Agraït amb la vida. Malgrat els disgustos que li provocava el món contemporani, que colpejava els seus ideals, Ricard Pérez Casado (1945-2026) estava agraït. Com explica el seu entorn, l’exalcalde de València tenia un interés particular que veren la llum unes memòries que va començar a plasmar-se el 2017 i a què va dedicar huit anys de treball. Quan l’exalcalde va morir, el llibre acabava d’arribar a Balandra Edicions.

L’obra ha acabat de polir-se amb l’ajuda del periodista José Manuel Alcañiz, la dona de l’exalcalde, Júlia Blasco, i el professor Joan Romero, encarregat de presentar el volum en el Saló de Vidre de l’Ajuntament de València. “Torna a casa”, expressava el catedràtic emèrit, amic de l’exdirigent socialista, que posa en valor que la institució governada ara pel PP reivindique al mandatari. Abrigallat per part de l’equip de govern local —l’alcaldessa finalment no hi ha assistit—, per la delegada del Govern, Pilar Bernabé, l’exalcalde Joan Ribó i els grups polítics del PSPV i Compromís, el professor ha arrancat el primer acte d’homenatge a Pérez Casado a través de les seues memòries.

“Sempre va anteposar la seua independència a qualsevol altra institució, va ser el signe de la seua vida. Va ser un esperit lliure i, per tant, incòmode sovint”, recalca Romero, que considera el llibre una guia per a entendre una època, d’una modernitat que l’ha sorprés. Llegir-lo ha sigut com passejar de la mà de Pérez Casado o contemplar “un Cavanilles en miniatura”, en referència a l’il·lustrat i naturalista autor de les Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del Reino de Valencia.

Les memòries de Pérez Casado aborden la seua etapa prèvia a l’entrada en la política institucional, el període 1945 a 1975: des de la infància en una Nàquera encara rural, en què diàriament li recordaven que era fill dels vençuts, fins a la primera implicació en el Partit Socialista Valencià, detenint-se en una dècada clau: l’arribada a la ciutat de València, una ciutat en creixement i amb un urbanisme encara per desenvolupar, amb la llengua lluitant per recuperar-se, en què fa els seus estudis. La ciutat, que més tard governaria amb el PSPV, era llavors una urbs sense serveis, dividida per un ‘riu-claveguera’ i amb unes perifèries abandonades, assenyala Romero. S’entén així la seua obstinació a modernitzar-la, amb projectes com el Jardí del Túria o el Palau de la Música, i les primeres pedres de l’urbanisme contemporani en la capital.

Pérez Casado es deté en les ombres de la ruralitat, que reflecteix en la Nàquera en què es va criar —i que per a Romero, encarna moltes altres Nàqueres—, també les ombres de l’urbs en desenvolupament, les perifèries marginals, el contacte amb el món acadèmic i els seus estudis polítics. Recorda el rol de les dones en la militància antifranquista, que encarna la seua dona, Júlia, o el del periodisme valencià —de la residència en la dictadura a la consciència democràtica— amb figures com les de Josep Sorribes o Vicent Ventura.

Els seus records, apunta Romero, són la base del seu material literari: Pérez Casado usa la seua història particular per a recórrer la història de l’època, en un estil que al professor li recorda els Passats singulars d’Enzo Traverso, que aborden precisament El jo en l’escriptura de la història. Apunta, entre altres, la invitació dels serveis d’intel·ligència nord-americans per a passar 21 dies al país, o els primers passos de la socialdemocràcia a València.

L’alcalde socialista que va governar la ciutat entre el 1979 i els 1988 era un “gran coneixedor del seu país, europeista convençut i amant de la Mediterrània”, destaca el catedràtic de geografia humana. Fruit de la seua àmplia formació, Agraït a la vida constitueix “un llibre d’història, de geografia, d’antropologia social, d’etnografia, d’economia, de cultura, de política”. Una autobiografia per a entendre una època.

Agraït amb la vida. Pese a los disgustos que le provocaba el mundo contemporáneo, que golpeaba sus ideales, Ricard Pérez Casado (1945-2026) estaba agradecido. Como explica su entorno, el exalcalde de València tenía particular interés en que vieran la luz unas memorias que comenzó a plasmar en 2017 y a las que dedicó ocho años de trabajo. Cuando el exalcalde falleció el libro acababa de llegar a Balandra Edicions.

La obra ha terminado de pulirse con ayuda del periodista José Manuel Alcañiz, la esposa del exalcalde, Julia Blasco, y el profesor Joan Romero, encargado de presentar el volumen en el Salón de Cristal del Ayuntamiento de València. “Vuelve a casa”, expresaba el catedrático emérito, amigo del exdirigente socialista, que pone en valor que la institución gobernada ahora por el PP reivindique al mandatario. Arropado por parte del equipo de gobierno local -la alcaldesa finalmente no ha asistido-, por la delegada del Gobierno, Pilar Bernabé, el exalcalde Joan Ribó y los grupos políticos del PSPV y Compromís, el profesor ha arrancado el primer acto de homenaje a Pérez Casado a través de sus memorias.

“Siempre antepuso su independencia a cualquier otra institución, fue el signo de su vida. Fue un espíritu libre y, por tanto, incómodo a menudo”, recalca Romero, que considera el libro una guía para entender una época, de una modernidad que le ha sorprendido. Leerlo ha sido como pasear de la mano de Pérez Casado o contemplar “un Cavanilles en miniatura”, en referencia al ilustrado y naturalista autor de las Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del Reino de Valencia.

Las memorias de Pérez Casado abordan su etapa previa a la entrada en la política institucional, el periodo 1945 a 1975: desde la infancia en una Nàquera todavía rural, en la que a diario le recordaban ser hijo de los vencidos, hasta la primera implicación en el Partit Socialista Valencià, deteniéndose en una década clave: la llegada a la ciudad de València, una ciudad en crecimiento y con un urbanismo aún por desarrollar, con la lengua luchando por recuperarse, en la que realiza sus estudios. La ciudad, que más tarde gobernaría con el PSPV, era entonces una urbe sin servicios, dividida por un 'río-cloaca' y con unas periferias abandonadas, señala Romero. Se entiende así su empeño en modernizarla, con proyectos como el Jardín del Túria o el Palau de la Música, y las primeras piedras del urbanismo contemporáneo en la capital.

Pérez Casado se detiene en las sombras de la ruralidad, que refleja en la Nàquera en la que se crió -y que para Romero, encarna muchas otras Nàqueras-, también las sombras de la urbe en desarrollo, las periferias marginales, el contacto con el mundo académico y sus estudios políticos. Recuerda el rol de las mujeres en la militancia antifranquista, que encarna su esposa, Julia, o el del periodismo valenciano - de la residencia en la dictadura a la conciencia democrática- con figuras como las de Josep Sorribes o Vicent Ventura.

Sus recuerdos, apunta Romero, son la base de su material literario: Pérez Casado usa su historia particular para recorrer la historia de la época, en un estilo que al profesor le recuerda a los Pasados singulares de Enzo Traverso, que abordan precisamente El yo en la escritura de la historia. Apunta, entre otras, la invitación de los servicios de inteligencia estadounidenses para pasar 21 días en el país, o los primeros pasos de la socialdemocracia en Valencia.

El alcalde socialista que gobernó la ciudad entre 1979 y 1988 era un “gran conocedor de su país, europeísta convencido y amante del Mediterráneo”, destaca el catedrático de Geografía Humana. Fruto de su amplia formación, Agraït a la vida constituye “un libro de historia, de geografía, de antropología social, de etnografía, de economía, de cultura, de política”. Una autobiografía para entender una época.

Emivasa, la empresa que administra el suministro de agua en la ciudad de València y en su área metropolitana, no ha querido quedarse atrás en la digitalización de su servicios. Y ahora los usuarios que sean titulares de un contador o más podrán gestionar sus facturas a través de una aplicación llamada 'Global Omnium', epónimo de la entidad especializada en la gestión integral del agua. “Queremos estrechar relaciones con los clientes, ser más ágiles y dar un paso más en la sostenibilidad”, ha asegurado el CEO de Global Omnium, Vicente Fajardo, quien junto al concejal del ciclo del agua del Ayuntamiento de València, Carlos Mundina, y la primera teniente de alcalde y presidenta de Emivasa, Maria José Ferrer, apuestan por dejar atrás la factura en papel.

