clua, de Shark Med, i Gabriel Morey, de la Fundació Save the Med, han presentat l'anàlisi de l'ADN ambiental, dins del projecte 'Taurons i rajades al Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera'.

El treball s'emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea a través d'una subvenció al Govern, i que també ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Marilles.

Concretament, aquest estudi és la segona part d'una investigació orientada a la caracterització de les comunitats d'elasmobranquis (taurons i rajades) de Balears mitjançant tècniques no invasives.

Segons han explicat, la metodologia emprada consisteix a prendre mostres d'aigua per filtrar les restes invisibles de pell, escates o fluids que les espècies deixen al seu pas. Després, s'extreu i seqüència l'ADN present a les mostres, i es compara amb bases de dades de referència per identificar a quines espècies correspon.

El principal avantatge d'aquest mètode és que no necessita capturar els animals i, a més, permet identificar la presència d'espècies molt poc abundants o difícils de detectar, com també identificar invasions biològiques abans que es converteixin en una plaga.

No obstant això, l'eficàcia d'aquesta eina es veu afectada per la ràpida degradació de l'ADN present a la columna d'aigua i les anàlisis només permeten determinar la presència d'animals que han romàs recentment a la zona.

Les campanyes es van executar en 12 punts estratègics, repartits al llarg del 2024 i 2025 per detectar possibles patrons d'estacionalitat.

La presa de mostres es va dur a terme utilitzant un robot que va permetre filtrar 'in situ' i a diferents profunditats. Aquesta tècnica, han detallat, va incrementar significativament la quantitat d'aigua mostrejada, multiplicant les possibilitats d'obtenir traces d'espècies amb baixa presència.

Malgrat que les condicions meteorològiques i marítimes van ser de vegades “molt desfavorables”, els investigadors han indicat que es va aconseguir respectar “escrupolosament” els objectius del mostreig. Així, es van obtenir unes 80 mostres vàlides.

Baixa diversitat i absència de taurons grans

De tot el material genètic analitzat en les mostres, la quantitat relacionada amb elasmobranquis va resultar ser “extremadament reduïda”. Les entitats han indicat que només es van identificar 13 espècies (cinc taurons i vuit rajades).

Entre els taurons detectats es troben el gatorrai ('Scyliorhinus canicula'), la tintorera ('Prionace glauca'), la musola llisa ('Mustelus mustelus'), la caçó gris ('Hexanchus griseus') i el guilla ('Alopias vulpinus').

Pel que fa a les rajades, es van identificar la pastinaca ('Dasyatis pastinaca'), la milana ('Myliobatis aquila'), la milana violeta ('Pteroplatytrygon violacea'), la rajada mirallet ('Raja miraletus'), la reigrada ('Rostroraja alba'), la rajada clavellada ('Raja clavata'), la mola de verro ('Mobula mobular') i la torpede ('Torpedo marmorata').

Les dades reflecteixen que la diversitat més gran es concentra en l'àrea entre Cabrera i Mallorca. Igualment, han remarcat que la total absència de rastres d'espècies com el tauró mako, el tauró blanc o els taurons martell és “un clar indicador” de la seva “extrema escassetat” al Mediterrani.

L'estudi conclou que la diversitat i l'abundància general dels elasmobranquis a la zona és baixa. Per als autors, confirma la urgència d'aplicar mesures “estrictes” de protecció, especialment a la muntanya submarina d'Emile Baudot que, al seu criteri, hauria de representar una zona de vital importància per a espècies de mar obert.

Shark Med i Save the Med estan planificant noves campanyes per contribuir al coneixement de l'ecologia dels elasmobranquis a les Balears.

L'equip, han conclòs, “manté la ferma esperança de detectar pròximament la presència de grans taurons, la confirmació dels quals seria l'indicador més positiu de la recuperació de l'ecosistema marí”.

Una campaña científica ha constatado la ausencia de grandes tiburones y rayas en el mar balear, evidenciando la urgencia de más medidas de protección.

Se trata de un estudio de Shark Med y de la Fundación Save the Med llevado a cabo en 2024 y 2025 en aguas del archipiélago de Cabrera y de la montaña submarina de Emile Baudot, según han informado ambas entidades en un comunicado.

