Els trets insòlits del vaixell romà que serà extret del fons d'una platja de Mallorca: “És un compendi de l'evolució”
LLEGIR EN CASTELLÀ
A tot just 65 metres de la riba, unes restes tardorromanes jeuen sota les aigües de l'avui turistificada badia de Palma. Carregat amb gairebé 300 àmfores -les inscripcions de les quals s'han convertit en un cas únic a la Mediterrània- per al transport de salses de peix fermentat o garum, oli, vi i most per a la conservació de fruita, el vaixell que reposa a tan sols dos metres i mig de profunditat a la coneguda com a maresma de Ses Fontanelles ha estat testimoni privilegiat de la profunda transformació de la costa de Mallorca i de la pressió que, durant segles, pirates i corsaris van exercir sobre l'illa. Ara, una moneda de l'any 320 dC trobada a la carlinga de la nau ha rebutjat qualsevol incertesa que es pogués albergar sobre la datació del vaixell.
Les restes del naufragi van ser descobertes el 2019, quan un bussejador que freqüentava la zona es va topar de forma fortuïta amb ells. De seguida, el nedador va donar compte del jaciment a les autoritats, que van procedir a una primera intervenció arqueològica d'urgència. Durant aquesta, van verificar el notable grau de conservació de l'arquitectura naval del vaixell i del seu carregament. Des de llavors, les restes s'han mantingut inalterables al fons del mar i, en els propers mesos, preveuen ser extretes i conduïdes a l'espai museístic del castell de Sant Carles. Allà es construirà un estanc en què, durant 18 mesos, es durà a terme la tasca de dessalinització per a la posterior conservació.
La troballa ha suposat per als investigadors un revulsiu i una oportunitat històrica per aprofundir en les profundes transformacions que va experimentar l'Imperi Romà al segle IV, però també per desentranyar amb més nitidesa quina posició va ocupar Balears després que les tropes romanes de Cecilio Metelo hi irrompessin l'any 123 aC així com per indagar en el paper clau que les illes van jugar a la connectivitat mediterrània durant l'època romana.
El fet que l'embarcació, de dotze metres d'eslora i sis metres de màniga, aflorés “a penes 65 metres de la costa de la platja més turística de Palma i a dos metres i mig de profunditat” és un fet que ha sorprès els que participen a desxifrar els secrets de la nau, com assenyala Miguel Ángel Cau, un dels codirectors d'Arqueomallornauta, el projecte que, amb la intervenció del Consell de Mallorca, Ports de les Illes Balears i les universitats de les Illes Balears (UIB), Barcelona (UB) i Cadis, es bolca a l'excavació, recuperació i posada en valor del restes de Ses Fontanelles. Oculta durant segles sota una gruixuda capa de sediments, la nau es va deixar veure per primera vegada després que una forta tempesta remogués el fons marí.
En declaracions a elDiario.es, Cau, professor de recerca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i director de l´Institut d´Arqueologia de la Universitat de Barcelona, assenyala que el canvi climàtic està propiciant que es desatin tempestes “molt més virulentes” que abans i aflorin restes que “es trobaven molt enterrats i ara surten a la llum”. Així va passar l'estiu del 2019 davant de la platja de Can Pastilla, a la Badia de Palma: “La tempesta i el mar van acabar traient-lo del fons”.
El vaixell, “un compendi de l'evolució econòmica, social i religiosa de l'època”
La pròpia conservació del vaixell ha deixat sense alè els investigadors: “El vaixell és una mena de compendi de l'evolució econòmica, social i religiosa que en aquella època estava a punt de produir-se en el conjunt del món romà”, subratlla, per part seva, Enrique García Riaza, un altre dels codirectors del projecte. L'investigador recorda com al segle IV comencen a registrar-se “enormes canvis ideològics i religiosos” i els restes de Ses Fontanelles són una manifestació d'aquestes transformacions, com el fet excepcional que hi hagin estat trobats elements de simbologia pagana i altres relacionats amb la religió cristiana.
El vaixell és una mena de compendi de l'evolució econòmica, social i religiosa que a mitjans del segle IV estava a punt de produir-se al conjunt del món romà, com el fet excepcional que entre les restes hi hagi elements pagans i cristians
Entre aquests objectes, al·ludeix a l'aparició d'un llum amb la representació d'una divinitat clàssica, la deessa Diana, mentre a les tapes de les àmfores hi figura ja un símbol cristià com el Crismó, anagrama del nom de Crist en grec. “Coexisteixen aquests dos mons, i aquests dos mons també estaven coexistint a l'arxipèlag balear, on poques dècades després de l'enfonsament del vaixell podem trobar la primera presència cristiana a Mallorca, i edificacions com la Basílica paleocristiana de Portocristo”, explica.