La herramienta digital, ya disponible a través de la App Store para iPhone o en Play Store para los dispositivos Android, podrá avisar a los ciudadanos, con notificaciones push (mensaje emergente), sobre una posible fuga que se esté produciendo en sus viviendas; darse de alta o de baja; saber los consumos que se están teniendo o cambiarse de domiciliación bancaria: “Hay más de 40.000 titulares con más de un contador, y si tienen una casa vacía, la aplicación les avisará de cualquier problema casi en tiempo real. Además, para los administradores de fincas será una forma de facilitar su labor”, ha subrayado el concejal del ciclo del agua, quien también ha puesto el foco en las personas mayores, uno de los sectores que más sufren la brecha digital y a quienes según él “desde la empresa se les facilitará toda la información” para migrar sus datos a la aplicación. “La factura del agua nos permitirá saber qué estamos pagando e identificar lo que estamos consumiendo”, ha enfatizado.

Entre las novedades de esta nueva herramienta, el acceso se podrá hacer a través de datos biométricos como la huella dactilar o por reconocimiento facial; activar alertas por consumo excesivo; interacturar con las facturas para pagarlas y navegar para visualizar las franjas horarias haciendo 'scroll'. “Los avisos en la pantalla de cada dispositivo te alertan de nuevas facturas, consumo continuado y consumo elevado, como es el caso de las fugas. Hay que habilitar esta opción dentro de la propia aplicación”, ha destacado el técnico presente en la rueda de prensa, quien se ha encargado de explicar el funcionamiento de 'Global Omnium'. A su vez, también ha querido tranquilizar a aquellas personas que temen por sus propios datos: “Las huellas dactilares o la cara para desbloquear la aplicación se quedan en el propio teléfono, la empresa nunca tendrá acceso a esa información”.

En este sentido, los clientes podrán contactar con los propios agentes de la empresa a través de un chat habilitado en la aplicación, un formulario o por llamada teléfonica. Con ello, y según ha avanzado Fajardo, próximamente se “pondrá en marcha una web virtual con más información”: “Actualmente hay 160.000 usuarios que utilizan la factura electrónica, lo que representa alrededor del 33% de los clientes totales de València”, ha puntualizado el CEO, quien posteriormente ha destacado el acuerdo con Dacia para el sorteo de un coche eléctrico como “incentivo” para que la gente dé el salto a la digitalización. Tal como ha resaltado Ferrer San Segundo, “la inteligencia artificial y la tecnología ya no son el futuro, sino que están aquí para favorecer mayor información, transparencia y accesibilidad para la ciudadanía a través de una colaboración público-privada”, y ha sentenciado con uno de los lemas de Emivasa: “Tu consumo de agua, en mano”.

Emivasa, l’empresa que administra el subministrament d’aigua a la ciutat de València i a la seua àrea metropolitana, no ha volgut quedar-se arrere en la digitalització del seu servei. I ara els usuaris que siguen titulars d’un comptador o més podran gestionar les seues factures a través d’una aplicació anomenada Global Omnium, epònim de l’entitat especialitzada en la gestió integral de l’aigua. “Volem estrényer relacions amb els clients, ser més àgils i fer un pas més en la sostenibilitat”, ha assegurat el CEO de Global Omnium, Vicente Fajardo, que, juntament amb el regidor del cicle de l’aigua de l’Ajuntament de València, Carlos Mundina, i la primera tinenta d’alcalde i presidenta d’Emivasa, María José Ferrer, aposten per deixar arrere la factura en paper.

L’eina digital, ja disponible a través de l’App Store per a iPhone o en Play Store per als dispositius Android, podrà avisar els ciutadans, amb notificacions emergents, d’una possible fuga que estiga produint-se en els seus habitatges; donar-se d’alta o de baixa; saber els consums que van tenint o canviar-se de domiciliació bancària: “Hi ha més de 40.000 titulars amb més d’un comptador, i si tenen una casa buida, l’aplicació els avisarà de qualsevol problema quasi en temps real. A més, per als administradors de finques serà una manera de facilitar la seua tasca”, ha subratllat el regidor del cicle de l’aigua, que també ha posat el focus en les persones majors, un dels sectors que més pateixen la bretxa digital i a qui, segons ell, “des de l’empresa se’ls facilitarà tota la informació” per a migrar les seues dades a l’aplicació. “La factura de l’aigua ens permetrà saber què paguem i identificar el que consumim”, ha emfatitzat.

Entre les novetats d’aquesta nova eina, l’accés es podrà fer a través de dades biomètriques com l’empremta dactilar o per reconeixement facial; activar alertes per consum excessiu; interactuar amb les factures per a pagar-les i navegar per a veure les franges horàries fent scroll. “Els avisos en la pantalla de cada dispositiu t’alerten de noves factures, consum continuat i consum elevat, com és el cas de les fugues. Cal habilitar aquesta opció dins de la mateixa aplicació”, ha destacat el tècnic present en la roda de premsa, que s’ha encarregat d’explicar el funcionament de Global Omnium. Al seu torn, també ha volgut tranquil·litzar les persones que temen per les seues pròpies dades: “Les empremtes dactilars o la cara per a desbloquejar l’aplicació es queden en el telèfon mateix, l’empresa mai tindrà accés a aquesta informació”.

En aquest sentit, els clients podran contactar amb els agents mateixos de l’empresa a través d’un xat habilitat en l’aplicació, un formulari o per telefonada. Amb això, i segons ha avançat Fajardo, pròximament es “posarà en marxa un web virtual amb més informació”: “Actualment, hi ha 160.000 usuaris que utilitzen la factura electrònica, cosa que representa al voltant del 33% dels clients totals de València”, ha puntualitzat el CEO, que posteriorment ha destacat l’acord amb Dacia per al sorteig d’un cotxe elèctric com a “incentiu” perquè la gent faça el salt a la digitalització. Tal com ha ressaltat Ferrer San Segundo, “la intel·ligència artificial i la tecnologia ja no són el futur, sinó que estan ací per a afavorir més informació, transparència i accessibilitat per a la ciutadania a través d’una col·laboració publicoprivada”, i ha sentenciat amb un dels lemes d’Emivasa: “El teu consum d’aigua, a la mà”.

En el marco de la semana del agua, el Ayuntamiento de València con la colaboración de Global Omnium (Aguas de Valencia) y Emivasa, empresa que gestiona el suministro de agua potable en la ciudad de València y en sus áreas metropolitanas, han desarrollado una serie de actos de “información, concienciación y promoción de un bien tan preciado como es el agua”. Entre los ponentes de la primera actividad bajo el título de “Valencia: ciudad respetuosa con el agua”, encabezada por Amparo López Jiménez, catedrática de Ingeniería Hidráulica de la Universitat Politècnica de Valencia, también han estado presentes Carlos Mundina, concejal del ciclo del agua del Ayuntamiento de València, junto a Dionisio Garcia Comín y Vicente Fajardo, CEO y director general de Global Omnium, respectivamente. “Daremos formación a los alumnos de distintos institutos para formarles en el ahorro del agua y a través de charlas en universidades populares. El proceso de potabilización del agua es importante para que no tengamos ningún problema cuando abramos el grifo y salga agua en cantidad y con la presión necesaria. Hay detrás un trabajo muy importante”, subrayó Mundina.

