La Sindicatura de Comptes conclou que l’hospital privatitzat de Torrevella, gestionat per Ribera Salud, estalvia a les arques públiques 45 milions l’any, segons l’auditoria operativa que s’ha fet pública dilluns. El fiscalitzador de la Generalitat atribueix aquesta reducció de costos al fet que cadascun dels seus metges tenen 52 pacients més que la mitjana dels departaments sanitaris valencians (1.423 targetes per metge), ja per si mateixos massificats. Aquesta xifra “supera la quota demanada per les societats científiques”.

Un altre dels punts clau que assenyala la Sindicatura per a l’estalvi a les arques públiques és la reducció de costos laborals. “El cost mitjà per hora de treball efectiu del personal amb contracte laboral en el departament de salut de Torrevella és de 28,6 euros, un 8,6% inferior al cost mitjà del personal estatutari en el conjunt dels altres departaments de salut (31,3 euros), a causa de factors com l’estructura retributiva, els índexs d’absentisme laboral, l’estructura de comandaments directius i intermedis i l’antiguitat mitjana de la plantilla”, conclou l’informe.

En aquest sentit, l’abstenció laboral en el departament de Torrevella és quasi la meitat que en la gestió pública directa, es tracta d’una plantilla més jove que la dels departaments cent per cent públics i els seus metges fan “una jornada laboral més extensa”, amb faena a les vesprades, segons explica la mateixa concessionària Ribera Salud en les al·legacions.

Torrevella també ha estalviat en l’ús de llits hospitalaris, ja que el 2016 va tindre una ocupació del 84,8 per cent, mentre que la resta dels hospitals valencians han tingut cobertes el 93,7% de les places en els seus centres.

Els síndics consideren que entre el 2006 i el 2016, la Generalitat va abonar 108,65 milions de més a Ribera Salud per aquesta concessió del que marquen els plecs de la concessió.

Crida l’atenció en l’informe que la despesa farmacèutica d’aquest departament és un 12% superior a la mitjana valenciana. Aquesta despesa, cal recordar, correspon assumir-la a l’Administració. Ribera Salud al·lega que aquesta xifra està motivada perquè l’edat mitjana de la població que acudeix a Torrevella és més alta que la d’altres àrees. Torrevella s’ha estalviat 11 milions d’euros per derivacions a altres hospitals valencians, encara que la mateixa Sindicatura assegura que és l’àrea que menys deriva.

De la seua banda, el fiscalitzador públic censura que la Generalitat, sobretot en els anys de govern del PP, no haja fet un seguiment de les inversions de les concessionàries. De fet, ha iniciat una revisió d’aquest concepte en les quatre àrees de salut que encara continuen privatitzades, després del final de la concessió del departament de la Ribera.

El 60% de l'aigua que ix de les aixetes del sud de la província d'Alacant -incloses les d'Alacant i Elx- prové de la desaladora de Torrevella. El Govern d'Espanya va facilitar unes subvencions perquè els agricultors puguen utilitzar l'aigua d'aquesta planta que, encara que més cara, pot arribar en funció de la demanda als camps de la zona que, al costat de Múrcia, s'estan convertint en l'horta d'Europa.

La ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, ha visitat la planta aquest dilluns amb el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, i la consellera de Medi Ambient, Elena Cebrián, per a comprovar les millores i les necessitats per a aconseguir que la planta passe a tenir una capacitat de 80 hectòmetres cúbics anuals a 120. Una vertadera salvació per a una província que amb el canvi climàtic i la nova consciència mediambiental té com a única salvació l'extrema reutilització i la dessalació de l'aigua.

Després de les últimes pluges i nevades de l'hivern, el pròxim 3 d'abril s'aprovarà si es torna a reactivar el transvasament Tajo-Segura en haver superat la conca excedentària els 400 hectòmetres cúbics de capacitat en els seus embassaments de capçalera. Com a molt, segons fonts coneixedores de les negociacions, el màxim que es podria transvasar entre conques en l'actualitat serien 5 hectòmetres cúbics.

Aquest volum d'aigua, que en el passat haguera sigut la salvació acredita la importància que per a Alacant té la planta de Torrevella. I és que la desaladora ha generat entre l'1 de gener i l'11 de març 9,1 hectòmetres cúbics d'aigua potable. En 2017 la producció va ser de 44,3 hm/3, en 2016 de 33,5 i en 2015 de 12,8.