L'historiador recorda, així mateix, que en aquesta mateixa etapa es constituiria La Baleárica (o Balleraica) com a província independent del Baix Imperi romà, en època de Constantí I i Constantí II. “Per a les illes és un moment important”, abunda García Riaza, que assenyala que un dels sectors econòmics més destacats a l'arxipèlag a mitjans del segle IV era la producció de porpra, un costós i preat tint que s'utilitzava, entre d'altres, per tenyir el mantell de l'emperador. No en va, la Notitia Dignitatum -document de la cancelleria imperial romana- ja informava a l'època de la creació d'un centre productor a Balears amb seu a Ebusus, l'actual Eivissa.
Amb la troballa de la moneda a la part inferior del pal major, els investigadors han pogut corroborar científicament les hipòtesis que manejaven sobre la data en què el vaixell es va enfonsar sota les aigües, tal com explica el també investigador del Grup de Recerca Civitas de la UIB. “És la primera vegada que tenim una dada objectiva, tangible, sobre la cronologia del vaixell. Les anàlisis de numismàtica ens permeten conèixer amb una precisió molt gran l'any concret en què una moneda va ser encunyada i, a partir d'aquell moment, ja sabem que un succés va tenir lloc amb posterioritat a aquell any, mai abans”, afegeix. En concret, la peça va ser encunyada a la ciutat de Síscia (actual Sisak, Croàcia) i, d'acord amb les investigacions, podria pertànyer a l'emperador Constantí (307-337 dC) o a Licini I (307-324 dC), que, l'any 313 dC C., van promulgar l'edicte de Milà de tolerància religiosa pel qual el cristianisme deixava de ser perseguit.
Una càpsula del temps
“El naufragi de Ses Fontanelles és una càpsula del temps que permet aproximar-se al comerç als segles III i IV dC, una època encara molt poc coneguda a la Mediterrània Occidental”, apunta, per la seva banda, Darío Bernal, també codirector d'ARQUEOMALLORNAUTA. Com abunda el catedràtic d'Arqueologia a la Universitat de Cadis, les àmfores “tenen un potencial científic incalculable com a document històric, cosa que permetrà en els propers anys situar Mallorca en un lloc privilegiat als debats acadèmics i científics sobre l'economia i el comerç romà”.
Les àmfores tenen un potencial científic incalculable com a document històric, cosa que permetrà als propers anys situar Mallorca en un lloc privilegiat dels debats acadèmics i científics sobre l'economia i el comerç romà
La posició geoestratègica de les illes dins de les rutes mediterrànies de navegació i de comerç a l'Antiguitat va provocar que les seves aigües fossin solcades per nombroses embarcacions dirigides a les illes o en ruta a altres destinacions, algunes de les quals van trobar el seu final fruit de les adversitats meteorològiques o altres vicissituds com documenten García Riaza, Jaume Cardell, Antònia Soler, Alexandre Font, Piero Berni, Darío Casal-Casasola, Miquel Àngel Cau i Sebastià Munar. Al seu estudi El singular conjunto de 'tituli picti' del pecio de Ses Fontanelles y su contribución a la epigrafía anfórica tardorromana hispánica, elaborat arran de la troballa del vaixell, subratllen que la condició insular i la particular ubicació de l'arxipèlag expliquen que es tracti d'un àmbit geogràfic especialment ric en restes, amb una cronologia que abasta des de l'Antiguitat fins a l'actualitat.
Els tituli picti, la col·lecció més completa mai trobada a Espanya
No obstant això, hi ha una cosa insòlita en aquest cas. Entre altres aspectes, destaquen les inscripcions (o tituli picti) que presenten les àmfores, majoritàriament del tipus Almagro 51C -pròpies de salaons i salses de peix-, en el que consideren una troballa excepcional atès el seu elevat nombre i el tipus d'escriptura marcada en elles. Entre altres treballs, els arqueòlegs van començar a analitzar la paleografia dels atuells amb altres rètols amfòrics i documents epigràfics en general, associant-los al seu contingut, i van posar en relació les dades del carregament amb les d'altres demandes imperials. “Com que és quantitativament el corpus d'epigrafia amfòrica pintada més important d'Hispània, els restes es revelen com una peça clau per poder comprendre amb més nitidesa la història socioeconòmica del segle IV dC”, asseguren al seu estudi.