El concejal también ha asegurado que la digitalización con tecnología puntera en la red de agua potable y las “inversiones en la planta potabilizadora de Manises con este tipo de sistemas” han captado el interés de otros países: “Hay ciudades europeas como Florencia o Niza, e incluso de Estados Unidos o Canadá que vienen a copiar el gemelo digital de Emivasa que se retroalimenta con la gestión del agua en la ciudad metropolitana”, ha concretado. Y ha añadido que el sistema es eficaz al 90% y existe un margen reducido de fugas. “El saneamiento es fundamental y debe centrarse en evitar vertidos al medio natural e intentar reutilizar el agua que ha sido tratada. En la Comunitat Valenciana somos ejemplo de ello. En el Ayuntamiento tenemos una red de baja que proviene del nivel freático que empleamos para el riego de los jardines, las fuentes y el baldeo de las calles. Estamos siendo sostenibles porque no usamos agua potabilizada para estas funciones ”, ha destacado.

Asimismo, García Comín ha añadido que “se intentará reaprovechar el agua de las depuradoras”, haciendo referencia a la de Pinedo como una de las que vierte “más aguas ganadas al mar” (reutilización de aguas residuales tratadas): “Hay un campo de mejora por delante. Es importante unir esfuerzos con administraciones y universidades”.

Digitalización de la red de agua

En el turno de Amparo López Jiménez, catedrática de Ingeniería Hidráulica de la Universitat Politècnica de Valencia, la experta ha iniciado su ponencia con una pregunta retórica a los medios y autoridades presentes: “¿Somos respetuosos o comprometidos con el agua que consumimos?”.

Con ello, López Jiménez ha enfatizado la necesidad de pasar de una estructura de gestión lineal a una circular para ser sostenibles: “Para saber si estamos haciéndolo bien, tenemos que pensar qué estamos haciendo con el drenaje, la energía, los sistemas o el tratamiento de los datos”.

En línea similar, la catedrática ha asegurado que para “optimizar el sistema como lo está consiguiendo Emivasa” habría que sectorizar, monitorizar, reutilizar los recursos, digitalizar el modelo con tecnologías como la del gemelo digital, difundir y recuperar el agua usada para lograr una ciudad comprometida con este medio: “Hay que trabajar con menos presión para controlar las fugas; optimizar la cantidad de cloro; seguir montitorizando al día; implemenar un sistema híbrido para las siguientes generaciones; o poner en valor la relevancia del agua”. Posteriormente ha señalado que se está actuando en cuanto a la reutilización del producto: “Estamos poniendo cada vez más paneles solares y recuperando energía en presas como la de El Relón (Picassent)”.

Con ello, López Jiménez también ha querido poner de relieve la digitalización del sistema. “Necesitamos sensorizar y cuantificar; implementar un sistema que te ayude a tomar decisiones en función de datos registrados; y especialmente, dar paso al modelo del gemelo digital porque ahora podemos calibrar en tiempo real y que tome decisiones por ti, a diferencia de los años 90, hecho que no sería posible si no se hubiese modelizado en esta época para poder avanzar ahora”.

Como cierre de la charla, la catedrática de la UPV ha asegurado que en València “se están implementando sistemas urbanos de drenaje sostenibles y se está trabajando en la depuración”, y fundamentalmente, que existe una “magnífica red de baja presión que es un baluarte de la sociedad y que tenemos que guardar para los que vienen como un regalo único”.

Actividades programadas

El martes 25 a las 9:15 se celebrará en el Parque del Oeste una jornada medioambiental dirigida a 100 estudiantes de Educación Primaria en la que se realizarán seis talleres de 15 minutos, en colaboración con la Unión de Personas Consumidoras de la Comunidad Valenciana; AVACU; Fundación de la Energía; Homoludicus; y el Observatorio del Cambio Climático. Ya por la tarde, sobre las 16:00 horas, La Universidad Popular de Russafa acogerá una jornada dedicada a la promoción del consumo de agua del grifo.

Para el miércoles 26, se presentará una nueva aplicación de Emivasa que facilitará al usuario la gestión del servicio de agua contratado. Durante la jornada, se ha programado una visita de la Federación de Asociaciones Vecinales de València a la Estación Depuradora de Agua Potable ETAP El Realón, y tras esta primera parada, se ha previsto una segunda visita a la Estación de Control del Saneamiento de València para explicar el servicio de alcantarillado y la tecnología aplicada. Por la tarde, a las 17.30 horas, la Universidad Popular de Russafa acogerá una jornada formativa sobre la sequía.

La programación continuará el jueves 27 con una visita del estudiantado del IES Federica Montseny a la Potabilizadora de El Realón, donde podrán “conocer el proceso de potabilización del agua, desde su su captación hasta su distribución, así como las tecnologías y controles de calidad que garantizan un suministro seguro”. Esta actividad se repetirá el viernes 28 con el alumnado de Formación Profesional en Química y Salud Ambiental del CIFP Blasco Ibáñez. Finalmente, el viernes 28 los alumnos y alumnas de tercero y cuarto de Primaria del CEIP La Fonteta participarán también en una jornada educativa donde descubrirán el ciclo urbano del agua a través de juegos interactivos.

L’Ajuntament de València va tancar l’any passat l’alberg Casal d’Esplai, un centre d’atenció a persones sense llar que atenia 47 famílies i que la mateixa alcaldessa, María José Catalá, va prometre aprovar un recurs nou que “compensara la pèrdua de places”, segons denuncia Compromís. Ara, l’executiu municipal pretén fer el mateix amb un altre dels albergs que està ja quasi 10 anys assistint les persones sense llar; amb llargues trajectòries en carrer; patologies mentals o addiccions que necessiten tant un sostre com cobrir exigències vitals com l’alimentació, la higiene o l’atenció psicològica, mancances que ofereix aquest servei públic.

Així és com ho manifesten els mateixos empleats del centre d’allotjament municipal El Carme, que sospiten que, després del “final d’aquesta etapa i en el cas d’obrir-se un recurs alternatiu per al mateix perfil poblacional”, es farà per adjudicació a dit i a baix cost. “Això suposa una precarització tant de les condicions de vida de les persones ateses com de les condicions laborals dels empleats”, insisteixen.

Així mateix, des de l’entitat asseguren que l’Ajuntament es contradiu amb “el que diu i el que fa”, perquè promet nous recursos “amb la finalitat de netejar la seua imatge”, alhora que suprimeix centres municipals d’allotjament per a aquest grup poblacional, “d’amagatotis i sense fer soroll”.

“Tenim por que la pròxima forma de finançament es base en ajudes econòmiques irrisòries a entitats del tercer sector, que no cobriran el total de les despeses del servei, i un grau més alt d’externalització que excloga l’Ajuntament de tota responsabilitat”, detallen. A això, afigen que amb aquest escenari, els “contractes inestables i la improvisació” tornen a anteposar-se a les “polítiques socials de qualitat i d’atenció integral”.

En línies similars, des de Compromís també se sumen a la crítica pel tancament d’aquest centre i acusen el govern de Catalá d’allunyar la participació de la societat civil amb les institucions amb la supressió del grup de treball sobre sensellarisme del Consell Local d’Inclusió i el veto a la participació de la Plataforma de Sensellarisme, que qualifiquen de “decisions greus que evidencien una falta de voluntat política per a abordar un problema social de primera magnitud”.

“La desaparició d’aquests serveis essencials agreuja l’exclusió social i deixa sense alternatives els que més necessiten suport institucional. Aquesta decisió suposa un retrocés en matèria de drets socials i participació ciutadana”, puntualitza la regidora de Compromís a l’Ajuntament de València, Lucia Beamud. D’acord amb el III cens de persones sense llar a la ciutat de València fet el 2023, prop de 840 persones no tenien un habitatge propi, dels quals 366 estaven en albergs i pisos tutelats i semitutelats, mentre que les 471 restants estaven en situació de carrer. Quant al gènere, segons aquestes últimes dades, es va determinar que un 90,6% eren homes al carrer davant el 9,4% de les dones. En el cas dels albergs i els pisos, les dones sumen més que els homes, concretament un 57% davant el 43%. En enclavaments de barraques es va comptabilitzar un 38% del gènere femení davant el 61% del masculí.