En aquests moments, l'únic problema de la desaladora és el cost de l'energia, ja que la propulsió de l'aigua per a passar pel tamís que elimine la sal necessita de molts recursos elèctrics. El Govern està subvencionant als agricultors perquè puguen accedir a l'aigua, cosa que, per cert, es fa amb tota l'agricultura de l'Europa Central -França sobretot- però no solament a nivell genèric. Què és si no la Política Agrària Comuna? En aquests moments el metre cúbic s'abona a 0,48 euros però la intenció és que en el futur i amb la màxima eficiència el preu baixe dels 0,40 euros per metre cúbic.

La dessaladora de Torrevella -en la qual s'han invertit 271,2 milions d'euros- és la prova que el futur està en la reutilització i la dessalació i no en els transvasaments, que en l'actualitat i per la sequera generen grans enfrontaments entre territoris. De fet, el Govern de Castella-la Manxa s'oposa a la pròxima transferència Tajo-Segura després d'haver recuperat el cabal ecològic. L'actual Govern del PP sembla haver entrat en raó i ja rebutja les comunicacions entre conques per a invertir en altres solucions com la que aquest dilluns la mateixa Tejerina i Moragues han defensat. Aquest dilluns s'han anunciat altres 45 milions d'inversió perquè la planta supere els 120 hectòmetres cúbics a l'any.

Hi haurà algun dia en què l'agricultura d'Alacant i Murcia -de les més rendibles d'Espanya- puguen autoabastir-se? No en queda una altra.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat aquest dijous que li produeix “tristesa” la “partidització” de l'educació i de la qüestió lingüística per part del PP i s'ha declarat “tan de Miguel Hernández com de Vicent Andrés Estellés” i que les dues llengües “siguen una riquesa per a tots”.

Puig, que ha visitat un institut a Los Montesinos (Alacant), s'ha pronunciat en aquests termes en ser preguntat per la petició del PP que es prohibisca l'actuació a Torrevella del cantant Pep Gimeno 'Botifarra', amb motiu del Dia de les Llengües, en considerar que es tracta d'un acte “pancatalanista” del conseller d'Educació, Vicent Marzà, i d'una “provocació” perquè se celebra cinc dies abans de l'1-O.

El president ha assegurat que aquesta crítica “no té res a veure amb la realitat” i ha considerat un “error majúscul” que el PP “intente arrapar un grapat de vots” a través de la llengua. “He llegit en xarxes socials que portàvem a Torrevella un cantant pancatalanista que resulta que va ser premiat per un govern del PP”, ha agregat en referència al fet que 'Botifarra' va rebre la distinció al Mèrit Cultural amb el Govern d'Alberto Fabra.

“La partidització de l'educació i de la qüestió lingüística per part del PP em produeix tristesa, perquè el tema és que les llengües unisquen”, ha afirmat i ha reivindicat que ell és “tan de Miguel Hernández com de Vicent Andrés Estellés” i que “l'important és que siguen de tots i que les dues llengües siguen una riquesa per a tots”.

“Generar més oportunitats”

Així, el cap de l'executiu valencià ha assegurat que el seu govern té “un objectiu” que és “que els xiquets de la Comunitat Valenciana sàpien castellà, valencià i anglés” perquè “va a generar més oportunitats per als joves i per a la Comunitat”.

Puig ha demanat “no fer un espai de confrontació de la llengua, perquè és un espai d'unió”. “A la Comunitat Valenciana tenim la sort de tenir dues llengües oficials i per a mi, és una riquesa, no un problema, sinó una riquesa enorme”, ha assegurat.

El president ha indicat que “el que es tracta és de millorar la capacitació lingüística dels joves en les tres llengües”, alguna cosa en el que la Generalitat “va a fer una aposta forta”. En aquest sentit, ha destacat que enguany “es va a fer un esforç que mai s'havia fet a Espanya perquè totes les escoles tinguen un assistent natiu d'anglès” per a ajudar amb “el hàndicap més gran que existeix” que és “la conversa”.

“Aqueix és el debat que ens interessa a nosaltres”, ha assegurat Puig, al mateix temps que ha demanat “no fer més demagògia”, sinó “cercar solucions”. Així, ha llançat “un missatge d'absoluta tranquil·litat a la població de la comarca de la Vega Baixa”. “Nosaltres respectem absolutament la llengua de la Vega Baixa que és el castellà. Ningú ha de tenir cap temor perquè no existeix cap bel·ligerància sinó tot el contrari”, ha manifestat.