Los resultados ponen de manifiesto la escasa o la total ausencia de rastros genéticos de tiburones que históricamente habitaron o habrían frecuentado la zona, como el tiburón mako ('Isurus oxyrinchus'), el tiburón cailón ('Lamna nasus') o los tiburones martillo.

Esta “preocupante realidad”, han explicado los investigadores, confirma los “peores temores” de la comunidad científica en cuanto a los retos de conservación de estas especies, consideradas ya en grave peligro de extinción.

Eric Clua, de Shark Med, y Gabriel Morey, de la Fundación Save the Med, han presentado el análisis del ADN ambiental, dentro del proyecto 'Tiburones y rayas en el Parque Nacional Marítimo-Terrrestre del Archipiélago de Cabrera'.

El trabajo se enmarca en el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia financiado por la Unión Europea a través de una subvención al Govern, y que también ha contado con la colaboración de la Fundación Marilles.

Concretamente, este estudio es la segunda parte de una investigación orientada a la caracterización de las comunidades de elasmobranquios (tiburones y rayas) de Balears mediante técnicas no invasivas.

Según han explicado, la metodología empleada consiste en tomar muestras de agua para filtrar los restos invisibles de piel, escamas o fluidos que las especies dejan a su paso. Después, se extrae y secuencia el ADN presente en las muestras, y se compara con bases de datos de referencia para identificar a qué especies corresponde.

La principal ventaja de este método es que no necesita capturar a los animales y, además, permite identificar la presencia de especies muy poco abundantes o difíciles de detectar, así como identificar invasiones biológicas antes que se conviertan en una plaga.

Sin embargo, la eficacia de esta herramienta se ve afectada por la rápida degradación del ADN presente en la columna de agua y los análisis solo permiten determinar la presencia de animales que han permanecido recientemente en la zona.

Las campañas se ejecutaron en 12 puntos estratégicos, repartidos a lo largo de 2024 y 2025 para detectar posibles patrones de estacionalidad.

La toma de muestras se llevó a cabo utilizando un robot que permitió filtrar 'in situ' y en diferentes profundidades. Esta técnica, han detallado, incremento significativamente la cantidad de agua muestreada, multiplicando las posibilidad de obtener trazas de especies con baja presencia.

A pesar de que as condiciones meteorológicas y marítimas fueron en ocasiones “muy desfavorables”, los investigadores han indicado que se consiguió respetar “escrupulosamente” los objetivos del muestreo. Así, se obtuvieron unas 80 muestras validas.

Baja diversidad y ausencia de tiburones grandes

De todo el material genético analizado en las muestras, la cantidad relacionada con elasmobranquios resultó ser “extremadamente reducida”. Las entidades han indicado que solo se identificaron 13 especies (cinco tiburones y ocho rayas).

Entre los tiburones detectados se encuentran la pintarroja ('Scyliorhinus canicula'), la tintorera ('Prionace glauca'), la musola lisa ('Mustelus mustelus'), la cañabota gris ('Hexanchus griseus') y el tiburón azotador ('Alopias vulpinus').

En cuanto a las rayas, se identificaron la raya látigo común ('Dasyatis pastinaca'), la raya águila común ('Myliobatis aquila'), la raya pelágica ('Pteroplatytrygon violacea'), la raya de espejos ('Raja miraletus'), la araya bramante ('Rostroraja alba'), la raya común ('Raja clavata'), la manta de espina ('Mobula mobular') y la raya torpedo ('Torpedo marmorata').

Los datos reflejan que la mayor diversidad se concentra en el área entre Cabrera y Mallorca. Igualmente, han remarcado que la total ausencia de rastros de especies como el tiburón mako, el tiburón blanco o los tiburones martillo es “un claro indicador” de su “extrema escasez” en el Mediterráneo.

El estudio concluye que la diversidad y la abundancia general de los elasmobranquios en la zona es baja. Para los autores, confirma la urgencia de aplicar medidas “estrictas” de protección, especialmente en la montaña submarina de Emile Baudot que, a su criterio, tendría que representar una zona de vital importancia para especies de mar abierto.

Shark Med y Save the Med están planificando nuevas campañas para contribuir al conocimiento de la ecología de elasmobranquios en Balears.

El equipo, han concluido, “mantiene la firme esperanza de detectar próximamente la presencia de grandes tiburones, la confirmación de los cuales sería el indicador más positivo de la recuperación del ecosistema marino”.