Segons fonts de l’Ajuntament, el centre social del Carme no desapareix, sinó que se n’obrirà “un altre” de més gran, perquè s’ha acabat el contracte i ja no es poden concedir més pròrrogues“. ”És un local que no reuneix les condicions mínimes de seguretat i, per tant, l’Ajuntament ha decidit no continuar fent aquest servei en aquestes instal·lacions“, insisteixen. A més, asseguren que a hores d’ara es treballa amb la fundació que l’ha gestionat durant els últims anys per a continuar amb el servei en un local ”que té la mateixa entitat“ amb la intenció d’ampliar les places de què disposen actualment, deu en concret, i atribueixen a Compromís la condició en què han mantingut el servei durant la legislatura passada: ”Mai han ampliat les places“. Sobre l’eliminació del grup de treball sobre sensellarisme del Consell Local d’Inclusió i la prohibició de participar en la Plataforma de Sensellarisme que denuncia la coalició valencianista, des del consistori no han volgut fer declaracions.

En aquest sentit, aquestes mateixes fonts sostenen que l’atenció de les persones sense llar està “més que garantida”: “Hi ha places i es fa seguiment de totes les persones que dormen en jardins o al carrer, especialment els dies que hi ha avisos pel temporal”, subratllen. En relació amb la condició climatològica, el consistori ha habilitat el Centre d’Emergències Socials del carrer de Santa Cruz de Tenerife i el poliesportiu de Benimaclet. A preguntes d’aquest mitjà sobre si s’obrirà de nou el Casal de l’Esplai, des de l’Ajuntament han confirmat que de moment “no hi ha novetats”.

Con motivo del comercio marítimo, el Consell de València promovió la creación de un muelle frente a un embarcadero de madera débil que se destruía en cada tormenta que acechaba la ciudad. Con ello, nació el muelle de Güelda en 1698, acuñado por Tomàs Güelda, y lo que se considera actualmente como el primer puerto de la metrópoli valenciana.

Y es que hace relativamente poco se descubrió esta obra del siglo XVII, concretamente en 2002 cuando se estaban realizando unas labores de construcción de un aparcamiento subterráneo municipal, en la calle Doctor José Juan Dómine. Los arqueólogos del Servicio de Investigación Arqueológica Municipal (SIAM) tuvieron que extraer 37 metros de estructura bajo el agua, de unos tres metros de ancho y dos de largo: “La madera ha tenido que someterse a un proceso de liofilización para conservar el material porque una vez que se saca del agua pierde la humedad. Se pudo sustituir el agua por resinas para evitar la deshidratación”, puntualiza la jefa del SIAM, Pepa Pascual. Otra de las piezas encontradas fueron unas piedras que se usaban como paseo marítimo y que también usaban los barcos para descargar: “Se sabe que las piedras se usaron para rehacer partes de la muralla de la Guerra del Francés”.

Pascual ha acompañado a este medio en el recorrido de la muestra y en la explicación de cada vitrina y materiales encontrados en los 75 años de historia recogidos por el servicio de arqueología. En la primera sala del enclave arqueológico, un eje cronológico muestra los antecedentes a la creación del SIAM; concretamente entre el 1890 hasta el 1945, año en el que se creó la Comisión Local de Excavaciones Arqueológicas de la ciudad de València, y tres años más tarde, nació el SIAM, a manos del comisario José Llorca Rodríguez. “A partir de los años 80 se introduce una metodología especial que busca documentar y ver la evolución de la ciudad, y no tanto en encontrar tesoros”, cuenta la jefa de este servicio municipal.

Asimismo, en esta primera toma de contacto con la exposición, los miembros del SIAM han querido plasmar a partir de los 2000 todos sus trabajos en forma de una presentación digitalizada y automatizada. “Los comisarios Pau Armengol e Isabel García Villanueva son los que han dado forma al proyecto”, destaca. Preguntada por el número de miembros del SIAM que han hecho posible esta labor de investigación, la jefa del servicio explica que son tres arqueólogos, un técnico de gestión de patrimonio y una auxiliar, y que no solamente se dedican a las excavaciones, sino que también realizan publicaciones: “Hemos elaborado una pequeña biblioteca porque es importante la divulgación de este campo para que la gente lo comprenda”.

La muestra, como sucede en las excavaciones, se ha montado siguiendo los períodos históricos- desde la modernidad como la capa más cercana, hasta la época romana como final del recorrido-, un retorno a los inicios de la humanidad y las formas de socialización plasmadas en los distintos usos que se hacían de materiales como el bronce, la madera o la cerámica. A partir del 81, el SIAM inicia su segunda fase que perdura hasta la actualidad: “Hemos escogido cinco piezas emblemáticas que representan cada etapa cronológica como la tinaja de época ibérica conocida como la del 'ciclo de la vida' (nacimiento y crecimiento de la especie humana)”, subraya. Además, Pascual añade que una de las pocas figuras de bronce que conservan es un “pequeño mimo” porque “el metal se deshace en el subsuelo de València al ser una tierra caliza”.

Y es que aunque las monedas, tanto de oro como de plata eran lo más preciado entre los comerciantes y los civiles, hay cientos de objetos que también son valiosos a nivel científico y permiten trazar un esquema sobre cómo vivían las civilizaciones pasadas. “No importan solo los tesoros, sino que cualquier fragmento encontrado es crucial porque nos da información sobre cómo vivía la gente”, insiste Pascual, mientras señala un expositor sobre el patrimonio de la Guerra Civil con una lápida de una monja de 1898, relacionada con el Monasterio de San Julián; un altar portátil que vivían escondidos en la parte subterránea del molino de San Miguel; y cartas de soldados que estuvieron al frente de la guerra.

Como última fase de las excavaciones, desde el SIAM han dedicado una sala para representar una habitación de la época romana decorada con pinturas murales y un mosaico fragmentado, que simboliza a la musa Terpsícore, encontrado en unas excavaciones realizadas en 1987 y 1990 las Corts Valencianes y que estaba guardado en el depósito del servicio de arqueología: “Se ha intentado restaurarlo, pero hay partes que no se han encontrado. Cada franja representa un personaje femenino con una descripción en griego y una figura que describe cada parte del Imperio romano. El cocodrilo hace referencia a Egipto, y el elefante a la India”, subraya Pascual. La exposición estará abierta hasta el 29 de junio de 2025 en la Sala Municipal de Exposiciones del Ayuntamiento de València, en la calle Arzobispo Mayoral, 1.

La Coordinadora Feminista de València ha manifestat que l’alcaldessa de València, María José Catalá, està desviant les seues polítiques a les de Vox, partit amb què governa des de la seua entrada en el consistori.

Des de l’agrupació han afegit que aquest posicionament retalla “els drets de les dones” després d’eliminar i modificar algunes accions a favor de minimitzar la bretxa de gènere, com canviar el Fòrum d’Emprenedoria Femenina per un d’Emprenedoria, activitat impulsada per la Fundació d’Ocupació València Activa, dependent de l’Ajuntament de València i que dirigeix el regidor d’Ocupació i Formació, Juanma Badenas (Vox).

Càndida Barroso, portaveu de la Coordinadora, ha titlat de “mofa” aquest canvi de nom i ha destacat que el fòrum tenia com a objectiu que les dones tingueren l’oportunitat d’emprendre: “Ací cap tothom, però uns, més, i unes, menys”. Amb això, ha explicat que les estadístiques mostren que continuar promovent aquesta mena d’activitats és essencial per a disminuir les desigualtats de gènere existents.

Barroso també ha subratllat la preocupació per part de l’agrupació feminista respecte de l’actitud de Catalá davant aquests actes: “Veiem massa còmoda l’alcaldessa amb aquest grup misogin, patriarcal i antidemocràtic. Ella ens regala somriures i bones paraules, però els fets contradiuen les seues paraules”. Així mateix, ha explicat que les administracions tenen el deure i la responsabilitat de suprimir “tota mena de discriminacions que pateixen les dones”.