El diputat del PP al Congrés Joaquín Albaladejo ha demanat que es vete l'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra' i Carraixet a Torrevella

El diputat de Compromís a les Corts, Josep Nadal, ha instat a la presidenta del PP de la Comunitat Valenciana a que “expulse immediatament del PPCV Albaladejo per l’odi que fomenta contra la cultura popular valenciana”, després de demanar que es vete el concert que oferirà Pep Gimeno 'Botifarra' junt amb Carraixet a Torrevella qualificant-los de “pancatalanistes”.

Nadal ha denunciat que Albaladejo “ha apostat en més d’una ocasió per fomentar conflictes inexistents i criminalitzar qualsevol acte cultural fet en la llengua minoritària”. “Tant Botifarra com Carraixet s’han dedicat a recuperar els sons característics del poble valencià, en la mateixa llengua que cantaven fa anys els nostres avis. Pep Gimeno s’ha dedicat durant anys a salvar cançons i melodies que han estat a punt de perdre’s i que constitueixen un tresor cultural impagable per a tots els valencians visquen on visquen i parlen la llengua que parlen”, ha manifestat Nadal.

Compromís considera “del tot inacceptable l’actitud del diputat del PP intentant relacionar les cançons populars de Botifarra i Carraixet amb el procés català, en un intent de criminalitzar qualsevol acte cultural fet per la llengua minoritària; així com intentar enfrontar els valencians i valencianes per la llengua que parlen”.

“Aquestes actituds són totalment contràries al esperit del Dia de les Llengües creat per la Unió Europea -marc en el que s'ha programat el concert- i haurien de rebre una resposta contundent des de tota la societat valenciana i alacantina”, apunta el diputat.

Les crítiques de Comnpromís se sumen a l'anunci de l'eurodiputada Marina Albiol (EU) de que denunciarà davant la UE l'actitud “excloent i totalitària” del diputat del PP.

Per últim Compromís també ha volgut mostrar el seu suport a les accions de la Conselleria d’Educació i de l’Ajuntament de Torrevella, després que Albaladejo assenyalara directament al conseller Vicent Marzà acusant-lo de voler implantar la seua ideologia en un territori “hostil” com seria Torrevella, contra el que advertia “serem hostils a llops amb pell de corder com Marzà”.

La coalició defensa que la iniciativa s'impulsa “per a promoure la cultura popular i l’intercanvi d’experiències i coneixements entre les diferents comarques del País Valencià. La llengua que parlem els i les habitants d’aquesta terra no ha de ser un mur per a dividir-nos sinó una oportunitat d’enriquiment mutu i de progrés social”.

L'eurodiputada d'Esquerra Unida, Marina Albiol, ha denunciat davant l'Intergrup per a Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu les manifestacions del diputat autonòmic i secretari general del PP de Torrevella, Joaquín Albaladejo, qui ha demanat el boicot als concerts que se celebraran en la localitat alacantina per a commemorar el Dia Europeu de les Llengües.

Albiol ha remès una carta a aquest organisme a través de la qual recorda que aquesta celebració, impulsada pel Consell d'Europa, pretén posar en valor la diversitat lingüística i promoure la seua preservació. Per tant, les manifestacions del diputat popular “defensen el contrari: aprofitar políticament la nostra llengua per a utilitzar-la com a instrument d'exclusió i enfrontament polític”.

En opinió d'Albiol, Albaladejo “es desqualifica a si mateix quan menysprea la labor de Pep Gimeno 'Botifarra', reconeguda amb la Medalla d'Or de la Generalitat al Mérit Cultural”. “El problema no és que Albaladejo expresse públicament aquest menyspreu, el pitjor és que aquest missatge forma part de l'ideari polític del PP: estimular l'enfrontament per a traure rèdit polític d'avivar l'odi entre comunitats”, ha apuntat l'europarlamentària valenciana, qui ha sentenciat: “Darrere d'aquesta ignorància no hi ha més que el sentiment ultradretà d'espanyolisme monolític que el PP intenta amagar moltes vegades sota un discurs amable i d'estima a la nostra cultura”.

Albiol ha qualificat de “ridícul important” l'actitud Albaladejo per a intentar arreplegar el suport dels sectors “més radicals de la dreta”. “No estem disposats al fet que aquestes conductes queden impunes davant la institució que ha de promoure en tots els territoris europeus els valors de la diversitat lingüística i cultural, i per tota Europa han de conèixer l'escassetat moral que té la dreta valenciana”.