La resta d'àmfores servien per al transport d'oli (imitacions inspirades en les Dressel 23 bètiques, representatives del període baix imperial) i, en menor mesura, de vi/vinagre o productes derivats del raïm —mostos reduïts tèrmicament, coneguts com defrutum o sap a l'antiguitat— i/o fruits conservats en aquests productes, envasats en àmfores de fons pla. En aquest aspecte, Hispània va mantenir una agricultura intensiva sostinguda fonamentalment en dos recursos alimentaris bàsics: l'oli i el blat. Roma va potenciar les fases de producció i distribució i va organitzar la seva comercialització a gran escala. L'oli, produït a la Bètica i controlat per l'emperador es va exportar a Roma i a tot Europa, l'Àsia Menor i l'Índia.
Els investigadors assenyalen que alguns dels atuells trobats al vaixell de Ses Fontanelles presentaven diversos esquinçaments pel seu contacte amb els envasos ceràmics ubicats al celler del vaixell, cosa que revelaria que aquests van patir oscil·lacions, sense arribar a fracturar-se, durant el transport o l'angoixa de la nau. De la mateixa manera, també han localitzat peces arqueològiques inusuals com un trepant d'arc utilitzat al seu dia pel mestre de ribera per reparar l'embarcació. És, de fet, el primer del seu gènere que s'ha trobat a Espanya i un dels pocs que es conserven a tot el món. Els investigadors també han trobat dues sabates (una d'espart i una de cuir), juntament amb restes de caps i cordes i vestigis orgànics de diferent naturalesa.
L'origen del vaixell, una altra dada excepcional
Un altre dels aspectes que han cridat l'atenció dels arqueòlegs és l'origen geogràfic de la nau (de l'entorn de Carthago Spartaria, a l'actual Cartagena), que la converteixen en el primer vaixell romà conegut amb carregament d'aquesta regió naufragat en aigües del Mediterrani. “Havíem de situar el vaixell en el seu context històric i les investigacions ens han permès determinar que es tracta d'un element molt singular. És la primera vegada que hi ha un vaixell amb aquest carregament procedent de la zona de Cartagena, i això aporta dades no tan sols al que és pròpiament la història, sinó a tot el comerç en general”, assenyala elDiario.es el cap del Servei d'Arqueologia del Consell de Mallorca, Jaume Cardell, que incideix que es tracta d'una època de la que hi ha “molt poques dades”.
Havíem de situar la nau en el context històric i les investigacions ens han permès determinar que es tracta d'un element molt singular. És la primera vegada que es troba un vaixell amb aquest carregament procedent de la zona de Cartagena, i això aporta dades no tan sols al que és pròpiament la història, sinó a tot el comerç en general
Les anàlisis mineropetrogràfices realitzades sobre les pastes ceràmiques de les àmfores apunten així a Carthago Spartaria, on, com ja va posar de manifest la investigadora María del Carmen Berrocal, es coneixen alguns alfares que manufacturen aquest tipus de formes, especialment a la microregió de Mazarrón. Els arqueòlegs i historiadors subratllen que es tracta d'un aspecte rellevant per a l'economia hispanorromana, ja que, fins a la troballa del restes de Ses Fontanelles, no es coneixia la potencialitat exportadora de la costa de la Carthaginensis.
No obstant això, mentre el lloc des del qual va partir el vaixell ha pogut ser precisat, la incertesa plana sobre el seu destí. “Sabem que va recalar a la Badia de Palma, però no si aquest carregament estava pendent de ser descarregat per ser després comercialitzat a la resta de ciutats de l'illa, o si el vaixell va fer escala per avituallar-se d'aliments i d'aigua i així continuar-ne una ruta cap a un altre destí”, explica García Riaza, que afegeix: “Cal tenir en compte que el que nosaltres intentem és reconstruir les peces d'un puzle. Però en aquest puzle falten algunes peces que de moment no podem aclarir”.
Amb tot, l'investigador subratlla que el vaixell de Ses Fontanelles s'ha convertit en un referent per poder comprendre millor altres troballes en altres llocs de la Mediterrània, així com en un exemple per conscienciar la societat sobre la importància de respectar el patrimoni arqueològic. “La persona que va trobar les primeres restes del vaixell ho va comunicar immediatament a les autoritats. El problema rau en quan algú espolia un jaciment: si algú s'emporta una àmfora o una moneda, no només ens està traient el valor material de l'àmfora o de la moneda. El que ens està traient és el més preciós, que és la informació”.
0