Acte antiavortista

La líder de la Coordinadora també ha incidit en la I Jornada en Defensa de la Vida de la Ciutat de València, organitzada per la Regidoria de Sanitat, dirigida per José Gonsálbez (Vox), i en què van participar altres representants del grup polític, com Carlos Flores, diputat nacional condemnat el 2002 per violència de gènere. Durant l’acte, a què van assistir 53 alumnes de 4t de l’ESO i un de Batxillerat, es van llançar missatges contra el dret a l’avortament.

Barroso ha assegurat que l’esdeveniment tenia com a finalitat adoctrinar la joventut “contra la llibertat de les dones a decidir sobre el seu cos”: “Són actes culturals, polítics i de justícia que vulneren”, ha expressat.

Pel que fa a les declaracions de Catalá, en què assegurava que es tractava d’un “acte puntual en un dia puntual” i que a la ciutat totes les posicions de l’espectre polític són respectades, la portaveu de l’agrupació feminista ha manifestat la importància de saber governar per a tota la ciutadania: “No era un acte tan innocent. Hi havia un lobby, gestionat amb diners públics, que negava la violència estructural contra la dona”.

Mesures contra la limitació de drets per les institucions

La Coordinadora ha informat que es duran a terme “accions de protesta” durant el mes d’abril i maig amb la finalitat de “protegir les dones i mitigar les bretxes de desigualtat”.

Altres organitzacions també s’han sumat a la causa i treballen conjuntament. Barroso ha assegurat que tant el consistori com la Generalitat estan perpetrant agressions contra la llibertat i la igualtat de gènere.

Amb això, la portaveu ha denunciat que, des de desembre, continuen esperant mantindre una reunió amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón i la consellera d’Igualtat, Susana Camarero.

El exalcalde de València y edil de Compromís en el ayuntamiento de la ciudad, Joan Ribó, ha decidido dejar su acta como concejal de esta corporación local, según han confirmado a Europa Press fuentes de esta formación.

Ribó ya había trasladado, tras dejar su puesto como portavoz de Compromís en el consistorio en manos de la edil de este grupo Papi Robles el pasado mes de noviembre, su idea de dejar el puesto de concejal a lo largo del actual mandato.

Joan Ribó, de 76 años, no había precisado cuándo sería, pero había señalado que era “probable” que no acabara esta legislatura. Así, manifestó que su intención era ir apartándose “poco a poco” de la responsabilidad municipal y política.

El exprimer edil y exportavoz de Compromís en el Ayuntamiento de València presentará formalmente en los próximos días su renuncia al acta de concejal, una decisión que debe tramitar el consistorio y que se hará efectiva en el próximo pleno ordinario de esta corporación local.

El puesto que Ribó dejará vacante en su grupo municipal lo ocupará, siguiendo el orden de la lista electoral con la que Compromís concurrió a los comicios locales del pasado año, Lluïsa Notario, actualmente asesora de esta coalición política en el consistorio y concejal del equipo de gobierno en el anterior mandato --como titular de Servicios Centrales Técnicos y Contratación--, han precisado las mismas fuentes.

“Paso normal”

Asimismo, desde Compromís han asegurado que el que ha dado Ribó para retirarse de la política municipal es un “paso normal y natural” que él ya había comentado que llevaría a cabo. Igualmente, han afirmado que la transición que se ha producido en este grupo municipal, primero con su relevo en la potavocía y ahora como edil, ha sido “tranquila y ordenada”.

En esta línea, han apuntado también que la renuncia del exalcalde se ha conocido después de que Compromís per València celebrara este miércoles su asamblea para renovar la ejecutiva que liderará la coalición en la capital valenciana durante los cuatro próximos años.

Joan Ribó, que formaba parte de la anterior dirección del partido, no está en la actual. Compromís no descarta que se incorpore en algún puesto de carácter “honorífico” desde el que pueda aportar al partido su “experiencia” política, tanto como diputado en las Corts Valencianes como concejal y alcalde.

Ribó entró en el Ayuntamiento de València, como cabeza de lista de Compromís, tras las elecciones municipales de 2011. Entre ese año y 2015 estuvo en la oposición ejerciendo como portavoz de su formación.

Govern de la Nau y del Rialto

En 2015 llegó a la Alcaldía de València tras arrebatársela a la popular Rita Barberá' en los comicios locales de ese año. Entre 2015 y 2019 estuvo al frente del ejecutivo de la ciudad con el conocido como Govern de La Nau, formado por Compromís, PSPV-PSOE y València en Comú, y desde 2019 hasta las elecciones de mayo de 2023, con el Govern del Rialto, integrado por Compromís y PSPV-PSOE.

En esta última cita electoral pasó a la oposición, tras ganar los comicios la 'popular' María José Catalá. Desde que se constituyó la corporación municipal de este mandato, al inicio del verano de 2023, hasta noviembre de ese año, Ribó fue portavoz de Compromís. En esa última fecha dejó el cargo en manos de la portavoz adjunta, Papi Robles.

El pasado sábado se constituían los nuevos ayuntamientos salidos de las urnas el pasado 28 de mayo, entre ellos el de la ciudad de València. En la capital valenciana era investida como alcaldesa la popular María José Catalá -se hacía con la vara de mando como candidata de la lista más votada, con 13 concejales sobre 33 que componen el pleno municipal-, que tomaba el relevo de quien ha sido alcalde los últimos ocho años, Joan Ribó (Compromís).

Ribó se despedía del cargo y dejaba en el despacho de Alcaldía, que el edil valencianista ocupó hasta el pasado sábado, una carta dirigida a su sucesora, María José Catalá, además de un olivo. El escrito estaba destinado, no solo a la recientemente nombrada primera edil de València, sino también a las “futuras generaciones” de la ciudad.

“Tus aciertos serán los de toda València”, ha escrito Ribó en sus redes sociales, donde ha compartido una imagen escribiendo la misiva para Catalá y un vídeo mientras acude a comprar el olivo a una de las floristerías situadas en la plaza del Ayuntamiento.

“Querida Mª José, enhorabuena por tu designación como alcaldesa de València. Te deseo los mejores aciertos, porque estos serán los de toda València”, escribe Ribó en la carta.

Seguidamente, le explica que le regala esta 'olivereta' y le pide que la cuide “como has de cuidar a València”, para que “tenga espacio donde crecer, tenga luz, agua y aire bueno”.

Finalmente, Ribó expresa su deseo de que la planta se haga “muy grande” para que las futuras generaciones de la ciudad -interpela a Catalá- puedan “estar a la sombra del olivo que tú ayudaste a crecer”. “Atentamente”, finalizaba el ya exalcalde.

“Volem que el barri de Ciutat Fallera siga una referència per als turistes, que visiten els tallers i que fins i tot puguen fer-se una maqueta d'una falla, per aquest motiu anem a oferir als artistes cursos d'idiomes gratuïts d'anglès i també de valencià”.

Així s'ha pronunciat aquest dijous la regidora de Desenvolupament Econòmic Sostenible de l'Ajuntament de València, Sandra Gómez (PSPV), qui ha mantingut una trobada amb el Gremi d'Artistes Fallers i amb els més de 60 alumnes dels cursos de formació dirigits a membres del gremi per donar-los la benvinguda.

La formació, llançada per València Activa, ha tingut molt bon acolliment ja que naix en resposta a la demanda del Gremi Artesà d'Artistes Fallers després de la formalització del conveni col·laboratiu que van signar amb la Fundació Pacte per l'Ocupació el passat mes de febrer.

Gómez ha destacat que “des de l'Ajuntament hem de tenir l'habilitat i la capacitat suficient per a detectar aqueixes oportunitats que ens brinda la ciutat, i treballar braç a braç amb els sectors econòmics i professionals competents, com en aquest cas és el Gremi d’Artistes Fallers, per a traure el màxim rendiment, generar ocupació, desenvolupament i benestar per a València”.

Els cursos d'anglès, valencià, gestió de pimes i ofimàtica tindran 15 alumnes cada grup, una durada de tres mesos i s'impartiran en horari de vesprades per a respectar els horaris dels tallers.