Compromís també rebutja les declaracions del diputat popular i han instat la líder del PPCV, Isabel Bonig, a que expulse immediatament Albaladejo per l'odi que fomenta contra la cultura popular valenciana“, en paraules del diputat autonòmic Josep Nadal.

“Tant Botifarra com Carraixet s'han dedicat a recuperar els sons característics del poble valencià, en la mateixa llengua que cantaven fa anys els nostres avis. Pep Gimeno s'ha dedicat durant anys a salvar cançons i melodies que han sigut a punt de perdre's i que constitueixen un tresor cultural impagable per a tots els valencians visquen on visquen i parlen la llengua que parlen”, ha manifestat Nadal.

La coalició valencianista considera “del tot inacceptable” l'actitud del secretari general del PP de Torrevella que “intenta relacionar les cançons populars de Botifarra i Carraixet amb el procés català, en un intent de criminalitzar qualsevol acte cultural en valencià”. A més, recorda Nadal que no és la primera vegada que Albaladejo confronta llengües i cultures: “Aquest diputat ja va afirmar durant un debat organitzat per les AMPAs del Baix Segura que el Decret de Plurilingüisme del Govern valencià farà que catalans i balears lleven el treball als valencians”.

El PP de Torrevella no vol que el cantant Pep Gimeno 'Botifarra' actue en la localitat per “pancatalanista”, malgrat que la seua trajectòria ha sigut reconeguda pel propi PP quan el president Alberto Fabra li va atorgar la distinció al Mèrit Cultural el 9 d'octubre de 2013. Aquesta distinció va ser concedida pel treball del cantant de Xàtiva per la seua tasca de recopilació i divulgació del cant popular i tradicional valencià, així com més recentment també se li ha sigut atorgada la Medalla d'Honor de l'AVL.

El rebuig dels populars ha sigut manifestat pel diputat en el Congrés i secretari General del PP de Torrevella, Joaquín Albaladejo, contra l'actuació programada per al 26 de setembre per la Generalitat en el marc del dia europeu de les llengües, per la qual cosa demana al govern local que no cedisca locals municipals. Així, Albadalejo va qualificar de “pancatalanista” a 'Botifarra', mostrant cartells d'actuacions seues amb banderes independentistes en el local, així com també a l'altre grup programat, Carraixet, assenyalant a més que tindrà lloc “cinc dies abans del referèndum il·legal en terres catalanes”.

El diputat del PP també assenyala directament el conseller de Cultura, Vicent Marzà, al qual acusa de voler implantar la seua ideologia en un territori “hostil” com seria Torrevella, rematant també que “serem hostils a llops amb pell de corder com Marzà”.

L'Observatori de Comerç ha conclòs aquest dilluns amb un preacord per a permetre l'obertura d'uns 40 festius a l'any a València, Alacant, Finestrat i Torrevella, declarades íntegrament Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT), que tenen total llibertat d'obertura amb 63 festius.

Així ho ha explicat el conseller d'Economia, Rafa Climent, que ha detallat després de la reunió d'aquest òrgan que el preacord contempla l'obertura de festius des del 15 de juny fins a la primera setmana de gener.

La direcció general de Comerç redactarà el document, que es presentarà a tots els integrants de l'Observatori en una nova reunió a principis d'octubre, per a precisar alguns “matisos” i poder aconseguir que tire endavant amb unanimitat o, almenys, sense cap vot en contra, ha indicat Climent.

A més dels 40 dies en les ciutats que actualment compten amb llibertat horària, les ZGAT de costa mantindrien entre 25 i 26 festius d'obertura a l'any, del 15 de juny al 15 de setembre i Pasqua, bàsicament, mentre que en la resta de poblacions s'autoritzaria l'obertura de 12 festius anuals.

El conseller s'ha mostrat “relativament molt content” per aquest preacord en el qual, ha remarcat, totes les parts han hagut de cedir i fer concessions fins a arribar a una solució des del diàleg i la base de l'eficiència, sabent quan es compra en festius.

Per a Climent, era necessari cercar l'equilibri i, especialment, la igualtat perquè quan un no delimita una zona concreta de la ciutat per a la lliure obertura “dóna igualtat a tot el comerç”, al mateix temps que també dóna seguretat als consumidors, que sabran què festius poden anar a comprar.

