Balears llança un pla pioner per a la conservació de taurons i ratlles

El Govern balear ha presentat aquest dimarts un pla d'acció pioner a Espanya per a la conservació de taurons i ratlles en aigües de l'arxipèlag. El projecte, impulsat per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural, contempla mesures formatives, informatives i científiques, i s'emmarca en l'Estratègia Balear de Taurons i Ratlles.

El pla ha estat presentat durant la segona reunió del Grup d'Experts en Elasmobranquios, i té com a objectiu gestionar les pesqueres des d'una perspectiva ecosistèmica, millorant l'estat de conservació dels peixos condrictis —grup que engloba a taurons, ratlles i quimeres—.

La iniciativa, considerada una referència a nivell nacional i mediterrani, part de les propostes sorgides en la primera reunió del grup al setembre de 2023 i de les conclusions de les Jornades de Biodiversitat Marina de Marilles celebrades al novembre.

El pla s'articula en sis grans àrees d'actuació, que engloben un total de 17 activitats a executar a curt, mitjà i llarg termini. Entre elles figuren estudis biològics, seguiment de captures, formació per a pescadors i col·laboració amb el sector pesquer. Una de les mesures clau serà atorgar rang normatiu al pla a través d'una ordre signada pel conseller Joan Simonet.

Participació ciutadana

La Conselleria ha subratllat que la ciutadania podrà implicar-se voluntàriament en l'execució del pla, que buscarà reforçar la capacitat d'identificació i coneixement sobre aquestes espècies tant en la pesca professional com recreativa.

“És convenient reforçar i unificar les iniciatives actuals de seguiment i recopilació de dades”, ha explicat la directora general de Medi natural i Gestió Forestal, Anna Torres. En aquest sentit, el pla preveu integrar eines com a observadors, aplicacions mòbils i plataformes de dades disperses per a centralitzar el seguiment de manera eficaç.

Per part seva, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha insistit en la necessitat de reduir les captures accidentals mitjançant la col·laboració activa amb el sector, a més de formar als pescadors en protocols clars i pràctics per al maneig i alliberament adequat d'exemplars.

El pla també contempla reforçar la vigilància i el control, amb formació específica per al personal encarregat d'inspeccions, elaboració de protocols davant incompliments i una millor coordinació entre administracions com la Direcció General de Pesca, el Cos de Vigilància Pesquera i la Guàrdia Civil.

Funció ecològica clau

Durant la reunió del Grup d'Experts, en la qual van participar tècnics del Govern, el Consell d'Eivissa, el COFIB, l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i diverses entitats conservacionistes, es van compartir propostes per a enriquir el pla. Ara, la Conselleria analitzarà les conclusions per a desplegar les mesures com més aviat millor.

L'administració autonòmica ha recordat que no és la primera vegada que s'impulsa la conservació dels condrictis en Balears. Entre les accions anteriors destaquen la imposició de talles mínimes per a espècies com les musolas i el projecte de cria i alliberament de alitanes (Scyliorhinus stellaris).

El Govern també ha volgut ressaltar el paper fonamental que exerceixen taurons i ratlles en els ecosistemes marins, en situar-se en el cim de les cadenes tròfiques. El seu declivi, adverteixen, pot provocar desequilibris ecològics de gran magnitud. Per això, han apel·lat a la implicació activa de tots els sectors: pesca professional i recreativa, nàutica social i entitats conservacionistes, sense els quals no seria possible executar un pla d'aquesta magnitud.