Encara que prioritàriament van dirigits a aquest col·lectiu, també participaran persones aturades de qualsevol sector interessades a realitzar aquesta formació.

El procés d'inscripció per als cursos formatius s'ha gestionat íntegrament

des del centre de Barris de Benicalap-Ciutat Fallera, pertanyent a la xarxa de centres Barris per l’Ocupació, sorgida de la necessitat d'aproximar els serveis de València Activa a la ciutadania.

Actualment està composta per 8 oficines distribuïdes en diversos barris de València (Cabanyal, Fonteta, Rojas Clemente, Lleons, Emilio Baró, Castella, Orriols i Benicalap) en les quals ja han atès a més de 1.065 persones aturades en poc més de mig any.

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha explicat aquest dilluns que l'Ajuntament de València ha reduït un 17% el seu deute en dos anys. Així ho reflecteixen les dades del Banc d'Espanya al tancament del segon trimestre del present exercici 2017, que situen el deute de la ciutat en 616 milions d'euros, 121 milions menys que just dos anys enrere.

Les dades recopilades per l'òrgan supervisor bancari -que analitza el deute dels ajuntaments de més de 300.000 habitants segons el denominat Protocol de Dèficit Excessiu (PDE)- reflectixen una acusada reducció del deute del consistori valencià en els últims anys, ja que en maig de 2012 els deutes de l’Ajuntament arribaren a la xifra de 1.200 milions d’euros, el seu pic més alt.

De fet, la projecció realitzada en base als ingressos i les despesses previstos, indica que la casa gran acabarà l’exercici del 2017 amb un deute de 582,5 milions, el que significarà que des de maig de 2015 el deute s’haurà reduït en 156 milions d’euros, un 21%.

Si es compleix la previsió esta xifra serà la més baixa des de l’any 2002 i suposarà que el deute estarà per baix del 75% dels ingressos anuals, que és el que sol·licita el Govern central que complisquen els ajuntaments. Això significa que l’Ajuntament podrà demanar nous préstecs sense l’obligació de sol·licitar autorització i estar tutelat pel Ministeri d’Hisenda.

Joan Ribó ha dit que “es pot abaixar el deute de les institucions valencianes i governar per a les persones, augmentant la despesa social i garantint la protecció de les persones més vulnerables o, incrementat la neteja i les dotacions públiques per a la ciutat, com el Parc Central, per exemple”.

Així, l’alcalde ha destacat que “estem acabant amb el mite que la dreta sap gestionar l’economia. Les dades demostren que només gestiona molt bé els seus propis interessos i recursos, però gestiona molt malament els recursos de tots, i ens ho estem trobant de forma evident en l’Ajuntament”. “No només ens han endeutat fins a les orelles, no només han arribat a una sèrie d'acords que ara són dificilíssims de gestionar, sinó també s'ha gestionat fatal. S'han malgastat els diners per sobre de les responsabilitats. Ara amb responsabilitat i rigor en les polítiques econòmiques València va en el camí encertat”, ha afirmat l'alcalde.

L'Ajuntament de València, governat per Compromís, formació a la qual pertany l'alcalde, Joan Ribó, el PSPV-PSOE i València en Comú, ha penjat aquest dimecres una pancarta en record de Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA a Ermua fa 20 anys.

El text de la pancarta, consensuat pel tripartit que encapçala Ribó amb els grups de l'oposició, PP i Ciutadans, diu: “En record de Miguel Ángel Blanco i totes les víctimes del terrorisme. En defensa de les llibertats, la pau i la convivència”. Segons l'equip de govern, la iniciativa respon a la proposta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) de recordar la data de l'assassinat del regidor del PP a Ermua, que va suposar un punt d'inflexió en el rebuig ciutadà a la violència terrorista.

A més de la pancarta, està previst un acte d'homenatge silenciós a migdia en record de Miguel Ángel Blanco en el qual participaran tots els grups de l'Ajuntament.

Va ser un gest sinitonitzat amb el de prescindir de la protocol·lària vara de comandament. Per a emfatitzar que s'havia acabat l'època de l'“ordene i mane” de la seua predecessora del PP Rita Barberá, que va evitar estar en el ple en el qual havia de lliurar-li-la, el nou alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, va donar instruccions al juny del 2015, només va prendre possessió, perque s'obrira a la gent la balconada de l'Ajuntament.

La mesura de permetre les visites a l'edifici consistorial, abans estrictament restringides, va ser molt ben acollida per la ciutadania, al principi, i també pels turistes al poc temps. Des de llavors, segons ha informat l'equip de govern, més de 334.000 persones han visitat la balconada de l'Ajuntament de València.

Desglossat per anys, 103.288 persones van visitar la balconada a partir del 17 de juny del 2015; 166.623 ho van fer al llarg del 2016, i en el que portem del 2017 fins al 16 de juny han sigut 64.480 les visites, segons les dades municipals. L'entrada lliure ha suposat també un increment de visites al Museu Històric Municipal, a l'hemicicle de plens i al Saló de Cristall.

La balconada de l'Ajuntament té un alt valor representatiu, atès que és el lloc des del qual s'observen celebracions de Falles com les mascletades, per l'accés a les quals s'ha introduït un sistema de sorteig entre els ciutadans interessats; les cavalcades festives o la processó cívica del 9 d'Octubre. “Resulta molt agradable comprovar com la gent ha aprofitat la possibilitat d'utilitzar aquesta balconada que abans només estava reservada per a uns pocs”, ha assenyalat Joan Ribó.

Pagar impostos no solament per immobles que no estiguen dedicats al culte religiós, sinó també per edificis o instal·lacions que impliquen un rendiment econòmic, com els edificis de la Universidad Católica Sant Vicent Màrtir, o l'aparcament de la parròquia de San José María Escribá de Balaguer.

Amb aquest objectiu, l'Ajuntament de València vol cobrar a l'Església no solament l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), sinó també l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques) o el de Plusvàlues, al quals el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ja ha posat xifra, 5 milions d'euros l'any en ingressos, tot deixant lluny els 3 milions inicialment calculats només per l'IBI, en declaracions a la Cadena Ser.

El govern de Joan Ribó encapçala d'aquesta manera la iniciativa que des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) vol canviar la llei de mecenatge aprovada pel govern de José María Aznar que permet a les confessions religioses no pagar impostos municipals.

Ramón Vilar afirma que l'aplicació d'aquests impostos és una reivindicació justa, d'equitat fiscal, i fins i tot perquè institucions, com les universitats, competisquen en igualtat de condicions, no solament amb les universitats públiques, sinó també amb altres privades.

L'edil socialista també entona un cert 'mea culpa' en reconèixer que el govern Zapatero no va modificar aquesta llei, però donada la situació de minoria de l'actual executiu del PP de Mariano Rajoy té esperança que es puga canviar, tot afegint que des de Ciudadanos, Albert Rivera ja dóna suport a aquesta modificació.

Tothom tracta de llevar importància al desacord que van protagonitzar a l’inici d’agost l’alcalde de València, Joan Ribó (Compromís), i la fins ara regidora de Protecció Ciutadana, Sandra Gómez (PSPV), pel repartiment de regidories en l’Ajuntament de València arran de la marxa del ja exportaveu socialista en el consistori, Joan Calabuig, a l’equip del president del Consell, Ximo Puig.

No obstant això, a pesar de les últimes reunions de Ribó amb tots els portaveus del tripartit, inclosa Gómez, per a escenificar un clima d’unitat i enteniment, aquesta primera fricció fa presagiar un camí entre tens ambdós que amb tota seguretat anirà a més a mesura que s’acosten les pròximes eleccions locals i autonòmiques.

Dilluns que ve 5 de setembre tindrà lloc per fi el ple extraordinari que farà oficial el nomenament de Gómez com a nova portaveu i número u del grup municipal socialista i d’Anaïs Menguzzato com a nova edil del PSPV, que cobrirà la vacant de Calabuig.