A més, ha ressaltat que aquest preacord beneficia als treballadors del comerç, que “van a treballar menys dies” festius a l'any i “van a millorar respecte al que tenien, amb més possibilitat de conciliació”.

Alacant durant la Volvo Ocean Race

D'altra banda, qüestionat sobre l'obertura a Alacant durant la celebració de la Volvo Ocean Race, Rafa Climent ha indicat que si ho demanda l'Ajuntament, el seu departament complirà la legislació i, com es tracta d'un esdeveniment d'àmbit internacional, “aqueixos dies podrà estar obert el gran comerç sense cap problema”.

“No hi ha problema perquè compliríem la legalitat, no estem ací per a incomplir-la”, ha dit, per a agregar que si fa falta es tramitarà la qüestió d'urgència per a fer efectiva aqueixa obertura.

Eduardo Dolón, ex alcalde de Torrevella, va dir fa 15 dies que “desconeixia” i que no tenia cap informació“ de les empreses i que per aquest motiu havia ordenat el tancament de la investigació de la presumpta manipulació de contractes d’institucions governades pel Partit Popular i les empreses basques. Dolón va sol·licitar també un informe per acusar a Compromís de fer ”perdre el temps“ i de ”perturbació“. Posteriorment s’ha conegut que Dolón tenia totes les factures, que Compromís havia informat en la comissió de la existència de 70 factures de Diseño Integral para Stands Molinos, SL i Exporiggin, SL per valor de 3 milions d’euros amb indicis d’irregularitas.

Segons ha assenyalat Compromís, Eduardo Dolón va formar part de l’equip de govern i de la junta de govern que validava la contractació també amb aquestes empreses i amb greus indicis d’irregularitats a Torrevella. La quantitat facturada amb presumptes irregularitats de la trama vinculada a les empreses basques i el Partit Popular d’Alacant puja ja a 4,4 milions d’euros.

El grup Compromís de la Diputació d’Alacant ha argumentat que és inacceptable que César Sánchez, president de la corporació, mantinga una persona que ha estat en el epicentre de la que podria ser la major estafa pública de turisme de la província d’Alacant al capdavant del Patronat de Turisme Costa Blanca. “Representa una degradació de la marca i un impediment per a la investigació”, indica la coalició.

D'altra banda, Compromís també ha exigit que Eduardo Dolón no continue ni un minut més com a president de la Comissió d’investigació. “Que César Sánchez mantinga en estos moments a Eduardo Dolón com a president d’una comissió que investiga empreses amb indicis de greus irregularitats que ell mateix va avalar en junta de govern a Torrevella és un insult a la democràcia”, ha destacat Compromís.

César Sánchez es va oposar el mes de març del 2016 a obrir la comissió d’investigació, ha recordat Compromís, i va mantenir una dura discussió amb el portaveu de la coalició, Gerard Fullana, a qui va advertir que “la comissió era il·legal i que no es podia fer”. El Partit Popular només va obrir la comissió quan va perdre la votació en el plenari, i va provocar que la investigació es retardara sis mesos. Compromís ha denunciat que “el PP no ha sol·licitat cap document en els darrers sis mesos en la comissió i ha obligat a Compomís a presentar diversos recursos per obtenir les 70 factures de les empreses basques”.

L'alcalde de Torrevella, José Manuel Dolón (Els Verds), s'ha referit a la trama de contractes per a les fires de turisme i ha assegurat que el vicepresident de la Diputació d'Alacant i portaveu del Grup Municipal Popular en l'Ajuntament de Torrevella, l'exalcalde Eduardo Dolón, “està faltant a la veritat” quan diu que “desconeixia” el seu funcionament.

El primer edil de Torrevella ha assenyalat que el portaveu popular formava part de la corporació municipal assistint a Juntes de Govern Local en les quals s'adjudicaven els contractes “que ara estan en dubte”. Ha afegit que “resulta curiós escoltar en la Diputació Provincial parlar del nou PP. Eduardo Dolón serà ‘nou’ en la Diputació, però a Torrevella porta exercint i cobrant com a polític professional des de 2003”.

José Manuel Dolón ha afirmat que les adjudicacions es feien amb el vot d'Eduardo Dolón “en molts dels contractes” i ha posat com a exemple l'expedient de l'any 2010 per al lloguer de l'equip de so i projecció i d'imatge corporativa per a la promoció turística de Torrevella en la fira de Valladolid Intur. Lloguer que es va concedir per 70.774 euros a Benabarra Àudio Vídeo S.L. mentre que el lloguer d'estructura de l'expositor es va concedir per 69.683 euros, per a “diverses fires” a Intermedio Montajes. Es tracta de dos de les empreses basques que s'estan investigant dins de l'entramat empresarial de los Molinos (pel propietari de la societat Diseño Integral para Stands Molinos, SL).

Inicialment, tots dos contractes es van tramitar “per a diverses fires” segons consta en els expedients, però el de lloguer dels elements d'imatge i so va acabar sent solament per a una fira a causa que els tècnics municipals van detectar “divergències” entre els informes tècnics i van demanar que s'especificara el nombre de fires a les quals estava previst assistir i es detallara unitàriament el preu dels elements que s'anaven a utilitzar.

Modificació de preus d'un informe a un altre

Dolón s'ha referit a la “peculiaritat d'aquest expedient en el qual es modifiquen els preus d'un informe a un altre”. “Podem considerar lògic que els preus baixen quan passem d'assistir de ‘diverses fires’ a solament una i que en conseqüència el preu de lloguer de dos Wii passe de costar 1.000 euros (quan el seu preu de venda en el mercat era de 200 euros cadascuna) a costar 300. Però no sembla lògic que el muntatge de diverses fires coste 25.678 euros i el d'una sola 28.678 euros, 3.000 euros més”, ha indicat.

Aquestes dades no són les úniques que ha destacat el primer regidor de Torrevella. “El que fa que ens sorprenguem cada vegada més és que després de modificar els preus, el muntant global del contracte es manté en 70.774 euros”. El contracte es va formalitzar amb un període de validesa de dues setmanes, a pesar que es va iniciar per a “diverses fires i per a un període de cinc mesos”. El contracte que es va tramitar en paral·lel per al lloguer de l'estructura de l'expositor es va iniciar i es va concloure per a diverses fires i per a un període de cinc mesos“.

Finalment, José Manuel Dolón ha aclarit que en cap expedient apareix el nom de Domingo Soler (que va ser diputat de Turisme). “Sí puc assegurar que hi apareix el d'Hernández Mateo –exalcalde jutjat i condemnat per la manipulació del contracte de les brosses-, Tomás Arenas, proponent dels contractes com a regidor de Turisme; i com a membres de la Junta de Govern Local Eduardo Dolón, vicepresident de la Diputació i portaveu del Grup Popular en l'Ajuntament de Torrevella; Joaquín Albaladejo, diputat nacional del PP; i Eduardo Gil Rebollo, actualment en el Grup Popular de l'Ajuntament de Torrevella”.

La trama vinculada al Partit Popular de la Diputació d'Alacant per la manipulació de contractes per valor de 3,2 milions d'euros en les fires de Fitur ha donat aquest dimarts un salt quantitatiu. Segons les informacions fetes públiques aquest dimarts per l'equip de govern de Torrevella, el 'modus operandi' en la Diputació d'Alacant s'estén a grans municipis governats pel Partit Popular i “convida a concloure que podríem trobar-nos davant una trama que va afectar tota l'organització del Partit Popular en la província d'Alacant”.

Compromís ha tornat a demanar, com ja fera la passada setmana, la dimissió immediata d'Eduardo Dolon per “tractar d'ocultar i tancar la investigació del Patronat en la Diputació quan tenia la informació en el seu poder i a més va participar en les Juntes de Govern al 2011 que van aprovar contractes amb alguna de les empreses investigades”. La coalició valencianista reclama també la dimissió de Joaquín Albaladejo, exregidor d'Hisenda de Torrevella i director del Patronat de Turisme la passada legislatura, “que també va participar en les tramitacions”.

Les factures amb presumptes irregularitats a Torrevella, de més d'1,2 milions, apareixen a nom de l'entramat d'empreses familiars ja denunciades per Compromís la setmana passada i se sumen empreses també d'origen basc i investigades en paral·lel en el cas Fitur Oriola. En la tramitació dels respectius expedients de contractació van participar directament, almenys des del 2011, Joaquin Albaladejo, actual diputat del PP en el Congrés i Eduardo Dolón, actual vicepresident i número 2 de César Sánchez en la Diputació d'Alacant.

Compromís ja ha informat que ha registrat una moció per a condemnar la corrupció política vinculada al ja sentenciat cas de Fitur València i al que Compromís ha batejat com a cas Gurtel 2 del Partit Popular d'Alacant, i que va denunciar a Fiscalia la setmana passada. En el debat del pròxim ple de la Diputació alacantina, Compromís exigirà la dimissió d'Eduardo Dolón, “per haver intentat tapar la trama de la Diputació i per estar directament vinculat als contractes en l'organització d'esdeveniments”.