Segons les fonts consultades, està previst que aqueix mateix dia es faça oficial el repartiment de competències que, a pesar que ha de ser proposat per l’alcalde, està determinat en l’acord de la Nau.

En aqueix sentit, tal com ja va anunciar Gómez, ella assumirà les regidories de Calabuig (Turisme, Ocupació, Emprenedors i Persones Grans), mentre Menguzzato passarà a portar Protecció Ciutadana.

Ribó va expressar en aquell moment el seu malestar perquè considerava que el PSPV havia d’haver-li comunicat aquests canvis abans de fer-los públics. Gómez va respondre contundent sobre això: “Les competències estan definides en l’acord de la Nau i en aqueix sentit no hi ha res a consultar i no tenen per què sentir-se molestos”.

Així, va voler marcar el seu territori i demostrar que no es limitarà a ser una mera comparsa de Ribó.

El seu paper com a portaveu del PSPV serà molt més crític amb els seus socis de Compromís i de València en Comú, que el del seu predecessor, Joan Calabuig, el qual va tenir un paper excessivament tebi en els assumptes més polèmics aprovats per Compromís, com per exemple la prohibició del bou embolat o la remodelació de línies de l’EMT, potser sabent que els seus dies en el Consistori estaven comptats.

Després d’aquest desacord, Ribó va decidir ajornar al setembre el nomenament de Gómez i de Menguzzato.

Segons fonts consultades per eldiario.es, aquesta maniobra de l’alcalde demostra que “aquests canvis en el si del PSPV han agafat Compromís amb el peu canviat, s’han posat nerviosos perquè veuen en Gómez una amenaça seriosa amb vista a les pròximes eleccions”.

Així, han destacat el contrast que suposaria una foto de tots dos si foren candidats a l’Alcaldia: “Ella arribaria a les eleccions a 34 anys i un futur prometedor i Ribó a 70 anys i tot fet en política”.

D’aquesta manera, Gómez esta davant del repte tan difícil de conjugar la lleialtat al pacte de la Nau que permeta una mínima estabilitat del Govern municipal, amb una actitud crítica i reivindicativa que li permeten a ella (si acaba sent la candidata socialista a l’Alcaldia) i al PSPV desmarcar-se de Compromís, amb l’objectiu de recuperar vots en les pròximes eleccions locals del 2019.

De fet, les fonts consultades adverteixen: “No armarà cap canyaret innecessari, però, si no està d’acord amb alguna decisió de Ribó, ho dirà”.

Comença així un exercici ben complicat d’equilibrisme entre tres socis de Govern (Compromís, PSPV i València en Comú) que han de mantenir una mínima sintonia per a gestionar el dia a dia de la ciutat i que alhora competeixen per un mateix espai polític.

L’esperpèntic sainet iniciat pel ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, a propòsit de la seua petició de tancament de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València sembla que no té final.

La polèmica va saltar ahir dimarts quan l’alcalde de València, Joan Ribó, va revelar que havia rebut una carta del Ministeri en què els instava a tancar el Consell Agrari i l’Empresa Municipal de Transports (EMT) en un termini de 15 dies d’acord amb allò que s’ha establit per la Llei de racionalització de l’Administració local, pel fet de considerar-les deficitàries.

Ribó ja va avançar aquest dimarts que en cap moment es plantejava el tancament i que ambdues entitats continuarien funcionant amb normalitat pel fet de no complir els criteris establits per la llei esmentada.

La revolada i la polèmica que ha causat aquesta sol·licitud per Hisenda ha estat de tal magnitud que el mateix Ministeri ha tractat de rectificar aquest mateix dimecres.

Així, fonts del departament esmentat han explicat que el que s’ha fet és enviar un requeriment “d’informació, no de supressió”.

No obstant això, l’enunciat de la carta rebuda per l’Ajuntament, a què ha tingut accés eldiario.es, diu textualment que “se’l requereix perquè en el termini de 15 dies naturals comptadors des de la recepció d’aquesta notificació complisca l’obligació de remissió de la informació relativa a l’extinció de les entitats dependents que s’hi esmenten”, que són el Consell Agrari i l’EMT, a la qual la carta es refereix curiosament com a“E.M. Transportes de Valencia S. A.”.

El Ministeri afig que hi ha un termini per a presentar al·legacions que paralitza el procediment i que els mateixos consistoris poden destinar fons a les empreses públiques deficitàries, per la qual cosa “en cap cas” ha de deixar-se de prestar el servei als ciutadans.

No obstant això, l’escrit no és tan conciliador com el pinten des del Ministeri. De fet, adverteix que en el cas de no complir amb el mandat es podran adoptar les “mesures automàtiques de correcció” previstes en la llei, així com també es podrà reclamar la “responsabilitat personal que corresponga” i l’exigència de “responsabilitats que puguen correspondre en matèria de gestió economicopressupostària”.

Sobre això, el Ribó ha anunciat aquest dimecres que ja ha contestat al Ministeri que cap de les dues entitats deixarà de funcionar perquè totes dues compleixen la legalitat. A més, ha destacat que Hisenda no té competències per a tancar l’EMT de manera unilateral.

L’alcalde de València ha invitat Montoro, de qui ha dit que “sembla que tinga una obsessió per perjudicar València i la Comunitat Valenciana”, que “s’arregle ell”, ja que ha insistit en el fet que el problema és “seu, el dèficit és fonamentalment de l’Administració de l’Estat, per tant, la culpa és seua”.

De la mateixa manera, l’edil ha volgut tranquil·litzar els ciutadans perquè ha insistit en el fet que no es tancarà l’EMT: “No permetré, per cap motiu, i sé que m’ha amenaçat amb elements penals, que es tanque”, ha dit.

Patinada de Bonig

La presidenta del PP valencià s’ha sumat a la polèmica amb poca fortuna, ja que ha acusat Ribó de mentir i de “faltar sistemàticament a la veritat” quan ha assegurat que el Ministeri no ha demanat el tancament de l’EMT, com sí que ho ha fet, tal com recull la carta.

Bonig ha aprofundit encara més en la seua patinada quan ha convidat Ribó a traure la carta d’Hisenda, “perquè nosaltres la tenim”.

La líder popular ha insistit que la carta és “simplement informació” d’empreses públiques que estan “dos anys consecutius en pèrdues” en compliment de la llei i les directives europees.

La Fiscalia ha arxivat les diligències que va obrir després de la denúncia del grup municipal del Partit Popular de l’Ajuntament de València pel viatge fet per l’alcalde, Joan Ribó, a Galícia al novembre per a assistir a la Cimera d’Alcaldes pel Canvi celebrada a la Corunya. Els populars consideraven que es tractava d’un acte de “precampanya electoral” pagat amb fons públics.

Després d’haver estudiat la qüestió, el Ministeri públic ha decidit tancar les diligències incoades perquè no hi aprecia cap indici de delicte. En aquest sentit, l’edil ha insistit aquest dimecres en el fet que la decisió de la Fiscalia “era esperable” ja que es tractava d’una “cortina de fum” del PP.

El PP de l’Ajuntament de València va anunciar el 19 de febrer la interposició d’un escrit a la Fiscalia perquè es valorara la “possible comissió d’alguna il·legalitat” per Ribó en utilitzar “fons públics” del consistori per a pagar la seua assistència a l’acte celebrat a la Corunya. Els populars consideraven que es tractava d’un acte de la coalició política a què va donar suport Ribó amb vista a les eleccions generals del 20D (Compromís va concórrer als comicis en coalició amb Podem en la candidatura ‘És el Moment’ a la Comunitat Valenciana).

L’import del desplaçament ascendia a 7.212,18 euros, quantitat en què s’incloïen despeses de bitllets d’avió, dietes, allotjament i manutenció de Ribó, quatre edils, un assessor de premsa, tres funcionaris municipals i un expert en innovació.

Després d’haver-se conegut l’obertura de diligències per la Fiscalia Anticorrupció, Joan Ribó es va mostrar “molt tranquil” i va assegurar que havia enviat tota la documentació requerida d’un acte que va explicar que era públic i que estava convocat “públicament”, per això no hi havia vist cap problema. L’alcalde valencià va anar més enllà en assegurar que dimitiria si finalment l’imputaven per aquestes despeses.

La campanya de les eleccions generals del pròxim 26 de juny distorsiona un tant el primer aniversari del canvi a la ciutat de València. L’alcalde Joan Ribó, de Compromís, que governa la ciutat des de fa un any gràcies a la suma dels nou regidors de la seua formació, cinc del PSPV-PSOE i tres de València en Comú, recorre els barris en petits actes organitzats per la coalició A la Valenciana, que formen Compromís, Podem i Esquerra Unida, però una de les convocatòries se n’ha eixit de l’estricte guió electoral.

Va ser a última hora de la vesprada del dilluns. L’alcalde i els altres vuit regidors de Compromís van comparéixer davant d’un auditori molt concorregut a la plaça del Mercat, en ple centre de la ciutat, a la vora l’edifici gòtic de la Llotja, precisament en una zona guanyada al trànsit pel nou equip municipal, que pretén fer de la conversió d’aqueix entorn per a l’ús dels vianants una de les seues grans actuacions. I van respondre a les preguntes dels assistents.

“València ha passat del mapa de la corrupció al de la transparència”, proclamà Ribó, el qual des que va arribar al càrrec ha marcat distàncies amb l’estil de la seua predecessora, la totpoderosa, en un altre temps, Rita Barberá, del PP. “Apostem per un urbanisme que millore la vida de la gent, no la butxaca dels especuladors”, va argumentar l’alcalde, que va reiterar les noves prioritats en la política de mobilitat: “el caminant, la bicicleta i el transport públic”.

Va parlar Ribó de temes més específics, com el destí de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València, construïda i sense ús fa anys després d’haver destruït una zona d’horta a la Punta, enmig d’escenes dramàtiques pel desallotjament dels veïns expropiats. La “reparació” als afectats i la pretensió d’un canvi d’usos és ara l’objectiu de qui en un altre temps va proclamar la voluntat de revertir la ZAL en horta. Governar obliga a certs exercicis de realisme que no deixen de generar desencant.

Les preguntes a què van donar respostes els regidors de Compromís, sobre educació, trànsit, els canvis en les línies de l’EMT o la candidatura de les Falles a la declaració com a patrimoni universal de la UNESCO, van evidenciar que les preocupacions concretes, inevitablement, s’imposen a posicions polítiques més genèriques, una cosa molt típica de la política municipal. Així i tot, es va parlar del tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) del carrer de Sapadors, de la intenció que l’Església pague l’IBI pels seus immobles i d’altres temes. Ribó va recordar que el seu equip ha implantat les clàusules socials, per les quals les empreses que contracten amb l’Ajuntament han de complir uns certs criteris ètics.

“Hem aconseguit un superàvit de 21 milions d’euros amb rigor i invertint en benestar social”, proclamà l’alcalde, en to vindicatiu durant un acte que va servir per a confirmar, sobretot, el nou tarannà, un canvi d’estil significatiu en la forma en què el govern de la ciutat es relaciona amb els veïns i que contrasta amb l'aparatós triomfalisme imperant durant les dues dècades i mitja del PP en el poder. València ha canviat de mentalitat el primer any de l’era post-Barberá. A pesar d'això, Ribó explicava aquest dimarts als periodistes, en fer balanç: “Ho hem fet millor en un any que uns altres en més de vint”. Hi ha afegit que li queda molt per fer.

L’exalcaldessa de València, Rita Barberá, ja va deixar plantades les Corts Valencianes a l’hora d’explicar la seua implicació en el ‘cas Taula’. I aquest dimarts s’ha tornat a negar a donar explicacions sobre el seu paper en el presumpte blanqueig de diners negres per a finançar la campanya de les municipals del 2015 davant de la comissió d’investigació de l’Ajuntament de València, que aspira a trobar responsables polítics sobre el cas més important de corrupció que assola la corporació local.

En el primer cas, l'actual senadora va lliurar al parlament valencià un escrit on argumentava que les Corts s'extralimitaven en les seues funcions en demanar-li explicacions. I ara, Barberá ha usat la mateixa fórmula: ha remès una carta aquest dimarts al consistori en la qual justifica la seua absència en què “no està provada la comissió de fets de caràcter delictiu que presumptament haja pogut cometre el grup municipal popular”.

La exalcaldesa, a més, ha menyspreat la investigació municipal: “M'abstindré d'assistir a aquesta anomenada comissió de recerca del cas 'Operació Taula', sens dubte inoportuna en el temps i políticament intencionada”. Una absència que contrasta amb l’actitud que va tenir la seua germana i excap de gabinet d’alcaldia, Asunción Barberá, que sí que hi va acudir, perquè és funcionària de l’Ajuntament. ‘Totón’, com se la coneix al consistori, va negar conéixer l’operatiu per a rentar diners presumptament il·lícits.

María José Alcón, exregidora de cultura de l’Ajuntament i imputada en el cas perquè és un dels nexes de la trama amb la corporació local, tampoc no s’ha presentat davant de la comissió impulsada per Ciutadans, però aprovada en el ple per unanimitat de tots els grups polítics del consistori, inclòs el PP. Protagonista de les gravacions que retrataven la corrupció del PP de València, el seu marit, l’exvicealcalde imputat en Nóos i per suborn continuat en un altre cas, Alfonso Grau, ja va avisar que no aniria a la comissió, que va qualificar com a “circ”.

Tot i que les insubordinacions de Barberá i Alcón són les més destacades, la negativa de tots els citats a assistir a la comissió per a declarar aquest dimarts davant dels cinc grups municipals de l’Ajuntament ha estat total. Ni la tresorera nacional del PP, Carmen Navarro, ni la caixera del grup municipal (els papers de la qual han revelat connexions del ‘cas Taula’ amb les causes de Trasgos i Ritaleaks), ni Mari Carmen García-Fuster hi han assistit.

El regidor del PP, Alfonso Novo, tampoc no hi ha acudit, com ja va avisar. Segons va explicar l’edil ‘popular, el tema està judicialitzat i no és procedent fer-hi més declaracions per recomanació tant del jutge i com dels fiscals. I va recordar que l’Ajuntament té accés al sumari en què figuren les compareixences judicials de tots els regidors sobre el presumpte rentat de diners bruts. L’única que estava obligada a acudir-hi, María José Pi, perquè té la condició d’administrativa, tampoc no ho ha fet. Segons han afirmat fonts municipals, com que està de baixa, no ha pogut acudir a la cita.

A banda d’Asunción Barberá, en la primera sessió també van comparéixer els exassessors de Grau, Arantxa Martí i Jesús Gordillo. Aquest va assegurar que el polèmic assessor municipal, Luis Salom, els va ensenyar, a ell i a una altra persona, en ple carrer un dels dos bitllets de 500 euros amb què presumptament es va produir el blanqueig de diners en B.

“Rajoy ha recolzat Barberá”

Malgrat l'absència de Barberá, els portaveus en la comissió dels grups municipals han debatut al voltant de la no compareixença de l'exalcaldesa. Durant aquest debat s'ha retret al PP que malgrat que van votar a favor de crear la comissió, els seus regidors es neguen a acudir excusant-se en què la justícia ja investiga els possibles fets delictius. PSPV-PSOE -que ha proposat la idea-, Ciutadans, Compromís i València en Comú han acordat emetre un comunicant condemnant el “menyspreu” de Barberá a l'Ajuntament. El PP s'ha abstingut en aquest punt.

“Rajoy ha recolzat Barberá al no acudir la seua tresorera nacional”, ha criticat Fernando Giner, portaveu de Ciutadans. Jordi Peris, de València en Comú, ha qualificat de “plantada en tota regla” l'absència de la senadora. Tant socialistes com Compromís han recordat que l'objectiu de la comissió “és buscar responsables polítics” i que el PP s'ha dedicat durant aquest temps “a posar obstacles” al seu desenvolupament.