Segons la recerca que han dut a terme de forma coordinada Els Verds de Torrevella i Compromís, la trama del Partit Popular d'Alacant operava en la Diputació amb el mateix 'modus operandi' ja condemnat en la peça de Fitur vinculada a Gurtel. En el cas de Torrevella la presumpta manipulació és menys dissimulada.

La pobresa energètica, terme que es refereix a la incapacitat d'una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seues necessitats bàsiques, s'ha cobrat dues vides només començar el nou any a la Comunitat Valenciana. Els dos morts en l'incendi ocorregut la matinada del dissabte al diumenge en un habitatge d'una urbanització de Torrevella (Alacant) ocupaven il·legalment la casa i s'il·luminaven amb candeles a l'interior.

Els dos morts, d'uns 50 anys i procedeixen de països de l'est d'Europa, igual que altres dues persones ferides en el succés, habitaven la part baixa un xalet adossat de dues altures situat en el número 24 del carrer dels Pensaments, en la urbanització Torreta II.

Tot apunta a l'ús de les candeles en el saló de la part baixa, atès que l'habitatge mancava de subministrament elèctric.

D'altra banda, a València, una dona va morir al migdia del diumenge en caure des del seu habitatge, en un tercer pis, en l'avinguda d'Aragó, quan fugia de l'incendi declarat en l'immoble.

La dona, de 65 anys, ja havia saltat al carrer quan van arribar els bombers. Els efectius del SAMU que van acudir al lloc no van poder fer res per salvar la seua vida.

El Govern valencià té un problema i l’ha detectat: la falta d’eficàcia de l’Administració. Una acumulació complexa de factors –obsolescència tecnològica, la cautela dels funcionaris a l’hora de llançar projectes després de l’etapa de corrupció patida amb el PP, l’excés de burocràcia, la desorganització de les plantilles o, de vegades, la falta de personal– és un llast per a l’acció de l’executiu de PSPV-PSOE i Compromís.

Aqueix és, almenys, el diagnòstic de la vicepresidenta del Consell. Mónica Oltra, després de la reunió del Consell a Torrevella, ha declarat la guerra a la burocràcia, “que alenteix” o fins i tot “eternitza” molts dels projectes de l’executiu. “Cal modernitzar i desburocratitzar” l’Administració. Com? Això es tractarà aquest cap de setmana, amb el president, Ximo Puig, i tots els consellers i els seus equips reunits a la ciutat costanera del Baix Segura.

Oltra ha apuntat uns quants problemes. L’embolic burocràtic n’és un. Cal desfer-lo, sense que això supose deixar badalls a les il·legalitats. La inflació normativa “no va impedir el saqueig perpetrat pel PP”, assenyala la vicepresidenta, que clama per una gestió pública “àgil i eficient”.

“Cal posar l’Administració en el segle XXI”, ha dit la també consellera de Benestar Social, que ha lamentat, en “l’era de la tecnologia”, l’ús tan baix de la informàtica en la Generalitat. “Havíem d’estar en un 86% i a penes estem en el 15% d’ús”. “És increïble que no hi haja ni sistemes per a compartir informació amb altres conselleries. En la meua, la informació bàsica està dispersa en més de 80 bases de dades distintes”. Una cosa de bojos.

El caos dibuixat per Oltra arribaria fins a les plantilles, configurades sense ordre ni concert. “Quasi mai hi ha relacions de llocs de treball [RPT, en l’argot administratiu] aprovades i hem detectat casos en què, en els mateixos llocs, els homes cobren més que les dones. Intolerable”.

Una altra pulla al ministre Montoro

La desburocratització de l’Administració permetria millorar l’acció de govern i, en conseqüència, el benestar dels valencians. Això, ha recordat Oltra, també passa per la millora del finançament autonòmic. “O es reforma o haurem de cobrir els drets amb préstecs. O Madrid ens dóna més diners o no complirem el dèficit”. Un missatge més al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, l’enemic públic número 1 del Govern valencià.

Torrevella acull a partir d’aquest divendres el segon seminari dels membres del Consell que presideix Ximo Puig. Mig any després del que es va celebrar a Morella, la trobada, que es desenvoluparà tot el cap de setmana, se celebra amb la perspectiva que Podem, l’aliat parlamentari del PSPV-PSOE i Compromís en el Pacte del Botànic, entre a mitjà termini a l’executiu autonòmic, a què fins ara s’ha limitat a donar suport des de les Corts Valencianes.

Això no s’esdevindrà, si es produeix, de manera imminent. En primer lloc, perquè Podem ha de plantejar-ho formalment. El secretari general de la formació, Antonio Montiel, s’ha entrevistat amb Puig aquesta setmana. A ell correspon convocar aquest mateix mes de juliol una reunió del Pacte del Botànic per a avaluar el desenvolupament dels seus acords. Ací podria apuntar-se la intenció de Podem d’incorporar-se al Consell, en la que seria la primera entrada del partit en un govern autonòmic.

Tant Puig com la vicepresidenta Mónica Oltra són partidaris que Podem s’incorpore al Consell, però coincideixen que “els temps no els pot marcar Montiel”. Probablement, si l’entrada de consellers de la formació morada es planteja, no arribaria fins a l’inici de l’any que ve, una vegada aprovats els pressupostos de la Generalitat del 2017.

Dels pressupostos parlaran els integrants del Govern valencià en la reunió de Torrevella. Sense entrar en grans concrecions, marcaran les línies fonamentals amb criteris d’“horitzontalitat”, és a dir, les que impliquen el conjunt dels departaments.

Les sessions del seminari dedicaran una atenció especial a un dels problemes que ha detectat el Consell: “com pot modificar els engranatges per a fer més eficient l’Administració”. Representants de la Intervenció General, de l’Advocacia de la Generalitat i d’àrees com ara Funció Pública i Tecnologies de la Comunicació participaran en les reunions, amb una atenció especial al desenvolupament de l’Administració electrònica.

La tercera de les grans finalitats de la trobada és fixar objectius amb vista al futur conselleria per conselleria, i també avaluar el grau de compliment dels compromisos adquirits en el seminari de Morella.

Després d’aquesta trobada, assenyalen fonts de la Generalitat, s’estarà en condicions de tractar les “disfuncions” detectades en el mateix Consell. Entren en aquest apartat tant els xocs produïts en alguna conselleria en el funcionament del “mestissatge” entre càrrecs socialistes i de Compromís com la situació d’alguns altres càrrecs pendents d’informes de la Conselleria de Transparència per incompliments eventuals en aqueixa matèria.

Aquesta “reforma de part de l’arquitectura del Govern”, com la descriu un membre del Consell, es produirà una vegada que el president Puig i la vicepresidenta Oltra n’acorden l’abast. Oltra, que aquest divendres exerceix de nou com a portaveu del ple del Consell que es desenvolupa a Torrevella, ha reiterat que una hipotètica remodelació es produirà “quan calga”, ha afegit que és decisió del president i que s’executarà sense un anunci previ.

Un home de 35 anys ha mort, presumptament, la seua dona, de 31, i la filla d’ambdós, de tan sols 9 mesos, i posteriorment s’ha suïcidat en un habitatge de Torrevella (Alacant), han informat fonts coneixedores del cas.

Les mateixes fonts han assenyalat que els crims es van cometre, a falta de la confirmació oficial de l’autòpsia, per asfíxia i que van tenir lloc fa dies, segurament fa una setmana.

Encara que en un principi es va informar que el menor era un xiquet, finalment s’ha confirmat que es tracta d’una xiqueta de bolquers de 9 mesos.

La troballa dels tres cadàvers, tots de nacionalitat polonesa, es va produir durant la vesprada d’ahir després que la mare de la dona, que resideix en una urbanització de la costa de la veïna població d’Oriola, donara la veu d’alarma perquè no veia la família des del dia 24 passat.

Els fets van ocórrer en un quart pis d’un habitatge de lloguer situat en el carrer Ramón Gallud, en ple centre de Torrevella, on la parella no residia permanentment, ja que alternaven temporades en aquesta població del sud d’Alacant amb el seu país natal.

El jutjat de guàrdia de Torrevella ha decretat el secret de les actuacions al voltant d’un cas que investiga la Guàrdia Civil.

El crim es coneix uns quants dies després que des del Centre de Recerca de Desapareguts de Polònia es difonguera a través de les xarxes socials una alerta per a trobar un home, de 35 anys, una dona, de 31, i una xiqueta de bolquers, de 9 mesos, desapareguts a Torrevella.